Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63424 | Cementiri de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 341-344 | XIX | Recinte tancat amb un mur que forma un espai més o menys rectangular, adossat al castell. L'interior conté galeries de nínxols, algun panteó i sepultures a terra. | 08236-80 | L'antiga sagrera era al voltant de l'església. El 1809, segons explica Isidre Mata, es construí el nou cementiri a causa d'una onada de malalties que va fer que l'antic quedés ple. El 13 de juny el reverend Quintí Tort beneí un tros de terra al costat de la capella de Sant Antoni de Pàdua per fer-hi el cementiri, que estava emmurallat. A partir d'aleshores tots els difunts s'enterraren en aquest indret. | 41.4604200,1.6668800 | 388665 | 4590728 | 1809 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-2.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a la porta d'entrada: 'Cementiri municipal 1886' | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63433 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 63-64. | XVIII-XIX | Masia que consta del cos residencial més coberts annexos i capella, tot formant un conjunt tancat. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; coberta a dues vessants. La façana principal, paral·lela al carener, és orientada a llevant. A la façana de migdia té una galeria lateral (assecador) amb arcs rebaixats sobre pilars i una terrat amb balustrada de terracuita. A l'interior s'hi han fet poques reformes modernes. El conjunt és completat amb un jardí i un petit bosquet. | 08236-1 | En un capbreu de l'any 1403 es fa constar que Bernat Bassora posseeix el mas de la Passada, junt amb una peça de terra 'per lo Prior de Sant Quintí'. El mas es devia ampliar considerablement els segles XVII-XVIII (1797 segons la inscripció de la porta). Posteriorment s'observa una altra ampliació important que dóna un aspecte homogeni al conjunt i que consistí en el tancament del barri, la terrassa, la capella... Aquesta última fase es podria datar a finals del segle XIX o principi del XX. Aquest mas estava situat al costat del camí que anava a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d'Anoia; d'aquí en ve el nom. | 41.4586600,1.6738200 | 389242 | 4590523 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63433-foto-08236-1-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la porta de fusta del portal principal: '1797'.Té un rellotge de sol a la façana de migdia. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63443 | Abeurador (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. | XVIII-XIX | Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. | 08236-11 | Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. | 41.4640000,1.6651300 | 388525 | 4591127 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63444 | Font (Plaça Enric Prat de la Riba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-enric-prat-de-la-riba | XX | Font que es troba adossada a un cos sobresortint de la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular, feta de maons, i un plafó decoratiu de rajoles policromes, amb sanefa exterior de motiu geomètric i la imatge d'un gerro amb flors al centre. Els motius copien models del segle XVIII. En aquest plafó decoratiu s'hi emmarca l'aixeta. | 08236-12 | La font es va construir pels volts de 1920. El 1987 es va remodelar i es deixà tal com ara es pot veure. | 41.4621000,1.6624300 | 388296 | 4590920 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63444-foto-08236-12-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Al marge inferior dret hi trobem la inscripció: 'iu 1987'. | 116 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63445 | Font (Carrer Sol de la vila) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-sol-de-la-vila | XX | Font adossada a la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular de pedra i un plafó decoratiu de rajoles decorades en blau, amb sanefa exterior de motius florals i la imatge del sol i dos dracs al centre. En el plafó decoratiu s'hi emmarquen dues aixetes. | 08236-13 | 41.4613500,1.6625000 | 388301 | 4590837 | 1990 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63445-foto-08236-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Inscripció: 'I. Mayolas 1990'. | 119 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63450 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.336. | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua, situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, de pedra, amb mitja cúpula en petxina. Té dues columnes i una base de tipus llinda. No conserva cap imatge del sant. | 08236-18 | Façana de Cal Jepó | Des del segle XVI, Sant Quintí de Mediona es mostra fidel i devot a la figura de Sant Antoni de Pàdua, que també comptava amb una església al turó on actualment hi ha el cementiri. | 41.4622000,1.6624700 | 388300 | 4590931 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63450-foto-08236-18-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63453 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-1 | XIX-XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos. Les obertures presenten decoració al seu voltant. L'entrada es troba al costat esquerre de la façana i està decorada a l'interior amb motius florals i motllures de guix. Al primer pis el balcó compren totes les obertures, mentre que al segon pis són individuals per cadascuna. Al tercer pis les obertures, tot i disposar de barana, no arriben a tenir balcó. L'edifici queda coronat per una forma ondulada i amb elements decoratius d'inspiració floral a cada extrem i al centre. La façana posterior de l'edifici, també amb coronament de formes ondulades, està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat. Aquest espai queda tancat per una paret baixa de maó vermell, amb porta d'accés i coronat amb quatre pinacles. L'interior de la casa també està decorat amb elements modernistes. | 08236-21 | La construcció de la casa és probablement del segle XIX. A començament del segle XX un indiano que havia fet fortuna, de cognom Pagès, va fer-hi una remodelació general tot introduint-hi els elements modernistes que actualment es poden observar. Posteriorment, la casa ha estat habitada pels descendents de la família Pagès. | 41.4625900,1.6655900 | 388561 | 4590970 | 1913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63453-foto-08236-21-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al capdamunt de la façana principal: '1913'.Informació oral de Paquita Serra | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63454 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-1 | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat i acabats que imiten la pedra. A la planta baixa, a l'esquerra, hi trobem l'entrada amb l'interior ornamentat amb motius florals pintats i estucats. El primer pis presenta un balcó que compren totes les obertures i que a la part inferior està sostingut per mènsules. El segon pis té un balcó petit per a cada obertura i a les golfes s'obren dues finestres. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. | 08236-22 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de ca l'Americano (al carrer Joan Sardà). | 41.4627700,1.6646500 | 388483 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63458 | Les Estoses Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-estoses-velles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions. Consta d'un cos residencial més dependències annexes als costats. És de planta quadrada, amb planta baixa més golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, de pedra i fang, en la qual sorprèn un conjunt de carreus grossos i perfectament escairats en un angle de la construcció. Una part lateral ha estat reconstruïda modernament amb totxo, però el conjunt ha conservat la tipologia original sense gaires ampliacions. | 08236-26 | En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ('una peça de terra a les Tossas'). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII. | 41.4513600,1.6618700 | 388231 | 4589728 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63458-foto-08236-26-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63459 | Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santpare | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions modestes, formada per un cos residencial més coberts adossats a banda i banda. La casa és de planta rectangular, de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. És una construcció senzilla, sense elements especialment destacats. | 08236-27 | La construcció actual sembla originària dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al XIX. | 41.4486700,1.6527500 | 387465 | 4589442 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63459-foto-08236-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63462 | Can Bartomeu (casa dels amos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-casa-dels-amos | XX | Casa construïda de nova planta a uns 50 metres de can Bartomeu. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a quatre vessants. Feta de maó i pintada de blanc. Té un porxo a l'entrada amb un terrat al damunt i un altre terrat a la part posterior de la casa. | 08236-30 | 41.4449100,1.6472200 | 386996 | 4589031 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63463 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-3 | XVIII-XIX | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més algunes dependències adossades. La casa és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha estat força reformada (arrebossada, pintada i amb un portal nou). El material constructiu és la pedra i tàpia a la part superior, amb cantoneres de pedra escairada. Un dels coberts de la casa ha estat adequat com a espai de lleure. | 08236-31 | 41.4436700,1.6500000 | 387226 | 4588890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63463-foto-08236-31-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63466 | Cal Fesol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fesol | XVIII-XIX | Casa de pagès situada a dalt d'un turonet. Consta d'un cos residencial amb dependències annexes. La casa és de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Es tracta d'una casa senzilla i austera, pràcticament sense obertures. Els coberts de la banda de tramuntana (actualment garatge) havien acollit unes tines. Les reformes modernes han alterat força l'aspecte de la casa. | 08236-34 | 41.4533300,1.6724700 | 389120 | 4589933 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63466-foto-08236-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63467 | Capella de la Mare de Déu del Roser (can Figueres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-can-figueres | XX | Petita capella de planta rectangular acabada amb absis semicircular. Façana amb portal de mig punt, rosetó i espadanya. Té petits contraforts laterals. Les parets són arrebossades i pintades de blanc. | 08236-35 | A uns 200 metres de Can Figueres | Antigament la masia de can Figueres tenia una capella a l'interior de la casa. Aquesta nova capella es construir l'any 1954. | 41.4369100,1.6717400 | 389031 | 4588111 | 1954 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63478 | Can Figueres dels Barrancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-dels-barrancs | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 101-104, 345. | XVI-XIX | Masia formada per un cos residencial principal més un grup de cases per treballadors, uns cellers i coberts. El cos residencial és una construcció força gran, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal té portal adovellat i un balcó amb pedra treballada. A la façana nord té una galeria. A l'interior de la casa es conserva un portal adovellat que donava accés al primitiu mas. A la part posterior hi ha els cellers: dues naus de tipologia fabril fetes amb maó. | 08236-46 | En un principi aquest mas es deia Pujó (per la pujada que feia el camí en aquest indret). La primera notícia coneguda és de l'any 1395. Aleshores n'era propietari Guillem de la Riba, pare d'un mossèn que gaudia d'un benefici a l'església del priorat de Sant Quintí. El 1579 el propietari era Miquel Saumell, segons consta a la inscripció del portal. L'any 1625 Onofre Figueres, botiguer de teles de Barcelona, va comprar el mas. L'any 1731 un altre Onofre Figueres, descendent de l'anterior, va fer construir una capella dins la casa. Des d'aquesta data era tradició que, cada any, el segon diumenge d'octubre es donés pa i quatre diners als pobres que hi acudien. El 1739 Onofre Figueres aconseguí una franquesa pels drets de portatge de Martorell. En aquesta època els Figueres ja no vivien al mas sinó a Barcelona. De les feines del mas se n'encarregava un masover, que l'any 1735 era Pau Daura, amb un sou anual de 20 lliures i el drets a sembrar una part de la collita al seu risc. D'altra banda, l'heretat del mas incloïa també el maset Torelló. Sembla que el rendiment d'aquest no devia ser gaire bo pels arrendataris, ja que durant el període de sis anys (1736 - 1742) va ser llogat a quatre persones diferents. El 1843 el mas va ser desamortitzat als frares de l'Oratori de Sant Felip Neri i es vengué en pública subhasta. El va comprar Josep Carbonell, que el 1898 el va vendre a Joan Ferrer Vidal. El 1904 el mas va passar a Joan Francisco Puigverd, i el 1924 a Jaume Via Torras, a partir del qual ha passat per herència a la família dels actuals propietaris. L'any 1900 es construïren els cellers, el 1906 es construí la bassa que hi ha davant de la capella i el 1920 les cases per als treballadors. Antigament, el camí de Vilafranca passava pel costat de la casa. Segons es diu, traginers i carreters llogaven animals de reforç per ajudar en la forta pujada que feia el camí en aquest indret. El 1908 l'itinerari del camí es modificà. El nom de can Figueres dels Barrancs es deu als dos barrancs que hi havia a banda i banda de la casa. | 41.4369100,1.6717400 | 389031 | 4588111 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Dovella central del portal d'entrada que té gravat un escut amb un lleó, el nom de 'Miquel Saumell' i l'any '1579'.Informació oral proporcionada per Miquel Vendrell | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63482 | Carrer Joan Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVIII-XIX | Carrer amb cases a banda i banda. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament i excepte algunes construccions modernes, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Són cases fetes de tàpia i arrebossades. Altres cases presenten certa influència modernista en elements ornamentals. Conserva una font i antic abeurador de bestiar. | 08236-50 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que es dirigia cap a Piera i la zona de Montserrat. Per això conserva a l'entrada una font i abeurador. Aquest camí feia el seu itinerari per la plana del Corral Nou, passant prop de les Granges Riba. Igual com el carrer del General Weyler, va constituir un dels eixos de creixement del poble. El tram més antic s'hauria iniciat el segle XVIII, tocant al nucli inicial del poble, i s'hauria anat ampliant al llarg del segle XIX. Entre el 1850 i el 1908 s'anomenava carrer Nou de Montserrat, de 1908 al 1919 es coneixia com Montserrat, a partir del 1919 es començà a dir Joan Sardà, nom que manté actualment (tot i que el 1939 se li canvià per José Antonio). | 41.4635500,1.6644400 | 388467 | 4591078 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63483 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX-XX | Carrer amb cases i jardins particulars a banda i banda, desenvolupat durant l'eixample del segle XIX. Al xamfrà amb el carrer General Weyler s'obre la plaça dels Bastoners. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Destaca un edifici d'influència modernista, datat el 1913, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-51 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Sant Antoni,. Del 1931 al 1939 s'anomenà Garcia Hernández, per recuperar després el nom original i que manté avui. | 41.4633900,1.6654800 | 388553 | 4591059 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63484 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX | Carrer amb cases a banda i banda desenvolupat principalment al segle XIX. El conjunt presenta una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Algunes d'elles han estat restaurades i d'altres presenten indicis d'haver estat pintades. Destaca un edifici d'influència modernista, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-52 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Coca. El 1924 passà a dir-se Àngel Guimerà per iniciativa de dos industrials de la vila fidels a les tertúlies d'aquest escriptor. Se'n va fer una inauguració solemne. | 41.4629900,1.6645000 | 388471 | 4591016 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63485 | Carrer de la Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468. | XVII-XIX | Carrer amb cases a una sola banda que va anar creixent com a barriada als afores del poble, a redós de l'antic camí de Vilafranca. El conjunt presenta, en el seu tram inicial i central, una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire pagès dels segles XVII-XVIII, amb planta baixa, un pis i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació i construïdes amb tàpia i maó. Al tram final (més a prop de la carretera) la tipologia de les cases és més pròpia dels segles XIX-XX. A l'altra banda del carrer s'estenen els horts, regats amb aigües del rec de Dalt i de la Noguera. | 08236-53 | Per aquesta zona hi passava l'antic camí de Vilafranca, que en aquest indret es bifurcava en el camí dels Arengaders (camí que feia drecera sense haver de passar pel poble). El barri deuria originar-se als segles XVII-XVIII, tot i que possiblement ja existissin algunes cases anteriorment. | 41.4600700,1.6719500 | 389088 | 4590682 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63491 | Font (Carrer de la Bòria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-de-la-boria | XIX | Font adossada a un cos exempt. Consta de dos elements: una taulell de rajoles on hi apareix la pica a l'extrem esquerre i un plafó de rajoles amb sanefa exterior de motius geomètrics imitant els de les rajoles del segle XVIII, amb la imatge d'orenetes al centre. En aquest plafó decoratiu s'hi emmarca l'aixeta. | 08236-59 | Aquesta font ja existia el segle XIX. El 1986 es va remodelar i adoptà al forma actual. | 41.4598800,1.6718200 | 389077 | 4590661 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63491-foto-08236-59-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Inscripció: 'IU Ignasi Mayolas 1986' | 116 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63493 | Safareig (Carrer de la Bòria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 117-118. | XIX | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de la Passada i del rec de Dalt. Consta d'un corredor d'uns 5 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant unes escales El safareig està fet amb cairons de terrissa i lloses de pedra, i fou pensat per poder ser utilitzat per vuit persones alhora. Modernament s'hi ha afegit una coberta de ciment i uralita. | 08236-61 | Consta una carta de 1918 dels veïns de la Bòria a l'alcalde on denuncien el mal estat del safareig públic que hi havia al corral de la Busqueta, demanant-ne l'arranjament i la declaració d'utilitat pública. Una segona intervenció fou entorn el 1960, quan s'hi afegí una coberta. | 41.4595200,1.6715100 | 389050 | 4590622 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63494 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 160. | XIX | Casa pairal situada en una zona actualment integrada al poble. Consta de dos cossos adossats formant un edifici rectangular: la vivenda i els espais de treball. S'entra a través d'un pati amb porxo al costat dret, que alhora és terrat pel primer pis de l'habitatge. L'eix central de la casa es compon de planta baixa i dos pisos, mentre que als laterals el segon pis és un terrat per banda. Al primer pis, hi trobem un balcó sencer que abasta les quatre obertures de la façana. Està construïda amb maó i arrebossada. Gairebé no presenta ornamentació, excepte l'emmarcament de les obertures i uns testos al centre i extrems de la cornisa. L'entrada es fa a través d'una porta amb arcada. | 08236-62 | A finals del segle XIX el comerciant Joan Sala i Tubella, de Sant Sadurní, que es dedicava a l'exportació de vins a Amèrica sota la marca Casa Sala, va comprar les terres d'un quintinenc que s'havia arruïnat. L'any 1895 va construir la casa de can Sala, al carrer de Ponent. Joan Sala tenia una filla, Dolors, que es va casar amb Pere Ferrer i Bosch, que el 1915 va fundar les Caves Freixenet. El 1936, durant la Guerra Civil, Joan Sala i el seu germà van ser assassinats. Dolors Sala i els seus fills van continuar la indústria. Les instal·lacions de can Sala, a Sant Quintí, van servir per emmagatzemar bona part del vi que es portava a Sant Sadurní per transformar-lo en cava. Durant els mesos de setembre i octubre hi havia un gran moviment de carros amb pagesos que anaven i venien a descarregar la seva collita. Fins fa uns quinze anys els espais de treball eren utilitzats per a l'elaboració i fermentació del most. | 41.4646100,1.6594800 | 388054 | 4591202 | 1895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63494-foto-08236-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al mur del pati: 'Can Sala. Freixenet. 1895'.Inscripció a la reixa de la porta d'entrada a la casa: '1895'. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63502 | Forats de la Riera (o el Forn de la Reina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-riera-o-el-forn-de-la-reina | ROMANÍ GUERRA, Amador: 'Paleontología de la comarca de Capellades', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203. ROMANÍ, A.: 'Paleontología de l'Alt Penedès', a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona', a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275. | Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles. | 08236-70 | La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible 'colunmbarium' cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva. | 41.4587500,1.6644600 | 388460 | 4590545 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63502-foto-08236-70-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63505 | Bòria -la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada | RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. | Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). | 08236-73 | Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). | 41.4592400,1.6725400 | 389136 | 4590589 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63509 | El Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jardi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 382-391. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, entressòl i dos pisos. Al primer pis amb balcons. A l'extrem dret de la planta baixa trobem corredor porxat per sota de la qual hi passa el carrer, quedant aquest cobert pels pisos superiors de l'edifici. A la façana hi ha pintat un rellotge de sol. Té dues entrades, una per a la cafeteria i una altra per accedir a les dependències dels pisos superiors. A l'interior de la cafeteria la decoració ha estat pensada imitant un interior de principis de segle, amb rajoles decorades a la paret, barra i uns miralls d'influència decó. Els pisos superiors acullen sales de reunions, escola de música, etc. A la part posterior de l'edifici hi ha una sala d'actes, polisportiu i piscina. | 08236-77 | Durant les primeres dècades del segle XX la finca coneguda com el Jardí era propietat del general Weyler. Una part de l'edifici de la finca servia com a cafè i a la zona del jardí s'hi celebraven tot tipus d'actes lúdics i festius. Ja entrats els anys 20 el senyor Barris comprà la finca i hi construí un local més modern, que funcionà com a centre recreatiu majoritàriament de la gent benestant de la vila. Durant la segona República s'hi organitzà el Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu, una societat de caire polític propera a una ideologia dretana. En aquests anys l'explotació del cafè, la fonda i el cinema passaren a mans de Josep Ribas, que regentaren el negoci fins a la meitat dels anys cinquanta. Després de la Guerra la propietat de l'immoble passà a mans del senyor Barris i de Rafael Maqueda. Els anys cinquanta passà per uns moments difícils fins que un seguit de persones decidiren constituir-se com a comunitat de copropietaris. Durant aquests anys s'hi construí una pista a l'aire lliure (on s'hi feia ball) i una terrassa-cafè. El 1976 es va constituir una societat patrimonial que passava a ser propietària de la finca, amb una associació (ACR) que s'encarregà de dinamitzar el local amb activitats diverses: cursets de natació, activitats esportives, balls, teatre... L'any 1986 la societat immobiliària va fer una ampliació de capital i l'Ajuntament passà a ser-ne l'accionista majoritari. A partir d'aquest moment s'hi portaren a terme una sèrie d'inversions per adequar i modernitzar l'edifici. El 1987, amb la presidència de Josep D. Coca, l'ACR va prendre una nova revitalització. . | 41.4629800,1.6632500 | 388366 | 4591017 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al rellotge de sol de la façana: '1977' (autor: Víctor Artís Tomàs). | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63511 | Església parroquial de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 68-84, 333-340. | XVI | Edifici de planta en creu llatina, amb campanar, i un sol accés pels peus de l'eix central. La façana conserva vestigis d'un portal romànic amb arcuacions, sobre el qual s'hi instal·là posteriorment un timpà triangular que encara es conserva i que conté una petita capelleta amb mitja cúpula amb forma de petxina. La resta de la façana ha estat àmpliament remodelada entorn del 1970 amb esgrafiats de decoracions geomètriques, coloms i la figura de Sant Quintí. L'interior presenta una sola nau amb capelles laterals i coberta en creueria, amb un cor alçat als peus de l'església. Al costat esquerra, a tocar de l'entrada, hi ha l'estança que antigament permetia pujar al campanar i al cor (accés avui tapiat), seguida de tres capelles. El costat dret consta de quatre capelles. A cada extrem del transepte hi ha un altar. La capçalera presenta absis central carrat, a l'esquerra una estança i a la dreta una capella. Destaquen algunes de les mènsules del sostre en forma de rostre humà. L'interior ha estat remodelat i pintat recentment. | 08236-79 | L'església de Sant Quintí és documentada el 962 i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica que depenia de Ripoll. La història de l'església està associada, doncs, a la presència d'una comunitat de monjos benedictins, que des del segle XII ja es troba ben instal·lada. A partir del segle XV el prior de Sant Quintí era també rector de la parròquia de Mediona. De la primitiva església romànica no en queda pràcticament res, ja que l'any 1541 una turba de francesos van calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrades sota les flames. El 6 de març de 1567 el prior Sebastià Ric va posar la primera pedra de la reconstrucció de l'església. Les obres de reconstrucció van durar un any i mig. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Des d'aquesta data fins el 1857 a Sant Quintí hi hagueren rectors agregats al Capítol de la Catedral. Pocs anys després l'església va viure una de les etapes més esplendoroses de la seva història: el 1595 es contractà Agustí Pujol, considerat l'artista més important del barroc català, per fer diverses imatges, el 1604 es construí un retaule, el 1605 es contractà el milanès Joan Baptista Toscano per pintar i daurar el retaule major. Així, entre finals del segle XVI i fins el XVIII Sant Quintí es convertí en una vila sensible al món de l'art. A mitjan segle XIX el temple s'havia d'engrandir per encabir-hi la gent que assistia als oficis religiosos i el 1857 passà a ser una parròquia autònoma, deslligada de la de Mediona. Durant la Guerra Civil es va destruir el patrimoni moble de l'església. Entorn dels anys 1940 s'hi va fer una àmplia remodelació, amb la incorporació d'un nou altar major, molt més auster, que és l'actual. Cap als anys 50 es va pintar tot l'interior. Pels volts de 1970 es portà a terme una altra remodelació que introduí els esgrafiats exteriors que actualment es poden contemplar. El 1997 l'església va patir un petit incendi i poc després se'n va fer una rehabilitació de l'interior, acabada el 1999. | 41.4623900,1.6630500 | 388349 | 4590951 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63515 | Cova del Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-barris | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27. | XI-XIX | Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. | 08236-92 | Les Deus | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56. | 41.4654200,1.6550000 | 387682 | 4591298 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63523 | Cal Costella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costella | XVIII-XX | Antiga casa de pagès, actualment molt modificada i convertida en una casa de segona residència. Consta de planta baixa més dos pisos. Originàriament era de tàpia, però ha estat revestida amb pedra de travertí. També s'han modificat les obertures, incorporant-hi elements decoratius. La casa està situada en un entorn enjardinat. | 08236-100 | En documents s'esmenta aquesta casa a l'indret de cal Costella. Originàriament devia tractar-se d'una casa de pagès humil, semblant a la caseta veïna de ca la Blanca, construïda probablement al segle XVIII. Recentment ha estat rehabilitada i convertida en segona residència. | 41.4579200,1.6675000 | 388713 | 4590449 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior es conserva una premsa amb una inscripció del segle XVIII | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63526 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-163 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp d'ametllers. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular amb dos murs a la part davantera que formen una mena d'avantcambra. Té unes dimensions força grans i unes parets extremadament gruixudes (més d'un metre), que a la part posterior estan reforçades amb un atalussament. El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-103 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4666500,1.6836700 | 390078 | 4591398 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63526-foto-08236-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63534 | Balls de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-bastons-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 412-414. Fulletó de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Sant Quintí de Mediona. 17 de juny del 2000. Fulletó dels Bastoners de Sant Quintí de Mediona. Abril 1982. . | XIX-XX | Diferents danses amb bastons que es ballen a Sant Quintí. Es tracta d'una variant de ball que combina la picada forta pròpia de les poblacions costaneres amb la rapidesa de les poblacions d'interior. El repertori actual està format per deu peces: el Xotis, el Rotllet, la Contradansa, les Roses, la Farrenca (on els cops de bastó són molt forts), les Corrandes, l'Airosa (vistós i de difícil execució), l'Hereu Riera, el Nou i La Paça (comença lent però va adquirint velocitat fins a assolir una rapidesa espectacular). La coreografia, extreta en bona part de les investigacions de Joan Amades, consta d'uns passos base que es van repetint i allargant. La música, d'origen incert, l'interpreta un flabiol que marca el ritme i el compàs. Aquest flabiol és una peça única, feta de cel·luloide per Charles Ullman, i no se'n coneix cap altre d'igual arreu de Catalunya. El vestuari consisteix en una camisa blanca amb l'escut, faixa, faldilles, pantalons fins sota els genolls, picarols i espardenyes blanques. Normalment ballen vuit bastoners, però també es poden anar incorporant balladors de quatre en quatre, fins a ser dotze, setze o fins i tot, en alguns casos, trenta-dos balladors alhora. Es balla per Festa Major i en algunes actuacions fora del poble durant l'any. | 08236-111 | La primera referència escrita data del 1858. A principis de segle XX, fins l'any 1911, hi havia dues colles bastoneres, la jove i la vella. Després d'uns temps difícils, l'any 1944 es van renovar totalment els membres de la colla, i l'any 1981 s'hi incorporen dones i es forma la colla infantil. En els seus inicis, el repertori incloïa dotze balls. Avui són deu, dos dels quals creats modernament. Antigament, junt amb el flabiol hi havia un acompanyament de violí. També s'ha modificat lleugerament el vestuari, que fins la Guerra Civil incloïa una senyera per corbata i un mocador. L'any 1982 es va batejar una plaça del poble en honor al ball de bastons: la Plaça dels Bastoners. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63534-foto-08236-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63534-foto-08236-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Antoni Pujadó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63536 | La Freixaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-freixaneda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 160. | XIX-XX | Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa trobem tres portals amb arcada Al pisos hi trobem quatre obertures a cadascun. Al primer hi trobem balcons, i al segon pis finestres amb barana que no arriben a tenir balcó. Les golfes presenten dues finestres de forma quadrada als extrems i dues, al centre, amb arcada. La part posterior de l'edifici està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat, que queda tancat per una paret baixa pintada, amb porta d'accés. La façana posterior presenta un porxo amb arcades, unes escales que pugen al terrat del segon pis. | 08236-113 | A principis de segle XX Joan Ferrer, germà de Pere Ferrer (el fundador de les Caves Freixenet) fabricava cava amb el nom comercial de 'Xampany de cava Freixaneda' als baixos d'aquesta casa. L'any 1936 durant la guerra van assassinar els dos germans cavistes. La casa va ser col·lectivitzada i va servir com a seu d'organitzacions polítiques, amb diferents persones que hi van estar detingudes. | 41.4627900,1.6656300 | 388565 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63537 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres i fent xamfrà, que consta de planta baixa i tres pisos. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat. A la planta baixa hi trobem dos portals, els de l'esquerra utilitzat per entrar a la vivenda. Els balcons presenten una barana de ferro amb decoracions florals i a la part inferior estan acabats per mènsules. El primer pis presenta un balcó que abarca totes les obertures, el segon pis disposa d'un balcó petit per a cada obertura i al tercer pis s'obren dues finestres amb barana sense decorar. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. A aquest cos principal sembla haver-s'hi ha annexat un altre cos, situat al carrer Àngel Guimerà i de construcció posterior. | 08236-114 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres tres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de cal Llobet (al carrer Àngel Guimerà). | 41.4634900,1.6645300 | 388474 | 4591072 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63537-foto-08236-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63537-foto-08236-114-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63538 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-0 | XVIII | Fita que separa els termes municipals de Sant Quintí de Mediona, Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. És un bloc de pedra sorrenca en forma de pilastre de secció triangular, amb una alçada d'uns 30 cm. Cadascuna de les tres cares té una de les següents inscricpcions: 'SP' (Sant Pere de R.), 'M' (Mediona), 'SQ N. 19' (Sant Quintí de Mediona, número 19). | 08236-115 | Per la seva tipologia (forma de la fita i tipus de lletra bastant arcaica) podria correspondre al segle XVIII (les fites del segle XIX són més altes i estretes). Està situada en un replà prop del torrent del Comarquinal. A causa de l'erosió del terreny amenaçava de caure i per aquest motiu, el 2 d'abril del 2000, es va traslladar un parell de metres més endins. En un acord entre els tres municipis es va decidir que cada any, per aquesta data, es celebraria una trobada entre els tres municipis: la festa de la fita dels tres termes. | 41.4728500,1.6959800 | 391116 | 4592071 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63538-foto-08236-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63539 | Carquinyolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carquinyolis | XIX-XX | Carquinyolis típics de Sant Quintí, fets a la manera tradicional. Són molt apreciats i actualment es comercialitzen bàsicament pel poble i la comarca. | 08236-116 | Hi ha dues indústries que tenen tradició en l'elaboració de carquinyolis: - Carquinyolis Santacana. És la indústria més antiga, fundada el 1881. Era una botiga de queviures que aquest any començà a elaborar els carquinyolis. Els propietaris eren la família Santacana, els descendents de la qual continuen tenint la propietat del local, mentre que la gestió del negoci ha anat a càrrec de diverses famílies (des dels anys 1960 han estat sis famílies). Des de començament de la dècada de 1990 la fabricació va càrrec de la família Argemí/Salat, que continua elaborant els carquinyolis seguint la fórmula original. - Carquinyolis Escalfet. Es tracta d'un forn de pa, fundat el 1886. Fabriquen carquinyolis aproximadament des de principis de segle XX. La fórmula ha passat de pares a fills i néts, que continuen la tradició. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||||
| 63546 | Arxiu particular d'Aureli Díaz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-particular-daureli-diaz | XX | Col·lecció particular de fotografies sobre el poble de Sant Quintí. Consta d'algunes postals i fotografies antigues i, la major part, són fotografies i diapositives des del 1990 fins a l'actualitat, fetes personalment per Aureli Díaz. Les imatges recullen, entre d'altres aspectes, les principals festes i actes que s'han celebrat al poble. La col·lecció consta d'unes 2.000 fotografies i unes 2.000 diapositives aproximadament. | 08236-123 | Aureli Díaz s'ha dedicat a fotografiar Sant Quintí d'ençà que es traslladà al poble ara fa deu anys, el 1990. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||||
| 63547 | Indústria paperera de Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-paperera-de-ca-loliver | Diversos articles apareguts al diari 'Tres de vuit' durant els mesios d'abril i maig del 2000. | XX | Empresa especialitzada en elaboració de paper artesà. El sistema de fabricació que utilitzen contempla tres tècniques: el mètode tradicional artesà, el semi-artesanal en el qual s'acceleren alguns processos artesanals, i l'industrial del qual només s'ocupen del procés de manipulació. Esporàdicament, treballen en encàrrecs personalitzats per a artistes (Tàpies, Ràfols Casamada...) i també per a edicions bibliòfiles. | 08236-124 | Els titulars d'aquesta indústria han recuperat la tradició gairebé perduda de l'elaboració artesana de paper. Juntament amb el Museu de Capellades, són els únics que a Catalunya es dediquen de manera estable a aquesta activitat. Els fundadors i propietaris de l'empresa provenen de l'empresa paperera Guarro. Quan aquesta abandonà la producció artesanal Lluís Morera i Antoni Capellades iniciaren l'empresa, en un primer moment instal·lada a la població de Gelida. L'any 1990 s'instal·laren a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Ca l'Oliver, a Sant Quintí de Mediona. D'aquesta manera han retornat a Sant Quintí una de les seves indústries més característiques. | 41.4580600,1.6718500 | 389076 | 4590459 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Ofereixen visites, demostracions i experimentacions per a grups escolars i interessats. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63548 | Nans de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415. | XX | Cap-grossos tradicionals. Se'n conserven cinc, anomenats els Vells, fabricats per la casa 'Ingenio' de Barcelona durant la dècada dels anys setanta. D'aquests se'n va fer una còpia de cadascun per poder-los utilitzar en les festes. Actualment n'hi ha sis. Van vestits amb túniques fetes amb roba de cortines i espardenyes de set vetes. Surten durant la Festa Major de Sant Quintí i ballen dues danses. La coreografia és obra de Ricard Serra. | 08236-125 | La primera referència escrita la trobem al Costumari d'en Joan Amades. Apareixen els Nans en els programes de la Festa Major de Sant Quintí de finals dels anys vint, però sembla ser que no hi havia constància en les aparicions durant la Festes Major de les dècades següents. L'última aparició, abans de la recuperació encapçalada per Josep Domingo l'any 1998, fou el 1989. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63549 | El Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 407-408. | XIX | Drac fet de fusta, d'uns 3,70 metres de llarg. Pintat de color vermell, amb el cap negre. El porta un sol portador, vestit amb pantalons negres i camisa vermella. L'estructura de la bèstia inclou unes rodetes per poder-lo tibar. Aquest drac habitualment surt durant la Festa Major de Sant Quintí. | 08236-126 | La primera referència ecrita del drac la trobem l'any 1853 en un anunci de la Festa Major d'aquell any. Hi apareixen refenciats dos dracs, el Vell i el Jove. Deu anys després, el 1863, i fins l'actualitat només se'n coneix un. Tot i que al final de la Guerra Civil apareix el drac, durant la dècada dels anys quaranta sembla que es va perdre la tradició, recuperant-se l'any 1954 de la mà d'Agustí de Cal Borditxo. El drac actual és d'aquest any, 1954, dissenyat per Emili Ferrer i construït per Joan Rafeques. Actualment, s'està duent a terme una feina de recopilació de dades per resseguir la història d'aquest drac. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 1853 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63549-foto-08236-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63550 | Ball de Diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 409-411 SUBIRANA, Pere; Els nostres diables. Programa d'actes de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona de l'any 1982. Fulletó del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona. | XIX-XX | Quadre dramàtic tradicional que representa la lluita de Llucifer contra Sant Miquel. Tot i que no és una dansa, se'l coneix amb el nom de Ball de Diables. Es tracta d'una representació simbòlica, de caràcter satíric, que dura uns vint-i-cinc minuts. Els personatges que inclouen el quadre són: Llucifer, Sant Miquel, l'Àngel, la Diablesa, el Timbaler, l'Alferes i sis diables. Aquests, disposats en una formació que es va modificant al llarg de la representació, reciten versos satírics. Els diables van vestits de color blau amb franges vermelles i porten una maça. En Llucifer també va de blau i vermell, però porta una capa. La Diablesa porta una faldilla tota vermella amb taques negres. A més d'aquesta representació, part central del Ball de Diables, aquesta formació també apareix en cercavila de foc. Els acompanyen dos tabalers. | 08236-127 | La primera referència escrita que es té sobre el Ball de Diables és del 1863, en els comptes de la Festa de les Neus d'aquell any. El seu origen, incert, el podríem trobar en els autos sacramentals. Inicialment la seva missió era purament religiosa i es representava per la processó de Corpus. Actualment surten per la Festa Major i ha arribat a l'actualitat molt evolucionada. Sembla ser que s'ha mantingut l'aparició d'aquest ball sense interrupcions des de la primera referència esmentada. L'any 1989 van incloure el correfoc en el seu repertori. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Joan Montserrat | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63552 | Rec de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-passada | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, coberta en alguns trams. De fet, aquest rec és la prolongació del rec de Baix, que a l'alçada de ca l'Hortolà aboca parcialment les aigües a la riera i la resta de cabal continua amb el nom de rec de la Passada. En aquest primer tram el rec està cobert i passa al costat del camí. En arribar a les primeres cases de la Bòria el rec passa per sota les cases i torna a sortir al safareig de la Bòria, on s'ajuntava amb el rec de Dalt. D'aquí travessa el riu Mediona per un aqüeducte modern i més endavant es connecta amb el rec de la Noguera, de manera que l'aigua es fa baixar, segons convingui, per un o pels dos recs. Continua prop de la masia de la Passada i desemboca altre cop al riu. | 08236-129 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Passada és, de fet, la prolongació (que tal vegada es va fer en una època posterior) del rec de Baix. Abasta una extensió de 5,7 hectàrees. . | 41.4593900,1.6729900 | 389174 | 4590606 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63553 | Rec de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-ca-loliver | <p>ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593.</p> | XVIII-XX | <p>Rec actualment en ús. Comença al riu Mediona, una mica més avall de ca l'Hortolà, mitjançant una resclosa força alta que recull l'aigua del riu i la fa entrar en una mina amb un sistema de sifó. Es tracta d'una obra de qualitat, construïda amb pedra treballada. A la part alta de la boca de la mina s'hi pot accedir mitjançant unes travesses de fusta i ferro en forma d'escala. Al llarg del recorregut trobem trams de rec descobert i d'altres que són mines excavades. Creua el torrent de les Maioles mitjançant un aqüeducte, que apareix entre dues mines i que presenta un vagant per buidar aigua cap al torrent si cal. Al llarg del recorregut, el rec principal presenta ramificacions per regar horts. Acaba a la bassa del molí de ca l'Oliver. Més enllà de la bassa, apareixen raimficacions per regar els horts.</p> | 08236-130 | <p>L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. A part dels usos industrials, el rec de ca l'Oliver rega una superfície de 3,5 hectàrees.</p> | 41.4574603,1.6708905 | 388995 | 4590394 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-07-12 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63555 | Els Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 414-415 | XX | Parella de gegants. Tenen l'estructura de fusta i són fabricats per la Casa 'Ingenio' de Barcelona. Reben el nom de Roger i Elisenda. A mà ell hi porta un pergamí, i ella un ram. Surten per la Festa Major, acompanyats per un grup de grallers. Els fans ballarr sis portadors vestits amb camisa blanca amb l'escut del poble, mocador blau al coll, faixa vermella i pantalons blau marí. | 08236-132 | L'origen dels gegants de Sant Quintí és incert. La parella actual s'estrenà l'any 1969, i substituí la que s'havia estrenat l'any 1954 de la mà de Joan Amades. Aquesta antiga parella eren la Neus i en Quintí, que actualment formen part de la col·lecció particular de Josep M. Poch. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Flocel Subirachs | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63556 | Ball de les Panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-panderetes | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415 | XX | Ball compost íntegrament per nenes. Van vestides amb faldilles a ratlles, brusa blanca, espardenyes de set vetes, cascavells als turmells i panderetes. Surten a ballar-lo per Festa Major. | 08236-133 | Va aparèixer per primera vegada a l'any 1969. Una mestra de l'escola el va ensenyar a ballar per la festa de final de curs a unes alumnes, i com que va agradar es va incorporar a la Festa Major. Sembla ser que l'any 1959 va aparèixer un ball de les panderetes als actes en honor a la Verge de les Neus, però es desconeix la relació entre aquest ball i l'actual. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 63557 | Grup de gralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-gralles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 417 | XX | Conjunt musical que inclou gralles i timbals. Acompanyen algunes danses i elements de la Festa Major. El seu repertori consta de cançons de cercavila i de ball de plaça. | 08236-134 | El grup de grallers es va crear l'any 1986, de la mà de Josep Creixell . Anteriorment l'acompanyament de gralles pels balls i elements tradicionals de la Festa Major de Sant Quintí els feien grups de grallers d'altres poblacions. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 63558 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-5 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 354-355 | XX | Pessebre escenificat per persones que es desenvolupa al carrer del Salt. Es realitzen quaranta quadres, interpretats per més de dos-cents veïns del poble, de totes les edats. | 08236-135 | La idea de representar un pessebre vivent a Sant Quintí va aparèixer entorn l'any 1982. El projecte el desenvolupà i escenificà un grup de joves de la població. Després d'uns anys d'interrupció, el pessebre es va recuperar l'any 1986, i des de llavors s'ha mantingut fins l'actualitat. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml