Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63057 | Museu de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats | <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> | 08229-180 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> | 41.7955700,1.7349700 | 394898 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63058 | Sarcòfag gòtic de Guillem Despuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic-de-guillem-despuig | XIV | <p>Sarcòfag gòtic que es troba a l'interior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, penjat en una de les capelles laterals. Hi havia enterrat el rector de la parròquia, Guillem Despuig, que va morir l'any 1392. Consisteix en una caixa de pedra rectangular amb la seva coberta. Antigament el sarcòfag estava encastat a la paret. A la cara davantera té gravats dos escuts inscrits dins d'una orla. Contenen un rusc coronat amb la flor de lis i corresponen a la família Despuig. Entre els escuts s'hi pot llegir el següent text en llatí i amb lletra gòtica: 'Hic iacet Guilelmus de Podio. Rector Ecclesie Sancti Mathei, qui obit XVIII die, mensis Januarii, anno domini MCCCXCII'. La traducció és: Ací jau Guillem Despuig, rector de l'església de Sant Mateu, que morí el dia 18 del mes de gener, de l'any del Senyor 1392.</p> | 08229-181 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages. | <p>Sobre Guillem Despuig només sabem que era rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages l'any en què va morir, el 1392. Coneixem el rectorologia de la parròquia des del 1264, quan era rector Maimó Rossella. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és una reconstrucció del primer terç del segle XIX. Va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tot el mobiliari i l'ornamentació interior van quedar destruïts. Entre els pocs elements que se'n van salvar destaca aquest sarcòfag gòtic.</p> | 41.7956300,1.7345900 | 394866 | 4627859 | 1392 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63058-foto-08229-181-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63060 | Can Ton Mastrill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-mastrill | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 211). | XIX | En ruïna. Sense coberta. | Casa de pagès en ruïna. És de dimensions modestes i es troba emplaçada a l'extrem sud del Serrat de Penyores, prop de la confluència de dos torrents. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, estreta i llarga. Constava de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta i, en algun moment, s'allargà per la banda sud. La façana principal estava encarada vers llevant i tan sols és visible el forat que ha deixat el portal, ara derruït. La casa gairebé no tenia finestres i no presenta cap altre element d'especial rellevància. | 08229-183 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa obrada probablement al segle XIX. Possiblement el seu constructor procedia de la cal Mestrill: una casa situada en un raval del nucli de Sant Mateu de Bages construïda a mitjan segle XVIII. | 41.7956700,1.7160400 | 393325 | 4627887 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63061 | El Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-nou-0 | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 165). | X-XVIII | En ruïna. Ha perdut la coberta. | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que es conserva en estat de ruïna. Es troba emplaçada al cim d'un turó amb un gran domini visual cap a llevant. La casa ha conservat una tipologia i estructura de característiques força arcaiques, sense pràcticament modificacions modernes. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a l'est. Constava de planta baixa més un pis. Té la peculiaritat d'estar orientada seguint les vetes rocoses de la carena del turó, en direcció sud-oest nord-est, de manera que per la part posterior el mur es recolza en la roca, que li fa de contrafort. La façana principal, al costat de migdia i seguint aquesta mateixa orientació, s'ha esfondrat gairebé per complet. A l'angle esquerre tenia adossada una estructura de contorn arrodonit. La resta de façanes es conserven dempeus fins a l'alçada de la coberta. La casa gairebé no tenia finestres i les dues que hi ha (en els murs posterior i lateral) són molt petites. Això, juntament amb el seu emplaçament encastellat, li devia conferir un aspecte de fortalesa. A l'exterior destaquen dos petits contraforts a la cara de ponent i un altre a la de llevant. Aquest últim dins del cobert. Els murs són fets amb un tipus d'aparell de característiques antigues, que tal vegada es podria datar entorn del segle X. Consisteix en combinar filades de lloses primes amb altres de pedres disposades verticalment, a plec de llibre i, en alguns casos, amb una certa inclinació, de manera semblant a l'opus spicatum. Aquesta tècnica és present sobretot a les parts baixes i a l'interior, mentre que a la resta domina un tipus de carreu petit, de forma rectangular. L'interior de la casa estava dividit en dues crugies. A la de l'esquerra s'insinua l'arrencada d'un arc diafragmàtic. Al mur de llevant s'observa una antiga porta, avui tapiada, que comunicava amb l'ampli cobert que hi ha adossat en aquesta banda. | 08229-184 | Demarcació de Coaner | Segons l'estudiós Josep Bastardas, originàriament aquest mas era anomenat Folquer o Folquet, i pertanyia al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta denominació deriva del nom de l'abat d'aquest monestir a l'època. Possiblement fou edificat a finals del segle X, molt a prop de La Sala que, segons Bastardas, acollia en la mateixa època el centre administratiu de les possessions del monestir de Sant Benet de Bages. El mas Folquer hauria funcionat doncs com a centre administratiu dels dominis de Santa Cecília. Aquests dos nuclis, La Sala i Folquer, estaven protegits a la zona alta de la serralada i tenien als seus peus els centres de producció agrícola. Al final del segle X Santa Cecília hauria adquirit La Sala, segons consta en un document del fons d'aquest monestir, que hauria quedat com a centre administratiu. Vers el segle XIV aquesta demarcació sota el domini de Santa Cecília de Montserrat era coneguda amb el nom de batllia de Cans. Entorn del segle XV, a causa de la decadència del monestir de Santa Cecília, el mas fou venut i passà a mans seculars, concretament a Pere Roig, del mas Roig. A mitjan segle XVI l'amo era Joan Solernou i tenia sota el seu control una gran quantitat de masos. També era propietari de la casa del Castell (de Coaner), dels masos Bertran, Coma, Podades, la Roca i Ciutadilla. Amb el casament de la seva filla Constança Joan Solernou li va cedir en dot alguns masos, de manera que es va estalviar de pagar tants impostos (COMAS, 2010). El 1678 la casa fou venuda: l'hereu del mas, Isidre Solernou, havia estat mort a escopetades i el mas arrossegava un important endeutament des de feia gairebé cent anys (COMAS, 2011). Posteriorment el Soler Nou passà a formar part del patrimoni de la família Bastardas (establerta al mas Bastardes, de Fals). Durant el període en què va romandre en possessió dels Bastardas el mas fou habitat de manera intermitent per membres d'aquesta família, i també fou empenyorat en diverses ocasions en moments de dificultat econòmica. A mitjan segle XIX, després de la Segona Guerra Carlina, el mas passà a altres mans. En aquesta última època era conegut com a Soler o Soler Nou. De fet, hi havia diversos masos denominats Soler a la zona de Sant Mateu de Bages. Possiblement la denominació Soler Nou s'introduí per distingir aquest mas del Soler Antic (avui el Solarot) que es trobava relativament a prop. També hi havia el Soler del Pla de Sant Mateu (un mas actualment no identificat). | 41.8259600,1.7095200 | 392834 | 4631258 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Bastardas | 94|85|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63062 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta | AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 88). | XII-XX | Masia de grans dimensions i d'origen medieval, una de les més importants de la zona. Es troba emplaçada en un dels extrems de la serra de les Olives, en un altiplà amb bones vistes al sud. El conjunt consta del cos residencial, una masoveria, l'església gòtica de Sant Pere de Vilalta i un conjunt de coberts, situats al sud-oest, que formen un clos tancat, així com una pallissa, més al nord. El cos residencial és avui dia un gran casal, de planta més o menys rectangular, que consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta. La façana principal, encarada vers migdia, té com a element destacat un finestral decorat amb un arc conopial de tradició gòtico-renaixentista. Aquest element va ser aprofitat d'una estructura que es trobava en un altre lloc de la casa quan es va remodelar la façana. Al seu costat hi ha un rellotge de sol i, a la planta superior, una gran galeria disposada en dos nivells, amb una àmplia arcada a la part superior i tres arcs de mig punt a un nivell inferior. La resta de finestres estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'interior de la casa es conserven un bon nombre de símbols gravats en llindes i finestres, així com altres elements ornamentals difícils d'interpretar. Entre d'altres, hi ha un escut dels Cardona amb presència de llunes, les quals es relacionen amb el domini dels Cardona a Vilalta al segle XV i amb l'arribada de la família Luna a la casa comtal de Cardona. També hi ha dues mènsules gòtiques amb relleus humans així com diverses llindes que tenen gravades les formes de rosetes o molinets. Una llinda especialment interessant té gravats dos cards dels Cardona, un molinet de 10 raigs, dues creus patents lleugerement girades i, en un costat, el dibuix d'un edifici amb dues torres. Segons A. FÀBREGA (2018: 141-155) es tracta d'una llinda del segle XVI que representa de manera idealitzada la pròpia casa de Vilalta en aquesta època. Josep Bastardas, en canvi, sosté que podria ser una representació de la casa al segle XIII quan, segons aquest estudiós, estava sota el domini de l'Orde del Temple. En aquest sentit són significatives les dues creus patents o templeres així com el simbolisme de la resta d'elements. A la part sud-oest del cos principal s'aixeca l'edifici de la masoveria, que és una edificació més petita, de planta irregular, obrada amb pedra i amb les finestres també emmarcades amb llindes i brancals. La façana d'aquest habitatge s'orienta vers llevant, on hi ha un pati davanter sobre unes dependències semisoterrànies. El conjunt està tancat per la part de ponent amb un muret que té un portal adovellat. A l'era de la masia es conserven restes d'antigues construccions que podrien correspondre a estances d'origen medieval. | 08229-185 | Demarcació de Castelltallat | Gràcies a la monografia recentment publicada per Albert FÀBREGA (2018) podem reconstruir la història de Vilalta amb gran detall. Uns 400 m al nord de Vilalta hi ha les restes d'una torre alt-medieval (la Torre del Pla de la Guardiola) que hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. Algunes terres de Vilalta estaven sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat, però el mas pròpiament pertanyia al bisbe de Vic, probablement des de 1063 i amb tota seguretat ja el 1376. Així, Vilalta constituïa una quadra autònoma dins del terme del castell de Castelltallat (que pertanyia als Cardona), els límits de la qual devien coincidir amb els de la parròquia. Possiblement a finals del segle XV el domini de Vilalta va passar del bisbe de Vic als Cardona, cosa que va significar la desaparició de la quadra administrativa. De fet, existien uns forts lligams entre la canònica de Vic, els Cardona i la família Luna (que ocuparia el Papat d'Avinyó i enllaçaria també amb el casal dels Cardona). Això es reflecteix en un escut heràldic trobat a Vilalta. El domini útil del mas era de la família Vilalta, documentada a Castelltallat des del 1282. Concretament, en la figura de Berenguer de Vilalta, un personatge que tal vegada estava relacionat amb l'Infant Pere, fill de Jaume I. Aquest Berenguer era qui pagava les rendes que rebia a Castelltallat l'església de Vic, així que gairebé segur era el possessor de Vilalta a finals del segle XIII. Els Vilalta s'hurien mantingut com a hereus del mas fins el segle XIV, però la branca que estava al front del mas va passar per dificultats econòmiques i, abans de 1376, en va perdre la línia masculina. Aquest any l'hereva era Geraldona de Vilalta, que va retre homenatge al procurador del prepòsit del mes d'abril del Capítol de Canonges de la Seu de Vic. Aquest prepòsit era una de les dotze parts amb què s'havia dividit el patrimoni de la conònica, i aleshores tenia el domini directe del mas Vilalta. Al llarg de bona part dels segles XIV i XV el mas va estar deshabitat i tal vegada va esdevenir un mas rònec. Per vies de parentiu va acabar en mans d'una altra branca de la família Vilalta a finals del segle XV, quan el propietari era Bernat de Vilalta, de Mejà. Per la seva banda, l'estudiós Josep BASTARDAS (2014) sosté la tesi, que no comparteix Albert Fàbrega, que vers 1130 l'orde del Temple s'establí en diferents llocs al voltant de la serra de Castelltallat que es trobaven sota el domini dels Cardona. Entre els més destacats hi hauria el triangle format pel castell de Castelltallat, la domus de Vilalta (que segons Bastardas ja estava sota el domini dels Cardona) i la domus o castell de Claret dels Cavallers. Bastardas sosté que la domus templera de Vilalta tal vegada es coneixia amb el nom d'Albi o Albio, i servia com a hospital o casa d'allotjament de nobles cavallers i pelegrins que estaven de pas per les terres de Castelltallat. En aquesta època s'hi hauria construït les dues torres i una muralla que apareixen en una llinda. (continua a l'apartat Observacions) | 41.7976700,1.6750400 | 389922 | 4628161 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63062-foto-08229-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63062-foto-08229-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63062-foto-08229-185-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apartat Història) En favor d'aquesta tesi aporta algunes notícies documentals indirectes; per exemple, el fet que hi ha documentada la presència de nobles cavallers l'any 1230 a Claret dels Cavallers i Vilalta, o que un tal Pere de Cardona, que seria l'administrador dels interessos de l'Orde del Temple a Castelltallat, quan es traslladava a aquesta zona signava amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol, que durant almenys tres segles va estar vinculat al mas Puigdellívol, a tocar de Vilalta. D'altra banda, segons Bastardas, l'escut dels Cardona trobat a Vilalta seria un testimoni del fet que a partir de la primera meitat del segle XIV Vilalta fou una mena de seu oficial dels batlles dels termes de Castelltallat i Fals, mentre que els procuradors dels Cardona, segons consta en documents de l'arxiu Bastardas, eren la família Puigdellívol. Segons ell, aquests càrrecs eren exercits per membres de la família Vilalta, per exemple Ferrer Vilalta, els quals estaven emparentats amb la família Bastardas (del mas Bastardas de Fals), els Puigdellívol i els Lomarch.Retornant a la monografia d'Albert Fàbrega, podem dir que als segles XV i XVI es produí la gran reforma de Vilalta, en el moment en què hauria passat sota el domini dels Cardona. En aquesta època Vilalta es transformà en un gran casal decorat a l'estil gòtic i renaixentista. També es van incremantar les terres amb la incorporació d'altres masos, com Puiggròs i Gotzems (a Coaner), que eren arrendats a masovers d'origen occità. A principis del segle XVI hi van fer entrada els Puigdellívol, que van contribuir a donar l'empenta definitiva al mas. Concretament, quan un cabaler del mas veí de Puigdellívol es casà amb una pubilla de Vilalta. A partir d'aquest moment es pot resseguir la genealogia completa de la família. El fill d'aquest matrimoni va ser Joan Puigdellívol, àlias Vilalta (1519-1581), i els següents hereus: Joan Vilalta (1545-1605), Pere Vilalta Ferrer (1582-1627), Pere Vilalta Sala (c 1609-1666), Pere Vilalta Canals (c 1639-1706), Pere Josep Vilalta Codina (c 1669-1746), Valentí Vilalta Claret (c 1697-1776), Pere Antoni Vilalta Jordà (c 1722-1791/98), Pere Vilalta Puigcercós (c 1746-1817), Ramon Vilalta Serra (c 1775-1832), Josep Vilalta Serra (c 1807-1838), Andreu Vilalta Galobart (1860-1925). El segle XIX el mas havia iniciat una lenta decadència, i Andreu fou el darrer Vilalta que va posseir el mas. Era solter i absentista (residia a Manresa) i va deixar Vilalta en mans de masovers. El 1927 els seus hereus van vendre Vilalta a Pere Esquerrà Sabatés, amo del mas Figuera. Anys més tard, el 1971, els propietaris del mas Figuera van vendre Vilalta a Josep M. Bosch Torrens, sacerdot i fundador de l'escola Decroly de Barcelona, que convertí el mas en una casa de colònies de l'escola. L'any 2000 la finca de Vilalta va ser llegada a l'actual propietari: Joan Borrós Sala. | 95|98|93|85|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63063 | Església de Sant Pere de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-vilalta | AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). | XIII-XV | Església gòtica en transició al renaixentisme ubicada junt a la masia Vilalta. És de planta rectangular i orientada cap a llevant. L'entrada és lateral, situada a la façana de migdia. El portal, format per un arc de grans dovelles, és datat a la primera meitat del segle XV. Exteriorment és rematat amb un trencaaigües acabat amb punxa. A la dovella central conserva un dosseret gòtic rematat amb un pinacle característic del flamíger. A sota hi ha un relleu amb la figura de sant Pere que es troba molt malmès pels trets que va patir durant la Guerra Civil. Als peus de la nau, a la banda esquerra, hi trobem el campanar de torre, el qual està realitzat en dos períodes successius, que són visibles en el canvi de pedra. Al costat de migdia té encastada una pedra amb un interessant relleu que conté una figura circular. L'interior del temple és cobert amb volta apuntada. | 08229-186 | Demarcació de Castelltallat | L'església de Sant Pere de Vilalta apareix esmentada en un document de l'any 950 i se'n conserva l'acta de consagració, del 1063. D'aquesta primitiva església no en queda res. En aquesta època al nucli de Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos, almenys des del segle X. En els documents apareix com a la Vila alta. A més de l'esgléia hi havia també una torre. L'actual església és degué construir a finals del segle XIV o principis del XV, en un estil gòtic en transició al Renaixentisme. A finals del segle XVI i principis del XVII, coincidint amb l'època d'esplendor del mas, va tenir algunes reformes no sabem de quin abast, però que van afectar com a mínim el presbiteri. El 1866 es renova el campanar de torre sobre la volta, el qual va ser restaurat el 1954. Les campanes es van traslladar a l'església de Sant Cristòfol de Figuera, ja que els amos del mas de Figuera van ser propietaris de Vilalta bona part del segle XX. L'església de Vilalta tenia un retaule barroc del segle XVII, molt semblant al que es conserva a Claret dels Cavallers, però fou destruït durant la Guerra Civil de 1936. | 41.7976200,1.6747400 | 389897 | 4628155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63063-foto-08229-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63063-foto-08229-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63063-foto-08229-186-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63064 | Creu de terme de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-vilalta | XXI | Creu de construcció moderna situada vora el camí que va a Vilalta, uns 100 m abans d'arribar a la masia. Està formada per una grada de planta quadrada formada per tres graons de pedra i, al seu damunt, una columna amb una creu de ferro. La columna té el fust de secció octogonal i un capitell troncocònic que, als quatre angles, té gravada una creu sobre una base triangular que simbolitza el Calvari. Al damunt hi ha encastada la creu, de ferro, amb les astes decorades amb formes arrodonides. La creu ha estat feta per l'actual propietari de Vilalta, Joan Borrós Sala, i col·locada recentment en aquest indret. | 08229-187 | Masia de Vilalta. Demarcació de Castelltallat | 41.7987100,1.6743100 | 389863 | 4628277 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63064-foto-08229-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63064-foto-08229-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63065 | Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 163). | XI-XX | En ruïna. Sense coberta i envaït per la vegetació. | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, prop de la carena. Actualment es troba en ruïnes i el seu entorn totalment envaït per la vegetació, de manera que les façanes i l'interior pràcticament no són visibles. El conjunt consta d'un cos residencial de planta trapezial i té adossat a migdia una gran zona de coberts, més altres coberts escampats a llevant. La façana principal devia estar encarada a migdia, però ha quedat en bona part tapada pels coberts. A la façana de ponent s'observen dos finestrals rematats amb arc de mig punt. | 08229-188 | Demarcació de Coaner | Aquesta masia és d'origen medieval i es troba molt a prop d'una altre mas molt antic, el Soler Nou. Sembla que és posterior als masos més antics que apareixen documentats en aquesta zona, que són la Rovira, Figuera, Roig, Rabassa i Folquer (Soler Nou). Tal vegada es va originar al segle XIII. Segons Josep Bastardas, és probable que antigament fos conegut com a mas Nicolau. Posteriorment, amb motiu del casament el 1576 entre Anton Puigdellívol, alias Bastardas (del mas Bastardas de Fals) amb Magina Rebassa (pubilla del mas Rabassa) el mas Bosc va passar a formar part de la gran heretat dominada pel mas Bastardas. A partir d'aleshores va ser habitat per membres d'aquesta família, igual que el mas Soler Nou. La casa devia ser habitada fins èpoques recents, ja que alguns dels coberts són força moderns. | 41.8248300,1.7044200 | 392408 | 4631139 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63065-foto-08229-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63065-foto-08229-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63065-foto-08229-188-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Bastardas | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63066 | Església de Sant Martí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-planes | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 453-454. OLIVARES, D.; TORRAS, M. 'Memòria de la neteja i adequació de l'església de Sant Martí de les Planes. Sant Mateu de Bages, 21 de juny-4 de juliol de 1993'. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí de divulgació i informació, núm. 100, p. 435-442. VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc (1981). 'Recuperació d'una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes', Dovella, núm. 3 (desembre, 1981), p. 35-37. | XII-XIII | Església en ruïna, excavada i consolidada. | Antiga església romànica, actualment en ruïnes, que es troba situada en un emplaçament atípic, enmig d'un coster que descendeix per la banda nord respecte al pla de Sant Mateu de Bages. És una edificació romànica datable al final del segle XII o potser ja al XIII. Consta d'una petita nau gairebé quadrada i té la particularitat que està capçada per un absis rectanglar, lleugerament més estret. L'orientació és cap a llevant, amb una certa desviació cap al nord. El portal es trobava al capdavall del mur de migdia. Les mides de la nau són 9,54 m de llargària per 6,6 m d'amplària. Els murs, que en alguns punts es conserven fins a més de dos metres d'alçada, presenten un aparell de qualitat, fet amb grossos carreus. Estan farcits amb pedra a l'interior i tenen un gruix considerable, d'1,25 m. La gruixària dels murs en relació a les dimensions modestes del temple li devien conferir un aspecte sòlid i massís. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals. En el mur nord s'hi observa una certa dislocació del parament que alguns han atribuït a un possible terratrèmol. A l'interior el paviment és resseguit per una bancada força ample que devia servir per seure, mentre que la part del presbiteri, separada amb dos graons, era lleugerament més alta. Als murs laterals de l'absis hi ha tres petits forats que devien servir per guardar-hi objectes. En la intervenció de neteja de l'any 1993 es va posar al descobert un habitacle adossat al mur de migdia del presbiteri, el qual no es va arribar a excavar. Exteriorment hi ha altres murs al costat sud-oest, que semblen correspondre a una altra edificació annexa, actualment soterrada. Un aspecte que ens crida l'atenció d'aquesta església és la seva ubicació en un punt excèntric, enmig d'un coster, en un lloc on no hi ha cap mas i molt a prop d'una altra església romànica, la de Sant Miquel de les Planes. Aquesta altra era la capella del castell de Sant Mateu i es troba uns 400 m al sud-est de la de sant Martí. La relació entre una església dedicada a sant Martí (situada en una cota més baixa) i una església dedicada a sant Miquel (al cim d'un turó) és característica de l'època alt-medieval i molt habitual, per exemple, en terres del Prepirineu. El fet que l'església dedicada a Sant Miquel es trobi en una elevació dominant s'explica pel simbolisme d'aquest arcàngel com a custodi i protector. Per això ens sembla que l'església de Sant Martí no té gaire sentit si no s'entén en relació amb la de Sant Miquel, totes dues dins de la propietat de la masia de Les Planes. Així mateix, és probable que vora l'església hi passés algun camí antic. | 08229-189 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | D'aquesta església se'n coneixen poques dades. Apareix esmentada l'any 1361 quan entre d'altres esglésies de Sant Mateu es fa un llegat a Sant Martí, que ha de correspondre a aquesta església. Segurament no va passar de capella rural, sufragània de la de Sant Mateu. El segle XVII ja devia estar sense culte. El 1981 els Amics de l'Art Romànic van fer una neteja del lloc, ja que les ruïnes es trobaven mig colgades. Això va suposar que s'excavés en part el conjunt i va permetre determinar el perímetre de la construcció. L'any 1993 s'hi realitzà una intervenció arqueològica, encarregada a l'empresa Arqueociència, que va anar a càrrec de David Olivares i Marc Torras i que va consistir en la neteja i adequació de l'església. Segons sembla, molta de la pedra enderrocada ha estat utilitzada en les construccions de les cases veïnes. | 41.8034900,1.7386200 | 395214 | 4628727 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63067 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell-0 | GÓMEZ , Marta; SARRI, Glòria (2009). 'Nou maquis morts al Borrell de Sant Mateu de Bages', Dovella, núm. 101 (tardor, 2009), p. 39-41. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 167). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 151 | XVII-XIX | En ruïna, sense coberta. | Masia de petites dimensions en estat de ruïna que està emplaçada a l'extrem d'un contrafort de la serra de Castelltallat. Consta d'un cos residencial més un cobert força gran, que s'aixeca aïllat al costat nord-est. L'habitatge és de planta quadrada i disposava de planta baixa més un pis. Alguns dels murs es conserven fins a l'alçada de la teulada. La façana principal, encarada vers el sud-est, tenia un portal atípic format a partir d'un arc que posteriorment va ser fet més estret per adequar-hi l'entrada. Al seu damunt conserva una finestra. L'aparell dels murs és de maçoneria. L'interior es distribueix en dues crugies, la de llevant situada a un nivell més alt. En aquesta part s'hi conserva un forn de pa. El conjunt es troba en ruïnes, sense coberta, però ha mantingut la tipologia i els volums originaris, sense modificacions modernes. | 08229-190 | Demarcació de Coaner | Aquest mas té un origen medieval i des de l'any 1281 pertanyia a la masia del Semí (VLADÉS, 2012: 151). Des d'aleshores pagava un cens a aquesta masia. El Borrell va ser habitada fins els volts de 1920. Amb la masia ja abandonada hi va tenir lloc un dels episodis més destacats relacionats amb els maquis el 10 de desembre de 1944. Era el moment de més efervescència de l'activitat dels maquis, i un grup de deu homes (se suposa que eren comunistes) va entrar al país amb la intenció d'arribar a Barcelona. Van fer una parada inusualment llarga, d'uns quinze dies, a la casa del Borrell. No se sap per què. El 9 de desembre (el dia anterior a ser assassinats) uns quants del grup van anar al poble de Sant Mateu on haurien robat una pistola i diners a la botiga o bé, segons altres testimonis, haurien agafat menjar racionat del sindicat. Van ser els mateixos de la botiga i un altre home els que van fer la denúncia a la Guàrdia Civil. El dia següent (10 de desembre) un grup de la Guàrdia Civil acompanyat d'excombatents del bàndol franquista es van dirigir a la casa amb un camió. Eren entre 40 i 60 homes. Sembla que les intencions de la Guàrdia Civil eren provocar la fugida dels maquis per estalviar-se així l'enfrontament i les possibles baixes. El grup va arribar de nit, quan els maquis estaven dormint, fins i tot el que feia guàrdia. Aquest va ser l'únic que va poder fugir. Segons sembla, els maquis pràcticament no van oposar resistència. Foren assassinats allà mateix i enterrats en una fossa al costat de la casa. Posteriorment, l'alcalde de Sant Mateu, tot i ser de dretes, va preferir que els morts estiguessin enterrats al cementiri i els va fer traslladar. No se sap si foren enterrats a dintre o fora del recinte. També es desconeix la identitat d'aquests homes ja que, com era habitual, anaven indocumentats. Tan sols se sap que el supervivent que va poder fugir es deia Bernat o Vernet i, segons sembla, va morir fa uns anys a Puig-reig. Una placa col·locada al cementiri de Sant Mateu de Bages recorda aquests fets. | 41.8243000,1.6873400 | 390989 | 4631102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63068 | Cal Gambada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gambada | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 164). | XIX | En ruïna, sense coberta. | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada en una situació a mig camí entre els turons on hi ha el Soler Nou i el mas Bosc respectivament. Consta simplement d'un cos residencial de planta més o menys quadrada i té un cobert adossat al costat de ponent. Es tracta d'una construcció perfectament regular, que ha estat bastida en una sola fase. La façana principal, encarada vers migdia, té una estructura simètrica, amb un portal a la planta baixa i tres eixos de finestres. Totes les obertures estan rematades amb llinda de pedra però no tenen brancals. Els murs són fets de maçoneria, i la resta de façanes pràcticament no tenen obertures, excepte algunes de petites a la part posterior. La casa està construïda en un desnivell del terreny i ha perdut la coberta. A l'interior es conserven dues pilastres. Tot i el seu estat d'abandó, ha conservat la tipologia i el volum originari, sense modificacions modernes. | 08229-191 | Demarcació de Coaner | Segons la inscripció de la llinda del portal, aquesta casa s'hauria aixecat l'any 1889. Per la seva estructura uniforme sembla clar que devia ser feta en una sola fase. | 41.8247700,1.7076900 | 392680 | 4631128 | 1889 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63068-foto-08229-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63068-foto-08229-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63068-foto-08229-191-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1889 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63069 | Horts de cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-cal-peret | XIX-XX | Horts en desús | Horts de la casa de cal Peret, al nucli de Fontanet, que es troben a l'est de la mateixa casa en un desnivell terrassat vora la rasa de Sociats. Es tracta de l'hort més ben conservat i representatiu dels que hi havia a Fontanet, un lloc caracteritzat per l'abundància d'aigua, cosa que va permetre la creació d'un petit regadiu a cada casa. En aquest cas la surgència d'aigua es troba molt a prop de cal Peret (pel costat oest), en una cavitat sota un marge de pedra seca actualment tancada amb una reixa. L'aigua que neix s'acumula en un petit safareig que hi ha a l'interior de la cavitat, i antigament era canalitzada mitjançant una bomba mecànica que es troba en una feixa inferior, dins d'una caseta que conserva també un antic sistema de transmissió per corretges. A ponent de la casa s'estenen els horts, formats per dues feixes d'uns 50 metres de llargada. Aquestes feixes són revestides amb sòlids murs de pedra seca, amb escales per accedir d'un nivell a l'altre. Actualment els horts no tenen conreu. A la part baixa, vora el torrent, hi havia una bassa per acumular aigua, avui transformada en una piscina i envoltada per una plataforma de ciment. | 08229-192 | Nucli de Fontanet. Demarcació de Sant Mateu de Bages | A la segona meitat del segle XIX els amos de cal Carné (que eren els propietaris d'aquestes terres i descendents directes de l'antiga família dels Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes en aquest indret, anomenat Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord. L'acondicionament de l'hort deu ser, per tant, d'aquesta època. | 41.7908100,1.7210700 | 393735 | 4627341 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63070 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 208). PÉREZ-BASTARDAS, Alfred (1991). Els Bastardes. Estudi genealògic d'una família catalana. Barcelona, p. 15-16. | XIX-XX | En ruïna, sense sostre. | Casa de pagès, actualment en ruïna, que està emplaçada vora el torrent de la Vall del Puig. És tracta d'una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular i força estreta, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta i, probablement al final del segle XIX o començament del XX, fou allargada i sobrealçada. La façana principal, encarada cap al sud-oest, presenta una estructura regular i simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Aquestes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte a la part ampliada, on les finestres són emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria i, a la resta de façanes, pràcticament no hi ha obertures. L'interior era compartimentat en dues estances més l'ampliació de llevant. La casa té petits coberts adossats a cada costat. Malgrat el seu estat de ruïna ha conservat bé la tipologia i volum originaris. A uns 10 m a l'est de la casa es conserva un interessant forn de calç. | 08229-193 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | No tenim informació antiga sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria situar-se al segle XVIII o començament del XIX. Durant el segle XIX formava part de l'heretat de Junyent i Bastardas (masos del terme de Fals, municipi actual de Fonollosa). Mes endavant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX, fou eixamplada i sobrealçada. | 41.7958400,1.6981800 | 391841 | 4627928 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa es troba molt a prop del termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Fonollosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63071 | Forn de calç de Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ballara | XIX | Petita esllavissada en un mur lateral | Forn de calç que es troba situat uns 10 m a l'est de la casa de pagès de Ballarà. Excepte una petita esllavissada, es conserva íntegrament. Tal com és habitual, consisteix en una cavitat semisubterrània de forma cilíndrica excavada en un terreny amb pendent. La part visible forma una estructura de planta circular feta amb pedra seca, amb una obertura a la part superior a manera de xemeneia i una boca lateral. L'interior del pou és arrebossat i revestit amb pedra. L'estructura té un diàmetre exterior d'uns quatre m i un profunditat de 2 m. Al costat té un marge de pedra calcària que ha estat rebaixat, segurament per proveir de matèria primera el forn. | 08229-194 | Al costat de la casa de Ballarà. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La casa de Ballarà per la seva tipologia constructiva podria situar-se al segle XVIII o començament del XIX. Durant el segle XIX formava part de l'heretat de Junyent i Bastardas (masos del terme de Fals, municipi actual de Fonollosa). Mes endavant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX, fou eixamplada i sobrealçada. | 41.7958200,1.6983900 | 391859 | 4627925 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63071-foto-08229-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63071-foto-08229-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63072 | Puigdellívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdellivol | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 87). | XIII-XX | Masia d'origen medieval i de grans dimensions, que ha estat una de les més importants a la zona de Castelltallat. Està emplaçada en un altiplà que constitueix un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. El conjunt consta d'un gran cos residencial adossat a una masoveria, tot formant un pati interior, més un bon nombre de coberts (alguns adossats i d'altres aïllats) així com una capella dedicada a Sant Antoni Abat. El cos residencial disposa de planta baixa més un pis i golfes. Adopta una planta en forma de L, amb un portal adovellat que dóna accés al conjunt per la part de ponent. La casa s'ha anat formant al llarg de diferents etapes. La part més antiga probablement cal situar-la al sector del mig, i posteriorment s'hauria allargat per ambdós costats i també cap al nord, on hi ha un cos més estret que havia estat masoveria. El portal principal, format per un arc de mig punt adovellat, es troba a la façana nord-est. En aquesta façana, obrada amb un aparell de carreus més o menys disposats en filades, hi trobem diverses finestres de distribució irregular. Tanmateix, és la façana oposada, encarada al sud-oest, la que presenta un esquema més regular, amb diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Algunes han estat transformades en balcons o renovades modernament. Aquest sector, però, queda parcialment tapat per una zona de coberts adossats a la planta baixa. A l'extrem de llevant l'edifici es completa amb cos lleugerament més alt en el qual destaca una galeria de tres arcades més tres balcons a la part superior. Al nord-est hi ha adossada una altra masoveria, que és una edificació més senzilla, assentada en un terreny amb desnivell. Consta de planta baixa i un pis, i la coberta és a un sol vessant. La Façana exterior, encarada al nord-est, és molt austera i només compta amb un portal i tres finestres superiors. La construcció s'allarga cap a llevant amb uns coberts. La masia de Puigdellívol, que destaca per la solidesa i qualitat arquitectòniques, ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. | 08229-195 | Demarcació de Castelltallat | Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández. | 41.7997500,1.6686400 | 389394 | 4628400 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63072-foto-08229-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63072-foto-08229-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63072-foto-08229-195-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cos de ponent: 1743Inscripció al portal d'accés general: 1743Inscripció en diverses llindes del cos principal: 1776Inscripció a la façana principal: Banet Puigdellívol a fet la presen obra 1798Inscripció a la façana oest: 1745Inscripció a la galeria est: 1798Inscripció als grans coberts de llevant: 1973Informació oral facilitada per Francesc Hernández i Josep Bastardas | 85|119|94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63073 | Masoveria de Puigdellívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-puigdellivol | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 231). | XVIII-XIX | Masoveria que forma part del gran conjunt arquitectònic de Puigdellívol. Està emplaçada al nord-est, tot tancat per aquest sector un pati interior. Es tracta d'una edificació senzilla, especialment en comparació amb la casa principal. És de planta rectangular i s'assenta sobre un terreny amb desnivell. Consta de planta baixa i un pis. La coberta és a un sol vessant i, per la banda est, la construcció s'allarga amb un seguit de coberts. La Façana exterior, encarada al nord-est, és molt austera i només compta amb un senzill portal i tres finestres superiors. Els murs, actualment a pedra vista, són fets amb carreus de petit tamany de disposició irregular. | 08229-196 | Demarcació de Castelltallat | Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández. | 41.7999100,1.6688000 | 389407 | 4628417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63073-foto-08229-196-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63074 | Església de Sant Antoni de Pàdua (Puigdellívol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-antoni-de-padua-puigdellivol | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). | XX | Capella moderna, construïda l'any 1976 i que forma part de la gran masia de Puigdellívol. La construcció és feta tota en pedra, tot recreant l'estil popular. Presenta una nau amb absis semicircular llis. Està construïda en una pendent del terreny que és aprofitada per encabir una petita cripta sota l'altar que conté sis nínxols pertanyents a la família Puigdellívol. La façana d'entrada, encarada al nord-oest, té un portal adovellat, un òcul amb vidriera al seu damunt i és rematat amb una petita espadanya amb dues campanes. L'interior es conserva ben arranjat i té l'altar alçat sobre la cripta. | 08229-197 | Masia de Puigdellívol. Demarcació de Castelltallat | Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández. | 41.7994500,1.6695300 | 389467 | 4628365 | 1976 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63074-foto-08229-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63074-foto-08229-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63075 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-7 | COMAS ARS, Bernat (2010-2016). 'Retalls de Coaner ', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 154). | XVII-XIX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen probablement medieval, emplaçada en una esplanada vora un meandre del riu Cardener que es coneix com la Ribera, justament en el punt de confluència amb la riera de Coaner. El conjunt és format per un cos residencial, amb una petita capella adossada, més coberts aïllats al nord i al sud de la casa. L'habitatge és format per diferents cossos disposats en una planta més o menys rectangular i amb cobertes també de diferent orientació. L'edificació consta de planta baixa més un pis i golfes, i és fruit de diverses ampliacions. La part més antiga es troba a ponent i, ja al segle XVII, es va anar ampliant cap a llevant. La façana principal, encarada cap a migdia, és conseqüència d'aquestes successives ampliacions i presenta una distribució irregular. El portal actual, fet amb llinda i brancals de pedra, es troba en aquesta part més llevantina. La resta d'obertures són de tipologies diferents: amb emmarcament de pedra o, a les parts més altes, de maó, incloent-hi diverses galeries rematades amb arcs escarsers. Les del nivell de les golfes tenen baranes d'obra calada. El parament dels murs és fet de maçoneria. A la façana posterior destaquen diverses finestres emmarcades amb pedra i amb ampits treballats. Al costat de ponent la casa té un cobert que s'obre fent una mena de porxo. La capella és adossada a l'extrem est del cos residencial i queda perfectament alineada amb la façana. És una peça senzilla que ocupa la planta baixa de la construcció, i té com a element destacat una interessant inscripció a la llinda del portal. Hi veiem representat un símbol de la Mare de Déu que està acompanyat d'una mitja lluna, una creu i un sol; al seu costat hi ha del símbol de Crist (IHS). La resta de la inscripció diu: 'ANI 1688. NOSTRA SENYORA DE LA PIETAT SENYORA N'. Exteriorment, el conjunt ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris, amb poques modificacions modernes. | 08229-198 | Demarcació de Coaner | En el paratge conegut com la Ribera hi havia dos masos antics situats molt a prop d'un de l'altre: la Ribera i la Riera. Els dos són d'origen medieval, tot i que la Ribera seria el més antic. L'historiador Bernat Comas, nebot de l'actual propietari de la Riera, ha publicat a la web dels Amics de Coaner uns 'Retalls històrics' sobre aquest terme, que inclouen algunes referències a aquest i altres masos de la zona (COMAS). Cal dir que els documents antics que es conservaven a la casa foren cremats durant la Guerra Civil de 1936. Els Riera i els Ribera eren dues famílies diferents, tot i que al llarg dels anys hi va haver diversos enllaços matrimonials entre elles. El mas de la Riera apareix documentat almenys des de principis del segle XIV. En un fogatge de 1553 el propietari era 'Joan Vila, dia Riera' (possiblement, doncs, un pubill). A mitjans segle XVII hi ha documentada a la casa la presència de mossos procedents de la immigració occitana (COMAS, 2010). Segons la inscripció d'una llinda, l'any 1660 era Joan Riera. Segons es desprèn d'altres inscripcions, fou en a la segona meitat del segle XVII quan la casa s'eixamplà notablement, de manera que ja hauria quedat més o menys tal com està ara. Així mateix, el 1688 es construí una capelleta dedicada a Nostra Senyora de la Pietat, impulsada per Joan Riera, amo de la casa, i el seu germà mossèn Josep Riera, comissari del Sant Ofici (COMAS, 2012). Entorn de 1830 l'explotació forestal de la zona s'intensificà notablement, segons es desprèn d'un llibre de comptes de Joan Mercadal, aleshores amo de la Riera (COMAS, 2015). A finals del segle XVIII el cognom Riera s'havia perdut a conseqüència del casament de l'hereva de la casa amb un pubill. Eren els rebesavis de l'actual propietari, que porta el cognom Ars. En els anys més recents s'han fet lleus reformes exteriors a la casa, que han consistit en habilitar una terrassa a la part superior. | 41.8337100,1.7383500 | 395241 | 4632083 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63075-foto-08229-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63075-foto-08229-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63075-foto-08229-198-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda actualment emplaçada en un cobert: 1660 Joan RieraInscripció a la llinda del portal principal: IHS 1683Informació oral facilitada per Josep Ars | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63076 | Gobianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gobianes | COMAS ARS, Bernat (2010). 'Retalls de Coaner (part 1)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 150). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 59, 86. | XIX-XX | En ruïna, sense coberta | Casa de pagès actualment en ruïna, de dimensions força grans i emplaçada en una esplanada vora un meandre de la riera de Coaner. Consisteix en un cos residencial amb una àmplia zona de coberts adossats al sud-oest, així com uns coberts més petits aïllats al costat nord. L'habitatge és de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis. Interiorment sembla que es distribuïa en quatre crugies. La façana principal devia ser la de llevant, tot i que actualment no s'hi endevini el portal, si no és que es tractava d'un de molt petit i amb llinda de fusta que es troba a l'angle sud-est. A més, dos petits cossos força atípics cobreixen parcialment aquesta façana. Els murs de la casa són de maçoneria i conserven restes d'arrebossat. Les poques finestres que són visibles estan emmarcades amb maó. La construcció ha perdut la coberta i el seu interior resta totalment envaït per la vegetació. Malgrat això, la casa ha conservat la tipologia i el volum originaris. | 08229-199 | Demarcació de Coaner | El mas de Gobianes ja apareix documentat a principis del segle XIV i també en un recompte reial de 1553 (COMAS, 2010). En un document de l'arxiu del Semís, probablement entorn de 1716 i fet amb motiu del cadastre, també consta aquesta casa. Segons documents de l'arxiu parroquial de Coaner, l'any 1786 hi vivia Julià Gubianes amb la seva família. Per la seva tipologia constructiva, però, la casa sembla molt reformada al segle XIX, tot i que en el seu estat actual és difícil precisar-ho. | 41.8342300,1.6880300 | 391063 | 4632203 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63076-foto-08229-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63076-foto-08229-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63076-foto-08229-199-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63077 | Dolmen de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castelltallat | ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid: C.S.I.C. CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CURA, Miquel; VILARDELL, Rosó (1977-78). 'Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans', Pyrenae, núm. 13-14, Universitat de Barcelona, p. 313-316. CURA, Miquel (1987). 'Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I. Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze', Cota zero, núm. 3, ed. Eumo, Vic, p. 76-83. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 92-93. FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, Manresa, p. 7-12. FONT, J.O.: Informe-memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: Dolmen de Clarà (Castallar de la Ribera, Solsonès), Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages), Puig ses Forques (Calonge, Baix Empordà), Tres Caires, Serra de Cals i Tres P. Treball inèdit dipositat a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. SANTAMARIA, Valentí (1923). 'Dels temps prehistòrics en la nostra comarca'. Butlletí del Centre Excursionista Montserrat, núm. 6. Manresa, p. 68-73. | XIX-XIX aC | Pèrdua d'algunes lloses i de part del túmul. Variacions de les lloses de l'estat originari | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. En aquest cas es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner i també al Pirineu. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-200 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). És possible que el lloc es mantingués com a fita territorial en el temps, ja que a uns 100 m hi trobem les Creus de l'Espelta. Tanmateix, les creus que actualment es conserven en aquest indret són fetes probablement l'any 1901. | 41.8121300,1.6786100 | 390243 | 4629761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN de la serra de Castelltallat | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63078 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada-0 | XXI | Creu de pedra col·locada l'any 2009 en record d'una anterior creu que hi havia en aquest indret i de la qual se n'ha conservat la memòria i el topònim: la creu escapçada. Actualment el lloc acull una petita zona de picnic habilitada pel PEIN de la serra de Castelltallat. La creu actual, obra de Joan Borrós Sala (actual propietari del mas proper de Vilalta) consisteix en un bloc de pedra de forma irregular que, a la cara davantera, té en alt-relleu una creu, escapçada per l'asta esquerra, sobre un inici de columna amb capitell. A la part posterior té la següent inscripció: CREU ESCAPÇADA. ANY MMIX J Borrós Sala. El lloc es troba situat a la carena de la serra de Castelltallat i marca el límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat. | 08229-201 | Al límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat | 41.8094800,1.6762900 | 390046 | 4629470 | 2009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63078-foto-08229-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Borrós Sala (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63079 | Creus de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-de-lespelta | XX | Es conserven en estat fragmentari i han estat restaurades amb parts de ciment | En el lloc conegut com la Creu de l'Espelta actualment hi trobem un pedestal antic, probablement de l'any 1901, i dues creus parcialment conservades i reconstruïdes modernament. Aquest punt ha estat una fita territorial des d'antic, ja que es troba a la carena de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner i, uns 100 m al sud-oest, té el dolmen de la Creu de l'Espelta. Es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner. El pedestal de pedra es conserva sencer. És de planta quadrada i format per una base cúbica amb un pedestal més petit a la part superior. La creu que té al damunt ha estat reconstruïda amb ciment, però conserva de l'antiga el braç de pedra. En aquest braç té una inscripció que diu: DEU VOS ACOMPANYI. En la part de ciment hi ha inscrit l'any 1995. La segona creu, situada en un angle del pedestal, té el peu de ciment i la part superior de pedra, on hi ha una inscripció que diu 'A CRISTO REDENTOR' (en una cara) i 1901 (en l'altra). | 08229-202 | Demarcació de Coaner | Al marge que en aquest lloc hi pogués haver algun element anterior, ja que sembla una fita territorial antiga, les restes de les creus actuals semblen correspondre a l'any 1901, segons una de les inscripcions. L'any 1995, segons indica l'altra inscripció marcada en el ciment, el conjunt es va restaurar i les dues creus es van reconstruir amb suports de ciment. | 41.8372600,1.6999600 | 392059 | 4632525 | 1901 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63079-foto-08229-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63079-foto-08229-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63080 | Dolmen de la Creu de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-lespelta | SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona, Museu Arqueològic Diocesà. | -XXVI/XIII | Conserval molt parcialment, entorn cobert de vegetació. | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-203 | Demarcació de Coaner | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.) | 41.8367000,1.6987100 | 391954 | 4632464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63081 | Parapets o trinxeres de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapets-o-trinxeres-de-coaner | XX | Parcialment esfondrades, indret envaït per la vegetació | Parapets o trinxeres de la Guerra Civil de 1936 que es troben situats en punts destacats de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner. Concretament, se n'han identificat en dos punts que controlen tant el Castell de Coaner com el camí que serpenteja pel costat de la riera de Coaner. La primera localització es troba en un punt elevat on també hi ha el dolmen de la Creu de l'Espelta. És a dir, uns 100 m al sud-oest del trencall on hi ha les Creus de l'Espelta. Concretament, les trinxeres es troben als peus del túmul del dolmen, una al sud i l'altra a la banda nord. Es tracta de simples murets construïts amb pedra seca que tenen forma de ferradura i s'orienten vers la vall de Coaner i el castell. Entre les restes del parapet nord s'hi va localitzar-se una bala que va ser identificada per experts (D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater, aquest darrer membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería), com una 7,92 x 57 MAUSER. Es tracta d'un projectil de fabricació alemanya (el fabricant és la Deutsche Waffen-und Munitionsfabrik AG, de Lübeck-Schlutup), utilitzada pels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola. La segona localització es troba uns 500 m a llevant de la primera. Es tracta d'una estructura de característiques i orientacions anàlogues a les anteriors. En l'exploració del present treball no l'hem pogut localitzar. | 08229-204 | Demarcació de Coaner | Aquestes trinxeres o parapets van ser descoberts el novembre de 2010 durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica del Bages. La identificació es va fer en col·laboració amb D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater (aquest darrer, membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería (AECC), col·laboraren amb l'equip de revisió de la Carta Arqueològica per identificar la bala localitzada. | 41.8367200,1.6987400 | 391957 | 4632466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63082 | Cal Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xicola | COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (PART 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 157). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 59, 73, 86. | XVIII-XIX | En ruïna, sense coberta i murs parcialment esfondrats | Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, que està emplaçada en un coster, prop de la riera de Coaner. Se'n conserven bàsicament els murs de llevant i de ponent, mentre que els dels costats nord i sud es troben pràcticament derruïts. La casa era de planta gairebé quadrada, i disposava de planta baixa més un pis. La façana principal és la de llevant, que conserva un portal adovellat i una finestra amb llinda i brancals de pedra. En la resta de murs no s'hi observen obertures. Els murs, a pedra vista, estan fets amb un aparell de pedres debastades i disposades més o menys en filades. A l'interior de l'habitatge es pot veure un festejador, associat al finestral de la façana, així com restes de l'escala que donava accés a la planta superior. Al costat nord-est la casa tenia adossat un cobert. | 08229-205 | Demarcació de Coaner | Aquest mas ja exisita al segle XVII. En aquesta època a causa d'una dinàmica d'endeutament fou absorvit pe les Feixes de Coaner (COMAS). Així mateix, en un document de l'arxiu del Semís, probablement entorn de 1716 i fet amb motiu del cadastre, també consta aquesta casa. Al segle XVIII es deia can Xicola però anteriorment s'havia anomenat Vinya Vella. Segons documents de l'arxiu parroquial de Coaner, l'any 1786 hi vivia Josep Gubianes i la seva família. | 41.8328000,1.6986400 | 391942 | 4632031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63082-foto-08229-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63082-foto-08229-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63082-foto-08229-205-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63083 | Resclosa i canal de la fàbrica Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-jover | FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 351-352. REGUANT, Josep (1997). Súria, història en imatges. 1894-1975. Col·lecció fotografia històrica, 4. Angle Editorial; Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 15 | XIX-XX | Resclosa i canal de la fàbrica Jover, actualment encara en ús, que es troben al paratge conegut com la Ribera, en un meandre format pel riu Cardener, aigües amunt de Súria. La resclosa i l'inici del canal estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages, mentre que la fàbrica es troba ja en terme de Súria. L'indret on hi ha situada la resclosa és una vall oberta, de notable interès natural i paisatgístic, on el riu assoleix una amplada considerable. La resclosa és de grans dimensions (uns 70 m de llarg), feta de formigó i de planta lleugerament corba. L'aigua és desviada cap al lateral esquerre del riu i, mitjançant dues grans comportes, entra al canal. En el primer tram hi ha un ampli espai de desguàs per on el cabal sobrant retorna al curs del riu mitjançant un desnivell esglaonat. El canal té una amplada d'uns 5 m i és també formigonat. Es dirigeix cap a la fàbrica en un recorregut curt, d'uns 300 m, que segueix el meandre del riu. | 08229-206 | Demarcació de Coaner | Joan Jover i Serra, pare del futur marquès de Gelida, va construir la fàbrica Jover entre 1872 i 1876. El 1907 la fàbrica tenia 7.000 fusos i donava feina a 300 treballadors. El 1916 el propietari era Bonaventura Jover i Mota. El juny de 1924 la fàbrica va deixar de treballar i l'any següent la societat Filatures Labor, S.A. se'n va fer càrrec fins al seu tancament. Per les característiques tècniques força desenvolupades la resclosa i el canal tal com s'han conservat en l'actualitat podrien ser obra d'alguna remodelació feta a principis del segle XX, amb les corresponents modernitzacions per dotar la infraestructura de comportes automàtiques. | 41.8337600,1.7399400 | 395373 | 4632086 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63083-foto-08229-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63083-foto-08229-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63084 | Vall de la Riera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-coaner | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>La riera de Coaner neix a prop de la Molsosa i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar al riu Cardener aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km que transcorren integrament dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una riera d'aigua neta, ja que no té cap població a la vora, i és la més important del municipi. Té un cabal escàs i irregular, però a l'estiu no s'arriba a assecar. En el primer tram la riera ha de superar un fort desnivell i passa per uns quants salts d'aigua acompanyats de gorgs amagats entre la vegetació. El segon tram, que comença just abans d'arribar al castell de Coaner, és força més planer. Un aspecte remarcable és que en determinats punts del seu recorregut es pot observar en les parets verticals del congost la falla coneguda com l'anticlinal de Súria. Aquesta falla té el seu paratge més conegut a l'indret de Mig-Món (Súria), però es pot seguir al llarg d'uns 40 km des de Navàs (a l'est) fins a Castellfollit de Riubregós (a l'oest); en aquest tram oest al pas de la vall de la riera de Coaner. En aquesta vall trobem vistes espectaculars dels estrats inclinats que conformen la paret nord del congost, sobretot per la banda nord. Aquesta falla es va formar fa uns 16 milions d'anys, en el moment que les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus van provocar el trencament del plegament que s'estava formant en aquest terreny. Des de fa uns anys la falla de Mig-Món i el seu entorn constitueixen un dels indrets destacats del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món. Pel que fa a la vegetació, les ribes de la riera són ocupades pel paisatge propi dels boscos de ribera, amb salze blanc i verd, situats en les zones més humides a tocar de la riera. Més enllà hi ha l'àlber, el freixe de fulla petita i el pollancre. En trams amb més disponibilitat d'aigua és on s'hi desenvolupa el bosc de ribera més pròpiament, amb arbres caducifolis que van acompanyats d'un sotabosc. Habitualment hi trobem llúpol, vidalba, sanguinyol, saüc, sarga i gatell, però també és habitual trobar-hi arç blanc, esbarzers i heures. Entre la fauna associada als boscos de ribera cal destacar el picot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el papamosques gris, l'ànec collverd, l'oriol, el blauet, la cuereta torretenera o la blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, la polla d'aigua. També hi trobem el ratpenat d'aigua, i la tortuga de rierol, entre d'altres. La riera de Coaner marca el límit nord de l'espai PEIN de la serra de Castelltallat. Des del punt de vista de l'aprofitament humà, a banda de nodrir molins i serradores com la del Semìs, ha estat sempre un indret d'esbarjo com els banys estivals o anar a caçar crancs.</p> | 08229-207 | Demarcació de Coaner | 41.8340500,1.7081000 | 392729 | 4632158 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63085 | La Ribera (zona de ribera al Cardener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-zona-de-ribera-al-cardener | Espai d'interès natural al voltant del paratge conegut com la Ribera, que es troba en un dels meandres que fa el riu Cardener en passar per la població de Súria, just al punt on desemboca la riera de Coaner. Una mica més amunt s'estén una esplanada que és coneguda com el pla de Barbeies, i molt a prop hi ha dues masies històriques: la Riera i la Ribera. La zona més propera al riu i a la riera de Coaner es caracteritza pel paisatge conformat per les valls dels dos cursos fluvials, que en aquest punt són molt obertes i van acompanyades d'un interessant bosc de ribera. Prop de la masia de la Ribera hi ha la resclosa i l'inici del canal de la fàbrica Jover, ja en terme municipal de Súria. Es tracta d'un indret molt tranquil i d'un gran interès natural i paisatgístic. | 08229-208 | Demarcació de Coaner | 41.8347600,1.7400000 | 395379 | 4632197 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 63086 | Serra de Castelltallat (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-castelltallat-pein | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>Espai d'interès natural (declarat PEIN) que abasta el conjunt de la serra de Castelltallat i, en conseqüència, una part molt substancial del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Concretament, l'espai protegit té com a límit nord la riera de Coaner i, pel sud, diversos torrents que es troben a la part meridional del terme. Actualment, la superfície total de l'àrea PEIN és de 4.961 ha, de les quals la gran majoria es troben dins del municipi de Sant Mateu de Bages (4.796 ha). Les 165 ha restants corresponen al municipi de Súria. La serra de Castelltallat, originada per un plegament contemporani a la formació dels Pirineus fa 16 milions d'anys, s'estira en direcció sud-oest i nord-est, entre la Molsosa i el riu Cardener. Separa les valls de les rieres de Coaner (al nord) i de Rajadell (al sud). A la zona de Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala. Es tracta d'una serra de relleu suau per ambdues vessants, coronada per una altiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud. És una excel·lent mostra del paisatge mediterrani i submediterrani, amb predomini del bosc dins un mosaic en què hi són representats dos grans dominis de vegetació. Els vessants obacs tenen un domini de les rouredes seques de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Actualment d'aquesta roureda només en resten petits retalls, ja que ha estat substituïda per grans pinedes de pinassa i pi roig. Els vessants solells, en canvi, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En aquest ambient hi predominen les brolles calcícoles, sobretot on abans hi havia feixes, que ocupen una gran extensió, acompanyades de pinedes de pi blanc, junt amb retalls de garrigues o prats secs. És de remarcar la presència de ruac (Ononis tridentata) en aquelles brolles on el substrat conté petites capes de guix. La fauna és la típica dels boscos mediterranis. Entre les espècies més representatives hi trobem porcs senglars, cabirols, llebres, conills, guineus, perdius o aus rapinyaires.</p> | 08229-209 | Zona central del municipi | <p>La Serra de Castelltallat va ser declarada PEIN l'any 1992 per la importància de la gran massa de bosc de pinassa que es troba als seus vessants. Ha estat sovint afectada per incendis forestals; especialment el gran incendi de la Catalunya central que va tenir lloc el 1994, i també el de 1998. L'espai natural compta amb diversos elements d'atracció. Entre els més representatius hi ha l'observatori astronòmic inaugurat fa uns anys, emplaçat en un punt dominant de la serralada, a 910 m d'altitud.</p> | 41.8096500,1.6636600 | 388997 | 4629505 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63087 | Central hidroelèctrica de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-de-la-ribera | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 151). FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, p. 119-121. FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24. | XX | Conjunt format per una central hidroelèctrica (iniciada entorn de 1907 i encara en funcionament), uns habitatges adossats a la central, l'edifici en ruïnes d'una antiga fàbrica que no va arribar mai a funcionar així com el corresponent canal i resclosa de la central. L'emplaçament és en una petita esplanada vora el Cardener, en el punt on el riu fa un meandre molt pronunciat, prop del paratge conegut com la Ribera. La central és formada per dues edificacions adossades, totes de planta rectangular. La més antiga és de dimensions més reduïdes i consta d'una sola planta, mentre que la nau més moderna (construïda tal vegada els anys 1920 o 30) disposa de dues plantes. A les façanes hi podem veure els típics finestrals de tipus fabril. La coberta és a quatre vessants. A la planta baixa hi ha les dues turbines que canalitzen el salt d'aigua, mentre que la primera planta acull la maquinària de control de la central. Les turbines actuals són les originàries; és a dir, del tipus Francis i de la marca Siemens, fabricades a principis del segle XX. Tenen una capacitat de producció de 334 CV. El canal, iniciat al punt on hi ha la resclosa, uns 250 m aigües amunt del riu Cardener, entra pel costat sud-oest de la central mitjançant una comporta automatitzada. En surt pel costat oposat i passa entre l'edificació dels pisos i la roca, de manera que la façana posterior de la casa ha estat apuntalada amb quatre contraforts que passen sobre el canal. El canal continua 200 metres més fins que desemboca novament al Cardener. Adossats a la façana de llevant de la central hi ha l'edifici dels habitatges, que formen un cos allargat d'una sola planta, amb la façana principal encarada vers el sud-est i coberta també a quatre vessants. Les ruïnes de l'antiga fàbrica estan adossades al sud-est de la central. Se'n conserva tan sols el mur perimetral, fet de maçoneria i amb el típic reng d'obertures dels finestrals, però sense vidres. L'edifici era d'una sola planta i no té coberta. | 08229-210 | Demarcació de Coaner | L'any 1874 Josep Ribera Vila, amo del mas de la Ribera de Coaner, va vendre a l'enginyer barceloní Jaume de Castro i Vernet un tros de terra en aquest indret per construir-hi una fàbrica. El 1879, un cop obtinguda la concessió d'aigües, la venda es va fer efectiva. En aquell moment les obres estaven força avançades i sembla que es preveia complementar la fàbrica amb una colònia. Jaume de Castro fou un personatge important del món industrial, i va tenir un paper destacat en la posada en funcionament de la Espanya Industrial. Va morir el 1904, i en aquell moment o abans la fàbrica de la Ribera va passar a mans de Josep Buhigas Tamareu, pertanyent a una família que tenia una fàbrica de tints a Barcelona. Aquest va vendre les instal·lacions a Pere Álvarez Gonzalvo per explotar només la central elèctrica. Pere Álvarez era també polític i fou diputat a Corts pel partit demòcrata autonomista. La fàbrica de la Ribera, però, no va arribar a funcionar mai, ja que l'octubre de 1907 la forta riuada que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener va malmetre també la fàbrica de la Ribera. Tot i això, sembla que es va intentar arranjar-la, però al cap de pocs dies una nova riuada la va tornar a destruir, i llavors es va decidir vendre la maquinària i aprofitar només la turbina per funcionar com a central elèctrica. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980. | 41.8350700,1.7307900 | 394615 | 4632243 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63087-foto-08229-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63087-foto-08229-210-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l'altra banda del riu hi ha una fita de pedra amb una llegenda que assenyala el nivell que les aigües va assolir en la riuada de 1907.També anomenada Fàbrica de cal Franch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63088 | Fàbrica de la central de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-central-de-la-ribera | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 151). FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24. | XX | En ruïna. Sense coberta | Construcció en ruïnes d'una antiga fàbrica que mai va arribar a funcionar, que es troba adossada a la central hidroelèctrica de la Ribera. Es troba emplaçada en una petita esplanada vora el Cardener, en el punt on el riu fa un meandre molt pronunciat. La fàbrica està adossada al sud-est de la central. És una construcció de planta rectangular que mesura 40 m de llarg per 20 d'ample i de la qual tan sols se'n conserva el mur perimetral. A l'angle nord-est té inserit l'edifici antic de la central hidroelèctrica. El mur de la fàbrica és fet de maçoneria i té el típic reng d'obertures dels finestrals però sense vidres. Era una edificació d'una sola planta i no té coberta. | 08229-211 | Demarcació de Coaner | A principis de segle XX s'estava construint una fàbrica tèxtil en aquest indret. La va promoure un tal Álvarez, que adquirí una porció de terreny a Pere Ribera, propietari de la masia pròxima de la Ribera. La fàbrica tenia maquinària que estava a punt d'estrenar-se quan va ser afectada per la forta riuada de l'any 1907 que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener, i la fàbrica de la Ribera no va arribar a entrar mai en funcionament. En canvi sí que s'aprofità el salt d'aigua adequat en els primers temps i ampliat posteriorment. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980. | 41.8348500,1.7309700 | 394630 | 4632218 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63088-foto-08229-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63088-foto-08229-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63089 | Resclosa i canal de la central de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-central-de-la-ribera | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24. | XX | Resclosa i canal de la central hidroelèctrica de la Ribera, iniciada entorn de 1907 i encara en funcionament. Es troba emplaçada en un meandre molt pronunciat que fa el riu Cardener, en un paratge conegut com la Ribera. La resclosa es troba al tram inicial del meandre. Té una llargada considerable, d'uns 80 m. És de planta rectilínia i revestida de formigó. L'aigua és desviada cap a la riba esquerra del riu i entra al canal mitjançant una gran comporta, actualment de funcionament automatitzat. El canal té una amplada d'uns 5 m i tan sols està formigonat en alguns trams. En el seu curt recorregut d'uns 250 m, de trajectòria corba seguint el meandre del riu, disposa de diversos bagants per desguassar l'aigua. El canal entra a la central pel costat sud-oest de l'edifici mitjançant una gran comporta. En surt pel costat oposat i passa entre l'edificació que acull els pisos de la central i la roca, de manera que la façana posterior de la casa ha estat apuntalada amb quatre contraforts que passen sobre el canal. El canal continua 200 metres més fins que desemboca novament al Cardener. | 08229-212 | Demarcació de Coaner | A principis de segle XX s'estava construint una fàbrica tèxtil en aquest indret. La va promoure un tal Álvarez, que adquirí una porció de terreny a Pere Ribera, propietari de la masia pròxima de la Ribera. La fàbrica tenia maquinària i tot i estava a punt d'estrenar-se quan va ser afectada per la forta riuada de l'any 1907 que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener, i la fàbrica de la Ribera no va arribar a entrar mai en funcionament. En canvi sí que s'aprofità el salt d'aigua adequat en els primers temps i ampliat posteriorment. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980. | 41.8353200,1.7290000 | 394467 | 4632273 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63089-foto-08229-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63089-foto-08229-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63090 | La Ribera Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-vella | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 153). | XIV-XIX | Deshabitada des de fa anys. Necessitaria una restauració | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada en una esplanada vora un meandre del riu Cardener que es coneix precisament com la Ribera, molt a prop també de la confluència amb la riera de Coaner. El conjunt és format per un cos residencial de planta més o menys rectangular que té adossats un seguit de coberts als laterals, cosa que dóna a la casa una forma irregular. També té diversos coberts aïllats en l'entorn proper i, més enllà, s'aixeca la casa nova coneguda actualment com la Ribera. El cos residencial, que disposa de planta baixa més un pis i golfes, s'ha anat formant a través de múltiples ampliacions. El nucli originari es trobava a la part interior, més aviat al sector de llevant. Posteriorment s'amplià pel nord amb un magnífic celler sustentat amb arcs diafragmàtics apuntats, i també cap a ponent. En conseqüència, la façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució poc regular. Consta de portal adovellat i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En dos punts la façana ha hagut de ser reparada amb obra de maó. Per la part sud-est té un cos afegit que sobresurt, construït el 1788. Originàriament acollia als baixos la capella de la casa i més endavant un molí d'oli. Per la part de migdia en aquest cos s'hi pot entreveure una antiga galeria amb dues arcades i, a les golfes, un assecador obert. Més a llevant hi ha una impressionant pallissa, oberta a la part davantera amb una gran arcada que està apuntalada al mig amb un pilar de maó. La resta de façanes de la casa tenen poques obertures i, en bona part, han quedat tapades per coberts. El fet que la masia hagi estat deshabitada des de força temps ha permès mantenir integrament la tipologia i els volums originaris, pràcticament sense modificacions modernes. L'interior conserva l'aparença antiga i alguns dels elements tradicionals: forn de pa, llar de foc, festejadors... Es manté l'embigat de fusta i, a la primera planta, un terra confegit per grans lloses de pedra. A l'exterior també hi ha un pou. | 08229-213 | Demarcació de Coaner | En el paratge conegut com la Ribera hi havia dos masos antics situats molt a prop d'un de l'altre: la Ribera i la Riera. Probablement els dos són d'origen medieval, tot i que la Ribera seria el més antic. Tot i que no en coneixem cap notícia documental, és probable que la família Ribera fossin els propietaris de la casa ja des d'època medieval. Així, haurien adoptat el nom del paratge on hi ha la casa, que encara és conegut com la Ribera. Els Ribera haurien estat al capdavant del mas de manera continuada fins a l'actualitat, i encara en són propietaris. Al llarg dels anys van haver-hi diversos enllaços matrimonials entre els Ribera i els Riera, tot i que sempre es van mantenir com dues famílies separades. Això ha condicionat una repartició certament complexa de les terres de l'entorn entre els dos masos. La masia de la Ribera vella, que conserva en el seu nucli vestigis constructius d'aparença molt antiga, es va anar engrandint en diferents fases. Entorn dels segles XV-XVI es devia construir el celler, sustentat per un seguit d'arcs apuntats. Segons la inscripció d'una llinda, l'any 1788 es va construir el cos adossat que, originàriament, acollia la capella de la casa. Segons tradició oral, en un moment donat la capella fou substituïda per un molí d'oli arran d'un acord fet amb el mossèn, que a canvi va rebre la peça de terra coneguda com l'hort del Rector. La primera planta de la casa era on vivien els propietaris, mentre que les golfes eren habitades per diferents famílies de mossos. Entorn de 1908 Joan Ribera, besavi de l'actual propietari, va construir un tros més amunt la casa nova. Segons sembla, l'antiga es trobava en condicions difícils de rehabilitar. Hi van passar a residir els propietaris, mentre que la casa vella va continuar habitada de manera més o menys fixa per famílies de mossos fins la dècada de 1960. Pel que fa a la casa nova, coneguda actualment com la Ribera, a la dècada de 1950 s'hi van fer obres per allargar-la per la part del darrere. En l'actualitat continua sent residència de la família Ribera. | 41.8342400,1.7345700 | 394928 | 4632146 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63090-foto-08229-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63090-foto-08229-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63090-foto-08229-213-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal de l'antiga capella: 1788Informació oral facilitada per la família Ribera | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63091 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-0 | COMAS ARS, Bernat (2010, 2014). 'Retalls de Coaner (part 1, part 5)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 152). | XX | Casa rural construïda pels volts de 1908 en substitució de la masia de la Ribera Vella. Es tracta d'una construcció de dimensions mitjanes aixecada a pocs metres de la casa originària. És de planta rectangular i consta de planta baixa més golfes. La façana davantera, encarada a ponent, té un singular perfil mixtilini a la part superior. L'entrada es fa per una petita terrassa davantera amb escala central. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. La resta de la casa no presenta altres elements destacats. Per la façana de migdia té una renglera de finestres que originàriament eren rematades amb arcs i tancades amb persianes. Per la façana nord les finestres són més escasses. A la dècada de 1950 la casa es va allargar per la part posterior, on s'adequà una segona entrada amb escales laterals i una petita terrasseta. | 08229-214 | Demarcació de Coaner | En el paratge conegut com la Ribera hi havia dos masos antics situats molt a prop d'un de l'altre: la Ribera i la Riera. Els dos són d'origen medieval, tot i que la Ribera seria el més antic. La família Ribera en devien ser propietaris ja des d'època medieval. Així, haurien adoptat el nom del paratge on hi ha la casa, que encara és conegut com la Ribera. Els Ribera haurien estat al capdavant del mas de manera continuada fins a l'actualitat, i encara en són propietaris. Al llarg dels anys van haver-hi diversos enllaços matrimonials entre els Ribera i els Riera, tot i que sempre es van mantenir com dues famílies separades. Això ha condicionat una repartició certament complexa de les terres de l'entorn entre els dos masos. Del mas Ribera ja en tenim notícies documentals a principis del segle XIV. A principis del segle XVII el propietari era Macià Ribera, i tenia sota el seu domini els capmasos (masos rònecs) de Fontanet, Taltaull, Cultró i Ringles, tots deshabitats (COMAS, 2010). L'any 1553 el propietari era Narcís Ribera. En un capbreu de 1791 consta que el propietari, Josep Ribera, que tenia també els masos Crossa i altres de deshabitats: Fontanet, Cusó, Solà, Cultró, Garbillons i Ringles (COMAS, 2014). La masia de la Ribera vella, que conserva en el seu nucli vestigis constructius d'aparença molt antiga, es va anar engrandint en diferents fases. Entorn dels segles XV-XVI es devia construir el celler, sustentat per un seguit d'arcs apuntats. Segons la inscripció d'una llinda, l'any 1788 es va construir el cos adossat que, originàriament, acollia la capella de la casa. Segons tradició oral, en un moment donat la capella fou substituïda per un molí d'oli arran d'un acord fet amb el mossèn, que a canvi va rebre la peça de terra coneguda com l'hort del Rector. La primera planta de la casa era on vivien els propietaris, mentre que les golfes eren habitades per diferents famílies de mossos. Entorn de 1908 Joan Ribera, besavi de l'actual propietari, va construir un tros més amunt la casa nova. Segons sembla, l'antiga es trobava en condicions difícils de rehabilitar. Hi van passar a residir els propietaris, mentre que la casa vella va continuar habitada de manera més o menys fixa per famílies de mossos fins la dècada de 1960. Pel que fa a la casa nova, coneguda actualment com la Ribera, a la dècada de 1950 s'hi van fer obres per allargar-la per la part del darrere. En l'actualitat continua sent residència de la família Ribera. | 41.8337600,1.7345700 | 394927 | 4632093 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63091-foto-08229-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63091-foto-08229-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63092 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 148). | XIX | Sostre d'uralita. | Casa de pagès de dimensions modestes, emplaçada al costat de la carretera que va a Salo i prop de la masia de Coaner. Es tracta d'una construcció molt senzilla, de planta rectangular, que consta d'una sola planta. La porta d'entrada, a la façana de migdia, és amb llinda de fusta i queda pràcticament tapada per un petit cos més modern, adossat a llevant, i també per un cobert adossat a ponent. Els murs són a pedra vista, fets amb blocs més o menys escantonats. Les façanes laterals tenen diverses finestres, molt senzilles. La coberta és actualment d'uralita. | 08229-215 | Demarcació de Coaner | Segons dades del cadastre, l'any de construcció de la casa és el 1800. Aquest petit habitacle depenia de la masia molt propera de les Feixes de Coaner. | 41.8419100,1.7042500 | 392423 | 4633035 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63092-foto-08229-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63092-foto-08229-215-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63093 | Bacardit de Llumars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bacardit-de-llumars | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mamet de Bacardit', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 252-253. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 107). MOLINS, Ernest (2014). 'La Casa Nova (4ª part)'. Quaderns de Camps, p. 137-141. MOLINS, Ernest (2015). 'La Casa Nova (3ª part)'. Quaderns de Camps, p. 233-237. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 26-28. | XII-XIX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un contrafort meridional de la serra de Castelltallat, en un petit altiplà. El conjunt és format per un clos tancat que inclou el cos residencial, una torre, més un seguit de coberts que formen un pati central. Fora d'aquest clos hi ha l'església nova de Sant Mamet de Bacardit així com altres coberts aïllats. El cos residencial està construït en diverses fases a partir d'una antiga sala o domus medieval que, segons Xavier Sitjes, té característiques dels segles XII-XIII. Aquesta sala té una planta trapezial amb un bastiment de 14 metres de llarg per uns 10 d'ample, i consta de planta baixa més dues plantes superiors. El portal (actualment desfigurat) devia ser de mig punt. Al primer pis es conserven dues finestres actualment tapiades del tipus coronelles (és a dir, amb tres obertures), datables als segels XII-XIII. La de l'esquerra encara té la columna però el que fa de base és l'antic capitell, mentre que el capitell actual és modern i fet de ciment. A la finestra de la dreta li manca el mainell o columna central. Al pis superior el mur té diverses espitlleres i un matacà (una caixa volada a la part alta d'una fortificació des d'on es podia esguardar l'atacant). Està situat a la vertical de la porta d'entrada i, segons Xavier SITJAS (2010: 28), és l'únic conservat sencer a la comarca del Bages. El cos residencial es completa amb una torre al costat nord i un cos, probablement ja del segles XVII-XVIII, situat a migdia. A la façana d'aquest cos meridional hi trobem una galeria amb dues arcades i dos balcons laterals al pis superior. | 08229-216 | Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1081 es té notícia del mas Soler, anomenat Llomar, a l'antic terme de Castelltallat. Sembla que l'etimologia 'Llumars', que en la documentació apareix també com a Lomar, podria significar 'de la marca' en referència a la frontera entre el món islàmic i el cristià. És possible que d'aquest mas no en quedin restes visibles. El casal actual és un edifici construït en diferents èpoques que inclou una antiga sala o domus que té característiques dels segles XII-XIII. En aquest segle els Lomar eren una família adinerada i militar. En l'anomenat llibre d'Urbici (de l'Arxiu del mas Bastardas, de Fals) apareixen referències a un tal Ferrer de Lomar, que visqué a mitjan de segle XIII i era pare de Gillerma de Lomar, o a Pere de Lomar (1318). En algun moment el mas degué estar vinculat a l'antiga església preromànica i romànica de Sant Mamet, anomenada de Bacardit, actualment en ruïnes, la qual es troba en un turó 500 m al nord-est de la masia (actualment en terme municipal de Fonollosa). Aquesta església va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest monestir junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII l'antiga capella de Sant Mamet deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa de l'any 1682. Una d'aquestes inscripcions ens informa que aquest any el propietari era Josep Bacardit i s'entén que el mestre que va fer l'obra es dia Fransico Artiga Borias. D'aquesta època es coneix molta documentació sobre la família Bacardit gràcies als estudis d'Ernest MOLINS (2014-2015). Aleshores els Bacardit tenien un important patrimoni amb masos i heredats situades als termes de Castelltallat i de Camps entre altres. A més del mas Bacardit de Llomars a Camps posseïen una masoveria dita la Casa Nova, situada al costat de l'església. L'any 1836, quan va prendre possessió de l'herència Joan Bacardit, aquest patrimoni s'havia incrementat molt notablement. L'heretat de Bacardit de Llomàs era de 350 quarteres i incloïa el mas Giró i la Casa Nova de Camps, junt amb altres propietats; també l'heretat Cogullera de Sant Pere Sallavinera, les propietats Cases i Font d'Ivorra i dues cases al carrer Major de Camps. El valor estimat de les quatre grans finques era de 8.000, 3.200, 5.000 i 1.600 escuts respectivament. A principis del segle XX la propietat va passar per una situació complicada amb hipoteques, subhastes i vendes. Finalment, el 1943 la propietat es va vendre al metge de Manresa Armand Redondo Bonvehí. El seu pare, Fransico Redondo, era procurador als tribunals i assessorava l'anterior propietària en assumptes legals. La família Redondo s'havia instal·lat a Manresa procedent del poble de Muel (provínicia de Saragossa). En el moment de la compra la gran propietat es va dividir. | 41.7857700,1.6672100 | 389251 | 4626849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63093-foto-08229-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63093-foto-08229-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63093-foto-08229-216-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció del portal nord, adossat a la torre: JOSEP BACARDIT A FET FE LOBRA I MESTA R A FRANCISCO ARTIGA BORIAS LA FETA LANY 1682Inscripció en una antiga pica amb relleus: 1682Informació facilitada per Josep Bastardas i Ernest Molins | 98|93|85|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63094 | Església nova de Sant Mamet de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-mamet-de-bacardit | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mamet de Bacardit', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 252-253. | XVII | Capella construïda entorn de 1685 al costat del mas Bacardit de Llumars, en substitució d'una capella més antiga que es trobava allunyada del mas i que en aquesta època ja devia estar en ruïnes. Es tracta d'un petit temple molt senzill i d'una sola nau, de planta rectangular. A la façana principal, encarada a migdia, hi trobem el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra motllurats. Al seu damunt té un òcul i un campanar d'espadanya. L'aparell dels murs és fet amb carreus més o menys escairats. La pedra superior de l'altar és aprofitada de l'antiga capella. | 08229-217 | A la masia de Bacardit de Llumars. Demarcació de Castelltallat | La primitiva església de Sant Mamet de Bacardit, actualment en estat de ruïna, es troba situada en un turó que hi ha vora la masia de Bacardit. Antigament formava part del terme del castell de Castelltallat, al lloc de Cans, però actualment és del municipi de Fonollosa. Té una part preromànica i una part romànica. Va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest cenobi junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa. En l'actualitat la capella continua oberta al culte i s'hi fa un petit aplec cada 18 d'agost, per la festa de Sant Mamet. | 41.7861800,1.6672500 | 389255 | 4626895 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63094-foto-08229-217-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al costat es conserven les dovelles del portal de l'antiga capella de Sant Mamet.En la fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat (IPA 16493) hi ha una confusió entre l'església romànica antiga i la nova. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63095 | Portal i relleus de Bacardit de Llumars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-relleus-de-bacardit-de-llumars | XVII | Dovelles amb unes interessants inscripcions i gravats situades en un portal de la masia de Bacardit de Llumars. El portal és a la part nord, adossat a la torre. És rematat amb un arc rebaixat compost per tres dovelles. La dovella central és d'un tipus de pedra diferent, de color vermellós, i els gravats són també d'una tipologia diversa, per la qual cosa podrien ser d'una altra procedència. En aquesta dovella central hi ha gravada una creu patent circumscrita, junt amb l'any 1682 i l'anagrama IHS. A les dovelles laterals hi trobem gravats un sol (a l'esquerra) i una estrella a cada costat, així com un símbol que podria ser la marca del picapedrer. La inscripció és la següent: JOSEP BACARDIT A FET FE LOBRA I MESTA R A FRANCISCO ARTIGA BORIAS LA FETA LANY 1682. És interessant remarcar l'existència de la creu patent que, tot i estar associada amb la data de 1682, podria suggerir el record de la presència de l'Orde del Temple a la zona de Castelltallat, segons una hipòtesi que sosté l'estudiós Josep Bastardas i que vincula, entre d'altres, als masos de Puigdellívol i Vilalta, força propers. Cal dir que els Lomar, antics propietaris de Bacardit de Llumars, es van emparentar amb els Puigdellívol i els Vilalta. Al mas Bacardit també és conserven uns interessants relleus a la pedra d'una antiga pica situada al pati. Hi podem veure, força desgastats, el que sembla una creu florida junt amb altres formes que podrien ser flors de lis i l'any 1682. | 08229-218 | A la masia de Bacardit de Llumars. Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1081 es té notícia del mas Soler, anomenat Llomar, a l'antic terme de Castelltallat. Sembla que l'etimologia 'Llumars', que en la documentació apareix també com a Lomar, podria significar 'de la marca' en referència a la frontera entre el món islàmic i el cristià. És possible que d'aquest mas no en quedin restes visibles. El casal actual és un edifici construït en diferents èpoques que inclou una antiga sala o domus que té característiques dels segles XII-XIII. En aquest segle els Lomar eren una família adinerada i militar. En l'anomenat llibre d'Urbici (de l'Arxiu del mas Bastardas, de Fals) apareixen referències a un tal Ferrer de Lomar, que visqué a mitjan de segle XIII i era pare de Gillerma de Lomar, o a Pere de Lomar (1318). En algun moment el mas degué estar vinculat a l'antiga església preromànica i romànica de Sant Mamet, anomenada de Bacardit, actualment en ruïnes, la qual es troba en un turó 500 m al nord-est de la masia (actualment en terme municipal de Fonollosa). Aquesta església va dependre del monestir de Santa Cecilia de Montserrat per donació, quan l'any 950 el comte Borrell la cedí a aquest monestir junt amb altres esglésies veïnes. Al segle XVII l'antiga capella de Sant Mamet deuria estar enrunada, ja que l'any 1685 el seu culte es traslladà a la nova capella que s'havia construït al costat del mas Bacardit de Llumars. Sembla que la nova capella es devia construir al mateix temps que fou reformat el mas Bacardit, segons consta en diferents inscripcions de la casa de l'any 1682. Una d'aquestes inscripcions ens informa que aquest any el propietari era Josep Bacardit i s'entén que el mestre que va fer l'obra es dia Fransico Artiga Borias. D'aquesta època es coneix molta documentació sobre la família Bacardit gràcies als estudis d'Ernest MOLINS (2014-2015). Aleshores els Bacardit tenien un important patrimoni amb masos i heredats situades als termes de Castelltallat i de Camps entre altres. A més del mas Bacardit de Llomars a Camps posseïen una masoveria dita la Casa Nova, situada al costat de l'església. L'any 1836, quan va prendre possessió de l'herència Joan Bacardit, aquest patrimoni s'havia incrementat molt notablement. L'heretat de Bacardit de Llomàs era de 350 quarteres i incloïa el mas Giró i la Casa Nova de Camps, junt amb altres propietats; també l'heretat Cogullera de Sant Pere Sallavinera, les propietats Cases i Font d'Ivorra i dues cases al carrer Major de Camps. El valor estimat de les quatre grans finques era de 8.000, 3.200, 5.000 i 1.600 escuts respectivament. A principis del segle XX la propietat va passar per una situació complicada amb hipoteques, subhastes i vendes. Finalment, el 1943 la propietat es va vendre al metge de Manresa Armand Redondo Bonvehí. El seu pare, Fransico Redondo, era procurador als tribunals i assessorava l'anterior propietària en assumptes legals. La família Redondo s'havia instal·lat a Manresa procedent del poble de Muel (provínicia de Saragossa). En el moment de la compra la gran propietat es va dividir. | 41.7858600,1.6671500 | 389246 | 4626859 | 1682 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63095-foto-08229-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63095-foto-08229-218-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63096 | Les Cases (Valls de Torroella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-valls-de-torroella | COMAS ARS, Bernat (2010). 'Retalls de Coaner (part 1)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 145). | XIV-XX | Masia d'origen medieval, de dimensions mitjanes, que ha conservat parcialment la tipologia i els volums originaris. Es troba emplaçada en una esplanada vora la carretera de Cardona (C-55) i l'actual colònia industrial de Valls de Torroella. És formada per un cos residencial que té adossat un cobert al costat sud-oest i d'altres que estan aïllats al voltant de la casa. El cos residencial és de planta irregular i consta d'una planta semisoterrània més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, és fruit d'un eixamplament modern de la casa i presenta un seguit de finestres amb persianes. L'antic portal adovellat ha quedat visible sota una mena de porxo amb volta. El nucli originari de la masia es troba a la part nord-est. Posteriorment fou eixamplada per ponent, se li afegí el cos que fa angle al costat sud-est i, més tard, es remodelà i s'eixamplà per la façana de migdia. Entorn de 1960 es construí la tribuna del lateral oest, amb garatge a la part inferior. Totes les façanes de la casa són arrebossades. A la part posterior hi ha una tina adossada, que dóna a un petit celler cobert amb volta de pedra, així com una petita terrassa. Al nivell de la primera planta hi podem veure un seguit de balcons, també fruit de remodelacions modernes. Entre els elements exteriors hi ha un interessant femer, amb una inscripció que té data de 1922. Al costat de llevant de la casa, on comença el bosc, hi trobem també un pou i una bassa. | 08229-219 | Demarcació de Valls de Torroella | A la masia es conserva un pergamí probablement medieval on ja apareix la denominació de les Cases. Al segle XVII el mas les Cases era propietari dels masos de Picons i l'Espluga (COMAS, 2010). La família propietària del mas tenia aquest cognom, Cases, fins que a principis del segle XIX l'hereva, Rosa Casas, va contreure matrimoni amb Bernat Padró. Des d'aleshores els propietaris han portat el cognom Padró, encara fins a l'actualitat. Fins a principis del segle XX a la casa hi vivien diversos mossos i també pastors. La masia tenia la masoveria anomenada El Corral, situada al costat de la carretera que va a Salo. | 41.8458100,1.7242900 | 394093 | 4633444 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63096-foto-08229-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63096-foto-08229-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63096-foto-08229-219-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral proporcionada per Pietat Aguilera. | 85|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63097 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 26, 31, 49, 55, 75, 129, 135, 136, 140, 141, 185, 190, 194, 195, 196. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 96). | XVI-XX | Masia de dimensions modestes que ha conservat íntegrament la tipologia i els volums originaris. Es troba emplaçada en un petit contrafort al sud de la serra de Castelltallat. És formada per un cos residencial, de planta rectangular, amb coberts adossats als laterals i a la part posterior, així com d'altres d'aïllats. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució de finestres i balcons que denota dues fases. De la fase inicial es conserva el portal i diverses finestres amb llinda i brancals de pedra. En una fase posterior, probablement al final del segle XIX o començament del XX, s'hi afegiren obertures emmarcades amb maó i una de les finestres antigues va quedar tapiada. Originàriament, però, la casa era més curta i la façana amb el seu portal adovellat van quedar integrades a l'interior de l'habitatge. Tots els murs són actualment a pedra vista. Al costat de llevant hi trobem novament els dos tipus d'obertures, amb pedra i amb maó. A l'interior es conserven, entre d'altres elements antics, un forn de pa, amb data del 1717, i una tina. | 08229-220 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta masia és originària, tal vegada, dels segles XVI o XVII (sense que es pugui descartar un origen medieval). A la casa es conserva un arbre genealògic de la família que s'inicia entorn de 1616, data del matrimoni entre l'hereva, Margarida, i Joan Morera, que va entrar com a pubill. Anteriorment la masia era coneguda com cal Rabanelles. A partir d'aleshores la casa adoptà el nom de Morera i l'actual propietària encara té aquest cognom. Al final del segle XVIII la casa s'engrandí, segons indica la inscripció d'una llinda, i aleshores es bastí l'actual façana que, més tard, es va remodelar amb l'obra feta amb maó. El pare de l'actual propietària, Martí Morera, va marxar de petit a viure a Castelltallat, on va portar una botiga. Mentrestant a cal Morera hi havia masovers. Quan es va casar amb la seva esposa Dolors va tornar al mas. En els anys posteriors hi va fer diverses obres, com ara el cobert de migdia i d'altres. | 41.7955200,1.6484100 | 387706 | 4627956 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63097-foto-08229-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63097-foto-08229-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63097-foto-08229-220-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana: 1798Aquesta casa tenia un forn d'obra situat a una certa distància, que s'ha conservat parcialment.Informació oral proporcionada per M. Pilar Morera | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63098 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-4 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 97). | XVIII-XX | Masia de dimensions modestes que ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. Es troba emplaçada en un petit turonet envoltat d'un altiplà, precisament conegut com a plans de la Vila, en un contrafort al sud de la serra de Castelltallat. És formada per un cos residencial, de planta rectangular, que té un habitatge més petit adossat al sud tot formant una edificació allargassada. Sembla que en un principi la masia ocupava la part més meridional, on trobem un portal adovellat i dues obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Posteriorment s'hauria allargat pel costat nord, amb un tram que té tres plantes (una més que l'anterior). En aquest sector la façana té espitlleres a la planta baixa i finestres de distribució irregular a les superiors. Les façanes tenen poques obertures en general, especialment a la part posterior, i són a pedra vista. L'habitatge de migdia, d'una alçada menor que l'edifici principal, consta de dues plantes. La base de la construcció és antiga, feta amb pedra, i la part superior, amb grossos finestrals, és obra moderna, també de pedra. El conjunt té alguns coberts al costat sud-est, un dels quals era un antic femer i conserva una interessant volta de pedra. | 08229-221 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu el terme de Castelltallat de l'any 1686 hi consta un mas de la Vila, el propietari del qual era Josep Vila. Suposem que es refereix a aquest mas. Per la seva tipologia constructiva podria el mas podria datar-se en aquest segle XVII, sense descartar un origen anterior. | 41.7954500,1.6571400 | 388431 | 4627937 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63098-foto-08229-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63098-foto-08229-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63098-foto-08229-221-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la finestra esquerra de la façana: 1756 | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63099 | Les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 146, 147). MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XII-XX | Masia senyorial de grans dimensions i d'una gran importància històrica, esdevinguda la més influent de la zona de Coaner. El conjunt és format per tres grups de construccions. Al nord-oest trobem el cos residencial de la masia. És una gran construcció de planta rectangular que consta de cinc nivells, tres d'ells semisoterrats i dos visibles a l'exterior. És fruit de quatre fases de construcció successives que han quedat ben marcades en la façana lateral. La més antiga és a la part central i data del 1595 (moment inicial de la construcció, quan l'antic mas es traslladà a l'emplaçament actual). En una segona fase (1633) s'amplià a migdia, on hi ha les dues garites. En la tercera fase (1662) la casa s'amplià cap al nord. Finalment es construí la part final, on als baixos hi ha la capella, el 1712. Exteriorment, doncs, l'edificació reflecteix aquesta multiplicitat d'etapes amb paraments diversos, formats per carreus més o menys escairats, i finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra, en alguns casos amb motllures o ampits treballats. Pertanyent a la primera etapa obrada al segle XVI es conserva un finestral renaixentista. Originàriament estava situat damunt la porta principal. Destaca per una llinda emmarcada amb un trencaaigües de formes rectes que reposa sobre dos capitells o mènsules que s'han considerat d'estil romànic. Un d'ells representa una figura humana i l'altre un drac. La llinda conserva gravats amb decoració vegetal esquemàtica. Altres elements a destacar presents en les façanes són dues comunes que sobresurten dels murs posterior i lateral així com sengles torrelles o garites que rematen la façana de migdia. A l'interior de la casa, en els nivells soterranis i trobem dos antics cellers, graners, estable, un trull o molí d'oli, etc. En aquests nivells inferiors les cobertes són amb volta de pedra, en els nivells més alts reforçades amb arcs apuntats, mentre que a les dues plantes superiors els sostres són amb bigues. Les estances interiors conserven molt integrament la tipologia tradicional, ja sigui en forma d'alcoves, sala, festejadors o altres espais característics d'una masia de caràcter senyorial. Algunes d'aquestes estances es poden veure en fotografies del magnífic llibre de Llorenç FERRER (2003), Masies de Catalunya. La casa també tenia un amagatall i un passadís per escapar a l'exterior. Als baixos de l'últim tram nord acullen de banda a banda l'actual capella de la casa, dedicada a sant Martí, igual que la romànica originària. Al sector sud-oest hi trobem un gran cobert, sustentat amb un espectacular arc diafragmàtic, que està associat a dues tines. Era un espai destinat a l'elaboració del vi. Adossada hi ha l'antiga capella, posteriorment convertida en magatzem, així com la masoveria. A llevant trobem un altra conjunt de coberts amb una pallissa i tres tines. La masia de les Feixes també tenia un forn d'obra, una gran bassa (o hi consta l'any 1595) i un pou. Altres elements associats a la casa són un pou de glaç, un molí fariner i un forn de pega. | 08229-222 | Demarcació de Coaner | Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas. | 41.8417400,1.6881600 | 391087 | 4633037 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63099-foto-08229-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63099-foto-08229-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63099-foto-08229-222-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'un portal sud: MESTRE 1660 IVANInscripció a la llinda del portal de la capella: CESON MUDADS LAS ARMAS LANY 1712Inscripció en un finestral de la façana est: LA CUINA CES FETA LANI 1702Inscripció en una finestra de la façana oest: 1595Informació oral facilitada per Joan Serra Peris | 95|98|94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63100 | Finestral renaixentista i capitells romànics de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-renaixentista-i-capitells-romanics-de-les-feixes-de-coaner | FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVI | Esquerdes a la llinda; relleu de la llinda força gastat | Finestral amb balcó renaixentista pertanyent a la primera fase de construcció de la masia de les Feixes, iniciada el 1595. Originàriament estava situat damunt la porta principal. La llinda, amb una decoració esquematitzada, està coronada amb un trencaaigües rectilini que reposa sobre dos capitells o mènsules que es consideren romànics. Un d'ells representa una figura humana i l'altre un drac. Els brancals inferiors que emmarquen l'obertura són fets amb una pedra diferent, de color vermellosa, tal vegada a causa d'una refecció. | 08229-223 | Masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner | Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas. | 41.8417100,1.6882700 | 391096 | 4633033 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-2.jpg | Física | Romànic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|94|95 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63101 | Església de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-feixes | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XI | En ruïna i pendent d'una restauració | Antiga església romànica que posteriorment fou convertida en masia i ara resta en estat de ruïna i abandonada. Es troba al lloc conegut com la Solana (500 m al nord-oest de les Feixes de Coaner) on hi havia l'emplaçament originari d'aquesta masia, que el 1595 es traslladà a la ubicació actual. De l'antiga capella en resta l'absis i el mur nord. Constava d'una sola nau i era capçada a llevant per un absis semicircular, que és l'element més ben conservat. Està ornat amb faixes i arcuacions a la manera llombarda habitual del segle XI; concretament, amb un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. L'aparell, fet amb carreus de tamany petit només escantonats, és disposat ordenadament en fileres. Pel que fa als mur nord de la nau, s'hi observen les noves obertures que s'hi van fer per adaptar la construcció a l'ús domèstic, entre d'altres un forn de pa. | 08229-224 | Demarcació de Coaner | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours. | 41.8449300,1.6860900 | 390920 | 4633394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63102 | Església nova de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-marti-de-les-feixes | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVIII | Pintura mural deteriorada. L'interior necessitaria una restauració | Capella particular de la masia de les Feixes de Coaner, emplaçada als baixos de la mateixa casa. Es construí el 1712 en substitució d'una antiga capella que ja es trobava vora la masia la qual, al seu torn, s'havia erigit en substitució de l'església romànica originària, totes dedicades a Sant Martí. L'actual capella ocupa la planta baixa de l'últim tram de la construcció de la masia, el que es troba situat més al nord. Exteriorment queda perfectament integrada en el cos de la masia. L'entrada és per la façana de llevant. Consisteix en un simple portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra, i té una petita finestra rectangular al seu damunt. La llinda té la següent inscripció: CE SON MUDADS LAS ARMAS LANY 1712. La capella ocupa tota l'amplada de la casa, de façana a façana. Interiorment és coberta amb volta escarsera. Té com a decoració alguns motllurats simples i queden restes de la pintura mural. A la part central del paviment es conserven dues làpides que corresponen a sepulcres de la família Feixas. Als peus de la nau s'aixeca l'estructura en fusta del cor. És de construcció més recent i, per fer-la, es va anul·lar una antiga capella lateral. | 08229-225 | A la masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours. | 41.8418600,1.6881500 | 391086 | 4633050 | 1712 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63102-foto-08229-225-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Serra Peris | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63104 | Pou de gel de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-les-feixes-de-coaner | FÀBREGA, Albert (2013). Pous de glaç: Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental, Ed. Farell, p. 52. FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central: itinerari i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Pou de glaç situat vora el molí de les Feixes de Coaner, a uns 200 m de la masia i molt a prop de la riera de Salo. És un dels més ben conservats del Bages, ja que manté tota l'estructura intacta. El pou està format per una cavitat cilíndrica, bàsicament excavada sota terra, amb un revestiment de pedra. A la part superior té un arc toral per aguantar la falsa cúpula de pedra seca que corona la construcció. S'hi penetra per un passadís en forma de 'L' d'uns 7 o 8 metres de llarg i 1,30 metres d'alçada, el qual desemboca en la cavitat circular, que té uns 6,5 metres de diàmetre per 7 o 8 d'alçada. A part del túnel el pou té dos altres accessos: per l'obertura circular superior situada al capdamunt de la volta i per una obertura rectangular a l'arrencada de la volta. Aquesta última permetia extreure el gel quan es trobava a mitja alçada. | 08229-227 | Demarcació de Coaner | Aquest pou fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner l'any 1627. Almenys aquesta és la data que consta a la llinda d'accés. En canvi, en documentació del mas consta la construcció del molí i del pou de gel el 1633, sent l'hereu Jacint Feixes. Estava situat al costat del molí del mateix mas, per la qual cosa n'aprofitava la bassa per extreure'n el gel un cop l'aigua s'havia glaçat. Per documentació conservada al mas sabem que havia proveït en alguna ocasió Terrassa i Barcelona per mitjà del camí ral de Coll de Daví, tot i que habitualment deuria comercialitzar el gel a les poblacions més properes de Súria, Cardona o Manresa. El treball d'empouament era fet per la mateixa família dels moliners o pels nombrosos boscaters que treballaven a la zona. Fins els primers anys del segle XX encara s'hi va empouar gel. | 41.8431200,1.6895600 | 391205 | 4633188 | 1627 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63104-foto-08229-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63104-foto-08229-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63104-foto-08229-227-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'accés al pou: 1627 | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63105 | Molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-feixes-de-coaner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 142). MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Estructuralment bé; interior sense restaurar | Molí fariner de les Feixes de Coaner, emplaçat a uns 200 m de la masia, vora un pou de glaç de la mateixa casa. El molí captava l'aigua de la riera de Salo. Uns 1.200 m aigües amunt aquesta era canalitzada cap a un rec que desembocava a la bassa, situada a ponent del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular, amb un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on entrava l'aigua al molí. El molí és una construcció formada per diferents cossos. Originàriament era més curt, i el 1665 (segons una llinda) se li afegí un cos davanter. La part antiga és lleugerament més alta i de millor qualitat arquitectònica. Tots els cossos tenen coberta a una sola vessant i disposen de planta baixa més un pis, a part de l'estructura subterrània del carcabà. La façana té dues portes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La de la dreta dóna accés una estança coberta amb volta de pedra apuntada on encara es conserven les dues pedres de la mola (de 1,40 m de diàmetre). En un petit cos adossat al lateral es conserva la maquinària d'una antiga dinamo que en els darrers temps produïa electricitat per a la masia de les Feixes. Era activada de manera automàtica des de la masia. En una altra cambra a la part de ponent hi ha una petita ferreria on treballava un dels fills del moliner. Encara conserva la fornal on s'hi feia la forja. En el pis superior hi havia el pis del moliner. A la part del carcabà, al nivell subterrani, es conserva la roda hidràulica. El forat de desguàs del carcabà es troba sota el petit cos adossat a llevant. D'aquí l'aigua retornava a la riera mitjançant un túnel estret, totalment revestit amb lloses planes. | 08229-228 | Demarcació de Coaner | El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia. | 41.8427100,1.6897100 | 391217 | 4633143 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra: 1665Inscripció en una llinda interior: 16[33?]Molt a prop del molí hi havia un forn on es feia pega amb teies de pi. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63106 | Resclosa i rec del molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-les-feixes-de-coaner | MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Zona resclosa envaïda per vegetació; rec en estat de conservació desigual | Resclosa i rec del molí fariner de les Feixes de Coaner, que es troba uns 200 m al nord-est de la masia. La resclosa està situada a uns 1.200 m del molí, aigües amunt de la riera de Salo, enmig d'un meandre (coordenades UTM: ETRS89 390332; 4633185). És una resclosa de pedra, de pocs metres de llargada, que es troba en un paratge de difícil accés, actualment cobert per la vegetació. D'aquí l'aigua es canalitzava cap a un rec que discorre per la riba dreta de la riera en una trajectòria que ha de sortejar un meandre, primer cap al sud i després cap al nord. Es tracta d'un rec estret, excavat al terra. En algun tram està soterrat i en un altre transcorre per una canalització de terrissa. En el punt on el rec s'encreuava amb al camí que va cap a la masia de les Feixes travessava per sota d'aquest mitjanant un sifó. En el seu tram final el rec passa enmig d'un camp fins que desemboca a la bassa del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular. Té un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on l'aigua entrava al molí. | 08229-229 | Demarcació de Coaner | El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia. | 41.8429700,1.6790400 | 390332 | 4633185 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subifrana | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63107 | Ruïnes del primitiu mas Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-primitiu-mas-feixes-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XII-XVI | En ruïna, zona coberta per la vegetació | Ruïnes del primitiu mas de les Feixes de Coaner, situat a l'indret anomenat les Solanes, uns 400 m al nord-est de l'actual emplaçament de la masia. Aquesta antiga construcció es troba al costat de l'església originària de Sant Martí de les Feixes, d'estil romànic; concretament, uns 20 m a llevant, vora el corriol d'accés i enmig d'un terreny en pendent més o menys terrassat del qual deu provenir el topònim de les Feixes de Coaner. Les restes constructives de l'antic mas consisteixen en diversos murs molt derruïts, que es conserven fins a una alçada màxima d'un metre. Es tracta, en algun cas concret, de paraments ferms i afaiçonats amb carreus més o menys escairats que denoten una construcció sòlida i de qualitat. Tanmateix, l'estat actual de les restes no permet deduir quina era l'estructura de l'edificació, que devia ocupar una superfície considerable. | 08229-230 | Demarcació de Coaner | Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas. | 41.8450600,1.6864300 | 390949 | 4633408 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63107-foto-08229-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63107-foto-08229-230-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.