Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76750 | Roca Foradada de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-de-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, L. i ALACAMBRA, P.J. (1986): 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'; dins Curset: Els orígens del Vallès Oriental. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | S'aprecien restes de pintures fetes amb esprai | <p>Es tracta d'un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40 m de llargada per 1,60 m d'amplada i 1,30 m d'alçada. L'entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l'època del Gòtic. A l'exterior del monument s'observen algunes restes d'altres construccions antigues, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia, encara que hom l'enquadra en el període neolític.</p> | 08181-258 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica grollera de les mateixes característiques que l'apareguda en la resta d'elements sepulcrals megalítics de la zona i alguns fragments d'època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument. Aquestes dades i l'existència d'alguns paral·lels a la zona del Baix Empordà, com per exemple Ses Falugues a Begur o la Cova de la Tuna a Solius, permeten plantejar que es tractaria d'una cambra sepulcral, tipus hipogeu, datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze</p> | 41.5640100,2.3169800 | 443049 | 4601596 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76750-foto-08181-258-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, el PEIN i la xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76897 | Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'època moderna, paradigma de l'arquitectura rural, amb diferents ampliacions i reformes, que es troba aïllada en el bosc. La construcció primigènia és de planta rectangular orientada a migdia i consta de plata baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els trets més destacats de l'edificació es troben a la façana principal, on es poden apreciar quatre finestres a l'alçada del primer pis, totes ells d'arc a nivell, i on destaca dos d'elles que es troben amb els emmarcaments vistos mitjançant carreus de bella factura i on s'aprecien, a sendes llindes, les inscripcions 1720 i 1771. La porta d'accés, ubicada a la planta baixa, és d'arc de mig punt bastida amb dovelles grans. Cal esmentar que a sobre la dovella clau es pot llegir la data 1772. A més a més s'aprecia un rellotge de sol on s'aprecia els noms Antoni Roselló i Maria Roselló i la data de 1908. Per últim esmentar que tant a ponent com a tramuntana té dos cossos adossats de planta rectangular i amb teulada pròpia. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-324 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5001, 08430. | <p>Les diferents dates que es poden apreciar a la façana principal (1720, 1771 i 1772) ens indiques que la construcció s'ha d'enquadrar dins del segle XVIII, on va tenir diferents reformes o fases constructives. D'altra banda al data del rellotge ens indica quan aquest va ser pintat a la façana per primera vegada.</p> | 41.5743300,2.3388400 | 444881 | 4602727 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76897-foto-08181-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76856 | Vinyes al nord-oest del turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-al-nord-oest-del-turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en una zona desboscada, antigament ocupada per vinyes que es troba situada a uns 200 metres al nord-oest del Turó de la Simona, orientades en un vessant granític al sud-oest. El jaciment és format per les restes d'un possible vicus ibèric i de ceràmica ibèrica a torn, kalathos, ceràmica grollera ibèrica, grollera pre-ibèrica, sílex i àmfora Pascual 1. Malauradament no es documentaren cap tipus d'estructures ibèriques, encara que hom pensa que en un futur es poden trobar donat la bona disposició del jaciment, la protecció natural del lloc i la morfologia del material ceràmic localitzat. Cal esmentar l'existència d'un cau fet amb grans blocs monolítics de pedra localitzat a la superior de les feixes, tocant el camí que hi passa. Encara que no es pot observar el seu interior donat la quantitat de bardissa que el cobreix, s'ha de tenir en compte en possible intervencions futures.</p> | 08181-283 | Turó de la Simona, 08430. | <p>Jaciment localitzat vers el 1947 pel grup d'arqueologia de Granollers. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, no es va poder documentar cap estructura i el material ceràmica es reduí a 2 fragments de possibles àmfores ibèriques i a 1 fragment de comú ibèrica localitzada en la part alta de la carena.</p> | 41.5915300,2.3603500 | 446688 | 4604623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76872 | Can Banyeres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banyeres-vell | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | I-III d. C | Desaparegut | <p>Jaciment ibero-romà ubicat a l'alçada del km. 13 de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), al marges de la carretera una vegada passat Can Companys de Baix, en direcció Granollers, abans de passar per sota del pont de la C-60. A la zona de la carena de Can Planes, entre les runes de la casa de Can Banyeres Vell i un camp de conreu, es va localitzar, de manera dispersa i en poca quantitat, material d'època ibèrica i romana (terrissa ibèrica a torn, sigillata hispànica, alguns fragments de terra sigillata sudgàl·lica, terra sigillata clara, tègula, escòria ferrosa i àmfora) encara que no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-299 | Carretera de Mataró a Granollers km 13 (C-1415c), 08430. | <p>El jaciment va ser localitzat vers el 17 de febrer de 1952 per en Josep Estrada. En el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'enquadra el jaciment dins d'una cronologia Romano-Alt imperial (14 d.C. - 192 d.C.).</p> | 41.5840700,2.3480800 | 445659 | 4603803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. És afectat per la carretera C-1415c. | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76864 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-2 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època moderna conformat per les restes d'una capella que es troba localitzada en una zona molt difícil d'accedir-hi. Actualment la zona està molt cobert de bardisses i és difícil poder seguir tot el perímetre. Les restes més rellevants són dos murs que encara es troben en peu, un d'elles bastit amb la tècnica de la maçoneria emprant pedres desbastades de mida gran i mitjana, i l'altre, amb el sòcol de pedra de les mateixes característiques sobre el que s'erigeix un mur de tapia.</p> | 08181-291 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral la capella va ser bastida al segle XVIII-XIX, encara que la falta de documentació i d'estudis arqueològics i l'estat en que es troba el bé, fan que no es pugui precisar més la seva cronologia.</p> | 41.5828400,2.3529400 | 446063 | 4603663 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral 'els de can Company de baix, que tenien cura de la capella, van traslladar tots els objectes litúrgics abans que esdevingués una ruïna,a una capella feta expressament a la casa de Can Companys de baix, on encara hi són' (BOSCH DE DORIA, 2008). | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76747 | Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cellecs-o-sellecscabana-del-morola-cava-del-moro | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): 'Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.</p> | 08181-255 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument</p> | 41.5665400,2.3317900 | 444286 | 4601867 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76747-foto-08181-255-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76835 | Serra d'Ameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dameia | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític final del que es varen documentar murs encaixat en fort desnivell i material ceràmic posterior al neolític, possiblement calcolític. El jaciment va ser documentat per Josep Estrada i posteriorment, vers el 1979, va ser prospectat per Jordi Pardo.</p> | 08181-262 | Carretera de Granollers a Mataró, C-1415, 08430. | 41.5742600,2.3560300 | 446314 | 4602709 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Part del jaciment pertany al municipi d'Argentona | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76819 | Dolmen de can Gol I / Galeria coberta can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gol-i-galeria-coberta-can-gol | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1946): 'Ficha arqueológica núm 2. Dolmen de Can Gol (La Roca del Vallés)', a Boletín de la Agrupación Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.CSIC, Barcelona.</p> | <p>Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8 m per 1,35 m d'amplada, on la cambra no s'hi diferencia, aquesta és precisament la característica d'aquest tipus de construcció anomenades 'galeries catalanes'. Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L'entrada es troba orientada al sud. A l'exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre. Per a la construcció d'aquest megàlit, de dimensions destacades a Catalunya, es requeria certes nocions arquitectòniques ja que calia sostenir i assegurar la perdurabilitat de la tomba. Per aconseguir-ho idearen cobrir-la amb un túmul (talment un turonet fet amb pedres i terra), sostingut en el seu perímetre per un conjunt de pedres clavades de forma vertical, a mode de paret de contenció.</p> | 08181-238 | Urbanització La Pineda, 08430. | <p>Aquesta construcció correspon a un sepulcre col·lectiu d'època prehistòrica, concretament al període neolític final o calcolític (datat aproximadament entre el 3500 i el 2250 aC). És un dels monuments megalítics d'aquesta tipologia més grans i destacats de Catalunya. La seva singularitat rau també en el fet que, de la seva tipologia, és el que es troba més al sud. Per trobar monuments com aquest cal anar a la zona de l'Empordà on hi destaca la Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva) o a les terres de Ponent amb la Torre dels Moros de Llanera (Llobera). Va ser descobert l'any 1946 per l'equip del Museu de Granollers, encapçalat per J. Estrada. Un any després es procedia a l'excavació dirigida per A. Panyella, van documentar la presència de diversos materials arqueològics, entre els que destaquen dues puntes de fletxa, sis petites fulles-lasques de sílex, gran quantitat de petits fragments d'uns 12 vasos, olletes, un fragment de ceràmica campaniforme entre altres. També en destaca un fragment de ganivet de sílex, una corona de molar humà i una dena triangular de collar de pedra.</p> | 41.5638700,2.3136900 | 442775 | 4601582 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76819-foto-08181-238-3.jpg | Legal i física | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Les imatges han estat extretes del 'Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès' i del llibre de Josep Estrada 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76818 | Plat de Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-moli | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Gran bloc granític, situat al marge de l'actual camí, presenta una 'cassoleta' a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70 m de diàmetre per 0,22 m d'alçada, si bé una part apareix erosionada. Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l'han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.</p> | 08181-237 | Camí de Cèllecs, 08430. | <p>Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5688200,2.3309400 | 444217 | 4602121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76818-foto-08181-237-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Cal mencionar que una de les imatges està extreta del Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76749 | Pedra de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-creus-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit, gravat a la part superior amb nombroses creus i altres signes de difícil interpretació, alguns dels quals podrien datar-se a l'època prehistòrica, a partir de paral·lels existents, com el de la Roca del Sacrificis de Capmany, al Baix Empordà. En el mateix bloc, també s'hi va gravar les paraules AÑO i ROCA, que correspondrien a dates recents. (es podria posar alguna fotografia o imatge planxada). Els petroglifs, que estan gravats profundament a la roca, es conserven en un bon estat. Es tracta d'un dels elements més interessants de la Ruta pel seu caràcter poc usual i les possibles relacions d'alguns dels motius esgrafiats amb les representacions pintades de la Pedra de les Orenetes. Ambdós elements cal interpretar-los a partir de la seva localització, en un lloc de concentració megalítica, fet que podria indicar la seva possible funció com a santuari i lloc de rituals. A falta de dades precises aquesta és una hipòtesi que cal tenir present, per entendre que al llarg de la història n'hagi perdurat aquesta faceta, a través del gravat de les creus, que va ser una forma de cristianitzar la pedra i eliminar-ne les influències paganes.</p> | 08181-257 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica encara que segons el Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) de la Generalitat de Catalunya, a l'entorn es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica rodada.</p> | 41.5677100,2.3233800 | 443586 | 4602002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76749-foto-08181-257-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2011 - ZA. Llei 16/1985, 25/6, Patrimoni Històrico Español. Llei 9/1993 de 30/9, Patrimoni Cultural Català. BCIL, Catàleg del Patrimoni Cultural Català (PGOU 8-5-91), núm reg CPCC: 95 | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||
| 76748 | Pedra de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-orenetes | <p>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1949): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes a Cèllecs (La Roca del Vallès). Museu, II, Maig 1949, Mataró, p.70-73 (Mecanografiat). ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. GRUP D'ARQUEÒLEGS INDEPENDENTS (1988): Les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Col·lecció Coneixem-nos, Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de la Roca del Vallès, La Roca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA (1994): 'La Pedra de les Orenetes', dins Corpus de pintures rupestres de Catalunya. Àrea Central i Meridional. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès' a Limes, nº0. pp.23-30</p> | Les pintures rupestres es troben molt degradades | <p>Es tracta d'un gran bloc de granit d'11 m de llargada per 7 m d'amplada i 4 m d'alçada de formes curioses, modelades per l'erosió natural. Una de les cares (orientada a l'est) presenta alvèols i petites cavitats a l'interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d'aquestes cavitats hi destaca el motiu central d'aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota el genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta. A la part superior s'hi conserva, parcialment, uns traços en forma de U que tradicionalment s'ha identificat, per paral·lelisme amb el de Cogul, a un home-bou o potser a un bruixot. A la part inferior s'hi observa un motiu pintat de forma sinuosa que s'estén vers la resta de les cavitats d'aquesta cara i que s'interpreta com una representació de l'aigua, element simbòlic de la vida. Per sota d'aquest motiu, encara s'hi pot observar un traç amb forma de creu que s'interpreta com una representació antropomorfa esquemàtica. El primer dels motius descrits correspondria a l'anomenada pintura llevantina, datada a finals del neolític, mentre que el motiu serpentiforme i la creu se les identifica amb l'estil esquemàtic-abstracte, datat a l'edat dels metalls. Altres cavitats de la roca presenten també motius figurats, si bé, en alguns d'ells, la visualització esdevé dificultosa, així com la seva interpretació. Es tracta del jaciment arqueològic més important del Parc, pel caràcter excepcional de les representacions pintades i la seva gran antiguitat. Aquest fet va comportar que el lloc fos declarat com a BCIN i que, més recentment, fos inclòs en el catàleg dels jaciments d'art llevantí de l'arc mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins del conjunt 'Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica'.</p> | 08181-256 | Camí de Céllecs, 08430. | <p>El jaciment va ser descobert l'any 1946 per J. Estrada conjuntament amb els seus col·laboradors del Museu de Granollers, els quals pogueren recollir 6 fragments informes de sílex i 93 fragments de ceràmica. Ambdós grups de materials són poc significatius tant per les característiques que presenten com per la forma que foren recuperats. No obstant, el conjunt ceràmic permet identificar dos horitzons cronològics, un de molt ampli que aniria entre finals del Neolític i primera Edat del Ferro (92 fragments) i l'altre a l'època ibèrica (1 fragment). Posteriorment, l'any 1949, J. Estrada (ESTRADA, 1949) en va publicar una primera descripció detallada i el calc que varen fer. A partir d'aleshores va ser objecte de publicacions diverses si bé no va ser fins els anys 1987, 1988 i 1989 quan es realitzaren tres campanyes de documentació promogudes per la Generalitat de Catalunya i dirigides respectivament per Ramon Viñas Vallverdú, Lluís Sant i Xavier López, dins el projecte 'Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya'.</p> | 41.5666600,2.3244600 | 443675 | 4601885 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76748-foto-08181-256-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nºreg 2010 - ZA - Estatal R-I-55-0326, llei 16/1985, 25/6. Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993 30/9, PatrimonI Cultural Català. Inscrit a la llista del Patrimoni Mundial (UNESCO), 12/98. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||
| 76865 | Torre de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-miquel | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F (1988). Lo castell de la Roca del Vallès. Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | XV | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època medieval conformat per les restes d'una torre de guaita o defensiva. que es troba localitzada a dalt d'un turó, en una zona de difícil accés, a prop de la via de coll de Parpers. Encara que no es possible resseguir tot el perímetre, donat la quantitat de vegetació que cobreix les estructures, s'intueix que el recinte té forma aproximadament rectangular. Les restes més remarcables són d'un mur d'uns dos metres de llargada per un metre d'alçada per uns 90 centímetres d'amplada. El mur de maçoneria està bastit amb pedres mitjanes i grans desbastades que es troben lligades amb morter de calç, formant filades bastant regulars i que presenta al menys dues espitlleres. A més d'aquesta estructura, també destaca un dipòsit soterrat, segurament per a guardar aigua i diferents desaigües, estructures que ens indiquen que el lloc fou construït per perdurar en el temps i per aguantar possibles setges.</p> | 08181-292 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Francesc Carreras, en la seva publicació 'Lo castell de la Roca del Vallès', parla d'aquesta construcció com una construcció de defensa i auxiliar. (CARRERAS Y CANDI 1988, 100-104).</p> | 41.5826800,2.3532900 | 446092 | 4603645 | 08181 | La Roca del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nº reg. 3974-MH (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). El número de registre BIC present a la fitxa del Pla Especial és erroni. Probablement, la declaració de l'element com a BCIN encara s'estigui tramitant. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||
| 76746 | Dolmen de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistoria Catalana, Editorial Catalana, Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): 'El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)'; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): 'Dolmen de Can Planes'; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', Limes, nº0. pp.23-30.</p> | El dolmen no conserva tota la seva estructura original. | <p>Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.</p> | 08181-254 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | <p>S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen 'cerca de La Roca'. Més tard, Bosch Gimpera, a la 'Prehistòria Catalana' el cita com a dubtós i l'anomena de 'Cansolà'. Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes.</p> | 41.5850400,2.3402100 | 445004 | 4603916 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76746-foto-08181-254-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76816 | Pedra de l'Escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lescorpi | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>La Pedra de l'Escorpí es localitza a la zona anomenada Replana de Can Planes, a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d'un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d'una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls). S'hi pot observar una paret de pedra seca en el seu interior, si bé se'n desconeix la seva funció i cronologia perquè és el resultat de treballs efectuats de forma il·legal.</p> | 08181-235 | Replana de Can Planes, 08430. | <p>L'any 1995 va ser citat com a jaciment arqueològic en una petita nota publicada a la revista local Roquerols, signada per P. Ferrer.</p> | 41.5815700,2.3406800 | 445040 | 4603530 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76816-foto-08181-235-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76817 | Pedra Foradada de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-can-planes | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. FERRER I LLOBET, P. (2010): Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit.</p> | <p>Es tracta d'un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l'existència de restes arqueològiques o d'estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el període megalític, perquè apareix en contextos d'aquesta fase. Podria tractar-se d'una cambra sepulcral. És coneguda també amb la denominació de 'Pedra del Marxant'.</p> | 08181-236 | Replana de Can Planes, camí de la Mansa, 08430. | <p>Documentada el 1992 per Pascual Ferrer i en Josep Pont, segons els mateixos descobridors, el nom provindria de quan un traginer que anava pel camí d'Argentona a La Roca del Vallès, 'sojornava en aquest indret abans i després de vendre la mercaderia' (FERRER 2010, p.68). Cronològicament se l'enquadra dintre del període calcolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze (~2400 aC).</p> | 41.5818900,2.3410300 | 445070 | 4603565 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76817-foto-08181-236-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete / Lluís Vila | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76832 | Pla de can Cabanyes /Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-cabanyes-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | No es detecten estructures | <p>El terreny on està situat el jaciment està format per una sèrie de camps de conreus que es troben a tocar l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Els primers indicis del jaciment foren el material ceràmic trobat per J. Estrada a la zona. Segons l'autor apareixien de manera esporàdica i en superfície fragments de tègula, ceràmica grollera de cuina reduïda i algun fragment de dòlia, encara que no es va documentar cap estructura. Cal esmentar que posteriorment, més a migdia, ver els 1992 es realitzar una prospecció on es varen documentar restes ceràmics ibèriques i estructures de paret seca, en el pendent N del Turó de Céllecs, a 100 m al S de l'ermita i damunt del camí que va a Vilassar de Dalt. D'aquesta manera hom planteja la possibilitat de que aquest jaciment romà suposi una perduració d'aquell ibèric, documentat al sud de l'ermita de Sant Bartomeu o, en canvi, que es tracti d'un establiment de nova planta d'època romana. En qualsevol dels cassos aquestes hipòtesis es poden justificar mitjançant l'evidència de material constructiu, emmagatzematge i d'us comú diari (tègula, dòlia, ceràmica grollera de cuina), encara que la falta d'una excavació sistemàtica i de material més rellevant, no fan possible ser més precís en l'acotació cronològica.</p> | 08181-259 | Carretera de la Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | 41.5628100,2.3428600 | 445206 | 4601446 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76832-foto-08181-259-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76833 | Sant Pere del Bosc / del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-bosc-del-puig | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F. (1893): 'Excursió a La Roca', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 11, any III. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIV-XVII | L'edifici es troba enrunat i cobert de bardissa. | <p>Restes d'un edifici monacal del que es conserven alguns murs i obertures. Actualment no es pot apreciar, donat la quantitat de bardissa i vegetació vària, el perímetre de l'edifici, encara que hom diu que era de planta rectangular de planta rectangular amb zones de murs de pedra de paredar de mida mitjana i disposada en filades horitzontals. Un dels trams de mur que encara queden en peu ens mostra part d'un arc de mig punt bastit amb dovelles gran i ben facturades, indici de la magnitud de l'edifici.</p> | 08181-260 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, entre els anys 1340 i 1421 l'edifici fou habitat per monges al càrrec d'una prioressa. Segons el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en el priorat de Sant Pere del Bosc s'hi venerava una imatge de marbre blanc de la Verge Maria amb el nen. La imatge, custodiada pel senyor Isidre Raymir i Forns, el qual l'havia recollit trencada per la meitat, fou cedida al museu del centre excursionista. La imatge media uns 28 cm. d'alçada, presentava un basament octogonal i estava datada de la segona meitat del segle XV.</p> | 41.5776600,2.3327200 | 444373 | 4603101 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76833-foto-08181-260-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||
| 76836 | Jaciment de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-parpers | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica de grans dimensions, situat a un turó i les seves vessants on es va trobar material ceràmic amb una cronologia que va des del neolític final fins a l'època ibèrica. La terrissa grollera apareix en el camí, rodada i molt fragmentada, i també en els marges, a pocs metres de la carretera a La Roca. Malauradament no es va trobar cap estructura. El jaciment es troba cobert per bosc de pi i alzina i afectat, en part per la carretera C-1415c. Posteriorment, vers el 1992 es porta a terme una prospecció resseguint el camí antic que anava a Sant Bertomeu i el resultat fou negatiu, sense poder documentar ni material ceràmic ni estructures. i no es trobaren fragments ceràmics</p> | 08181-263 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | 41.5818000,2.3642400 | 447004 | 4603541 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76837 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment situat a 10 metres de la façana posterior de CAn Sant Pere. Es tracta d'un jaciment que combina cronologies d'època de bronze amb romana. D'una banda es va documentar una sitja de bronze (900 a.C. a 450 a.C.), de d'1'20 m de profunditat per 1'5 m d'amplada reblerta de fragments d'ossos d'animals i de cendra. Entre els materials hi havia ceràmiques amb acanalats, un fragment brunyit d'un vas, de color negre, amb acanalats i meandres, i fragments amb decoració de tetons. D'altra banda al costat nord de la casa van aparèixer materials romans: paviments, tègula, dolia, etc.</p> | 08181-264 | Carretera de La Roca a Òrrius BV-5106., 08430. | 41.5776300,2.3345000 | 444522 | 4603097 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76837-foto-08181-264-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76838 | Turó Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-cremat | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època del ferro-ibèric situat al turó cremat, al sud-est del barri de Santa Agnès. Es va documenta, vers el 1983, una muralla de pedra seca bastida amb pedra de granit de mida força gran, amb una alçada d'1,20 m i una llargada de 12 m que hom creu que pot pertànyer a les restes d'un petit poblat, relacionat amb el gran poblat de Céllecs. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-265 | Barri de Gasuacs, 08430. | 41.5915100,2.3558500 | 446313 | 4604624 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76840 | Turó de Castellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-267 | Urbanització Sant Carles, 08430. | 41.5963100,2.3744200 | 447865 | 4605146 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76860 | Turó de can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-verdaguer | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat en la carretera asfaltada de La Roca a Òrrius, i entre el Turó de Can Verdaguer i l'antic camí de carro de La Roca a Òrrius. Durant l'obertura del nou camí es documentaren, als vessant sud i sud-oest, cinc sitges i materials ibèrics i romans (ceràmica comuna, àmfores ibèriques i del tipus Dressel 1A). També es varen detectar diferents estructures, on es podia intuir un recinte amb diverses parets seques i restes d'una torre de planta quadrangular, en la part més enlairada.</p> | 08181-287 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>En els anys 70, segons Miquel Llobet, el rector de La Roca va excavar una sitja situada al marge dret de la carretera que presentava material amb una cronologia entre el 600 a.C. i el 50 a.C. Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat, Emili Ramón va trobar restes en les feixes del mateix turó, al nord-est davant de Can Santpere. Durant la prospecció de l'any 1992 només es van poder localitzar alguns murs .</p> | 41.5753300,2.3325600 | 444358 | 4602842 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76868 | Turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> | 08181-295 | Barri de Gasuacs, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> | 41.5896300,2.3594100 | 446608 | 4604413 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76899 | Can Ronses / Can Ronces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses-can-ronces | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del ferro-ibèric que es troba situada entre el turó Gros de la Roca i Sant Bartomeu, a la zona de bosc de la masia enrunada de Can Ronses. En aquesta zona es va localitzar diferent material arqueològic (un sageta trapezoïdal de sílex de color blanc-rosat, ceràmica ibèrica grollera i a torn), al costa del bosc en els marges del camí. Malauradament no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-326 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106). | 41.5715800,2.3388200 | 444877 | 4602422 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76899-foto-08181-326-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76900 | Turó Gros / Turó de can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-gros-turo-de-can-santpere | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment ibèric situat al vessant de migdia del Turó de Can Santpere, en una zona de feixes de conreu envoltades per bosc. En aquesta zona es va trobar una muralla de pedra seca de 11 m amb orientació est-oest, amb diferents murs perpendicular que creaven habitacions, que hom interpreta com un petit poblat ibèric. Josep Estrada realitzar uns sondeigs i va detectar una potència de 50 a 70 cm. S'ha d'esmentar que el mateix Estrada hi situava una torre de planta rectangular de, també, pedra seca. D'altra banda es va trobar material ceràmic d'època ibèrica (fragments de kalathos i ceràmica a torn).</p> | 08181-327 | Turó Gros, 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada. Posteriorment en una prospecció efectuada l'any 1992 no es van poder localitzar les restes d'estructures. En l'actual realització del mapa, donat la frondositat de la vegetació no s'ha pogut detectar les estructures.</p> | 41.5803500,2.3358300 | 444635 | 4603398 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76900-foto-08181-327-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76834 | Can Planes Vell / de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-vell-de-la-muntanya | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | <p>Jaciment del neolític-bronze, possible lloc d'habitació a la zona nord-oest de la casa, on limita amb el bosc. L'any 1947 es localitzaren diferents petits fragments de terrissa de mà decorada amb cordons de finals del neolític segons els escrits de Josep Estrada. Prospeccions posteriors a l'any 1983 no van detectar cap estructura ni material ceràmic. Segons les informacions de la carta arqueològica la 'La ubicació exacta d'aquest jaciment va ser possible gràcies a la informació proporcionada pel Sr. Emili Ramon l'any 1992, el qual va explicar que les restes aparegueren amb motiu de les obres de rebaix del sòl en aquesta àrea'.</p> | 08181-261 | Can Planes de la Muntanya, 08430. | 41.5849700,2.3369600 | 444733 | 4603910 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76834-foto-08181-261-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral i PEIN. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||||
| 76767 | Torre d'en Ridameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-ridameia | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i envoltat de jardí. El volum principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, amb els eixos careners decorats amb teula àrab vidrada de color verd, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a l'extrem nord-oest de la construcció destaca una torre de planta quadrada, amb coberta de teula piramidal, distribuïda en planta baixa i dos pisos. El tercer cos està adossat a la façana de tramuntana del volum principal, tot i que és de factura més moderna. En general, la construcció presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats i els escopidors bastits amb rajola vidrada de color verd. Tant la façana principal com la posterior presenten un cos avançat situat al centre del parament, en ambdós casos coronat per un plafó d'obra ondulat. El de la façana principal està decorat amb motllures i dos acroteris situats als extrems. Adossat al cos avançat de la façana principal destaca una tribuna de planta semicircular, formada per columnes circulars que sostenen un entaulament ornamentat, actualment tancada amb grans finestrals de vidre. Està coberta per un balcó al nivell del pis, amb la llosana semicircular delimitada per una balustrada d'obra. De la torre caldria destacar l'últim nivell, donat que presenta grans finestrals rectangulars a cada un dels paraments, decorats amb dues columnes jòniques. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-186 | C. d'en Reixac, 39, 08430 | 41.5805700,2.3259000 | 443807 | 4603428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És força probable que l'última planta de la torre fos en origen una galeria oberta, posteriorment tancada amb grans finestrals. La construcció, bastida entre finals del segle XIX i principis del XX, correspon al període de creixement del municipi de la Roca, sorgit arran del moviment d'estiueig i de segona residència. De fet, la construcció presenta certs elements estilístics que podrien correspondre tant al corrent modernista com al noucentista, tot i que de caire popular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||
| 76873 | Carretera de Vallderiolf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vallderiolf | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat a la banda oest de la carretera de Vallderiolf, exactament entre el km 1,8 i el km 1'9, en la cruïlla del camí que va al Centre Montserrat Montero. Durant les obres d'accés al centre es van localitzar, segons informacions oral del Sr. Emili Ramón i Valls, diferents fragments de tègula i d'ossos d'una sepultura romana.</p> | 08181-300 | Carretera de Vallderiolf km 1 (BV-5159), 08430. | <p>Vers l'any 1984 es varen detectar una sepultura romana. Cal mencionar que el camp va ser totalment rebaixat per les obres de l'autopista l'any 1992. Va ser documentat per E. Ramón i Valls.</p> | 41.5885100,2.2985400 | 441534 | 4604328 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És afectat per la carretera BV-5159. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76867 | Can Prat Nou/Barri de Valldarió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-noubarri-de-valldario | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat en un camps de conreus situats a l'oest de la carretera de Vallderiolf i a les rodalies de la casa de Can Prat Nou. Les troballes es redueixen a materials ceràmics (tègula, ceràmica romana comuna) que es troba en superfície i que apareix esporàdicament en llaurar els camps. Malauradament no es va detectar cap estructura visible.</p> | 08181-294 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat de Catalunya (CCAA), el jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga, encara que no precisa l'any ni annexa bibliografia. Posteriorment, en una prospecció feta vers el 1992, no es varen localitzar cap tipus d'estructura, i solament es va poder localitzar fragments de ceràmica en molt mal estat i difícils de datar.</p> | 41.5830100,2.2974600 | 441439 | 4603718 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Zona afectada per l'ampliació de l'autopista. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||
| 76698 | Roureda del torrent de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-torrent-de-can-sant-joan | <p>Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis Diàmetre base (cm): No mesurable Diàmetre 1,30m (cm): No mesurable Alçada (m): 15 Diàmetre màxim de capçada (m): 22</p> | 08181-125 | 41.5769900,2.3542200 | 446165 | 4603013 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA9. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76697 | Salzeda de la bassa de can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salzeda-de-la-bassa-de-can-ribes | <p>Nom en català: Salze Nom científic: Salix alba Altres espècies: hi ha la presència de plantes aquàtiques com boga i canyís. Trets més destacables: El conjunt de vegetació de ribera al voltant de la bassa.</p> | 08181-124 | 41.5755900,2.3138300 | 442797 | 4602884 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA8. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76696 | Albereda de can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-ribes | <p>Nom en català: Àlber Nom científic: Populus alba Diàmetre base (cm): 94 Diàmetre 1,30m (cm): 75 Alçada (m): No mesurable, està al mig del conjunt i no hi ha prou distància. Diàmetre màxim de capçada (m): No mesurable</p> | 08181-123 | 41.5769200,2.3138400 | 442799 | 4603031 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA7. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76695 | Plataneda de Vallderiolf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-de-vallderiolf | <p>Nom en català: Plàtan Nom científic: Platanus x hispanica Trets més destacables: Els peus presenten una CD entre 30 i 50 i fan un bosc de galeria semblant al de ribera, però a sobre la carretera.</p> | 08181-122 | 41.5820200,2.2987700 | 441547 | 4603607 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA6. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76694 | Plataneda de can Prat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-de-can-prat-vell | <p>Nom en català: Plàtan Nom científic: Platanus x hispanica Diàmetre base (cm): 94 Diàmetre 1,30m (cm): 77 Alçada (m): 17 Diàmetre màxim de capçada (m): Degut a que es tracta d'una arbreda on els diferents capçades s'ajunten les unes amb les altres no s'ha considerat rellevant realitzar aquesta mesura.</p> | 08181-121 | 41.5849800,2.3017700 | 441800 | 4603934 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA5. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76693 | Quercínies de can Cuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quercinies-de-can-cuana | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis ROURE Diàmetre base (cm): 76 Diàmetre 1,30m (cm): 74 Alçada (m):14 Alçada canó (m): 6,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 17,3 ALZINA 1 Diàmetre base (cm): 79 Diàmetre 1,30m (cm): 76 Alçada (m): 17 Diàmetre màxim de capçada (m): 12 ALZINA 2 Diàmetre base (cm): 70 Diàmetre 1,30m (cm): 60 Alçada (m): 16 Diàmetre màxim de capçada (m): 12</p> | 08181-120 | 41.5926900,2.3217500 | 443472 | 4604777 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA4. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76692 | Verneda del Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-mogent | <p>Nom en català: Vern Nom científic: Alnus glutinosa Es tracta d'una petita verneda amb peus de vern de classe diàmetrica entre 30 i 50, i amb una alçada mitja d'uns 14 metres. També hi destaca la presència de les espècies anteriorment citades. Sota els verns s'hi formen uns petits aiguamolls que potencien les característiques ecològiques i paisatgístiques d'aquesta arbreda.</p> | 08181-119 | 41.6067800,2.3467600 | 445568 | 4606325 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76692-foto-08181-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA3. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | ||||||||||||||
| 76691 | Alzinar amb lledoners de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-amb-lledoners-de-bell-lloc | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex Nom en català: Lledoner Nom científic: Celtis australis ALZINA Diàmetre base (cm): 61 Diàmetre 1,30m (cm): 52 Alçada (m):10,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 18 LLEDONER Diàmetre base (cm): 90 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 12 Alçada canó (m): 5 Diàmetre màxim de capçada (m): No es pot calcular, inaccessible.</p> | 08181-118 | 41.6262000,2.3353700 | 444636 | 4608488 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA2. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76708 | Bassa dels Ànecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-anecs | <p>Nom en català: Plataner Nom científic: Platanus x hispanica Nom en català: Salze Nom científic: Salix alba Nom en català: Àlber Nom científic: Populus alba Trets més destacables: Tot i que no hi ha peus monumentals destaca el conjunt de vegetació de ribera que envolta la bassa.</p> | 08181-135 | 41.5952500,2.3350100 | 444579 | 4605052 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA19. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76707 | Els Quaranta Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quaranta-pins | <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre mig 1,30m (cm): 45 Alçada mitja(m): 12,5</p> | 08181-134 | 41.6066300,2.3101800 | 442520 | 4606332 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA18. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76706 | Cedres de can Companys de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-companys-de-dalt | <p>Nom en català: Cedre Nom científic: Cedrus sp. ALZINA Diàmetre base (cm): 91 Diàmetre 1,30m (cm): 91 (inici bifurcació) Alçada (m):18 Diàmetre màxim de capçada (m): 18 CEDRE Diàmetre base (cm): 113 Diàmetre 1,30m (cm): 90 Alçada (m): 22 Diàmetre màxim de capçada (m): 13</p> | 08181-133 | 41.5847000,2.3499700 | 445817 | 4603872 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA17. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76705 | Surera de can Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-capella | <p>Nom en català: Suro Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm): 73 Diàmetre 1,30m (cm): 65 Alçada (m): 14 (canó: 5 m.) Diàmetre màxim de capçada (m): 12</p> | 08181-132 | 41.5895400,2.3512500 | 445928 | 4604408 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA16. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76704 | Alzinar de can Planes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-planes-de-la-muntanya | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex ALZINA Diàmetre base (cm): 92 Diàmetre 1,30m (cm): 78 Alçada (m):14 (canó:5 m.) Diàmetre màxim de capçada (m): 20 CEDRE 1 Diàmetre base (cm): 92 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 15,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 15,80 CEDRE 2 Diàmetre base (cm): 88 Diàmetre 1,30m (cm): 79 Alçada (m): No mesurable Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p> | 08181-131 | 41.5838600,2.3369000 | 444727 | 4603787 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA15. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76703 | Surera de can Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-argent | <p>Nom en català: Surera Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm): 70 Diàmetre 1,30m (cm)1: 56 Diàmetre 1,30m (cm)2: 26 Alçada (m): 13 Diàmetre màxim de capçada (m): 14,5</p> | 08181-130 | 41.5737600,2.3440400 | 445314 | 4602661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA14. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76702 | Surera de can Sagal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-sagal | <p>Nom en català: Surera Nom científic: Quercus suber Diàmetre base (cm): 101 Diàmetre 1,30m (cm)1: 50 Diàmetre 1,30m (cm)2: 65 Alçada (m): 11 Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p> | 08181-129 | 41.5707900,2.3360800 | 444648 | 4602336 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA13. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76701 | Verneda del torrent de can Sagal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-can-sagal | <p>Nom en català: Vern Nom científic: Alnus glutinosa Diàmetre base (cm): 103 Diàmetre 1,30m (cm): 63 Alçada (m):19 Diàmetre màxim de capçada (m): no procedeix mesurar-lo.</p> | 08181-128 | 41.5671800,2.3360700 | 444644 | 4601935 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA12. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76700 | Verneda del torrent de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-sant-bartomeu | <p>Nom en català: Vern Nom científic: Alnus glutinosa Nom en català: Pollancre Nom científic: Populus nigra VERN Diàmetre base (cm): 83 Diàmetre 1,30m (cm): 49 Alçada (m): 17 Diàmetre màxim de capçada (m): en aquest cas no té interès mesurar-lo. POLLANCRE Diàmetre base (cm): 103 Diàmetre 1,30m (cm): 103 Alçada (m): 17,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 18</p> | 08181-127 | 41.5744900,2.3279100 | 443970 | 4602752 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA11. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76699 | Pinyers de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyers-de-can-gol | <p>Nom en català: Pinyer Nom científic: Pinus pinea PINYER 1 Diàmetre base (cm): 81 Diàmetre 1,30m (cm): 72 Alçada (m): 13,5 Diàmetre màxim de capçada (m): No mesurable PINYER 2 Diàmetre base (cm): 83 Diàmetre 1,30m (cm): 71 Alçada (m): 16 Diàmetre màxim de capçada (m): No mesurable</p> | 08181-126 | 41.5694200,2.3160900 | 442980 | 4602197 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA10. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76630 | Lledoner de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-gol | <p>Nom en català: Lledoner Nom científic: Celtis australis Diàmetre base (cm): 91 Diàmetre 1,30m (cm): 86 Alçada (m): 15 Diàmetre màxim de capçada (m): 13</p> | 08181-57 | 41.5683500,2.3162500 | 442992 | 4602078 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A9. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 | |||||||||||||||
| 76629 | Pinyer de can Esteve Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-de-can-esteve-tonico | <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): 127 Diàmetre 1,30m (cm): 118 Alçada (m): 20 Diàmetre màxim de capçada (m): 18</p> | 08181-56 | 41.5774900,2.3182700 | 443169 | 4603092 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A8. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-08 03:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 72,76 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc