Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94488 | Edifici del carrer Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-esglesia-11 | XVIII-XIX | La casa fa temps que està deshabitada i presenta part del morter i enlluït de la façana desprès, la cornisa i balustrades esquerdades i amb perill de col·lapse, les fusteries i persianes trencades. | <p>Es tracta d'un immoble situat al carrer de l'Església i compost de PB+ 2 PP i sota teulada cobert amb teulada a dues vessants situades a diferent nivell de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud i mirant al carrer de l'església, malgrat que l'accés sigui per la part del darrere, és a dir pel carrer dels patis. La distribució de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els trets clàssics de les cases de l'època neoclàssica i noucentista també. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. La façana es distribueix mitjançant una planta baixa on s'obre una porta d'accés a l'escala central dels habitatges i flanquejada per dues obertures que donen a locals comercials, tallers o obradors. Al primer pis s'obren tres balconeres amb fusteria de fusta amb barretes emmarca-vidres i porticó interior i els balcons amb barana de barrots de forja de secció quadrada amb passamà recte i volutes entre barrots a la part inferior i superior. La llosana és de pedra i de tipus bisellat. La distribució de les obertures de la planta segona és la mateixa que la primera amb la diferència que els balcons no sobresurten del pal de la façana, la forja és més senzilla i les obertures amb unes dimensions més petites. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté la barana del terrat composta per tres crugies i balustres de pedra. L'aparell de la façana és de maçoneria amb revestiment e guix i calç de to neutre i amb els emmarcaments de les obertures, cantonades i ràfecs d'un color més fosc per donar la sensació de monumentalitat. La façana que mira al carrer dels patis hi té annexionada una altre finca i per tant queda embeguda per la mateixa. </p> | 08237-22 | Carrer de l'església núm. 11 o també carrer dels Patis núm. 34 | 42.1005051,2.2228485 | 435739 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111541.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que guarda encara les característiques tipològiques de les cases neoclàssiques en el seu estat original encara que amb algunes reformes tardanes com l'annexió de la balustrada, modificacions dels balcons, baranes... | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94695 | Capelleta de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-josep | XIX | A la capella que es troba encastada en una paret a prop del xamfrà amb el carrer de Torelló li convindria fer-li un repàs i una reparació de la pintura ja que parcialment experimenta pèrdues de cromatisme. Amb tot la figura del Sant es troba protegida darrere una porta de vidre i acompanyat de gerros amb flors. | <p>Element arquitectònic encastat a la paret de la finca núm. 5-7 del carrer de Sant Josep a nivell de la planta primera i prop de la cantonada amb el carrer de Torelló. La seva advocació al fuster de Natzaret denomina el nom del carrer urbanitzat a finals del segle XIX i principi del segle XX.</p> <p>Es tracta d'un element format per la capelleta erigida en forma de fornícula o armari encastat i decorat externament amb una estructura de fusta amb motius barrocs formats per dues pilastres a cada costat amb base bisellada, fust decorat amb plafons i capitell simple que sosté un entaulament des d'on descansa un àtic també de fusta i coronat per dues volutes a cada extrem i al centre el símbol del fuster Josep format per una serra de mà i una creu llatina. L'armari de la fornícula central està formada per una porta de fusta amb la forma d'un arca de mig punt que acull la imatge del fuster amb el nen Jesús. L'estructura de la capelleta està feta amb fusta policromada en color rosat al fons, ocre als elements decoratius (capitells, cornises, motllures...) i blau clar en els emmarcaments de l'obertura. A la part superior s'endevinen restes d'una coberta a dues vessants per a protegir el sant.</p> | 08237-84 | Carrer de Sant Josep núm. 5-7 | <p>Tradicionalment les viles i ciutats medievals disposaven d'entrades i sortides a les muralles mitjançant portals de pedra i protegits per torres i bestorres. Sovint i com a mesura de protecció aquests portals estaven protegits per capelletes o oratoris dedicats a Sant Antoni, Sant Roc, Santa Bàrbara, Santa Magdalena, Santa Anna o Sant Josep i que es situaven al seu damunt com a mesura de protecció. Sovint aquestes obres eren finançades pels veïns del barri els quals s'ocupaven de mantenir-la en condicions i mantenir la flama del gresol encesa ja que aquesta forta devoció els donava seguretat i protecció en cas d'atac. En molts casos la capella era una fornícula erigida al damunt de la porta però en altres vegades es construïa una capella al costat. En el cas de la vila de Bagà per exemple existia una capella dedicada a Sant Roc construïda al costat del portal homònim i també un oratori dedicat a la verge del Roser al costat del portal de Sant Antoni. En altres casos com seria l'exemple de Solsona damunt del portal d'en Llobera hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Roc. Arran de la desaparició de les muralles aquests elements es van continuar vius i en molts casos corresponen al record d'aquestes velles fortificacions. En l'exemple de Sant Quirze de Besora, els antics portals del pont i en aquests cas del carrer de Torelló o de Sant Josep han desaparegut però en el seu lloc n'ha quedat la capelleta commemorativa com a record de la seva existència.</p> | 42.0993615,2.2237497 | 435813 | 4661100 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113621.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de cultura tradicional i popular molt freqüent en les antigues viles i ciutats del principat. A Sant Quirze es conserva la descrita en aquesta fitxa i també els vestigis d'una segona a l'altre costat del carrer del Pont. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94767 | Creu termenal del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-termenal-del-cementiri | XIV-XIX | Li manca la part superior de la creu de pedra o ferro forjat i de la que tant sols hi ha el forat de l'encaix. | <p>Es tracta d'una creu de terme situada davant del cementiri de Sant Quirze de Besora i al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Sembla ser que antigament es situava al capdamunt del carrer de les Roques i al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria passant pel costat del recinte de les muralles. Consta d'un base de planta circular esglaonada mitjançant un esglaó de pedra picada i un sòcol també de pedra però amb un diàmetre més petit que sosté un fust (arbre) octogonal que sosté la llanterna. Aquest element correspon amb la part que sustentaria la creu, avui desapareguda i de la que es conserva el forat o encaix. La decoració de la part de la llanterna és vegetal. Està construïda amb pedra picada buixardada. Sembla que ha estat molt restaurada o fins hi tot reconstruïda. </p> | 08237-108 | Carretera de Vidrà núm. 31 en uns terrenys que es coneixen com a 'Robirosa' | 42.1016771,2.2197851 | 435488 | 4661360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124033.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Sembla que aquesta creu originàriament estava situada al capdamunt del camí del carrer e les Roques i prop de la confluència del camí ral de Sant Quirze a Santa Maria. sembla ser que es tractava d'un camí que circumdava la muralla per darrere del carrer dels Patis i a través del carrer de les Roques ascendia en aquest punt | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 94849 | Cases de la carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-carretera-de-berga | XIX | Conjunt d'edificis que ha estat molt restaurat i reformat en els darrers anys afegint cossos i annexos però mantenint el caràcter original de les finques. Les cobertes estan en bon estat i les façanes també. Algunes d'elles s'utilitzen com a segones residències. | <p>Conjunt de dos edificis conservats a la zona dels quatre cantons. a la part nord de la carretera de Berga i amb façanes al carrer de la Diputació. Es tracta de dues construccions aïllades. la primera d'elles corespon amb una clàssica parcel·la rectangular de finca aïllada i amb façanes als quatre vents formada per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. En quant a la composició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la majoria de les obertures es situen al primer pis. La planta baixa és completament cega, llavat d'una petita porta oberta a la façana de llevant i coronada per un arc adovellat de perfil rebaixat i amb les dovelles disposades a plec de llibre.A la planta primera s'hi obren dues finestres quadrades de nova factura a migdia i dues més a ponent coronades per arcs de maó ceràmic de perfil rebaixat que donen pas a un terrat. La planta segona hi té obertes quatre finestres obertes a llevant amb els bastiments de maó ceràmic coincidint amb el pinyó de la coberta. La coberta és de teula damunt bigues de formigó que fan voladís. Tot l'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i aleatòries llevat dels bastiments de les obertures que són de maó ceràmic i les cantonades de pedra picada. Hi te adossats cossos i annexos més tardans a llevant i ponent sense desfigurar el caràcter original de la casa. L'altre parcel·la també rectangular i també aïllada es compon de PB+ 1p+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud-oest. La composició de les façanes hi ha predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una porta d'entrada i principal construïda en maó ceràmic i coronada per un arc rebaixat, tres finestres de la mateixa factura al primer pis i dues grans eixides coronades per arcs rebaixats de maó damunt impostes o cornises a la sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Tant sols són en pera picada les cantonades ja que les obertures són de maó, La façana lateral que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té obertes tres petites finestres rectangulars, una a cada planta. Es tracta de dues finques molt ben restaurades i conservades.</p> | 08237-157 | Carretera de Berga s/n | <p>No hem trobat referències documentals a aquestes dues construccions que segons sembla i per l'aparell constructiu van ser construïdes al llarg del segle XIX coincidint amb la urbanització dels quatre catons. Tot i així hom pensa que ja existien d'abans i van quedar integrades en els nous eixamples.</p> | 42.1001160,2.2157527 | 435152 | 4661190 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110140.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ca | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94861 | Resclosa de la font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-de-la-petja | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussoms. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per accedir-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. La resclosa es troba dins de la llera de la riera de Cussons. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-169 | A la riera de Cussons | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110712.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94862 | Font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petja-0 | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussons. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per arribar-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-170 | Font de la Petja | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-291-petja.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-294-petja.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94893 | Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu | XIV-XVIII | El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu. | <p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p> | 08237-194 | Casa de la Coromina S/N | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1110539,2.2169290 | 435261 | 4662403 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94621 | Casa carrer del Pont, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56 | <p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII-XIX | Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p> | 08237-66 | Carrer del Pont núm. 56 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p> | 42.1010405,2.2199354 | 435499 | 4661289 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94306 | Goigs de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quirze | <p><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Martínez Martínez, Oriol, 2015-2016. L’impressor Francesc Surià Burgadà (1749-1805) Treball de Màster en biblioteques i col·leccions patrimonials. Universitat de Barcelona (inèdit)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres documents en facsímil pertanyents als goigs de Sant Quirze i santa Julita de Besora. Es tracta de tres versions diferents dels goigs en lloança als màrtirs sant Quirze i santa Julita amb la lletra i les partitures a sota seu per si volen ser cantats en cant coral o tocats amb instruments i percussió. La versió més antiga correspon a una edició de Francisco Surià Burgadà estamper de Barcelona del carrer de la Palla. (1749- 1805) i gremi de llibreters.es tracta d’un document de gran rellevància històrica que ens dona informació d’aquest antic gremi de llibreters. El segon exemplar correspon a la impremta Brusi també de Barcelona datada de 1782-1821 i de les mateixes característiques que el primer però d’una impremta diferent . El darrer exemplar és una còpia molt recent. </span></span></span></p> | 08237-14 | Sant Quirze de Besora | <p><span><span><span>Francesc Suria Burgada fou membre de la societat de Comunicació Literària, activa a Barcelona a finals del segle XVIII, i exercí com a impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1783 substituí com a impressor oficial de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona al seu pare, que havia realitzat aquesta tasca des del 1755 fins que fou substituït pel seu propi fill. El 1788 encara podem trobar indicis que el situen com a impressor en actiu. La impremta i família dels Surià va entrar al gremi dels llibreters l’any 1692. Pel que fa l’impressor Antoni Brusi Mirabent fou un impressor i llibreter català. Durant la guerra del Francès s'allistà a les tropes que lluitaven contra Napoleó Bonaparte i es va encarregar de l'edició de la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragonai a Palma). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorgà l'edició del Diari de Barcelona, que durant la dominació havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814 i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salvà i Campillo. El 1820 fou el primer a introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. Casat amb la filla del llibreter Josep Ferrer, Eulàlia Ferrer i Montserrat que va compartir el negoci. La redacció del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.</span></span></span></p> | 42.1002358,2.2226706 | 435724 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitabrusi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitasuria.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94504 | Casa de la Plaça Major, 13 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p> | 08237-26 | Plaça Major núm. 13 i 14 | <p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p> | 42.1000454,2.2227385 | 435730 | 4661177 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94546 | Casa del Carrer del Pont, 3- 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-3-5 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments de Sant Quirze de Besora. </em></p> <p>AMQ. Llibre de naixements i defuncions . Arxiu del jutjat de Sant Quirze 1830</p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. </em>Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont fent xamfrà amb les escales de la baixada de l'Espadaler coincidint amb la façana de l'antic callerot o callissot. La casa correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres de casa gremial composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que mira a llevant cap al carrer del Pont. Actualment la finca incorpora dues antigues parcel·les gòtiques de casa gremial (la número 3 i la número 5) unificades en una de sola fruit de les nombroses ampliacions de l'època moderna. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres obertures a la planta baixa; una d'accés a l'escala dels habitatges situada a la part sud i de factura recent, una segona situada a la part central i corresponent amb l'accés original a la finca i una darrera a tocar de les escales i baixada de l'Espadaler corresponent amb un local comercial. Aquesta segona correspon amb l'entrada principal a la finca i està resolta mitjançant una porta adovellada de perfil rebaixat amb les dovelles i els muntants de pedra picada. Damunt seu hi ha els habitatges molt reformats i distribuïts mitjançant dues finestres rectangulars al primer pis i dues més al segon. Corona la façana un ràfec o barbacana compost pels caps de les bigues de formigó. La façana està arrebossada per una capa de pintura de color blanquinós i tant sols s'ha deixat com a sòcol els vestigis de l'antiga fàbrica constructiva a base de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb fragments de totxo i maó a trenca-junt. La façana lateral de l'antic callissot hi té oberta a tocar la cantonada nord-oest una obertura allindada alineada amb la del carrer i formant una mena de porxada d'accés a l'antic obrador. A banda hi ha dues obertures més corresponents a finestres de factura tardana en aquesta façana i sèries de dues més a la P1 i a la P2 sota el pinyó de la teulada. Cal destacar que la paret cantonera amb el carrer del Pont i l'antic callissot, actual baixada de l'Espadaler hi ha construït un xamfrà. La façana lateral hi ha un afegit a la bada de ponent corresponent amb els engrandiments i ampliacions de la finca, una vegada les muralles van deixar d'estar en us i es van ampliar amb galeries i cossos sortints. L'interior de la finca està molt reformat ja que la planta baixa s'utilitza com a locals comercials però tot i així encara té conservada com a la banda interior la traça de les antigues muralles medievals amb murs de més de 1 metre d'ample i reutilitzada com a murs mitgers. A la part posterior i darrere de les galeries encara es conserva un bon pany de 3 metres de llarg amb una orientació nord-sud i corresponent amb un fragment de les velles fortificacions construïdes amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals. Aquest fragment de mur es conserva amb una alçada de mes de 3 metres i sostenint els murs de la planta soterrani i part de la primera.</p> | 08237-41 | Carrer del Pont núm. 3-5 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè elPelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de conerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. De les muralles en partien alguns passos o callissots que connectaven la part alta de la vila amb la façana del Ter. Un exemple en podria ser la núm. 3 i 5 del carrer del Pont, on segles més tard es va convertir en unes escales.</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> <p>Referent a la finca del carrer del Pont 3-5. ens surt esmentada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' especifica a la inscripció núm. 114. <em>'Por una casa con su huerto adyacente a la calle del Puente núm. 5. ôr otra idem en el nº4' </em>amb un total de 260 cèntims. segons el mateix registre aquesta finca pertanyia a Quirico Prim i deprès passa a Jaume Prim. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob. cit, 1998) en el seu apèndix II especifica que Joan Prim tenien una casa al carrer dels patis i el seu germà Josep va participar en un pleit contra els germans Prim per no pagar l'impost de 66 lliures a un comerciant. (Arxiu de jutjat de Pau de Sant Quirze 'llibres de naixements i defuncions' (AMQ). També ens surt que la finca núm. 3 annexa a la primera en l'amillarament de 1862 inscripció núm. 145 pertany a Joan Tenes teixidor<em> Por otro en la calle del Puente núm. 3 con su huerto adyacente </em>i amb un valor de 1609 cèntims. Joan Tenes teixidor que residia al carrer de la plaça Major núm. 4 (actual carrer del Pont 16) a la finca de la seva propietat i denominada com a 'Can tenes' corresponia amb una potentada família de teixidors i paraires enriquits amb el comerç. Un avantpassat seu era Pere Tenas, teixidor el qual segons Serrallonga (Serrallonga, J ,1998, Ob. cit. P-29) especifca que al 1765 vivia en una casa propietat del marques de Santa Coloma a ala que li pagava de cens una gallina.(ACM. <em>Llibre arrendaments /1781)</em>. Aquest Pere Tenes , teixidor de llana del 1778-79 el qual el 1765 vivia en una casa denominada la 'Ferreria' propietat del comte de Santa Coloma (Serrallonga, 98 ob cit. Apèndix II). A partir del 1830 la família de Joan Tenas Vinyeta vivia al carrer del Pont i estava casat amb Maria Girart Estevanell i també Vicenç Tenas Teixidor casat amb Margarida Casanovas i resident al carrer del Pont.</p> | 42.1003320,2.2221246 | 435679 | 4661209 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221108112701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-20230608103629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117111912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-fotofachada.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges antigues i conservades de l'associació del club d'història local i publicades en alguns programes de la festa Major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995). es pot veure la façana oest de Sant Quirze mirant al Ter encara amb les cases dels carrers Torelló, Plaça Major i Carrer del Pont perfectament conservades. S'hi poden veure les galeries de les cases principals com ara les de la Plaça Major 10, 11, 13, 14, can Tenes (Plaça, 16), la casa dels Rierola (Can Tija) i fins hi tot el callissot que hi hauria hagut a l'emplaçament de l'actual baixada de l'Espadaler. S'hi pot veure la volumetria de les galeries sobresortints de la façana així com també els mateixos cossos sobresortints a la finca del carrer del Pont 3-5. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94514 | Font i monument a l'aigua de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-monument-a-laigua-de-la-placa-major | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2018). Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Opuscle turístic.</p> <p>BORDAS VICTOR (2019). <em>La font del Mil·lenari. a</em>Programa de la Festa Major. Samt Quirze de Besora 2019.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de Besora Número 2</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una font-monument que es localitza a la part baixa de la Plaça major just al davant de les finques núm. 4 i 12 de la mateixa Plaça. Consta d'una estructura monumental de planta en forma de creu grega i acabat e forma de monòlit quadrangular i coronat per volutes. La part inferior sosté les quatre piques que actuen com a coladors de l'aigua sobrant de la mateixa font amb base de pedra i piques també de pedra amb fons còncau per facilitar l'acumulació de l'aigua. Del pilar central dividit en tres tramades de diferent alçada en surten tres petxines des de les que en brolla l'aigua procedent del dipòsit situat a dins del pilar central. Aquest element està dividit en tres registres amb plafons de pedra de mida rectangulars buidats en cadascuna de les cares i amb un acabat que queda coronat per una voluta de pedra de forma esfèrica. Segons Josep Masnou afirma que l'alçada de la voluta superior correspon amb la cota nivell de la captació de la portada d'aigües a la Font de la Petja situada a costat de la carretera de Serradet, Sora i Sant Agustí de Lluçanès Cal destacar que la façana que mira a l'ajuntament hi ha un drac de forja.</p> | 08237-29 | Al centre de la Plaça Major | <p>Segons Victor Bordas, del grup d'història local en el monogràfic de 'Retalls de la història del segle XIX' i publicat pel club d'història local en fa una descripció molt minuciosa sobre aquesta font i la portada de les aigües.</p> <p>Consta que amb la fundació de la vila el primer lloc que es va abastir d'aigua va ser la Plaça Major mitjançant un pou que hi havia excavat a l'emplaçament de l'actual monument i que subsistí fins ben entrat el segle XIX Aquest pou va consistir en la principal font de subministrament d'aigua pública a la vila. Segons Bordas estava situat a l'emplaçament de l'actual ajuntament, doncs ell formula la hipòtesi de ser el lloc on va morir Ermessenda de Carcassona els seu últims dies de vida l'any 1058 i també l'abadessa Ingieberga de Sant Joan de les Abadesses en temps del Comte Oliva Cabreta la qual va residir en aquest edifici i va morir el 1049</p> <p>Segons el mateix el període del projecte per portar l'aigua corrent de les fonts del poble va agafar el mandat de tres alcaldes (Ramon Vilamitjana, Tomàs Parés i Sebastià Escarrà entre els anys 1894-1897). segons Bordas la història de la portada d'aigua comença el 1885 quan es declara al poble una pesta en la que hi van morir 26 persones durant un mes i mig. El 'congrés de la higiene' organitzat per l'acadèmia de la Higiene de Catalunya situa Sant Quirze com una de les més endarrerides , fet que la portada d'aigües en seria un element detonant per frenar l'alta mortalitat de persones en un moment que la vila havia experimentat un fort creixement demogràfic degut a que la fàbrica Tèxtil 'Coroggio y Codina' doblà el seu tiratge passant a 10.232 fusos de filar i ala fabrica 'Tous y Guixà' s'hi incorporen cent telers mecànics i amés hi ha una gran quantitat de telers i petites empreses per tot el seu nucli històric. Entre els anys 1893 i 1894 Sant Quirze va patir una forta sequera i després de diversos intents per a obrir pous com el de l'escorxador per a substituir el que hi havia a la plaça Major. Aquest pou donava suficient cabal però les seves aigües eren contaminades ja que l'aigua un color negrós degut al carbó provinent de les mines del Ripollès que es rentava al riu i en contaminava l'aigua. Aquest fet va comportar doncs que es decidís de canalitzar l'aigua provinent de la font de la Petja fins al nucli urbà. Aquesta construcció va ser molt ambiciosa ja que comportava la construcció d'una xarxa de clavegueram que pogués abastir la quantitat d'aigua necessària i a més per a la seva conducció que passava pel mig del carrer del Pont es va haver d'empedrar de nou. El pressupost segons la documentació consultada pujava 13.000 pessetes però la construcció de les clavegueres i del nou empedrat del carrer del Pont i també carrer i Plaça Major sobrepassava a més de dues mil pessetes que van ser requerits o prestats a Jeroni Guixà i Armengol i els Srs. Codina i Serra amos de les dues factories tèxtils més grans .L'ajuntament consta que va tardar més de deu anys a sufragar-ne el deute. Aprofitant aquesta portada d'aigües es van fer dues fonts més; la del cap del pont i la de Can Toja (Font dels mestres). L'arribada a la Plaça Major va comportar la construcció d'un monument de pedra dit del mil·lenari ja que s'emplaçava al mateix lloc de l'antic pou medieval i recordava per una banda el primer lloc on es va abastir d'aigua la vila i també la portada de les aigües procedents de la font de la Petja. El 26 de maig de 1896 es va celebrar una festa d'inauguració amb un àpat a l'antiga Fonda Pallarès. En la commemoració dels 1100 anys de la parròquia l'ant 1998 es va creure convenient batejar-la amb la denominació actual i en el seu lloc es va esculpir un drac de forja que recorda aquest fet.</p> | 42.0999678,2.2229907 | 435750 | 4661168 | 1896 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-img20221108111834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guixà i Armengol i Srs. Codina i Serra | Font de característiques monumentals que ha estat inventariada en una ruta per les fonts de Sant Quirze i realitzat per l'ajuntament de Sant Quirze en col·laboració de Josep Masnou i el grup d'història Local de Sant Quirze. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94873 | Font del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaig | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la festa Major de 2019</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | Zona molt embrossada i coberta de vegetació que en fa difícil el seu accés. Actualment la font està situada dins uns terrenys de pastura de manera que l'espai està tancat. | <p>Es tracta d'una font situada en un paratge enclotat a l'oest de les Quintanades de la Coromina i a sota d'un pollancre i un roure. El seu accés és difícil ja que els terrenys on es situa estan utilitzats com a pastures de bestiar i el seu àmbit està tancat. El seu origen és un petit torrent que desemboca al riu Ter al costat de l'estació del ferrocarril i fàbrica de Can Trinxet. Consta d'un mur construït amb obra ceràmica arrebossada des del qual en surt el broc. Al seu costat hi ha dos bancs d'obra per a poder-hi seure. Damunt seu hi ha un rètol metàl·lic on hi ha el nom de la font i l'any 1993 escrit amb tatxes de llautó. Font molt coneguda que caldria condicionar.</p> | 08237-174 | Font i torrent del Gaig | <p>Poc en sabem d'aquesta font que va serf molt popular pels habitants de Sant Quirze.</p> | 42.1054713,2.2197559 | 435489 | 4661781 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94873-320-2-font-gaig.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació de la font ha estat facilitada per Josep Masnou al que ens ha acompanyat en cadascuna d'elles. Caldria condicionar-la i integrar-la a l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora ja que es troba molt a prop del nucli urbà i hauríem de considerar-la d'interès històric i popular. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 94854 | Font del Cap carrer o Cap de Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cap-carrer-o-cap-de-pont | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Recorregut per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XX | Font reformada en el moment de remodelar el Passeig del Ter i l'embocadura del carrer del Pont a mitjans dels anys 1990. | <p>Font urbana situada al capdavall del carrer del Pont just a l'embocadura i a l'emplaçament de l'antic 'malpas' en una petita terrassa artificial construïda amb murs de pedra i barana de ferro a costat del passeig del Ter. Es tracta d'una font senzilla i de peu formada per un pedestal de pedra amb la pica on hi ha la font amb aixeta i el brollador a la part superior i dins d'un entorn enjardinat.</p> | 08237-162 | Carrer del Pont S/N | <p>Construïda els anys 1990 en el moment de reformar el carrer del Pont i el Passeig del Ter.</p> | 42.1009220,2.2192972 | 435446 | 4661276 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94854-132-2-cap-carrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font de factura molt recent i en molt bon estat de conservació. Està unida a la xarxa d'aigües municipal i al estar situada dins d'una zona urbana gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94857 | Font de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sagrada-familia | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts Urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP, <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major.. any 2019</p> <p>wwww. https:// fontsaigua.wordpres.com</p> | XX | Font situada al costat de la zona poliesportiva, parc infantil i piscines i també al costat de l'escola Segimon Comas. Està molt ben cuidada i integrada al paisatge urbà | <p>Font integrada al paisatge urbà i en una zona esportiva municipal al costat de les escoles i institut públics. Presenta una estructura més aviat monumental i aixecada al final d'una avinguda que mira al Ter i formada per un pedestal de còdols de riu on hi ha el broc de la font al centre amb la pica en forma de petxina i amb un acabat trilobulat al centre del qual hi ha un medalló de la sagrada Família esculpida en alt relleu i als seus laterals una placa amb el nom de la font i a l'altre costat una altra amb la inscripció de 'DONACIÓ DE LA CAIXA DE MANLLEU' amb el símbol d'una guardiola corresponent a aquesta caixa. Tant l'acabat de la font com també els murs que la formalitzen estan realitzats en còdols de riu, units amb ciment Pòrtland.</p> | 08237-165 | Carrer Mestre Quer S/N | <p>La font va ser inaugurada el 17 de maig de 1964 per l'alcalde de la població Francisco Paniego i la benedicció del rector Joan Plans. Va ser subvencionada per la Caixa de Manlleu, rep el nom de la Sagrada família per honorar la patrona de les Caixes. La inauguració es va completar amb una plantada d'arbres (avets, savines, salzes, acàcies, arces...). Està situada davant de les escoles, al costat de la pista poliesportiva, parc infantil, piscines i pavelló municipal d'esports.</p> | 42.1023678,2.2169839 | 435256 | 4661439 | 1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94857-39-1-sagrada-familia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caixa de Manlleu | La font forma part del paisatge urbà en una zona de lleure i esbarjo. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94757 | Font del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Edició fullet informatiu. </p> | XX | Font moderna que conserva una pica procedent d'un elements antic fora de context i reaprofitada | <p>Font situada a sota l'alzina de Can Baldiri i adossada a la paret de la jardinera que l'envolta. Es tracta d'una font que va unida a la xarxa d'aigua potable de la vila i que aprofita una antiga pica de pedra picada buidada en una mateixa roca de planta quadrada i amb una secció còncava amb un orifici o sobreeixidor a la part del fons. Sembla procedir d'un altre lloc. Es tracta d'un element que esta fora de context. Al voltant de la font hi ha un seguit de bancs i fins hi tot taules per a poder-hi reposar.</p> | 08237-98 | A la zona del Pedró i al costat de la Creu | <p>La història de la font va molt lligada a la creu del padró. Segons Victor Bordas (Bordas et alii,. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora) esmenta que un cop a l'any es feia la denominada 'processó de les cuques' on es sortia de bon matí de l'església de Sant Quirze i es pujava fins a la font i creu del Padró. La processó rebia aquest nom , ja que es feia perquè els camps estiguessin en bones condicions i sense insectes (cuques) que en poguessin malmetre les collites. D'aquesta processó en parla l'escriptor Carles Fages en els versos que hi ha en una placa al bust del padró.</p> | 42.1042015,2.2283887 | 436201 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94757-img20230110110152.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Font integrada a la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que correspon amb un itinerari senyalitzat per les diferents fonts del nucli i entorns. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94859 | Font del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufi | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MASNOU, JOSEP <em>Les fonts de Llegenda a </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpress.com</p> <p>www.todocolección</p> <p>www. vallgesbisaura.Postals antigues:Sant Quirze de Besora. recopliació de postals antigues diverses. Blog </p> | XX | Font que avui dia està seca i no raja, l'aigua està contaminada per nitrats i no és gaire sovintejada per la població. El murs de la font estan ben conservats però s'han anat fent malbé degut al mateix abandó. La placa del damunt on hi havia una figura i el nom de la font ha estat arrencada i les inicials de FONT DEL BUFI i l'any 1903 gravades al mur de pedra que la sosté estan mig esborrats per la vegetació. Tot i així encara conserva el caràcter antic amb les dues pollancres i plataners que l'envoltaven i els murs de pedra dels antics bancs. | <p>Font natural situada a sota de les cases del Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes i de les que en conservem tant sols el seu topònim. La font que neix en una petit clot a sota de les costes del Bufí està formada per un mur de pedra de forma corbada que sosté un talús i en el que hi raja a la part més baixa la font. damunt seu hi ha encara l'empremta del medalló placa de la font i damunt seu les inicials de FONT BUFI i la data de 1903 coronada per un frontó triangular. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra i acabat de ciment Envolten la font dues grans pollancres i plataners que li confereixen un caire fresc i acollidor,</p> | 08237-167 | Font del Bufí | <p>Segons les referències que hem pogut trobar d'aquesta font a través de la publicació de la ruta de l'ajuntament i també en alguns blogs que hem pogut robar per internet.</p> <p>Segons Bordas i Masnou la font era el punt de subministrament d'aigua de les dues cases properes: el Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes. Era un lloc habitual de la gent del barri, per anar a emplenar el càntir d'aigua, en el seu temps tenia fama de ser fresca i de bon paladar. Actualment la font no raja i l'aigua no és potable per contaminació.</p> <p>Expliquen que la gent anava a berenar a la font els dies de festa i que sempre hi havia un músic que li deien el violí que ambientava musicalment les tardes i un cop acabat passava el plat per tal que la gent li donés alguna moneda.</p> | 42.0974064,2.2242000 | 435848 | 4660883 | 1903 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-20230630104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-2-bufi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-3-bufi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font que havia estat molt popular i sovintejada pels habitants de Sant Quirze en altres temps. Era costum anar-hi a berenar i dinar en dies de festa. Es troba inclosa en una ruta que ha elaborat l'ajuntament de Sant Quirze amb col·laboració dels veïns i de Josep Masnou per a recuperar-les del seu abandó i incloses en un itinerari titulat 'Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora'. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94866 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | La font de Lourdes es troba situada al costat de la capella del mateix nom i dins els jardins i recinte de la fàbrica Trinxet. La font es troba sense aigua, amb els brocs trencats però encara hi ha la deu d'aigua amb els gots per beure, units amb una cadeneta a cada costat i la pica per recollir l'aigua sobrant. Tot i així el recinte està molt ben cuidat i encara amb culte ja que es tracta d'un indret molt estimat pels santquirzencs. | <p>Es tracta d'una font situada dins del recinte de la capella de la verge de Lourdes i situada a dins del recinte fabril de Can Trinxet (antiga societat Coroggio-Codina). La font es situa a la part sud-oest de la capella, al costat de les escales d'accés a la 'gruta' i mirant cap al riu Ter.. La font pròpiament dita consta d'un petit cos rectangular coberta amb una teulada de ciment a quatre vessants amb una trapa superior per a poder-la obrir i netejar i dos brocs a la part frontal, avui desapareguts amb un pica de recollida d'aigües i dos gots, units amb una cadeneta a cada costat. Damunt dels brocs hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció 'ALLEZ BOIRE À LA FONTAINE ET VOUS LAVER' (Aneu a beure de la font i us netejareu). Damunt seu una placa de marbre unida a la paret amb la següent inscripció 'En el año de gracia de 1858, en el hueco de la roca donde tiene su estatua la SANTÏSSIMA VIRGEN, en LOURDES, se apareció esta Bernardeta 18 veces; a saber; el 11 y el 14 de febrero; desde el 18 del citado mes al 4 de marzo cotidianamente; exceptuando los dia 25 de marzo, 7 de abril y 16 de julio. La santíssima virgen dijo a la niña el 18 de febrero 'Quieres hacerme el obsequio de venir aquí durante quince dias?' 'Yo no te prometo hacerte dichosa en este mundo peró si en el otro'. Y luego añadió 'Deseo que aquí acudan gentes de otras partes . La virgen también dijo durante la quincena 'Rogarás por los pecadores, bearás la tierra por los pecadores, penitencia, penitencia, penitencia... Ve y a los sacerdotes que construyan aquí una capilla, quiero que la gente venga en procesión, que vaya a beber de la fuente y que se lave en ella; Luego agregó. Vé a comer de la hierba que hay allí'. 'El 25 de marzo la virgen dijo. YO SOY LA IMMACULADA CONCEPCIÖN'</p> <p>Al costat mateix de la font hi ha la capella amb la 'gruta' i les escales d'accés a la capella on hi ha la verge de Lourdes.</p> | 08237-171 | Passeig del Ter, 3 | <p> Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze' Aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i Sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més, els Sert, en ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1036892,2.2172417 | 435279 | 4661585 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | Aquesta capella es troba inclosa en l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Es tracta d'un indret molt recollit i acollidor que mereix ser analitzat en detall i que convida la seva estada. La capella i els jardins de Lourdes mostren certes similituds amb altres jardins situats en recintes fabrils com seria el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet amb la font de la Magnèsia i projectats per Antoni Gaudí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94878 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-8 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font encara en ús i utilitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Roure dins de l'àrea d'acampada el Solà. | <p>Font situada en un revolt de la carretera del Solà al Bascatell dins dels terrenys d'acampada el Solà. Aquesta font encara està en ús. Consta d'una font captiva de dos brocs, un que no raja que omple un abeurador per al bestiar i es troba canalitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà.. </p> | 08237-179 | A la zona del Solà | <p>L'origen de la font seria per nodrir d'aigua a les cases i masies que hi hauria hagut a la zona del Solà, principalment la masia de la Cúbia, Can Carlos... el seu origen es remuntaria a l'edat mitjana però no n'hem trobat cap mena de referència escrita. La informació consultada ha estat facilitada per Josep Masnou.</p> | 42.1000772,2.2520823 | 438156 | 4661159 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-2-roure.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-3-roure.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font captiva encara en ús i que s'utilitza per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà. | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94860 | Font i parc de l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-parc-de-lespadaler | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de Llegenda a</em> programa de la Festa Major. Ajuntament deSant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Zona molt freqüentada pels habitants de Sant Quirze on hi acudeixen sovint degut a la proximitat al nucli urbà i la frescor del lloc. La font es troba a dins d'un parc amb taules i bancs per seure i menjar.Gaudeix del manteniment dels serveis de neteja municipals. | <p>Font situada a dins del paratge de la font de l'Espadaler. la font es troba al fons del parc en un lloc ombrívol i fresc ja que hi ha plantada una extensa verneda de pollancres i salzes. La font es troba contaminada. S'hi accedeix per unes escales de pedra que ascendeixen al naixement de l'aqüífer natural voltat de parets de pedra amb el broc. Al seu voltant hi ha taules bancs i llocs per seure. Es troba en molt bon estat.</p> | 08237-168 | Parc J.M Espadaler | <p>Es tracta d'una font d'origen natural en un paratge a tocar la riera de Cussoms. Aquesta font d'origen privat i a mans de la família Espadaler va fer cessió al municipi d'un terreny de 3825 m2 l'any 1990 i a canvi es va demanar que es posés un monòlit amb el nom del seu pare.</p> | 42.0986931,2.2150488 | 435093 | 4661032 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que malgrat tingui la seva aigua contaminada es troba situada en un paratge de gran bellesa al costat de la riera de Cussoms a la sortida del poble de Sant Quirze en direcció a Berga. L'indret es troba molt cuidat. Es troba inclosa dins de l'itinerari senyalitzat de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que recorre totes les fonts del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94855 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora 2019. Programa de la Festa Major</p> | XX | Font remodelada el 1987 i després el 2009 juntament amb el parc del costat i la zona destinada a esports. Està connectada a la xarxa pública municipal.en una zona molt ben enjardinada i adequada. | <p>Font situada a sota la finca de Can Bruch en uns terrenys públics al sud-est del carrer de Torelló i al costat del carrer de Josep Pla. es tracta d'un paratge voltat d'arbres i en una zona ombrívola. La font de factura molt recent és de pedra amb un monòlit que sobresurt de la façana i on hi ha l'aixeta i la pica de recollida d'aigües. Està envoltat de bancs de pedra i taules de fusta per a menjar. Al costat hi ha un parc infantil una pista de basquet </p> | 08237-163 | Al carrer Pau Casals S/N | <p>Situada al costat de la finca de l'antiga fàbrica de Can Guixà, segons Josep Masnou la font té poc a veure amb la original situada en una zona ben condicionada com a espai d'esbarjo, amb parc infantil i pista de bàsquet.</p> <p>Antigament era una font natural situada al costat d'una balma amb barraques que hi vivien els pobres. Segons Masnou i Víctor Bordas 'pobres de solemnitat' que volia dir que no pagaven impostos. 'any 1987 es va fer una remodelació de la zona, es va intentar salvar la font natural però no va poder ser i per poder conservar el punt d'aigua va passar a alimentar-se de la xarxa pública municipal. L'any 2009 es va construir el parc infantil i es va enjardinar la zona.</p> | 42.1000573,2.2240181 | 435836 | 4661177 | 1987, 2009 (reforma entorns) | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-401font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-402font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-20230807121558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Paratge molt sovintejat pels santquirzencs. | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94756 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-4 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>https://www. wikipèdia.org</p> <p> </p> | XIV-XVIII | Es conserva la creu de ferro damunt d'un pedestal de pedra que sembla haver estat fet recentment | <p>Creu situada a la zona del Pedró al costat de la font homònima i del camí veïnal d'accés a Can Baldiri. La creu està clavada damunt d'un pedestal de pedra picada completament llis amb una planta rectangular i coronat per una cornisa i imposta bisellada que sosté la creu termenal. Aquest pedestal que correspon amb el vestigi més antic de la creu té una alçaria d'uns 100 cm. i ha estat refet amb algunes reparacions de ciment pòrtland. La creu termenal és de ferro forjat, de secció plana i amb els quadre braços acabats amb volutes decoratives i amb els braços ornamentats. No hi ha cap inscripció.</p> <p> </p> <p> </p> | 08237-97 | A la zona del Pedró. Ctra BV-5257. PK. 1,5 | <p>Creu de possible origen medieval com a termenal que es col·locava a les entrades i les sortides de les poblacions per marcar el terme municipal i el límits de la seva jurisdicció. Aquest tipus de creus també es trobava moltes vegades al costat de camins, com seria el cas del camí de santa Maria de Besora, dit de les Comes. Sembla ser que aquesta creu va ser reformada en temps moderns i de la creu històrica tat sols es conserva el pedestal i la imposta. </p> | 42.1042325,2.2283814 | 436200 | 4661637 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120352.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Adossada a la creu hi ha un placa commemorativa on s'hi exposa la següent inscripciö:BRAÇOS EN CREU DAMUNT LA PIA FUSTA ,SENYOR EMPAREU LA CLOSA I EL SEMBRATDONEU EL VERD EXACTE AL NOSTRE PRATI MESUREU LA TRAMUNTANA JUSTAQUE EIXUGUI L'HERBA I NO EXPOLSI EL BLATCARLES FAGES DE CLIMENTSAquesta placa fa En concret fa referència a la processó de les cuques on es sortia de l'església i es pujava a la creu del Padró. Aquesta processó que es feia un cop a l'any tenia l'objectiu de que els camps estiguessin en bones condicions i lliures de (cuques) i aquests versos fan al·lusió a la creu del Pedró en un dels seus viatges al Bisaura. Escriptor empordan`s, natural de Figueres el 1902 va morir el 1968. Al llarg de la seva vida va publicar obres en poesia, prosa, teatre, narrativa i periodisme i va crear personatges com a El Sabater d'Ordis al·ludint a Eugeni D'Ors, el Quixot de Cervantes i molts altres. Va col·laborar estretament amb Dalí del qui en va obtenir il·lustracions per als seus escrits com ara 'les Bruixes de Llers'. 'Balades del sabater d'Ordis'...Consta que Dalí i Fages van treballar plegats en 'el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí' i en l'homenatge de la ciutat de Figueres el 1962, fages hi va posar versos i Dalí dibuixos. Com a obra també cal destacar el Crist de la Tramuntana fet per Dalí i homenatjant al poeta. Josep Pla en la seva obra completa, hi dedica una bona part del volum 38 a Fages parlant de 'escrits empordanesos a Fages de Climent. En quant a la prosa destaca la seva obra de 'Ciment' i fins la publicació de les seves 'memòries a la recerca de mi mateix' i els 'seus difunts inèdites' per part de del filòleg vigatà Narcís Garolera corresponia amb una de les poques obres conegudes. Arran d'aquest treball coneixem més termes de la vida personal i biografia d'aquest autor i és possible que es localitzés el fragment de prosa al·ludint a al creu del Pedró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94852 | Can Pere Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-ferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable . dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fitxa núm. 6</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | Masia d'origen antic que ha estat molt transformada als darrers anys però que conserva encara el volum principal i un seguit d'annexos corresponents a l'antiga masia. Pel que fa al volum la imatge que presenta és la de la darrera restauració dels anys 1950 amb la façana pintada i la coberta a quatre vessants. A la part de ponent hi ha un cos rectangular perpendicular al volum principal cobert amb teulada a un sol vessant que es correspon amb la part originaria de la masia també en bon estat. La masia està habitada. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia pròpiament dita i un conjunt d'edificacions i coberts annexos disposats longitudinalment al costat del camí que va a la casa i també a les Rovires i Sora i coberts amb teulades de diferents pendents i orientacions. La casa presenta una planta més aviat rectangular i està composta per PB+ 1 Pis i golfes cobert amb teulada a quatre vessants de teula damunt de bigues de formigó i distribuït en tres crugies. La composició i forma que prenen les façanes és molt ordenada i correspon amb les darreres reformes que patí la casa als anys 1950. A la planta baixa s'obren poques obertures a diferència del primer pis que hi té obertes 5 finestres rectangulars a cada façana i una tribuna a la part de llevant. La teulada és a dues vessants i val a dir que hi ha àmplies terrasses mirant per damunt del torrent de Cal Pere Ferrer i també cap a migdia. En aquest cos no s'hi aprecia cap element original ja que té les parets completament arrebossades i emblanquinades. A ponent hi té adossats altres cossos perpendiculars al principal orientats en sentit nord-sud i compostos per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el pendent de la coberta orientat a ponent. En aquest cos hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que les obertures que hi ha es situen a les façanes de tramuntana i migdia i corresponen amb petites finestres rectangulars amb els bastiments de pedra i maçoneria i parets arrebossades ce ciment pòrtland de color gris. Sembla ser que la part originaria de la casa correspon amb aquest volum quadrangular parcialment embegut per la resta de construccions.</p> | 08237-160 | Can Pere Ferrer | <p>Masia construïda anteriorment al segle XIV, la qual va ser una de les primeres cases del territori de Sant Quirze, tot i que amb el temps ha sofert grans rehabilitacions, la més recent aproximadament fa uns 50 anys i actualment de la masia original se'n conserven únicament alguns detalls. La masia està habitada i consta de l'edifici principal de planta baixa i una planta pis i varis edificis annexes amb utilitats agràries i ramaderes.</p> | 42.1023594,2.2109214 | 434755 | 4661442 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94852-cal-pere-ferrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada i modificada que conserva a la part esquerra el volum original de la casa amb l'estructura bàsica de PB+1pis i golfes i amb la teulada d'un únic vessant. Actualment està habitada i forma part d'una explotació agrícola i ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94851 | La Rovira Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-vella | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Pla Especial i catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fixa núm. 7</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016. Inscripció nº61.</p> | XIV-XVIII | Masia que ha estat molt transformada en els darrers anys canviant la coberta, arrebossant les façanes i també les fusteries. Està habitada i el seu estat de conservació és excel.lent. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular compost de PB+ 1PP cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Consta de dues crugies separades per forjats de bigues de formigó. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució que és molt regular fruit de la darrera intervenció que l'ha desfigurat completament. La façana principal s'orienta a migdia i es distribueix mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa i dues més al primer pis. La façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta conté una porta de garatge a la planta baixa i una finestra rectangular al primer pis i a la part de ponent se li annexiona un cos rectangular cobert amb teulada a una sola vessant. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa de ciments pòrtland de color gris. L'edifici s'utilitza com a segona residència. </p> <p>Situat uns metres a llevant hi ha l'estructura d'un cobert o pallissa de planta rectangulars sostingut per pilars de maó ceràmic i coberta de fibrociment. Possiblement aprofita l'emplaçament d'una pallissa més antiga.</p> | 08237-159 | La Rovira | <p><span><span><span><span><span>Masia construïda anteriorment al segle XIV, i reformada posteriorment a mitjans del segle XX; rehabilitació en la qual es va reformar tant l'aspecte interior com l'exterior de la masia, i fet que fa que quedin pocs elements de la masia original del segle XIV. Actualment consta de un sol habitatge tot i que no està habitat. referent a la documentació hem trobat algunes referències a aquesta masia al 'manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862' en concret a la inscripció núm. 61 a nom de Mariano Espadaler en el que especifica '<em>Poir otra idem (casa) de la misma heredad llamada la Rovira nº4' </em> amb un valor de 42,66 lliures. </span></span></span></span></span></p> | 42.1035161,2.2068036 | 434415 | 4661574 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94851-la-rovira-vella.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa guarda pocs elements originals ja que la façana ha estat arrebossada recentment emmascarant la majoria dels elements originals. No obstant això encara manté les obertures de la façana de migdia a la seva posició i també forma. No s'ha pogut accedir al seu interior | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 93627 | Edifici Carrer de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QURZE DE BESORA. Programa de la Festa Major 1995</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI- XIX | L'edifici conserva la façana en bon estat tot i que el revestiment i l'estucat que la recobreix presenta pèrdues de la capa de suport, humitats i esquerdes. L'interior de la finca està convertit en habitatges i completament reformat. La coberta està en bon estat. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada en una mena de placeta que forma la confluència dels carrers de l'església amb el del pont just al darrere de l'edifici de l'ajuntament. La casa es composa de PB+ 1P+golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a sud-est on s'hi situa la porta d'entrada. Ocupa tres crugies de les antigues parcel·les gòtiques i es disposa de forma terrassada aprofitant el fort desnivell del terreny que és salvat mitjançant escales. La façana segueix els cànons i les característiques pròpies de les cases del nucli antic de Sant Quirze amb una planta baixa on s'hi obre la porta d'entrada principal a la part central formada per bastiments de pedra i llinda també de pedra amb els marcs bisellats i amb la data de 1669 emmarcant les inicials de IHS o Jesús Rei dels Jueus. Al costat esquerre i situat en un nivell inferior coincidint amb la cota del carrer del Pont hi ha una segona porta, també coronada amb llinda de pedra sense inscripció i de dimensions més petites. Finalment a la part dreta hi ha una tercera porta també amb els muntants i la llinda de pedra i amb unes dimensions similars a la porta d'entrada i principal. La distribució de les obertures en planta primera es resol amb tres finestres amb els muntants, ampit i llinda de pedra de les que les de la crugia central i dreta són pràcticament idèntiques i la del costat esquerre és més petita i està parcialment alterada per reconvertir-la en balconera. Tot i així la llinda conserva una inscripció amb la data de 1741 la qual emmarca una creu central. Les obertures de la planta superior es resolen amb tres finestres rectangulars situades sota la teulada. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestida per una capa d'estuc o enlluït de calç de color grisenc amb reformes de ciment pòrtland deixant visibles els bastiments i llindes de les obertures que són en pedra picada. Segons el que es pot desprendre sembla quela fàbrica constructiva de la casa és amb aparell de maçoneria a la PB i primer pis mentre que a la cota de golfes l'aparell és de tàpia. La coberta ha estat refeta modernament.</p> | 08237-6 | Carrer de l'Església, 1 | <p>La casa del C/Església núm. 1 reuneix les característiques propies de les cases gremials construïdes durant la baixa edat mitjana i fortament ampliades al llarg dels segle XVII i XVIII: Segons Serrallonga, 1998 (Serrallonga, ob. cit. p-30-31). Aquestes cases i gràcies als documents de l'arxiu del castell de Montesquiu esmenta que <em>la casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior fosc amb una petita eixida, un, o vegades dos, pisos superiors on es fa la vida i, a sobre, unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu , de traçat prou més irregular que avui dia'. </em> No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob. cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMQ se sap que pertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de Santa Coloma. </em></p> <p>Poc després i en concret el 1875 en el padró dels habitants sabem que arriben immigrants que s'instal·len a la vila i motivats pel treball a les fàbriques. Així doncs coneixem que la casa a la que en fem esment la casa era de Josep Sanglas, sastre que vivia al C/església 1 i hi vivien fins a 13 persones. Aquest fet comportaria el sobre-alçament de la part superior de la casa i la conversió en habitatges.</p> | 42.1003800,2.2225200 | 435712 | 4661214 | 1669 i 1741 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221115104921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112625.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Malgrat que la casa actualment englobi les tres crugies, sembla ser que en un origen eren dues finques independents (la núm. 1 i la núm. 3 de la plaça de l'església). La primera d'elles o núm. 1 es situaria a la part esquerra delimitant amb el carrer del Pont i en una cota més baixa. de fet les obertures són de diferent mida i composició que la resta, fet que denota que es tractava d'una finca independent. La segona finca o núm. 3 abraçaria les crugies central i dreta am dues portes d'accés a la PB que coincidirien amb els dos finestrals del primer pis i de les golfes. Tots aquests elements tenen la mateixa forma i composició, característica que ens permet de situar-les en un mateix horitzó cronològic. Amb el temps i pas dels anys ambdues finques es van unificar en una de sola amb una única coberta a dues vessants situada en un mateix pla. Val a dir que aquesta casa i segons fotografies antigues conservades i publicades em el programa de la festa Major de Sant Quirze de l'any 1995 es mostrava com una façana característica d'una casa gremial de PB+ 1 PP i sota teulada amb coberta a un únic vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada sud. Val a dir que aquesta casa restava mig emmascarada per les cases de 'Cal Paraigüer' adossada a la casa del comú i la Fonda Pallarès les quals emmascaraven la primera part del carrer de l'església. Amb el temps i degut a l'arribada de persones de fóra o mà d'obra per a treballar les fàbriques de Can Guixà i Trinxet i que s'instal·laren en aquests habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94690 | Placa d'Òmnium Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-domnium-cultural | <p>AMSQB: Caderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> | XX | En bon estat i col·locada davant de la plaça del mateix nom | <p>Placa commemorativa i en honor a Òmnium cultural.Hi figura la següent inscripció:</p> <p>PLAÇA D'ÒMNIUM CULTURAL</p> <p>ENTITAT DEFENSORA DE LA LLENGUA</p> <p>I LA CULTURA CATALANES</p> <p>fUNDADA EL 1961</p> <p>L'AJUNTAMENT I EL POBLE</p> <p>DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN AGRAÏMENT A LA SEVA TASCA</p> <p>juliol de 1992</p> <p>Es tracta d'una placa de marbre blac d'uns 30 x 50 cm inserida a la paret de la casa núm. 8 del carrer del Pont</p> | 08237-79 | C/del Pont núm.8 | <p>La plaça correspon amb un dels projectes urbanístics més ambiciosos del nucli antic de Sant Quirze de Besora que comportà l'enderroc de les finques núm. 10, 12, 14 i 16 i 18 del carrer del Pont i també un dels callissots d'accés al carrer dels Patis. Aquestes cases d'origen baix medieval i associades als orígens de la vila de Sant Quirze corresponien amb les cases de Teresa Espadaler ( C/Pont 16) , Josep Mir (C/Pont 14), Antoni Serrallonga (C/Pont 15),Filomena Rotes e Illa o can Cumany (C/Pont 18), Joan i Caterina Arimany al C/Pont 12. Desconeixem la fisonomia d'aquestes cases que de ben segur que seria semblant al de moltes de les cases que ens han arribat al carrer del Pont. Serrallonga hi documenta l'existència d'un callerot d'accés a les hortes del carrer dels Patis.</p> <p>L'any 1990 l'ajuntament inicià els tràmits per a expropiar els terrenys d'aquestes finques, enderrocar-les i donar lloc a la Plaça d'Òmnium Cultural amb els dos blocs de pisos construits simètricament un al davant de l'altre.</p> | 42.1004156,2.2220996 | 435677 | 4661219 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-img20221108112808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Placa erigida en el moment que es va configurar la plaça dedicada a la mateixa entitat i que comportà l'enderroc d'una pila de cases i callissots del carrer del Pont. | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94749 | Fàbrica de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | El conjunt de a fàbrica conserva en bon estat a nivell estructural i de coberta. La nau més moderna i deprés de patir l'incendi de 1992 que la va afectar de forma parcial encara manté l'estructura en bon estat amb els forjats dempeus, les cobertes. Tot i així fa temps que el complex resta abandonat amb la qual cosa les finestres han patit actes bandàlics com ara els trencaments dels vidres i l'interior ha estat ocupat amb les parets guixades de graffiti. Pel que fa al cos embrionari del conjunt fabril que es disposa de forma perpendicular a la nau principal de la fàbrica ha patit despreniments des revestiments, les obertures han perdut els tancaments i les cobertes tenen filtracions i humitats. Les antigues cases dels enginyers i capataços estan parcialment habitades però els convindria un repàs. Finalment val a dit que la xemeneia la qual surt a l'IPA (inventari de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya) amb el núm. 23787, numeració que s'ha mantingut per inventariar el conjunt fabril va ser enderrocada el 1997. Únicament continua en ús el salt d'aigua | <p>Es tracta d'un conjunt fabril erigit al marge esquerre del riu Ter molt a prop de la desembocadura del torrent de la Foradada amb aquest riu i a la part sud-oest del nucli Antic. La seva extensió total és de 9016 m2 d'extensió amb uns 8368 m 2 de superfície construïda. Es compon bàsicament de la nau de la fàbrica desenvolupada amb un sistema de tres pisos per als embarrats dels telers amb una orientació est-oest i cobert amb una teulada a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a les façanes dels costats llargs que miren a migdia i tramuntana. Els forjats són amb volta de revoltó ceràmic damunt de bigues i pilars de ferro forjat. A la part nord-est i prenent una orientació nord-sud es desenvolupa un segon cos o nau rectangular formada per una PB+ 3 PP amb coberta a dues vessants que es projecta en sentit est-oest formant un angle recte i en el que estava ocupat per pisos dels enginyers, encarregats i potser també de l'amo i també una segona fabril, potser l'element més antic. La comunicació entre ambdós cossos (cos de la nau originaria i cases dels amos, enginyers i encarregats) es feia mitjançant una escala il·luminada per una llanterna que sobresurt de les cobertes de les diferents naus en forma de claraboia amb coberta a quatre vessants. </p> <p>Unit a aquest segon cos de naus i habitatges i en un nivell més baix i tancant una mena de pati format per la unió d'aquests cossos amb la fàbrica principal hi ha un darrer volum d'una sola planta que deixa al mig un espai rectangular descobert que estava ocupat per la xemeneia de la fàbrica. </p> <p>De la segona nau-habitatges i seguint una orientació nord sud hi ha un conjunt de cases obreres que estan enganxades a la fàbrica i que delimitades per un mur de tancament configuren una mena de carrer. Finalment i al costat oposat de la nau fabril i coincidint amb l'arribada del canal que hauria alimentat la fàbrica des de la resclosa que hi ha sota el pont de Sant Quirze hi ha un darrer cos o annex destinat a acollir la turbina i el generador per a fabricar electricitat aprofitant el salt de l'aigua. </p> <p><span><span><span>La nau de la fàbrica és de planta rectangular amb tres plantes pis separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de forja. La composició de les obertures en la façana és geomètrics i disposada de forma rítmica i ordenada en cadascuna d’elles seguint els models clàssics de les fabriques de pisos. En total hi ha un conjunt de 17 finestres per planta situades en els costats més llargs i un total de 5 els costat més cur. Val adir que les que pertanyen a les dues primeres plantes estan coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic destacant-ne el fet que la sisena obertura començant per l’esquerra ha estat reformada per donar pas a un munta càrregues . La darrera planta sembla haver estat afegida a posteriori ja que entre la P1 i la P2 hi ha una cornisa de maó ceràmic que indicaria una primera cota del ràfec de la coberta que amb el temps seria sobrealçada afegint un segon pis. Aquest darrer tindria el mateix nombre d'obertures que les plantes inferiors amb la diferencia que serien quadrangulars i de mides més aviat petites. Corona la façana un ràfec format per bigues de fusta que sostenen l’encadellat de la coberta i el seu voladís que es projecta per damunt de la façana. La coberta a tres vessants és de teula ceràmica àrab. L'aparell és arrebossat amb un capa de ciment gris i un acabat remolinat. L'interior que hauria acollit els telers i els embarrats esta completament buit deixant les naus completament despullades dels seus elements i fora d'ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos originari i embrionari del conjunt fabril es disposa amb una orientació nord-sud a la part nord-est de la nau principal i en la que se li annexiona en forma d’angle recte a la part nord un segon cos que resulta ser una prolongació del primer i emprat com a cases dels encarregats, amos i personal aliè a la fàbrica. La nau originaria es correspon amb una construcció de planta rectangular formada per PB+2PP+ golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s’orienta a llevant. La separació dels forjats horitzontals és mitjançant sostres de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de ferro forjat. L’accés es fa per mitjà d’una escala que hi ha oberta a la part nord-oest la qual també comunica amb els pisos dels encarregats, casa de l'amo i oficines, entre altres. Aquesta escala és il·luminada per una llanterna amb coberta piramidal que sobresurt del pla de la teulada i coberta amb quatre vessants i finestres rectangular. En quant a la composició de les façanes hi ha predomini del buit respecte el massís amb un conjunt de 7 finestres en planta baixa, dues d'elles paredades , 6 més a la planta primera (antigues balconeres paredades) les quals s'organitzen en sèries de tres al voltant d'una balconera central amb la barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte . La planta segona està distribuïda amb seriacions de quatre balconeres centrals; les dues del mig amb barana de barrots i motius geomètrics fets en ceràmica, les dues següents amb barana de forja que sostinguda per una cornisa de maó disposada en degradació sobresurt poc del pla de la façana i seguides d'una finestra i una balconera de les mateixes característiques que les ja esmentades anteriorment i finalment la darrera planta manté la seriació del primer pis amb dues balconeres centrals de barana de barrots de forja i també ceràmics i un conjunt de dues finestres i una balconera a cada costat i de la mateixa forma i composició que les altres. Corona la façana una cornisa de perfil bisellat feta amb maó ceràmic que sosté el ràfec de la teulada. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i amb els coronaments de les obertures fetes en maó ceràmic disposat a “sardinell” amb les cantonades de pedra picada. Presenta restes de revestiment i enlluït de calç molt desfet i en mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant presenta la mateixa composició que la de ponent bé que amb més modificacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal i com s'ha comentat aquesta nau se li adossa a la part nord-est un segon cos que resulta ser una prolongació d'aquest primer ja que té la mateixa alçada, volumetria i estil constructiu amb la qual cosa s'interpreta que va ser fet de forma coetània i a la vegada que s’erigia la nau de la fàbrica. Queda comunicat i connectat amb la nau de la fàbrica per mitjà de la Caixa d'escala central. Es tracta d’un cos també rectangular compost per una PB+ 2P+golfes que a diferencia de la resta de naus hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta coronada en arc rebaixat a la planta baixa seguida de una planta primeria on hi ha dues balconeres tancades amb persianes de llibret que donen pas a un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per una llosana de maó i una barana de forra amb barrots de ferro forjat de secció trenada amb passamà recte. Damunt d'una de les balconeres hi ha l'anagrama Marià. Aquestes obertures són coincidents amb finestres rectangulars amb esplandit intern a la planta segona i unes darreres obertures a planta sota teulada. Tal i com succeïa amb la nau embrionària de la fàbrica aquesta façana també està coronada per una cornisa de perfil bisellat i feta en maó ceràmic i situada a la mateixa cota que l'anterior com a continuïtat de la mateixa. L'aparell de la façana està revestit amb una capa d'enlluït de calç amb els emmarcaments de les obertures en color marró clar que en els punts on ha desaparegut s'observa una fàbrica de maçoneria i còdols de riu disposats en filades irregulars i horitzontals i unides amb argamassa de calç. Té les cantonades en pedra picada i les llindes i coronaments de les obertures en maó ceràmic. A aquest cos se li annexionen altres afegits i ampliacions a la par test de forma paral·lela a la nau de la fàbrica primerenca i tancant a migdia amb les naus dels telers i formant una mena de pati tancat on hi havia la xemeneïa principal, avui desapareguda després de ser enderrocada el 1997.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment i adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos i compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'oest. Es tracta d’un conjunt d'habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum i les quals s'organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l'aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d'arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d'altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment el darrer element de la fàbrica es correspon amb el cos de les turbines i el salt format per un cos annex a la nau dels telers i compost per tres arcs de mig punt de maó ceràmic que corresponen amb el carcabà on hi ha les turbines i tres finestres coronades ne arc rebaixat també de maó al primer pis. Aquesta turbina encara està en funcionament i fabrica llum i electricitat per a l’enllumenat públic. Correspon amb la única part del conjunt fabril que manté un ús “industrial”</span></span></span></p> <p> </p> | 08237-91 | Carrer de Sant Josep núm. 1 | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas' i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes.). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desparéixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballdors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0987708,2.2257964 | 435982 | 4661033 | 1860, 1872, 1919 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-20230630123435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Josep Guixà i Tous | La fàbrica de Can Guixà experimenta un seguit de cossos i evolucions que són fruit del creixement que aquesta indústria va significar per la vila de Sant Quirze. Tal i com hem comentat sembla que la part més antiga correspon a la part nord-oest amb la presència d'una nau de pisos de PB+3PP la qual va unida a un cos rectangular en forma de L i destinat als habitatges dels encarregats, capataços de la fàbrica i potser també i en un inici dels amos de la fàbrica. Aquest cos de maçoneria de còdols de riu i bastiments de maó ceràmic estava enlluït amb calç i restava unit i comunicat amb la nau per mitjà d'una escala central que actuava com a eix de comunicació vertical. Darrere el volum d'aquesta primera nau se li va annexionar la xemeneia ,enderrocada el 1997 i que segons les fitxes de l'IPAC especifica 'col·locada damunt de dos cossos de planta cúbica, l'inferior feia 321 cm i el superior 295 cm. El diàmetre de la base de la xemeneia era de 923 cm i tenia una alçada aproximada de 35 m. Al capdamunt estava lleugerament deteriorada ja que s'havia perdut el barret que la coronava. Per bé que es conservava en força bon estat , estava lleugerament inclinada al seu terç superior , cap a tramuntana. A través del cos cúbic que formava la seva base s'accedia al centre de la xemeneia, mitjançant un passadís. Tota ella era de rajoles i eren destacables les de la base que tenien una secció corba'. Finalment i a principi del segle XX es va annexionar en el moment de major producció una segona nau de dos pisos destinada acollir els telers, deixant la vella com a habitatges del personal encarregat de la fàbrica i altres usos i cobert amb teulada a dues vessants i carener paral·lel i en el que a mesura que la fàbrica creixia se li afegí un tercer pis adquirint la imatge que ens ha arribat als nostres dies.Pel que fa al salt i la turbina, encara en funcionament presenta una alçada de 6,29 m i 5000 l/s de cabal mitjà i produeix electricitat que abasteix la xarxa d'enllumentat públic.El conjunt fa temps que resta abandonat i poc a poc es va deeriorant. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94750 | Cases obreres i habitatges per als encarregats de la fàbrica Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-obreres-i-habitatges-per-als-encarregats-de-la-fabrica-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos. Estan compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l’oest. Es tracta d’un conjunt d’habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum les quals s’organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l’aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d’arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d’altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> | 08237-92 | Cerre d'en Jeroni Guixà cantonada amb Carrer de la Foradada | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0990946,2.2255157 | 435959 | 4661068 | 1866, 1879, 1913 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94750-img20221108123324.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Jeroni Guixà | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94751 | Capella de la Mare de Déu de Monsterrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-monsterrat | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | Indret molt ben conservat i mantingut pels veïns de la zona que en tenen cura i la mantenen en culte netejant l'entorn de vegetació i fulles i del manteniment de la capella. | <p> Indret enjardinat situat al costat de la fàbrica de can Guixà i sota del carrer de Bellunt en una zona situada damunt del túnel del carcavà que cobreix el canal que desemboca al Ter. S'hi accedeix per una petita porta oberta en una tanca que delimita del recinte i en el que hi ha el nom de capella de Montserrat escrit al seu damunt amb colors molt llampants.com és el groc, verd, vermell i blau i emmarcada per una sanefa en dent de serra amb els mateixos colors. La porta dona pas a un petit corredor amb escales de pedra que comunica amb els jardins de la capella amb antigues fonts d'aigua, avui seques que regaven la zona i li donaven un aire fresc i acollidor, Avui dia aquestes fonts no ragen i el lloc és ocupat per un canyissar La capella s'obre al fons de tot aprofitant un angle del recinte on es situa damunt del carcavà del del canal i disposada a manera de 'gablet'. en aquest angle. La part frontal és completament oberta en tres arcs de mig punt de fusta de diferent mida ja que s'adapten als pendents de cada vessant de la teulada i que el del mig genera un retranqueig il·luminat per finestres de les mateixes característiques que les de les parets laterals i decorades amb vitralls de colors. La coberta és metàl·lica amb planxes de zinc. Els arcs descansen damunt una mena de podi on s'assenta i al que se li accedeix per dues escalinates a cada costat. protegides per baranes amb barrots de forja tornejats i passamà recte. Al davant hi ha un altar on hi ha la imatge de la 'Moreneta' amb la muntanya de pedra al darrere i damunt d'un frontal on hi ha alguns dels apòstols amb tècnica neo-bizantina. La capella està il·luminada per vitralls de colors oberts a les parets laterals en forma de finestres d'arcs de mig punt amb barretes emmarca vidres i la part superior en forma de ventall. S'emmarquen en sèries de quatre i juntes formen una mena de semi cúpula que cobreix la capella. El sostre a imitació fusta és de color blau clar amb les bigues policromades com també ho està tot el sostre i part frontal i amb un estil 'modernista' i eclèctic. A cada costat de la capella hi ha plafons de rajola de ceràmica vidriada amb imatges de Sant Jordi i de la Verge. A la part inferior i sota de l'altar hi ha les lletres de 'Homenatge a la verge de Montserrat' i l'any 1958. Justa al davant hi ha un seguit de bancs laterals amb roques al voltant simulant les muntanyes de Montserrat i integrades al jardí de la capella en un únic ambient arquitectònic i paisatgístic. Tot l'espai està enjardinat amb sequoies, teixos, pollancres, boixos.</p> | 08237-93 | C/ de Bellmunt S/N | <p>La història de la capella va vinculada a la veïna fàbrica de Can Guixà.</p> <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòreer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat </p> <p>A diferència de la fàbrica la capella s'ha mantingut en ús i en bones condicions gracies a la tasca desinteressada dels veïns de Sant Quirze que en tenen cura i la mantenen en condicions.</p> | 42.0983752,2.2264783 | 436037 | 4660989 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112720.jpg | Inexistent | Modernisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de gran bellesa que guarda moltes relacions amb altres jardins situats al costat de les fàbriques i que els amos van construir per oferir serveix religiosos i convidar al repòs als seus treballadors. De fet la capella guarda relacions amb la veïna de Lourdes situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet i erigida en un paratge al seu costat prop del riu i en una verneda.. També s'assembla als jardins de ca l'Artigas a la Pobla de Lillet o els jardins de la torre de Cal Pons a Puig-Reig. de la capella en procedeix la llegenda Existeix la llegenda del Crist de Can Guixà, on s’explica que la fàbrica tenia annexa a l’edifici una capella. Quan els obrers demanaven augment de jornal, els hi feien anar en comitiva. Primer es resava, després l’amo amb veu patètica i servil, adreçant-se a la imatge del Crist crucificat, exclamava: “Senyor!!! Senyor!!! Volen més sou. Què els puc donar? Decidiu, Senyor!!!”El Crist estava trucat i, amb uns cordills, pel darrere l’altar, podien moure-li el cap. Si volien feia el gest de sí, o feia el de no. Com mai un Déu, almenys un Déu de guix, estava al servei de l’amo. S’arribava al regateig. Llavors l’amo pidolava: “I si en lloc de deu, Senyor, els en donéssim cinc?” Alguna vegada, el Crist amb el cap feia que sí, en senyal d’acceptar la proposta, i tothom tornava a resar amb posat d’agraïment. | 105|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94901 | Fons Pere Vinyoles i Vivet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-pere-vinyoles-i-vivet | <p>ANGLADA ALBERT; 1990. Pere Vinyoles i Vivet:la defensa de la tradició i la justícia social. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa Major.</p> <p>MAE. Centre de documentació i museu de les arts escèniques. Institut del teatre</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>http:// wwww.xam.diba.cat. wiki.arxiu municipal sant quirze de bessora</p> <p>http://www.aj.santquirze.cat </p> <p> </p> | XX | Fons dipòsitat a l'arxiu municipal | <p>Fons pertanyent a l'escriptor i periodista Pere Vinyoles i Vivet fill de Sant Quirze i autor de nombroses publicacions d'obra de teatre, prosa i narrativa. Va néixer a Vic el 1901 i va morir a Sant Quirze el 1989. Era redactor de nombrosos diaris com el Diari de Vich i el matí de Barcelona. Després de la Guerra Civil va col·laborar amb el diari de Barcelona, La Vanguardia i Tele Este. Signava els articles amb el pseudònim de Fernando de ter. Va ser soci fundador del Patronat d'Estudis Ausonencs i ha escrit nombrosos articles a la revista AUSA . Hi ha un conjunt de 7 capses d'arxius definitius entre els anys 1918 i 1963. Entre les obres que hi ha en aquest fons en cal destacar: Els jocs florals de la tercera edat, La mestressa de Vidrà, Sta. Eulàlia Virgen Màrtir, La Història d'un procés, El vicari de Sant Francesc, El caso Gomeson, Antonia Lema vocación, Cartes de Sta, Maria del Mar, Judici d'un fet de de la història de l'església catalana un dels signes de la nova etapa de diàleg d'esperança i de compromís, Vic la Plana i la Muntanya, A pluja batent. Són obres de teatre, narrativa, crítica.</p> | 08237-202 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002603,2.2226795 | 435725 | 4661200 | 1918-63 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111419.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Vinyoles i Vivet | Important fons que marca la trajectòria i d'un personatge que va viure la guerra i la postguerra adaptant les seves obres a les circumstàncies polítiques de cada moment, doncs s'observa un gir a temàtica religiosa en els temps de postguerra i franquisme per tornar altre vegada a la seva etapa inicial de crítica i reflexió de la societat. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94688 | Placa Commemorativa a la família Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p> | XXI | Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació | <p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p> | 08237-77 | Carrer de l'Església núm. 7 | <p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p> | 42.1004077,2.2227077 | 435728 | 4661217 | 2018 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya | Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94772 | Antic molí bataner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-bataner | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxet</p> <p> </p> | XVIII | Segons els diferents orto fotomapes publicats per L'institut català de cartografia (ICC) es mostra una evolució del conjunt fabril en les imatges que es mostren per anys es veu com el 1998, 2001 encara es conservava en bon estat i al 20005 arran de la construcció de l'empresa 'viso plast' a les instal·lacions de can Trinxet es va reconstruir completament la façana oest amb aparell de Totxana. La resta de façanes conserven encara alguns dels elements originals. Amb la reforma o reconstrucció de la façana oest es va refer el vessant oest de la coberta amb estructura de planxes galvanitzades. | <p>L'antic molí bataner es conserva integrat al conjunt fabril de Can Trinxet. De tots els edificis que hi ha en aquest conjunt arquitectònic, la que correspondria amb l'antic molí seria la part més propera al riu i paral·lela al canal de can Trinxet i perpendicular a les naus principals de la fàbrica. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i composta per dues plantes i les golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a l'oest. El conjunt es conserva en bon estat malgrat que la façana oest hagi estat enderrocada i reparada reculant uns metres a l'est mitjançant un mur de maó ceràmic i la coberta sigui substituïda parcialment per una de planxa fruit de la darrera reparació. La composició de les obertures és geomètrica i regular amb series de tres finestres coronades en arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i i una finestra en arc de mig punt a les golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu revestits amb una capa d'estuc i enlluït de color groguenc. A la part inferior hi ha la sortida del carcavà del canal formada per un arc de mig punt de mides considerables. L'interior està reutilitzat com a central transformadora i acull les turbines de la mateixa. Abans de la darrera reforma i segons imatges antigues conservades la façana oest paral·lela al riu tenia dues plantes amb sèries de set finestres rectangular al primer pis i set més d'arc de mig punt a la segona. L'aparell estava revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç de color groguenc. D'aquesta façana es conserven vestigis dels murs de maçoneria de còdols de riu embeguts per la vegetació i en un pati exterior Finalment la darrera façana orientada al nord coincideix amb el pinyó de la coberta i està distribuïda mitjançant tres finestres d'arc de mig punt amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i tres més al sota coberta. Avui dia estan parcialment paredades i pintades de color groguenc.</p> | 08237-113 | Passeig del Ter núm.2 | <p>El molí bataner denominat 'molí nou' i situat a la zona de la Verneda el tenim documentat a partir del segle XVIII. Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat esmenta que a Sant Quirze a mitjans del segle XVIII hi havia tres molins bataners o drapers (2 a Sant Quirze i 1 a Montesquiu) , propietat del comte de Santa Coloma i arrendats a les famílies Ginestet, Serrallonga i Castany, aquest darrer a Montesquiu. Els dos molins estarien situats a la part sud-oest de can Guixà (molí vell) i a la zona de la Verneda (molí nou),es a dir a l'emplaçament que estem descrivint. Sobre aquest element el trobem novament esmentat a partir de 1862 quan Josep Domingo i LLuch, inversor vigatà l'adquireix juntament amb altres finques com ara la propera casa de la Coromina la qual reforma per establir-hi la seva residència. Aquesta referència la tenim a través de <em>'cuadernos de liquidaciones y amillaramiento de sant quirze de Besora l'any 1862' </em>i en que a la inscripció núm. 50 i a mans de Josep Domingo Lluch especifica que <em>'Posession nombrada la Coromina situada en el llano del mismo nombre, de su propiedad y que cultiva de su cuenta .</em></p> <p>Por un molino harinero llamado 'molí nou' (nº1) amb un valor de 10.500 sous,<em> por una fabrica de hilados nº 4 </em>amb un valor de 19.668 sous, <em>por una casa nueva en la fábrica per 468 sous. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016) </em>Segurament aquest molí nou seria al que ens estm referint i la fàbrica seria al costat i correspondria amb la futura de can trinxet. Consultant les matrícules industrials del 1858 , Josep Domingo LLuch tutela la fàbrica de la verneda amb un 'vell batán, quatre cardes mogudes per aigua i 350 fusos). Serrallonga. Ob cit. P.221. Apèndix V. La zona de la verneda en les matrícules indusrials apareix denominada com a 'despoblat'. AMQ. Matrícula industrials 1854-1940. La fàbrica Domingo es donarà de baixa el 1883 per llavors ser absorvits per l'italià Coroggio i Trinxer Cia el 1887. L'antic molí draper quedaria integrat al nou complex fabril com un element més.</p> | 42.1039380,2.2166948 | 435234 | 4661614 | 1714 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230110115302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-00569375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123502.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Molí que va quedar integrat al conjunt fabril de Can Trinxet com a part de la mateixa oi perdent la seva funcionalitat primerenca. De la vella construcció es va conservar el canal, el carcavà i l'edifici del molí que acollia els batans i que va ser substituït per telers de cotó amb el canvi productiu de la indústria llanera a la cotonera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94771 | Fàbrica de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-trinxet | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxe</p> | XIX | El conjunt fabril es conserva en un estat de conservació més aviat regular ja que el conjunt fabril ha patit divesos incendis. Un al 2009 que va destruir la factoria de 'visoplast'al nord de l'antiga fàbrica i després de l'incendi del 2019 que va destruir una de les naus, la més propera a l'estació. El primer destruí la factoria més recent sense alterar les velles naus. El segon va afectar una de les naus de la fàbrica històrica. Tot i així les antigues naus encara conserven les cobertes en bon estat, llevat de la incendiada. Es tracta d'estructures de planxa galvanitzada amb aparells extractors d'aire condicionat sobresortint de la coberta. | <p>El conjunt fabril de la Verneda està format per l'antic molí bataner descrit en una fitxa específica així com les diferents naus de la fàbrica de can Trinxet i també de les empreses adjacents com ara Serra i Codina, Forcada i Cia i Estanislau Tomas i fills. En total hi ha tres naus que es desenvolupen de forma paral·lela i longitudinal al riu Ter. La construcció principal és la que hi ha adossada a l'antic molí bataner convertit en fàbrica Domingo i desenvolupat de forma perpendicular al riu. Consta d'una planta rectangular molt allargassada amb una planta baixa, dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica,avui planxes galvanitzades damunt de bigues de fusta i paral·lela a la façana principal que mira a migdia i tramuntana. Cada planta s'organitza amb sèries de 14 finestres coronades en arc de mig punt de perfil rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic i fusteries amb barretes emmarca vidres. L'aparell de maçoneria de còdols de riu està revestit per una capa de ciment i estuc enlluït de color groguenc. Corona les dues façanes principals un ràfec en forma de cornisa de tres filades de maó ceràmic i perfil bisellat. Els costats curts s'agrupen en sèries de dues finestres a cada planta i una de geminada a les golfes i cal destacar que s'adossa al volum de l'antic molí bataner. L'aparell també està revestit per un estuc de color ocre amb els marcs de les obertures de color vermellós. L'interior està dividit per sostres de revoltó ceràmic damunt de columnes de forja i no conserva cap vestigi dels antics telers i embarrats. Damunt del carener sobresurten quatre xemeneies de ventilació i cal destacar que a cada costat s'hi adossa una construcció quadrada que sobresurt del pla de la coberta i que anava destinada a acollir el munta càrregues. Adossat a l'angle nord-est hi ha una segona nau rectangular desenvolupada de forma paral·lela a l'antiga nau del molí bataner i destinada també a fàbrica. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb sèries de deu finestres a cada nivell i amb les mateixes característiques que la nau principal. L'aparell està revestit de ciment pòrtland i ens punts on aquest està deteriorat es pot entreveure un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. Finalment al costat oposat hi ha una tercera nau rectangular de dues plantes i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb les façanes organitzades amb sèries de de finestres coronades en arc rebaixat a cada planta i les parets exteriors recobertes d'un estuc pintat de color groguenc. Aquesta part és la més malmesa ja que va ser objecte d'un incendi el 2019 que en va destruir la coberta i part dels forjats. No ha estat reconstruïda. Adossat a aquesta nau i funcionant com a mur de delimitació hi ha un baluard de maçoneria que tanca el recinte. Antigament la porta d'accés estava tancada per una reixa de forja profusament decorada i avui substituïda per una porta de fusta. Al voltant seu hi havia els habitatges dels treballadors formats per cases de pisos amb cobertes a dues vessants i adossats a la nau principal de la fàbrica.</p> | 08237-112 | Passei del Ter. Núm. 3 | <p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills incorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat.</p> | 42.1041273,2.2170188 | 435261 | 4661634 | 1857,1887,1897,1907,1922, 1937,1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115443.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills | Conjunt de gran importància arquitectònica i històrica així com el valor significatiu de la població santquirezenca ja que va constituir un dels principals motors econòmics de la vila juntamemt amb la fàbrica de Can Guixà. Ambdues construccions es troben abandonades i fora d'ús. En el cas de Can Trinxet hi ha hagut un seguit d'incendis que n'han deteriorat notablement els seus elements. Amb tot encara es conserven la major part dels seus edificis, de manera que es podria fer una reutilització de les naus amb altres usos conservant els trets arquitectònics més essencials | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.