Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94764 | Masia de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-vinya | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. </p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 4. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XX | Masia que es troba habitat i en bon estat de conservació encara que se n'han fet moltes reformes i modificacions que n'han alterat el seu aspecte original | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de la Vinya i els coberts o annexos que l'envolten amb l'era de batre el gra al davant de la façana principal. La masia està formada per una construcció de planta rectangular amb dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent on hi ha la porta d'entrada. A la part sud-est hi ha un cos o annex d'una sola planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. Les divisions verticals són amb murs de maçoneria mentre que les horitzontals són per mitjà de bigues de fusta que suporten sòls de maó ceràmic. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a la façana principal. Aquesta es resol mitjançant dues portes, una a cada crugia flanquejades per una finestra rectangular i tres finestres més a la planta primera de les quals les dues de més a migdia corresponen amb antigues eixides de fusta, mentre que la darrera és una finestra ampliada. A la darrera planta s'obre una àmplia eixida que ocupa tota l'amplada de la crugia sud i amb una barana de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. Damunt seu hi ha una barbacana formada pel voladís de les bigues que sostenen la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per un enlluït de calç i ciment pòrtland. La façana sud la qual coincideix amb el pinyó de la coberta està en part embeguda pel cos afegit i també per una eixida de fusta i ciment amb coberta a un sol vessant la qual està sostinguda per dos pilars d'obra. Tant sols sobren dues finestres rectangulars que il·luminen les golfes i l'aparell està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç. Les façanes est i nord són completament cegues ja que estan adossades al terreny natural. A la part sud-oest hi ha una antiga pallissa o cobert molt reconstruït amb maó ceràmic tipus 'totxana' damunt els vestigis de l'antiga construcció de maçoneria. Té una planta quadrada d'una sola planta i amb la façana orientada a sud-oest. és completament oberta llevat dels murs laterals i el pilar central que sosté la biga carenera. La coberta és de teula ceràmica àrab al damunt de bigues de fusta. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'antiga era de batre el gra. Fora de la masia hi ha dos coberts més destinats a granges de bestiar i construïts amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb les cobertes de fibrociment.</p> | 08237-105 | Mas de la Vinya S/N | <p>Masia documentada al segle XIV tot i que les construccions que ens han arribat als nostres dies corresponen als segles XVII i XVIII Sabem que la casa ens surt referenciada per Joan Serrallonga en el seu llibre de 'Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat' com a una de les possessions del comte de Santa Coloma que van passar a mans dels testaferro. En el padró de finques o cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de 1862 ens surt esmentada com a 'Vinya de les Coma' a la inscripció núm. 27 a nom de Manuel Bruch</p> <p><em>Posesión nombrada den Manuel situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em> amb un valor de 2932,04 lliures.</p> <p>A la inscripció 28 també surt esmentada a nom de José Burniol <em>'por una pieza de tierra llamada de Clara situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em>per un valor de 290,08 lliures. Finalment la inscripció 106 també hi pot fer al·lusió la qual pertany a Jaume Pous Rifà i que es denomina d'en Rifà <em>'pieza de tierra nombrada den Rifà situada en la Viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em> i amb un valor de 267,02 lliures. No sabem si aquestes parcel·les fan al·lusió a aquesta finca o una similar, En tot cas la casa i parcel·la de la Vinya podrien pertànyer a aquest lloc. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Carpeta 1016.</p> | 42.1039928,2.2235841 | 435803 | 4661614 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-img20230110112610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-img20230110112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-la-vinya.jpg | Inexistent | Mossàrab|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada ja que continuadament ha estat habitada i això ha fet que les característiques originals de la masia s'ampliessin i s'adaptessin als nous usos derivats. Costa molt endevinar quina en seria la part original, tot i que pensem que seria l més propera al terreny natural i situada a la part de tramuntana. A partir d'aquí la masia s'aniria ampliant amb cossos i afegits fins adquirir la fisonomia actual. les construccions que ens han arribat avui dia datarien de mitjans delsegle XVII o fins hi tot del XVIII. | 89|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 93964 | Restes d'un passatge o carrer al darrere de la casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dun-passatge-o-carrer-al-darrere-de-la-casa-marti | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Qurze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> | XIV-XX | Traces d'un antic passatge o pas de comunicació entre el carrer de l'església i el carrer de les Monges. Correspondria amb un dels 'callerots' nombrats per Joan Serrallonga (SERRALLONGA, J. 1996). | <p>Es tracta de les traces d'un antic passatge o carrer de comunicació entre el carrer de l'església i el carrer de les Monges o dels Patis que actualment està situat entre les parcel·les núm.3, 5 i 7 del carrer església. La part que es conserva més bé correspon amb el darrere de la casa Martí mentre que la del costat del núm. 3 i 5 té una forma triangular i segons sembla ha estat embeguda parcialment per la finca núm. 5 del carrer església. La part del darrere correspon amb el jardí privat i accés als garatges de la finca núm. 7 i conserva encara part dels murs de tancament de l'esmentat passatge situat en una cota molt més baixa que el carrer de les Monges i amb parets de tancament realitzades amb maçoneria de còdols de riu, units amb morter de calç i filades més aviat irregulars. La paret mitgera de la casa núm. 3 del carrer de l'església conserva encara les obertures originals formades per finestres d'arc conopial.</p> | 08237-8 | Entre el carrer església núm. 1-3 i el núm. 5 | <p>Segons Serrallonga, aquests callissots, o 'callerots' formaven part de l'antic urbanisme medieval com a passos de comunicació amb la muralla i descrits com <em>'Sortides estretes, brutes i malgirbades que van a parar a uns trossejats i inclinats camps. S</em>egons el mateix Serrallonga aquest callerots no tenien nom oficial i n'hi havia al carrer del pont comunicant amb les hortes, a la part de dalt amb el carrer dels Patis i destacant el de l'Hospital nou. Es mantindran fins a la fi del segle XIX quant la majoria seran tapiats o s'hi construí a sobre perquè <em>'eren nius de brutícia i incúria'. </em>SERRALLONGA, J (1996). p. 30. Segons el mateix autor, el 1880 es tapien els callerots que durant el segle passat tenien la finalitat de comunicar amb el riu (baixant del riu) i els de la part alta (pujant dels capellans). Desapareixen els callerots de Ton Sabaró, de Pep Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba i el portal de Castany <em>'porque son depositos de basura y provocan cada año desgracias personales'. </em>tant sols es manté el de l'hospital nou, és a dir el que fem referencia en aquesta fitxa i que serà tapiat molt més tard ja que comunica amb l'hospital de les monges.</p> | 42.1005300,2.2225400 | 435714 | 4661230 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228103045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228103006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228102943.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element que forma part de l'antic urbanisme i traçat medieval i que ens ha quedat fossilitzat en la traça actual en forma de passatges i patis de finques privades ja que ha perdut el caràcter de vial o de carrer convertint-se en espais privats degut a que les finques dels voltants han embegut el pas públic. En conservem altres exemples al carrer del pont comunicant amb les hortes de migdia, i també a la part alta comunicant amb al carrer dels patis. | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 93618 | Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIV-XVII | L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p> | 08237-4 | Carrer del Pont, núm.16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p> | 42.1001767,2.2224569 | 435707 | 4661192 | 1600 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94304 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-0 | <p>ESPADALER I PARECRISSAS, RAMONA (1995). <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze, 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MADURELL I MARIMON. JOSEP Mª. (1973) Les ordinacions de la confraria dels paraires i texidors de llana de Sant Quirze de Besora. Ausa. nº75-7</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN(1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XVII | Capella annexionada a la part sud-est de l'església de Sant Quirze aprofitant la capçalera d'un dels corredors laterals. Va ser restaurada juntament amb l'església de Sant Quirze l'any 1979 en que es va repintar de nou i es va formalitzar un nou accés separat de l'església. La coberta també ha estat restaurada. | <p>La capella de Sant Sebastià, avui del Santíssim correspon amb un edifici o volum annexionat a l'església de Sant Quirze, però separada d'ella mitjançant una porta oberta a la capçalera del corredor de migdia. Consta d'un espai rectangular que aprofita l'aresta sud de la unió dels cossos de la nau amb el presbiteri i amb una orientació est-oest. Està dividida internament mitjançant dues crugies cobertes amb volta de llunetes i separades per arcs torals de mig punt de perfil molt rebaixat que arrenquen de damunt d'un entaulament i fris corregut adossat a la paret sud i nord. Al fons hi ha l'espai del presbiteri que acull l'altar, de forma rectangular i separat mitjançant un arc escarser cobert amb volta de llunetes. En aquest espai hi ha tres imatges; una d'una verge dels Dolors, la central pertanyent a Sant Sebastià i una darrera de Jesucrist, Segons l'aparença, talla escultòrica i perfil semblen correspondre amb imatges de l'era barroca i salvades de la destrucció de la Guerra Civil. La decoració de la capella és molt recent i es resumeix amb una capa de pintura neutre al fons de color blau i motius decoratius a les motllures i voltes de la capella. Està il·luminada per una finestra oberta a migdia i una segona a la paret sud del presbiteri. Exteriorment presenta un aparell de maçoneria de pedres i còdols de rius mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locades en filades regulars i horitzontals. S'hi aprecien diverses fases constructives. Per una banda la capçalera té una fàbrica constructiva a la part inferior a base de carreuons de pedra mal desbastats i picats amb les cantonades més ben treballades i unides amb argamassa de calç formant filades regulars que sembla correspondre amb les restes d'una torre o bestorre de flanqueig de l'antic recinte de muralles baix medieval. Damunt seu hi ha una remunta molt més tardana amb aparell de maçoneria que s'annexiona al cos de la nau i que es corona mitjançant un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La nau de la capella té també dues fases constructives diferents: Per una banda s'aprecia una part central amb aparell de pedra i maçoneria amb les cantonades de pedra picada amb refeccions de maó ceràmic i una ampliació cap a ponent amb un aparell de còdols de riu més pobre. Tot el conjunt resta unificat al cos de la nau mitjançant un allargament del vessant sud de la teulada que es veu rematat per ràfec de dues filades de teula girada i maó pla.</p> | 08237-12 | Dins de l'església Parroquial de Sant Quirze. Plaça de l'Església, 1. | <p>La confraria de Sant Sebastià, patrona dels paraires i teixidors de la vila és un exemple clar de la importància d'aquestes activitats gremials i comercials tingueren a la vila de Sant Quirze al llarg de l'era moderna. De fet segons consta en la documentació antiga (SERRALLONGA, J, 1996. Ob. cit.) esmenta que l'economia de sant Quirze a mitjans del set-cents descansava damunt dos grans activitats: Per una banda l'agricultura i la producció del gremi o confraria dels paraires i teixidors. Els paraires eren els que compraven la llana. la distribuïen entre els qui la treballaven i finalment la comercialitzaven. Aquesta activitat es va veure propiciada per la situació de la vila al costat del curs d'un riu cabalós, el Ter i també per la proximitat amb les muntanyes de Toses, el Taga o Pardines on s'hi portaven a terme les activitats de la transhumància. Així doncs i aprofitant les aigües del Ter es van construir un seguit de molins (molí vell, molí de l'Illa, molí nou ... entre altres i a mans de les famílies Ginestet i Serrallonga. Aquests molins generalment drapers eren controlats pels paraires que comercialitzaven els draps a Vic i també Barcelona com ho foren molts altres llocs del principat. La importància dels draps de Sant Quirze i del gremi dels paraires i texidors és tant important com ho figura un document datat de 1679 i pertanyent al notari Ramon Vilana Perlas de Barcelona on hi apareix protocolitzada l'acta davant d'ell per Pau Freixa, paraire de llana de Sant Quirze de Besora. Aquest document correspon amb una súplica del paraire i contempla diversos capítols i ordinacions de l'ofici dels paraires de la vila de Sant Quirze. Sens dubte el tèxtil va ser el principal motor econòmic de la vila de Sant Quirze entre els segles XVI i XVII, precursor de l'era industrial amb les fàbriques de Can Guixà i de Can Trinxet. Cal esmentar que al llarg del segle XVII es documenten un total de 37 paraires, 20 teixidors de llana (Serrallonga ob.cit. p-34). Pel que fa a la capella sembla que va ser construïda en aquest moment per a representar i protegir el gremi dels paraires.</p> | 42.1003519,2.2232267 | 435771 | 4661210 | 1679 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img202211101106140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img20230307113824.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella s'unifica a la part sud-est de l'església enllaçant aquest edifici amb l'antic recinte de muralles que hauria envoltat la població i del que hauria aprofitat com a fonaments per a la capçalera, el basament d'una antiga torre de defensa o de flanqueig corresponent a l'antic clos fortificat que hauria encerclat l'antiga sagrera. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94621 | Casa carrer del Pont, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56 | <p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII-XIX | Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p> | 08237-66 | Carrer del Pont núm. 56 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p> | 42.1010405,2.2199354 | 435499 | 4661289 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94622 | Casa carrer del Pont, 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-64 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII | Casa que conserva més o menys en bon estat l'estructura original de les cases gremials de Sant Quirze amb la planta baixa, primer pis i sota teulada amb eixida. Val a dir que la casa és deshabitada amb les obertures tapiades amb maó ceràmic i per tant això incrementa el fet que la finca es degradi notablement i la coberta sense tenir reparacions tingui filtres d'humitat. Tot i així la casa es conserva més o menys en bon estat. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la rectangular de dimensions més aviat reduïdes a la part nord-oest del carrer del Pont. Cor respon . Delimita amb la finca núm. 62 i 66 i per la part del darrere amb el carrer de les Roques. Es tracta d’una finca que consta de PB+ 1P+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s’orienta al carrer del Pont. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una disposició de les obertures de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s’obren dues portes, una d’elles corresponent amb l’accés a l’obrador i la segona de dimensions més petites i d’accés a l’habitatge. Ambdues portes són allindades amb pedra picada de perfil bisellat i cal destacar la inscripció de damunt de la porta d’entrada principal amb la data de any 1677.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres allindades amb pedra amb el perfil bisellat, els muntants i llinda de pedra picada, amb ampit també bisellat i una inscripció a la finestra de la part dreta on hi ha incisa la data de 1611 a dins d’un medalló. L’altre finestra és completament llisa. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha una eixida descoberta que ocupa tota l’amplada de la façana i que està protegida pr un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit per una capa d’estuc o enlluït de calç de color ocre que deixa entreveure únicament els marcs de les portes, llinda i ampits en pedra picada. </span></span></span></p> | 08237-67 | Carrer del Pont núm. 64 | <p><span><span><span>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” . </span></span></span></p> | 42.1010026,2.2194770 | 435461 | 4661285 | 1677 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-20230608104230.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica parcel·la de finca gremial entre mitgeres amb unes característiques molt pròpies de les cases comuns desenvolupades a partir del segle XVII i sobretot XVIII fruit de la puixança econòmica de la vila i l’aparició de les classes artesanes i fortes similituds a altres finques de l carrer del Pont i també carrer Església . Aquesta finca es situaria fora de muralles en un sector o raval desenvolupat al costat del carrer que procedent del pont accediria a l’interior de la vila per mitjà del portal del pont situat on hi ha les finques núm. 51, 53 i 56 respectivament. Aquest raval acolliria ferreries, estables i altres tallers relacionats amb el pas el camí ral. Molt a prop hi hauria el denominat “mal pas” o pas dolent er accedir al pont. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94679 | Casa carrer del Pont, 57-59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-57-59 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVI-XIX | La casa núm. 55 i 57 que és al que mira al carrer de Sant Josep fa temps que està abandonada amb les obertures paredades, la coberta en mal estat i els revestiments de la façana en part despresos. Precisament la façana que mira al carrer de Sant Josep i que coincideix amb el passatge de sota les vies del tren és la que presenta un estat de conservació més deplorable amb importants capes d'humitat. L'antic callerot entre les finques 57 i 59 del carrer del Pont esta paredat i actualment és un passatge interior entre les cases. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic i urbà format per tres finques (La núm. 55, 57 i 59) unificades en dos grans volums i separats per un callissot o callerot central, avui paredat i utilitzat com a passatge interior de les cases. El cos que mira al carrer de Sant Josep consta de dues crugies situades a diferent nivell i compostes per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al carrer del Pont. Presenta un major predomini del massís respecte el buit amb una composició més aviat ordenada i geomètrica. L'accés es fa per mitjà d'una porta coronada per un arc de mig punt de perfil rebaixat en maó ceràmic i al seu damunt i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars que emmarquen una balconera central situada damunt de la porta i amb el balcó de ferro forjat de barrots simples de secció circular i passamà recte i situada a pla de la façana. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color ocre. La façana que mira al callerot té un predomini del massís respecte el buit i amb una composició d'una sola finestra oberta a nivell del primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i disposats de forma aleatòria al llarg del mur de la façana. Únicament són en pedra picada les cantonades i els bastiments de les obertures que s'alternen amb maons ceràmics. La façana que mira al passatge de sota les vies del tren també té un predomini del massís respecte el buit i en ella s'hi obre un finestra de reduïdes dimensions de pedra picada amb els bastiments també de pedra, llinda recta i ampit bisellat. aquesta façana presenta diversos nivells, ja que originàriament eren dues finques entre mitgeres i assentades aprofitament el desnivell del terreny. La part més baixa i tocant amb el carrer de Sant Josep és la que guarda més el caràcter originari de les parcel·les entre mitgeres i formada per una planta baixa i un pis amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana del darrere seguint el mateix ordre que la façana que mira al carrer del Pont. En quant a la composició de les obertures hi ha dues obertures a la planta baixa i dues més al primer pis amb els bastiments de pedra picada i l'ampit bisellat. El parament no és visible ja que esta revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç que en dificulta la visió de la seva fàbrica que possiblement és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i units amb argamassa de calç. Entre aquesta finca i la núm. 59 de nova construcció encara es conserva l'antic passatge o callissot de separació entre les cases i utilitzat com a hort i jardí</p> | 08237-68 | Carrer del Pont núm. 55, 57-59 | <p>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa no ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” .aquesta casa podria ser identificada amb la que s'esmenta com a 'mal pas' degut a la proximitat al Ter i estar situada a la part inferior del carrer del Pont.</p> | 42.1008952,2.2195171 | 435465 | 4661274 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-20230608104321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-img20230228111351.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat el seu estat de deixadesa i abandó conserva encara els trets bàsics i característics de les cases gremials de Sant Quirze desenvolupades als afores de la muralla entre el pont i el portal del pont. Es tracta de dues parcel·les 'gòtiques' de finques entre mitgeres unificades en una de sola però que conserven encara la volumetria i la disposició de les obertures originaries de les cases del 1600. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94686 | Estacions i parades del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacions-i-parades-del-via-crucis | <p>www. wikipèdia.org. viquipèdia o enciclopèdia lliure. Significat de Via-crucis</p> <p> </p> | XIX | Es conserven les parades de les diverses estacions al llarg del carrer del Pont i carrer de l'església marcades amb una placa acabada en forma de punxa i una creu inscrita al seu interior. es poden resseguir encara i gairebé totes les seves estacions ja que les façanes de les cases conserven encara les plaques d'aquests elements encastades a les seves façanes | <p>Conjunt de plaques al·lusives a les diverses estacions del Viacrucis de Sant Quirze encastades a les façanes de les diverses cases del carrer del Pont i carrer de l'Església. es conserven aquestes plaques al carrer del pont 20, al carrer del Pont 7 i també altres llocs</p> | 08237-75 | Al llarg del carrer del Pont de Sant Quirze i carrer de l'església que correspon amb el recorregut del Via Crucis que es celebra per setmana santa recordant el camí que va recorrer Jesús quan el van crucificar. | <p>El via crucis que significa 'camí de la creu de Jesús' és una practica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des de que va ser fet presoner fins a que va morir clavat a la creu i també la seva sepultura. Tradicionalment es rememora a les esglésies per quaresma i setmana santa però en molts pobles hi ha la tradició de fer-hi extensible als carrers del poble en processó i acompanyats de la imatge de Jesucrist clavat a la creu. Cadascuna de les parades on es narra un fet es denomina estació i n'hi han unes catorze. la primera és la condemna a mort de Jesús, la segona Jesús porta la creu al coll, la tercera Jesús cau primera vegada pel pes de la creu, la quarta Jesús troba la seva mare, la Verge Maria, la cinquena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la sisena santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la seva vera icona, la setena Jesús cau per segona vegada a terra, la vuitena Jesús consola les dones de Jerusalem, la novena Jesús cau per tercera vegada, la desena Jesús és despullat dels seus vestits, la onzena Jesús és clavat a la creu, la dotzena Jesús mor a la creu, la tretzena Jesús és davallat de la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. En el papat de Joan Pau II es va crear un nou via crucis que afegia escenes del nou testament. Així doncs la primera estació era la pregaria a l'hort de Getsemaní, la segona Jesús és arrestat, la tercera Jesús és condemnat per Senedrí, la quarta Sant Pere nega a Jesús, la cinquena Jesús és condemnat a mort per Pilat, la sisena Jesús és flagel·lat i coronat amb una corona d'espines, la setena Jesús carrega a la creu, la vuitena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la novena Jesús consola a les dones de Jerusalem, la desen Jesús és clavat a la creu, la onzena Jesús promet el paradís al lladre bo, la dotzena Jesús parla amb Joan i Maria, la tretzena Jesús mor a la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. </p> | 42.1004045,2.2229926 | 435751 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94686-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Elements que formen part de l'antiga processó que es representava el divendres sant al nucli antic de Sant Quirze per estendre la processó a la resta de feligresos que no cabien a l'interior de l'església i fer-ho extensible a tothom. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94687 | Creu del pedró de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-lesglesia | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local de Sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> | XIX | Element que es conserva en bon estat malgrat que les pedres de la coberta i part del pedestal estan esquerdats degut a la seva erosió. La creu de forja li convé una mica de repàs ja que està oxidada | <p>Creu de Pedró (o de Padró) situada a l'emplaçament de l'antic cementiri situat al voltant de l'església a la zona de la placeta que hi ha al seu davant. Es tracta d'un element de pedra de planta quadrada i format per tres elements bàsicament ben diferenciats. La base amb el pedestal on hi ha la creu en forma de pilastra, el suport de la mateixa amb una forma piramidal coronada per una bola que sosté el darrer element que es correspon amb la creu termenal. Tota l'estructura és de pedra calcaria picada i ben reballada. La base és en forma de sòcol amb un fris trenat que sosté la pilastra quadrangular flanquejada per semi pilastres de secció circular i un acabat en forma de cornisa amb un fris dentat que sosté la coberta, piramidal i que a la vegada serveix de suport a la creu. Aquesta coberta està coronada per una bola de pedra completament esfèrica que serveix de suport a la creu termenal o de padró de ferro forjat i amb una corona d'espines. </p> | 08237-76 | Placeta de l'Església | <p>Aquest element de cronologia dubtosa sembla que recorda el solar del vell cementiri situat davant la plaça de l'església. El seu origen podria ser baix medieval tot i que l'element que ens ha arribat als nostres dies correspon amb una reforma tardana portada a terme en el mateix moment que es va remodelar la façana de l'església, almenys en el que fa referència al pedestal ja que la tipologia escultòrica recorda molt al de la pica baptismal fet que la podríem vincular al segle XVIII o fins hi tot XIX ,ja que la configuració de la placeta actual es va fer el 1884 quan l'ajuntament va comprar l'antiga casa de Sant Sebastià de l'antic gremi de Paraires i aleshores propietat d'Antoni Espadaler per a enderrocar-la i donar ventilació a l'escola municipal que es situava al primer pis de l'ajuntament (Serrallonga Ob. cit. 1998). A més a més poc després Jeroni Guixà propietari de filatures Guixà a principi de 1900 havia reformat la façana de la seva casa que mirava davant de l'església i l'antiga rectoria ja feia temps que havia estat abandonada ja que el 1890 s'havia iniciat la construcció de la nova casa rectoral deixant l'antiga abandonada. Finalment l'antic cementiri ja havia estat traslladat el 1867 després de que Pasqual Madoz el descrivís com 'en nada ofende la salud pública' i s'edifiquen al paratge de la Rovirosa. Per tant totes aquestes reformes transformaren de forma notable l'entorn de l'església de Sant Quirze. Tot fa pensar que la creu del Pedró seria reconstruïda en aquest moment damunt d'una base més antiga i amb la fisonomia que ens ha arribat als nostres dies com a record de l'antic cementiri medieval.</p> | 42.1003523,2.2228752 | 435742 | 4661210 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94687-img20221108111620.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Element que recorda l'emplaçament de l'antic cementiri i sagrera de l'Església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94763 | Pallissa de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII-XX | Element restaurat i integrat al conjunt de la masia i respectant la majoria dels elements originals tot i que se n'ha refet la coberta i rejuntat les parets conservant la tipologia i fisonomia originals | <p>Construcció exempta a la masia de les Comes però vinculada a la mateixa. Presenta una planta rectangular amb dues crugies separades per murs de maçoneria i formades per una planta baixa i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana que s'orienta a migdia. Val a dir que el vessant est és més llarg que l'oest ja que cobreix un annex o allargament de la mateixa cap a aquesta part. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edificis hi ha major predomini del massís respecte el buit tenint les façanes completament cegues excepte la principal que és completament oberta ja que feia les funcions de magatzem i dipòsit de les bales de palla i tants sols l'únic element diferenciador són els forjats de fusta que la separen i que es sostenen al damunt de mènsules de pedra molt refetes. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i disposades en filades més aviat regulars i horitzontals.La coberta es sosté per mitja de grosses encavallades de fusta que sostenen les bigues i les llates de la coberta que formen un important voladís. La resta de façanes estan arrebossades amb ciment pòrtland gris i amb un acabat remolinat. </p> | 08237-104 | Mas de les Comes | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1072188,2.2283855 | 436204 | 4661969 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110651.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta pallissa malgrat estigui molt restaurada guarda certes similituds amb la pallissa de L'illa ja que la composició arquitectònica és molt similar amb les característiques pròpies de les construccions de muntanya. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94766 | Cementiri de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quirze | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo edidorial.</p> <p>AMQ: 'Històric'. AAQ. Llibre 8. Sessió del 26 d'abril de 1867.</p> | XIX | El conjunt arquitectònic del cementiri de Sant Quirze de Besora es troba en molt bon estat de conservació ja que actualment encara està en ús i en servei. Malgrat que s'hagin portat a terme algunes ampliacions recents, especialment a la banda de tramuntana que n'han desfigurat una mica la fisonomia original, el conjunt es manté de forma molt notable. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'edifici del cementiri de planta rectangular tancat darrere de murs amb la porta d'accés a la part de migdia coronada en arc de mig punt i protegida per una reixa de ferro forjat amb la data de 1868. Està emmarcada amb motius de volutes i amb la porta de dues fulles també de forja i dividida en tres registres ben diferents; un inferior completament massís, un d'intermig decorat amb volutes inscrites dins de rombes i un superior amb barrots de secció circular alternats per volutes. La porta està protegida per una coberta a dues vessants damunt d'una cornisa de maó ceràmic formada per dues filades de maó ceràmic i decoració en escacat i amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot l'aparell dels murs és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i col·locada en filades irregulars amb les cantonades i dovelles construïdes en pedra picada. Aquesta porta dona pas a un passatge cobert amb volta catalana de maó pla i a l'interior del pati o jardí del cementiri on els nínxols s'organitzen al seu voltant formant quatre crugies. Enfront seu hi ha la capella del cementiri decorada amb gust 'neoromànic' de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a a façana. Les dues obertures que hi ha corresponen amb la porta d'entrada i una finestra al seu damunt coronades en arc de mig punt i decorades per un guardapols exterior. Aquest element està enlluït amb morter de calç de color ocre amb les arestes i bastiments de les obertures fets en pedra picada.La resta de paraments estan revestits amb un morter de color rogenc. </p> <p> </p> | 08237-107 | Carretera de Vidrà. Núm. 31 | <p>D'aquest edifici n'hem trobat algunes referències a través de Joan Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit. P 85) on esmenta que l'ajuntament de Sant Quirze l'any 1867 inicia els tràmits per la construcció d'un nou cementiri que no estigui enganxat a la població (AMQ. Històric. AAQ, Llibre 8 sessió del 26 abril 1867) ja que segons Madoz. <em>en nada ofende a la salud pública'. </em>Josep Domingo Lluch, propietari de la fàbrica Domingo (Can Trinxet) farà donació d'uns terrenys a la 'Robirosa' i demana permís al bisbe de Vic. Atès que es tractava d'una obra molt costosa i segons esmenta Serallonga, l'ajuntament no tenia suficients recursos va haver de demanar donacions als veïns de Sant Quirze. Ara bé aquesta obra encara estarà un temps aturada ja que una epidèmica de còlera l'any 1885 afecta de forma greu el principat. A Sant Quirze arriba a l'agost però un temps abans i com a mesura preventiva, la 'junta de sanitat local' es reuneix per demanar desinfectants a tot el municipi incloent les cases grans, però la pesta arriba i malgrat que tants els metges de la vila com també el farmacèutic prenguin mesures per aïllar els contagiats de la resta d'habitants, mesura que resulta ser inútil ja que el còlera s'estén amb rapidesa i a la població segons uns gràfics publicats per Serrallonga en el seu llibre entre els anys 1985 a 1900 superen el centenar. Consta que les monges del convent del carrer dels Patis van col·laborar en les tasques d'aïllament. L'edifici es conclou el 1897, encara que a la reixa hi figuri la data de 1867.</p> | 42.1020258,2.2196547 | 435476 | 4661399 | 1867 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94766-202306301240450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94766-20230630124207.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cementiri que guarda moltes relacions amb el cementiri de Montesquiu, doncs van ser construïts en un mateix moment constructiu i amb una mateixa causa fet que provoca que siguin molt semblants tant l'un com l'altre | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94773 | Masia de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Masia que es troba en molt bon estat de conservació ja que encara actualment està habitada i els seus propietaris en tenen cura del seu manteniment , La coberta fa poc temps que ha estat reformada, fet que en garanteix la seva conservació i les parets han estat rejuntades i les obertures se n'han remodelat les fusteries. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la masia, els coberts annexos, l'era, la pallissa i tota l'àrea del jardí. Hem diferenciat alguns elements en diferents fitxes com és es el cas dels interiors, la pallissa i la capella. La resta estan descrits en aquesta fitxa. La casa pairal de grans dimensions està delimitada per un mur o baluard que la tanca completament i la separa dels coberts, quadres i estables situats en una cota lleugerament inferior ja que el conjunt es disposa formant terrasses i esglaonada al vessant sud del turó del castell de Montesquiu i al costat dret del torrent de la font de Mares. La casa pairal pròpiament dita és de planta rectangular amb sis crugies orientades en sentit nord-sud i amb dos cossos perfectament diferenciats i integrats a la seva fàbrica arquitectònica. Els murs de separació són de maçoneria e còdols de riu mal treballats i escairats i amb les divisions horitzontals fetes en forjats de fusta damunt de cavalls de fusta i també voltes de canó de tipus encofrat. Els paviments interiors són de maó ceràmic disposats de manera reticulada i plana. Es disposa en planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. A llevant hi té adossat el cos de la capella, de planta rectangular, una sola planta i coberta a dues vessants i a ponent altres construccions més tardanes.</p> <p>La composició de les façanes és geomètrica i ordenada i amb les obertures disposades de forma rítmica a cada planta especialment la façana sud que correspon amb la principal. Es disposa amb un predomini del buit respecte el massís ja que coincideix amb la zona de galeries. es disposa amb sèries de 8 arcs rebaixats escarsers a cada planta que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic que recolzen damunt de pilars de secció quadrada i baranes de ferro forjat amb barrots simples de secció circular i passamà recte. A la darrera planta hi ha 8 ulls de bou que estan protegits per la barbacana del voladís de la coberta formada pels caps de les bigues sobresortints amb les llates i plaques de rajoles ceràmiques a la part inferior. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades regulars amb les cantonades de pedra picada i els bastiments de les obertures fets en maó ceràmic. La façana de llevant està embeguda en part pel volum de la capella que ocupa la part de la casa i sobresortint únicament el cos de la galeria que es projecta uns metres al sud. Hi ha oberta la porta d'entrada principal coronada en arc rebaixat amb els bastiments i dovelles de pedra picada i amb la data de 1853 inscrita dins d'un medalló a la clau. Damunt seu i coincidint amb les dues plantes superiors s'obren dues balconeres coronades en rac rebaixat de maó ceràmic i barana de forja situada al pla de la façana i formada per barrots simples de secció circular i passamà recte. A les golfes hi ha oberts dos ulls de bou, un que coincideix amb el cos de les galeries i un darrer amb el volum dels habitatges. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular amb filades horitzontals, unides amb morter de calç. La coberta forma el mateix ràfec i voladís que la façana principal.</p> <p>La façana de tramuntana és pràcticament idèntica amb la façana de migdia amb la mateixa composició i distribució de les obertures al cos de la galeria amb una portalada a la planta en pedra picada, dues balconeres als dos primers pisos i un ull de bou a les golfes ja que pertanyen a un mateix període constructiu. En canvi i pel que fa al volum de l'edifici residencial és més heterogènia a,b tres finestres de maó ceràmic a la planta baixa, tes finestres més al primer pis, una de les quals és amb els bastiments i llinda de pedra picada corresponent a una fase més antiga, tres més a la planta segona i altres dues al sota teulada. L'aparell és irregular i amb tipologies diverses fruit de les diferents fases constructives, visibles en el seu aparell.</p> <p>La façana de tramuntana és la que té menys interès ja que està molt transformada i desfigurada amb les finestres obertes irregularment. </p> <p>L'accés a l'interior es realitza per dues portalades d'arc de mig punt obertes a l'interior de la galeria de la planta baixa i que seran descrits en una fitxa a part.</p> <p>A la part sud del recinte i amb una terrassa més baix hi ha els volums de les quadres i dels estables format per una nau rectangulars disposades en sentit perpendicular a la casa pairal amb una orientació nord-sud i formada per una sola planta amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal on hi ha obertes un seguit de portes a la planta baixa coronades en arc rebaixat de maó ceràmic i àmplies obertures al primer pis destinades a pallisses. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. Aquest àmbit amb unes funcions exclusivament agrícoles dona accés a una era pavimentada amb rajoles de maó ceràmic i tancada darrere un baluard de maçoneria i còdols de riu. A la part de llevant i de ponent hi ha el jardí de la casa al costat d'un segon pati on hi ha les pallisses i que comunica amb el torrent de la font de les mares. Aquest torrent és salvat per un pontarró d'un sol arc rebaixat amb les dovelles de maó ceràmic i aparell de maçoneria.</p> <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de primer ordre.</p> <p> </p> | 08237-114 | Casa de la Coromina | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1096566,2.2148084 | 435084 | 4662250 | 1842 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307112130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307112138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230110114140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307105216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307105211.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | La casa està molt restaurada i ben conservada. La fisonomia actual respon a la darrera restauració feta per la família Domingo que li donà un aspecte senyorial. Amb tot i analitzant els paraments de la façana oest podem endevinar com la masia ha anat creixent des de tramuntana a migdia afegint-hi un seguit de cossos i annexos. Així doncs encara podríem endevinar com la masia que va precedir a la gran reforma del 1854 tenia tes crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època moderna amb obertures de pedra picada obertes a les diferents façanes amb una planta rectangular, llinda de pedra i ampit bisellat i amb l'accés a migdia. El vestíbul actual amb el cos de la caixa de les escales al fons i portes coronades amb llindes a la planta baixa podríem ser testimonis d'aquesta construcció més antiga i amb forts paral·lels a Can Bruch de la plaça Major,6 dit també 'les Comes'. No hem trobat altres restes mes antigues, malgrat l'origen medieval de la finca. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94779 | Pont del camí ral del castell de Montesquiu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-ral-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol. 1. Diputació de Barcelona.</p> | XIX | Encara en ús serveis per al pas del trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de l'estació de Sant Quirze i de la Coromina | <p>Es tracta d'un petit pontarró de tres ulls construït damunt del torrent de la Font de Mares al costat de la finca de la Coromina. L'aparell constructiu és de pedra mal treballada i desbastada, unida amb morter de calç i disposada en filades irregulars. Cada ull fa una amplada de llum d'uns 1,5 metres aproximadament. L'amplada és la d'un camí de carro. Actualment encara fa la funció de sostenir el camí que puja al castell de Montesquiu venint des de l'estació de Sant Quirze. Ha estat reparat nombroses vegades. </p> | 08237-120 | Damunt del Torren de la font de les Mares | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1106619,2.2167894 | 435249 | 4662360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112452.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element encara en ús per al trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de la Verneda. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94782 | Pou de la cabana del molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cabana-del-moli-de-can-domenech | <p>https:// www.consorcidelter.cat>rutes>instal·laciins>molí de can Domènech</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>cases de pages>casa nova de la foradada. Santa maria de Besora</p> | XVIII | Element molt restaurat pels seus propietaris afegint-hi una biga de fusta amb una corriola i una galleda per a la recollida de l'aigua. Està encara en ús i en bon estat amb les parets de còdols rejuntades amb ciment pòrtland. | <p>Pou situat a la part sud-est de la cabana de Can Domènech al costat del camí o pista forestal que va al molí de can Domènech o de Pladecers dins el terme Municipal de Santa Maria de Besora. Té una planta circular d'uns 2,5 metres de diàmetre amb les parets construïdes amb maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb ciment pòrtland i col·locats en filades regulars i horitzontals. Al damunt hi ha l'estructura de fusta que sosté la politja amb les cordes per extreure l'aigua del seu interior. Es troba en molt bon estat dins el jardí que envolta la pallissa de Can Domènech</p> | 08237-123 | Cabana del molí de can Domènech | <p>No hem trobat massa documentació referent al molí de la Foradada dit també de Can Domenech o de Pladecers. La casa de pagès del davant dita de la Foradada es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior . El 1806 es reforma i deixa de funcionar el 1975. Aleshores és adquirit pels actuals propietaris, que el van reformant com a habitatge. Encara que conserven la maquinària i la turbina que es poden visitar esporàdicament. Segons la tipologia constructiva de la pallissa sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIX o fins hi tot de principi del segle XX. </p> | 42.1002534,2.2329792 | 436577 | 4661192 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94782-img20230228115848.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de caire més aviat ornamental més que no pas funcional situat al jardí del voltant de la pallissa. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94785 | Masia de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Conjunt arquitectònic que es conserva en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat conservi les parets amb la fàbrica original, presenta la coberta refeta i els forjats interiors en força mal estat. Tot i així la casa és habitada de forma parcial. Hi manca electricitat i l'aigua és extreta d'un pou. | <p>Masia de planta rectangular situada al vessant sud de la serra de la Cogulera just a la riba dreta del torrent de l'Illa. Consta d'una edificació disposada en terrasses i composta per la casa, els coberts annexos, el pou, la pallissa i els vestigis de la casa vella inventariades totes tres, en fitxes a part. La casa consta de tres crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca amb planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant. La divisió interna dels forjats és a base de sostres empostissats de fusta i les divisions verticals són amb murs de maçoneria. Es conserva de forma regular. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a llevant i migdia. La façana principal es compon d'una porta d'entrada construïda amb blocs de pedra calcària als bastiments i coronada per una llinda amb la data de 1868 incisa i al seu damunt una finestra rectangular amb els bastiments i llinda de fusta i l'ampit de pedra i bisellat. A cada costat hi ha altres obertures destacant una finestra amb els bastiments de maó ceràmic i els vestigis d'una segona paredada coronada en arc de mig punt a la part sud i una petita espitllera a la part nord. A la darrera planta i sota la teulada hi han quatre finestres més, dues d'elles i situades a la crugia central amb llinda de pedra, una tercera amb els bastiments de maó ceràmic i una darrera de paredada. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues i cavalls de fusta. L'aparell de la façana és heterogeni fruit de les diverses reparacions. Així doncs tindríem un cos central construït amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i aleatòries, un afegit a migdia amb obra de maçoneria barrejada amb fragments de maó a trenca junt i una darrera a tramuntana amb maçoneria a la planta baixa i tàpia amb revestiment de guix i calç. La façana de migdia la qual ens coincideix amb el pinyó de la coberta presenta una distribució de les obertures molt aleatòria amb tres finestres rectangulars a la planta baixa, dues al primer pis que tenen els bastiments i llinda de pedra picada i dues més al sota teulada. L'aparell de la façana és heterogeni ja que hi han parts construïdes amb fàbrica de maçoneria, parts amb fàbrica de tàpia i parts amb maó ceràmic i tàpia. La façana oest està parcialment embeguda per un cobert o annex que es disposa en sentit perpendicular a la façana i que deixa entreveure dues obertures de la plata sota teulada així com també l'aparell constructiu del tres cossos de la casa que és molt divers. Finalment la façana nord està disposada aprofitant el desnivell del terreny natural i tant sols sobresurt part del primer pis i el sota coberta. És practicament cega i tant sols hi ha oberta una porta i una finestra. L'interior està dividit amb tes crugies amb el paviment de la planta baixa format per lloses de pedra. S'organitza amb un vestíbul on hi ha l'escala d'accés al primer pis i dues quadres i estables situats a cada costat. L'escala que condueix al primer pis és de pedra i dona pas a la sala, cuina i menjador així com també a les habitacions. </p> <p>La casa hi té adossat a ponent un cos perpendicular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i destinat a quadres i pallisses. A la part de llevant hi ha un segon cos de mida quadrangular amb coberta a un sol vessant i possiblement corresponent al forn de pa. </p> <p>A la,part de llevant hi ha un edifici aïllat de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb la façana orientada a migdia completament oberta ja que era emprada com a pallissa i assecador. La fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. L'accés es practica per ponent mitjançant una porta oberta al primer pis.</p> <p> </p> | 08237-124 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945643,2.2375637 | 436950 | 4660556 | 1859 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228123110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122558.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'aparell de la casa s'hi observen tres parts ben diferenciades corresponents als recreixements que ha patit al llarg de la història. Per una part trobaríem un cos inicial que correspondria amb l'embrió de la casa a la part més propera al camí i amb aparell de tapia de factura molt antiga i que amb el temps va anar sent ampliat en sentit nord afegint noves crugies i també una coberta nova que va ser sobrealçada. sembla que aqeust cos primerenc d'origen baix-medieval i modern estaria format per una PB+ 1pis i coberta a dues vessants i que amb el temps va ser sobrealçat amb una nova planta i afegint-hi unes golfes. També es va reformar la cantonada sud-est la qual es deuria esfondrar i va ser refeta amb fàbrica de maçoneria i maó ceràmic. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94787 | Pou de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lilla | <p>RAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIX | Pou encara en ús que conserva les parets en un estat de conservació més o menys acceptable. Les parets del cos del pou estan pendents de rejuntar i la coberta que el protegeix requereix algunes reparacions ja que té les teules extretes i les bigues en mal estat. Encara està en ús per abastir la masia. | <p>El pou es situa a la part est de la masia al costat de l'era i darrere de l'edifici exempt de la pallissa. Consta d'una construcció de planta més aviat quadrangular coberta amb teulada a un sol vessant i coberta de teula ceràmica damunt de bigues i llates de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. A sota de la boca del pou hi ha una gran llosa de pedra picada amb la data de 1860 corresponent amb la seva construcció, una vegada la masia va haver estat engrandida. El pou pròpiament dit és de planta quadrada d'uns 100 metres d'amplada amb les parets de maçoneria i còdols de riu i amb una profunditat considerable. Encara està en ús. Conserva part de les politges i del mecanisme d'extracció de l'aigua. </p> | 08237-125 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945390,2.2377241 | 436963 | 4660554 | 1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122044.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou que guarda moltes similituds amb altres pous com el de la masia de les Comes, el del primer Racó o de la Cúbia, el de la masia de les Illes, del Bufí i els que hi ha a l'interior del nucli antic de Sant Quirze de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94795 | Pallissa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XVII-XVIII | Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació | <p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p> | 08237-127 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0947644,2.2380379 | 436990 | 4660578 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades. | 94 | 47 | 1.3 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94798 | Pou de la Cúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cubia | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVII | Pou que es manté ne bon estat tot i que pel sol fet que la masia de la Cúbia està abandonada, aquest element està envoltat de vegetació malgrat encara estigui cobert amb una teulada de teula ceràmica damunt de bigues de fusta. Les parets de maçoneria es troben en bon estat. La porta està tancada per una reixa i malla metàl·lica | <p>Pou denominat també del primer racó fent al·lusió als terrenys d'acampada que es localitzen en aquest lloc. Es troba situat en una petita depressió que hi ha al costat de les ruïnes de l'antiga casa de la Cúbia (el Solà) i a costa del camí d'accés en una petita zona de camps de pastura. El pou consta d'una construcció de planta circular realitzat amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars amb restes de revestiment de calç exterior. Té la boca orientada a sud formada per una obertura amb els muntants de pedra picada i llinda de fusta que sosté la coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Encara conserva els seients de pedra picada per col·locar les galledes de l'aigua extreta del seu interior. També conserva la politja i part del mecanisme. El pou està tancat per una reixa de malla de color verd que el protegeix de possibles caigudes tenint en compte que es troba situat a dins d'una àrea d'acampada juvenil. El conjunt es conserva en un estat més aviat acceptable tot i que generalment és cobert de vegetació</p> | 08237-130 | Casa de la Cúbia S/N | <p>Pou que va lligat a la veïna casa de la Cubia (El Solà). Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p> | 42.0987498,2.2483322 | 437845 | 4661014 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112300.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou de característiques similars al veí de l'Illa, de les Illes de la casa de les Comes, del Bufí i molts altres que hi ha al municipi de Sant Quirze. Per les característiques formals sembla que pertany al segle XVII o XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94812 | Pou de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-illes | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVI-XIX | Element que es conserva en bon estat ja que fa pocs anys que se li ha reformat la teulada i aquest fet en garanteix la seva preservació. També s'ha reformat l'obertura per a accedir-hi subsituïnt la llinda de fusta original per una de nova que sosté la coberta. Les parets conserven l'aparell original. | <p>Es traca d'un pou situat al davant de la casa de les Illes en un camp que es denomina amb el mateix nom. es tracta d'un element de planta circular amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. La boca està oberta a migdia i té part de les parets fets amb maó ceràmic i coronat per una llinda de fusta. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de bigues i llates de fusta. El pou de amb un diàmetre d'uns 1'5 metres té una destacable profunditat. Costa que els veïns de cases properes hi anaven a buscar l'aigua</p> | 08237-143 | Casa de les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0911907,2.2339395 | 436647 | 4660185 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-img20230331113120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-55-1-pou-illes.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element relacionat amb la construcció de la casa de les Illes i per tant datat possiblement de la mateixa cronologia. Presenta forces similituds amb els pous de les cases de Can Pericas, de l'Illa, del racó de la Cúbia, de les Comes i altres que hi ha a dins del nucli antic de Sant Quirze de Besora. Ha estat datat de mitjans del segle XVII o principi del XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94849 | Cases de la carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-carretera-de-berga | XIX | Conjunt d'edificis que ha estat molt restaurat i reformat en els darrers anys afegint cossos i annexos però mantenint el caràcter original de les finques. Les cobertes estan en bon estat i les façanes també. Algunes d'elles s'utilitzen com a segones residències. | <p>Conjunt de dos edificis conservats a la zona dels quatre cantons. a la part nord de la carretera de Berga i amb façanes al carrer de la Diputació. Es tracta de dues construccions aïllades. la primera d'elles corespon amb una clàssica parcel·la rectangular de finca aïllada i amb façanes als quatre vents formada per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. En quant a la composició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la majoria de les obertures es situen al primer pis. La planta baixa és completament cega, llavat d'una petita porta oberta a la façana de llevant i coronada per un arc adovellat de perfil rebaixat i amb les dovelles disposades a plec de llibre.A la planta primera s'hi obren dues finestres quadrades de nova factura a migdia i dues més a ponent coronades per arcs de maó ceràmic de perfil rebaixat que donen pas a un terrat. La planta segona hi té obertes quatre finestres obertes a llevant amb els bastiments de maó ceràmic coincidint amb el pinyó de la coberta. La coberta és de teula damunt bigues de formigó que fan voladís. Tot l'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i aleatòries llevat dels bastiments de les obertures que són de maó ceràmic i les cantonades de pedra picada. Hi te adossats cossos i annexos més tardans a llevant i ponent sense desfigurar el caràcter original de la casa. L'altre parcel·la també rectangular i també aïllada es compon de PB+ 1p+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud-oest. La composició de les façanes hi ha predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una porta d'entrada i principal construïda en maó ceràmic i coronada per un arc rebaixat, tres finestres de la mateixa factura al primer pis i dues grans eixides coronades per arcs rebaixats de maó damunt impostes o cornises a la sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Tant sols són en pera picada les cantonades ja que les obertures són de maó, La façana lateral que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té obertes tres petites finestres rectangulars, una a cada planta. Es tracta de dues finques molt ben restaurades i conservades.</p> | 08237-157 | Carretera de Berga s/n | <p>No hem trobat referències documentals a aquestes dues construccions que segons sembla i per l'aparell constructiu van ser construïdes al llarg del segle XIX coincidint amb la urbanització dels quatre catons. Tot i així hom pensa que ja existien d'abans i van quedar integrades en els nous eixamples.</p> | 42.1001160,2.2157527 | 435152 | 4661190 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110140.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ca | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94883 | Pou Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-bufi | <p>SERRALLONGA UQRUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>VILASECA DAVID, PRAT, A; 2018 Masos rònecs del Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. 'Cuaderno de liqudaciones y amillaramiento' Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | XVIII | S'utilitza com a pou d'extracció d'aigua de l'antiga casa del Bufí i avui amb un ús agrícola | <p>Es tracta d'un pou situat en uns camps que hi ha a sota de la Gasolinera Sant Quirze, antiga casa del Bufí i al costat d'una perera. L'antiga construcció encara s'utilitza avui i està refeta o reconstruïda amb obra ceràmica de maons units amb ciment pòrtland i coberta de fibrociment. L'accés és mitjançant una porta metàl·lica.</p> | 08237-184 | A la zona del Bufí a sota de la Gasolinera | <p>Les poques referències que hem trobat d'aquest pou corresponen al llibre de David Vilaseca i Antoni Prat sobre els 'masos rònecs del Bisaura, vidranès i alta conca del riu Ges' i publicat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Segons s'esmenta en aquest llibre <em>La casa estava situada al peu de l'amtiga N152 a la cara nord del túnel de Sant Quirze, i molta gent la recorda encara. Antigament, però la carretera passava més amunt , i res pertorbava la tramquil·litat d'aquesta pagesia. Sota la casa, que estava més aviat orientada cap al cantó de llevant , hi havia els quintans, que arribaven fins a la via del tren i fins a tocar del riu Ter. També hi havia un pou, al costat d'una perera, que als últims anys funcionava amb una bomba elèctrica, i pel cantó de gregal hi havia la font del Bufí a tocar del pont del tren...'</em></p> <p>La casa que surt esmentada al padró de finques de 1862 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de sant Quirze de Besora' del 1862 a la inscripció núm. 50 a nom de Domingo Garriga i Josep Lluic especifica que entre altres finques a banda de la Coromina hi havia el bufí <em>'Por otra llamada el Bufí nº1 </em>amb un valor de 105,33 cèntims. (AMQ. carpeta 1016) Abans però la finca havia pertangut a Francesc Fossas que el 1840 havia comprat l'aprofitament dels fruits d'un seguit de masos entre ells el mas Bufí el 25 de febrer de 1840 (Serrallonga. Urquidi, Josep; 1998 p-63). També hem trobat referències a la inscripció 145 del mateix padró de finques a nom de Joan Tenes on entre altres finques hi havia ' <em>posesión llamada el Bofí situada en el monte del mismo nombre de la propiedad y que cultiva de su cuenta'</em>. Sembla ser que aquesta casa va desaparèixer el 1999 quan es va construir o ampliar la C-17 actual en format d'autovia. </p> | 42.0960361,2.2242875 | 435854 | 4660731 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94883-223-2-pou-bufi.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou encara en ús i funcionament en uns camps a la zona del Bufí | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94562 | Elements del carrer del Pont , 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-carrer-del-pont-20 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XI-XIV- XVIII | La façana es conserva en bon estat ja que ha estat repintada fa pocs anys. L'interior de la planta baixa està pendent d'obrar però conserva el forn, el pou, les voltes del celler i els elements d'origen medieval i del parcel·lari original de Sant Quirze. | <p>Casa entre mitgeres situada al sud de la finca núm. 22 del carrer del Pont fent mitgera amb aquesta i també amb les edificacions modernes que miren a la Plaça de l'ômnium Cultural. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior dona al carrer dels Patis. Consta d'una parcel·la rectangular característica de les finques entre mitgeres o 'parcel·la gòtica' de dues crugies amb un pati a la part del darrere i composta mitjançant una PB+ 2 Pisos i coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada al carrer del Pont. La composició de la façana és geomètrica, ordenada i amb un predomini del massís respecte el buit. Presenta pocs elements d'interès. A la planta baixa s'obren tres obertures; una porta coronada per un arc escarser de perfil rebaixat a la part esquerra i d'accés a l'obrador, la porta d'entrada als habitatges situada a la part central i coronada també per un arc rebaixat i amb la part dreta una finestra de grans dimensions que ocupa l'emplaçament d'una porta d'accés també a l'obrador. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dos balconeres coronades en arc rebaixat amb els balcons sobresortint del pla de la façana, amb una llosana de maó ceràmic disposada en degradació i sostinguda per dos permòdols també de maó ceràmic i amb la barana de ferro forjat de barrots tornejats i pasamà recte. Emmarquen una finestra de petites dimensions utilitzada com a ventilació de l'escala. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha tres obertures més situades al damunt de les del pis proincipal i formades per dues balconeres amb barana tornejada de ferro forjat que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Corona la façana un ràfec o cornisa composta per tres filades de maó pla. Aquesta cornisa sosté la coberta.</p> <p>La façana està revestida per una capa de pintura de color ocre que en fa dificil veure'n el seu aparell original. L'interior de la planta baixa està dividida en dues crugies i cal destacar el forn de pa de grans dimensions amb una cúpula formada per maons ceràmics i restes de maons refractaris i amb la boca de ferro forjat on hi ha l'inscripció de 'Talleres Solé' i al seu costat l'accés al pati de la part del darrere. Aquest espai que mira al carrer dels patis està ocupat pels vestigis de dues voltes de canó d'arc de mig punt amb les dovelles disposades a plec de llibre i formades per còdols de riu, units amb argamassa de calç seguint una orientació est-oest i separades per un mur mitger. Val adir que la volta de l'esquerra està tallada per un pou construït tardanament i el qual s'ha diferenciat en una fitxa específica. La façana del darrere de la casa es amb aparell de còdols de riu, maons ceràmics reforçats per bigues de fusta verticals a partir del primer pis seguint la tècnica de les parets d'entramat i tàpia. </p> | 08237-52 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006404,2.2217408 | 435648 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20230228110335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117114013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113811.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa manté encara dos elements que mereixen ser documentats i protegits com ara l'antic forn de pa del poble i les restes de les voltes de pedra d'arc de mig punt del pati del darrere que coincideixen amb l'emplaçament de les antigues parcel·les gòtiques disposades en forma més aviat concèntrica en l'eix carrer església, carrer pont, carrer dels Patis i carrer o plaça de la font del Mestre i dibuixant una forma més aviat ametllada que ens fa pensar en un origen molt remot o antiga sagrera vinculada amb l'església de Sant Quirze. Si aquesta teoria fós certa les voltes conservades al pati d'aquesta finca correspondrien amb els elements més antics de Sant Quirze i amb u origen alt medieval de mitjans del segle XI i XII que amb els temps van ser integrats en les parcel·les de les cases gremials desenvolupades en l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça Major) i carrer del Pont. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94569 | Pou d'aigua al carrer del Pont, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-al-carrer-del-pont-20 | <p>ERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV-XVIII | Element en força mal estat situat al pati de la part del darrere de la finca. Conserva encara dues alçades amb la coberta a iun sol vessant amb algunes de les teules trencades, les bigues mig podrides i amb fortes pèrdues del morter de calç i amb despreniments de pedres. | <p>Es tracta d'un pou conservat a la part del darrere de la finca a la zona del pati descobert. Es situa a prop de la mitgera de les cases situades a la banda sud amb una planta circular, aparell de còdols de riu, units amb morter de calç i una finestra a nivell de la planta baixa per a poder recollir l'aigua del seu interior. Aquesta finestra està feta amb muntants de pedra picada mal desbastada, units amb morter de calç i llinda de fusta. El pou presenta un segon nivell construït amb aparell de maçoneria i calç de còdols de riu disposats de forma aleatòria i morter de calç i amb una segona obertura situada a l'alçada del segon pis amb els muntants de maó ceràmic disposats a 'sardinell'. La coberta és d'un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquest sobre alçament del pou es recolza damunt dels vestigis de les antigues voltes de pedra. L'aigua de l'eqüífer es troba a uns 4 metres per sota de la cota actual.</p> | 08237-53 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006902,2.2218067 | 435654 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113802.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels pocs pous que es conserven a dins del nulci urbà de Sant Quirze. Aquest pou a més té diversos afegits i sobre alçaments degut a que per poder-se abastir d'aigua corrent a la planta segona va caldre alçar-lo uns metres i obrir-hi una segona obertura. L'estat de conservació és regulars i caldria consolidar-lo. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94753 | Antic molí de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p> | XIII-XVIII | Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil | <p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p> | 08237-94 | Desembocadura del canal de Can Guixà | <p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p> | 42.0969673,2.2281640 | 436175 | 4660831 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94756 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-4 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>https://www. wikipèdia.org</p> <p> </p> | XIV-XVIII | Es conserva la creu de ferro damunt d'un pedestal de pedra que sembla haver estat fet recentment | <p>Creu situada a la zona del Pedró al costat de la font homònima i del camí veïnal d'accés a Can Baldiri. La creu està clavada damunt d'un pedestal de pedra picada completament llis amb una planta rectangular i coronat per una cornisa i imposta bisellada que sosté la creu termenal. Aquest pedestal que correspon amb el vestigi més antic de la creu té una alçaria d'uns 100 cm. i ha estat refet amb algunes reparacions de ciment pòrtland. La creu termenal és de ferro forjat, de secció plana i amb els quadre braços acabats amb volutes decoratives i amb els braços ornamentats. No hi ha cap inscripció.</p> <p> </p> <p> </p> | 08237-97 | A la zona del Pedró. Ctra BV-5257. PK. 1,5 | <p>Creu de possible origen medieval com a termenal que es col·locava a les entrades i les sortides de les poblacions per marcar el terme municipal i el límits de la seva jurisdicció. Aquest tipus de creus també es trobava moltes vegades al costat de camins, com seria el cas del camí de santa Maria de Besora, dit de les Comes. Sembla ser que aquesta creu va ser reformada en temps moderns i de la creu històrica tat sols es conserva el pedestal i la imposta. </p> | 42.1042325,2.2283814 | 436200 | 4661637 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120352.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Adossada a la creu hi ha un placa commemorativa on s'hi exposa la següent inscripciö:BRAÇOS EN CREU DAMUNT LA PIA FUSTA ,SENYOR EMPAREU LA CLOSA I EL SEMBRATDONEU EL VERD EXACTE AL NOSTRE PRATI MESUREU LA TRAMUNTANA JUSTAQUE EIXUGUI L'HERBA I NO EXPOLSI EL BLATCARLES FAGES DE CLIMENTSAquesta placa fa En concret fa referència a la processó de les cuques on es sortia de l'església i es pujava a la creu del Padró. Aquesta processó que es feia un cop a l'any tenia l'objectiu de que els camps estiguessin en bones condicions i lliures de (cuques) i aquests versos fan al·lusió a la creu del Pedró en un dels seus viatges al Bisaura. Escriptor empordan`s, natural de Figueres el 1902 va morir el 1968. Al llarg de la seva vida va publicar obres en poesia, prosa, teatre, narrativa i periodisme i va crear personatges com a El Sabater d'Ordis al·ludint a Eugeni D'Ors, el Quixot de Cervantes i molts altres. Va col·laborar estretament amb Dalí del qui en va obtenir il·lustracions per als seus escrits com ara 'les Bruixes de Llers'. 'Balades del sabater d'Ordis'...Consta que Dalí i Fages van treballar plegats en 'el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí' i en l'homenatge de la ciutat de Figueres el 1962, fages hi va posar versos i Dalí dibuixos. Com a obra també cal destacar el Crist de la Tramuntana fet per Dalí i homenatjant al poeta. Josep Pla en la seva obra completa, hi dedica una bona part del volum 38 a Fages parlant de 'escrits empordanesos a Fages de Climent. En quant a la prosa destaca la seva obra de 'Ciment' i fins la publicació de les seves 'memòries a la recerca de mi mateix' i els 'seus difunts inèdites' per part de del filòleg vigatà Narcís Garolera corresponia amb una de les poques obres conegudes. Arran d'aquest treball coneixem més termes de la vida personal i biografia d'aquest autor i és possible que es localitzés el fragment de prosa al·ludint a al creu del Pedró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94760 | Mas les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-comes-0 | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> <p> </p> | XIII-XIX | La masia ha estat restaurada no fa masses anys i presenta un molt bon estat de conservació amb les parets repicades i rejuntades, els interiors reformats, les cobertes refetes i els sostres canviats i conservant tots els elements originals. Amb tot algunes obertures com les finestres de sota la teulada a la façana principal, de la planta baixa...han estat eixamplades i modificades. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la masia propiamanent dita amb les pallisses, un pou i un seguit d'annexos. La pallissa està separada de la casa pairal per mitjà d'una era. La masia o casa pairal consta d'una planta més aviat rectangular i dividida en tres crugies i dos cossos. Consta de planta baixa,un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a tres vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta,avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i on hi ha la porta d'entrada. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i val a dir que moltes de les obertures han estat transformades com a resultat de la darrera intervenció feta el 1984. La façana principal que mira a ponent presneta un predomini del massís respecte el buit. Ho trobem a la planta baixa la porta d'entrada situada al cos de més a tramuntana i formada per una obertura rectangular amb els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i coronada per una llinda de pedra on hi ha inncisa la data de 1797 separada en sèries de dues xifres per mitjà d'una creu, també incisa. Encara hi ha una pintura en magrana on hi ha representat el Nº10. Al costat esquerra hi ha un finestra de petites dimensions i al seu damunt una balconera amb balcó de barana de forja d amb els barrots de secció circular alternats per volutes amb el passamà recte i la balconera coronada amb llinda de pedra la qual ha estat reconstruïda. Al costat seu hi ha una finestra rectangular allindada amb els marcs bisellats i l'ampit de pedra que sembla correspondre a l'obra original. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha sèries de dues finestres bessones també de pedra i allindades que semblen correspondre amb una reconstrucció moderna. Corona la façana un ràfec de dues filades de teula ceràmica i maó pla. L'aparell de la façana és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i col·locats en filades irregulars , unides amb morter de calç, avui pòrtland i amb les cantonades de pedra picada. El segon cos situat a migdia consta de dues crugies separades per murs de maçoneria i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha oberta una porta de grans dimensions allindada en fusta, dues finestres rectangulars amb els bastiments ampits i llindes de pedra a la planta primera i de les quals una ha estat convertida en balconera amb el balcó sobresortint molt poc del pla de la façana i amb la barana de forja amb els barrots de secció en espiral, passamà recte i altrenat per volutes decoratives. La darrera planta està formada per una eixida coberta que ocupa tota l'amplada de la crugia i que esta separada per pilars de pedra que sostenen l'embigat d ela coberta. Part de la façana està protegida per un ràfec o barbacana format pel voladís de la coberta sostinguda per bigues i llates de fusta. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i filades irregulars amb les cantonades de pedra picada. La façana de migdia té un predomini del massís respecte el buit ja que la planta baixa és completament massissa mentre que el primer pis hi ha tres finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites de la façana principal amb els bastiments i llinda de pedra picada i convertides en balconeres totes tres i amb la central eixamplada i reconstruïda. La planta sota coberta està ocupada per l'eixida que trobàvem a la façana principal a la bada sud-oest i dues finestres rectangulars reconstruïdes a la resta. Tal i com passava amb la façana principal , aquesta façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues i llates de fusta. La fàbrica constructiva també és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats amb les cantonades de pedra picada. La façana est i coincidint amb un dels costats llargs de la masia ha estat molt transformada en la darrera restauració. Les obertures es distribueixen d'una manera més aleatòria i desordenada. Es diferencien els dos cossos en que es compòn la masia, el de més a tramuntana està molt mutilat ja que hi ha obertes quatre obertures a la planta primera i sis més a la planta sota teulada .totes elles de factura moderna intentant imitar la pedra i protegides per porxades de fusta i teula. El segon volum està menys transformat i encara conserva les tres finestres originals a la planta primera amb esl bastiments, ampits i llinda de pedra i tres més al sota teulada que corresponen amb eixamplaments de les originals. Aquesta també està protegida per una barbacana de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. La darrera façana o façana nord que coincideix amb el pinyó de la coberta està distribuïda mitjançant dues finestres rectangulars a al planta primera i dues més al sota teulada. L'aparell és de maçoneria i la façana està protegit per un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. pla. Al volum de migdia sobresurt del pla de la coberta un cos o llanternó que il·lumina la caixa d'escala i que està coronat amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica i il·luminada per sèries de dues finetsres d'arc de mig punt a cada façana. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-101 | Diisemiinat de les Comes | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1069946,2.2287968 | 436238 | 4661943 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110839.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Correspon amb una de les poques masies del terme municipal de Sant Quirze que més bé es conserven. Ha esta restaurada recentment amb una forma curosa que ha sabut respectar els elements antic i originals i diferenciant els nous amb pedra de diferent color i mida. Algues obertures han estat eixamplades amb la mateixa pedra i seguint els criteris de l'obra original de manera que no desentonen. La casa està habitada. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94765 | Vestigis de la torre del Turó de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p> | XIV-XIX | A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau. | <p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p> | 08237-106 | Turó de la Torre | <p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p> | 42.1021324,2.2225330 | 435715 | 4661408 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94767 | Creu termenal del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-termenal-del-cementiri | XIV-XIX | Li manca la part superior de la creu de pedra o ferro forjat i de la que tant sols hi ha el forat de l'encaix. | <p>Es tracta d'una creu de terme situada davant del cementiri de Sant Quirze de Besora i al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Sembla ser que antigament es situava al capdamunt del carrer de les Roques i al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria passant pel costat del recinte de les muralles. Consta d'un base de planta circular esglaonada mitjançant un esglaó de pedra picada i un sòcol també de pedra però amb un diàmetre més petit que sosté un fust (arbre) octogonal que sosté la llanterna. Aquest element correspon amb la part que sustentaria la creu, avui desapareguda i de la que es conserva el forat o encaix. La decoració de la part de la llanterna és vegetal. Està construïda amb pedra picada buixardada. Sembla que ha estat molt restaurada o fins hi tot reconstruïda. </p> | 08237-108 | Carretera de Vidrà núm. 31 en uns terrenys que es coneixen com a 'Robirosa' | 42.1016771,2.2197851 | 435488 | 4661360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124033.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Sembla que aquesta creu originàriament estava situada al capdamunt del camí del carrer e les Roques i prop de la confluència del camí ral de Sant Quirze a Santa Maria. sembla ser que es tractava d'un camí que circumdava la muralla per darrere del carrer dels Patis i a través del carrer de les Roques ascendia en aquest punt | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94797 | Vestigis de la casa de la Cúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-casa-de-la-cubia | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Ruïnes de la masia denominada la Cúbia emplaçada damunt d'un serrat que domina tota l'àrea d'acampada 'El Solà' i avui totalment abandonada. Les parets estan enrunades, cobertes de vegetació i amb el camí d'accés completament embrossat i cobert de bosc. El pany sud es pot identificar amb facilitat. Conta que la casa va ser abandonada a mitjans dels anys '50 del passat segle. En les diferents imatges aèries es veu com al 1956 encara conservava les cobertes de les seves teulades, però anys més tard ja surten les parets enrunades | <p>Antiga casa denominada també del Solà en relació a la família que hi havia habitat darrerament tot i que el seu nom originari és la Cúbia. Actualment el conjunt està completament enrunat i situat a dins dels terrenys d'acampada del Solà en concret molt a prop de la zona de la piscina que es coneix amb el sobrenom del 'primer racó'. Les restes de la masia es disposen al damunt d'un petit turó que domina la vall del torrent de la Cogulera. Actualment en resten algunes parets, especialment el mur sud i part de l'oest que delimiten una gran construcció de planta més aviat quadrangular amb diverses cugies corresponent amb la casa principal, l'espai de l'era de batre el gra i finalment la zona dels coberts i de les pallisses adossats al terreny natural. Pel que fa al mur de contenció que hauria sostingut la casa presenta un aparell de pedra pica més aviat mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades regulars i horitzontals. Encara conserva una alçada que oscil·la entre l'1,5 i 2 metres amb les cantonades de pera picada. Aquest mur que s'adossa a la roca natural conserva l'angle sud-oest i el nord-est amb aparells de les mateixes característiques. Damunt seu hi han els vestigis de la casa mig coberts de vegetació i de difícil identificació amb fàbrica de maçoneria i fragments de maó i teula a trenca junt. Encara es pot endevinar l'espai de l'antiga era de batre situat a la part del darrere i també dels antics coberts i de les quadres i pallisses situades a la part nord-oest amb vestigis de murs que dibuixen una planta rectangular, en part excavada a la roca i en part amb morts de maçoneria i amb la porta d'entrada i un pilar de pedra picada i el mur de tancament. Tot l'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars i horitzontals. L'accés es practica per l'antic camí que surt de la primera corba al costat del pou dit 'del primer racó' i pertanyent a la casa de la Cúbia i que discorre per la part est de la casa. Tot el conjunt es troba en estat de ruïna i cobert de vegetació</p> | 08237-129 | El Solà S/N. | <p>Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p> <p> </p> | 42.0985588,2.2479071 | 437810 | 4660993 | 1342 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115457.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Consultant els mapes topogràfics de l'Institut català de cartografia entre els anys 1945, 1954 podem veure com la casa encara estava dempeus i amb les cobertes al seu lloc configurant un conjunt format per la masia situada a la part est, l'era al mig i un cobert rectangular a ponent. En imatges posteriors, és a dir dels anys 1988 i 1995 es pot veure com ja hi manca la coberta però la majoria de les parets encara són altes i endevinant-se les dues crugies principals de la casa fetes amb murs de maçoneria i els afegits o ampliacions de llevant formant un edifici de grans dimensions. Per altra banda es pot veure l'àmbit de l'era i del cobert o pallissa exempta i ja completament enrunada. En imatges posteriors l'estructura de la casa desapareix completament i tant sols es pot veure el mur de contenció exterior que és l'element més visible actualment donant una aparença de 'castell o fortalesa' | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94800 | Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-dacces-de-la-cubia-al-bosquetell | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> | XIII-XX | Camí que s'ha recuperat pel Consell Comarcal de l'osona com a xarxa de senders locals | <p>Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la 'strata francisa' o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu </p> | 08237-132 | Casa de les Cúbies S/N | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.</p> | 42.0986921,2.2471525 | 437747 | 4661008 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314111906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314113230.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94807 | Molinot de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-de-lilla | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Masos rònecs. Bisaura, Vidranès i alta conca del Riu Ges. Centre d'estudis Torellonencs.</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>molins fariners</p> | XIII-XIV | Es conserva embegut per la vegetació. Només es visualitzen les empremtes de la resclosa de captació mentre que el casal moliner ha desaparegut completament. es troben dins la llera del torrent de l'Illa | <p>De les restes del denominat Molinot de l'Illa actualment en resten unes escasses i minses restes al final del curs del torrent de l'Illa i molt a prop de la desembocadura del Ter. De les restes que i ha encara visibles en cal destacar els vestigis d'una resclosa de pedra i calç situades a dins del curs del riu Illa, així com també les restes d'una canalització excavada al terra que segueix paral·lel al curs del riu. Segons David Vilaseca i Antoni Prat esmenten</p> <p><em>Les seves restes queden a la vora de la desembocadura d'aquest torrent amb el riu Ter, al límit dels termes de Sant Quirze i Orís per on passa avui una variant del denominat camí de Vora Ter (GR-210) al costat d'un petit camp i d'un bosc de pins que pertany a la casa de l'Illa. Dins el torrent, són visibles encara les restes d'un mur força gruixut que devia fer les funcions de presa, i al seu costat enmig dels arbres, e sveu tambñe una gran canalització excavada a terra que segueix en paral·lel al torrent fins que aquest descriu una corba a l'esquerra fins arribar al Ter. </em></p> <p>No hem trobat vestigis del casal moliner ni del Carcabà que possiblement es trobava al acabar el canal excavat a la roca<em> </em></p> | 08237-138 | Torrent de l'Illa | <p>No hem pogut trobar documentació referent a aquest antic molí el qual i molt possiblement tindria un origen medieval.és possible que hagués pertangut al petit veïnat de la zona del Solà i que hagués alimentat les cases de l'Illa, del Solà i de Can Carlos. de la mateixa manera que el mas de Romagos i el de Can Carlos van ser abandonats a la darreria de l'edat mitjana i possiblement no es van tornar a reconstruir degut al fort despoblament que la zona va patir en detriment de l'aparició de nous nuclis de població. </p> | 42.0914733,2.2372520 | 436921 | 4660214 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121411.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una excavació arqueològica en aquest indret per tal de documentar els vestigis del casal moliner, del carcabà i d'altres restes d'aquesta construcció. També caldria netejar la llera del riu per posar al descobert les restes de la resclosa i del canal que alimentaria el molí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94811 | Les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes-1 | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XIV-XVI | Edifici que malgrat que estigui deshabitat conserva en bon estat les parets del perímetre i la coberta ja que fa pocs anys que ha estat reformada mantenint l'esquema i estructura bàsica de bigues de fusta que sostenen una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. A les fusteries els cal un repàs i també a les parets exteriors de la façana. S'utilitza com a magatzem agrícola | <p>Es tracta d'una masia situada al vessant sud del nucli de Sant Quirze, ala riba dreta del riu Ter en un indret on genera un meandre. La casa es troba damunt dels camps de les Illes on hi trobem el pou i on hi passa el camí d'accés a la central homònima, dita de Can Pericas.</p> <p>Es tracta d'una construcció aïllada de dues crugies i assentada aprofitant el desnivell del terreny natural. Consta de planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit llevat de la façana principal que és on es concentren el major nombre de les obertures. Les divisions internes són amb sostres empostissats de fusta damunt de bigues transversals i les divisions interiors amb murs de maçoneria.</p> <p>En quant a la composició de les seves façanes presenta una distribució de les obertures un xic desordenada. Així doncs a la façana principal hi trobem la porta d'entrada o principal formada per una obertura coronada amb llinda de fusta amb les bastiments de fusta i un arc de descàrrega de còdols al seu damunt i dues finestres al seu costat pertanyents a les quadres i estables. Atès que la masia aprofita el desnivell del terreny natural hi existeix una planta semi soterrània que està ventilada per una finestra també amb llinda de fusta i on hi ha adossat un volum quadrangular, possiblement destinat al forn de pa. A la planta primera hi ha obertes quatre finestres més també amb els bastiments de fusta i de les quals, la que hi ha damunt de la porta d'entrada està parcialment paredada ja que origin`pariament tenia la mateixa amplada tal i com es pot veure amb els muntants de pedra.Aquestes obertures també estan coronades per arcs rebaixats de descàrrega i val a dir que tenen algunes reparacions amb maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivelll de les golfes s'obren quatre finestres rectangulars allargassades separades per pilars que sostenen el voladís de la barbacana de la teulada sostinguda per bigues i cavalls de fusta.</p> <p>L'aparell constructiu és de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades més ben treballades. La façana oest que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té adossat un volum quadrangular cobert amb teulada a un sol vessant a la planta baixa i dues obertures a la planta pis i golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i s'aprecien els encaixos de biga a la planta segona corresponents amb un cos desaparegut. La façana est és completament cega llevat d'una porta paredada a nivell de planta baixa coronada per un arc de descàrega de mig punt i a la nord hi té obertes tant sols obertures a la darrera planta. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-142 | Les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0915390,2.2341681 | 436667 | 4660224 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331115015.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa que manté en bon estat els trets bàsics de la masia originaria. Així i analitzant els seus paraments podem arribar a dir que l'estructura que ens ha arribat als nostres dies correspon amb la mateixa del moment en que es va bastir ja que no s'hi observen ampliacions i engrandiments. La prova la tenim que no hi ha cap obertura que sigui amb els bastiments i la llinda de pedra picada sinó que són de fusta amb la qual cosa permetria recular la seva cronologia fins el 1500 i 1600. De fet la seva tipologia ens recorda més a les masies de les zones de muntanya que no pas de les que hi ha al terme municipal de Sant Quirze i entorns. Les úniques reformes visibles corresponen amb un canvi d'aparell visible a la planta sota teulada de la façana est donant a entendre que va ser erigida més tard | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94889 | Barri de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhostal-nou | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XV-XIX | Antic nucli urbà fora muralles a manera de raval desenvolupat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll i que ha quedat fossilitzat dins de la trama urbanística actual com a record del passat. | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic format per un conjunt de cases i de l'antic hostal que denomina al barri i que té origen en el mateix. El conjunt es disposa a l'extrem nord-oest del nucli urbà o part nova 'l'altra banda' i s'articula a l'entorn de dos carrers i una placeta. Es tracta d'un carrer paral·lel a la C-17z que es desvia de la mateixa per accedir al barri on hi ha la placeta dominada per l'antic hostal i un carrer perpendicular delimitat pel torrent de cal Pere ferrer i que servia com a punt d'inici del camí que travessava el pont damunt del Ter i accedia al nucli antic i també a la Verneda i Santa Maria de Besora. La traça d'aquest carrer coincidiria amb l'actual carrer de Mestre Quer que arribaria als quatre cantons i creuaria el ter. Aquest nucli o raval es desenvoluparia al costat de l'antic camí com a serveis d'hostal i ferratge i provisió de queviures dels mercaders, traginers i marxants. Existien altres ravals com el del carrer Besora i també entre el pont el portal del Pont al nucli antic. El conjunt de cases i edificis del barri, a banda de l'antic hostal (barri hostal nou,5) corresponen a les característiques parcel·les gòtiques de finques entre mitgeres de planta rectangular i compostes de Planta baixa destinats a obradors i estables, un primer pis amb una o dues habitacions i cuina i unes golfes. A la part del darrere hi havia un pati descobert emprat com a horta que degut a la proximitat al riu en derivaven l'aigua per al reg. Aquest tipus de finca correspondria amb les núm. 2, 3 i 7 del barri La coberta era a dues vessants de teula ceràmica àrab i les obertures estaven realitzades amb els bastiments de pedra picada amb les llindes inscrites amb rosetes i la data de construcció o reforma. Altres cases contenien dues crugies amb les mateixes característiques (Núm. 4) i finalment les més grans en tenien tres (núm.1). Un capítol a part en seria l'hostal nou de tres crugies seguint els exemples clàssics de les les masies del segle XVI i XVII i amb grans portalades coronades per arcs adovellats d'àmplies dovelles de mitjans del segle XV i principi del XVI amb similituds a les finques núm. 1 i 3 de la Plaça Major, núm. 7 del carrer Església o núm. 6 de la Plaça Major. </p> | 08237-190 | C/Hostal Nou | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carperta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> <p>Referent a les parcel·les dels entorns tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i llimitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em> ' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029091,2.2147245 | 435070 | 4661501 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de certa rellevància que cal mantenir i preservar ja que forma part de la història i desenvolupament urbanístic de Sant Quirze de Besora situat a l'altra banda del riu i creat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll on després de passar per la Costa Cogulera els traginers paraven a reposar en aquest hostal abans de re-emprendre el camí o desviar-se cap a Sant Maria de Besora, Vidrà o anar cap al Solà i Boscatell pel collet del mateix nom. El seu origen seria baix medieval tenint una forta puixança els segles XVII i XVIII. Fins que no es va portar a terme la construcció de la carretera el punt principal de parada va ser aquest hostal i raval annex. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94891 | Camí de Santa Maria de Besora (camí de les Comes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-besora-cami-de-les-comes | <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> | XII-XIX | Camí en bon estat ja que s'utilitza com a camí veïnal de les cases de les Comes i també de la casa de can Garsa a Santa Maria de Besora per continuar seguint la traça de la carretera BV-5227. | <p>Es tracta d'un camí que parteix de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i sortint per l'antic portal de Besora passaria per la zona d'hortes i pel carrer de Besora, s'enfilaria paral·lel al torrent de la vinya per travessar-lo i continuar pujant fins a la creu del Pedró. En aquest punt hi confluiria un ramal del mateix camí que sortiria pel costat del carrer del pont i Pont de Sant Quirze pel carrer de les Roques fins arribar al cementiri de Sant Quirze, antigament creu termenal i seguint paral·lel a la carretera BV.5227 passaria pel costat de la masia de la Vinya, font homònima fins a retrobar el camí de Besora principal a la creu del Padró. Aquest ramal del carrer de les Roques s'utilitzaria com a variant del camí que des de l'Hostal-Nou creuaria el Ter pel pont de Sant Quirze i d'allí o bé entraria a la vila pel raval del pont i portal homònim o bé es dirigiria a Santa Maria de Besora per la costa del carrer de les Roques fins a retrobar amb el camí de Besora que partiria del portal del mateix nom situat darrere l'església. De la Creu del Padró el camí continuaria fins a la casa de les Comes per la pista actual per passar de llarg de la mateixa i dirigir-se a Can Garsa o bé al pla dels Arcers i seguint en part la traça de la carretera de Santa Maria de Besora i en part alguns camins veïnals arribaria a aquest municipi i població per continuar fins a Vidrà. No es conserven traces dels antics empedrats ni tampoc d'algun element que en faci al·lusió a part de les creus termenals i del padró.</p> | 08237-192 | Camí de les Comes | <p>Documentat des d'època medieval com a principal accés a Santa Maria de Besora no n'hem pogut trobar masses referències a banda d'alguns amillaraments del padró de finques de 1862 on es fa referència als camins i també a les finques. sembla que va ser utilitzat com a via secundària per accedir a Santa Maria de Besora. </p> | 42.1084432,2.2288526 | 436244 | 4662104 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230630120352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122412.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que segueix la mateixa traça que la carretera BV-5227 així com els camins veïnals de les Comes i Can Garça. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94892 | Camí de Torelló i Vidrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torello-i-vidra | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | XII-XIX | Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada, de l'Illa i Solà. En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra prop de la colònia del Borgunyà (Torelló). | <p>Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada i de l'Illa i de Solà.vAl veïnat de la Foradada (TM. de Santa Maria de Besora) trobaríem un ramal d'un camí que seguiria la traça del GR-3 paral·lel al curs del riu i enfilant-se per les obagues de la serra de la Cogulera arribaria al Boscatell. El camí principal però del veïnat de la Foradada continuaria fins a sota de la masia de l'Illa per la riba esquerra del Ter En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra. En aquest tram el camí és bastant bo i coincidiria amb el ramal esquerra de la Strata Ceretana descrit pel comte de Darnius. Val a dir que després de passar per la masia de l'Illa el camí es troba el congost de la Cogulera i d'aquest punt en parteix un camí més costerut que mena a Torelló pel coll de les Gargantes a través de l'estret pas del riu Illa i enfilar-se per la vessant obaga de la serra del mateix nom on trobem l'antiga masia de Romagós i uns planells arribaríem al coll de les Gargantes a sota el Puig de Juí i més enllà al coll de Bosquetell al TM. de Vidrà. Hem trobat vestigis d'aquest camí prop de la masia de Romagós amb traces del seu antic empedrat. Al collet de Boscatell (TM.de Vidrà) hi trobem el PR-C-45 que parteix de Torelló. També hi arribaria el camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. Ja al coll de Boscatell el camí es podia derivar cap al santuari de Bellmunt (PR-c-45) on es trobava amb el GR-151 o camí d'Oliba fent al·lusió al camí que l'abat Oliba va utilitzar per connectar les valls Ripolleses amb el Bisaura i Osona o bé continuar cap a Vidrà pel mateix GR-3 que al mateix coll es transforma en el camí d'Oliba</p> | 08237-193 | GR-3 i GR-210 | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta. </p> | 42.0974582,2.2280786 | 436169 | 4660885 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314112851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314111906.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camins que en part segueixen la traça del GR-3, GR-210 o PR-C-45 essent utilitzats com a itineraris pel PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt. Algunes parts com serien l'obaga de la serra de Bellmunt o a sota el coll de les Gargantes o la mateixa vall del Solà s'han conservat alguns vestigis d'aquests camins amb restes del seu empedrat original, murs de contenció, és el cas del camí que es troba a prop de l'antic mas de Romagòs o també al costat de la casa antiga de la Cúbia al Solà on els moderns camins, pistes i senders no els han afectat i han pogut romandre com a vestigis del passat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94515 | Les Comes o Can Bruc Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-o-can-bruc-placa-major-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Apèndix II i apèndix III</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016. Inscripcions 25 i 26</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions compost per una planta més aviat rectangular de tres crugies i format per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. es tracta d'una casa erigida a l'angle sud-est de la plaça que sobresurt de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 del carrer de Torelló i avui enderrocades i substituïdes per un nou paviment. Aquesta casa del tipus senyorial té l'aparença d'una casa pairal o masia situada a dins dels murs de la vila, malgrat que no ho sigui fet que li dona unes característiques i trets molt comuns. La casa està adossada a la finca núm. 4 de la plaça Major per la banda de tramuntana i amb una altre construcció o masia annexa a llevant. Per tant només té visibles dues façanes; la principal orientada a sud i la de ponent que mira a la Plaça. Al seu costat hi ha altres edificacions com ara coberts i pallisses annexos a la masia principal i tancats darrere d'un baluard de pedra i còdols de riu que la separa de la resta de construccions del nucli antic.</p> <p>La façana principal presenta una distribució de les obertures molt ordenada seguint els esquemes clàssics de les masies de la plana de Vic datades de mitjans del 1500 o 1600. La planta baixa dividida en tres crugies s'organitza mitjançant un arc de perfil rebaixat situat a la part central amb els muntants de pedra picada de perfil bisellat, l'arc adovellat també bisellat i amb la data de 1796 incisa en la seva clau. A cada costat i flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades també de pedra picada que il·luminen el vestíbul. A la part esquerra de la façana i situada en aquest nivell hi ha una finestra de pedra coronada per un arc de quatre lòbuls picat a la mateixa pedra que forma la llinda que corona la finestra i en la que hi ha inscrita una roseta també de pedra de tradició gòtica. damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt de tipus rebaixat que descansen damunt una imposta bisellada i que tenen la barana de ferro forjat amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Al costat esquerra i damunt de la finestra d'influència medieval de la planta baixa hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda de pedra amb els muntants de pedra i ampit bisellat i en el que presenta un acabat conopial. Hi té incisa la data de 1761 a sota d'una roseta. Damunt seu i coincidint amb la planta segona es disposa també una galeria de tres arcs de mig punta damunt de pilastres de secció quadrada que acaben amb impostes i cornises bisellades de pedra i arcs rebaixats. i també d'una finestra rectangular sense cap tipus de decoració. Cal destacar que els tancaments de les finestres i galeria d'aquesta planta és mitjançant persianes de llibret. L'aparell de la façana està completament revestit per un estucat de color terrós on hi ha dibuixat un falç carreuat. La façana està coronada per una àmplia barbacana formada per voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. La façana que mira a la plaça Major té un predomini del massís respecte el buit i es compon de quatre finestres rectangulars en planta baixa de les quals una és amb els muntants de pedra picada, cinc més al primer pis de les que en cal destacar dues que estan coronades per un arc de tradició gòtica buidat a la llinda que corona la finestra i que emmarca una roseta central. Damunt seu i coincidint amb el segon pis hi ha quatre finestres més. Tal i com succeïa amb la façana principal, aquesta façana està protegida per un notable ràfec format per la barbacana de la teulada a base de bigues de fusta i cavalls. també està revestida per un estucat de color terrós que simula un falç carreuat. tant sols deixa a la vista les cantonades i els bastiments i emmarcaments de les obertures que són en pedra picada. La resta de façanes no presenten cap mena d'interès degut a que estan integrades a les finques de la plaça Major i també a un cos adossat a llevant que acull la caixa d'escala i que està revestit pel mateix tipus d'estucat de color rosat. </p> | 08237-30 | Plaça Major núm. 6 | <p>Referent a la casa de can Bruch hauríem de buscar els seus orígens a la fi de l'edat mitjana i principi de l'era moderna en un moment en que la vila de Sant Quirze de Besora es veu afavorida pel comerç puixant de menestrals, paraires i teixidors de la llana i edifiquen les seves cases ne l'eix desenvolupat entre el portal de Torelló i el portal del Pont ens els carrers del Pont, Carrer de l'església, carrer dels Patis, carrer de la Plaça i Plaça Major. Entre les famílies que s'enriqueixen amb aquest comerç i segons Joan Serrallonga (Serrallonga Urquidi, J; 1998) especifica que hi havia els Rierola, els Tenas, els Bruch, els Comas i molts altres. En el cas dels Bruch a mitjans del segle XV van erigir la seva casa pairal al lloc on trobem l'edifici actual que rep el nom de 'Les Comes' en relació als darrers propietaris. </p> <p>Hem trobat referències al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica a la inscripció núm. 26 a nom de Pedro Bruch i després a Teresa Català</p> <p><em>Posesión nombrada den Bruch situada cerca del camino de Torelló de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p>Té un conjunt de terres amb un valor de 6662,62 lliures. La mateixa inscripció afegeix les finques urbanes</p> <p><em>Por una casa con su huerto adjacente a la Plaza nº5 </em>amb un valor de 340 lliures, <em>Por otro idem i idem en el nº 6 i por otro idem en el número 6 del carrer Torelló huerto de 9 partiones </em>i amb un valor de 160 lliures. En total el valor de les finques i terrenys de conreu rústic era de 6462, 52, de les finques urbanes de 580 i del valor pecuniari de 175.</p> <p>Cal a dir que la finca va passar a Teresa català on s'hi afegeixen 550 lliures de riquesa rústica de Josep Guixà i després hi ha escrit que les terres passen a Josep Pujol Miró procedents de la finca de les Comes i de la que també en rep el nom.</p> <p>Val a dir que en el mateix padró de finques hi ha esment de terres dels Bruch a la inscripció núm. 25 a nom de Magdalena Bruch la qual posseeix una finca al carrer dels Patis núm. 11.</p> | 42.0999101,2.2233207 | 435778 | 4661161 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120242.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa de grans dimensions que es conserva en ple nucli antic i que té com origen la part més propera a la plaça i amb uns trets i reminiscències encara medievals, però amb una forta ampliació a la part de llevant de mitjans del segle XVIII. La part originaria estava composta per una sola crugia de PB+ 2 pp i coberta amb finestres al primer i segon pis així com també en planta baixa amb trets gòtics. Aquest tipus d'obertura també la trobem a la finca núm. 34 del carrer del Pont. Cap al segle XVIII i degut a la puixança econòmica de la família Bruch la casa es va ampliar a llevant i també a tramuntana annexionant dues crugies més i convertint-la en la clàssica masia (casa senyorial) de tres cossos amb coberta a tres vessants. Abans de la reforma del carrer Torelló hi havia un portal coronat per un arc de mig punt adovellat que donava accés al recinte just on ara hi ha una moderna porta d'entrada. | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94303 | Elements de mobiliari, talles i decoració de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-mobiliari-talles-i-decoracio-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> | XII-XIX | Es conserven exposats a l'interior de l'església en les diferents capelles i naus laterals. | <p>Es tracta d'un conjunt d'elements mobles que hi ha exposats a l'interior de l'església de Sant Quirze de Besora en les diferents capelles i naus laterals. En cal destacar la immaculada Concepció, la talla de Sant Sebastià , diversos crucifixos, elements d'orfebreria conservats a l'interior de la sagristia com ara calzes, patenes... quadres i pintures conservats al presbiteri narrant la vida dels sants màrtirs; Sant Quirze i Santa Julita, algunes talles de fusta i guix de la Mare de Déu, entre altres. Cal destacar la presència de restes de pintures murals al damunt del presbiteri amb decoració de tipus barroc. </p> | 08237-11 | Església de Sant Quirze de Besora | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallonga (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1003797,2.2230961 | 435760 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-20230630095122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110103606.jpg | Física | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Abans de la Guerra civil hi havia un notable retaule barroc al presbiteri que va ser completament destruït arran de l'incendi que devastà el seu interior. Arran d'aquest afer es va perdre gairebé tot el mobiliari litúrgic i religiós llevat de les teles esmentades i els objectes exposats. El retaule abraçava tota l'alçada de la nau i estava profusament decorat. | 94|96|98|99|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94681 | Casa del Carrer de les Roques, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVII | Finca integrada a la núm. 3 del carrer de les Roques a mans dun mateix propietari i restaurada seguint el mateix criteri que la núm. 3 del mateix carrer. | <p>Petita casa i parcel·la entre mitgeres situada entre la finca núm. 3 del carrer de les Roques i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta de la clàssica parcel·la 'gòtica' de casa entre mitgeres formada per una planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, i u primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de les Roques. Les divisions horitzontals són amb forjats i sostres empostissats de fusta i les verticals en parets de maçoneria. La composició de la façana és molt simple i senzilla amb un predomini del massís respecte el buit amb una porta oberta a la planta baixa de tipus rectangular coronada per una llinda de fusta, avui arrebossada i una finestra de pedra picada amb els bastiments llinda i ampit de pedra situada a la planta primera. damunt seu hi ha la barbacana de la coberta formada pel voladís de la mateixa teulada. L'aparell està completament revestit per una capa de morter de calç i pòrtland que deixa a la vista els muntants i cantonades de les obertures en pedra picada. L'aparell constructiu sembla que seria maçoneria de còdols de riu i possiblement també parets de tàpia. La finca està embeguda per la núm. 3 del mateix carrer i a mans d'un mateix propietari.</p> <p> </p> | 08237-70 | Carrer de les Roques núm 2 (embegut per la finca núm. 3) | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedeia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pe r l'anterior formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca </p> | 42.1010873,2.2191661 | 435436 | 4661295 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94681-20230608104429.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Es tracta de la característica casa gremial d'origen baix medieval i amb continuïtat en època moderna quan va ser reformada. Segons la seva tipologia constructiva guarda notables relacions amb les cases enderrocades del carrer Torelló i també les que encara resten amb els núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. Sembla que la casa dataria de mitjans del 1500. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94851 | La Rovira Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-vella | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Pla Especial i catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fixa núm. 7</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016. Inscripció nº61.</p> | XIV-XVIII | Masia que ha estat molt transformada en els darrers anys canviant la coberta, arrebossant les façanes i també les fusteries. Està habitada i el seu estat de conservació és excel.lent. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular compost de PB+ 1PP cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Consta de dues crugies separades per forjats de bigues de formigó. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució que és molt regular fruit de la darrera intervenció que l'ha desfigurat completament. La façana principal s'orienta a migdia i es distribueix mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa i dues més al primer pis. La façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta conté una porta de garatge a la planta baixa i una finestra rectangular al primer pis i a la part de ponent se li annexiona un cos rectangular cobert amb teulada a una sola vessant. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa de ciments pòrtland de color gris. L'edifici s'utilitza com a segona residència. </p> <p>Situat uns metres a llevant hi ha l'estructura d'un cobert o pallissa de planta rectangulars sostingut per pilars de maó ceràmic i coberta de fibrociment. Possiblement aprofita l'emplaçament d'una pallissa més antiga.</p> | 08237-159 | La Rovira | <p><span><span><span><span><span>Masia construïda anteriorment al segle XIV, i reformada posteriorment a mitjans del segle XX; rehabilitació en la qual es va reformar tant l'aspecte interior com l'exterior de la masia, i fet que fa que quedin pocs elements de la masia original del segle XIV. Actualment consta de un sol habitatge tot i que no està habitat. referent a la documentació hem trobat algunes referències a aquesta masia al 'manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862' en concret a la inscripció núm. 61 a nom de Mariano Espadaler en el que especifica '<em>Poir otra idem (casa) de la misma heredad llamada la Rovira nº4' </em> amb un valor de 42,66 lliures. </span></span></span></span></span></p> | 42.1035161,2.2068036 | 434415 | 4661574 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94851-la-rovira-vella.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa guarda pocs elements originals ja que la façana ha estat arrebossada recentment emmascarant la majoria dels elements originals. No obstant això encara manté les obertures de la façana de migdia a la seva posició i també forma. No s'ha pogut accedir al seu interior | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94903 | Fons documental del castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J;1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XI-XIX | A l'arxiu comarcal de Ripoll en molt bones condicions de conservació i gaudint de les infraestructures del mateix | <p>Conjunt documental que es pot dividir en dues grans faccions.Per una banda el que es considera l'arxiu històric o arxiu del castell de Montesquiu, ACM que es caracteritza per estar perfectament classificat i per l'altre els fons privats de les família Juncadella que fa referència a les seves propietats. Comporta un ventall cronològic que va del segle XI al XIX i correspon amb uns dels fons arxivístics més importants del país de les famílies baronials de Besora i Montesquiu.</p> <p>Els documents estan ordenats en carpetes i agrupats en set subtítols: Besora, Montesquiu, Catllar, Sora i Saderra juntament amb un altre grup que exposa Esglésies i un altre que hi posa 'varis'. Les carpetes estan subdividides en dossiers numerats on a la portada hi ha una relació dels documents que contenen ordenats cronològicament.</p> <p>A banda l'arxiu compta amb dos volums molt gruixuts en els que hi apareixen un per un la totalitat dels documents ressenyats, classificats a sota un munt de subgrups que responen a topònims i antropònims de les famílies que han posseït el castell. La importància depèn del tema que es vulgui escollir. Cal destacar un seguit de pergamins i papers que tenen un especial interès i en els que cal destacar la petició de l'abadessa Emma de Sant Joan va fer al bisbe Gotmar d'una església situada a la riba dreta del Ter datada del 898 i a la que fa al·lusió a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Besora. Amb tot al lloc on hauria de posar-hi 'Quirici' hi ha un forat amb la qual cosa no deixa de ser una hipòtesi molt fiable.</p> <p>Un altre document seria un capbreu de 1342 i un altre del segle XVIII. El capbreu de 1342 és un pergamí de grans dimensions anterior a la pesta negra. El segon és en format de llibre i hi ha una descripció minuciosa i un reconeixement que fa cada veí al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Hi ha descripció de cases, horts, carrers i places de Sant Quirze. Aquest document ens ha servit per saber quants paraires hi havia, els noms i cognoms de cadascun d'ells, les famílies, els bens que posseïa....</p> <p>També hi ha contractes d'obres i inventaris. La majoria dels inventaris estan recollits per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' i hi ha un gran nombre d'inventaris del castell, contractes d'obres....</p> | 08237-204 | Arxiu Comarcal de Ripoll. Raval de l'Hospital, 4, 17500 Ripoll, Girona | 42.1002603,2.2226873 | 435726 | 4661200 | 898-1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu de gran importància per conèixer la vida de la vila de Sant Quirze, Montesquiu amb un capbreu que cal analitzar a fons i contrastar amb les referències recollides en cada casa del nucli antic i exposat en aquest treball per complementar tota la informació recollida i fer així un complet document de catàleg, inventari que a part de ser una eina per a la protecció i preservació del patrimoni sigui un recull exhaustiu de la documentació històrica de cada indret fitxat | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94350 | Restes de muralla i torres als horts de darrere l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-muralla-i-torres-als-horts-de-darrere-lesglesia | <p>LADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIII, XIV i XIX | Aquest conjunt es troba amb un important estat de deixadesa. | <p>Conjunt de vestigis i torres de les muralles que haurien tancat la vila de Sant Quirze per la part de llevant del darrere de l'església. Sembla que el recinte tancaria pel darrere de les cases enderrocades del carrer Torelló i la casa de cal Bruch (número 6 del carrer Torelló) seguint una alineació que passaria pels horts del darrere de les finques núm. 2, 3 i 4 de la Plaça Major, la vella rectoria, la capella de Sant Sebastià (avui capella fonda), la capçalera de l'església de Sant Quirze i es dirigiria per la part del darrere dels horts de la rectoria i del carrer dels Patis amb un portal d'entrada situat al costat de la paret nord de l'església. El tram que va de la casa de Cal Bruch (plaça Major 6) a l'església i que coincideix amb la part del darrere de les cases 2, 3 i 4 de la mateixa Plaça és la que es conserva en més bon estat. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres de llarg aproximadament que sosté els horts que hi ha al darrere de les cases de la Plaça Major i amb una alçada d'uns 3 a 4 metres. Està construït amb aparell de pedra de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Aquest tram està reforçat per dues torres o bestorres quadrangulars. La primera d'elles i situada molt a prop de la finca núm.6 de la Plaça Major correspon amb una estructura de planta quadrada la qual conserva en bon estat la base i part del primer pis. Consta d'una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Conserva dues espitlleres a la planta baixa tant a la façana est com a la nord. Les altres dues no es poden veure ja que estan integrades a les finques veïnes. La part superior està sobrealçada amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb una coberta de fibro-ciment a un sol vessant. La següent torre es situaria coincidint amb la capçalera de la capella fonda (antiga capella de Sant Sebastià) unida a l'església parroquial. De la mateixa manera que la torre anterior consta d'una planta baixa i un primer pis conservat amb dues espitlleres a la planta inferior de la mateixa factura que les documentades a la torre anterior, aparell de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb morter de calç i amb les cantonades fetes de pedra picada. Es conserva la façana sud embeguda dins d'altres construccions posteriors i part de la façana est. la part superior ha estat sobrealçada de manera que també ho ha estat la part nord allargant-la amb les dimensions de la capçalera de la capella fonda (antiga de Sant Sebastià) ja que va ser utilitzada com a tal.</p> | 08237-18 | C/ Església núm.6 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifré el Pelós va donar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al Monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren dintre muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2234214 | 435786 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120753.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les muralles de Sant Quirze corresponen a un patrimoni desconegut per la major part de la població,. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94510 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-17 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XIV-XIX | <p>Conjunt urbà de notable importància i situat al cor del nucli antic. Té una planta més aviat trapezoïdal allargassada i limitada pels carrers de Torelló a la part de migdia, el carrer de la plaça que connecta amb el carrer del pont per mitjà de la denominada 'placeta' a la cruïlla amb els carrers de l'església a la banda de tramuntana. La banda nord és més amplia que la sud i acull l'antiga casa del Comú o ajuntament. A la part nord-est hi ha un carrer que connecta amb el carrer de l'església i la placeta de davant de la mateixa. Es tracta d'una reforma urbanística portada a terme el 1952 arrel dels enderrocs de l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià situada al costat de la casa del comú i formant un estret callerot que connectava la plaça amb el carrer de l'església. Al costat de la finca núm. 2 encara n'hi havia una altra, la número 3 que també va ser enderrocada amb motiu de les mateixes reformes urbanístiques i que unificava el conjunt de l'església i de la plaça en una sola unitat urbanística. tant sols hi havia una mica de gaia (pati) que separava l'edifici religiós de la resta de les edificacions. Les edificacions que envolten la plaça. a banda de la casa del comú que conserva encara uns trets més aviat monumentals protagonitzats per la llotja o porxada d'arcs de mig punt de la planta baixa o les finques núm. 2, 5, 11, 12, 13, 14 i que estan descrites en fitxes a part, la resta d'habitatges corresponen a les clàssiques i típiques construccions gremials entre mitgeres compostes per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a cada costat de la plaça i amb la part del darrere que mira a les hortes i ales muralles. Cal destacar que algunes finques 9, 2, 4, 6 i 8 situades a la part de més a migdia encara conserven el parcel·lari original amb la casa separada de la muralla per un pas de ronda i emprat com a hortes. A més a mes aquestes cases, encara que molt reformades responen a cases humils de gremis i teixidors i organitzades seguint les pautes de les característiques parcel·les gòtiques amb un origen clarament medieval. Per contra les número 2, 3, 5, 11, 12, 13 i 14 pertanyien a la noblesa (baró de Santa Coloma) i també a les famílies més representatives i estan compostes per un nombre major de pisos i també de crugies.</p> <p>Val a dir que la plaça segueix una traça urbanística desenvolupada pel pas del camí ral que partia de Vic i es dirigia a Ripoll passant per la vila de Sant Quirze assentada al marge esquerra del riu Ter i connectada amb el camí principal per mitjà d'un pont de tres ulls (actual pont de Sant Quirze). El mateix pont també unia amb el nucli de Montesquiu, el casal homònim i els nuclis de Santa Maria de Besora i Vidrà. A més a més venia delimitada pel riu ter, el torrent de la Foradada i també la riera de la Solana, avui al TM de Montesquiu. El pas del camí per l'interior de la vila va fer que es desenvolupes un urbanisme vinculat al mateix i amb un nucli central per a comerç, vendes i mercat que corresponia amb la plaça. Al centre hi ha un brollador d'aigua amb una placa i monument commemoratiu a la portada d'aigües.</p> <p>Segons imatges antigues conservades la casa núm. 10 de la plaça conservava uns trets encara 'gòtics' amb una porta allindadada i sostinguda per permòdols i al seu damunt una finestra de petites dimensions. Els núm. 3 i 4 també presentaven una fisonomia diferent amb balcons al primer pis i amb u important ràfec o cornisa que coronava la façana i compost per trets filades de teula ceràmica i maó pla. La núm. 3 presentava petites finestres a sota teulada pertanyents a les golfes.</p> <p> </p> | 08237-28 | Plaça Major | <p>La història de la plaça Major de Sant Quirze va molt lligada a l'evolució de la vila. De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont</p> | 42.1000454,2.2228324 | 435737 | 4661177 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20221108111920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20230228113900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121623.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt urbà de característiques molt notables que ha sabut preservar encara que amb moltes reformes el caràcter originari de l'urbanisme d'arrels medievals i que s'ha mantingut en més o menys alteracions fins a l'actualitat. Les edificacions que l'envolten, especialment les que tenen una fitxa específica però també les altres reuneixen les característiques de les cases gremials, sobretot les situades a la banda del carrer de Torelló on encara conserven la composició de PB+ 1 pis + sota teulada.L'edifici de l'ajuntament, utilitzat possiblement com a llotja de draps es situa en un extrem del conjunt com a punt de més importància. La plaça segueix les característiques pròpies de les places de mercat de la comarca de l'Osona com és el cas de la plaça de Torelló, la Plaça major de Vic, la plaça de Rupit o altres indrets de fora de l'Osona com seria el cas de la plaça de Bagà (Berguedà), el verger de la Pobla de Lillet, la plaça de Bellver de Cerdanya, la plaça de Santa Pau a la Garrotxa i moltes altres. Totes elles estan voltades per edificis amb porxos a la planta baixa emprats com a llotges de mercat, cases nobiliàries al seu entorn i la part central descoberta i utilitzada per a vendre productes de gran format (llenya, bestiar, fusta...). Tots els indrets on hi han places de característiques similars corresponen a viles amb llarga tradició llanera, molins bataners situats al costat de les lleres dels rius i amb una forta activitat de paraires i teixidors. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94543 | Basament d'una torre de defensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-duna-torre-de-defensa | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV- XIX | Element que s'utilitza com a basament i contenció de les terres que sostenen els horts del darrere de la Plaça. Presenta les parets amb risc de despreniment de pedres, cobertes de vegetació, els junts amb el morter caigut i algunes parts refetes. La part superior s'utilitza com a terrassa i està aïllada de les humitats. | <p>Es tracta d'una imponent construcció que sobresurt de la línia de la façana dels murs que sostenen els horts de les cases que miren a la Plaça Major (núm.9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15) coincidents amb la traça de les antigues muralles de la vila i vinculada amb una antiga torre de defensa i flanqueig. Presenta una planta més aviat quadrangular completament massissa i amb una notable alçada de Planta baixa i dues plantes. La base és en talús i l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i formant filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de carreus de pedra més ben treballada i de tipus calcari. La part superior ha estat sobrealçada amb un aparell més tosc i fragments de maó a trenca-junt i val a dir que algunes parts estan emmascarades a sota d'un arrebossat modern. S'hi endevinen els vestigis d'algunes espitlleres paredades. Aquest element de notable volum salva el fort desnivell que existeix entre les cases que miren al Ter i la cota de les cases amb façana a la Plaça Major. Tot i així sembla que hauria fet les funcions de reforç. </p> | 08237-38 | Als horts del darrere de la casa núm. 13 i 14 de la Plaça Major. | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia cresuut portes endins. Durant tots aquests amys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confrari ai s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocuoat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.0998424,2.2225646 | 435715 | 4661154 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20221205122536.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,83 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml