Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
59399 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-23 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Se situa al costat d'un marge pronunciat per erosió. S'ha fet alguna reparació interior per aguantar el marc de la porta. Barraca de pedra seca ubicada enmig d'un polígon industrial. És una construcció aïllada aixecada damunt la roca, de planta circular, de 2,5 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. Disposa d'un annex lateral. El gruix dels murs és de 60 cm. L'entrada mesura 1,55 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada, amb llinda plana i conserva una porta de fusta. Està orientada a migdia. A l'interior hi ha un armari o tinell de pedra fet en el mur, de 35 cm de profunditat i 35 cm d'alçada. 08182-1 Carrer Sant Romà, confluència amb el carrer de les Fonts La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa la presència d'aquests personatges a la comarca a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis com a constructors de barraques i marges com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7067100,1.8734400 406273 4617826 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59399-foto-08182-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59399-foto-08182-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59399-foto-08182-1-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5948. 98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59400 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-24 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada a peu de la carretera BV 1224, des del Pont de Vilomara en direcció Rocafort, al punt quilomètric 6+200. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca, de planta rectangular (3,78 per 3,40 metres), excavada parcialment en el marge per la part posterior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. El gruix dels murs és de 70 cm. L'entrada està situada a la dreta de la façana, mesura 1,35 metres d'alçada per 0,83 metres d'amplada, amb llinda plana. A l'esquerra hi ha una obertura per donar claror a l'interior. Està orientada a ponent. El mur dret de la barraca està parcialment recolzat per un talús de terra i reforçat per un muret de pedra seca de 70 centímetres d'alçada. 08182-2 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres després del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa la presència d'aquests personatges a la comarca a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis com a constructors de barraques i marges com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7057000,1.8820900 406991 4617705 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59400-foto-08182-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59400-foto-08182-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59400-foto-08182-2-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3021. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59401 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-25 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Té un lleuger desplaçament del mur superior dret de la façana. Barraca de pedra seca ubicada en el terraplenat d'unes antigues feixes plantades de vinya, de les quals només en queda algun peu sense empeltar. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca, de planta gairebé quadrada, de 3,60 per 3,70 metres, excavada parcialment en el marge per la part posterior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra amb pedruscall, on hi creixen diferents tipus de sèdums. El gruix dels murs és de 68 centímetres. L'entrada està situada gairebé al centre de la façana, mesura 1,55 metres per 0,90 metres, amb llinda plana. Conserva tres obertures per donar claror a l'interior de la barraca, la primera ubicada a la façana de ponent i la segona a la de llevant. Però a més a més, en conserva una de particular realitzada a la de migdia, per sobre de la llinda de la porta. Per sota mateix de la barraca, neix una marjada de pedra seca. 08182-3 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres abans del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7062900,1.8821700 406999 4617770 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59401-foto-08182-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59401-foto-08182-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59401-foto-08182-3-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3023.Al seu interior, s'hi ha detectat presència de quiròpters. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59402 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-26 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La façana principal ha sofert un lleuger moviment provocat segurament pel trencament de la llinda principal. Barraca de pedra seca ubicada en una zona de terrasses marjades per al cultiu de la vinya, abandonades i emboscades de pi blanc i mata. És una construcció aïllada, aixecada damunt de la roca, de planta rectangular, de 3,70 per 3,10 metres, adossada parcialment en el marge per la seva part posterior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. El gruix dels murs és de 60 cm. L'entrada està centrada en relació a la façana, mesura 1,80 per 0,74 metres, amb llinda plana. A causa del trencament de la llinda inferior, s'observa un afegitó a mode de pilar per evitar que el sostre cedeixi, provocant l'enfonsament parcial de la coberta; mesura 0,45 metres d'amplada per 0,78 metres de fondària. A la façana de ponent hi ha una obertura per donar claror a l'interior. Està orientada a migdia. A la llinda superior, que es troba a tocar del ràfec de pedra, hi ha gravada la data 1894 i la inicial 'P.' A la façana, orientada a l'est, s'observen tres graons que es converteixen en una escala volada que permeten accedir a la feixa superior. 08182-4 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres abans del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7066000,1.8812400 406922 4617806 1894 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59402-foto-08182-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59402-foto-08182-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59402-foto-08182-4-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3026.Al seu interior, s'hi ha detectat presència de quiròpters. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59403 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-27 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Caldria treure la vegetació que hi ha al voltant i tallar el pi blanc que ha crescut davant mateix de la porta i reblir el curull per tal que no entri aigua i acabi enfonsant-se el sostre. Barraca de pedra seca ubicada a la part més alta d'una zona terrassada, completament emboscada i amb un pi blanc al bell mig de l'entrada. És una construcció aïllada, aixecada damunt de la roca, de planta rectangular, de 3,20 per 2,20 metres, excavada en el marge per la seva part posterior i reforçada amb un mur de pedra. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. El gruix dels murs és de 58 cm. L'entrada té una estructura trapezoïdal, està lleugerament desplaçada al costat esquerre de la façana; mesura 1,50 per 0,70 metres, amb llinda plana. Els carreus emprats per a la seva construcció són molt grans i ben escairats. No disposa de cap obertura que permeti entrar la claror. Les lloses que conformen el caramull estan parcialment desplaçades. 08182-5 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres abans del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7070600,1.8815900 406952 4617857 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59403-foto-08182-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59403-foto-08182-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59403-foto-08182-5-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3024. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59404 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-28 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt d'unes feixes emboscades de pi blanc i mata. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca i adossada a un marge de pedra d'1,62 metres d'alçada. És de planta circular, de 2,05 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra de la coberta gairebé ha desaparegut deixant al descobert la construcció de la volta fins el caramull. El gruix dels murs és de 60 cm. L'entrada mesura 1,35 d'alçada per 0,60 metres d'amplada, amb llinda plana. Està orientada a migdia. A l'interior conserva una fornícula o tinell i per damunt de la llinda un petit amagatall. 08182-6 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres abans del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7071300,1.8804800 406859 4617865 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59404-foto-08182-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59404-foto-08182-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59404-foto-08182-6-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3025 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59405 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-29 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Segurament provocat per l'escalfor de la llar, l'estructura dels murs ha fet un lleuger moviment provocant la caiguda de la llosa de tancament del caramull. Barraca de pedra seca ubicada en una feixa estreta envoltada d'arbusts i matolls. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca, en la confluència de dues marjades, de planta rectangular, de 3,65 per 3,40 metres, i excavada parcialment en el marge per la part posterior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. El gruix dels murs és de 55 cm. L'entrada està al mig de la façana, mesura 1,60 metres d'alçada per 0,83 metres d'amplada, amb llinda plana i marxapeus. Té dues obertures més, la primera per sobre mateix de la llinda i la segona ubicada a la façana de ponent. La barraca està orientada a migdia. A l'interior, entrant a mà esquerra, s'hi pot observar una llar de foc feta modernament. La inclinació dels dos marges enfront mateix de la façana de la barraca, conflueixen en una rampa que fa d'accés a la barraca. Els dos marges van baixant progressivament de nivell seguint el pendent provocat per la construcció de la barraca i s'obren cap a la feixa inferior a partir d'una rampa feta de pedra i pedruscall aguantada per murets. Per sota té una obertura per deixar passar les aigües pluvials. Mesura 1,30 metres d'amplada per 2,40 metres de llargada. 08182-7 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres abans del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7059700,1.8830800 407074 4617734 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59405-foto-08182-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59405-foto-08182-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59405-foto-08182-7-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3022. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59406 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-30 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX L'interior ha estat escardejat amb morter calç. Barraca de pedra seca ubicada al peu d'unes feixes marjades, envoltada d'arbusts, matolls i pi blanc. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca, de planta rectangular, de 2,43 per 3,17 metres, excavada parcialment en el marge. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. El gruix dels murs és de 95 i 80 centímetres respectivament, donant una visió troncocònica del seu interior. L'entrada està situada al centre de la façana, i mesura 1,27 metres d'alçada per 0,68 metres d'amplada, amb llinda plana i marxapeus. Té una petita obertura per damunt de la llinda. Està orientada a migdia. A l'interior conserva una fornícula o tinell. El mur dret de la barraca està construït com un contrafort per suportar la pressió del marge lateral. D'ell neix un mur de pedra. 08182-8 Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 300 metres abans del PK-6 La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7049500,1.8831800 407081 4617621 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59406-foto-08182-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59406-foto-08182-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59406-foto-08182-8-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3027. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59407 Barraca de vinya de l'Adjutori https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-ladjutori RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La part dreta i posterior de la barraca ha fet moviment provocant el despreniment d'algunes pedres. Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem sud de les feixes de l'Adjutori, en un bosc jove de pi blanc. És una construcció aïllada, aixecada damunt de la roca fortament erosionada, i adossada al marge pel costat esquerre. És de planta circular, de 2,75 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment exterior està parcialment recobert de terra. El gruix dels murs és de 60 cm. L'entrada mesura un metre d'alçada per 0,60 metres d'amplada, amb llinda plana. Està orientada a migdia. A l'interior conserva un armari o tinell de pedra fet arran de terra. 08182-9 Vinya de l'Adjutori La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7197900,1.9195700 410129 4619230 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59407-foto-08182-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59407-foto-08182-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59407-foto-08182-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59408 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-31 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Té un lleuger moviment estructural amb un quasi imperceptible bombament de la façana esquerra. Barraca de pedra seca ubicada al Pla del Riu, entre el riu Llobregat i el raval de Ca l'Embetat, en terres de la Roviralta. Està al bell mig d'uns camps plantats de vinya i presseguers. És de planta quadrangular, i mesura 5,75 per 5,30 metres (mides preses a l'exterior). L'interior presenta una planta circular que mesura 3 metres de diàmetre, amb una cúpula troncocònica. Està aixecada damunt d'una gran roca que sobresurt del nivell del sòl. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra lligada amb pedruscall. Ha perdut una part del voladís o ràfec de la coberta. Per sota del ràfec, als quatre costats sobresurten unes biguetes de pedra que fan de contrapès per repartir el pes de la cúpula. El gruix dels murs és d' 1,10 metres. Els brancals o muntants són verticals amb 4 llindes planes. Dues suporten el pes de la façana i les altres suporten el pes de la volta. El brancal de l'esquerra és una mica més llarg, adaptant-se a la roca. La porta d'entrada està lleugerament desplaçada al costat esquerre de la façana; mesura un metre i mig d'alçada per un metre d'amplada (mides preses des de l'interior) i 2,16 metres d'alçada, per 1,17 metres d'amplada (mides preses a l'exterior). Per accedir-hi cal salvar el desnivell de la roca mare. Disposa de tres obertures, a mena d'espitlleres, a la façana orientada al nord-est, al nord-oest i al sud-oest respectivament, que permeten la ventilació i l'entrada de la llum. A l'interior, conserva tres tinells i un pedrís de pedra volat incorporat a la mateixa construcció. La barraca està orientada al sud. 08182-10 El Pla del Riu La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7119100,1.8712000 406094 4618406 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59408-foto-08182-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59408-foto-08182-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59408-foto-08182-10-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 2794. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59409 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-32 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Comença a estar envoltada de pi i una gran mata que si no es talla a temps podria provocar el seu enderroc. Barraca de pedra seca ubicada en un vessant aterrassat, per sota d'un camí de terra, a prop de la carretera que va d'El Pont de Vilomara a Rocafort. Està emboscada per pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,40 metres de diàmetre interior, excavada en el marge. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra ha desaparegut parcialment, deixant al descobert les lloses de la coberta i el pedruscall, amb presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sèdum), que retenen la mica de terra que queda. El gruix dels murs és de 77 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una única llinda plana. La porta mesura 1,40 metres d'alçada per 0,90 metres d'amplada màxima. Disposa de dues obertures a mena d'espitlleres orientades a llevant i al sud que permeten la ventilació i l'entrada de la llum. A l'interior es conserven tres tinells dels quals el que està arran de terra mesura 38 x 45 x 45 cm; els altres dos mesuren 35 x 30 x 40 cm i 35 x 40 x 40 cm respectivament. Damunt de la llinda, també per la part interior hi ha una lleixa. La barraca està orientada al sud-est. 08182-11 Solell de Solanes La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7101000,1.8885400 407534 4618187 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59409-foto-08182-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59409-foto-08182-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59409-foto-08182-11-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 2998. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59410 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-33 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada en un vessant terrassat que conserva una bona part dels marges de pedra, en bon estat de conservació. Està emboscada per pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní, a mà dreta. És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,70 metres de diàmetre interior, construïda damunt de la roca. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra ha desaparegut deixant al descobert les lloses de la coberta i el pedruscall, amb presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sèdum), que retenen la mica de terra que queda. El gruix dels murs és de 80 cm. Els brancals o muntants són inclinats, de grans dimensions, amb una doble llinda plana. La porta mesura 1,55 metres d'alçada per 0,65 metres d'amplada màxima. Disposa d'una obertura a mena d'espitllera, orientada a llevant, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. Al seu costat conserva un tinell de 40 cm d'amplada per 50 cm d'alçada i 60 cm de fondària. La barraca està orientada al sud-est. 08182-12 Solell de Solanes La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7094700,1.8868300 407391 4618118 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59410-foto-08182-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59410-foto-08182-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59410-foto-08182-12-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 2999. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59411 Aljub https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Encara es veuen les empremtes deixades per l'escoda. Queden restes de l'arrebossat amb morter de calç. Aljub o cisterna integrat en un marge de pedra seca d'1,60 metres d'alçada, en una feixa planera emboscada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. Està a una vintena de metres de la carretera que mena des del Pont de Vilomara a Rocafort. Està excavat a la roca i és de planta circular, d'1,45 metres de diàmetre per 0,80 metres de fondària. La boca d'entrada mesura 85 cm d'alçada per 55 cm d'amplada, amb dues lloses de protecció, de 55 cm d'amplada per 64 cm de fondària. Els brancals o muntants estan molt ben disposats per tal d'aguantar el pes de la coberta. Està feta amb una filera composada per tres lloses planes de grans dimensions. Al damunt hi ha el rebliment de terra de la feixa superior. A ambdós costats de la cisterna, disposats simètricament, hi ha dues arneres que mesuren 37 x 30 x 62 cm i 22 x 30 x 50 cm respectivament. 08182-13 Solell de Solanes La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7095100,1.8883700 407519 4618121 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59411-foto-08182-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59411-foto-08182-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59411-foto-08182-13-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Element inventariat com una barraca per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3001 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59412 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-34 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX a manca de terra a la coberta pot provocar infiltracions d'aigua. La part esquerra de la façana presenta un lleuger moviment estructural. Barraca de pedra seca ubicada a mitja alçada, en una zona de terrasses d'antics cultiu de vinya i ametllers, envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És una construcció de planta quadrada, que mesura 3,50 metres de costat (mides preses a l'exterior). Està aixecada parcialment damunt de la roca, i excavada en el marge i reforçada amb un mur de pedra per la façana posterior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. Ha perdut gran part de la terra i pedruscall del cobriment exterior de la coberta, deixant totalment visible el caramull. El voladís de la coberta es conserva parcialment. El gruix dels murs és de 64 cm. Els brancals o muntants són verticals amb una sola llinda plana. La porta d'entrada està lleugerament desplaçada a l'esquerra de la façana; mesura 1,22 metres d'alçada per 0,89 metres d'amplada. Disposa d'una obertura a mena d'espitlleres a la façana de llevant, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. Al seu interior, conserva una lleixa per damunt de la llinda. La barraca està orientada al sud. 08182-14 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7090500,1.8932500 407925 4618065 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59412-foto-08182-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59412-foto-08182-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59412-foto-08182-14-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3002 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59413 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-35 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Té alguna afectació estructural amb un lleuger enderroc de la coberta exterior i una esquerda al mur orientat a llevant. La clau de la volta presenta un lleuger desplaçament. Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt d'unes feixes emboscades de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra de la coberta ha desaparegut, deixant al descobert les lloses de la coberta i el pedruscall. També ha perdut una part important del voladís. El gruix dels murs és de 50 cm. Els brancals o muntants presenten una lleugera inclinació, amb una sola llinda plana. La porta mesura 1,38 metres d'alçada per 0,83 metres d'amplada. Disposa d'una obertura a mena d'espitllera, orientada al sud-oest, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. La barraca està orientada al sud. 08182-15 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7087300,1.8921400 407832 4618031 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59413-foto-08182-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59413-foto-08182-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59413-foto-08182-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3003 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59414 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-36 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada a mitja alçada, en el vessant septentrional de la riera de Rocafort. Construïda en unes antigues terrasses de vinya i envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És de planta rectangular, i mesura 4,15 per 4,20 metres (mides preses a l'exterior). Està aixecada parcialment damunt de la roca i excavada en el marge per la part de ponent. Un mur de pedra reforça la façana nord. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra lligada amb pedruscall. El voladís de la coberta està molt ben conservat. El gruix dels murs és de 67 cm. Els brancals o muntants són verticals amb una sola llinda plana. La porta d'entrada està lleugerament desplaçada al costat dret de la façana; mesura 1,56 metres d'alçada per 0,77metres d'amplada. Disposa de dues obertures, a mena d'espitlleres, a la façana de llevant i a la de migdia, que permeten la ventilació i l'entrada de la llum. A l'interior, conserva tres tinells i un pedrís de pedra volat, incorporat a la mateixa construcció. La barraca està orientada al sud. 08182-16 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7101800,1.8974700 408277 4618186 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59414-foto-08182-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59414-foto-08182-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59414-foto-08182-16-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3004.S'ha observat la presència de quiròpters a l'interior. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59415 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-37 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Caldria reomplir la coberta de terra per tal d'evitar possibles filtracions d'aigua i arrencar la mata (Pistacia lentiscus) que està creixent al costat de la porta. Barraca de pedra seca ubicada per sota de la carretera que va des del Pont de Vilomara a Rocafort, a través d'un corriol que travessa la riera de Rocafort. A deu mestres del camí, bosc endins, envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. Hi ha un roc gran, de superfície plana, predominant, damunt del qual hi ha la barraca. És una construcció aïllada, de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra de la coberta ha desaparegut parcialment per damunt de l'entrada, deixant al descobert algunes de les lloses, una part del caramull i el pedruscall. També ha perdut una part important del voladís, dispersat pel voltant de la barraca. El gruix dels murs oscil·la entre 55 i 60 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una sola llinda plana. La porta mesura 1,25 metres d'alçada per 0,77 metres d'amplada. Disposa de dues obertures a mena d'espitlleres, orientades a ponent i a llevant, que permeten la ventilació i l'entrada de la llum. La barraca està orientada al sud. 08182-17 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7120400,1.9000000 408490 4618390 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59415-foto-08182-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59415-foto-08182-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59415-foto-08182-17-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3005. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59416 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-38 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca obrada en pedra seca de doble ús, ubicada al capdamunt d'unes antigues feixes de conreu, molt estretes, en el vessant d'obaga, que dona a la riera de Rocafort. Està situada a l'extrem de la feixa, envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És una construcció de planta doble, aprofitant la totalitat del marge per la part posterior, i composta per dues estances separades (sense comunicació interior), formant un únic cos. Presenta una forma quadrangular; a l'esquerra, una estança per aixoplugar l'animal o el bestiar de càrrega, i a la dreta l'estança pel pagès o vinyataire. L'aixopluc presenta una estructura troncocònica, amb coberta de filada de lloses. Mesura 2,98 metres de façana total amb una obertura d'1,60 metres d'amplada per 1,70 metres d'alçada i una fondària de 3 metres. Al fons, el que podríem considerar un pedrís volat de pedra formaria part de l'estructura de la menjadora, ja que s'observen uns encaixos a banda i banda dels dos murs. La barraca pel pagès, aprofita el mateix mur de construcció i sobresurt lleugerament, d'uns 60 cm. aproximadament. És de planta circular, d' 1,80 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades. El cobriment exterior de terra es manté parcialment, deixant al descobert una part del caramull i el pedruscall de rebliment. També ha perdut una part del voladís. El gruix dels murs és de 70 cm. Els brancals o muntants estan lleugerament inclinats, fets amb blocs de pedra de grans dimensions, amb doble llinda. La porta mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada que oscil·la entre 40 i 50 cm. No té cap obertura per deixar entrar la llum però si un tinell arran de terra que mesura 40 x 45 cm. El conjunt està orientat al nord-oest. Les barraques amb coberta de filada de lloses, presenten totes les característiques de la falsa volta, però amb una base oval o allargada, cosa que obliga a fer un tancament superior amb diverses lloses o peces, sovint de grans dimensions. És un dels tipus constructius més antics. 08182-18 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7102100,1.8990800 408411 4618187 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59416-foto-08182-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59416-foto-08182-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59416-foto-08182-18-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3006 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59417 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-39 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Caldria netejar les branques seques d'un pi mig mort que hi ha al darrera, per impedir que no caiguin i ensorrin la coberta. Barraca de pedra seca ubicada damunt d'un marge, per sobre de la carretera que va des del Pont de Vilomara a Rocafort. Al darrera mateix d'una zona balmada amb una antiga pedrera. Està envoltada de pi blanc (Pinus halepensis), mata (Pistacia lentiscus) i algun romaní. És una construcció lleugerament adossada al marge, de planta circular que mesura 2,40 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha perdut una part del voladís. El gruix dels murs és de 65 cm. Els brancals o muntants són verticals, ben escairats, amb una doble llinda plana. La porta mesura un metre d'alçada per 0,60 metres d'amplada. Al seu interior destaca un tinell construït arran de terra (40 x 65 cm) i sis pedres planes, de mides heterogènies, per seure, disposades en semicercle resseguint el mur. Disposa d'una obertura a mena d'espitllera orientada al nord-est, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. La barraca està orientada al sud-est. 08182-19 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7148700,1.9149300 409736 4618688 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59417-foto-08182-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59417-foto-08182-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59417-foto-08182-19-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3007 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59418 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-40 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Al davant mateix de la porta ha crescut un pi que en pot perjudicar la seva futura conservació. Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt d'un vessant rocallós, en un extrem on conflueixen dues feixes de pendent pronunciat. Està envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És una construcció de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha perdut algunes lloses del voladís, amb la qual cosa la terra amb pedruscall del recobriment exterior va caient amb el pas dels anys. El gruix dels murs és de 65 cm. Els brancals o muntants són rectes, amb llinda doble. La porta mesura 1,34 metres d'alçada per 0,65 metres d'amplada. Disposa de dues obertures a mena d'espitlleres que permeten la ventilació i l'entrada de la llum; la primera està orientada a llevant i la segona al sud-oest. A l'interior, conserva dos tinells; el primer, arran de terra, davant mateix de la porta, que mesura 45 x 55 cm; el segon està a mitja alçada entrant a mà esquerra i mesura 20 x 25 cm. La barraca està orientada a migdia. 08182-20 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7153500,1.9148400 409730 4618742 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59418-foto-08182-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59418-foto-08182-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59418-foto-08182-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3008 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59419 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-41 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt d'un vessant rocallós, en un extrem on conflueixen dues feixes de pendent pronunciat. Està envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És una construcció de planta rectangular, de 3,15 per 4,40 metres (mides preses a l'exterior), aixecada parcialment damunt de la roca i adossada al marge per la seva part posterior. Presenta una estructura troncocònica, amb coberta de filada de lloses. La coberta exterior és plana, sense el recobriment característic de pedra, gleva i pedruscall. Destaca el voladís fet de lloses de grans dimensions. El gruix dels murs és de 0,60 metres. Els brancals o muntants són verticals, amb una llinda plana. La porta d'entrada està construïda al mig de la façana; mesura 1,65 metres d'alçada per 0,92 metres d'amplada. Al fons hi ha el que podríem considerar un pedrís volat, formant part de l'estructura de la menjadora, ja que s'observen uns encaixos a banda i banda dels dos murs, on encara s'hi conserva un tronc d'alzina o roure. La barraca està orientada al sud. Les barraques amb coberta de filada de lloses, presenten totes les característiques de la falsa volta, però amb una base oval o allargada, cosa que obliga a fer un tancament superior amb diverses lloses o peces, sovint de grans dimensions. És una de les tipologies constructives més antigues. 08182-21 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7154400,1.9157400 409805 4618751 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59419-foto-08182-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59419-foto-08182-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59419-foto-08182-21-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3009 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59420 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-42 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada en el paratge conegut amb el nom de la Serra, al mig d'unes feixes planeres, plantades amb oliveres i ametllers. És una construcció aïllada, de planta circular, de dos metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra es manté intacte gràcies a la presència d'una planta anomenada Iris pallida (un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies). El gruix dels murs és de 50 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una llinda doble superposada i plana. L'obertura interior s'ha anivellat amb ciment per poder-hi col·locar un marc. La porta mesura 1,25 metres d'alçada per 0,53 metres d'amplada. Disposa de tres obertures a mena d'espitlleres, orientades a llevant, al nord i a l'oest, que permeten la ventilació i l'entrada de la llum. La barraca està orientada al sud-oest. 08182-22 Can Serra La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7189100,1.9129600 409578 4619139 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59420-foto-08182-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59420-foto-08182-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59420-foto-08182-22-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3010.A l'interior de les lloses que formen la volta, hi ha presència de quiròpters. Els ratpenats igual que les orenetes, són agents de control biològic, que ajuden a reduir o limitar el creixement de poblacions d'artròpodes o alguns insectes com les llagostes que podrien esdevenir una plaga per als conreus. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59421 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-43 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX L'accés des del camí està emboscat. Barraca obrada amb pedra seca ubicada en el paratge conegut amb el nom de la Serra, a mà dreta del camí que va de Can Lleonard a Can Casajoana, al mig d'unes feixes ermes orientades al nord-oest, envoltada de brolla de romaní i pi blanc (Pinus halepensis). És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible, que s'ha esfondrat parcialment. El voladís ha anat caient i el cobriment de terra lligada amb pedruscall s'ha anat desprenent amb el temps. El gruix dels murs és de 50 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una llinda plana. La porta mesura 0,90 metres d'alçada per 0,64 metres d'amplada. Per sobre de la llinda, hi ha una lleixa quadrada que al mateix temps permet entrar la llum a l'interior de l'estança. La barraca està orientada al sud-est. 08182-23 La Serra La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7214000,1.9118700 409491 4619416 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59421-foto-08182-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59421-foto-08182-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59421-foto-08182-23-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3011 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59422 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-44 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La coberta de l'aixopluc ha fet moviment i pot enfonsar-se. A més, la clau de volta està desplaçada. Barraca obrada amb pedra seca ubicada en el paratge conegut amb el nom de la Serra, a mà dreta del camí que va de Can Lleonard a Can Casajoana, al mig d'unes feixes ermes i emboscades, orientades al nord-oest. És una construcció de planta doble, rectangular, adossada parcialment al marge per la part posterior. Està composta per dues estances separades per un mur de 0,70 metres i comunicades interiorment formant un únic cos. Aquest passadís està reforçat amb brancals de pedra grossa sense desbastar i una doble llinda plana. A l'esquerra hi ha l'estança per aixoplugar l'animal o el bestiar de càrrega, i a la dreta la del pagès o vinyataire. L'aixopluc presenta una estructura troncocònica, amb coberta de filada de lloses. L'obertura mesura 1,40 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada i una fondària total de 3,30 metres. Al fons, hi ha la menjadora (de 40 cm d'amplada). A ambdós costats de la menjadora, s'observen els encaixos on es col·locava un tronc o branca d'un diàmetre i llargària concret que feia de tancament. La barraca pel pagès, aprofita el mateix mur de construcció. És de planta circular de 2,20 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades amb la clau de volta visible. El cobriment de terra de la coberta es manté parcialment, deixant al descobert una part del caramull i el pedruscall de rebliment. També ha perdut una part del voladís. El gruix dels murs oscil·la entre 55 i 70 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una sola llinda. La porta mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 60 cm. No té ni obertures que permetin entrar la llum i ventilar ni tinells. El conjunt està orientat al sud-oest. Les barraques amb coberta de filada de lloses, presenten totes les característiques de la falsa volta, però amb una base oval o allargada, cosa que obliga a fer un tancament superior amb diverses lloses o peces, sovint de grans dimensions. És un dels tipus constructius més antics. 08182-24 La Serra La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7202700,1.9140900 409674 4619289 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59422-foto-08182-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59422-foto-08182-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59422-foto-08182-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3012. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59423 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-45 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX L'accés des del camí està emboscat. Barraca obrada amb pedra seca ubicada en el paratge conegut amb el nom de la Serra, a mà dreta del camí que va de Can Lleonard a Can Casajoana, al mig d'unes feixes ermes i emboscades orientades al nord-oest. Està envoltada de brolla de romaní, herbassars i pi blanc (Pinus halepensis). És una construcció de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior i adossada lleugerament a un marge, al mig d'un bancal. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El voladís s'ha anat desprenent de la coberta i part de la corona exterior orientada al nord-oest ha quedat enderrocada. El gruix dels murs és de 65 cm. Els brancals o muntants estan lleugerament inclinats, amb la llinda plana. La porta mesura 1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. La barraca està orientada a llevant. 08182-25 La Serra La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7203100,1.9129900 409583 4619294 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59423-foto-08182-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59423-foto-08182-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59423-foto-08182-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3013. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59424 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-46 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La coberta i part de les parets estan enderrocades. Barraca de pedra seca ubicada al mig d'unes feixes ermes, envoltada de matolls, ametllers i oliveres. Està a tocar de la zona urbana, enfront del carrer Tarragona, on hi ha un gran terraplenat. És una construcció aïllada aixecada parcialment damunt de la roca i adossada a un marge de pedra. Està completament ensorrada. Encara es percep la planta rectangular, lleugerament arrodonida pel costat que s'integra al marge. Té unes mides aproximades de 3,30 per 3,10 metres. Per la disposició de l'enderroc, la coberta sembla haver estat realitzada amb lloses per aproximació de filades. El gruix dels murs és d'uns 0,60 cm aproximadament. L'entrada a la barraca es feia pel costat dret de la façana. Per les restes visibles, l'amplada conservada és de 0,65 metres per 1,30 metres d'alçada. Està orientada a migdia. La llinda, que encara es conserva, mesura 1,05 per 0,63 metres. A pocs metres de la barraca, en una feixa o bancal superior, hi ha les restes d'un sistema de recollida d'aigües pluvials gairebé colgat de terra. 08182-26 Carrer Tarragona La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7016300,1.8770900 406569 4617259 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59424-foto-08182-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59424-foto-08182-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59424-foto-08182-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3014; on hi ha hi ha una fotografia de la barraca datada el 12 de desembre de l'any 2008. S'observa que estava en perfecte estat, i que la coberta era feta amb clau de volta visible i l'accés a l'interior es feia pel costat dret, a tocar del marge. A la part posterior de la barraca hi havia un queixal d'un metre per 0,50 centímetres. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59425 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-47 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La construcció presenta alguna lleugera esquerda que s'ha reforçat amb pedruscall i pegats de guix. Barraca de pedra seca ubicada per sota del camí que mena al turó de la Catric-catrac; a prop del Pi rodó. És de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre interior. És una construcció aïllada construïda parcialment a la roca i adossada al marge del camí. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible i voladís exterior en bon estat. El cobriment de terra amb pedruscall de la coberta es manté intacte. El gruix dels murs és de 0,60 metres. L'entrada mesura 1,57 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada, amb llinda plana. El brancal dret ha estat reforçat amb cinc lloses planes disposades verticalment i collades amb guix. I per tant, hem de pensar que originàriament l'amplada màxima era de gairebé un metre. El marxapeus ha desaparegut. Està orientada al sud-est. En direcció sud-est, a una dotzena de metres, hi ha dues basses de planta rectangular excavades a la roca. Les dues estructures estan reforçades per murs de pedra. Actualment estan buides. 08182-27 Turó de la Catric-catrac La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7018100,1.8786800 406702 4617277 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59425-foto-08182-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59425-foto-08182-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59425-foto-08182-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3015. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59426 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-48 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX El seu interior és ple de deixalles. Barraca de pedra seca ubicada a peu de camí, al bell mig d'uns bancals d'ametllers i oliveres. És una construcció aïllada, aixecada parcialment damunt de la roca i adossada completament al marge. Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha tingut despreniments a nivell del voladís exterior. El cobriment de terra amb pedruscall es va mantenint gràcies a la presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum). El gruix dels murs és de 0,55 metres. L'entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada. Disposa de marxapeus. Al seu interior conserva un doble tinell superposat (el que està arran de terra mesura 50 cm per 30 cm i el superior, més petit, 35 cm per 30 cm). Té una petita obertura ubicada a l'est, gairebé colgada per la terra que va baixant amb la pluja. Està orientada a l'oest. A vint metres en direcció nord-est, adossat al mateix muret de pedra, hi ha un aljub per a la recollida d'aigües pluvials. 08182-28 El Pont de Vilomara La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7007200,1.8786900 406701 4617156 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59426-foto-08182-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59426-foto-08182-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59426-foto-08182-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3016. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59427 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-49 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Ha estat parcialment arrebossada amb ciment pòrtland, protegint les esquerdes. Barraca de pedra seca ubicada en una feixa, al bell mig d'uns bancals d'ametllers i oliveres. És una construcció aïllada, aixecada parcialment damunt de la roca i adossada lleugerament al marge pel costat de migdia. La planta és circular, d'1,90 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha tingut despreniments a nivell del voladís exterior. El cobriment de terra amb pedruscall es va mantenint gràcies a la presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum). El caramull és visible. El gruix dels murs és de 0,60 metres. L'entrada és de llinda plana, mesura 1,45 metres d'alçada per 0,75 metres d'amplada. Al capdamunt de la porta hi ha una lleixa. Al seu interior conserva un tinell (40 x 40 x 35 cm). Té tres obertures a mena d'espitllera orientades a l'oest, al nord i a l'est respectivament. La porta és de fusta i està folrada per la part exterior amb xapa reaprofitada d'un antic bidó de carburant. Està collada als brancals amb ciment pòrtland i té una balda de tancament. Està orientada al sud. 08182-29 El Pont de Vilomara La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7005700,1.8777300 406621 4617140 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59427-foto-08182-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59427-foto-08182-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59427-foto-08182-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3017. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59428 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-50 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX El seu interior està ple de deixalles. Barraca de pedra seca ubicada en una feixa ampla parcialment enllosada de pedra i envoltada d'arbres fruiters com l'ametller i pruneres amb gran profusió de plantes aromàtiques, com la farigola. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca, de planta rectangular, de 2,58 metres de costat, i recolzada parcialment en el marge. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra lligada amb pedruscall. Ha perdut part del voladís. El gruix dels murs és de 58 cm. L'entrada està situada lleugerament a la dreta de la façana, mesura 1,20 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada, amb llinda plana i tinell al cap de munt. La barraca està orientada al sud-oest. A un metre de la porta hi ha una cisterna o dipòsit obert retallat a la roca, de planta lleugerament ovalada, d'1,40 metres de diàmetre. Es troba totalment embardissat. 08182-30 El Pont de Vilomara La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7023400,1.8775100 406605 4617337 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59428-foto-08182-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59428-foto-08182-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59428-foto-08182-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3018. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59429 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-51 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Tan l'interior com l'entorn de la barraca està plena de bidons de plàstic. Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt d'uns bancals sembrats d'oliveres i ametllers. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca i adossada al marge. La planta és circular, de 2,05 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha patit algun despreniment a nivell del voladís exterior. El cobriment és de terra amb pedruscall amb poca presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum). El caramull no és visible. El gruix dels murs és de 0,60 metres. L'entrada és de llinda plana i presenta una obertura trapezoïdal que mesura 1,30 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. En el brancal dret es conserven les dues frontisses de ferro que aguantaven la porta de fusta. Al seu interior hi ha tres tinells (40 x 30 cm). Destaca el gravat de la llinda, fortament erosionat (1865?) i al costat dret dues lletres, una creu i dues lletres més. Per accedir-hi cal pujar tres graons de pedra. Està orientada a llevant. 08182-31 Turó de la Catric-catrac La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7024400,1.8794100 406764 4617346 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59429-foto-08182-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59429-foto-08182-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59429-foto-08182-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3019. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59430 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-52 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada al cap damunt d'una zona aterrassada, amb abundància de bardisses i restes d'olivera i ametller. Per damunt mateix hi passa el carrer del Farell que comunica amb la zona urbana. És una construcció aïllada, aixecada parcialment damunt de la roca i adossada al marge. És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible i voladís exterior en bon estat. El cobriment de terra de la coberta es manté intacte gràcies a la presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum). El gruix dels murs és de 0,60 metres. L'entrada mesura 1,32 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada, amb llinda plana i retallada de manera que ressegueix el perfil rodó de la barraca. Està orientada a llevant. A l'interior conserva un tinell o fornícula de 0,40 per 0,35 metres. A cinquanta metres al sud, hi ha una bassa, parcialment retallada a la roca i d'accés molt dificultós per l'abundant presència de bardissars que la cobreixen en la seva pràctica totalitat. 08182-32 Carrer del Farell La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7025800,1.8758800 406470 4617365 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59430-foto-08182-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59430-foto-08182-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59430-foto-08182-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3020 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59431 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-53 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Està completament envoltada per les bardisses. No sembla que hagi patit cap enderroc. Caldria tallar la vegetació que l'envolta perquè no desaparegui a la vista. Barraca de pedra seca ubicada al capdavall d'una feixa abandonada, completament envoltada de bardisses. Gràcies a una fotografia de l'any 2008 podem saber com és. És una construcció aïllada aixecada parcialment damunt de la roca i adossada a un marge d'uns 60 cm d'alçada. La planta és circular, d'1,95 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha tingut algun despreniment a nivell del voladís exterior. El cobriment és de terra amb pedruscall i completament cobert d'iris, una planta monocotiledònies de la família de les iridàcies. El gruix dels murs és de 0,65 metres. L'entrada és amb llinda plana i mesura 1,15 metres d'alçada per 0,65 metres d'amplada. Al costat esquerra de la porta, hi ha un banc de pedra construït aprofitant una roca in situ. La barraca està orientada al nord. 08182-33 Vessant sud de la riera de Santa Magdalena La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7037300,1.8781900 406664 4617490 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59431-foto-08182-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59431-foto-08182-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59431-foto-08182-33-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3028. Precisament, la tercera fotografia (Drac Verd de Sitges), extreta d'aquest projecte, permet veure la construcció, a l'any 2008. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59432 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-54 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem d'una feixa abandonada, en un marge de fort pendent, envoltada de matolls. Pel seu costat est i nord, hi ha un penya-segat d'una cinquantena de metres per on passa la riera de Santa Magdalena. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca i adossada al marge. La planta és circular, d'1,80 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha tingut algun despreniment a nivell del voladís exterior. El cobriment de terra amb pedruscall és gairebé inexistent. El caramull és visible. El gruix dels murs és de 0,60 metres. L'entrada és de llinda plana i presenta una obertura trapezoïdal, que mesura 1,30 metres d'alçada per 0,45 metres d'amplada. Hi ha una petita obertura, triangular, orientada a ponent. Destaca una construcció annexada per la part posterior de la barraca en forma d''U', que per les característiques particulars del terreny, possiblement servís per a deixar-hi estacat l'animal de càrrega i evitar que es precipités al buit. La barraca està orientada al nord. 08182-34 Vessant sud de la riera de Santa Magdalena La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7037200,1.8792600 406753 4617488 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59432-foto-08182-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59432-foto-08182-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59432-foto-08182-34-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3029. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59433 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-55 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX L'entorn de la barraca està ple de brutícia i argelaga. Barraca de pedra seca situada en el vessant septentrional del Torrent de la Font de l'Àlber; al costat d'un oliverar. És una construcció de planta doble, composta per dues estances separades (sense comunicació interior), formant un únic cos. Presenta una forma mixta, força rectangular, de cinc metres de façana. A l'esquerra hi ha l'estança per aixoplugar el bestiar de càrrega i a la dreta, l'estança pel pagès o vinyataire. Està recolzada a un mur d pedra per la part posterior. L'aixopluc presenta una estructura troncocònica, amb coberta de filada de lloses (un total de cinc), i mesura 0,90 metres d'amplada per 1,85 metres d'alçada i una fondària total de 2,70 metres. Al brancal esquerra es conserven dues frontisses de ferro i al dret l'argolla i un cadenat rodó. Al fons, hi ha la menjadora, feta al damunt d'un muret de 0,80 metres d'amplada per 0,40 metres de fondària. La barraca pel pagès, és de planta circular, amb la coberta de lloses per aproximació de filades. El cobriment de terra i pedruscall es manté força bé gràcies a la presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum), tot i que ha perdut alguna llosa plana del voladís. El gruix dels murs és de 50 cm. Els brancals o muntants són verticals, fets amb blocs de pedra força ben escairats. La porta mesura 1,10 metres d'alçada per 60 cm d'amplada. Conserva una porta de fusta que està tancada amb cadenat. La barraca està orientada al sud-est i l'aixopluc pel bestiar de càrrega al sud-oest. Les barraques amb coberta de filada de lloses, presenten totes les característiques de la falsa volta, però amb una base oval o allargada, cosa que obliga a fer un tancament superior amb diverses lloses o peces, sovint de grans dimensions. És un dels tipus constructius més antics. 08182-35 Can Riera La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7101200,1.9161200 409829 4618160 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59433-foto-08182-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59433-foto-08182-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59433-foto-08182-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3030.A prop de la barraca, hi ha una petita àrea de pícnic en desús, (amb una taula, barbacoa, aigüera i un banc, tot de pedra) i al costat, unes escales d'obra que condueixen fins a la feixa on hi ha la construcció. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59434 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-56 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX El propietari l'utilitza per a endreçar-hi el material de rec i les eines de treball. Barraca de pedra seca situada en el vessant septentrional del Torrent de la Font de l'Àlber; en unes terrasses d'oliveres. És una construcció de planta doble, composta per dues estances separades (sense comunicació interior), formant un únic cos. Presenta una planta rectangular de 5,40 metres de façana; a l'esquerra, l'estança per aixoplugar l'animal o el bestiar de càrrega, i a la dreta, l'estança pel pagès o vinyataire. Està integrada al mur per la part posterior i recolzada a un marge de terra per la part oest. L'aixopluc presenta una estructura troncocònica, amb coberta de filada de lloses (un total de quatre de grans dimensions). Mesura 1,40 metres d'amplada per 1,85 metres d'alçada i una fondària total de 2,30 metres. El gruix dels brancals és de 0,50 metres, que es van eixamplant per poder aguantar el sostre. Al fons, a la dreta, hi ha la menjadora, feta al damunt d'un muret de 0,80 metres d'alçada per 0,40 metres de fondària. La barraca pel pagès, aprofita el mateix mur de construcció. És de planta quadrangular, de 2,20 per 2,30 metres (mesures preses a l'interior). La coberta és de lloses per aproximació de filades. El cobriment de terra i pedruscall es manté força bé gràcies a la presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum), tot i que ha perdut alguna llosa plana del voladís. El gruix dels murs és de 65 cm. Els brancals o muntants són verticals, fets amb blocs de pedra força ben escairats. Conserva una porta de fusta que mesura 1,15 metres d'alçada per 0,67 cm d'amplada. Per la part interior, damunt de la llinda, hi ha una lleixa. Entrant a mà dreta hi ha les restes d'una petita llar de foc amb xemeneia. El fumeral està tapat actualment amb una pedra. També disposa de 6 tinells de diferents mides. La barraca està orientada al sud-est. Les barraques amb coberta de filada de lloses, presenten totes les característiques de la falsa volta, però amb una base oval o allargada, cosa que obliga a fer un tancament superior amb diverses lloses o peces, sovint de grans dimensions. És un dels tipus constructius més antics. 08182-36 Can Riera La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7103000,1.9165800 409867 4618179 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59434-foto-08182-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59434-foto-08182-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59434-foto-08182-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3031. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59435 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-57 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La terra que hi ha a l'interior, ha estat aportada. No hi ha cap enfonsament. Barraca de pedra seca situada en el vessant septentrional del Torrent de la Font de l'Àlber; en unes terrasses d'oliveres. Està enrasada i integrada a un mur de pedra seca de dos metres d'alçada. El marge està reforçat amb pedra força regular, amb una cara planera cap a l'exterior, combinant dues mides de pedruscall que es fan ben visibles, de mida mitjana o petita mitjana, alguns d'ells en forma de tascó i blocs més grans disposats regularment. L'eix de la barraca és perpendicular al mur. Els brancals o muntants són rectes. La llinda és doble formant un arc i descansa directament sobre els brancals, l'espai buit deixat per l'arc s'ha reblat amb falques de pedruscall. L'alçada de la porta mesura 1,10 metres per una amplada de 0,53 metres. Per sobre de la llinda hi ha les restes del voladís, fet amb llesques de pedra plana. El gruix del murs és de 0,75 metres. A l'interior, la planta és circular i mesura 1,70 metres de diàmetre. La coberta és de lloses per aproximació de filades amb la clau de volta visible. Arran de terra té tres tinells, un a tocar de l'altre, en molt bon estat de conservació (35 x 40 x 40 de fondària respectivament). La barraca està orientada al sud-oest. Al costat de llevant del mur en relació a la porta, hi ha una escala volada. 08182-37 Can Riera La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7109400,1.9173100 409929 4618249 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59435-foto-08182-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59435-foto-08182-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59435-foto-08182-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3032. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59436 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-58 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Cal netejar la vegetació que està provocant el seu enderroc. L'accés pel marge superior deixa entreveure la ubicació de la barraca. Però per la façana de sud-est, l'accés és molt difícil, degut a la brolla i la farda provinent de la poda de les oliveres que el propietari està apilonant en el mateix marge. Barraca de pedra seca situada en el vessant septentrional del Torrent de la Font de l'Àlber, en el cap de marge d'un oliverar. Està completament emboscada per pi blanc (Pinus halepensis), mata i brolla de romaní. És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Està recolzada al mur i excavada parcialment a la roca. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El caramull i una part de la corona orientada a llevant, han patit un petit esfondrament a causa de les branques d'una mata de grans dimensions. El cobriment de terra de la coberta gairebé ha desaparegut deixant al descobert les lloses i el pedruscall. També ha perdut una part important del voladís. El gruix dels murs és de 70 cm. Els brancals o muntants presenten una lleugera inclinació, amb una doble llinda plana. Estan construïts amb pedra força ben escairada i de dimensions considerables que donen un aspecte de robustesa. La part més ample mesura 60 cm i la més estreta, 45 cm. La porta mesura 1,10 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. Al fons de la barraca, al terra, s'hi observen les marques d'una estructura que podria haver servit de graella per fer foc. La barraca està orientada al sud-est. 08182-38 Can Riera La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7106500,1.9175200 409946 4618217 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59436-foto-08182-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59436-foto-08182-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59436-foto-08182-38-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3033. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59437 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-59 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Esfondrada Barraca de pedra seca situada en una terrassa estreta, emboscada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb una brolla espessa de romaní (Rosmarinus officinalis) amb predomini d'argelaga (Genista scorpius). La barraca està enderrocada. Però encara es pot veure que es tracta d'una construcció enrasada i integrada a un mur de pedra seca. Gràcies a la fotografia i les dades aportades l'any 2008 pel grup Drac Verd de Sitges, es pot descriure la planta de la barraca. El marge on es va construir estava reforçat amb pedra força regular, amb una cara planera cap a l'exterior, combinant dues mides de pedruscall que es fan encara ben visibles, de mida mitjana o petita-mitjana, alguns d'ells en forma de tascó i blocs més grans disposats regularment. Era de planta rectangular. L'eix de la barraca era perpendicular al mur amb els brancals o muntants rectes, lleugerament inclinats cap a la banda esquerra degut a un moviment estructural. La llinda era simple, plana, i la porta mesurava 1,05 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Tenia un marxapeus de pedra que de fet correspon a la segona filada de pedres de construcció del marge. No conservava ni el voladís ni la coberta de terra i pedruscall, però estava feta de lloses per aproximació de filades amb la clau de volta visible. El gruix del murs era de 0,55 metres. A l'interior mesurava 1,45 d'amplada per 1,80 metres de fondària. La façana tenia una amplada total de 2,30 metres. No sembla que tingués cap tinell. La porta estava encarada al sud-oest. 08182-39 Camí al Mas Arbocet La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7120200,1.9197900 410137 4618367 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59437-foto-08182-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59437-foto-08182-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59437-foto-08182-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3034. Precisament, la tercera fotografia (Drac Verd de Sitges), extreta d'aquest projecte, permet veure la construcció, a l'any 2008. S'observa que estava dempeus, tot i que la coberta ja es veia inestable. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59438 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-60 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Ha perdut una part del cobriment de terra lligada amb pedruscall de la coberta i algunes lloses del voladís que juntament amb les inclemències del temps fan que l'aigua de la pluja es vagi filtrant per les escletxes de la pedra, provocant un moviment estructural amb el consegüent enderroc de la corona exterior de la barraca. Barraca de pedra seca ubicada per sota del camí que va de Can Riera a Ca n'Arbocet, en unes feixes emboscades de pi blanc (Pinus halepensis), brolla de romaní i roldor (Coriaria myrtifolia). És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Una part del cobriment de terra de la coberta i voladís ha desaparegut deixant al descobert algunes de les lloses de cobriment i el pedruscall per on s'ha infiltrat l'aigua, provocant un enderroc. El gruix dels murs és de 75 cm. Els brancals o muntants són rectes, de grans dimensions, amb tres llindes planes. La porta mesura 1,20 metres d'alçada per 0,75 metres d'amplada. Disposa d'una obertura a mena d'espitllera orientada a l'oest, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. Té un tinell senzill, de petites dimensions. La barraca està orientada al sud-oest. 08182-40 Camí al Mas Arbocet La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7110100,1.9195000 410111 4618255 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59438-foto-08182-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59438-foto-08182-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59438-foto-08182-40-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3035 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59439 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-61 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Ha estat restaurada en data posterior al 2008. Barraca de pedra seca ubicada al mig del vessant orientat a migdia de les feixes de Cal Tinell, plantades d'olivera. És una construcció aïllada, realitzada damunt la roca, de planta circular, de 2,40 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra de la coberta està desproveït de vegetació. El voladís està molt ben conservat. El gruix dels murs és de 60 cm. Els brancals o muntants presenten una lleugera inclinació, amb una sola llinda plana. La porta mesura 1,30 metres d'alçada per 0,75 metres d'amplada màxima. Disposa d'una obertura a mena d'espitllera orientada al sud-oest, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. Recolzat al brancal dret de la porta, neix un banc de pedra que aprofita la roca natural. Mesura 1,10 metres de llargària per 40 cm d'alçada. Està orientada al nord-est. Per sobre mateix de la barraca, hi ha una cisterna o pica de planta rectangular en desús i mig colgada per la terra. S'observen les restes dels murs arrebossats per a la seva impermeabilització i també les lloses de pedra del perímetre. Mesura 1,20 per 0,80 metres respectivament. 08182-41 Oliverar de Cal Tinell La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7116600,1.9227900 410386 4618324 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59439-foto-08182-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59439-foto-08182-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59439-foto-08182-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3036. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59440 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-62 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Caldria netejar l'interior d'algunes andròmines abandonades. Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt de les feixes de Ca n'Arbocet, en el vessant de migdia. És de planta quadrangular i mesura 3,00 per 3,20 metres respectivament (mides preses a l'exterior). Està aixecada parcialment damunt de la roca. L'interior mesura 2,40 metres de fondària per 2,05 d'amplada. El gruix dels murs és de 0,46 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una sola llinda plana. Al damunt té una lleixa tancada cap a l'interior. La porta d'entrada està lleugerament desplaçada cap a l'esquerra de la façana principal. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,87 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra lligada amb pedruscall, amb presència de crespinells (planta de la família dels sèdums) que retenen la terra. El voladís de la coberta està molt ben conservat. Disposa de d'una obertura, a mena d'espitllera a la façana de llevant que permet la ventilació i l'entrada de la llum. A l'interior, conserva una llar de foc d'angle, construïda modernament amb totxo. El seu interior està força brut. La barraca està orientada al nord-est. 08182-42 Ca n'Arbocet La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7121800,1.9241100 410496 4618380 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59440-foto-08182-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59440-foto-08182-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59440-foto-08182-42-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3037. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59441 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-63 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Enderrocada en la seva major part a partir d'una data posterior a l'any 2008. Barraca de pedra seca ubicada al capdavall d'unes feixes emboscades de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní de la zona meridional de la Costa del Penjat. No fa pas massa temps que s'ha enfonsat, i només queda visible part de la corona (gruix dels murs, de 90 cm) i la part posterior amb l'arrencada de les lloses de la coberta amb el recobriment característic de terra lligada amb pedruscall. Encara es pot veure que es tracta d'una construcció integrada al mur amb la façana aparent. Gràcies a la fotografia i les dades aportades l'any 2008 pel grup Drac Verd de Sitges, es pot descriure la planta de la barraca. El marge on es va construir estava reforçat amb pedra força regular, amb una cara planera cap a l'exterior, combinant dues mides de pedruscall que es fan encara ben visibles, de mida mitjana o petita-mitjana, alguns d'ells en forma de tascó i blocs més grans disposats regularment. Tenia una planta mixta. L'eix de la barraca era perpendicular al mur amb els brancals o muntants rectes, lleugerament inclinats cap a la banda esquerra degut al moviment estructural que ha comportat el seu enfonsament. La llinda, era simple, plana, i la porta mesurava 1,40 metres d'alçada (mesures preses amb la llinda) per una amplada de 0,55 metres. No conservava ni el voladís i la coberta tenia un gruix molt important de terra amb pedruscall. El gruix del murs era de 0,55 metres. A l'interior mesurava 2 metres de fondària màxima, per 1,95 metres d'alçada fins a la clau de volta. La porta estava encarada al sud-est. 08182-43 Camí de la Salva - Ca n'Arbocet La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7128100,1.9252300 410590 4618449 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59441-foto-08182-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59441-foto-08182-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59441-foto-08182-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3038, d'on hem utilitzat la tercera fotografia per poder veure com era la barraca abans de l'enderroc. Tot i que a la Wikipedra està situada erròniament per sota el camí, quan en realitat està per sobre. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59442 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-64 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La manca de manteniment i la vegetació acabaran per enfonsar-la. Barraca de pedra seca ubicada en unes feixes emboscades de pi blanc (Pinus halepensis) amb predomini de brolla de romaní, mata i argelaga. Al davant de la barraca i entremig de la vegetació, s'observen ullastres joves, testimoni del cultiu de l'olivera en aquest vessant. S'hi accedeix a partir de quatre graons excavats a la roca que hi ha a la feixa inferior. És una construcció aïllada, realitzada damunt la roca, de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. Està enrasada al mur, amb la façana i part de la corona aparent. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha perdut gairebé tot el recobriment de terra i està desproveïda de vegetació. El voladís només es conserva per la part davantera. El gruix dels murs oscil·la entre 50 i 60 cm. Els brancals o muntants són rectes, amb una sola llinda plana. El brancal dret presenta una forta inclinació cap a l'interior degut a un moviment estructural provocat per les arrels i la vegetació arbòria que ha caigut damunt de la coberta. La porta mesura 1,20 metres d'alçada per 0,55 metres d'amplada màxima. Recolzat al brancal dret de la porta neix un banc de pedra que aprofita el pendent natural del marge. Mesura 2,10 metres de llargària per 40 cm d'alçada i 40 cm d'amplada. El marge dret on es recolza la barraca té una escala volada que permet accedir a la feixa superior. La barraca està orientada al sud. 08182-44 Camí de la Salva - Ca n'Arbocet La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7128200,1.9259000 410646 4618449 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59442-foto-08182-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59442-foto-08182-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59442-foto-08182-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3039 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59443 Barraca de Ca n'Arbocet nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-narbocet-nou RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX En parlar amb el propietari del terreny, sr. Josep Fitó, ens explica que donada l'antigor de la barraca, i veient algun moviment estructural, va decidir restaurar-la. Amb una retro-excavadora va descalçar tot el marge posterior on estava recolzada per poder-la consolidar. Va refer totes les juntes amb morter de calç. A la façana principal va consolidar les llindes i els brancals tan pel que fa a l'aixopluc per l'animal de càrrega com per l'estança del pagès pròpiament dita. Les llindes han estat substituïdes per una bigueta de ferro i els brancals són totalment rectes per a les dues obertures. El terra s'ha arrebossat amb una xapa molt fina de ciment. La coberta de lloses planes de l'aixopluc s'ha lliscat amb ciment de calç per consolidar-lo i evitar filtracions. El cobriment de terra es manté intacte gràcies a la presència d'una planta anomenada Iris pallida (un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies). Barraca de pedra seca situada en un marge, al costat d'un bancal sembrat de vinya i arbres fruiters de Ca n'Arbocet Nou. Es tracta d'una construcció de planta doble, composta per dues estances separades (sense comunicació interior), formant un únic cos. Presenta una forma rectangular de 5,00 metres de façana per 3,8 metres de profunditat. A la dreta hi ha l'estança per aixoplugar l'animal o el bestiar de càrrega, i a l'esquerra, l'estança pel pagès o vinyataire. L'aixopluc presenta una estructura interior troncocònica, amb coberta de filada de lloses. L'estança mesura 0,70 metres d'amplada per 1,43 metres d'alçada i una fondària total de 3 metres. El gruix dels brancals és de 0,45 metres i per sobre s'ha col·locat una nova llosa de pedra ben retallada que fa funció de llinda. Originàriament, els brancals tenien la forma d'arc característic de les construccions dobles amb aixopluc per fer passar el cos de l'animal. Al fons, hi ha la menjadora, feta al damunt d'un muret de 0,80 metres d'alçada per 0,70 metres de fondària amb un tronc d'alzina per donar profunditat i poder-ho posar el farratge per l'animal. La barraca pel pagès, aprofita el mur de construcció mitjaner. És de planta quadrangular, de 2,40 per 2,05 metres (mesures preses a l'interior). La coberta és de volta per aproximació de filades. El gruix dels murs és de 55 cm. Els brancals o muntants són verticals, fets amb blocs de pedra força ben escairats. La llinda ha desaparegut; al seu lloc s'hi ha col·locat una bigueta de ferro. La porta mesura 1,08 metres d'alçada per 0,75 metres d'amplada. Disposa d'una obertura a mena d'espitllera orientada a l'oest que permet la ventilació i l'entrada de la llum. Te un tinell arran de terra. La barraca està orientada al sud. La seva ubicació original era adossada a un marge que ha desaparegut per ampliació del bancal, quedant la barraca als quatre vents. Per aquest motiu la façana posterior no està ben alineada. Tot el conjunt ha estat consolidat i la pedra rejuntada amb morter. Un cop reforçada la coberta s'hi ha plantat Iris pallida (un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies). També s'ha arrebossat el terra amb una xapa molt prima de ciment per evitar que els animals hi puguin establir el cau. Al costat dret de la façana principal s'hi ha col·locat un rellotge de sol de sèrie. La barraca està orientada al sud. Molt a prop de la barraca hi ha una cisterna o dipòsit de planta rectangular que mesura 0,90 cm d'amplada per 1,80 metres de llargària i 1,50 metres de fondària (mides preses a l'interior). Ja no conserva la coberta per aproximació de filades però ha estat restaurat i disposa d'una coberta moderna per tal d'evitar que hi entri la fullaraca o hi pugui caure un animal. Recull les aigües pluvials a partir de la restauració de les antigues canalitzacions antigues. 08182-45 Ca n'Arbocet nou La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7115700,1.9256900 410627 4618311 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59443-foto-08182-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59443-foto-08182-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59443-foto-08182-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3040.Les barraques amb coberta de filada de lloses, presenten totes les característiques de la falsa volta, però amb una base oval o allargada, cosa que obliga a fer un tancament superior amb diverses lloses o peces, sovint de grans dimensions. És un dels tipus constructius més antics. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59444 Tines de Ca n'Arbocet https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-narbocet BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona. XIX La masia de Ca n'Arbocet es troba a la part alta del Torrent de la Font de l'Àlber, en el seu vessant septentrional. Separat uns metres de la casa, al seu costat occidental hi trobem un conjunt de tres tines situades estratègicament per aprofitar el desnivell del sòl. La càrrega o entrada al brescat es per la part nord i les boixes es troben a la façana meridional, on abans també hi havia el trull de l'oli. Es tracta d'una construcció de planta rectangular feta de pedra seca combinada amb pedra unida amb morter de calç. De les tres tines, només dues conserven la coberta, feta per aproximació de filades i reompliment de terra lligada amb pedruscall i amb la presència de crespinells (planta de la família dels sèdums) que retenen la terra. Totes tres són circulars revestides amb cairons de rajola vermella. 08182-46 Ca n'Arbocet El document més antic que parla d'aquest mas és de l'any 984, quan el comte Borrell ven a Unifred i a la seva muller un alou dins el terme de Néspola, en el lloc que en diuen Ullastrell i que afronta per orient 'amb el terme d'Arbocet'. No especifica l'existència de cap mas, però l'actual construcció no fou la primera. A llevant de l'actual masia, a uns 1000 metres, encara es conservaven les restes enrunades d'una antiga masia: la primera construcció de l'Arbocet. L'any 1281, Pere d'Arbocet n'era el propietari, que signà una confessió de domini a favor de Pere Sitjar, senyor de Rocafort. L'any 1305 el nom del propietari era Guillem d'Arbocet. No sabem quan es perd el cognom Arbocet, però els dels actuals propietaris, Gibert, apareix l'any 1773. El primer que coneixem és Antoni Gibert, pare de dotze fills. Segons el cadastre hagué de pagar 59 rals per dotze quarteres de secà, un jornal de bosc, mig jornal d'hort de secà, dotze jornals d'erm, mig jornal de vinya, una casa, un mul, un bou i dos porcs. 41.7100700,1.9225900 410367 4618147 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59444-foto-08182-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59444-foto-08182-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59444-foto-08182-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Aquestes tines estan inventariades per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 173. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59445 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-65 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Colgada per la vegetació Barraca de pedra seca ubicada al peu mateix d'una feixa de conreu de farratge per al bestiar, davant del castell de Rocafort, per sota de la carretera que mena des del Pont de Vilomara a Rocafort. Està envoltada per una mata (Pistacia lentiscus) de grans dimensions. És una construcció aïllada, de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha perdut algunes pedres del voladís i la terra del recobriment exterior. El gruix dels murs és de 60 cm. Els brancals o muntants són rectes, ben escairats, amb una única llinda. La porta mesura 1,20 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada. Disposa de dues obertures a mena d'espitlleres que permet la ventilació i l'entrada de la llum, per la banda de llevant i per l'oest. Al seu interior conserva dos tinells que mesuren 33 x 35 cm i 35 x 40 cm respectivament. La barraca està orientada al sud. Degut a que està completament envoltada de vegetació, per a la seva descripció s'ha utilitzat parcialment la fotografia realitzada el 12 de desembre de l'any 2008, obtinguda a partir de l'Observatori del Paisatge. 08182-47 Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7151900,1.9228200 410393 4618715 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59445-foto-08182-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59445-foto-08182-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59445-foto-08182-47-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3043. Precisament, la tercera fotografia (Drac Verd de Sitges), extreta d'aquest projecte, permet veure la construcció, a l'any 2008. S'observa que no estava tan colgada per la vegetació com en la visita feta durant la realització d'aquest Mapa. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59446 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-66 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Per tal de que aquesta barraca es conservi en bones condicions cal netejar-la de vegetació per tal que les branques i les arrels no la facin malbé. Barraca de pedra seca ubicada a ponent d'una feixa de conreu de farratge per al bestiar, a prop del naixement de la riera de Rocafort, per sota de la carretera que mena des del Pont de Vilomara a Rocafort. Està coberta de mata (Pistacia lentiscus). És una construcció de planta quadrada, de grans dimensions que mesura de 2,40 de costat (mides preses a l'exterior), aixecada parcialment damunt de la roca i adossada parcialment al marge per la seva part posterior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El recobriment exterior és el característic de pedra, gleva i pedruscall. El voladís està construït amb lloses de grans dimensions. El gruix dels murs és de 0,55 metres. Els brancals o muntants estan lleugerament inclinats, amb una única llinda plana. La porta d'entrada està construïda al costat dret de la façana; mesura 1,60 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada a la part central i 0,75 metres a la part més alta. Per sobre de la llinda hi ha una lleixa. A l'interior, entrant a mà dreta, hi ha un pilar de reforç de 55 cm de costat per sostenir la volta, degut a les dimensions de la barraca. Disposa de dues obertures a mena d'espitlleres que permeten la ventilació i l'entrada de la llum, per la banda de llevant i de migdia. Al seu interior conserva dos tinells o fornícules, sobreposats que mesuren 70 x 38 x 45 cm i 54 x 40 x 45 cm respectivament. Estan formats per quatre peces de pedruscall desbastat, ben repicat. També té una taula i dos bancs de pedra. La barraca està orientada al sud. 08182-48 Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7154200,1.9216200 410294 4618742 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59446-foto-08182-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59446-foto-08182-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59446-foto-08182-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3044. Precisament, la tercera fotografia (Drac Verd de Sitges), extreta d'aquest projecte, permet veure la construcció, l'any 2008. S'observa que no estava tan colgada per la vegetació com en la visita feta durant la realització d'aquest Mapa. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59447 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-67 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX Una de les lloses de la coberta ha cedit provocant un esfondrament. També ha perdut una part del voladís. Barraca obrada en pedra seca de doble ús, ubicada en el marge d'una feixa conreada de farratge per al bestiar, a prop del naixement de la riera de Rocafort, per sota de la carretera que mena des del Pont de Vilomara a Rocafort. Està envoltada de pi blanc (Pinus halepensis), brolla de romaní i herbassars. És una construcció de planta doble, rectangular, adossada parcialment al marge per la part posterior, composta per dues estances separades per un mur de 0,64 ,metres (sense comunicació interior), i formant un únic cos. A l'esquerra hi ha una estança per aixoplugar l'animal o el bestiar de càrrega, i a la dreta l'estança pel pagès o vinyataire. L'aixopluc té una estructura rectangular, amb coberta de filada de lloses. La porta mesura 1,65 metres d'alçada per 1 metre d'amplada. Entrant a mà esquerra hi ha el que sembla un tinell parcialment enfonsat. La barraca de pagès, és de planta quadrangular, de 2,05 metres aproximadament, amb un mur de reforç que fa de contrafort. La coberta és de lloses per aproximació de filades amb la clau de volta visible. El gruix dels murs és de 60 cm. Els brancals o muntants són verticals, amb una única llinda plana. Per sobre hi ha una lleixa quadrangular. La porta mesura 1,25 metres d'alçada per 0,62 metres d'amplada. Té una obertura a mena d'espitllera per deixar entrar la llum, orientada a ponent, i un doble tinell lateral separats per un pilar central (30 x 55 cm). El cobriment de terra de la coberta es manté parcialment, deixant al descobert el pedruscall de rebliment i la terra. El conjunt està orientat al nord. 08182-49 Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7146900,1.9222700 410347 4618660 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59447-foto-08182-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59447-foto-08182-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59447-foto-08182-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3045 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59448 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-68 RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. XIX La barraca ha començat a patir la pressió de la vegetació tant arbòria com arbustiva, que està provocant el seu enfonsament. Barraca de pedra seca doble o composta, a tocar d'un marge, en una feixa emboscada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní amb argelaga i mata. Està ubicada al vessant meridional de la Riera de Rocafort, enfront del castell. És una construcció de planta doble, composta per dues estances separades (sense comunicació interior), formant un únic cos. Presenta una forma rectangular amb planta mixta amb una llargària de façana de 8,50 metres. A l'esquerra, hi ha l'estança per aixoplugar l'animal o el bestiar de càrrega, i a la dreta, l'estança pel pagès o vinyataire. L'aixopluc presenta una estructura troncocònica, amb coberta per aproximació de filades i clau de volta visible. La porta d'accés mesura un metre d'amplada per 1,35 metres d'alçada. La fondària de l'estança és de 2,40 metres. El gruix dels brancals és de 0,65 metres. Al damunt hi ha tres llindes planes d'on arrenca la coberta. De la menjadora no en queda res, tant sols una línia de pedres que van d'un costat a l'altre. El terra ha estat excavat per donar profunditat. La barraca pel pagès aprofita el mateix mur de construcció. És de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior. La coberta, que ha patit un enfonsament parcial, a nivell de la clau de volta, està feta de lloses per aproximació de filades. El gruix dels murs és de 70 cm. Els brancals o muntants són inclinats fets amb blocs de pedra força ben escairats, amb una sola llinda plana. La porta mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada de 68 cm. No s'observa cap altra obertura. La barraca està orientada al sud, mentre que l'aixopluc per l'animal està orientat al nord-oest. 08182-50 Riera de Rocafort La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7140800,1.9232900 410431 4618592 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59448-foto-08182-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59448-foto-08182-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59448-foto-08182-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3046. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5