Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59917 | L'obaga de Gotsems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobaga-de-gotsems | IaC - IIdC | Desconegut | El jaciment arqueològic de l'obaga de Gotsems es troba situat en un camp de conreu envoltat de zona boscosa. Durant la prospecció no es va localitzar cap estructura, però si material ceràmic en superfície, principalment a la zona nord de camp de conreu. El material identificat correspon a diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica, fragments d'àmfora itàlica i una mà de morter. | 08189-175 | Els camps de l'obaga de Gotzems. Nord de l' estació de Seguers - Sant Pere Sallavinera | 41.7510600,1.5791800 | 381872 | 4623113 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59917-foto-08189-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59917-foto-08189-175-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59918 | El Molí de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-boixadors | X-XIV | Seccionat pel camí | El jaciment arqueològic del Molí de Boixadors es troba situat al marge esquerre del camí que porta a la finca del Molí de Boixadors, en una bifurcació de camins just abans d'arribar a la finca. En el tall obert per un camí es troben les restes de diverses lloses col·locades verticalment que podrien format part d'una tomba de caixa de lloses. A la zona del tall també s'hi localitzen amb superfície fragments d'ossos i material ceràmic de cocció reduïda d'època medieval | 08189-176 | Molí de Boixadors. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7591800,1.5910500 | 382874 | 4623998 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59918-foto-08189-176-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59924 | Trinxeres de les Maniobres de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-les-maniobres-de-calaf | AAVV. L'últim quart del segle XIX. Revista de Calaf, núm. 14 AVILÉS, J. (1891). Las Maniobras Del Ejército de Cataluña en el otoño de 1890. Barcelona. KAL-AFF. (1890). Las Maniobras Militares en Calaf. Memorias de un primer teniente. Barcelona. | XIX | Cobert de vegetació | Diverses trinxeres de les maniobres de Calaf de l'any 1890. Es tracta de trinxeres excavades al terreny natural algunes de les quals tenen la paret de la banda sud construïda amb pedres irregulars lligades amb terra. | 08189-182 | Camí dels Plans de la Fortesa. Fortesa | Les maniobres de Calaf es van realitzar la tardor de 1890 a Calaf i els municipis del seu entorn. Van consistir en un simulacre tàctic, organitzatiu i de perfeccionament per entrar en combat. Segons la documentació, les maniobres de Calaf es van dur a terme per iniciativa del capità general del Principat de Catalunya, Asensio Martínez Campos. Hi van participar 5 regiments de cavalleria, 1 d'enginyers i 15 batallons d'infanteria. Per albergar totes les tropes es van habilitar tres campaments al voltant de Calaf denominats Sant Ferran, Alfons XII i Alfons XIII, un altre campament a Sant Martí de Sesgueioles on s'allotjaven les brigades Bosch i Denis i un últim a Prats de Rei on hi havia la brigada Lacerda. Inicialment, es van desplaçar 200 soldats a la zona de Calaf per arranjar els camins i accessos que anaven a Sant Guim, a Prats de Rei i a Manresa. En total hi van participar més de 8.000 soldats, 1.600 cavalls, 300 mules i 28 canons d'artilleria. Les maniobres principals es van realitzar els dies 24 i 25 d'octubre de 1890. | 41.7471800,1.5288600 | 377681 | 4622752 | 1890 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59924-foto-08189-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59924-foto-08189-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59763 | Nits Culturals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-culturals | http://nitsculturals.cat/ Dossier Nits Culturals. Sant Pere Sallavinera. La il·lusió de tot un poble. | XX | Les Nits Culturals es celebren el primer divendres i dissabte de juliol. Les actuacions es localitzen a la Plaça Major de Sant Pere Sallavinera; se'n realitza una el divendres i el dissabte al vespre dirigit a un públic jove- adult i una el dissabte a la tarda destinada a un públic familiar i infantil. Després de cada actuació s'ofereix un refrigeri amb l'objectiu d'apropar el públic amb l'artista. Cada espectacle es presentat per contextualitzar l'obra i l'autor de la mà de Miquel Desclot. Hi ha format part espectacles com D'Orient a Occident i de l'Antic al Nou Món dirigit per Jordi Savall, L'orquestra de la cambra de l'Empordà, L'orquestra de la Cambra del Gran Teatre del Liceu, Albert Guinovart amb l'obra Bicentanari de Franz Liszt, L'Ànima Nua - clàssica por castañuelas, la Companyia del Príncep Totilau amb l'obra Monsieur Croche o la Companyia Òpera Oberta amb la Flauta Màgica. | 08189-21 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | Les Nits Culturals van iniciar-se l'any 1993 fins l'any 2002 i es van reprendre novament l'any 2006. Van sorgir amb la finalitat d'apropar els espectacles que s'ofereixen a les grans ciutats a pobles amb pocs habitants amb l'objectiu que arribin a tots els públics. Les primeres Nits Culturals les van emprendre una família molt vinculada al Liceu que va traslladar-se a Sant Pere Sallavinera i amics d'Albert Guinovart, qui hi va presentar l'obra Recital de Leid de piano. Dos anys més tard es va constituir l'Associació Nits Culturals des de la qual s'ha anat organitzant fins a l'actualitat. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1993 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59763-foto-08189-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59763-foto-08189-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59765 | Festa Major Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-sant-pere-sallavinera | XX | La Festa Major es celebra el tercer cap de setmana de setembre. La festa s'inicia el divendres al vespre el Music Xou, on els veïns del poble duen a terme diferents imitacions del món de la música. El dissabte es realitzen actes lúdics com jocs de cucanya i una xocolatada popular a la tarda i al vespre un espectacle de teatre. La festa finalitzada el diumenge amb la missa solemne i un concert. | 08189-23 | Nucli Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament es celebrava per Sant Pere però posteriorment es va passar a celebrar després de la sega. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||
| 59766 | Festa Major la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-la-llavinera | XX | La Festa Major es celebra per Sant Jordi, el diumenge abans o després del dia 23 d'abril. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de la Llavinera i un aperitiu un cop finalitzada a la plaça de l'església. | 08189-24 | Nucli de la Llavinera | 41.7355500,1.5550100 | 379834 | 4621424 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 59767 | Festa Major la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-la-fortesa | XX | La Festa Major es celebra per Sant Joan, el diumenge abans o després del dia 24 de juny. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de la Fortesa i un aperitiu un cop finalitzada a la plaça de l'església. | 08189-25 | Nucli de la Fortesa | 41.7468500,1.5377900 | 378423 | 4622703 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 59768 | Festa Major de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-boixadors | XX | La Festa Major es celebra el tercer diumenge d'agost, després de la Mare de Déu d'agost. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de Sant Pere de Boixadors i un aperitiu un cop finalitzada davant l'església. | 08189-26 | Boixadors | 41.7632600,1.5698900 | 381122 | 4624480 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 59841 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-2 | XX | Les caramelles de Sant Pere Sallavinera es celebren el diumenge de Pasqua. Els caramellaires es reuneixen a la plaça del nucli de Sant Pere Sallavinera per fer una cantada els diferents nuclis que constitueixen el municipi. Després de la cantada i ballada es celebra una missa solemne a la parròquia de Sant Pere i finalitza amb una última cantada a la sortida de missa, a la plaça davant l'església. | 08189-99 | Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 59751 | Alzina de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-cinto | L'alzina es troba situada davant de Cal Cinto, just a l'entrada de la finca.Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,63 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-9 | Cal Cinto. Boixadors | 41.7588300,1.5818100 | 382105 | 4623972 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||||
| 59760 | Alzina de Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-mingo | L'alzina es troba situada a l'antiga Era de Cal Mingo, en una esplanada davant la finca de Cal Mingo i Cal Liquero. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,96 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-18 | Era de Cal Mingo. La Querosa | 41.7348400,1.5750500 | 381499 | 4621318 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59760-foto-08189-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59760-foto-08189-18-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1944, a causa d'una forta nevada va quedar reduïda a la meitat. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||||
| 59826 | Roure de Cal Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-feixes | El Roure de Cal Feixes es troba situat a la banda est de la finca, a poc metres i a tocar de la font de les Feixes. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona format per tres troncs d'aproximadament 2,5 m i amb una capçada gran. El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla. | 08189-84 | Cal Feixes. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7476700,1.5678800 | 380926 | 4622752 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59826-foto-08189-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59826-foto-08189-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||||
| 59916 | Alzines de l'Espona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lespona | Conjunt format per dues alzines situades al centre del camp de correu anomenat del Tros del Camí Ral, direcció al mas de l'Espona. Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) una amb un perímetre de 3,13 m (situada més al nord) i una altra una amb un perímetre 2,85 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-174 | Tros del Camí Ral. Al nord de la Fortesa | 41.7551500,1.5440500 | 378959 | 4623616 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59916-foto-08189-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||||
| 59782 | Font Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-puda | La font Puda es troba situada en una zona boscosa. L'aigua sorgeix des d'un petit clot delimitat per pedres planes formant un petit rec d'aigua en el propi sediment de terra des d'on s'uneix a la Riera de la Font Puda | 08189-40 | Solana de Cal Pere Mas. Nord del castell de Boixadors | Aigua sulfúrica que antigament la gent recollia per fer-se banys curatius. | 41.7770900,1.5808700 | 382060 | 4626000 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59782-foto-08189-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59782-foto-08189-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59782-foto-08189-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: Des del Molí de Boixadors el camí de la Font Puda, primer a la dreta, el següent a l'esquerra abans d'arribar a la següent bifurcació. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59743 | Església parroquial de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-sallavinera | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Pere Sallavinera tot i que ha sofert moltes refraccions és conserva encara l'absis d'estil romànic del segle XI. L'edifici s'articula amb una sola de planta rectangular amb un absis a la capçalera amb dues petites capelles a cada lateral. A les dues capelletes situades a la banda de migjorn s'hi obre una finestra respectivament d'arc de mig punt. La coberta és de volta de canó sostinguda per arcs faixons i l'exterior es a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana de migjorn. A la zona del presbiteri en destaca la taula de l'altar formada per un corro estriat de batre com a peu i una pedra de roda de molí com a taulell. El retaule és una pintura mural al fresc, realitzada després de la Guerra Civil, amb el pantocràtor i els quatre evangelis a la part superior i a la part inferior dues escenes de Sant Pere, una rebent les claus i l'altre quan s'enfoca després de la pesca miraculosa. La part central està presidida per una escultura de guix de Sant Pere amb les claus. A l'extrem oest s'hi situa el cor amb un rosetó a la façana de ponent. La porta d'accés es troba situada a migjorn. Està emmarcada per pedres ben escairades amb un arc rebaixat esculpit en baix relleu juntament amb una creu a la part central. El campanar, adossat a la façana sud, és de planta quadrada amb una finestra d'arc de mig punt a cada lateral. Només conserva la campana a la finestra de ponent que data de l'any 1939. De l'església romànica es conserva l'absis, amagat per construccions modernes, al centre del qual s'hi obre una petita finestra d'arc de mig punt. A banda i banda de l'absis, posteriorment s'hi van obrir dos portals, un que porta a la sagristia i un altre al campanar mitjançant una escala de cargol de pedra. | 08189-1 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | L'església parroquial de Sant Pere antigament es trobava dins el terme del castell de la Llavinera. Fou concebuda ja des dels seus inicis com església parroquial. Inicialment, depenia del monestir de Sant Benet del Bages, a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós. Possiblement va ser a través de la donació que va fer al família Cervera a finals del segle XI al monestir benedictí. Les primeres notícies documentals daten d'entre els anys 1025-1050 i fan referència a una llistat de parròquies del Bisbat de Vic; entre les quals hi figura la parròquia de la Llavinera. Entorn a l'església es va formar la sagrera que documenta, primerament, l'existència de sagrers entorn l'any 1072, quan el feudatari del castell, Ot Miró, va donar a la seva esposa Gerberga un alou que tenia a la Llavinera, juntament amb els sagrers que es trobaven a Sant Pere Sallavinera. La sagrera formada per diverses cases es trobava a partir de l'any 1204, any en que Miró d'Aguilar les va deixar al monestir de Sant Benet del Bages. Aquest espai va desaparèixer possiblement a causa de la Pesta Negre. | 41.7382200,1.5755600 | 381548 | 4621692 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1870 el rector Salat va fer reformes a l'església i va construir el nou cementiri. L'any 1993 es va eliminar el rellotge de la façana i es va restaurar el campanar. | 85|92|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59744 | Església de Sant Jordi de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jordi-de-la-llavinera | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVII-XX | Restaurada a finals del segle XX | L'església de Sant Jordi de la Llavinera es troba situada al nucli de la Llavinera, a l'oest del terme municipal de Sant Pere Sallavinera i es documentada des de l'any 1626. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta en volta de creueria per l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. A la zona del presbiteri en destaca la pintura mural amb la figura escultòrica de Sant Jordi a la part central. A la banda esquerra hi ha representada la decapitació de Sant Jordi l'any 303 durant les persecucions cristianes de l'Emperador Dioclecià i a la dreta Sant Jordi i el drac i a la part superior la Verge de Montserrat flanquejada per dos àngels. Aquesta pintura fou realitzada l'any 1943 per Mossèn Jacint Costa i restaurades l'any 1995 per Josep i Joan Musach. També es conserven dues figures de guix, ambdues encarregades per veïns del nucli: Sant Josep, per Josep de Cal Torra i Sant Antonia, per Ton de la Casanova i datades de principis del segle XX. La façana principal de l'església, de pedra irregular i argamassa, es troba situada a llevant. La porta d'accés està emmarcada amb brancals de pedra ben escairats coronada per una llinda plana. Sobre el portal hi ha un petit òcul. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya d'una sola obertura amb una campana de bronze. | 08189-2 | Plaça de Sant Jordi. Nucli la Llavinera. | Sufragània de l'església parroquial de Sant Pere de Sallavinera des de la seva fundació fins a l'actualitat. | 41.7355700,1.5555200 | 379876 | 4621426 | 1626 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Completament modificada amb la restauració efectuada a finals del segle XX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||
| 59746 | Forn de Calç de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Cobert per vegetació | El forn de calç es troba situat davant del camí de la Font Puda. Es tracta d'una construcció excavada a l'estrat geològic d'argila. L'estructura, de planta circular i d'aproximadament 2 m de diàmetre, conserva la cambra de cocció i la cambra de combustió. Les parets de la cambra de cocció estan revestides amb pedra i la boca d'accés, situada a la banda est, està excavada al sediment geològic. | 08189-4 | Solana del Molí. Boixadors | Forn de guix ubicat i propietat del Molí de Boixadors. Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca. | 41.7661700,1.5882900 | 382657 | 4624778 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El forn fou netejat i excavat en el marc d'un camp de treball dedicat a la recuperació del petit patrimoni del municipi l'any 2010. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59750 | Barraca Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-cinto | XXI | Reconstruïda a inicis del segle XXI | Barraca de planta circular reconstruïda i adossada a un mur de feixa. Les parets estan realitzades amb pedres lligades amb morter. Si accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud-est. La coberta està construïda amb lloses planes en forma de cúpula amb tancament de llosa plana. Darrera la barraca, els actuals propietaris van col·locar una taula realitzada amb una pedra d'esmolar. | 08189-8 | Solana de Gotzems. Boixadors | 41.7592400,1.5836800 | 382261 | 4624015 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59750-foto-08189-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59750-foto-08189-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59752 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto | XIX-XX | Cal Cinto és una masia de finals del segle XIX situada a tocar de la zona de Boixadors. És un edifici amb un cos central de planta rectangular amb un cos afegit a la banda de llevant utilitzat com a porxo i garatge i un altre cos adossat a la banda de ponent on antigament hi havia part dels estables. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer i segon pis. De la planta baixa en destaca la zona dels antics estables, on encara es conserva la menjadora amb la coberta en volta de canó de pedra i l'antic femer actualment convertit en celler també amb coberta de volta de canó de pedra. La façana principal, orientada a migjorn, té la porta d'accés de llinda plana amb la inscripció de 'SINTU SERRA AYN 1890' juntament amb dues finestres. Sota la finestra de llevant hi ha una porta d'arc de mig punt que correspon a l'entrada de l'antic femer. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres, una d'arc de mig punt realitzada durant el tercer quart del segle XX. Entre les dues finestres hi ha una obertura amb sortida a un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A nivell del segon pis s'hi obren dues finestres de reduïdes dimensions. Entre aquestes hi ha un rellotge se sol de ceràmica. Davant la finca encara es conserven les parets de migjorn i de llevant amb la porta d'accés del paller; espai actualment convertit en porxo. | 08189-10 | Cal Cinto. Boixadors | El propietari d'aquest finca fou Cinto Serra, qui va rebre les terres per edificar-la de la família Bucens. Hi vivia amb la seva neboda, casada amb un membre de la família Agut, per aquesta raó també es coneix la casa com Ca l'Agust. | 41.7586800,1.5817400 | 382099 | 4623955 | 1890 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59752-foto-08189-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59752-foto-08189-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms Ca l'Agut | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59783 | Estació Seguers- Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-seguers-sant-pere-sallavinera | http://www.trenscat.com/renfe/seguers_ct.html Butllatí informatiu municipal 2011. Sant Pere Sallavinera. Núm 4. | XIX | L'estació de Seguers - Sant Pere Sallavinera es troba situada al nord del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera, aproximadament a 2 km de distància, i forma part de la línia de Barcelona - Manresa - Lleida. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format a partir de tres cossos annexes de planta baixa. Tots presenten una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. L'edifici fou construït l'any 1860, quan es va posar el servei el tram de Manresa a Lleida. La façana principal es troba orientada a llevant. S'hi obren quatre finestrals i dues portes d'accés, una situada al cos central i una segona i de dimensions més reduïdes al cos situat més a tramuntana. Totes les obertures estan emmarcades amb maons pintats de color vermell. A la façana principal del cos central i a la façana de migjorn hi ha una placa realitzada amb rajoles blanques emmarcades amb blau amb el nom de l'estació: Seguers de San Pedro Salavinera. El tractament dels murs és arrebossat pintat de tonalitat ocre excepte les cantonades reforçades amb maons col·locats a mode de cadena cantonera i pintat amb vermell. L'accés a l'estació es mitjançant dues escalinates, una a migjorn i l'altra a tramuntana. | 08189-41 | Tros de l'estació. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | L'estació de Seguers - Sant Pere Sallavinera va entrar en servei el 30 de maig de 1860, quan va entrar en servei el tram de Manresa a Lleida. L'any 1878 va passar a formar part de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte i l'any 1941 de Renfe. L'any 1980 s'electrifica la línia Manresa - Lleida i el 2005 l'estació va passar a formar part d'Adif. Els trens de viatgers van ser batejats pels vilatans amb el nom de Ligero, el Platillo, el Correu, el Ràpid i el Cerverí. | 41.7478500,1.5739900 | 381435 | 4622763 | 1860 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59783-foto-08189-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59783-foto-08189-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Durant el trajecte de Barcelona - Manresa - Lleida els trens s'aturaven a l'estació de de Seguers - Sant Pere Sallavinera per proveir d'aigua la locomotora. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59791 | Barraca del camí de Can Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-feixes | XIX-XX | Malmesa part de la coberta | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per una porta de llinda orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l'interior hi ha una petita finestra de ventilació de forma triangular. A l'exterior la cúpula esta recoberta per un túmul de terra. | 08189-49 | Trossos del Pont | 41.7406100,1.5673500 | 380869 | 4621969 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59791-foto-08189-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59791-foto-08189-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59791-foto-08189-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59792 | Església de Sant Pere de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-boixadors | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. Gràfiques Diac. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Les Esglésies de Sant Pere de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. 2009 | XX | L'església de Sant Pere de Boixadors es troba situada a la zona de Boixadors, prop de Cal Gironella. Fou construïda al segle XX. L'edifici de planta rectangular s'articula amb una sola nau, sense absis, amb la coberta amb arcs en volta de canó per l'interior i l'exterior de teula a dobles vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. A la zona del presbiteri en destaquen les pintures murals, obra de Jacint Costa i Bosch o mossèn Cinto (rector de Sant Pere Sallavinera entre 1940-1943) i la figura escultòrica de Sant Pere a la part central. A la banda esquerra s'hi representa l'escena de Sant Pere quan li ofereixen les claus del regne i a la banda dreta el moment en que se li ofereix a Sant Pere la creu del pastor. A la part superior s'hi representa a dos àngels portant la corona de bisbe. Tant a la façana de llevant com a la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt a mode de capelles. A la façana de ponent hi ha representada la sagrada família i la còpia de la Mare de Déu de Boixadors i a la façana de llevant la imatge de Sant Isidre, el Sagrat Cor, Sant Antoni i Crist Crucificat. Sobre el portal d'accés s'hi situa la zona del cor amb una barana de fusta i des del qual també s'accedeix al campanar. La façana principal, situada a migjorn, està construïda amb pedres irregulars amb argamassa i ciment. La porta principal d'arc apuntat hi ha gravat MCMCCCIII (1933), possiblement data en que fou restaurada. Damunt la porta d'accés hi ha un petit òcul a la part central emmarcat amb pedres ben escairades. A la banda dreta hi el campanar de planta quadrada tipus torre coronat per una coberta a quatre vessants amb dues campanes de bronze. | 08189-50 | Camps de la Rectoria | Aquesta església fou construïda al segle XX en substitució a la primitiva parròquia de Sant Pere de Boixadors situada a tocar del castell de Boixadors. L'any 1867 un grup de veïns i el rector, Josep Vergés, van demanar al bisbe, Lluís Jordà, que es duguessin a terme uns plànols i un pressupost per aixecar una nova església a la zona de les Bassetes. L'any 1874 el Sr Francisco Vilarrúbia, del mas Gotzems, va deixar en testament que dues cinquenes parts de la seva herencia anessin destinades a la construcció de la nova església designada a la zona de les Bassetes i una casa per allotjar les germanes Terciàries del Carme, les quals hi van renunciar. No obstant, no es va signar l'escriptura de compra dels terrenys fins l'any 1930, fins aleshores propietat de Joan Giralt i Parés, de Sant Pere Sallavinera. Al gener de 1931 es va signar el contracte per la construcció de l'església i la casa rectoral, segons plànols de l'arquitecte diocesà Josep Mª Pericas. L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases. Segons l'acord, la façana de l'església i de la rectoria havien de ser arrebossades i ratllades a pedra vista i per dins enguixades i pintades de blanc. El campanar havia de ser senzill i s'havia de construir una cisterna feta de pedra i acabada amb ciment pòrtland. Havien de dur a a terme tots els treballs de paleta i de fusteria excepte els campanes, altars, la trona, el confessionari, els bancs, armaris i parallamps que es traslladaria de l'església del castell de Boixadors. Les teules i els maons es van fer a un obrador i forn que hi havia a Cal Gotzems. La inauguració i benedicció de la nova església va tenir lloc el 19 d'agost de 1934. | 41.7632600,1.5697700 | 381112 | 4624480 | 1931 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59792-foto-08189-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59792-foto-08189-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59792-foto-08189-50-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'interior de l'església s'hi exposa la Mandíbula de Balena (fitxa 19). | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59794 | Cementiri Nou de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-de-sant-pere-sallavinera | http://www.patrimonifunerari.cat | XIX-XX | El cementiri municipal es troba situat a nord del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera, davant del camí del Raval. L'edifici és de planta rectangular amb la porta d'accés situada a l'oest. Està format per tres galeries porxades amb arcs de mig punt i arcs apuntats. La galeria est, està dividida en dos trams i a la part central hi ha una petita capella amb un altar de principis del segle XX. A la part central hi ha una làpida del Rector de Sant Pere amb la data de 1906. L'espai central està enjardinat. En destaca la porta d'accés, de ferro, que subjecte un timpà de pedra amb dos pinacles, un a cada lateral, i coronat amb una creu. A l'interior del timpà hi ha un crani amb dues tíbies creuades amb la inscripció 'Mihi et tibi hodie quia pulvis es et in pulverem reverteris MDCCCLXXXVI' que significa: Ahir jo i demà tu perquè ets pols i en pols et conertiràs 1886. Per l'exterior, a la banda de ponent, s'hi adossa un cos de planta quadrada i sense coberta amb la porta d'accés a l'oest. Segons fons orals, en aquest espai s'hi enterraven els nadons que no havien pogut rebre el sagrament del bateig. | 08189-52 | Nucli de Sant Pere Sallavinera | La construcció del cementiri nou de Sant Pere Sallavinera s'inicià l'any 1870 quan mossèn Salat, rector de la parròquia, va iniciar les obres d'arranjament de l'església parroquial de Sant Pere i la construcció de dit cementiri. La inscripció del timpà de la porta d'accés indicaria probablement l'any en que va ser beneit el recinte funerari. | 41.7382900,1.5748100 | 381485 | 4621701 | 1886 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59794-foto-08189-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59794-foto-08189-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59794-foto-08189-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59813 | Cal Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morros | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya | XVII | Reformat durant la segona meitat del segle XX | Cal Morros és una finca d'origen modern i reformada i consolidada en època contemporània. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de principal, orientada a llevant, amb un ràfec amb mènsules de pedra i tancat per un baluard reformat al segle XX amb la porta d'accés de llinda de pedra orientada al nord. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis s'hi obren dues portes d'accés, una situada a l'extrem dret de la façana, de nova construcció, i la porta original, d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1902 a la dovella central. Aquesta dóna accés a la planta baixa, la qual encara conserva l'antic enllosat de pedres amb una cisterna al costat dret i l'espai dels antics estables al costat esquerre. A l'alçada del primer pis s'hi obren tres balcons amb volandera i barana de ferro. En destaca el balcó central, que reaprofita la llinda de pedra, de la qual no se sap la procedència, on hi figuren inscripcions de noms il·legibles, tres arcs apuntats rebaixats i dues rosetes de sis pètals inscrites en cercles. Els dos balcons laterals, fins a les reformes de mitjans del segle XX es tractava de finestres emmarcades amb pedra. A nivell de golfes hi ha dues petites obertures amb ampit. | 08189-71 | Plaça de l'església. Nucli urbà de Sant Pere Sallavinera | Segons els fogatges de 1553 hi consta la família Morros amb el nom de Gaspar Morros i Berthomeu Morros. | 41.7363900,1.5742600 | 381436 | 4621491 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59813-foto-08189-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59813-foto-08189-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59813-foto-08189-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons els actuals propietaris les escriptures més antigues de les quals tenen constància daten de finals del segle XVII-inicis del segle XVIII. No obstant, durant unes obres de reforma es van localitzar altres documents més antics actualment desapareguts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59815 | Molí nou de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. RIBA GABARRÓ, J. (1995). Els Molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea Aqualatensia. Núm. 7.Igualada | XVI- XIX | Parets i paviment malmesos. Cobert de vegetació | L'edifici del molí nou de Boixadors es troba situat a l'esquerra del Torrent de la Font Puda. Es tracta d'un antic molí fariner, que juntament amb el molí de Boixadors de baix van passar a ser propietat de la família Bosch. Es tracta d'un edifici de planta quadrada construït a partir de dos volums. El volum superior, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal on s'hi ubicaria la casa del moliner i adossat ala façana de llevant un segon volum, amb la coberta a una vessant, on s'hi ubicaria el molí. L'accés, que s'obre a la façana est del segon cos, es mitjançant una porta amb llinda de fusta que dona accés a una estança de planta rectangular. Aquest espai està separat amb dues zones mitjançant un arc rebaixat. La zona del fones correspon a la sala de moles, on es conserva la caixa de la farina de pedra i una de les moles amb la coberta de volta de canó lleugerament apuntada i la zona de vestíbul amb la coberta a biga junt. Sota aquesta estança s'hi ubicaria la zona del carcabà, inaccessible degut al seu estat de conservació. Al costa dret de la porta d'accés hi ha una petita finestra amb porticons de fusta amb l'any gravat de 1700. A la part posterior, a la zona de ponent, s'hi conserva en molt bon estat la bassa amb el pou de pressió circular, que mitjançant un rec, acumulava l'aigua provinent del torrent de la Font Puda, on encara es conserva un tram del mur de la resclosa (UTM 382686, 4624753) construït amb carreus ben escairats lligats amb argamassa. | 08189-73 | Rovira del Trullàs | Al segle XIV el baró Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va establir un conveni amb el masover Joan Bosch, per la construcció de tres molins fariners, que haurien de funcionar com a molins baronials. L'any 1553, segons Joan Baró, notari dels Prats de reis, el llaurador i moliner Joan Bosch, descendent homònim del mateix llinatge dels dos segles anteriors, adquirí de Galzeran de Foixà i de Boixadors la propietat d'un molí fariner, amb la seva casa, aigua, sèquia i les terres de les partides de les feixes del Molí i del Soler-Andreu. Les condicions consistien en moldre de franc pel senyor del castell i pels seus familiars sempre que hi hagués aigua suficient per regar una horta situada més amunt del molí, a més de pagar un cens anual de nou lliures barcelonines. L'any 1627 la família Bosch, amb uns pactes acordats amb el senyor Foixà i de Boixadors, van poder rebaixar el cens a pagar de nou a tres lliures. En aquest moment, també hi hagué la concessió de l'explotació dels dos altres molins, amb el pagament d'un cens anual. L'any 1849 sabem que els molins encara estaven en funcionament gràcies a les referències de Pascual Madoz. | 41.7625600,1.5886900 | 382684 | 4624377 | 1700 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59815-foto-08189-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59815-foto-08189-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59815-foto-08189-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59816 | Molí de Boixadors de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixadors-de-baix | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. RIBA GABARRÓ, J. (1995). Els Molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea Aqualatensia. Núm. 7.Igualada | XVIII | Ple de vegetació. Només es visible la porta d'accés | Aquest edifici formava part del conjunt dels molins fariners de la família Bosch. Cada molí tenia una bassa d'aigua pròpia i aquest rebia l'aigua del molí de Boixadors de dalt. Actualment només es visible part de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, atès que tot està cobert de vegetació. Es tracta d'una porta de llinda de pedra on hi ha gravat l'any 1761 i les inicials S M separades per una creu. | 08189-74 | Rovira del Trullàs | Al segle XIV el baró Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va establir un conveni amb el masover Joan Bosch, per la construcció de tres molins fariners, que haurien de funcionar com a molins baronials. L'any 1553, segons Joan Baró, notari dels Prats de reis, el llaurador i moliner Joan Bosch, descendent homònim del mateix llinatge dels dos segles anteriors, adquirí de Galzeran de Foixà i de Boixadors la propietat d'un molí fariner, amb la seva casa, aigua, sèquia i les terres de les partides de les feixes del Molí i del Soler-Andreu. Les condicions consistien en moldre de franc pel senyor del castell i pels seus familiars sempre que hi hagués aigua suficient per regar una horta situada més amunt del molí, a més de pagar un cens anual de nou lliures barcelonines. L'any 1627 la família Bosch, amb uns pactes acordats amb el senyor Foixà i de Boixadors, van poder rebaixar el cens a pagar de nou a tres lliures. En aquest moment, també hi hagué la concessió de l'explotació dels dos altres molins, amb el pagament d'un cens anual. L'any 1849 sabem que els molins encara estaven en funcionament gràcies a les referències de Pascual Madoz. | 41.7627000,1.5884400 | 382663 | 4624392 | 1761 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59816-foto-08189-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59816-foto-08189-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||
| 59817 | Teuleria els Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-els-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | part cobert per vegetació | La teuleria de Boixadors es troba situada en un marge sota el camí de la Font Puda, molt a prop del la finca del Molí de Boixadors. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular de pedra lligada amb argamassa amb la boca d'accés a la cambra de foc en forma d'arc de mig punt orientada al sud-oest. Al costat de llevant es conserven les restes d'un cobert utilitzat com a emmagatzematge i zona per assecar les peces. D'aquest cobert en resten el fonaments de la paret de tramuntada i dos pilars de maons massissos amb bigues de fusta i teules caigudes a l'interior. | 08189-75 | Obaga Devesa | Antigament els grans masos comptaven amb teularia pròpia situada a poca distància per ampliar o arranjar les edificacions existents. | 41.7598100,1.5886600 | 382676 | 4624071 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment la boca d'accés es troba tapiada amb pedres i la part superior coberta de vegetació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59818 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia-0 | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Patrimoni funeràri: http://www.patrimonifunerari.cat/ | XIX | La capella de la Sagrada Família forma part del conjunt de la casa pairal del Molí de Boixadors. Fou construïda a finals del segle XIX per Rafael Bosch. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a migjorn, s'hi obre la porta d'accés flanquejada per dues pilastres llises coronades per dos capitells que aguanten l'entaulament. A la zona del fris hi ha gravat el nom de RAFEL BOSCH i a la zona de la inscripció AD MAJOREM DEI GLORIAM. A la llinda hi ha inscrit ANNO MDCCCLXXXI amb l'anagrama de Maria coronat amb un orbe i un ceptre a la part central. Damunt la porta hi ha un òcul i una petita finestra. A l'interior de l'església en destaca el retaule d'estil neobarroc dedicat a la Sagrada Família de fusta policromada i daurada. A la part central hi ha les figures de la Sagrada Família franquejades per Santa Anna i Sant Joaquim. A la part inferior hi consta l'any 1907. A la banda dret hi ha un segon retaule, també de fusta policromada i daurada amb la figura de la Mare de Déu del Carme flanquejada per Sant Pere i Sant Isidre. A la part inferior del retaule hi consta l'any 1914. A la banda esquerra hi ha un tercer retaule amb la figura del Sagrat Cor de Jesús a la part central flanquejat per Sant Ramón i l'arcàngel Rafael. A la part inferior hi consta: Fou daurat de Marcelino Carner de Tous. 1906. Pagat de Rafael Bosch Badia. A la part posterior de l'edifici s'hi troba el campanar, de planta quadrada construït damunt la roca natural i coronat amb una coberta piramidal de ceràmica. S'hi accedeix per una escala de cargol de pedra amb la data de 1893 gravada en una de les pedres d'accés. A cada lateral hi ha una finestra d'arc de mig punt. A la finestra de ponent es conserva campana de bronze on hi ha gravat Padrins Josep i Maria Bosch 1893 i en una de les pedres de la mateixa finestra la inscripció ES PROPIETAT RAMON BOSCH PER LIBRE DE QUITA PER A BSOCH Y BADIA ANY 1893. Adossat a la façana de llevant de la Capella de l'església de la Sagrada Família s'hi ubica el cementiri particular de la família Bosch. Es tracta d'un petit espai de planta rectangular tancat amb parets de pedra arrebossades i amb la porta d'accés orientada a migjorn. A la llinda de la porta hi ha gravat ANO 1883 ULTIMA MORADA DE LA FAMILIA BOSCH amb un crani amb dues tíbies creuades a la part central flanquejat per dos xiprers. A la paret nord hi ha els diversos nínxols emmarcats per dos arcs de mig punt, aquests realitzat a la dècada de 1970. Al terra hi ha un vas sepulcral amb la inscripció: DESPULLES DE LA FAMÍLIA BOSCH DE LA CASA PAIRAL DEL MOLÍ ENTERRADES AL CEMENTIRI DEL CASTELL DE BOIXADORS 1352-1793 - I EN LA SEVA TOMBA DE L'ESGLÉSIA DEL DIT CASTELL - 1793-1884 I TRASLLADADES AQUÍ EL 1934. | 08189-76 | Molí de Boixadors. Nord del nucli de Sant Pere Sallavinera | Entorn l'any 1512 Joan Bosch va fundar dos molins fariners per ordre del senyor del castell de Boixadors. La casa es va edificar vers l'any 1527 tot i que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions per diferents membres de la família Bosch. La capella de la Sagrada Família va ser edificada entre els anys 1881 i 1883 com a capella privada de la família Bosch, residents del molí de Boixadors. L'any 1883 va ser consagrada pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gil. La capella és sufragània de l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera i s'hi celebra missa per la festivitat de Sant Josep i per la Sagrada Família. | 41.7624700,1.5906400 | 382846 | 4624364 | 1881 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59818-foto-08189-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59818-foto-08189-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Rafael Bosch | El número de IPAC només fa referència a la Capella de la Sagrada Família. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||
| 59819 | Cal Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribalta | AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. | XVIII-XX | Cal Ribalta és un gran casal situat al nucli de la Fortesa, a l'oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera. L'edifici d'origen medieval que ha sofert grans transformacions en època moderna i contemporània, destacant la gran reforma de 1760. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de celler, planta baixa, dos pisos i golfes. El frontis s'hi obren dos portals, el portal principal d'arc rebaixat i amb un picador de ferro amb l'any 1810 dóna pas al vestíbul, amb l'escala d'accés al primer pis. El vestíbul conserva l'enllosat de pedres i una premsa amb l'any 1831 gravat a la biga del banc juntament amb el cup. Des del vestíbul també s'accedeix al celler amb coberta de volta de canó encofrada amb guix. Damunt la porta principal s'hi obren dues finestres amb emmarcades amb pedra ben escairada i ampit. A la banda dreta de la façana principal s'hi obre el segon portal que comunica amb una sortida exterior per la banda de llevant. A l'alçada del primer pis, durant la reforma de 1760, s'hi afegir una galeria amb dos arcs de mig punt. L'accés aquest espai es dur a terme des de la sala principal del primer pis mitjançant dos finestrals rectangulars, un dels qual té gravat l'any 1760 a la llinda de pedra. La banda dreta de la façana de llevant va ser objecte de reformes a la dècada de 1980 amb l'obertura d'una gran porta sobre la qual hi ha l'escut de Barcelona i un espai enjardinat amb diferents elements de pedra. Tots aquests elements, foren traslladats de la caserna de Tàrrega, d'on prové la família Ribalta. La resta de la façana conserva la simetria del segle XVIII. A la planta baixa s'hi obre un arc de passatge que travessa d'est a oest. A l'alçada del primer pis s'hi obren quatre balcons amb voladís amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. A nivell del segon pis tres balcons amb volandera amb les cantonades arrodonides i barana de ferro i una petita finestra i finalment a nivell de les golfes tres finestres de ventilació de petites dimensions. Del primer pis en destaquen diverses portes de fusta treballades amb motius florals excepte una que presenta la iconografia de la Maria i una Corona de Bisbe, estança reservada pel bisbe. Aquestes portes antigament es trobaven situades a les estances del segon pis. | 08189-77 | Nucli de la Fortesa | Segons la documentació, al segle XVII, la família Ribalta era l'encarregada de mantenir en bon estat la capella de Sant Joan de la Fortesa. | 41.7469700,1.5378400 | 378427 | 4622716 | 1760 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59819-foto-08189-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59819-foto-08189-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59819-foto-08189-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59820 | Església Sant Joan de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-sant-joan-de-la-fortesa | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín | XVII | Restaurada 2000 | L'església de Sant Joan es troba situada al nucli de la Fortesa, a l'oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta en volta de canó lleugerament apuntalada per l'interior i l'exterior a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament adossat a la façana de migjorn hi havia una capella i una sagristia. Aquest espai fou reformat l'any 2000 i actualment hi ha un petit altar amb la imatge de la Mare de Déu del Roser i espai pels feligresos. Ambdós espais estan units per un arc de mig punt adovellat. A la zona del presbiteri hi ha l'altar amb les imatges escultòriques de Sant Joan i Sant Isidre i una petita finestra d'arc de mig punt a la paret de llevant. A la part central de la nau hi havia l'entrada a una cripta o sala subterrània, actualment tapiada amb les rajoles del paviment actual. La façana principal de l'església és de pedra irregular i argamassa. s'hi obre la porta d'accés i una petita finestra sobre la qual s'hi alça un campanar d'espardenya doble amb una campana de bronze encarregada per la família Bosch i Ribalta. La façana de tramuntana conserva un finestra d'arc de mig punt, possiblement de l'església primigènia. | 08189-78 | Nucli de la Fortesa | Malgrat es desconeix el moment en que fou bastida la primitiva església es creu que podria datar del segle XIII, atès que les primeres referències documentals del nucli de la Fortesa daten de l'any 1282. El primitiu edifici fou refet al segle XVII, quan la família Ribalta n'era l'encarregada del seu manteniment. | 41.7466900,1.5379700 | 378438 | 4622685 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59820-foto-08189-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59820-foto-08189-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59820-foto-08189-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Abans de la restauració efectuada l'any 2000 a l'entrada de l'església hi havia un petit cor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59821 | Barraca Cal Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-gironella | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX | Només li manca la cobertora de la coberta | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca i adossada per la part posterior a un mur de marge. S'hi accedeix per un portal de llinda orientat al sud. A la llinda hi ha inscrit l'any 1889. La coberta és en forma de falsa cúpula i està coberta amb vegetació seca. | 08189-79 | Camps de la barraca. Nord de Sant Pere Sallavinera | Segons el propietari es va construir el mateix any que s'edificà la finca de Cal Gironella. | 41.7625200,1.5759800 | 381627 | 4624390 | 1889 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59821-foto-08189-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59821-foto-08189-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59821-foto-08189-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59824 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-3 | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Reformat durant la segona meitat del segle XX | Cal Miquel es tracta d'una construcció datada del segle XVII i reformat durant la segona meitat del segle XX com a casa rural. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migjorn. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis, actualment convertit en habitacions però que antigament havia estat el paller. El frontis presenta una porta amb llinda de pedra que dona accés a la planta baixa. Al costat dret s'hi troba una petita finestra, tipus espitllera. A l'alçada del primer pis s'hi obren tres finestres, dues emmarcades amb pedres ben escairades. La finestra central s'hi troba inscrit l'ant 1687 i el damunt una inscripció posterior, probablement relacionada amb algun canvi de propietat o bé una reforma de la finca, on s'hi llegeix Francesc Ribalta mestre de casas 1791. A nivell del segon pis s'hi obren dues finestres d'arc de mig punt; l'original situada a la banda esquerra i que corresponia a l'entrada del paller i la de la dreta, oberta durant les reformes de mitjans del segle XX i que substitueix una petita finestra rectangular. Adossat a la façana de ponent hi ha un segon cos, actualment emprat com a pati amb dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la façana de ponent. | 08189-82 | Plaça Major. Nucli urbà de Sant Pere Sallavinera | 41.7367600,1.5752400 | 381518 | 4621530 | 1687 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59824-foto-08189-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59824-foto-08189-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59824-foto-08189-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59827 | Castell de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-boixadors | <p>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ MULLOR, A. (Coord.). Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, 2008. (Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals; 8). PANCORBO, A.; CAIXAL, A.; LÓPEZ, A. 'L'excavació al Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, Anoia)'. A: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Vol. III. PANCORBO, A.; CAIXAL, A.; LÓPEZ, A. 'L'excavació al castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, Anoia)'. A: II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actes. Barcelona, 2003. Vol. II.</p> | XI-XX | Campanyes d'excavació i restauració | <p>El castell de Boixadors es troba situat d'alt d'un turó, al nord del nucli de Sant Pere Sallavinera, juntament amb l'església de Sant Pere. Del castell resta la torre mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els cups, colomar i altres senyals de dependències. Del primer moment, situat cronològicament al segle XI, cal destacar-ne la torre mestra, exemple i de planta circular amb un diàmetre de 7,2m i una alçada de 15m. En aquest primer moment, s'accedia directament a la segona planta de la torre a través d'una porta situada a 7m d'alçada, mentre que el pis inferior era utilitzat com a zona d'emmagatzematge. Al segle XIV la torre va quedar envoltada pel recinte emmurallat. L'accés, situat a migjorn, es feia mitjançant una rampa enllosada que donava pas a una segona porta, d'arc de mig punt i de dimensions més reduïdes per el pas d'un individu. L'interior estava distribuït amb diferents dependències, la majoria de planta rectangular que fan pensar en uns residència de caire senyorial. En aquest moment el castell exercia les funcions de fortalesa militar, com a centre organitzador i administratiu i com habitatge. D'aquest moment també es documenta la construcció d'una bestorre, situada a la cantonada nord-est i la construcció d'una sala amb tres grans finestrals amb arcs escarsers i tres espitlleres en el pis inferior. Entorn l'any 1500 es documenta una nova ampliació del recinte fortificat principalment a la zona de llevant i de migjorn. Es construeix paral·lelament a l'antiga muralla un segon llenç defensiu i es modifica la distribució interior del castell juntament amb la construcció d'un nou accés al castell. Durant la primera meitat del segle XVI també es dur a terme la construcció d'un cup de vi i un forn de pa. A partir d'aquest moment, el castell anirà essent objecte de diverses modificacions fruit de les necessitats del moment. Al llarg del segle XIX gran part del castell estava en desús, principalment les estances de ponent i de migdia.</p> | 08189-85 | Turó de Boixadors. Boixadors | <p>El nom de Boixadors apareix per primera vegada a la documentació l'any 1015, quan el bisbe Borrell de Vic va donar al levita Guillem d'Oló el lloc de Segarra, amb els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera, i per la banda oriental afrontava amb el coll de Corragó, davant de Boixadors (Boxcadossa). A partir de l'any 1100 apareix documentat Berenguer Bonfill de Boixadors, el qual l'any 1112 en el seu testament féu deixes a l'església de Sant Pere i Santa Maria de Boixadors però sense fer constar que fos el senyor del castell. L'any 1102 es documenta un altre membre de la família, però d'una branca diferent, anomenat Ramon de Boixadors, mentre que l'any 1117 apareix un altre membre amb el nom de Ramon Guillem de Boixadors, senyal que possiblement eren familiars però no germans. La família Boixadors es documenta al llarg del segle XII però amb poca relació amb el terme de la fortalesa de Boixadors. Moltes de les notícies fan referència a la seva activitat de repobladors del castell de l'Espluga Calba i de Fulleda. L'any 1124 es documenta Guillem de Boixadors, senyor del castell de Boixadors, que va rebre terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida l'any 1149; Berenguer de Boixadors, que va participar en la conquesta de Lleida i va ser jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Luçà; Ramon Berenguer, senyor del castell i germà de Berenguer de Boixadors. L'any 1232 Guillem de Boixadors va vendre Tarrés i Fulleda al monestir de Bonrepòs. Entre els anys de 1273 i 1276, Arnau de Boixadors va rebre de la casa reial diverses terres i cases a València. L'any 1297 Berenguer de Boixadors, senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages, va ser anomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que va seguir exercint el seu fill Guillem de Boixadors. A principis del segle XIV la família Boixadors ja posseïa el castell de la Llavinera. Així consta en el testament de Guillem de Boixadors de l'any 1323. L'any 1358 consta com a senyor del castell de Boixadors Bernat Guerau de Boixadors, succeït l'any 1381 per Ramon de Boixadors, el qual va comprar les terres de Sallavinera i Sant Mateu. L'any 1422 Ramon Berenguer de Boixadors comprar les terres de la Fortesa, ampliant així el domini dels Boixadors. A partir d'aquest moment, els tres nuclis van passar a formar part d'una única baronia o varvassoria, la de Boixadors. L'any 1425 Ramon Berenguer de Boixadors va morir sense descendència. Per aquesta raó, la baronia va passar a la seva germana, Beatriu de Boixadors casada amb Arnau de Foixà, formant-se una altra línia familiar, Foixà-Boixadors. El domini va passar dels Foixà als Salvà l'any 1622 i d'aquests a la família Xatmar l'any 1725. Durant la primera meitat del segle XX el castell va ser habitat per la família Barcons, que utilitzava principalment tres estances situades a la zona de llevant, fins l'any 1947, quan es va abandonar definitivament.</p> | 41.7705200,1.5746300 | 381530 | 4625280 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59827-foto-08189-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59827-foto-08189-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59827-foto-08189-85-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1997 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va encarregar un seguit d'estudis sobre el conjunt de Boixadors previs a les intervencions que s'haguessin de dur a terme. L'any 1999 es van iniciar els treballs arqueològics sota la direcció del senyor Àlvar Caixal i des d'aquell any s'han dut a terme diverses campanyes d'excavació i consolidació del recinte fortificat promoguts pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||
| 59828 | Església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere | <p>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Les Esglésies de Sant Pere de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. 2009</p> | XI-XVIII | Restaurada per la Diputació de Barcelona | <p>Església de Sant Pere es troba situada al cim del Turó de Boixadors, al costat del castell que rep el mateix nom. L'església d'estil romànic del segle XI consta d'una sola nau coberta amb una volta de mig punt i reforçada amb arcs torals. Al segle XIII s'amplia la nau cap a llevant i vers el segle XVIII es construeix un nou absis de planta rectangular amb dues petites capelles laterals per banda poc desenvolupades. Posteriorment, la part central de la nau fou sobrealçada mitjançant una coberta en volta d'arcs apuntats. La part exterior de la coberta es a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de migjorn. La part de la nau d'època romànica conserva dues finestres, una a la façana de ponent i l'altra a la façana de migjorn de doble esqueixada complementada amb una arc de mig punt adovellat. A la part central de la nau és conserva part d'una làpida referent a la família Bosch amb la inscripció SEPULTURA DE RAMON BOSCH DEL MOLI DE BOXADOS Y DELS SEUS 177¬_. L'accés a l'interior de l'església és mitjançant una porta a la façana de migjorn construïda per un arc de mig punt desdoblat que emmarca un reguitzell de pintes de diamants. A la façana de tramuntana hi ha una altra porta d'accés, actualment tapiada, que es va obrir per comunicar directament l'església amb el castell. Actualment, davant la porta s'hi troba una pica de pedra que servia per guardar l'oli de il·luminar l'església. L'antiga façana de migjorn encara conserva la decoració d'estil llombard format per un fris d'arcuacions cegues en sèrie de dos entre lesenes especialment curtes, situades a la part superior del mur. La façana de ponent està coronada per un campanar d'espardenya de doble ull construït al segle XVII.</p> | 08189-86 | Turó de Boixadors. Boixadors | <p>La notícia documental més antiga de l'església de Sant Pere data de l'any 1015, coetània als primers esments del castell de Boixadors. Al segle XII apareix documentada en una relació de parròquies de la diòcesi de Vic, on es descriu que era una església de tall mitjà ja que pagava cinc diners al bisbe. A finals del segle XII apareix novament documentada en relació al castell de Boixadors i no es fins al segle XIV que torna a sorgir en la documentació gràcies a diverses visites pastorals. A finals del segle XVII, les dificultats econòmiques i d'accés semblen ser les causes d'un deteriorament. Així l'any 1688 s'esmenta la necessitat de refer la teulada davant la possibilitat d'un ensorrament. Segons la documentació, l'any 1771 hi ha la voluntat d'abandonar l'església i edificar-ne una de nova situada més a prop del nucli de població. L'any 1824, gràcies a una visita pastoral, es constata que l'església va quedar afectada pels diversos esdeveniments revolucionaris del primer quart del segle XIX, principalment pel que fa a la desaparició d'imatges i elements de l'interior del temple. L'any 1931 es va signar el contracte per la construcció d'una nova església i la casa rectoral. L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases. L'església va perdre la categoria de parròquia, la qual va passar a la nova església.</p> | 41.7705200,1.5746300 | 381530 | 4625280 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59828-foto-08189-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59828-foto-08189-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59828-foto-08189-86-3.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||
| 59829 | Cal Moros de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moros-de-la-fortesa | IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | Cal Morros es troba situada al nucli de la Fortesa, a l'oest de Sant Pere Sallavinera. La construcció és d'època moderna amb reformes en època contemporània. Es tracta d'una gran casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt a l'extrem dret i a l'extrem esquerra una segona porta d'època contemporània. A nivell del primer pis, sobre la porta adovellada hi ha un balcó d'arc rebaixat de maons i diverses finestres. A l'alçada de les golfes s'hi obren quatre finestres, una de les quals és d'arc rebaixat de maons. A la façana de tramuntana s'hi obren diverses finestres i s'hi annexionen algunes edificacions que antigament havien estat corrals o magatzems. L'accés aquests annexes és mitjançant una porta d'arc rebaixat de pedra amb alguna finestra tipus espitllera per defensar el cos annexa. Al costat de migdia hi ha un pati tancat a manera de baluard amb una porta de barrots metàl·lica. | 08189-87 | Nucli de la Fortesa | La família de Cal Morros de la Fortesa ja apareix documentada amb els fogatges de 1553 amb el nom de Joan Morros de la Fortesa. La finca actual podria correspondre a una reforma d'una antiga casa de mitjans del segle XVI. | 41.7466400,1.5375300 | 378401 | 4622680 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59829-foto-08189-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59829-foto-08189-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 59830 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-6 | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Restaurada | Cal Sastre és una casa entre mitgeres situada al nucli de Sant Pere Sallavinera, a l'est de l'església parroquial. És un edifici de planat rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. El frontis hi ha un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1648 inscrit dos cop a la dovella clau. A la banda dreta s'hi obre una finestra i al cantó dret una gran porta d'entrada a un garatge. A l'alçada del primer pis hi ha dues finestres a la part central i a cada banda un balcó amb volandera amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. El balcó del cantó dret antigament era un finestra. A nivell de golfes es conserven tapiades amb ciment acolorit les antigues finestres de petites dimensions de ventilació. Totes les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades; no obstant, d'originals només se'n conserven dues. El portal dona accés a una entrada on a la banda esquerre conserva una cisterna de planta quadrada amb la coberta en volta de canó de maons plans construïda a inicis del segle XX. A la banda dreta s'hi troba l'antiga cuina amb el forn de pa i al fons dues escales, una per accedir al primer pis i una segona que dona accés a l'antic celler, on encara es conserva el cup, de planta circular amb els cairons vidrats i la boixa. El parament dels murs és de pedra irregular unida amb ciment. | 08189-88 | Carrer major, 9. Nucli de Sant Pere Sallavinera | Segons els propietaris el nom de Cal Sastre prové de l'ofici de sastre. | 41.7365500,1.5754100 | 381532 | 4621507 | 1648 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59830-foto-08189-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59830-foto-08189-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59830-foto-08189-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59831 | Cal Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torre | IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Cal Torre és una antiga casa pairal que ha sofert grans modificacions i reformes que li donen l'aspecte actual. Es tracta d'una edificació amb un volum principal amb diversos cossos annexes de caràcter auxiliar i amb usos agraris. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a una vessant. El frontis s'hi obre el portal principal d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1916 i les inicials JC a la dovella clau. A nivell del primer pis s'hi obren dos balconades amb voladís amb les cantonades arrodonides sostingut per dues mènsules i amb baranes de ferro. Aquestes balconades es repeteixen al mur de façana de ponent. A l'alçada de les golfes s'hi obren dues finestres. Antigament aquest espai era la zona d'emmagatzematge del gra, atès que la casa disposava d'un molí per moldre el gra; activitat que actualment encara practica en els espais annexes. A la part posterior s'hi documenta l'antiga pallissa, de planta rectangular i amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de migjorn s'hi obren dos arcs de mig punt, un dels quals dona accés a l'interior de l'habitatge. Aquest està tancat per una porta amb reixa de ferro forjat amb el dibuix d'una torre amb merlets. A nivell del primer pis s'hi obren quatre balconades una de les quals permet accedir a una zona de terrassa. A inicis del segle XXI aquest espai fou convertit en vivenda. Al frontis s'hi obre una porta d'arc rebaixat de maons amb una pedra a la part central decorada en baix relleu però que degut el desgast no es visible la iconografia representada i dues grans portes d'arc de mig punt. A nivell del primer pis hi ha un finestra de secció rectangular i un espai de terrassa. | 08189-89 | Plaça de Dalt. Nucli de la Llavinera. | Antigament Cal Torre havien estat tres habitatges diferenciats, els quals a inicis del segle XIX van estar absorbits per la família dominant, els Torre. El cognom Torre apareix documentat ja en els fogatges de 1497 sota el nom d'Anthoni Torra i en els fogatges de 1553 amb de Miguel Torra. | 41.7353300,1.5547500 | 379812 | 4621400 | 1916 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59831-foto-08189-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59831-foto-08189-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59831-foto-08189-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59832 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XXI | Reformat | Cal Baldiri és una construcció del segle XVIII que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions fins a l'actualitat. Està formada a partir de diferents volums que s'han annexionat al cos principal. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i consta de planta baixa, primer pis i segon pis. Al frontis s'hi obre un portal amb llinda de pedra amb una pedra en relleu situada a la banda dreta que representaria l'escena del naixement de Jesucrist. Al costat dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro. A l'alçada del primer pis s'hi obren dues balconades amb volandera de formigó i barana de ferro. A nivell del segon pis hi ha dues finestres amb ampit original de pedra. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre colom, de planta quadrada amb la coberta a dues vessants. Al frontis s'hi obre una porta adovellada a la planta baixa i al primer pis un porxo amb dos arcs de mig punt. Tot aquest cos fou modificat i ampliat a finals de la dècada de 1970. El parament dels murs d'aquests cossos són de pedra irregular unida amb ciment amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. Adossat a la façana de llevant del cos principal s'hi documenta un altre cos de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Antigament aquest espai havia estat utilitzat com a corral del bestiar. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat beig amb un sòcol de pedra. Al cantó de ponent s'hi documenta una altre construcció formada a partir de diferents volums totalment modificat i reconstruït que antigament era on s'hi ubicava la pallissa i la granja dels animals. Les últimes grans reformes es van dur a terme l'any 1991 quan es va modificar l'accés a la casa; antigament per la façana de migjorn i actualment per al façana de tramuntana. | 08189-90 | Cal Baldiri. Nord-est de Sant Pere Sallavinera | Els antics propietaris provenen d'una masia d'Aguilar de Segarra, Can Prat d'on havien estat els masovers. | 41.7479500,1.5857300 | 382411 | 4622758 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59832-foto-08189-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59832-foto-08189-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59832-foto-08189-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En la majoria dels cossos s'han utilitzats pedres i carreus portats d'altres indrets i d'antigues construccions. Mostra d'això és una de les pedres situada a la façana de ponent on s'hi ha gravat l'any 1901 i les inicials J B. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||
| 59833 | Cal Xandrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xandri | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Restaurada 1954 | Cal Xandrí és un casal situada al nucli de la Llavinera consolidada en època moderna i reformada a mitjans del segle XX, l'any 1954, segons una inscripció al portal d'accés de la façana de llevant.L'edifici és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. A la planta baixa s'hi obre un portal en arc i deus finestres amb reixa de ferro, una a cada banda. A nivell del primer pis hi ha un balcó central amb barana de ferro amb dos accessos i una finestra a cada lateral. A l'alçada del segon pis hi ha dues petites finestres a la zona central. El parament d'aquesta façana està totalment arrebossada excepte la part inferior que presenta un sòcol de pedra d'adoquins. A la façana de tramuntana hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, corresponent a la primitiva porta de la casa, i una finestra a l'alçada del primer pis just sobre el portal. En aquesta façana és visible l'antic parament de pedra irregular unida amb argamassa. Davant del casal hi ha un annex format per dos cossos de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En un extrem s'hi obre una zona porxada amb amb un arc rebaixat de maons amb una pedra gravada amb l'any 1918. | 08189-91 | Nucli de la Llavinera | 41.7365500,1.5754100 | 381532 | 4621507 | 1631 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59833-foto-08189-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59833-foto-08189-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59833-foto-08189-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59835 | Forn vell de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-vell-de-calc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX- XX | Cobert de vegetació. | El forn de calç es troba situat davant del camí de la Font Puda. Es tracta d'una construcció excavada a l'estrat geològic d'argila amb les parets cremades a causa de les altes temperatures de la cuita de pedra calcària. L'estructura és de planta circular, d'aproximadament 3 m de diàmetre. A les parets encara s'hi poden observar les marques que han quedat de les picades per la seva construcció. | 08189-93 | Solana del Molí. Boixadors | 41.7658800,1.5886600 | 382687 | 4624745 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59835-foto-08189-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59835-foto-08189-93-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Només és visible la zona de la cambra de cocció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59836 | Pou de glaç de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Accés malmès i ple de vegetació | El pou de glaç de Boixadors es tracta d'una estructura de planta circular excavada al terreny natural amb el parament revestit amb pedres irregulars i argamassa. La coberta és en volta semiesfèrica construïda amb pedres irregulars amb una obertura rectangular a la part superior de petites dimensions des d'on s'extreia el gel. Per la banda nord es documenta un mur amb una porta de llinda de pedra que dona accés a un petit corredor amb una segona porta de llinda de pedra que dona accés pròpiament al pou. | 08189-94 | Boixadors. Nord de Sant Pere Sallavinera | 41.7630900,1.5880700 | 382633 | 4624436 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59836-foto-08189-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59836-foto-08189-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59836-foto-08189-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 59838 | Rectoria de Sant Pere de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-boixadors | Les Esglésies de Sant Pere de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. 2009 | XX | La rectoria de Sant Pere de Boixadors es troba situada a la zona de Boixadors, prop de Cal Gironella i fou construïda juntament amb la nova església a inicis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn i amb la coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i primer pis. Al frontis s'hi obre una porta d'arc apuntat i tres finestres també d'arc apuntat amb reixes de ferro. Al primer pis s'hi obren quatre grans finestrals d'arc apuntat que donen pas a una balconada correguda amb volandera i barana de ferro A la façana de llevant s'hi obre una finestra de secció rectangular i una porta a nivell de planta baixa i dues petites finestres a l'alçada del primer pis. | 08189-96 | Camps de la Rectoria. Nord de Sant Pere Sallavinera | La parròquia de Sant Pere de Boixadors fou construïda conjuntament amb la nova església de Sant Pere de Boixadors durant la primera meitat del segle XX. L'any 1867 un grup de veïns i el rector, Josep Vergés, van demanar al bisbe, Lluís Jordà, que es duguessin a terme uns plànols i un pressupost per aixecar una nova església a la zona de les Bassetes. L'any 1874 el Sr Francisco Vilarrúbia, del mas Gotzems, va deixar en testament que dues cinquenes parts de la seva herencia anessin destinades a la construcció de la nova església designada a la zona de les Bassetes i una casa per allotjar les germanes Terciàries del Carme, les quals hi van renunciar. No obstant, no es va signar l'escriptura de compra dels terrenys fins l'any 1930, fins aleshores propietat de Joan Giralt i Parés, de Sant Pere Sallavinera. Al gener de 1931 es va signar el contracte per la construcció de l'església i la casa rectoral, segons plànols de l'arquitecte diocesà Josep Mª Pericas. L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases. Segons l'acord, la façana de l'església i de la rectoria havien de ser arrebossades i ratllades a pedra vista i per dins enguixades i pintades de blanc. Les teules i els maons es van fer a un obrador i forn que hi havia a Cal Gotzems. | 41.7632600,1.5697700 | 381112 | 4624480 | 1931 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59838-foto-08189-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59838-foto-08189-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59838-foto-08189-96-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59842 | Rectoria de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere | XVII-XX | La rectoria de Sant Pere és un edifici de planta irregular formada a partir de diferents volums annexionats a l'església parroquial de Sant Pere. Té la coberta a una vessant de teula àrab amb la façana principal orientada a tramuntana. Consta de soterrani, planta baixa i primer pis. Davant l'entrada hi ha un patí enrajolat tancat mitjançant un baluard amb el portal d'accés d'arc de mig punt de pedra amb l'any 1835 inscrit dels del qual s'articula l'accés als diferents volums de la rectoria. A la banda dreta del patí hi ha un cos de planta quadrada amb una portal llinda de pedra amb l'any 1650 gravat. Aquest accés antigament anava a l'interior de la parròquia, possiblement a la zona de la sagristia situada darrera l'altar. Uns metres més amunt hi ha un corredor cobert amb bigues i revoltons que dona accés directa a la plaça davant l'església parroquial. En aquest espai es visible la fonamentació de l'absis romànic del segle XI. Davant la porta del baluard hi ha la façana principal de la rectoria. A nivell de planta baixa s'hi obre la porta d'accés i una petita finestra i a l'alçada del primer pis una finestra amb llinda de pedra amb una fulla palma gravada. A l'interior del pati es conserva un sarcòfag amb escuts en relleu d'estil gòtic i una llinda amb l'any 1724. A la façana sud-est, a nivell del primer pis s'hi obren diverses finestres i un balcó amb volandera de pedra amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro i a la façana sud s'hi obren quatre finestres, dues per planta col·locades simètricament i un balcó a nivell de planta baixa i primer pis i una porta d'accés per accedir a la zona del soterrani. En aquest espai hi destaca un cup de vi amb la boixa amb una fresquera de planta circular amb banc corregut excavada al terreny geològic. | 08189-100 | Nucli Sant Pere Sallavinera | 41.7364300,1.5747500 | 381477 | 4621494 | 1650 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59842-foto-08189-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59842-foto-08189-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59842-foto-08189-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59846 | Cal Setó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seto | XIX | El mas de Cal Setó és una edificació aïllada d'època contemporània construïda l'any 1820 segons dades extretes del cadastre. Es tracta d'un edifici de planta irregular amb un cos principal amb diversos cossos annexes. El cos principal correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'obre un portal d'arc rebaixat, actualment reformat. A l'alçada del primer i segon pis s'obren dues finestres amb llinda de pedra per planta col·locades de manera simètrica. En una de les finestres del primer pis a la llinda hi ha gravada la data de 1860. Entre les dues finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol de rajoles policromes. Per la façana de llevant s'hi annexionar un volum on s'hi obre una finestra i un porta que dona accés a una terrassa de planta quadrada que correspon a la coberta d'un nou cos annexionat. Pel cantó de ponent, davant la casa hi ha un cobert annexa. El parament dels murs és de pedra irregular unida amb argamassa excepte les cantonades que són de pedra ben escairada col·locades a mode de cadena cantonera. A la banda esquerra del camí hi ha la construcció amb pedra de tres basses de planta circular que recollien l'aigua de pluja o bé de les rases de la zona boscosa. En una de les basses s'hi conserven pedres que sobresortien de la paret utilitzades com a escales per accedir a l'interior. | 08189-104 | Costes de Cal Setó. A l'est de la Llavinera | 41.7380200,1.5633500 | 380532 | 4621687 | 1860 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59846-foto-08189-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59846-foto-08189-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59846-foto-08189-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59850 | El Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrents | XIX | La finca dels Torrents és una edificació de mitjans del segle XIX construïda a partir de diferents volums, alguns dels quals de mitjans del segle XX. Els Torrents es troba situada a l'oest del nucli de la Llavinera i a tocar del Torrent de l'Anoia. Al cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana de llevant encara conserva una de les antigues finestres amb llinda de pedra. Per la façana de migjorn s'hi van annexionar tres volums de dimensions més reduïdes de planta rectangular amb la coberta a dues vessants de teula àrab emprats com a coberts o espais d'emmagatzematge. A mitjans del segle XX, a la façana de ponent s'hi annexionar un volum de maons amb diverses finestres a l'alçada del primer pis i amb la coberta plana. A la banda de ponent, hi ha un petita edificació de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés és d'arc rebaixat de maons plans. Tot aquest espai disposa d'un patí central tancat per una barana metàl·lica. | 08189-108 | Els Torrents. A l'oest de la Llavinera | 41.7389600,1.5449200 | 379001 | 4621817 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59850-foto-08189-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59850-foto-08189-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59850-foto-08189-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||||
| 59851 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-8 | XIX | Parts enderrocades i parets en mal estat | Cal Ros és un mas aïllat construït i consolidat mitjans del segle XIX a la zona de la Llavinera. El mas creat a partir de difuntes volums. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i primer i segon pis. S'accedeix per una porta rectangular amb llinda de fusta situada a la planta baixa. A nivell del primer i segon pis s'hi obren dues finestres per planta amb llinda de pedra col·locades simètricament. En una de les llindes hi consta inscrit l'any 1877. A la façana de ponent hi ha dues finestres de llinda de pedra, una per planta. Aquesta façana s'hi annexionar un cos, tipus cobert, amb la coberta a una vessant de biga de fusta, llanta i teula àrab. Pel cantó de llevant, hi van annexionar un corral sobre el qual s'hi va edificar una petita porxada amb un pilar d'obra cobert amb bigues i teula àrab que dona accés directe al primer pis mitjançant una porta amb biga de fusta. Aquest nou cos s'hi van annexionar dos petits volums més de maons i pedra utilitzats pel bestiar. Tot el conjunt del mas està tancat amb un mur perimetral de pedra, tipus baluard. | 08189-109 | Pla de Cal Ros. Nord-est de la Llavinera | 41.7393500,1.5471100 | 379184 | 4621857 | 1877 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59851-foto-08189-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59851-foto-08189-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59851-foto-08189-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | |||||||||
| 59852 | Cal Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullas-0 | XIX-XX | La finca de Cal Trullàs és una masia aïllada construïda i consolidada des de mitjans del segle XIX de la qual és molt difícil distingir-ne el volum original atès que ha estat objecte de grans modificacions i ampliacions. El mas actual és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i primer pis. El frontis s'hi obre una porta a la part central i quatre finestres i quatre més al primer pis. Per la façana de migjorn, durant la dècada dels anys 1950 es va modificar la zona del galliner. Actualment és un cos annex la vivenda de planta quadrada amb la coberta plana utilitzada com a terrassa. Aquest cos s'hi accedeix des de la façana de migjorn. Al costat d'aquest annex hi ha la zona de coberts i del femer, construïts a la dècada de 1940. En destaca el femer, una edificació de planta rectangular construït amb pedra irregular i ciment amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'espai interior està cobert amb una volta de canó de pedra. El frontis s'hi obre una gran porta a la planta baixa i una finestra a nivell de pis. | 08189-110 | Els Torrents. A l'oest de la Llavinera | A mitjans del segle XIX es va construir l'antic mas per la pubilla Maria Trullàs Casanova, que vivia amb la família Trullàs a les afores del nucli. | 41.7360800,1.5477000 | 379227 | 4621493 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59852-foto-08189-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59852-foto-08189-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59852-foto-08189-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||||
| 59853 | Cal Mundeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mundeta | XX | Cal Mundeta és un mas situat a tocar de la carretera N-141b al nord del nucli de Sant Pere Sallavinera. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i construïda a partir de diferents volums. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis hi ha el portal de llinda de pedra amb la inscripció de Palagri Bosch 1901, any de la construcció de la casa i una finestra a la banda dreta. Tant el primer pis com a les golfes s'hi obren dues finestres respectivament col·locades simètricament una de les altres. En el cas del primer pis conserven els ampits de pedra original. A la banda de llevant hi ha un cos de planta quadrada amb la coberta a una vessant de planta baixa i primer pis que antigament havia estat el coniller. Al costat de ponent del cos principal s'hi annexiona un segon volum reformat a la dècada de 1950 amb una porta d'arc de mig punt de maons i un balcó amb barana de ferro a nivell del primer pis. A l'interior encara es conserva l'antiga premsa i el torn per premsar. Davant la casa, a la dècada de 1920, s'hi van construir corrals i a finals dels anys 1940 s'hi va annexionar un cos pels cups vi. | 08189-111 | Plana del Molí del Ribalta. Nord-est de Sant Pere Sallavinera | El nom de Mundeta prové d'una pubilla de la casa anomenada Segismunda. | 41.7450000,1.5828100 | 382163 | 4622435 | 1901 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59853-foto-08189-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59853-foto-08189-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Palagri Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59854 | Cal Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feixes | GMG Plans i Projectes; TAIDO Arquitectura i Ingeniería. (2013): Pla especial de la masia de Cal Feixes al municipi de Sant Pere Sallavinera. Text refós -Abril 2013. IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XXI | Reformada entre el 2013-2017 | Cal Feixes és una antiga masia reformada i reconstruïda durant el primer quart del segle XXI. La masia està formada per tres cossos adossats. El cos principal, situat a la part central, consta de planta baixa i primer i segon pis, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. El frontis s'hi obre el portal d'arc de mig punt adovellat, dovelles reaprofitades de l'antiga masia, amb quatre finestres, dues a cada cantó de la porta. Al costat esquerre de la porta d'accés s'hi localitza una pedra de l'antiga masia amb la imatge en relleu d'un lleó o llop. Tot aquest espai està cobert per un porxo de fusta amb la coberta a una vessant amb teula àrab. A l'alçada del primer pis s'hi obren tres finestres i un espai porxat mitjançant tres arc de mig punt. A nivell del segon pis o golfes hi ha cinc finestres de reduïdes dimensions. Totes les obertures estan emmarcades amb pedres ben escarides. Un de les finestres del primer pis reaprofita una de les llindes de pedra de l'antiga masia decorada amb motius geomètrics en relleu igual que succeeix en dues de les finestres del segon pis. El cos adossat al costat de ponent, consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest annex, antigament, havia estat l'habitatge dels masovers. El frontis s'hi obren quatre finestres, dues per planta i a la façana de ponent se'n obren sis, tres per planta. L'annex adossat a la façana de llevant correspon a una cos de planta quadrada d'una sola planta amb la coberta plana utilitzada com a terrassa. Tant a la façana de migjorn com a la façana de llevant s'hi obre una gran vidriera amb arcs rebaixats. El parament dels murs està arrebossat i pintat de color ocre amb les cantonades reforçades amb pedres ben escairades i col·locades a mode de cadena cantonera. Davant l'edifici principal s'hi troba l'antiga pallissa o espai de magatzems format per dos cossos annexes de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al frontis de tramuntana s'hi obren dos grans arcs de mig punt de maons que donen pas a una zona porxada i a l'interior del recinte. Entre els dos arcs hi ha una plana on s'hi llegeix '1901 TON ANGLA RILL' provinent de l'antiga construcció. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb ciment amb les cantonades reforçades amb pedres ben escairades i col·locades a mode de cadena cantonera. | 08189-112 | Tros de l'Era. Nord de Sant Pere Sallavinera | Segons un informe del pla especial de la masia de Cal Feixes al municipi de Sant Pere Sallavinera, de l'abril de 2003 aquest edifici data del segle XVIII, atès que conserva diversos elements ornamentals d'aquest període. En els fogatges de 1553 hi consta Jaume Freixes possiblement antecedent de la família que deriva al cognom Feixes. | 41.7485300,1.5665700 | 380819 | 4622849 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59854-foto-08189-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59854-foto-08189-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59854-foto-08189-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 59856 | Forn de calç de Cal Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-gironella | XIX | Cobert de vegetació | El forn de calç situat en un marge d'un camí en mal estat paral·lel el camí de l'Estació de Seguers. Es tracta d'una construcció excavada a l'estrat geològic d'argila amb les parets revestides de pedra calcària. L'estructura, de planta circular i d'aproximadament 2 m de diàmetre amb la boca d'accés situada a la banda de llevant. | 08189-114 | Bosc Gironella. Sud del castell de Boixadors | Forn de calç situat prop de l'antiga finca de Cal Gironella i relacionat amb el mas ja que antigament els grans masos comptaven amb forns propis per arranjar o construir noves edificacions. | 41.7659700,1.5737400 | 381447 | 4624776 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59856-foto-08189-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc