Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63308 | Duarri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/duarri | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 46). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 152-153. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada prop de la vall de la riera de Salo, al sector de Mejà. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes, i té una petit cos més modern adossat a ponent. També té coberts antics de pedra, aïllats, a migdia i a llevant, així com diverses naus a l'entorn corresponents a una granja moderna. El cos principal sembla aixecat en una sola fase constructiva. La façana davantera, encarada vers el sud-est, presenta una estructura regular però la distribució de les obertures no és simètrica. Les antigues són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però hi ha dues finestres que s'han obert o modificat modernament. Els murs són de maçoneria i conserven, a les cares que miren a l'est, el semi-arrebossat antic així com algunes finestres de pedra picada. La resta de murs han estat encimentats. A la part posterior es conserva un petit cobert de fusta amb una premsa i una tina. | 08229-447 | Demarcació de Mejà | Es té notícia d'aquest mas el 1316. Hi vivia una família anomenada Duarri però sembla que el domini útil el tenia el mas Semís (VILADÉS, 2012: 152). Tot i que no es coneix cap document de compra per part del mas Semís el cert és que aquesta casa va acabar tenint-ne la propietat directa i perpètua. El nom de Duarri deriva de la denominació antiga amb què es coneixia la riera de Salo. Això és: riu Duàrria. Per la seva tipologia constructiva, bona part de la construcció actual sembla força moderna, dels segles XIX i XX. | 41.8414400,1.6701300 | 389589 | 4633027 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63308-foto-08229-447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63308-foto-08229-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63308-foto-08229-447-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63309 | Barraca de pedra seca 68 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-68-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. A l'entrada de la masia del Sitjar. Construcció de data indeterminada | 08229-448 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7996200,1.7047600 | 392394 | 4628339 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63309-foto-08229-448-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63310 | Barraca de pedra seca 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-69-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de tipologia atípica, situada en un marge de pedra seca, enmig d'un camp, i excavada sota terra. Té coberta de falsa cúpula i una escala al costat. És prop de la masia de la Rabassa. | 08229-449 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8105900,1.7086400 | 392735 | 4629553 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63310-foto-08229-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63310-foto-08229-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63310-foto-08229-449-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63311 | Barraca de pedra seca 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-70-0 | XIX-XX | Estat d'abandó, envaïda per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta irregular, adossada a un marge. Té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És al costat de cal Barnaus | 08229-450 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8019700,1.6946000 | 391554 | 4628613 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63311-foto-08229-450-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63312 | Barraca de pedra seca 71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-71-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada. Té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És al costat de cal Patarric | 08229-451 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7811400,1.7374100 | 395077 | 4626247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63312-foto-08229-451-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63313 | Barraca de pedra seca 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-72-0 | XIX-XX | Part del cobert esfondrada | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb un cobert al costat. Té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És al costat de cal Patarric | 08229-452 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7812700,1.7374200 | 395078 | 4626262 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63313-foto-08229-452-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63314 | Barraca de pedra seca 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-73-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop dels Tres Tossals. | 08229-453 | Demarcació de Valls de Torroella | 41.8427200,1.7266800 | 394286 | 4633098 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63314-foto-08229-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63314-foto-08229-453-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63315 | Barraca de pedra seca 74 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-74-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula que conserva el túmul de terra i la típica vegetació al seu damunt. Té la porta de llinda plana. És a prop de la casa del Putxó.. | 08229-454 | Demarcació de Castelltallat | 41.7862900,1.6512500 | 387926 | 4626928 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63315-foto-08229-454-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63316 | Barraca de pedra seca 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-75-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de la casa del Putxó.. | 08229-455 | Demarcació de Castelltallat | 41.7916800,1.6436200 | 387301 | 4627536 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63316-foto-08229-455-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63317 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76-0 | XIX-XX | Entorn envaït de vegetació | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula . És al costat de la casa de cal Mensa. | 08229-456 | Demarcació de Castelltallat | 41.7706600,1.6112200 | 384571 | 4625245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63317-foto-08229-456-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63318 | Barraca de pedra seca 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-77-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de cal Tenyit. | 08229-457 | Demarcació de Castelltallat | 41.7710500,1.6153600 | 384916 | 4625283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 63319 | Barraca de pedra seca 78 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-78-0 | XIX-XX | Esfondraments a la coberta i en una paret | Barraca de pedra seca de planta rectangular parcialment adossada a un marge, amb coberta de falsa cúpula. A l'interior té una llosa a manera de taula. És a prop de cal Pudades. | 08229-458 | Demarcació de Coaner | 41.8275500,1.7175500 | 393503 | 4631424 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63319-foto-08229-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63319-foto-08229-458-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63320 | Barraca de pedra seca 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-79-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de ca l'Oriol. | 08229-459 | Demarcació de Castelltallat | 41.8338500,1.6456600 | 387544 | 4632216 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63320-foto-08229-459-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63321 | Barraca de pedra seca 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-80-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona. La barraca té un petit clos tancat al davant que s'havia fet servir per guardar-hi els porcs abans de la matança. | 08229-460 | A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà | 41.8522000,1.6706500 | 389651 | 4634221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63321-foto-08229-460-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63322 | Barraca de pedra seca 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-81-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona.Es troba adossada a un cobert modern fet de totxo. | 08229-461 | A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà | 41.8521300,1.6707700 | 389661 | 4634213 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63322-foto-08229-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63322-foto-08229-461-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63323 | Barraca de pedra seca 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-82-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada situada al costat de cal Perellarg (Mejà), junt a dues barraques més que són anteriors a la casa i pertanyien a parcers que treballaven les vinyes d'aquesta zona. Es troba adossada a un cobert modern fet de totxo. | 08229-462 | A cal Perellarg (Mejà). Demarcació de Mejà | 41.8520400,1.6708000 | 389663 | 4634203 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63323-foto-08229-462-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63324 | Barraca de pedra seca 83 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-83-0 | XIX-XX | Envaïda per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda de fusta. Conserva el túmul de terra sobre la coberta amb herba al seu damunt. És enmig d'un camp, a uns 50 m de cal Ton Xic. | 08229-463 | Demarcació de Mejà | 41.8467300,1.6584900 | 388632 | 4633629 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63324-foto-08229-463-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63325 | Castell de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-meja | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 766. | X-XV | Pràcticament no en queden rastres visibles | Antic castell del qual actualment no en queden pràcticament vestigis visibles, el qual estava situat en una elevació, el Collet del Puig, sobre l'antiga església parroquial de Santa Margarida de Mejà i el mas el Puig, que probablement fou l'hereu del castell. A la part alta del turó s'observen vestigis molt escadussers d'una possible torre circular i d'enderrocs. El castell ocuparia la part alta d'un turó allargassat, i devia consistir en una simple torre. El turó proporciona una defensa natural pels flancs nord i sud, amb importants espadats. El costat més desprotegit és el de ponent, on trobem vestigis d'un possible fossat excavat al terreny natural. Actualment tot el turó és ocupat per bosc de pi. El castell de Mejà estaria situat sobre el camí que discorria paral·lel a la riera de Salo (antigament anomenada riu Duàrria) i que passaria també per les Feixes de Coaner i Salo. | 08229-464 | Demarcació de Mejà | El castell de Mejà apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. Formava part juntament amb el de Salo i Coaner de la marca de Berga; és a dir, la línia fronterera amb els sarraïns del comtat de Berga. La termonologia llatina (castrum Mediano) fa que es pugui confondre amb el castell de Maians. L'any 989 un tal Miró, conegut també com Marcucio o Mir de la Marca, va adquirir una gran quantitat de terres en aquesta zona, sobretot vinyes, i esdevingué un senyor molt poderós. El primer feudatari del que tenim constància és Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. L'estudiós Josep Bastardas sosté la idea que el topònim Puig (Podio) en el context cultural dels francs té la connotació d'un punt de reunió dels habitants d'un territori, especialment militars, per fer pactes i acords. I posa els exemples del jaciment del Collet del Cargol de Sant Mateu de Bages (antigament nomenat Coma del Puig), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Puig o Collet del Puig, seria un punt significatiu i de trobada, ubicat als peus de l'antic castell de Mejà, però possiblement amb una tradició anterior al castell, i al costat també de l'església de Santa Margarida. Quan el castell va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. Adossada a l'església parroquial hi havia una petita construcció anomenada el Comú, que devia fer funcions de casa del comú de Mejà. De manera que es pot deduir que a les proximitats de l'antic castell es va formar un nucli amb les autoritats de Mejà, que constituïa una mena de quadra autònoma respecte al terme de Salo. El mas Puig es devia formar als segles XV-XVI. La família dels propietaris s'anomenaven Puig. Aquest mas tenia un hostal (cal Puig Xic) i un molí. Algun membre de la família Puig devia ser batlle; d'aquí el nom de cal Batlle amb què més tard es va conèixer cal Puig Xic. | 41.8414500,1.6619600 | 388911 | 4633038 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63325-foto-08229-464-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació històrica facilitada per Josep Bastardas i Isidre DalmasesAquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63326 | Església de Santa Margarida de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida-de-meja | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 31. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | XI-XVIII | Estructuralment l'obra és sòlida, però la teulada es troba en molt males condicions | Església que havia estat la parroquial de Mejà, d'època gòtica amb alguns elements conservats de tradició romànica. Es troba emplaçada al costat del Puig, mas hereu de l'antic castell de Mejà. El castell era situat al cim del turó que hi ha al costat de l'església. El temple presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. La façana principal, encarada a llevant, conserva un campanar d'espadanya doble. Aquesta part fou tapiada per la construcció d'un cos adossat que té un pas inferior en forma de porxo. Aquesta petita construcció era coneguda com el Comú i, per tant, devia fer funcions de casa del comú del terme de Mejà. Cal dir que, antigament, el camí venia per can Batlle (on hi havia un hostal), a la banda sud, i continuava passant sota el porxo en direcció a Salo. Per això el portal més utilitzat era el que es troba a la façana de migdia. Aquest és d'estil renaixentista (construït el 1594) i format per sengles columnes rematades amb un frontó que té una fornícula a l'interior. Durant la Guerra Civil de 1936 s'obrí un altre gran portal, aquest a la façana nord, que permetia l'entrada de carros a l'església. Crida l'atenció la bona qualitat i la solidesa de tots els murs, fets a base de carreus de tampany mitjà perfectament escairats i disposats en filades. Davant de l'esgléisa hi ha una petita pallissa del mas i una àmplia era. | 08229-465 | Demarcació de Mejà | D'aquesta església no en coneixem gaires notícies. Segurament els seus orígens estan vinculats al castell de Mejà, situat al turó immediatament al seu seu costat però del qual gairebé no en queden vestigis. Aquest castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Pel que fa pròpiament a l'església, l'any 1391 en un document sobre un capellà beneficiat de l'església de Sant Vicens de Cardona es situa el mas Vilalta a la 'parròquia de Santa Margarida de Meya'. Així mateix, en el Llibre Gran de les Feixes de Coaner es deixa constància de l'existència de l'església de Mejà des de finals del 1600 (CAROL, 1992: 31). Més tard, però, Santa Margarida de Mejà va quedar com a sufragània de la parroquial de Salo. Segons una inscripció, l'any 1594 els llavors priors de l'església (Francesc Solà, Francesc Riera i Cristòfol Cort) van fer-hi obres que probablement van consistir en un nou portal d'estil renaixentista a la façana de migdia. Segons Josep CAROL (1992: 31), l'any 1790 l'església va ser reformada. Tal com hem dit, en la petita construcció annexa a l'església hi devia haver la Casa del Comú de Mejà. Ja durant la Guerra Civil de 1936 fou utilitzada com a magatzem, i fou llavors quan s'hi obrí el gran portal a la façana nord. Posteriorment ha quedat sense culte. | 41.8411300,1.6628700 | 388986 | 4633002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63326-foto-08229-465-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63326-foto-08229-465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63326-foto-08229-465-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres noms: de Santa Margarida de Maia, Maja o MeiaInscripció en una pedra de la façana sud: Ma feu Samis 1594. Franses Sola, Franses Riera, Cristofol Cort. Prios | 95|93|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63327 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-9 | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 31. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'. Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 43). | XVIII-XIX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada al cim d'un turó de forma cònica, dominant i amb bones vistes sobre la vall de la riera de Salo (d'aquí el nom del Puig). Es troba al costat de l'església de Santa Margarida de Mejà, que té al seu darrere el turó on hi havia el castell de Mejà. Aquest mas, doncs, molt probablement és el que va succeir al castell de Mejà, tal com passa en molts altres casos similars. L'edificació actual consta d'un cos de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un cobert adossat al nord i altres coberts a la part posterior (est), amb un petit pati entremig. Es tracta d'un casal notable per la seva arquitectura de qualitat i molt regular, que bàsicament fou aixecat en dues fases constructives: la primera (corresponent a mitjans del segle XVIII) inclou la part sud de la casa, que al principi era més estreta i només tenia dues crugies. Posteriorment s'amplià cap al nord. La façana principal, encarada vers ponent, presenta una estructura no simètrica, amb el portal i dues finestres de la part antiga a la dreta i dues finestres més a l'esquerra. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana de migdia és també molt regular, amb dues finestres al nivell del primer pis. Les altres dues façanes queden parcialment cobertes pels cossos adossats. L'aparellat dels murs és amb carreus més o menys escairats i conserva parcialment el semi-arrebossat tradicional. A l'interior la casa conserva molt bé la tipologia tradicional. A ponent hi trobem una construcció aïllada corresponent a la pallissa, gairebé a tocar de l'església de Santa Margarida. | 08229-466 | Demarcació de Mejà | L'origen del mas el Puig cal relacionar-lo amb el castell de Mejà i l'església de Santa Margarida. El castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Pel que fa a l'origen del mas, l'estudiós Josep Bastardas sosté la idea que el topònim Puig (Podio) en el context cultural dels francs té la connotació d'un punt de reunió dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords. I posa els exemples del jaciment del Collet del Cargol de Sant Mateu de Bages (antigament nomenat Coma del Puig), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Puig o Collet del Puig, seria un punt de trobada significatiu, ubicat als peus de l'antic castell de Mejà, però possiblement amb una tradició anterior al castell, i al costat de l'església de Santa Margarida. Quan el castell va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig, possiblement entorn als segles XV-XVI. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La part de la inscripció on hi constava el propietari que va encarregar les obres ha estat esborrada, però sembla que era la família Puig. Així mateix, en una llinda interior hi ha gravada una flor de lis i una creu paté, símbols que podrien fer referència al llinatge d'aquesta família. En aquesta època pertanyia a la masia del Vendrell, de Su. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres i passà a residir a la casa més petita que hi havia a la vora, que era coneguda com cal Puig Xic i feia d'hostal. Possiblement un fill del malalt, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Però les desavinences causades per aquest deute devien motivar que s'esborrés el nom d'aquesta família de la llinda. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom que va adoptar cal Puig Xic com a cal Batlle. La masia del Puig es devia ampliar possiblement ja al segle XIX. Finalment, va formar part del patrimoni del Molí de Salo, que era una de les cases més fortes del terme en aquesta època. D'altra banda, el Puig tenia una molí, que estava situat en les seves terres, a la riera de Salo, i del qual només se'n conserven rastres de la resclosa i el rec. Pel que fa a l'església de Santa Margarida, situada també al costat del mas, és d'estil gòtic i documentada al segle XIV, però conserva elements romànics i possiblement té els seus orígens més antics, en la mateixa època en què es devia construir el castell. | 41.8409600,1.6635600 | 389043 | 4632982 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63327-foto-08229-466-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63327-foto-08229-466-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63327-foto-08229-466-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal principal: A fet fer la present casa [tram esborrat] per mans de Isidro Garriga, mestra de casas en lo any de 1752.A la primera estança interior hi ha dos portals simètrics amb interessants inscripcions i gravats a sengles llindes. El de l'esquerra: 1752. El de la dreta, gravat amb una flor de lis i una creu paté inscrita en una orla lobular.A la pallissa: 1846Informació històrica facilitada per Josep Bastardas i Isidre Dalmases | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63328 | Llinda del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-puig | XVIII | Pedra gastada i enfosquida per la pol·lució | Llinda amb un interessat gravat situada en un portal interior del mas el Puig, concretament a la primera estança després d'entrar per l'accés principal. Es situa en una mena de vestíbul on hi trobem dues portes simètriques, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la llinda de la porta dreta hi trobem un gravat que consisteix en una flor de lis sobre un turó de forma punxeguda. A la seva dreta hi trobem una creu paté inscrita dins d'una orla quadrilobul·lada. Al seu torn, la llinda de la dreta té inscrit l'any 1752 i l'emblema IHS, amb una 'S' de més entre la I i la H. El portal exterior del mas també té la data del 1752, per la qual cosa queda clar que aquesta és la datació per tota aquesta part de la casa. Pel que fa a la interpretació dels símbols de la llinda, la forma triangular podria fer al·lusió al mateix turó on s'assenta la casa del Puig, i la flor de lis podria tenir relació amb el llinatge o la família propietària del mas, que eren la família Puig. La creu paté és difícil d'interpretar. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada en diferents indrets de la serra de Castelltallat. Del mas el Puig en concret, però, no disposem de cap dada que pugui avalar aquest vincle. A més, la datació clara del 1752 ens situa en un horitzó força posterior. Tanmateix, no deixa de cridar-nos l'atenció la presència d'aquest símbol proper a l'orde del Temple en un dels masos més rellevants de la zona, sobretot per la seva relació directa amb el castell de Mejà. Cal dir que trobem llindes similars en altres masos de l'actual terme municipal de Sant Mateu de Bages. Per exemple, a Roters (prop de Claret dels Cavallers), en aquest cas sí amb unes vinculacions més clares amb l'orde del Temple, o al Solerot (prop de la important masia de la Sala). | 08229-467 | Masia del Puig. Demarcació de Mejà | L'origen del mas el Puig cal relacionar-lo amb el castell de Mejà i l'església de Santa Margarida. El castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Pel que fa a l'origen del mas, l'estudiós Josep Bastardas sosté la idea que el topònim Puig (Podio) en el context cultural dels francs té la connotació d'un punt de reunió dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords. I posa els exemples del jaciment del Collet del Cargol de Sant Mateu de Bages (antigament nomenat Coma del Puig), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Puig o Collet del Puig, seria un punt de trobada significatiu, ubicat als peus de l'antic castell de Mejà, però possiblement amb una tradició anterior al castell, i al costat de l'església de Santa Margarida. Quan el castell va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig, possiblement entorn als segles XV-XVI. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La part de la inscripció on hi constava el propietari que va encarregar les obres ha estat esborrada, però sembla que era la família Puig. Així mateix, en una llinda interior hi ha gravada una flor de lis i una creu paté, símbols que podrien fer referència al llinatge d'aquesta família. En aquesta època pertanyia a la masia del Vendrell, de Su. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres i passà a residir a la casa més petita que hi havia a la vora, que era coneguda com cal Puig Xic i feia d'hostal. Possiblement un fill del malalt, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Però les desavinences causades per aquest deute devien motivar que s'esborrés el nom d'aquesta família de la llinda. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom que va adoptar cal Puig Xic com a cal Batlle. La masia del Puig es devia ampliar possiblement ja al segle XIX. Finalment, va formar part del patrimoni del Molí de Salo, que era una de les cases més fortes del terme en aquesta època. D'altra banda, el Puig tenia una molí, que estava situat en les seves terres, a la riera de Salo, i del qual només se'n conserven rastres de la resclosa i el rec. Pel que fa a l'església de Santa Margarida, situada també al costat del mas, és d'estil gòtic i documentada al segle XIV, però conserva elements romànics i possiblement té els seus orígens més antics, en la mateixa època en què es devia construir el castell. | 41.8409800,1.6635000 | 389038 | 4632984 | 1752 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63328-foto-08229-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63328-foto-08229-467-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63329 | Can Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-horta | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 137). | XVIII-XX | Una part dels coberts en semi-ruïna | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a l'extrem dels plans anomenats d'Horta, al nord del raval de Mejà. Consta d'un cos residencial de planta irregular, més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), així com diversos coberts aïllats, fets amb pedra, que es situen a llevant i formen una mena de clos tancat amb un portal. La resta de construccions formen part ja d'una granja moderna. La façana principal, encarada a llevant, sembla bastida en diferents fases. Al centre hi trobem un portal adovellat, acompanyat de diverses finestres de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La masia va anar-se desenvolupant en diferents fases constructives, però sembla que a principis del segle XVIII ja abastava més o menys el volum actual, segons es desprèn de les inscripcions en llindes. A les façanes de ponent i nord és on millor es pot observar el parament dels murs, fet de maçoneria, amb diverses refeccions i amb algun tram que conserva l'arrebossat tradicional. Les finestres són de diferents mides i tipologia. L'interior de la casa ha conservat molt bé les característiques tradicionals, sobretot gràcies al fet que ha patit poques reformes modernes. Els coberts que s'aixequen a llevant són força interessants, tot i que alguna part es troba en estat de ruïna i d'altres s'han reutilitzat en l'explotació agropecuària moderna. | 08229-476 | Demarcació de Mejà | Segons les inscripcions conservades a can Horta el 1713 ja era un casal gairebé de les dimensions actuals, però l'origen d'aquest mas és força més antic. En aquesta època la família dels propietaris encara portava el cognom Orta. L'any 1815 Francesc Orta va fer construir la capella situada a uns metres de la casa. Posteriorment, el propietari era Andreu Orta, casat amb Maria Divins. El seu fill hereu fou Francesc, que va morir solter, de manera que la propietat passà al seu germà Fèlix. Fèlix es casà amb Mercè Miralles Malaganya, però novament el matrimoni no va tenir fills i la propietat passà al germà de Mercè: Joan Miralles Malaganya, el qual era fill de Mujal i vivia a Palà Vell; estava casat amb Josepa Fornells. Des d'aleshores els Miralles han mantingut la propietat de can Horta. El següent hereu fou Celestí Miralles Fornells, casat amb Dolors Vidal Pintó. El matrimoni només va tenir una filla, que és l'actual propietària: Josepa Miralles Vidal (Pepita). Es casà amb Andreu Cirera Graell i ha tingut dos fills: Joan i Elisabet. | 41.8580900,1.6836500 | 390740 | 4634858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63329-foto-08229-476-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la façana principal: 1781Inscripció en una llinda de fusta a la façana principal: 1752Inscripció en una llinda a la façana de ponent: 1854Inscripció en una llinda a la façana de ponent (costat nord): 1713Informació oral facilitada per Pepita Miralles | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63330 | Església de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu-dhorta | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30 | XIX | Petita capella i cementiri particular de la masia de can Horta, al raval de Mejà. La capella es troba uns 100 m al sud-est de la masia. És una edificació aixecada el 1815 i de característiques senzilles. És d'una sola nau, de planta rectangular i sense absis. La façana principal, encarada al nord-oest, presenta un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Al seu damunt hi trobem dos òculs i un petit campanar d'espadanya. Els murs són de maçoneria, amb carreus de pedra picada a les cantoneres. La construcció no té cap més obertura ni element decoratiu, excepte un senzill ràfec sota la teulada. L'interior és cobert amb volta de llunetes. A la part posterior hi ha adossat un petit cos corresponent a la sagristia i el cementiri, consistent en un bloc de nínxols que pertanyen tots a la família propietària de la masia. | 08229-477 | Masia de can Horta. Demarcació de Mejà | La capella fou construïda principalment per la dificultat de comunicacions amb la parròquia de Torroella. Segons la inscripció del portal la construcció es va fer el 1815 per iniciativa del propietari de la masia de can Horta, Francisco Horta. L'esment a 'Ms Ribera' tal vegada fa referència al mestre de cases que la va construir. Segons es diu, la dedicació a sant Andreu ve perquè algun membre de la família portava aquest nom. El cementiri es construí una mica més tard, el 1883. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i es destruïren les imatges originàries. Les actuals van ser reposades posteriorment. D'aquesta església es conserven uns goigs dedicats a Sant Andreu que tradicionalment s'hi cantaven. Recentment la masia d'Horta ha estat incorporada a la parròquia de Salo. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat de Sant Andreu. | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 1815 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63330-foto-08229-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63330-foto-08229-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal de la capella: Francisco Horta per Ms Ribera. 1815Al portal del cementiri: 1883. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63331 | Cal Batzac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batzac | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 55). | XVI-.XIX | En ruïna, en greu procés de degradació | Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçada en un coster entre dos torrents que desemboquen a la riera de Coaner, vora Fontfreda. Consta d'un cos residencial que es conserva integrament, tot i que en molt males condicions, amb la teulada mig ensorrada i totalment cobert per la vegetació. És de planta més o menys quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal és encarada a migdia, però queda pràcticament invisible sota la vegetació, igual que la resta de façanes, excepte la de ponent. En aquesta s'hi pot observar el parament del mur, de força bona qualitat i fet amb petits carreus més o menys escairats. També s'hi pot veure un cos adossat corresponent a un forn de pa. A l'interior es conserva una tina adossada a la paret de ponent. Als costats sud i est la casa té diversos coberts aïllats que pràcticament no són visibles. A l'angle sud-oest hi ha una barraca de pedra seca de planta circular. | 08229-478 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El mas Batzacs es troba documentat almenys des del segle XVI. Concretament, el 8 de gener de 1586 Anna de Peguera, vídua de Bernat de Peguera, senyor del castell de Claret dels Cavallers, va vendre a Joan Serra, de Claret dels Cavallers, el mas Basacs amb les seves terres i honors. Així doncs, el mas és anterior a aquesta data, i es devia ampliar en els segles posteriors. El 1814 encara estava habitat i s'hi devia fer alguna reforma. | 41.8247600,1.6579700 | 388551 | 4631190 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En documentació antiga apareix amb la denominació de cal BatzacsEn una llinda de fusta molt malmesa es pot endevinar la data 1814.Informació facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63332 | Crostes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crostes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 108). | XIX | En ruïna | Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçada en un petit replà sobre la vall del Torrent Bo. Se'n conserven els murs fins a una alçada d'un metre aproximadament. És una construcció que sembla distribuir-se en dos cossos de planta més o menys rectangular, amb coberts adossats a sud i nord i un altre d'aïllat, uns metres a llevant. Les restes es troben força arrasades i no s'observa cap rastre ni del portal ni de finestres. | 08229-479 | Demarcació de Castelltallat | Aquest mas ja apareix en un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819 però ignorem si el seu origen és gaire anterior. | 41.7800200,1.5990200 | 383574 | 4626301 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63332-foto-08229-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63332-foto-08229-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63332-foto-08229-479-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63333 | Cal Pentiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pentiner | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 98). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, vora la masia de Puigdellívol. La casa actual ha estat reconstruïda pels volts de la dècada de 1960 i és totalment una obra moderna. Es tracta d'una edificació feta de pedra, de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. L'únic element que es conserva de l'antiga casa és un cobert situat a ponent on encara hi podem veure un forn de pa. | 08229-480 | Demarcació de Castelltallat | Cal Pentiner era una masoveria de la masia veïna de Puigdellívol i ja apareix en un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819, però ignorem si el seu origen és gaire anterior. Els propietaris eren els Puigdellívol, una important família que a principis del segle XX estava establerta a Barcelona. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la propietat als amos actuals. | 41.7969300,1.6718200 | 389653 | 4628083 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63333-foto-08229-480-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63334 | Dolmen del mas de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-de-la-cabana | XXV-XI aC | Retes força malmeses | Restes d'un possible megàlit emplaçat a l'extrem sud de l'altiplà on hi ha el mas anomenat la Cabana, en un reducte erm a tocar del Camp Gran de la Cabana, amb excel·lents vistes sobre la vall que s'estén al sud. És format per un túmul de pedres i cambra central simple de lloses, de les quals resten in situ la de la capçalera, una mica desplaçada, i una de les laterals, ambdues de gres. Cronològicament, aquest jaciment es pot situar entre el neolític final i el bronze mitjà. El possible túmul es troba força malmès. | 08229-481 | Demarcació de Castelltallat | 41.8168900,1.6186200 | 385269 | 4630368 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63334-foto-08229-481-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 63335 | Colònia de Valls o Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-valls-o-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XX | Antiga colònia industrial, coneguda amb el nom de Colònia Valls o Palà Nou, que constitueix actualment l'únic nucli pròpiament urbà del municipi de Sant Mateu de Bages. Es troba distribuïda a ambdues ribes del riu Cardener, comunicades entre si per una palanca de ferro i també pel pont de la carretera de Salo (BV-3002). Igualment l'antiga carretera de Cardona travessa la colònia en paral·lel al riu. Amb poques modificacions urbanístiques recents, el nucli conserva l'estructura de la colònia originària i es pot considerar un del exemples més interessants i complets d'aquest tipus d'establiment fabril que cal emmarcar en el context de la industrialització de les conques del Cardener i del Llobregat al llarg dels segles XIX i XX. A la riba dreta de la colònia (a ponent) hi trobem el gran espai on hi ha instal·lades les diverses naus fabrils, avui ocupades per tallers de diferents empreses. Pràcticament integrades en aquest complex hi ha les antigues cases de l'amo i del director. Més a ponent hi trobem dos grans blocs d'habitatges: el primer conegut com les Galeries i el segon com a Pisos Nous (inaugurats el 1933). Al costat destaca l'imponent edifici que integra l'església parroquial, l'antiga residència de monges i escoles, inaugurat el 1926. Al seu davant s'estén una zona enjardinada i, més a llevant, hi ha el camp de futbol així com altres instal·lacions esportives i d'esbarjo que s'hi ha adequat recentment. També hi ha una àmplia zona de garatges i coberts que s'han establert en els antics galliners. A la riba esquerra del riu (a llevant) hi trobem els primers blocs d'habitatges que es van construir, a peu de la carretera de Cardona, més dos blocs d'habitatges construïts a la dècada de 1960 i anomenats Sant Josep. Al tram més al nord de la carretera de Cardona s'aixequen algunes cases particulars entre mitgeres. Algunes van ser construïdes amb anterioritat a la fundació de la colònia, com ca l'Espelta, ca la Pastora o la Carnisseria, però totes han estat substancialment reformades. Com a edificacions singulars cal destacar en aquest sector el Casino i teatre. Més a llevant hi ha un ampli espai amb coberts i instal·lacions diverses, també aprofitades dels antics galliners. Recentment una part del bloc de pisos a l'extrem nord ha estat enderrocat i en aquest espai s'hi ha urbanitzat una placeta on també hi ha l'accés a una subseu de l'Ajuntament. El sector més meridional, tocant a la riba del Cardener, és ocupat per un ampli espai amb horts que continuen sent conreats pels mateixos habitants de la colònia. La resclosa es troba uns 200 m riu amunt. El canal discorre per la riba dreta del Cardener i condueix les aigües cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de la fàbrica. | 08229-482 | Demarcació Valls de Torroella | En aquest indret, per on transcorria la carretera de Manresa a Cardona, hi havia a finals del segle XIX unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. Els terrenys pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència, pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'any 2000 es va fer efectiva la unificació de tot el nucli de Valls de Torroella sota el terme de Sant Mateu. Inicialment la colònia va pertànyer a l'agregat de Coaner, encara que molt aviat adquirí força pròpia com a nucli més poblat del municipi. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny) que s'havia cremat. La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència, polític que arribà a ser diputat a Corts i casat a Antònia Taberner, d'una important família barcelonina. Primerament era una societat familiar a nom particular i, des de 1916, funcionà com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 en societat anònima. A l'inici la fàbrica tenia 3200 fusos i 120 telers. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs del canal i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 i 1931-33. A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera, en el marc de la construcció de la carretera de Salo, sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El mateix any s'habilità una primera palanca de fusta sobre el riu que comunicava les dues parts de la colònia i substituïa un antic gual. El 1933 fou substituïda per l'actual palanca de ferro. De seguida la colònia comptà amb diversos comerços. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, al cantó nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons un projecte d'Higini Negra, espòs de Maria Valls Taberner. (continua a l'apartat Observacions) | 41.8472100,1.7203600 | 393769 | 4633604 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63335-foto-08229-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63335-foto-08229-482-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apartat Història) En aquests primers anys dues entitats van tenir una gran rellevància: la Germandat de Sant Esteve fou fundada el 1907 amb l'objectiu de socórrer els membres socis quan estaven malalts. Celebraven la festa del patró el primer diumenge d'agost, però des del 1925 es traspassà a l'últim, que era la diada de la festa major. L'altra entitat fou la Cooperativa Valls, que gestionava el cafè i un forn de pa. Tenia associats bona part dels obrers i funcionaria com a mínim d'ençà de 1918 i fins 1972. En el terreny cultural cal destacar el Grup Artístic Joventut i el Grup Avantguardista de la Federació de Joves Cristians. Aquest darrer tingué una intensa activitat i va contribuir en gran manera a la formació dels nois de la colònia. Conjuntament amb els avantguardistes de Súria i de Callús, publicaren la revista L'Atrevit, portaveu dels avantguardistes del Baix Cardener; en van sortir 14 números l'any 1933. La major part de les col·laboracions eren fetes pels mateixos nois del grup i es feien ressò de l'esperit catòlic i català de l'agrupació. També cal fer esment d'una entitat esportiva: el Futbol Club Colònia Valls, del qual en sortirien els barcelonistes Joaquim i Estanislau Basora, fills del director de la fàbrica.El 1933 la Colònia Valls comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i més endavant el seus descendents consolidarien. A principis de la dècada de 1940 es construí una casa al costat de la torre del director, construïda en l'etapa inicial de la colònia. Les dues a tocar de la fàbrica. Era destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central. Entre 1967 i 1969 s'enjardinava l'entorn de l'església (anteriorment hi havia horts) amb escales, un estany i una pèrgola, i s'afegia un campanar de torre a l'església. També en aquesta època s'inauguraven nous blocs d'habitatge, anomenats Sant Josep, així com uns xalets per a càrrecs directius a tocar del camp de futbol. L'any 1982 una nova riuada inundà els baixos dels blocs d'habitatges Sant Josep. Més recentment, s'ha enderrocat una part dels habitatges que donaven a la carretera i s'ha urbanitzat l'espai lliure. En aquest sector s'hi ha ubicat una part de la seu de l'Ajuntament.Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63336 | Fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Conjunt de naus fabrils situades a la colònia Valls de Torroella, concretament a part de la riba dreta, que pertanyien a aquesta colònia industrial dedicada a la filatura i als teixits i que, arran del seu tancament, són ocupades ara per empreses diverses. Es tracta d'un complex de grans dimensions que ocupa una superfície d'uns 140 per 80 metres. Les naus més antigues són les que es troben al sector sud-oest, concretament les tres naus d'aquesta zona, que tenien adossades als extrems la casa del director i una altra casa destinada a personal directiu. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). Les naus són les característiques de tipus fabril, amb els habituals finestrals arrenglerats. La majoria consten de planta baixa més una planta semisoterrània coberta amb volta catalana. En general les plantes baixes han estat substancialment modificades per les instal·lacions de les indústries actuals, mentre que la planta inferior, sense cap funció concreta, conserva força integrament la seva tipologia originària. Hi ha un sistema de galeries subterrànies connectades entre si que recorren aquesta planta inferior, on hi havia instal·lat un interessant sistema d'humidificació i ventilació que aportava les condicions climatològiques òptimes per al procés industrial. Aquest sistema comptava amb una gran turbina elèctrica per bombejar l'aire, que era canalitzat per unes grans conduccions. Aquesta turbina i bona part d'aquestes instal·lacions encara es conserven. | 08229-483 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8469500,1.7204500 | 393776 | 4633575 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63336-foto-08229-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63336-foto-08229-483-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ester Llobet Fornells | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63337 | Galeries i sistema d'humidificació de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeries-i-sistema-dhumidificacio-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Elements en desús i en estat d'abandó | Sistema de galeries subterrànies situades a la planta inferior de les naus de l'antiga fàbrica de Valls de Torroella, les qual conserven l'antic sistema d'humidificació i ventilació que proporcionava unes condicions climatològiques adequades per al procés productiu del tèxtil. Aquest sistema es troba a la planta semisoterrània de les naus, que compta amb amplis espais coberts amb volta catalana i que donen pas a aquestes galeries connectades entre si. Aquest sistema comptava amb una gran turbina elèctrica per bombejar l'aire, que era canalitzat per unes grans conduccions. Aquesta turbina i bona part de les instal·lacions encara es conserven in situ. Aquest sistema fou establert als inicis de la fàbrica, entorn de l'any 1909. | 08229-484 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8466300,1.7204500 | 393776 | 4633539 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63337-foto-08229-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63337-foto-08229-484-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63338 | Resclosa i canal de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Resclosa i subsegüent canal de l'antiga fàbrica de la colònia Valls de Torroella, emplaçada al riu Cardener. Concretament, uns 200 m al nord de la fàbrica, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. La resclosa té una planta marcadament corba i segueix una orientació molt tancada i obliqua respecte al curs del riu, cosa que facilita la desviació d'un important cabal d'aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. La resclosa és formada per blocs de pedra perfectament tallats i ha estat formigonada. Té una llargada considerable, de més de 50 m. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada. Ja al tram final fa un gir i es dirigeix entre uns grans murs formigonats cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de ponent de la fàbrica. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. Antigament el canal passava pel mig de la fàbrica. | 08229-485 | Colònia Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8492200,1.7195800 | 393708 | 4633828 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La resclosa marca el límit amb el terme municipal de Súria | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63339 | Central elèctrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-electrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Edifici que acull la central hidroelèctrica que funciona amb el canal de l'antiga fàbrica de la colònia de Valls de Torroella. Està emplaçat a la riba dreta del riu Cardener, al costat de ponent de la fàbrica. L'aigua del canal entra sota la façana nord de l'edifici, on hi ha instal·lada una gran comporta automatitzada. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. L'edifici de la central és de planta rectangular i consta de planta baixa més les instal·lacions inferiors on hi ha la turbina. Es tracta d'una construcció de tipus fabril, d'uns 20 m de llarg, amb els murs pintats de blanc i amb grans finestrals a les façanes nord i est, mentre que al sud i oest té adossats petits cossos auxiliars. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. | 08229-486 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8473300,1.7198500 | 393727 | 4633618 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63339-foto-08229-486-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63339-foto-08229-486-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63340 | Casa del Director de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-director-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Antiga casa del director de la colònia Valls de Torroella, que està annexada a l'angle nord-oest de les naus fabrils que es troben a la part meridional del conjunt fabril. Al seu costat hi ha l'antiga casa de l'amo, annexada a l'angle sud-oest de les naus situades més al nord. La casa del director és una edificació elegant però pràcticament sense elements decoratius ni sumptuosos. Consta d'un cos principal de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes, i amb coberta a quatre vessants) més un cos adossat (de planta rectangular i més ample) situat al costat sud i també de dues plantes. Tot l'edifici té els murs pintats de blanc. Les tres façanes visibles segueixen un esquema similar, amb finestres tancades per persianes de porticons al primer pis, mentre que a la planta baixa les finestres són protegides per reixes de ferro. Als costats nord i oest hi ha àmplies balconades amb baranes de fosa. El portal principal, situat a la façana de ponent, es troba dins uns mena de vestíbul obert. Un dels elements més visibles és una àmplia cornisa amb una franja sota seu on hi trobem una sèrie de petites obertures corresponents a les golfes. Pel que fa al cos adossat, destaca un terrat situat al pis superior dotat amb una pèrgola de fusta. Aquest cos és adossat pel sud a la nau fabril. | 08229-487 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8467400,1.7200700 | 393744 | 4633552 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63340-foto-08229-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63340-foto-08229-487-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La Casa del Director també es coneix com Torre Vella i la Casa de l'Amo com a Torre Nova. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63341 | Casa de l'Amo de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Antiga casa de l'amo de la colònia Valls de Torroella, que esta annexada a l'angle sud-oest de les naus fabrils que es troben a la part septentrional del conjunt fabril. Al seu costat hi ha l'antiga casa del director, que està annexada a l'angle nord-oest de les naus situades més al sud. La casa de l'amo és una edificació de principis de la dècada de 1940. Es tracta d'una torre elegant, que segueix el model de la casa del director (més antiga) però en una versió encara més sòbria i pràcticament sense elements decoratius ni sumptuosos. Consta d'un cos de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té la coberta a quatre vessants. Al costat de migdia té adossats altres cossos de construcció més moderna que desdibuixen la composició originària de l'edifici. Així, les úniques façanes visibles són les situades a sud i oest. Estan pintades de blanc i mostren una composició elegant però simple, basada en sèries de finestres de distribució regular que tenen un emmarcament lleugerament motllurat. Igual que a la Casa del Director, un dels pocs elements que destaca és una àmplia cornisa amb una franja sota seu on hi trobem una sèrie de petites obertures corresponents a les golfes, en aquest cas intercalades amb rectangles decoratius. Aquesta casa, sembla que ja des d'antic, ha quedat incorporada com una dependència de les naus, actualment de l'empresa Qualque, de manera que gairebé es confon amb la resta de l'espai productiu. Això li ha fet perdre el seu caràcter simbòlic com a edifici destacat dins el conjunt de l'antiga colònia. | 08229-488 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8469700,1.7200700 | 393745 | 4633578 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La Casa del Director també es coneix com Torre Vella i la Casa de l'Amo com a Torre Nova. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 63342 | Casino i cafè de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-i-cafe-de-valls-de-torroella | Anònim (2003). 'Històries del Riu. L'Esbarjo quotidià', Regió7, col·leccionable 150 anys de colònies industrials, fascicle 20 (novembre 2003). Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Conjunt que integra els edificis del Cafè de la colònia de Valls de Torroella així com el local annex a la part posterior on hi ha el Casino; és a dir, una sala on tradicionalment s'hi ha fet les funcions de teatre i altres activitats, com ara els balls o el cinema. L'edifici del cafè, construït el 1921, es pot inscriure dins d'un modernisme de caire popular, i és clarament l'edifici més rellevant d'aquesta part de la colònia. És un construcció de planta quadrada (amb planta baixa més un altell) adossat entre mitgeres a les cases del carrer només per un costat. La façana principal, encarada vers la carretera, destaca per un frontó de perfil sinuós que corona l'edifici. Es tracta d'una façana de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures en dos nivells. L'eix central és més ample i amb el finestral superior de forma corba. Aquests dos nivells de finestres (el superior corresponent a l'altell) es mantenen a la façana lateral nord, mentre que les altres dues tenen construccions adossades. L'edifici del teatre, adossat amb una orientació obliqua a la part del darrere, no té cap element d'interès arquitectònic. L'interior del cafè conserva un interessant conjunt mobiliari en fusta, obra de la dècada de 1950 i fet a gust de l'amo de la colònia. L'àmplia sala s'estructura entorn d'un altell de fusta que ocupa tot l'espai perifèric, deixant al centre una gran obertura fins el sostre. El sostre és format per un artesonat amb grans quadrícules, del quan penja al centre un llum d'aranya. | 08229-489 | Carretera de Cardona, s/n. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | El Cafè i Casino de la colònia Valls de Torroella es construí l'any 1921. Era propietat de l'empresa, Manufacturas Valls, però de gestió integrada inicialment dins la Cooperativa Valls, que tenia associats bona part dels obrers. El primer responsable del cafè va ser Cassimir Lladó, i la seva família també s'ocupava de la cooperativa i de la barberia. Quan aquest va morir se'n va fer càrrec Ramon Closa, fins que ho va deixar el 1975, i llavors en van assumir la gestió Antoni Claret i Baltasar Flotats. En aquest moment l'empresa va sufragar les despeses de millora del local. Al cap de tres anys i mig la gestió va quedar només en mans d'Antoni Claret i la seva família. Tradicionalment el cafè només s'obria a partir de dissabte a la tarda i durant tot el diumenge, a més de les vigílies de festes. Aquest costum es va mantenir fins l'any 2004. En canvi, el cafè de la fonda obria cada dia. Un dels atractius del cafè és que s'hi jugava, i amb sumes importants de diners. Sovint les partides de cartes s'allargaven a porta tancada fins a altes hores de la nit, i en més d'una ocasió la Guàrdia Civil havia passat a requisar els diners. En la darrera època, l'empresa es feia càrrec de les despeses de manteniment i Antoni Claret es quedava tot el que facturava per les consumicions del cafè. El local annex del casino i teatre és de propietat privada. L'activitat teatral té una llarga tradició a la colònia. En aquest local, a més dels Pastorets s'hi han fet també sessions de cinema i els balls de les festes. La sala es va remodelar interiorment l'any 1981, quan es van tornar a fer els Pastorets després d'una interrupció de força anys. Actualment, gràcies a l'empenta del grup de teatre, la sala torna a tenir una activitat notable. | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63343 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta-0 | XIX | Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació parcialment entre mitgeres (només pel costat nord) i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos i un petit terrat a la part superior) i té un cos més baix annexat a migdia, el qual dóna a un passatge estret i amb desnivell. A través dels anys ca l'Espelta ha estat força modificada, de manera que la fesomia actual té poc a veure amb la construcció tradicional que devia ser en un principi. Pràcticament només la façana davantera manté l'estructura originària, amb un balcó a l'esquerra i una finestra a la dreta de cadascun dels dos pisos. Els murs són pintats de blanc. La casa tenia tines, que han quedat cobertes. | 08229-490 | Carretera de Cardona, 13. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La família propietària de ca l'Espelta eren els Font. A mitjans de segle XX la pubilla, Victòria Font Ballarà, es va casar amb un membre de la família Vilomara. Els seus descendents continuen habitant-hi. En aquesta època s'hi van fer nombroses obres, sobretot al cos lateral que dóna al passatge. La casa té diversos pisos i la planta baixa ha estat ocupada per locals comercials. Durant molts anys hi va tenir el seu taller un sastre. | 41.8480700,1.7221800 | 393922 | 4633697 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63343-foto-08229-490-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ramona Guitart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63344 | Ca la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora-0 | XIX | Necessitaria una restauració | Habitatge de pisos emplaçat a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació entre mitgeres i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. A diferència de les altres cases veïnes, ca la Pastora, que segueix el model d'una casa popular del segle XIX, ha conservat integrament la seva tipologia constructiva originària. La façana principal té una distribució perfectament regular i simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa té tres portals emmarcats amb pedra picada. El central dóna accés als pisos i els laterals corresponien a locals comercials. Els dos pisos superiors consten de tres balcons a cada planta, i els del primer pis queden remarcats per una barana de fosa motllurada. El mur de la façana és arrebossat i pintat. | 08229-491 | Carretera de Cardona, 12. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. Per la seva tipologia constructiva, ca la Pastora es pot datar a mitjans o finals de segle XIX. Tal com indica la seva denominació, originàriament hi vivia una família que tenia ramats i també una carnisseria. Cal dir que la casa veïna era precisament la Carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. | 41.8481700,1.7221300 | 393918 | 4633708 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63344-foto-08229-491-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63345 | La Carnisseria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carnisseria | VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XIX-XX | Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació aïllada i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i té cossos adossats al nord i a ponent. L'any 1958 i posteriorment, a la dècada de 1980, la casa ha estat ampliada i reformada substancialment, de manera que és poc el que queda de la seva tipologia originària. Tan sols és visible parcialment el mur de pedra a la planta baixa, on hi ha el local de la carnisseria, mentre que la resta de façanes són arrebossades amb ciment i les obertures i balcons són moderns. | 08229-492 | Carretera de Cardona, 1. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La casa coneguda com la Carnisseria ja existia l'any 1865, però inicialment era força més petita. A principis de segle XX el propietari era Ramon Ferrer Miralles. El seu fill gran, Josep Ferrer Pont, va viure a la casa veïna de Gibergas, que era de la mateixa família. El seu germà, Ramon, volia ser carnisser. Per això va anar a aprendre l'ofici a la carnisseria Feiné, al carrer del Born de Manresa. Després va iniciar la carnisseria pròpia que estava situada en un petit cobert al nord d'aquesta casa. Al mateix temps als baixos de la casa hi havia un espardenyer de Súria, un tal Guilanyà. Cal dir que a la casa veïna de ca la Pastora també hi havia una carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. L'any 1958 Ramon Ferrer va morir. Aleshores es va ampliar i remodelar la casa, que va adquirir el seu aspecte actual, i la carnisseria es va emplaçar al local més ampli on avui es troba. Els fills del carnisser, Francesc i Jaume, van continuar exercint l'ofici. Des de 1994 continuen portant la carnisseria membres de la següent generació. | 41.8483600,1.7217300 | 393885 | 4633730 | 1865 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63345-foto-08229-492-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63346 | Galeries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeries | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Bloc d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella construït entre 1907 i 1912 i emplaçat a la riba dreta del Cardener, molt a prop de la fàbrica. Consisteix en una edificació allargassada de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos. L'element que el singularitza i li ha donat el nom són les àmplies galeries en dues plantes que s'estenen tot al llarg de la façana principal, encarada a llevant. Es tracta d'un model molt característic d'algunes colònies industrials, especialment del Berguedà. Per la façana posterior els diferents pisos han sofert remodelacions modernes. A la dècada de 1940 l'extrem sud del bloc fou allargat amb un nou tram, en aquest cas de quatre plantes, flanquejat per dos cossos en forma de torre. A la seva part central, però, es manté més o menys la tipologia originaria de la construcció amb algunes galeries. Totes les façanes de l'edifici són arrebossades i pintades de blanc. | 08229-493 | Carrer Galeries, núms. 1-7. Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. | 41.8471300,1.7193800 | 393688 | 4633596 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63346-foto-08229-493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63346-foto-08229-493-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63347 | Pisos de la carretera de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-la-carretera-de-cardona | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Una part dels blocs substancialment remodelats | Conjunt de dos blocs d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella, que van ser els primers que es van construir, entorn de 1903. Estan ubicats a peu de l'antiga carretera de Manresa a Solsona. El bloc situat al nord és el que conserva la tipologia originària. Té una llargada d'uns 30 metres, és de planta rectangular allargassada i consta de planta baixa més dos pisos. Inicialment era el doble de llarg, però fa uns anys se'n va enderrocar la part final per urbanitzar al seu lloc la plaça de Sant Josep. L'edificació es composa de cinc unitats, cadascuna de les quals segueix un esquema similar, en base a dos eixos d'obertures a la façana davantera. Normalment hi trobem un portal i balcons a un costat, mentre que a l'altre costat hi ha finestres. Però en cada unitat la distribució té lleugeres variants. Per la part posterior els pisos s'han ampliat modernament afegint-hi una annex de totxo amb algunes galeries. A les plantes baixes és on s'hi ha ubicat alguns dels serveis de la colònia. Concretament, en aquest bloc encara hi ha l'economat, gestionat des de fa molts anys per la família Lladó. Després de l'escapçament de l'edifici, la façana nord es va rematar amb un gran arc de formigó on hi ha l'accés a dependències de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es troben a la planta baixa. El bloc situat al sud va ser substancialment remodelat a la dècada de 1960 ja que es trobava en males condicions. El resultat és que fou reconstruït pràcticament de nou, de manera que ha perdut completament el seu aspecte originari. Aquest bloc conserva la llargada inicial, que és d'uns 60 metres. Consta de planta baixa més dos pisos. La tipologia originària era similar a l'altre bloc, però després de la remodelació ha quedat distribuït en cinc unitats que segueixen un mateix esquema de distribució, amb quatre finestres per planta a cada unitat. Per la part posterior els pisos han estat dotats de galeries. En els baixos d'aquest bloc encara hi ha el forn de pa, que funciona amb un tradicional forn de llenya. Antigament en aquest mateix local hi havia hagut l'escorxador i la primera església. Ja més recentment, es va aixecar un nou bloc de pisos a l'extrem sud d'aquest. | 08229-494 | Carretera de Cardona, núms. 4-11. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. | 41.8477100,1.7218500 | 393894 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63347-foto-08229-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63347-foto-08229-494-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ester Llobet Fornells | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63348 | Pisos Nous (de la carretera de Salo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-nous-de-la-carretera-de-salo | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Bloc d'habitatges per als obrers de la colònia Valls de Torroella que s'emplacen a peu de la carretera de Salo. Foren els tercers que es van construir (inaugurats l'any 1933) i es coneixen com a Pisos Nous. Consisteix en una gran edificació de planta rectangular que consta de planta baixa més tres pisos. Es composa de cinc unitats que segueixen un mateix esquema de distribució, en base a quatre eixos d'obertures a la façana davantera. Els dos eixos centrals tenen balcó i, al centre, hi trobem el portal. Per la part posterior, que dóna a un pati tancat, els pisos tenen galeries o finestres. Les façanes són arrebossades i pintades de color crema. | 08229-495 | Carretera de Salo, núm. 1-5. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. Una de les obres més difícils fou la construcció del salt d'aigua. També s'instal·là una turbina i un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Posteriorment en aquest local hi hagué també escorxador i el forn de pa. Avui el forn continua funcionant, amb un dels tradicionals forns de llenya. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. La següent obra important va ser el conjunt format per l'església i les escoles, al nord de les Galeries. El 7 de novembre de 1926 fou beneïda la nova església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. | 41.8465100,1.7194300 | 393691 | 4633527 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63348-foto-08229-495-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63348-foto-08229-495-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63349 | Pont de Valls de Torroella (palanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-valls-de-torroella-palanca | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Palanca de ferro que comunica les ribes a ambdós costats del riu Cardener a la colònia Valls de Torroella i que és conegut popularment com el Pont. Consisteix en una estructura metàl·lica sustentada sobre cinc pilars de pedra de planta oval. Té una llargada d'uns 80 m i la plataforma superior està asfaltada i protegida per baranes. | 08229-496 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En aquest lloc antigament hi havia un gual que permetia el pas de carruatges. La fàbrica de la colònia industrial de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo, situat uns metres al sud i en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El mateix any (1909) s'habilità una primera palanca de fusta sobre el riu que comunicava les dues parts de la colònia en el lloc on hi havia l'antic gual. Anteriorment hi havia hagut un telefèric que transportava tant material com persones de banda a banda de riu. El 1933 la primera palanca fou substituïda per l'actual de ferro. | 41.8475600,1.7210500 | 393827 | 4633642 | 1933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63349-foto-08229-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63349-foto-08229-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63350 | Pont de Valls de la Carretera de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-valls-de-la-carretera-de-salo | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. | XX | Pont de la carretera que es dirigeix a Salo (BV-3002) sobre el riu Cardener, just a l'entrada de la colònia Valls de Torroella. Està situat a l'inici d'aquesta carretera (al km 0,2). La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a principis del segle XX sota la tutela de la Diputació de Barcelona, per exemple el pont del cementiri de Valls de Torroella, que trobem uns centenars de metres més amunt en la mateixa carretera. El pont té una llargària d'uns 80 metres i consta de quatre arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior conserva les baranes de pedra originàries. Sota el pont s'estén una àmplia zona d'horta conreada pels habitants de la colònia. | 08229-497 | Carretera de Salo (BV-3002), km. 0,2. Demarcació de Valls de Torroella | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. L'encarregat de les obres es deia Martínez, i d'aquí el nom popular amb què algunes persones encara anomenen aquest pont. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo (una mica més amunt) es devia construir poc després. | 41.8459100,1.7199100 | 393730 | 4633460 | 1909 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63350-foto-08229-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63350-foto-08229-497-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alguns també el coneixen com a Pont del Martínez | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63351 | Pont de les Dues Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-dues-aigues | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. | XX | Pont de la carretera de Salo (BV-3002) sobre la riera de Vallmanya, just abans que conflueixi amb la riera de Matamargó. D'aquí ve possiblement el nom popular 'de les dues aigües'. Concretament està situat en el tram final d'aquesta carretera (al km. 10,4). La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a principis del segle XX sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont té una llargària d'uns 40 metres i consta de dos arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus de forma més o menys quadrada i disposats en filades. A la part superior les baranes han estat substituïdes per unes de metàl·liques. | 08229-498 | Carretera de Salo (BV-3002), km. 10,4. Demarcació de Salo | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo (una mica més amunt) es devia construir poc després, igual que el Pont de les Dues Aigües. Segons es diu, en aquest indret la riera tenia sempre aigua abundant i molts vilatans de la zona n'hi anaven a buscar quan no en trobaven enlloc més. | 41.8438200,1.6307800 | 386326 | 4633342 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63351-foto-08229-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63351-foto-08229-498-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63352 | Horts de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-colonia-valls-de-torroella | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. | XX | Ampli espai d'horta situat al sud de la colònia Valls de Torroella, sota el pont de la carretera de Salo. Actualment els horts són regats directament amb aigua del riu, però antigament s'aprofitaven les aigües de desguàs dels Pisos Nous i també l'aigua sobrant del canal mitjançant un sobreeixidor que hi havia prop de la palanca. Els horts ocupen una àmplia zona rere la fàbrica i les cases anomenades Pisos Nous i fins la riba del riu Cardener. Avui dia el conreu dels horts gaudeix de bona salut i encara són molts els habitants de l'antiga colònia industrial que menen la seva parcel·la. Els horts han estat un puntal per a la subsistència dels obrers des de la fundació de la colònia. Antigament hi havia altres horts al costat de l'església i també rere el camp de futbol. Aquests altres horts es regaven amb aigua captada al pou que hi ha a la zona de la Pèrgola, d'aquí era enviada a un dipòsit situat més amunt que distribuïa l'aigua a pisos i horts. | 08229-499 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. Inicialment la colònia va pertànyer a l'agregat de Coaner, encara que molt aviat adquirí força pròpia com a nucli més poblat del municipi. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1904 es planificava el sistema de reg per als horts, un dels puntals de l'economia domèstica dels obrers. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes; és a dir, l'edifici de la central hidroelèctrica. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8459800,1.7192700 | 393677 | 4633469 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63352-foto-08229-499-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63352-foto-08229-499-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 63353 | Església parroquial de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Església parroquial de l'antiga colònia industrial de Valls de Torroella, posada sota l'advocació del Sagrat Cor. Forma part d'un conjunt que integra l'antic convent de les Dominiques (avui escola), la rectoria i dos habitatges. Es tracta de l'edifici arquitectònicament més rellevant del nucli de Valls i sobresurt, en una posició dominant, a la zona alta de la colònia, envoltada pels jardins anomenats de la Pèrgola. És un edifici remarcable, d'estil neogòtic, que consta de l'església, al centre, i dues ales laterals no del tot simètriques. L'església és d'una sola nau, de planta rectangular i capçada a ponent per un absis poligonal de mig octàgon. La façana davantera consta d'un gran portal coronat per arcs ogivals en degradació i, al seu damunt, una sèrie de cinc finestrals estrets i allargassats més una rosassa. Al costat s'aixeca un campanar de torre que s'hi va afegir a la dècada de 1960. Per l'interior, la nau de l'església s'aixeca a una alçada considerable. El sostre és format per un teginat de doble vessant sostingut per diversos arcs apuntats diafragmàtics. Són destacables els vitralls, decorats amb motius policroms. En els de la façana principal hi trobem les figures de sant Antoni Maria Claret (patró del ram del tèxtil), sant Esteve i sant Isidre (sants vinculats als fundadors de la colònia: Esteve Valls i el seu fill Isidre). En un lateral del presbiteri destaca la presència de la imatge de la Mare de Déu de Coaner. Es tracta d'una talla romànica de fusta, del segle XIII, que procedeix del santuari de la Mare de Déu de Coaner i que el 1968 fou traslladada a aquesta església parroquial per motius de seguretat. Tradicionalment ha estat objecte d'una gran devoció per la gent del Mig Cardener. Pel que fa a les ales laterals, aquestes segueixen una composició més o menys simètrica en base al disseny neogòtic de l'edifici. Consten de planta baixa més dos pisos. A la façana davantera la planta inferior és ocupada per un porxo d'arcs apuntats sobre el qual s'estenen sengles terrasses a banda i banda. Els dos pisos superiors s'estructuren en base a diversos eixos de finestrals amb arcs apuntats. L'ala dreta és més llarga perquè té un cos adossat que sobresurt lleugerament. És decorat amb un ritme de finestrals dobles al primer pis i simples al segon. La resta de façanes segueixen un esquema semblant de composició. Per la part posterior l'ala meridional té diversos balcons o eixides corresponents als pisos. Els cossos de l'ala nord són ocupats actualment per l'escola i guarderia del poble, i interiorment han estat remodelats. Abans a la planta baixa hi havia dues aules corresponents a l'escola de nenes i les plantes superiors acollien la residència de les monges, incloent-hi un ampli dormitori per a les treballadores de la fàbrica que venien d'indrets llunyans. L'ala sud té a la planta baixa la sagristia i dependències parroquials. Aquesta part s'ha conservat més o menys tal com era en el seu origen, quan hi havia una aula dedicada al col·legi de nens. Les dues plantes superiors acullen dos pisos. El de la primera planta fou ocupat sempre pel rector i actualment és llogat a un particular. En el de la segona planta hi va viure la família de Francesc Carreras Magem (majordom de la fàbrica), després el metge i finalment el mestre. | 08229-500 | Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). Els primers habitatges es construïren entorn de 1903 al costat de la carretera de Manresa a Solsona. Les obres van ser dirigides per Joan Tornamina i executades per Ramon Sumalla. El 1904 ja es disposava d'església, escoles, capellà i monges (dominiques procedents de Palà), però en una primera ubicació als baixos de les cases de la carretera. Després de l'aiguat, entre 1907 i el 1912 es feu un segon bloc de pisos, anomenats les Galeries, situats a la dreta del riu i al darrera de la fàbrica. Al sud d'aquests i a peu de la carretera de Salo s'acabà l'any 1933 un bloc de quaranta pisos (els Pisos Nous). Amb aquests la colònia comptava amb 127 unitats d'habitatge. En aquests pisos els obrers no pagaven lloguer ni l'aigua i, al principi, tampoc l'electricitat. El 1921 s'aixecà el cafè i teatre, conegut també com a Casino. Una obra destacada va ser el conjunt format per l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'església de Valls de Torroella la imatge de la Mare de Déu de Coaner. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1926 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63353-foto-08229-500-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63353-foto-08229-500-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63353-foto-08229-500-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Carreras | 98|116 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63355 | Jardins de la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d | XX | Zona enjardinada situada al davant de l'església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d'uns 30 per 50 metres entre l'imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L'espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l'edifici de l'església, i compta amb arbres d'una bona diversitat d'espècies. A l'angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d'on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l'entorn de l'església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s'hi habilitaren els jardins. D'aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l'entrada principal de l'església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font. | 08229-502 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Inicialment l'església de la colònia Valls de Torroella s'emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l'església. Per això, entre d'altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s'emprengué la construcció d'un edifici força ambiciós per acollir l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | 41.8477900,1.7198200 | 393725 | 4633669 | 1969 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 63356 | Camp de futbol de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-de-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Es conserva parcialment l'obra originària | La colònia de Valls de Torroella té una important tradició en l'àmbit futbolístic, ja que de les files del club local en van sorgir els barcelonistes Estanislau i Joaquim Basora, fills del director de la fàbrica. El camp de futbol fou construït a la dècada de 1940 i, tot i que en alguns sectors s'ha modificat, conserva l'estructura i alguns elements de l'obra originària. És emplaçat rere l'església i les cases conegudes com les Galeries. A la part pròxima a l'església hi ha una de les entrades, on es conserva l'obra feta de pedra, amb alguns trams obrats amb grossos carreus poligonals. A la banda sud que, dóna a la carretera de Salo, hi ha un altre accés mitjançant una escalinata també de pedra. A l'interior, el camp té una petita graderia a cada costat amb tres grades fetes de maó i arrebossades amb ciment. | 08229-503 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | A les primeres dècades d'existència de la colònia Valls de Torroella, iniciada entorn de 1903, diverses entitats van tenir-hi una gran rellevància: la Germandat de Sant Esteve fou fundada el 1907 amb l'objectiu de socórrer els membres socis quan estaven malalts. L'altra entitat fou la Cooperativa Valls, que gestionava el cafè i un forn de pa. Tenia associats bona part dels obrers i funcionaria com a mínim d'ençà de 1918 i fins 1972. En el terreny cultural cal destacar el Grup Artístic Joventut i el Grup Avantguardista de la Federació de Joves Cristians. També cal fer esment d'una entitat esportiva: el Futbol Club Colònia Valls, fundat l'any 1920 i del qual en sortirien els barcelonistes Joaquim i Estanislau Basora, fills del director de la fàbrica. El camp de futbol fou construït a la dècada de 1940, amb mà d'obra proporcionada pels mateixos treballadors de la colònia en hores lliures. El treball de picapedrer fou executat per Isidre Abarca García. El club va despuntar sobretot a la dècada de 1950. En aquesta època Basora ja era una celebritat al F.C. Barcelona, i sovint assistia als partits de la festa major acompanyat d'alguns jugadors de la seva quinta, com César Rodríguez. | 41.8471200,1.7187900 | 393639 | 4633596 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63356-foto-08229-503-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63356-foto-08229-503-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Carreras | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 63357 | Xalets per a directius a la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-per-a-directius-a-la-colonia-valls-de-torroella | XX | Conjunt de tres xalets construïts a la dècada de 1950 a Valls de Torroella i destinats a càrrecs directius o professionals de prestigi de la colònia. Els tres segueixen una tipologia constructiva similar, caracteritzada per un tipus d'obra feta amb maó blanc. Es tracta d'habitatges que consten d'una o dues plantes, amb uns espais porxats al costat de migdia que donen a jardins. El xalet situat a l'angle sud-est era destinat al metge i tenia en una construcció annexa el dispensari, encara en actiu. El xalet situat a ponent d'aquest era destinat al director. La família Basora s'hi va traslladar entorn de 1956. El xalet situat més al nord era destinat a la família del majordom de la fàbrica. En aquesta època era Francesc Carreras Magem, que s'hi va traslladar amb la seva família també en aquesta època. | 08229-504 | Carrer de les Torres, Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8480600,1.7184300 | 393610 | 4633701 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63357-foto-08229-504-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63357-foto-08229-504-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Carreras | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml