Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63425 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-4 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 251, 256, 257. | XVII-XIX | Molt deteriorat | Fortí construït pels liberals amb motiu de les Guerres Carlines aprofitant l'antiga capella de Sant Antoni de Pàdua. L'edifici conserva perfectament la planta de l'església: una planta rectangular amb absis poligonal. Al costat oest s'aixequen dos contraforts que reforcen l'absis. Té una petita construcció annexa, suposadament per a usos militars. La construcció és de pedra i maó, i a la part alta es conserven les restes d'unes finestres en forma d'espitllera, que deurien tenir funcions de vigilància militar. A la part davantera es conserven parcialment l'antic campanar i rosetó de l'església. | 08236-81 | En aquest turó s'hi han identificat restes d'un probable poblat ibèric, que hauria desaparegut en època romana. La construcció s'havia identificat, sense fonament, amb un castell medieval. En realitat, en aquest indret des del segle XVII hi havia una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Durant les Guerres Carlines els liberals van construir un fortí aprofitant la construcció de l'antiga capella. El 17 de maig de 1836 es comunicava l'acabament de les obres. Cada mes aproximadament una columna passava a rellevar la guarnició composta d'entre dotze i quinze homes. El destacament de Sant Quintí tenia el nom de 'División de Vanguardia'. N'era al capdavant un oficial, generalment un capità. L'Ajuntament de Sant Quintí havia de proporcionar els subministres per al manteniment de la guarnició. | 41.4602800,1.6665600 | 388638 | 4590713 | 1836 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 81|94|98|80 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63431 | Font del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 112. | Cobert per vegetació | Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-87 | Una de les fonts més populars de Sant Quintí. Antigament era una de les més concorregudes per la gent que anava a passar el dia a la font. | 41.4589900,1.6614700 | 388211 | 4590576 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63431-foto-08236-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63432 | Font del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat-0 | Cobert per vegetació | Font situada a la banda de migdia del torrent de les Maioles, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-88 | Aquesta font era al costat mateix de l'antic camí que anava a Guardiola. Els viatgers hi feien parada per reposar i abeurar els animals. L'antic camí, abans que construïssin el pont, passava pel costat de la font i enfilava el turó fent un recorregut més sinuós que l'actual. | 41.4553800,1.6629700 | 388330 | 4590173 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 63434 | Capella de la Puríssima de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada | XIX-XX | Necessita ser restaurada | Capella de dimensions petites adossada al barri de la masia. De planta rectangular i coberta a dues vessants. La façana principal té portal amb arc apuntat, rosetó i espadanya. Té finestres laterals també amb arcs apuntats i reixes de ferro amb motius goticitzants. | 08236-2 | Masia de la Passada | La capella sembla formar un conjunt homogeni amb una darrera fase d'ampliació de la masia, probablement de les darreries del segle XIX o principi del XX. L'interior de la capella fou saquejat durant la Guerra Civil i no s'ha tornat a refer. | 41.4586200,1.6741400 | 389268 | 4590519 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63434-foto-08236-2-1.jpg | Física | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63435 | La Noguera baixa (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa-casa-nova | XIX - XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès construïda de nova planta a pocs metres de la masia de la Noguera Baixa. El conjunt consta de la casa més altres dependències aïllades i un pati davanter. La part residencial consta de tres cossos adossats que formen una sola casa, amb planta baixa i un pis; coberta a una sola vessant. Per davant, la façana té balcons i, al darrera, un terrat. | 08236-3 | Pocs metres a l'oest de la Noguera baixa | Casa construïda probablement al segle XIX, relacionada segurament amb la masia de la Noguera baixa. | 41.4600600,1.6832500 | 390032 | 4590667 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63435-foto-08236-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63439 | Camí de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-llopard | XVIII-XIX | Manca de manteniment | Antic camí que anava cap a la zona de Crivalleres i el sector de ponent. Feia un recorregut que sortia de la fàbrica del Maqueda (on enllaçava amb el camí de Vilafranca) en direcció a cal Llopard (que havia fet funcions d'hostal) i continuava (fora del terme de Sant Quintí) per la serra de Crivalleras i les Cases Noves de can Pardo. A uns 400 metres de la sortida del poble es conserva un tram (d'uns 75 metres) de camí empedrat, en un indret amb pujada. Es tracta d'un camí carreter i encara s'hi poden veure les roderes dels carros. Al costat d'aquest tram hi passa el rec del Moré. | 08236-7 | Aquest camí comunicava Sant Quintí amb el sector de ponent, fent un itinerari més dret que el camí tradicional que passava pel castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Els trams empedrats es devien construir als segles XVIII o XIX, quan més es va estendre la circulació de carros. | 41.4618000,1.6564000 | 387792 | 4590895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63439-foto-08236-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63442 | Abeurador (carrer del Salt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-del-salt | XVIII- XIX | Necessita ser restaurat | Abeurador. Bloc de pedra, de forma rectangular (60 x 80 cm). Es troba en un xamfrà, al final d'un carrer en pendent pel qual baixa un rec d'aigua avui cobert amb ciment, que l' alimentava. Té dues entrades d'aigua (als dos extrems superiors) i un desguàs (a l'angle inferior dret). | 08236-10 | L'abeurador està situat al carrer del Salt, per on passava el camí Vell de Sant Quintí (Capellades - Vilafranca). Pel camí hi passaven traginers i ramats de bestiar, que utilitzaven l'abeurador. Actualment s'aprofita per representar-hi l'escena del safareig en el Pessebre Vivent del poble. | 41.4630600,1.6618800 | 388252 | 4591027 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63443 | Abeurador (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. | XVIII-XIX | Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. | 08236-11 | Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. | 41.4640000,1.6651300 | 388525 | 4591127 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63446 | Font (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-joan-sarda | XVIII-XX | Necessita manteniment | Font adossada a la paret. Consta de dos cossos de diferent tipus de pedra cadascun: una pica semicircular i un cos en forma de pilastra. Aquesta pilastra és coronada per un bola de pedra i flanquejada per dos elements decoratius i de suport. Al centre presenta un relleu amb forma de cap de lleó del qual surt l'aixeta. | 08236-14 | Està situada en un dels antics camins de sortida del poble, que es dirigia cap a la zona nord-est. En la construcció s'observen dos tipus de pedra diferent: una a la pilastra i a la base i l'altra a la pica, la bola i el relleu de cap de lleó. Tal vegada aquest segon tipus de pedra correspondria a una remodelació feta posteriorment. | 41.4638600,1.6649500 | 388510 | 4591112 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63446-foto-08236-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63449 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.337. | XIX-XX | Molt deteriorada | Capelleta dedicada a Sant Antoni, situada a la façana d'una casa particular. De forma rectangular, feta de fang i guix, i policromada. Presenta un marc amb diferents motllures en degradació. Al centre es conserva un pannell de rajoles, amb la imatge de Sant Antoni, que imita els propis del segle XVIII. Es conserva el que probablement seria la frontissa d'una porta que deuria tancar la capella. Té una petita coberta. | 08236-17 | Façana de Cal Batlle | 41.4629000,1.6621600 | 388275 | 4591009 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63449-foto-08236-17-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63450 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.336. | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua, situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, de pedra, amb mitja cúpula en petxina. Té dues columnes i una base de tipus llinda. No conserva cap imatge del sant. | 08236-18 | Façana de Cal Jepó | Des del segle XVI, Sant Quintí de Mediona es mostra fidel i devot a la figura de Sant Antoni de Pàdua, que també comptava amb una església al turó on actualment hi ha el cementiri. | 41.4622000,1.6624700 | 388300 | 4590931 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63450-foto-08236-18-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63454 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-1 | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat i acabats que imiten la pedra. A la planta baixa, a l'esquerra, hi trobem l'entrada amb l'interior ornamentat amb motius florals pintats i estucats. El primer pis presenta un balcó que compren totes les obertures i que a la part inferior està sostingut per mènsules. El segon pis té un balcó petit per a cada obertura i a les golfes s'obren dues finestres. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. | 08236-22 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de ca l'Americano (al carrer Joan Sardà). | 41.4627700,1.6646500 | 388483 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63456 | Safareig (prop de la fàbrica del Maqueda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-prop-de-la-fabrica-del-maqueda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de Baix, just abans d'entrar a la fàbrica de cal Maqueda. Consta d'un corredor d'uns 18 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant dues escales. El safareig està fet amb cairons i lloses de pedra. Modernament s'hi ha afegit una coberta de fusta, uralita i ferro. | 08236-24 | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig es va construir a finals del segle XIX perquè l'utilitzessin les dones que treballaven a la fàbrica del Maqueda. | 41.4619900,1.6601200 | 388103 | 4590911 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63457 | Cal Manegues (o les Estoses noves) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-o-les-estoses-noves | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta de dos cossos adossats. A la dreta, la casa original, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa i golfes. És una construcció senzilla, amb poques finestres i petites, sense cap element destacat. A l'esquerra s'hi construí modernament (anys 40/50?) el cos adossat, de caràcter més residencial. Té planta baixa més un pis i terrat. | 08236-25 | Per la tipologia constructiva, el cos antic és probablement del segle XVIII. El cos modern, construït sobre el celler, l'edificaren els propietaris per anar-hi a estiuejar, però el van utilitzar pocs anys. El sobrenom de cal Manegues prové d'un home que vivia sol a la casa a mitjan segle XX i era originari de cal Manegues (prop del bosc de l'Ermità). | 41.4492500,1.6583300 | 387932 | 4589499 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63457-foto-08236-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63458 | Les Estoses Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-estoses-velles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions. Consta d'un cos residencial més dependències annexes als costats. És de planta quadrada, amb planta baixa més golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, de pedra i fang, en la qual sorprèn un conjunt de carreus grossos i perfectament escairats en un angle de la construcció. Una part lateral ha estat reconstruïda modernament amb totxo, però el conjunt ha conservat la tipologia original sense gaires ampliacions. | 08236-26 | En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ('una peça de terra a les Tossas'). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII. | 41.4513600,1.6618700 | 388231 | 4589728 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63458-foto-08236-26-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63459 | Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santpare | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions modestes, formada per un cos residencial més coberts adossats a banda i banda. La casa és de planta rectangular, de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. És una construcció senzilla, sense elements especialment destacats. | 08236-27 | La construcció actual sembla originària dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al XIX. | 41.4486700,1.6527500 | 387465 | 4589442 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63459-foto-08236-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63460 | Can Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquet | XVII-XIX | Les estructures principals es conserven més o menys bé. L'interior es troba en mal estat. | Masia formada per un cos residencial més altres construccions adossades i un cobert aïllat (segurament la pallissa). El cos residencial té una planta atípica i irregular, fruit de successives ampliacions. El cos originari era a la part de darrera i posteriorment va ser ampliada per davant (amb una nova façana davantera) i pels costats. Actualment té planta baixa més un pis de sostre baix. L'interior de la casa era d'una certa categoria i conserva restes de decoracions amb motllures (actualment molt deteriorades). L'exterior té un aspecte funcional i extremadament sobri. La masia és situada a l'extrem d'un altiplà, en el punt on comença un desnivell del terreny. | 08236-28 | Aquesta masia probablement és originària dels segles XVII-XVIII i fou objecte de diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Per això, ben segur que es tracta de la casa més antiga de totes les que hi ha en aquest sector (can Bartomeu, cal Magí, etc.), que són de tipologia més senzilla i més modestes. Per la seva posició aquesta masia dominava un bon tros de territori. | 41.4439000,1.6474200 | 387011 | 4588919 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63462 | Can Bartomeu (casa dels amos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-casa-dels-amos | XX | Casa construïda de nova planta a uns 50 metres de can Bartomeu. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a quatre vessants. Feta de maó i pintada de blanc. Té un porxo a l'entrada amb un terrat al damunt i un altre terrat a la part posterior de la casa. | 08236-30 | 41.4449100,1.6472200 | 386996 | 4589031 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63463 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-3 | XVIII-XIX | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més algunes dependències adossades. La casa és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha estat força reformada (arrebossada, pintada i amb un portal nou). El material constructiu és la pedra i tàpia a la part superior, amb cantoneres de pedra escairada. Un dels coberts de la casa ha estat adequat com a espai de lleure. | 08236-31 | 41.4436700,1.6500000 | 387226 | 4588890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63463-foto-08236-31-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63464 | Cal Manegues (bosc de l'Ermità) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-bosc-de-lermita | XIX | En procés de ruïna. Està caient la teulada | Conjunt de dues cases de pagès molt senzilles. La que es troba a un nivell superior és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Té coberts adossats. La casa situada a nivell més baix és una mica més petita. També té dues plantes i coberta a dues vessants. | 08236-32 | Cases de tipologia més moderna que la resta d'aquest sector. Es tracta de dues cases de pagès molt modestes, que no semblen anteriors al segle XIX. | 41.4492200,1.6410900 | 386492 | 4589518 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63464-foto-08236-32-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63465 | Ca la Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-blanca | XIX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès molt petita i senzilla, emplaçada a l'extrem d'un altiplà, a la vora d'un penya-segat que a sota té una balma. És de planta rectangular, amb coberta a una vessant, i té adossat un cos afegit posteriorment, fet de tàpia. Té planta baixa més un pis i golfes. Conserva un forn de pa i, a la part posterior, una tina adossada. | 08236-33 | 41.4570300,1.6652400 | 388522 | 4590354 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63465-foto-08236-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63466 | Cal Fesol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fesol | XVIII-XIX | Casa de pagès situada a dalt d'un turonet. Consta d'un cos residencial amb dependències annexes. La casa és de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Es tracta d'una casa senzilla i austera, pràcticament sense obertures. Els coberts de la banda de tramuntana (actualment garatge) havien acollit unes tines. Les reformes modernes han alterat força l'aspecte de la casa. | 08236-34 | 41.4533300,1.6724700 | 389120 | 4589933 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63466-foto-08236-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63467 | Capella de la Mare de Déu del Roser (can Figueres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-can-figueres | XX | Petita capella de planta rectangular acabada amb absis semicircular. Façana amb portal de mig punt, rosetó i espadanya. Té petits contraforts laterals. Les parets són arrebossades i pintades de blanc. | 08236-35 | A uns 200 metres de Can Figueres | Antigament la masia de can Figueres tenia una capella a l'interior de la casa. Aquesta nova capella es construir l'any 1954. | 41.4369100,1.6717400 | 389031 | 4588111 | 1954 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63468 | Salt de can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-figueres | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 19. | El camí per accedir a la part baixa del salt es troba en mal estat | Salt d'aigua que fa el torrent de la Font fresca, que a partir del salt passa a anomenar-se torrent del Salt. L'aigua baixa per un desnivell de gairebé 20 metres i segueix per un congost estret i atapeït de vegetació. El salt d'aigua és més visible en les èpoques que el torrent baixa ple. | 08236-36 | Torrent de la Font fresca o del Salt | 41.4399600,1.6662000 | 388573 | 4588457 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63468-foto-08236-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63471 | Fàbrica del Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-maqueda | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.131, 189, 192, 195, 196, 204, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. | XIX-XX | Abandonada i en procés de ruïna | Conjunt format per diverses naus fabrils més la casa de l'amo. La nau més antiga és adossada a la casa de l'amo. És de planta rectangular i té tres pisos. La casa de l'amo és de planta baixa més un pis. Una edificació senzilla excepte en la façana principal, que té decoracions motllurades i un balcó d'influència modernista, amb un jardí al davant. A la banda de llevant hi ha dos cossos adossats, de planta baixa més un pis, probablement obra de final del segle XIX - començament del XX, i posteriorment ampliats. I a la part posterior hi ha, encara, una gran nau, construïda a mitjan segle XX sobre una construcció més antiga. La fàbrica es nodria de l'aigua del Rec de Baix, que entra per la banda de ponent, on hi havia una bassa que es va esfondrar pels volts de 1980. | 08236-39 | El medievalista Ramon Martí creu que en aquest indret hi havia un molí que s'esmenta l'any 1021: 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Així mateix, sembla que l'anomenat molí del Llarg, que es trobava al peu mateix del camí que va a les Deus, també correspondria a aquest indret. Ja abans del 1572 hi ha referències també d'un molí draper, que es devia afegir al fariner, i era propietat de M. Francesch Dionís de Barbara. Posteriorment, hi ha constància també d'un batà i una farga de filferro. A mitjan segle XVIII eren propietat d'Antoni Ferrer, senyor de la Quadra d'Agulladolç. El 1781 es va començar a construir un molí paperer (molt a prop d'un molí fariner del qual es va comprar el salt d'aigua). Sembla que els dos molins (el paperer i el fariner) eren situats al lloc on posteriorment es va aixecar la fàbrica. Aquest molí va pertànyer a Francesc Llucià, paperaire de Sant Pere de Riudebilles, i posteriorment als seus hereus. A les darreries del segle XIX els molins deixaren d'existir i s'hi construí la fàbrica de filats anomenada 'fàbrica del Sort' i un molí de farina. L'any 1881 era propietat de Josep Solà i tenia 2.500 fusos. Treballava amb força hidràulica i amb vapor. El 1893 la fàbrica era regentada per Miguel Bàrbara Vilamajó. El 1898 es va ampliar i modernitzar amb la instal·lació de dos generadors de vapor múltiples amb sistema de 'hervidero'. El 1902 els germans Francesc i Lluís Bàrbara van rebre en herència la fàbrica del seu pare. L'any 1940, després de la guerra, cal Maqueda era una de les quatre indústries tèxtils que hi havia al poble. Amb la raó social 'Maqueda y Marín, SL' va ser la més important en aquesta època . L'any 1941 l'empresa (que comptava amb una altra fàbrica a Sant Joan de Mediona) tenia 250 treballadors, 100 telers mecànics i una turbina hidràulica. Posteriorment l'empresa va canviar de propietaris i adoptà la raó 'Hilaturas Perelló'. Va tancar les portes definitivament entrats els anys 1960, sent-ne propietari i gerent Josep Perelló, posteriorment president del RCD Espanyol. | 41.4616700,1.6607900 | 388159 | 4590874 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-3.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63473 | Safareig del molí del Rabí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-moli-del-rabi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig situat a tocar del rec de Baix, al costat de llevant del camí que travessa el rec. Es tracta d'un safareig allargat, fet amb grans cairons. A l'altre costat del camí hi ha un altre safareig, anomenat popularment 'de l'Alcaldito'. | 08236-41 | Al costat del camí que travessa el rec, darrera del molí del Rabí | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. L'any 1897 els veïns sol·licitaven a l'Ajuntament la reconstrucció d'un safareig públic al lloc anomenat molí del Rabí. Per tant, cal entendre que en aquesta data el safareig ja existia. Aquest safareig era públic, mentre que el de 'l'Alcaldito' era privat. | 41.4601600,1.6626300 | 388310 | 4590704 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63473-foto-08236-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63473-foto-08236-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63474 | Safareig de l'Alcaldito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-lalcaldito | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig situat a tocar del rec de Baix, al costat de ponent del camí que travessa el rec. Consta d'una petita construcció de maó, amb coberta, que permet tancar el recinte. El safareig és curt i fet amb grans cairons. A l'altre costat del camí hi ha un altre safareig. | 08236-42 | Al costat del camí que travessa el rec, darrera del molí del Rabí | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig era anomenat popularment 'de l'Alcaldito' i era privat, a diferència del que es troba a l'altre costat del camí, que era públic. | 41.4601900,1.6625100 | 388300 | 4590708 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63474-foto-08236-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 63475 | Plaça E. Prat de la Riba (nucli antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-e-prat-de-la-riba-nucli-antic | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468, 469, 475. | XVI-XVIII | Necessita ser restaurada | Aquesta plaça constitueix el nucli originari del poble, sorgit en època medieval com una sagrera al costat de l'església (a la plaça del costat). Originalment devia constar d'un grup de cases al voltant de la plaça que formaven un clos tancat, al qual s'accedia per les entrades que queden sota els carrers porxats. Aquests carrers porxats són el del Salt i el carrer de Baix, que devien estar tancats amb un portal (al porxo del carrer del Salt s'hi observen espitlleres i indicis d'aquest possible portal en uns encaixos a les dovelles). Els dos carrers coincidien amb el pas del camí que anava de Capellades a Vilafranca. Un altre carrer porxat és el passatge (sense nom) que va de la plaça Enric Prat de la Riba a la plaça de l'Església. Progressivament, el poble va anar creixent al llarg d'aquest camí i a l'entorn de la plaça. El sector més interessant és el del carrer del Salt, amb dos porxos (possiblement fruit de successives ampliacions del clos tancat) fets amb arcs de mig punt i embigat al sostre: les voltes del Gili i de cal Crivelleres. El porxo del carrer de Baix és amb arcs de mig punt, volta catalana i embigat (voltes de cal Llarg), i el porxo del passatge sense nom és sense arcs i amb embigat. Els primers trams d'aquests carrers són estrets i tenen un urbanisme irregular; les cases són de tipologia també irregular, fets que denoten el seu origen medieval. Generalment les cases són de planta baixa més un pis i sovint presenten galeria d'arcs a les golfes. Els portals eren tots adovellats, tot i que alguns s'han perdut a causa de les últimes reformes (a diferència de la resta del poble, on predominen els portals amb llindes). | 08236-43 | La vila de Sant Quintí va créixer a l'entorn de l'antiga sagrera. Els primers carrers de què es té notícia són anomenats 'Bayeres' i de la 'Buada'. Progressivament, el nucli urbà es va anar expandint cap a l'actual carrer del Salt i pel carrer de Baix, seguint l'itinerari del camí existent. Per la tipologia de les cases que s'han conservat, el nucli de la plaça i els primers trams d'aquests carrers poden considerar-se d'època medieval (sembla que al segle XIII ja existien), amb remodelacions posteriors sobretot dels segles XVI-XVIII. Fins època molt recent els carrers eren de terra, la qual cosa comportava que sovint quedessin enfangats a conseqüència de la pluja i l'aigua dels recs, que circulava a cel obert. L'any 1544 el representant del duc de Cardona va trobar els carrers i els fonaments de les cases 'descarnats per culpa d'una inundació' i va manar que els veïns els omplissin de terra. Durant el segle XIX els carrers del Salt i de Baix van ser empedrats amb còdols de riu, ja que el pendent feia que l'erosió de l'aigua de la pluja fos molt forta i s'havia arribat al punt que ni els carros ni les persones no hi podien circular. A la plaça és on es feia el mercat, tal com indica el nom amb què era coneguda tradicionalment: Plaça del Mercat. A començament de segle XX es canvià el nom per Plaça Major, i a partir de 1919 passà a dir-se Enric Prat de la Riba. Durant el període franquista el nom oficial va ser General Mola. | 41.4621500,1.6624600 | 388299 | 4590926 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63480 | Carrer General Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 469-471. | XVIII-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda, excepte a la part on s'obre la plaça dels Bastoners. En conjunt manté força bé les tipologies originals dels edificis, excepte en alguna construcció més moderna. Es tracta de cases de caire popular, amb parets entremitgeres, que consten de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Majoritàriament, estan construïdes amb tàpia, arrebossades i no presenten ornamentacions. | 08236-48 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que venia de Sant Sadurní d'Anoia i Sant Pere de Riudebitlles (per aquest motiu el carrer s'anomenava inicialment de 'Sant Pere'). A la sortida del poble el camí feia un recorregut semblant al de l'actual carretera C-244 i, molt probablement, poc abans d'arribar a la Passada es desviava pel camí de les Nogueres, de manera que feia un recorregut més directe que l'actual carretera. Així doncs, aquest camí (igual que el carrer de Joan Sardà) va constituir un dels eixos de creixement del poble, sobretot a partir del segle XVIII i encara més al XIX. El 1897 l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer Sant Pere pel de General Weyler. Valeriano Weyler Nicolau fou un reconegut general de l'exèrcit que es casà amb una filla de Sant Quintí, Teresa Santacana i Bargalló. A Sant Quintí hi tenia diverses propietats, entre elles la que era la seva residència al poble: el número 13 del carrer que actualment porta el seu nom. | 41.4624500,1.6648700 | 388501 | 4590956 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63482 | Carrer Joan Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVIII-XIX | Carrer amb cases a banda i banda. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament i excepte algunes construccions modernes, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Són cases fetes de tàpia i arrebossades. Altres cases presenten certa influència modernista en elements ornamentals. Conserva una font i antic abeurador de bestiar. | 08236-50 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que es dirigia cap a Piera i la zona de Montserrat. Per això conserva a l'entrada una font i abeurador. Aquest camí feia el seu itinerari per la plana del Corral Nou, passant prop de les Granges Riba. Igual com el carrer del General Weyler, va constituir un dels eixos de creixement del poble. El tram més antic s'hauria iniciat el segle XVIII, tocant al nucli inicial del poble, i s'hauria anat ampliant al llarg del segle XIX. Entre el 1850 i el 1908 s'anomenava carrer Nou de Montserrat, de 1908 al 1919 es coneixia com Montserrat, a partir del 1919 es començà a dir Joan Sardà, nom que manté actualment (tot i que el 1939 se li canvià per José Antonio). | 41.4635500,1.6644400 | 388467 | 4591078 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63483 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX-XX | Carrer amb cases i jardins particulars a banda i banda, desenvolupat durant l'eixample del segle XIX. Al xamfrà amb el carrer General Weyler s'obre la plaça dels Bastoners. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Destaca un edifici d'influència modernista, datat el 1913, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-51 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Sant Antoni,. Del 1931 al 1939 s'anomenà Garcia Hernández, per recuperar després el nom original i que manté avui. | 41.4633900,1.6654800 | 388553 | 4591059 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63484 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX | Carrer amb cases a banda i banda desenvolupat principalment al segle XIX. El conjunt presenta una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Algunes d'elles han estat restaurades i d'altres presenten indicis d'haver estat pintades. Destaca un edifici d'influència modernista, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-52 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Coca. El 1924 passà a dir-se Àngel Guimerà per iniciativa de dos industrials de la vila fidels a les tertúlies d'aquest escriptor. Se'n va fer una inauguració solemne. | 41.4629900,1.6645000 | 388471 | 4591016 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63485 | Carrer de la Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468. | XVII-XIX | Carrer amb cases a una sola banda que va anar creixent com a barriada als afores del poble, a redós de l'antic camí de Vilafranca. El conjunt presenta, en el seu tram inicial i central, una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire pagès dels segles XVII-XVIII, amb planta baixa, un pis i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació i construïdes amb tàpia i maó. Al tram final (més a prop de la carretera) la tipologia de les cases és més pròpia dels segles XIX-XX. A l'altra banda del carrer s'estenen els horts, regats amb aigües del rec de Dalt i de la Noguera. | 08236-53 | Per aquesta zona hi passava l'antic camí de Vilafranca, que en aquest indret es bifurcava en el camí dels Arengaders (camí que feia drecera sense haver de passar pel poble). El barri deuria originar-se als segles XVII-XVIII, tot i que possiblement ja existissin algunes cases anteriorment. | 41.4600700,1.6719500 | 389088 | 4590682 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63486 | Construcció indeterminada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-indeterminada | XVIII? | Molt deteriorada | Construcció d'origen i funció desconeguts, situada en un petit promontori de roca travertínica, de forma cúbica. La construcció, que n'ocupa tota la superfície, és de planta rectangular i no s'hi observen compartimentacions interiors. Les parets tenen una mena de sòcol de pedra i la resta és de tàpia. A la façana de ponent conserva una arcada i mitja (de les tres que tenia originalment). Són arcs de mig punt fets amb pedra perfectament treballada. En una fase posterior la base de les arcades es va reomplir amb murs de pedra seca. Interiorment les parets eren arrebossades i s'observen restes d'un paviment. A la cara sud té una porta i a l'interior es conserva part d'una escala de pedra, que probablement donava accés a una segona planta. No es conserva la coberta, que era de teula. | 08236-54 | Ningú té coneixement del nom ni de quina funció tenia aquesta estranya construcció. Tampoc apareix en cap estudi ni s'esmenta, que sapiguem, en cap document. Per la seva tipologia constructiva podria datar-se al segle XVIII. El fet que ningú en tingui cap notícia concreta i que la gent més gran l'hagin vista sempre en el mateix estat reforcen la idea que es tracta d'una construcció amb una certa antiguitat. La construcció està situada al costat del camí dels Arengaders. Aquest camí era una drecera del camí de Vilafranca a Capellades que utilitzaven els viatgers per estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte, que en aquest sector coincideix amb el Rec de Dalt. Com el seu nom indica, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. Les hipòtesis que es poden fer sobre la funció d'aquesta edificació són contradictòries: com a construcció militar no tenen sentit les grans arcades de la façana; com a casa de pagès seria absurd haver-la construït sobre una roca de difícil accés, tampoc pot tractar-se d'un forn, ja que la seva tipologia no hi encaixa. Tal vegada tenia alguna relació amb el pas del camí dels Arengaders que abans hem esmentat (control de mercaderies?). La propietat del terreny pertany a una família amb un avantpassat que havia estat indiano. . | 41.4615300,1.6705200 | 388971 | 4590846 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63487 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-18 | XVII-XX | Necessitaria manteniment i ser catalogada la seva documentació | <p>A la rectoria només es conserva documentació no anterior al 1900: naixements, matrimonis, òbits i altres carpetes amb documentació diversa. La documentació antiga es conserva a l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona, que conté llibres de baptismes, matrimonis i defuncions des del segle XVII fins al XX (però les sèries no són completes). També hi ha altra documentació referida a confirmacions, censals, documentació notarial i parroquial, etc.</p> | 08236-55 | Rectoria | <p>Pels volts de l'any 1979 la documentació més antiga es va traslladar a l'arxiu del bisbat.</p> | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63487-foto-08236-55-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63489 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XVIII | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer en pendent i sinuós (d'origen medieval), amb cases a banda i banda. Va créixer sobre el camí de Vilafranca i constituïa una de les entrades al poble, que quedava fora del recinte tancat de la plaça. Es conserva un porxo que comunica les cases a banda i banda del carrer, en la part que toca a la plaça. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes, fetes amb tàpia i arrebossades. Les cases més a prop de la plaça conserven una tipologia més arcaica. | 08236-57 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Vilafranca a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir de l'època medieval. Les cases més antigues correspondrien als segles XIV-XV, amb continuació als segles XVII-XVIII. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4618300,1.6625000 | 388302 | 4590890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63490 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba-0 | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb un traçat en corba, amb cases a banda i banda. Presenta dues etapes de creixement segons mostren les edificacions que es conserven. La primera és d'origen medieval i va créixer a tocar del recinte tancat de la plaça, del qual se'n conserva un probable vestigi adossat a la paret d'una casa. La segona etapa correspondria a l'eixample de final del segle XIX i principi del XX. | 08236-58 | Carrer que va néixer probablement per donar sortida cap a ponent de la plaça, que antigament formava un recinte tancat. Els segles XIX-XX va ampliar-se en llargada, i se'l coneixia popularment pel Regueró. Actualment porta el mateix nom que la plaça Enric Prat de la Riba, que rebé aquest nom el 1919. | 41.4622700,1.6619300 | 388255 | 4590940 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63492 | Safareig de Cal Virolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-virolla | XIX | Molt deteriorat | Safareig particular que aprofita l'aigua del rec de Dalt. Consta només de l'espai per rentar. Està fet amb lloses de pedra i conserva el desguàs a l'extrem inferior dret. Està descobert i sense tancat. | 08236-60 | 41.4608400,1.6715400 | 389055 | 4590768 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63493 | Safareig (Carrer de la Bòria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 117-118. | XIX | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de la Passada i del rec de Dalt. Consta d'un corredor d'uns 5 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant unes escales El safareig està fet amb cairons de terrissa i lloses de pedra, i fou pensat per poder ser utilitzat per vuit persones alhora. Modernament s'hi ha afegit una coberta de ciment i uralita. | 08236-61 | Consta una carta de 1918 dels veïns de la Bòria a l'alcalde on denuncien el mal estat del safareig públic que hi havia al corral de la Busqueta, demanant-ne l'arranjament i la declaració d'utilitat pública. Una segona intervenció fou entorn el 1960, quan s'hi afegí una coberta. | 41.4595200,1.6715100 | 389050 | 4590622 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63495 | Molí dels Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-fogars | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 189, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII | Edifici actualment enderrocat | Antic molí paperer, actualment situat enmig d'un complex industrial. L'edifici del molí ha estat enderrocat recentment. Es tractava d'un edifici de tamany mitjà amb una tipologia que es pot considerar molt típica. De planta rectangular (que correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal), amb soterrani, planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador), que constaven d'una filera de finestrelles (ventanes). En el moment actual, en resta (parcialment) un dels murs exteriors, amb diverses arcades de les voltes i una roda de ferro. El molí es nodria amb les aigües del Rec de Sant Pere. | 08236-63 | L'any 1775 Antoni Gili i Romagosa, pagès, va obtenir autorització de l'intendent general per construir un molí paperer en una peça de terra a la partida dels Fogars, fent servir les aigües de la presa i rec comunal de Sant Pere de Riudebitlles. Per l'explotació d'aquesta concessió pagava un cens de vuit sous anuals. Durant la primera meitat del segle XX el molí va passar a moldre farina. El març de 2000 l'edifici va ser enderrocat, ja que segons el propietari es trobava en mal estat. Tanmateix, en la fotografia del 1998 es pot apreciar que es conservava en un estat força satisfactori. | 41.4569600,1.6807200 | 389815 | 4590326 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63496 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-0 | CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 195, 196. | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. L'edifici és de planta quadrada i consta de semi-soterrani, planta baixa i dues plantes-pis. Situat arran del rec de Dalt, del qual aprofitaven l'aigua per fer girar la roda de molí. Es conserva el forat del carcavà, en el qual hi havia instal·lada la roda. Les obertures de les golfes són amb arcada. Adossat a l'edifici del molí hi ha un habitatge de construcció posterior. | 08236-64 | L'any 1776 es va autoritzar a Cristòfor Romeu, paperaire, perquè construís un molí de paper d'estrassa al lloc anomenat el Puig o Pujol del Sastre, a canvi d'un cens anual de deu sous. L'aigua que utilitzava era del rec de Dalt. Això va motivar les queixes d'Antoni Ferrer, propietari d'un molí fariner i un batà a la zona on actualment hi ha la fàbrica de cal Maqueda, que argumentava que el nou molí li prenia les aigües del rec de Dalt i perjudicava el funcionament dels seus molins. Però el Comú de la vila, amb el consentiment dels veïns, va autoritzar a continuar les obres. Posteriorment, Jeroni Romeu va arrendar el molí del Pujol a Pere Guasch i Josep Guasch (1791), a Jaume Esteve (1792), a Francesc Ferreres (1793), a Joan Torras (de 1793 a 1796) i a Gabriel Estrada i Manuel Brugal (1798). L'any 1800 el molí va passar a ser propietat de Josep Antoni Ferreres, paperaire de Sant Pere de Riudebitlles, que el 1801 el va arrendar a Nicolau Coca, paperaire de Sant Quintí. | 41.4645500,1.6582800 | 387954 | 4591197 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63496-foto-08236-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63500 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-5 | GIRÓ, Pere: Quaderns de camp, vol. 9, 1969-1978 (20 oct.1974), inèdit. | IX-XIV | Molt deteriorat | Sepultura del tipus cista, de lloses, que probablement formava part d'una necròpolis més extensa. El jaciment està situat en una posició elevada, als afores del poble, que domina el pas del riu Mediona. Recentment encara es conservaven les lloses i la fossa excavada al subsòl, plena de brossa. Actualment no és localitzable. | 08236-68 | El 20 d'octubre de 1974 Pere Giró va excavar les restes humanes d'aquesta sepultura. Les restes foren dipositades al cementiri. Segons Giró pot ser que existissin altres sepultures en el mateix indret. Es tracta d'un tipus d'enterrament característic de l'alta edat mitjana, però és difícil precisar-ne més la cronologia. | 41.4656100,1.6564300 | 387801 | 4591317 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63501 | Estoses-Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. | 08236-69 | Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). | 41.4525400,1.6664100 | 388612 | 4589854 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 63502 | Forats de la Riera (o el Forn de la Reina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-riera-o-el-forn-de-la-reina | ROMANÍ GUERRA, Amador: 'Paleontología de la comarca de Capellades', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203. ROMANÍ, A.: 'Paleontología de l'Alt Penedès', a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona', a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275. | Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles. | 08236-70 | La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible 'colunmbarium' cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva. | 41.4587500,1.6644600 | 388460 | 4590545 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63502-foto-08236-70-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 63503 | Granja del Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. | - III-XIII | Segurament amb intrusions | Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. | 08236-71 | D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. | 41.4580000,1.6657200 | 388564 | 4590461 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.