Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91688 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | s. XIX i s. XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es composa per un conjunt d'imatges important, tant en blanc i negre com en color, realitzades pels mateixos membres de l'entitat, així com reproduccions d'imatges antiges d'autors diversos. Les fotografies estan arxivades per tipologies (territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, ...) i per municipis. La col.lecció alberga un nombre reduït exemplars gràfics de Sant Jaume de Frontanyà i de les seves rodalies. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-73 | C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear el 1981 amb la fundació de l'entitat i ha arribat a conservar més de 18.000 imatges de la comarca del Berguedà, així com d'altres indrets de Catalunya i de l'exterior.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91689 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-0 | <p>Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya, consultat a través del portal MDC el 16/03/2022. https://mdc.csuc.cat/digital/search/collection/afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz/searchterm/Sant+Jaume+de+Frontanyà/field/all/mode/all/conn/and</p> <p> </p> | s. XIX i s. XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya agrupa diferents fons independents: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i Fons personals. </p> <p>A l'arxiu de Col·leccions fotogràfiques s'hi diferencien dues tipologies: per un costat els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta, com pot ser l'arquitectura romànica, recollits per aficionats i, per l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu segons el format de les fotografies, com poden ser les diapositives de vidre. En aquest fons hi figuren 13 fotografies de Sant Jaume de Frontanyà de diversos autors en les que es mostren edificis i vistes panoràmiques. En destaca una de Marcel·lí Gausachs, feta entre 1915 i 1930, de l'altar interior del Santuari dels Oms on s'aprecia l'antiga imatge de Sant Miquel i el dimoni dels Oms actualment desapareguda. </p> <p>L'Estudi de la Masia Catalana (1923-1936) va ser un projecte encarregat per Rafael Patxot i Jubert al C.E.C. i dirigit per Josep Danés i Torras per fomentar el coneixement de la masia catalana. El fons consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les illes Balears. A l'arxiu hi figuren 6 fotografies referenciades com a Sant Jaume de Frontanyà, tot i que una correspon a un altre municipi. En destaca una fotografia d'interior de la vivenda dels Oms realitzada per Francesc Blasi i Vallespinosa feta entre el 1912 i 1928. </p> <p>Finalment, a l'arxiu de Fons personals es troben un total de 96 fotografies del municipi, la majoria de José Camil Guiu realitzades a la segona meitat del s. XX.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-74 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | <p>El 1909 es va fundar l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya arrel del projecte <em>L'Inventari Gràfic de Catalunya, </em>impulsat per Geroni Martorell amb l’objectiu d’inventariar el patrimoni artístic-cultural del país. Les imatges són obra de més d'un centenar d'autors, des de la dècada del 1860 a l'actualitat, i de temàtiques molt diverses: muntanya i excursionisme, art, arquitectura, esport, enginieria, etnografia... La col.lecció ha anat creisent al larg dels anys gràcies a les donacions dels propis socis de l'entitat però també de no socis que buscaven preservar els seus fons. </p> <p>Si bé a l’origen de l’Arxiu la seva premissa geogràfica era Catalunya, els interessos dels socis eren geogràficament molt més amplis. I si bé lògicament una part molt important de les imatges són de Catalunya, n’hi ha també una quantitat estimable de tot el món: del Pirineu, d’Europa, i des dels Estats Units a Argentina fins del Japó a Macau.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | Les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista es poden consultar a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), el que ofereix accés a col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, ... amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents.L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió. Paral·lelament, l’Arxiu programa de forma regular un seguit d’activitats i conferències, publica llibres, i produeix exposicions amb la voluntat d’itinerar que són ofertes a entitats públiques i privades.L’Arxiu també es caracteritza per allotjar-hi força diversitat de procediments fotogràfics: procediments prefotogràfics com llanternes màgiques, i pròpiament fotogràfics com col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, excepcionalment més d’un miler d’autocroms, així com còpies sobre paper a l’albúmina, cianotipies, o processos pigmentaris. A la vegada, disposa d’una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics com ara càmeres de totes les èpoques, ampliadores o equipaments diversos, així com llibres i documents tècnics. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 89826 | Les Platetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> | s.XVI | <p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p> | 08216-1 | Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró. | <p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p> | 42.1707574,2.0147538 | 418622 | 4669206 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89828 | Cal Berlinga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berlinga | <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | <p>Masia rectangular de tres cossos, amb el mur de pedra amb morter de calç. annex adossat. El cos principal és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana de l'edifici, que s'obre a llevant. El segon cos està adossat a la paret de tramuntana i consta de planta baixa i coberta a una sola vessant amb teula àrab. El tercer cos està adossat a la paret de migjorn, amb planta baixa i una terrassa al primer pis. </p> <p>A l'entorn de l'edifici hi ha diversos tancats agrícoles i ramaders de construcció posterior. </p> <p> </p> | 08216-2 | Situat a 500m al sud del casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb les Roques de Cal Berlinga al Sud, la Solana de Terradelles al NO, Cal Jan al Nord i als peus del Torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals de Cal Berlinga. La primera cita que s'obté és al compliment pasqual de 1789, on apareix 'Cal Barlinga' al grup de cases del poble. Anecdòticament, al mateix compliment pasqual apreix una altra casa al poble anomenada Ferrer Barlinga, de la que no s'ha trobat més notícies. </p> | 42.1849100,2.0212400 | 419176 | 4670771 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img44090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4405.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89830 | Cal Blanquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanquet-0 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Blanquet és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments i dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan molt difícil identificar-ne els espais. Sembla que està construïda adaptant-se al desnivell del terreny. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular i morter de calç. </p> | 08216-4 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Blanquet formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt poques les fonts documentals que identifiquin Cal Blanquet, pel que fa pensar que abans podia haver tingut un altre nom. A l'amillarament de 1851 es cita una casa a la zona de Canamàs </p> <p> </p> | 42.1831500,2.0268200 | 419635 | 4670570 | Posterior a 1856. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc01255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00648.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89831 | Cal Bolant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolant | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bolant és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments. La densa vegetació s'ha anat menjant l'edifici, pel que identificació dels diferents espais es fa molt difícil. L'aparell constructiu és amb pedra conglomerada irregular. </p> | 08216-5 | Cal Bolant està situat a l'Est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a la zona del quintà de Cal Cristí. Casablanca es troba al SO, Cal Cristí al NE i a pocs metres neix la Riera del Molí. | <p>Cal Bolant forma part de la finca de Casa Blanca, la que es troba a pocs metres al SO. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, podria apareixer Cal Bolant al costat del nom de Juan Portell, qui en podria ser el masover, però no se'n fa referència a l'amillarament de 1862. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1876400,2.0293200 | 419847 | 4671066 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4471.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89832 | Cal Bondia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bondia | <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra (1856).</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bondia és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna cantonera del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-6 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Lorenzo Altarriba. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, no apareix Cal Bondia, però sí que apareix Juan Bondia com a arrendatari del Molí de Tarradellas, el que podria fer pensar que el moliner es va fer una casa a prop entre el 1856 i el 1862, la que portava el seu nom. </p> <p> </p> | 42.1828107,2.0300674 | 419903 | 4670529 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc00646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01256.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89835 | Cal Caterí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cateri | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | En runes. | <p>Cal Caterí és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats.</p> <p> </p> | 08216-8 | Masia situada a la zona de Canemars. A 30 metres a l'Est s'aixeca el Molí del Quirze i al SO la Masia de Cal Toni i a 100 metres al NE hi ha la confluència de la riera del Molí amb el torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Caterí. La primera informació que s'obté és al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, on apareix al costat del nom d'Esteban Vilarrasa, qui en podria ser el propietari o el masover, el que sis anys més tard també apareix a l'amillarament. </p> <p> </p> | 42.1827000,2.0297600 | 419877 | 4670517 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89835-dsc01837.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Caterí formava part del nucli aïllat de Canemars, el que estava format per 10 cases, de les que avui encara hi ha restes de Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà. A principi del s. XX, aquest nucli tenia una població de 16 persones (CARRERAS CANDI 1908), mentre que en l'actualitat només hi ha una masia utilitzada com a segona residència. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89836 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4 | <p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p> | s.XVIII | <p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p> | 08216-9 | Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p> | 42.1950800,2.0325500 | 420123 | 4671889 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89854 | Cal Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cal Cristí mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Està molt coberta de vegetació, el que no permet una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior és complicat. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obriria a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. Estan lligats amb morter de calç i s'aprecien afegitons amb ciment que serien posteriors. Actualment només hi ha restes dels quatre murs i part del primer sostre. L'era s'obre a migdia i està delimitada per un mur. A l'interior de l'edifici, a la paret nord, encara s'aprecia l'antic forn i la cendrera, emmarcats amb grans lloses. </p> | 08216-10 | Situada al NE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | <p>Les notícies documentals conegudes referents a Cal Cristí són molt escasses. La primera informació que en trobem és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà de 1789, on hi consta la referència de la casa de cal Christí, al poble. Més endavant, apareix al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 i a l'amillarament del 1862 junt al nom d'Hilario Roma, qui en podria ser el propietari o el masover. La tradició oral recorda que diferents veïns del poble es van amagar a Cal Cristí durant la Guerra Civil Espanyola. Tot apunta que poc després es va deshabitar, el que ha propiciat l'actual estat d'enrunament. </p> <p> </p> | 42.1890700,2.0309200 | 419981 | 4671223 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-dsc012490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-forn-i-cendrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-img4474.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89855 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | Estat ruïnós amb restes de parets. | <p>Les restes de la masia de Ca l'Eugasser mostren una construcció de planta rectangular que deuria tenir planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i ben acabats a les cantoneres. Sembla que l'accés a la casa seria a la façana de ponent, a la que es veuen unes grans pedres ben escairades que podrien correspondre als brancals de la porta del costat esquerre. Al mur de migdia hi ha una finestra amb llinda de fusta i possiblement n'hi podria haver més a la zona central, on actualment el mur està gairebé a terra. Al mur de llevant s'identifiquen dues finestretes a la part sud emmarcades amb lloses planes. L'era segurament s'obriria al costat de llevant. </p> <p> </p> | 08216-11 | Ca l'Eugasser està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat al nord Oest i Cap del Camp al Nord Est. | <p>L’actual casa de ca l’Eugasser anteriorment es podria haver anomenat cal Xisquet, canviant de nom al primer quart del segle XIX (RUMBO 2021:79) i s'incloïa a l'heredat del Prat, tot i que no formava part de les masoveries originals del Prat. A l'amillarament de 1852 i al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Ca l'Eugasse, al costat del nom de José Camprubí, qui en podria ser el propietari o el masover. La casa es deshabita definitivament entre 1929 i 1930. </p> | 42.2033200,2.0270500 | 419679 | 4672809 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2803-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2805-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89856 | Cal Farreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farrero | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s. XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Farreró és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. L'edifici sembla rectangular d'una sola planta, segurament amb teulada a doble vessant. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> <p> </p> | 08216-12 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Farreró formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p> </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Farreró. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Jaume Martí, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix al costat del nom d'Eladio Barnadas, qui també en podria ser el propietari o el masover.</p> <p> </p> | 42.1810900,2.0275000 | 419688 | 4670340 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-dsc00643.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89857 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4 | <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p> | 08216-13 | Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble. | <p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p> | 42.1859300,2.0214900 | 419198 | 4670884 | Abans 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89858 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | x.XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Menut és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part delmur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla que seria una masia de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-14 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Joan Cunill, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1808000,2.0278800 | 419719 | 4670308 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-dsc00645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-33.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Menut formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89859 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en runes, amb restes dels murs. | <p>Cal Peguera és un edifici rectangular de petites dimensions, del que encara avui se'n poden veure restes dels murs de la primera planta i de l'era a llevant. El cos principal és de planta baixa i pis, segurament amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta. El carener seria perpendicular a la façana principal, la que s'obre a migdia, a la que encara es poden apreciar dues obertures. Aquest edifici principal té un cos adossat en planta baixa a la paret de ponent, que seria per ús agrícola o ramader, amb restes d'una obertura al mur de migjorn. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular amb pedra tallada a les cantoneres, rejuntades amb morter de calç, com era habitual a la zona. </p> | 08216-15 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Peguera formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Peguera. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom d'Isidro Manubens, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> | 42.1819000,2.0281300 | 419741 | 4670430 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc00649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02055.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89860 | Cal Rebollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebollet | <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós, en procés de restauració. | <p>Les restes de la masia de Cal Rebollet mostren una casa formada per dos cossos de planta rectangular: la casa original i un annex adossat a la paret de ponent que podria ser per ús agrícola o ramader. L'edifici principal mostra planta baixa i pis i tindria la coberta a dues vessants sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obra a migjorn. A la planta baixa, des de l'interior s'aprecien unes obertures al mur de llevant i tramuntana, emmarcades per lloses, que actualment estan tapiades. A la paret de ponent hi podria haver l'escala que dóna accés al primer pis, on encara es veuen restes de la vivenda: un forn a la paret nord i una cendrera. A la paret de ponent s'adossa un annex de petites dimensions amb obertura a migjorn, del que encara es veuen restes de les bigues de fusta que separen els dos nivells. L'aparell constructiu és de paredat comú fet a base de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. L'edificació està situat en una zona aterrassada, amb restes d'un mur de pedra que en delimita el que segurament seria l'era. </p> <p>S'ha trobat una llinda d'uns 240 x 60 cm. amb el símbol de Jesús (IHS) i la data 1704, la que sembla podria provenir d'un altre indret. </p> <p> </p> | 08216-16 | Al Sud, es veu el coll de Sant Jaume, a l'Oest, el coll de la Batallola, al Nord, el Soler i cal Roma, al NE, Tubau i al SO, les Masies del Prat. | <p>La masia de Cal Rebollet (o Ribollet) formava part de les masoveries del Prat, la que es va afegir a posteriori amb la recompra del Collet, o Collet Roig, per part de Joan Clotet. La primera notícia documental que es té és al padró municipal del 1886 i va ser deshabitat entre el 1965 i el 1970. Durant aquests anys va estar habitada per les famílies de Josep Solé, Josep Guix i Antonio Ferrer (RUMBO 2021). </p> <p>Actualment la masia està en procés de ser restaurada pel propietari actual. </p> | 42.2012900,2.0320600 | 420090 | 4672579 | Abans del 1886 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img28260.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89861 | Cal Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roma-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVI | <p>Cal Roma és una masia de planta rectangular d'uns 130 m2, de dos cossos. La coberta és a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. El mur és de paredat i carreus de pedra a les cantonades, amb morter de calç. El cos principal té planta baixa i un pis. A la planta baixa de la façana, s'obre una porta en arc rebaixat, emmarcada en maó, igual que la finestra al lateral. Al primer pis, un balcó de fusta i una finestra, ambdós emmarcats en maó. El segon cos, annex a la paret de ponent, és de planta baixa i teulada a una sola vessant. Davant de la paret de ponent d'aquest, hi ha un petit pati protegit per un un mur d'un metre d'alçada. Hi ha mostres de petites edificacions independents entorn la casa, de les que solament en resten algunes pedres del mur. </p> | 08216-17 | Masia situada a la zona de Tubau. Al Nord s'hi veu la creu d'en Soler, al NE, els Rasos de Tubau, a l'Est, la masia de Tubau, al Sud, el Soler i al SO el coll de la Batallola. | <p>La primera notícia documental que es troba de Cal Roma és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà on apareix la 'Casa del Roma' en una pàgina junt al llibre de 1594-1598. Com era habitual a l'època, s'aprofitaven pàgines de les llibretes, pel que és difícil confirmar la data de l'anotació (doncs l'escriptura sembla molt posterior a la resta de pàgines). Anecdòticament, mossèn Martínez Solsona parla d'un incident citat als llibres de la Cort del Batlle de Sant Jaume de Frontanyà, on es va produir un assassinat d'un home a la masia de Cal Roma en època de l'Hereu Tubau, bandoler molt conegut al s. XVI (MARTINEZ SOLSONA 1967).</p> <p>Cal Roma era també coneguda com a Cal Romilló i formava part de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau. A finals del segle XVIII, la composició d'aquesta parròquia no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Roma apareix al costat del nom de José Cunill, qui era el masover, mentre que el propietari era Pedro Font, membre de la família Tubau, qui ja apareix al fogatge de l'any 1497 com a amos del mas Rigolf, que més endavant esdevindria el mas Tubau. </p> <p>La casa ha estat restaurada a principis del s. XXI pels actuals propietaris. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2052700,2.0325200 | 420133 | 4673021 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43610.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89862 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-1 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Tardà és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i algunes pedres dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla ser un edifici rectangular d'una sola planta, segurament amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-18 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO Cal Toni, al Nord el Molí del Quirze, a l'Est la riera del Molí i al Sud la Baga de Vila-rasa. | <p>Cal Tardà formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Ramon Barnadet, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1810600,2.0297700 | 419876 | 4670335 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01253.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89876 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF, Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament </em>(1862), unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) Estudi de les Masies del Prat </p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de la masia de Cal Trempat mostren una edificació de dos cossos. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la paret de SE encara hi ha restes de dues petites obertures, emmarcades amb carreus irregulars poc treballats. A l'interior s'aprecien dues finestres, amb llinda de fusta, una de les quals podria haver estat tapiada a l'adossar-se l'annex a la paret SO, d'un sol nivell, que podria haver estat utilitzat com a cort i corral. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats lligats amb morter de calç i carreus més acabats a les cantoneres. </p> | 08216-20 | Cal Trempat es troba al nucli de la Solana i al peu d'un afluent al Llimosell. Al Sud es troba el Coll de Sant Jaume, al SO el coll de la Batallola, a ponent Santa Eugínia, al NE el coll de la creu del Soler, a ponent Cal Roma, el Soler i Tubau al fons. | <p>Cal Trempat formava part de les masoveries del Prat. Va ser construïda el 1706-1707 i es va deshabitar el 1900-1916 (RUMBO 2021: 66). Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 (AHCB), apareix Josep Boixader, sense especificar si n'era el propietari o simplement hi vivia, mentre que a l'amillarament de 1862 (AMSJF, unitat d’instal·lació n. 211) hi apareix com a propietari. De totes maneres, hi ha dubtes de qui ocupa la casa, ja que els Boixader estan documentats a Cal Cintet des de 1707 fins a 1886 i Josep Subirana apareix a cal Trempat al compliment pasqual de l’any 1850. Seria possible que els Boixader paguessin el cens de cal Trempat mentre vivien a cal Cintet, i la família Vagués mai va habitar cal Trempat entre 1707 i 1825 (RUMBO 2021). </p> | 42.2047500,2.0276800 | 419733 | 4672967 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2797.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89878 | Cal Xiscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiscu | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici ruïnós amb restes de parets i part del primer sostre. | <p>Cal Xiscu és una masia rectangular d'un sol cos, de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus debastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. La masia està situada en una zona on el terreny s'ha treballat en terrasses per al cultiu i pastures. </p> | 08216-22 | Edificació situada al nucli aïllat de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud es troba la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord Cal Toni i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Xiscu formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Xiscu. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Maria Clotet, qui en podria ser la propietària o la masovera. </p> | 42.1811900,2.0288000 | 419796 | 4670350 | Abans de 1851. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc01838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc02053_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89884 | Cortal de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortal-de-tubau | <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós. | <p>Les restes del Cortal de Tubau mostren una edificació de dos cossos, d'uns 225 m2 que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. L'estat actual d'enrunament fan difícil l'identificació dels diferents espais. L'edifici principal té planta rectangular d'un sol nivell, amb un annex al costat SO de planta quadrada. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i a les cantoneres, carreus més ben acabats. </p> | 08216-23 | El Cortal de Tubau es troba a la zona de Tubau. Al NO es troben els quintars de Tubau; al N, els rasos de Tubau; a l'E, el quintà de Currubí; al SE, el quintà de Caselles; al S, la baga del Molí i al SO, les masies del Prat. | <p>Durant segles, la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau era formada pel mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep), totes propietat de la família Tubau. </p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790, conservat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, confessa tenir, entre altres béns immobles, 'la Casa, Mas i Heretat Tubau, habitada y affocada, antiguament anomenada Rigolf, junt ab los masos Quintana, de la Querosa, de la Canal, del Coll y de la Llossada, deshabitats i rònechs'. També confessa tenir 'dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y umn Molí Fariner'.</p> <p>Els Tubau ja apareixen al fogatge de l'any 1497 i diversa documentació al llarg dels segles, situa els Tubau com una de les famílies més pròsperes de la zona. </p> <p>Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2016500,2.0471700 | 421338 | 4672605 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02095.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | En la documentació escrita, la masia apreix citada com a Curtal, Cortal o Portal.Històricament, els cortals eren finques (formades per una masia, construccions annexes i terrenys) dedicades a l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva del mot llatí curtis que, entre altres, defineix un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic.Les edificacions dels cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89885 | Cap del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-del-camp | <p>AHPB (1755) Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 196-205.</p> <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Ramon Coll, <em>Manual de 1867</em>, escriptura n. 173, pàg. 525-527.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cap del Camp mostren dues edificacions d'un sol cos, unides per una paret al costat nord de construcció posterior. Ambdues són de planta rectangular, de planta baixa i pis segurament amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener seria perpendicular a la façana principal en ambdós edificis, que s'encaren al SO, on hi hauria la porta principal d'accés a les cases. Segurament l'edifici del costat de ponent era utilitzat com a habitatge, tal i com mostren les restes, al primer nivell, de la pica i el forn, del que encara s'aprecia el seu volum quadrat des de l'exterior. L'altre edifici es podria haver utilitzat com a cort i magatzem al pis superior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p> </p> | 08216-24 | Cap del Camp està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat i Ca l'Eugasser al Sud Oest. | <p>Cap del Camp sembla que va ser construïda el 1707 i habitada per diferents famílies fins al 1965-70.</p> <p>Als Atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” de 1755, es descriu la finca: <em>Formada per una casa i una peça de terra de nou quartants de sembradura que limitava a orient amb honors de l’heretat del Soler, a migdia, occident i nord-oest amb honors del mateix mas Prat </em>(AHPB 1755).</p> <p>Tot apunta que originalment formava part de les masoveries del Prat. Va ser venuda el 1856 i nou anys més tard va ser reintegrada a l'heretat original per Josep Clotet i Roma, qui havia comprat el Prat el 1854 (RUMBO 2021). </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2045200,2.0285100 | 419801 | 4672941 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2787.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que l'orígen del nom de la casa ve del fet que estigui al capdemunt del camp on es troba.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89887 | El Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-0 | <p>AFEVSBLL, (1755) <em>Llibreta de las afrontacions de las Heretats y Terras posseeix Vilar de St. Boy, copiades dels Actes </em>dins el <em>Compendi de tots los Actes dels Masos y Casas; Censals, Testaments, Inventaris, Capítols, Àpocas, Fundacions y altres Documens del Mas Vilar de San Boy de Llussanès</em>, sense data, pàg. 27-28.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> <p>AHCB (1889) Manuals notarials, Manuals de Camil Font, <em>Manual de 1889</em>, escriptura n. 56, compra-venda del Collet, pàg. 193-197.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós, amb restes dels fonaments. | <p>Actualment no queden gairebé restes de l'edifici original del Collet, excepte per alguns arbres fruiters. Sembla que la casa va ser colgada durant els treballs d'asfaltat a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet i ara tant sols es poden veure algunes restes dels fonaments. Tot apunta que hauria estat un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> | 08216-26 | Collet de Sant Jaume, a 100 metres al NO de Cal Cintet. | <p>La casa el Collet Roig formava part de l'heredat del Prat, tal i com es documenta des del s.XVIII. Sembla que va ser construïda el 1706-1707 i era habitada per la família de Francisco Tubau, per la que pagaven 1 lliura i quatre gallines que es pagaven per Sant Miquel de setembre, per la casa i sis quadrants de terra (RUMBO 2021).</p> <p>Els pactes, “<em>ad bene meliorandum</em>”, signats amb Francisco Tubau i que en aquell moment (1755) havia d’observar el seu descendent Pere Serra, eren els següents (RUMBO 2021: 50-51):</p> <p>- Que pogués prendre pedra, terra i fusta de qualsevol part del terme de l’heretat del Prat per fabricar i conservar la casa, no derruint cap paret de marge ni tallant cap arbre fructífer ni fent malbé l’herba mentre aquesta estigués en nedo.</p> <p>- Que del terme esmentat pogués prendre tota la llenya que necessités per cuinar, per al seu ús i servei ordinari de la casa sense disposar de cap arbre fructífer.</p> <p>- Que només una vegada pogués prendre llenya per assegurar el pati.</p> <p>- Que pogués fer pasturar sempre pel terme esmentat una bèstia de bast, que no fos euga, amb els seus descendents, passant sempre darrera del bestiar de llana del masover del Prat, i no podent anar on l’herba estigués en nedo ni a la Devesa dels Bous, estigués l’herba en nedo o no. Els descendents només hi podrien estar mentre mamessin.</p> <p>Durant més de 150 anys, va ser habitada per la família Tubau-Serra, qui acabà comprant la propietat, la que posteriorment va ser recomprada el 1889 per Joan Clotet i Capdevila. El Collet Roig sembla que va ser deshabitada definitivament el 1945.</p> <p> </p> | 42.1954700,2.0309200 | 419989 | 4671934 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89887-dsc00622.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Es coneix també com el Collet Roig. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89894 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-10 | <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>La masia del Prat és un conjunt d’edificacions que consta de: la casa principal, una pallissa i dues edificacions agricoles o ramaderes. La casa principal és rectangular de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. L’edificació actual ha patit moltes modificacions en la darrera rehabilitació. La façana principal té la porta de fusta que dóna accés a la vivenda, amb llinda de fusta, a la que s’ha afegit un annex a mode d’eixida d’un sol nivell, amb teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. Al costat d’aquest annex es troba una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra esculpits, la base de la qual mostra tres motius orgànic-geomètrics, mentre que a la part superior dels brancals s’aprecien motius figuratius del que podrien ser dues cares humanes. La llinda està superposada al mur i destaca pels motius geomètrics. Al primer pis de la façana principal s’obre una finestra balconera i una finestra a cada costat, totes amb llinda de fusta. A la paret de ponent s’aixeca un volum adossat que originalment seria d’ús ramader o agrícola. Aquest és rectangular, de planta baixa amb teulada a doble vessant i teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal. Als murs s’hi troben obertures de nova construcció. A pocs metres a ponent de l’edifici principal, s’aixecava un volum d’ús agrícola o ramader amb teulada a una sola vessant d’uralita i amb una sola obertura al costat de llevant i un mur que l’adossava a l’altre edifici agrícola. Actualment, l’edifici és quadrat, de planta baixa i teulada a doble vessant, amb teula àrab i carener paral.lel a la façana principal, que s’obre a llevant. A la paret de migdia s’han obert dues finestres apuntades, amb base de maó i arc de pedra escairada plana. A la paret de ponent hi ha la porta d’accés a la casa, sota una porxada de coberta d’una sola vessant amb teula àrab, i tres petites obertures.</p> <p>Finalment, l’edifici que s’aixeca al costat de ponent de l’edifici principal és el que corresponia al paller. És de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. Originalment aquesta façana tenia la típica obertura de paller, amb un pilar de pedra central i dues grans obertures a costat i costat, tant a la planta baixa com al primer pis. Actualment, aquesta façana té dues finestres d’arc apuntat, amb base de maó i pedra escairada plana a cada nivell. A la paret de ponent hi ha una porta de fusta a la planta baixa, d’una sola fulla, i unes escales de ferro a tres estadis que pugen fins al primer pis per donar accés a la vivenda a través d’una altra porta de fusta igual que l’anterior. L’interior dels edificis ha estat totalment reformat. L’entorn està molt cuidat. Actualment el conjunt allotja la casa rural de les Masies del Prat.</p> | 08216-27 | La casa del Prat es troba al sud del rec de Tubau, amb el collet de Sant Jaume a ponent, el quintà de les Planes a llevant i el bac de les mines i Vila-rasa a migdia. | <p>La casa del Prat es va construïr abans del 1547 i va ser habitada de manera ininterrompuda durant més de 400 anys, fins que es va deshabitar entre 1955 i 1960, el que també passa a la resta de masoveries (RUMBO 2021).</p> <p>La masia del Prat no apareix als fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que la casa està documentada des del 1547, quan Pere Lentes de Sant Jaume de Frontanyà ven el Prat a Antic de Palmerola, senyor del castell de Palmerola, per 27 ducats d’or. Pocs anys més tard, el 1566, per matrimoni d’Elena de Palmerola, nevoda i hereva d’Antic de Palmerola, la propietat passa als Alemany-Descatllar. El matrimoni, Elena i Jaume, signen un reconeixement del Prat cap al Priorat de Sant Jaume de Frontanyà d’un cens de 5 lliures i 10 sous i un delme sobre tots els fruits i bestiar, grans i petits. Segons un document on mostra les aportacions que diferents cases van fer per l’obra de l’església, sabem que, el 1595, el Prat aporta 20 quarts de calç i de sorra per l’obra de l’església de Sant Jaume i 4,5 sous per les obres del campanar, mentre que dos anys més tard n’aporta 7 per les obres de la teulada de l’església. D’aquestes relacions es dedueix que el Prat era una casa forta i important al municipi durant aquella època, tot i que no era de les més capdavanteres, com podrien ser les Vinyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà.</p> <p>Hi ha evidència que entre el 1701 i el 1707, l’heretat del Prat tenia fins a set masoveries: la Batallola, Cal Teixidor, Cal Xisquet, el Collet Roig, Cal Trempat, Cal Cintet i Cap del Camp.</p> <p>El 1730, la vídua de l’hereu Ramon Alemany-Descatllar i de Solanell, Maria Lluïsa d’Arnella, ven perpètuament el Prat a Manuel Hidalgo Alemany-Descatllar i a Diego Vela Alemany i Descatllar per 5.100 lliures. El 1755 l’heredat del Prat passa dels Alemany-Descatllar a Eudald i Josep de Vilar, pare i fill, de Sant Boi de Lluçanès, al ser venuda per 5.800 lliures.</p> <p>Tant la masia del Prat com les seves masoveries sempre van tenir arrendataris molt diversos. Del 1798 al 1824 va ser reformada a fons i es van fer rompudes importants a la finca.</p> <p>El 1854, Joaquim i Antoni de Vilar, pare i fill, venen l’heretat del Prat a Josep Clotet Roma, sastre, per 10.750 lliures, el que pocs anys més tard adquirirà també la Cal Cintet, Cap del Camp i el Collet.</p> <p>Ja al segle XX, les hereves de la família Clotet venen Cal Cintet el 1983 i la resta de l’heretat del Prat el 2005 als propietaris actuals.</p> | 42.1959900,2.0402300 | 420758 | 4671983 | Abans de 1547 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4489.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90017 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-14 | <p>Registre de la Propietat de Berga, <em>Llibre de finques de Sant Jaume de Frontanyà n. 1 (tom n. 20)</em>, finca n. 7, foli 27.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>. </p> <p>PSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en estat ruïnós. | <p>El Soler és una masia situada al capdemunt d'una gran plana que actualment està en runes, les que junt a l'extensa vegetació, fan molt difícil l'accés a l'interior. La construcció principal és de planta rectangular d'uns 120 m2 amb planta baixa i dos pisos. La coberta hauria estat a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Els murs són a base de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres carreus més ben acabats. A la paret de llevant s'obria l'entrada principal a la casa, amb llinda de fusta com la resta d'obertures, i on es trobava l'era protegida per un mur. Les restes de runes denoten una estructura amb bigues de fusta i terra de fusta al sostre del primer pis, així com pilars de càrrega fets amb maó i arrebossats amb morter de calç. S'observa també una edificació agrícola i ramadera a l'Est de l'edificació, de construcció posterior. </p> | 08216-28 | El Soler es troba a la zona de Tubau, uns 160 metres al Sud Oest de Cal Roma, amb el Torrent de Tubau a llevant i el Llimosell i la plana de Soler al Sud. | <p>El Soler formava part del nucli dispers de la Solana. La primera documentació escrita que en tenim constància és el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt. Jaume per la obra de la església</em>”, datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, en el que es documenten les aportacions de totes les cases i particulars de la parròquia de Frontanyà per alguna obra de l'església. En aquesta relació hi figura el Soler, que hi va contribuir amb 3 sous. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Eladio Tarradellas apareix com a propietari o habitant del Soler. </p> <p>Segons el Registre de la Propietat de Berga, el 1878 Joan Güell i Moreta apareix com a propietari del Soler. </p> <p>La casa va ser deshabitada entorn el 1950. </p> <p> </p> | 42.2039300,2.0315000 | 420047 | 4672873 | Abans del 1595 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90017-dsc02122.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La casa està envoltada de feixes per a cultiu i camps de pastura. La majoria de parets de suport d'aquestes feixes encara són visibles i en molt bon estat. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 90018 | Els Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-oms | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVIII | <p>L'edificació ha patit moltes modificacions al llarg dels anys, pel que hi ha diversos cossos annexos arrel de les diferents ampliaciona que s'han anat fent.</p> <p>El cos principal és rectangular, situat en un indret que aprofita el desnivell natural del terreny, pel que pel costat de tramuntana consta de de planta baixa i pis, mentre que pel costat de migdia, té planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb cornissa de teula descendent, bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, encarada a migdia, la que s'obre a l'era. L'aparell constructiu és de maçoneria molt rudimentari, amb morter de calç i amb carreus a les cantonades. L'accés original a la casa seria a través d'una portalada en arc de mig punt a la paret de migdia amb maó. Aquesta façana té vàries obertures, la majoria finestres petites que combinen la llinda originariament de fusta i l'arc rebaixat emmarcades amb maó. També s'observen dues finestres balconeres, amb llinda de fusta i reixa de metall.</p> <p>La paret de llevant consta de planta baixa i dos pisos i dos grans contraforts, al centre i a la cantonada SE de l'edifici. A la planta baixa, hi ha dues obertures d'arc rebaixat, mentre que el primer pis té dues finestres amb llinda de fusta i el segon pis també dues finestres amb arc rebaixat de maó.</p> <p>La paret de tramuntana ofereix també una entrada a l'edifici, actualment utilitzada com a accés principal i una finestra, ambdues emmarcades amb una estructura de formigó. Al primer pis hi ha quatre finestres amb arc rebaixat emmarcades en maó. Des d'aquesta façana s'observa un annex de planta rectangular i un sol nivell, amb teulada a una sola vessant en teula àrab. Ofereix una porta d'accés lateral orientada a llevant i una finestra a tramuntana. </p> <p>A la paret de ponent es va adossar un cos quadrat, molt posterior, que consta d'un pis més que la retsta de l'edifici original. Vist des de tramuntana, a la planta baixa hi ha una gran porxada i l'accés al primer nivell és a través d'una escala metàl.lica exterior. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral.lel a la façana principal i a l'edifici que n'és contigu. Aquest annex sobresurt un parell de metres respecte la línia de l'edifici principal en la paret de migdia. A la planta baixa hi ha el safreig, a la primer planta un finestral d'arc de mig punt amb maó i al segon pis dues finestres quadrades amb llinda de fusta. La paret de ponent té vàries obertures en els dos nivells superiors. </p> <p>Finalment, a la paret de llevant s'obre un darrer cos annex de planta baixa i pis, teulada a doble vessant i carener paral.lel a la façana principal que s'orienta a migdia. Aquesta consta de dues portes de fusta a la plata baixa i dues finestres quadrades amb llinda de fusta al primer pis. A la paret de ponent, s'obren quatre petites finestres a la planta baixa i dues a la primera planta, amb llinda de fusta. Aquest annex també és de maçoneria amb pedres col.locades irregularment i poc treballades. </p> <p>Al costat de migdia, totalment independent de l'edifici principal, s'aixeca una construcció de planta baixa rectangular i teulada a doble vessant, en teula àrab, la que té el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a ponent. Aquest cos és de construcció molt posterior a la resta d'edifici, tot i que en lloc seu hi podria haver hagut una edificació de proporcions similars. </p> <p>A nivell interior, la casa ha estat adaptada a diferents usos, la majoria dels anys essent la seu d'una casa de colònies gestionada pel rector de la parròquia.</p> | 08216-29 | Els Oms veu la Masia de Terradelles a llevant, la Solana de Terradelles i el mas de Frontanyà al Nord, les Lloberes a ponent i Picanyes i el Torrent del Joncar al SO. | <p>La devoció al culte de la Marededéu dels Oms va propiciar la construcció d'un santuari sobre el turonet on s'havia trobat l'estatua de la verge, segons explica la tradició oral. Aquest tindria origen medieval, sobre 1410, tot i que la construcció actual s'acabà el 1785, com apunta la data a la portalada principal.</p> <p>Al s. XVI la devoció a la Mare de déu augmentà de tal manera que, el 1696, es van elegir dues persones com a a administradors, qui havien de donar comptes al vicari perpetu de Sant Jaume de Frontanyà. De totes maneres, vint anys més tard, el prior de Sant Jaume va manar posar una caixeta a l’església parroquial on tots els fidels puguin tirar les almoines en honor a la Marededéu, de la que només posseirà clau el vicari perpetu de Sant Jaume.</p> <p>Els administradors havien llogat la casa de pagès dels Oms com a residència dels ermitans al servei del Santuari, la que era propietat dels amos de Tubau, els que la vengueren el 1707 a la comunitat de clergues de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga per un censal de quatre centes lliures, la qual es pagava cada any fins que es va redimir el 1780.</p> <p>El 1780 el santuari s’engrandeix per encabir-hi el progressiu nombre de fidels, tot i les al.legacions fallides de l’amo de Terradelles al considerar-ho dins la seva propietat. La casa de l’ermità també s’amplia el 1785, el que dona forma a l’actual edifici.</p> <p>El 1928, Juan Clotet i Euras, propietari de Picanyes, cedeix un terreny dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. Al s.XX la masia dels Oms funcionava com a casa de colònies, gestionada pel capellà local, la que va acollir a un gran nombre d'infants i excursionistes durant molts anys fins que es va tancar a principis del s. XXI. </p> <p>Sembla que la masia dels oms es va anar construïnt gradualment per acollir els ermitans i els diferents usos durant el temps. Aquest argument és evident tenint en compte la poca cohesió arquitectònica de l'edifici, el que consta de molts cossos afegits de diferents èpoques.</p> | 42.1814700,2.0108400 | 418313 | 4670398 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-vista-general-els-oms.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4663.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres, a l'oest de la casa, s'aixeca sobre un turonet el santuari dedicat a la Mare de Déu dels Oms, el que consta d'una fitxa pròpia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 90033 | La Tayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tayola | <p>AMSJF (1862) Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | L'edifici, en estat ruïnós, va ser barrat per les obres d'arranjament de la carretera BV-4656 el 1981. | <p>La Tayola és una masia rectangular d'una planta i coberta a doble vessant, de la que s'aprecien restes dels murs i de la cantonada del costat SE. L'edifici està encarat a migjorn, amb el carener transversal a la façana principal. L'edificació està al costat del riu Mergançol, en un lloc de pas de l'antic camí ral que anava de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. A pocs metres, al límit del termenal amb Les Llosses, es troba la Font de la Taiola, la que abastia la casa i servia com a parador on els viatgers es refrescaven i agafaven forces per seguir camí endavant. </p> | 08216-31 | Masia al límit amb el termenal de Les Llosses, al peu del Mergançol. A llevant s'aprecia la carena de la Tellola, amb el Puig Miró al fons; al Nord, el turó del collet de Les Vinyes i a ponent la rasa de Les Vinyes. | <p>La Tellola, Taiola o Tayola apareix en la documentació com a finca del mateix propietari que Les Vinyes i Les Platetes, de les que ja es feia referència al s.XVI. Al compliment pasqual de 1789 es parla de la Tayola i de la Casa Nova de la Tayola o la Tayola del costat, de la que actualment no hi ha restes. Del 1789 al 1842, la Tayola va ser habitada per famílies diferents: Rossell, Subirà, Conill i Palau, mentre que el propietari, al 1862, era Josep Genovès, qui també ho era de Les Vinyes i Les Platetes. Pel que fa a la Casa Nova de la Tayola, va ser habitada pels Camprubí i els Serra. </p> <p> </p> | 42.1625900,2.0050600 | 417811 | 4668308 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2760.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les runes que sorgiren de les obres d'arranjament d'aquest tram de la carretera BV-4656 han enterrat part de l'edifici, del que encara és evident la cantonada del costat SE. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90034 | La Batallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batallola | <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>ANC, Fons Despujol, branca Alemany-Descatllar, <em>Censos (1666-1728)</em>, unitat d’instal·lació 201</p> <p>AFEVSBLL, <em>Censos i pactes amb les masoveries</em>, 1759-1824, pàg. 176.</p> <p>AHPB, Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 199.</p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós amb restes de fonaments i parets. | <p>La Batallola es troba situada estratègicament al coll de la Batallola. Les restes de l'edifici mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 50 m2, de planta baixa i pis. Segurament tenia coberta a doble vessant sobre bigues de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses. Actualment es veuen restes de les quatre parets, les pedres de les quals han estat recuperades en època contemporània tot formant un petit mur de mig metre d'alçada a l'entorn de l'edifici. L'edificació, tot i estar enrunada, està neta, sense vegetació, gràcies a un gran treball de recuperació de l'edifici. </p> | 08216-32 | A pocs metres del Coll de la Batallola, que cau al NO, i del camí de la Creu de'n Soler. A llevant s'observa un dels orígens del Llimosell, a SO el Pla de la Lleona, a ponent, el Serrat dels Bous i al NO el Clot de Santa Eugènia. | <p>El 1701, Francisco Adam va signar l’establiment del cens del que acabaria essent la Batallola, la que formaria part de les masoveries d'El Prat (ANC 1666-1728). </p> <p>Als atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” (AHPB 1755), la Batallola apareix 'Formada per una casa i una peça de terra de set quartants de sembradura que limitava a orient, migdia i occident amb altres honors del mateix mas Prat, per mitjà d’un penya-segat, i al nord-oest amb honors del mas Santa Eugènia'.</p> <p>Segons un llibre de l'Arxiu Familiar dels Vilar de Sant Boi de Lluçanès, a la Batallola cada any, per Tots Sants, pagaven: 1 lliura, 16 sous i quatre gallines o capons per una casa i set quartants de sembradura (AFEVSBLL 1759). Els pactes signats amb Francisco Adam que havia d’observar el seu descendent Joan Adam, eren els següents:</p> <p>- Que poguessin fabricar una casa i, per una vegada solament, que poguessin prendre la fusta que necessitessin dels arbres dels boscos del Prat.</p> <p>- Que poguessin agafar llenya per fer foc.</p> <p>- Que poguessin criar un porc (<em>tocino</em>) a l’estaca.</p> <p>- Que poguessin tenir una bestia de bast “<em>ab són seguici</em>” fins que aquests fossin desmamadors i poguessin pasturar en un xaragall que parteix el tros de terra, sense passar-lo, fins arribar al torrent de Tubau.</p> <p>Al primer pacte, s’especifica que els masovers podran “<em>fabricar</em>” una casa. Així, sembla que la Batallola es va començar a construïr el 1701 i va ser habitada fins el 1824, segons les relacions de compliment pasqual de l'Arxiu Parroquial i els padrons municipals d'habitants (RUMBO 2021: 51).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2005500,2.0208400 | 419163 | 4672507 | 1701 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2713.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 90035 | Cal Brutinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brutinat | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XIX | Edifici ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>Cal Brutinat també és conegut com La Teuleria o Cal Terrisser. Es tracta d'un edifici rectangular de tres cossos, del que només se'n veuen restes d'alguna de les parets. El cos principal aprofita el desnivell del terreny i té planta baixa i pis, segurament coberta a doble vessant amb teula àrab i el carener transversal a la façana principal, que s'obre a migjorn. La vegetació s'ha apoderat de l'estructura, pel que és extremadament difícil reconèixer els espais. L'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç. A la paret de ponent hi ha un cos adossat de planta baixa, que podria ser utilitzat per emmagatzematge. A la paret de llevant hi ha restes d'una petita estructura de planta quadrada que podria ser el forn, però la densa vegetació fa impossible distingir-ne els espais. Als entorns immediats encara es poden veure restes de teules.</p> | 08216-33 | Masia situada a la zona de Les Planes, al peu del Torrent de l'Estany. Trobem el Quintà de Les Planes al N, el Calvari al SE, el Molí de Moreta i l'Alzina al SO. | <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Cal Brutinat, al costat del nom de José Viñas, qui en podria ser el propietari o el masover. A l'amillarament de 1862 apareix com a propietat de Pedro Viñas. Podria haver format part de Les Planes.</p> <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules, que servien per ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> <p>Sembla que aquesta estructura podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria. Les teules s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. S'anava a buscar l'argila, la preparaven i la deixaven assecar al sol. Per preparar l'argila, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó per depurar-la. Amb aquest procés s'aconseguia un llac que acabaria sent la matèria primera de les peces. Seguidament pastaven la quantitat que necessitaven per treballar aquell dia i es fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta. Finalment es posava a coure al forn en una sola cocció oxidant o reductora. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1824500,2.0523200 | 421740 | 4670468 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4780.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També se l'anomenava La Teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, tot i que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90037 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-12 | <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | XVI | <p>Les Planes s'aixeca en un entorn natural incomparable, envoltada d'una gran plana i una excel.lent panoràmica. </p> <p>El conjunt arquitectònic està format per diferents edificis: la casa pairal, a la que s'han annexat diferents cossos al llarg dels temps, alguns dels quals són quadres i corrals, el paller, una edificació independent i una església, actualment desapareguda. </p> <p>La masia original era de planta rectangular, amb coberta de doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, la que està orientada a migdia. L'aparell constructiu és molt rústic, a base de paredat i morter de calç. La porta principal és de mig punt amb dovelles, la que ha patit moltes modificacions durant els anys. A la paret de ponent del cos principal se li va afegir un annex al s. XVIII per ampliar l'espai de vivenda de la casa, així com diferents cossos d'ús agrícola i ramader annexats a la paret de llevant i davant de l'edifici. </p> <p>Al SO de la casa principal, s'aixeca una gran construcció agricola-ramadera, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab suportada per pilars. L'accés a la planta baixa és a partir d'una porta de mig punt rebaixat a la paret de llevant. El pis superior és un gran espai on es guardava la palla, totalment obert a la paret de migdia i amb accés a la paret nord a través de dues portes en arc rebaixat. </p> <p>A pocs metres, s'aixeca una petita edificació de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i carener paral.lel a la façana principal. L'aparell constructor és a base de paredat. La paret de migdia ha rebut modificacions en època moderna, amb una porta metàl.lica de doble fulla i dues finestres amb llinda de fusta a la planta baixa, i dos finestrals sota teulada amb llinda de fusta al primer pis. Sembla ser que aquest petit edifici va ser l'habitatge del capellà de Sant Cristòfol de Les Planes, església de la que en resta documentació però no vestigis. Més endavant va ser el centre del Taller de ceràmica del Merlès. </p> <p> </p> | 08216-34 | Situada davant el Quintà de Les Planes, amb Corrubí i Caselles al Nord, la Baga del Molí al NO i la Baga de les Planes al NE, el Forat de Les Planes a 300 metres al SE, on neix el Rec de Les Planes i el Bac de les Mines al SO. | <p>Sembla ser que el topònim de les Planes es esmentat ja el s.VIII amb el nom de 'Loca Plana'.</p> <p>L'església de St. Cristòfol de les Planes apareix documentada al s. X com a centre d'una petita comunitat i regentada pels canonges agustins de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XIV configurava la jurisdicció del prior de St. Jaume, junt amb Montner i Corrubí.</p> <p>La primera referència històrica del mas de les Planes és al fogatge de 1553, que era habitat per 'Joan de la Serras', i més tard va ser ocupat per la família Rosell. </p> <p>En un document dels llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial, probablement del 1595, es troba un interessant “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”. En aquesta relació hi apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar, en la que hi figura Les Planes, qui hi va contribuir amb 'quatre sous i mig'. Aquesta aportació fa pensar que era una casa forta de la zona, però no de les més capdavanteres, com les Vinyes i Picanyes (que paguen conjuntament 5 sous), Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà (amb 5 sous cadascuna).</p> <p>Les Planes era una casa pròspera, amb altres cases dins la seva propietat, com podria ser Cal Brutinat o la Teuleria, on es fabricaven els materials de construcció empleats en la zona. </p> <p>Sembla que la masia va ser desocupada a mitjans del s.XX i es va tornar a habitar als anys 1970s. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1922000,2.0542000 | 421907 | 4671549 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4513.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 90038 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-4 | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G[ue]rra (1856).</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> | s.XVI | Conjunt d'edificis en estat ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>La masia de les Vinyes està construïda sobre una gran roca, envoltada de feixes, tot obrint-se a la vall del mergançol. Es tracta d'una edificació rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Les cantoneres del mur són a base de carreus ben esculpits i el mur de paredat irregular amb morter de calç. Al costat de llevant s'obre l'era, que està protegida del vent per un mur d'un metre d'alçada. Al costat nord de l'era, s'aixeca un annex d'una planta i coberta a dues vessants amb teula àrab, que podria haver estat per ús agrícola o ramader. A uns 40 metres al NO es troba una tercera edificació, a un desnivell de 10 metres d'alçada respecte la resta d'edificis, en un indret amb vista espectacular de la vall del Mergançol, Borredà i Montserrat al fons. L'edifici de dos cossos està encarat a migdia, de la que encara en queden restes dels murs. Les edificacions estan envoltades de petites feixes, que en algun moment es van esculpir a la muntanya per ús agrícola i ramader. </p> | 08216-35 | Masia situada a uns 3 km. al SO del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, construïda sobre rocam a la zona de Les Roqueteres. A migdia s'obre la vall del riu Mergançol, amb vistes a Borredà i Montserrat al fons. A ponent s'hi aprecia el Collet de Les Vinyes i al NO el cim de Les Roqueteres (1237m) i la Bauma de Picanyes. A llevant s'observa Les Platetes i el Puig-Miró al fons. | <p>La primera documentació que es té de les Vinyes és al fogatge de 1553, on apareix Arnau Vinyes. Gràcies als Manuals notarials de 1593-1604 es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi. </p> <p>Al primer llibre dels Manuals notarials (APSJF 1595), datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, s'hi llegeix el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt Jaume per la obra de la església</em>” en el que es detallen les aportacions per part de particulars de la parròquia de Frontanyà a les obres de l'església, les que no només són en calç per l'obra, sinó que també havien de portar la mateixa mesura de sorra i ajudar a portar les llosses. Les Vinyes va aportar 26 quarts de calç, seguides per les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà (amb 25 cadascuna), el Prat, Vila-rasa i Les Planes (amb 20 quarts). </p> <p>En el segon document s'hi troba un “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que apareixen les cases i particulars que van aportar diners per l'obra del campanar. En aquesta, es mostra que les Vinyes i Picanyes contribuïen juntes, tot aportant 5 sous (igual que Cortines, Les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). A continuació, El Prat, Vila-rasa i Les Planes van aportar 4,5 sous. </p> <p>El tercer document notarial, del 1597, és el “<em>Memorial del què han de pagar los pajesos per la teulada als mestres</em>”, on es citen les cases i particulars que van fer donacions. Les Vinyes torna a ser una de les cases que més aporta (9 sous), junt a Cortines, Les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà. Seguidament, amb 7 sous, apareix El Prat, Vila-rasa i Les Planes. Per sota, cinc cases aportaren 1 sextó (?), una va contribuir amb 3 rals (6 sous), dues amb 1 sou, i tres cases i particulars amb 6 diners.</p> <p>Tal i com indiquen aquests manuals notarials, les Vinyes era el centre d'una gran propietat, que incloia Picanyes, les Platetes, la Tayola i un mas rònech a Cirera (ACS 1970). En l'heredat de les Vinyes, actualment només hi resten les Platetes i la Tayola. </p> <p>Sembla que la propietat estava en mans de la família Vinyes, fins que, per casament de la pubilla Eleonor el 1644, va passar a la família de Benet Cirera. La pubilla, Maria Cirera, es va casar amb Joan Roca el 1656 i van tenir dos fills, Joan Pere major i Joan Pere menor. Al 1846, Josep Genovès i Centelles compra la finca a Maria Montserrat Parros Gomez Vila i San de Coll de Barcelona, el que farà hereu al seu fill Antoni Genovès i Cabanas. Sembla ser que aquesta família va edificar una petita casa prop de Picanyes, la que surt a la documentació com Cal Genovès. </p> <p>Per la topografia, tot apunta que es cultivava la vinya, però a dia d'avui no hi ha cap resta evident ni s'ha trobat cap tina o objecte similar que ho pugui confirmar.</p> <p> </p> | 42.1678500,2.0081800 | 418076 | 4668889 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5588.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90039 | Molí del Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze | <p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p> | s.XVII | <p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p> | 08216-36 | Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons. | <p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1828200,2.0302200 | 419915 | 4670530 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 90040 | Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picanyes | <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Lorenzo Picart, <em>Manual de 1903</em>, escriptura n. 261, inventari de Jaume Clotet i Euras, pàg. 763-773.</p> <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACS (1970) Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en procés d'enrunament. | <p>Picanyes és una masia que està en molt mal estat de conservació, amb la coberta i paret nord a terra, tot i que havia estat habitat a la dècada dels 80 del s. XX. Aquest estat d'enrunament i la densitat de la vegetació fan molt difícil tenir una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior. És una masia formada per diferents volums: la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb teula àrab. El carener de l'edifici és paral.lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben tallats, acabat en estucat. La porta està situada a la façana principal al sud, la que sembla que havia tingut un arc rebaixat de plec de llibre elaborat amb pedres planes, el que posteriorment es va omplir per construïr-hi una porta amb brancals i llinda de fusta. Aquest primer edifici correspon a l'habitatge i, a la part baixa i al costat SE hi ha restes d'edificis annexos que serien per ús agrícola i ramader.</p> <p>Hi ha una segona edificació agrícola, a l'altre costat de l'era, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab, amb el carener transversal a la façana. El pis es sosté amb pilars de totxana. Les restes d'un gran arc de mig punt s'obre a la façana, ocupant la planta baixa i el primer pis on hi ha les dovelles.</p> <p> </p> | 08216-37 | Masia situada a uns 2 km al SO del nucli urbà de Sant Jaume, ben a prop del termenal amb Les Llosses. Al NE s'hi aprecia els Oms i el Torrent del Joncar, on s'hi aixecava el Molí de Picanyes. A llevant hi ha Terradelles i al Sud la Bauma de Picanyes i Les Vinyes al fons. A ponent es troba el termenal amb Les Llosses, del que Les Lloberes en forma part, les que es troben al NO. | <p>Les notícies documentals conegudes situen Picanyes a la mateixa heretat que Les Vinyes. En el manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620), “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, l'aportació de 1595 per l'obra del campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de Les Vinyes i Picanyes és conjunta. </p> <p>En un capbreu de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 conservat al Museu Comarcal de Solsona, Pau Vagués confessa ser el propietari de Picanyes i un mas rònec (que podria ser Cirera), així com les pertinences del mas Les Vinyes. </p> <p>Al compliment pasqual de 1789 es parla de Picanyes, però també de la casa nova de Picanyes, que en aquell moment era habitada per Francisco Roma. En aquesta zona, només es té referència d'una masia anomenada Cal Genovès, prop del molí de Picanyes, però no hi ha evidències que es tracti de la mateixa casa. </p> <p>Als 1850s, Josep Clotet era el propietari de Picanyes, junt a Les Masies del Prat i tres cases al poble. El 4 de febrer de 1928, el seu descendent Joan Clotet i Euras, amo de Picanyes, va cedir un terreny als Oms a favor de la Parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1793200,2.0054100 | 417862 | 4670165 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A 200 metres es troba el Molí de Picanyes, al peu del Torrent del Joncar.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90707 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-3 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> | s.XIII | <p>Terradelles és una masia formada per dos volums: la casa principal i la pallissa, davant l'era. L'edificació principal és rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb un petit volum afegit a la paret de ponent de planta baixa i pis, adaptada al desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, amb bigues de fusta i teula àrab. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p>A la paret nord s'aixeca la construcció del forn, en un petit cos semi-circular. En aquesta mateixa paret, feta de carreus desbastats, destaca una pedra amb la inscripció '1685', en un indret poc habitual per datar l'edifici, el que fa pensar que la pedra es podria haver recuperat d'algun altre costat de la casa. </p> <p>A la façana de ponent, al cos de la casa original es troba la porta principal de fusta a dues fulles, amb llinda i brancals de pedra ben tallada. La llinda mostra la data 1820, tot i que la casa original seria molt anterior. A la dreta d'aquesta porta hi ha una entrada de garatge amb porta metàl·lica i llinda de fusta, molt posterior a la resta. Al primer nivell, s'observa una finestra balconera amb llinda de fusta i una finestra amb a la seva dreta. Finalment, apareix una petita obertura quadrada sota teulada. Al costat esquerre s'aixeca un cos annexe de petites dimensions, cobert per la continuació del ràfec de la teulada. Des d'aquest hi ha l'accés principal actual a la masia.</p> <p>A la façana de migdia, al primer pis hi ha una obertura frontal amb balconada de fusta i una finestra a cada costat. Al pis superior hi ha uns finestrals que tapen el que originalment seria l'obertura del graner. Al nivell sòtan, s'obre una gran era. Al costat de ponent s'aixeca la pallissa, una gran construcció de planta trapezoidal, la que ha aprofitat el desnivell del terreny, amb planta baixa i soterrani pel costat de llevant. L'edificació ha estat totalment reformada en temps contemporanis, sense respectar les obertures de l'edifici original del qual només queden les pedres cantoneres. </p> | 08216-39 | Masia situada en una gran plana, amb Frontanyà i la solana de Terradelles al Nord, les roques del Berlinga al NE, les saleres de Terradelles a llevant, la baga de les Platetes al Sud, la carretera BV-4656 a ponent i els Oms al NO. | <p>Les primeres fonts documentals que es tenen de la casa de Terradelles són del s. XII. L'any 1135, el prior de St. Jaume de Frontanyà, Ramon Arnald, amb el consentiment dels seus canonges, vengué per 15 sous de Barcelona, el Mas Terradelles, que havia rebut per donació a l'església. Donà també el molí a Terradelles i ho fa perquè siguin cultivades millor les seves terres. De cens, rebrà anualment: 2 sous, un parell de gallines, dos pans, 1 sester de civada i una mesura d'ordi pel mas; pel molí un mesura de civada.</p> <p>Guillem Terradelles, del mas Terradelles, va ser canonge de Sant Jaume de Frontanyà l'any 1335, representant del prior en els nomenaments de rector de l'església de Sta. Cicilia de Riutort. Durant la Baixa Edat Mitjana, Pere Terradelles ostenta el càrrec de batlle de Frontanya. Més endavant, al fogatge de 1553 també s'esmenta un membre de la família Terradelles: Gaspar Terradelles.</p> <p>El mas Terradelles apareix pocs anys després en un document dels llibres sacramentals custiodiats a l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. Al “Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia” apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar de l'església. Tarradelles apareix en primer lloc a pagar '2 reales', igual que 'la maçada de Campalans de St. Jaume', la que suposem es refereix a la Casa Blanca (APSJF 1598). </p> <p>La finca ha passat en mans de diferents propietaris i ha tingut diferents usos durant els segles. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1802100,2.0145200 | 418615 | 4670255 | Abans de 1135 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4615.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Malgrat la seva cronologia, la masia de Terradelles conserva pocs elements de la primera estructura. A pocs metres, es troba el molí de Terradelles, el que era propietat de la mateixa finca. Les moles d'aquest molí encara es conserven a la masia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91269 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-1 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.</p> | s.XVI | La masia està en estat ruïnós. | <p>La masia de Vila-rasa s'aixeca solemne sobre un turó enrocat en una gran clariana de la vall, envoltada de prats i amb una zona de molleres al nord i una bassa al sud. Actualment l'edifici està en estat ruïnós i pres per la vegetació, el que és complicat identificar els diferents espais. Tot apunta que podria ser un edifici rectangular de plata baixa i dos pisos, amb la façana oberta a migjorn i el carener paral.lel a aquesta. La teulada seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El mur és de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres amb morter de calç. A la paret de ponent es troba un annex de planta baixa i pis, les restes del qual mostren un aparell constructiu més senzill i en algun indret amb morter de ciment. </p> | 08216-41 | Masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del torrent de Vila-rasa que baixa al sud. Al nord es troba el Coll de Pal; a l'oest, el quintà de Les Planes; al sud-oest, el molí del Quirze i a l'Oest el nucli urbà. | <p>La masia de Vila-rasa sembla estar documentada al fogatge de 1553, on apareix el nom de Francesch Vilarasa, qui en seria el propietari. </p> <p>En diferents documents notarials del s. XVI es mostren les aportacions de diferents masies per finançar obres a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, en els que s'evidencia la posició de la masia en relació a la parròquia i a la resta de cases del municipi. Vilarasa es situa com una casa forta, important a l’època al municipi, sense ser, però, de les més capdavanteres (com poden ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). </p> <p>Les fonts documentals afirmen que el Molí del Quirze pertanyia a Vilarasa. </p> <p>La masia va ser habitada fins a mitjans del s.XX i des d'aquell moment ha caigut en estat ruïnós. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1863500,2.0405000 | 420768 | 4670912 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4493.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres es troben les mines de lígnit. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91271 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-12 | <p>CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018) La Masia a la Catalunya central: Evolució, tipologies i espais. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. </p> | s. XVIII | Actualment només s'aprecien restes dels fonaments. | <p>La casa de Cal Ferrer estava situada al costat nord del carrer de baix i constava d'un edifici principal i dos cossos annexes. L'edificació principal consta d'una planta rectangular d'uns 150 metres quadrats, amb entrada al subterrani pel camí ral (ara l'actual aparcament públic), planta baixa i dos pisos, coberta a doble vessant en teula àrab perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Els cossos annexes són de planta baixa i pis i s'obren a la paret Nord, amb coberta a una sola vessant i teula àrab. Al costat de llevant hi hauria l'era, encerclada per un mur de pedra d'un metre i mig, encara present. </p> | 08216-43 | Edificació situada al centre del nucli urbà, al terreny que actualment hi ha entre l'aparcament públic i la plaça de la vila. | <p>L'art del ferro amb forja estava molt generalitzat a la zona des de l'època medieval. Es tracta d'una feina molt especialitzada i essencial per al dia a dia. Molts elements de la casa estan fets de ferro: ferradures per tancaments, claus i panys, frontisses, feixes, baldons, picaportes, baranes de balcó o eixides, puntes i claus. D'aquí la importància i grans dimensions de la casa del ferrer. </p> | 42.1872200,2.0234100 | 419358 | 4671025 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91271-cal-ferrer-1-m2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91271-cal-ferrer-2-m.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les fotografies històriques mostren la casa de Cal Ferrer com la casa més gran del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, la que havia arribat a tenir 4 focs. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91415 | Pedró del Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cal-mestre | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> <p> </p> | s. XIX | <p>Element amb base de pedra d'uns 70 cm. d'alçada. El fust circular és a base de pedra i morter de calç, amb un cinturó de ferro que l'envolta, el que suporta una mènsula quadrangular decreixent. Encapçala l'element una creu de ferro d'uns 35 cm. d'alçada. </p> | 08216-58 | Pedró situat en un turonet entre l'extrem NE del cementiri i Cal Mestre. | <p>El dia de Pasqüetes, o Pascua Florida, es duia a terme un berenar al Padró de Cal Mestre a base de truites, que es feien allà mateix al foc a terra. Per Corpus es feia una processó que anava de l'església al Padró de Cal Mestre i tornava a l'església, tot cantant i tirant flors i ginesta. El padró s'enramava amb boixos i hi havia altars en diferents indrets i una capelleta a la paret de la plaça de l'ajuntament (RUMBO 2006). </p> <p>Al Padró, cada diumenge a la tarda, també s'hi jugava a bitlles, el joc de Sant Jaume per excel·lència. </p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> | 42.1874100,2.0245900 | 419456 | 4671045 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img4386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img48690.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les creus de pedró dins el núcli urbà, normalment es trobaven prop de l'església o en alguna capellete, en les que es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91416 | Font de la Mansana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansana | s. XIX | <p>La Font de la Mansana està localitzada a l'extrem nord-oest d'un camp a pocs metres del nucli urbà de Sant Jaume. L'estructura de la font està formada per un mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, amb un tub de ferro. La font no disposa de pica a la seva base, de manera que l'aigua brolla fins a un desaigüe a pocs metres. A costat i costat de la font hi ha un banc construït amb lloses de pedra ben escairades i sense lligar. L'entorn del torrent afavoreix l'aparició d'espècies vegetals propies dels entorns humits. </p> <p> </p> | 08216-59 | Font situada a l'Oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla del Cingle. | 42.1876500,2.0190000 | 418995 | 4671077 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img27050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img4863.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El topònim de Mansana es creu que podria provenir de 'mens sana', el que denotaria un indret de sanació. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91417 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-2 | s. XX | <p>Font a peu de camí de Tubau. L'estructura actual tapa el sortidor original amb una construcció a base de pedra i ciment, que acaba amb una llosa frontal amb tres sortidors i una pica també de pedra. A la làpida es llegeix: 'Masies El Prat. Font de la Mata' i està coronada per una senyera. La font està protegida del camí per una balla de troncs i un banc també de fusta. </p> | 08216-60 | Font situada al NO del coll de Sant Jaume, a pocs metres del Llimosell. | <p>Font molt popular entre els veïns de les contrades. </p> | 42.2001100,2.0287100 | 419812 | 4672451 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4384.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La construcció actual ha cobert totalment el sortidor original de la font, un simple tub que permetia la sortida d'aigua de la roca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91446 | Creu de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole | <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> | s. XIX | <p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p> | 08216-61 | Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91519 | Font de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mola | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | <p>La Font de la Mola està situada sota les freixeres, al costat del cementiri de Sant Jaume de Frontanyà. És una construcció moderna que consta d'una base de pedra i un abeurador a la part inferior i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta de metall.</p> <p> </p> | 08216-64 | Font situada al núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri, sota les freixeres. | <p>La font de la mola ser aixecada el 1977 per l'alcalde del moment, junt amb l'ajuda d'Àngel Rota, veï de Borredà, conegut per la seva feina de conservació de les fonts de les contrades. </p> <p>Antigament, en aquest indret hi havia la bassa del poble, on tradicionalment s'hi rentava la roba. Aquesta activitat es duia a terme amb un rentador, que era com un caixó de fusta, la maceta i el sabó. Un cop neta, la roba era estesa sobre les argelagues del serrat de la Casablanca. </p> | 42.1875300,2.0242500 | 419428 | 4671059 | 1977 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-bugada.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Àngel Rota | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91535 | Imatge del dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-dimoni-dels-oms | <p>VINYOLES I VIVET, P. (1984) Perfils Humans (narracions), Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà. </p> <p> </p> | s. XIX | S'ha perdut el rastre de la imatge original de fusta, la que va ser substituïda per l'actual figura de guix. | <p>La imatge actual es troba sobre un pilar policromat a l'interior del Santuari de Santa Maria dels Oms. Es tracta d'una escultura de guix policromada amb la imatge de Sant Miquel a la part superior abatent amb una espasa a una figura de dimoni, que està a terra. La figura de sant miquel vesteix amb tons terrosos i verdosos, amb una armadura platejada i una creu daurada al pit. Porta casc, aureòla i dues ales obertes. A la mà dreta sosté una gran espasa platejada, amb la ma dreta aguanta una cadena amb la que té lligat al dimoni i amb el peu esquerre li trepitja l'espatlla esquerre.</p> <p>Es diu que la imatge original era una talla de fusta, amb la figura del dimoni de dimensions molt superiors a l'actual. </p> <p> </p> | 08216-67 | Santuari de Santa Maria dels Oms | <p>Abans de la Guerra Civil Espanyola hi ha documentada una imatge de Sant Miquel amb un dimoni de grans proporcions. Era una talla de fusta policromada de la que s'ha perdut el rastre. Aquesta ha donat peu a l'anècdota en la que un veï agafà la figura tot dient: 'Apa Miquel! Tu per alt i jo per baix, ja veurem qui pot més!'. Sembla que la figura va ser penjada en una viga i cremada durant la guerra, tot i que una teoria popular explica que un membre del comitè de milícies antifeixistes va apartar-la de la foguera amb l'argument que 'aquest és dels nostres'. Es diu que podria haver estat venut a un museu de Nova York. </p> <p>La imatge actual, de guix, va ser comissionada per un veí de Borredà ja passada la guerra. </p> | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-img4671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-el-dimoni-antic-mauri.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | Diu el saber popular que a principi del s. XX al Santuari dels Oms hi vivia un ermità anomenat Salvador Padullés que passava una capelleta de la Mare de Déu dels Oms penjada al coll, tot demanant almoina per les contrades i compartia pràctiques curanderes i oracionistes (VINYOLES 1984). Popularment se'l coneixia com 'el dimoni dels Oms' pel seu aspecte físic i mal caràcter. Era l'autor de 'Le livre du sort', un llibre de receptes-oracions editat en francès i traduït per Pere Vinyoles al català, on llista remeis per guarir diferents condicions (angines, mal de melsa, taques als ulls, mal de ventre, de dents...). | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91645 | Imatge de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BENET I PETIT, J. (2012): El trobador de la Mare de Déu, volum III, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. </p> <p>VV.AA. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>FREIXES, C., Prat, Ll. i VILADÉS, R. (2016) Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imarge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d'exposició, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona. </p> <p>SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.</p> | La imatge va ser restaurada després de l'expoli de la Guerra Civil Espanyola. | <p>La imatge de la Marededéu dels Oms és una talla de fusta policromada d'època gòtica que ha patit moltes modificacions durant els anys. El conjunt actual és delicat, natural, elegant i amb bon sentit de la mesura característic de l'època gòtica, però encara reprodueix models romànics.</p> <p>La figura de la marededéu apareix asseguda en un tron, amb el Nen a la falda, talment com el tron de Crist infant, assimilat a la saviesa. Ella està vestida amb una túnica llarga fins als peus, de color blau amb decoracions florals de color daurat al pit i una franja a la part inferior amb tons vermells, verds i daurats. Unes sabates daurades ensenyen les puntes al capdevall de la túnica. Llueix una corona daurada amb el que podrien ser pedres precioses de color rubí. Aquesta subjecta una toca de color blanc amb una franja vermella que li arriba fins a les espatlles. La túnica està tallada amb els plecs de la roba, els que marquen les formes del cos i donen realisme a la figura. La cara és molt natural, de figura ovalada, sòbria, però a la vegada tendra i fina. Les celles són pintades, els ulls marrons en una cavitat poc profunda i el nas proporcionat i geomètric, la boca tancada amb llavis fins i mentó arrodonit que sobresurt, de color rojenc, com els pòmuls. Els cabells castanys estan pentinats amb una clenxa central, els que estan coberts per la toca. La mare recolza els braços sobre els genolls i obre les mans tot donant una sensació de benvinguda i a la vegada de protecció del seu infant, que s'asseu al costat esquerre de la seva falda. Sembla ser que la part central del cos és la que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'infant vesteix una túnica blanca de màniga llarga, de coll a peus, de color blanc i amb una franja daurada al coll i al pit, la que també ressegueix els volums del cos. Per sota surten els peus descalços. Al cap porta una corona daurada. La cara de l'infant és menys expressiva que la de la mare, el que també destaca pels pòmuls rogencs que li atorguen naturalitat. Amb la mà dreta dóna la benedicció, mentre que amb la mà esquerra subjecta una bola daurada. </p> <p>Els dos estan situats en un tron també policromat amb colors rogencs i daurats, amb quatre columnes amb una forma gairebé antropomòrfica a la meitat i acabada amb una d'ovalada al capdemunt. Aquest està situat en un pedestal geomètric descendent i emmarcat per una construcció arquitectònica molt geomètrica que els fa de fons. </p> <p>Les imatges d'arxiu mostren que la figura original ha patit moltes modificacions al llarc dels anys. Aquestes es fan pal.leses al cap de la verge i, sobretot, a la corona, que en ocasions és molt ornada i treballada, amb una posició i vestimenta totalment diferent, el que posa en qüestió si l'actual imatge és realment la original. </p> <p>La Marededéu dels Oms ocupa un lloc privilegiat al Santuari construït en honor seu. </p> | 08216-68 | Imatge emplaçada al cambril del Santuari de la Marededéu dels Oms, el que està ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties <span><span><span><span><span>van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. </span></span></span></span></span>D'aquí que <span><span><span><span><span>Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </span></span></span></span></span></p> <p>El 1936, arrel de la Guerra Civil Espanyola, es van destruïr els retaules del Santuari dels Oms. Es diu que els veïns del poble van salvar la figura de la Mare de Déu de la total destrucció, tot conservant el fragment central del cos. En lloc de substituir-la per una nova figura, va ser restaurada per l'escultor Lluís Comas Bres, de Vic, el que li va donar un cap nou a la Mare de Déu i una nova imatge a l'infant. Durant l'aplec dels Oms, el 8 de setembre de 1939, la Marededéu va tornar al culte.</p> <p>Per fomentar el culte a Maria, el 1949, el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón va organitzar una jornada mariana a Solsona, on hi va participar la Mare de Déu dels Oms, entre d'altres.</p> <p> </p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-verge-oms-1-ac.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Restaurada per Lluís Comas Bres el 1939. | De la devoció a la Mare de Déu dels Oms en van néixer goigs i poemes, del que destaca el de Joan Benet i Petit (BENET 2012): IAltres vergers de Nostra Donacurulls de fruits, dolços d'amor,que el mes de maig etern apomacelestials i belles flors. A Frontanyà cerca la passadel riu Merlès capçal airós,del Berguedà a l'escapada,del Matamala a l'hort frondós. Del Lluçanès té la noblesa,del Berguedà, solana i to;li dóna fresca i jovenesadel Pirineu proper el balcó. Aquests verals de gran bellesai sobirana distinciósón adients a la Princesaque dalt del cel té la mansió. El nom dels Oms, a més, quin gaudiporta d'antuvi a cada cor,que l'om és l'arbre d'ombra fresca,inspirador de cants d'amor. A Frontanyà més ho seriasi a la seva ombra té el sojornla resplendent Verge Maria,Mare Divina del cor dolç. Sota de l'om tota l'anyadali entonaven les cançonsels de Sant Jaume, Alpens, Vilada,de Borredà i de tot l'entorn. Pins i avets mouran les branquesfent tornaveu amb la remor,la sajolida de flors blanquesseran l'encens amb el timó. I el Matamala, tot a l'ampledel Pirineu fadrí ratxós,de la Princesa les lloancesdurà a tot vent amb la cançó. IILa vila de Frontanyà,vila rica i regalada,prop de la vila té un palaubastit de pedra picada. De la cambra als finestralsposareu ben bé la balda,que en essent la Verge dinsabans d'hora apunta l'alba. Jo no sé qui us collirà,Flor de lli, Poma vermella;de tan alta que heu penjat,no hi arriba cap cistella. Florida al maig i a l'abril,de Sió Rosa esclatada,quan us veuen tan humiltots els cors prenen volada. Tarda blana, Oreig suau,Riuerell, Pou de Samària,Doll d'amor celestialfan les vostres encantàries. IIILa imatge dels Oms ésuna talla de gran vàluaper la molta antiguitat,la bellesa i la nissaga. De les que a l'Alt Berguedàtenen ferma la peanya,la dels Oms a ben segurper antiga és la degana. Asseguda en cadiralde riquesa desusada,el cabell daurat com l'ori la testa coronada. El Jesús com una flortendra, fresca i delicada;rica Perla de l'orienten les cloves de la falda. L'arquimesa del tresorés un bell temple romànic;de braçada té els murals,serenor que escampa l'absis. Espadanya com s'escau,finestrells en esqueixada,i dels anys al bes ardentté la cara socarrada. Pur romànic que retreuel pas lent de les anyades,entre glòries i amorés un flam que no s'apaga i la Verge sempre aténels batecs de la fillada,una mà enlairada al celi l'altra lliurant les gràcies. La tonada dels seus goigs,que omple tota la muntanya,és esclat d'amor filialressonant himne de gràcies. Pels camins de l'ideal,quan lluita amb afany la pàtria,la Mare de Déu dels Omsesdevé la Capitana. Quan la plaga, trist flagellde llagosta afamegada,com un vent de malvestatassolava la comarca, ni una no para el volde Sant Jaume en els paratgesprotegits sota el mantellde la poderosa Mare. Pedregada, focs, estralls,malaltia irremeiable,malastruc, tossut eixut,gams que deixen net l'estable han cedit davant l'esclatd'una maternal riallade la Verge que dels Omscom un bàlsam davallava. Gràcies, gràcies, Floc de neude la terra frontanyana,vostre nom portava escritdel meu cor entre les branques. Mes avui que sota l'omla vostra ombra regaladahe fruit a bastament,l'he gravat en les més altes. Quan arribi d'aquell omcercant l'ombra perdurable,Amor meu, baixeu-me a obrir,no em deixeu gelar la barba. | 94|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml