Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76712 | Can Meia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meia | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | Actualment, l'edifici s'està rehabilitant. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats en paral·lel. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. El cos principal, situat al mig de la construcció, està constituït per tres crugies. Totes les obertures de l'edifici presenten l'emmarcament arrebossat i motllurat, fruit de la rehabilitació integral de la que actualment està essent objecte. Cal exceptuar el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau presenta gravada la data 1864. La resta d'obertures es corresponen amb finestres majoritàriament rectangulars, tot i que força reformades. També hi ha obertures de nova creació a la façana principal i al parament de llevant de l'edifici. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats.</p> | 08181-139 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>L'antic propietari de la finca era el senyor Pere Ridameia. La seva família procedia de can Meia de la Muntanya, masia situada prop de can Recordà a Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6041500,2.3378800 | 444826 | 4606039 | 1864 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76712-foto-08181-139-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76825 | Ca n'Eres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-neres-vell-0 | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. ESTUDI HÈLIX, S.L. (2001): Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu, Ajuntament de Cardedeu, Cardedeu.</p> | Actualment, no s'aprecien restes arqueològiques en superfície. | <p>La possible presència d'un jaciment arqueològic a la finca de ca n'Eres vell està documentada per les troballes realitzades en les immediacions d'aquest edifici. En concret es localitzaren unes sagetes de coure que actualment formen part del fons arqueològic del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Desconeixem la cronologia d'aquests materials així com les circumstàncies de la troballa. Actualment no hi ha constància de restes arqueològiques en superfície.</p> | 08181-244 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tomàs Balvey, químic i farmacèutic nascut a Cardedeu, fou el creador del museu i també de la col·lecció de peces arqueològiques que avui s'hi exposen, donat que també era un gran aficionat a l'arqueologia. El material dipositat procedent del jaciement, probablement va ser una troballa fortuïta en superfície.</p> | 41.6237800,2.3458400 | 445506 | 4608213 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76825-foto-08181-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76825-foto-08181-244-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment es troba entre els termes de La Roca del Vallès i Cardedeu. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76574 | Castell de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1991): Els Castells catalans: Volum II. Ed. Dalmau, Barcelona. ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer-juny de 2010. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.): Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Obtinguda el 15 de gener de 2011. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI-XV | Cal esmentar que les edificacions interiors van ser reconstruïdes l'any 1952. | <p>Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.</p> | 08181-1 | Turó del castell, 08430 | <p>La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de prev' de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén actual propietari.</p> | 41.5914600,2.3281200 | 444002 | 4604636 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76574-foto-08181-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 85|93|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76781 | Glorieta de la Miranda d'en Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-la-miranda-den-puntes | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Caldria esborrar els grafits que hi ha a les columnes i refer el revestiment emblanquinat. | <p>Glorieta aïllada de planta circular en forma de templet o rotonda, formada per una cúpula semiesfèrica assentada damunt d'un voladís motllurat. Sota aquesta coberta destaca un fris bastit amb rajoles de ceràmica vidrada decorat amb motius relacionats amb la vinya i el raïm. Tant el fris com la coberta estan sostinguts per sis columnes de fust decreixent, amb capitells d'influència jònica i basaments rectangulars. La construcció presenta la coberta i les columnes emblanquinades.</p> | 08181-200 | Paratge de la Miranda, 08430 | <p>El senyor Puntes era advocat i propietari de la finca de can Granota. Va fer construir aquest element per que era aficionat a l'astronomia i li agradava observar el temps. Tot indica que el van assassinar el mes de juliol de 1936.</p> | 41.6056500,2.3101500 | 442517 | 4606223 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76781-foto-08181-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76783 | Forn de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-planes | <p>CHORÉN TOSAR, J. (Inèdit): Estudi del forn d'obra de can Planes (La Roca del Vallès), agost 2005. Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura i Recerca de la Generalitat de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Caldria fer neteja de l'abundant vegetació que cobreix la zona i rehabilitar els murs de la construcció. | <p>Construcció aïllada de planta rectangular excavada al subsòl aprofitant el desnivell d'un marge. Està format per una cambra de combustió i cocció de planta quadrada, d'uns 3 metres de llargada per 2,90 metres d'amplada, i uns 3 metres de profunditat, que en origen tindria separades les dues funcions mitjançant la graella, la qual probablement resti amagada sota els enderrocs actuals que afecten la construcció. Aquestes parets foren revestides amb argila, que va quedar cuita degut al mateix procés productiu del forn, augmentat així la seva solidesa. També es conserva part de l'estructura aèria del forn, consistent en un mur de folre bastit en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb morter de calç i situat a la cara oest de l'estructura. En aquest folre s'obre l'accés a la cambra de combustió, consistent en un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell. També destaquen les restes d'un mur corregut superior de tovots.</p> | 08181-202 | Al final del carrer Espronceda, 08430 | <p>És força probable que el forn fos construït pels propietaris de la propera masia de can Planes, per proveir-se dels materials necessaris per la construcció o ampliació de la mateixa, fet habitual en el mon rural català en època moderna.</p> | 41.5861900,2.3315600 | 444284 | 4604049 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76783-foto-08181-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76886 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | Completament rehabilitat. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat, de planta rectangular formada per tres cossos adossats en paral·lel, més un altre volum adossat transversalment a la banda de tramuntana. Els volums presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el cos central que en origen presentava unes golfes que foren ampliades, aixecades i transformades en una tercera planta, tot i que manté un carener de dos vessants a la façana principal. Aquesta façana, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Les finestres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca la que correspon al pis del cos adossat a ponent, d'arc conopial tot i que força transformada. L'obertura del pis del cos adossat a llevant compta amb un gran finestral d'obertura irregular, determinada pel carener de la teulada. La resta de paraments de la construcció presenten finestres rectangulars emmarcades en pedra, tot i que en general restituïdes. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula de tres vessants i distribuït en dues plantes, restituït també. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter, tot i que també ha estat restituïda. Hi ha diversos cossos auxiliars que completen la finca.</p> | 08181-313 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem de 'la casa den Maynou' depenent del terme de Bell-lloc, és en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.6127000,2.3427000 | 445235 | 4606985 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que fa a les obertures de la façana principal, cal especificar que la finestra que correspon al pis del cos adossat a ponent és d'arc conopial, tot i que amb la llinda transformada. A mode d'hipòtesi cal dir que la finestra es podria correspondre amb una obertura d'arc conopial amb arquets, pròpia del gòtic civil tardà, tot i que mutilada. La de la planta baixa del mateix cos ha estat completament restituïda durant l'última rehabilitació de la casa, de la mateixa manera que el portal adovellat central. La resta d'obertures de la façana principal són originals. El pou, situat al costat del portal d'accés, sembla restituït també. El revestiment original que cobria els paraments es retirà durant l'última rehabilitació, restituint en pedra aquelles parts que no en tenien. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76743 | Turó de l'Alomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> | 08181-251 | A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> | 41.5778900,2.3236600 | 443618 | 4603132 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76744 | Dolmen del camí de can Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> | 08181-252 | A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 | <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> | 41.5930800,2.3313100 | 444269 | 4604814 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76821 | Can Janer / Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer-gener | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment neolític-iber que es troba entre camps erms i altres edificats. Durant la col·locació d'un tub es va documentar diferent material arqueològic: conjunt de terrissa grollera de tradició neolítica, una destral votiva i també fragments de ceràmica ibèrica a torn. Malauradament no es va detectar cap tipus d'estructura i tampoc es tenen dades de la disposició del material de tradició neolítica. Posteriorment, en una nova revisió de la carta, vers l'any 1992, no es va localitzar cap tipus de resta, tot i que, hi havia màquines rebaixant els voltants de la casa.</p> | 08181-240 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5779900,2.3032300 | 441915 | 4603157 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76821-foto-08181-240-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76826 | Can Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una vil·la romana actualment desapareguda per la construcció de l'autopista AP-7. El jaciment es localitzava en una zona de conreus situada en les vessants de la serra miocènica a l'oest del riu Mogent, al nord de la desapareguda masia de Can Cucut i al nord-oest de Can Claus. La cronologia dels materials documentats gira entorn del 150 a.C. i el 25 d.C. Es tracta de ceràmica ibèrica feta a torn, àmfora ibèrica, campaniana B, Dressel 1A, terra sigil·lata sudgàl·lica (tot i que testimonial) i abundants fragments de tègula i dòlia.</p> | 08181-245 | Sortida 13 de l'autopista AP-7, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada. Les obres de moviment de terres per la construcció de l'autopista AP-7 es van realitzar l'any 1968. L'any 2005, amb motiu de les obres de la Línia d'Alta Velocitat (LAV) tram Mollet del Vallès - La Roca del Vallès, la zona fou objecte d'una campanya de prospecció.</p> | 41.6029500,2.3382700 | 444858 | 4605905 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76826-foto-08181-245-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76827 | Can Gener de les Valls-Peça d'en Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-de-les-valls-peca-den-cortes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'un suposat lloc d'habitació, que podria estar relacionat amb les dependències d'una vil·la romana, actualment desaparegudes. Les restes, consistents en fragments de murs, estaven situades a la banda de llevant de l'actual urbanització de la Roca Dos, entre els torrents de can Borrell i can Sora i poca distància a l'oest de la casa de can Gener. Es tracta d'una zona de conreus de pendent suau envers el sud-est. Actualment no es localitza cap estructura en superfície. Els materials que es relacionen amb el jaciment corresponen a ceràmiques campanianes de vernís negre, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn, fragments de tègula, àmfora i d'Opus Testaceum.</p> | 08181-246 | Barri de les Valls, 08430 | <p>El jaciment fou documentat i els materials recollits per Josep Estrada l'any 1949. Abans de la Guerra Civil es documentaven parets romanes, ceràmica campaniana de vernís negre, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn, fragments d'àmfora, d'Opus Testaceum i de tègules.</p> | 41.6003400,2.3168600 | 443071 | 4605629 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76827-foto-08181-246-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76828 | Vinya d'en Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tomas | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'un possible fons de cabana del període neolític final - calcolític actualment desaparegudes. Les restes aparegueren en una zona de conreus limitada per la vessant nord-est del turó de can Planes, a uns 300 metres del cim. De fet, el jaciment es localitzava a uns 350 metres de distància al sud de l'encreuament entre la carretera C-1415c i l'enllaç per agafar la carretera BV-5105. El material recollit està format per diversos fragments de ceràmica campaniforme, molts fragments de ceràmica sense decoració, ascles de sílex i 3 discs de pedra d'uns 9 centímetres de diàmetre, amb perforació central. Cal dir que aquestes troballes van ser superficials i no es documentà cap tipus d'estructura ni tampoc estratigrafia.</p> | 08181-247 | Al sud de la ctra. de Mataró a Granollers C-1415c, 08430 | <p>El jaciment fou excavat per Josep Estrada durant els anys 50 del segle XX. Al fons del Museu de Granollers es conserven 24 fragments de ceràmica feta a mà, alguns d'ells decorats amb bandes i ondulacions.</p> | 41.5899500,2.3399400 | 444986 | 4604461 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76828-foto-08181-247-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76829 | Can Nebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Conjunt de sitges aparegudes als marges de la carretera BV-5106, actualment desaparegudes. Les sitges, excavades als marges granítics de la zona, no presentaven cap estructura associada. Els materials documentats es corresponen amb restes de tègula, ceràmica comuna i algun fragment de pedra de molí.</p> | 08181-248 | A tocar la ctra. de la Roca a Òrrius BV-5106, punt quilomètric 0,400, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada l'any 1961, en motiu de l'ampliació de la carretera BV-5106 de la Roca a Òrrius. Estrada l'associa amb una suposada vil·la romana ubicada sota l'actual mas de can Nebot, situat a poca distància al nord-est del jaciment. Malgrat tot, no es coneixen materials que confirmin la presència d'aquesta vil·la.</p> | 41.5813400,2.3274700 | 443939 | 4603513 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76830 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Pels voltants de la font de can Planes, situada a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc de la Roca centre, va aparèixer una sitja amb ceràmica ibèrica. El sòl de la zona ha estat alterat tant per l'antic ús agrícola del paratge com per les actuals activitats de lleure que es desenvolupen a la font (actualment és una zona de pícnic habitual).</p> | 08181-249 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Segons consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Parc Serralada Litoral, la noticia de la troballa fou facilitada per M. Llobet. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya també hi consta aquesta dada i alhora s'indica que la sitja fou buidada per furtius. Segons el Pla especial i catàleg de patrimoni de la Roca del Vallès, la sitja fou destruïda pels treballs executats a la pedrera propera</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76831 | Can Canela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canela | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat al sud-est del nucli urbà de la Roca centre i a escassa distància al nord-est de la casa de can Canela, en la intersecció entre la carretera BV-5106 i el camí que porta al camp de tir. Es localitzaren dues sitges farcides de material ibèric situades als marges de ponent de can Canela.</p> | 08181-250 | Ctra. de la Roca a Òrrius BV-5106, punt quilomètric 0,700, 08430 | <p>Segons M. Llobet, amb motiu de la construcció del camp de tir, es va condicionar el camí d'accés per arribar-hi, fet que va donar lloc a l'aparició de les dues sitges. El material extret va ser recollit, en part, pel mossèn del poble.</p> | 41.5773700,2.3298900 | 444137 | 4603071 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76831-foto-08181-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76831-foto-08181-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76831-foto-08181-250-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76835 | Serra d'Ameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dameia | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític final del que es varen documentar murs encaixat en fort desnivell i material ceràmic posterior al neolític, possiblement calcolític. El jaciment va ser documentat per Josep Estrada i posteriorment, vers el 1979, va ser prospectat per Jordi Pardo.</p> | 08181-262 | Carretera de Granollers a Mataró, C-1415, 08430. | 41.5742600,2.3560300 | 446314 | 4602709 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Part del jaciment pertany al municipi d'Argentona | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76836 | Jaciment de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-parpers | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica de grans dimensions, situat a un turó i les seves vessants on es va trobar material ceràmic amb una cronologia que va des del neolític final fins a l'època ibèrica. La terrissa grollera apareix en el camí, rodada i molt fragmentada, i també en els marges, a pocs metres de la carretera a La Roca. Malauradament no es va trobar cap estructura. El jaciment es troba cobert per bosc de pi i alzina i afectat, en part per la carretera C-1415c. Posteriorment, vers el 1992 es porta a terme una prospecció resseguint el camí antic que anava a Sant Bertomeu i el resultat fou negatiu, sense poder documentar ni material ceràmic ni estructures. i no es trobaren fragments ceràmics</p> | 08181-263 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | 41.5818000,2.3642400 | 447004 | 4603541 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76837 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment situat a 10 metres de la façana posterior de CAn Sant Pere. Es tracta d'un jaciment que combina cronologies d'època de bronze amb romana. D'una banda es va documentar una sitja de bronze (900 a.C. a 450 a.C.), de d'1'20 m de profunditat per 1'5 m d'amplada reblerta de fragments d'ossos d'animals i de cendra. Entre els materials hi havia ceràmiques amb acanalats, un fragment brunyit d'un vas, de color negre, amb acanalats i meandres, i fragments amb decoració de tetons. D'altra banda al costat nord de la casa van aparèixer materials romans: paviments, tègula, dolia, etc.</p> | 08181-264 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106., 08430. | 41.5776300,2.3345000 | 444522 | 4603097 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76838 | Turó Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-cremat | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època del ferro-ibèric situat al turó cremat, al sud-est del barri de Santa Agnès. Es va documenta, vers el 1983, una muralla de pedra seca bastida amb pedra de granit de mida força gran, amb una alçada d'1,20 m i una llargada de 12 m que hom creu que pot pertànyer a les restes d'un petit poblat, relacionat amb el gran poblat de Céllecs. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-265 | Barri de Gasuacs, 08430. | 41.5915100,2.3558500 | 446313 | 4604624 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76839 | Vinyes de can Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-can-solei | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època ibero-romana situat a l'oest de la serra que puja cap a Céllecs. Està a poca distància del mas de Can Solei, i al costat del bosc de pi, alzina i arbocer que cobreix la serra. Segons Josep Estrada s'hi troben diferents estructures que formen part d'habitatges barrejades amb les feixes de vinya i material ceràmic format per ceràmica grollera ibèrica, fragments amb decoració de cordons, a torns, tègules i dòlia. Vers el 1983, durant uns rebaixos mecànics en el sòl, el senyor Emili Ramon va mostrar on havien aparegut les restes.</p> | 08181-266 | Carretera de La Roca a Vilanova BV-5001, 08430. | 41.5668200,2.3209300 | 443381 | 4601905 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76839-foto-08181-266-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76840 | Turó de Castellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-267 | Urbanització Sant Carles, 08430. | 41.5963100,2.3744200 | 447865 | 4605146 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76855 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà que es troba situat en una zona urbana amb presència de conreus, afectada per la fàbrica de Can Marigó, al marge dret del camí que baixa cap al Mogent i cap a les cases de Can Perdiu i Can Gol. En aquesta zona es localitzaren alguns fragments d'àmfora i terrissa ibèrica a torn. Malauradament, la manca d'una excavació i documentació exhaustiva fan impossible concretar el lloc de les troballes.</p> | 08181-282 | Barri de les Valls sud, 08430. | <p>El Jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1983. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, centrada en la zona est de la casa, en els marges i sobre els camps, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 41.5818200,2.3143500 | 442846 | 4603575 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76856 | Vinyes al nord-oest del turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-al-nord-oest-del-turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en una zona desboscada, antigament ocupada per vinyes que es troba situada a uns 200 metres al nord-oest del Turó de la Simona, orientades en un vessant granític al sud-oest. El jaciment és format per les restes d'un possible vicus ibèric i de ceràmica ibèrica a torn, kalathos, ceràmica grollera ibèrica, grollera pre-ibèrica, sílex i àmfora Pascual 1. Malauradament no es documentaren cap tipus d'estructures ibèriques, encara que hom pensa que en un futur es poden trobar donat la bona disposició del jaciment, la protecció natural del lloc i la morfologia del material ceràmic localitzat. Cal esmentar l'existència d'un cau fet amb grans blocs monolítics de pedra localitzat a la superior de les feixes, tocant el camí que hi passa. Encara que no es pot observar el seu interior donat la quantitat de bardissa que el cobreix, s'ha de tenir en compte en possible intervencions futures.</p> | 08181-283 | Turó de la Simona, 08430. | <p>Jaciment localitzat vers el 1947 pel grup d'arqueologia de Granollers. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, no es va poder documentar cap estructura i el material ceràmica es reduí a 2 fragments de possibles àmfores ibèriques i a 1 fragment de comú ibèrica localitzada en la part alta de la carena.</p> | 41.5915300,2.3603500 | 446688 | 4604623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76857 | Turó de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a la carena compresa entre el Turó de Can Prat Vell i la continuació de la mateixa carena, a l'altra banda de l'autopista A-17, al nord-est de Can Prat Vell. Les troballes es redueixen a ceràmica grollera ibèrica a torn, algun molí barquiforme i fragments d'àmfora, dòlia, tègula, ceràmica grollera d'època incerta i algun fragment de paviment amb morter de calç blanc. Malauradament no es detectar cap estructura.</p> | 08181-284 | Turó de Can Prat, 08430. | 41.5851800,2.3018900 | 441810 | 4603956 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76858 | Turó de can Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-companys | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat al turó de Can Companys, seguint la carena del Turó de la Simona, en direcció sud, i vorejant el Torrent de Brancons, en un espai comprès des d'uns 30 metres fins a 10 abans de tocar el torrent. En una zona de bosc mixt. Es va localitzar en el superficial ceràmica ibèrica de tipus groller, àmfora ibèrica i ceràmica comuna a torn. Malauradament no es van detectar estructures. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 i un sondeig l'any 1993, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura. Cal destacar l'existència d'un gran esvoranc fet a la muntanya per extreure'n pedra, fet que ha pogut destruir part del jaciment a la zona nord-oest d'on es troba.</p> | 08181-285 | Turó de Can Companys, 08430 | <p>Les cartes arqueològiques mencionen que entre els dies 2 i 19 de març de 1993 es realitza una intervenció d'urgència realitzada per en Eduard Sánchez i Campoy que va consistir en delimitació i sondeig, encara que no esmenten cap resultat rellevant. Fonts orals recollides a les Cartes arqueològiques esmenten que 'el pagès de Can Turó, masia que es troba al vessant est del Turó Cremat, va informar que alguns anys enrere, amb motiu de la pedrera que va obrir-se, aparegueren moltes coses ' (CCAA, 1992).</p> | 41.5869800,2.3561900 | 446338 | 4604121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El material ceràmic ibèric es troba dipositat en el Fons del Museu de Granollers. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76859 | Turó de can Joan Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-joan-capella | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-roma localitzat en la carretera de Mataró a Granollers (C-1415) després de la collada de Parpers, en direcció Granollers. Durant les obres de arranjament dels marges de la carretera es va detectar ceràmica ibèrica i romana, exactament entre els Km 13'2 i 13'6. Cal esmentar que segons Emili Ramon, damunt del turó es troba ceràmica del bronze.</p> | 08181-286 | Carretera de Mataró a Granollers C-1415c, Turó de can Joan Capella, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga el 12 de desembre de 1946. Vers el 1993, entre el 2 de març i el 2 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció d'Eduard Sànchez Campoy.</p> | 41.5878600,2.3473000 | 445597 | 4604224 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76860 | Turó de can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-verdaguer | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat en la carretera asfaltada de La Roca a Òrrius, i entre el Turó de Can Verdaguer i l'antic camí de carro de La Roca a Òrrius. Durant l'obertura del nou camí es documentaren, als vessant sud i sud-oest, cinc sitges i materials ibèrics i romans (ceràmica comuna, àmfores ibèriques i del tipus Dressel 1A). També es varen detectar diferents estructures, on es podia intuir un recinte amb diverses parets seques i restes d'una torre de planta quadrangular, en la part més enlairada.</p> | 08181-287 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>En els anys 70, segons Miquel Llobet, el rector de La Roca va excavar una sitja situada al marge dret de la carretera que presentava material amb una cronologia entre el 600 a.C. i el 50 a.C. Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat, Emili Ramón va trobar restes en les feixes del mateix turó, al nord-est davant de Can Santpere. Durant la prospecció de l'any 1992 només es van poder localitzar alguns murs .</p> | 41.5753300,2.3325600 | 444358 | 4602842 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76861 | Camí de can Grau / Camp d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-grau-camp-den-llobet | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MARTÍ I ROSELL, M.; POU I CALVET, R. (1999): El camí de Can Grau, La Roca del Vallés: una necròpolis de sepultures en fossa del neolític mitjà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MARTÍ I ROSELL, M.; POU I CALVET, R.; CARLÚS I MARTÍN, X. (1997): La Necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau, La Roca del Vallès, Vallès Oriental; Els jaciments de Cal Jardiner, Granollers, Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment arqueològic situat en la vessant est del turó de Cal Jardiner, a 50 m al sud del camí que va de Can Grau al coll del puig Ovella. Durant les obres de la construcció de la Ronda Sud s'hi varen fer constantment troballes de materials de diferents èpoques que van des del el neolític mig, època de bronze, i romà alt imperial. Entre les estructures més destacades ressaltem un enterrament Neolític del període dels sepulcres en fossa, sepultures del Neolític Mig amb inhumacions múltiples, fosses d'habitació prehistòriques i estructures de l'Alt Imperi romà.</p> | 08181-288 | Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. | <p>Durant la realització de les obres del Projecte Ronda Sud Granollers es varen realitzar diferents excavacions entre els anys 1993 i 1994. A continuació esmentem les dates de les diferents actuacions: -Del 13 al 31 desembre de 1993: Prospecció i excavació dirigida pels arqueòlegs Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 16 febrer al 9 març de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 17 gener al 15 febrer de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 10 març al 15 abril de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 18 al 29 abril de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín</p> | 41.5935500,2.2988800 | 441567 | 4604887 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 79|83|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76862 | Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congostell-1 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat al nord de Can Congostell, entre el cim de la carena i la casa, on es varen localitzar, de manera dispersa i superficial, diferents fragments ceràmics d'època romana (tègula, dòlia, àmfora i algun fragment de molí rodó) , encara que malauradament cap estructura.</p> | 08181-289 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1949. Durant la prospecció realitzada vers el 1983, per la Carta Arqueològica de la Generalitat, es va localitzar material romà encara que no es va detectar cap estructura. Posteriorment, en la revisió que es va realitzar l'any 1992, no es va trobar cap resta arqueològica.</p> | 41.5741100,2.3081500 | 442322 | 4602723 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76863 | Can Lleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a l'est de Can Segal, a la zona dita Can Lleí on abans hi era la masia de Can Felip, ara desapareguda. Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès 'existeixen només els murs que defineixen un petit edifici de dues crugies i parets de paredat comú' (MASSAGUÉ, 2011) o menciona que al voltant de l'edifici s'ha detectat ceràmica ibèrica. Actualment la zona està plena de bardisses i no s'ha pogut detectar cap estructura.</p> | 08181-290 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | 41.5690600,2.3416300 | 445109 | 4602141 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76867 | Can Prat Nou/Barri de Valldarió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-noubarri-de-valldario | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat en un camps de conreus situats a l'oest de la carretera de Vallderiolf i a les rodalies de la casa de Can Prat Nou. Les troballes es redueixen a materials ceràmics (tègula, ceràmica romana comuna) que es troba en superfície i que apareix esporàdicament en llaurar els camps. Malauradament no es va detectar cap estructura visible.</p> | 08181-294 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat de Catalunya (CCAA), el jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga, encara que no precisa l'any ni annexa bibliografia. Posteriorment, en una prospecció feta vers el 1992, no es varen localitzar cap tipus d'estructura, i solament es va poder localitzar fragments de ceràmica en molt mal estat i difícils de datar.</p> | 41.5830100,2.2974600 | 441439 | 4603718 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Zona afectada per l'ampliació de l'autopista. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76868 | Turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> | 08181-295 | Barri de Gasuacs, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> | 41.5896300,2.3594100 | 446608 | 4604413 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76869 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-4 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu que limiten a l'oest amb la carretera BV-5001 i a l'est amb el camí que va a Can Rovira. Es té molt poca informació d'aquest. La seva cronologia es desconeguda donat que solament es va documentar ceràmica grollera arran del bosc i de les vinyes de Can Rovira. No es tenen més dades del jaciment.</p> | 08181-296 | Carretera de la Roca a Ronda de Granollers (C-352) Vilanova (BV-5001) , 08430. | <p>Fou localitzat el 1950 per Josep Estrada.</p> | 41.5872700,2.3474500 | 445609 | 4604159 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 76870 | Can Rafael del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafael-del-forn-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític localitzat a el vessant oest del Turó Cremat, en una zona d'antigues vinyes i de bosc de pi i alzina, molt a uns 6000 metres a l'oest de la masia que té el mateix nom. Encara que el jaciment no ha estat excavat, segons els pagesos de les rodalies, sembla ser que van aparèixer esquelets amb rosaris. Segurament aquest rosaris deurien ser collars de calaita o similars, cosa que fa que hom pensi que possiblement hi havia un sepulcre de fossa. D'altra banda, segons les fonts orals recollides en les cartes arqueològiques, a uns 4 o 5 m de fondària també van aparèixer 'dents de cavall, però molt grans' (CCAA, 1992).</p> | 08181-297 | Barri de Gasuachs, 08430. | <p>Vers el 1952 Josep Estrada recollí diferents testimonis orals sobre la troballa de diferents materials i ossos.</p> | 41.5929300,2.3498500 | 445814 | 4604785 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76871 | Can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ferro-ibèric localitzat en el nucli urbà de Santa Agnès, al sud del camí que porta a l'Ermita, a l'alçada dels números 20-24, a uns 175 metres de la carretera, a l'est de la casa, on hi ha una pista de tenis. El jaciment estava format per un grup de sitges que aparegueren durant la construcció d'una pista de tenis foren destruïdes. Les restes materials foren recollides pel mossèn del poble i per Miquel Llobet, encara que en l'actualitat ha desaparegut i es desconeix la seva localització.</p> | 08181-298 | c/ Camí de l'ermita de Malanyanes 20-24, 08430. | <p>Segons les fonts orals de Miquel Llobet, recollides en les cartes arqueològiques, les sitges aparegueren durant la construcció de la pista de tenis de la casa.</p> | 41.5991700,2.3493800 | 445780 | 4605478 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76872 | Can Banyeres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banyeres-vell | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | I-III d. C | Desaparegut | <p>Jaciment ibero-romà ubicat a l'alçada del km. 13 de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), al marges de la carretera una vegada passat Can Companys de Baix, en direcció Granollers, abans de passar per sota del pont de la C-60. A la zona de la carena de Can Planes, entre les runes de la casa de Can Banyeres Vell i un camp de conreu, es va localitzar, de manera dispersa i en poca quantitat, material d'època ibèrica i romana (terrissa ibèrica a torn, sigillata hispànica, alguns fragments de terra sigillata sudgàl·lica, terra sigillata clara, tègula, escòria ferrosa i àmfora) encara que no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-299 | Carretera de Mataró a Granollers km 13 (C-1415c), 08430. | <p>El jaciment va ser localitzat vers el 17 de febrer de 1952 per en Josep Estrada. En el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'enquadra el jaciment dins d'una cronologia Romano-Alt imperial (14 d.C. - 192 d.C.).</p> | 41.5840700,2.3480800 | 445659 | 4603803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. És afectat per la carretera C-1415c. | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76899 | Can Ronses / Can Ronces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-326 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106). | 41.5715800,2.3388200 | 444877 | 4602422 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76901 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època romana localitzat en una zona urbanitzada molt a prop del límit municipal occidental, limítrof amb Granollers, coneguda com La Torreta. Àmbit urbà delimitat entre els carrers d'Aragó, Josep Torelló, de València i Ramón y Cajal. El mapa de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya té inventariat, amb el codi 1956, el jaciment de Can Tàpies/La Torreta. Aquest es descriu com una vil·la romana, que fou documentada durant els anys 40. La vil·la, datada en un context imperial, fou destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. La documentació de l'època parla d'un assentament romà amb estructures d'habitació i de material ceràmic que consisteix en gran quantitat de tègula, dolia i ceràmica comuna. També varen documentar un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. L'arqueòleg J. Estrada, a partir dels treballs de prospecció que efectuava, conjuntament amb d'altres membres del Museu de Granollers, el va documentar i en va donar coneixement a través de diverses publicacions (ESTRADA: 1967:163). Va ser el mateix autor que va datar aquest jaciment com a vila imperial. En una altra publicació (ESTRADA: 1993: 101), el mateix autor indica que el 6 de març de l'any 1976 havia revisat 'entre altres indrets el forn romà de Can Tàpies' i descriu aquest com un forn rodó, amb el marge ple de teula.</p> | 08181-328 | CEIP La Torreta, c/ Aragó, c/ València, c/ Josep Torelló, c/ Ramón i Cajal, 08430. | <p>La Torreta va experimentar un fort procés de transformació urbana durant els anys 80 i 90 del segle passat, i encara més recentment es va construir el Centre Cultural La Torreta. Tot aquest procés es va fer sense cap tipus de control arqueològic fet que podria haver produït la destrucció de les restes descrites per J. Estrada. Així doncs, la manca d'estudis arqueològics intensius fa que la informació relativa a aquest jaciment sigui molt minsa, si bé cal esmentar que les restes arqueològiques descrites per J. Estrada han estat destruïdes.</p> | 41.6034900,2.2990900 | 441593 | 4605991 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76901-foto-08181-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76902 | Antic convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XVI-XIX | Desaparegut | <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 08181-329 | c/ Venezuela 17, 08430. | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> | 41.6040600,2.2980500 | 441507 | 4606055 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76873 | Carretera de Vallderiolf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vallderiolf | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat a la banda oest de la carretera de Vallderiolf, exactament entre el km 1,8 i el km 1'9, en la cruïlla del camí que va al Centre Montserrat Montero. Durant les obres d'accés al centre es van localitzar, segons informacions oral del Sr. Emili Ramón i Valls, diferents fragments de tègula i d'ossos d'una sepultura romana.</p> | 08181-300 | Carretera de Vallderiolf km 1 (BV-5159), 08430. | <p>Vers l'any 1984 es varen detectar una sepultura romana. Cal mencionar que el camp va ser totalment rebaixat per les obres de l'autopista l'any 1992. Va ser documentat per E. Ramón i Valls.</p> | 41.5885100,2.2985400 | 441534 | 4604328 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És afectat per la carretera BV-5159. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76874 | Sepultura del camp de blat de J. Llobet / Sepultura romana de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-camp-de-blat-de-j-llobet-sepultura-romana-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat en un camp de blat, a la carena sud-oest de Can Prat Vell entre el Mogent i la riera de Vallderiolf. Aquest està conformat per una sepultura romana de tègula que el Sr. Llobet va descobrir quan llaurava el camp. Solament es varen localitzar els ossos del difunt, sense cap tipus de material.</p> | 08181-301 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>La sepultura va ser descoberta per accident vers l'any 1948 quan es llaurava el camp. Solament va ser documentada amb un dibuix a mà alçada per J. Estrada i Garriga. Posteriorment, l'any 2005, entre els dies 18 i 22 d'abril, es va realitzar una prospecció preventiva a càrrec de l'empresa Codex i dirigida per l'arqueòloga Raquel Molina Box, sense cap resultat rellevant.</p> | 41.5809400,2.3018800 | 441805 | 4603485 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76875 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment del ferro-ibèric ubicat al vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, en un antic camp de vinyes, on neix la torrentera que baixa cap a Can Cristòfol on actualment s'ha bastit la presó de Quatre Camins. En aquesta zona es varen localitzar superficialment material ceràmics ibèrics (terrissa ibèrica a mà i a torn). També va aparèixer un molí barquiforme de granulopòrfid i unes taques cendroses a prop d'una figuera. Cal esmentar que encara que s'ha construït la presó en la zona del jaciment, pot ser que no hagi estat afectat donat que sembla ser que està localitzat al perímetre de seguretat, on no s'ha bastit cap edifici i on encara es pot apreciar la figuera.</p> | 08181-302 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08430. | <p>A les cartes arqueològiques menciona que fou Emili Ramon qui efectuà la troballa encara que no precisa quan.</p> | 41.5776000,2.2923600 | 441009 | 4603121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76900 | Turó Gros / Turó de can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p> | 08181-327 | Turó Gros, 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p> | 41.5803500,2.3358300 | 444635 | 4603398 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76725 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | Edifici rehabilitat. Una de les darreres parts que cal arranjar és la façana principal. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos diferents delimitats per un barri tancat. El cos principal també és rectangular i presenta una estructura basilical típica de les masies catalanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, consta de tres crugies davanteres perpendiculars a la façana principal i una de posterior disposada en paral·lel. La coberta és de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Les finestres són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica i tenen els cantells bisellats. Les del pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament destaca un pou circular de pedra. Tant la façana de migdia com la de ponent presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat, tot i que de mida més petita que les del parament principal. Estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb els emmarcaments fets amb maons disposats a plec de llibre. Adossat a la façana de tramuntana de l'edifici basilical hi ha un cos rectangular amb la teulada d'un vessant, organitzada en un únic nivell. Les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades en maons a plec de llibre. La resta de cossos auxiliars s'organitzen al voltant del pati davanter, delimitat per una tanca d'obra i al que es pot accedir des de tramuntana i migdia mitjançant dues grans portes d'arc rebaixat, bastides en maons i cobertes per un voladís de teula de doble vessant. Aquests volums són rectangulars, amb la coberta de teula d'un sol vessant i organitzats en un nivell. El de llevant presenta una antiga galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, actualment reconvertida i rehabilitada. Les obertures del cos de migdia són d'arc rebaixat i bastides en maons. Destaca una estança de planta circular a l'extrem de ponent de l'edifici. El cos adossat a migdia es correspon amb porxos oberts de recent construcció. La construcció presenta murs de paredat comú revestits amb un revestiment arrebossat. El de la façana principal és original mentre que a la resta del conjunt és sulfat de ferro, donant-li la tonalitat groguenca actual.</p> | 08181-152 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem d'un Vidal a Bell-lloc apareix en el fogatge de l'any 1497. En el fogatge de l'any 1553 apareix mencionat doblement, dins del paratge de Bell-lloc i també del terme de La Roca. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que 'Fa tots anys als 26 de juliol lo mas Vidal (paga) al rector de Santa Ignés 2 lliures y 20 sous y dits son per la celebració de tres aniversaris per les animes de Elisabet Vidal de Rafael Vidal y de Rocada y per Rafel Vidal y Derocada'; 'Quiscum any als 20 de febrer lo damunt dit mas Vidal paga al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració d'un aniversari per l'ànima de Francesch Vidal' (MARTÍ I BONET, 2007: 194-195). De l'any 1706 coneixem que 'Fa Rafael Vidal alsanivversaris y missas de la Iglesia Parroquial de Santa Ignés papa al rector 50 lliures que té den Salvador per lo llegat de Pere Oriach' ' (MARTÍ I BONET, 2007: 195). Les misses en favor dels seus difunts van continuar durant aquest període.</p> | 41.6145500,2.3344400 | 444548 | 4607195 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76725-foto-08181-152-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del barri, al costat de l'accés situat a la banda de migdia, destaca un pou de pedra i maons de planta circular. A l'interior de la masia es conserven diversos festejadors, dos espiells de gelosia decorats del segle XVI i situats a les escales de la planta baixa i del pis, i una premsa de fusta per fer vi amb tot el mecanisme intacte. Les fotografies han estat cedides pel propietari de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 76746 | Dolmen de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p> | 08181-254 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | <p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p> | 41.5850400,2.3402100 | 445004 | 4603916 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76747 | Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> | 08181-255 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> | 41.5665400,2.3317900 | 444286 | 4601867 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76731 | Can Nebot Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot-gros | <p>FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XIX | El rellotge de sol està molt degradat. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i organitzada en quatre crugies fruit de les successives ampliacions que ha patit l'edifici al llarg del temps. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La resta d'obertures són rectangulars. A la planta baixa presenten emmarcaments arrebossats i pintats, fruit de la rehabilitació de la masia. Destaca, a l'extrem de ponent de la façana, una llinda monolítica i un carreu de pedra d'una antiga finestra actualment tapiada. Al pis, les finestres presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes amb dibuix d'arc conopial decorades amb creus llatines i els escopidors motllurats. La finestra situada damunt del portal presenta un aplic decoratiu consistent en una petita testa probablement reaprofitada. L'obertura de l'extrem de llevant presenta les mateixes característiques que les de la planta baixa. Encara s'observa el rellotge de sol al pis, tot i que molt degradat. La façana de ponent també presenta finestres emmarcades amb carreus de pedra, amb les llindes i els escopidors monolítics i plans. A la de migdia només se'n conserva una i a la de llevant, les finestres tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. La façana de ponent està revestida amb un arrebossat llis, un xic degradat. A les cantonades hi ha carreus de pedra escairats.</p> | 08181-158 | C. de Bonavista, 08430 | <p>L'edifici que ens ocupa dóna nom al barri de can Nebot Gros. En el fogatge del terme de la Roca de l'any 1553 hi figura un 'Nabot'. Posteriorment, l'edifici fou ampliat amb diversos cossos durant els segles XVIII-XIX. A principis del segle XX, el barri estava format per set cases i una capella, de la que actualment se'n conserven les restes. De fet, el propietari del veïnat era el senyor Nebot, que s'ho va vendre tot al segle XVII a Miquel Carpinell, tot i que aquesta família tenia la seva casa pairal situada al barri Reixac. Durant la propietat dels Carpinell, la capella va tenir rector particular a disposició de la seva família, fet prou habitual a la població de l'època. Finalment, la família Carpinell es va vendre el veïnat a quatre propietaris, tot i que a la dècada dels 40 del segle XX només en constaven dos. Posteriorment, el senyor Oliva, un d'aquest dos propietaris, es vengué la seva part a una família de Granollers. La capella, ubicada actualment al jardí de la finca i de la que se'n conserva només el portal, també era utilitzada com habitatge fins l'any 1950.</p> | 41.5819400,2.3307900 | 444216 | 4603577 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76731-foto-08181-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El petit cap o testa de putto encastat a la finestra situada damunt del portal està probablement reaprofitat d'una finestra del període gòtic-renaixentista, tot i que no es descarta que formés part de l'antiga capella les restes de la qual es conserven al pati de la masia. Totes les finestres emmarcades en pedra presenten els cantells motllurats amb un boet. La casa està delimitada per una tanca de pedra amb barana de ferro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76580 | Ca l'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largent | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CARRERAS CANDI, F. (1988), 'Lo castell de la Roca del Vallès' Reedició del Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, pp.146-147. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII-XVIII | El rellotge de sol fou repintat modernament, però seguint el disseny existent. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular, amb un pati interior al que es pot accedir pels costats de llevant i ponent, el qual queda delimitat per la pròpia construcció. L'edifici principal, ubicat al sector de tramuntana del conjunt, presenta una planta lleugerament trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, al pati. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra i els brancals fets amb carreus rectangulars de pedra ben desbastats. La dovella clau presenta gravada la data 1794. Unes escales de pedra hi donen accés. Al pis, damunt del portal, hi ha una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i amb l'ampit motllurat. La resta d'obertures d'aquest parament són rectangulars, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats i conserven els ampitadors de pedra motllurats. Al pis, ubicats al costat de la finestra central, destaquen un balcó exempt amb lloseta motllurada i un rellotge de sol decorat i actualment restaurat. Les finestres de la façana de tramuntana són totes rectangulars, inclòs el portal d'accés emmarcat en pedra, tot i que presenten els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular distribuït en una sola planta i cobert per una terrassa al nivell del pis. A la banda de ponent, delimitant la longitud del pati interior, hi ha un conjunt de cinc cossos adossats dels que destaca el que es troba adossat a l'edifici principal. Distribuït en planta baixa, pis i golfes presenta la coberta de teula de dos vessants amb un ampli ràfec. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampitadors motllurats. Adossat a migdia hi ha el portal d'accés al pati, integrat dins d'un petit volum de dues plantes, amb la coberta de teula de tres vessants. El portal, d'arc rebaixat i cobert per un voladís de teula àrab, conserva els carreus de pedra originals que bastien els brancals, tot i que l'arc és arrebossat. El pis està ocupat per una galeria oberta a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc de mig punt, des de les que s'accedeix a una terrassa oberta a l'exterior que cobreix l'actual garatge. Pel costat de llevant, el barri està delimitat pel portal que hi dóna accés, d'arc rebaixat i voladís de teula superior, i per la masoveria/galliner. Aquest edifici és de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en dues plantes, amb les finestres d'arc de mig punt arrebossades i el portal d'accés rectangular i bastit en maons. A l'extrem nordoccidental del conjunt arquitectònic encara es conserva l'era, de terra batuda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-7 | Al quilòmetre 2 de la carretera BV-5106, de la Roca del Vallès a Òrrius, 08430 | <p>L'any 1412, Pere Argent, alies Reymir, va vendre el mas Argent a Bartomeu Cardona, incloent-hi el patronatge de la capella de sant Bartomeu de Cabanyes, que conservà fins l'any 1751. El nom Argent apareix referenciat al fogatge de l'any 1553. A finals del segle XIX hi ha constància de l'entrada dels carlins a la casa, amb la intenció de robar diners i joies, tot i que no ho aconseguiren. De fet, ca l'Argent fou la darrera masia de la Roca que els carlins van saquejar. Pasqual Ferrer recull aquesta història al seu darrer llibre, indicant que foren els senyors Joan Vallhonesta i Pere Clascà els qui li relataren, donat que ambdós visqueren a l'època dels carlins.</p> | 41.5716800,2.3384600 | 444847 | 4602433 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76580-foto-08181-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a la façana principal del cos original, al costat del portal d'accés, destaca un petit plafó de ceràmica decorat, tot i que de cronologia moderna. Regulat també pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76714 | Can Soler de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-reixac | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVII | El revestiment de la façana principal està força degradat, deixant a la vista el parament de tàpia. | <p>Edifici aïllat de planta més o menys trapezoïdal, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats, actualment emblanquinat. Està descentrat i situat a la crugia de migdia. Les finestres, escasses i de dimensions reduïdes, estan emmarcades amb carreus de pedra granítica. Destaca la finestra situada damunt del portal, donat que presenta els cantells bisellats. La resta de façanes de la construcció presenten la mateixa tipologia d'obertures, tot i que als paraments de llevant i tramuntana són bastides amb maons en gran part. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha un cos auxiliar amb teulada d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La façana de llevant presenta tres grans contraforts de reforç bastits en pedra, mentre que a la façana de migdia hi ha una terrassa descoberta al nivell del pis. La construcció està bastida amb murs de tàpia i un sòcol de paredat comú, amb un revestiment arrebossat, o bé amb els paraments totalment paredats, segons el moment cronològic de la construcció.</p> | 08181-141 | Al quilòmetre 0 de la carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430 | <p>Per una banda, aquest mas s'identifica amb el 'Castro morino', un alou que a principis del segle XII va passar a formar part de la parròquia de sant Esteve de Vilanova de la Roca. L'any 1434, la parròquia fa un establiment perpetu a un pagès de la Roca, anomenat Soler de Reixach: 'Establiment perpetu de un castell ab sas terras y honors... dit lo Castell de Maurins' (SALES, 1978: 29). A l'expressar els termes dóna indicacions prou clares de la situació de l'edifici, que es correspon amb el mas Soler actual. Posteriorment, en un document de l'any 1725, s'indiquen unes fites que concorden a la perfecció amb les anteriors, mentre que l'any 1729, al 'Llibre de Lleva' de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova de la Roca, s'hi anota '(...)lo establiment del Castell de Maurins que vuy poseheix la Comunitat de Sta. Maria del Mar de Barcelona y dit Castell de Maurins que vuy se anomena Casa Soler de la Roca (...)' (SALES, 1978: 30). Cal indicar que a partir de l'any 1684, el 'Manso Soler de Reixach' havia passat a ser propietat de la comunitat de prev' de la parròquia de Santa Maria del Mar. Per altra banda, pel que fa al nom Soler, l'any 1333 ja està relacionat amb el terme de la Roca. Apareix Berenguer Soler, identificat com a senyor de can Soler. Una mica més tard, en una ressenya de l'any 1366, apareix don Dalmau de Soler, senyor de la casa Soler de Reixac de la parròquia de sant Sadurní de La Roca. Malgrat tot, l'any 1421 la propietat del mas passa a mans dels Torrellas, barons de La Roca, ja que Ramon de Torrellas és nomenat 'hereu de Dalmau de Soler, donzell' (SALES, 1978: 31). Tot i això, el nom Soler es torna a documentar en els fogatges del anys 1497 i 1553. Pel que fa al nom Reixac, s'estableix al terme per un membre dels Reixac de Montcada. La toponímia actual encara anomena 'Barri de Reixac' l'indret que ens ocupa, tot i que a partir de mitjans del segle XVII, amb l'establiment de la família Pont al barri, se'l coneix també pel dos topònims. En un debitori de l'any 1665 apareix un pagès de La Roca com a usufructuari de la propietat 'Manso Soler (...) en el veïnat de Rexach dicto Parròquia de La Roca' (SALES, 1978: 32). Durant la desamortització de l'any 1836, el mas va passar novament a mans privades i anà canviant fins que l'any 1880 va ser adquirit, juntament amb el castell de la Roca, per Joaquim Alomar i Font. Posteriorment, quan el castell fou venut a Antoni Rivière, el 'Manso Soler' continuà en poder dels Alomar.</p> | 41.5771100,2.3279700 | 443977 | 4603043 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76714-foto-08181-141-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El conjunt es contempla amb diversos cossos auxiliars aïllats destinats a les tasques agrícoles. A la banda de tramuntana hi ha una petita bassa i un rec soterrat. La finca està delimitada per una tanca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/