Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76840 | Turó de Castellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-267 | Urbanització Sant Carles, 08430. | 41.5963100,2.3744200 | 447865 | 4605146 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76687 | Pinyer de can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-de-can-poc | <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): 116 Diàmetre 1,30m (cm): 110 Alçada (m): 20 Alçada canó (m): 12,5 Diàmetre màxim de capçada (m): No mesurable</p> | 08181-114 | 41.5995800,2.3669200 | 447242 | 4605513 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A65. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76757 | Can Cigala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cigala | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida en un context agroforestal. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa i primer pis. A la seva façana principal destaca un rellotge de sol on hom pot llegir: JO SENSE SOL I TU SENSE FER NO SOM RES. De la mateixa manera també presenta També es pot llegir a la llinda ubicada a l'accés principal la data 1991. A més s'hi pot apreciar una fornícula moderna amb la imatge d'una verge amb el nen Jesús assegut sobre d'ella. A la façana de llevant hom pot apreciar una ampliació amb un cos de planta baixa rectangular que comparteix la mateixa teulada que el cos principal. Adossat a la façana posterior d'aquest s'ha bastit una altre cos de planta baixa rectangular cobert amb una terrassa sense coberta que té accés per una escala adossada a la façana posterior del edifici. A la façana de ponent també s'ha bastit un altre cos de planta baixa rectangular i teulada pròpia a un aiguavés. Aquest cos presenta fins a tres contraforts emplaçats a la seva façana oest. Tota la construcció és de pedra vista sense treballar al parament, desbastada a les cantonades i carreus granítics emplaçats al emmarcaments de les obertures, excepte a la façana posterior on les diferents obertures estan coronades per un llinda de fusta. Cal destacar que totes les obertures són d'arc a nivell excepte a l'entrada principal del cos de ponent que és d'arc de mig punt. Per últim esmentar que al nord-est de aquesta masia s'hi pot apreciar dos construccions annexes.</p> | 08181-176 | Can Cigala , Planes de Can Forn, 08430. | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1750 i fou reformada recentment vers l'any 1991, tal como ho testimonia la data inscrita a la llinda de la porta principal d'accés.</p> | 41.5874600,2.3654500 | 447110 | 4604168 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76757-foto-08181-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76757-foto-08181-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76757-foto-08181-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76909 | Rellotge de sol de can Cigala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cigala | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO SOM RES'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-336 | 41.5897500,2.3654300 | 447110 | 4604423 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76756 | Can Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcau | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida entre camps de conreus. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la façana de llevant té un cos adossat de planta baixa rectangular amb la coberta a un aiguavés sobre el que es pot veure una llucana. A la façana de ponent s'ha bastit un cobert amb teulada a un aiguavés que es recolza sobre columnes de maons on es pot apreciar un trull. La construcció principal no presenta cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol a la façana principal on hom pot llegir la data ANY 1965. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell i els murs són arrebossats i pintats de una tonalitat vermellosa, excepte a l'entrada principal, on es poden apreciar els emmarcaments bastits amb carreus de bella factura. Cal mencionar que la masia presenta fins a un total de quinze construccions annexes destinades a diferents usos.</p> | 08181-175 | Can Montcau, Planes de Can Forn 08430. | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1800 i va ser reformada l'any 1965 com ho testimonia la data que hom pot llegir sota el rellotge de sol a la façana principal.</p> | 41.5864900,2.3653900 | 447104 | 4604061 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76756-foto-08181-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76756-foto-08181-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76756-foto-08181-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76913 | Rellotge de sol de can Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montcau | <p>El rellotge va acompanyat de la llegenda: 'ANY 1965'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-340 | 41.5864900,2.3653900 | 447104 | 4604061 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76878 | Crist Rei / Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-rei-monument-commemoratiu-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): La guerra civil a La Roca del Vallès. Obtinguda el 18 de març de 2011.</p> | XX | <p>Capella exterior, que a la mateixa vegada és un monument commemoratiu, situada a la collada de Parpers, a prop de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c). El monument, amb disposició de capella, està bastit sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra desbastada a la base i lloses a la part superior. A un nivell superior, al final dels bancs, es situen un seguit de graons que donen pas a una paret de pedra treballada lligada amb ciment on s'aprecia una obertura d'arc rebaixat amb una porta falsa de metall negre decorada amb reblons. A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d'aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.</p> | 08181-305 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | <p>'Al llarg de la guerra civil el poble de La Roca del Vallès va tenir 5 alcaldes. El primer fou Romà Planas i Plana, d'ERC. Va ser escollit alcalde el 4 de juliol de 1936. Dimití el 6 de febrer de 1937 en ser nomenat director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. El substituí Isidre Raimí i Jubany. Accedí a l'alcaldia el 18 de febrer de 1937 i dimití el 16 de març. A Raimí el substituí Pau Pujol i Coma que va romandre a l'alcaldia fins el 16 de novembre de 1937. Dimití 'per obstrucció dels membres de l'equip municipal'. Conrad Gallemí i Segura va ser alcalde de novembre de 1937 a març de 1938. El darrer alcalde de la guerra va ser Vicenç Gil i Macian, des d'abril de 1938 a desembre de 1938. Pel que fa a la persecució religiosa, l'Església de Sant Sadurní de la Roca va se malmesa i cremada la rectoria. L'Església de Santa Agnès de Malanyanes també va ser cremada. La Roca va rebre un total de 329 refugiats durant tota la guerra civil. Respecte a la persecució civil i política, hom comptabilitza un total de 4 assassinats. A excepció d'un, tota la resta va ser morts l'agost de 1936. El primer assassinat va ser un membre del sindicat CNT conegut com 'El Nano', tenia 28 anys y morí el 4 d'agost. El 10 del mateix mes va ser assassinat al Coll de Parpers l'ex-alcalde Sadurní Pujades Fortuny, tenia 43 anys. Entre el 20 i el 30 del mateix mes foren assassinats els germans Jaume i Narcís de Moner Barbarà, ambdós propietaris de Can Tonico, de 50 i 52 anys respectivament. Les tropes nacionals van entrar en la població el 28 de gener de 1939. Una vegada acabada la guerra la repressió significà que un veí fos portat a Barcelona i afusellat al Camp de la Bota. Era Francesc Pont Pons, de 54 anys, agricultor de Can Prat de Valldeneu. Va ser afusellat el 15 de setembre de 1939. Després de ser cremada la rectoria i malmetre part de l'església de Sant Sadurní, aquesta va ser confiscada pel comitè local i transformada en magatzem d'abonaments químics del Sindicat local. El 19 de juliol de 1936 es va realitzar el darrer enterrament catòlic. El dia abans havia mort -per causes alienes a la guerra- Agustí Pedro. Aquell dia el rector de Sant Sadurní, Mossèn Audal, va oficiar el funeral. Acabada la cerimònia es va vestir amb roba de carrer i es va dirigir a una casa del carrer de Dalt. Allí, en les perdulàries es va refugiar i va poder salvar la vida. Com anècdota podem dir que un pagès li devia diners a en Joan del Molí. Aquest era una persona honrada i estimada per tothom. El pagès, per no pagar els diners, decidí denunciar-lo al comitè de Granollers. Aquests van anar al poble i es trobaren amb un membre del comitè local i membre d'ERC. En saber el perquè d'aquella visita els hi va dir que abans de matar-lo el tindrien que matar a ell. Els hi va explicar les bones obres que havia fet en Joan del Molí pel poble. El varen creure, li salvà la vida, i el pagès va veure com el seu complot s'esvaïa. La població es va salvar dels bombardejos, encara que a finals de gener de 1939 van caure diverses bombes a el Collet de la Martina -on està la bassa dels ànecs-. Un grup de soldats republicans en retirada van veure com sobrevolaven per la zona un grup d'avions. Van començar a disparar contra ells. Com a represàlia van llançar diverses bombes. Aquestes no van produir víctimes i, dintre del panorama general de la guerra, es pot considerar com una anècdota. La Roca del Vallès va ser dipòsit de camions, tancs i carros blindats' (PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL, n.d).</p> | 41.5823400,2.3647900 | 447051 | 4603600 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la guerra civil Can Sol va ser ocupat per la CNT-FAI. Per la seva banda Can Torrents, la finca veïna, va caure en mans de la UGT. A Can Sol es va institucionalitzar l'ajuntament, deixant abandonat l'antic, situat davant de l'Església de Sant Sadurní. També va ser la caserna general del comitè local i es van allotjar part dels refugiats. Altres cases que van tenir refugiats foren: Can Cuana, Can Pau Tonico, Can Rajoler, Can Torrents, el domicili de Joaquim Llivi, l'Església de Sant Sadurní, i el Mas Vilalba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76836 | Jaciment de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-parpers | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica de grans dimensions, situat a un turó i les seves vessants on es va trobar material ceràmic amb una cronologia que va des del neolític final fins a l'època ibèrica. La terrissa grollera apareix en el camí, rodada i molt fragmentada, i també en els marges, a pocs metres de la carretera a La Roca. Malauradament no es va trobar cap estructura. El jaciment es troba cobert per bosc de pi i alzina i afectat, en part per la carretera C-1415c. Posteriorment, vers el 1992 es porta a terme una prospecció resseguint el camí antic que anava a Sant Bertomeu i el resultat fou negatiu, sense poder documentar ni material ceràmic ni estructures. i no es trobaren fragments ceràmics</p> | 08181-263 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | 41.5818000,2.3642400 | 447004 | 4603541 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76836-foto-08181-263-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76856 | Vinyes al nord-oest del turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-al-nord-oest-del-turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en una zona desboscada, antigament ocupada per vinyes que es troba situada a uns 200 metres al nord-oest del Turó de la Simona, orientades en un vessant granític al sud-oest. El jaciment és format per les restes d'un possible vicus ibèric i de ceràmica ibèrica a torn, kalathos, ceràmica grollera ibèrica, grollera pre-ibèrica, sílex i àmfora Pascual 1. Malauradament no es documentaren cap tipus d'estructures ibèriques, encara que hom pensa que en un futur es poden trobar donat la bona disposició del jaciment, la protecció natural del lloc i la morfologia del material ceràmic localitzat. Cal esmentar l'existència d'un cau fet amb grans blocs monolítics de pedra localitzat a la superior de les feixes, tocant el camí que hi passa. Encara que no es pot observar el seu interior donat la quantitat de bardissa que el cobreix, s'ha de tenir en compte en possible intervencions futures.</p> | 08181-283 | Turó de la Simona, 08430. | <p>Jaciment localitzat vers el 1947 pel grup d'arqueologia de Granollers. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, no es va poder documentar cap estructura i el material ceràmica es reduí a 2 fragments de possibles àmfores ibèriques i a 1 fragment de comú ibèrica localitzada en la part alta de la carena.</p> | 41.5915300,2.3603500 | 446688 | 4604623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76868 | Turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> | 08181-295 | Barri de Gasuacs, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> | 41.5896300,2.3594100 | 446608 | 4604413 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76758 | Can Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parpers | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Casa rural de planta baixa rectangular orientada a migdia, coronada amb una terrassa. La construcció no presenta cap tret rellevant. Tot així s'ha d'esmentar que totes les obertures són d'arc a nivell a mode de finestres, excepte el portal d'accés que és d'arc de mig punt. Tota la construcció és bastida amb pedra que està arrebossada i pintada de groc. Per últim mencionar que en un nivell superior es troba el Restaurant Can Parpers</p> | 08181-177 | Can Parpers, Coll de Parpers, 08430 | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1850. Actualment ha estat arrebossada i pintada de nou.</p> | 41.5794800,2.3582800 | 446506 | 4603287 | 1850 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76758-foto-08181-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76581 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | L'any 1975, l'edifici fou objecte d'una important reforma que el deixà pràcticament amb l'aspecte actual. Els emmarcaments de pedra de les obertures foren col·locats durant aquesta obra, inclosa la finestra d'arc conopial del pis. | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos aïllats, dels que destaca la construcció original, integrada per tres volums que li confereixen una planta més o menys rectangular. L'edifici presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, està distribuït en planta baixa i pis i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, té un portal d'accés a l'interior rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta. La resta d'obertures del parament són rectangulars i presenten els emmarcaments de pedra, tot i que restituïts. Malgrat tot destaca una finestra d'arc conopial amb arquets, arabescos i les impostes esculpides, situada al pis. Al seu costat hi ha un rellotge de sol rectangular esgrafiat damunt del revestiment arrebossat del parament. La façana de llevant també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments de pedra granítica, en canvi, al parament de ponent hi ha finestrals de punt rodó amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de dos vessants de teula, rehabilitat i obert a l'exterior mitjançant grans obertures d'arc escarser restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-8 | Barri de l'Ermita, pla de les Teixoneres, 08430 | <p>L'edifici actual és el resultat de diferents ampliacions fetes al llarg del temps damunt d'una senzilla caseta auxiliar, que sembla ser que pertanyia a can Gibert.</p> | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76581-foto-08181-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76907 | Rellotge de sol de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerra | Està perdent el dibuix. | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-334 | 41.5972300,2.3576400 | 446467 | 4605258 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76711 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-2 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus desbastats. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments de pedra. Les finestres del pis presenten els brancals bastits amb carreus, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca un rellotge de sol repintat damunt del revestiment arrebossat del parament. L'edifici fou ampliat per la banda de ponent amb una altra crugia que presenta obertures rectangulars restituïdes. Posteriorment s'adossaren al volum original petits cossos amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell. El de llevant es correspon amb l'actual garatge mentre que els de ponent es corresponen amb habitatges. Cal destacar un carreu de pedra encastat a la façana de ponent de l'edifici original, donat que presenta la següent inscripció: 'Do Gib 1680'. També podria tractar-se de la llinda d'una obertura, tot i que probablement reubicada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08181-138 | A llevant del barri de l'Ermita, 08430 | 41.5998200,2.3574300 | 446452 | 4605546 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76930 | Rellotge de sol de can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gibert | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> | 08181-357 | 41.5998200,2.3574300 | 446452 | 4605546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76579 | Ca l'Alzina/Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzinaalsina | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XV-XVI | Entre els anys 1986-87 es van fer reformes a la teulada, tot elevant el nivell de les golfes. El rellotge de sol es restaurà l'any 1991. | <p>Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum original, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una planta trapezoïdal formada per tres crugies i distribuïda en planta baixa, pis i golfes, aquestes només ubicades a la crugia central. La coberta és de dues vessants de teula, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'accés a l'interior és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra, amb la llinda d'arc conopial. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra d'arc conopial amb arquets i l'ampit motllurat. A banda i banda d'aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb la llinda d'arc conopial també. A les golfes hi ha una única finestra rectangular bastida amb carreus de pedra ben escairats. Cal destacar, al costat de la finestra central del pis, un rellotge de sol pintat damunt del revestiment de la façana, que presenta el nom de l'edifici i l'any 1991. Les façanes laterals també presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes d'arc conopial i els ampitadors motllurats. Adossat a la façana de llevant es conserva el brancal del portal d'accés al barri. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, fins i tot els petits cossos annexes adossats a la façana de tramuntana del volum principal.</p> | 08181-6 | Barri de l'Ermita, 08430 | <p>La primera noticia de ca l'Alzina la tenim en el fogatge de l'any 1497, tot i que l'ornamentació de les finestres ens el situen al segle XVI, moment de formació d'aquesta tipologia d'emmarcaments. Torna a aparèixer referenciat al fogatge de l'any 1553.</p> | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76579-foto-08181-6-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finestra central del pis s'adscriuria a l'estil gòtic tardà mentre que la resta d'obertures conopials corresponen al període gòtic-renaixentista. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||
| 76906 | Rellotge de sol de ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lalzina-0 | <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'EL TEMPS PASSA APROFITA'L BÉ'. També hi ha el nom de la casa i l'any de rehabilitació 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-333 | 41.5935000,2.3562300 | 446346 | 4604845 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76858 | Turó de can Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-companys | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat al turó de Can Companys, seguint la carena del Turó de la Simona, en direcció sud, i vorejant el Torrent de Brancons, en un espai comprès des d'uns 30 metres fins a 10 abans de tocar el torrent. En una zona de bosc mixt. Es va localitzar en el superficial ceràmica ibèrica de tipus groller, àmfora ibèrica i ceràmica comuna a torn. Malauradament no es van detectar estructures. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 i un sondeig l'any 1993, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura. Cal destacar l'existència d'un gran esvoranc fet a la muntanya per extreure'n pedra, fet que ha pogut destruir part del jaciment a la zona nord-oest d'on es troba.</p> | 08181-285 | Turó de Can Companys, 08430 | <p>Les cartes arqueològiques mencionen que entre els dies 2 i 19 de març de 1993 es realitza una intervenció d'urgència realitzada per en Eduard Sánchez i Campoy que va consistir en delimitació i sondeig, encara que no esmenten cap resultat rellevant. Fonts orals recollides a les Cartes arqueològiques esmenten que 'el pagès de Can Turó, masia que es troba al vessant est del Turó Cremat, va informar que alguns anys enrere, amb motiu de la pedrera que va obrir-se, aparegueren moltes coses ' (CCAA, 1992).</p> | 41.5869800,2.3561900 | 446338 | 4604121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El material ceràmic ibèric es troba dipositat en el Fons del Museu de Granollers. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76631 | Alzina de can Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-alzina | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex Diàmetre base (cm): 93 Diàmetre 1,30m (cm): 84 Alçada (m): 12,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 16,3</p> | 08181-58 | 41.5936400,2.3560600 | 446332 | 4604860 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A10. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76596 | Santa Maria de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-malanyanes | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LI (n.d): La Roca del Vallès. Obtinguda el 25 de febrero de 2010. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MORA VERGÉS, A. (2009): Santa Maria de Malanyanes. Obtinguda el 25 de febrer de 2011.</p> | XVII | <p>Capella de planta trapezoïdal formada per una sola nau capçada a l'est per un absis quadrangular. Situada a la façana de ponent es troba un portal d'arc de mig punt bastit amb dovelles de gran factura i bellesa. A la façana de migdia s'hi pot apreciar tres contraforts i dues obertures esbiaixades. Totes les façanes estan bastides mitjançant pedra vista de mida mitjana i gran, la majoria sense desbastar, encara que a les cantonades s'aprecien diferents carreus</p> | 08181-23 | Barri de l' Ermita, 08430 | <p>La primera menció documenta de Santa Maria es registra de l'any 1080 quan en el testament de Ramon Sunifred es deixa a la capella de Santa Maria de Malanyanes trenta passos pel cementiri. La capella tenia un benefici que, durant el segle XIV, n'exercien el dret de patronatge els senyors de la casa Soler i els del castell de la Roca. Vers el segle XVIII, ja era el bisbe de Barcelona qui nomenava els capellans encara que a finals del segle XX aquest benefici va quedar vacant i no es tornà a ocupar. La capella de Santa Maria de Malanyanes fou la primitiva parròquia de l'indret quan Santa Agnès encara no ho era. L'ermita fou reconstruïda al segle XI, encara que no es sap de cert el seu origen. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les part'. La seva festa major es celebra a l'estiu, pels volts del 24 d'agost, la festa major d'hivern es celebra vers el 21 de gener i també es celebra un aplec el segon diumenge de maig, amb diferents actes caire litúrgic i popular.</p> | 41.5935300,2.3559100 | 446320 | 4604848 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76596-foto-08181-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76835 | Serra d'Ameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dameia | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític final del que es varen documentar murs encaixat en fort desnivell i material ceràmic posterior al neolític, possiblement calcolític. El jaciment va ser documentat per Josep Estrada i posteriorment, vers el 1979, va ser prospectat per Jordi Pardo.</p> | 08181-262 | Carretera de Granollers a Mataró, C-1415, 08430. | 41.5742600,2.3560300 | 446314 | 4602709 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76835-foto-08181-262-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Part del jaciment pertany al municipi d'Argentona | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76838 | Turó Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-cremat | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment d'època del ferro-ibèric situat al turó cremat, al sud-est del barri de Santa Agnès. Es va documenta, vers el 1983, una muralla de pedra seca bastida amb pedra de granit de mida força gran, amb una alçada d'1,20 m i una llargada de 12 m que hom creu que pot pertànyer a les restes d'un petit poblat, relacionat amb el gran poblat de Céllecs. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-265 | Barri de Gasuacs, 08430. | 41.5915100,2.3558500 | 446313 | 4604624 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76838-foto-08181-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76850 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesglesia-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). FÀBREGAS ESPADALER, M., (inèdit): Memòria de la intervenció arqueològica al camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, barri de l'Església, Santa Agnès de Malanyanes, La Roca del Vallès, (Vallès Oriental), desembre 2007, Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.</p> | -I - XIV | Parcialment excavat i desaparegut. | <p>Jaciment inèdit excavat el desembre del 2007 per iniciativa de l'ajuntament de la Roca del Vallès i motivat pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Aquest desgast deixà a la vista restes d'inhumacions situades a uns 50 metres del temple. En l'excavació es documentaren dues unitats funeràries en mal estat de conservació i fragmentades per l'obertura del camí als anys 50. La primera era la tomba d'un nen en una fossa sense determinar, mentre que la segona era un enterrament doble en una fosa ovalada, amb les restes d'un possible túmul sense determinar. Ambdues es daten en el període de l'antiguitat tardana o moments altsmedievals.</p> | 08181-277 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, veïnat de l'Església,08430 | <p>El jaciment era inèdit i es descobrí pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, a uns 50 metres del nucli de l'església, que deixà a la vista les restes d'un crani. Com a hipòtesi s'apunta el fet que les restes puguin formar part de l'antiga sagrera medieval del temple, tot i que la manca d'informació no permet assegurar-ho.</p> | 41.6039600,2.3555800 | 446301 | 4606006 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-3.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76735 | Rectoria vella de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-de-santa-agnes | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments arrebossats estan un xic degradats. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. De fet, la construcció principal està situada a la part de ponent de la construcció, és de planta rectangular i consta de dos volums. El principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, al camí de la Rectoria vella, presenta una composició simètrica de les obertures. Majoritàriament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés que està bastit amb carreus de pedra ben desbastats. Les del primer pis es corresponen amb finestres balconeres mentre que a la segona planta són senzilles finestres de mida més petita que les anteriors. Destaca un petit pati davanter delimitat per una tanca de fusta. La resta de paraments de l'edifici també presenten obertures rectangulars, algunes d'elles bastides en maons. Adossat a la façana de migdia d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i en destaca la galeria oberta del pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra i maons, tot i que els paraments de ponent, migdia i tramuntana presenten un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-162 | Camí d'Alcoll, 21, 08430 | 41.6041000,2.3552300 | 446272 | 4606022 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76735-foto-08181-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a l'extrem sud-est de la construcció hi ha el tercer cos, de nova planta i actual seu del C.F. Santa Agnès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76880 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-6 | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>Creu situada a escassos metres de distància a llevant de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, en una petita zona d'esbarjo boscosa. Està formada per un sòcol de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, que presenta una pedra de molí assentada al damunt. Alhora, damunt la pedra, s'assenta un fust rectangular de granit que presenta gravada la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1954'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro pintat de color negre i està lligada a un peu de pedra en forma de basament, assentat damunt del fust de granit.</p> | 08181-307 | Darrera l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. A Santa Agnès, segons la inscripció, es feu l'any 1954.</p> | 41.6049000,2.3546500 | 446224 | 4606111 | 1954 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76786 | Fons documental de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, A. (2007): Inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental 2: arxius parroquials, arxius patrimonials i aproximació als arxius d'empreses i entitats cultura. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, inèdit.</p> | XVI-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Santa Agnès de Malanyanes es troba a la mateixa església de Santa Agnès de Malanyanes amb seu al barri de Santa Agnès. Aquest arxiu custodia un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme de La Roca que es remunta des del segle XVI fins al segle XX i que a continuació citem: -Manuals parroquials (1516-1828): 7 volums, 3 lligalls. -Llibres de Fàbrica (1558-1932): 2 lligalls. -Fàbrica, Consueta i Celebracions (1626-1735): 1 volum. -Consueta (1683-1926): 2 volum, 2 lligalls. -Llevadors de rendes (1611-1706): 2 volums, 1 lligall. -Processos (1539-1707): 2 volums, 1 lligall. -Aniversaris i celebracions (1598-1684): 1 volum. -Testaments (1461-1799): 4 volums, 1 lligall. -Capitals matrimonials (1516-1737): 1 lligall. -Baptismes (1517-1979): 3 volums. -Defuncions (1537-1979): 2 volums. -Confirmacions (1942-1979): 2 volums. -Confraria de Sant Isidre (administració) (1635-1684): 1 volum.</p> | 08181-205 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76786-foto-08181-205-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76841 | Església Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçada a llevant, per un absis carrat. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada i l'absis per una volta d'aresta recolzada en una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. Cal destacar el fet que es conserva una bona part del parament de l'absis primitiu a la banda de tramuntana del actual. L'arc triomfal també és apuntat i es recolza damunt pilastres llises amb capitells. A banda i banda de la nau hi ha quatre capelles laterals, tres a tramuntana i una a migdia, que s'obren a la nau principal mitjançant arcs de mig punt. La capella de migdia està acompanyada pel campanar i la sagristia. Les dues capelles més properes als peus de la nau i la segona capella de tramuntana són cobertes amb voltes d'aresta recolzades als murs laterals mitjançant mènsules, mentre que l'última capella de tramuntana, situada al costat del presbiteri, presenta una cúpula ovalada bastida en maons. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada de maons. El frontis presenta una portada d'arc apuntat, formada per quatre arquivoltes decorades amb bocellets i decoració floral, sostingudes per quatre columnetes amb capitells ornamentats amb motius florals i carasses. Gravada en un carreu situat al costat del brancal esquerre del portal hi ha la data 1306. La portada està precedida d'un pòrtic format per tres columnes assentades damunt d'un mur de sòcol, que alhora sostenen un arquitrau i una teulada de fusta d'un sol vessant. Sobre la teulada hi ha tres bocellets decoratius més. A la part superior de la façana del temple hi ha un petit rosetó esqueixat. El campanar és de torre de planta quadrada i presenta tant finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra com espitlleres. El coronament és emmerletat i compta amb sis obertures d'arc rebaixat bastides en maons, per les campanes. La construcció està bastida amb carreus de pedra escairats i disposats en filades, exceptuant les capelles laterals i la sagristia, que són de paredat i amb els paraments arrebossats.</p> | 08181-268 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dels elements més destacables presents al temple hi ha la pila baptismal d'immersió i la clau central de volta del presbiteri, situades sota el pòrtic. La pila és esfèrica i està decorada amb un seguit d'arcs de mig punt disposats en dos nivells. Probablement es correspongui amb una obra del segle XII. La clau de volta compta amb la representació de l'Anyell pasqual amb una creu, en al·lusió a Santa Agnès. Tot i això, aquesta clau no és l'original donat que l'any 1868 fou substituïda per l'actual. Des del 1923, tant la pica com la clau estan situades al pòrtic. Les portes de ferro del portal són del mestre Esmendia (1621). També destaca el retaule actual de l'altar major, obra de l'escultor Jaume Roig. Està adscrit al barroc i és de l'any 1681. Actualment, el retaule major original es troba al Museu Diocesà de Barcelona, i és una obra del pintor Jaume Forner feta entre els anys 1535-1536. Hi ha altres retaules destacables al temple com el de sant Bartomeu, de l'any 1705 o el retaule neoclàssic de sant Isidre del segle XVIII, així com destacables peces d'orfebreria i imatgeria com la verge del Roser o Mare de Déu dels Ous. | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76926 | Rellotge de sol de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'ANY 1525-1997'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-353 | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76685 | Alzina de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-torre-0 | <p>Nom en català: Alzina Nom científic: Quercus ilex Diàmetre base (cm): 98 Diàmetre 1,30m (cm): 73 Alçada (m): 11 Alçada canó (m): 2,20 Diàmetre màxim de capçada (m): 15</p> | 08181-112 | 41.6058400,2.3543900 | 446203 | 4606216 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A63. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76847 | Creu del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-agnes-de-malanyanes | XIX | <p>Creu aïllada situada al bell mig del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a la banda de tramuntana de l'església. Està formada per tres parts diferenciades: una creu llatina de granit assentada damunt d'un petit fust de columna de planta circular, que presenta un basament rectangular gravat amb l'any 1844. Alhora, aquest mateix element s'ubica damunt d'un sòcol de pedra picada probablement reutilitzat. Tot el conjunt és de pedra.</p> | 08181-274 | Cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | 41.6051300,2.3543700 | 446201 | 4606137 | 1844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76848 | Monument als 700 anys de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-700-anys-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a l'exterior del temple, al costat de la cantonada sud-oest corresponent a la capella lateral de la banda de migdia. Es tracta d'un element de planta rectangular format per un basament de granit, en el que s'encasten tres làmines de ferro rectangulars col·locades en gradació. La primera planxa té gravada la data 1306, any de fundació del temple. A la segona hi ha una placa metàl·lica que resa: 'EN COMMEMORACIÓ DEL 700 ANIVERSARI DE L'ESGLÉSIA'. La tercera planxa, la de més alçada de les tres, presenta gravat l'any 2006. El sòcol de granit compta amb una altra placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'INAUGURAT EL 21 DE GENER DE 2007 PEL EXCM. I RDM. MONS. D. JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, BISBE DE TERRASSA'.</p> | 08181-275 | Al costat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Tal i com es pot llegir a les plaques metàl·liques que presenta la peça, aquesta fou inaugurada el 21 de gener de 2007 pel bisbe de Terrassa, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6049300,2.3543600 | 446200 | 4606115 | 2007 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76684 | Pinyer de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyer-de-la-torre | <p>Nom en català: Pi pinyer Nom científic: Pinus pinea Diàmetre base (cm): 99 Diàmetre 1,30m (cm): 87 Alçada (m): 14 Alçada canó (m): 3,25 Diàmetre màxim de capçada (m): 18,7</p> | 08181-111 | 41.6056600,2.3543300 | 446198 | 4606196 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A62. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76639 | Pinastre de can Berangó (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-de-can-berango-1 | <p>Nom en català: Pi Pinastre Nom científic: Pinus pinaster Diàmetre base (cm): 85 Diàmetre 1,30m (cm): 77 Alçada (m): 16 Diàmetre màxim de capçada (m): 12,75</p> | 08181-66 | 41.5743300,2.3545000 | 446186 | 4602717 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A18. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76686 | Cedre de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-torre | <p>Nom en català: Cedre Nom científic: Cedrus sp. Diàmetre base (cm): 87 Diàmetre 1,30m (cm): 80 Alçada (m): 14 Diàmetre màxim de capçada (m): 16,5</p> | 08181-113 | 41.6057000,2.3541500 | 446183 | 4606200 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A64. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76618 | Aplec de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> | 08181-45 | Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 | 41.6051800,2.3541300 | 446181 | 4606143 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||
| 76734 | La Torre de Santa Agnès/Can Bruniquer/Torre del Far/Mas de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-santa-agnescan-bruniquertorre-del-farmas-de-la-torre | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1993. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XIX | Perfectament conservada i rehabilitada. | <p>Masia urbana de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats disposats al voltant d'un pati tancat. L'edifici principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, està distribuït en planta baixa i dos pisos i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures d'arc rebaixat adovellades a la planta baixa. Tant els balcons exempts de la primera planta com les finestres del segon pis són rectangulars i estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus desbastats. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol esgrafiat amb la data 1803 i un carreu de pedra sorrenca decorat i amb la següent inscripció: 'MARIA QUINTANA Y DIEGU QUINTANA ME FESERUN 1803'. La resta de façanes d'aquest edifici presenten obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Només les finestres del primer pis presenten els escopidors motllurats. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, del que destaca la galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons del pis i el coronament d'una torre quadrada que sobresurt per damunt de la coberta. La torre presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i el coronament emmerletat, tot i que rehabilitat. La resta de cossos auxiliars que completen la construcció s'organitzen al voltant del pati, situat davant la façana principal de la masia. És de planta rectangular i presenta un paviment de lloses de pissarra. A la banda de llevant del pati hi ha dos cossos rectangulars amb les teulades d'un i dos vessants, organitzats en un sol nivell, dels quals la part adossada a la masia es correspon amb un porxo obert sostingut per pilars de pedra. A ponent s'adossen dos cossos més, units entre sí mitjançant un volum rectangular cobert per una terrassa enrajolada. L'edifici que s'adossa a la masia presenta la coberta d'un sol vessant, està organitzat en una planta i presenta obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'altre volum, força arranjat en canvi, compta amb teulada de dos vessants, està distribuït en dues plantes i presenta grans obertures rectangulars amb els emmarcaments restituïts. Per la banda de migdia, la construcció queda tancada mitjançant un mur de pedra obert per un gran portal d'arc rebaixat adovellat cobert per un voladís de teula de dos aiguavessos, amb la clau gravada amb la data 1813. La construcció presenta els murs de paredat comú amb carreus ben tallats a les cantonades. La façana principal presenta un revestiment arrebossat llis.</p> | 08181-161 | C. d'en Jaume Cuyàs, 53, 08430 | <p>Durant el segle XVI, l'edifici era conegut com a torre d'en Bruniquer o antiga torre del Far. En el fogatge de l'any 1553 hi figura com propietari en 'Broniquer'. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a l'edifici s'esmenta: 'De la torre dita d'en Bruniquer (donen) vuit quartans y son quatre per ella y lo mas Domenech vuit a dita torre (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). A principis del segle XVIII es menciona: 'Fa quiscun any de cens de terra d'en Bruniquer paga al rector de Santa Ignes dos sous per rahó de una pessa de terra herma ab alsines y altres arbres que té en alou lo dit rector de Santa Ignes (...)' (MARTÍ I BONET, 2007: 189). Com hem vist, a començaments del segle XIX, segons el carreu encastat a la façana principal, els propietaris de l'edifici eren la família Quintana. Tant la inscripció de la façana principal (any 1803) com la data del portal del barri (any 1813) fan referència a les reformes que devien deixar la masia amb l'aspecte actual.</p> | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 1803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76734-foto-08181-161-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca també està tancada i delimitada per una tanca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||
| 76920 | Rellotge de sol de la Torre de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-santa-agnes | <p>L'única inscripció que l'acompanya és l'any 1803. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-347 | 41.6064000,2.3540400 | 446175 | 4606278 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76638 | Figuera de can Berangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-berango | <p>Nom en català: Figuera Nom científic: Ficus carica Diàmetre base (cm): 114 Diàmetre 1,30m (cm): a aquesta alçada té dues branques, una de 57 i l'altre de 76. Alçada (m): 6,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 12,5</p> | 08181-65 | 41.5745000,2.3543400 | 446173 | 4602736 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A17. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76698 | Roureda del torrent de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-torrent-de-can-sant-joan | <p>Nom en català: Roure Nom científic: Quercus humilis Diàmetre base (cm): No mesurable Diàmetre 1,30m (cm): No mesurable Alçada (m): 15 Diàmetre màxim de capçada (m): 22</p> | 08181-125 | 41.5769900,2.3542200 | 446165 | 4603013 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa núm. 117. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi CA9. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76640 | Pinastre de can Berangó (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-de-can-berango-2 | <p>Nom en català: Pi pinastre Nom científic: Pinus pinaster Diàmetre base (cm): 81 Diàmetre 1,30m (cm): 72 Alçada (m): 15 Diàmetre màxim de capçada (m): 11</p> | 08181-67 | 41.5743500,2.3542300 | 446164 | 4602720 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A19. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76738 | Can Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia d'època moderna aïllada orientada vers el sud-oest, de planta basilical i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, un pis i un segon pis localitzat solament en la crugia central. A la façana principal presenta l'accés principal d'arc de mig punt amb dovelles vistes i obertures rectangulars a mode de finestra i finestrals emmarcades amb carreus vistos de bella factura. Cal destacar que a l'alçada del segon pis presenta una llinda inscrita on hom pot llegir la data 1686. A la mateixa façana i alçada presenta un rellotge de sol esgrafiat circular. Esmentar també que a llevant té un pati tancat i a tramuntana un cos rectangular adossat de planta baixa i pis amb teulada a una vessant. Tota la construcció principal està arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08181-165 | Can Lledó, 08430. | <p>Es tenen notícies en el fogatge de 1553 on apareix el nom Lladó. Així doncs la data inscrita de 1686 que es pot apreciar a la llinda de la façana principal podria correspondre tant a la data de bastiment de l'immoble com a la data d'una reforma posterior. Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès l'immoble va ser reformat l'any 2000.</p> | 41.5963400,2.3538100 | 446147 | 4605162 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76738-foto-08181-165-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76931 | Rellotge de sol de can Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-lledo | <p>Rellotge de sol de forma circular situat a la façana de migdia de la masia de can Lledó. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. Està decorat amb motius geomètrics i florals, amb un paó al bell mig des del que surt el rellotge en sí, amb números romans. No hi ha cap llegenda.</p> | 08181-358 | Can Lledó, 08430. | 41.5963400,2.3538100 | 446147 | 4605162 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76931-foto-08181-358-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de rellotges de forma circular i ovalada presents en diversos edificis del terme municipal de la Roca del Vallès, presenten les mateixes característiques tipològiques que aquest element. Majoritàriament s'ubiquen a les façanes orientades a migdia i molts d'ells estan pintats damunt dels revestiments arrebossats dels paraments exteriors. També n'hi ha d'esgrafiats. Cal destacar que alguns dels rellotges presenten peces de pedra i d'altres elements reaprofitats. Els gnòmons són de ferro. En alguns casos van acompanyats d'una llegenda associada relacionada amb el sol i el temps. Aquests elements són de cronologia diversa en ocasions amb les dates de construcció i rehabilitació de l'element. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||
| 76755 | Can Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jep | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII | <p>Masia de tipologia clàssica, paradigma de l'arquitectura rural del país que es troba bastida aïllada en un context agroforestal. L'edifici, orientat a migdia, és de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que consta de planta baixa, primer pis. A la façana de llevant presenta adossat un petit cos de planta baixa rectangular amb teulada a un aiguavés que s'utilitza com magatzem i garatge. La construcció no presenta cap tret rellevant excepte un rellotge de sol a la façana principal. Totes les obertures de l'edifici són d'arc a nivell i els murs són arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana de llevant, on es veu l'aparell bastit mitjançant pedres sense treballar i a les cantonades pedres desbastades. També es detecten algunes refeccions fetes amb maons. Per últim esmentar que l'heretat presenta diferents construccions annexes per a usos agrícoles que no presenten característiques destacables.</p> | 08181-174 | Barri Gasuacs, Can Rafael, 08430. | <p>Segons el Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals de La Roca del Vallès la masia es va construir vers l'any 1700.</p> | 41.5925600,2.3534200 | 446111 | 4604742 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76755-foto-08181-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76755-foto-08181-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76755-foto-08181-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||
| 76912 | Rellotge de sol de can Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jep | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> | 08181-339 | 41.5925600,2.3534200 | 446111 | 4604742 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | ||||||||||||||||
| 76646 | Pollancre restaurant can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-restaurant-can-cinto | <p>Nom en català: Pollancre Nom científic: Populus nigra Diàmetre base (cm): 147 Diàmetre 1,30m (cm): 158 Alçada (m): 17,5 Diàmetre màxim de capçada (m): 20</p> | 08181-73 | 41.6093900,2.3530900 | 446098 | 4606611 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Veure fitxa genèrica número 49. Fitxa desenvolupada en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals en terme municipal de la Roca del Vallès: Codi A25. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 | |||||||||||||||
| 76865 | Torre de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-miquel | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F (1988). Lo castell de la Roca del Vallès. Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | XV | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època medieval conformat per les restes d'una torre de guaita o defensiva. que es troba localitzada a dalt d'un turó, en una zona de difícil accés, a prop de la via de coll de Parpers. Encara que no es possible resseguir tot el perímetre, donat la quantitat de vegetació que cobreix les estructures, s'intueix que el recinte té forma aproximadament rectangular. Les restes més remarcables són d'un mur d'uns dos metres de llargada per un metre d'alçada per uns 90 centímetres d'amplada. El mur de maçoneria està bastit amb pedres mitjanes i grans desbastades que es troben lligades amb morter de calç, formant filades bastant regulars i que presenta al menys dues espitlleres. A més d'aquesta estructura, també destaca un dipòsit soterrat, segurament per a guardar aigua i diferents desaigües, estructures que ens indiquen que el lloc fou construït per perdurar en el temps i per aguantar possibles setges.</p> | 08181-292 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Francesc Carreras, en la seva publicació 'Lo castell de la Roca del Vallès', parla d'aquesta construcció com una construcció de defensa i auxiliar. (CARRERAS Y CANDI 1988, 100-104).</p> | 41.5826800,2.3532900 | 446092 | 4603645 | 08181 | La Roca del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nº reg. 3974-MH (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). El número de registre BIC present a la fitxa del Pla Especial és erroni. Probablement, la declaració de l'element com a BCIN encara s'estigui tramitant. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 70,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml