Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60777 | Església parroquial de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-boi-de-llucanes | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | L'església parroquial de Sant Boi està situada en el punt més alt del nucli urbà. És una església de grans dimensions d'estil barroc-neoclàssic, formada per tres naus, la central més alta i més llarga, coberta amb voltes d'aresta dividides per quatre arcs torals i planta de creu llatina, planejada per Josep Moretó a mitjans del segle XVIII i dirigida per Mariano Claris d'Olost. Les naus laterals tenen dues plantes: la superior forma un corredor que va del cor a la capçalera, i la planta inferior s'obre a la nau central formant capelles, mitjançant arcs de mig punt sobre columnes. La façana principal, orientada al sud i d'estil barroc, mostra una gran portalada esculturada; al centre hi ha el portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau hi ha el rostre d'un angelet i a sobre, dins un segell amb garlandes decorades, hi ha la data gravada de 1767. Flanquegen el portal dues falses pilastres decorades amb motius vegetals i coronades amb dos falsos gerros florals, esculturats. Sobre hi ha una fornícula de quart d'esfera ornamentada amb elements vegetals i motllures a mode de guardapols; a l'interior hi ha la imatge de Sant Baldiri, una imatge nova i més petita que l'anterior que fou destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Sobre la portalada s'obre una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i més amunt, un òcul, just sota el coronament curvilini de la façana. A la façana principal hi ha quatre finestres, amb brancals i coronament de pedra, dues a cada extrem, alineades verticalment. El campanar, esvelt, s'enfila a la banda est de la nau. Presenta una alçada de 32,65 metres i consta de quatre trams construïts en diferents èpoques. El campanar original, d'estil romànic, que encara es conserva i es pot admirar des de l'interior, tenia una alçada de 18,40 m. En aquest primer tram hi ha tres petites obertures en forma d'espitllera en tres de les seves cares. Més amunt hi havia tres finestrals amb arc de mig punt, un d'ells geminat, on s'allotjaven les campanes. Aquestes obertures foren tapiades l'any 1537. El segon tram, separat del primer per unes motllures exteriors i amb les cantonades a mode de bisell, té les parets més primes i presenta quatre espitlleres, una en cada paret. El tercer tram amb grans obertures d'arc de mig punt, allotja les campanes. El quart tram, d'alçada més reduïda, presentava fins a la dècada de 1960, quatre finestrals també d'arc de mig punt més petits que els del tercer tram. En aquesta època s'instal·là un rellotge ja que l'antic no funcionava bé. S'eixamplaren les obertures i s'hi col·locaren les quatre esferes del rellotge. Aquest darrer tram fins a finals del segle XIX o inicis de segle XX, estava cobert amb teulada piramidal de fort pendent, acabat amb rajola de València. Actualment es troba coronat amb una barana de pedra i parallamps (SELVA:2006). L'interior de l'església conserva 8 retaules barrocs i neoclàssics que representen un patrimoni artístic molt valuós i singular que es va salvar de la Guerra Civil espanyola: - Retaule de Santa Bàrbara: conegut actualment pel de Sant Isidre, obra de Josep Moretó vers l'any 1680, instal·lat a Sant Boi el 1780. - Retaule de la Mare de Déu del Ballester: d'estil barroc del segle XVII. - Retaule de l'altar Major: neoclàssic o barroc acadèmic. Obra de l'autor vigatà Antoni Real, inaugurat el 1797. - Retaule del Sant Crist: d'estil neoclàssic. Obra d'Antoni Real del 1791, daurat per Bernat Solà i policromat per Francesc Solà el 1855. - Retaule dels Sants Màrtirs: neoclàssic, no se'n coneix l'autor, datat del 1783 i daurat l'any 1794. - Retaule del Roser: neoclàssic, daurat el 1783. No es coneix l'autor. Si bé la imatge del Roser és obra de Pere Anton Soler (segle XVII-XVIII). - Retaule de la Mare de Déu del Carme: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas (1857). Policromat per Bernat Solà el 1862. - Retaule de la Puríssima: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas, datat el 1855 i policromat per Bernat Solà. | 08201-1 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El 1761, el mestre de cases vigatà Josep Moretó Sellés va proposar al rector de Sant Boi, Pere Soler del Coll, reformar l'església romànica que estava molt malmesa i havia esdevingut petita pel gran nombre de parroquians. Al cap de poc temps de començar l'obra (1762) Moretó va abandonar. El 1763 les obres es recomencen dirigides per l'olostenc Mariano Claris, mestre de cases, i ja no es tractarà d'una reforma sinó que la fan de bell nou. La nau, de nova planta, s'encararia de sud a nord, s'ampliaria de mides i se'n conservaria el campanar. Tot i això el nou mestre seguiria les traces de Moretó. La nova església va ser beneïda el 1775 tot i que la data gravada al portal de la façana és de 1767. Durant la Guerra Civil es varen destruir i cremar les quatre grans imatges de més de 2 metres del retaule Major (sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí). L'any 1815 s'aixeca el campanar sobre una estructura anterior. Després de Guerra Civil s'encalcinà la façana i es va tornar a pintar de nou el rellotge de sol de la façana. També es substituïren els tres graons originals de l'entrada per cinc de nous (SELVA:2006). El 1986 la Diputació de Barcelona realitzà obres de restauració, a causa de les quals es fa una excavació d'urgència. El febrer de l'any 1987 s'acaben les obres de restauració del campanar de l'església. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la portalada principal de l'església hi ha un rellotge de sol repintat després de la Guerra Civil que tenia l'antiga inscripció UNAM TIME. L'antic rellotge presentava la data a la part inferior de 1894. El rellotge es va repintar el 2002 i la inscripció i data han desaparegut. | 94|96|99 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60786 | Hostalets de Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostalets-de-barnera | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Els Hostalets de Barnera està situada uns metres a l'est de la carretera BV-4601, als peus de la pista forestal que condueix a Barnera i a l'est de l'anomenat collet del Fang. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb la data de 1734 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. La façana oest conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra i un portal de nova obertura a la planta baixa, i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues amb maó. La façana nord conté únicament una finestra balconera emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana est, parcialment coberta d'heura, conté dues finestres emmarcades amb maó, un amb llinda de pedra, a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues amb maó. | 08201-10 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Hostalets de Barnera apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda d'una finestra de l'edifici, amb la data inscrita de 1734. | 42.0272500,2.1354300 | 428429 | 4653163 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els Hostalets era una casa de parada del camí ramader que provenia de Sant Bartomeu del Grau i es dirigia a l'Hostal del Vilar. Aquesta ruta, identificada pel Grup de Treball de Transhumància del Solc com a ruta III, és un dels principals camins ramaders que travessaven el Lluçanès. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60876 | Font de la Boixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boixa | <p>Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2002.</p> | XX | <p>La font de la Boixa està situada als peus de la carretera BV-4608, coneguda popularment com 'la Trona', a l'extrem sud-est del terme municipal. S'accedeix a la font a través de la carretera BV-4608, concretament des d'un revolt llarg i pronunciat amb fort pendent que hi ha prop del punt quilomètric 8. La part exterior del revolt està ocupada per un mur de contenció on hi ha un cartell amb la llegenda 'font de la Boixa' i la part interior permet l'aparcament de cotxes. Des d'aquest punt s'ha de sortir per la part exterior del revolt, a pocs metres del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit rectangular arrebossat adossat a un marge. De la part inferior en sobresurt un tub metàl·lic, el brollador, i just a sota, diversos blocs de pedra treballada formen una petita pica quadrada amb dues sortides. Una d'aquestes, lateral, condueix l'aigua fins a un safareig rectangular, ubicat entre la font i la carretera, i l'altra forma un petit rec per on segueix l'aigua sobrant. A pocs metres de la font hi ha un banc amb la inscripció 'font de la Boixa' i un cartell on hi ha escrits uns versos del poeta J. Verdaguer.</p> | 08201-100 | Sector est del terme municipal | 42.0435700,2.1755100 | 431764 | 4654943 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60876-foto-08201-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60876-foto-08201-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de la Boixa presentava un índex de nitrats de 30'10, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60877 | Font de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-1 | <p>La font de la Baga, també coneguda com la font de la Baga de Gallifa, està situada als peus de la baga de Gallifa, a l'est de Puig Cornador i en una petita raconada a recer de la carena de la Verge Maria. S'accedeix a la font a través de la pista forestal, parcialment asfaltada, que condueix a la masia de Gallifa. Dels peus de la pista forestal en surt un corriol que puja uns metres fins trobar un bassa, al costat de la qual es troba la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra de grans carreus adossada a un marge, darrera del qual s'amaga el dipòsit. De la part central inferior del mur en sobresurt un brollador metàl·lic parcialment cobert de molsa, obturat amb una branca per permetre d'aquesta manera l'acumulació d'aigua dins del dipòsit. Una mica més amunt i a la dreta, sobresurt el sobreeixidor, també cobert de molsa. Just davant la font, una gran llosa facilita l'accés al brollador. La font està situada al límit de la baga de Gallifa, un bosc de pins, amb algun roure i el sotabosc ocupat per boixos.</p> | 08201-101 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0686900,2.1822600 | 432349 | 4657726 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60877-foto-08201-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60877-foto-08201-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60878 | Font dels Plàtans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-platans | <p>Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.</p> | XX | <p>La font dels Plàtans està situada al límit sud-oest del nucli urbà de Sant Boi, a l'oest de la fàbrica Filpur. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt de darrera de la fàbrica Filpur i condueix uns metres en direcció nord fins trobar la font, ubicada a tocar de la pista. La font està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran que tanquen un espai enclotat al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. La paret posterior de l'estructura és la que conté el dipòsit, al que s'accedeix a través d'una petita obertura quadrada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tancada amb una reixa metàl·lica. De la part inferior del mur en sobresurt el brollador metàl·lic, cobert de molsa. A la part dreta del mur s'observa una aixeta metàl·lica i un carreu integrat al mur amb la inscripció 'RESTAURAT PER P. PONT AÑO 194-'. Just sota el brollador, en el terra format per grans lloses, s'obre una petita pica rectangular. Uns metres sobre l'estructura hi ha un petit espai ombrejat per dos grans plataners on hi ha bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra. Al costat, l'aigua sobrant de la font forma un petit rec cobert de canyes.</p> | 08201-102 | Sector central del terme municipal | 42.0578800,2.1482500 | 429524 | 4656554 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60878-foto-08201-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60878-foto-08201-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006, la font dels Plàtans presentava un índex de nitrats de 75'00 mg/l, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a no potable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60879 | Font de les Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-donzelles | <p>La font de les Donzelles està situada en un punt engorjat i de difícil accés de la vall de la riera de Talamanca, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font tant pel costat d'Orís, a través del PR C-54, com des del costat de Sant Boi, des d'on s'ha d'agafar la pista que segueix paral·lela a la riera de Talamanca en direcció sud-est, passant per la font de la Mina. Uns centenars de metres després s'arriba a una petita esplanada on es desvia la pista forestal. En aquest punt s'ha de deixar la pista i agafar un corriol estret que segueix la riera des d'un nivell elevat respecte aquesta, passant enmig d'un bosc de pins. Al cap d'uns metres s'arriba a un indicador del PR C-54, que en aquest punt gira cap a Sant Salvador de Bellver, i s'obren dues opcions: o bé un corriol amb gran pendent que baixa directe a la font o un que d'una manera més planera i llarga, també porta a la font. La font està ubicada en un racó feréstec i obac de gran interès paisatgístic. Es tracta d'una vall que s'estreny, amb un cingle rocós que aflora a les dues vessants de la vall i s'uneix al centre, deixant un pas estret a la riera, on es forma un salt vertical de gran alçada. Poc més avall del gran cingle per on salta l'aigua hi ha un segon salt, de dimensions més reduïdes, que forma un petit gorg, i uns metres al sud del gorg es troba la font. La font brolla directament d'un cingle rocós que forma nombroses cavitats i esglaons i es troba completament cobert de molsa. L'espai que envolta la font es troba cobert d'espessa vegetació.</p> | 08201-103 | Sector est del terme municipal | <p>Pel caràcter feréstec de l'espai que envolta la font de les Donzelles ha estat vist com a lloc de màgia i bruixeria, concretament s'explica que hi apareixien noies nues, les anomenades dones d'aigua.</p> | 42.0539700,2.1793100 | 432090 | 4656094 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||||
| 60880 | Font del molí de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-vila-rasa | XX | <p>A font del molí de Vila-rasa està situada entre els dos pantans de Vila-rasa, concretament a l'extrem nord-oest del pantà inferior, de menors dimensions. S'accedeix a la font des de la pista forestal que voreja els dos pantans. Un cop passat el primer pantà s'ha de deixar la pista i creuar el rec de Vila-rasa entre els dos pantans. A l'extrem inferior, just a tocar del pantà inferior, es troba la font. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra amb carreus de mida mitjana entre els quals brolla l'aigua. Just per sota el mur hi passa el rec de Vila-rasa que recull l'aigua de la font i segueix el seu recorregut fins al pantà inferior, situat a escassos metres. A l'altre costat del rec, encara a pocs metres de la font, hi ha una bassa rectangular i una caseta d'obra construïda modernament des d'on es bomba l'aigua de la font. L'entorn de la font està ocupat per un bosc de pins en la vessant posterior a la font i per prats que envolten els dos pantans a la resta.</p> | 08201-104 | Sector oest del terme municipal | 42.0448100,2.1343000 | 428355 | 4655114 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60880-foto-08201-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60881 | Font de l'Horta Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella-0 | XX | <p>La font de l'Horta Vella està situada en un punt emboscat al sud de Viladecans i a la vessant nord del serrat d'Orra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que recorre la vessant nord del serrat d'Orra des de la zona del molí de Viladecans. Seguint la pista s'arriba a una esplanada herbada on antigament hi havia una horta de la masia de Viladecans. En aquest punt s'ha de creuar un filat que no permet al bestiar arribar a la font, i creuar l'esplanada fins trobar la font, situada en una part boscosa. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra lleugerament curvat que s'adossa al marge i que conté a l'interior el dipòsit, coronat amb lloses. Del centre del mur en sobresurt un brollador metàl·lic, amb una petita pica a sota, a nivell de terra. L'espai que envolta la font es troba condicionat amb lloses al terra i bancs de pedra, en un racó humit als peus d'un bosc de pins.</p> | 08201-105 | Sector sud del terme municipal | 42.0435100,2.1650700 | 430900 | 4654944 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60881-foto-08201-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60881-foto-08201-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font va ser condicionada l'any 2006, com es diu en un cartell amb el nom de la font que hi ha al costat mateix de la font. En l'esplanada que hi ha prop de la font s'han celebrat diversos dinars populars o fontades. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60882 | Font de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-talaia-0 | XX | L'espai que hi ha davant de la font es troba parcialment cobert d'aigua de la mateixa font. | <p>La font de la Talaia està situada pocs metres al nord de la carretera BV-4608, en un punt enclotat a l'oest de la Talaia per on transcorre el torrent de Furriola. S'accedeix a la font des d'un trencant de la carretera just abans de creuar el pont de la font de la Talaia. Al cap de pocs metres s'arriba a una esplanada ombrejada per grans plataners, freixes, pollancres i algun roure travessada per dos recs. En la meitat sud de l'esplanada hi ha una caseta d'obra arrebossada on es troba la font. La font està formada per una formació de tosques adossada al mur de la caseta d'on sobresurt una aixeta metàl·lica amb una petita pica a sota. Davant de la font hi ha un petit espai amb taules i bancs de pedra, delimitat per un baix mur d'obra. A la part nord de l'esplanada hi ha més bancs i taules i una passarel·la que permet creuar el rec.</p> | 08201-106 | Sector central del terme municipal | 42.0593600,2.1565400 | 430211 | 4656711 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60882-foto-08201-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60883 | Escut de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-viladecans | XVIII | <p>L'escut de Viladecans es troba situat a la llinda del portal principal de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un escut esculpit en relleu a la gran llinda monolítica del portal principal de la masia, envoltat per la inscripció: '1751 / JESUS MARIA / PERA VILADECANS'. L'escut es troba encerclat amb una forma geomètrica que consisteix en un quadrat rebaixat als quatre extrems amb quatre angles convexos. A l'interior hi ha l'emblema de la casa en relleu, format per la representació d'una gran masia amb diverses obertures i amb una torre sobresortint del centre de la teulada, i dos gossos a la part superior flanquejant la torre.</p> | 08201-107 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0472600,2.1650700 | 430904 | 4655361 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60883-foto-08201-107-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60884 | Torre de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-viladecans | <p>Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.</p> | XVI-XVII | <p>La torre de Viladecans es troba adossada al nord de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una torre de grans dimensions i de planta pràcticament quadrada, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Està formada per cinc nivells i coronada amb terrat delimitat amb barana de ferro. La façana principal de la torre, orientada al nord-oest i parcialment adossada a l'església de Sant Joan Baptista de Viladecans, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada i amb decoració a la part baixa dels brancals, i al segon pis hi ha una finestra de semblant tipologia, emmarcada amb pedra motllurada molt treballada. Als nivells de tercer i quart pis contenen una finestra emmarcada amb pedra bisellada cada un. Les façanes sud-oest, sud-est i nord-est de la torre es troben adossades al volum principal de la masia i altres volums de manera que només en sobresurt la meitat superior. Únicament s'observen dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de tercer pis a la façana sud-oest i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de quart pis a la façana nord-est. Des de l'interior de la masia de Viladecans s'accedeix a la torre a través d'un estret portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles i orientat al sud-oest.</p> | 08201-108 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0473800,2.1651400 | 430910 | 4655374 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60884-foto-08201-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60884-foto-08201-108-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60885 | Cisterna de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-viladecans | <p>Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XVIII | <p>La cisterna de Viladecans es troba adossada a la façana nord-oest de la masia de Viladecans, en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. La cisterna es troba ubicada sobre una terrassa a nivell de primer pis bastida sobre un petit volum adossat al principal que en el seu nivell inferior forma tres grans voltes de canó de lloses a plec de llibre i una volta de menors dimensions. La cisterna està adossada a la façana de la masia, de manera que només compta amb dos pilars que la sostenen. Els pilars són de pedra treballada, amb motllures al capitell i a la base i es troben coronats amb tres llindes monolítiques d'arc rebaixat de pedra bisellada. La teulada és piramidal i està coberta amb planxes de ferro. A la paret de l'extrem sud de la terrassa on es troba la cisterna es conserva un desaigua monolític, ubicat sobre un antic bugader.</p> | 08201-109 | Masia de Viladecans. Sector central del terme municipal | 42.0473400,2.1649800 | 430897 | 4655370 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60885-foto-08201-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60885-foto-08201-109-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60787 | Bardés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardes | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Bardés està situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la carretera BV-4601 i al nord-est de la Casanova de la Tria. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, amb diferents nivells de teulada i bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats deixant alguns carreus a la vista, com les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i una porta reformada amb maó, a més d'una petita estructura que sobresurt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta maó a l'extrem dret, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i obra. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossada la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb reformes d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, que en aquesta façana conté una gran obertura reformada emmarcada amb brancals de maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté una estructura adossada a la meitat dreta que actualment es troba enderrocada. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una comuna d'obra, amb arrebossat escrostonat. Just sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-11 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació correspon a una construcció del segle XVIII tal com es va constatar en una data inscrita en un carreu. | 42.0381200,2.1350700 | 428411 | 4654371 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una de les últimes intervencions a la masia es va trobar una data del segle XVIII inscrita en un carreu.La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és Verders o Alvardés. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60886 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-21 | <p>www.diba.cat</p> | XVIII-XXI | <p>L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sant Boi. L'arxiu municipal conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1718 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sant Boi de Lluçanès és de 408 unitats d'instal·lació i ocupa 80 metres lineals aproximadament. L'arxiu està dividit en dues habitacions, una a la planta baixa de l'ajuntament i una altra situada al primer pis. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 1. Òrgans de govern (1825/1991) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1718/1996) 2.2 Registre general (1723/1995) 2.3 Personal (1925/1995) 3. Serveis econòmics 3.1 Patrimoni (1901/1994) 3.2 Comptabilitat (1866/1996) 3.3 Pressupostos (1871/1992) 3.4 Tresoreria (1885/1995) 3.5 Fiscalitat (1847/1996) 4. Serveis públics 4.1 Proveïments, racionaments i mercats (1876/1981) 4.2 Fires (1956/1960) 4.3 Estudis i anàlisi de cloració d'aigua (1979/1992) 5. Assistència social 5.1 Beneficència (1948/1956) 5.2 Pobres (1903) 5.3 Orfes de guerra (1944/1955) 5.4 Pensió de persones mortes o mutilades de la Guerra Civil (1979/1983) 5.5 Juntes (1902/1948) 6. Salubritat pública 6.1 Sanitat (1876/1994) 6.2 Hospital de Vic (1954) 6.3 Metge (1911/1918) 6.5 Transport de sang (1985/1995) 6.6 Registre de gossos (1927/1979) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes subsidiàries de planejament (1977/1993) 7.2 Plans especials (1978/1992) 7.3 Obres d'infraestructura i serveis (1876/1995) 7.4 Immobles municipals (1880/1994) 7.5 Llicències d'obres (1935/1996) 7.6 Obertura d'establiments (1878/1994) 7.7 PCAL (Pla de Cooperació i Assistència Local) (1981/1993) 7.8 Juntes (1952/1955) 8. Seguretat pública 8.1 Sometent (1946/1947) 8.2 Policia rural (1933) 8.3 Guàrdies jurats (1885/1930) 8.4 DNI (1960/1990) 9. Serveis militars 9.1 Subministraments (1903/1914) 9.2 Lleves (1873/1991) 9.3 Requises i incautacions (1956/1985) 9.4 Estadística (1941/1962) 9.5 Juntes (1984) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1857/1996) 10.2 Modificacions del padró (1982/1990) 10.3 Jurat popular (1996) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1931/1995) 11.2 Eleccions de diputats provincials (1955) 11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.4 Eleccions generals (1893/1996) 11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1976/1994) 11.6 Referèndums i plebiscits (1926/1986) 11.7 Cens electoral (1873/1996) 11.8 Junta municipal del cens electoral (1908/1930) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament (1859/1991) 13. Cultura 13.1 Festa Major. Festes populars (1945/1995) 13.2 Concurs de pintura ràpida (1982/1993) 13.3 Teatre (1994) 13.4 Cursos de català (1982/1989) 13.5 Esports i joventut (1982/1989) 13.6 Centre Cultural Republicà (1933/1937) 13.7 Centre Unión Familiar (1949/1968) 13.8 Cinema Unión (1975/1982) 14. Agricultura, ramaderia i medi natural 14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1927/1989) 14.2 Inventari d'activitats ramaderes (1994) 14.3 Cambra agrària (1994) 14.4 Boscos (1950/1981) 14.5 Sindicat (1931/1960)</p> | 08201-110 | Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Passeig Lluçanès, 8. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | <p>L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997.</p> | 42.0587400,2.1517500 | 429814 | 4656646 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60886-foto-08201-110-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60887 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-4 | <p>VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès.</p> | XX | <p>L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Sant Boi de Lluçanès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: -Cançons cavalleresques i llegendàries (El testament d'Amelia, La presó de Lleida, La porqueirola, Totes les Margaridetes..., La dama enterrada, Els tres dayaires, El comte Flores, La bona vidua, La filla del rei, La filla del rei). -Cançons amoroses (El firal d'Olot, El firal d'Olot, El teixidor, [No us hi caseu noies amb un teixidor], [La nit de Sant Joan], La monja renegada, El metje, El mestre, El frare blanc i la donzella, Francisca de Sant Boi (de Llussanés), L'hereu Rocafiguera, Els dèu [sic] manaments de la pastora, Les nines de Cerdanya, Hortolana i hortolà, El caçador i la pastoreta, El caçador i la pastoreta, No aniré sola a l'aiga..., L'hort d'en Falguera, La minyona de Ripoll, Aniria vora l'aigua, La minyona de la Vall d'Andorra, [Fadrinets de Barcelona...], [Cançó nova s'es [sic] dictada...]. -Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums (Les noies del Graell, Casada amb un vell, La vella i l'estudiant, La xorxa, El maridet, El maridet, Els gats de Codines, Jo me'n vaig a Xauxa, El rector de St Quintí, El rector de Corrià, La cansó [sic] de les mentides, El gat d'Orra, El gat d'Orra, El fuster de Campllong, Casada amb un vell, L'hort d'en Falguera, La criada de l'hostal, Les ballades, La presó d'Hostalric, Petronella Font, El dia de St Jaume..., Les dones del Molinou, La Marieta de Santa Creu, L'hereu Rocafiguera [?]). -Cançons populars. Cants religiosos: nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses (La nit de Nadal, De Jesús la primera agonía [sic]..., Divino, Rellotge de les hores mentals o Passos de la Passió de Crist, Goigs de la Mare de Deu [sic] dels Munts, Goigs de Ntra Sra del Ballester, Els vuit dolors de Maria, Goigs del gloriós Sant Roc, Goigs del gloriós Sant Roch, Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser -diverses versions-, Goigs en alabansa [sic] del princep [sic] dels pagesos Sant Isidre Llaurador, Oració de Sant Isidre Llaurador, Mortals alerta; avisos als pecadors per l'hora de la mort, [Sant Magí], L'hostal de la Llàntia, Santa Magdalena, Poder celestial de la Mare de Déu, Fugida a Egipte (El bon sembrador), Fugida a Egipte (els sants ignocents [sic]), El rabada Joanet, A Betlem es [sic] nat..., Adoració dels tres reis, Cançó de l'Angel [sic] de la Guarda (cansó [sic] de porta), Goigs de Sant Josep, Cobles de la Mare de Deu [sic] dels Muns). -Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants (Cansó [sic] de la reina de Fransa [sic], Cansó [sic] d'en Viladecans, Cansó [sic] d'en Viladecans, Cansó [sic] del vi, Corrandes de caramelles, Forat Micó, Forat Micó, Marta, En Jan de la Qüera, L'hostal de la Peira, Les 'gitanes' d'Olost, Cançó que es cantava a Olost de Llussanés [sic] anant a 'gitanes', Corrandes -dialeg [sic] entre dos corrandistes-). -Caramelles: corrandes i goigs (Corrandes de Caramelles, Caramelles -camilleres-).</p> | 08201-111 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0587400,2.1517000 | 429810 | 4656646 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Està microfilmat. La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60891 | Arxiu de cançons d'Isabel Iborra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-cancons-disabel-iborra | XX | <p>L'arxiu de cançons d'Isabel Iborra es troba ubicat al mas la Cirera de Sant Boi de Lluçanès. L'arxiu consta de més de 500 cançons enregistrades en cassettes, les quals estan transcrites i classificades segons la seva temàtica: infantils, de Nadal, de bressol, d'amor, d'oficis, segons l'origen, etc. L'arxiu té un fons important de cançons, unes 100, recollides a Alpens, d'on Isabel Iborra n'és filla; també s'hi troben cançons, més concretes, que es cantaven a les poblacions de la zona del Lluçanès i d'altres, més comunes, que es cantaven a diferents indrets de tot Catalunya. Constitueix un fons de patrimoni immaterial molt important en recopilació de la tradició musical de la zona del Lluçanès.</p> | 08201-115 | Masia de la Cirera. Sector central del terme municipal | <p>Isabel Iborra es va interessar de ben jove per aprendre i recuperar les cançons que cantava la seva mare i la germana de la seva àvia (les dues alpensines). De la seva mare n'aprengué unes 75 . Quan el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona -a inicis dels anys 80- va passar per Alpens a recollir informació sobre les cançons pròpies de la vila, en va gravar algunes de la seva mare, i va ser aleshores quan va començar ella també a recollir-ne. Des de fa forces anys pertany al grup de Cantaires d'Alpens que prové de la motivació creada per Ramon Manent amb l'organització del grup SOLC, música i tradició al Lluçanès. Animà a diferents persones que després van decidir reunir-se cada setmana per cantar, i s'organitzaren per actuar en dies de festa. D'aquesta manera van seguir posant en comú les cançons que coneixien. Actuaren al Tradicionarius de Barcelona, al festival de la cançó valenciana a Masalfassar i participen en la Trobada de Cantadors i Cantadores del cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès. Les cançons que canten estan recollides a l'arxiu de cançons particular d'Isabel Iborra.</p> | 42.0486200,2.1517600 | 429804 | 4655522 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment està actualitzant el format d'enregistrament. Isabel Iborra les torna a cantar i les enregistra en format MP3. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60892 | Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-boi-de-llucanes | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XIII-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Boi de Lluçanès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 20 sèries amb 267 unitats documentals, en suport de pergamí, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.125.51. Baptismes. 9 UD. 1578-1790 - 2.125.52. Confirmacions. 1 UD. 1711-1786 - 2.125.53. Matrimonis. 5 UD. 1599-1878 - 2.125.54. Defuncions. 5 UD. 1585-1903 - 2.125.55. Vària sacramental. 5 UD. 1591-1601 - 2.125.56. Aniversaris i celebracions. 18 UD. 1651-1917 - 2.125.57. Administració de l'Obra. 4 UD. 1405-1890 - 2.125.58. Visites pastorals. 2 UD. 1596-1622 - 2.125.61. Comptes i factures. 10. UD. 1589-1935 - 2.125.62. Llevadors de rendes. 10 UD. 1601-1900 - 2.125.63. Causes pies. 5 UD. 1706-1871 - 2.125.66. Confraries. 27 UD. 1489-1919 Recull les confraries de la parròquia: la de les ànimes, del Roser, la de Sant Boi, la de Nostra Senyora dels Munts, la de Sant Francesc, la del Sant Sacrament o de la Minerva, la de Sant Isidre, els Dolors, la confraria de teixidors, la de la providència, Sagrat Cor, Santa Bàrbara i d'altres. - 2.125.67. Vària d'administració. 12 UD. 1501-2000 - 2.125.68. Manuals notarials. 114 UD. 1270-1736 - 2.125.69. Capítols matrimonials. 6 UD. 1624-1695 - 2.125.70. Testaments. 11. UD. 1391-1932 - 2.125.71. Actes notarials. 2 UD. 1601-1900 - 2.125.73. Processos. 3 UD. 1301-1828 - 2.125.74. Registres de documents i formularis. 1 UD. 1701-2000 - 2.125.75. Vària notarial. 17 UD. 1347-1789</p> | 08201-116 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0587400,2.1517000 | 429810 | 4656646 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60892-foto-08201-116-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60893 | Col·lecció de goigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs | <p>Goigs de la Mare de Déu dels Munts i de diferents advocacions de les parròquies de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 2007</p> | XXI | <p>La col·lecció consta d'un recull de goigs en honor a la Mare de Déu dels Munts i a diferents advocacions de les parròquies de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès, reeditats l'any 2007. La col·lecció està formada de 34 goigs, 19 dels quals són en honor a la Mare de Déu dels Munts i 15 a les advocacions de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès. La majoria dels goigs es troben datats i amb el nom de la impremta i la ciutat on es van imprimir. Dels 19 goigs dedicats a la Mare de Déu dels Munts 11 estan datats d'entre els anys 1841 i 1981. Els goigs en honor a advocacions de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès són els següents: - Goigs en honor als Sant Màrtirs. 1790. - Goigs en honor a Santa Bàrbara. 1825. - Goigs en honor a Sant Antoni Abat. 1843. - Goigs en honor a Sant Baldiri. 1850. - Goigs en honor als Sant Màrtirs. 1890. - Goigs en honor a Sant Roch. 1911. - Goigs en honor a Sant Sebastià. 1920. - Goigs en honor a Sant Roc. - Goigs en honor a la Mare de Déu del Ballester. - Goigs en honor a la Mare de Déu del Ballester. - Goigs en honor a Sant Isidre. 1947 - Goigs en honor a la Mare de Déu de Lourdes. Els goigs dedicats en honor a advocacions de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès són els següents: - Goigs en honor a Sant Agustí. 1839 - Goigs en honor a Sant Agustí. 1905 - Goigs en honor a Sant Genís de Pi.</p> | 08201-117 | Església parroquial de Sant Boi. Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | <p>Els goigs han estat editats i publicats en col·lecció l'any 2007 per l'ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 42.0576200,2.1517000 | 429809 | 4656522 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60893-foto-08201-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60893-foto-08201-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60894 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar-0 | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX-XX | Estructura derruïda i envoltada de molta bardissa. | <p>La teuleria del Vilar es troba situada uns 250 metres a l'est del Vilar, prop d'una pista forestal, en un punt lleugerament elevat envoltat de camps. Es tracta d'una estructura parcialment derruïda que es troba envoltada i coberta de bardissa. La planta interior fa uns 4 x 4 metres i es conserven els murs fins a 2 metres d'alçada. Conserva, a la façana principal, dues arcades coronades amb maó a plec de llibre, que corresponien a les boques del forn (de la cambra de combustió). La zona superior o cambra de cocció es troba tapada i presenta una gran acumulació de rocs.</p> | 08201-118 | Sector central del terme municipal | <p>La última vegada que va funcionar la teuleria va ser per fer les obres que van fer al Vilar per fer la indústria 'CAOBOY' de cacaolat. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.0634200,2.1535100 | 429965 | 4657164 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60894-foto-08201-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60894-foto-08201-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60895 | Fàbrica de cacaolat 'CAOBOY' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cacaolat-caoboy | <p>MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | El desús provoca un degradació constant. | <p>L'antiga fàbrica de cacaolat 'CAOBAOY' es troba situada a uns metres de la façana est, allargant-se en direcció sud. Està formada per un volum de planta baixa, planta quadrada de 7 x 7 metres i dos petits volums, un dels quals eren les oficines. Està construïda amb parets de maçoneria de pedra irregular (aprofitant parets de les quadres del segle XVIII) i obra (amb maons fets a la teuleria del Vilar). A la façana sud presenta dos gran finestrals i dues petites arcades a nivell de terra; a la façana oest hi ha diverses portes i obertures, algunes d'elles tapiades; totes les obertures es troben emmarcades amb maó.</p> | 08201-119 | Sector central del terme municipal | <p>L'any 1951 es va obrir la fàbrica de llet pasteuritzada o fàbrica de cacaolat CAOBOY. Va ser una de les moltes iniciatives que el Sr. Josep de Vilar va iniciar a la masia. A la fàbrica de cacaolat s'hi feien els productes següents: Bullón (crema de llet), Caoboy (llet axocolatada), orxata (llet i ametlles), llet esterilitzada, llet sense greix i mantega. Va ser la primera fàbrica on es va embotellar el cacaolat. Als anys 60 del segle XX, la fàbrica va deixar a de funcionar.</p> | 42.0633600,2.1508000 | 429741 | 4657160 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60895-foto-08201-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60895-foto-08201-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment l'edifici és un magatzem de la masoveria del Vilar. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60788 | Casanova de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tria | XVII | La Casanova de la Tria està situada pocs metres a l'est de la carretera BV-4601, al nord-est de Vilaltella i a l'oest de Bardés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A la dreta hi ha el volum principal que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un relleu a la llinda força erosionat dins del qual hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data de 1621 en nombres romans. També a la planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha el cos ampliat que sobresurt uns metres respecte la façana del volum principal. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una eixida formada per quatre obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben orientades a l'est. A la dreta de la façana hi ha un petit pati delimitat pel mateix edifici i nombroses estructures d'usos agropecuaris, que té el seu accés principal orientat al sud. La façana est conté diverses estructures adossades. A nivell de planta baixa s'observen diverses obertures d'arc rebaixat amb lloses a plec de llibre que han estat tapiades, quedant els arcs integrats al mur de càrrega. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura, conté diverses estructures adossades, alguna de les quals en estat de ruïna, i forma un petit queixal. Pròpiament a la façana, i en el queixal, hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. A la resta hi ha tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal de nova obertura, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha sis finestres emmarcades amb maó i a les golfes dues finestres més, també emmarcades amb maó. Uns metres al sud de l'edifici hi ha una estructura de dos nivells i amb teulada de doble vessant que s'ha reformat com a habitatge. | 08201-12 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual de la Casanova de la Tria és del segle XVII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. | 42.0364900,2.1292000 | 427923 | 4654194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60896 | Pallissa del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-vilar | XVIII | <p>La pallissa del Vilar està situada uns metres al sud-oest de la gran masia del Vilar, al nord del nucli urbà de Sant Boi, i a la part exterior de la lliça tancada que envolta les façanes sud i est de l'edifici principal del Vilar. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, es troba completament dominada per una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb blocs de pedra treballada, ocupant bona part de la façana. A l'esquerra hi ha adossada un cos bastit amb obra vista i a la dreta, sobresortint perpendicularment, dos volums bastits amb obra vista i amb grans obertures d'arc rebaixat orientades al sud. La resta de façanes es troben dominades per les estructures que hi ha adossades al voltant i només s'observen dues obertures orientades al sud, un finestral emmarcat amb maó i una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó que comunica amb les estructures adossades al sud. Just davant de la pallissa, en un petit pati obert, es conserva parcialment l'enllosat que cobria l'era del Vilar.</p> | 08201-120 | Sector central del terme municipal | 42.0634700,2.1503500 | 429704 | 4657172 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60896-foto-08201-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60896-foto-08201-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60897 | Fita del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-vilar | XIX | Una part de la inscripció es troba erosionada. | <p>La fita del Vilar està situada uns metres al nord de la gran masia del Vilar, al nord del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, enmig del jardí de la masia. Es tracta d'una fita geogràfica formada per diversos monòlits de pedra treballats amb una alçada total que sobrepassa els 2 metres. A nivell de terra hi ha un monòlit circular, semblant a una mola de molí, on hi havia inscrita la direcció i distància de diverses poblacions veïnes i d'altres importants. Actualment la major part d'aquesta inscripció es troba erosionada. Sobre aquest element circular hi ha un monòlit cúbic sobre el que reposa un esvelt monòlit de pedra bisellada amb quatre cares a mode de pilar. Les quatre cares tenen alguna decoració: la que es troba orientada a l'est conté a mitja alçada el nombre inscrit de 900 sobre una línia ondulada, representant el nivell del mar, tot i que l'alçada real del jardí volta a l'entorn dels 850 metres. En la cara nord hi ha les inicials gravades d'A. V., i a la cara oest la data inscrita de 1893. Finalment en la cara sud hi ha un emblema en relleu, format per una torre sobre la que hi ha una àliga coronada amb un casc de cavaller. El monòlit queda decorat a l'extrem superior per un element romboide de pedra motllurada i una bola de pedra treballada sobre la que hi ha una creu de ferro forjat amb un gall senyalant la direcció del vent.</p> | 08201-121 | Sector central del terme municipal | 42.0641200,2.1510600 | 429763 | 4657244 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60897-foto-08201-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60897-foto-08201-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60898 | Roure de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-senyora | <p>El roure de la Senyora està situat al marge d'un camp al nord del Vilar i del nucli urbà de Sant Boi i a l'oest del pedró de Sant Isidre. Es tracta d'un roure (Quercus humilis) de grans dimensions, amb una capçada força arrodonida que assoleix els 25-30 metres de diàmetre, un perímetre de tronc de 410 centímetres a 1 metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. Algunes de les majestuoses branques del roure, concretament les que es troben a menor alçada, estan apuntades amb troncs ja que no suporten el seu propi pes. Sota el roure, en un espai entre un camp de conreu i un aflorament de roca, hi ha dos bancs, uns dels quals als peus d'un pi de tres branques.</p> | 08201-122 | Sector central del terme municipal | <p>Segons s'explica popularment, el nom de roure de la Senyora prové de la rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, amb la que es casà l'hereu del Vilar a mitjans del segle XIX.</p> | 42.0659400,2.1506500 | 429731 | 4657446 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60898-foto-08201-122-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es roure es troba catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60899 | Roure de la Mandra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-mandra | <p>El roure de la Mandra està situat a mig camí entre el nucli urbà de Sant Boi i la capella de Sant Roc, al nord-est del primer i al sud-oest del segon, al marge d'un camp de conreu. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar d'una zona erma on aflora a la superfície la roca mare. Té un perímetre de tronc de 352 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada que assoleix els 25 metres de diàmetre. El roure també destaca per la peculiar forma que té, semblant a la d'un canelobre, pel fet que la gran majoria de branques surten del mateix nivell, a pocs metres d'alçada.</p> | 08201-123 | Sector central del terme municipal | 42.0632400,2.1620900 | 430675 | 4657137 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60899-foto-08201-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60899-foto-08201-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim va sorgir fa poques dècades. | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60900 | Roure de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vila-rasa | Només es conserva una part de la capçada. | <p>El roure de Vila-rasa està situat uns cent metres al nord de la masia de Vila-rasa i pocs metres a l'oest d'un cobert de grans dimensions destinat a usos agropecuaris. Es tracta d'un roure de grans dimensions situat al límit d'un camp de conreu i a tocar de la pista forestal que condueix a la masia de Vila-rasa. Té un perímetre de tronc de 365 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que supera els 10 metres i una capçada d'uns 12 metres de diàmetre. Tot i així la capçada no es troba completa, probablement per l'efecte d'algun llamp. Sota el roure hi ha dues taules formades amb dues moles de molí.</p> | 08201-124 | Sector oest del terme municipal | 42.0484700,2.1303000 | 428028 | 4655524 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60900-foto-08201-124-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60901 | Pantans de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pantans-de-vila-rasa | XX | Els dos pantans, especialment el petit, presenten deixalles en algun punt. | <p>Els pantans de Vila-rasa estan situats al sud-oest de la masia que els dóna nom, en una petita vall orientada de nord-oest a sud-est per on transcorre el rec de Vila-rasa delimitada al nord-est per la costa de l'Horta i el serrat dels Morts i al sud-oest per la baga de Vila-rasa. Es tracta de dos pantans de reduïdes dimensions. El més gran, de forma arrodonida i situat al nord-oest del menor, ocupa una àrea aproximada d'1.2 hectàrees i té un perímetre superior als 400 metres. El menor té una forma allargada, està situat en un nivell inferior al gran (aproximadament uns 8 metres) i ocupa una àrea d'uns 2300 metres quadrats, amb un perímetre aproximat de 200 metres. Els dos pantans queden envoltats per vessants cobertes per pins, arribant en diverses zones fins ben a prop dels pantans. Per la seva condició de zona humida, els dos pantans acullen al seu voltant nombroses espècies d'animals, especialment aus.</p> | 08201-125 | Sector oest del terme municipal | 42.0454800,2.1334400 | 428284 | 4655189 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60901-foto-08201-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60902 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-0 | <p>La riera del Sorreigs és un afluent del Ter que neix al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, a la vessant oest del massís dels Munts. Entra al terme municipal de Sant Boi de Lluçanès a l'oest del nucli urbà i creua tota la vall on es troba el nucli i que conforma bona part del terme municipal, i en surt a l'extrem sud del terme, al sud de Cornet. El seu recorregut pel terme municipal té una orientació de nord-oest a sud i recull les aigües de nombrosos recs i torrents, entre els que destaquen el torrent de Furriola i el torrent de Prats al costat est i els recs del Purgatori i Vila-rasa al costat oest. Es tracta d'una riera humanitzada, on antigament es desviava l'aigua per a fer 'parades' on estovar el cànem i on hi funcionaven diversos molins (actualment només es conserven el molí de Cornet i el molí de Viladecans, que no es troba situat a la riera dels Sorreigs si no al torrent de Prats). Estava creuada per diversos ponts de reduïdes dimensions i per passeres, tot i que actualment aquests s'han substituit per passos moderns. Pel que fa a l'àmbit natural, la riera conserva una bona qualitat de l'aigua, fet que permet que en diversos punts dels seu recorregut s'hagin conservat espècies autòctones de la zona.</p> | 08201-126 | Sectors central i sud del terme municipal | 42.0453200,2.1534600 | 429941 | 4655155 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60902-foto-08201-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60902-foto-08201-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un tram de la riera del Sorreigs (no és el cas de la part que transcorre per Sant Boi de Lluçanès) es troba protegit com a PEIN. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60903 | Reserva botànica de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-botanica-de-la-cirera | <p>JUVANTENY, Pere i IBORRA, Isabel. Plantes remeieres. Reserva la Cirera. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | XX | Molts dels cartells es troben desubicats o en mal estat i algunes de les plantes hi ha desaparegut. | <p>La reserva botànica de la Cirera està situada uns 200 metres al sud-est de la masia de la Cirera, en una petita zona delimitada a l'oest per una pista forestal i al nord pel torrent de Furriola. Es tracta d'una reserva botànica de plantes i arbres, amb una part de flora autòctona ubicada en el seu hàbitat i una part de plantes remeieres autòctones que tradicionalment s'han cultivat al Lluçanès. La reserva ocupa una àrea amb diverses zones diferenciades, un prat herbat a l'extrem inferior, un serrat solell i una zona humida a l'entorn del torrent de Furriola. Entre les més de 200 espècies que es troben en la reserva hi ha les espècies conegudes per tothom de la zona, com l'esbarzer, l'espígol, l'orenga, la farigola, el romaní, el tortellatge, la sajolida o el pi roig, i moltes altres no tan conegudes com la gavarrera, la consolda, la cicuta, la ruda, la bufeta, la berbena, l'espernallac, la primavera, la broida, el donzell, la menta romana o l'herba queixalera. Cada espècie compta amb un cartell on apareix el nom de la planta, amb el nom científic i les propietats que té, ja sigui com a remei o per a altres usos populars, com quallar la llet, cardar la llana...</p> | 08201-127 | Sector central del terme municipal | <p>La reserva botànica de la Cirera va ser iniciada per Pere Juvanteny, conegut popularment com a Pere de la Cirera, pels volts de l'any 2000. Aquest santboienc, un gran especialista en fauna i flora autòctones i en saber popular, va idear la reserva amb la intenció de conservar aquelles plantes amb usos remeiers o populars que antigament es cultivaven i que actualment han caigut en desús, amenaçades en alguns casos amb la extinció.</p> | 42.0467200,2.1536100 | 429955 | 4655310 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60903-foto-08201-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60903-foto-08201-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha un llibret de la reserva editat per l'ajuntament de Sant Boi on es descriuen algunes de les plantes de la reserva, els tractaments d'algunes malalties amb plantes a més d'un quadre amb el llistat de les plantes relacionats amb la seva propietat i la part utilitzada. Algunes de les plantes més amenaçades també es conserven en el jardí que envolta la masia de la Cirera. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
| 60904 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-12 | <p>AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.</p> | <p>El camí ramader que passa per Sant Boi de Lluçanès prové de Sant Martí de Sobremunt i es dirigeix a Sant Agustí enllaçant amb el camí que prové de Sant Bartomeu passant per terme de Perafita i l'Hostal del Vilar, aquest identificat pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC amb el nom de ruta III. El camí ramader entra al terme de Sant Boi a partir del collet de Sant Martí; continua passant per la Casanova de Viladecans i es dirigeix en direcció nord fins a la Portella (prop de Codines); aquí el camí es torça en direcció nord-oest passant per l'ermita de Sant Roc. A partir d'aquí, seguint en direcció nord-oest, el camí enfila les costes del Vilar travessant el serrat de la Pinassa i s'arriba al pedró de l'Àngel de la Guarda. Prop d'aquí el camí, que segueix en direcció nord, deixa el terme municipal de Sant Boi i s'endinsa en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, en direcció a l'empriu dels Munts i baixant cap a la casa de parada i pleta del Collet de Sant Agustí, on enllaça amb la ruta III del Lluçanès.</p> | 08201-128 | Sector est, central i nord del terme municipal | <p>Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0608200,2.1697100 | 431303 | 4656863 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60904-foto-08201-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60904-foto-08201-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60905 | Sender d'Orís (PR C-54) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-doris-pr-c-54 | <p>Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat</p> | XX | <p>El sender d'Orís és un sender de petit recorregut de tipus circular en forma de vuit. Comença a Vinyoles, va en direcció a Orís, Vilanova, Sant Salvador de Bellver, la font de les Donzelles, la Creu de Serinyà, Puigdemalla, i torna per Sant Miquel d'Ordeig. Té 22, 160 km, salva un desnivell de 442 metres i té una durada aproximada de 5 hores i 15 minuts. El tram que transcorre pel municipi de Sant Boi de Lluçanès és el que va de l'església de Sant Salvador de Bellver descendint en direcció a la riera de Talamanca fins a passar prop de la font de la Donzelles, rodejant pel sud les balmes de Serinyà; des d'aquesta zona el sender surt del municipi de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 08201-129 | Sector est del terme municipal | 42.0596300,2.1919000 | 433137 | 4656713 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60905-foto-08201-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60905-foto-08201-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60789 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XIX | Borrell està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a l'oest de Vila-rasa i l'Abellar i a l'est de l'encreuament entre les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis amb forma d'L. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1802 inscrita a la llinda. Sobre el portal hi ha una llinda integrada al mur on s'observa una llarga inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un cobert bastit amb obra vista i a la dreta s'hi adossa perpendicularment la resta del volum principal, formant un petit pati. La façana oest té dues parts diferenciades per la forma d'L que té el volum principal. A l'esquerra hi ha la part dominada pel cobert adossat i a la dreta, al fons, s'observa a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. A nivell de planta baixa, dins el cobert, s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest és inaccessible per la vegetació que hi ha crescut al voltant. | 08201-13 | Sector oest del terme municipal | La masia Borrell apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. | 42.0490900,2.1255600 | 427636 | 4655597 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60906 | Sender del Sorreigs (PR C-46) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-sorreigs-pr-c-46 | <p>Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló.</p> | XX | <p>El sender del Sorreigs, també conegut com a Ruta del Sorreigs, és un sender de petit recorregut. Es tracta d'un itinerari circular amb inici a la població de Santa Cecília de Voltregà que arriba al Santuari de la Mare de Déu dels Munts on té un enllaç amb el tram Riu Ter - Santa Cecília de Voltregà. El seu recorregut passa per Sant Bartomeu del Grau, Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès. El recorregut és de 20.220 quilòmetres amb durada aproximada de 6 hores i salva una desnivell de 601 metres. El tram que travessa el municipi de Sant Boi de Lluçanès prové de la font de Peranoguera i passa prop de la masia de Foncendra, encara de Sant Agustí de Lluçanès; després, i seguint la riera del Sorreigs, es dirigeix en direcció sud-est cap a la font de la Prada; aquí es desvia en direcció sud i passa per l'oest de Cornet, a tocar del molí de Cornet i es dirigeix, encara al sud, passant per l'est de la masia de Sant Ponç, zona on el camí surt del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès.</p> | 08201-130 | Sector oest i sud-oest | 42.0492300,2.1497600 | 429639 | 4655592 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60906-foto-08201-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60906-foto-08201-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60907 | Sender de gran recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3-0 | <p>Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org</p> | XX | <p>El GR-3 és un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Sant Boi de Lluçanès correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal té aproximadament 5 quilòmetres i s'inicia a l'extrem nord del terme municipal, prop del Santuari de la Mare de Déu dels Munts de d'on el camí baixa en direcció sud-est per la carena del serrat de la Pinassa en direcció a l'Àngel de la Guarda. Un cop davallada la carena el camí arriba al coll de Creu Molar, i uns metres més enllà, a l'ermita de Sant Roc. Des d'aquest punt el camí segueix per la carena, que separa la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi, al sud, i la petita i més accidentada vall de la riera de Talamanca, al nord, fins arribar a la zona de la Casanova de Viladecans. Des d'aquí el camí agafa una direcció sud, travessant la carretera BV-4608 just a l'altura d'on s'inicia la carretera que condueix a Sobremunt i davalla uns metres entrant a la engorjada vall per on baixa la carretera, coneguda popularment com 'la Trona'. A partir d'aquí el camí abandona el terme municipal, abandonant la vall per anar a trobar la carena on es troba Santa Llúcia de Sobremunt.</p> | 08201-131 | Sector nord, central i est del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1992.</p> | 42.0613500,2.1692100 | 431262 | 4656922 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60907-foto-08201-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60907-foto-08201-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60908 | Pont de la Font de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-la-talaia | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. Inventari de ponts i pontons. Fitxa tècnica PO04124 (2001). Diputació de Barcelona. Àrea d'Infrastructures, Urbanisme i Habitatge. | XX | Els murs laterals del pont estan coberts de vegetació. | El pont de la font de la Talaia està situat a la carretera BV-4608 salvant el pas per sobre el torrent de Furriola, a l'est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, a l'oest de la Talaia i a pocs metres de la font de la Talaia, situada en una esplanada just al nord del pont. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra de carreus treballats de mida mitjana. Consta d'un sol ull, de 4'5 metres d'amplada i uns 6 metres d'alçada i amb obertura d'arc de mig punt amb imposta. A banda i banda de l'obertura hi ha uns contraforts laterals que sobresurten en angle de 45 graus. Actualment el pont es troba completament envoltat de vegetació. | 08201-132 | Sector central del terme municipal | El pont es va construir pels volts de l'any 30, quan es va construir la carretera entre Sant Boi de Lluçanès i Sant Hipòlit de Voltregà, coneguda popularment com 'la Trona'. | 42.0589500,2.1564100 | 430200 | 4656666 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60908-foto-08201-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60908-foto-08201-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 60909 | Resclosa del Molí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-cornet | XVIII | Únicament es conserven els forats de les posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de Cornet està situada sobre un gorg de la riera de Sorreigs, uns 250 metres al nord del molí de Cornet i al nord-oest de la masia de Cornet. Es tracta d'una resclosa de molí ubicada sobre una plataforma rocosa que forma un salt d'uns 2 metres amb un gorg a sota. Sobre la plataforma rocosa es conserven diverses filades de forats circulars dirigits cap al sud-oest, on comença el canal que comunicava la resclosa amb la bassa del molí, parcialment conservat. La filada de forats més propera al salt està formada per incisions circulars d'uns 12 centímetres de diàmetre. Pocs metres més amunt es troba una segona filada, en aquest cas doble, amb forats d'uns 18 centímetres de diàmetre. | 08201-133 | Sector sud del terme municipal | 42.0378200,2.1489600 | 429560 | 4654326 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60909-foto-08201-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60910 | Forn de pa de cal Pujals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-cal-pujals | XX | El forn de pa de cal Pujals està situat en una casa on es troba el mateix establiment del forn al nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès, a l'extrem sud de la plaça Nova. Es tracta d'un forn de pa construït a la primera meitat del segle XX, pels volts de l'any 40. Interiorment està format per una cambra de forma irregular, tot i que semblant a un octògon, d'uns 4 metres tant d'amplada com llargada i bastida completament amb maó refractari. El terra de la cambra està format per grans toves que, a causa de l'ús continuat del forn, s'han de canviar o revisar cada 2 mesos, i el sostre conté dues obertures que permeten l'extracció del fum. Exteriorment el forn consta d'un mur de maó a trencajunt amb dues obertures, una petita que només deixa pas per la il·luminació de l'interior amb una bombeta, i una de majors dimensions amb tancament metàl·lic, que serveix com a única boca del forn. A un costat de la boca del forn hi ha una placa metàl·lica amb el nom del constructor 'J. Garriga', i a l'altra un termòmetre, actualment en desús. | 08201-134 | Plaça Nova, 4. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El forn de pa de cal Pujals va ser construït pels volts de l'any 40 i ha servit ininterrompudament des d'aleshores. Els propietaris actuals fa 40 anys que n'estan al càrrec. | 42.0582200,2.1506800 | 429725 | 4656589 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60910-foto-08201-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60910-foto-08201-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 60911 | Cal Ferreric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreric | XVII | Cal Ferreric està situada al carrer Antic del nucli urbà de Sant Boi, en un petit eixamplament del carrer al sud-oest de la plaça Nova. Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est i al carrer Antic, conté a nivell de planta baixa una petita finestra, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda '16 IHS 72 Francesch Vila' junt amb una creu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem dret sobre el qual hi passen unes escales de pedra que condueixen al nivell de primer pis. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra treballada on van a parar les escales. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est es troba dominada completament per l'edifici que hi ha adossat a la dreta de cal Ferreric. La façana nord-oest conté diverses obertures disposades irregularment, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-oest conté un contrafort adossat modernament al nivell de planta baixa i diverses obertures disposades irregularment, la majoria de les quals reformades. | 08201-135 | Carrer Antic, 19. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0582600,2.1498600 | 429657 | 4656594 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60911-foto-08201-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60912 | Festa Major de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-boi-de-llucanes | CASELLES, Josep (1997). 'La solemnitat de la Mare de Déu d'Agost' a Programa de la festa Major de 1997. GIRAVENT, Marta (2008). 'Escampada 2008: 10 anys de festa al pantà' a La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, núm. 210, 8 d'agost del 2008. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Diari digital del Lluçanès: www.llusanes.com | XIX-XX | La festa Major de Sant Boi de Lluçanès es celebra per la Mare de Déu d'agost, el 15 d'agost, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa solemne cantada per la coral del poble. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen la setmana propera a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: actes culturals, esportius, balls, espectacles, concerts, festes infantils, exposicions, futbol, petanca, tir al plat, caminada, botifarrada, bingo o campionats de truc i botifarra. Un els actes més celebrats pel jovent és l'Escampada, una festa nocturna a l'aire lliure, amb concerts i disco mòbil, que es desenvolupa al pantà de Sant Boi i que l'any 2008 va arribar a la seva desena edició. Es tracta d'un acte alternatiu dins la festa Major organitzat primer per la comissió de festes i després per l'ESCAMPADAgrup que s'enfocà, des dels seus orígens, al públic jove. Als darrers anys ha tingut una gran acceptació a la comarca així com a la Catalunya central i en algunes edicions s'ha arribat al les 900 persones. Un altre acte ja amb força tradició és el dinar a la font de la Prada que es celebra, cada any, el dia 17 d'agost, així com també les sardanes a la tarda que tanquen tots els actes de la festa Major. | 08201-136 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La celebració de la Mare de Déu d'Agost deu ser tan antiga que va estretament lligada a la fundació del poble i la seva església. Però, pròpiament com a festa Major, molt probablement, devia començar a celebrar-se a mitjans del segle XIX. A començament del segle XX durava tres dies: el dia de la Mare de Déu, l'endemà o tornaboda, i el dia 17, conegut com el dia d'anar a la font. Una comissió formada per cinc o sis persones tenien cura d'organitzar l'esmentada festa. El dia 15 d'agost, al matí, es feia una cercavila que s'acabava davant de l'ajuntament, aleshores situat a la plaça Major. Els membres del consistori i altres autoritats passaven entremig dels músics per anar cap a l'església. Els músics seguien la comitiva d'autoritats i, fins i tot, antigament cantaven en l'ofici; en algunes èpoques ho feia l'orfeó. En acabar l'ofici en honor a la Mare de Déu Assumpta, es feien sardanes a la plaça Major, que estava tancada amb boixos i hi havia un escenari. En acabar hi havia el costum d'anar a fer el vermut al local del Centre. Quan tothom era a casa seva a dinar es feia el 'llevant de taula', que consistia en el fet que els músics, organitzadors de la festa i pabordesses anaven a demanar diners per totes les cases del poble per tal de poder sufragar les festes. A la tarda hi havia partit de futbol i després ball a la plaça Major. Durant el ball hi havia un moment en què es tocava el Ball del Ram i el Ball del Puro, alhora que es subhastava una toia i el que la treia podia ballar sol o convidar altres parelles. Als volts de les nou del vespre es feia una serenata davant de la casa de l'alcalde: la gent portava atxes i els músics tocaven dues o tres peces. A la nit es tornava a fer ball. El dia de la tornaboda, a la tarda l'orquestra feia un concert al cafè del Centre. A continuació, ball de tarda a la plaça Major i a la nit es feia teatre al local del Centre; en acabar ball a la plaça Major. Aquest mateix dia, a les set de la tarda, es celebrava una missa a l'ermita de Sant Roc i Sant Sebastià. El dia 17 s'anava a la font de la Prada a berenar; si feia ball amb un piano de maneta, que hi era portat amb un carro i una mula. Ara i des de fa una colla d'anys s'hi fa un dinar i després es ballen sardanes. Més tard, sobretot després de la Guerra Civil la festa Major va anar canviant en alguns aspectes i, fins i tot, alguns anys va canviar de dies. Ara i des de fa una colla d'anys, es torna a celebrar per la Mare de Déu d'Agost, i la majoria d'actes es fan a la plaça Nova (MONTAÑÀ i PLANES: 2004) | 42.0586200,2.1509000 | 429744 | 4656634 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60912-foto-08201-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60912-foto-08201-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina web: llusanes.com | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60913 | Festes de Sant Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-baldiri | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. CASELLES, Josep (1996). 'El Nostre Patró i la seva festivitat' al Programa de la Festa Major de 1996. | XIX-XX | Les festes de Sant Baldiri es celebren els dies propers al dia 20 de maig, dia del patró Sant Baldiri o Sant Boi. Les festes s'inicien amb la revetlla de Sant Baldiri, la vigília del dia del patró, amb una foguera a la plaça Nova de la població que s'acompanya amb coca i vi dolç. El dia 20 es celebren els actes més tradicionals com la missa solemne a l'església parroquial o el dinar popular, també organitzat a la plaça Nova. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen les festes de Sant Baldiri que varien cada any en funció de la seva programació: esmorzars populars, xocolatada, activitats infantils, exposicions, cafè-concert, teatre, campionat de botifarra i la ja tradicional farra d'en Baldiri organitzada per l'Escampadagrup. | 08201-137 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La festa té els orígens en el culte del desvetllament de la natura i de la vida. Aquesta festa pagana, com molts altres, va ser cristianitzada. A Sant Boi, la confraria del Roser, fundada el 20 de setembre de 1612, recollia en una de les ordinacions l'obligació d'organitzar una festa per Sant Baldiri i una altra al primer diumenge d'octubre. Era costum que els administradors de la festa de Sant Baldiri donessin menjar als músics dels seus propis béns, i que tot el que apleguessin en els balls, a la plaça o en altres llocs, anés a parar a la confraria. Durant molts anys, es celebrava un ofici religiós i es cantaven els goigs. A la vigília es feien focs a cada cap de carrer. A partir de l'any 1955 es va fer coincidir amb Sant Baldiri la primer fira ramadera, amb concurs de bestiar, concert, teatre i ball. Aquesta fira es va fer durant sis anys. La festa, però, va començar a donar un tomb important. Fou a partir de l'any 1979, quan per iniciativa d'un grup de santboiencs es va començar a fer la matança del porc a la plaça Verge dels Munts, i al cap d'uns anys, concretament l'any 1992, es va traslladar a la plaça Nova, on es fa un dinar popular (MONTAÑÀ, PLANES:2004). | 42.0585800,2.1508500 | 429740 | 4656629 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60913-foto-08201-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies les ha facilitat Baldiri Selva. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60914 | Pa de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-de-sant-boi | La tècnica artesanal de coure pa de llenya ha passat de pares a fills. | La tècnica artesanal de coure pa de llenya es conserva a Sant Boi al forn cal Pujals. Primer de tot es fa el pa amb farina, sal, aigua i llevat i es posa a amassar en una màquina que fa la barreja. Un cop es té feta la massa es pesa i es funyeix (es dóna forma arrodonida) i a continuació es posa en unes calaixeres de fusta de faig on durant 1h o 1'30h es deixa fermentar. A continuació, amb les mans, es dóna forma als pans (rodons, girats, etc.) i es tornen a posar a la calaixera, ara sobre una tela i separats per plecs durant 2h. D'aquesta manera com més llarga és la fermentació més gust agafa el pa. Mentrestant es fa foc a cambra del forn (on després es courà el pa) posant-hi 3 o 4 feixos de pi o de 8 a 10 paquets de fusta de faig al centre de cambra, que cremaran durant 2h i permetran fer una fornada que durarà tot el matí (des de les 9h fins a la 13h). Un cop passades les dues hores es neteja l'interior de la cambra del forn, que arriba a 200 graus, i es treu la brasa i el carbonet. Un cop la cambra està neta i el pa ha fermentat, ja es poden posar les peces de pa a la cambra del forn. El pa s'haurà d'anar redistribuint a les diferents parts de la cambra del forn segons el temps que necessita per coure cada tipus de peça i l'estat en què es troben. D'aquesta manera primer es col·locaran cap al fons de la cambra (on es cou més ràpid) i a mesura que estiguin més cuits s'aniran col·locant més endavant (ajudats per les pales de forner, d'una gran llargada i de diferents mides i amplada segons el tipus de pa que han de moure). Els temps de cocció del pa són les següents: el pa rodó de quilo i les barres de quilo tenen una cocció de 1'30-2h; les barres de ¾ de quilo necessiten entre 1'15h-1'30h; les barres de mig aproximadament 1h i les barretes entre 15 i 20 minuts. | 08201-138 | Forn de pa cal Pujals. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El forn de cal Pujals es va construir a la dècada dels anys 40 del segle XX. A partir d'aleshores sempre s'ha fet pa de forma artesanal, amb llenya. Des de la dècada dels seixanta s'encarreguen de fer pa la família actual i la tècnica ha passat de pares a fills. | 42.0582200,2.1506800 | 429725 | 4656589 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60914-foto-08201-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60914-foto-08201-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60915 | El follet del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follet-del-vilar | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Un temps un follet es va apoderar del Vilar, fins al punt de ser el malson dels seus habitants, sobretot de les criades. Cada nit els entrava pel forat del pany, per sota de les portes, per les escletxes de les finestres i per qualsevol altra engruna d'espirall, i era debades que les tapessin amb draps o altres coses, perquè l minúscul personatge els entrava per tot arreu. Vigilava que la taula estigués ben parada, els plats ben nets, la llar ben escombrada, i que tot estigués ben endreçat i ben net. Quan li semblava que no estava prou net, pujava al llit de les criades, es posava sota el llençol i els ventava cada surra que les deixava blaves. També es ficava al rebost a veure si tot estava en bon ordre i, sobretot, a veure si aprofitaven ben bé el menjar, perquè una de les coses que més el feia enfadar i que més l'amoïnava era que no s'aprofitessin les coses i que no estalviessin força. Quan s'adonava que no aprofitaven prou bé el menjar i que feien les coses amb deixadesa, fet una fúria estirava els peus de les dones mentre dormien, i sobretot els esbullava els cabells de manera que els costava molt de poder-se'ls pentinar. Tant és així que, dels gafets i dels nusos dels cabells, ja en diuen follets. El follet era molt amic del bestiar, sobretot del de peu rodó. Anava a la quadra i li pentinava les crineres, sobretot la cua, i trenava amb tanta traça i de manera tan bonica com no era capaç de fer-ho persona nada. L'animal pentinat pel follet es coneixia de tres hores lluny. Si les criades estaven desesperades amb el follet, els que tenien bestiar feien el que podien per anar a posar al Vilar, per tal de poder lluir el bestiar ben polit sense costar-los cap feina. El follet tot ho removia i ho feia anar en renou i feia una fressa d'allò més. Encara que el volguessin empaitar, no podien pas, perquè, així que s'acostaven al soroll amb un llum encès es fonia i no veien ningú, però així que apagaven el gresol tornava a moure fressa. Quan s'enfadava perquè no trobava les coses endreçades. Movia un renou que no deixava dormir ningú. Per tal de fer-lo content li deixaven alguna llaminadura perquè s'entretingués: mel, formatge, pastissets...Com que era llaminer, així estava content. Si trobava tota la casa neta, esperava que fos hora d'anar-se'n assegut al peu de les debenadores, que sol ser el seu lloc d'estada. A vegades s'entretenia fent rodolar una pedra rodona que ell es portava com una joguina i que mai no es descuidava d'endur-se-la quan se n'anava. Posseir una pedra de follet porta gran riquesa i felicitat. Van molt buscades, però són gairebé impossibles d'heure, perquè els follets n'estan molt gelosos. Per fer fugir el follet, s'escampa mill per terra. Ell, quan el veu, portat pel seu arrelat sentit d'estalvi, es posa a collir-lo de gra en gra; però, com que té les manetes foradades, a mesura que el va collint li torna a caure, i per més que fa no se'n pot sortir i acaba per anar-se'n, enutjat de no poder evitar aquella disbauxa. Al Vilar prou van escampar mill per tot arreu on més anava el follet, però no se'n van poder sortir. Desesperats en veure que no se n'anava, van decidir abandonar la masia i anar a viure a un altre casal. Van carregar més de cent carretes i se'n van anar. I heus aquí que quan la criada major anava a fer una truita es troba que s'havien descuidat la paella. De seguida va córrer a buscar-la al Vilar, però pel camí la va trobar que caminava dreta, i tota parada va sentir una veueta que li deia: -Ja la porto, ja la porto. Era el follet, que vetllava pels interessos de la gent del Vilar. Un cop se n'hagueren anat, va resseguir tots els racons per veure si s'havien deixat res, i en trobar la paella se la va carregar a coll, i cap a la casa nova falta gent. La criada, però, no va veure sinó una paella que caminava, tan i tan remenut era el follet! | 08201-139 | Sector central del terme municipal | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En veure que ni mudant de casa no es podien desempallegar del follet, ho van deixar córrer i se'n van tornar altra vegada al Vilar. I no s'explica com es van treure el follet del damunt.'Aquesta llegenda va ser recollida per Joan Amades dins Folklore de Catalunya i també es troba recollida dins 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60790 | Coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-triador | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XIX | Coll Triador està ubicat en un punt elevat a recer d'un petit coll natural al límit amb el terme municipal de Perafita, al nord-est de la Serra i a l'oest del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de múltiples ampliacions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Compta amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes en la part oest i només amb planta baixa i primer pis a la meitat est, a causa del desnivell. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté dues cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada i una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana est, de dimensions reduïdes a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord també conté cantonades integrades al mur. A la part esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La part dreta queda ocupada per una gran obertura emmarcada amb pedra treballada que ocupa tota l'alçada de la façana. La façana oest, on també s'observa una cantonada integrada al mur, conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. | 08201-14 | Sector oest del terme municipal | Coll Triador apareix documentada com a topònim en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. La masia fou construïda per a controlar l'horta de la masia de la Serra, ubicada en un punt enclotat a mig camí entre Coll Triador i la Serra. | 42.0566600,2.1352400 | 428446 | 4656429 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60790-foto-08201-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Coll Triador es coneix també popularment com l'Infern. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 60916 | La castellana de Montorroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castellana-de-montorroell | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Vídua d'Arnald de Montorroell, mort en el camp de batalla lluitant a les ordres de Pere III d'Aragó, s'unia a la seva singular bellesa i la seva aparent fragilitat una gran energia que li servia per governar amb mà dura les seves hosts portant-les sempre amb una fèrria disciplina. Ben abillada i muntada en un vigorós corser de guerra, emprenia freqüents lluites amb els seus veïns d'Orís i Besora. En una ocasió en què el rei necessitava reunir un poderós exèrcit per lluitar contra els francesos, aquell va demanar ajuda a tots els senyors dels castells i els va ordenar que unissin totes les forces a les seves. Al capdavant dels seus homes es va presentar la castellana de Montorroell, que va ser rebuda en la seva règia tenda pel mateix rei. Sorprès va quedar el rei en veure una dona comandant una tropa tan nodrida, i li va dir: -Deixeu, senyora, les vostres tropes i vós podeu retornar al vostre castell L'altiva senyora li va contestar: -Els meus homes, senyor, sols de mi poden rebre ordres, i a ningú més obeeixen. Si jo no puc quedar-me, tampoc ells es quedaran. El va saludar amb una lleugera inclinació i, muntada de nou en el seu cavall, al capdavant dels seus guerrers l'altiva i orgullosa castellana va retornar al seu castell' | 08201-140 | Sector nord del terme municipal | 42.0751400,2.1663000 | 431036 | 4658455 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida, en castellà, en el número 37, de gener de 1961, de la revista local 'S. Boy'. Recentment va ser arranjada i traduïda dins el recull de llegendes 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60917 | La creu vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-vermella-0 | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Vivia a Sant Boi una noia, maca, blanca de pell i de cara rosada. Els seus ulls blaus eren de dolça mirada com trossets de cel. Els seus cabells eren com una espiga daurada de blat madur. Era tanta la seva bondat, reflex de la seva ànima, que era estimada i respectada per tothom. A la nena no li faltaven pretendents i rondadors que la festegessin. Però ella, enamorada, sols corresponia a un galant que li havia jurat amor etern. Es va formalitzar el prometatge deixant gelosia i rancors en els menyspreats pretendents. Ja no hi va haver pau. Es van succeir les baralles, provocades, especialment, pel més característic, menyspreable i de baixes passions, que en el seu despit es creia el més ofès. La cosa no acaba aquí. Un dia que la parella es dirigia als Munts per resar a la Mare de Déu, van tenir una mala topada: davant seu, esperant-los amenaçadorament, tancant-los el camí en el lloc més intricat del bosc, hi havia el seu rival. Els increpa, els insulta i, en el seu odi, ja no en té prou amb paraules, envesteix furiós el noi, que es defensa. Enmig de la fúria, treuen les seves dagues de mànec blanc i d'afilada fulla. Fuig despavorada la nena. Crida demanant ajuda mentre els dos rivals s'ataquen amb un furor cec. Les seves dagues fereixen, rascant les seves carns, buscant-se el cor, en un boig desig de matar. Hi acudeix gent i, quan hi arriben, tot ha acabat:: dos cossos ensangonats, dos cadàvers, jeuen al peu del camí, i, al seu costat, les seves dagues formen una estranya creu. Passa el temps, però la nena no oblida. Amb una mà piadosa, sobre un tosc pedestal de pedra ha posat una tosca creu, pintada de vermell i blanc: vermella com la sang i blanca com el seu amor. Cada vegada que va al santuari resa davant seu i, amorosament ajudada pels que l'acompanyen, en té cura i la conserva, afegint-hi algunes pedres. Passa el temps. Han passat els anys, però el seu pas no ha mitigat el seu dolor. Asseguda darrere la seva finestra, mirant cap a la creu vermella, la velleta llangueix lentament; els seus ulls de dolç mirar ja no són blaus, ja que els entela el dolor, ni són trossets de cel. Els seus ulls no hi veuen de tant de mirar, els seus ulls no hi veuen de tant de plorar. Del seu rostre ha fugit el color, i blancs són aquells cabells rossos com una espiga daurada de blat madur. Passa el temps. I un dia, un dia gris, quan la tarda declina, asseguda darrere la seva finestra, com una flama que s'apaga, la velleta s'extingeix amb els ulls dolçament fixos, sense veure-la, en la seva estimada creu vermella. Des d'aleshores, com a piadós record, els que passaven pel costat de la creu, hi posaven una pedra i resaven alguna oració. Aquella creu vermella i blanca: vermella com la sang vessada i blanca com l'amor pur i blanc d'una nena enamorada. ' | 08201-141 | Sector nord del terme municipal | 42.0718100,2.1526800 | 429906 | 4658097 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida, en castellà, en el número 14, de febrer de 1959, de la revista local 'S. Boy'. Recentment va ser arranjada i traduïda dins el recull de llegendes 'El Lluçanès màgic', d'on també s'ha extret la imatge. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60918 | Un any de sequera a Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-any-de-sequera-a-sant-boi | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Era pel mes de maig i feia mesos que no queia ni una gota del cel i la terra estava seca i esquerdada. Els conreus feien llàstima de mirar-los. L'ordi i la xeixa no granaven, la sequera els matava, fins i tot el mestall perillava. I així un dia darrere l'altre. Sempre bufava aquell vent de ponent que ho asseca tot: el vent de la fam. Ja feia setmanes que cada diumenge a missa major es resaven parenostres demanant a la Verge dels Munts que fes ploure. Un dia sortint de missa, a la plaça de l'església la sequera estava en boca de tothom, la preocupació era ja gran, i els caps de casa s'adreçaren al senyor rector per tal que amb tota urgència organitzés les prèdiques a la Mare de Déu dels Munts. Aquella mateixa tarda sortia un grup de gent en processó cap a la capella de Sant Roc a demanar que plogués. Però passaren uns dies i la sequera cada cop era més gran i la pèrdua de la collita es veia ja imminent. Semblava una maledicció del cel. El senyor rector estava també molt neguitós perquè la Mare de Déu dels Munts no els volia escoltar, i per demostrar-li la devoció que li tenien els santboiencs, va pensar-ne una de més sonada. Un dia al matí sortia en processó tot el poble de Sant Boi cap als Munts. Durant el camí amb la més fervent devoció es va resar el rosari, i dalt dels Munts el rector va dir una missa. Després tragueren la Mare de Déu a fora i seguiren els cants i les prèdiques mentre en processó anaven donant voltes a l'església amb la Verge carregada a l'esquena de quatre fornits pagesos que suaven com rucs per la calor i el pes de la imatge. Tot era inútil. El sol lluïa esplendorós i a l'horitzó no es veia ni una miserable broma que assenyalés la imminència de la pluja tan desitjada. Era tot un poema veure les cares de la pobra gent de Sant Boi acalorada i decebuda. De cop, el senyor rector es va parar i dirigint-se a la Verge digué: -Si no ens voleu donar aigua, ja us en donarem nosaltres a vós.- Agafà el salpasser carregat d'aigua beneïda i, davant la sorpresa de tothom, va començar a mullar la Mare de Déu dels Munts a cop de salpasser. A l'endemà un temporal de pluja, vent i calamarsa, amb unes pedres grosses com el puny que fins i tot trencaven les teules de les teulades, va caure sobre Sant Boi com ningú ho havia vist mai.' | 08201-142 | Santuari de la Mare de Déu dels Munts. Sant Agustí de Lluçanès | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida per Pere Juvanteny i Canadell, que l'havia escoltat a la seva àvia, nascuda a Sant Boi de Lluçanès l'any 1898. Recentment va ser recollida dins 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||||
| 60919 | El salt de la cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-cabra | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | 'Un dia, de no fa pas gaires anys, per aquells verals del Vilar passava un sagalet en companyia d'una dona. Venien d'una petita masoveria dels afores de Sant Boi, a prop d'on la riera del Sorreigs comença el seu tortuós descens cap al Ter. La dona, d'una edat avançada, vestia saca i faldilla, amb mocador negre al cap. Era cantaire i romancera, i coneixia totes les herbes remeieres. Era una dona d'aquelles del parlar de les quals brollaven tots els coneixements de la cultura i la tradició popular, el tresor que el nostre poble ha anat teixint durant segles i que avui en dia anem perdent amb una indiferència feliç. El sagalet, que amb prou feines traspassava la primera dècada de la seva vida, solia acompanyar sovint la seva àvia a resseguir les vores i marges dels camps per cercar menjar per al conillam que les dones de la casa engreixaven a l'entrada del mas. Mentre passaven a la vora del Vilar i anaven omplint el cistell de plantatges, veces i lletsons, el noiet no parava mai de demanar a la seva àvia per tot el què veia: els ocells, les plantes, els arbres, els animals. Tenia un afany desmesurat per aprendre i descobrir tot el que passava al seu entorn. Aquesta casa és molt gran. Oi? Verge, si n'és de gran -contestà l'àvia-. Diuen que té tantes finestres com dies té l'any. És cert que són molt rics els del Vilar? Ho són tant, de rics, que podrien anar des de Sant Boi fins a França sense perdre el terme, i probablement no se l'haurien acabat. On és França? Ui! França és molt lluny, més enllà del Pla d'Anyella, darrera d'aquelles muntanyes. Si té tantes finestres com dieu, és que hi deu viure molta gent Valga'm Déu si n'hi viu de gent. Entre criats, cambrers, mossos i tots els jornalers que s'hi apleguen , sobretot quan és temps de collita, la casa és com un petit poble. Jo diria que la més gran del Lluçanès. I l'amo qui és? Preguntava el minyó, cada vegada més sorprès pel que sentia. L'amo és tan important que té el nom més llarg de la comarca. Es diu senyor de Vilar de Pedrals de Fontcuberta i de Foix. Caram! Com s'ho deu fer per recordar-se de tantes paraules? Bé prou que se'n recorda! A la seva cambra hi té una calaixera atapeïda de papers recargolats. Pots comptar! Amb els casaments que ha fet aquesta família amb les pubilles de les cases més importants del país, i totes les propietats que tenen, els duros els vessen de les mans. Ja diuen allò que si vols saber qui són els més rics de la terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Sagaró i l'Espona de Saderra. Jo he sentit a dir que els del Vilar són rics perquè van trobar un tresor amagat dins d'unes olles. És ben cert -contestà la padrina-. Quan jo m'hi estava de minyona les havia rentades més d'una vegada, aquestes olles, i bé prou que costava de fer-les netes. Però d'això ja fa molts anys, més val no parlar-ne. I per què no en voleu parlar, àvia? Mira, fill, hi ha coses que és millor deixar-les tal com estan. Va, padrineta, conteu-me la història del tresor. Tot d'una la vella, entendrida per la insistència del vailet, es va parar i, mentre seien tots dos sota un roure a la vora d'un torrentet a les envistes del Vilar, va començar a explicar la història del tresor. Fa molts anys, aquesta casa no era pas més gran que qualsevol altra pairalia de la parròquia de Sant Boi, més o menys com l'Oliver, Peranoguera, Codines o Bertans. Va passar que, sense saber per què ni com, la gent del Vilar es van assabentar que ben a prop del seu termenal hi havia un tresor amagat. No sabien on era, ni qui l'hi havia amagat, però ho tenien per certesa. Potser era dels temps de les guerres amb França, que portaven per aquestes terres la pobresa, el pillatge i la malvestat. La gent de Sant Boi va haver de suportar el menyspreu i els saquejos de la soldadesca. | 08201-143 | Sector central del terme municipal | (Continuació descripció) I dieu que les havíeu vist, les olles? Ja t'he dit que sí, minyó. Quan jo era una mica més gran que tu m'estava al Vilar per minyona i les olles eren penjades en una lleixa de la cuina. Donya Cinteta, que era la mestressa, les volia sempre molt netes. Ella fou qui un dia m'explicà aquesta història mentre fèiem bullir la perolada per als porcs. Encara recordo la cara que feia el Tut quan sentia a parlar de les unces d'or. Qui era el Tut? El Tut era un pobre beneitó que es va passar la vida jaient a la vora del foc de la cuina del Vilar, entre argelagues, buscalls i tions. La seva única feina era mantenir encès el foc de la llar. Tot just quan passaven el carrer de les cases noves i, una mica més avall es van parar un moment a beure aigua de la font dels Plàtans. Padrina, en sabeu més, de cuentos de tresors? Vinga, noi, afanyem-nos que, si no, arribarem a casa a les fosques.' Extreta del recull el Lluçanès màgic, explicada per Pere Juvanteny que l'havia sentit explicar per la seva àvia, Carme Musoll, nascuda l'any 1898. | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Qui sap si algun desesperat propietari, veient perillar els seus estalvis, es va veure obligat a enterrar-los en algun lloc del bosc i, després de morir, la seva fortuna va quedar en l'oblit.El cas és que un dia l'amo del Vilar, decidit a qualsevol cosa per tal de trobar el tresor, marxava amb el seu cavall a alçar figura a Barcelona.Diuen que en aquesta ciutat, hi ha un lloc envoltat de misteri, on tenen clarividència per endevinar la veritat de les coses, els secrets més secrets i l'esdevenir de les persones. Però no a cap preu, ja que més d'un hi ha trobat el turment de la consciència, o n'ha pagat una feixuga penyora.No obstant, la decisió era presa i el senyor del Vilar ja passava el llindar d'una fosca porta d'algun recòndit carreró de la ciutat de Barcelona. Al cap de poc, una veu tremolosa sorgida de qui sap on, deia aquestes paraules:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces hi són.L'endemà l'home del Vilar marxava de retorn cap a Sant Boi, i pel camí no feia més que encaparrar-se pensant en el significat de les paraules que havia dit aquella veu.Quan ja passava a les envistes del Lluçanès, li va venir de sobte un pensament. Recordà que molt a prop de casa seva, a la vora del torrent que baixa de per enllà el pedró de l'Àngel de la Guarda, hi havia un lloc anomenat el Salt de la Cabra, justament al costat d'on s'aixecaven uns vells oms.Però, per desventura seva, els oms eren del seu veí, l'Oliver.Decidit com era, tot just arribar al Vilar, amb molta discreció s'afanyà a demanar a l'Oliver que li vengués els arbres en qüestió. El veí sorprenentment hi accedí.Un cop amo dels oms, es féu acompanyar d'un mosso de la seva confiança i, en un dit i fet, a cops de destral, van fer caure de soca-rel tots els oms del Salt de la Cabra.De sobte, dins la soca de l'arbre més gros i de fusta més recargolada aparegueren unes olles de coure plenes a vessar d'unces d'or.Des d'aquell dia, el Vilar fou la casa més rica de tota la contrada.Al cap de poc temps, un estol de picapedrers, paletes i fusters es posaren a treballar durant anys per bastir aquesta fastuosa casa que avui es pot veure.A partir de llavors, al Vilar hi feren estada prínceps i grans generals i, en temps dels carlins es convertí en caserna militar. S'hi cobraven les contribucions que servien per pagar la guerra, i, des de la sala de la casa, el Comte d'Espanya i l'intrèpid general Savalls preparaven la lluita contra els liberals.En aquesta guerra, els del Vilar -que ja eren uns senyors molt importants- hi van invertir molts dels seus cabals. Tants com en van perdre.Passat un temps l'hereu del Vilar va començar a pensar en la possibilitat que el tresor del Salt de la Cabra estigués incomplet. Vull dir que encara s'haguessin descuidat alguna olla enterrada en algun racó del bosc.Per assegurar-se'n, se'n tornà a marxar altra vegada amb el seu cavall cap a Barcelona a alçar figura, en el mateix lloc misteriós on temps enrera li havia estat revelat l'amagatall del tresor. Allí va sentir de nou la mateixa veu, però aquesta vegada li digué:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces ja no hi són. Qui té les unces? El Vilar de Sant Boi.I així acaba la història del tresor del Salt de la Cabra. Els del Vilar són molt rics, però ningú sap el preu que han pagat per la seva gosadia -deia la vella mentre contemplava com el sol es ponia per darrera el PurgatoriApa vailet! Anem, que ja és hora de munyir, i el bestiar no vol saber res de cuentos.Tots dos emprengueren el retorn corriol avall. El noi, esbalaït encara pel que havia escoltat de la seva àvia, en volia saber més i més, i no parava mai de preguntar.I on era el lloc on van trobar el tresor?Fa una estona tu hi eres assegut a sobre: en aquella roureda on ens hem parat, vora el torrentet, abans hi creixien ufanosos els oms amb les olles enterrades a les seves soques. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||||
| 60920 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-22 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. A Sant Boi es cantaven el Dissabte de Pasqua; un grup d'homes i joves anaven a cantar a les cases de pagès acompanyats amb un burro ben guarnit amb les alforges on s'anaven dipositant els ous, conills, pollastres, i tos els donatius que s'obtenien. El Diumenge de Pasqua , després de la missa major, es cantaven caramelles davant l'església i, tot seguit, anaven per tot al poble a cantar i amb una cistella adornada recollien les donacions. Els nens anaven vestits amb barretina, camisa blanca, pantalons foscos i sabates de betes. Actualment, aquest costum encara es manté viu amb una gran participació de la mainada que continuen la tradició d'anar a cantar a les masies de pagès i també al poble el Diumenge de Pasqua. | 08201-144 | Masies i nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.0574800,2.1517700 | 429815 | 4656506 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60920-foto-08201-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60920-foto-08201-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Dilluns de Pasqua es van a cantar les caramelles a l'aplec que es celebra al Santuari dels Munts.Les dues primeres fotografies les ha facilitat Baldiri Selva. La tercera ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 60921 | Gojaires del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gojaires-del-roser | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | Aquest costum s'ha perdut. | Els gojaires es nomenaven, cada any, entre els propietaris. N'hi havia dos de pagès i dos del poble, i normalment era gojaire el que aquell any es casava. Cada un d'ells podia portar l'acompanyament que volgués. El dissabte de Pasqua, a les vuit del matí, després de l'al·leluia, es reunien. Es dividien en dos grups de quatre, i sobre cavall, anaven a verals diferents a cantar els goigs del Roser per les cases de pagès. A l'hora de dinar es trobaven a la casa d'un gojaire de pagès i solien fer-hi un bon tiberi. Després de dinar se n'anaven a cantar pel poble. A aquells que no eren propietaris els cantaven els goigs a fora de casa seva, mentre que als propietaris pujaven a cantar-los a la casa, on menjaven galetes i ametlles i bevien moscatell i anís. A sopar anaven a casa d'un gojaire del poble. | 08201-145 | Masies i nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | Aquesta tradició es va perdre a inicis dels anys 50 del segle XX. | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 60922 | Pabordesses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pabordesses | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès. | Aquest costum s'ha perdut. | Les pabordesses de la Mare de Déu del Roser eren les noies filles de propietaris que es casaven aquell any; a partir dels anys cinquanta no calia que fossin filles de propietaris. N'hi havia un de pagès i una de poble i cada una portava una ajudanta. Anaven vestides de negre amb mantó i eren les encarregades de tenir cura durant tot l'any de l'altar de Roser. La diada de Corpus s'empolainaven per sortir al carrer a captar per la Mare de Déu del Roser. A la sortida de missa, a les places i carrers, repartien clavells blancs que portaven en unes safates a canvi d'un donatiu. Acabat el mandat eren substituïdes per dues més. | 08201-146 | Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | 42.0587500,2.1517000 | 429810 | 4656647 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'Records de Sant Boi en sèpia'. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml