Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95310 | Esbart Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esbart-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba.<em> Informe de valoració i actuació sobre el patrimoni per a l'àmbit de gestió de territori. </em></span></span></span></span></span>Seu de l'Esbart, c/ Migdia, 2-6. 27 d'octubre de 2006. Expedients OBMA2006000172 enderroc i consolidació de façanes i OBMA2006000173 construcció d'obra nova.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba.<em> Informe de valoració i actuació sobre el patrimoni per a l'àmbit de gestió de territori. Local de l'Esbart Sant Cugat. Enderroc de les façanes als carrers Balmes i Sant Medir</em>. 2 de juliol de 2009. Expedient UL31/09/204.</span></span></span></span></span></p> | XXI | L'estat actual de l'edifici és bo perquè data de 2014. Actualment, conserva només el basament de pedra de l'edifici original. S'ha reconstruït el volum, així com les obertures i les cornises de les façanes laterals. La resta és una adaptació per reconvertir-se en habitatge plurifamiliar. | <p>Edifici construït l'any 2014 que manté elements que evoquen l'anterior edifici, que era una antiga nau d'un magatzem agrícola i que havia estat també seu de l'Esbart de Sant Cugat. </p> <p>L'actual edifici adopta igualment la forma de nau industrial i conserva el volum de l'antic immoble. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. El solar fa 43,6 metres de llarg per 10 metres d'ample. Conserva al llarg de les tres façanes la part inferior de l'antiga façana, feta amb aplacat de pedra. També els frontons en les dues façanes laterals i les cornises que hi ha en aquestes dues façanes, així com la del carrer Migdia, que marca la línia de la coberta. Les obertures són, com tots els murs, completament noves i no es corresponen amb l'edifici antic. Malgrat això, la nova construcció intenta seguir a les façanes laterals la distribució antiga, amb un finestral amb arc rebaixat, amb dos mainells o monjos, a l'alçada del primer pis.</p> <p>L'edifici original era una gran nau de planta rectangular, amb murs amb basament de pedra i alçat de maó revestit. La coberta era a doble vessant sobre grans encavallades. Les façanes laterals, als carrers Sant Medir i Balmes, mostraven un disseny eclèctic, amb obertures d'intenció decorativa i, a la part superior, cornises que dibuixaven un timpà d'estil neoclàssic. Durant molts anys a la façana del carrer Sant Medir aquest edifici va acollir el mosaic anomenat 'Paga-li, Joan'.</p> <p> </p> | 08205-351 | Carrer Migdia, números 2, 4 i 6. | <p>Originàriament en aquest indret hi havia la nau industrial que havia estat seu de l'Esbart Sant Cugat. L'edifici fou enderrocat l'any 2010. Quatre anys després, el 2014, va finalitzar la construcció d'un nou edifici que mantenia elements que evocaven l'anterior, com el volum, els fronts i les seves cornises, algunes obertures i la part inferior de la façana. No es va tornar a col·locar el mural del 'Paga-li Joan', obra de Lluís Pallarès que estava situat a la façana lateral del carrer Sant Medir. Actualment es conserva als magatzems dels Museus de Sant Cugat.</p> <p>L'edifici originari, construït entre els segles XIX i XX, havia estat reformat en diverses ocasions. Hi ha documentada una reforma entre els anys 1985 i 1986, quan es va modificar l'edifici de la part del carrer Sant Medir com a seu de l'Esbart Sant Cugat. Uns anys més tard, el 1993, es va adaptar l'altra part de l'edifici per ubicar-hi una fusteria. Aquestes reformes van provocar una modificació substancial de l'edifici, ja que s'hi va fer un soterrani a la meitat oest, es van canviar les finestres anteriors per unes altres de major format i es va fer una nova distribució a la façana. Així mateix, es va canviar la porta situada al carrer Balmes per una finestra, es van fer nous forjats i es va redistribuir el seu interior. També es va substituir la teulada de rajola de la coberta per un material hidròfug.</p> | 41.4724382,2.0846129 | 423566 | 4591609 | 2014 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95310-35102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95310-35103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95310-35104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A l'anterior edifici hi havia un mosaic anomenat 'Paga-li, Joan' que era representatiu del Ball del Vano i el Ram. El disseny era de l'artista Lluís Pallarès, i fou confeccionat entre els anys 1936 i 1937. És un mural de peces vidriades que representa a una parella de pagesos, vestits a la manera tradicional del segle XIX. Les figueres estan envoltades per motius vegetals i ocells, d'influència noucentista. Actualment, el mosaic està restaurat i es conserva als Museus de Sant Cugat. Lluís Pallarès, format a l'escola de la Llotja de Barcelona, és l'autor també del disseny del paper moneda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95311 | Cases de Carles Blanquet i Miquel Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-carles-blanquet-i-miquel-casals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | A la tardor de 2023 els dos xalets s'estan reformant | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars bessons, d'estil noucentista, projectats el 1919 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels. Cada xalet és format per diferents cossos i conté una torre a la part posterior. Consten de </span></span></span></span></span>soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb coberta a diverses aigües.</p> <p>A la planta baixa de cada xalet hi ha el portal d'accés lateral des del pati, comú a les dues cases, amb una porxada amb columnes de base circular. Així mateix, a la façana que dona a l'avinguda del Carril hi ha unes tribunes tancades que serveixen de balcó del primer pis, amb una balustrada feta de peces de morter modelat. Al primer pis hi ha finestres, balcons amb baranes de ferro forjat i terrasses amb balustres de morter modelat. A les golfes les façanes tenen galeries amb dues i tres finestres d'arc rebaixat. La façana està arrebossada, amb el sòcol de pedra. El coronament es compon d'un pinyó a la façana lateral interior i teulades amb faldó truncat. La coberta compta amb un gran ràfec sostingut per bigues de fusta.</p> <p>Les torres són de planta quadrada, amb tres finestres amb arc carpanell a cada costat. Estan coronades per un gran ràfec amb bigues de fusta.</p> <p>A l'interior hi ha un pòrtic de columnes de fosa que forma part de l'atri de la tribuna, amb una gran varietat de rajoles de paviment hidràulic, així com un arrambador al menjador fet de rajola decorativa en tons groc i blau. Representen escenes del Quixot. També hi ha un pòrtic jònic a l'atri, l'escala i la fusteria del distribuïdor amb vidres bisellats.</p> <p>La tanca de la finca és d'obra, amb reixa de ferro forjat.</p> | 08205-352 | Avinguda del Carril, números 44 i 46 | <p>Miquel Casals Marignes i Carles Blanquet Fàbregas, de Barcelona, van demanar una llicència d'obres el 10 de març de 1919 per fer una casa i construir una tanca en cada solar segons projecte de Ferran Cels, arquitecte. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) aquí hi va haver la seu del comandament d'una unitat de l'Exèrcit republicà.</p> <p>La tardor de 2023 s'estaven reformant.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són principalment d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals, la casa Antoni Ceravalls, entre d'altres. I la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4694744,2.0733234 | 422620 | 4591289 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035208.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95312 | Xalet a la plaça dels Ocells número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-placa-dels-ocells-numero-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït a les primeres dècades del segle XX en la urbanització promoguda per Joan Borràs, d'estil pròxim al noucentisme. És amb planta en forma de L, i consta de planta baixa més un primer pis en forma de torre, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal és asimètrica. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada emmarcada per un porxo amb columnes d'estil dòric, de morter modelat. Aquest tipus d'element constructiu es va popularitzar a la zona de Valldoreix i de la Floresta en temps de la Segona República (1931-1936). A les façanes les obertures i els angles estan estucats a imitació de carreus, i les llindes amb falses dovelles. La teulada és amb teula plana i amb ràfec de caps de biga de fusta.</p> <p>La torre presenta un ràfec també amb caps de biga i la teulada a quatre vessants. Està coronada amb una pinya de ceràmica.</p> <p>És interessant també la tanca, que és la característica en la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç. En aquest cas amb serralleria de barrots cargolats. El cancell té dues pilastres amb el coronament motllurat i acabament piramidal.</p> | 08205-353 | Plaça dels Ocells, número 1; avinguda de Ramon Escayola, número 146 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquest xalet en particular va ser un dels</span></span></span> primers a construir-se en la promoció urbanística de Borràs.</p> | 41.4618025,2.0409303 | 419906 | 4590467 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95312-035302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95312-035303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95313 | Casa de fusta del carrer Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-fusta-del-carrer-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig construït amb fusta, amb el sistema del 'Balloon Frame', molt característic als Estats Units. Aquest estil de cases de fusta a l'estil americà va gaudir d'una certa popularitat a principis del segle XX.</p> <p>L'edificació consisteix en una estructura lleugera de fusta, a la qual es subjecten els elements que formen l'envolvent; en aquest cas, llistons horitzontals. Consta de semisoterrani (d'obra de fàbrica), planta baixa, pis i golfes, amb un balcó porxat al primer pis. Les obertures estan emmarcades per un ampit i una llinda motllurada. La teulada és a quatre vessants, coberta amb material asfàltic. Hi ha una escala d'accés exterior a la terrassa del primer pis. Destaquen els fumerals, fets amb diverses peces ceràmiques.</p> | 08205-354 | Carrer Sant Rafael, número 9 | <p>Aquest xalet es pot datar al primer terç del segle XX. A Sant Cugat es va construir una altra casa de fusta d'estil americà: Villa Anita. També existia la Casa Americana, a la cantonada de l'avinguda del Pla de Vinyet amb el carrer Francesc Moragues, incendiada el 1983. Aquesta moda constructiva va estendre's arreu de Catalunya a principis del segle XX.</p> | 41.4662103,2.0753099 | 422782 | 4590926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95313-035402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95313-035403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'abundant vegetació no permet observar el xalet plenament. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95314 | Xalet d'Otto Streichardt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dotto-streichardt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït l'any 1926, d'estil pròxim al noucentisme. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal es distribueix en tres cossos, el central lleugerament més avançat i amb un porxo davanter. A la planta baixa hi ha l'accés a l'edifici sota el porxo, actualment amb tancament d'alumini i finestres. Al primer pis hi ha dues finestres verticals. Abans de l'any 2008, però, hi havia un gran finestral horitzontal. Al costat dret trobem una terrassa al primer pis, amb una balustrada de peces de morter modelat d'estil neogòtic. </p> <p>El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ampli ràfec amb caps de biga motllurats. La teulada és a diversos vessants, a l'estil holandès, lleugerament truncada.</p> | 08205-355 | Carrer Golf de Cadis, número 1 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït el 1926.</p> | 41.4585612,2.0765890 | 422880 | 4590075 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95314-035502.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95315 | Jaciment arqueològic de l'avinguda de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lavinguda-de-cerdanyola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | Eliminat i sense seguiment arqueològic en el moment de la troballa. | <p>Troballa casual i sense control arqueològic a l'avinguda de Cerdanyola, davant del número 88. Es tractava d'un enterrament, sense datar cronològicament, que va aparèixer en el moment de desmuntar un marge de l'avinguda de Cerdanyola per a rectificar-lo.</p> | 08205-356 | Avinguda de Cerdanyola número 88 | 41.4749289,2.0947673 | 424417 | 4591876 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95316 | Villa Regina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-regina | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. És de planta rectangular amb volums annexos, i consta de planta baixa, pis i golfes. En un principi l'edifici tenia una planta en creu i era només de planta baixa, amb un gran porxo d'accés a l'ala sud. Posteriorment s'hi va afegir el pis superior. </p> <p>La façana principal conté un porxo, situat davant de la porta d'entrada i fet amb arcades de punt rodó. Presenta una motllura de faixa i llistó que discorre per l'ala sud de la planta en creu, amb una balustrada de peces de morter modelat. El coronament de l'edifici incorpora un fris, on hi ha òculs de ventilació del sostremort, i una cornisa. A la façana del carrer d'Álvarez hi ha un relleu del Sagrat Cor de Jesús entre les obertures del primer pis. La teulada del volum principal és a quatre aigües, amb un punt d'inflexió al ràfec. Les teules són planes i vidriades, de color morat fosc.</p> <p>A l'interior destaca l'escala, les mènsules on es recolzen les bigues mestres i les arcades interiors, entre les habitacions i la sala. També són interessants les tribunes amb bow-window.</p> <p>El cancell de la tanca exterior està emmarcat per pilars rematats amb una cornisa jònica. Al jardí hi ha un til·ler.</p> | 08205-357 | Carrer d'Àlvarez, número 10. | 41.4671570,2.0762761 | 422864 | 4591030 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035704.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95317 | Xalet de Josep Moran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-moran | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat el 1925 per l'arquitecte <span><span><span>Arnald Calvet. És de planta rectangular, i consta només de planta baixa. La coberta és plana i compta amb una torratxa al centre.</span></span></span></p> <p>La façana principal, al carrer Mozart, presenta diverses obertures: el portal d'entrada (amb arc carpanell), a la seva esquerra una finestra i a la dreta tres. Aquestes darreres són més estretes que la primera. Davant del portal d'accés hi ha un pòrtic format per arcs carpanells amb columnes d'estil jònic. El parament és arrebossat i, a les cantoneres i a l'emmarcament del portal, fa imitació de carreus. Totes les obertures de l'immoble compten amb una motllura voluminosa. El coronament de l'edifici presenta un fris on hi ha els òculs de ventilació i una cornisa.</p> | 08205-358 | Carrer Fortuny, número 2 | <p>Josep Moran Ruiz va demanar el 20 d'agost de 1925 llicència d'obres per construir una casa segons projecte de l'arquitecte Arnald Calvet. La comissió permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat va donar el vistiplau al projecte el 23 d'agost del mateix any.</p> <p><span><span><span>Arnald Calvet Peyronill va néixer i morir a Barcelona entre els anys 1874 i 1956. Va ser l’arquitecte que va projectar els magatzems Jorba al Portal de l'Àngel de Barcelona, i també els de Manresa, aquests últims d'estil art déco. Així mateix, va projectar les cases Armenteres i Parellada del carrer Provença, de Barcelona. També és autor del Mercat de Sarrià amb M. Coquillat, entre d'altres edificis.</span></span></span></p> | 41.4649079,2.0723900 | 422537 | 4590784 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95317-035801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95317-035802.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnald Calvet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95318 | Xalet de Fidel Periu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-fidel-periu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet de grans dimensions, d'estil noucentista, projectat el 1929 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. L'edifici consta de diversos cossos que formen una planta més o menys quadrada, que inclou una torre davantera. L'edifici disposa de </span></span></span></span></span>planta soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta és a diversos vessants i també amb terrat pla.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb la torre que s'alça al costat esquerre i un porxo davanter que sobresurt, de planta semiesfèrica. A la planta soterrània hi ha l'accés per a vehicles, que aprofita el desnivell del terreny. Per accedir a l'habitatge es fa mitjançant dues escales laterals, amb balustres de morter modelat, que donen accés al pòrtic semicircular, sustentat amb columnes dòriques i protegit amb balustrada. Al damunt del pòrtic i en els seus laterals s'allarga un balcó amb balustrades que recorre tota la façana. Les obertures de la planta baixa i del primer pis tenen la llinda amb arc ondulat i un esgrafiat decoratiu en brancals i llinda. El remat de l'edifici es resol mitjançant una cornisa amb un fris decorat amb esgrafiats geomètrics.</p> <p>La torre, de planta gairebé quadrada, té a la part superior una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó a cadascun dels costats. Des d'aquest emplaçament, situat a la carena de Can Majó, es visualitza Collserola, Montserrat i Sant Llorenç. </p> <p>La tanca de la finca és un mur ondulat amb arc invertit i amb tanca de serralleria també ondulada, però en aquest cas amb un arc que s'eleva. Les pilastres del cancell tenen una motllura de rajoletes vidriades i maó, i són rematades en forma de piràmide decorada amb trencadís.</p> | 08205-359 | Carrer Fortuny, número 4 | <p>Fidel Periu Tirigall va demanar llicència d'obres per construir un xalet en el carrer Fortuny el dia 1 de maig de 1929, amb un projecte de l'arquitecte Enric Mora Gosch. El permís va ser concedit el dia 3 de maig del mateix any per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial, de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4647471,2.0722211 | 422523 | 4590766 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95318-035901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95318-035902.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95319 | Xalet de Manuel Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-manuel-reverter | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil noucentista, projectat el 1927 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. L'edifici és format per diversos cossos que inclouen una torre posterior. Consta de pl</span></span></span></span></span>anta baixa i pis. La coberta és a diversos vessants i també amb terrat pla.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer Fortuny, presenta una composició asimètrica, amb un cos semioctogonal que sobresurt a la dreta. Aquest cos acull una tribuna a dos nivells. Les finestres de l'edifici tenen un ampit recolzat per petites mènsules d'estil corinti. Els tancaments de les finestres són amb persianes de llibret. Els paraments són arrebossats, a les cantoneres a imitació de carreus. L'entrada a la casa es realitza per una façana lateral. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris amb esgrafiats geomètrics, una cornisa d'estil corinti i, al damunt, una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. </p> <p>La torre presenta unes galeries al pis superior amb finestres d'arcs de mig punt, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab. Aquesta i altres teulades tenen boles de remat. </p> <p> </p> | 08205-360 | Carrer Fortuny, número 6 | <p>Manuel Reverter, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir un xalet el 27 de març de 1927, segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El projecte va ser aprovat per la comissió permanent de l'ajuntament santcugatenc el 3 d'abril de 1927.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4645562,2.0721555 | 422517 | 4590745 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95319-036001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95319-036002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95319-036003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95320 | Xalet de Maria Muniesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-maria-muniesa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements de tradició mediterrània i classicistes, en la línia del noucentisme, i també centreeuropeus. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb un eix central reforçat per la presència d'un porxo a l'entrada. El porxo queda emmarcat per columnes d'estil jònic i és coronat amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastres. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures simples, la central d'accés al balcó sobre el pòrtic. Finalment, a les golfes hi ha una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó amb una motllura en l'ampit. La teulada és a l'estil holandès, truncada, amb un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>La façana lateral (al nord) presenta una tribuna amb balcó superior sostinguda també amb columnes jòniques.</p> <p>Davant la façana principal hi ha un mur de contenció, que separa la finca del carrer, que conté una balustrada d'estil classicista feta amb peces de morter modelat entre pilastres. El cancell d'entrada és format per dues pilastres de base quadrada amb una motllura horitzontal a la part superior i remat amb maó de pla, en forma de teulada a dos vessants. El cancell ha estat parcialment destruït en les obres realitzades el 2023.</p> | 08205-361 | Carrer Oceà Atlàntic | <p>Maria Muniesa Bigorda va demanar un permís d'obres el 19 d'octubre de 1922 segons projecte d'Antoni Bartra, arquitecte, per construir un xalet en el paratge de Can Trabal. La llicència va ser concedida el 3 de novembre del mateix any.</p> | 41.4588135,2.0787549 | 423061 | 4590101 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95320-036101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95320-036102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95320-036103.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Bartra Boada | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95321 | Diàleg monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dialeg-monumental | XXI | <p>Escultura situada a la plaça de l'Estació, de Valldoreix. S'hi observen dues estilitzades cadires que sorgeixen del tronc d'un pi a mode de branques. Un cop va morir l'icònic pi de l'estació de Valldoreix, els artistes Ariane Patout i René Müller, seguint el seu projecte anomenat 'Cadires Salvatges' van fer aquesta obra, mitjançant la transformació del tronc del pi en cadires de gran alçada.</p> | 08205-362 | Plaça de l'Estació | <p>L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix i el mestre Narcís Perbellini van promoure durant la postguerra, entre els infants de Valldoreix, l'amor pels arbres. A finals de la dècada de 1940, la nena Joana Delgado Llàcer, filla del cap de l'estació, va plantar el pi de l'Estació, que va morir l'any 2018.</p> | 41.4575229,2.0680314 | 422164 | 4589967 | 2018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95321-036202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ariane Patout i René Müller | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95322 | Casa Rognoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rognoni | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge particular projectat pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets, representants destacats del corrent de renovació arquitectònica a Catalunya a partir de les dècades de 1960 i 70. L'edifici és de planta triangular, adaptat a un terreny amb pendent, i consta de diversos volums. Disposa de tres plantes, amb un porxo i dues plantes pis.</p> <p>L'entrada a l'edifici i al garatge, situat en una planta inferior, es realitza mitjançant una rampa. La façana és arrebossada i de composició no simètrica, amb obertures quadrades sense cap ordre exterior. A l'interior, en el primer pis destaca la sala d'estar, de grans dimensions i a doble altura. La casa té distribuïdes al sostre diverses claraboies que donen llum a l'interior.</p> | 08205-363 | Passeig de l'Havana, número 61 | <p>Aquest habitatge fou encarregat per Glòria Rognoni Planas als arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Es va realitzar entre els anys 1976 i 1978. Rognoni era membre del grup teatral 'Els Joglars', una reconeguda companyia teatral fundada per Albert Boadella, Carlota Soldevila i Anton Font. Rognoni va tenir un accident mentre assajava l'obra 'Àlies Serrallonga', quan va caure d'una estructura metàl·lica i, a conseqüència, va quedar sense la mobilitat inferior. Per aquest motiu la casa va construir-se tenint en compte aquesta situació.</p> | 41.4644084,2.0593169 | 421445 | 4590740 | 1976-1978 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95322-036302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95322-036303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95322-036304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Clotet Ballús i Òscar Tusquets Blanca | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95323 | Placa dels Castellers de Sant Cugat a plaça d'Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-castellers-de-sant-cugat-a-placa-doctavia | XXI | Està afectat per les miccions dels animals. | <p>Monument fet en acer patinable amb la silueta a la part dreta d'un castell amb pinya i folre, que recull com a homenatge a l'activitat castellera a Sant Cugat del Vallès. S'hi incorpora un plafó amb text on es menciona que la primera actuació castellera documentada al municipi va ser el 28 de juny de 1981 pels Castellers de Barcelona i que la primera actuació dels Castellers de Sant Cugat va ser el 30 de juny de 1996. </p> <p>Les principals fites castelleres a Sant Cugat, segons la placa, han estat:</p> <ul> <li>Els Minyons de Terrassa van fer el 4 de 9 amb folre el 27 de juny de 1999.</li> <li>Els Castellers de Sant Cugat van descarregar el 4 de 8 el 3 de juliol de 2011.</li> <li>Els Castellers de Sant Cugat van descarregar el primer 5 de 8 i el primer pilar de 6 el 15 de novembre de 2015.</li> <li>Els Castellers de Sant Cugat van descarregar el primer 3 de 9 amb folre el 28 d'octubre de 2017.</li> </ul> | 08205-364 | Plaça d'Octavià | <p>La placa va ser col·locada el dia 11 de novembre de 2018 amb l'assistència dels Castellers de Sant Cugat, coincidint amb la celebració de la diada de la colla.</p> <p>La colla Castellers de Sant Cugat, coneguts popularment com a Gausacs, va ser fundada l'any 1996 i porten camisa verda, color propi de la serra de Collserola. L'entitat va néixer sota l'impuls del Club Muntanyenc quan va organitzar una xerrada a finals de 1995 per tal de crear-ne una colla castellera. La primera actuació castellera va tenir lloc el 30 de juny de 1996 i van estar acompanyats i apadrinats pels Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers. El primer president va ser Pere Vilarasau i el primer cap de colla Xavier Serres.</p> | 41.4733170,2.0843285 | 423544 | 4591707 | 2018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95323-036402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95323-036403.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95324 | Placa dels Castellers de Sant Cugat a Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-castellers-de-sant-cugat-a-valldoreix | XXI | <p>Placa commemorativa col·locada al paviment de la plaça de l'Estació, a l'EMD de Valldoreix, prop de l'antic pi de l'estació, amb motiu de la descàrrega pels Castellers de Sant Cugat de la seva primera clàssica de vuit: el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7. La placa va ser col·locada el 15 de setembre de 2013.</p> | 08205-365 | Plaça de l'Estació | <p>Placa col·locada el 15 de setembre de 2013 amb motiu d'una actuació castellera dels Castellers de Sant Cugat.</p> <p>La colla Castellers de Sant Cugat, coneguts popularment com a Gausacs, va ser fundada l'any 1996 i porten camisa verda, color propi de la serra de Collserola. L'entitat va néixer sota l'impuls del Club Muntanyenc quan va organitzar una xerrada a finals de 1995 per tal de crear-ne una colla castellera. La primera actuació castellera va tenir lloc el 30 de juny de 1996 i van estar acompanyats i apadrinats pels Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers. El primer president va ser Pere Vilarasau i el primer cap de colla Xavier Serres.</p> | 41.4575719,2.0680580 | 422167 | 4589973 | 2013 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95325 | Xalet de Casimir Tolós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-casimir-tolos | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1932. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa, la central emfasitzada per un porxo. Aquest pòrtic és format per dues columnes dòriques, prefabricades, i una biga que subjecta la teulada. Aquest tipus de columnes són un element característic en els xalets de Valldoreix i la Floresta construïts durant el període de la Segona República (1931-1936). A cada banda del portal hi ha un finestral de punt rodó. Al primer pis hi ha una sola finestra, amb arc de punt rodó. Totes les obertures són ressaltades amb una franja pintada de color blanc. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs. Sobre una base de pedra de Sant Llorenç hi ha pilastres amb una motllura superior.</p> <p> </p> | 08205-366 | Carrer de les Violetes, número 19 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Casimir Tolós Simó, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 24 d'octubre de 1932, en un solar de la seva propietat al carrer de les Violetes. El projecte va ser aprovat el novembre del mateix any.</p> | 41.4593763,2.0589328 | 421406 | 4590182 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95325-036601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95325-036602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95325-036603.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95326 | Xalet d'Eva Heredia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-deva-heredia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil modernista, projectat el 1931 per l'arquitecte Isidre Gili Moncunill. És format per diferents cossos que configuren una planta més o menys quadrada, amb una part central més elevada. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>El xalet té una pèrgola, que en un principi era oberta, a mode de solàrium, i que durant les obres de construcció de l'edifici va ser tancada, de manera que adquirí l'aspecte actual. Pel que fa al cos principal, les obertures tenen a les llindes i als brancals motius vegetals fets en relleu. Les façanes presenten en el coronament un ràfec format per un fris fet amb obra vista i elements de terracota. Les teulades són a un vessant, i van de manera esglaonada des del punt més alt al punt més baix, obrint-se en forma de vano. També cal destacar el fumeral, de planta quadrada i fet d'obra vista, d'estil modernista.</p> <p>El cancell de la finca és fet amb pilastres coronades amb uns grans gerros d'estil noucentista de morter modelat.</p> | 08205-367 | Carrer de les Violetes, número 88 | <p>Eva Heredia va demanar una llicència d'obres l'abril de 1931 per construir un xalet segons projecte de l'arquitecte Isidre Gili Moncunill, el seu espòs. El projecte va ser aprovat el 23 de novembre de 1932 per la Comissió Permanent de l'Ajuntament.</p> <p>Isidre Gili Moncunill va ser un arquitecte modernista. Va projectar els edificis modernistes d'Igualada de Cal Barrab, Cal Ratés i l'antic mercat de l'Ocelleria (el darrer amb Pau Salvat i actualment enderrocat). A Sant Cugat va fer el xalet de Joaquim Bonet i la casa de Manuel Almirall. A Logronyo va fer la casa Garrigosa. </p> | 41.4608356,2.0539564 | 420993 | 4590349 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95326-036701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95326-036702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95326-036703.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Isidre Gili Moncunill | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95327 | Can Bord (Casa al passeig Mas Roig número 24) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bord-casa-al-passeig-mas-roig-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de pagès o petita masia que, tal vegada, ha estat força remodelada. <span><span><span><span lang='CA'><span>S’ubica dins una parcel·la amb entrada pel Passeig Mas Roig, núm. 24, que limita també amb el passeig Alzina i el passatge de Can Bord. L'edificació c</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>onsta de dos volums adossats que, en general, responen al model de masia tradicional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum central presenta planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant, amb dos fumerals, i té un ràfec que no segueix el tipus tradicional. A la façana hi ha el portal d’entrada, emmarcat amb elements de pedra i amb arc rebaixat, juntament amb diverses obertures distribuïdes segons una composició irregular. A les golfes hi ha una finestra amb arc de mig punt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra s’hi adossa un altre volum més baix, amb coberta d’un sol vessant, possiblement fruit de l'ampliació del cos originari segons el creixement propi de la masia. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08205-368 | Passeig Mas Roig, número 24; Passeig de l'Alzina, número 58 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Bort, o casa Duran, consta a la documentació i cartografia de Sant Cugat i Valldoreix a partir de mitjans del segle XIX com a masia o casa de camp. Es desconeix si fou construïda aleshores o ja existia a abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nom de can Bord es conserva en el passatge veí a l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.4562485,2.0473140 | 420432 | 4589845 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95327-036801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95327-036802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95327-036803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95328 | Villa Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal, aixoplugat amb un porxo sustentat per columnes d'ordre dòric i amb balustrades a la part superior, que serveix de balcó per al primer pis. A cada costat del portal hi ha un finestral. Les obertures estan ressaltades amb una faixa pintada a la part superior. Al primer pis hi ha tres obertures plenament simètriques. Al damunt hi ha un seguit d'òculs de ventilació del sostremort de forma ovalada. El coronament es resol mitjançant un ràfec sustentat per caps de biga. La teulada inclou una xemeneia cargolada d'estil modernista.</p> <p>La tanca de la finca és formada per una base rematada amb un ampit inclinat i pilastres d'obra amb un coronament de forma sinuosa.</p> | 08205-369 | Passeig del Mas Roig, números 47 i 49 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades el cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1920.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4564173,2.0448018 | 420222 | 4589866 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95328-036901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95328-036902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95328-036903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95329 | Xalet d'Assumpta d'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dassumpta-destrada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil noucentista, projectat l'any 1929 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. És de planta rectangular, amb una torre que sobresurt a la part davantera. L'edifici consta de </span></span></span></span></span>planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, mentre que la torre és de tres plantes. </p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica per la presència de la torre a la dreta. La part del cos principal es distribueix en base a un eix central d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal, aixoplugat per un porxo amb pilastres de base quadrada d'estil toscà i amb una balustrada de peces de morter modelat que fa de balcó al primer pis. Al primer pis, a la dreta hi podem veure un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que rep l'aparició del Nen Jesús. Queda aixoplugat per una petita teulada sobre mènsules. Al nivell de les golfes hi ha un òcul ovalat. La façana és arrebossada de color clar, i a les cantoneres presenta un arrebossat a imitació de carreus. Les obertures estan emfatitzades amb una banda pintada, decorada a la llinda i part superior dels brancals amb esgrafiats. Els ampits de les finestres estan motllurats.</p> <p>La torre és de planta quadrada i conté, a la part superior, una galeria de tres finestres a la façana principal i dues als altres costats. A les plantes inferiors té finestres de la mateixa tipologia que les de la resta de l'edifici. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana al passatge del Carme presenta una galeria tancada que fa de balcó al primer pis. Sota la balustrada del balcó té un fris motllurat i modillons. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta. </p> <p>La tanca de la finca és formada per una base amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç o Montserratí, emmarcada amb pilastres de planta quadrada i amb un remat d'estil classicista de forma arrodonida. Aquesta forma és el negatiu d'una volta de racó del claustre. La serralleria és de forja amb barrots caragolats.</p> | 08205-370 | Carrer de l'Andana | <p>Assumpta Estrada Castellano va demanar llicència d'obres el 28 de juny de 1929 per construir un xalet, al carrer de l'Andana, segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís va ser concedit el 5 de juliol del mateix any per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4685546,2.0777374 | 422988 | 4591183 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95330 | Xalet a la rambla Ribatallada número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-ribatallada-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d’estiueig d’estil noucentista. Està adossat a una mitgera ja que, segons sembla, havia de tenir una ordenació aparionada amb una casa veïna que no es va arribar a construir. A més, a la dècada de 2010 a la part del davant s'hi va bastir un edifici d’ús educatiu de factura contemporània. Contràriament a la resta de xalets del carrer, aquest es troba al fons de la seva parcel·la, amb entrada per la Rambla Ribatallada. </span></span></span><span><span><span>L'edificació té planta en forma de L, i consta de planta baixa més dos pisos esglaonats que integren terrasses, amb coberta de terrat pla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana mostra una ordenació regular, amb les obertures ben alineades. Incorpora un seguit d'elements historicistes i classicistes que formen part del ventall de recursos del noucentisme. El parament presenta un fals carreuat que també dibuixa dovelles i muntants entorn de les obertures, que estan rematades amb arcs carpanells. A la part superior d'aquests paraments, sota un ràfec motllurat, es desenvolupen uns frisos esgrafiats de motius vegetals en una tonalitat clara sobre fons vermell. La barana de les terrasses té un perfil curvilini que es completa amb baranes de tub. La façana disposa també de reixes ornamentades i d'una marquesina sobre estructura metàl·lica decorada que recorre la planta baixa. Al costat sud l'edifici té un volum adossat que integra als paraments columnes i falsos àbacs. La terrassa compta amb balustrada i pèrgola sobre columnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca del solar té la base massissa i una reixa ornamentada, amb portal emmarcat entre pilastres. El revestiment de pedra de la part massissa és possiblement una modificació posterior.</span></span></span></p> | 08205-371 | Rambla Ribatallada, número 14 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> | 41.4678524,2.0821379 | 423355 | 4591102 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037110.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95331 | Mina del Golf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-golf | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es desconeix l'estat de conservació de la mina. Hi ha un accés sota la via dels Ferrocarrils de la Generalitat en el carrer dels safareigs, però que actualment està tapiat. | <p>Mina construïda a principis del segle XX que servia per regar el camp de golf i que, més endavant, abocava les seves aigües als safareigs del carrer Villà. La galeria és excavada entre els llims quaternaris de la llera geològica de la riera de Saladrigues.</p> <p>La mina és formada per una galeria artificial que té les mides d'ample d'una persona petita, amb parets de maó. Tenia el seu naixement al final del camp de golf, a l'est de l'institut Arnau Cadell. D'aquí discorria paral·lela per l'esquerra de la riera de Saladrigues. Les aigües sortien a cel obert en el carrer Villà. </p> <p>Durant les obres al carrer Chopin número 4, realitzades l'any 2010, es va localitzar un tram d'aquesta mina. Era formada per parets de maó i coberta de peces de quart de volta. El pas del carrer Safareigs sota la via del tren també va seccionar la mina. Llavors va quedar accessible mitjançant una porta al tall sud del pas, però més tard es va tapiar.</p> | 08205-372 | Carrer Villadelprat i camp de golf | <p>La masia de Can Mora, del segle XIV, havia estat propietat de mossèn Rialls, notari de Barcelona. En el segle XVII la masia va passar a mans de la família Mora. El 1912 Frederic Stark Pearson va comprar la masia de Can Mora i els seus terrenys a través de l'empresa de la qual era gerent, la Catalonia Land Company. Llavors va encarregar el projecte de construcció d'un camp de golf. Posteriorment, va ser propietat de FECSA. </p> | 41.4667279,2.0779503 | 423003 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95331-037202.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95332 | Xalet al camí de can Majó número 10 'Els Mastins' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-cami-de-can-majo-numero-10-els-mastins | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, amb una estètica pròxima al noucentisme. És de planta rectangular, amb una torre que sobresurt en un dels angles. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües.</p> <p>L'accés a l'edifici es fa per la planta baixa mitjançant un atri d'angle amb columnes d'estil dòric. En aquest nivell també hi ha una tribuna, rematada amb una balustrada de peces de morter modelat. El coronament de l'edifici, inclosa la torre, es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta. La teulada és rematada amb amb uns pinacles ceràmics de color blau a la carena.</p> <p>La torre és de planta rectangular. Al pis superior consta d'unes sèries de finestres amb arc de punt rodó. Tres a la cara ample i dues a la més curta. Estan decorades amb una motllura al nivell d'imposta. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>Al jardí destaca una glorieta amb una cúpula circular confeccionada amb teules d'escata vidriades, de tonalitats irisades. Es sustenta sobre un entaulament anul·lar recolzat en columnes d'estil dòric, i és coronada amb una pinya.</p> <p>La tanca de la finca és feta per un muret que, parcialment, és rematat amb una balustrada de peces de morter modelat. Sobre el garatge, a part de la balustrada, hi ha una pèrgola. El cancell és format per dues pilastres amb motllures que imiten carreus i dos fanals com a remat. La reixa de la porta és d'estil neoclàssic.</p> | 08205-373 | Camí de Can Majó, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1947.</p> | 41.4640456,2.0723386 | 422532 | 4590688 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037308.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95333 | Xalet de Ramon Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-ramon-torres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil eclèctic amb elements classicistes, projectat el 1924 per l'arquitecte Josep Maria Ribas. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició no simètrica, amb un cos més ample a l'esquerra, emmarcat per dues pilastres toscanes a cada banda i coronat amb un gran arc sota teulada, i amb un ampli porxo als baixos. L'accés es realitza sota aquest pòrtic amb columnes i pilastres d'estil toscà. Al costat esquerre hi ha un altre porxo, que lliga amb el primer, cobert amb teulada i amb elements també classicistes. Al primer pis trobem un gran balcó al cos esquerre, amb un finestral i la porta d'accés. Al cos més estret de la dreta hi ha un altre finestral. El nivell de les golfes queda molt ressaltat per un gran arc de punt rodó, perfilat amb motllures, que acull un balcó amb una única obertura. El ràfec de la façana és fet amb caps de biga de fusta amb arquitraus, i la teulada és a l'estil holandès, amb faldó truncat, el qual fa ressaltar encara més aquesta part de coronament de l'edifici situada a l'esquerra.</p> <p>En la resta de façanes el nivell de les golfes queda ressaltat amb teulades que sobresurten tot formant una planta en creu. </p> | 08205-374 | Passeig de Valldoreix, número 13 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 10 de desembre de 1924 Ramon Torres va demanar permís d'obres per construir un pis sobre el garatge de la seva propietat, segons el projecte de Josep Maria Ribas, arquitecte. La llicència va ser concedida el 15 de febrer de 1925 per la Comissió Permanent.</p> | 41.4666083,2.0771750 | 422938 | 4590968 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95333-037401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95333-037402.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Ribas | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95334 | Casa de Mirentxu Etxea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-mirentxu-etxea | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dos xalets units per un porxo que formen part d’una finca enjardinada. El porxo consta d’un doble pòrtic, amb tres arcs de punt rodó, i fa d'aixopluc als dos portals d'entrada de les respectives cases. El pati comú té un arrambador de rajoles vidriades de colors groc i verd amb formes geomètriques. Les cases són de planta rectangular, i consten de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El xalet de l’esquerra a la planta baixa de la façana principal té dos finestrals i, a la planta primera, dos finestrals més en el mateix eix vertical. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al xalet de la dreta hi ha dos finestrals en planta baixa i dues obertures en el primer pis que donen accés a un gran balcó corregut. Les parets estan arrebossades, de color blanc. La teulada és a quatre vessants i genera un ràfec que vola sobre els caps de biga de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la serralleria dels balcons, amb la barana i les mènsules de ferro. També les reixes de les finestres i la decoració ceràmica del sota balcó.</span></span></span></p> | 08205-375 | Passeig de Valldoreix número 19 | <p>Edifici construït per un empresari basc que va anar a residir a Sant Cugat del Vallès. A la casa li va posar el nom de la seva filla. Mirentxu Etxea vol dir la casa de Mirentxu.</p> | 41.4663028,2.0767604 | 422903 | 4590934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95334-037502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95334-037503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95334-037504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95335 | Villa Argentina (Xalet de Miquel Real i Francesca Fontova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-argentina-xalet-de-miquel-real-i-francesca-fontova | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'immoble està en estat d'abandonament, molt degradat i amb signes evidents de vandalisme. Els jardins tampoc estan cuidats. | <p>Xalet de grans dimensions, d'estil eclèctic, projectat el 1922 per l'arquitecte Alexandre Soler i March i posteriorment ampliat per acollir un centre educatiu. En origen era de planta baixa amb una torratxa. En l'ampliació s'hi van afegir dues plantes més, de manera que ara consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici és format per diferents cossos, amb una ala que s'allarga al sudoest, una torre més alta al nordest i un cos semicilíndric a l'angle est que correspon a la capella, afegida posteriorment. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La part original conté una façana arrebossada de color blanc amb detalls decoratius de pedra granítica que es troben al sòcol, a les pilastres, a les arcades de les finestres venecianes, als remats dels angles amb aparellat de carreus, a les llindes i brancals de les obertures, i als pilars del porxo. Al segon pis, amb parament de maó vist, hi ha una galeria amb columnes dobles de terracota sobre pedestals. El ràfec de l'edifici està fet amb caps de biga. La torratxa té finestres rodones al pis superior i està coronada amb merlets fets de maó. Les xemeneies són motllurades.</p> <p>La capella, afegida posteriorment, té planta semicilíndrica i està adossada a un volum rectangular al costat de la torratxa. Aquest volum conté obertures venecianes amb triple arcada, envoltades de pedra granítica a la planta baixa. Al primer pis presenta columnes de terracota i arcades de maó a sardinell.</p> <p>El cancell de la finca, situat a la confluència de l'avinguda de Can Picanyol amb el passeig de Valldoreix, és format per pilastres de base quadrada amb elements de pedra granítica i maons. La serralleria és de forja. En el jardí hi trobem una gran varietat d'arbres, entre els quals destaquen els cedres.</p> | 08205-376 | Passeig de Valldoreix, número 40 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 12 de març de 1922 Miquel Real i Francisca Fontova, de Barcelona, van demanar una llicència d'obres per construir-lo. Era en el lloc de Can Picanyol, i el projecte d'obres era d'Alexandre Soler i March, arquitecte. El permís va ser lliurat el 23 d'abril del mateix any.</p> <p>Posteriorment l'edifici va ser destinat a centre escolar de la congregació de Lestonnac. Aquesta congregació religiosa femenina fou fundada a França al segle XVII, sota la influència dels jesuïtes. Fou una de les primeres ordes femenines que es dedicà a l'ensenyament.</p> | 41.4651049,2.0738957 | 422663 | 4590804 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037604.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alejandro Soler March | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95336 | Xalet del passeig de Valldoreix número 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passeig-de-valldoreix-numero-63 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, amb elements d'inspiració mediterrània en la línia noucentista i elements de tradició centreeuropea. L'edifici té la planta baixa de planta quadrada, mentre que la planta pis adopta forma de creu. La teulada és a diversos vessants, amb teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició no simètrica, dividida en tres cossos, el central més alt. El cos de l'esquerre acull un porxo amb arc de punt rodó que dona accés a l'habitatge. Al cos central hi ha una tribuna amb planta curvilínia, amb un bow-window que està cobert amb semicúpula de teules d'escata. Al cos de la dreta hi ha un finestral rectangular. Tant l'arc com les finestres estan emfatitzades amb un arrebossat d'imitació de carreus que destaca sobre l'arrebossat blanc del parament. Aquesta mateixa decoració es troba als angles de l'edifici i al ràfec. El cos central té una primera planta amb una finestra al centre i, al seu damunt, un medalló motllurat que té inscrit l'any de construcció: 1925. L'edifici està coronat amb un ràfec suportat per caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs,<span><span><span> feta amb una base de conglomerat de Sant Llorenç. </span></span></span>En el jardí destaca un xiprer de grans dimensions.</p> | 08205-377 | Passeig de Valldoreix, números 63 i 65 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, va ser construït l'any 1925, segons indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4643451,2.0740113 | 422672 | 4590720 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95336-037701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95336-037702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95336-037703.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95337 | Casa del passeig de Valldoreix número 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-valldoreix-numero-69 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Casa reformada a la dècada del 2000 | <p>Xalet que en origen era d'estiueig, d'estil vagament noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis. La façana principal és simètrica. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, al centre, i dues finestres, una a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres situades en el mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa. La teulada a quatre vessants genera un ràfec amb caps de biga.</p> <p>A l'esquerra de la finca hi ha el garatge, situat arran del carrer. Conté una gran obertura rectangular, amb un arrebossat en forma de carreus, i consta també d'una cornisa amb petites mènsules que subjecten una motllura. Està rematat amb un pinyó.</p> <p>Algun autor ha volgut identificar elements de l'arquitectura basca en aquest l'edifici, una qüestió que no és pas del tot clara.</p> | 08205-378 | Passeig de Valldoreix, números 67 i 69 | <p>A la dècada del 2000 l'arquitecte Lluís Clotet va reformar la casa.</p> | 41.4640195,2.0736735 | 422643 | 4590684 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95337-037801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95337-037802.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95338 | Conjunt de Pau Cariteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pau-cariteu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars d'estil eclèctic projectats el 1933 i 1935 per l'arquitecte Emili Canosa. Són de planta rectangular, i consten de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>Cada xalet presenta una façana principal de composició simètrica, amb un porxo central que aixopluga l'entrada. El porxo és de planta semicircular, sustentat amb columnes jòniques i coronat amb una mitja cúpula. A cada costat del portal hi ha una finestra. Al primer pis, sobre l'eix de les obertures laterals hi ha sengles finestres. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga, amb una teulada truncada que està rematada amb una pinya ceràmica a la carena.</p> <p>El xalet número 55 és exactament igual que el 53, amb la diferència que incorpora un espai més elevat a les golfes, on hi ha tres espiralls de ventilació.</p> | 08205-379 | Passeig de Valldoreix, números 53 i 55 | <p>El juliol de 1933 i el 4 de desembre de 1935 Pau Caritateu va demanar unes llicències d'obra per construir dos xalets segons projecte realitzat per l'arquitecte Emili Canosa Gutiérrez. Durant l'obra es va modificar el pòrtic d'accés, que en el projecte original no era circular sinó de planta triangular, amb teulada a tres vessants.</p> <p>Emili Canosa va néixer a l’Havana el 1885 i va morir el 1971. A partir de 1902 va residir a Barcelona i obtingué el títol d’arquitecte l'any 1918. Fou professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, i el 1934 catedràtic de la Escuela de Arquitectura de Madrid.</p> | 41.4646948,2.0744054 | 422705 | 4590758 | 1933 - 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037904.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Canosa Gutiérrez | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95339 | Xalet al carrer d'Antoni Caballé número 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-dantoni-caballe-numero-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig unifamiliar, d'estil eclèctic pròxim al noucentisme. És de planta irregular, amb volums de diferents alçades. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta a quatre aigües.</p> <p>La façana principal presenta una composició no simètrica, amb un cos més alt a la dreta i un porxo a l'esquerra. El porxo és format per columnes d'estil jònic que sostenen una petita teulada a tres vessants. A l'esquerra del portal hi ha una finestra i, al seu damunt, un terrat amb balustrada feta de peces de morter modelat. En el cos de la dreta hi trobem tres finestres (una a planta baixa i dues al primer pis) amb arc arc carpanell dins un pseudofrontó rematat amb tres motllures esglaonades. El coronament es resol amb un ràfec sustentat amb caps de biga.</p> | 08205-380 | Carrer d'Antoni Caballé, número 5 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1946.</span></span></span></p> | 41.4562043,2.0700217 | 422329 | 4589819 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95339-95339-038002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95339-95339-038001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95339-038003.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95340 | Xalet d'Antoni Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dantoni-caballe | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic pròxim al noucentisme projectat el 1930 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet. És de planta quadrada, amb un cos central més alt. L'edifici consta </span></span></span></span></span>de planta baixa i un pis, amb teulada a quatre vessants de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica dividida en tres cossos, amb un porxo en el central que aixopluga un portal amb arc carpanell. El porxo consta de quatre columnes d'estil dòric i dues pilastres adossades a la paret, i sosté un balcó amb balustrada al pis superior. A cada costat del portal, en els cossos laterals, hi ha un finestral amb arc carpanell emfasitzat amb una franja engaltada i coronat per una motllura a dos nivells. En el cos central al primer pis trobem una sola obertura, que dona accés al balcó. És amb arc carpanell i presenta la mateixa decoració que les obertures de la planta baixa. El coronament es resol amb un ràfec fet amb caps de biga de fusta, i el carener de la teulada és rematat amb dues pinyes ceràmiques.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres arrebossades i rematades amb dos gerros de morter modelat d'estil noucentista.</p> | 08205-381 | Carrer d'Antoni Caballé, número 9 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Antoni Caballé Munné va demanar llicència d'obres per construir-lo el novembre de 1930. El projecte, aprovat el 5 de desembre del mateix any per acord de la Comissió Municipal Permanent, estava realitzat per l'arquitecte Joaquim Alsina Botet.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4561611,2.0695998 | 422293 | 4589815 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95340-038101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95340-038102.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95341 | Xalet a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-48 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista de tendència neoclàssica. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos avançat que té adossat un pòrtic que serveix d'accés a l'habitatge. El pòrtic és format per columnes jòniques de tres quarts adossades a un mur, amb els capitells de voluta i sense entaulament. A la part superior acull un balcó que és la continuació d'una terrassa al primer pis, tancada amb balustrada de peces de morter modelat. El primer pis es distribueix en tres obertures d'arc de punt rodó. El coronament es resol mitjançant un fris motllurat, amb modillons, i una cornisa superior, també motllurada.</p> <p>La tanca de la finca conté una reixa d'estil noucentista. El cancell és format per pilastres d'obra coronades per un fris i remat piramidal, amb fanals al capdamunt. Les llances de serralleria de la porta són rematades de forma parabòlica. En la distància que separa el cancell i la casa hi trobem diversos pedestals amb gerros classicistes.</p> | 08205-382 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 48; carrer Costa, número 2 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1940.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4585964,2.0621408 | 421673 | 4590092 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95341-038201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95341-038202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95341-038203.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95342 | Xalet a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 104 - 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-104-106 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic, construït probablement entorn de la dècada de 1940. És de planta quadrada, amb una torre o talaia central. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un ampli porxo amb terrassa davantera. El portal queda situat al centre d'aquest porxo, format per arcs de punt rodó i amb els laterals tancats. Al primer pis hi ha tres obertures que donen accés a la gran balconada sobre el porxo, amb barana d'obra calada de ceràmica entre pilastres. Entre la planta pis i les golfes hi ha encastat un plafó de majòlica dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. El coronament està format per un ràfec de doble teula invertida. </p> <p>Sobre la teulada s'aixeca una torratxa o talaia amb tres finestres, la central amb arc de punt rodó.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres de maó, decorades amb impostes, que suporten un arc carpanell, amb una teulada a doble vessant amb ràfec ceràmic. A cada costat de l'entrada hi ha una obertura amb un arc lleugerament ametllat.</p> | 08205-383 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, números 104-106 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1942.</span></span></span></p> | 41.4597140,2.0564766 | 421202 | 4590221 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95342-038301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95342-038302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95342-038303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95343 | Casa a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 180 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-180 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb una torre més alta al sud. La teulada és a dues aigües, amb teula plana.</p> <p>La casa té l'entrada a la façana de la rambla Jacint Verdaguer, junt a un porxo amb columnes dòriques prefabricades. Aquest tipus d'element va ser emprat en els xalets de Valldoreix i la Floresta durant el període de la Segona República (1931-1936). Els paraments són arrebossats en blanc, i totes les obertures són ressaltades amb un estucat ocre a imitació de carreus, igual que les cantoneres de cada cos. El cos en forma de torre té unes sèries de finestres al pis superior (tres a la cara més ampla i dues a les més estretes). El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec fet amb caps de biga.</p> <p>La tanca de la finca està emmarcada amb pilastrons amb una cornisa. El cancell és format per dues pilastres amb coronament en forma de piràmide.</p> | 08205-384 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 180 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4578790,2.0482649 | 420513 | 4590025 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95343-038401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95343-038402.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | F. Portillo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95344 | Casa a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-182 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estètica pròxima al noucentisme. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb una torre més alta al costat sudest. La teulada és a dues aigües, amb teula plana.</p> <p>A la façana principal, que dona al Passeig Ametller, hi trobem l'entrada a l'habitatge i una pèrgola sustentada amb columnes dòriques prefabricades. Els elements prefabricats es feren servir com a decoració en els xalets de Valldoreix i la Floresta durant el període de la Segona República (1931-1936). El parament és arrebossat i, al voltant de les obertures i als angles, presenta un estucat d'imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant un ràfec fet amb caps de biga, amb la teulada plegada.</p> <p>La torre presenta obertures i ràfec de la mateixa tipologia, amb teulada a quatre vessants. A la façana lateral, a les golfes hi ha una galeria de tres finestres.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. És emmarcada amb pilastrons rematats amb maó de pla.</p> | 08205-385 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 182; passeig Ametller, número 26 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, va ser la seu de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix entre els anys 1956 i 1990. Posteriorment, s'hi va establir la Policia Local i, més tard, un centre d'atenció primària. Actualment torna a ser un habitatge.</p> | 41.4578787,2.0480205 | 420493 | 4590025 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95344-038501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95344-038502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95344-038503.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | F. Portillo | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95345 | Xalet de Joan Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-joan-mitjans | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista, en la línia de tradició mediterrània, projectat l'any 1933 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. Consta de diferents cossos, incloent una torratxa. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants.</p> <p>La façana principal és formada per tres cossos diferenciats, amb la torratxa a la dreta. En el cos central hi ha el portal a l'habitatge, sota un porxo amb quatre columnes d'estil corinti que suporten un balcó superior. Sobre un fris motllurat, la barana del balcó és en forma de balustrada amb peces de morter modelat. El balcó té una sola obertura. Al nivell de les golfes hi ha una finestra de mitja circumferència partida amb un monjo o mainell. </p> <p>El cos de la torre té finestres en els seus tres pisos. Al nivell superior té una galeria de tres obertures d'arc de punt rodó. En el primer pis hi ha una sola finestra, que presenta un ampit amb jardinera i frontal de ceràmica marró suportada per una mènsula. A la planta baixa hi ha dues finestres de punt rodó. La teulada de la torre és a quatre vessants.</p> <p>Tots els murs estan arrebossats, i els angles presenten estucat imitant carreus. Les obertures estan emfatitzades amb una banda pintada al seu contorn. Coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. </p> | 08205-386 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 207 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>Joan Mitjans, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir-lo a principis de setembre de 1933. El projecte era d'Emili Sala Pibernat, arquitecte. El permís va ser autoritzat el 13 de setembre del mateix any.</p> | 41.4569963,2.0451854 | 420256 | 4589930 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Pibernat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95346 | Xalet al carrer Sant Jaume número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-sant-jaume-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal té un cos més avançat en el pis superior, al costat dret, de manera que la composició és asimètrica. A la planta baixa destaca un pòrtic d'accés d'estil jònic sota el qual hi ha la porta i una finestra a cada costat. Al nivell del primer pis al cos de l'esquerra hi ha una terrassa, situada sobre la sala d'estar de la planta baixa. Al cos de la dreta hi ha un balcó suportat per mènsules. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> | 08205-387 | Carrer Sant Jaume, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4554524,2.0691847 | 422258 | 4589736 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95346-038701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95346-038702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95347 | Casa al carrer de la Riera número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-riera-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'edifici presenta grafitis en planta baixa i herbes en la motllura del ràfec. | <p>Casa de dos cossos, d'estil popular, reformada. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana es distribueix en base a dos eixos d'obertures principals que es troben al centre. És fruit d'una reforma que va alterar la composició original, en un principi simètrica i dividida en dues cases diferents. A la planta baixa hi ha el portal d'accés situat en l'eix de la dreta, i té un finestral a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó corregut, amb dues obertures. Les baranes del balcó són ventrudes, amb barrots caragolats. A les golfes hi ha dues finestres cegues. Al seu damunt trobem dues obertures de ventilació del sostremort. El coronament es resol mitjançant un fris, unes motllures i un davantal d'obra de perfil curvilini i retallat.</p> <p>En origen es tractava de dues cases d'un cos, i posteriorment van ser unides. Les dues cases tenien una disposició aparionada, amb l'eix de simetria sobre la mitgera i les obertures situades al mateix eix vertical, que era format pel portal, balcó i finestra. En la reforma també s'hi van afegir les golfes i el coronament de la façana. Les obertures de la planta baixa també es van modificar.</p> | 08205-388 | Carrer de la Riera, número 18 | <p>Les dues cases de cos originàries foren construïdes al primer terç del segle XX, en un solar procedent de la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos, a la zona de nova urbanització des del nucli antic de Sant Cugat cap al camí de Valldoreix i l'estació dels Ferrocarrils de Catalunya. Posteriorment les dues cases van ser reformades i unificades.</p> | 41.4684363,2.0805520 | 423222 | 4591168 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038805.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95348 | Estació de Sant Cugat Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-sant-cugat-centre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'una estació dels ferrocarrils de la Generalitat, inaugurada el 1917 i d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a cinc eixos d'obertures, amb un cos central lleugerament emfasitzat per un frontó. A la planta baixa hi ha cinc portals, i al primer pis cinc finestres. Les obertures queden emmarcades entre pilastres adossades, a l'estil art déco. El coronament de l'edifici des resol mitjançant una barana massissa i un frontó central triangular, amb una motllura circular al timpà.</p> <p>La planta baixa de l'edifici acull els accessos a l'estació i un bar, mentre que al primer pis hi havia l'habitatge del cap d'estació i d'altre personal. Per accedir a l'edifici hi ha una gran escalinata que enllaça amb la plaça Lluís Millet tot salvant el desnivell existent.</p> <p>Al costat de l'andana, a l'esquerra de l'edifici, hi ha un cedre d'interès.</p> <p> </p> | 08205-389 | Plaça Lluís Millet | <p>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillon, enginyer industrial i propietari del Mina Grott (un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera), va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre Sarrià i les Planes. Va comptar en aquesta iniciativa amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya per construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el tren va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. L'esdeveniment es va celebrar durant tres dies.</p> | 41.4680193,2.0783589 | 423039 | 4591124 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95348-038901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95348-038902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95348-038903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95349 | Estació de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a Valldoreix, d'estil noucentista. El conjunt és format per dos volums. El principal és de planta baixa i pis, amb coberta de vessants compostos. A un costat té adossada una torre mirador, de planta baixa i dos pisos. En aquest cas la coberta és a quatre vessants, amb inflexió a la part baixa i amb teules d'escata.</p> <p>En el cos principal a la planta baixa hi trobem tres tipus d'obertures. Els portals són o bé amb la llinda recta o bé amb arc de punt rodó. Les finestres són rectangulars. Al primer pis hi ha tres obertures. La central és amb arc de punt rodó i n'hi ha dues més, una a cada banda. Les obertures amb la llinda recta són motllurades i amb impostes als brancals. La teulada és a diversos vessants i té teula carenera de ceràmica vidriada.</p> <p>La torre mirador conté a la part superior una galeria de dos arcs de mig punt per cada costat. El ràfec és amb caps de biga de fusta. La teulada és amb teula d'escata i teula carenera de ceràmica vidriada.</p> | 08205-390 | Plaça de l'Estació | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la reclamació dels veïns de Valldoreix per assolir una estació de la línia, la companyia dels Ferrocarrils de Catalunya els va comunicar que estava disposada a fer-ho si les despeses les sufragaven els veïns i futurs usuaris. Aquesta proposta va comportar una recollida d'aportacions, i les obres van començar l'any 1928. L'estació va ser inaugurada el 3 de maig de 1931.</span></span></span></p> | 41.4579110,2.0682304 | 422181 | 4590010 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95349-039001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95349-039002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95349-039003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnau Calvet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95350 | Estació de la Floresta - Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-la-floresta-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'estació de la Floresta dels Ferrocarrils de la Generalitat, va obrir al públic el 9 d'agost de 1925. L'actual edifici és fruit d'una reforma d'ampliació de l'any 1956, en un estil d'inspiració mediterrània pròxim al noucentisme. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana que dona a l'andana presenta una composició ordenada, amb una porxada inferior de cinc arcs frontals i amb sis obertures al primer pis. Destaca la gran porxada que servia d'aixopluc als usuaris de la línia. Al seu damunt hi ha una terrassa amb barana senzilla d'obra calada entre pilastrons. En un costat el porxo continua per una façana lateral.</p> <p>La planta baixa de l'edifici acull els serveis de l'estació, mentre que a la primera planta hi havia l'habitatge de cap de l'estació. Entorn de l'estació hi ha una escalinata amb balustrada classicista i l'arcada de la boca del túnel. Aquesta darrera està bastida amb arcs de rosca de maó a sardinell, sobre paredat de pedra escairada i rematada amb un fris.</p> | 08205-391 | Plaça de Miquel Ros | <p><span><span><span>Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial amb experiència en el món dels transports, elabora un projecte de connexió entre Barcelona i el Vallès travessant la Serra de Collserola mitjançant un ferrocarril elèctric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1908, Montañés, es fa propietari del Mina Grott, un trenet elèctric que formava part d'un projecte de Parc d'atraccions, el Lake Walley Park, que aprofitava un túnel construït antigament per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Amb capacitat per a 32 passatgers, en 6 minuts creuava la serra de Collserola, fet que va representar tot un èxit de públic. L'experiència del Mina Grott va ser aprofitada per a presentar el projecte de concessió d'un ferrocarril de passatgers de 'característiques normals' que uniria Sarrià amb les Planes mitjançant un nou túnel. El 8 de febrer de 1912 s'aconsegueix la concessió per a la construcció d'aquest tram, amb el finançament de l’enginyer i empresari nord-americà Frederick Stark Pearson (1861-1915), que uns mesos abans (12 de setembre de 1911) havia creat l'empresa Barcelona Traction Light and Power Co. Lt. popularment coneguda com 'la Canadenca', amb seu a Toronto. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. </span></span></span><span><span><span>El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes, i el 26 d’octubre de 1917 va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El baixador de la Floresta Pearson va obrir al públic el 9 d'agost de 1925. Fou possible gràcies a la mobilització dels propietaris que va traslladar a la Companya la necessitat de construir un Baixador. El terreny el van cedir els propietaris de la finca de Can Llobet i els costos de la construcció van ser assumits íntegrament pels propietaris de la colònia: 50% per les dues masies originàries, Can Busquets i Can Llobet, i l'altra meitat per la resta de nous propietaris segons distàncies i superfícies dels seus terrenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra es va realitzar seguint les pautes de l'arquitectura mediterrània i tradicional, en la línia noucentista aleshores vigent. Aquest tret característic també es troba en altres construccions de la Floresta. Es pot observar en la presència de porxades i galeries d'arc de punt rodó, de composicions senzilles, amb la superposició d'obertures i altres elements de manera ordenada.</span></span></span></p> | 41.4448827,2.0730700 | 422570 | 4588559 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95350-039102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95350-039103.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95351 | Pont del Diari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diari | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pont sobre les vies del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat que salva el desnivell de la trinxera provocada pel pas de la via fèrria, concretament de la línia entre Barcelona i Sant Cugat. El pont dona continuïtat al carrer que passa per sobre (connexió entre la plaça del Pont del Diari i l'avinguda de l'Estació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un pont d'un sol ull, formalitzat amb volta d'ansa-paner. El parament exterior és de pedra, amb maons col·locats a sardinell que dibuixen el perfil de l'arc carpanell. Presenta dues línies d'imposta: una al nivell del paviment i l'altra com a coronament de la barana superior.</span></span></span></p> | 08205-392 | Plaça del Pont del Diari | <p><span><span><span>Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial amb experiència en el món dels transports, elabora un projecte de connexió entre Barcelona i el Vallès travessant la Serra de Collserola mitjançant un ferrocarril elèctric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1908, Montañés, es fa propietari del Mina Grott, un trenet elèctric que formava part d'un projecte de Parc d'atraccions, el Lake Walley Park, que aprofitava un túnel construït antigament per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Amb capacitat per a 32 passatgers, en 6 minuts creuava la serra de Collserola, fet que va representar tot un èxit de públic. L'experiència del Mina Grott va ser aprofitada per a presentar el projecte de concessió d'un ferrocarril de passatgers de 'característiques normals' que uniria Sarrià amb les Planes mitjançant un nou túnel. El 8 de febrer de 1912 s'aconsegueix la concessió per a la construcció d'aquest tram, amb el finançament de l’enginyer i empresari nord-americà Frederick Stark Pearson (1861-1915), que uns mesos abans (12 de setembre de 1911) havia creat l'empresa Barcelona Traction Light and Power Co. Lt. popularment coneguda com 'la Canadenca', amb seu a Toronto. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes i el 26 d’octubre de 1917 va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont del diari, construït el 1917, forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril i es troba en una cruïlla de camins fonamental a l'origen del barri de la Floresta, ja que connectava el barri amb la vila de Valldoreix i era el punt d'arribada de l'actual carrer Emeterio Escudero, primera via d'accés des de la carretera de la Rabassada.<br /> Posteriorment, el pont va ser objecte d'una ampliació, que condiciona l'aspecte que ara té.</span></span></span></p> | 41.4482162,2.0753645 | 422765 | 4588928 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95351-039202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95351-039203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95352 | Pont sobre els FGC al camí de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-fgc-al-cami-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pont sobre la via del tren construït a la dècada de 1920 quan es va fer la línia dels ferrocarrils de la Generalitat entre Barcelona i Terrassa. Permet salvar la trinxera de la via fèrria perquè hi passi el</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span> camí de Can Cabassa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>El pont consta d'una volta d'ansa-paner generada a partir d'un arc carpanell. És fet amb paredat de pedra i amb obra de fàbrica a les pilastres.<span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>La barana, a part del paredat, conté maons a sardinell. A nivell del paviment hi ha també una banda de maons a sardinell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08205-393 | Camí de Can Cabassa i carrer de Josep Trueta | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></p> | 41.4765446,2.0440182 | 420182 | 4592101 | Dècada 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95352-039302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95352-039303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95353 | Pont sobre la via de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-via-de-sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont sobre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat construït a principis de segle XX. És un pont de dos ulls, amb un traçat oblic respecte a l'eix de la via.</p> <p>Les voltes dels dos ulls del pont són obliqües i contenen una successió d'arcades parabòliques. Aquests arcs són perfilats amb una filada de maons, disposats a sardinell, amb la cara prima i petita a la vista, mentre que en la part reculada són de formigó. D'aquesta manera es produeix una successió d'arcades diafragmàtiques.</p> <p>A la façana del pont les dues arcades parabòliques són perfilades amb quatre rosques de maons a sardinell, amb la cara petita i prima a la vista. Totes les arcades es recolzen sobre unes impostes corregudes que, a les boques del pont, estan emfasitzades per un arrebossat a imitació de carreus.</p> <p>La façana nord del pont es conserva tal com va ser construïda, amb els murs de contenció front els carrers de Bellaterra i de Caldes de Montbui, tot formant uns talussos enjardinats. Les arcades de la façana sud, en canvi, estan ocultes degut a una ampliació que s'hi va portar a terme els anys 1970, quan s'hi va afegir una estructura de formigó per tal d'ampliar la carretera. </p> | 08205-394 | Avinguda de Rius i Taulet | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l’enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d’octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p>Aquest <span><span><span>pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril, en les dècades de 1910 i 1920.</span></span></span></p> | 41.4752303,2.0761276 | 422861 | 4591926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95354 | Pont sobre els FGC en el carrer Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-fgc-en-el-carrer-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pont sobre les vies del tren de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, entre Barcelona i Terrassa-Sabadell. Permet el pas del carrer Pearson, que uneix l'estació de la Floresta amb el Centre Social i Sanitari. Consta de dos arcs: un de petit i lateral destinat al pas de vianants, amb arc de mig punt motllurat amb maó col·locat a sardinell. L'altre és el central i de dimensions més grans, amb una volta d'ansa-paner generada a partir d'un arc carpanell. El pont és fet amb paredat de pedra i amb obra de fàbrica a les pilastres. La barana, a part del paredat, conté maons a sardinell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08205-395 | Carrer Pearson | <p>Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial amb experiència en el món dels transports, elabora un projecte de connexió entre Barcelona i el Vallès travessant la Serra de Collserola mitjançant un ferrocarril elèctric.</p> <p>El 1908, Montañés, es fa propietari del Mina Grott, un trenet elèctric que formava part d'un projecte de Parc d'atraccions, el Lake Walley Park, que aprofitava un túnel construït antigament per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Amb capacitat per a 32 passatgers, en 6 minuts creuava la serra de Collserola, fet que va representar tot un èxit de públic. L'experiència del Mina Grott va ser aprofitada per a presentar el projecte de concessió d'un ferrocarril de passatgers de 'característiques normals' que uniria Sarrià amb les Planes mitjançant un nou túnel. El 8 de febrer de 1912 s'aconsegueix la concessió per a la construcció d'aquest tram, amb el finançament de l’enginyer i empresari nord-americà Frederick Stark Pearson (1861-1915), que uns mesos abans (12 de setembre de 1911) havia creat l'empresa Barcelona Traction Light and Power Co. Lt. popularment coneguda com 'la Canadenca', amb seu a Toronto. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes i el 26 d’octubre de 1917 va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </p> <p>El pont, construït l'any 1917, forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</p> | 41.4457423,2.0739490 | 422644 | 4588654 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95354-039502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95354-039503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95355 | Casa Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-buenos-aires | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil eclèctic, amb elements classicistes i pròxims al noucentisme, projectat l'any 1927 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé. És de planta rectangular, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i un pis, amb dues torres. La coberta és amb terrat i teulades a quatre vessants.</p> <p>A la façana principal destaca un porxo amb arcs de mig punt sobre unes columnes curtes d'estil dòric. Les obertures són emmarcades amb una motllura de color clar que les emfatitza i fa que destaquin sobre un fons de color salmó. El porxo és coronat amb unes motllures horitzontals, sense decoració. Al seu damunt té una terrassa amb balustrada de peces de morter modelat. El ràfec de l'edifici és format per un fris classicista amb modillons i motllures.</p> <p>Del volum de l'edifici en sobresurten dues torres, de planta quadrada però de proporcions desiguals. Tenen teulada a quatre vessants, de teula plana, i són coronades amb una pinya de ceràmica.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç. El cancell està emmarcat per dues pilastres rematades amb motllures i coronades per fanals de globus. En la pilastra de l'esquerra hi diu 'Buenos', i a la de la dreta 'Aires'.</p> | 08205-396 | Passeig del Nard, números 49 i 51 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Francisco Fuster, Prudenciana Ferrando i Dolores Jam van demanar llicència d'obres per construir-lo el 30 de setembre de 1927. El projecte, de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent, va ser aprovat el 16 d'octubre de 1927 per la Comissió Permanent Municipal.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4622246,2.0468554 | 420402 | 4590508 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039604.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95356 | Casa de Josep Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-josep-gil | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic construït a la dècada de 1930. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>En planta baixa, a la façana principal hi ha una tribuna amb arcs mixtilinis en les finestres. Al damunt hi ha una terrassa amb quatre columnes d'estil dòric que subjecten una coberta. El tancament d'aquesta terrassa és un mur que està decorat amb ceràmica blava vidriada. En aquesta terrassa hi ha tres obertures, una porta, al centre, i dues finestres, una a cada costat. La teulada d'aquest cos de davant de la casa està coronada amb un ràfec amb caps de biga de fusta i una teulada a quatre aiguavessos amb una bola de ceràmica a dalt de tot.</p> <p>El primer pis i el porxo no constaven al projecte original de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent.</p> <p>La tanca és del tipus característic en la urbanització de Joan Borràs, feta amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç, procedent de la pedrera Berta.</p> | 08205-397 | Passeig del Nard, número 59. | <p>Josep Gil Doria, de Barcelona, va demanar el 21 de maig de 1931 una llicència d'obres per construir un xalet unifamiliar, segons projecte arquitectònic de Lluís Corratgé Torrent. El permís va ser concedit un mes més tard, el 21 de juny, per la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires al passeig del Nard i el xalet d’Eduard Ausió a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4628879,2.0468125 | 420398 | 4590583 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95356-039701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95356-039702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluis Corratgé Torrent | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95357 | Xalet al passeig del Castanyer números 12 - 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-del-castanyer-numeros-12-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic, obra de l'any 1928. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada holandesa.</p> <p>La façana principal presenta una composició gairebé simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres, amb persianes de llibret de color blanc, i la porta d'entrada situada a la dreta, amb amb arc rebaixat i aixoplugada sota una petita pèrgola. La pèrgola és de forma curvilínia, feta de ferro forjat i vidre, i en penja un farolet de formes modernistes. Al primer pis trobem un balcó corregut que s'allarga a tota la façana, sostingut sobre mènsules. L'obertura del centre correspon a l'accés, i les dues laterals són finestres. A les golfes hi ha dues finestres rectangulars i, entre elles, un escut de Catalunya fet en terracota. Els paraments són arrebossats, i totes les obertures (excepte les de les golfes) són coronades amb un esgrafiat decoratiu que descendeix pels brancals amb una garlanda d'inspiració art déco. En els angles l'arrebossat és a imitació de carreus. La teulada és d'estil holandès, a dos vessants i truncada.</p> <p>En el recinte exterior trobem dos tipus de tanca: la que correspon al passeig Castanyer i la que fa xamfrà amb la ronda del Pinar. En el primer cas la tanca és formada per pilastrons de base quadrada, a l'estil art déco, amb el parament d'arrebossat i una motllura en el coronament. La serralleria és senzilla. L'altra tanca és del tipus característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. Aquí els pilastrons són de maó revocat. Destaca en aquest cas el cancell, obrat amb pilars de maó que estan rematats per cornises amb un motllurat d'inspiració jònica. La serralleria és tradicional.</p> | 08205-398 | Passeig del Castanyer, números 12 al 18 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, és una obra de l'any 1928.</span></span></span></p> | 41.4564294,2.0513688 | 420771 | 4589861 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-0398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-039802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-039803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-039804.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95358 | Xalet de Josep Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-feu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat l'any 1930 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet. És de planta </span></span></span></span></span>rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i un porxo central que dona aixopluc a l'entrada. El porxo és format per columnes toscanes i rematat amb un ràfec amb caps de biga. Té una teulada a tres vessants. La porta d'accés a l'habitatge és amb arc carpanell, i a cada costat té un finestral també amb arc carpanell. Al nivell de les golfes hi ha una galeria amb quatre finestres d'arc rebaixat. Els paraments són arrebossats, i les obertures tenen al seu voltant una faixa engaltada. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga. La teulada és plegada i truncada.</p> | 08205-399 | Passeig del Castanyer, número 19 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>Josep Feu Armengol va demanar llicència d'obres per construir-lo el 1930, segons projecte de l'arquitecte Joaquim Alsina Botet. El projecte va ser aprovat el 10 d'abril de 1930.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4569038,2.0502473 | 420678 | 4589915 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95358-039902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95358-039903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95358-03994.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95359 | Xalet de Xavier Victori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-xavier-victori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista tardà, projectat l'any 1935 per l'arquitecte Josep Boada. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb una torratxa. La teulada és quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta un cos central i, a la dreta, la torre. A la planta baixa el cos central es caracteritza per una galeria tancada, amb finestrals separats per unes columnes jòniques. Al cos de la dreta hi ha un porxo, també amb columnes d'ordre jònic, sota el qual hi ha la porta d'entrada. Al primer pis sobre la galeria i el porxo hi trobem unes terrasses amb baranes de ferro entre pilastrons d'estil classicista. En el cos de l'esquerra una porta dona accés a aquesta terrassa. És emfasitzada amb una faixa engaltada. Al cos de la torre, a la dreta, hi ha una triple finestra que conté dues columnes d'ordre dòric, rematada amb una cornisa. Al pis superior la torre conté dues finestretes, emfatitzades a l'ampit.</p> <p>El coronament del cos de l'esquerra és format per un davantal sortint que trenca la teulada, que és a dues aigües. En la torre el coronament consta d'una cornisa i un ràfec amb caps de biga, i la teulada és a quatre vessants, culminada amb una bola ceràmica.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per dues pilastres prefabricades, amb volutes corínties. La reixa de la tanca i de la porta del cancell és de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08205-400 | Passeig de la Gardènia, número 3 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, el </span></span></span>21 de març de 1935 Xavier Victori va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte arquitectònic de Josep Boada Barba.</p> <p>Josep Boada, arquitecte, va projectar la casa de José i Antonio Barba Ferran, a la Via Laietana número 52 de Barcelona.</p> | 41.4589049,2.0534510 | 420948 | 4590134 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-0400050.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Boada Barba | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml