Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63355 | Jardins de la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d | XX | Zona enjardinada situada al davant de l'església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d'uns 30 per 50 metres entre l'imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L'espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l'edifici de l'església, i compta amb arbres d'una bona diversitat d'espècies. A l'angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d'on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l'entorn de l'església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s'hi habilitaren els jardins. D'aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l'entrada principal de l'església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font. | 08229-502 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Inicialment l'església de la colònia Valls de Torroella s'emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l'església. Per això, entre d'altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s'emprengué la construcció d'un edifici força ambiciós per acollir l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | 41.8477900,1.7198200 | 393725 | 4633669 | 1969 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63364 | Xemeneia de la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Xemeneia de la fàbrica de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del complex de naus industrials d'aquesta antiga colònia. En Aquest sector hi havia les instal·lacions del vapor, que complementaven l'energia generada a partir del salt d'aigua. Actualment n'ha quedat només la xemeneia, que esdevé un element simbòlic de la tradició industrial de la colònia. Consta d'una base de planta quadrada més el típic con allargat | 08229-511 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8467000,1.7209700 | 393819 | 4633546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63364-foto-08229-511-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Suibirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63280 | Viver de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XX | Viver o bassa amb una zona d'horta emplaçat al marge esquerre de la riera de Coaner, uns 500 m al nord-oest de la masia de can Serra de Claret dels Cavallers. Es tracta d'una obra de molt bona qualitat. És de planta rectangular i mesura uns 10 m de llargada. Els murs són fets amb carreus de tamany força gran i disposats en filades perfectament regulars. La bassa es troba en un terreny amb desnivells i terrassat, de manera que el mur més alt es troba a la part baixa, al sud. Al nord s'ha aprofitat per habilitar-hi tres piques de safareig fetes amb les mateixos carreus superiors del mur. La bassa també té diversos sobreixidors. L'anomenat Hort de can Serra s'estén a llevant de la bassa i avui continua conreat. L'aigua és conduïda al viver des de la Font de l'Hort de can Serra, situada uns 200 m al nord-oest, a la mateixa riera de Coaner. | 08229-419 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Aquest viver fou construït pel propietari del mas de can Serra, de Claret dels Cavallers. Era Pere Sanjust Serra i va morir precisament el dia que es va posar en funcionament aquesta obra, que va rebentar i el mur va caure-li al damunt. Va ser l'any 1897 i tenia 38 anys. El mas de can Serra, d'origen medieval, és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. | 41.8242400,1.6428000 | 387290 | 4631152 | 1897 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63392 | Resclosa i rec de l'antic molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lantic-moli-del-puig | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4. | X-XVIII | Resclosa desapareguda, rec envaït per la vegetació | Vestigis de l'antic molí del Puig que es troben a la riera de Salo. El Puig és el mas que va substituir l'antic castell de Mejà, i el molí es trobava en les seves terres. Concretament, la resclosa es trobava uns 800 m al nord/nord-oest del Puig, a l'indret on la riera fa un meandre molt pronunciat i hi trobem una codina que aprofita un camí per travessar la riera. Aquí es poden veure dues fileres de forats (de forma rectangular) excavats a la roca de la codina, que eren els encaixos on quedava fixada l'antiga resclosa de fusta. A la riba dreta de la riera en surt el rec que segueix uns 20 metres a l'oest de la riera i en paral·lel a l'actual camí, transcorrent en direcció sud. El rec té una llargada d'uns 500 metres, i se'n poden veure trams més o menys conservats a la part inicial, després de la resclosa, i a la part final, tot i que actualment es troba sota una espessa capa de vegetació. Seguint la tipologia habitual, és un rec estret i excavat al sol natural. En el tram final fa un gir a llevant i entra en un camp de conreu on hi havia la casa del molí, de la qual ja fa anys que no en queda cap rastre. (Les coordenades UTM ETRS89 del punt final són 388980;4633299). El terreny del camp s'ha modificat força a conseqüència dels treballs de conreu. Segons testimonis, antigament s'hi podia veure un sòlid mur de contenció confeccionat amb grossos carreus. | 08229-539 | Riera de Salo. Demarcació de Mejà | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment devia passar al mas el Puig, successor d'aquest castell. Quan el castell de Mejà va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Molt probablement, doncs, el molí del Puig és d'origen medieval. No sabem fins quan devia funcionar, però ja entrat el segle XX feia temps que pràcticament no en quedava res. | 41.8469300,1.6614300 | 388876 | 4633647 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63392-foto-08229-539-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases, de cal Batlle | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62936 | Torre de la Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-rabassa | SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 134-135. | XIV-XV | Parcialment esfondrat | Vestigis d'una possible torre medieval de característiques singulars per les seva forma molt estreta. L'estudiós Xavier SITJES (2013) amb moltes reserves li dóna una datació a la baixa Edat Mitjana i la considera una possible torre de defensa. La construcció es troba als peus del turó on hi ha la masia de la Rabassa (ja existent al segle XI). Es tracta d'una construcció de planta rectangular en forma de torre molt estreta i força alta, situada al marge d'un camp i prop del camí que va a la masia. Se'n conserven parcialment els murs nord i est, fins a una alçada màxima d'uns 3,5 m. Els murs sud i oest es troben semi-enderrocats i només se'n conserva la base, ja que l'estructura es fonamenta en el mateix marge del camp. Les dimensions exteriors són 5 per 2,5 m. L'aparell dels murs és de qualitat, format per carreus de mida mitjana que formen fileres irregulars. La gruixària dels murs, molt ferms, és d'un metre. L'espai interior sorprèn per la seva estretor (tan sols un metre d'amplada), i en l'estat actual, totalment cobert de vegetació, es fa difícil determinar quines característiques tenia. Sembla insinuar-se, més exteriorment que no pas a l'interior, una mena de cornisa que indicaria l'existència d'una segona planta, ja que la construcció era més alta del que s'ha conservat. Xavier Sitjas considera que podria tenir tres pisos de poca alçada amb sostres embigats. No s'aprecia rastre de la coberta. Aquest edicle presenta diversos aspectes difícils de desxifrar. En primer lloc la seva forma tan estreta i poc funcional junt amb el fet que no s'hi observi cap porta ni tampoc cap obertura, tan sols uns petits forats. Es tracta d'una construcció molt ferma i de notable qualitat, situada en el context d'uns camps propers a la masia però no sembla que tingués cap ús agrícola. Els propietaris de la Rabassa no ha sabut mai quin era el sentit d'aquesta construcció i, segons havien sentit a dir, en algun moment s'hi van recollir ossos. Pel que fa a la datació, no es pot descartar que sigui una construcció del segle XIX, però també és possible, tal com suggereix X. Sitjes, una datació baix-medieval. Sí que es pot descartar l'ús com a habitatge o cobert de treball. Finalment, hi ha la possibilitat que es tractés d'algun tipus de monument funerari, però llevat de la troballa de restes òssies i del fet que era un element ben visible al pas del camí, no hi ha cap més indicador en aquest sentit. Xavier Sitjes s'inclina per la hipòtesi d'una torre defensiva. Si aquest fos el cas, la seva posició a la part baixa del turó, al costat del camí, indicaria que la seva funció era més la vigilància o control d'aquest itinerari que no pas la guaita del territori. | 08229-74 | Sant Mateu de Bages | Segons documentació conservada a l'arxiu Bastardes, del mas Bastardes de Fals, al segle XI la Rabassa era un dels masos més importants de la zona. En un capbreu de l'any 1334 del monestir de Santa Cecília de Montserrat a la demarcació anomenada batllia de Cans consta aquest mas junt amb d'altres. El mas Rabassa va ser propietat de l'esmentat mas Bastardes i posseïa un ampli territori. No coneixem més notícies fins èpoques més recents, quan la família Ferrer ha habitat la casa almenys des de fa tres generacions. | 41.8121000,1.7053200 | 392462 | 4629724 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62936-foto-08229-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62936-foto-08229-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63176 | Mines de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament no queden rastres de la mina | Vestigis d'una petita explotació minera de carbó o lignit feta durant els anys de postguerra prop de la masia de Roters. Concretament les mines de Roters constaven d'aquest punt d'extracció i dos més, emplaçats més o menys a un centenar de metres a l'oest de la masia. Aquest punt en concret es troba en un terreny amb pendent on s'hi pot apreciar una terra de color grisós i blavós i un lleuger esvoranc al lloc on hi havia la boca de la mina. Fa uns anys encara es podia entrar uns metres pel forat de la mina, que actualment ha quedat tapada. Les tres mines de Roters eren de poca entitat i, en general, les restes que en queden són molt poc visibles. | 08229-299 | Prop de la masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines de Roters, eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que hi treballaven vivien com a estadants a la masia de Roters i ajudaven en les tasques diverses del mas. Aquestes mines, però, eren poc rendibles i van ser explotades durant poc temps. Cal dir que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. | 41.8161800,1.6223300 | 385576 | 4630285 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l'Arada Cooperativa i per Josep M. Feixas, de Roters | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63008 | Necròpolis La Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-la-frau | AA.DD. (2012).'La necròpolis Ibèrica de la Frau (Castelltallat, Sant Mateu de Bages)'. Segones Jornades d'Arqueologia a la Catalunya Central, Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012. | VI-V aC | El túmul es trobava força degradat | Vestigis d'una necròpolis d'època ibèrica de la qual s'ha identificat i excavat una sola tomba. Es troba emplaçada al capdamunt d'una petita carena allargada situada al vessant meridional de la Serra de Castelltallat, relativament a prop de l'antic castell de Castelltallat. La intervenció arqueològica va poder confirmar l'existència d'una tomba consistent en un túmul amb restes del ritual d'incineració. Concretament, la tomba estava formada per un túmul de planta irregular (que originàriament podria haver estat ovalat i d'uns 3 metres de longitud per 2 d'ample). Al centre del túmul hi havia una petita fossa reblerta per un estrat d'argila amb cendres i amb restes d'una peça ceràmica que correspondria a l'urna cinerària. Entre la ceràmica hi havia restes minúsculs d'ossos cremats, així com fragments de peces d'indumentària, com ara fíbules. Un element singular és que en aquest cas l'urna funerària no quedava enterrada sota terra, com és habitual en les necròpolis de la primera edat del ferro, sinó que era dipositada a l'interior del túmul artificial. És probable que aquesta tomba formés part d'una necròpolis que s'estendria al llarg de la carena. En aquest sentit cal dir que a 100 metres en direcció nord-oest es van localitzar en superfície materials ceràmics ibèrics que podrien indicar l'existència d'una zona d'hàbitat o, tal vegada, la continuació de la necròpolis. Així mateix, sota el castell medieval de Castelltallat hi ha documentada l'existència d'un poblat ibèric, amb una cronologia que va com a mínim des de mitjans de segle V aC fins a mitjans de segle II aC. A partir del material arqueològic recuperat el jaciment de La Frau es pot datar entorn dels segles VI-V aC. És a dir, en un moment de transició entre el final de l'edat del ferro i els inicis del període ibèric antic. Però sembla més aviat que encaixaria en una fase primerenca de la cultura ibèrica. | 08229-475 | Demarcació de Castelltallat | Aquest jaciment fou donat a conèixer per l'arqueòleg Pere Tardà a partir d'una troballa fortuïta. L'octubre de 2011 va ser objecte d'una intervenció arqueològica encarregada a l'empresa Arqueociència i dirigida per Marc Piera Teixidó. | 41.7860400,1.6276400 | 385963 | 4626931 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63008-foto-08229-475-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63008-foto-08229-475-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 80|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63222 | Premsa de cal Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-cucala | XIV-XVII | Alguns encaixos s'han erosionat | Vestigis d'una antiga premsa encastada en una roca i situada a l'aire lliure,. Està emplaçada uns 1.000 metres al nord-oest de cal Cucala. Se'n conserven diferents encaixos fets en una roca que es troba a l'extrem d'un petit cingle. Pel tipus d'encaixos es pot deduir que es tractava d'una premsa de biga o horitzontal, probablement destinada a l'elaboració del vi. A l'extrem de la cinglera la roca té dos grans encaixos. És on hi havia el primer anquer o pont, que anava fixat a la roca amb una mena de falca. Aquest element permetia graduar el grau d'inclinació de la biga. Una mica més avall hi ha una cavitat lleugerament rebaixada, de forma més o menys quadrada i amb un regueró lateral. És el plat de la premsa, on es situava la brisa que es volia premsar i on es recollia el most. Una mica més endavant trobem dos encaixos més, que corresponen a l'anquer balancer; és a dir, el punt de suport central de la biga. Més endavant encara hi ha un altre encaix, aquest en forma de creu, que és on anava fixat el tensor que tibava la biga. Cal dir que al voltant d'aquest indret s'hi recull amb força abundància fragments de ceràmica d'una certa antiguitat. | 08229-361 | Demarcació de Castelltallat | Els encaixos en aquesta roca eren coneguts pel propietari de cal Cucala, però se'n coneixia el significat. Recentment, un expert de Vic va relacionar-los amb una premsa de biga o horitzontal. Aquest tipus de premsa, normalment utilitzat per a les tasques d'elaboració del vi, és d'origen romà i es va mantenir gairebé sense canvis fins ben entrada l'època moderna. L'única novetat que s'hi va introduir fou la substitució del tensor per un cargol. Tanmateix, en el cas de la premsa de cal Cucala l'encaix indicaria encara la presència d'un tensor. Aquests i altres elements relacionats amb el procés del vi que es troben a l'aire lliure són indicadors del fet que antigament algunes d'aquestes tasques es feien prop de les vinyes per tal d'estalviar-se una part del transport. Normalment es situen entre els segles XIV i XVII. Prop de cal Jaume Manuel hi trobem un altre d'aquests elements, en aquest cas un follador, que és el recipient on s'aixafava el raïm. El fet que entorn de l'indret on hi ha la premsa es reculli abundant ceràmica podria indicar l'existència d'algun mas proper que ens és desconegut. | 41.7815900,1.6347400 | 386545 | 4626428 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63279 | Dolmen de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-vena | -XXIV/XIII | Dolmen conservat en estat fragmentari. Túmul parcialment afectat | Vestigis d'un megàlit de cambra simple (dolmen) situat en un punt destacat de la serra de Torribalta. Es tracta d'un lloc amb excel·lents vistes cap a la vall que s'obre al sud i est. Se'n conserven les restes del túmul circular de pedres i la cambra central, en forma de caixa quadrangular, constituïda mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment i una d'horitzontal a mode de coberta. Les restes del túmul apareixen malmeses en part per la proximitat del camí forestal i l'arrencada d'arbres posterior a un dels incendis. De la cambra tan sols resta en posició originària una gran llosa lateral de gairebé 3 m de llarg, encara que força inclinada per la pressió del terreny. La cronologia d'aquesta estructura abraçaria des del neolític final fins el bronze inicial. La tipologia és la mateixa que la dels dolmens de Coaner i de la Creu de l'Espelta. | 08229-418 | Demarcació de Salo | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner i també amb el de la Creu de l'Espelta, tots ells situats a la serra de Torribalta. Sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). | 41.8315900,1.6393500 | 387016 | 4631973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63221 | Follador de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/follador-de-cal-jaume-manuel | Web Bages Terra de Vins: http://bagesterradevins.cat/patrimoni | XIV-XVII | Un follador és el nom amb què antigament es coneixia el lloc on s'aixafava el raïm en el procés d'elaboració del vi. Abans que aquesta part s'unifiqués i es realitzés en la mateixa tina o cup, s'utilitzaven dos elements separats: el follador i la tina. En aquest cas es tracta d'un follador situat a l'aire lliure i excavat en una roca de sauló, enmig d'un terreny força rocallós on hi devien haver hagut vinyes i on no hi ha cap indici d'un mas a la vora. El follador té la forma d'una cavitat circular, lleugerament rebaixada en una roca. El diàmetre és de 1,90 m aproximadament. Per una banda unes poques pedres reforcen una de les vores i la fan una mica més alta. Per l'altra hi ha un regueró de desguàs, per on sortia el most. Probablement a prop hi devia haver el cup o tina, que no s'ha localitzat. | 08229-360 | Demarcació de Castelltallat | Aquest element va ser descobert per Joan Muns després de l'incendi forestal de 1998. Com que no se'n tenia cap referència es va anomenar Trull de cal Jaume Manuel. Hem optat per canviar-li el nom pel del follador, que li és més propi, ja que el terme trull es refereix a un molí d'olives. La casa de cal Jaume Manuel és relativament moderna (entorn del segle XIX) i es va adoptar tan sols com a referència geogràfica; en realitat el follador és molt més antic i s'ignora qui el va construir. Al Bages, sobretot al sector nord, hi ha alguns exemples de cups o tines a l'aire lliure i excavades a la roca, les quals solen situar-se entre els segles XIV i XVII. D'aquesta manera el pagès produïa el vi a prop d'on tenia les vinyes i s'estalviava una part de transport. Normalment es construïen dos elements. Una cavitat més reduïda que és on s'aixafava el raïm (follador) i una altra una mica més gran i de major profunditat on el most, juntament amb la brisa i la rapa, feia el procés de fermentació (cup o tina). La roca solia tenir una paret lliure on hi havia la boixa per on s'extreia el vi. En alguns conjunts també hi trobem un gran forat, normalment en forma de creu, on anava encaixada la premsa de fusta d'eix vertical, que permetia acabar tot el procés en un mateix lloc. Precisament, en un indret relativament proper (cal Cucala) s'hi localitza una premsa a l'aire lliure, en aquest cas una premsa de biga o horitzontal. | 41.7742000,1.6277200 | 385949 | 4625616 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat BarrinaEn altres publicacions apareix amb el nom de Trull de cal Jaume Manuel | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63049 | Creu del Rector de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-rector-de-coaner | SEGRET RIU, Manuel (2005). Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció històrica-arqueològica, XXXI, Barcelona, p. 171. | XIX | Llosa partida i reajuntada amb ciment. Creu originària perduda. Cúmul de pedres consolidat amb ciment. | Tomba amb una creu on s'hi va enterrar l'any 1822 el rector de Coaner, presumiblement en el lloc on fou assassinat. Està situada en una petita esplanada enmig d'una zona boscosa, prop d'on antigament passava el camí que anava de Sant Mateu a Coaner. Consisteix en una llosa de forma més o menys rectangular, actualment amb una creu moderna de ferro, que reposa sobre un petit cúmul de pedres. La creu originària no s'ha conservat. La llosa mesura 140 cms de llarg i l'amplada va des de 48 cms (a la part més estreta de la capçalera) fins a 52 cms (a la base). Està orientada amb la capçalera cap al sud. Es troba partida per la meitat i rejuntada amb ciment. La llosa té la següent inscripció: RECTO / COANÉ / 25 AGOST / 1822 / PARE / NOSTRE. | 08229-172 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | En aquesta tomba s'hi va enterrar el rector de Coaner, Josep Pujol, segurament en el lloc on fou assassinat el 25 d'agost de 1822. Els fets s'han de situar en el context del Trienni Liberal i en l'última fase d'aquest període, marcada per la insurrecció absolutista i la creació de la Milícia Nacional, que havia de mantenir l'ordre públic i defensar la Revolució. En un moment de gran tensió, el general Antoni Rotten fou destinat a Catalunya amb la missió de reprimir els partidaris reialistes. El 17 de novembre de 1822 va tenir lloc la matança dels Tres Roures, quan 24 manresans reialistes foren afusellats prop de la carretera de can Maçana. Aquest general tenia la intenció de repressaliar també els bisbes de Vic i de Solsona. Això va provocar l'assassinat de diversos religiosos d'aquesta zona, entre ells el rector de Coaner, i dels propietaris dels masos Cinca, Borrells, Trilla i Riart. Més tard, quan els feligresos de Sant Mateu de Bages feien la tradicional romeria a Coaner en les temporades de sequera per tal de demanar pluja, passaven pel camí de Coaner prop d'aquesta tomba i s'hi aturaven a fer algunes pregàries. | 41.8164200,1.7162200 | 393374 | 4630190 | 1822 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Marquet Planas | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 63396 | Tina de cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-jep-xic | XVIII-XIX | Construcció parcialment esfondrada i sense coberta, plena de vegetació | Tina isolada emplaçada al costat d'un camp, a l'extrem nord-occidental del terme de Salo, en terrenys que havien estat de cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. Es troba molt a prop de dues gran barraques que probablement havien servit com a habitatge. La tina és a la punta d'una roca que fa una petita cinglera. Està excavada a la mateixa roca i té un diàmetre considerable, de més de 2 metres. Queda aixoplugada dins d'una petita construcció de pedra que ha perdut la coberta. La tina desguassava per la part inferior de la roca, on hi havia la boixa junt a un esvoranc del terreny. | 08229-543 | Demarcació de Salo | 41.8660700,1.6371000 | 386890 | 4635804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63173 | Tina de Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-codony | XIX | Ha perdut la coberta, interior reblert de terra. | Tina aïllada emplaçada en un coster, uns 500 m al nord-oest de la masia del mateix nom. Es tracta d'una construcció que segueix la tipologia característica, amb un cos de planta quadrada, situat en un terreny amb desnivell. L'interior conté una tina cilíndrica, de la qual se li han extret els cairons. A la part exterior de la construcció hi trobem la boixa, que està protegida per tres grans pedres a l'interior d'un petit cobert adossat. Les pedres sobresortints al mur nord indiquen que es preveia allargar la construcció amb un mur imbricat per aquesta banda per tal de construir altres tines. Però finalment no es van arribar a fer. Aquesta tina es troba en terres de Codony. | 08229-296 | Demarcació de Castelltallat | 41.8179200,1.6303900 | 386248 | 4630467 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63128 | Forn d'obra de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca | XIX | Recentment restaurat | Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. | 08229-251 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. | 41.7803400,1.6193000 | 385260 | 4626309 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63337 | Galeries i sistema d'humidificació de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeries-i-sistema-dhumidificacio-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Elements en desús i en estat d'abandó | Sistema de galeries subterrànies situades a la planta inferior de les naus de l'antiga fàbrica de Valls de Torroella, les qual conserven l'antic sistema d'humidificació i ventilació que proporcionava unes condicions climatològiques adequades per al procés productiu del tèxtil. Aquest sistema es troba a la planta semisoterrània de les naus, que compta amb amplis espais coberts amb volta catalana i que donen pas a aquestes galeries connectades entre si. Aquest sistema comptava amb una gran turbina elèctrica per bombejar l'aire, que era canalitzat per unes grans conduccions. Aquesta turbina i bona part de les instal·lacions encara es conserven in situ. Aquest sistema fou establert als inicis de la fàbrica, entorn de l'any 1909. | 08229-484 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8466300,1.7204500 | 393776 | 4633539 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63337-foto-08229-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63337-foto-08229-484-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63373 | Llegenda del castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-claret-dels-cavallers | CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 764, 766. | XX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Segons una llegenda recollida per Joan Amades, que li fou transmesa per Joan Martí de Manresa el 1935, el castell de Claret presidia el poblat de Claret dels Cavallers. Quan els moros van envair Catalunya un gran estol de cavallers i gent d'armes es van fer forts en aquest castell, que els sarraïns de cap manera no podien sotmetre, per més vegades que el van atacar. El cabdill sarraí que assetjava el castell va reunir un gran exèrcit i es va preparar per un atac en una nit de fosca i per sorpresa. Però es va donar el cas que, al moment en què els sarraïns es disposaven a atacar, la lluna va esquinçar els núvols i, enllumenant tot el panorama, va descobrir les intencions dels assetjadors. La gent del castell va refer-se a l'instant, es va llançar a l'atac i va provocar una desfeta entre els moros, que van fugir i van deixar abandonada aquesta contrada. D'aquesta gesta el castell va prendre el nom de Claret, en al·lusió al clar de lluna, nom que es va estendre al poble i a tota la contrada propera i, per recordar el floret de cavallers i gent d'armes que defensaven el castell, se li afegí el qualificatiu de Claret dels Cavallers. En record també de la proesa el senyor de Claret ostentava una mitja lluna en el seu escut com a senyal que, mercès a la lluna, va salvar el castell i va vèncer els sarraïns. | 08229-520 | Castell de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 62954 | Sardana del Jovent de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu | BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. | XX | Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. | 08229-101 | Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62984 | Safareig i pou del Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-del-sitjar | XX | Safareig i pou de la masia del Sitjar, situats sota un marge de pedra seca, vora el camí que va a la casa. El mur de pedra forma dues arcades sota les quals hi ha el pou (a l'esquerra) i el safareig (a la dreta). El pou resta tancat actualment amb una porta metàl·lica. La pica del safareig consta de dues lloses inclinades que donen a una basseta interior. | 08229-139 | Prop de la masia del Sitjar. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La inscripció de la porta (1757) es refereix a la masia del Sitjar. Abans que els actuals propietaris arrangessin el pou hi havia una inscripció de l'any 1926 que feria referència a la família Davant, antics propietaris de la masia del Sitjar. Aquesta masia és del segle XVIII o tal vegada anterior. Almenys des de l'any 1926, doncs, els propietaris eren la família Davant. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). | 41.7969500,1.7063600 | 392523 | 4628041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta metàl·lica: 1757 El Sitjar.Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63417 | Safareig de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-boixeda | XIX | Safareig de la masia de Boixeda, que es troba situat uns 50 m al sud-est de la casa. Està aixoplugat din un cobert antic que ha estat parcialment refet. A l'interior es conserva el safareig originari, que es nodreix amb aigua que va ser canalitzada (ja al final del segle XIX) des de la font de Boixeda. Es tracta d'un safareig de planta rectangular, amb les típiques lloses inclinades. | 08229-564 | Masia de Boixeda. Demarcació de Castelltallat | Segons un document de 1135 (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564), en aquesta època el mas Boixeda formava part d'una condomina vescomtal dels Cardona (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). El possible finestral gòtic seria un testimoni de l'origen medieval d'aquest mas. Sembla que al segle XVII els seus propietaris ja eren la família Tomasa. Així, en un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona hi consta el mas del Comellar de Boxeda. Suposem que podria ser aquest. El propietari és Gili Tomasa, que paga com a cens una gallina per Nadal. La família Tomasa s'ha mantingut en aquest mas fins a l'actualitat. Segons la inscripció d'una llinda, a mitjans de segle XIX l'hereu era Pere Tomasa. A principis de segle XX ho era Ramon Tomasa Oliva, el qual es va casar tres vegades (d'una branca del tercer matrimoni, amb Rosa Planas Gaspà, en fou descendent l'alcalde Soldevila de Manresa). Ramon Tomasa va fer importants obres a la masia. El 1903 es construí el cos adossat a migdia, i el 1913 es portà a terme una remodelació a l'interior del cos antic: s'habilità una escala més àmplia i la gran sala que hi havia va quedar substituïda per l'actual, més petita. Ramon Tomasa va portar a terme una altra obra destacada, que consistí en una canalització per portar l'aigua de la font de Boixeda, a uns 600 m, cap al safareig de la casa. Més tard, el 1895, l'aigua es va fer arribar fins a l'estable, on hi havia un abeurador per a les mules, i després fins la mateixa aigüera de la cuina. Durant molt temps va ser de les poques masies que tenien aigua corrent. I encara el 1929 es construí un dipòsit per emmagatzemar l'aigua sobrant. Fill del primer matrimoni de Ramon nasqué Josep Tomasa Trull, que es casà amb Calamanda Torra Noguera. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep M. Tomasa Torra, que es casà amb Monterrat Morera Duocastella. Aquest matrimoni ha tingut dues filles. | 41.8038800,1.6236300 | 385662 | 4628917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63417-foto-08229-564-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Montserrat Morera Duocastella | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63107 | Ruïnes del primitiu mas Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-primitiu-mas-feixes-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XII-XVI | En ruïna, zona coberta per la vegetació | Ruïnes del primitiu mas de les Feixes de Coaner, situat a l'indret anomenat les Solanes, uns 400 m al nord-est de l'actual emplaçament de la masia. Aquesta antiga construcció es troba al costat de l'església originària de Sant Martí de les Feixes, d'estil romànic; concretament, uns 20 m a llevant, vora el corriol d'accés i enmig d'un terreny en pendent més o menys terrassat del qual deu provenir el topònim de les Feixes de Coaner. Les restes constructives de l'antic mas consisteixen en diversos murs molt derruïts, que es conserven fins a una alçada màxima d'un metre. Es tracta, en algun cas concret, de paraments ferms i afaiçonats amb carreus més o menys escairats que denoten una construcció sòlida i de qualitat. Tanmateix, l'estat actual de les restes no permet deduir quina era l'estructura de l'edificació, que devia ocupar una superfície considerable. | 08229-230 | Demarcació de Coaner | Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas. | 41.8450600,1.6864300 | 390949 | 4633408 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63107-foto-08229-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63107-foto-08229-230-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63011 | Ruïnes dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dels-masos-corts-cardo-conill-i-vila | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XV-XVIII | Masos en ruïna al subsòl. Estat desconegut. | Ruïnes d'un conjunt de masos d'origen medieval que es trobaven situats a l'àrea compresa entre el turó del castell de Sant Mateu i l'església de Sant Miquel de les Planes. En diversos documents, almenys des del 1501, alguns d'ells relacionats amb la masia de les Planes, que es troba situada també molt a prop del castell, es fa esment d'aquests masos, denominats Corts, Cardó, Conill i Vila, els quals van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons la monografia sobre Sant Mateu de Bages escrita per mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4), en època baix medieval formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Els propietaris de la masia de les Planes afirmen que els anys 1950, quan van començar a llaurar amb tractor el camp situat en aquesta zona, hi van aparèixer nombroses restes dels fonaments d'aquestes cases. Cal dir que, darrera l'església de Sant Miquel, a l'altre costat del camí hi ha aparegut també restes òssies pertanyents a l'antic cementiri de l'església. | 08229-126 | Vora l'església de Sant Miquel de les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | El castell de Sant Mateu és documentat des de l'any 983, i l'església de Sant Miquel de les Planes és una construcció parcialment romànica de les acaballes del segle XII o inicis del XIII. Sembla, doncs, que vora l'església i als peus del castell va sorgir un petit nucli de cases. Aquests masos ja existien al segle XVI, quan es va construir la masia de les Planes, també als peus del castell. De fet, l'any 1501 es troba documentat Sebastià Planas com a batlle del castell i amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 Sebastià consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. En algun moment posterior a aquesta data aquests masos foren abandonats. | 41.8012400,1.7433000 | 395599 | 4628472 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63011-foto-08229-126-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63162 | Monestir de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-jaume-salerm | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XIII-XV | En ruïnes, cobert per la vegetació | Ruïnes d'un antic monestir medieval situat al cim d'un turó del Serrat de Sant Jaume, uns 100 m al sud-est d'on hi ha l'ermita actual de Sant Jaume Salerm. La vegetació cobreix bona part de les restes constructives, que encara són visibles en diversos punts. Per les seves dimensions modestes devia tractar-se d'un petit monestir de dos o tres deodats. Les restes conservades permeten distingir diverses cambres de planta irregular, obrades amb carreus de pedra de tamany petit. Els murs es conserven fins a una alçada d'1 m aproximadament. A tocar del recinte, en el punt més alt del turó, crida l'atenció un túmul circular perfectament definit d'uns 7 m de diàmetre. Segons Albert FÀBREGA (2007) podria tractar-se d'una petita torre, però no es pot descartar que fos un túmul funerari molt més antic. | 08229-285 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió entre l'ermita actual de Sant Jaume Salerm i aquest antic monestir medieval. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors, en una situació relativament propera. Però sembla que la construcció actual de l'ermita és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'aquest antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. En l'actualitat la gent del voltant sol netejar una mica les restes de l'antic monestir perquè no se'n perdi el record. | 41.7751800,1.5952300 | 383250 | 4625769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63231 | Roca foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada | Roca situada gairebé al cim d'un turó, prop de Castelltallat, amb diverses esquerdes o diaclasses que configuren una mena de grans blocs quadrangulars. Degut a l'erosió natural, una d'aquestes esquerdes s'ha convertit en un forat força gran, per on hi pot passar una persona. El blocs són l'aflorament d'un estrat rocós vertical, que té una gruixària d'uns tres metres i és força més llarg. Es troba dividit en tres nivells. Al del mig és on s'hi localitza el forat, que permet passar d'una banda a l'altra. Aquest element peculiar era conegut per alguns veïns de Castelltallat i, després de l'incendi de 1998, va quedar molt més visible. | 08229-370 | Demarcació de Castelltallat | 41.7957400,1.6393900 | 386957 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de cal Prat Barrina | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
| 63299 | Tres Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tossals | CAMPRUBÍ, R (1981). 'Descobriment d'un nou monument megalític al Bages'. Dovella, núm. 11 (desembre 1981), p. 41-44. CAMPRUBÍ, R.; GARCIA, A (1982). Monument megalític 'Els Tres Tossals'. Inscultures a Sant Mateu de Bages. Sallent, Estudi del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí. FÀBREGA, A (2002). 'Les inscultures dels Tres Tossals'. Dovella. Núm. 76 (Estiu 2002), p. 15-25. SÁNCHEZ, E. (1988): Memòria sobre les prospeccions realitzades a la carretera nova de Súria i a les variants de l'eix del Llobregat (Bages-Berguedà), 1988. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1238. | XXV-XVI aC | En els darrers anys s'ha erosionat i malmès | Roca amb inscultures o gravats megalítics en el lloc anomenat Tres Tossals. El jaciment s'emplaça en un petit replà a la part alta del vessant de ponent del puig dels Tres Tossals, en un context de bosc de pi. Es pot considerar tal vegada la mostra més destacada d'art rupestre del Bages. Els gravats es troben en el bloc superior d'un conjunt de roques sedimentàries. Consisteixen en un seguit de línies laberíntiques que descriuen un dibuix abstracte que uneix tres cassoletes (dues de planta circular i una de tendència rectangular), i que acaba en una mena d'espina de peix o espiga invertida. Per la tipologia d'aquests gravats podrien ser atribuïts, amb reserves, al període comprès entre el neolític final i el bronze inicial. Les anomenades inscultures megalítiques són un dels fenòmens arqueològics que ha donat peu a una més àmplia diversitat d'interpretacions i que s'ha atribuït també a un ampli ventall de possibilitats cronològiques (ja siguin anteriors, contemporànies o posteriors al megalitisme). També han estat molt presents en les tradicions populars i el folklore. Algunes de les interpretacions que s'han donat són: decoració o simbolisme associat als megàlits, funcions rituals diverses (ofrenes, libacions...), cultes de fertilitat, per recollir aigua de la pluja, marques del territori, mapes astronòmics... Pel que fa a la cronologia, Albert Fàbrega s'inclina per relacionar els gravats dels Tres Tossals amb el fenomen megalític i, probablement, amb els inicis de l'edat del Bronze, ja que a Catalunya sembla que gairebé totes les cassoletes i reguerons són contemporanis de dolmens i menhirs. | 08229-438 | Demarcació de Valls de Torroella | La troballa d'aquest jaciment es va fer el 1982, després d'uns incendis, per part del veí de Súria Josep Rodríguez i el van donar a conèixer membres del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí (FAES); concretament, Ramon Camprubí i Antoni García. Tot i això, Albert FÀBREGA (2002: 16) considera que aquest element megalític podria haver esta al·ludit indirectament en una Història de Catalunya escrita per Antoni Aulèstia l'any 1887, quan fa referència a les hipotètiques arrels orientals del nom de Súria. L'agost de 1988, amb motiu de la construcció de la carretera de Súria a Palà, s'hi va fer una prospecció d'urgència dirigida per J.M. Defaus i Eduard Sánchez. El febrer de l'any 2000 membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) i del Centre Excursionista de Súria van realitzar una còpia del gravat mitjançant un procés força complex en tres fases (calc, digitalització i traçat), de manera que van obtenir una imatge digitalitzada força precisa del gravat, publicada en un article a la revista Dovella (FÀBREGA, 2002). | 41.8419700,1.7309200 | 394637 | 4633009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63299-foto-08229-438-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63172 | Forn d'obra del Codony (antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-codony-antic | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). 'Forns antics de ceràmica a la Catalunya central', Dovella, núm. 101, Manresa, p. 4-10. | Indet. | Element pràcticament destruït | Restes molt parcials d'un forn d'obra, situat al costat de la font del Codony, uns 200 m al sud de la masia d'aquest nom. Es troben al talús de ponent del camí, en un terreny que ha quedat escapçat pels arranjaments d'aquest camí. Les restes conservades són molt minses i semblen d'una tipologia atípica, probablement més arcaica que les teuleries habituals. Es pot veure una part d'una volta de la fogaina i, al seu damunt, unes conduccions verticals o xemeneies d'un color gris fetes amb materials calcaris. Segons Albert FÀBREGA (2009) es podria pensar que és d'època baixmedieval o moderna. | 08229-295 | Demarcació de Castelltallat | 41.8142800,1.6365700 | 386755 | 4630055 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63172-foto-08229-295-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63185 | Cal Ponset Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset-vell | XVIII-XIX | En ruïna i molt malmesa | Restes molt escadusseres i totalment en ruïnes de l'antic mas de cal Ponset Vell. Estan emplaçades vora la pista que va de Fonollosa a Castelltallat, seguint el torrent de la Vall. Uns 300 m al sud-est hi ha cal Ponset Nou. De l'antiga casa de cal Ponset Vell tan sols en queden un amuntegament de pedres vora un camí i la construcció del femer, que és la part més sencera. El femer conserva els murs perimetrals i la volta de pedra. | 08229-316 | Demarcació de Castelltallat | En un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819 apareix cal Ponset, però no cal Ponset Nou. Fins a mitjans de segle XX cal Ponset Vell encara es conservava dempeus. Aleshores la va comprar un tal Canonge (d'Aguilar de Segarra) i la va desmuntar per aprofitar-ne la pedra. | 41.7680200,1.6252800 | 385735 | 4624933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63185-foto-08229-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no té fitxa del Catàleg de MasiesInformació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63259 | Castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 3-5. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | X-XV | Pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres del que havia estat el castell de Salo, emplaçat al cim del puig anomenat el Castellot, al costat de l'església i del petit poble de Salo. Es tracta d'un punt estratègic al costat de la riera de Salo, on aquesta fa un seguit de meandres. De l'antiga construcció del castell pràcticament no en queden restes visibles. Al cim del turó s'hi ha plantat diverses antenes de televisió i també hi ha una creu de la Santa Missió de l'any 1951. Els fonaments del castell han quedat colgats i actualment tot l'indret és ple de vegetació, cosa que fa molt difícil trobar-ne rastres. Segons la Catalunya Romànica, els murs conservats correspondrien a l'angle nord-oest d'un edifici de planta quadrada. Aquesta fortificació havia de comptar amb les seves muralles i torres de defensa, mentre que el nucli actual de Salo formaria part del recinte jussà. La ubicació del castell, damunt d'un turó allargassat, li permetia disposar d'una primera defensa natural del recinte, que es reforçaria mitjançant les muralles d'un recinte sobirà. Pel que fa al recinte jussà, es conserven visibles restes de les seves muralles de tancament integrades en l'urbanisme actual i en el subsòl. | 08229-398 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquest castell pertanyia al comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa de la vall de la riera de Salo, abans de Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. És documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia, als de Barcelona, igual com succeí amb els castells de Coaner i Mejà. Com a feudataris comtals hi hagué en un principi el senyor de Castelladral. Així, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat diverses vegades als comtes de Cerdanya (entre 1068 i 1117) i després als de Barcelona (entre 1117 i 1135). Després d'aquesta data no coneixem més notícies fins el 1196, quan el castell es troba en mans de la família Òdena, que en disposava com si fos un castell patrimonial. No hi ha cap notícia sobre possibles famílies de castlans. El segle XIV el castell de Salo apareix om a domini de la casa de Cardona, que segurament l'havia adquirit dels Òdena, i el 1314 fou vinculat al vescomtat que crearen amb els béns que tenia la família i continuà així fons a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63259-foto-08229-398-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63217 | Torre de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-prat-barrina | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. Reg. 7084. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | X-XI | En ruïnes, jaciment molt arrasat | Restes molt escadusseres d'una torre medieval, emplaçada en un turonet vora l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. Concretament, 60 m a l'oest de l'església, a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes sobre l'entorn. Al cim del turó es conserven restes de la fonamentació d'una torre medieval de planta circular fortificada, mentre que en els diferents vessants del turó hi ha quedat nombrosos enderrocs. Als peus del turó es poden observar restes d'un mura força llarg. A tocar d'aquesta estructura hi ha restes d'un àmbit d'habitació de 4 x 2 metres de planta, cobert de runa. També s'hi localitzen vestigis d'una antiga bassa. Sembla, doncs, que en aquest punt hi havia un petit nucli fortificat amb algunes dependències adossades. | 08229-356 | Prop de Sant Martí de Bertrans. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre d'època alt-medieval, associada l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. L'església apareix situada al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document i altres de posteriors. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Pel que fa a la torre, estava connectada visualment amb altres torres similars, com la Torrota (prop d'Utgés), el nucli de Prades i també amb Claret dels Cavallers. Una altra torre similar és la Torrota de cal Gras (sobre Ratera). Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Tanmateix, les restes conservades a la torre de Bertrans semblen indicar que conformava un nucli fortificat petit però d'una certa entitat, encara que no consta enlloc amb la categoria de castell. Podria ser l'assentament que donà origen, més tard, al mas Bertrans. Aquesta torre era desconeguda i l'incendi forestal de 1998 la va deixar al descobert. El 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (dirigits per Jordi Gibert i Cristian Folch) van fer una prospecció de l'indret dins un projecte de recerca i van detectar la presència de ceràmiques medievals grises, algunes amb pastes ben compactades i d'altres d'aparença més grollera, amb abundant desgreixant visible. | 41.8070300,1.6023100 | 383896 | 4629295 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63217-foto-08229-356-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63216 | Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota | CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). | X-XI | En ruïnes i molt arrasada | Restes molt escadusseres d'una torre de guaita alt-medieval, emplaçada en una carena entre dos torrents, prop d'Utgés. Es troba al capdamunt d'un petit promontori i en un estat molt arrasat, de manera que tan sols s'hi pot observar la fonamentació d'una estructura circular entre un munt d'enderrocs. El diàmetre és molt reduït, d'uns 4 metres i amb un espai interior molt limitat. Aquest punt té comunicació visual amb Sant Martí de Bertans, on hi havia una torre similar, probablement de major entitat, i amb Claret dels Cavallers. | 08229-355 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre de guaita d'època alt-medieval, la qual estaria connectada visualment amb altres torres similars i amb el nucli de Claret dels Cavallers. Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Altres torres similars són la Torrota de cal Gras (sobre Ratera) o la de Bertans (al costat de l'església romànica de Sant Martí de Bertrans). | 41.8055700,1.6104000 | 384566 | 4629122 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63216-foto-08229-355-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63226 | Forn d'obra de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-bertrans | XIX | En ruïna i pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres d'un forn d'obra o teuleria que pertanyia al mas Bertrans. Es troba emplaçat uns 700 m al sud-est de l'antic mas de Bertrans, veí de cal Prat Barrina i avui pràcticament desaparegut. Del forn tan sols en queden restes de la construcció al nivell de fonamentació, sense que es pugui endevinar cap vestigi de la boca del forn. | 08229-365 | Demarcació de Castelltallat | 41.8019800,1.6033200 | 383971 | 4628733 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63226-foto-08229-365-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 62933 | Ruïnes d'un antic mas prop de Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-prop-de-rabassola | XI-XIV | En ruïna i pràcticament desaparegut | Restes molt escadusseres d'un antic mas, en estat totalment derruït. Segons l'actual propietari, fa uns anys les restes eren més visibles però s'ha anat prenent molta pedra d'aquest indret per fer obres a la masia de la Rabassola i també en altres construccions. Actualment tan sols s'observa una amuntegament de pedres entre la vegetació, vora un camí. Segons l'actual propietari de la masia de la Rabassola aquest era el mas originari. Tanmateix, considerem que l'emplaçament i les característiques de l'actual mas de la Rabassola fan pensar que l'emplaçament originari d'aquesta masia és el mateix que actualment. Aquesta construcció propera en ruïnes podria tractar-se d'algun altre mas que va quedar abandonat ja fa molts anys. Es troba situat a l'extrem est d'un serrat que és una estribació nord-sud de la serra de la Sala. Mentre que la Rabassola domina el pas a l'oest, per la vall del torrent de Fontanet. Aquest altre mas dominava el vessant est, prop del torrent de cal Mateu. | 08229-71 | Sant Mateu de Bages | 41.8140900,1.7184900 | 393559 | 4629929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63334 | Dolmen del mas de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-de-la-cabana | XXV-XI aC | Retes força malmeses | Restes d'un possible megàlit emplaçat a l'extrem sud de l'altiplà on hi ha el mas anomenat la Cabana, en un reducte erm a tocar del Camp Gran de la Cabana, amb excel·lents vistes sobre la vall que s'estén al sud. És format per un túmul de pedres i cambra central simple de lloses, de les quals resten in situ la de la capçalera, una mica desplaçada, i una de les laterals, ambdues de gres. Cronològicament, aquest jaciment es pot situar entre el neolític final i el bronze mitjà. El possible túmul es troba força malmès. | 08229-481 | Demarcació de Castelltallat | 41.8168900,1.6186200 | 385269 | 4630368 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63334-foto-08229-481-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63080 | Dolmen de la Creu de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-lespelta | SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona, Museu Arqueològic Diocesà. | -XXVI/XIII | Conserval molt parcialment, entorn cobert de vegetació. | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-203 | Demarcació de Coaner | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.) | 41.8367000,1.6987100 | 391954 | 4632464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63077 | Dolmen de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castelltallat | ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid: C.S.I.C. CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CURA, Miquel; VILARDELL, Rosó (1977-78). 'Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans', Pyrenae, núm. 13-14, Universitat de Barcelona, p. 313-316. CURA, Miquel (1987). 'Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I. Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze', Cota zero, núm. 3, ed. Eumo, Vic, p. 76-83. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 92-93. FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, Manresa, p. 7-12. FONT, J.O.: Informe-memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: Dolmen de Clarà (Castallar de la Ribera, Solsonès), Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages), Puig ses Forques (Calonge, Baix Empordà), Tres Caires, Serra de Cals i Tres P. Treball inèdit dipositat a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. SANTAMARIA, Valentí (1923). 'Dels temps prehistòrics en la nostra comarca'. Butlletí del Centre Excursionista Montserrat, núm. 6. Manresa, p. 68-73. | XIX-XIX aC | Pèrdua d'algunes lloses i de part del túmul. Variacions de les lloses de l'estat originari | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. En aquest cas es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner i també al Pirineu. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-200 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). És possible que el lloc es mantingués com a fita territorial en el temps, ja que a uns 100 m hi trobem les Creus de l'Espelta. Tanmateix, les creus que actualment es conserven en aquest indret són fetes probablement l'any 1901. | 41.8121300,1.6786100 | 390243 | 4629761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN de la serra de Castelltallat | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63190 | Forn d'obra de can Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-cucala | XIX | Destruïda la part superior i posterior del forn | Restes d'un forn d'obra o teuleria emplaçat al mas de cal Cucala. Concretament, uns 30 m al nord-est de la casa i vora un petit cobert. Del forn només en resta el mur davanter, adossat al marge d'un camí. En aquest mur es conserven dues obertures inferiors rectangulars corresponents a la boca de la fogaina. La cambra de cocció, situada ala part superior, i la resta d'estructura del forn a la part alta del terreny s'han perdut. | 08229-321 | A la masia de can Cucala. Demarcació de Castelltallat | 41.7742300,1.6412900 | 387077 | 4625602 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63190-foto-08229-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 62932 | Forn d'obra de la Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabassola | XVIII | Molt derruït | Restes d'un forn d'obra o teuleria de la masia de la Rabassola. Es conserva en ruïnes i molt parcialment, en un marge amb pendent vora un camí. La part conservada correspon als fonaments de l'estructura, on hi havia la fogaina, però tan sols en queden restes dels murs laterals i posterior. El mur davanter, on hi devia haver la boca de la fogaina, es troba destruït i l'interior de la cambra és cobert per la vegetació. És possible que l'estructura del forn hagi quedat parcialment soterrada, una mica més avall del que la situació actual permet de veure. La cambra de cocció, situada a la part superior, sembla totalment destruïda. | 08229-70 | Sant Mateu de Bages | Aquest forn pertanyia a una masia propera, anomenada la Rabassola. En aquesta casa es conserven teules fetes en aquest forn que tenien uns curiosos dibuixos i estaven marcades amb dates corresponents a la divuitena centúria. Deu fer força anys que el forn es troba en desús, ja que l'actual propietari ja no l'havia vist mai a funcionar. | 41.8061300,1.7153600 | 393286 | 4629049 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt. | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63338 | Resclosa i canal de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Resclosa i subsegüent canal de l'antiga fàbrica de la colònia Valls de Torroella, emplaçada al riu Cardener. Concretament, uns 200 m al nord de la fàbrica, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. La resclosa té una planta marcadament corba i segueix una orientació molt tancada i obliqua respecte al curs del riu, cosa que facilita la desviació d'un important cabal d'aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. La resclosa és formada per blocs de pedra perfectament tallats i ha estat formigonada. Té una llargada considerable, de més de 50 m. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada. Ja al tram final fa un gir i es dirigeix entre uns grans murs formigonats cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de ponent de la fàbrica. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. Antigament el canal passava pel mig de la fàbrica. | 08229-485 | Colònia Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8492200,1.7195800 | 393708 | 4633828 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La resclosa marca el límit amb el terme municipal de Súria | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63106 | Resclosa i rec del molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-les-feixes-de-coaner | MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Zona resclosa envaïda per vegetació; rec en estat de conservació desigual | Resclosa i rec del molí fariner de les Feixes de Coaner, que es troba uns 200 m al nord-est de la masia. La resclosa està situada a uns 1.200 m del molí, aigües amunt de la riera de Salo, enmig d'un meandre (coordenades UTM: ETRS89 390332; 4633185). És una resclosa de pedra, de pocs metres de llargada, que es troba en un paratge de difícil accés, actualment cobert per la vegetació. D'aquí l'aigua es canalitzava cap a un rec que discorre per la riba dreta de la riera en una trajectòria que ha de sortejar un meandre, primer cap al sud i després cap al nord. Es tracta d'un rec estret, excavat al terra. En algun tram està soterrat i en un altre transcorre per una canalització de terrissa. En el punt on el rec s'encreuava amb al camí que va cap a la masia de les Feixes travessava per sota d'aquest mitjanant un sifó. En el seu tram final el rec passa enmig d'un camp fins que desemboca a la bassa del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular. Té un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on l'aigua entrava al molí. | 08229-229 | Demarcació de Coaner | El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia. | 41.8429700,1.6790400 | 390332 | 4633185 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subifrana | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 62968 | Resclosa i rec del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-carner | XVIII | Entorn envaït per la vegetació. Rec i resclosa es conserven força bé. | Resclosa i rec del molí del Carner, situat vora la rasa de Fontanet, molt a prop del lloc de Fontanet. La resclosa es troba situada uns 200 metres rasa amunt del molí, en un indret frondós on el torrent s'eixampla. Es tracta d'un lloc molt humit que es caracteritzava per tenir una gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. La resclosa està construïda amb carreus de pedra, actualment coberts sota una capa d'arrebossat o de vegetació però que encara són visibles als laterals. Forma un mur de línia irregular però força consistent de més de dos metres d'alçada i força ample. A la riba dreta de la rasa l'aigua era canalitzada cap al rec. Aquest discorre a mitja alçada d'un coster. És excavat al terra i té una amplada d'aproximadament un metre. Té un recorregut d'una 240 metres fins a la bassa del molí. Actualment es troba en bona part cobert per la vegetació. | 08229-115 | Molí del Carner. Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7833300,1.7236400 | 393936 | 4626507 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades referides a l'emplaçament de la resclosa. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63258 | Resclosa i rec del molí del Ferrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-ferrer-de-la-creu | XIX-XX | Resclosa i rec de l'antic molí que hi havia a la casa avui coneguda com a Ferrer de la Creu. Està emplaçada a la riera de Salo, en un indret on aquesta fa un meandre molt pronunciat. Concretament, la resclosa es situa uns 320 m aigües amunt de la riera. És una resclosa de dimensions considerables, d'uns 20 m de llarg i de planta lleugerament corba. És feta de pedra i formigonada. A la part superior està reforçada amb totxo gris, fruit d'alguna de les múltiples reparacions que ha tingut a conseqüència de les riuades. Al costat de ponent el mur s'adossa a una gran roca que ha quedat encastada a la resclosa i, a continuació, té una comporta metàl·lica de desguàs. Segueixen uns metres de rec delimitat per un mur formigonat i, després d'un gir, el rec segueix paral·lel a la riera per la banda dreta. Consisteix en una vall excavada al terra d'uns 2 metres d'ample i està reforçat amb una pavimentació de ciment a la concavitat de la base. Al llarg dels 320 m del seu traçat el rec es troba en força bon estat de conservació, ja que fins una època força recent s'havia utilitzat per a regar. En el tram final forada una roca abans d'arribar al que era la bassa del molí, actualment el jardí de la casa. | 08229-397 | Casa Ferrer de la Creu. Demarcació de Salo | Originàriament la casa coneguda com cal Ferrer de la Creu era la que avui es diu cal Forner, al nucli de Salo. Encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí, que es trobava una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866) , unes quatre generacions anteriors a l'actual. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Francisco Esquius va ampliar la petita caseta que aleshores hi havia sobre el molí i va instal·lar-s'hi a viure amb la seva família. El molí funcionava amb una roda hidràulica vertical de dimensions no gaire grans. El mateix sistema que al Molí de Salo. El moviment del molí s'aprofitava també per accionar una manxa d'aire que alimentava la fornal de la ferreria. A la segona meitat del segle XX l'antiga roda es va substituir per una turbina, feta per un manyà de Cardona. El molí va funcionar fins al principi de la dècada de 1970. Entorn de 1987 la casa s'amplià i es reformà per complet adoptant l'aspecte actual. | 41.8459400,1.6413400 | 387207 | 4633564 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63258-foto-08229-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63083 | Resclosa i canal de la fàbrica Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-jover | FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 351-352. REGUANT, Josep (1997). Súria, història en imatges. 1894-1975. Col·lecció fotografia històrica, 4. Angle Editorial; Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 15 | XIX-XX | Resclosa i canal de la fàbrica Jover, actualment encara en ús, que es troben al paratge conegut com la Ribera, en un meandre format pel riu Cardener, aigües amunt de Súria. La resclosa i l'inici del canal estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages, mentre que la fàbrica es troba ja en terme de Súria. L'indret on hi ha situada la resclosa és una vall oberta, de notable interès natural i paisatgístic, on el riu assoleix una amplada considerable. La resclosa és de grans dimensions (uns 70 m de llarg), feta de formigó i de planta lleugerament corba. L'aigua és desviada cap al lateral esquerre del riu i, mitjançant dues grans comportes, entra al canal. En el primer tram hi ha un ampli espai de desguàs per on el cabal sobrant retorna al curs del riu mitjançant un desnivell esglaonat. El canal té una amplada d'uns 5 m i és també formigonat. Es dirigeix cap a la fàbrica en un recorregut curt, d'uns 300 m, que segueix el meandre del riu. | 08229-206 | Demarcació de Coaner | Joan Jover i Serra, pare del futur marquès de Gelida, va construir la fàbrica Jover entre 1872 i 1876. El 1907 la fàbrica tenia 7.000 fusos i donava feina a 300 treballadors. El 1916 el propietari era Bonaventura Jover i Mota. El juny de 1924 la fàbrica va deixar de treballar i l'any següent la societat Filatures Labor, S.A. se'n va fer càrrec fins al seu tancament. Per les característiques tècniques força desenvolupades la resclosa i el canal tal com s'han conservat en l'actualitat podrien ser obra d'alguna remodelació feta a principis del segle XX, amb les corresponents modernitzacions per dotar la infraestructura de comportes automàtiques. | 41.8337600,1.7399400 | 395373 | 4632086 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63083-foto-08229-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63083-foto-08229-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63089 | Resclosa i canal de la central de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-central-de-la-ribera | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24. | XX | Resclosa i canal de la central hidroelèctrica de la Ribera, iniciada entorn de 1907 i encara en funcionament. Es troba emplaçada en un meandre molt pronunciat que fa el riu Cardener, en un paratge conegut com la Ribera. La resclosa es troba al tram inicial del meandre. Té una llargada considerable, d'uns 80 m. És de planta rectilínia i revestida de formigó. L'aigua és desviada cap a la riba esquerra del riu i entra al canal mitjançant una gran comporta, actualment de funcionament automatitzat. El canal té una amplada d'uns 5 m i tan sols està formigonat en alguns trams. En el seu curt recorregut d'uns 250 m, de trajectòria corba seguint el meandre del riu, disposa de diversos bagants per desguassar l'aigua. El canal entra a la central pel costat sud-oest de l'edifici mitjançant una gran comporta. En surt pel costat oposat i passa entre l'edificació que acull els pisos de la central i la roca, de manera que la façana posterior de la casa ha estat apuntalada amb quatre contraforts que passen sobre el canal. El canal continua 200 metres més fins que desemboca novament al Cardener. | 08229-212 | Demarcació de Coaner | A principis de segle XX s'estava construint una fàbrica tèxtil en aquest indret. La va promoure un tal Álvarez, que adquirí una porció de terreny a Pere Ribera, propietari de la masia pròxima de la Ribera. La fàbrica tenia maquinària i tot i estava a punt d'estrenar-se quan va ser afectada per la forta riuada de l'any 1907 que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener, i la fàbrica de la Ribera no va arribar a entrar mai en funcionament. En canvi sí que s'aprofità el salt d'aigua adequat en els primers temps i ampliat posteriorment. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980. | 41.8353200,1.7290000 | 394467 | 4632273 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63089-foto-08229-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63089-foto-08229-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 119,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc