Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63290 | Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-de-la-serra | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 6.7. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 2). | XIII-XX | Estructuralment estable però en estat d'abandó | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un turó rocallós i gairebé encastellat, en una posició dominant en el context de la serra de les Garrigues, ja al nord del terme de Salo. El conjunt és format per un gran cos residencial (de planta irregular i amb planta baixa i dos pisos), que té cossos adossats a la part davantera i posterior, amb coberts aïllats també al sud i est. La construcció originària queda pràcticament coberta pels cossos adossats, sobretot el que es va construir el 1858 davant de la façana principal i que forma un petit habitatge independent, amb un petit pati interior. És en la façana lateral que dóna al sud-oest on són més visibles les característiques d'aquest cos originari, fet amb un parament de qualitat, amb carreus més o menys escairats i amb poques obertures. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les altres dues façanes queden pràcticament cobertes per la vegetació. El cobert allargat de migdia acull quatre tines. Al sector de llevant s'aixeca una magnífica construcció (del 1743) corresponent a la pallissa, oberta en la cara que dóna a una esplanada on hi havia l'era. Als seus costats hi ha altres coberts de moderna construcció fets amb totxo. | 08229-429 | Demarcació de Salo | Els propietaris d'aquest mas d'origen medieval eren els Claret, una família que amb diferents branques també trobem a Claret dels Cavallers, Claret dels Pagesos (actualment Claret de Figuerola) i Cellers al voltant del segle XIII, però la seva genealogia en aquests moments no està del tot aclarida. Segons un document de 1309, el cavaller Bernat de Claret, fill de Ferrer de Claret dels Pagesos, vivia a la parròquia de Santa Margarida de Mejà i, per tant, segurament a Claret de la Serra (FÀBREGA, 2008: 7). Per la seva banda, Josep BASTARDAS (2014) considera que la família Claret tenia lligams amb el Bernat de Claret que a finals del segle XII fou comanador de la comanda templera de Gardeny (Montsó) i un personatge molt destacat dins l'orde del Temple. A Claret de la Serra la família dels Claret hi va subsistir fins ben entrat el segle XIX. A principis d'aquest segle es produí un casament de la pubilla, Maria Claret, amb l'hereu del mas Genovès, situat al nucli de Salelles (Sant Salvador de Guardiola). Es deia Pere Genovès i havia nascut el 1798. Amb aquest casament el patrimoni dels dos masos quedà unit, i des d'aleshores fins a l'actualitat els hereus van passar a dir-se Genovès i residien en el mas de Salelles. Gràcies a l'arbre genealògic fet per la família Genovès sabem que els següents hereus foren: Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles i de Mejà. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària. | 41.8622300,1.6614600 | 388905 | 4635346 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63290-foto-08229-429-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 150 m a l'est es conserva un interessant pou, de gran profunditat, situat al costat del camí.A la pilastra de la pallissa: 1743A la llinda del portal del cos de llevant: 1858 | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63077 | Dolmen de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castelltallat | ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid: C.S.I.C. CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CURA, Miquel; VILARDELL, Rosó (1977-78). 'Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans', Pyrenae, núm. 13-14, Universitat de Barcelona, p. 313-316. CURA, Miquel (1987). 'Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I. Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze', Cota zero, núm. 3, ed. Eumo, Vic, p. 76-83. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 92-93. FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, Manresa, p. 7-12. FONT, J.O.: Informe-memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: Dolmen de Clarà (Castallar de la Ribera, Solsonès), Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages), Puig ses Forques (Calonge, Baix Empordà), Tres Caires, Serra de Cals i Tres P. Treball inèdit dipositat a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. SANTAMARIA, Valentí (1923). 'Dels temps prehistòrics en la nostra comarca'. Butlletí del Centre Excursionista Montserrat, núm. 6. Manresa, p. 68-73. | XIX-XIX aC | Pèrdua d'algunes lloses i de part del túmul. Variacions de les lloses de l'estat originari | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. En aquest cas es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner i també al Pirineu. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-200 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). És possible que el lloc es mantingués com a fita territorial en el temps, ja que a uns 100 m hi trobem les Creus de l'Espelta. Tanmateix, les creus que actualment es conserven en aquest indret són fetes probablement l'any 1901. | 41.8121300,1.6786100 | 390243 | 4629761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN de la serra de Castelltallat | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62986 | Perabaldes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perabaldes-nou | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 104). | XVIII-XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïna, emplaçada en un contrafort meridional de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, a la zona del naixement del Torrent Bo. Se'n conserven els murs perimetrals en general fins a l'alçada de la coberta. El cos residencial té una planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. La casa tenia un cobert davanter i, en l'estat actual, no està gaire clar on devia ser el portal. Podria ser a la façana de llevant, que s'ha esfondrat. Interiorment estava dividida en tres estances. Al mur lateral nord conserva dues finestres amb llindes i brancals de pedra. L'element més interessant és el femer, que es troba uns metres al sud. Es tracta d'una construcció semisoterrada, alineada amb un gran mur de contenció que delimita l'esplanada on es troba assentada la casa, i consta de la típica coberta amb volta de pedra, amb un forat a la part superior per tirar-hi els fems i la palla. | 08229-303 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona els masos Pons i Perabaldés, i els capmasos Folch i Roig estaven units i pagaven censos als Cardona. Tanmateix, és possible que es tracti d'una casa més antiga, ja que aquesta s'anomena Perabaldes Nou. En els darrers temps pertanyia al mas de Biosca, però no en coneixem més notícies. L'any 2007 el PEIN Serra de Castelltallat hi va fer una intervenció per reforçar amb formigó armat la volta del femer. | 41.7855900,1.5994800 | 383622 | 4626919 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63156 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-2 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 91). L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet), p. 4 | XX | Casa rural de petites dimensions, emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al lloc on hi ha la creu del Ros, que és un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins antics: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. Es tracta d'una construcció senzilla que es va fer per acollir alguns dels serveis bàsics: escola, botiga i bar. Actualment té adossat a ponent un cos de construcció recent que acull un restaurant. La casa antiga és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encara vers el sud-est, presenta una composició senzilla i simètrica en base a dos eixos, amb portal a la part inferior i balcó a la part superior. Els murs són de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. En la resta de façanes les obertures són similars. Sota els careners de la teulada hi ha un òcul a cada banda. A la part posterior la casa té adossats uns cossos més baixos. | 08229-279 | Nucli de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | Els terrenys per la construcció d'aquesta casa van ser cedits per la família Soldevila amb la condició que pogués acollir una escola. La casa va ser construïda entre tots els veïns i, qui no hi va poder posar treball, hi va fer una aportació en diners. Les obres es van fer entre 1915 i 1920. En els primers mesos hi vivia el paleta, que vetllava la casa, i més endavant la família Morera, que ja hi havia tingut la botiga. A més de la botiga, hi havia cafè, bar i escola. L'any 1930 s'hi va establir la família Morera, que portava la botiga. Es proveïa de gènere comprat a Manresa i transportat amb mula i amb el cotxe de línia. També venien carn de xai i productes dels horts veïns. A partir de 1947 les encarregades van ser Mercè Duocastella i Elisabet Morera, i més endavant el 'Pepet' i la 'Mercè'. Al pis de dalt hi havia l'escola i hi vivia el mestre i la família Morera. Entre l'any 1945 i el 1955 l'escola va passar a la rectoria. Molts dels infants s'hi quedaven a dinar. La Casa Nova ha estat el punt de trobada tradicional de la gent de Castelltallat i també el lloc on s'hi celebraven les festes del poble, amb la de Sant Miquel i la de Reis com a protagonistes. Actualment acull el Casal de Castelltallat (inaugurat el 25 de setembre de 2009) i un restaurant, emplaçat al cos annex de recent construcció. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 1920 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63156-foto-08229-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63156-foto-08229-279-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu de PEIN Serra de Castelltallat | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63202 | Masoveria de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-serra | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 59). | XVI-XIX | Casa d'origen antic (segles XVII-XVIII), que en els últims anys havia estat la masoveria de can Serra de Claret dels Cavallers, però de la qual se'n desconeix la funció originària. Es troba encaixonada a l'angle sud del conjunt del mas, i adossada a la casa principal mitjançant un porxo i, per la banda de llevant, adossada a una altra petita casa que, al seu torn, es troba adossada a can Ferrer: l'altre gran mas d'aquest indret. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis i golfes (originàriament tenia una planta més semisoterrània). Es troba al vessant sud d'un terreny amb desnivell, a tocar del turó on hi havia el castell de Claret dels Cavallers. La façana sud de la casa és la que tancava el recinte per aquest sector i constitueix una mena de recinte jussà de l'antic castell. Està formada per un mur de gran alçada que adopta les característiques d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. Les obertures es concentren als tres nivells superiors. L'accés d'aquesta casa es troba al costat nord, a la part on hi ha el porxó que connecta amb la masia de can Serra i que dóna també al carreró que separa can Serra i can Ferrer. Cal dir que aquest sector sud-est de Claret dels Cavallers mostra una evolució constructiva força complexa. L'edificació més antiga és el petit habitatge situat més a l'est, que connecta i és propietat de can Ferrer (datat per una llinda al 1601), després es construí l'habitatge que és propietat de can Serra (probablement al mateix segle XVII i ampliat al XVIII), i finalment el porxo o pas elevat que comunica amb can Serra, fet en diverses fases, l'última el 1796, coincidint amb una galeria porticada que dóna a l'església. L'interior de la casa té una distribució força atípica. Els baixos semisoterranis antigament formaven una estança allargada, i al segle XIX va ser colmatada amb enderrocs. Les habitacions de les plantes al seu damunt semblen correspondre a una casa modesta. Probablement el 1796 a la planta superior s'hi habilità una curiosa alcova, equipada amb una comuna adjacent. L'obra, que és feta amb bons carreus motllurat, constrasta amb la resta de l'habitatge. Aquesta part connecta amb can Serra mitjançant el pas elevat, i segurament era una estança noble que quedava seprada de la casa principal. | 08229-333 | Nucli de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | A partir d'una inscripció que es troba al final del carreró, pertanyent ja a can Ferrer, es pot deduir que la masoveria de can Serra ja existia l'any 1601. De fet, la tipologia constructiva sembla força antiga. Cap als segles XV i XVI el complex casteller de Claret dels Cavallers derivà en un mas. Aquests anys l'única casa situada a Claret dels Cavallers que apareix en els fogatges és can Serra. L'any 1505 hi ha constància del casament entre Joan Serra i Angelina. A partir d'aquest moment l'historiador Francesc Serra n'ha resseguit la genealogia, i fins a principis del segle XIX el cognom Serra va mantenir-se entre els propietaris del mas. El següent hereu fou Pere Serra, casat el 1540 amb Maria Feixes, de Coaner; Joan Serra es casà el 1565 amb Margarida. El 1587 al nucli de Claret dels Cavallers el mas Serra continuava sent el mas principal, que tenia una altra casa coneguda com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret dels Cavallers. Seguint amb la genealogia dels Serra, el següent hereu fou Pere, que es casà el 1606 amb Càndida; Joanna Serra es casà amb Pere Gras, pubill que adoptà el cognom Serra; el seu hereu, Pere Serra, es casà el 1625 amb Esperança; Josep Serra es casà amb Maria (del castell de Terrassola); Francesc Serra es casà el 1691 amb Maria Giol (de Sant Feliu Sasserra); Pere Serra es casà el 1720 amb Maria Navel; Francesc Serra es casà el 1743 amb Antònia Oller (filla del mas Oller, avui Oller del mas, de Manresa), Pere Serra es casà el 1771 amb Maria Massana (del mas Massana, de Fals). En aquesta època els Serra tenien també el mas Fumera de Castelladral. Anton Serra es casà el 1805 amb Francesca Casajoana (de Rocafort) i en segones núpcies amb Rosa Sanjust (de Serrateix). Anton era carlí i fou afusellat per les tropes liberals a Prades el 1833. El substituí com a hereu del mas el seu germà Joan Serra, casat amb Maria Galobardes. Cap dels seus fills no va sobreviure al matrimoni, i l'herència passà a una germana, Rita Serra, casada amb Tomàs Sanjunt i Palà. El següent hereu fou Pere Sanjust Serra, casat amb Magdalena Llordella. El següent hereu fou Pere Sanjust, casat el 1908 amb Maria del Miracle Casas, de Matamargó. A la generació següent entrà un pubill de cognom Torrentó, oriünd de Viver i Serrateix. A partir d'aleshores els propietaris mantenen aquest cognom. Entorn de 1920, però, van deixar-hi de residir de manera permanent i van quedar uns masovers, que vivien a la masoveria de can Serra. | 41.8213300,1.6468100 | 387618 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tot i que en el seu origen la funció d'aquesta casa ens és desconeguda en l'etapa final va ser la masoveria de can Serra i actualment es coneix amb aquest nom.Llinda en una paret nord que dóna a la galeria porticadai: 1796Llinda d'un portal a l'oest del carreró (de l'habitatge propietat ja de can Ferrer): 1601Inscripció al mur inclinat de reforç de la façana sud: 1852 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 62972 | Cal Masover del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-prat | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 228). | XX | Estructuralment es conserva bé però caldria rehabilitar-la. | Casa de pagès de dimensions modestes que, tal com indica el seu nom, era una masoveria del Prat i estava situada un Km al sud-est de la casa principal. Es tracta d'una edificació molt regular, construïda en una sola fase. És de planta gairebé quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el camí, presenta una composició perfectament simètrica, amb tres eixos d'obertures. Les de planta baixa estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, mentre que les superiors ho estan amb maó. Sembla que inicialment el portal principal era en aquesta façana i, en un moment donat, es modificà per adaptar la porta d'accés a la casa en una façana lateral. Els murs, de pedra semi-arrebossada, tenen poques obertures en els laterals i la part posterior. Al costat de migdia la casa té un petit jardí amb un pou decorat amb rajoles, igual que el portal lateral. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-119 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció, aquesta casa fou construïa l'any 1917 per Silvestre Vila, propietari del Prat, i era una masoveria d'aquest mas. No sembla que hagi sofert gaires modificacions des del seu moment de construcció. | 41.7894600,1.7153200 | 393255 | 4627198 | 1917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També es coneix com a Casa Nova del Prat.Inscripció sobre la llinda d'una finestra de migdia: SILVESTRE VILA 1917 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63163 | Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BOLÓS, Jordi; TORNER, Marta (1985). 'El Castellot de Castelltallat. Una construcció rural de la Baixa Edat Mitjana', Cardener, núm. 2, Cardona, p. 99-107. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 85). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2016). Col·lecció diplomàtica de l'Archivo Ducal de Cardona (965-1230), Fundació Noguera (Col·lecció Diplomataris, 71), Barcelona, p. 563-564. Doc. 366. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 23-26. VILA, J.M. (2002). 'L'Arqueologia dels masos'. L'Art Gòtic a Catalunya. Vol III. Arquitectura. Dels palaus a les masies. (coord. RIU, E). Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 242-245.</p> | XIV-XV | En ruïnes, li falta la coberta. Estructuralment els murs semblen estables. | <p>Casal medieval amb característiques de fortificació. Està situat a uns 1.300 m al sud-oest del castell de Castelltallat, i podria correspondre a una sala on residien els castlans o feudataris del castell o bé a algun estament senyorial, segons la tesi que defensa Xavier SITJAS (2010) i que considerem la més probable. O bé un mas fortificat pertanyent a pagesos enriquits, segons la tesi de Jordi BOLÓS i Marta TORNER (1985). El casal, actualment en ruïnes, es troba emplaçat a la carena de la Serra de Castelltallat, en contacte visual amb l'antic castell. Es tracta d'una construcció molt sòlida i pràcticament sense obertures, feta amb un aparell molt regular de carreus petits, disposats en filades i sense lligar amb morter. En diversos punts s'hi observen espitlleres. L'edificació és de planta lleugerament trapezial i mesura 11 x 8 m. Constava de planta baixa més un pis. La casa s'ha conservat dempeus fins a uns 10 m d'alçada, però ha perdut la coberta. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal format per un arc de mig punt una mica rebaixat, confeccionat per grans dovelles. Al costat de ponent d'aquesta façana es conserva una finestra amb traces del que devia ser un arc trilobulat. A les cantonades de la part posterior els blocs que la formen s'imbriquen, sobresortint de la façana, en previsió d'una amplicació de la casa per aquesta banda que no es va arribar a produir. Pels costats de ponent queden els fonaments d'antics coberts o construccions adossades i abundants enderrocs. A l'interior la casa es distribueix en dues habitacions, una de més gran, i una de més petita amb una porta adintellada que s'obre vers el sud-oest. Existí una primera planta, a la que s'accedia, en cas d'urgència, per la part posterior mitjançant una porta sobreelevada sobre el terreny. Possiblement hi havia també una escala de fusta a l'interior. Segons BOLÓS/TORNER (1985), a la planta baixa hi haurien les corts, al primer pis hi hauria el menjador, la cuina i una cambra amb la finestra més sumptuosa.</p> | 08229-286 | Demracació de Castelltallat | <p>L'existència d'aquest casal medieval ha despertat la curiositat i l'interès d'alguns estudiosos, però poques són les certeses que en tenim. El Casalot es troba situat en un pla que controlava els camins que pugen de la vall de Fonollosa i d'Aguilar a Castelltallat, a prop d'on creuaven amb el que transcorria per la carena de la Serra de Castelltallat. Els historiadors Jordi Bolòs i Marta Torner han fet un petit estudi monogràfic de caire arqueològic sobre aquesta casa, posteriorment revisat per Xavier Sitjas, amb unes conclusions força diferents. Però cap d'ells aporta documentació històrica. Sitjas considera que la construcció és una sala fortificada, que es va construir en una sola fase i que podria datar als segles XIV-XV. Per les característiques tipològiques considerem que això és força raonable. Per la seva banda, Bolós/Torner consideren que l'edifici és bàsicament del segle XV, que s'hauria bastit en diverses fases i que s'hauria sobrealçat. Tanmateix, les característiques homogènies de l'aparellat no semblen corroborar aquesta hipòtesi. Segons aquests autors es tractaria d'un mas fortificat pertanyent a pagesos benestants, més que no pas a una família senyorial. Una altra possibilitat que apuntem és en relació amb la tesi que ha formulat l'estudiós Josep Bastardas (2014), el qual sosté que entorn de 1130 la família vescomtal dels Cardona va introduir l'Orde del Temple en diferents punts de la serra de Castelltallat i, en concret, al triangle format pel castell de Castelltallat, Claret dels Cavallers i Vilalta, així com en una zona més a llevant d'aquesta serra. En aquest sentit, les característiques arquitectòniques del Casalot s'avindrien amb algun tipus d'establiment auxiliar del castell. Així, la hipotètica presència templera hauria portat a bastir una domus propera entre els segles XII-XIII. Segons Bastardas, en un document de 1135 sobre els dominis dels Cardona a Castelltallat es fa referència al 'placito de Castrum Talato' (RODRÍGUEZ: 563). El terme placito podria indicar que el castell incloïa alguna mena de dependència externa. El Casalot va ser habitat fins a principis del segle XX, però gairebé no ha sofert modificacions. Això ha permès que la construcció hagi quedat fossilitzada en la seva tipologia originària i molt arcaica.</p> | 41.7975400,1.6342500 | 386533 | 4628199 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63163-foto-08229-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63163-foto-08229-286-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També conegut com Castellot | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||
| 62974 | Can Misèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miseria | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 179). | XIX-XX | En ruïna. Sostre esfondrat. | Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, situada a la part mitja d'un serrat que mira cap al torrent de Sociats. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, de planta quadrada, que constava de planta baixa més un pis i golfes. La coberta (que no s'ha conservat) era a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es troba encarada al sud-oest i té un gran esvoranc a la part central, de manera que del portal només se'n conserva una peça del brancal. Els murs són de pedra, fets amb petits blocs escantellats i disposats més o menys en filades, i tenen poques obertures, algunes en forma d'espitllera. L'interior està compartimentat en tres cambres i, a la davantera, es conserva l'escala d'accés al primer pis. La casa té adossat el fonament d'una estructura de forma circular a l'angle nord-est i, a l'angle nord, una tina a la qual s'hi accedia per una rampa. Al costat nord-est, davant de la façana, hi havia un conjunt de coberts que només s'han conservat al nivell dels fonaments. Tot al voltant és ple de pedres dels enderrocs. | 08229-121 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia podria tractar-se d'una casa del segle XIX. Aquesta casa és una masoveria de cal Roig, probblement des dels seus inicis. Pel que sembla, fou aixecada en una sola fase constructiva. | 41.8069000,1.6985700 | 391892 | 4629155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com cal Sastre | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62993 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 62). | XV-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba al nucli de Claret dels Cavallers i ha estat des de sempre propietat de can Serra: un dels dos grans masos d'aquest nucli. La casa adopta una planta en forma de L i està adossat, per la part posterior, a uns corrals. Consta de planta baixa més un pis. Es tracta d'una construcció molt senzilla, que té l'entrada principal encarada a migdia. Consisteix en un portal emmarcat amb brancals de pedra i una llinda de fusta. La façana de llevant dóna a un marge de pedra seca. Els murs d'aquest costat són a pedra vista, mentre que la façana principal és arrebossada. A l'interior es conserven restes d'una tina força antiga. La casa està adossada a una construcció allargada formada per diferents dependències. Recentment s'ha afegit a la casa un cobert on es conserva una interessant bassa o viver medieval (documentat als segles XV-XVI). Es tracta de dos dipòsits connectats amb un sistema de filtratge de l'aigua pel mètode de decantació. | 08229-340 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Possiblement en el seu origen aquesta construcció constituïa un espai de serveis del mas de can Serra, del qual n'haurien quedat el viver (documentat als segles XV-XVI) i, possiblement d'època posterior, la tina. No es té notícia de quan es construí l'habitatge ni de les circumstàncies que el van motivar. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra dels segles XVIII o XIX. La casa ha estat sempre propietat del mas de can Serra de Claret dels Cavallers. Actualment hi viu una família que porta a terme una explotació agropecuària de caràcter ecològic i també rutes i activitats turístiques amb cavalls. | 41.8214700,1.6472800 | 387657 | 4630839 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada casa del PastorInformació facilitada per Pere Vidal | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63143 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Castelltallat, a la cruïlla d'un altre camí que va cap a can Prat Barrina, a uns 500 m de la masia de cal Pons i del nucli de Castelltallat. Es tracta d'una creu construïda l'any 1906, de tipologia força semblant a altres que es troben al municipi, com ara la creu de Fontanet. Destaca per un sòlid pedestal, que està format per dos grans blocs de pedra esglaonats (el superior amb les arestes inclinades). Al seu damunt hi ha una creu llatina de pedra, amb les astes de secció quadrada i acabades de forma trilobul·lada. A la cara principal, orientada vers migdia, té les següents inscripcions: JUAN PONS [F]ETA L'A[N]Y MCMVI. INRI. Per la part posterior té gravada una creu llatina sobre un triangle. | 08229-266 | Demarcació de Catelltallat | Aquesta creu va ser construïda l'any 1906 per Joan Pons. Es troba als peus del camí ral que passava per aquest sector. Durant la Guerra Civil fou destruïda, i reconstruïda de nou un cop acabada la contesa. Ha estat sempre un punt de trobada pels veïns de Castelltallat, especialment pels homes de Boixeda, el Mas i cal Pons per anar a Calaf. Era també punt de parada a berenar de camí de retorn de l'escola. | 41.7965600,1.6213100 | 385456 | 4628108 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada Creu de cal PonsTé un plafó informatiu de l'espai PEIN de la Serra de Castelltallat | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63400 | Roca Cavallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cavallera | 1738 | Paratge d'interès paisatgístic que té un interessant gravat antic. Es tracta d'una roca que sobresurt tot formant una petita cinglera al final de l'altiplà anomenat Pla del Mestre, uns 1.000 m al sud-oest del nucli de Sant Mateu. L'indret és especial sobretot perquè té unes esplèndides vistes cap al sud, fins a Montserrat. La roca natural aflora en una superfície d'uns 50 m, en forma d'angle i amb diverses esquerdes. En algun indret d'aquest lloc hi ha gravada a la roca una creu i el que sembla una data. Van ser identificades al final de la dècada de 1980 per Ricard Planas (de les Planes). Posteriorment aquesta zona va patir els incendis forestals i el gravat no ha tornat a ser identificat. Ocupava una superfície no més gran de 5 m2 i deu haver quedat coberta per la vegetació o sota una capa de terra. El gravat (del qual se'n conserva un dibuix) consisteix en uns números: 4 173[8?] i una creu llatina sobre un triangle (que simbolitza el mont Gòlgota). La creu té intercalat un punt a cadascun dels seus angles. Les xifres podrien interpretar-se com la data 1738, però no és ni molt menys un fet evident. També podria tractar-se d'algun altre tipus de referència o marca de terme, i en aquest cas podria tenir una major antiguitat. De fet, aquest punt constitueix el límit sud de l'altiplà de Sant Mateu. Pel que fa al tipus de creu que trobem en el gravat, en alguns casos apareix associada a la simbologia dels templers. Això és interessant perquè l'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi de la presència templera en una zona àmplia a l'entorn de la serra de Castelltallat. D'altra banda, a pocs metres del massís rocós i entre la vegetació, pel costat de llevant, s'hi observa una filada de pedres que sembla correspondre a la fonamentació d'alguna construcció. | 08229-547 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7865300,1.7259800 | 394136 | 4626860 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Ricard Planas en una roca propera hi ha un gravat similarInformació facilitada per Ricard Planas, de la masia de les Planes, i per Josep Bastardas | 94 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63241 | Cal Clotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clotet | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 22). | XX | Casa o torre construïda el 1950 i que segueix l'estil noucentista de postguerra. Està emplaçada a Salo i és l'edificació que més es diferencia de la resta de cases del poble, d'un estil més popular. Consta d'un cos principal de dues plantes, on hi ha l'habitatge, més un pati elevat i adossat al costat sud i un altre al costat nord. L'edificació es singularitza per diversos elements que li donen relleu, obrats o destacats amb maó: tribuna, porxo d'entrada i dues llucanes a la coberta. El conjunt té dues façanes rellevants. La primera, encarada a l'est i alineada amb el carrer, presenta a la planta baixa tres grans obertures que corresponien a l'antiga botiga que hi havia establerta. Al pis superior sobresurt una tribuna central flanquejada per un balcó a cada banda. La segona façana, encarada al nord, dóna a un pati i té com a element destacat el portal amb porxo que dóna accés a l'habitatge per la planta superior. La façana sud té algunes finestres, mentre que el mur posterior és arrebossat amb ciment i només té un petit balcó com a element d'interès. La coberta, a quatre vessants, destaca per les dues llucanes (una amb tres obertures i l'altre amb un òcul) i un interessant ràfec amb cabirons de ciment. | 08229-380 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a cal Clotet, antigament en aquest solar hi havia tres cases: cal Jaume, cal Cosme i cal Galls. Els anys de postguerra Joan Clotet Vila va unificar les propietats i el 1950 hi construí la torre actual. Anteriorment la família Clotet havia viscut en diferents cases d'aquest sector, en les quals tenien botiga. Joan Clotet tenia un camió i es dedicava a transportar i comerciar, a més de fer anar la botiga que, amb la nova edificació, ocupava tota la planta baixa. Pels volts de 1959 va marxar a Lleida i la botiga va quedar tancada. Posteriorment va tenir altres negocis en diferents indrets. Actualment la casa continua sent propietat dels Clotet. | 41.8449600,1.6440900 | 387433 | 4633451 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63241-foto-08229-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63241-foto-08229-380-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa de ceràmica al portal: 1950Informació oral facilitada per Francesca Clotet Clotet (Paquita) | 98|106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63291 | Cal Fuster de Roquerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-roquerols | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 23). | XIX-XX | Casa rural de dimensions modestes emplaçada, juntament amb la de Roquerols, en una esplanada vora la riera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis) amb un cobert d'orientació esbiaixada adossat a ponent i un cos més baix adossat a llevant. La façana principal, encarada vers el sud-est, presenta una estructura molt simple, amb un portal lateral i tres finestres al pis superior emmarcades amb maó. Modernament s'hi ha habilitat una escala que dóna accés directament al primer pis. Tots els murs són arrebossats amb ciment i només queden visibles les pedres cantoneres. Els baixos de la casa s'han habilitat per acollir un restaurant. | 08229-430 | Demarcació de Salo | L'origen de les tres cases que hi havia al sector de Roquerols (la coneguda amb el mateix nom de Roquerols més cal Fuster de Roquerols i cal Perico de Roquerols) tenen el seu origen en una serradora que els amos del poderós mas de les Cases de Matamargó (Pinós) van instal·lar en aquest lloc al voltant de 1876. Cal dir que els Casas posseïen diversos masos en aquesta zona. Era una de tantes serradores que funcionaven, mitjançant una roda hidràulica, a les ribes de la riera de Salo. La serradora va funcionar fins a la dècada de 1960, però després del seu tancament els amos van desmuntar les instal·lacions, se'n van emportar les peces i actualment no en queda cap rastre. Roquerols és la casa més gran i situada en una cota més alta, ja que era on vivia algun membre de la família Casas. A cal Fuster hi ha una pedra amb inscripció del 1876 que fa referència a Josep Casas i Gibert. Es tracta d'algun membre d'aquesta família que devia ser l'impulsor de les cases. En les altres dues, més petites, hi vivien treballadors de la serradora. Entorn de 1965 Anselm Montalà Tristany i la seva esposa, Maria Coma Serra, van establir-se com a masovers a cal Fuster de Roquerols. Al cap d'uns anys van comprar les tres cases al que aleshores n'era el propietari, Ramon Casas Boladeras. Anselm Montalà portava una granja i feia també de transportista amb un camió. Entorn de 1992 Maria Coma i la seva filla, M. Àngels Montalà Coma, van obrir un restaurant a cal Fuster de Roquerols que encara està en actiu. Per això van adaptar els baixos de la casa, mentre que actualment la seva residència és a Roquerols. Pel que fa a cal Perico de Roquerols, fins la dècada de 1970 encara era habitada per uns llogaters. Més endavant fou enderrocada i actualment no en queden pràcticament rastres. | 41.8432200,1.6361000 | 386767 | 4633269 | 1876 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63291-foto-08229-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63291-foto-08229-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63291-foto-08229-430-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pedra encastada a la façana de ponent: José Casas y Jibert año 1876Informació oral facilitada per M. Àngels Montalà Coma | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63208 | Claret dels Cavallers (església primitiva i cementiri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-dels-cavallers-esglesia-primitiva-i-cementiri | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. | X-XVI | Estat desconegut, però possiblement força arrasat | Possibles restes d'una primitiva església junt amb el seu cementiri al nucli de Claret dels Cavallers, que es troben uns 30 m al nord-oest d'on hi havia el castell. Concretament, en un petit promontori que sembla en part format artificialment, i que està situat al costat del turó on hi havia el castell. Ambdós turons estan separats per una vall que podria haver estat foradada també de manera artificial mitjançant l'extracció de pedra per a les construccions del castell. A l'entorn d'aquest promontori, sota el qual s'hi podria localitzar la primitiva església vinculada al castell, els propietaris de can Serra de Claret dels Cavallers hi han recollit en els darrers anys diverses restes òssies humanes, que podrien correspondre al cementiri. També hi ha localitzat com a mínim un enterrament amb lloses del tipus cista. Al segle XVII hi ha constància que s'ordenà la construcció d'un cementiri nou, que és el que actualment es troba al costat de l'església. Això indicaria que fins aquella data hi havia un altre cementiri. L'actual església de Sant Pere de Claret dels Cavallers és una obra dels segles XV-XVI, tot i que probablement amb parts d'origen romànic. | 08229-339 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8217500,1.6461800 | 387566 | 4630871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63208-foto-08229-339-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Pere Vidal | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63422 | Cal Rutllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rutllat | XIV-XVII | En ruïnes, entorn abandonat | Antic mas actualment en ruïnes emplaçat en un coster, a la vora sud d'un camí ascendent, prop del torrent de Claret dels Cavallers. Se'n conserven restes dels murs fins a una alçada d'un metre aproximadament, els quals conformen un cos residencial de planta més o menys quadrada, compartimentat interiorment amb unes quatre estances. La tipologia constructiva i les restes visibles denoten una obra força arcaica, de tradició medieval, amb un aparell fet de pedres allargades. La casa deu fer força temps que es va abandonar i ha conservat, per tant, l'estructura originària, sense cap modificació moderna. Al costat de ponent i als laterals s'hi observen restes d'antics coberts i marges de pedra seca de bona qualitat. | 08229-569 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància documental de l'existència d'un mas Rutllat o Rutllan per referències indirectes en documents. Per exemple, en un document de can Serra de 1941 s'esmenta com a afrontament la carena de cal Rotllan. Tot i que ja fa molt temps que la casa es troba en ruïna, gent gran de la zona encara guardava memòria de la seva ubicació i del nom del mas. A partir d'aquesta informació poc concreta, es pot deduir que es tractaria d'un mas força antic, probablement d'origen medieval, i que hauria estat abandonat en un moment força reculat. | 41.8213400,1.6519000 | 388041 | 4630818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mas que apareix denominat com cal Rutllat o cal Rutllan.Aquest mas no consta al Catàleg de masies del municipi.Informació facilitada per Pere Vidal. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63168 | Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codony | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 67). | XVII-XXI | En procés de rehabilitació | Masia de dimensions modestes, emplaçada vora el torrent anomenat la Rasa, força a prop de Roters i uns 2 km a l'oest de Claret de Cavallers. Actualment se'n conserva el cos residencial, mentre que la pallissa i un corral que hi havia adossat es van destruir en un dels darrers incendis forestals. El cos residencial és de planta rectangular, i consta de planta baixa més un pis i golfes. La casa té dos portals adovellats: una a la façana de migdia, situat a l'interior d'un porxo que ha estat refet en pedra l'any 2003. Antigament aquest porxo amb galeria superior era obrat amb maó i tenia una forma similar a l'actual. L'altre portal es troba a la façana nord. Antigament per aquest costat hi passava el camí i sembla que aquesta era l'entrada habitual. Fa uns anys es van enderrocar les dependències d'un celler que hi havia adossat a aquesta façana. I a l'angle nord-est hi havia el corral. Els murs de la casa són de pedra. A la façana de llevant es poden observar una diversitat de finestres de distribució irregular. Les antigues eren emmarcades amb maó i l'any 2003 foren remodelades. L'interior de la casa, que es distribueix en tres crugies, ha conservat força integrament la tipologia tradicional. També es conserven dues tines cilíndriques. | 08229-291 | Demarcació de Castelltallat | Els masos Roters i Codony apareixen en referències documentals anteriors al segle XII. Tenim el dubte, però, de si el mas Codony originari és l'actual Codony o el Codonyot. El Codonyot està molt ben situat al cim d'un turó i la construcció té un aspecte antic. Des de temps immemorials el Codonyot ha estat unida a Roters. Així, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. A l'interior de la masia del Codony es conserven dues llindes del segle XVII. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. La casa tenia també una teuleria i un viver al costat de la font del Codony. Des d'aquí es regaven els horts i l'aigua es canalitzava mitjançant una canonada de plom cap a un safareig que hi havia davant de la casa, on ara hi ha un petit cobert. | 41.8158100,1.6359000 | 386702 | 4630225 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63168-foto-08229-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63168-foto-08229-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63168-foto-08229-291-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda interior: 1661Informació facilitada per Josep M. Feixas, de Roters, i per Josep Bastardas | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63286 | Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrafita | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 1). | XVII-XX | Masia de petites dimensions emplaçada al cim d'un promontori vora el naixement de la riera de Santa Susanna. La casa s'assenta sobre la roca natural que aflora en diferents punts d'aquest turonet. D'aquí el nom de Pedrafita o Perafita. La casa és actualment de planta quadrada, amb un cos davanter adossat, i consta de planta baixa més dos pisos. El nucli originari és força més petit i es trobava a la part posterior de la casa. Sembla que era una petita quadra per a animals que s'anà ampliant cap al sud. L'any 1907 es construí el cos adossat a la façana davantera i ja més recentment els actuals propietaris han engrandit la casa per la part de llevant. Així doncs, la façana principal, encarada a migdia, queda coberta per aquests cossos. A les façanes de oest i nord són visibles els murs originaris, amb un parament de maçoneria i finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. | 08229-425 | Demarcació de Salo | El mas Pedrafita o Perafita estava inclòs en un àmbit territorial al voltant de l'església de Santa Susagna que formava una petita quadra jurisdiccional. Aquesta església està documentada des de l'any 966. L'any 1597 la quadra de Santa Susagna estava sota el domini de l'abat de Cardona, i posteriorment aquest domini quedà englobat en el terme del castell de Salo (BENET et al., 1988: 410). No coneixem notícies antigues referides en concret al mas de Perafita, que podria tenir un origen força antic. Almenys des del segle XIX la família propietària eren els Santa Susanna, del mas proper amb aquest mateix nom emplaçat al costat de l'església de Santa Susagna. Posteriorment, probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX, aquests propietaris van construir també la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. El mas de Perafita era habitat per masovers. Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas hi va entrar com a masover. Al cap d'uns anys, però, va passar a fer també de masover al mas de Santa Susanna. A mitjans de segle XX els masovers eren Francesc Vidal i la seva esposa Rita Rojas Carol. Anteriorment també havien estat uns anys de masovers a Santa Susanna. A principis de la dècada de 1970 van marxar a Manresa. L'any 1973 la casa fou adquirida per Patrick Mills i la seva esposa Valerie Mills, d'Austràlia i la Gran Bretanya respectivament, que encara en són els propietaris. En els anys posteriors han fet nombroses obres per rehabilitar la casa, engrandir-la i adequar-ne l'entorn. | 41.8687000,1.6441600 | 387481 | 4636087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63286-foto-08229-425-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda en un portal interior de la casa: 1677 (aquesta inscripció és procedent d'una altra casa i la data és retocada).La casa és coneguda amb el nom de Pedrafita o PerafitaInformació oral facilitada per Patrick Mills i Lluís Rojas Jové | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63210 | Cal Caputxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caputxi | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 138). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 86. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un coster de la Serra d'Aubessa, al nord de la demarcació de Coaner i en una ubicació força aïllada. Es tracta d'una edificació de planta quadrada amb un seguit de coberts aïllats al sud i l'est. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, té una distribució força regular, amb un portal al centre, tres finestres al primer pis i una a les golfes. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, en alguns casos de manera combinada amb maó. La resta de façanes té menys obertures però de característiques similars. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat. Són interessants els diferents coberts de la casa, que han mantingut la seva tipologia originària i força arcaica. Un d'ells conserva una tina. | 08229-349 | Demarcació de Coaner | Segons dades de l'arxiu parroquial l'any 1786 en aquesta casa hi vivia Francesc Bascompte i la seva família (VILADÉS, 2012: 86). per la seva tipologia constructiva la casa podria correspondre a una obra dels segles XVIII o XIX. Les dues inscripcions conservades indiquen que s'hi devien fer obres importants a mitjan de segle XIX, però no es pot descartar que tingui un origen anterior. | 41.8491400,1.7011900 | 392181 | 4633842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal principal: 1861Inscripció al cobert sud: 1849 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63240 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 26). | XIX-XX | Casa rural, de dimensions força grans, emplaçada al poble de Salo. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat al nord, d'una sola planta, així com un gran cobert aïllat més al nord. La façana principal és encarada al sud-est i alineada amb l'únic carrer del poble de Salo. Es distribueix de manera regular en base a tres eixos d'obertures. A l'eix central hi trobem el portal, un balcó i una finestra rematada amb arc. Als dos laterals hi ha finestres. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la superior central, en forma d'arc. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. A la façana sud hi ha tres finestres de distribució més irregular. El cos adossat té les obertures emmarcades amb maó i sembla una construcció posterior (de finals del segle XIX o començament del XX). A la part posterior té un porxo. Així mateix, el gran cobert aïllat és una edificació de característiques industrials (aixecat l'any 1950), amb dues plantes i grans obertures al nivell superior. | 08229-379 | Poble de Salo, s/n.. Demarcació de Salo | El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al costat de la parròquia i al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Les cases que trobem en aquest sector són petites, entre mitgeres i d'estructura complexa. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. Pel que fa a aquesta casa en particular, originàriament era coneguda com a cal Ferrer de la Creu, i encara consta així en la inscripció del balcó, de l'any 1866. En efecte, era la casa del ferrer i estava al costat de la creu de terme de Salo. La ferreria era junt al molí que hi havia una mica més avall, a l'actual casa que avui es coneix com el Ferrer de la Creu. En els seus orígens la família propietària eren una branca dels Esquius que tenien el Molí de Salo. Un fadristern dels Esquius va marxar de la casa mare per crear un altre molí. Això devia ser a la primera meitat o mitjans de segle XIX (segons la inscripció de la casa, el 1866), unes quatre generacions anteriors a l'actual propietari. Aquesta nova branca dels Esquius tenien el molí i la ferreria una mica més avall, al costat de la riera, i vivien a la casa del poble. A mitjan segle XX Emili Esquius Morros va dividir l'heretat en dues parts, una per a cadascun dels seus fills mascles. A Josep Esquius Palà li va tocar la casa del poble, i a Francisco Esquius Palà li va tocar el molí i ferreria. Josep Esquius va posar un forn de pa a la casa del poble, el qual va estar en funcionament fins al final de la dècada de 1960. D'aquí ve el nom actual de cal Forner. Més tard s'hi va instal·lar una petita botiga i també un bar, que va subsistir fins a la dècada de 1980. El 1950 es va construir el gran cobert aïllat que s'aixeca al nord de la casa. Entorn de 2003 els fills del forner es van vendre la casa a l'actual propietari: Santi Baldomà. | 41.8436500,1.6429600 | 387337 | 4633307 | 1866 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63240-foto-08229-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63240-foto-08229-379-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó: 1866 FARRE DE LA CREUInscripció al gran cobert aïllat: 1950Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63260 | Plaixats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaixats | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 37). | XIX-XX | Algunes parts, sobretot els coberts, es troben en estat d'abandó | Masia de petites dimensions emplaçada en un altiplà entre la riera de Salo i el torrent de la Vena. La part residencial està formada per dos cossos adossats amb planta en forma de L, amb coberts adossats a nord i sud, així com una construcció aïllada corresponent al femer. El cos més antic és el que es troba situat al nord, mentre que el de ponent sembla una continuació del primer. És més senzill i té la coberta a un sol vessant. Els dos, però, comparteixen unes característiques constructives similars i semblen bastits amb poc temps de diferència. Les façanes principals d'ambdós cossos presenten una estructura semblant, amb un portal cadascun, una petita finestra lateral i, a la planta superior, dues obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i algunes tenen l'ampit motllurat. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de murs pràcticament no són visibles obertures. Els coberts han conservat de manera força íntegra la seva tipologia arcaica. El de migdia consta de dues plantes. En els que es troben al nord, parcialment en ruïna, s'hi observa una tina cilíndrica. També és interessant el femer, de dues plantes i amb la característica volta de pedra que cobreix la part inferior. | 08229-399 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. La inscripció conservada del 1881 podria indicar una reforma feta aquest any. | 41.8419500,1.6519700 | 388082 | 4633107 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63260-foto-08229-399-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó de la façana sud: 1881 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63196 | Can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 61). | XVI-XIX | Fa anys que resta deshabitada. En procés de rehabilitació | Masia de grans dimensions i històricament molt important, situada al lloc de Claret dels Cavallers, que es troba en una serra paral·lela a la de Castelltallat però més al nord, just al punt de confluència entre la riera de Coaner i una altra coneguda com la Rasa d'Utgés. Junt amb can Serra, és un dels dos grans masos que hi ha a Claret dels Cavallers i que es troben en part units formant un petit carreró intermedi, ja que en un principi pertanyien a la mateixa família. Can Ferrer es troba a la part baixa, tancant el nucli per la banda sud-oest. Aquest casal és més modern que can Serra, i ha estat construït amb una estructura molt més regular. És de planta més o menys rectangular, i té adossat a ponent una petita caseta que està datada el 1601 i és més antiga que el mas principal. Aquest habitatge conserva una tina força antiga, sense rebestir amb cairons. El mas principal consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada vers el nord-est, reflecteix una distribució en tres crugies. Al centre té un portal adovellat, amb un balcó al seu damunt. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i el mur és fet amb un parament força regular, fet de petits carreuons. A la seva dreta aquesta façana té adossat un cos (actualment semiderruït) que aplegava les estances on normalment feien vida els seus propietaris. La façana del sud-est és de característiques similars que la principal, i també força regular. Les obertures (finestres i un balcó) es troben als dos pisos superiors, mentre que la part baixa només té alguna petita espitllera. En aquesta banda el mur té una gran alçària, a conseqüència del desnivell del terreny, i la casa té adossats uns coberts (actualment semi-derruïts), sense obertures i amb aspecte de muralla. La façana que ve a continuació, encarada a migdia, també és de gran alçada i amb característiques de muralla, igual que la masoveria de can Serra, adjacent. Pel que fa a la façana nord-oest, que dóna a la part alta i al carreró intermedi amb can Serra, és només de dues plantes. Ha estat remodelada amb un portal rematat amb arc escarser (amb inscripció de 1894) i diverses finestres emmarcades amb pedra picada. Al mateix lloc de Claret dels Cavallers hi ha la masoveria de can Ferrer, situada al sud-est del nucli, així com una altra construcció aïllada corresponent a una pallissa, situada a l'extrem sud. | 08229-327 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El lloc de Claret dels Cavalleres és documentat ja l'any 1031. És possible que aleshores ja hi haugés un castell. L'església és documentada el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). Als segles XIII i XIV era parròquia. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que entorn de 1135 Claret dels Cavallers va entrar sota el domini de la milícia de l'Orde del Temple, juntament amb altres llocs a ponent de la serra de Castelltallat (Vilalta i el castell de Castelltallat) i també a llevant de la mateixa. Posteriorment, amb la dissolució d'aquest orde a principis del segle XIV, o possiblement ja abans, el lloc retornaria als Cardona, que n'haurien conservat el domini directe. D'altra banda, Albert FÀBREGA (2008) aporta informació sobre famílies de rang inferrior als Cardona que, a partir del segle XIV, van exercir drets senyorials sobre el castell de Claret dels Cavallers, com els Sant Guillem, els Sescomes i, sobretot, els Peguera. El complex casteller derivà en el mas de can Serra, documentat ja al segle XV. En un principi la casa situada al sud era coneguda com can Serra de Baix. És a partir de l'any 1587, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, que aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret de Cavallers. El següent hereu fou Pere Ferrer, casat el 1616 amb Agnès (de Monistrol de Calders). El 1610 havia rebut el mas Ferrer de les Basses, situat a la Molsosa, i el 1619 s'adquirí el mas Corbera. El següent hereu fou Manuel Ferrer, casat el 1636 amb Jerònima Jaumandreu (de Fals) i en segones núpcies amb Mariàngela Guilanyà (de Navès); el seguí Francesc Ferrer, casat el 1656 amb Caterina Guilanyà; Joep Ferrer, casat el 1685 amb Maria Vila (d'Artés). El 1710 es va vendre el mas Ferrer de les Basses. El següent hereu fou Francesc Ferrer Vila, casat el 1715 amb Teresa Fàbrega Pilar, filla d'un ciutadà honrat de Barcelona. Pere Ferrer Bastardes es casà el 1761 amb Caterina Semí Vallbona, de Sant Salvador de Torreolla. Pere Ferrer Semís es casà amb Antònia Feixes (de les Feixes de Coaner). Miquel Ferrer Feixes es casà el 1833 amb Teresa Viladés Parcerisses (de Sant Amanç de Rajadell). Josep Ferrer Viladés es casà el 1859 amb Maria Trulls (de Castelltallat). En un inventari de 1885 la família posseïa els masos Ferrer, Corbera, Soler de la Bena i Torribalta. L'any 1893 Josep Ferrer edificà una altra casa al mateix poble de Claret, enfront del portal del corral. El següent hereu fou Miquel Ferrer Trulls, que el 1897 es casà amb Maria Torres Vilar (de Riells). El seu fill, Josep Ferrer Torres, es casà el 1931 amb Josefa Giró (de Sant Celoni). L'any 1905 es construí una nova casa davant la font del Roure, i el 1910 Miquel Ferrer va fer instal·lar gas acetilè al mas. L'any 1911 el carrer de Claret dels Cavallers es va remodelar, separant la casa Ferrer de can Serra pel pastadó de can Ferrer. Anteriorment, el carrer passava per sota de l'eixida de can Serra. El 1923 la família havia quedat molt reduïda i es traslladà a una casa de Súria. Entorn de 1960 la casa va quedar totalment deshabitada i, més recentment, l'heretat ha estat dividida en nou parts que han anat a parar a diferents hereus. Entre ells s'han repartit tres habitatges a Claret dels Cavallers més altres masoveries que pertanyien a la finca: Torriblata, Fontfreda, cal Fuster o Corbera. | 41.8213300,1.6470500 | 387638 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63196-foto-08229-327-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del balcó de la façana principal: Miquel Ferrer 1859Llinda d'un portal a l'oest del carreró: 1601Llinda de la porta balconera de la façana sud: 1859Portal de la façana que dóna al carreró: 1894 (amb una creu i diverses ferradures) | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63120 | El Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 36, 43, 64, 69, 88, 90, 91, 127, 128, 132, 160, 161, 185. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núms. 69 i 70). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada en un altiplà sobre la riera d'Otgers. Consta d'un cos residencial de planta quadrada que ha tingut ampliacions successives per la banda de llevant. La casa es troba acompanyada per diversos coberts a migdia, alguns de construcció recent, incloent-hi un que s'ha adaptat com a allotjament rural amb la denominació de Caseta de l'Era. La casa principal consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al nord, ha estat força modificada per les obres d'ampliació recents. Ara s'hi pot veure un cos més baix, recentment remodelat, i un porxo modern. Per aquest costat la casa també s'ha dotat d'una terrassa. La part més antiga de la construcció és visible a les façanes de ponent i migdia, on queden algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i altres amb maó. Pel que fa a la Caseta de l'Era, es tracta d'una construcció amb dos cossos adossats que, per la part posterior, té dues plantes. Antigament era un corral i tenia una part obrada amb totxo. Entorn de 1995 l'edificació es va rehabilitar i la part de totxo es substituí per pedra, seguint l'estil tradicional. | 08229-243 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa deu ser una construcció de finals del segle XIX, tal vegada del 1881, segons indica l'única llinda que té una inscripció. L'àvia de l'actual propietària era Francisca Mas Gras. Era afillada, ja que els anteriors propietaris no havien tingut fills, i fou l'hereva. Es va casar amb Ramon Selves Duocastella, que venia de cal Cucala. Posteriorment, durant uns anys els seus fills van marxar a Calaf i a la casa s'hi van quedar uns masovers. El que havia de ser l'hereu va trobar un bon partit i es quedà a Calaf, mentre que el germà segon, Lluís Selves Mas, va tornar per fer-se càrrec de la casa del Marquet. La pubilla va ser Pilar Selves Palà, que es casà amb Pere Duocastella (de la masia de Biosca). Són els actuals propietaris. En els anys més recents els propietaris han reconvertit els coberts que hi havia adossats davant la casa i a llevant per ampliar la vivenda. Entorn de 1995 van rehabilitar un antic corral per tal de destinar-lo a allotjament rural, junt amb altres cases de la propietat: la Cabana i ca l'Alegre. | 41.8135300,1.6027400 | 383944 | 4630017 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'una finestra de la façana posterior: 1881Informació oral facilitada per Pere Duocastella i Pilar Selves | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63211 | Ca la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-vena | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 49). SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular), p. 15. | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un altiplà entre la riera de Coaner i el torrent de l'Avena. L'habitatge principal és una construcció de planta quadrada que té un cobert (refet modernament) adossat al sud. Consta de Planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una obra força regular, que sembla aixecada en una sola fase (probablement el 1769). La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simètrica, amb un portal central (fet amb dovelles que formen un arc rebaixat) i tres finestres al primer pis. S'hi observa, però, una gran esquerda que va haver de ser reconstruïda, tal vegada a conseqüència d'un llamp. El mur és de maçoneria, a pedra vista, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte una de la part reconstruïda que és feta amb maó. La resta de façanes tenen menys obertures i més petites. A l'angle nord-oest la casa té adossada un petit cobert corresponent a una tina. | 08229-350 | Demarcació de Salo | Antigament aquesta casa era una masoveria de les Feixes de Coaner. Tal com informa la inscripció d'una finestra, va fer l'obra Martí Feixas l'any 1769. Martí Feixas Amat (1704 - 1769) era l'hereu del gran mas de les Feixes de Coaner. Els Feixas eren una de les famílies pageses més poderoses de Coaner, i en aquesta època solien tenir molts fills. Martí en va tenir 12. És probable, doncs, que fes construir aquesta casa per un dels seus fills fadristerns, justament l'any que va morir, el 1769. Més endavant la casa era habitada per masovers. Entorn de 1950 Ramon Duocastella Rovira hi va venir també com a masover, i després va comprar la propietat. Venia del mas Coll, de Matamargó. El seu fill, Lluís Duocastella Mercadal, n'és l'actual propietari. L'incendi forestal de 1998 va afectar la casa. Els coberts es van cremar i la teulada va haver de ser refeta. | 41.8291400,1.6362700 | 386756 | 4631705 | 1769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63211-foto-08229-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63211-foto-08229-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63211-foto-08229-350-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'una finestra a la façana principal: A FET FER MARTI FEXAS LA PRESEN OBRA EN LO ANY 1769Inscripció sorgida a la casa i actualment en el graó d'una escala lateral: MDCCCLVIIIInformació oral facilitada per Lluís Duocastella Mercadal | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63248 | L'Estudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestudi-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 27). | XX | Casa rural, de dimensions mitjanes, emplaçada al poble de Salo i que antigament havia estat l'escola. És una edificació aïllada que es troba al costat d'un camí que baixa pel cantó de llevant. És de planta rectangular i es troba assentada en un terreny amb fort desnivell. Per això la part davantera té planta baixa més un pis i la part posterior consta d'una planta suplementària semisoterrània. L'edificació és força regular i sembla aixecada en una sola fase. La façana principal, encarada al nord-oest, té dues portes. La de la planta baixa donava accés a l'habitatge del mestre. La del pis superior donava accés a l'escola mitjançant un pont que comunica amb la part alta del camí. Al costat d'aquesta porta n'hi ha una altra d'idèntica però actualment inoperativa, ja que dóna al buit. Els murs laterals i posteriors de la casa, fets de maçoneria i actualment a pedra vista, tenen altres finestres de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa ha conservat molt bé la tipologia i el volum originari. | 08229-387 | Poble de Salo, s/n. Demarcació de Salo | Tal com indica la inscripció conservada, és possible que la casa fos aixecada per Jaume Clotet l'any 1907. En un moment donat es destinà a escola, de manera que la planta superior acollia les aules i a la planta inferior hi vivia el mestre. A la segona meitat del segle XX era una escola nacional mixta. Joan Esquius recorda algunes de les mestres, vingudes de diferents províncies d'Espanya: Maria Lamuza, Paquita Sancho o Carmen Peláez. L'escola es va mantenir fins al final de la dècada de 1980. | 41.8435000,1.6433600 | 387370 | 4633290 | 1907 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63248-foto-08229-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63248-foto-08229-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63248-foto-08229-387-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la porta superior esquerra de la façana principal: JAUME CLOTET 1907Informació oral facilitada per Joan Esquius Puig, de cal Ferrer de la Creu | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63133 | Governa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/governa | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 65, 85, 106, 135,151, 156, 157, 221. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 99). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Aquesta masia es troba adossada a una altra, anomenada cal Genís Vell. És una particularitat que també trobem en altres masos propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Així, el cos residencial de Governa, de planta rectangular, té adossat a l'angle nord-est cal Genís Vell (en ruïnes) i al costat de migdia una àmplia àrea de coberts. Més a llevant trobem dues construccions aïllades: una interessant pallissa i la capella nova de Santa Eugènia de Governa. La masia conserva un aspecte força arcaic, amb murs fets amb un aparell fet de carreus petits i de disposició irregular i, en general, amb poques finestres i petites, cosa que li dóna una aspecte de fortalesa. El mas veí de cal Genís també conserva una tipologia constructiva antiga, amb part d'obra feta amb opus spicatum. La masia de Governa s'ha format almenys en tres fases constructives, que són ben visibles al mur nord. La part més antiga podria correspondre a l'angle nord-oest. D'aquí la casa s'hauria ampliat cap a ponent i també cap al sud, probablement al segle XVIII, segons indiquen algunes inscripcions. La façana principal, encarada vers ponent, és molt austera. L'existència de dues grans esquerdes semblen indicar que aquest sector es va haver de refer després d'un esfondrament, tal vegada fruit d'un terratrèmol. La reconstrucció es devia fer de pressa, de manera que aquesta part conté alguns elements de tipologia diferent (com ara les dues finestres) o bé que semblen reaprofitats, com una pedra d'un forn. A la part dreta, corresponent ja a l'ampliació del segle XVIII, hi ha el portal, adovellat. A la façana de migdia les obertures, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra, són lleugerament més grosses, però tota aquesta part queda parcialment tapada per la presència d'un gran cobert, situat en un terreny amb desnivell. | 08229-256 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Tal com hem indicat, al segle XVIII la casa va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. D'aquest època (1768) es conserva una inscripció que fa referència a un altre membre de la família Governa, que aleshores devia ser l'hereva: Maria Governa. En els darrers temps estava unit al mas Selves, proper al nucli de Castelltallat i junts constituïen una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou el polític Joan Selves i Carné (1898-1934). Més tard, l'heretat es partí i les filles del van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. A mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari. | 41.7911100,1.6168700 | 385077 | 4627508 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana principal, part dreta: 1773 i 1849 (al portal)Inscripcions a la façana de ponent: 176? I 1775Inscripció a la façana nord, al tram central: 1766Carreu amb una interessant inscripció (decorada amb flors als laterals) reaprofitat al portal de la pallissa: MARIA GOVERNA A FET FER LO PREZEN 1768Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 119|85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63182 | Selves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/selves | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 18, 26, 38, 110, 111, 135, 137, 150-154, 156-158, 182-185, 198. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 103). | XV-XX | Masia de grans dimensions situada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. La casa es troba molt ben emplaçada al cim d'un turonet força dominant, amb bones vistes i amb contacte visual amb el turó on hi havia el castell de Castelltallat, molt proper. El conjunt adopta una planta irregular, fruit de múltiples ampliacions des d'un nucli originari més reduït. Consta de planta baixa més dos pisos. La part més antiga és la del sector nord-est, on trobem uns murs de molt bona qualitat, fets amb carreus petits però ben escairats i disposats en filades. Per aquesta banda la construcció, molt alta, té un aspecte de casa fortificada. S'hi conserva una petita finestra amb un interessant arc mixtilini de tradició renaixentista. D'aquest nucli inicial la casa s'amplià cap al sud i l'oest. Actualment la façana principal és la de migdia, i queda pràcticament tapada per un petit pati davanter amb coberts. Al primer pis d'aquesta façana s'hi ha afegit una galeria amb tres arcades. La façana de ponent sembla obra ja del segle XIX, i l'any 1953 s'hi va adossar una escala d'inspiració gaudiniana que permet accedir al pis superior. A l'angle sud-oest hi ha adossat un petit habitatge que era la masoveria. A la part de ponent, separada del conjunt, trobem una interessant pallissa, amb una gran obertura en forma d'arcada i cobert voladís a la part davantera. Al costat nord hi ha adossat un cobert més baix. | 08229-313 | Demarcació de Castelltallat | En un turó molt a prop d'aquesta casa hi ha vestigis d'un poblat ibèric. Amb una posició també dominant i molt propera a l'antic castell de Castelltallat, les Selves devia ser un dels masos primerencs que en època medieval es va establir al voltant d'aquesta fortalesa, com Governa, Soldevila o cal Pons. Igual que altres masos de la zona, té la particularitat d'estar situat gairebé a tocar d'un altre mas, en aquest cas cal Vinyes Vell. Segons dades del cadastre, consta que ja existia el 1492. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona el mas Selva consta que era propietat de Jaume Vutgés o Utgés i Selva. No pagava cens com la majoria de masos, sinó només el delme i carnelatge. Des del seu nucli originari a la part nord-est, amb un tipus de construcció que sembla una fortificació, el mas va créixer i va prosperar durant els segles XVII, XVIII i XIX. Està clar que era un dels masos principals de Castelltallat, però no en coneixem gaires notícies antigues. Almenys en els darrers temps Selves estava unit al mas Governa i era una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou Joan Selves i Carné (1898-1934): un influent periodista, advocat i polític durant la segona República. Quan era petit la seva família es traslladà del mas Selves a Manresa. Joan es llicencià en dret i exercí com a advocat. Durant el període republicà fou el primer alcalde de Manresa i més tard ostentà diversos càrrecs al govern de la Generalitat: conseller d'Agricultura i Economia, de Governació, comissari d'ordre públic i Governador General de Catalunya. Morí el 29 de juny de 1934. En èpoques més recents a la masia de Selves hi havia masovers, i diversos membres de la família Selves hi anaven a estiuejar. La propietat ja s'havia partit i les filles del propietari van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. | 41.7882900,1.6319600 | 386326 | 4627175 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63182-foto-08229-313-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana de ponent: 1827Porta sobre l'escala lateral de ponent: 1879Inscripció a l'escala de ponent: 1953Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63338 | Resclosa i canal de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Resclosa i subsegüent canal de l'antiga fàbrica de la colònia Valls de Torroella, emplaçada al riu Cardener. Concretament, uns 200 m al nord de la fàbrica, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. La resclosa té una planta marcadament corba i segueix una orientació molt tancada i obliqua respecte al curs del riu, cosa que facilita la desviació d'un important cabal d'aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. La resclosa és formada per blocs de pedra perfectament tallats i ha estat formigonada. Té una llargada considerable, de més de 50 m. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada. Ja al tram final fa un gir i es dirigeix entre uns grans murs formigonats cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de ponent de la fàbrica. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. Antigament el canal passava pel mig de la fàbrica. | 08229-485 | Colònia Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8492200,1.7195800 | 393708 | 4633828 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La resclosa marca el límit amb el terme municipal de Súria | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63296 | Església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29. | XVII | En semi-ruïna. Gran esvoranc a la façana principal | Capella rural situada uns 200 metres al nord de la masia de cal Galabardí, i a un km de distància aproximadament del poble de Salo. Es tracta d'una construcció senzilla, de la segona meitat del segle XVII. És d'una sola nau de planta rectangular, orientada gairebé amb exactitud sobre l'eix est-oest. La façana principal, encarada a ponent, té actualment un gran forat al mur. Al damunt hi ha una petita finestreta i, sobre la teulada, un típic campanar d'espadanya. La façana de migdia té un portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, que devia ser l'accés principal. Més avall hi ha una segona porta més senzilla. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i conserven parcialment l'arrebossat tradicional. L'interior del temple és cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. La zona del presbiteri es troba una mica elevada mitjançant un graó. Es conserva l'altar de pedra i, al seu darrera, tres fornícules obertes al mur de capçalera. El paviment és enrajolat. | 08229-435 | Demarcació de Salo | Les inscripcions conservades en la mateixa església semblen indicar que es tracta d'una construcció de la segona meitat del segle XVII, possiblement del 1669. Era una capella destinada al culte públic, no pas d'una casa particular. Segons explica mossèn Josep Carol en el seu llibre sobre Salo, era objecte de gran devoció popular, fins al punt que, a la pràctica, sant Genís passà a ser el tercer patró del poble de Salo i en les celebracions litúrgiques de la Festa Major, el 24 d'agost, s'oficiava aquí en lloc de fer-ho al temple parroquial. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou saquejada i des de llavors quedà fora de culte. El que aleshores era masover de cal Galabardí va utilitzar-la com a magatzem i obrí l'esvoranc a la paret. | 41.8525600,1.6425000 | 387315 | 4634297 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sud és decorada amb una creu que té una curiosa forma antropomòrfica esquemàtica, així com la següent inscripció: Any 1669Hi ha rajoles en les que hi consta l'any 1680. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63005 | Cal Xela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xela | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 21). | XIX | En ruïna | Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, emplaçada en un coster sota una estribació de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. La construcció ha perdut la coberta però conserva en general els murs i l'estructura excepte a la part davantera, més esfondrada. És formada per un cos de planta rectangular que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat a llevant. És una edificació rural però de qualitat, aixecada probablement ja al segle XIX. La façana principal, encarada vers migdia, és la que es troba més malmesa, i només conserva un portal amb brancals i llinda en forma d'arc escarser. L'interior té una planta molt regular que es distribueix en tres crugies. La central funciona com a distribuïdor, i és on trobem diverses portes fetes amb pedra picada i d'una mateixa tipologia que donen accés cap a les sales laterals, tant a la planta baixa com al primer pis. Els murs de la casa són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes conserva algunes finestres de distribució irregular emmarcades amb llindes i brancals de pedra. | 08229-472 | Demarcació de Mejà | Per la seva tipologia constructiva cal Xela sembla una casa obrada de nova planta al segle XIX. En alguns llocs també es denomina Casa Nova de Ferreric. Cal Ferreric era situada a la part alta del raval de Mejà, però actualment ja no es conserva. | 41.8470300,1.6737100 | 389896 | 4633643 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sembla que tenia una inscripció que estaria molt gastada i il·legible | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63070 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 208). PÉREZ-BASTARDAS, Alfred (1991). Els Bastardes. Estudi genealògic d'una família catalana. Barcelona, p. 15-16. | XIX-XX | En ruïna, sense sostre. | Casa de pagès, actualment en ruïna, que està emplaçada vora el torrent de la Vall del Puig. És tracta d'una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular i força estreta, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta i, probablement al final del segle XIX o començament del XX, fou allargada i sobrealçada. La façana principal, encarada cap al sud-oest, presenta una estructura regular i simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Aquestes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte a la part ampliada, on les finestres són emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria i, a la resta de façanes, pràcticament no hi ha obertures. L'interior era compartimentat en dues estances més l'ampliació de llevant. La casa té petits coberts adossats a cada costat. Malgrat el seu estat de ruïna ha conservat bé la tipologia i volum originaris. A uns 10 m a l'est de la casa es conserva un interessant forn de calç. | 08229-193 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | No tenim informació antiga sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria situar-se al segle XVIII o començament del XIX. Durant el segle XIX formava part de l'heretat de Junyent i Bastardas (masos del terme de Fals, municipi actual de Fonollosa). Mes endavant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX, fou eixamplada i sobrealçada. | 41.7958400,1.6981800 | 391841 | 4627928 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa es troba molt a prop del termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Fonollosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63340 | Casa del Director de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-director-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Antiga casa del director de la colònia Valls de Torroella, que està annexada a l'angle nord-oest de les naus fabrils que es troben a la part meridional del conjunt fabril. Al seu costat hi ha l'antiga casa de l'amo, annexada a l'angle sud-oest de les naus situades més al nord. La casa del director és una edificació elegant però pràcticament sense elements decoratius ni sumptuosos. Consta d'un cos principal de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes, i amb coberta a quatre vessants) més un cos adossat (de planta rectangular i més ample) situat al costat sud i també de dues plantes. Tot l'edifici té els murs pintats de blanc. Les tres façanes visibles segueixen un esquema similar, amb finestres tancades per persianes de porticons al primer pis, mentre que a la planta baixa les finestres són protegides per reixes de ferro. Als costats nord i oest hi ha àmplies balconades amb baranes de fosa. El portal principal, situat a la façana de ponent, es troba dins uns mena de vestíbul obert. Un dels elements més visibles és una àmplia cornisa amb una franja sota seu on hi trobem una sèrie de petites obertures corresponents a les golfes. Pel que fa al cos adossat, destaca un terrat situat al pis superior dotat amb una pèrgola de fusta. Aquest cos és adossat pel sud a la nau fabril. | 08229-487 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8467400,1.7200700 | 393744 | 4633552 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63340-foto-08229-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63340-foto-08229-487-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La Casa del Director també es coneix com Torre Vella i la Casa de l'Amo com a Torre Nova. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63341 | Casa de l'Amo de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Antiga casa de l'amo de la colònia Valls de Torroella, que esta annexada a l'angle sud-oest de les naus fabrils que es troben a la part septentrional del conjunt fabril. Al seu costat hi ha l'antiga casa del director, que està annexada a l'angle nord-oest de les naus situades més al sud. La casa de l'amo és una edificació de principis de la dècada de 1940. Es tracta d'una torre elegant, que segueix el model de la casa del director (més antiga) però en una versió encara més sòbria i pràcticament sense elements decoratius ni sumptuosos. Consta d'un cos de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té la coberta a quatre vessants. Al costat de migdia té adossats altres cossos de construcció més moderna que desdibuixen la composició originària de l'edifici. Així, les úniques façanes visibles són les situades a sud i oest. Estan pintades de blanc i mostren una composició elegant però simple, basada en sèries de finestres de distribució regular que tenen un emmarcament lleugerament motllurat. Igual que a la Casa del Director, un dels pocs elements que destaca és una àmplia cornisa amb una franja sota seu on hi trobem una sèrie de petites obertures corresponents a les golfes, en aquest cas intercalades amb rectangles decoratius. Aquesta casa, sembla que ja des d'antic, ha quedat incorporada com una dependència de les naus, actualment de l'empresa Qualque, de manera que gairebé es confon amb la resta de l'espai productiu. Això li ha fet perdre el seu caràcter simbòlic com a edifici destacat dins el conjunt de l'antiga colònia. | 08229-488 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8469700,1.7200700 | 393745 | 4633578 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La Casa del Director també es coneix com Torre Vella i la Casa de l'Amo com a Torre Nova. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63271 | Grafits del Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-coaner | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63</p> | XIII-XIV | <p>Grafits d'època medieval que es troben a l'interior del castell de Coaner. Concretament, a les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat del morter de calç. El conjunt de grafits representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Els vaixells són de vela llatina (triangular) i tenen rems. En algun d'ells s'hi veu també el timó. Per les seves característiques, especialment pels rems, sembla que podria tractar-se de galeres. Una hipòtesi és que les escenes dibuixades podrien correspondre a una batalla naval en la qual hauria participat l'autor, possiblement empresonat a la torre. L'estil dels dibuixos és senzill però d'una gran precisió, de manera que fins i tot es poden comptar perfectament el nombre de rems o s'hi poden veure els plecs de la vela al gràtil. Aquests grafits devien fer-se en la mateixa època en què es varen bastir les arcades interiors, en el segle XIII, o tal vegada en el següent. Les característiques dels vaixells representats també fan suposar aquesta datació. Així mateix, sobre un carreu de l'arcada hi ha gravada una escena amb animals.</p> | 08229-410 | Castell de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326800,1.7131600 | 393147 | 4632000 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63271-foto-08229-410-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'interior del castell està pendent d'una intervenció per protegir els grafits i adequar-lo a les visites. De moment l'interior no és visitable. Imatges: reproduccions d'escenes dels grafits segons un dibuix de J. Bolòs | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||
| 63382 | Goigs de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu | XVIII-XX | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Mateu de Bages en honor al patró del poble, sant Mateu Apòstol. Litúrgicament, la seva festa es celebrava el 21 de desembre i els goigs es cantaven després de la processó que es feia en acabar la missa solemne. Actualment els goigs encara es canten al final de la missa. En les estrofes dels goigs s'invoca el sant perquè 'vetlleu vinyes i oliveres; / d'oli i vi, si a Vós us plau, / empleneu les llars feineres / com un do d'amor i pau. / Feu que el pa de cada dia / l'agraïm sempre al bon Déu'. I la tornada diu: 'Puix el poble en Vós confia / i acudiu a favor seu: / cap al cel feu-nos de guia / patró nostre, Sant Mateu'. L'adaptació de la lletra dels goigs és de Mn. Lluís Alemany i la música de Josep M. Riubrogent, prevere. | 08229-529 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63382-foto-08229-529-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mn. Lluís Alemany (lletra); Josep M. Riubrogent, prevere (música) | L'exemplar més difós d'aquests goigs és una edició feta pels Amics dels Goigs amb motiu d'una visita a Sant Mateu de Bages el 9 d'abril de 1976. A l'Associació Amics dels Goigs se'n conserva un exemplar, estampat a l'impremta Altós de Barcelona. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63384 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | XVIII-XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a l'antiga capella romànica de la Mare de Déu de la Sala. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que era considerada com a patrona. Actualment la capella es troba en ruïnes. La lletra dels goigs acaba dient: 'Lo poble de Sant Matheu / Vos venera per sa Mare, / Visitantvos com se deu / en les principals diades. Vullaunos unir ab Deu, / Reyna del Cèl, generala'. I la tornada fa: 'Puix tot temps devotament / aquex poble vos senyala: / Estos goigs vos cantarem, / Verge Santa de la Sala.' | 08229-531 | Església de la Mare de Déu de la Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63384-foto-08229-531-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'exemplar consultat és una edició sense data del qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63383 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol | XVIII-XX | Tradició es desús | Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. | 08229-530 | Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Riubrogent Tarrés (música) | L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63188 | Font de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jaume-manuel | XIX-XX | Font emplaçada en una petita esplanada on hi ha també l'emblemàtic roure anomenat de cal Jaume Manuel. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Es tracta d'una font de clot que ha estat adequada amb una escala que condueix a la cavitat i una coberta amb falsa cúpula de lloses planes, semblant a les que tenen les barraques de vinya. La font té una pica de pedra reaprofitada. L'aigua d'aquesta font abastia les cases de cal Jaume Manuel i cal Salvador. També s'hi abeuraven els rucs i servia per regar un hort que hi havia al costat. Actualment es troba en procés d'assecament. | 08229-319 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739000,1.6271500 | 385901 | 4625584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63361 | Font del Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mirador | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, en un indret enjardinat amb arbres vora la riba esquerra del riu Cardener. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. Està formada per un muret de maó amb una mena de fornícula central, flanquejat per dues columnes amb bancs per seure de forma circular. La font pròpiament, conformada per diferents elements petris, es situa a l'interior de la fornícula, que és coronada per un bloc de pedra en forma de mitja cúpula. Aquesta cúpula té diverses perforacions i, a la part inferior, tres petits forats que serveixen com a miradors que enfoquen a tres punts concrets de l'entorn del riu. El de l'esquerre enfoca cap a la xemeneia de l'antiga fàbrica i té com a títol metafòric 'Record del passat'; el central enfoca cap a la campana de l'església i se li dóna el nom de 'Esperança de futur'; el de la dreta enfoca cap a unes faroles i té el nom de 'Vella i nova generació'. A la part davantera de la cúpula hi ha una inscripció que diu: 'Font del Mirador. Abarca. 1995'. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font de la Tulipa, situada a la plaça de Sant Josep i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements petris procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font de la Tulipa, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-508 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8472400,1.7216600 | 393877 | 4633606 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63361-foto-08229-508-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63361-foto-08229-508-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció: TMSM (Terme municipal de Sant Mateu)Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63256 | Església de Sant Joan dels Cans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dels-cans | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Joan dels Cans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 458-459. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 28. | XII-XVII | Algunes esquerdes als murs que no amenacen la integritat de l'edifici | Petita església romànica, datable de finals del segle XII o principis del XIII, situada a uns 500 m de la casa anomenada dels Caus. S'eleva dalt d'un lleuger promontori, enmig d'un camp de conreu, i està perfectament orientada amb l'absis cap a l'est. Té el mèrit de conservar, amb molt poques modificacions, la tipologia de la construcció romànica originària. Presenta una planta d'una sola nau, de dimensions reduïdes (8'25 x 4'20 m) capçada amb un absis. En època moderna va ser ampliada amb una capella lateral al mur de migdia que sobresurt molt poc a l'exterior. L'absis és semicircular llis i sense cap mena d'obertura, ja que la finestra de doble esqueixada que hi havia ha estat cegada. Aquesta es troba lleugerament desplaçada al nord respecte de l'eix de simetria. El portal, al mur de migjorn, és format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. El mur de ponent és coronat amb un minúscul i senzill campanar d'espadanya, posterior a l'obra romànica. També sembla posterior un finestral allargassat en aquest mateix mur. L'aparell és fet amb carreuons sense polir, disposats ordenadament en filades. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Els murs interiors són arrebossats amb guix. L'altar és l'originari, fet per una gran llosa, i el terra és pavimentat amb grossos rajols. | 08229-395 | Demarcació de Salo | Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Salo, prop del mas Cans. No degué passar de capella rural. L'església apareix citada l'any 974 com a Sant Joan, i tenia una sagrera, quan fou donada, juntament amb l'església de Santa Susanna, pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segurament en una moment posterior els comtes de Cardona o la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona van adquirir els drets que tenia el monestir de Sant Llorenç. Cal dir que el castell de Salo ja formava part del Vescomtat dels Cardona. L'apelatiu de Cans, que també comparteix un mas proper, és un dels pocs testimonis d'una demarcació territorial que, segons l'estudiós Josep Bastardas, al voltant del segle XI estava sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat i comprenia la part de llevant de la Serra de Castelltallat i una part més al nord. Els monjos de Santa Cecília van anomenar més endavant aquest territori batllia de Cans, un terme equivalent al de priorat que feien servir altres monestirs. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou profanada i se'n va cremar el mobiliari de fusta. Ramon Borràs, el llavors propietari de la masia de cal Quelet, molt propera, la va fer arreglar. Des d'aleshores s'ha mantingut en un estat força acceptable. Actualment la capella no té culte regular; només s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Joan Baptista. Fruit dels moviments de terra al camp de l'entorn han aparegut pedregars que devien correspondre a l'antiga sagrera. Un fet interessant és que s'han trobat també una gran quantitat de còdols de riu. Segons la Geobiologia, la majoria d'esglésies antigues es situen sobre corrents d'aigua subterrània per tal de potenciar la força tel·lúrica del lloc i, quan això no era possible, els mestres d'obra utilitzaven còdols de riu per aconseguir un efecte anàleg. L'existència d'aquests còdols al subsòl proper a l'església podria ser una mostra d'això. | 41.8479700,1.6296600 | 386241 | 4633804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal: 1600També anomenada Sant Joan dels CausInformació oral facilitada per Joan Borràs, de cal Quelet | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63367 | Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28. | XVIII-XX | Església parroquial que va ser reedificada en la seva pràctica totalitat després de la Guerra Civil de 1936. S'emplaça al mateix nucli de Salo, amb la rectoria i el cementiri adossats a banda i banda. El temple és d'una sola nau sense absis i amb capelles laterals. La façana principal, orientada a llevant i seguint l'alineació de l'únic carrer de Salo, és una de les parts que ha conservat l'obra antiga, segons una reconstrucció de 1818 i en connexió amb la casa de la rectoria. Hi trobem el portal, flanquejat per dues pilastres i rematat amb una llinda decorada amb gravats de símbols eclesiàstics i, al seu damunt, un òcul. Al cap de la nau s'alça el campanar de torre quadrada, amb 4 finestres. L'interior del temple és la part més reconstruïda després de la guerra, per bé que aprofitant l'estructura originària. Ara presenta un aspecte polit i té els murs pintats de blanc. El sostre és cobert amb volta de canó simulada, feta de totxo. Les capelles laterals són separades per arcs de mig punt. L'altar està alçat per dos esglaons i presidit per un retaule dels sants patrons realitzat els anys 1942-1944. Està format per un cos central i dos de laterals, separats per columnes. El central, més ampli, acull les talles policromades de sant Pere i sant Feliu, mentre que als laterals hi ha sant Isidre i santa Llúcia. Almenys les dues imatges centrals són anteriors a la guerra. Aquest retaule, fet en alabastre, és obra d'un marbrista de Manresa. | 08229-514 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars. | 41.8443700,1.6437800 | 387407 | 4633386 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal d'entrada: ANNO MDCCCXVIII FUIT RESTAURATA | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63022 | Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176). | XVIII-XIX | Masia d'origen antic, de dimensions mitjanes, que està emplaçada en un petit replà, entre dos serrats vora els Clots de Muntaner. El conjunt està format per un cos residencial més dos coberts aïllats a l'esplanada davantera. L'habitatge és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està encarada a migdia i ha estat allargada respecte a l'entrada originària. Així, sota un vestíbul-porxo cobert amb volta de pedra hi trobem el portal d'entrada, emmarcat amb unes llargues dovelles. La resta de la façana presenta una galeria central amb dues arcades així com altres obertures més petites, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les façanes laterals tenen finestres de característiques similars distribuïdes al llarg del primer pis. Els murs són fets amb un parament de petits carreus força regular. Pel costat nord-oest la casa té adossat una ampli tancat amb un antic cobert. A la part davantera són remarcables una pallissa i un altre cobert de pedra, molt ben conservats. El conjunt ha mantingut els volums i la tipologia originàries. | 08229-145 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria ser una construcció del segle XVIII o tal vegada anterior. La inscripció de la façana, amb l'any 1796, marca probablement la data en què l'edifici es va eixamplar per la part davantera. | 41.8064600,1.6849100 | 390757 | 4629124 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra incrustada a la façana principal: 1796 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63177 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 54). | XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada al costat d'un turonet, en una vall on transcorre el tram inicial de la riera de Coaner. El cos residencial conserva els murs fins a l'alçada del sostre però ha perdut la coberta. És de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis, i té adossats uns coberts a la part de migdia que es troben semi-derruïts. La casa sembla construïda en una sola fase. La façana principal, encarada vers llevant, presenta un portal i una finestra emmarcades amb llindes i brancals de pedra i, al pis superior, dues finestres emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria. L'interior de la casa és distribuït en dues crugies. Conserva vestigis de les escales i un forn de pa. | 08229-300 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa era una masoveria del mas Serra, de Claret dels Cavallers. No en coneixem més notícies històriques però per la seva tipologia constructiva podria ser obra del segle XIX, tal vegada de l'any 1887, tal com indica la inscripció damunt del portal. Hi vivien masovers però ja fa molts anys que la casa està abandonada. Recentment l'han adquirida els propietaris del Marquet. | 41.8249300,1.6310900 | 386319 | 4631244 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63177-foto-08229-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63177-foto-08229-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63177-foto-08229-300-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra encastada sobre el portal: P2T 1887Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63306 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 4). | XVIII-XX | En estat d'abandó. Estructuralment la construcció es conserva dempeus | Masia de petites dimensions emplaçada a l'extrem d'un contrafort nord de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Està formada per un cos residencial, de planta rectangular amb planta baixa més un pis, que està adossat a una pallissa i té un petit cos adossat a l'angle nord-est. També hi ha un cobert aïllat més a ponent. La façana principal, encarada a migdia, presenta una aspecte atípic, ja que té un portal molt senzill, amb llinda de fusta, que ha estat tapiat. En aquesta façana hi trobem dues finestres superiors, emmarcades amb llindes i brancals de pedra, així com una petita construcció adossada que té la data de 1757. La resta de murs són poc visibles perquè tenen construccions adossades i per la vegetació que els envolta. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La construcció és interessant perquè ha mantingut l'estructura d'una petita masia setcentista amb molt poques modificacions, tot i que la part posterior de la casa sembla una ampliació posterior. A l'interior es conserva molt integrament la tipologia originària. A la primera estança de la planta baixa hi ha la llar de foc amb forn de pa. A ponent hi trobem una estança semisoterrània coberta amb volta de pedra que corresponia a un estable. Al primer pis el terra és enrajolat. Al costat de la casa és interessant l'àmplia pallissa, que sembla obra ja del segle XIX. | 08229-445 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades, el gruix d'aquesta masia és obra de mitjans de segle XVIII, tot i que no es pot descartar que la casa tingui un origen anterior. Almenys en els darrers temps pertanyia a la gran heretat de Claret de la Serra, que era la masia més antiga i amb més terres d'aquesta zona. Cal Fèlix era habitada per masovers. L'últim va ser Ramon Badrenes, que era el propietari de cal Ros i va traslladar-se a cal Fèlix perquè l'habitatge era més ampli Entorn de 1960 va marxar i des d'aleshores la casa ha restat deshabitada. | 41.8595500,1.6738800 | 389932 | 4635032 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63306-foto-08229-445-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la construcció adossada a la façana: 1757Inscripció interior en una llinda de fusta a la porta que dóna a l'estable: 1762Informació facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242). | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semi-derruïts. Entorn cobert per la vegetació. | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles. | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63007 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 45). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada prop de la confluència entre la riera dels Plans i la de Salo, i al costat de l'actual carretera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), que té adossat un cos més petit adossat al nord, també amb dues plantes però situades a un nivell més alt. Ambdós cossos tenen la coberta a un sol vessant. La façana principal és la de migdia, i actualment ha quedat d'esquena a la carretera. Hi trobem un portal amb arc escarser adovellat així com diferents finestres de tipologia diversa i distribució irregular. La façana de llevant té dos portals a diferent alçada, corresponents als dos cossos. Les finestres són emmarcades amb brancals de pedra i amb llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa conserva dues tines. En el seu origen aquesta casa havia estat una fassina d'aiguardent, però d'aquestes instal·lacions no en queda cap rastre. La casa conserva dues tines. | 08229-474 | Demarcació de Mejà | Aquesta casa fou construïda al segle XIX, sembla que el 1880 segons una llinda. Era un moment en què es va fer obres a la carretera de Salo i els guanys de la fassina d'aiguardent que hi havia instal·lada serviren per fer front a les despeses. La van fer construir els propietaris de la casa veïna de cal Batlle. Eren la família Santasusana Puig, que procedia del mas Puig. Però la fassina va funcionar pocs anys, ja que a finals del segle XIX, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Més recentment, ja entrat el segle XX, s'hi hostatjaven treballadors que feien obres a la carretera. Fa uns anys, la casa fou adquirida pels propietaris del Semís. | 41.8404500,1.6664900 | 389285 | 4632921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1880Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Isidre Dalmases (de cal Batlle) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc