Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90033 | La Tayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tayola | <p>AMSJF (1862) Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | L'edifici, en estat ruïnós, va ser barrat per les obres d'arranjament de la carretera BV-4656 el 1981. | <p>La Tayola és una masia rectangular d'una planta i coberta a doble vessant, de la que s'aprecien restes dels murs i de la cantonada del costat SE. L'edifici està encarat a migjorn, amb el carener transversal a la façana principal. L'edificació està al costat del riu Mergançol, en un lloc de pas de l'antic camí ral que anava de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. A pocs metres, al límit del termenal amb Les Llosses, es troba la Font de la Taiola, la que abastia la casa i servia com a parador on els viatgers es refrescaven i agafaven forces per seguir camí endavant. </p> | 08216-31 | Masia al límit amb el termenal de Les Llosses, al peu del Mergançol. A llevant s'aprecia la carena de la Tellola, amb el Puig Miró al fons; al Nord, el turó del collet de Les Vinyes i a ponent la rasa de Les Vinyes. | <p>La Tellola, Taiola o Tayola apareix en la documentació com a finca del mateix propietari que Les Vinyes i Les Platetes, de les que ja es feia referència al s.XVI. Al compliment pasqual de 1789 es parla de la Tayola i de la Casa Nova de la Tayola o la Tayola del costat, de la que actualment no hi ha restes. Del 1789 al 1842, la Tayola va ser habitada per famílies diferents: Rossell, Subirà, Conill i Palau, mentre que el propietari, al 1862, era Josep Genovès, qui també ho era de Les Vinyes i Les Platetes. Pel que fa a la Casa Nova de la Tayola, va ser habitada pels Camprubí i els Serra. </p> <p> </p> | 42.1625900,2.0050600 | 417811 | 4668308 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2760.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les runes que sorgiren de les obres d'arranjament d'aquest tram de la carretera BV-4656 han enterrat part de l'edifici, del que encara és evident la cantonada del costat SE. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 90038 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-4 | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G[ue]rra (1856).</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> | s.XVI | Conjunt d'edificis en estat ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>La masia de les Vinyes està construïda sobre una gran roca, envoltada de feixes, tot obrint-se a la vall del mergançol. Es tracta d'una edificació rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Les cantoneres del mur són a base de carreus ben esculpits i el mur de paredat irregular amb morter de calç. Al costat de llevant s'obre l'era, que està protegida del vent per un mur d'un metre d'alçada. Al costat nord de l'era, s'aixeca un annex d'una planta i coberta a dues vessants amb teula àrab, que podria haver estat per ús agrícola o ramader. A uns 40 metres al NO es troba una tercera edificació, a un desnivell de 10 metres d'alçada respecte la resta d'edificis, en un indret amb vista espectacular de la vall del Mergançol, Borredà i Montserrat al fons. L'edifici de dos cossos està encarat a migdia, de la que encara en queden restes dels murs. Les edificacions estan envoltades de petites feixes, que en algun moment es van esculpir a la muntanya per ús agrícola i ramader. </p> | 08216-35 | Masia situada a uns 3 km. al SO del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, construïda sobre rocam a la zona de Les Roqueteres. A migdia s'obre la vall del riu Mergançol, amb vistes a Borredà i Montserrat al fons. A ponent s'hi aprecia el Collet de Les Vinyes i al NO el cim de Les Roqueteres (1237m) i la Bauma de Picanyes. A llevant s'observa Les Platetes i el Puig-Miró al fons. | <p>La primera documentació que es té de les Vinyes és al fogatge de 1553, on apareix Arnau Vinyes. Gràcies als Manuals notarials de 1593-1604 es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi. </p> <p>Al primer llibre dels Manuals notarials (APSJF 1595), datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, s'hi llegeix el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt Jaume per la obra de la església</em>” en el que es detallen les aportacions per part de particulars de la parròquia de Frontanyà a les obres de l'església, les que no només són en calç per l'obra, sinó que també havien de portar la mateixa mesura de sorra i ajudar a portar les llosses. Les Vinyes va aportar 26 quarts de calç, seguides per les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà (amb 25 cadascuna), el Prat, Vila-rasa i Les Planes (amb 20 quarts). </p> <p>En el segon document s'hi troba un “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que apareixen les cases i particulars que van aportar diners per l'obra del campanar. En aquesta, es mostra que les Vinyes i Picanyes contribuïen juntes, tot aportant 5 sous (igual que Cortines, Les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). A continuació, El Prat, Vila-rasa i Les Planes van aportar 4,5 sous. </p> <p>El tercer document notarial, del 1597, és el “<em>Memorial del què han de pagar los pajesos per la teulada als mestres</em>”, on es citen les cases i particulars que van fer donacions. Les Vinyes torna a ser una de les cases que més aporta (9 sous), junt a Cortines, Les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà. Seguidament, amb 7 sous, apareix El Prat, Vila-rasa i Les Planes. Per sota, cinc cases aportaren 1 sextó (?), una va contribuir amb 3 rals (6 sous), dues amb 1 sou, i tres cases i particulars amb 6 diners.</p> <p>Tal i com indiquen aquests manuals notarials, les Vinyes era el centre d'una gran propietat, que incloia Picanyes, les Platetes, la Tayola i un mas rònech a Cirera (ACS 1970). En l'heredat de les Vinyes, actualment només hi resten les Platetes i la Tayola. </p> <p>Sembla que la propietat estava en mans de la família Vinyes, fins que, per casament de la pubilla Eleonor el 1644, va passar a la família de Benet Cirera. La pubilla, Maria Cirera, es va casar amb Joan Roca el 1656 i van tenir dos fills, Joan Pere major i Joan Pere menor. Al 1846, Josep Genovès i Centelles compra la finca a Maria Montserrat Parros Gomez Vila i San de Coll de Barcelona, el que farà hereu al seu fill Antoni Genovès i Cabanas. Sembla ser que aquesta família va edificar una petita casa prop de Picanyes, la que surt a la documentació com Cal Genovès. </p> <p>Per la topografia, tot apunta que es cultivava la vinya, però a dia d'avui no hi ha cap resta evident ni s'ha trobat cap tina o objecte similar que ho pugui confirmar.</p> <p> </p> | 42.1678500,2.0081800 | 418076 | 4668889 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5588.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 89826 | Les Platetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> | s.XVI | <p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p> | 08216-1 | Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró. | <p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p> | 42.1707574,2.0147538 | 418622 | 4669206 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 91334 | Molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terradelles-0 | <p>AYMAMÍ, G.(2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p>ACS (1790), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s. XII | Edificació en estat ruïnós, del que només en queden algunes pedres del mur. | <p>Del molí de Terradelles només en queden restes dels murs de la bassa, els que són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç. En una part del mur s'identifiquen pedres escairades que suporten una estructura en arc també de pedra, que podria ser la sortida del carcabà, actualment tapada per la vegetació i les restes de runa. Al costat sud, s'observa una franja de fang, el que era utilitzat per impermeabilitzar l'estructura. Tot apunta que l'edifici va caure en runes a principi del s. XX i més tard, com que l'accés era fàcil, els seus elements van desaparèixer misteriosament. Per sort, s'han conservat dues moles a la casa de Terradelles. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-54 | Edificació als peus del Torrent del Joncar, amb Terradelles al Nord; la baga de Les Platetes, a l'Est, el rec de Les Platetes al Sud i la baga de Picanyes a l'Oest. | <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> <p> </p> | 42.1732000,2.0121900 | 418414 | 4669479 | Abans de 1135 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-ba18-dsc01846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-img4852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-54.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 92199 | Jaciments paleontològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-paleontologics | <p>MARIGÓ, J. & MINWER-BARAKAT, R. (2019) 'Mostreig opaleontològic al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà - Mina (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)'. PINTER 23794</p> <p>CHECA SOLER, Ll. (1993), Avance descriptivo de un nuevo Paleotèrido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán), Museu de Geologia de Barcelona, 3: 91-116.</p> <p>MOYÀ, S., RAMOS, E., AGUSTÍ, J., CHECA, Ll., KOLER, M. i BUSQUETS, P. (1991) Depósitos lacustres-palustres asociados a las zonas intermedias de la FM. Bellmunt (Prepirineo Catalán). Comunicaciones CONGET’91. I congr. Grupo Español del Terciario. Vic.</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>Segons l’inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà es poden trobar sis jaciments d’interès paleontològic. D’aquests en destaquen dos, d’origen Bartonià: SJF-1 i SJF-3c.</p> <p>El primer és un jaciment lacustre de l’Eocè mig, en el que diferents projectes d’intervenció i mostreig duts a terme el 2019 es van identificar diferents mostres de perissodàctils: artiodàctils, primats, rossegadors, insectívors i marsupials (MARIGÓ I MINWER-BARAKAT 2019).</p> <p>El segon jaciment destacable, SJF-3c, és un jaciment lacustre de l’Eocè Superior (fa més de 40 milions d’anys) situat a la formació Bellmunt que es va començar a estudiar als anys 90 del s. XX. Des d’aleshores, en aquest jaciment s’han descobert restes fòssils que ofereixen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d’anys actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que es troben els cavalls o rinoceronts; artiodàctils, mamífers ungulats amb un nombre parell de dits, entre els que actualment es troben els camells o les girafes; i diferents espècies de rossegadors, insectívors i diferents espècies de primats (MOYA et al. 1991). S’han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha estat una nova espècie de primat (<em>Anchomomys frontanyensis</em>), el que representa el registre fòssil més complet del món per aquest gènere de petits prosimis similars als loris i lèmurs. En aquest mateix jaciment també es van trobar les restes d’una nova espècie de primat (<em>Pseudoloris pyrenaicus). </em>I també destaca un exemplar molt interessant de paleotèrid: <em>Perissodactyla, Mammalia, </em>una possible zebra (CHECA SOLER, Ll. 1993), del que es va trobar un crani i dues hemimandíbules.</p> | 08216-114 | Entorn la BV-4656 | 42.1754700,2.0114900 | 418359 | 4669732 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-img2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-mandibula.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-esquema-mandibula.png | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 92003 | Riera del Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-merles | <p>GORDI I SERRAT, J. (1998) <em>La Vall de Merlès</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998</p> <p>VINYETA, R. (1978) <em>Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès</em>. Torelló: Celblau, 1978. </p> <p>AYMAMÍ, G.(2011) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berg</p> | <p>La Riera del Merlès neix al terme de Sant Jaume de Frontanyà i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs alhora delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. La Riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. </p> <p>El naixement de la Riera del Merlès té lloc entre el Rec de Tubau i el Rec de Llentes, els que amb el Rec de Corrubí (aquests dos darrers al terme municipal de Les Llosses) formen el Rec de la Riba, que marca el límit oriental del municipi. Quan aquest rep les aigües de la Riera de Llimós (ja en terme de Les Llosses) forma la Riera del Merlès, el que a la vegada serà un dels afluents més importants del Llobregat en la seva llera esquerra. Al seu torn, la Riera del Molí també tributa a la Riera del Merlès, a l'est del municipi, ja al terme municipal de Les Llosses. </p> <p>La riera gaudeix d'una gran quantitat d'aigua, però l'abús de cabal per al consum humà a l'estiu i la introducció d'espècies no autòctones ha posat en perill la conservació d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà, o les bagres i els barbs, ocupats pel percasol o el black-bass. </p> <p>Depenent del seu transcurs en el terreny, l'orientació i la proximitat a l'aigua, a la vall del Merlès hi ha una gran biodibersitat de boscos i espècies. Al curs superior s'hi troben boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellaners i alguna fageda. Al curs baix s'hi troba un bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines. Mentre que vora la riera es troba l'anomenat bosc de ribera on s'hi troben espècies d'arbres de grans dimensions, com freixes, oms, gatells o salzes. </p> <p> </p> | 08216-107 | Al costat Sud Est del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb el Ripollès. | <p>Des del s. X va ser coneguda amb el nom d’”Azest” o “Addest” i era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d’Osona, així com entre el bisbat d’Urgell i el de Vic. A la vall de la riera de Merlès hi ha indicis d’assentaments humans des d’època prehistòrica, però es va despoblar arrel de la desfeta de la societat hipanogoda i de les incursions sarraïnes a la zona. A partir del s. VIII es va repoblar per a consolidar la població al darrer terç del s. IX, en època de Guifré el Pelós, quan pagesos i ramaders de tot Catalunya, i especialment de la Cerdanya, ocupen les terres de la Catalunya central tot passant per la riera del Merlès.</p> <p>La Riera del Merlès va ser un eix de desenvolupament i comunicacions entre les terres altes i la plana molt important. En torn de l'any 1000 a la llera de la riera s'hi establiren molins de gra, que a partir de la construcció de rescloses obtenien suficient força hidràulica per moldre el gra en unes gran moles. Al s. XII se’n bastiren de nous, de nova planta o aprofitant els antics, la majoria dels quals es van utilitzar fins a finals de s. XIX o començaments del s. XX (AYMAMÍ 2011).</p> <p>Tot i que actualment no queda cap molí en funcionament, sí que se'n preserven alguns edificis, així com les restes dels antics emplaçaments de molins i rescloses al llarg del curs de la riera. Per altra banda, el camí que obre la riera entre les planes del Lluçanès i la muntanya va ser utilitzat per a la transhumància. </p> | 42.1767400,2.0586000 | 422251 | 4669829 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-gorg-del-prat.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-riera-congelada.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La vall de la riera de Merlès està considerada com a Espai Protegit d’Interès Natural.Les fotografies corresponen al pas de la Riera del Merlès per la finca del Prat. | 2153 | 5.1 | 1764 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||||||
| 92647 | Gorg del Matxo i Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-matxo-i-gorg-blau | <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> | <p>Al sector sud de la riera del Molí, un cop es creua amb el torrent de l'Estany o de Vila-rasa, es troben tres gorgs. El primer, de mida petita, destaca per l'entrada de l'aigua a través de les pedres, el que apareix a la primera fotografia. El segon gorg és de mida també petita, sense saltant i a peu de carretera. Finalment, el tercer gorg és de mida gran, amb dos saltants d'aigua -en la seva millor època- i una entrada a través de joncs i altra vegetació de ribera. Tots tres acullen les aigües de la Riera del Molí, la que drena les vessants centrals del municipi de Sant Jaume de Frontanyà, així com la vessant més oriental de Faig i Branca. Aquesta rep les aigües de diversos recs, com el Torrent de l'estany o de Vila-rasa, per acabar tributant a la Riera del Merlès, ja a l'alçada del terme municipal de Les Llosses. L'indret destaca per la biodiversitat típica del bosc de ribera i per la seva riquesa de fauna aqüàtica. </p> | 08216-123 | El gorg del Matxo i el gorg blau es troben a la zona de Canemars, poc després que el torrent del molí es creui amb el torrent de vila-rasa. | <p>El debat per saber quin és el gorg Blau i quin el gorg del Matxo encara és latent avui en dia. Segons la cartografia, el primer gorc venint de Canemars és el gorg Blau, un segon és el gorg del Matxo i una bassa més gran al sud està sense anomenar. Popularment, hi ha qui coneix el primer gorg com el gorc del Matxo, mentre que altres com el gorg Blau. El segon, a peu de carretera, és conegut com el gorg del Matxo per alguns, mentre que altres no el reconeixen ni tant sols com a gorg. Finalment, la gran bassa al sud, plena de jonc, és coneguda per molts com el gorg Blau, mentre que per altres és indiscutiblement el gorg del Matxo. </p> | 42.1785500,2.0380800 | 420559 | 4670049 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-2-del-matxo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-del-matxo0.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 92648 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p><br /> TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona.</p> | <p>Segons l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', Sant Jaume de Frontanyà compta amb tres camins ramaders identificats.</p> <p>El primer, amb el codi ICR 73, descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)</p> <p>El segon, amb el codi ICR 24, descriu el recorregut que ve de Sant Julià de Cerdanyola, que en l'arribada al terme de Sant Jaume, 'segueix carenejant per la Collada del Pla de l'Orri, i passa per Puig Lluent, i per la Serra de Fajabranca, límit de terme entre la Pobla i Palmerola, i continua en direcció a la Creu Malosa i Santa Eugènia fins a sortir al Paiola, fins que es desvia per passar per Frontanyà i entrar a Sant Jaume de Frontanyà, tot trobant-se amb el camí que va de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès. </p> <p>Aquest darrer camí, amb codi ICR 8, ve de Castellar de N'Hug i entra al terme municipal per la Font del Bisbe, on hi ha dret de returada de 3 dies. Continua per la carretera en direcció a Santa Eugènia de les Solls i el Molí, casa en la que deixaven tancar les ovelles a canvi de la seva llet. Segueix en direcció a la Collada de Santa Eugènia passant per la Batallola, casa amb dret de returada, i segueix la carretera fins a Sant Jaume. Al final del terme de Santa Eugènia es creua amb el camí que va cap a la Clusa. Segueix cap al Collet, on hi ha dret de returada, seguint a la dreta cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. El camí continua per la carena, tota amb dret de returada, tot seguint cap al Molí del Quirze i segueix cap a Moreta (ja al Ripollès). </p> | 08216-124 | Un camí ramader travessa el terme municipal de SE a NO cap a La Pobla de Lillet. Els altres dos surten del nucli urbà i van cap a Sant Julià de Cerdanyola i cap a Castell de l'Areny, respectivament. | <p>El Berguedà gaudia d’una xarxa de camins ramaders, mencionats ja en època medieval, que permetien el pas dels ramats transhumants provinents de la plana i la costa que es dirigien a les pastures dels Pirineus. Entre aquests, trobem uns dels més importants de Catalunya, com el del Vallès a Castellar de N’Hug, que passa per Sant Jaume de Frontanyà. Aquest, a la vegada, servia com a camí de connexió entre diferents poblacions, portant vida, béns i contacte entre veïns.</p> <p>Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.</p> | 42.1790800,2.0372000 | 420487 | 4670108 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-ramaders-sant-jaume-de-frontanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2978.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BPU | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 90040 | Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picanyes | <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Lorenzo Picart, <em>Manual de 1903</em>, escriptura n. 261, inventari de Jaume Clotet i Euras, pàg. 763-773.</p> <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACS (1970) Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en procés d'enrunament. | <p>Picanyes és una masia que està en molt mal estat de conservació, amb la coberta i paret nord a terra, tot i que havia estat habitat a la dècada dels 80 del s. XX. Aquest estat d'enrunament i la densitat de la vegetació fan molt difícil tenir una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior. És una masia formada per diferents volums: la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb teula àrab. El carener de l'edifici és paral.lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben tallats, acabat en estucat. La porta està situada a la façana principal al sud, la que sembla que havia tingut un arc rebaixat de plec de llibre elaborat amb pedres planes, el que posteriorment es va omplir per construïr-hi una porta amb brancals i llinda de fusta. Aquest primer edifici correspon a l'habitatge i, a la part baixa i al costat SE hi ha restes d'edificis annexos que serien per ús agrícola i ramader.</p> <p>Hi ha una segona edificació agrícola, a l'altre costat de l'era, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab, amb el carener transversal a la façana. El pis es sosté amb pilars de totxana. Les restes d'un gran arc de mig punt s'obre a la façana, ocupant la planta baixa i el primer pis on hi ha les dovelles.</p> <p> </p> | 08216-37 | Masia situada a uns 2 km al SO del nucli urbà de Sant Jaume, ben a prop del termenal amb Les Llosses. Al NE s'hi aprecia els Oms i el Torrent del Joncar, on s'hi aixecava el Molí de Picanyes. A llevant hi ha Terradelles i al Sud la Bauma de Picanyes i Les Vinyes al fons. A ponent es troba el termenal amb Les Llosses, del que Les Lloberes en forma part, les que es troben al NO. | <p>Les notícies documentals conegudes situen Picanyes a la mateixa heretat que Les Vinyes. En el manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620), “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, l'aportació de 1595 per l'obra del campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de Les Vinyes i Picanyes és conjunta. </p> <p>En un capbreu de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 conservat al Museu Comarcal de Solsona, Pau Vagués confessa ser el propietari de Picanyes i un mas rònec (que podria ser Cirera), així com les pertinences del mas Les Vinyes. </p> <p>Al compliment pasqual de 1789 es parla de Picanyes, però també de la casa nova de Picanyes, que en aquell moment era habitada per Francisco Roma. En aquesta zona, només es té referència d'una masia anomenada Cal Genovès, prop del molí de Picanyes, però no hi ha evidències que es tracti de la mateixa casa. </p> <p>Als 1850s, Josep Clotet era el propietari de Picanyes, junt a Les Masies del Prat i tres cases al poble. El 4 de febrer de 1928, el seu descendent Joan Clotet i Euras, amo de Picanyes, va cedir un terreny als Oms a favor de la Parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1793200,2.0054100 | 417862 | 4670165 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A 200 metres es troba el Molí de Picanyes, al peu del Torrent del Joncar.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 90707 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-3 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> | s.XIII | <p>Terradelles és una masia formada per dos volums: la casa principal i la pallissa, davant l'era. L'edificació principal és rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb un petit volum afegit a la paret de ponent de planta baixa i pis, adaptada al desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, amb bigues de fusta i teula àrab. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p>A la paret nord s'aixeca la construcció del forn, en un petit cos semi-circular. En aquesta mateixa paret, feta de carreus desbastats, destaca una pedra amb la inscripció '1685', en un indret poc habitual per datar l'edifici, el que fa pensar que la pedra es podria haver recuperat d'algun altre costat de la casa. </p> <p>A la façana de ponent, al cos de la casa original es troba la porta principal de fusta a dues fulles, amb llinda i brancals de pedra ben tallada. La llinda mostra la data 1820, tot i que la casa original seria molt anterior. A la dreta d'aquesta porta hi ha una entrada de garatge amb porta metàl·lica i llinda de fusta, molt posterior a la resta. Al primer nivell, s'observa una finestra balconera amb llinda de fusta i una finestra amb a la seva dreta. Finalment, apareix una petita obertura quadrada sota teulada. Al costat esquerre s'aixeca un cos annexe de petites dimensions, cobert per la continuació del ràfec de la teulada. Des d'aquest hi ha l'accés principal actual a la masia.</p> <p>A la façana de migdia, al primer pis hi ha una obertura frontal amb balconada de fusta i una finestra a cada costat. Al pis superior hi ha uns finestrals que tapen el que originalment seria l'obertura del graner. Al nivell sòtan, s'obre una gran era. Al costat de ponent s'aixeca la pallissa, una gran construcció de planta trapezoidal, la que ha aprofitat el desnivell del terreny, amb planta baixa i soterrani pel costat de llevant. L'edificació ha estat totalment reformada en temps contemporanis, sense respectar les obertures de l'edifici original del qual només queden les pedres cantoneres. </p> | 08216-39 | Masia situada en una gran plana, amb Frontanyà i la solana de Terradelles al Nord, les roques del Berlinga al NE, les saleres de Terradelles a llevant, la baga de les Platetes al Sud, la carretera BV-4656 a ponent i els Oms al NO. | <p>Les primeres fonts documentals que es tenen de la casa de Terradelles són del s. XII. L'any 1135, el prior de St. Jaume de Frontanyà, Ramon Arnald, amb el consentiment dels seus canonges, vengué per 15 sous de Barcelona, el Mas Terradelles, que havia rebut per donació a l'església. Donà també el molí a Terradelles i ho fa perquè siguin cultivades millor les seves terres. De cens, rebrà anualment: 2 sous, un parell de gallines, dos pans, 1 sester de civada i una mesura d'ordi pel mas; pel molí un mesura de civada.</p> <p>Guillem Terradelles, del mas Terradelles, va ser canonge de Sant Jaume de Frontanyà l'any 1335, representant del prior en els nomenaments de rector de l'església de Sta. Cicilia de Riutort. Durant la Baixa Edat Mitjana, Pere Terradelles ostenta el càrrec de batlle de Frontanya. Més endavant, al fogatge de 1553 també s'esmenta un membre de la família Terradelles: Gaspar Terradelles.</p> <p>El mas Terradelles apareix pocs anys després en un document dels llibres sacramentals custiodiats a l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. Al “Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia” apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar de l'església. Tarradelles apareix en primer lloc a pagar '2 reales', igual que 'la maçada de Campalans de St. Jaume', la que suposem es refereix a la Casa Blanca (APSJF 1598). </p> <p>La finca ha passat en mans de diferents propietaris i ha tingut diferents usos durant els segles. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1802100,2.0145200 | 418615 | 4670255 | Abans de 1135 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4615.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Malgrat la seva cronologia, la masia de Terradelles conserva pocs elements de la primera estructura. A pocs metres, es troba el molí de Terradelles, el que era propietat de la mateixa finca. Les moles d'aquest molí encara es conserven a la masia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 92001 | Moles del molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-terradelles | <p>Dues moles de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central. Estan en bon estat de conservació. Van formar part del molí de Terradelles, tot i que actualment es troben al jardí de la casa de Terradelles. </p> | 08216-105 | Situades a la casa de Terradelles. | <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> | 42.1802600,2.0143500 | 418601 | 4670261 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1168.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 47 | 1.3 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 91333 | Molí de Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-picanyes | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>AYMAMÍ, G. (2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p> </p> <p> </p> | Edificació en estat ruïnós. | <p>El molí de Picanyes és una construcció als peus del rec de les Lloberes que havia funcionat com a molí hidràulic per moldre gra. Actualment l'edifici es troba en estat ruïnós, el que, junt a l'estat d'apoderament de la vegetació, fa molt complcat l'accés al seu interior. </p> <p>Es tracta d’una edificació industrial de forma quadrangular, format per dos cossos de planta baixa i pis, la que encara conserva els murs de la planta baixa i del primer pis, així com algunes bigues del primer sostre. Els murs són de paredat irregular amb morter de calç i sorra, mentre que a les cantonades s’observen blocs de pedra més grans sense escairar. A la façana de migdia s’obre una porta amb llinda i marc de fusta que dóna accés a un cos que podria ser posterior destinat a l’emmagatzematge del gra o de la farina, amb una eixida al primer pis. Des de la planta baixa, a través d’una porta amb llinda de fusta s’accedeix a l’espai que correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat oest, sota el qual travessa el carcabà i on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí gràcies al pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de ponent de la planta baixa s’ha identificat la sortida del carcabà. El primer pis hi ha restes de dues finestres, obertures del que serien l’habitatge pròpiament dit, on encara es poden entreveure algunes estructures que podrien correspondre a la cuina. L’estat d’enrunament i la densa vegetació fan difícil reconèixer els diferents espais de l’edifici.</p> <p>Al costat nord del molí s’aprecia una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud, que encara s'utilitza com a tal i un pou. </p> | 08216-53 | Edificació als peus del Torrent del Joncar o rec de Les Lloberes, a uns 200 metres al NE de la casa de Picanyes. Les Lloberes queden al NO; els Oms, al NE i Terradelles, a l'Est. | <p>El molí de Picanyes és el primer dels molins del riu Mergançol, també documentat com a M<em>argansol, Mergançol, Mardansol o Merdançol, </em>el que és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, naixent a uns 1300 metres d'altitud a Sant Jaume de Frontanyà, on es reuneixen els torrents dels Oms, de Picanyes i de Puig Miró. </p> <p>La primera font documental que s'ha trobat del molí de Picanyes és al compliment pasqual del 1789, on també apareix Picanyes i la casa nova de Picanyes, habitada per Fco. Roma, tot i que sembla que el molí ja existia en temps pretèrits. Com a mínim, fins al s. XVI, Picanyes formava part de la mateixa heredat que les Vinyes, les que constituïen una de les cases més fortes de la contrada, tal i com s'intueix per diferents documents al llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. La seva proximitat al Santuari i a la casa dels Oms, també fa pensar que aquestes també podrien fer ús del molí. </p> <p> </p> | 42.1802900,2.0073200 | 418021 | 4670271 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-img4844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-catau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-bassa.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que les moles van desaparèixer misteriosament a mitjans dels anys 1980s. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89858 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | x.XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Menut és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part delmur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla que seria una masia de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-14 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Joan Cunill, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1808000,2.0278800 | 419719 | 4670308 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-dsc00645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-33.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Menut formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 89862 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-1 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Tardà és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i algunes pedres dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla ser un edifici rectangular d'una sola planta, segurament amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-18 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO Cal Toni, al Nord el Molí del Quirze, a l'Est la riera del Molí i al Sud la Baga de Vila-rasa. | <p>Cal Tardà formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Ramon Barnadet, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1810600,2.0297700 | 419876 | 4670335 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01253.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89856 | Cal Farreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farrero | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s. XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Farreró és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. L'edifici sembla rectangular d'una sola planta, segurament amb teulada a doble vessant. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> <p> </p> | 08216-12 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Farreró formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p> </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Farreró. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Jaume Martí, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix al costat del nom d'Eladio Barnadas, qui també en podria ser el propietari o el masover.</p> <p> </p> | 42.1810900,2.0275000 | 419688 | 4670340 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-dsc00643.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89878 | Cal Xiscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiscu | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici ruïnós amb restes de parets i part del primer sostre. | <p>Cal Xiscu és una masia rectangular d'un sol cos, de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus debastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. La masia està situada en una zona on el terreny s'ha treballat en terrasses per al cultiu i pastures. </p> | 08216-22 | Edificació situada al nucli aïllat de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud es troba la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord Cal Toni i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Xiscu formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Xiscu. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Maria Clotet, qui en podria ser la propietària o la masovera. </p> | 42.1811900,2.0288000 | 419796 | 4670350 | Abans de 1851. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc01838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc02053_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 91995 | Goigs o Cobles a la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-o-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XIX - XX | <p>Les cobles a la Mare de Déu dels Oms han tingut diverses edicions al llarg dels anys (1848, 1854, 1858, 1865, 1872, 1877, 1884 i algunes sense data). Té mida foli i està imprès en tinta negra. L'edició més antiga té els goigs per un costat i, per l'altre, un gravat amb la imatge de la Mare de Déu (amb un pagès i un bou) que sembla datada del 1680. S'observa una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i l'advocació (<em>Coplas en alabansa de nostra senyora dels Olms, venerada en sa capella, situada en lo antich priorat de Sant Jaume de Frontanyà, ara Bisbat de Solsona</em>). En aquesta part superior també hi ha un gravat amb la Mare de Déu amb el fill a coll i una planta a l'altra mà, davant d'un om, amb un pagès a l'esquerra de genolls i un bou a la dreta, qui segons una versió de la llegenda la trobaren. També hi ha motius ornamentals a cada costat del gravat. A la part central hi ha el text dels goigs, en tres columnes separades per una sanefa de motius florals. Consta d'una entrada o tornada inicial, 12 estrofes o cobles i finalment una quarteta o tornada. A la part inferior s'aprecia l'oremus. Sota una línia separatoria s'indica l'impressor: 'Manresa: Per Ignasi Abadal, Plassa del Olm, any 1848. En edicions d'anys posteriors, a la part inferior hi ha un avís del Bisbe Benito de Tortosa, datat del 1873, que diu: '<em>Concedemos 40 días de indulgencia en la forma acostumbrada por la Iglesia, a las personas que devotamente canten o recen las anteriores alabanzas a María Santísima o la mayor parte de ellas</em>'. </p> | 08216-101 | 42.1814100,2.0112400 | 418346 | 4670391 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-2.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Els Goigs tenien com a títol “Cobles en alabansa de…”, ja que els goigs agafaven com a títol l’estròfica originària de la dansa trobadoresca. Així, la cobla feia referència a la forma de la composició, a la divisió del text en estrofes o cobles. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 91317 | Santuari de la Marededéu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-oms | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>RODRIGUEZ, G. (2012) 'Les pintures murals dels santuaris berguedans' a l'Erol, número 112. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s.XVIII | <p>L’actual edifici consta d’una sola nau amb quatre capelles laterals -dedicades a Crist Crucificat, St. Cosme i St. Damià, St. Pelegrí i St. Antoni de Pàdua- i un presbiteri de grans dimensions de secció quadrada coronat amb un llanternó, on s’hi troba el cambril de la mare de Déu.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau central sobrepassa la de les naus laterals, les que acaben en un doble enteulat, decoració que emmarca tot l’edifici. La façana de ponent està emmarcada per un esvelt campanar quadrat amb pinacle típic del període barroc, el que està acabat amb una interessant cornisa en penjant. La porta és de mig punt dovellada i un òcul circular al primer nivell. </p> <p>La porta de la sagristia, la que destaca per la seva decoració amb tons blaus, vermells i daurats, és de fusta, d'un sol batent que s'obre només en un sentit. Possiblement es va afegir a l'ampliació feta al s. XVIII. </p> <p>De les destrosses causades per la Guerra Civil, se’n va poder salvar una talla en fusta d’uns 60cm d’alçada (sense el tron) de possible origen gòtic, que tot i que encara reprodueix antics models romànics, ha patit moltes transformacions a través dels anys. Es tracta d’una Mare de Déu asseguda a un tron amb el nen Jesús a la falda, el que aguanta una bola del món a la mà esquerra i beneeix amb la mà dreta. Un inventari del 1894 parla de la corona, el ceptre i de vint vestits de la Verge. El rostre de la Mare de Déu ha patit moltes alteracions les que fan impossible reconèixer les faccions originals, sobretot arrel de la reconstrucció feta després de la Guerra Civil duta a terme per l’escultor Lluís Comas.</p> <p>En el cambril de la Verge hi ha unes pintures murals que narren la llegenda de la Mare de Déu dels Oms, la que es diu que al 1687 va salvar a Sant Jaume de Frontanyà d’una terrible plaga de llagosta. Aquestes varen ser pintades a l’any 1888, segons una data present en una de les bigues principals del cor. Tot i aixi, les cates realitzades durant el procés de restauració, dut a terme per Gemma Rodríguez i Capella, mostren una altra capa de pintura anterior, el que indica que l´església ja estava totalment decorada abans de la construcció del retaule major.</p> <p>En el mateix cambril de la Verge s’hi ha trobat fragments de l’antic retaule barroc i una pintura sobre llenç, possiblement del segle XIX, que va ser restaurada el 1998 pels estudiants de restauració del Consorci de Cercs. </p> | 08216-49 | Santuari ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>A conseqüència de les destrosses originades durant la Guerra Civil, no hi ha massa documentació referent al santuari. La primera notícia que en tenim és del 1410, en un pergamí de Ramon de Cortines on deixa en herència l’església de Santa Maria dels Oms i Santa Magdalena de Melosa. Aquest mateix document fa evident la dependència dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, la que és també esmentada en l’acta de consagració del 905.</p> <p>El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici de l’any 1785 que va ser construït sobre una petita edificació romànica del segle XIII, de la que no en queden restes. Sembla ser que durant el segle XVIII la devoció a la Mare de Déu es va intensificar i hi va haver la necessitat d’ampliar el Santuari original.</p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 1785 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4664.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Al Santuari dels Oms es duu a terme l'Aplec del Dilluns de Pasqua Florida i antigament es celebrava el dia de les Marededéus trobades, el 8 de setembre, una festa molt popular on es feia missa al matí i ball després de dinar. | 96 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 91645 | Imatge de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BENET I PETIT, J. (2012): El trobador de la Mare de Déu, volum III, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. </p> <p>VV.AA. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>FREIXES, C., Prat, Ll. i VILADÉS, R. (2016) Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imarge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d'exposició, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona. </p> <p>SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.</p> | La imatge va ser restaurada després de l'expoli de la Guerra Civil Espanyola. | <p>La imatge de la Marededéu dels Oms és una talla de fusta policromada d'època gòtica que ha patit moltes modificacions durant els anys. El conjunt actual és delicat, natural, elegant i amb bon sentit de la mesura característic de l'època gòtica, però encara reprodueix models romànics.</p> <p>La figura de la marededéu apareix asseguda en un tron, amb el Nen a la falda, talment com el tron de Crist infant, assimilat a la saviesa. Ella està vestida amb una túnica llarga fins als peus, de color blau amb decoracions florals de color daurat al pit i una franja a la part inferior amb tons vermells, verds i daurats. Unes sabates daurades ensenyen les puntes al capdevall de la túnica. Llueix una corona daurada amb el que podrien ser pedres precioses de color rubí. Aquesta subjecta una toca de color blanc amb una franja vermella que li arriba fins a les espatlles. La túnica està tallada amb els plecs de la roba, els que marquen les formes del cos i donen realisme a la figura. La cara és molt natural, de figura ovalada, sòbria, però a la vegada tendra i fina. Les celles són pintades, els ulls marrons en una cavitat poc profunda i el nas proporcionat i geomètric, la boca tancada amb llavis fins i mentó arrodonit que sobresurt, de color rojenc, com els pòmuls. Els cabells castanys estan pentinats amb una clenxa central, els que estan coberts per la toca. La mare recolza els braços sobre els genolls i obre les mans tot donant una sensació de benvinguda i a la vegada de protecció del seu infant, que s'asseu al costat esquerre de la seva falda. Sembla ser que la part central del cos és la que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'infant vesteix una túnica blanca de màniga llarga, de coll a peus, de color blanc i amb una franja daurada al coll i al pit, la que també ressegueix els volums del cos. Per sota surten els peus descalços. Al cap porta una corona daurada. La cara de l'infant és menys expressiva que la de la mare, el que també destaca pels pòmuls rogencs que li atorguen naturalitat. Amb la mà dreta dóna la benedicció, mentre que amb la mà esquerra subjecta una bola daurada. </p> <p>Els dos estan situats en un tron també policromat amb colors rogencs i daurats, amb quatre columnes amb una forma gairebé antropomòrfica a la meitat i acabada amb una d'ovalada al capdemunt. Aquest està situat en un pedestal geomètric descendent i emmarcat per una construcció arquitectònica molt geomètrica que els fa de fons. </p> <p>Les imatges d'arxiu mostren que la figura original ha patit moltes modificacions al llarc dels anys. Aquestes es fan pal.leses al cap de la verge i, sobretot, a la corona, que en ocasions és molt ornada i treballada, amb una posició i vestimenta totalment diferent, el que posa en qüestió si l'actual imatge és realment la original. </p> <p>La Marededéu dels Oms ocupa un lloc privilegiat al Santuari construït en honor seu. </p> | 08216-68 | Imatge emplaçada al cambril del Santuari de la Marededéu dels Oms, el que està ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties <span><span><span><span><span>van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. </span></span></span></span></span>D'aquí que <span><span><span><span><span>Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </span></span></span></span></span></p> <p>El 1936, arrel de la Guerra Civil Espanyola, es van destruïr els retaules del Santuari dels Oms. Es diu que els veïns del poble van salvar la figura de la Mare de Déu de la total destrucció, tot conservant el fragment central del cos. En lloc de substituir-la per una nova figura, va ser restaurada per l'escultor Lluís Comas Bres, de Vic, el que li va donar un cap nou a la Mare de Déu i una nova imatge a l'infant. Durant l'aplec dels Oms, el 8 de setembre de 1939, la Marededéu va tornar al culte.</p> <p>Per fomentar el culte a Maria, el 1949, el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón va organitzar una jornada mariana a Solsona, on hi va participar la Mare de Déu dels Oms, entre d'altres.</p> <p> </p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-verge-oms-1-ac.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Restaurada per Lluís Comas Bres el 1939. | De la devoció a la Mare de Déu dels Oms en van néixer goigs i poemes, del que destaca el de Joan Benet i Petit (BENET 2012): IAltres vergers de Nostra Donacurulls de fruits, dolços d'amor,que el mes de maig etern apomacelestials i belles flors. A Frontanyà cerca la passadel riu Merlès capçal airós,del Berguedà a l'escapada,del Matamala a l'hort frondós. Del Lluçanès té la noblesa,del Berguedà, solana i to;li dóna fresca i jovenesadel Pirineu proper el balcó. Aquests verals de gran bellesai sobirana distinciósón adients a la Princesaque dalt del cel té la mansió. El nom dels Oms, a més, quin gaudiporta d'antuvi a cada cor,que l'om és l'arbre d'ombra fresca,inspirador de cants d'amor. A Frontanyà més ho seriasi a la seva ombra té el sojornla resplendent Verge Maria,Mare Divina del cor dolç. Sota de l'om tota l'anyadali entonaven les cançonsels de Sant Jaume, Alpens, Vilada,de Borredà i de tot l'entorn. Pins i avets mouran les branquesfent tornaveu amb la remor,la sajolida de flors blanquesseran l'encens amb el timó. I el Matamala, tot a l'ampledel Pirineu fadrí ratxós,de la Princesa les lloancesdurà a tot vent amb la cançó. IILa vila de Frontanyà,vila rica i regalada,prop de la vila té un palaubastit de pedra picada. De la cambra als finestralsposareu ben bé la balda,que en essent la Verge dinsabans d'hora apunta l'alba. Jo no sé qui us collirà,Flor de lli, Poma vermella;de tan alta que heu penjat,no hi arriba cap cistella. Florida al maig i a l'abril,de Sió Rosa esclatada,quan us veuen tan humiltots els cors prenen volada. Tarda blana, Oreig suau,Riuerell, Pou de Samària,Doll d'amor celestialfan les vostres encantàries. IIILa imatge dels Oms ésuna talla de gran vàluaper la molta antiguitat,la bellesa i la nissaga. De les que a l'Alt Berguedàtenen ferma la peanya,la dels Oms a ben segurper antiga és la degana. Asseguda en cadiralde riquesa desusada,el cabell daurat com l'ori la testa coronada. El Jesús com una flortendra, fresca i delicada;rica Perla de l'orienten les cloves de la falda. L'arquimesa del tresorés un bell temple romànic;de braçada té els murals,serenor que escampa l'absis. Espadanya com s'escau,finestrells en esqueixada,i dels anys al bes ardentté la cara socarrada. Pur romànic que retreuel pas lent de les anyades,entre glòries i amorés un flam que no s'apaga i la Verge sempre aténels batecs de la fillada,una mà enlairada al celi l'altra lliurant les gràcies. La tonada dels seus goigs,que omple tota la muntanya,és esclat d'amor filialressonant himne de gràcies. Pels camins de l'ideal,quan lluita amb afany la pàtria,la Mare de Déu dels Omsesdevé la Capitana. Quan la plaga, trist flagellde llagosta afamegada,com un vent de malvestatassolava la comarca, ni una no para el volde Sant Jaume en els paratgesprotegits sota el mantellde la poderosa Mare. Pedregada, focs, estralls,malaltia irremeiable,malastruc, tossut eixut,gams que deixen net l'estable han cedit davant l'esclatd'una maternal riallade la Verge que dels Omscom un bàlsam davallava. Gràcies, gràcies, Floc de neude la terra frontanyana,vostre nom portava escritdel meu cor entre les branques. Mes avui que sota l'omla vostra ombra regaladahe fruit a bastament,l'he gravat en les més altes. Quan arribi d'aquell omcercant l'ombra perdurable,Amor meu, baixeu-me a obrir,no em deixeu gelar la barba. | 94|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 91983 | Llegenda del Dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dimoni-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Dimoni dels Oms és molt popular a Sant Jaume de Frontanyà i les seves rodalies. Aquesta narra la història d'un veí del poble que va trencar l'eix del carro que portava carregat de sacs de blat. Al veure que hauria de carregar els sacs a coll, va remugar que pagaria el que fos perquè algú l'ajudés a portar-los fins a casa. Dit i fet, se li va presentar el Dimoni dels Oms disfressat, qui li va oferir la seva ajuda a canvi d'una petita recompensa. L'home, cansat i desesperat, va accedir ràpidament sense demanar detalls del tracte. El Dimoni va apilar els sacs tan carregat com podia, mentre que el veí es va començar a qüestionar l'orígen d'aquell personatge amb unes recargolades banyes i una cua que sortia sota els parracs. Per acabar-ho d'arreglar, l'estrany sabia on l'home vivia sense haver-li-ho dit! El dimoni va descarregar els sacs a l'era de la casa i li va demanar el pagament tal i com havien acordat: volia la seva ànima! En aquell moment, el pagès va entendre qui l'havia ajudat, però un tracte és un tracte i no es podia fer enrere. Aleshores va apareixer la Mare de Déu dels Oms, qui va afirmar que el tracte no era vàlid, doncs l'home havia demanat algú que l'ajudés a portar els sacs fins a casa i el dimoni els havia deixat a l'era. Gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, l'home va salvar la seva ànima. </p> | 08216-92 | 42.1814300,2.0112500 | 418347 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-el-dimoni-mauri0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48240.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'argument d'aquesta llegenda s'extén a tot el territori en diferents versions; d'entre les més conegudes, destaca la del Pont del Diable de Martorell. Algunes versions d'aquesta llegenda inclouen petites variants, algunes de les quals substitueixen la figura de la Mare de Déu dels Oms per la de Sant Miquel, la que s'il.lustra en la imatge de l'escultura de Sant Miquel i el Dimoni que encara ara hi ha al Santuari dels Oms (l'original sembla que va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola). El Dimoni dels Oms era molt popular, fins al punt que molta gent s'encomanava a ell, i no a Sant Miquel o a la Mare de Déu, amb l'expressió 'valga'm el Dimoni dels Oms'. També hi ha documentada part de la lletra d'una cançó que se li cantava, tot i que es desconeix la melodia: 'El dimoni dels Oms té unes grosses banyes per treure els cristins d'aquestes contrades'. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 91987 | Llegenda de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. D'aquí que Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </p> | 08216-93 | 42.1814400,2.0112500 | 418347 | 4670395 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91987-img4819.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 91520 | Pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-santuari-de-santa-maria-dels-oms | <p>RODRIGUEZ, G. (2005) Informe de restauració de les pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms. </p> | s. XIX | La major part de les pintures de la nau s'han perdut a causa de l'excés d'humitat a l'edifici. Les del cambril es van restaurar el 2005. | <p>La decoració pictòrica del santuari de Santa Maria dels Oms és d'estil neoclassic amb símbols a la volta de les lletanies marianes. En una de les bigues del cor hi apareix la data de les pintures, el 1888, però les cates realitzades durant el procés de restauració demostren que anteriorment a aquestes el santuari ja estava pintat. Al cambril, la decoració és més rica que en la resta de l'església, ja que, entre d'altres motius, hi apareixen representacions figuratives. A la cúpula hi trobem representats vuit grups de tres àngels cadascun, amb els símbols de la Marededéu: ceptre, ploma, àncora, trompeta, balances, lliris, anell i roses blanques. A les parets laterals hi ha les escenes bíbliques de Jacob, Moisès, Judit i Ester. Ens els dos quadres més grans hi apareix el tema de la processó. Els quatre evangelistes estan representats amb els seus respectius símbols decorant la zona de les petxines. L'escena pictòrica de l'anunciació, amb unes ornamentacions més riques que la resta del conjunt, presideix el cambril. </p> <p>El conjunt pictòric del cambril es trobava en un estat de conservació molt deficient, provocat principalment pels continuats excessos d'humitat, la que accedia les pintures pel subsol i per la teulada. La quantitat d'humitat del terreny feia que les pintures absorbissin l'aigua, provocant el deteriorament dels materials i l'aparició de sals en la capa pictòrica. D'altra banda, les esquerdes de la teulada van deixar entrar l'aigua que en molts casos tocaba directament la superfície, provocant també la debilitació de totes les capes del mur i de la pintura, separant-la de la paret. </p> <p>Les carnacions dels personatges representats estaven ennegrides a causa de l'alteració d'alguns pigments utilitzats, el que en molts casos dificultaven la lectura de les imatges. Les accions humanes també van col.laborar en les degradacions, com és el cas de les nombroses ratllades, inscripcions i la realització d'un foc a terra que va cremar la pintura del seu voltant. </p> <p>En els llocs on es tenia informació suficient, es va realitzar una reintegració ilusionista, imitant el més fidelment possible la pintura original. En la resta de llacunes es va realitzar degradacions de color que van quedar integrades en tot el conjunt. </p> <p> </p> | 08216-65 | Santuari de Santa Maria dels Oms. | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 1888 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4826.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | L'excel·lent treball de restauració de les pintures del cambril es va dur a terme el 2005 a càrrec de Gemma Rodríguez i el seu equip. | 99 | 52 | 2.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 91535 | Imatge del dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-dimoni-dels-oms | <p>VINYOLES I VIVET, P. (1984) Perfils Humans (narracions), Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà. </p> <p> </p> | s. XIX | S'ha perdut el rastre de la imatge original de fusta, la que va ser substituïda per l'actual figura de guix. | <p>La imatge actual es troba sobre un pilar policromat a l'interior del Santuari de Santa Maria dels Oms. Es tracta d'una escultura de guix policromada amb la imatge de Sant Miquel a la part superior abatent amb una espasa a una figura de dimoni, que està a terra. La figura de sant miquel vesteix amb tons terrosos i verdosos, amb una armadura platejada i una creu daurada al pit. Porta casc, aureòla i dues ales obertes. A la mà dreta sosté una gran espasa platejada, amb la ma dreta aguanta una cadena amb la que té lligat al dimoni i amb el peu esquerre li trepitja l'espatlla esquerre.</p> <p>Es diu que la imatge original era una talla de fusta, amb la figura del dimoni de dimensions molt superiors a l'actual. </p> <p> </p> | 08216-67 | Santuari de Santa Maria dels Oms | <p>Abans de la Guerra Civil Espanyola hi ha documentada una imatge de Sant Miquel amb un dimoni de grans proporcions. Era una talla de fusta policromada de la que s'ha perdut el rastre. Aquesta ha donat peu a l'anècdota en la que un veï agafà la figura tot dient: 'Apa Miquel! Tu per alt i jo per baix, ja veurem qui pot més!'. Sembla que la figura va ser penjada en una viga i cremada durant la guerra, tot i que una teoria popular explica que un membre del comitè de milícies antifeixistes va apartar-la de la foguera amb l'argument que 'aquest és dels nostres'. Es diu que podria haver estat venut a un museu de Nova York. </p> <p>La imatge actual, de guix, va ser comissionada per un veí de Borredà ja passada la guerra. </p> | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-img4671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-el-dimoni-antic-mauri.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | Diu el saber popular que a principi del s. XX al Santuari dels Oms hi vivia un ermità anomenat Salvador Padullés que passava una capelleta de la Mare de Déu dels Oms penjada al coll, tot demanant almoina per les contrades i compartia pràctiques curanderes i oracionistes (VINYOLES 1984). Popularment se'l coneixia com 'el dimoni dels Oms' pel seu aspecte físic i mal caràcter. Era l'autor de 'Le livre du sort', un llibre de receptes-oracions editat en francès i traduït per Pere Vinyoles al català, on llista remeis per guarir diferents condicions (angines, mal de melsa, taques als ulls, mal de ventre, de dents...). | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 91959 | Aplec dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-oms | s. XX i XXI | Actualment només es conserva la missa. | <p>L'aplec dels Oms es duu a terme el dilluns de Pasqüa Florida al Santuari de Santa Maria dels Oms. Antigament l'aplec tenia l'objectiu de continuar amb el culte al santuari celebrant una eucaristia i, en finalitzar l'aplec, era costum d'anar a dinar al bosc. Durant els anys 80 i 90 del s. XX l'aplec era molt popular entre antics habitants del poble i veïns de les rodalies, qui aprofitaven l'ocasió per retrobar-se, ballar sardanes amb música en viu i rifar-se la mona. Actualment, la celebració s'ha despopularitzat i reduït a una eucaristia al santuari. </p> <p> </p> | 08216-86 | Santuari de Santa Maria dels Oms | 42.1814500,2.0112400 | 418346 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-c4-aplec-dels-oms-ac-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 91991 | Goigs de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BRIONES, M. i SANTACREU SIMON, J. (1988) 'Goigs i devoció popular', <em>Erol, L’: revista cultural del Berguedà</em>, Núm. 23, p. 17-36. </p> <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s.XIX i XX | <p>Els goigs a la Mare de Déu dels Oms té mida foli i està imprès amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (Goigs a la Mare de Déu dels Oms, venerada al seu santuari del terme de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà); al centre hi ha la imatge de la verge (gravat d'Enric Prats Augué), envoltada pel text del goig organitzat en tres columnes, amb la tornada inicial i 8 estrofes de versos octosil.làbics amb rima encadenada i retronxa (reprenen els dos darrers versos de la tornada incial) i finalment la quarteta o tornada final amb rima encreuada; a la part inferior, hi ha un pantagrama amb la cançó (lletra d'Enric Balaguer Mestres, música d'Enric Prats Martí) i finalment una pregària. A la part inferior, fora del requadre, apareix el diposit legal, datat del 1980 i una nota sobre l'edició: '<em>D'aquesta edició se n'han fet 10 exemplars, acolorits a mà per M. Benavent, en possessió de l'autor</em>'. </p> | 08216-97 | <p>El culte a la Mare de Déu i molts sants va ser molt popular durant l’època moderna. La Verge i, especialment, els sants, actuen com a intermediaris entre el Déu llunyà i metafísic i els homes, paper que poden assolir tenint en compte la seva anterior condició d’humans. Als segles XIX i XX el culte a Maria adquireix més importància, el que desplaça sovint el culte a altres figures, tot invocant, ara, a la verge per epidèmies i calamitats. La Mare de Déu dels Oms gaudeix de dos goigs amb lletra diferent, cosa que prova la vitalitat del seu culte. El fet que la Mare de Déu dels Oms estitingui una estreta relació amb la natura, així com la gran majoria de les Mares de Déu de la zona, fa plantejar que els punts que han generat aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de llocs on ja es practicava un culte a forces relacionades amb la terra o el món superior, molt abans de l’arribada i difusió del Cristianisme (BRIONES I SANTACREU 1988).</p> <p>La manifestació de devoció cultural del cant de goigs és una costum que encara existeix avui en dia, tot i que no és tant popular com en temps passats. Tradicionalment, a l’Aplec dels Oms, es comença fent una processó a l’església, es celebra la missa i, en acabar, es canten els goigs tot seguit venerant la imatge de la Verge. Normalment la gent es quedava a dinar pels voltants i a la tarda es tornaven a cantar els goigs.</p> | 42.1814500,2.0112700 | 418348 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91991-goigs-a-mare-de-deu-dels-oms.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També hi ha documentada una altra versió dels Goigs a la Mare de Déu dels Oms, que són molt més populars i encara hi ha qui les canta. | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 90018 | Els Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-oms | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVIII | <p>L'edificació ha patit moltes modificacions al llarg dels anys, pel que hi ha diversos cossos annexos arrel de les diferents ampliaciona que s'han anat fent.</p> <p>El cos principal és rectangular, situat en un indret que aprofita el desnivell natural del terreny, pel que pel costat de tramuntana consta de de planta baixa i pis, mentre que pel costat de migdia, té planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb cornissa de teula descendent, bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, encarada a migdia, la que s'obre a l'era. L'aparell constructiu és de maçoneria molt rudimentari, amb morter de calç i amb carreus a les cantonades. L'accés original a la casa seria a través d'una portalada en arc de mig punt a la paret de migdia amb maó. Aquesta façana té vàries obertures, la majoria finestres petites que combinen la llinda originariament de fusta i l'arc rebaixat emmarcades amb maó. També s'observen dues finestres balconeres, amb llinda de fusta i reixa de metall.</p> <p>La paret de llevant consta de planta baixa i dos pisos i dos grans contraforts, al centre i a la cantonada SE de l'edifici. A la planta baixa, hi ha dues obertures d'arc rebaixat, mentre que el primer pis té dues finestres amb llinda de fusta i el segon pis també dues finestres amb arc rebaixat de maó.</p> <p>La paret de tramuntana ofereix també una entrada a l'edifici, actualment utilitzada com a accés principal i una finestra, ambdues emmarcades amb una estructura de formigó. Al primer pis hi ha quatre finestres amb arc rebaixat emmarcades en maó. Des d'aquesta façana s'observa un annex de planta rectangular i un sol nivell, amb teulada a una sola vessant en teula àrab. Ofereix una porta d'accés lateral orientada a llevant i una finestra a tramuntana. </p> <p>A la paret de ponent es va adossar un cos quadrat, molt posterior, que consta d'un pis més que la retsta de l'edifici original. Vist des de tramuntana, a la planta baixa hi ha una gran porxada i l'accés al primer nivell és a través d'una escala metàl.lica exterior. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral.lel a la façana principal i a l'edifici que n'és contigu. Aquest annex sobresurt un parell de metres respecte la línia de l'edifici principal en la paret de migdia. A la planta baixa hi ha el safreig, a la primer planta un finestral d'arc de mig punt amb maó i al segon pis dues finestres quadrades amb llinda de fusta. La paret de ponent té vàries obertures en els dos nivells superiors. </p> <p>Finalment, a la paret de llevant s'obre un darrer cos annex de planta baixa i pis, teulada a doble vessant i carener paral.lel a la façana principal que s'orienta a migdia. Aquesta consta de dues portes de fusta a la plata baixa i dues finestres quadrades amb llinda de fusta al primer pis. A la paret de ponent, s'obren quatre petites finestres a la planta baixa i dues a la primera planta, amb llinda de fusta. Aquest annex també és de maçoneria amb pedres col.locades irregularment i poc treballades. </p> <p>Al costat de migdia, totalment independent de l'edifici principal, s'aixeca una construcció de planta baixa rectangular i teulada a doble vessant, en teula àrab, la que té el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a ponent. Aquest cos és de construcció molt posterior a la resta d'edifici, tot i que en lloc seu hi podria haver hagut una edificació de proporcions similars. </p> <p>A nivell interior, la casa ha estat adaptada a diferents usos, la majoria dels anys essent la seu d'una casa de colònies gestionada pel rector de la parròquia.</p> | 08216-29 | Els Oms veu la Masia de Terradelles a llevant, la Solana de Terradelles i el mas de Frontanyà al Nord, les Lloberes a ponent i Picanyes i el Torrent del Joncar al SO. | <p>La devoció al culte de la Marededéu dels Oms va propiciar la construcció d'un santuari sobre el turonet on s'havia trobat l'estatua de la verge, segons explica la tradició oral. Aquest tindria origen medieval, sobre 1410, tot i que la construcció actual s'acabà el 1785, com apunta la data a la portalada principal.</p> <p>Al s. XVI la devoció a la Mare de déu augmentà de tal manera que, el 1696, es van elegir dues persones com a a administradors, qui havien de donar comptes al vicari perpetu de Sant Jaume de Frontanyà. De totes maneres, vint anys més tard, el prior de Sant Jaume va manar posar una caixeta a l’església parroquial on tots els fidels puguin tirar les almoines en honor a la Marededéu, de la que només posseirà clau el vicari perpetu de Sant Jaume.</p> <p>Els administradors havien llogat la casa de pagès dels Oms com a residència dels ermitans al servei del Santuari, la que era propietat dels amos de Tubau, els que la vengueren el 1707 a la comunitat de clergues de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga per un censal de quatre centes lliures, la qual es pagava cada any fins que es va redimir el 1780.</p> <p>El 1780 el santuari s’engrandeix per encabir-hi el progressiu nombre de fidels, tot i les al.legacions fallides de l’amo de Terradelles al considerar-ho dins la seva propietat. La casa de l’ermità també s’amplia el 1785, el que dona forma a l’actual edifici.</p> <p>El 1928, Juan Clotet i Euras, propietari de Picanyes, cedeix un terreny dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. Al s.XX la masia dels Oms funcionava com a casa de colònies, gestionada pel capellà local, la que va acollir a un gran nombre d'infants i excursionistes durant molts anys fins que es va tancar a principis del s. XXI. </p> <p>Sembla que la masia dels oms es va anar construïnt gradualment per acollir els ermitans i els diferents usos durant el temps. Aquest argument és evident tenint en compte la poca cohesió arquitectònica de l'edifici, el que consta de molts cossos afegits de diferents èpoques.</p> | 42.1814700,2.0108400 | 418313 | 4670398 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-vista-general-els-oms.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4663.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres, a l'oest de la casa, s'aixeca sobre un turonet el santuari dedicat a la Mare de Déu dels Oms, el que consta d'una fitxa pròpia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 89859 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en runes, amb restes dels murs. | <p>Cal Peguera és un edifici rectangular de petites dimensions, del que encara avui se'n poden veure restes dels murs de la primera planta i de l'era a llevant. El cos principal és de planta baixa i pis, segurament amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta. El carener seria perpendicular a la façana principal, la que s'obre a migdia, a la que encara es poden apreciar dues obertures. Aquest edifici principal té un cos adossat en planta baixa a la paret de ponent, que seria per ús agrícola o ramader, amb restes d'una obertura al mur de migjorn. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular amb pedra tallada a les cantoneres, rejuntades amb morter de calç, com era habitual a la zona. </p> | 08216-15 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Peguera formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Peguera. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom d'Isidro Manubens, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> | 42.1819000,2.0281300 | 419741 | 4670430 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc00649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02055.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 90035 | Cal Brutinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brutinat | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XIX | Edifici ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>Cal Brutinat també és conegut com La Teuleria o Cal Terrisser. Es tracta d'un edifici rectangular de tres cossos, del que només se'n veuen restes d'alguna de les parets. El cos principal aprofita el desnivell del terreny i té planta baixa i pis, segurament coberta a doble vessant amb teula àrab i el carener transversal a la façana principal, que s'obre a migjorn. La vegetació s'ha apoderat de l'estructura, pel que és extremadament difícil reconèixer els espais. L'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç. A la paret de ponent hi ha un cos adossat de planta baixa, que podria ser utilitzat per emmagatzematge. A la paret de llevant hi ha restes d'una petita estructura de planta quadrada que podria ser el forn, però la densa vegetació fa impossible distingir-ne els espais. Als entorns immediats encara es poden veure restes de teules.</p> | 08216-33 | Masia situada a la zona de Les Planes, al peu del Torrent de l'Estany. Trobem el Quintà de Les Planes al N, el Calvari al SE, el Molí de Moreta i l'Alzina al SO. | <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Cal Brutinat, al costat del nom de José Viñas, qui en podria ser el propietari o el masover. A l'amillarament de 1862 apareix com a propietat de Pedro Viñas. Podria haver format part de Les Planes.</p> <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules, que servien per ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> <p>Sembla que aquesta estructura podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria. Les teules s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. S'anava a buscar l'argila, la preparaven i la deixaven assecar al sol. Per preparar l'argila, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó per depurar-la. Amb aquest procés s'aconseguia un llac que acabaria sent la matèria primera de les peces. Seguidament pastaven la quantitat que necessitaven per treballar aquell dia i es fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta. Finalment es posava a coure al forn en una sola cocció oxidant o reductora. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1824500,2.0523200 | 421740 | 4670468 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4780.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També se l'anomenava La Teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, tot i que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 89835 | Cal Caterí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cateri | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | En runes. | <p>Cal Caterí és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats.</p> <p> </p> | 08216-8 | Masia situada a la zona de Canemars. A 30 metres a l'Est s'aixeca el Molí del Quirze i al SO la Masia de Cal Toni i a 100 metres al NE hi ha la confluència de la riera del Molí amb el torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Caterí. La primera informació que s'obté és al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, on apareix al costat del nom d'Esteban Vilarrasa, qui en podria ser el propietari o el masover, el que sis anys més tard també apareix a l'amillarament. </p> <p> </p> | 42.1827000,2.0297600 | 419877 | 4670517 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89835-dsc01837.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Caterí formava part del nucli aïllat de Canemars, el que estava format per 10 cases, de les que avui encara hi ha restes de Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà. A principi del s. XX, aquest nucli tenia una població de 16 persones (CARRERAS CANDI 1908), mentre que en l'actualitat només hi ha una masia utilitzada com a segona residència. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 89832 | Cal Bondia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bondia | <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra (1856).</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bondia és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna cantonera del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-6 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Lorenzo Altarriba. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, no apareix Cal Bondia, però sí que apareix Juan Bondia com a arrendatari del Molí de Tarradellas, el que podria fer pensar que el moliner es va fer una casa a prop entre el 1856 i el 1862, la que portava el seu nom. </p> <p> </p> | 42.1828107,2.0300674 | 419903 | 4670529 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc00646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01256.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 90039 | Molí del Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze | <p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p> | s.XVII | <p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p> | 08216-36 | Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons. | <p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1828200,2.0302200 | 419915 | 4670530 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89830 | Cal Blanquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanquet-0 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Blanquet és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments i dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan molt difícil identificar-ne els espais. Sembla que està construïda adaptant-se al desnivell del terreny. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular i morter de calç. </p> | 08216-4 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Blanquet formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt poques les fonts documentals que identifiquin Cal Blanquet, pel que fa pensar que abans podia haver tingut un altre nom. A l'amillarament de 1851 es cita una casa a la zona de Canamàs </p> <p> </p> | 42.1831500,2.0268200 | 419635 | 4670570 | Posterior a 1856. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc01255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00648.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 89828 | Cal Berlinga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berlinga | <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | <p>Masia rectangular de tres cossos, amb el mur de pedra amb morter de calç. annex adossat. El cos principal és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana de l'edifici, que s'obre a llevant. El segon cos està adossat a la paret de tramuntana i consta de planta baixa i coberta a una sola vessant amb teula àrab. El tercer cos està adossat a la paret de migjorn, amb planta baixa i una terrassa al primer pis. </p> <p>A l'entorn de l'edifici hi ha diversos tancats agrícoles i ramaders de construcció posterior. </p> <p> </p> | 08216-2 | Situat a 500m al sud del casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb les Roques de Cal Berlinga al Sud, la Solana de Terradelles al NO, Cal Jan al Nord i als peus del Torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals de Cal Berlinga. La primera cita que s'obté és al compliment pasqual de 1789, on apareix 'Cal Barlinga' al grup de cases del poble. Anecdòticament, al mateix compliment pasqual apreix una altra casa al poble anomenada Ferrer Barlinga, de la que no s'ha trobat més notícies. </p> | 42.1849100,2.0212400 | 419176 | 4670771 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img44090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4405.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89857 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4 | <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p> | 08216-13 | Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble. | <p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p> | 42.1859300,2.0214900 | 419198 | 4670884 | Abans 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 91269 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-1 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.</p> | s.XVI | La masia està en estat ruïnós. | <p>La masia de Vila-rasa s'aixeca solemne sobre un turó enrocat en una gran clariana de la vall, envoltada de prats i amb una zona de molleres al nord i una bassa al sud. Actualment l'edifici està en estat ruïnós i pres per la vegetació, el que és complicat identificar els diferents espais. Tot apunta que podria ser un edifici rectangular de plata baixa i dos pisos, amb la façana oberta a migjorn i el carener paral.lel a aquesta. La teulada seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El mur és de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres amb morter de calç. A la paret de ponent es troba un annex de planta baixa i pis, les restes del qual mostren un aparell constructiu més senzill i en algun indret amb morter de ciment. </p> | 08216-41 | Masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del torrent de Vila-rasa que baixa al sud. Al nord es troba el Coll de Pal; a l'oest, el quintà de Les Planes; al sud-oest, el molí del Quirze i a l'Oest el nucli urbà. | <p>La masia de Vila-rasa sembla estar documentada al fogatge de 1553, on apareix el nom de Francesch Vilarasa, qui en seria el propietari. </p> <p>En diferents documents notarials del s. XVI es mostren les aportacions de diferents masies per finançar obres a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, en els que s'evidencia la posició de la masia en relació a la parròquia i a la resta de cases del municipi. Vilarasa es situa com una casa forta, important a l’època al municipi, sense ser, però, de les més capdavanteres (com poden ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). </p> <p>Les fonts documentals afirmen que el Molí del Quirze pertanyia a Vilarasa. </p> <p>La masia va ser habitada fins a mitjans del s.XX i des d'aquell moment ha caigut en estat ruïnós. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1863500,2.0405000 | 420768 | 4670912 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4493.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres es troben les mines de lígnit. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 89886 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-2 | <p>AHCB (1856): Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553): <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVI | <p>Casa Blanca és un conjunt d'edificacions que es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a llevant de l'imponent església romànica. La masia és de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana que s'encara a llevant. Els murs són de paredat amb cantoneres de carreus ben tallades i deuria estar arrebossat amb morter de calç blanca.</p> <p>El primer cos de l'edifici correspon al seria la casa original, la que es troba adossada al marge del terreny per la part posterior, al costat de tramuntana. Aquesta consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i teula àrab. La façana principal d'aquesta edificació seria a la paret de ponent, on més endavant s'hi va annexar un altre cos que ara conforma l'estructura central de la masia. A l’interior de la planta baixa es poden apreciar arcs diafragmàtics de mig punt, elaborats amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb morter de calç.</p> <p>El segon cos de l'edifici està adossat a la masia original i consta de planta baixa i dos pisos, amb el carener paral.lel a la façana de llevant, on s'obre la porta principal, emmarcada amb ciment i una llinda d'una sola llosa de pedra. A la part superior hi ha un detall on consta l'any de la darrera reconstrucció de la casa, el 1951, quan es va restaurar la teulada i el pis superior. La façana de migdia, amb l'era davant, destaca per les obertures amb arc rebaixat emmarcades amb maons i una petita obertura en creu sota teulada. A la paret de ponent s'aixeca un annex de planta quadrada de planta baixa i pis, que correspon al forn. </p> <p>El conjunt es complementa amb tres edificacions agrícoles i ramaderes. La primera pallissa consta de planta rectangular d'uns 120m2 amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa hi ha una portalada en arc de mig punt i volta catalana i una porta amb arc rebaixat a cada costat i dues petites finestres. Aquest edifici és d'una bellesa espectacular, el que destaca per la volta catalana a la planta baixa i la gran obertura en arc de mig punt, on s'aprecia un detall amb la data 1830, que deu correspondre a la darrera restauració de l'edifici. A la paret nord hi ha la porta d'accés al primer pis. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que les cantoneres gaudeixen de carreus més ben acabats. </p> <p>La segona pallissa té una planta rectangular de 160 m2, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia amb una impressionant portalada en arc de mig punt. Davant d'aquesta s'obre una gran era que està protegida per una paret de pedra, que destaca per la seva robustesa, al costat de migjorn, per suportar el desnivell del terreny. Per la paret nord hi ha dos accessos a l'era que hi ha entre aquesta pallissa i la casa principal. Aquestes dependències agrícoles són les parts de la casa que conserven millor la seva estructura original ja que han patit menys modificacions. </p> <p>La quarta edificació, d'ús ramader, té una planta quadrada d'uns 115 m2 i consta de planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb carener paral.lel a la façana principal, que s'obre al costat NE. La paret és a base de maó i ciment, el que evidencia una construcció molt posterior a la resta d'edificis del conjunt. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-25 | La Casa Blanca està situada a 200 metres a l'Est de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>El 1536, la família Campalans va adquirir al prior Joan de Pinós, per manera d’establiment, dos masos rònecs anomenats Puigsobirà i Casanova, amb totes les terres que avui constitueixen l'actual finca de la Casa Blanca. Per l’adquisició d’aquesta finca pagaven anualment quatre florins (valent quaranta quatre sous barcelonins) el dia de Sant Miquel de setembre, així com el delme dels fruits que oferia la terra (blat, ordi, civada, mill, cànem i altres) a la setena (una part pel prior i sis parts pel conreador). El delme de bestiar “se pagava de la manera següent: un cap per senyal del nascut en la heretat; llana, de deu vellós un i de deu vellós altre, restant-se nou vellós a l’amo del bestiar; los porcells, se havia de donar un de delme per cada amo que n’hi tind`ra, si les trujes eren a mitjans o a cabal, i pagar-se a les set setmanes de nats; lo delme de l’altre bestiar gros, vaques, eugues, someres, no se pagava en especie sinó un sou per cap del nascut en la heretat. Per lo delme del bestiar menut lo amo del bestiar tenia dret de escollir un i després lo prior prenia un de delme”, segons una transcripció d’un descendent de la família Campalans va fer d’un document del s. XVI.</p> <p>Al s.XVI, la família Campalans va dividir les terres en petites parcel.les per fer-hi establiments censals, tot cobrant un cens anual. D'aquestes porcions de terres sorgeix l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà, en el que la Casa Blanca és encara la parcel.la més important. </p> <p> </p> | 42.1865800,2.0253100 | 419514 | 4670952 | 1536 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img46940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4693.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 92119 | Imatge de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-isidre-1 | <p>Talla policromada de Sant Isidre d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,4 m. d'amplada i 0,3 m. de gruix, actualment situat sobre un pedestal al centre de l'absidiola dreta de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. La policromia original es conserav molt bé, destacant pels seus colors ocres, daurats, violats i marrons. La figura del sant resta erecte en actitud contemplativa, amb la mirada elevada. La mà dreta està sobre el pit i l'esquerra protegeix el sarró que li penja del coll. Vesteix unes botes de mitja canya, pantalons fins a sota els genolls, camisa de màniga llarga amb una senefa daurada a la part inferior, cinturó estret i capa fins als peus, també amb una senefa decorativa amb motius daurats. La imatge porta els cabells llargs, bigoti i barba i es corona amb una aureola ornada amb motius geomètrics i orgànics. </p> <p> </p> | 08216-111 | Situada a l'absidiola dreta a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Imatge que representa el patró imposat dels pagesos, professió tradicionalment molt popular a Sant Jaume. </p> | 42.1871500,2.0243600 | 419437 | 4671016 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La talla presenta certes parts deteriorades, especialment a la mà esquerra, on s'aprecia el guix trencat i l'estructura metàl.lica de l'escultura. | 119|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 92120 | Imatge de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-barbara | s. XX | Mostra petits desperfectes en diferents parts de la talla. | <p>Imatge policromada de Santa Bàrbara d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,6 m. d'amplada i 0,5 m. de fons, actualment situada sobre un pedestal. La patrona dels miners apareix sobre una base quadrada, en postura erecte, vestida amb una túnica de color turquesa llarga fins als peus, amb els plecs de la qual gairebé podem intuïr les formes del seu cos. Aquesta mostra unes decoracions geomètriques a la part del pit de color daurat i un cinturó amb senefes del mateix color. L'envolta una capa llarga fins als peus de color grana amb decoració geomètrica floral de color daurat als extrems. La santa mostra una actitud tranquil.la i contemplativa, amb cara plàcida i mirada perduda, sense transmetre cap tipus de sentiment. La mà dreta està a l'alçada del pit i semblava subjectar alguna cosa, mentre que l'esquerra toca una estructura arquitectònica en forma de torre. La figura està encapçalada per una corona que dibuixa pedres precioses i una aureola daurada amb motius ornamentals geomètrics. </p> | 08216-112 | Imatge situada al centre de l'absidiola esquerre a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1871500,2.0243600 | 419437 | 4671016 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4721-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4722.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La imatge de Santa Bàrbara apareix al costat d'una torre, el que recorda l'empresonament per part del seu pare. Les tres finestres, dues van ser construïdes pel pare i la tercera per ella mateixa, fan referència a la Santíssima Trinitat. La porta tancada és mostra d'aquest empresonament. Seria possible que la mà esquerra subjectés una palma o plomes de paó real, les que diu la llegenda van ser usades per fustigar-la. Finalment, la corona i aureola apareixen per reforçar la condició de màrtir | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 91275 | Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>SPAL (2022) Fitxa d'intervencions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local a Sant Jaume de Frontanyà, Diputació de Barcelona. </p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> | s.XI | L’església va ser restaurada per primera vegada després de les destrosses causades durant la guerra Civil pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant els anys 1962-1966 i al 1982 el mateix Servei restaurà la coberta del cimbori. Al 1991, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va encarregar a Pere Solà i Antoni Puig un projecte de restauració dels elements més degradats del conjunt: el campanar, l’escala d’accés, l’òcul de la façana i les cobertes de la nau i del creuer. | <p>L’església de Sant Jaume de Frontanyà és un exemple emblemàtic del romànic llombard a Catalunya, gràcies al seu cimbori de dotze costats únic al país. La puresa de línies i volums i la austera, però elegant, decoració llombarda fan que l’església sigui un exemplar de visita obligatòria per a tots els admiradors de l’art romànic procedents d’arreu del món.</p> <p>L’actual edificació ha perdut les dependències canonicals originàriament disposades al costat de migjorn, les que allotjaren a una comunitat de canonges agustinians que es dedicaven a la pastoral. El claustre va ser destruït al segle XVII en el moment de construcció de la rectoria, la que es va adossar a l’església. Aquesta rectoria va ser arrencada al 1962, deixant l’església aïllada de la resta d’edificacions, el que avui ens permet rodejar-la i gaudir de tots els seus costats.</p> <p>L’edifici de planta de creu llatina s’articula en una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral que evita la concentració de tot el pes als murs laterals, i encapçalada per un creuer que dóna pas a tres absis. L’absis central està decorat amb cinc nínxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arc rebaixat al mur, en una disposició similar a la de Sant Vicenç de Cardona (Bages). A diferència de Cardona, les absidioles corresponen als braços del creuer i no a naus laterals, el que provoca un trencament de la linealitat que accentua l’estructuració en creu llatina.</p> <p>En el creuament de la nau amb el transsepte, s’obre una cúpula de sectors vuitavada que s’articula gràcies a quatre trompes a cada angle que permeten el pas de la planta quadrada de la nau a la planta octagonal de la cúpula. La volta de la nau i els braços del creuer tenen la mateixa alçada, cosa que facilita la construcció de la base de la cúpula.</p> <p>La sensació d’unitat és present des de qualsevol racó de l’interior de l’església, una característica clau en edificacions romàniques d’aquest nivell, donada per un acurat sistema de proporcions i a la llum aèria que il·lumina la cúpula i la fan visible des del primer moment que un accedeix a l’església.</p> <p>La il.luminació de l’edifici ve donada per finestres de doble esqueixada, dues a la paret de migjorn, una a cada tester del transcepte, una a la base de la cúpula que il.lumina el nivell superior –com podem veure en la fotografia anterior- i una al centre de cada absis. Originàriament, les finestres estaven tapades amb teixit de ventre de vedella, el que funcionava com a vidre per a aïllar-se del fred, però a la vegada deixava passar la llum. Actualment, aquest teixit s’ha reemplaçat per alabastre, el que gaudeix de les mateixes característiques d’aïllament i translucidesa. A més, a la façana de ponent, s’obre una petita finestra cruciforme i un òcul d’execució molt posterior. El fet que l’església tingui poques obertures pot ser un intent d’aïllar un espai sagrat de l’exterior –sensació accentuada per l’espessor del mur-, però el cert és que el mur ha de ser sòlid per a poder suportar el pes de la cobertura.</p> <p>Exteriorment, veiem que es tracta d’un edifici volumètric, ja que llueix d’una puresa de línies i volums que tradueixen directament a l’exterior els espais interiors. En la intersecció de la nau amb el transsepte s’aixeca un cimbori de dotze costats únic a Catalunya. La base del tambor és vuitavada, però cadascuna de les quatre parets nascudes de les trompes formen un angle suau, deformant l’octàgon bàsic per a donar lloc a un cimbori poligonal de dotze costats. El tambor de la cúpula esta decorat amb un fris de finestres cegues i un altre d’arquacions llombardes articulades en tres plafons que emmarquen la finestra situada sobre els absis. La sòbria ornamentació és un tret molt característic del primer romànic llombard a Catalunya, el que combina simplicitat decorativa i puresa de línies per donar una sensació de majestuositat austera.</p> <p>A la paret de llevant s’obren els absis, decorats amb un fris d’arquacions llombardes continu a les absidioles i formant tres plafons de cinc arquacions separades per dues lesenes a l’absis central. Als costats de migjorn i tramuntana, el mur construït a base de carreus uniformes, com a la resta de l’edifici, no gaudeix de cap mena de decoració.</p> <p>Tocant al mur de tramuntana s’hi troba el cementiri, un dels pocs que avui en dia encara resten dins el nucli urbà d’una població al qual es tenia accés des de ‘interior de l’església a través d’una porta, ara tapiada, situada a la paret del creuer. Actualment hi ha dues altres portes tapiades, les que donaven accés a les dependències canonicals des del mur del creuer i de l’inici de la nau central, ambdues al costat de migjorn.</p> <p>La simplicitat decorativa de l’edifici es contrasta amb l’elaborada composició de la façana de ponent, organitzada en sis plafons d’arquacions en dos nivells. En el registre inferior, dos plafons envolten una porta construïda amb dovelles en arc de mig punt i coberta per una arquivolta. En el registre superior, les arquacions laterals segueixen el pendent de la coberta, mentre que el plafó central emmarca una finestreta cruciforme i un gran rosetó de construcció molt posterior.</p> <p>La façana està encapçalada per un campanar de cos quadrat adossat a un d’espadanya, del que es conserven els muntants. Es diu que la construcció original va ser modificada al 1572 tot adossant un campanar de cos quadrat que permetia aixoplugar el rector del poble durant les seves tasques de convocatòria de fidels.</p> <p>L’aparell constructiu es basa en carreus petits, perfectament tallats i disposats de manera uniforme en tot l’edifici. Fent referència a la simbologia, des de l’època de sant Agustí aquests carreus de pedra perfectament tallada recordaven per si mateixos la justícia i les tres virtuts cardinals: fe, esperança i caritat. Una vegada formant part de l’edifici, aquests evocaven els sants que havien estat disposats per sempre a ser fidels a l’Església. Als arcs i les portes, hi podem veure una disposició especejada de les pedres que permeteren l’articulació de les formes circulars, confirmant una tecnologia constructiva de final del segle XI. Malgrat el que expliquen les divertides llegendes, les esglésies romàniques no eren construïdes tot omplint-les de sorra per a articular els murs i les voltes, doncs llavors el problema seria a l’hora de buidar-les. Tot i que la tecnologia de l’època era molt més rudimentària que en temps actuals, els constructors romànics feien servir un sistema de bastides. Així, es posaven unes bigues de fusta a les parets a mesura que el constructor anava aixecant mur, de manera que encara avui podem veure els forats on aquestes es posaven.</p> | 08216-45 | L'església està situada al bell mig del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L’església actual de Sant Jaume de Frontanyà es va construir a finals del segle XI, segurament entre 1066 i 1080, precedint l’església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, consagrada el 20 de juny de 905 i centre d’una comunitat de preveres. L’edificació de l’església nova sorgeix com a necessitat d’un espai més gran i un lloc més accessible.</p> <p>A partir del 1140 va aplegar una comunitat de canonges agustinians, regida per un prior, la que ràpidament va extendre la seva influència, qui continuaren amb les funcions parroquials de l’església. El 1395 era regida per priors comendataris i el 1592 va ser secularitzada i incorporada al Bisbat de Solsona. Tenint en compte l’existència de la comuitat agustiniana, tot indica que hi hauria hagut dependències monàstiques etorn un caustre, del que sembla que resten dos capitells. Aquestes suposades dependències monàstiques haurien estat enderrocades al s.XVII en construir-se la rectoria, la que es va enderrocar als 1970.</p> <p>Diverses actuacions de restauració, a la teulada i al campanar, estan documentades als llibres sagramentals (APSJF 1598) on consta les aportacions de diferents cases a l’obra de l’església.</p> <p>En temps contemporanis, es van dur a terme tres intervencions a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona (ara SPAL). La primera intervenció, el 1962, va enderrocar l'antiga rectoria, adossada al costat sud, ja que estava en molt mal estat de conservació i causava problemes d'humitats al temple. Amb aquest enderroc, van apareixer vestigis del que es creia el conjunt monàstic original: capitells esculpits, columnes i tombes antropomorfes excavades a la roca. Malgrat aquestes troballes, mai es va fer una excavació arqueològica científica per tal de confirmar l'existència i evolució del conjunt monàstic. La seva reconstrucció es va considerar inviable i es va procedir a refer la part de de façana del temple que s’havia alterat en afegir la casa, enderrocar dues cases més que s’hi annexaven al costat sud i reparar els paraments que havien quedat al descobert.</p> <p>La segona intervenció va tenir lloc entre el 1972 i el 1980. Bàsicament es van desmuntar les cobertes i es van rebaixar fins al nivell original, ja que aqueta havia estat sobrealçada en època moderna, quan es va construir el cos que va convertir el campanar d’espadanya en una mena de comunidor. La nova coberta es va reconstruir amb xarxa metàl·lica i capa de formigó, envanets de suport, solera, tela asfàltica, cornisa de pedra natural i teules. Les obres del cimbori van quedar interrompudes, les que es van recuperar en una tercera intervenció el 1982, tot col·locant una tela asfàltica, solera de rajola i teula àrab, i es va formar una cornisa perimètrica amb llosa de pedra. També es va fer un repàs general de les teulades i es van canviar les teules trencades.</p> <p>L’any 1991, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la continuació de la restauració, atès que es tractava d'un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aleshores es va restaurar tot el cos del campanar, l’escala d'accés, l’òcul de la façana i, altravegada, les cobertes de la nau i del creuer.</p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1080 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img4688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img44490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-creuament-sjf-bob-masters.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIN | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sant Jaume de Frontanyà és un dels edificis del primer romànic català més emblemàtics del país gràcies a la seva unitat i simplicitat decorativa, però sobretot per l’excel·lent modulació dels volums a nivell exterior. Per aquest motiu, l’arquitecte Elies Rogent va basar la restauració de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll en els esquemes constructius presents a Sant Jaume de Frontanyà. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 91646 | Campanes de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>CABALLÉ, F. (2018) Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l’Alt Berguedà, La Patumaire, Berga.</p> | s. XVIII | Molt erosionades. | <p>La doble espadanya de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de 1572 es va transformar a principis de 1700 en un campanar rectangular tancat, el que fa 2,33 metres d’alçada, amb quatre finestres d’arc de mig punt. L’accés és des del cor, per escales de fusta.</p> <p>La campana gran medeix 75 cm d’alçada, amb un coll de 47 cm i un diàmetre de 85 cm i pesa uns 356kg. El jou és de fusta envellida amb vuit tirants, dos dels quals aguanten el contrapès de pedra. En un costat té palanca i a l’altre, el martell. La campana funciona de forma manual i amb electromartell. Es conserva un vell rellotge en bones condicions. S’aprecia un segell medieval de text il·legible, que segurament seria del fonedor. Destaquen diversos relleus al cos de la campana. Al centre: un ecce homo, una creu de calvari, una mare de Déu amb l’infant a coll i, finalment, en relleu superior als altres, sant Jaume de cos sencer. Sota els peus del sant s’aprecia una corretja prima guarnida amb flors i diminutes capelletes. A mig peu, es decora amb sanefes d’orles foliars. Al mig i al terç de la campana, s’entreveu la inscripció amb caràcters gòtics “… EPEM / + / D / AV / MIL- CCCC - IIIV / EP … / UPATE.. P … T”. “/… AHUM … I / MAIOME / D / FEUDAT PETDUJIA / … “. Sembla que els caràcters que manquen en la inscripció són causa en part de l’erosió que ha patit, però també de l’intent de destrossar-la durant l’escomesa civil de 1936 (CABALLÉ 2018: 217).</p> <p>La campana petita medeix 37 cm d’alçada, 25 cm de coll i 42 cm de diàmetre i pesa uns 43 kg. Té una bona sonoritat, en to de sol. El batall és de ferro, amb un forat a l’extrem. El jou és de fusta i està molt erosionat. De la part superior, s’aprecien dues tiges de ferro que serien per sostenir el contrapès, actualment inexistent. Hi ha restes de palanca i s’aguanta per les nanses amb un cargol. Fundiona manualment a través d’un cable al batall que va fins a l’interior de l’església. El fonedor és Raynelli. Els relleus de la campana estan molt erosionats, però encara es poden entreveure, al centre, imatges de cos sencer dalt una peanya de núvols, les que podrien ser de sant Jaume (amb el bàcul de pelegrí), sant Joan Baptista i Jesús crucificat. Aquestes figures estan intercal.lades amb les d’arcàngels de mig cos. A la part inferior, per sota les figures, s’aprecia una sanefa amb motius florals. Al terç de la campana es llegeix: “SANTE JACOBE ORA PRO NOBIS ANO 1784”, mentre que al peu es confirma el fonedor: “RAYNELLI ITALIA FETA” (CABALLÉ 2018: 218).</p> | 08216-69 | Campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La història de les campanes comença arrel de l’avenç en l’art de la metalúrgia a l’antiga Xina. Les primeres campanes van apreixer entorn el 2000 AC, les que poc a poc es van anar extenent per la resta d’Àsia i el món sencer. L’ús de les campanes també ha patit canvis durant els anys: petites campanes s’utilitzaven per traspassar informació a llargues distàncies, músics els adoptaren com a instruments importants, i també s’adoptaren per diferents religions. Abans de l’arribada del Cristianisme, diferents religions com el Budisme, Hinduisme, Shinto i l’antic Egipte utilitzaven campanes en les seves cerimònies com a instruments dels déus, per traspassar pau, netejar ments, per portar salut, sort i felicitat. Amb el Cristianisme, la tradició de campanes per congregar feligresos es va enfortir i van neixer escoles de fundició a Italia, un art que es va extendre per la resta d’Europa durant els segles següents. Actualment, a Catalunya, la confraria de campaners segueix viva i activa. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1784 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-gran-detall.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-petita-detall.png | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Raynelli | A Sant Jaume es troben documentats els diversos tocs de campanes: bateig, a missa, a oració (a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda) i a morts, el que es recorda molt tètric i variava depenent si el difunt era home o dona. | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 91647 | Capitells de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | s. XI-XII | Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics. | <p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p> | 08216-70 | Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 91648 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-7 | <p>Pica baptismal formada per dos blocs de pedra de gres sorrenc. Té una base cilíndrica d’uns 20 cm d’alçada i un metre de diàmetre. La peça superior té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. No hi ha restes de decoració ni a l'exterior ni a l'interior. Actualment està coberta per un element metàl.lic de forma còncava que es corona amb una creu llatina. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-71 | A l'entrada de la nau principal de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91648-img4706.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 91649 | Imatge de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-jaume | Petites marques d'erosió a la mà esquerra i en diferents parts de la túnica. | <p>La imatge de Sant Jaume és una talla de guix i ferro de grans dimensions: aproximadament 2 m. d'alçada, per 0,5 m. d'amplada i 0,5 m. de fondària, situada en una base quadrada a gran alçada, emmarcant l'àbsis central per la part esquerra. L'obra sembla que conserva la policromia original. Presenta l'apòstol en una posició erecte, vestint una túnica fins als peus de color terrós, un barret amb una petxina a la part central i una aureola de metall que el corona. Destaca per portar els cabells llargs i barba, amb una actitud plàcida i contemplativa. A la mà dreta subjecta un bastó de ferro amb una carbassa d'aigua al capdemunt, mentre que a la mà esquerra porta un pergamí a l'alçada del pit. </p> | 08216-72 | Imatge situada al pilar esquerra de l'àbsis central a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La representació de Sant Jaume com a peregrí comença a desenvolupar-se a l'època romànica, un segle de gran auge del Camino de Santiago. Així, espontàniament neix una nova concepció iconogràfica que identifica la figura de Sant Jaume amb els peregrins que acudeixen al seu santuari a Compostel·la. </p> <p>Durant la seva vida, es diu que Sant Jaume deambulava pels camins de la Hispània medieval evangelitzant la població, tot suportant-se amb un bordó, un bastó alt que porten els peregrins, portant una carbassa d'aigua, un barret i una bandolera, adornant-se amb alguna petxina. L'únic element que el diferencia d'un peregrí medieval és el llibre que porta a les mans, que li atorga la categoria d'apòstol evangelitzador. </p> <p>El sermó <em>Veneranda dies</em> del llibre I del <em>Calixtino</em> , la font escrita de referència per interpretar l'iconografia xacobea, presenta el bordó en el que el peregrí es recolza, com si fos el seu tercer peu, simbolitza la Santissima Trinitat, mentre que la petxina és el símbol de les bones obres que cada peregrí ha de dur a terme durant el seu viatge al santuari de Compostel·la. </p> <p> </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91649-img4718.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.