Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63286 | Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrafita | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 1). | XVII-XX | Masia de petites dimensions emplaçada al cim d'un promontori vora el naixement de la riera de Santa Susanna. La casa s'assenta sobre la roca natural que aflora en diferents punts d'aquest turonet. D'aquí el nom de Pedrafita o Perafita. La casa és actualment de planta quadrada, amb un cos davanter adossat, i consta de planta baixa més dos pisos. El nucli originari és força més petit i es trobava a la part posterior de la casa. Sembla que era una petita quadra per a animals que s'anà ampliant cap al sud. L'any 1907 es construí el cos adossat a la façana davantera i ja més recentment els actuals propietaris han engrandit la casa per la part de llevant. Així doncs, la façana principal, encarada a migdia, queda coberta per aquests cossos. A les façanes de oest i nord són visibles els murs originaris, amb un parament de maçoneria i finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. | 08229-425 | Demarcació de Salo | El mas Pedrafita o Perafita estava inclòs en un àmbit territorial al voltant de l'església de Santa Susagna que formava una petita quadra jurisdiccional. Aquesta església està documentada des de l'any 966. L'any 1597 la quadra de Santa Susagna estava sota el domini de l'abat de Cardona, i posteriorment aquest domini quedà englobat en el terme del castell de Salo (BENET et al., 1988: 410). No coneixem notícies antigues referides en concret al mas de Perafita, que podria tenir un origen força antic. Almenys des del segle XIX la família propietària eren els Santa Susanna, del mas proper amb aquest mateix nom emplaçat al costat de l'església de Santa Susagna. Posteriorment, probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX, aquests propietaris van construir també la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. El mas de Perafita era habitat per masovers. Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas hi va entrar com a masover. Al cap d'uns anys, però, va passar a fer també de masover al mas de Santa Susanna. A mitjans de segle XX els masovers eren Francesc Vidal i la seva esposa Rita Rojas Carol. Anteriorment també havien estat uns anys de masovers a Santa Susanna. A principis de la dècada de 1970 van marxar a Manresa. L'any 1973 la casa fou adquirida per Patrick Mills i la seva esposa Valerie Mills, d'Austràlia i la Gran Bretanya respectivament, que encara en són els propietaris. En els anys posteriors han fet nombroses obres per rehabilitar la casa, engrandir-la i adequar-ne l'entorn. | 41.8687000,1.6441600 | 387481 | 4636087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda en un portal interior de la casa: 1677 (aquesta inscripció és procedent d'una altra casa i la data és retocada).La casa és coneguda amb el nom de Pedrafita o PerafitaInformació oral facilitada per Patrick Mills i Lluís Rojas Jové | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63396 | Tina de cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-jep-xic | XVIII-XIX | Construcció parcialment esfondrada i sense coberta, plena de vegetació | Tina isolada emplaçada al costat d'un camp, a l'extrem nord-occidental del terme de Salo, en terrenys que havien estat de cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. Es troba molt a prop de dues gran barraques que probablement havien servit com a habitatge. La tina és a la punta d'una roca que fa una petita cinglera. Està excavada a la mateixa roca i té un diàmetre considerable, de més de 2 metres. Queda aixoplugada dins d'una petita construcció de pedra que ha perdut la coberta. La tina desguassava per la part inferior de la roca, on hi havia la boixa junt a un esvoranc del terreny. | 08229-543 | Demarcació de Salo | 41.8660700,1.6371000 | 386890 | 4635804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63397 | Barraca de pedra seca 84 (de cal Jep Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-84-de-cal-jep-xic | XIX | Barraca de grans dimensions i de molt bona qualitat, que es troba al costat d'una altra barraca similar (situada al sud) i molt a prop d'una tina isolada, en terrenys que havien pertangut a cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. És de planta quadrada i té un petit clos davant de la porta, que devia servir per tancar-hi bestiar. Els murs són molt gruixuts, obrats en part amb opus spicatum, i exteriorment arrebossats. La coberta és de falsa cúpula i amb túmul de terra al damunt. A l'interior la barraca té una xemeneia i diversos forats. Molt probablement aquesta barraca devia haver servit com a habitatge del pagès que utilitzava la tina. La barraca adjacent sembla que podria haver servir com a estable, ja que té una menjadora. | 08229-544 | Demarcació de Salo | 41.8653300,1.6382000 | 386980 | 4635721 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63397-foto-08229-544-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63397-foto-08229-544-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63398 | Barraca de pedra seca 85 (de cal Jep Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-85-de-cal-jep-xic | XIX | Barraca de grans dimensions i de molt bona qualitat, que es troba al costat d'una altra barraca similar (situada al nord) i molt a prop d'una tina isolada, en terrenys que havien pertangut a cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. És de planta quadrada i té un petit clos en un dels costats, que devia servir per tancar-hi bestiar. Els murs són molt gruixuts i exteriorment arrebossats en part. La coberta és de falsa cúpula i amb túmul de terra al damunt. A l'interior la barraca té una menjadora. Molt probablement la barraca del costat devia haver servit com a habitatge del pagès que utilitzava la tina, mentre que aquesta serviria com a estable per a rucs o mules. | 08229-545 | Demarcació de Salo | 41.8651900,1.6381400 | 386975 | 4635705 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63398-foto-08229-545-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63398-foto-08229-545-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63290 | Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-de-la-serra | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 2). | XIII-XX | Estructuralment estable però en estat d'abandó | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un turó rocallós i gairebé encastellat, en una posició dominant en el context de la serra de les Garrigues, ja al nord del terme de Salo. El conjunt és format per un gran cos residencial (de planta irregular i amb planta baixa i dos pisos), que té cossos adossats a la part davantera i posterior, amb coberts aïllats també al sud i est. La construcció originària queda pràcticament coberta pels cossos adossats, sobretot el que es va construir el 1858 davant de la façana principal i que forma un petit habitatge independent, amb un petit pati interior. És en la façana lateral que dóna al sud-oest on són més visibles les característiques d'aquest cos originari, fet amb un parament de qualitat, amb carreus més o menys escairats i amb poques obertures. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les altres dues façanes queden pràcticament cobertes per la vegetació. El cobert allargat de migdia acull quatre tines. Al sector de llevant s'aixeca una magnífica construcció (del 1743) corresponent a la pallissa, oberta en la cara que dóna a una esplanada on hi havia l'era. Als seus costats hi ha altres coberts de moderna construcció fets amb totxo. | 08229-429 | Demarcació de Salo | Els propietaris d'aquest mas d'origen medieval eren els Claret, una família que amb diferents branques també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i Cellers al voltant del segle XIII, però la seva genealogia en aquests moments no està del tot aclarida. Segons un document de 1309, el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, vivia a la parròquia de Santa Margarida de Mejà i, per tant, segurament a Claret de la Serra (FÀBREGA, 2008: 7). Per la seva banda, Josep BASTARDAS (2014) considera que la família Claret tenia lligams amb el Bernat de Claret que a finals del segle XII fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge molt destacat dins l'orde del Temple. A Claret de la Serra la família dels Claret hi va subsistir fins ben entrat el segle XIX. A principis d'aquest segle es produí un casament de la pubilla, Maria Claret, amb l'hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Es deia Pere Genovès i havia nascut el 1798. Amb aquest casament el patrimoni dels dos masos quedà unit, i des d'aleshores fins a l'actualitat els hereus van passar a dir-se Genovès i residien en el mas de Salelles. Gràcies a l'arbre genealògic fet per la família Genovès sabem que els següents hereus foren: Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles i de Mejà. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària. | 41.8622300,1.6614600 | 388905 | 4635346 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 150 m a l'est es conserva un interessant pou, de gran profunditat, situat al costat del camí.A la pilastra de la pallissa: 1743A la llinda del portal del cos de llevant: 1858 | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63305 | Església de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. | XIX | Ermita que, segons una inscripció, fou edificada el 1886 però probablement sobre alguna capella anterior. Està emplaçada al cim d'un petit promontori rocallós i assentada directament sobre una massa rocosa, uns 150 metres a l'est del lloc de Claret de la Serra. La capella actual és una edificació força regular i sembla bastida en una sola fase. Consta d'una nau amb absis a la capçalera, perfectament orientada a llevant. La nau mesura 16'15 m per 3'05 m, i l'absis fa 3,30 m de fons per 2'5 d'ample. La façana principal, encarada a ponent, és simple i presenta un portal rematat amb una llinda amb arc rebaixat i, al seu damunt, un òcul. La teulada és rematada amb un arc d'espadanya. El mur davanter és fet amb blocs de pedra força grossos reblerts amb pedra més petita, un tipus de parament que és propi del segle XIX. La inscripció de la llinda (1886 D.C.) confirma aquesta datació. La resta de murs són semi-arrebossats. Segons Josep CAROL (1992: 30) l'absis podria ser romànic, però considerem que aquesta atribució és dubtosa, atenent a la unitat de la construcció. L'interior és cobert amb volta de pedra i les parets són enguixades. Davant de l'entrada s'estén una petita placeta formada per un terraplè de pedres. | 08229-444 | Demarcació de Salo | El lloc de Claret de la Serra és documentat des de molt antic i era un nucli important a l'alta edat mitjana. Els propietaris eren els Claret, una família que amb diferents branques que també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i a Cellers al voltant del segle XIII, però la seva genealogia en aquests moments no està del tot aclarida. Segons un document de 1309, el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, vivia a la parròquia de Santa Margarida de Mejà i, per tant, segurament a Claret de la Serra (FÀBREGA, 2008: 7). Per la seva banda, Josep BASTARDAS (2014) considera que la família Claret tenia lligams amb el Bernat de Claret que a finals del segle XII fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge important dins l'orde del Temple. A Claret de la Serra la família dels Claret van subsistir fins ben entrat el segle XIX. A principis d'aquest segle es produí un casament de la pubilla, Maria Claret, amb l'hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Es deia Pere Genovès i havia nascut el 1798. Amb aquest casament el patrimoni dels dos masos quedà unit, i des d'aleshores fins a l'actualitat els hereus van passar a dir-se Genovès i residien en aquest mas de Salelles. Gràcies a l'arbre genealògic fet per la família Genovès sabem que els següents hereus foren: Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles i de Mejà. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària, que continua sent propietària també de la capella de Sant Martí. Tot i que no coneixem notícies antigues sobre aquesta capella, diversos factors indueixen a pensar sobre la seva antiguitat: la proximitat a Claret de la Serra, l'advocació de Sant Martí, que és molt pròpia del moment alt-medieval, i l'existència d'una imatge antiga de sant Martí, de la qual els propietaris actuals no es saben la ubicació. Aquesta possible capella antiga hauria estat reformada o reconstruïda el 1886, segons indica la llinda. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63305-foto-08229-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63305-foto-08229-444-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1886 D.C. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63288 | Pou de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-santa-susanna | XIX-XX | Obertura parcialment esfondrada | Pou d'aigua emplaçat al costat del camí que va cap a Perafita. La part exterior adopta la forma d'una barraca de pedra seca, amb coberta de falsa cúpula i una obertura en una de les cares per on es treia l'aigua. Aquesta obertura s'ha desfet parcialment. La cavitat del pou no té gaire profunditat. | 08229-427 | Demarcació de Salo | 41.8603600,1.6483400 | 387813 | 4635155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63288-foto-08229-427-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63306 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 4). | XVIII-XX | En estat d'abandó. Estructuralment la construcció es conserva dempeus | Masia de petites dimensions emplaçada a l'extrem d'un contrafort nord de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Està formada per un cos residencial, de planta rectangular amb planta baixa més un pis, que està adossat a una pallissa i té un petit cos adossat a l'angle nord-est. També hi ha un cobert aïllat més a ponent. La façana principal, encarada a migdia, presenta una aspecte atípic, ja que té un portal molt senzill, amb llinda de fusta, que ha estat tapiat. En aquesta façana hi trobem dues finestres superiors, emmarcades amb llindes i brancals de pedra, així com una petita construcció adossada que té la data de 1757. La resta de murs són poc visibles perquè tenen construccions adossades i per la vegetació que els envolta. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La construcció és interessant perquè ha mantingut l'estructura d'una petita masia setcentista amb molt poques modificacions, tot i que la part posterior de la casa sembla una ampliació posterior. A l'interior es conserva molt integrament la tipologia originària. A la primera estança de la planta baixa hi ha la llar de foc amb forn de pa. A ponent hi trobem una estança semisoterrània coberta amb volta de pedra que corresponia a un estable. Al primer pis el terra és enrajolat. Al costat de la casa és interessant l'àmplia pallissa, que sembla obra ja del segle XIX. | 08229-445 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades, el gruix d'aquesta masia és obra de mitjans de segle XVIII, tot i que no es pot descartar que la casa tingui un origen anterior. Almenys en els darrers temps pertanyia a la gran heretat de Claret de la Serra, que era la masia més antiga i amb més terres d'aquesta zona. Cal Fèlix era habitada per masovers. L'últim va ser Ramon Badrenes, que era el propietari de cal Ros i va traslladar-se a cal Fèlix perquè l'habitatge era més ampli Entorn de 1960 va marxar i des d'aleshores la casa ha restat deshabitada. | 41.8595500,1.6738800 | 389932 | 4635032 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la construcció adossada a la façana: 1757Inscripció interior en una llinda de fusta a la porta que dóna a l'estable: 1762Informació facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 62929 | Barraca de pedra seca 67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-67-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 13359) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una xemeneia al racó del fons a l'esquerra, i ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-67 | Demarcació de Salo | 41.8592300,1.6456700 | 387590 | 4635034 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62929-foto-08229-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7). | XIX | en ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra. | 08229-470 | Demarcació de Salo | En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes. | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63329 | Can Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-horta | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 137). | XVIII-XX | Una part dels coberts en semi-ruïna | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a l'extrem dels plans anomenats d'Horta, al nord del raval de Mejà. Consta d'un cos residencial de planta irregular, més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), així com diversos coberts aïllats, fets amb pedra, que es situen a llevant i formen una mena de clos tancat amb un portal. La resta de construccions formen part ja d'una granja moderna. La façana principal, encarada a llevant, sembla bastida en diferents fases. Al centre hi trobem un portal adovellat, acompanyat de diverses finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La masia va anar-se desenvolupant en diferents fases constructives, però sembla que a principis del segle XVIII ja abastava més o menys el volum actual, segons es desprèn de les inscripcions en llindes. A les façanes de ponent i nord és on millor es pot observar el parament dels murs, fet de maçoneria, amb diverses refeccions i amb algun tram que conserva l'arrebossat tradicional. Les finestres són de diferents mides i tipologia. L'interior de la casa ha conservat molt bé les característiques tradicionals, sobretot gràcies al fet que ha patit poques reformes modernes. Els coberts que s'aixequen a llevant són força interessants, tot i que alguna part es troba en estat de ruïna i d'altres s'han reutilitzat en l'explotació agropecuària moderna. | 08229-476 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades a can Horta el 1713 ja era un casal gairebé de les dimensions actuals, però l'origen d'aquest mas és força més antic. En aquesta època la família dels propietaris encara portava el cognom Orta. L'any 1815 Francesc Orta va fer construir la capella situada a uns metres de la casa. Posteriorment, el propietari era Andreu Orta, casat amb Maria Divins. El seu fill hereu fou Francesc, que va morir solter, de manera que la propietat passà al seu germà Fèlix. Fèlix es casà amb Mercè Miralles Malaganya, però novament el matrimoni no va tenir fills i la propietat passà al germà de Mercè: Joan Miralles Malaganya, el qual era fill de Mujal i vivia a Palà Vell; estava casat amb Josepa Fornells. Des d'aleshores els Miralles han mantingut la propietat de can Horta. El següent hereu fou Celestí Miralles Fornells, casat amb Dolors Vidal Pintó. El matrimoni només va tenir una filla, que és l'actual propietària: Josepa Miralles Vidal (Pepita). Es casà amb Andreu Cirera Graell i ha tingut dos fills: Joan i Elisabet. | 41.8580900,1.6836500 | 390740 | 4634858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la façana principal: 1781Inscripció en una llinda de fusta a la façana principal: 1752Inscripció en una llinda a la façana de ponent: 1854Inscripció en una llinda a la façana de ponent (costat nord): 1713Informació oral facilitada per Pepita Miralles | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63330 | Església de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu-dhorta | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30 | XIX | Petita capella i cementiri particular de la masia de can Horta, al raval de Mejà. La capella es troba uns 100 m al sud-est de la masia. És una edificació aixecada el 1815 i de característiques senzilles. És d'una sola nau, de planta rectangular i sense absis. La façana principal, encarada al nord-oest, presenta un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Al seu damunt hi trobem dos òculs i un petit campanar d'espadanya. Els murs són de maçoneria, amb carreus de pedra picada a les cantoneres. La construcció no té cap més obertura ni element decoratiu, excepte un senzill ràfec sota la teulada. L'interior és cobert amb volta de llunetes. A la part posterior hi ha adossat un petit cos corresponent a la sagristia i el cementiri, consistent en un bloc de nínxols que pertanyen tots a la família propietària de la masia. | 08229-477 | Masia de can Horta. Demarcació de Mejà | La capella fou construïda principalment per la dificultat de comunicacions amb la parròquia de Torroella. Segons la inscripció del portal la construcció es va fer el 1815 per iniciativa del propietari de la masia de can Horta, Francisco Horta. L'esment a 'Ms Ribera' tal vegada fa referència al mestre de cases que la va construir. Segons es diu, la dedicació a sant Andreu ve perquè algun membre de la família portava aquest nom. El cementiri es construí una mica més tard, el 1883. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i es destruïren les imatges originàries. Les actuals van ser reposades posteriorment. D'aquesta església es conserven uns goigs dedicats a Sant Andreu que tradicionalment s'hi cantaven. Recentment la masia d'Horta ha estat incorporada a la parròquia de Salo. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat de Sant Andreu. | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 1815 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63330-foto-08229-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63330-foto-08229-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal de la capella: Francisco Horta per Ms Ribera. 1815Al portal del cementiri: 1883. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63395 | Forn de ginebró de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-claret-de-la-serra | XIX-XX | Forn de ginebró situat uns 400 m al sud-oest de Claret de la Serra i dins de les terres d'aquest antic mas. Concretament, en una roca que sobresurt enmig d'un bosc. A la part superior de la roca hi ha excavada una cavitat en forma més o menys d'olla. Mesura 1,65 m de diàmetre. És el lloc on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat que surt per la paret de la roca, on era recollit mitjançant algun tipus d'olla. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. | 08229-542 | Demarcació de Salo | 41.8571700,1.6568900 | 388517 | 4634790 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63289 | Caseta de Santasusanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-santasusanna | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 3). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en un altiplà, uns 500 m al nord-oest de la masia de Santa Susanna. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos, amb un cos adossat al nord, una terrassa moderna adossada a la façana principal i altres coberts de tipologia diversa al voltant de la casa. El cos residencial és força regular i sembla bastit en una sola fase. La façana principal, encarada a llevant, és poc visible per la presència de la terrassa. Es distribueix en base a dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes són poc visibles a causa dels coberts. Per la part del darrere les finestres del pis superior són emmarcades amb maons. La casa té al seu entorn diverses naus corresponents a una antiga granja i també un habitatge de construcció recent. | 08229-428 | Demarcació de Salo | Aquesta casa fou construïda pels propietaris de la masia de Santa Susanna, probablement a finals del segle XVIII o ja al XIX. Els propietaris d'aquest mas portaven el cognom Santa Susanna, i també posseïen el mas de Pedrafita o Perafita. La Caseta de Santasusanna era habitada per masovers. Lluís Masafrets Giralt i la seva esposa Filomena Santasusanna Prat van venir-hi com a masovers a inicis del segle XX. Lluís era fill de la Molsosa. El seu fill, Josep Masafrets Santasusanna, va néixer el 1923 ja en aquesta casa i va construir les naus de la granja. Es va casar amb Núria Marsiñac Vilaseca, que continua habitant la casa com a masovera. | 41.8563200,1.6524500 | 388147 | 4634702 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63289-foto-08229-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63289-foto-08229-428-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Núria Marsiñac Vilaseca | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63307 | Serramorena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramorena | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 13). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada a la part central de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos, el qual té adossat al sud-oest un cobert de recent construcció i un altre a la part posterior. La casa està envoltada per altres construccions corresponents a una granja moderna. Originàriament era més petita, i fou ampliada per la part davantera i posterior. En els darrers anys ha estat reformada substancialment: els murs són arrebossats amb ciment, s'ha afegit una terrassa a la part davantera i s'han regularitzat les obertures. El resultat és que exteriorment gairebé no és visible la construcció tradicional, tot i que la casa ha conservat els volums originaris. A l'interior es conserva el celler i una tina. | 08229-446 | Demarcació de Mejà | Serramorena va ser construïda pels avantpassats de la família Puig, que encara hi viuen. Probablement va ser al segle XIX, com és el cas en la majoria de casetes que formen el raval de Mejà situat en aquest altiplà. El primer personatge del que tenen record és Joan Puig Prat, que va néixer entorn de 1909 ja en aquesta casa. La seva esposa era Lídia Tomasa Puig, filla de Claret de la Serra. L'hereu fou Ignasi Puig Tomasa. Des del seu record els Puig han estat sempre propietaris de Serramorena, que era una casa molt humil i amb poc terreny. Treballaven com a parcers en terres dels masos més grans, com els de Claret de la Serra i Horta. Principalment vivien de la vinya i del treball de bosc, i anaven a vendre vi en pobles de l'entorn, com per exemple a Su. | 41.8544800,1.6726600 | 389822 | 4634471 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63307-foto-08229-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63307-foto-08229-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63307-foto-08229-446-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ignasi Puig Tomasa i Joan Puig Mujal | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63301 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 9). | XIX | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'altiplà on hi ha el raval de Mejà, al nord de la riera de Salo. El cos residencial és una edificació de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té un cobert adossat a ponent. Al seu entorn hi trobem naus pertanyents a granges i una altra casa de recent construcció. El cos principal ha estat aixecat en una sola fase. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució totalment regular, en base a tres eixos d'obertures. En l'eix central hi trobem les obertures principals: portal, balcó... totes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La resta de façanes conserven les finestres originàries. A la part posterior hi ha adossada una tina. Antigament en aquest sector el nivell del terreny era més alt, cosa que permetia accedir directament a l'obertura de la tina. A l'est hi ha una petita pallissa que ha quedat integrada en coberts de construcció més recent. | 08229-440 | Demarcació de Mejà | Cal Rojas fou construïda pel rebesavi de l'actual propietari el 1882. Es deia Josep Rojas Mas i procedia de Vilaseca, a Cardona, on era masover. Poc després, el 1887, es construí la pallissa. La nova casa s'establí en terres del mas de cal Domenjó, i al principi pagava un cens, però després els Rojas van comprar la casa, amb la seva mínima porció de terreny. L'hereu de Josep fou Joan Rojas Botifoll; l'hereu d'aquest Josep Rojas Santasusanna, i el següent Joan Rojas Carol, el qual va tenir tres fills: Josep, Lluís i Marina. A la dècada de 1970 els propietaris van aixecar una casa de nova construcció al sud-oest de l'antiga. | 41.8535200,1.6660900 | 389275 | 4634373 | 1882 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63301-foto-08229-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63301-foto-08229-440-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al balcó de la façana principal: Josep Rojas Jové 1882A la pallissa: 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63296 | Església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29. | XVII | En semi-ruïna. Gran esvoranc a la façana principal | Capella rural situada uns 200 metres al nord de la masia de cal Galabardí, i a un km de distància aproximadament del poble de Salo. Es tracta d'una construcció senzilla, de la segona meitat del segle XVII. És d'una sola nau de planta rectangular, orientada gairebé amb exactitud sobre l'eix est-oest. La façana principal, encarada a ponent, té actualment un gran forat al mur. Al damunt hi ha una petita finestreta i, sobre la teulada, un típic campanar d'espadanya. La façana de migdia té un portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, que devia ser l'accés principal. Més avall hi ha una segona porta més senzilla. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i conserven parcialment l'arrebossat tradicional. L'interior del temple és cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. La zona del presbiteri es troba una mica elevada mitjançant un graó. Es conserva l'altar de pedra i, al seu darrera, tres fornícules obertes al mur de capçalera. El paviment és enrajolat. | 08229-435 | Demarcació de Salo | Les inscripcions conservades en la mateixa església semblen indicar que es tracta d'una construcció de la segona meitat del segle XVII, possiblement del 1669. Era una capella destinada al culte públic, no pas d'una casa particular. Segons explica mossèn Josep Carol en el seu llibre sobre Salo, era objecte de gran devoció popular, fins al punt que, a la pràctica, sant Genís passà a ser el tercer patró del poble de Salo i en les celebracions litúrgiques de la Festa Major, el 24 d'agost, s'oficiava aquí en lloc de fer-ho al temple parroquial. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou saquejada i des de llavors quedà fora de culte. El que aleshores era masover de cal Galabardí va utilitzar-la com a magatzem i obrí l'esvoranc a la paret. | 41.8525600,1.6425000 | 387315 | 4634297 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sud és decorada amb una creu que té una curiosa forma antropomòrfica esquemàtica, així com la següent inscripció: Any 1669Hi ha rajoles en les que hi consta l'any 1680. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63302 | Cal Pastor (Mejà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-meja | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 23, 24. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 10). | XIX | Habitatge arrasat, cobert en estat d'abandó | Cobert de treball de l'antiga casa de cal Pastor, emplaçada en un coster sota l'altiplà on es troba el raval de Mejà. La casa està totalment arrasada i l´únic que en queda és aquest cobert on s'hi feien els treballs d'elaboració del vi. És una petita construcció de planta rectangular i amb dues plantes, situada en un terreny amb desnivell. A la cara davantera hi trobem dos portals, un dels quals tapiat, i dues finestres a la part superior. Totes les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la part posterior s'accedeix al que sembla una tina quadrada. El nivell inferior està dividit en dues cambres, una de les quals ha quedat tapiada. L'habitatge de cal Pastor es trobava uns metres al nord, i només se'n veu algun rastre als marges de les feixes. | 08229-441 | Demarcació de Mejà | No tenim notícies sobre l'origen d'aquesta casa, però suposem que devia construir-se, com la majoria del raval de Mejà, al segle XIX. Era una casa molt petita, i els propietaris eren la família Soler. A la dècada de 1880 devia néixer Àngel Soler Carol, que més tard va ser l'hereu. A principis del segle XX Àngel va aprofitar que l'antic mas de cal Domenjó, força més gran, estava en subhasta pública per comprar-lo i traslladar-s'hi a viure. Dos dels germans d'Àngel van fer carrera sacerdotal dins de l'orde dels claretians. Els dos havien nascut a cal Pastor. Josep M. Soler Carol va néixer el 1889 i fou destinat a la Guinea espanyola. Sebastià Claret Carol va desenvolupar la seva tasca sacerdotal en una missió a la Xina. Després de la marxa d'Àngel Soler la casa de cal Pastor va quedar abandonada i ja fa molts anys que es troba en l'estat actual de ruïna. | 41.8524200,1.6688300 | 389500 | 4634247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63302-foto-08229-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63302-foto-08229-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63302-foto-08229-441-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63303 | Cal Perellarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perellarg | GIRBAL JAUME, Eduard (1923). La tragedia de ca'l Per Llarch (reeditada el 2006 per Edicions de 1984). GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 12). SERRA SALA, Joan M. (1983). 'La vida quotidioana al poble de Salo a principis de segle XX', Dovella, núm. 8 (gener-febrer, 1983), p. 19-23. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en un contrafort sud de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Al seu costat hi ha cal Sebastià: una casa que tenia característiques similars però que ha estat reconstruïda de nou. El cos residencial de cal Perellarg és de planta rectangular amb un petit cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat bastida en una sola fase constructiva i presenta una distribució regular en base a tres eixos d'obertures. A l'eix central hi trobem les obertures principals, com el portal i balcons. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la central superior, rematada amb arc. Originàriament la casa era molt ampla i curta, fins que el pare de l'actual propietari la va allargar per la part posterior, obrada ja amb totxo. La resta de murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La casa és envoltada per naus corresponents a granges. També hi trobem tres antigues barraques de vinya, una de les quals té un clos davanter on s'hi guardaven els porcs abans de matar. | 08229-442 | Demarcació de Mejà | Abans que s'hi edifiqués la casa en aquest indret ja hi havia tres barraques de parcers que treballaven les vinyes de la zona. La casa de cal Perellarg fou construïda el 1833 per Ramon Esquius. Va tenir dos fills que van continuar vivint en aquest lloc: Pere i Florenci Esquius Mas. El segon era casat però cap dels dos va tenir fills. Del 1884 és la inscripció en una llinda que fa referència a Pere Esquius, que llavors era l'hereu. Aquesta era una zona de molta vinya i els propietaris subsistien sobretot de l'elaboració del vi. Com que ni Pere i Florenci van tenir descendència la casa va passar a la germana de la dona de Florenci. Els seus descendents són la família Cabellol. L'actual propietari és Jaume Cabellol Sunyé. A prop de cal Perellarg hi ha cal Sebastià (Catàleg de masies, núm. 11). Pels volts de 2007 aquesta casa va ser totalment refeta de nou, i ara hi viu un fill de Jaume Cabellol. Un fet molt remarcable és que l'escriptor i periodista Eduard Girbal i Jaume (Girona 1881- Barcelona 1947) es va inspirar en aquesta casa, i concretament en Pere Esquius Mas, per escriure una de les seves novel·les. Girbal s'enquadra dins del grup d'escriptors ruralistes de principis de segle XX. En l'època immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial va passar una temporada al poble de Salo i d'aquí en va treure un cicle titolat 'L'agre de la terra' format per dos llibres de narracions i dues novel·les: Oratjol de la Serra, La estrella ab cua, la tragèdia de ca'l Pere Llarch i la Cuaranya. D'aquestes, La tragèdia de cal Pere Llarg (publicada el 1923 i reeditada el 2006 per Edicions de 1984) està inspirada en el personatge real de Pere Esquius Mas. En ella l'autor retrata el món dur i descarnat d'una casa rural en una línia similar a Solitud, de Caterina Albert. La dona del protagonista, anomenada Custòdia, és víctima dels costums d'una societat masclista i tancada, amb una relacions humanes tenses i plenes de passions extremes que la condueixen a un final tràgic i esperpèntic alhora. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i per això va ser silenciada, però més darrerament el seu autor ha estat reivindicat. | 41.8522600,1.6708300 | 389666 | 4634227 | 1833 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del balcó: 1884 Pedro EsquiusA la llinda d'una finestra: 1833Informació oral facilitada per Jaume Cabellol Sunyé | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63321 | Barraca de pedra seca 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-80-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona. La barraca té un petit clos tancat al davant que s'havia fet servir per guardar-hi els porcs abans de la matança. | 08229-460 | A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà | 41.8522000,1.6706500 | 389651 | 4634221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63321-foto-08229-460-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63322 | Barraca de pedra seca 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-81-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona.Es troba adossada a un cobert modern fet de totxo. | 08229-461 | A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà | 41.8521300,1.6707700 | 389661 | 4634213 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63322-foto-08229-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63322-foto-08229-461-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63323 | Barraca de pedra seca 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-82-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona. Es troba adossada a un cobert modern fet de totxo. | 08229-462 | A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà | 41.8520400,1.6708000 | 389663 | 4634203 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63323-foto-08229-462-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63285 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-1 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410-411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29, 31. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 8). | X-XX | Necessitaria obres de rehabilitació | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un promontori que domina un altiplà al nord de la riera de Salo, entre la rasa de Sant Genís i la riera de Santa Susanna. El conjunt de construccions, que ocupa tot el cim, consta d'un gran cos residencial de planta rectangular (amb quatre plantes), el qual té coberts adossats a ponent, formant un recinte tancat o barri. Al sud hi ha la petita capella de Santa Susagna, que queda envoltada per una gran zona de coberts. El cos residencial és fruit de diverses fases d'ampliació i força irregular. La part més antiga es la del centre, on hi trobem llindes amb inscripcions de 1651 i 1675. D'aquí la casa es va expandir cap a llevant, cap a ponent i cap al nord. La façana de migdia és la més visible. Consta d'un portal adovellat que dóna accés a un pati interior, i té obertures de diferent tipologia i èpoques. A la façana de ponent es conserva el que era el portal d'accés pròpiament a la casa, adovellat. Aquesta façana és la més regular i s'hi poden veure dos rengles de finestres emmarcades amb pedra picada, amb inscripcions corresponents als segles XVIII i XIX. A l'angle sud-est la casa s'amplià al segle XVIII amb una galeria de dos pisos amb arcades, la qual s'allarga amb un pas porticat que connecta amb la capella. Sota aquest pas es pot veure el brocal d'una gran cisterna subterrània que ocupa bona part del subsòl, inclòs probablement el de la capella. La façana de llevant és molt irregular i sembla refeta en diverses ocasions. Conserva un portal amb llinda del 1772. L'interior de la casa conserva força bé la tipologia tradicional. A la planta soterrània hi ha un típic celler amb volta de pedra. | 08229-424 | Demarcació de Salo | L'origen del mas Santa Susanna cal relacionar-lo amb l'església del mateix nom, situada al seu costat. L'àmbit territorial de l'església formava una petita quadra jurisdiccional que és prou ben coneguda a través de diferents documents. La primera notícia és de l'any 966, quan el comte Seniofred de Cerdanya-Berga donà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el seu delme del puig de Santa Susagna, al qual se'ns informa que hi havia una sagrera i molins, oliveres i llinars, que es trobaven a la ribera del riu Duarri (riera de Salo). L'any 975 es produí una nova donació comtal, en aquest cas del comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga, en la qual donava al monestir més possessions i drets, entre ells l'església de Santa Susagna i la de Sant Joan de Cans. El monestir de Sant Llorenç va mantenir la possessió d'aquests béns fins l'any 1207 quan l'abat vengué a Ramon de Súria el mas Santa Susagna, situat al terme del castell de Salo. La família Súria (segurament els castlans d'aquest castell proper) va mantenir la possessió de la quadra de Santa Susagna fins el 1430, quan Jaume de Súria la donà a l'abat de Cardona. Aquesta possessió portà de seguida problemes a l'abat i el 1435 es desencadenà un plet amb Gabriel Mujall perquè no es pagaven les càrregues que s'havien establert en la donació. Una sentència de l'any 1453 fou contrària a les pretensions de Francesc Besora. La possessió de la quadra per l'abat de Cardona queda clara en un document de 1597 en el qual els habitants de la quadra de Santa Susagna fan homenatge a l'abat de Cardona, Francesc Ferran. Posteriorment, aquest domini quedà englobat en el del terme del castell de Salo. (BENET et al., 1988: 410). Tot sembla indicar que el mas Santa Susanna és una derivació d'aquella primera sagrera, que devia anar quedant reduïda a un sol mas. La família propietària del mas eren els Santa Susanna, que també tenien el mas de Pedrafita o Perafita i posteriorment (probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX) van construir la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. Segons la inscripció d'una llinda, el 1749 el propietari era Ramon Santa Susanna. Durant el segle XVIII el mas es va engrandir i es construí la galeria de llevant. Es conserven diferents inscripcions en llindes d'aquesta època: 1717, 1749, 1772. Per tradició oral sabem que entorn del tombant de segle XX, o una mica més endavant, els propietaris eren Rafael Santasusanna i la seva muller Isabel, els quals van perdre dues filles a causa del tifus. Després de la Guerra civil encara van viure uns anys al mas Santa Susanna. Després l'home va morir i la mestressa es traslladà a Manresa. Per falta de descendència la propietat va passar a un nebot, resident al mas de cal Vilomara, a Castellfollit del Boix. Fins aleshores a Santa Susanna hi convivien els propietaris (a la primera planta) i els masovers (a la segona planta). Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas va entrar com a masover, primer a Pedrafita i, al cap d'uns anys, a Santa Susanna. El seu fill va ser Josep Tomasa Torras, i el fill d'aquest, Joan Tomasa Puig, que encara és el masover. | 41.8519600,1.6545100 | 388311 | 4634215 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En llindes de la façana sud: 1651, 1675Llinda a la façana de ponent: Ramon Santa Susanna Fet fer Isidro Garriga Mestre de cases any 1749Llinda a la façana de ponent: MDMCCCXXVIIAl brocal de la cisterna: 1717Llinda del portal de la façana est: 1772Al balcó de la façana sud: 1864. Porta de la façana oest: 1859Portal del barri (oest): 1865Informació oral facilitada per Joan Tomasa Puig | 94|119|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63287 | Església de Santa Susagna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-susagna | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410-411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29, 31. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 8). | XVII-XVIII | Estructuralment estable. Interior en estat precari. | L'església de Santa Susagna està documentada des de l'any 966, però la construcció actual és força moderna, probalbment dels segles XVII o XVIII. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, sense absis, que està adossada a la masia anomenada amb el mateix nom mitjançant un pas amb porxo que connecta amb una galeria de la casa. Al sud i est la capella queda integrada dins una gran zona de coberts del mas. La capella és molt austera i sense cap ornamentació exterior. Fa uns anys, el campanar d'espadanya es va esfondrar a causa d'una ventada. La façana principal, encarada més o menys a ponent, és feta amb un parament de carreus força grans i ben disposats en filades. Té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. La llinda té una inscripció en la qual hi constava l'any de construcció, però actualment és molt gastada i pràcticament il·legible. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó, amb restes d'arrebossat i pintura que imita un aparellat de carreus. A la part de l'altar té dues fornícules. En la superior hi havia una imatge de Santa Susanna i, a la inferior, un Sagrat Cor. Als peus de la nau es conserva l'estructura de fusta corresponent a un petit cor, actualment en molt males condicions. En l'estat actual no és visible cap vestigi que pugui correspondre a la primitiva església romànica. Cal suposar que aquesta es trobava o bé al subsòl de l'església actual o bé en algun altre punt, al cim del turó que ara és ocupat per la masia. | 08229-426 | Masia de Santa Susanna. Demarcació de Salo | L'àmbit territorial de l'església de Santa Susagna formava una petita quadra jurisdiccional que és prou ben coneguda a través de diferents documents. La primera notícia és de l'any 966, quan el comte Seniofred de Cerdanya-Berga donà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el seu delme del puig de Santa Susagna, al qual se'ns informa que hi havia una sagrera i molins, oliveres i llinars, que es trobaven a la ribera del riu Duarri (riera de Salo). L'any 975 es produí una nova donació comtal, en aquest cas del comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga, en la qual donava al monestir més possessions i drets, entre ells l'església de Santa Susagna i la de Sant Joan de Cans. El monestir de Sant Llorenç va mantenir la possessió d'aquests béns fins l'any 1207 quan l'abat vengué a Ramon de Súria el mas Santa Susagna, situat al terme del castell de Salo. La família Súria (segurament els castlans d'aquest castell proper) va mantenir la possessió de la quadra de Santa Susagna fins el 1430, quan Jaume de Súria la donà a l'abat de Cardona. Aquesta possessió portà de seguida problemes a l'abat i el 1435 es desencadenà un plet amb Gabriel Mujall perquè no es pagaven les càrregues que s'havien establert en la donació. Una sentència de l'any 1453 fou contrària a les pretensions de Francesc Besora. La possessió de la quadra per l'abat de Cardona queda clara en un document de 1597 en el qual els habitants de la quadra de Santa Susagna fan homenatge a l'abat de Cardona, Francesc Ferran. Posteriorment, aquest domini quedà englobat en el del terme del castell de Salo. (BENET et al., 1988: 410). Tot sembla indicar que el mas Santa Susanna és una derivació d'aquella primera sagrera, que devia anar quedant reduïda a un sol mas. La família propietària del mas eren els Santa Susanna, que també tenien el mas de Pedrafita o Perafita i posteriorment (probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX) van construir la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. Segons la inscripció d'una llinda, el 1749 el propietari era Ramon Santa Susanna. Durant el segle XVIII el mas es va engrandir i es construí la galeria de llevant. Es conserven diferents inscripcions en llindes d'aquesta època: 1717, 1749, 1772. Per tradició oral sabem que entorn del tombant de segle XX, o una mica més endavant, els propietaris eren Rafael Santasusanna i la seva muller Isabel, els quals van perdre dues filles a causa del tifus. Després de la Guerra civil encara van viure uns anys al mas Santa Susanna. Després l'home va morir i la mestressa es traslladà a Manresa. Per falta de descendència la propietat va passar a un nebot, resident al mas de cal Vilomara, a Castellfollit del Boix. Fins aleshores a Santa Susanna hi convivien els propietaris (a la primera planta) i els masovers (a la segona planta). Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas va entrar com a masover, primer a Pedrafita i, al cap d'uns anys, a Santa Susanna. El seu fill va ser Josep Tomasa Torras, i el fill d'aquest, Joan Tomasa Puig, que encara és el masover. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser profanada i se'n van cremar les imatges de fusta. L'interior va quedar molt malmès i, durant els darrers anys, s'ha utilitzat en ocasions com a magatzem i no s'hi ha fet cap restauració. | 41.8518100,1.6547100 | 388327 | 4634198 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63287-foto-08229-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63287-foto-08229-426-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Tomasa Puig | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63004 | Cal Trespol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trespol | XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna emplaçada enmig d'un camp prop de cal Quelet i cal Solsonet. Tan sols queda dempeus l'angle que formaven dos murs, al nord-oest del recinte, així com restes d'altres murs de poca alçària que delimitaven el cos residencial. Aquest sembla adoptar una planta estreta i llarga, amb un primer nivell enclotat sota terra. Però en l'estat actual, amb les restes cobertes per la vegetació, és difícil deduir la planta general de la casa. Al costat de ponent es conserven restes d'una tina. | 08229-471 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta casa. Per les restes conservades podria ser obra del segle XIX. Al tombant de segle XX hi vivia la família d'Isidre Pelfort, casat amb Teresa Farré. Una filla seva, nascuda en aquesta casa el 22 de desembre de 1907, fou Antònia Pelfort Farré, religiosa caputxina que va desenvolupar la seva tasca al convent d'aquest ordre a Manresa. Des de mitjans de segle XX cal Trespol es troba abandonada i en ruïna. | 41.8512900,1.6355100 | 386732 | 4634165 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63004-foto-08229-471-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa no inclosa en el Catàleg de Masies | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63255 | Cal Quelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quelet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 5). | XVIII-XX | Masia de dimensions modestes emplaçada en un altiplà al sector més ponentí del terme de Salo. És formada per un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis, el qual té adossat un cos més petit a ponent i un cobert a llevant, així com un altre cobert aïllat més al sud. Originàriament la casa era més curta, i l'any 1949 es reformà la part davantera i s'hi construí l'actual afegit, que cobreix la façana originària. Abans hi havia una eixida. El portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, es manté sota una mena de porxo en forma de volta. Les característiques de la construcció són poc visibles, ja que bona part dels murs són arrebossats amb ciment. De manera irregular, hi ha distribuïdes diverses finestres. Un dels elements de més qualitat arquitectònica és el cos adossat a llevant, fet amb un sòlid parament de carreus ben escairats. En època recent es va habilitar la terrassa lateral sobre un antic cobert. | 08229-394 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies antigues d'aquesta masia que es troba molt a prop de Sant Joan de Cans, capella romànica ja documentada l'any 974. L'aparença actual de la masia no sembla molt antiga, però no podem descartar que tingui un origen medieval. La major part de l'obra actual sembla correspondre al segle XVIII. En aquesta època els propietaris eren la família Garriga, tal com indica la inscripció del portal. Força a prop, però ja en terme municipal de Pinós, hi ha una masia anomenada precisament la Garriga, que podria ser l'origen d'aquesta família. Posteriorment cal Quelet va ser habitada per masovers. Ja més endavant, el propietari era Francisco Clotet, de la casa de cal Clotet, al nucli de Salo. Entorn de 1920 hi va anar com a masover l'avi de l'actual propietari, Ramon Borràs Vilardell, que provenia del poble de Su (Solsonès). La casa va passar a mans d'un oncle seu i, posteriorment, el 1960 Ramon Borràs, pare de l'actual propietari, la va poder comprar. La propietat incloïa una altra casa, anomenada cal Jepó, que estava enrunada i de la qual no en queden restes. El sobrenom de la masia és una derivació del diminutiu Miquelet. | 41.8508800,1.6311900 | 386373 | 4634125 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63255-foto-08229-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63255-foto-08229-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63255-foto-08229-394-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal (de difícil lectura): Francisco Garriga; (?) Garriga. 17[?]Llinda a la façana est: 1763Informació oral facilitada per Joan Borràs | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63295 | Cal Galabardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galabardi | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 6). | XVII-XX | Masia de petites dimensions emplaçada a l'extrem d'un contrafort, al nord de la riera de Salo. És formada per dos cossos adossats en forma de L, i consta de planta baixa més un pis, així com un cobert aïllat al sud. El cos residencial situat al nord-est és el més antic, de l'any 1690 segons una inscripció. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és molt senzilla. Consta d'un portal adovellat amb arc escarser i dues finestres al pis superior emmarcades amb llindes i brancals de pedra, així com una petita espitllera. La façana del cos adossat, aixecat ja al segle XVIII, té unes característiques similars, amb un portal més petit. Per la banda de llevant aquest cos té una mena d'eixida amb quatre finestres rematades amb arcs que sembla que originàriament havien tingut columnes però s'haurien perdut. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. En la resta de façanes trobem alguna finestra al primer pis, distribuïda irregularment. Són emmarcades amb pedra i alguna amb l'ampit treballat. Al costat de l'antic mas s'aixeca una altra casa de construcció moderna. | 08229-434 | Demarcació de Salo | Segons ens informen les dates en dues llindes de la casa el primer cos va construir-se al segle XVII (1690). Posteriorment, el 1763, s'hauria bastit el cos de migdia. No coneixem notícies de la casa en aquesta època. Més recentment hi vivien masovers i la propietat va passar per diferents mans: el propietari de Plaixats de Matamargó, una immobiliària, Elisendo Bayo i Jordi Mas. Antigament l'heretat era força més gran i es va segregar en diferents parcel·les, que van comprar els veïns de l'entorn. Pels volts de 1998 va comprar la casa l'actual propietari, Ramon Borràs, procedent del mas veí de cal Quelet. La casa moderna que s'aixeca al costat de la vella ja l'havia edificat Elisendo Bayo. | 41.8508000,1.6425200 | 387313 | 4634102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63295-foto-08229-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63295-foto-08229-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63295-foto-08229-434-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la finestra de la façana sud-oest: 1690En una finestra del cos sud. 1763Informació oral facilitada per Ramon Borràs | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63304 | Cal Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 10-13 GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 20). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions emplaçada en un contrafort sud de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. El cos residencial és de planta irregular, amb planta baixa més un pis, i és format per tres cossos adossats que corresponen a diferents fases de construcció. El cos originari és el que es troba al centre, i posteriorment la casa s'amplià cap al sud i s'hi afegiren coberts a la part posterior. El portal actual es troba en aquest cos davanter, obra del final del segle XIX o principis del XX. Igual que la resta d'obertures en aquesta part, és emmarcat amb maó. El cos originari és de major qualitat arquitectònica, amb algunes finestres de pedra picada. Els murs són de maçoneria, amb semi-arrebossat tradicioanal. Al sud es conserva un cobert aïllat, amb base de pedra i posteriorment ampliat. | 08229-443 | Demarcació de Mejà | Segons explica mossèn Josep Carol, fill d'aquesta pairalia, en el seu llibre sobre Salo, la casa fou construïda per Josep Carol i la seva muller Antònia Auguets. Devia ser a la primera meitat del segle XIX, en una data semblant a la que es van aixecar altres cases d'aquest raval, com cal Perellarg. El sobrenom antic era cal Rebec, però en els darrers temps els propietaris van preferir canviar-lo pel del seu cognom, cal Carol. Els fundadors de la casa, Josep i Antònia, van tenir nou fills. El quart era Joan Carol Auguets, nascut el 1868, i fou el primer d'una corrua de fills d'aquesta casa amb vocació religiosa i que van fer carrera eclesiàstica. Joan fou ordenat sacerdot però morí molt jove, ofegat a les Fonts del Llobregat el 5 de desembre de 1895. El sisè germà fou Josep Carol, nascut el 1873. Va desenvolupar la seva activitat dins l'orde dels caputxins en llocs tan diversos com les Filipines, França i Barcelona. Segons sembla, era un predicador nat. La setena germana era Carme Carol, que ingressà a la congregació de Filles de Sant Josep i fou destinada a Madrid i Cardona. L'hereu de la casa fou Francesc Carol, casat amb Maria Companys. En la segona generació dels nascuts en aquesta casa hi va haver cinc germans. Dos van seguir la vocació religiosa: la filla tercera era Carme Carol, que va néixer el 1896 i ingressà a l'institut de Religioses Dominiques de l'Anunciata; el fill petit fou Antoni Querol, nascut el 1879 i pertanyent als salesians. Ja al segle XX, un altre capellà nascut en aquesta casa fou Josep Carol, autor del llibre esmentat. Els Carol van viure en aquesta casa fins a la dècada de 1980, quan van marxar per anar a Valls de Torroella, tot i que en mantenen la propietat. | 41.8504700,1.6683300 | 389455 | 4634031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63304-foto-08229-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63304-foto-08229-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63304-foto-08229-443-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament la casa era coneguda com cal Rebec | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63300 | Cal Domenjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domenjo | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 18). | XVII-XX! | Antiga masia reconstruïda pràcticament de nou. Les obres estan paralitzades | Antiga masia de dimensions mitjanes emplaçada a un extrem de l'altiplà on es troba el raval de Mejà, amb bones vistes sobre la vall de la riera de Salo. L'edificació de la casa ha estat pràcticament refeta de nou en una actuació del 2013, de manera que actualment el conjunt és format per aquest cos més un cobert antic a llevant i un seguit de naus corresponents a una granja moderna escampades al voltant. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Els murs són de pedra però s'han aixecat de nou, i l'interior també és de nova construcció. Les façanes principals són les de llevant i ponent, i es distribueixen en base a tres eixos d'obertures, seguint més o menys el model d'una masia tradicional. A la cara nord s'hi ha planificat una terrassa i la façana té una balcó al pis superior. L'única construcció que manté la tipologia originària és el cobert de llevant, que es troba actualment en males condicions i semi-derruït. | 08229-439 | Demarcació de Mejà | Cal Domenjó és la casa més antiga del raval de Mejà que actualment es troba en un altiplà sobre la riera de Salo. De l'antiga masia pràcticament no en queda pràcticament res, però devia ser un mas important i sobre les seves terres al segle XIX s'hi van establir casetes més petites que actualment formen aquest raval. Cal Rojas, per exemple, fou construïda el 1882 i al principi pagava un cens a cal Domenjó. A les primeres dècades del segle XX Cal Domenjó es trobava en decadència i va passar per diferents amos que tenien dificultats econòmiques, de manera que va acabar en subhasta pública. La va comprar Àngel Soler Carol, que era el propietari de cal Pastor. El nou propietari buscava una casa més gran, ja que cal Pastor era molt petita. La néta d'Àngel es casà amb Lluís Rojas Jové, de cal Rojas. D'aquesta manera les dues propietats van quedar unificades. | 41.8504400,1.6657500 | 389241 | 4634031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un balcó: Restaurada per P. Soler 2013Inscripció trobada en una llinda interior corresponent al segle XVIIInformació facilitada per Lluís Rojas Jové | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63267 | Gibergas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gibergas-vell | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 140). http://www.santmateudebages.cat/index.php?menu=123 | XIII-XX | Les reformes han desdibuixat la construcció antiga | Masia de dimensions força grans, emplaçada en un altiplà vora la conca del riu Cardener i de l'antic camí ral que anava cap a Cardona. Consta d'un cos residencial de planta trapezial, amb planta baixa més dos pisos, i té una gran construcció aïllada a llevant que integra diversos coberts, algun d'origen antic i fet amb pedra. La casa ha conservat més o menys el volum originari però ha perdut en bona part la fesomia tradicional, ja que les reformes que després de les reformes que ha tingut en els darrers anys els murs han quedat coberts amb un arrebossat de ciment, les finestres s'han engrandit i també s'han habilitat terrasses a migdia i al nord. Per això, de l'antiga construcció en queden pocs rastres exteriorment. A la façana de ponent la casa té un portal amb arc de punt rodó que devia ser adovellat. A la façana nord es conserven diverses tines, utilitzades ara com a dipòsits. La façana de migdia té una mena de porxo sota la terrassa amb tres grans arcs que, al seu interior, deixa entreveure les característiques del parament originari, fet amb carreus més o menys escairats i de forma atalussada a la part baixa, amb algunes espitlleres. Els elements més interessants es troben a l'interior de la casa, que en algunes estances de la planta baixa ha conservat la tipologia tradicional. Per exemple, amb un arc de pedra a l'entrada o el típic celler, cobert amb volta de pedra. L'interior de la casa denota diverses fases d'ampliació: un nucli originari que es troba al nord-est, i d'aquí, la construcció s'expandí cap a migdia i cap a ponent. | 08229-406 | Demarcació de Valls de Torroella | El mas Gibergas està documentat als segles XIII-XIV. Així mateix, el nom Gibergas, d'origen germànic, ens fa remuntar a l'alta edat mitjana i al moment de la repoblació. Antigament la casa tenia una ermita al costat, de la que ja no en queda cap rastre. Fins el segle XVIII la família propietària encara conservava el cognom Gibergas. Entorn de 1800 aquest es va perdre pel casament d'una hereva, Agnès Gibergas, amb un pubill, i el cognom passà a ser Ferrer. Entorn de 1850 en aquesta casa s'hi va produir un fet escabrós quan un escamot de lladregots va perpetrar un assassinat múltiple. El fet va tenir un important ressò i aparegué, per exemple, en diaris d'abast estatal, com el Ateneo de Madrid o el Faro de Vigo. Els assaltants van assassinar tots els membres de la família excepte uns pocs que en el moment dels fets es trobaven absents. Els mossos d'esquadra van poder detenir a Lleida alguns membres de la banda; entre ells, el seu cabdill, conegut com el Sec d'Artés. A partir d'aquest episodi el mas Gibergas va quedar molt tocat. Uns cinquanta anys més tard, el 1909, Ramon Ferrer Miralles va construir una nova casa a tocar de la carretera de Cardona i molt a prop de la colònia industrial de Valls de Torroella, que havia entrat en funcionament cinc anys abans. Cal dir que fins aleshores Gibergas era una de les masies importants de la zona. Posseïa una amplis terrenys que incloïen dues masoveries: cal Carnisser i les Comes. I bona part de la nova colònia industrial es va edificat en terrenys que pertanyien a aquest mas. La nova casa construïda vora la colònia es coneix com Gibergas Nou, i els seus propietaris són els descendents de la família que habitava l'antic mas. Pel que fa a Gibergas Vell, durant els anys posteriors va passar per diversos amos. Entorn de 1980 fou adquirit per Emili Castellà, procedent d'Orriols (Navàs), que n'és l'actual propietari. Llavors la casa es trobava en molt mal estat i s'hi van portar a terme importants reformes. | 41.8500100,1.7245300 | 394120 | 4633910 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63267-foto-08229-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63267-foto-08229-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63267-foto-08229-406-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una paret interior inscripció de 1730 aprox.Llinda d'una finestra sud: 1826Informació oral facilitada per Emili Castellà i Ramon Ferrer Tomasa. | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63359 | Cal Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-comes | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en una petita elevació a l'extrem nord del nucli de Valls de Torroella, a la riba dreta del Cardener. És una edificació de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té un cos més estret adossat al sud-oest. En realitat està dividida en dos habitatges, un a cada costat de la casa. La façana principal, encarada al sud-est, reflecteix aquesta divisió, ja que té una porta per a cada pis, així com altres obertures de distribució simètrica, totes emmarcades amb maó. Els murs són actualment a pedra vista. Recentment en aquesta façana s'hi ha afegit un balcó. Per la part posterior la casa té petits cossos adossats. | 08229-506 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Cal Comes era una masoveria de Gibergas, que era una de les masies més importants de la zona i posseïa amplis terrenys que incloïen també la casa de cal Carnisser. Bona part de la colònia industrial de Valls de Torroella es va edificat en terrenys venuts per aquest mas. Per la seva tipologia constructiva, cal Comes deu ser una obra del final del segle XIX o començament del XX. Mentre va estar en funcionament la fàbrica de la colònia els dos pisos de cal Comes van ser ocupats per diverses famílies d'obrers. Entorn de 1968 s'hi va traslladar la família de Josep Riu que, al cap d'un temps, va comprar la casa i en són els actuals propietaris. | 41.8496900,1.7184900 | 393618 | 4633882 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63359-foto-08229-506-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63359-foto-08229-506-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63359-foto-08229-506-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa no inclosa en el catàleg de masiesInformació oral facilitada per Maria Dolors Villaró | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63268 | Gibergas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gibergas-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 139). Http://www.santmateudebages.cat/index.php?menu=123 | XX | Casa rural situada als afores del nucli de Valls de Torroella, vora el pas de l'antic camí ral de Manresa a Cardona, posteriorment carretera. Es tracta d'una edificació aixecada en una sola fase constructiva (el 1909) i seguint el model de les cases rurals de començament del segle XX, amb una estructura austera però perfectament regular i simètrica. L'edificació és de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana, encarada a llevant, és perfectament alineada amb la carretera. Es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb tres portals a la planta baixa i, als nivells superiors, tres balcons a cada planta. Els murs són de pedra, en aquesta façana arrebossats i pintats, mentre que en la resta es conserva un semi-arrebossat antic. Les façanes laterals tenen alguna obertura emmarcada amb llindes i brancals de pedra i, al sud, una petita galeria amb dues arcades al nivell de les golfes. A la part posterior s'hi ha adossat un cos més baix. | 08229-407 | Valls de Torroella, s/n. Demarcació de Valls de Torroella | El mas Gibergas està documentat als segles XIII-XIV. Així mateix, el nom Gibergas, d'origen germànic, ens fa remuntar a l'alta edat mitjana i al moment de la repoblació. Antigament la casa tenia una ermita al costat, de la que ja no en queda cap rastre. Fins el segle XVIII la família propietària encara conservava el cognom Gibergas. Entorn de 1800 aquest es va perdre pel casament d'una hereva, Agnès Gibergas, amb un pubill, i el cognom passà a ser Ferrer. Entorn de 1850 en aquesta casa s'hi va produir un fet escabrós quan un escamot de lladregots va perpetrar un assassinat múltiple. El fet va tenir un important ressò i aparegué, per exemple, en diaris d'abast estatal, com el Ateneo de Madrid o el Faro de Vigo. Els assaltants van assassinar tots els membres de la família excepte uns pocs que en el moment dels fets es trobaven absents. Els mossos d'esquadra van poder detenir a Lleida alguns membres de la banda; entre ells, el seu cabdill, conegut com el Sec d'Artés. A partir d'aquest episodi el mas Gibergas va quedar molt tocat. Uns cinquanta anys més tard, el 1909, Ramon Ferrer Miralles va construir una nova casa a tocar de la carretera de Cardona i molt a prop de la colònia industrial de Valls de Torroella, que havia entrat en funcionament cinc anys abans. Cal dir que fins aleshores Gibergas era una de les masies importants de la zona. Posseïa una amplis terrenys que incloïen dues masoveries: cal Carnisser i les Comes. I bona part de la nova colònia industrial es va edificat en terrenys que pertanyien a aquest mas. La nova casa construïda vora la colònia es coneix com Gibergas Nou, i els seus propietaris són els descendents de la família que habitava l'antic mas. Pel que fa a Gibergas Vell, durant els anys posteriors va passar per diversos amos. Entorn de 1980 fou adquirit per Emili Castellà, procedent d'Orriols (Navàs), que n'és l'actual propietari. Llavors la casa es trobava en molt mal estat i s'hi van portar a terme importants reformes. | 41.8495600,1.7213000 | 393851 | 4633864 | 1909 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63268-foto-08229-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63268-foto-08229-407-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: Año 1909 R.F.Informació oral facilitada per Ramon Ferrer Tomasa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63294 | Solsonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solsonet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 14). | XVIII-XX | Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada a la punta d'un altiplà amb bones vistes cap al sud, vers la riera de Salo. Consta d'un cos residencial que originàriament era de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i que fou allargat per la banda de ponent. També té un cobert adossat a l'angle nord-est i un cobert aïllat a ponent. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució regular, amb un portal a l'esquerra i, a la planta superior, dues finestres. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i les finestres tenen l'ampit treballat. El parament és fet amb carreus més o menys escairats però de mides diverses i de manera molt irregular. HI trobem encastat un element petri reaprofitat, semblant a una pica. En el mur posterior les finestres són emmarcades amb maó. En general la casa ha conservat molt integrament els volums i la tipologia tradicional. | 08229-433 | Demarcació de Salo | Probablement aquesta casa fou construïda el 1765, tal com indica la inscripció de la llinda. En la inscripció que hi ha al seu damunt, a la finestra, hi devia constar el promotor de l'obra, però està erosionada i no s'acaba de llegir. Als segles XIX o XX la casa va tenir algunes ampliacions, però mantenint les seves dimensions modestes. | 41.8494800,1.6341100 | 386613 | 4633966 | 1765 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63294-foto-08229-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63294-foto-08229-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63294-foto-08229-433-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1765A la llinda de la finestra sobre el portal, inscripció incompleta: A fet fer la P[resent] obra | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 63338 | Resclosa i canal de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Resclosa i subsegüent canal de l'antiga fàbrica de la colònia Valls de Torroella, emplaçada al riu Cardener. Concretament, uns 200 m al nord de la fàbrica, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. La resclosa té una planta marcadament corba i segueix una orientació molt tancada i obliqua respecte al curs del riu, cosa que facilita la desviació d'un important cabal d'aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. La resclosa és formada per blocs de pedra perfectament tallats i ha estat formigonada. Té una llargada considerable, de més de 50 m. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada. Ja al tram final fa un gir i es dirigeix entre uns grans murs formigonats cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de ponent de la fàbrica. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. Antigament el canal passava pel mig de la fàbrica. | 08229-485 | Colònia Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8492200,1.7195800 | 393708 | 4633828 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La resclosa marca el límit amb el terme municipal de Súria | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63210 | Cal Caputxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caputxi | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 138). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 86. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un coster de la Serra d'Aubessa, al nord de la demarcació de Coaner i en una ubicació força aïllada. Es tracta d'una edificació de planta quadrada amb un seguit de coberts aïllats al sud i l'est. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, té una distribució força regular, amb un portal al centre, tres finestres al primer pis i una a les golfes. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, en alguns casos de manera combinada amb maó. La resta de façanes té menys obertures però de característiques similars. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat. Són interessants els diferents coberts de la casa, que han mantingut la seva tipologia originària i força arcaica. Un d'ells conserva una tina. | 08229-349 | Demarcació de Coaner | Segons dades de l'arxiu parroquial l'any 1786 en aquesta casa hi vivia Francesc Bascompte i la seva família (VILADÉS, 2012: 86). per la seva tipologia constructiva la casa podria correspondre a una obra dels segles XVIII o XIX. Les dues inscripcions conservades indiquen que s'hi devien fer obres importants a mitjan de segle XIX, però no es pot descartar que tingui un origen anterior. | 41.8491400,1.7011900 | 392181 | 4633842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal principal: 1861Inscripció al cobert sud: 1849 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63252 | Resclosa i rec del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-salo | XVII-XX | Rec envaït per la vegetació | La resclosa del Molí de Salo es troba a la riera del mateix nom, uns 250 metres aigües amunt del molí. És una obra de dimensions modestes feta amb pedra i formigonada, d'uns 10 m de llarg i de forma lleugerament corba. A l'esquerra en surt el rec del molí que, en els primers metres, travessa un tram en que forada la roca. Segueix un rec excavat al terra no gaire ample i que paral·lel a la riera pel costat esquerre. En bona part del seu transcurs el rec es troba cobert per la vegetació. 40 m més avall de la riera hi ha les possibles restes d'una primitiva resclosa de fusta, de la qual n'haurien quedat uns encaixos a la roca. 150 m més avall hi ha les restes d'una segona resclosa que es va construir més recentment amb la intenció de forçar un embassament de més volum, ja que aquí la riera és més ampla, i millorar així la captació d'aigua per al rec. Només en queden dos murs de pedra formigonada a banda i banda de la riera, ja que una riuada es va endur fa uns anys la part central. Aquesta segona resclosa es troba en un indret conegut com el Toll d'aigua calenta. Segons tradició oral, les dones utilitzaven l'embassament o toll de la resclosa per venir-hi a rentar la roba. A més, aprofitaven el fet que, segons sembla, en aquest punt l'aigua és més calenta. A pocs metres de la resclosa, sobre la roca de la riera s'hi observen diversos forats a manera d'encaixos tant de formes circulars com quadrades. S'orienten en una doble línia transversal a la riera. En aquest cas corresponien a una palanca de fusta per travessar la riera de la qual fa uns anys encara en quedaven alguns vestigis. En aquest sector, al costat del rec es conserva un pou on es captava aigua per a la casa del Molí de Salo. El rec desembocava a la bassa del molí per l'angle nord-oest i proveïa d'aigua la gran bassa allargada. | 08229-391 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur, doncs, que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'existència d'un aflorament natural d'aigua al punt d'entrada de la bassa cap al molí ens fa pensar que en aquest lloc des d'antic hi havia hagut algun tipus d'aprofitament de l'aigua, tal vegada un simple pou o viver. Cal dir que una mica més avall de la resclosa del molí hi ha l'anomenat Toll d'aigua calenta, on l'aigua té una temperatura més alta. Tal com succeeix amb altres molins, a més del molí fariner n'hi havia un d'oli i també una ferreria. L'altre molí esmentat en el document podria ser prop del mas el Puig, ja que el pare de l'actual propietari hi havia vist unes pedres que en tenien l'aparença. Les construccions més antigues del conjunt, que són la part baixa del molí, es podrien situar de manera genèrica entre els segles XIII-XVII. Tota aquesta part és una obra molt sòlida i de qualitat, amb una interessant volta apuntada de tradició gòtica. És en aquest sector on hi trobem les inscripcions més antigues, que són del 1633 i 1636. Al segle XVIII el molí ja era propietat de la família Esquius, que continua habitant-lo en l'actualitat. A mitjan de segle XIX el propietari era Josep Esquius, casat amb Josepa. El següent hereu fou Josep Esquius Portella, i els següents: Josep Esquius Lleopart, Josep M. Esquius Gangonells i Josep Esquius Gràcia. El Molí de Salo era una de les cases més fortes d'aquest terme, i va anar adquirint diversos masos de la zona: l'Oriol, cal Trilla i el Puig. Pels volts del tombant de segle XX Josep Esquius Portella va adquirir el Solsonet i, al nucli del poble, cal Pastor i cal Teixidor. Un germà de Josep fou mossèn Àngel Esquius Portella (1887-1943), capellà a Bergús, Cardona, Llanera i, en els seus darrers anys, a la mateixa parròquia de Salo. A mitjans del segle XIX un fadristern dels Esquius va fundar un altre molí i ferreria, situat més a prop de Salo. S'anomenà cal Ferrer de la Creu i va estar en funcionament fins ben entrat el segle XX. El fort aiguat que l'any 1907 va afectar les conques del riu Cardener va provocar greus destrosses al Molí de Salo, sobretot a la masoveria, que era la construcció més propera a la riera. L'any següent Josep Esquius Portella va portar a terme una important remodelació del conjunt: edificà una nova casa de l'amo, a la part més alta (al nord), i la masoveria ocupà una part de l'antiga casa de l'amo, que era al cos de migdia. A mitjans de segle XX Josep Esquius Lleopart va substituir l'antiga roda hidràulica per una turbina. Això va permetre que el molí generés electricitat que es subministrava al poble de Salo. A partir d'aleshores el molí treballava de nits, mentre que de dia funcionava com una petita central elèctrica. El Molí de Salo va funcionar fins a la dècada de 1960. | 41.8490600,1.6452400 | 387536 | 4633905 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63252-foto-08229-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Esquius Gràcia | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63254 | Encaixos a la riera prop del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaixos-a-la-riera-prop-del-moli-de-salo | Indet | Conjunt de forats artificials a manera d'encaixos fets a la roca de la riera de Salo, prop del Molí de Salo. La seva funció ens és desconeguda. Es troben en una codina de la riera situada uns 40 m aigües avall de la resclosa del Molí de Salo. Aquests forats estan alineats formant una doble línia que travessa de manera esbiaixada la roca de la riera i continua cap al costat de llevant. La majoria són de forma quadrada però a la part més lateral se'n troben també de circulars. En aquest sector els alineaments són diversos. Cal dir que en diversos punts de la riera es troben encaixos molt similars, els quals són indicadors d'algun tipus d'infraestructura relacionada a l'aprofitament de l'aigua. Els actuals propietaris del Molí de Salo no tenen cap notícia sobre la funcionalitat d'aquests elements, que sempre són de difícil interpretació. En aquest cas, una hipòtesi és que corresponguin a una primitiva resclosa de fusta del molí. Tal com hem dit, la resclosa actual és una mica més amunt. | 08229-393 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | 41.8487100,1.6453700 | 387546 | 4633866 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63254-foto-08229-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63254-foto-08229-393-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 63345 | La Carnisseria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carnisseria | VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XIX-XX | Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació aïllada i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i té cossos adossats al nord i a ponent. L'any 1958 i posteriorment, a la dècada de 1980, la casa ha estat ampliada i reformada substancialment, de manera que és poc el que queda de la seva tipologia originària. Tan sols és visible parcialment el mur de pedra a la planta baixa, on hi ha el local de la carnisseria, mentre que la resta de façanes són arrebossades amb ciment i les obertures i balcons són moderns. | 08229-492 | Carretera de Cardona, 1. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La casa coneguda com la Carnisseria ja existia l'any 1865, però inicialment era força més petita. A principis de segle XX el propietari era Ramon Ferrer Miralles. El seu fill gran, Josep Ferrer Pont, va viure a la casa veïna de Gibergas, que era de la mateixa família. El seu germà, Ramon, volia ser carnisser. Per això va anar a aprendre l'ofici a la carnisseria Feiné, al carrer del Born de Manresa. Després va iniciar la carnisseria pròpia que estava situada en un petit cobert al nord d'aquesta casa. Al mateix temps als baixos de la casa hi havia un espardenyer de Súria, un tal Guilanyà. Cal dir que a la casa veïna de ca la Pastora també hi havia una carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. L'any 1958 Ramon Ferrer va morir. Aleshores es va ampliar i remodelar la casa, que va adquirir el seu aspecte actual, i la carnisseria es va emplaçar al local més ampli on avui es troba. Els fills del carnisser, Francesc i Jaume, van continuar exercint l'ofici. Des de 1994 continuen portant la carnisseria membres de la següent generació. | 41.8483600,1.7217300 | 393885 | 4633730 | 1865 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63345-foto-08229-492-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63342 | Casino i cafè de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-i-cafe-de-valls-de-torroella | Anònim (2003). 'Històries del Riu. L'Esbarjo quotidià', Regió7, col·leccionable 150 anys de colònies industrials, fascicle 20 (novembre 2003). Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Conjunt que integra els edificis del Cafè de la colònia de Valls de Torroella així com el local annex a la part posterior on hi ha el Casino; és a dir, una sala on tradicionalment s'hi ha fet les funcions de teatre i altres activitats, com ara els balls o el cinema. L'edifici del cafè, construït el 1921, es pot inscriure dins d'un modernisme de caire popular, i és clarament l'edifici més rellevant d'aquesta part de la colònia. És un construcció de planta quadrada (amb planta baixa més un altell) adossat entre mitgeres a les cases del carrer només per un costat. La façana principal, encarada vers la carretera, destaca per un frontó de perfil sinuós que corona l'edifici. Es tracta d'una façana de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures en dos nivells. L'eix central és més ample i amb el finestral superior de forma corba. Aquests dos nivells de finestres (el superior corresponent a l'altell) es mantenen a la façana lateral nord, mentre que les altres dues tenen construccions adossades. L'edifici del teatre, adossat amb una orientació obliqua a la part del darrere, no té cap element d'interès arquitectònic. L'interior del cafè conserva un interessant conjunt mobiliari en fusta, obra de la dècada de 1950 i fet a gust de l'amo de la colònia. L'àmplia sala s'estructura entorn d'un altell de fusta que ocupa tot l'espai perifèric, deixant al centre una gran obertura fins el sostre. El sostre és format per un artesonat amb grans quadrícules, del quan penja al centre un llum d'aranya. | 08229-489 | Carretera de Cardona, s/n. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | El Cafè i Casino de la colònia Valls de Torroella es construí l'any 1921. Era propietat de l'empresa, Manufacturas Valls, però de gestió integrada inicialment dins la Cooperativa Valls, que tenia associats bona part dels obrers. El primer responsable del cafè va ser Cassimir Lladó, i la seva família també s'ocupava de la cooperativa i de la barberia. Quan aquest va morir se'n va fer càrrec Ramon Closa, fins que ho va deixar el 1975, i llavors en van assumir la gestió Antoni Claret i Baltasar Flotats. En aquest moment l'empresa va sufragar les despeses de millora del local. Al cap de tres anys i mig la gestió va quedar només en mans d'Antoni Claret i la seva família. Tradicionalment el cafè només s'obria a partir de dissabte a la tarda i durant tot el diumenge, a més de les vigílies de festes. Aquest costum es va mantenir fins l'any 2004. En canvi, el cafè de la fonda obria cada dia. Un dels atractius del cafè és que s'hi jugava, i amb sumes importants de diners. Sovint les partides de cartes s'allargaven a porta tancada fins a altes hores de la nit, i en més d'una ocasió la Guàrdia Civil havia passat a requisar els diners. En la darrera època, l'empresa es feia càrrec de les despeses de manteniment i Antoni Claret es quedava tot el que facturava per les consumicions del cafè. El local annex del casino i teatre és de propietat privada. L'activitat teatral té una llarga tradició a la colònia. En aquest local, a més dels Pastorets s'hi han fet també sessions de cinema i els balls de les festes. La sala es va remodelar interiorment l'any 1981, quan es van tornar a fer els Pastorets després d'una interrupció de força anys. Actualment, gràcies a l'empenta del grup de teatre, la sala torna a tenir una activitat notable. | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63368 | Pastorets de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. | XX | Representació teatral dels Pastorets que tradicionalment s'ha fet a Valls de Torroella, des dels anys anteriors a la Guerra Civil. Després d'una interrupció, el 1981 la tradició dels Pastorets es va reprendre de la mà del Grup de Teatre de Valls de Torroella. La versió que actualment es representa és una adaptació dels tradicionals 'Pastorets d'en Bato i Borrego', però durant aquests darrers anys s'hi han anat introduint nombrosos canvis, suprimint o modificant quadres i afegint-n'hi d'altres o creant textos nous, de manera que la versió última ha quedat actualitzada i té una posada en escena moderna i dinàmica. | 08229-515 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Fins ben entrat el segle XIX a Catalunya les representacions dels Pastorets es feien en castellà i n'hi havia diverses versions, que sovint eren plagis les unes de les altres. L'any 1867 es publicà 'Los pastorcillos o sea Bato y Borrego' que va esdevenir la versió més representada en molts indrets de Catalunya, i cap al 1892 se'n va fer una traducció catalana dels diàlegs. Són la base de la representació que es feia a Valls de Torroella. La tradició dels Pastorets a Valls de Torroella s'inicià a les primeres dècades d'existència de la colònia, de manera que els anys 1930, com a mínim, ja se'n feien. Per això es va formar l'Agrupació Escènica, que al principi només era integrada per dones. Al cap de poc s'hi van incorporar els homes, no sense algunes crítiques. Normalment, a part dels Pastorets es representaven obres per Sant Josep, a l'estiu i per Tots Sants. Dos o tres anys també es va fer la Passió. Les obres es representaven al Casino, inaugurat el 1921. La tradició dels Pastorets es va mantenir amb alts i baixos a la colònia. Després d'onze anys sense haver-se fet, la representació dels Pastorets es va reprendre el 1981. Els impulsors foren gent completament nova i van passar a anomenar-se Grup de Teatre de Valls de Torroella. El grup havia sorgit dos anys abans de la Comissió de Festes, i el 1980 havia organitzat un primer espectacle musical i humorístic, titulat Club d'Estrelles. Aquest espectacle va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys per la Festa Major. Abans de poder aixecar el teló amb els Pastorets l'any 1981 va caldre un intens treball per posar la sala en condicions, després d'uns anys en què havia quedat en desús, i també per recuperar o refer bona part del material necessari (decorats, indumentària...), una tasca en la que van col·laborar molts veïns de la colònia. De seguida el grup es va consolidar i, a més dels Pastorets i el Club d'Estrelles, van començar amb altres obres. El primer gran èxit fou l'any 1983 amb una adaptació de Jesucrist Superstar, i després van seguir un bon nombre de versions de les obres més populars de l'escena catalana dels darrers anys. El 1984 es va portar a terme també una versió dels Pastorets infantil, representada per nens. Durant tot aquest temps el Grup de Teatre ha esdevingut un dels principals elements de dinamització cultural i associativa de la colònia, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants d'aquest nucli. L'any 2003 el Grup de teatre va estar un temps aturat per reformes a la sala de teatre. Nou anys després, el 2012, el grup va tornar amb els Pastorets. Actualment continua funcionant, centrat bàsicament en l'espectacle de Nadal. | 41.8482600,1.7222900 | 393931 | 4633718 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 63344 | Ca la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora-0 | XIX | Necessitaria una restauració | Habitatge de pisos emplaçat a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació entre mitgeres i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. A diferència de les altres cases veïnes, ca la Pastora, que segueix el model d'una casa popular del segle XIX, ha conservat integrament la seva tipologia constructiva originària. La façana principal té una distribució perfectament regular i simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa té tres portals emmarcats amb pedra picada. El central dóna accés als pisos i els laterals corresponien a locals comercials. Els dos pisos superiors consten de tres balcons a cada planta, i els del primer pis queden remarcats per una barana de fosa motllurada. El mur de la façana és arrebossat i pintat. | 08229-491 | Carretera de Cardona, 12. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. Per la seva tipologia constructiva, ca la Pastora es pot datar a mitjans o finals de segle XIX. Tal com indica la seva denominació, originàriament hi vivia una família que tenia ramats i també una carnisseria. Cal dir que la casa veïna era precisament la Carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. | 41.8481700,1.7221300 | 393918 | 4633708 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63344-foto-08229-491-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63360 | Oratori de la Mare de Déu de Coaner de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-mare-de-deu-de-coaner-de-valls-de-torroella | XX | Petit oratori dedicat a la Mare de Déu de Coaner i emplaçat en un paratge gairebé als afores de Valls de Torroella. El va realitzar l'any 1997 el picapedrer i escultor de la mateixa localitat Isidre Abarca, i es complementa amb un element escultòric que simbolitza l'aigua. L'oratori té la forma d'una caseta i està obrat amb dues peces de pedra. A l'interior acull una reproducció a petita escala de la Mare de Déu de Coaner (l'original és actualment emplaçat a l'església parroquial de Torroella de Valls). L'escultura és feta amb material sintètic. L'oratori està ubicat al costat d'una camí, vora el taller que té en aquest indret Isidre Abarca. A l'altre costat del camí hi ha l'element escultòric, que està fet amb un conjunt de garrafes d'aigua. Això al·ludeix al fet que la Mare de Déu de Coaner ha estat tradicionalment invocada en situacions de sequera. | 08229-507 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8481100,1.7232100 | 394007 | 4633700 | 1997 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63360-foto-08229-507-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63343 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta-0 | XIX | Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació parcialment entre mitgeres (només pel costat nord) i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos i un petit terrat a la part superior) i té un cos més baix annexat a migdia, el qual dóna a un passatge estret i amb desnivell. A través dels anys ca l'Espelta ha estat força modificada, de manera que la fesomia actual té poc a veure amb la construcció tradicional que devia ser en un principi. Pràcticament només la façana davantera manté l'estructura originària, amb un balcó a l'esquerra i una finestra a la dreta de cadascun dels dos pisos. Els murs són pintats de blanc. La casa tenia tines, que han quedat cobertes. | 08229-490 | Carretera de Cardona, 13. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La família propietària de ca l'Espelta eren els Font. A mitjans de segle XX la pubilla, Victòria Font Ballarà, es va casar amb un membre de la família Vilomara. Els seus descendents continuen habitant-hi. En aquesta època s'hi van fer nombroses obres, sobretot al cos lateral que dóna al passatge. La casa té diversos pisos i la planta baixa ha estat ocupada per locals comercials. Durant molts anys hi va tenir el seu taller un sastre. | 41.8480700,1.7221800 | 393922 | 4633697 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63343-foto-08229-490-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ramona Guitart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63357 | Xalets per a directius a la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-per-a-directius-a-la-colonia-valls-de-torroella | XX | Conjunt de tres xalets construïts a la dècada de 1950 a Valls de Torroella i destinats a càrrecs directius o professionals de prestigi de la colònia. Els tres segueixen una tipologia constructiva similar, caracteritzada per un tipus d'obra feta amb maó blanc. Es tracta d'habitatges que consten d'una o dues plantes, amb uns espais porxats al costat de migdia que donen a jardins. El xalet situat a l'angle sud-est era destinat al metge i tenia en una construcció annexa el dispensari, encara en actiu. El xalet situat a ponent d'aquest era destinat al director. La família Basora s'hi va traslladar entorn de 1956. El xalet situat més al nord era destinat a la família del majordom de la fàbrica. En aquesta època era Francesc Carreras Magem, que s'hi va traslladar amb la seva família també en aquesta època. | 08229-504 | Carrer de les Torres, Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8480600,1.7184300 | 393610 | 4633701 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63357-foto-08229-504-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63357-foto-08229-504-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Carreras | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 63253 | Pou del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-salo | XIX-XX | Coberta de la barraca en estat precari | Pou de captació d'aigua per a la casa del Molí de Salo. Es troba emplaçat al costat del rec del molí, uns 110 m rec amunt, abans que aquest entri a la bassa del molí. El conjunt consta d'una barraca de planta quadrada, amb coberta feta amb lloses planes i, al costat, el forat del pou, que s'endinsa per sota d'un camí lateral. En aquest lloc hi havia una bomba manual que servia per proveir d'aigua la casa. | 08229-392 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | 41.8480500,1.6462000 | 387614 | 4633792 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63253-foto-08229-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63253-foto-08229-392-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||
| 63362 | Font de la Tulipa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tulipa | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, concretament a la plaça de Sant Josep i en un entorn enjardinat vora l'accés a les dependències municipals. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. La font consisteix en una columna de formigó complementada amb diferents elements petris que li donen la forma d'una tulipa. Aquests elements són una base circular al peu, una pica també circular situada a la part baixa i feta d'una sola peça, i un element de coronació en forma de quatre pètals de tulipa, amb un pàmpol al seu interior, ja que la font serveix també com a farola. Cal dir que els quatre pètals de la tulipa estan orientats segons els punts cardinals, i tenen les següents inscripcions: S[ud] 1995, VTTMSM (Valls de Torroella, municipi de Sant Mateu); N[ord] Abarca; E[st]; O[est]. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font del Mirador, situada vora la riba del Cardener i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font del Mirador, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-509 | Plaça de Sant Josep, colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480000,1.7216000 | 393873 | 4633690 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63362-foto-08229-509-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc