Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94488 | Edifici del carrer Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-esglesia-11 | XVIII-XIX | La casa fa temps que està deshabitada i presenta part del morter i enlluït de la façana desprès, la cornisa i balustrades esquerdades i amb perill de col·lapse, les fusteries i persianes trencades. | <p>Es tracta d'un immoble situat al carrer de l'Església i compost de PB+ 2 PP i sota teulada cobert amb teulada a dues vessants situades a diferent nivell de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud i mirant al carrer de l'església, malgrat que l'accés sigui per la part del darrere, és a dir pel carrer dels patis. La distribució de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els trets clàssics de les cases de l'època neoclàssica i noucentista també. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. La façana es distribueix mitjançant una planta baixa on s'obre una porta d'accés a l'escala central dels habitatges i flanquejada per dues obertures que donen a locals comercials, tallers o obradors. Al primer pis s'obren tres balconeres amb fusteria de fusta amb barretes emmarca-vidres i porticó interior i els balcons amb barana de barrots de forja de secció quadrada amb passamà recte i volutes entre barrots a la part inferior i superior. La llosana és de pedra i de tipus bisellat. La distribució de les obertures de la planta segona és la mateixa que la primera amb la diferència que els balcons no sobresurten del pal de la façana, la forja és més senzilla i les obertures amb unes dimensions més petites. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté la barana del terrat composta per tres crugies i balustres de pedra. L'aparell de la façana és de maçoneria amb revestiment e guix i calç de to neutre i amb els emmarcaments de les obertures, cantonades i ràfecs d'un color més fosc per donar la sensació de monumentalitat. La façana que mira al carrer dels patis hi té annexionada una altre finca i per tant queda embeguda per la mateixa. </p> | 08237-22 | Carrer de l'església núm. 11 o també carrer dels Patis núm. 34 | 42.1005051,2.2228485 | 435739 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111541.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que guarda encara les característiques tipològiques de les cases neoclàssiques en el seu estat original encara que amb algunes reformes tardanes com l'annexió de la balustrada, modificacions dels balcons, baranes... | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94746 | Col·lecció de material etnogràfic del grup d'història local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-etnografic-del-grup-dhistoria-local | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XVIII,XIX i XX | Els objectes es troben dipositats a la planta semi soterrada del mateix edifici de la Cooperativa al mateix indret on hi ha el forn de pa. No hi ha un control de manteniment ja que es troben amuntegats els uns amb els altres en un lloc on s'hi acumula pols, hi ha humitat i estan a mercè dels canvis de temperatura ja que no hi ha un regulador de temperatura. Caldria netejar-los i dipositar-lo en un indret amb millors condicions per tal d'evitar el seu deteriorament. Algunes peces, especialment les de fusta necessitarien un treball de consolidació i restauració. | <p>Col·lecció etnogràfica formada per diferents objectes que guarden el grup d'història Local. Entre els objecte hi trobem ampolles de les diferents destil·leries i carbòniques de Sant Quirze destacant Julia Vilageliu, Destil·leries Bosch, encara en funcionament i altres. A banda hi ha les taules de marbre blanc amb potes de ferro forjat de la Fonda Nuri al barri dels quatre cantons, restes de calaixeres i fins hi tot alguna arca de núvia sense els calaixos, restes d'un torn amb els seus embarrats i d'un molí d'oli, balances, pales de forner del forn de la cooperativa, cassoles de ferro i aram, contrapesos, màquines de ratllar carn, balances i altres objectes com un pessebre de Nadal, entre altres plens de brutícia, alguns oxidats i els mobles amuntegats en un racó els uns damunt dels altres.</p> | 08237-88 | Carrer Joan Baptista Espadaler Núm. 6 | 42.1000109,2.2217550 | 435649 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113515.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Col·lecció que caldria posar en valor juntament amb altres elements de dins la mateixa cooperativa i també en altres espais municipals com ara la fàbrica de Cordes de Can Tenes. Aquests objectes han estat donacions i reculls dels habitants i veïns de Sant Quirze així com el grup d'història Local a l'espera de tenir un futur museu etnogràfic on es parli de la història de Sant Quirze i de la seva llarga tradició tèxtil llanera així com també de la vida i oficis tradicionals. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94767 | Creu termenal del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-termenal-del-cementiri | XIV-XIX | Li manca la part superior de la creu de pedra o ferro forjat i de la que tant sols hi ha el forat de l'encaix. | <p>Es tracta d'una creu de terme situada davant del cementiri de Sant Quirze de Besora i al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Sembla ser que antigament es situava al capdamunt del carrer de les Roques i al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria passant pel costat del recinte de les muralles. Consta d'un base de planta circular esglaonada mitjançant un esglaó de pedra picada i un sòcol també de pedra però amb un diàmetre més petit que sosté un fust (arbre) octogonal que sosté la llanterna. Aquest element correspon amb la part que sustentaria la creu, avui desapareguda i de la que es conserva el forat o encaix. La decoració de la part de la llanterna és vegetal. Està construïda amb pedra picada buixardada. Sembla que ha estat molt restaurada o fins hi tot reconstruïda. </p> | 08237-108 | Carretera de Vidrà núm. 31 en uns terrenys que es coneixen com a 'Robirosa' | 42.1016771,2.2197851 | 435488 | 4661360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124033.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Sembla que aquesta creu originàriament estava situada al capdamunt del camí del carrer e les Roques i prop de la confluència del camí ral de Sant Quirze a Santa Maria. sembla ser que es tractava d'un camí que circumdava la muralla per darrere del carrer dels Patis i a través del carrer de les Roques ascendia en aquest punt | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94796 | Terrenys d'acampada el Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrenys-dacampada-el-rossinyol | <p>https:// www.acampadeselsola.org</p> <p>https:// ajsantquirze.cat>menjar i dormir>acampades el sola</p> | XX | Instal·lacions vinculades als terrenys d'acampada del Solà i utilitzades per a colònies i campaments de joves. La zona es troba ben senyalitzada, les instal·lacions com ara coberts lavabos, piscina... presenten un manteniment constant. Els camps, camins d'accés i baranes es troben en bones condicions. Forma part de la xarxa de campaments juvenils legalitzats del Departament de Joventut ce la Generalitat de Catalunya a través de la fundació privada de 'Espai, natura i joventut' | <p>Es tracta d'un seguit de terrenys dacampada disposats en diferents planells al costat del torrent e les Cúbies i en una zona protegida com a PEIN. Entre els diferents sectors hi ha el Rossinyol, el Solà, el Roure, el primer Racó , la Teula i la Crevera que es desenvolupen en petita planells al costat de la pista del Boascatell i amb instal·lacions per a serveis, dutxes, lavabos, piques per a rentar.se i rentar la roba i fins hi tot coberts per a menjador. Ca destacar que la zona del Solà funciona també com a casa de colònies i escoleta rural amb tots els serveis.</p> <p>Acampades el Solà és propietat de la Fundació Espai Natura i Joventut. Una fundació privada que desenvolupa projectes relacionats amb l’educació, la solidaritat i el medi ambient dirigits principalment a la infància i joventut. El Solà és una finca destinada a la natura amb un terreny de 167 Ha ubicada a Sant Quirze de Besora, a la comarca<br /> d' Osona. Hi ha 5 espais per acampar de diferents capacitats i una casa. Són<strong> </strong>campaments juvenils egalitzats i estan inclosos a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils per la Generalitat de Catalunya amb el núm. 429 i amb capacitat per a 400 persones. També existeix un itinerari botànic i refugi de fauna salvatge</p> | 08237-128 | El Solà | 42.0965148,2.2430857 | 437409 | 4660769 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314111600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314114416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314115312.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona protegida a dins del PEIN | 98 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94801 | Font del primer Racó o de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-primer-raco-o-de-lhorta | <p>Informació Facilitada per Josep Masnou en el recull i inventari de les fonts de Sant Quirze i del Bisaura.</p> | Font inutilitzada d'aigua que no és tractada. Es feia servir per subministrar aigua als planells del Solà així com la casa de les Cúbies | <p>Es tracta d'una font situada al costat de la pista que puja al Bosquetell al costat dels terrenys d'acampada del Solà i poc després d'haver passat les ruïnes de la casa de les Cúbies. es tracta d'una font formada per un broc i un abeurador que capta les aigues provinents de l'eqüífer subterràni i les condueix a la bassa del prmer racó per desembocar al torrent de les Cubies. es tracta d'una font d'aigua no tractada i mig coberta de molsa i vegetació. Serveix com a abeurador del bestiar. Al costat de la font hi ha una caseta o arqueta de decantació i captació de l'aigua</p> | 08237-133 | El primer racó | 42.0989289,2.2484894 | 437858 | 4661034 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-img20230314113943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-1-horta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-2-horta.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font d'aigua no potable i no tractada la qual raja habitualment. Es troba entubada per conduïr l'aigua als serveis dels terrenys d'acampada del Solà. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94802 | Bassa del primer racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco | <p>Informació facilitada per Josep Masnou</p> | Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt | <p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p> | 08237-134 | Zona del Racó | 42.0993608,2.2501946 | 437999 | 4661080 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 94861 | Resclosa de la font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-de-la-petja | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussoms. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per accedir-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. La resclosa es troba dins de la llera de la riera de Cussons. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-169 | A la riera de Cussons | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110712.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94862 | Font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petja-0 | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussons. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per arribar-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-170 | Font de la Petja | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-291-petja.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-294-petja.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.1002285,2.2739969 | 439969 | 4661160 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94895 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0 | <p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p> | Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat. | <p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p> | 08237-196 | Riera de Cussons | 42.0982224,2.2106236 | 434726 | 4660983 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94897 | Puig de Juí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-jui | <p>http://www. mediambient.gencat.cat</p> <p>http://www.vallgesbiaura.org</p> | Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada. | <p>Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (<em>Fagion sylvaticae</em>), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.<br /> A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (<em>Acer campestre</em>), freixe de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), avellaner (<em>Corylus avellana</em>) , til·ler (<em>Tilia platyphyllos</em>) i om (<em>Ulmus</em>). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu. </p> | 08237-198 | Puig del Juí a la serra de Bellmunt | 42.1005469,2.2718309 | 439790 | 4661197 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94897-20230613114608.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,); heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94902 | Fons parroquial de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | Es conserva al despatx parroquial situat al primer pis de la rectoria. Val a dit que s'han trobat dos documents solts a l'arxiu municipal que corresponen al segle XVII i que són els únics exemplar de l'arxiu parroquial que va quedar destruït per la guerra civil. | <p>Els llibres de baptisme, matrimoni i òbits daten dels anys 1936 a l'actualitat. En total es conserven un conjunt de 6 llibres d'expedients matrimonials organitzats per anys i per ordre cronològic. La resta del fons es va perdre ja que durant la guerra civil va ser cremat i destruït. A l'arxiu municipal hi ha tres fulls solts de 1772 pertanyents a l'arxiu parroquial antic i referents a expedients matrimonials que es van salvar de les flames de la guerra civil i datats del segle XVIII. Són els únics exemples que ens han arribat de l'arxiu parroquial antic. </p> | 08237-203 | C/Patis, 29 | 42.1008414,2.2227573 | 435732 | 4661265 | 1772, 1936-2022 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619114704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100832.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Parròquia de sant Quirze de Besora | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94903 | Fons documental del castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J;1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XI-XIX | A l'arxiu comarcal de Ripoll en molt bones condicions de conservació i gaudint de les infraestructures del mateix | <p>Conjunt documental que es pot dividir en dues grans faccions.Per una banda el que es considera l'arxiu històric o arxiu del castell de Montesquiu, ACM que es caracteritza per estar perfectament classificat i per l'altre els fons privats de les família Juncadella que fa referència a les seves propietats. Comporta un ventall cronològic que va del segle XI al XIX i correspon amb uns dels fons arxivístics més importants del país de les famílies baronials de Besora i Montesquiu.</p> <p>Els documents estan ordenats en carpetes i agrupats en set subtítols: Besora, Montesquiu, Catllar, Sora i Saderra juntament amb un altre grup que exposa Esglésies i un altre que hi posa 'varis'. Les carpetes estan subdividides en dossiers numerats on a la portada hi ha una relació dels documents que contenen ordenats cronològicament.</p> <p>A banda l'arxiu compta amb dos volums molt gruixuts en els que hi apareixen un per un la totalitat dels documents ressenyats, classificats a sota un munt de subgrups que responen a topònims i antropònims de les famílies que han posseït el castell. La importància depèn del tema que es vulgui escollir. Cal destacar un seguit de pergamins i papers que tenen un especial interès i en els que cal destacar la petició de l'abadessa Emma de Sant Joan va fer al bisbe Gotmar d'una església situada a la riba dreta del Ter datada del 898 i a la que fa al·lusió a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Besora. Amb tot al lloc on hauria de posar-hi 'Quirici' hi ha un forat amb la qual cosa no deixa de ser una hipòtesi molt fiable.</p> <p>Un altre document seria un capbreu de 1342 i un altre del segle XVIII. El capbreu de 1342 és un pergamí de grans dimensions anterior a la pesta negra. El segon és en format de llibre i hi ha una descripció minuciosa i un reconeixement que fa cada veí al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Hi ha descripció de cases, horts, carrers i places de Sant Quirze. Aquest document ens ha servit per saber quants paraires hi havia, els noms i cognoms de cadascun d'ells, les famílies, els bens que posseïa....</p> <p>També hi ha contractes d'obres i inventaris. La majoria dels inventaris estan recollits per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' i hi ha un gran nombre d'inventaris del castell, contractes d'obres....</p> | 08237-204 | Arxiu Comarcal de Ripoll. Raval de l'Hospital, 4, 17500 Ripoll, Girona | 42.1002603,2.2226873 | 435726 | 4661200 | 898-1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu de gran importància per conèixer la vida de la vila de Sant Quirze, Montesquiu amb un capbreu que cal analitzar a fons i contrastar amb les referències recollides en cada casa del nucli antic i exposat en aquest treball per complementar tota la informació recollida i fer així un complet document de catàleg, inventari que a part de ser una eina per a la protecció i preservació del patrimoni sigui un recull exhaustiu de la documentació històrica de cada indret fitxat | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94904 | Acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>PLADEVALL FONT, A; 1997. Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat? a Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Onzè centenari 897-1992. Programa de la Festa Major</p> | X | Document en pergamí que es va recuperar amb tot el fons del castell de Montesquiu en una cambra dita 'Cambra del Ter' juntament amb més d'un miler de documents i pergamins. En concret aquest pergamí té alguns forats de rosegadors a la part inferior i a la part central on hi hauria de posar el nom de l'església de Sant Quirze. | <p>Pergamí datat del 898 i conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu. Carpeta Besora-6. Plec 3, nº2107. Es tracta d'una còpia sense datar (possiblement del segle XII) d'un document del 898 on Emma, abadessa del monestir de Sant Joan demana al bisbe Gotmar de Vic que li faci donació d'una església situada a la riba del Ter. Presenta un únic forat on hauria de dir Sant Quirze però tenint en compte que a la riba del Ter i dins el terme de Besora tant sols hi havia dues esglésies; la de Santa Maria al castell i la de Sant Quirze que fa faria referència aquest document. Espadaler i Pladevall confirmen aquesta hipòtesi. Vegeu la traducció:</p> <p>'H<em>oc est translatum fideliter sumptum a quondam publico instrumento tenoris sequentis: Anno incarnationis Dominice DCCCXCVIII indiccione IIª Cum in Dei nomine resideret venerabilis episcopus Gotmarus in Comitatu Ausonie in cede Vice, in ecclesia beati Petri apostoli cum canonicis de ipsa sede vel ceteris parrochialis clericis ad tractandum de Dei misericordia vel stabilitate sancte ecclesie. Et ut xhristiana religio firmissime stabiliretur adiens quidam abbatissa Hemmo videlicet cum sodales suos qui in eius monasterio regula beati (Bene) dicti militant in Dei servici omnimode consistunt. Tunc deprecata est venerabilem episcopum Gotmarum ut ecclesia in honori beati (-) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honore beati Iohanis dedicatum abitum ratique concederet i (-)ique simul presul a prefata abatissa nec non a Deo dicatas sibisubditas consenciens eorum deprecationem perquirem eorum religione vitam et habitum et scrutando proquirens pro Dei amore adsensi deprecationem eorum ut omni tempore iste iamdicte sive Deo dicate monache religionis habituportare pleniter valerent.Tam iam dicta abbatissa quam eciam eius successores qui sub une regulari vitam que finire voluerint quam obrem veritatem huius rei certissime cognoscens et canonica, auctoritatem servans predictus episcopus saluberrimus questionibus humiliter adquievit et hanc scripturam sub.Dei nomine facere precepit et nmine suum subter firmando conscripsit et canonicis suis firmare iussit, Gotmarus episcopus signum. Andagarius presbiter signum. Eldalecus archidiachonnus signum.Breurarius levita signum. Velumodus presbiter signum, (-) subdiachonus signum. Bellus presbiterbsignem. Ninnius sacrista signum. Madalbertus clericum signum. Petrus Alfonsus subdiachonus signum. '</em></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-205 | Plaça Major,1 | 42.1002345,2.2226285 | 435721 | 4661197 | 898. còpia del segle XII | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 94866 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | La font de Lourdes es troba situada al costat de la capella del mateix nom i dins els jardins i recinte de la fàbrica Trinxet. La font es troba sense aigua, amb els brocs trencats però encara hi ha la deu d'aigua amb els gots per beure, units amb una cadeneta a cada costat i la pica per recollir l'aigua sobrant. Tot i així el recinte està molt ben cuidat i encara amb culte ja que es tracta d'un indret molt estimat pels santquirzencs. | <p>Es tracta d'una font situada dins del recinte de la capella de la verge de Lourdes i situada a dins del recinte fabril de Can Trinxet (antiga societat Coroggio-Codina). La font es situa a la part sud-oest de la capella, al costat de les escales d'accés a la 'gruta' i mirant cap al riu Ter.. La font pròpiament dita consta d'un petit cos rectangular coberta amb una teulada de ciment a quatre vessants amb una trapa superior per a poder-la obrir i netejar i dos brocs a la part frontal, avui desapareguts amb un pica de recollida d'aigües i dos gots, units amb una cadeneta a cada costat. Damunt dels brocs hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció 'ALLEZ BOIRE À LA FONTAINE ET VOUS LAVER' (Aneu a beure de la font i us netejareu). Damunt seu una placa de marbre unida a la paret amb la següent inscripció 'En el año de gracia de 1858, en el hueco de la roca donde tiene su estatua la SANTÏSSIMA VIRGEN, en LOURDES, se apareció esta Bernardeta 18 veces; a saber; el 11 y el 14 de febrero; desde el 18 del citado mes al 4 de marzo cotidianamente; exceptuando los dia 25 de marzo, 7 de abril y 16 de julio. La santíssima virgen dijo a la niña el 18 de febrero 'Quieres hacerme el obsequio de venir aquí durante quince dias?' 'Yo no te prometo hacerte dichosa en este mundo peró si en el otro'. Y luego añadió 'Deseo que aquí acudan gentes de otras partes . La virgen también dijo durante la quincena 'Rogarás por los pecadores, bearás la tierra por los pecadores, penitencia, penitencia, penitencia... Ve y a los sacerdotes que construyan aquí una capilla, quiero que la gente venga en procesión, que vaya a beber de la fuente y que se lave en ella; Luego agregó. Vé a comer de la hierba que hay allí'. 'El 25 de marzo la virgen dijo. YO SOY LA IMMACULADA CONCEPCIÖN'</p> <p>Al costat mateix de la font hi ha la capella amb la 'gruta' i les escales d'accés a la capella on hi ha la verge de Lourdes.</p> | 08237-171 | Passeig del Ter, 3 | <p> Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze' Aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i Sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més, els Sert, en ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1036892,2.2172417 | 435279 | 4661585 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | Aquesta capella es troba inclosa en l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Es tracta d'un indret molt recollit i acollidor que mereix ser analitzat en detall i que convida la seva estada. La capella i els jardins de Lourdes mostren certes similituds amb altres jardins situats en recintes fabrils com seria el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet amb la font de la Magnèsia i projectats per Antoni Gaudí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94524 | Edifici Carrer Torelló, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-8 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una casa entre mitgeres situada a la part baixa del carrer de Torelló molt a prop de l’emplaçament amb l’antic portal d’entrada a les muralles, avui desaparegut. Consta de grans proporcions amb una planta rectangular i compost per PB+ 2 plantes pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer Torelló i orientada a llevant. Presenta tres crugies separades per murs de maçoneria i les divisions horitzontals són a base d’encavallades de fusta. Consta de dues façanes orientades a llevant i ponent i limita amb les finques núm. 8 i núm. 12 del carrer Torelló, aquesta darrera separada per un callissot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit i les obertures es situen de forma més aviat ordenada al llarg de la façana seguint els esquemes de les cases de l’època barroca i neoclàssica. Segons del que es pot desprendre de la composició en façana consta de dos pisos en cada planta. La planta baixa situada esglaonadament s’hi obren tres obertures; una en posició axial que correspon amb la porta d’entrada i principal on hi ha una gelosia al seu damunt amb una reixa de ferro forjat amb la data de 1820 corresponent amb la seva reforma. A cada costat s’obren obertures de comunicació amb els locals comercials, antics obradors dels quals el situat a tramuntana i limitant amb la finca núm. 8 està format per una obertura coronada per un arc de mig punt de perfil molt rebaixat. El de la part Esquerra i limitant amb la finca núm. 20 consta d’una finestra rectangular situada en planta baixa. Al seu damunt es disposen els diferents habitatges de la planta primera compostos per una balconera a cada extrem de façana i dues finestres rectangulars a la part central. La balconera presenta els muntants amb maó ceràmic i el balcó amb barana de forja ricament treballada que sobresurt del pla de la façana i es sosté per mitjà d’una llosana de pedra. La planta segona segueix la mateixa disposició que la del pis inferior amb la diferència que les baranes dels balcons sobresurten poc del pla de la façana i presenten la mateixa tècnica decorativa en la seva forja. Finalment la planta sota coberta o golfes està il·luminada per quatre finestres rectangulars que fan les funcions d’ulls de bou i resten aixoplugades per una barbacana formada pel voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana està revestida per un enlluït de calç i guix de color terrós i amb els emmarcaments de les obertures amb un color gris fosc., En els punts on aquest ha caigut s’endevina l’aparell originari amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. La façana de ponent i mirant al Ter té un predomini del buit respecte el massís ja que s’hi obren àmplies galeries per aprofitar al màxim la llum solar. Cada planta conté dues galeries resoltes per mitjà de dos arcs escarsers molt rebaixats amb fàbrica de maó ceràmic i barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Alguns d’ells estan tapats amb vidrieres. La planta de sota teulada també està resolta per petites finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites en façana. L’aparell és maçoneria amb un enlluït de calç i guix. L' interior consta de dos habitatges per planta.</span></span></span></span></p> | 08237-33 | Carrer Torelló núm. 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</span></span></span></span></p> | 42.0996912,2.2233044 | 435776 | 4661137 | 1823 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108111959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ObservacionsLa casa segueix els cànons característics de les cases neoclàssiques erigides durant l’era de la industrialització i damunt de dues parcel·les de cases gremials. No obstant això conserva a la part inferior vestigis de construccions més antigues i val a dir que respecta completament la traça del parcel·lari antic deixant un pati o pas descobert a la part posterior o del darrere que dona a una mena de terrassa construïda damunt dels vestigis de les antigues muralles de tancament que en aquest indret es conserven de forma notable i amb un aparell de còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Tanmateix la part sud està separada per la finca núm. 12 per mitjà d’un estret pas o callerot que comunicava amb els horts del Ter. Aquests callerots descrits per Serrallonga (Serrallonga ob. cit, 98) tindrien un origen medieval amb la finalitat de generar passos estrets a la muralla per comunicar amb la llera, els horts de ribera i el riu i no haver de sortir per les entrades habituals. Van ser utilitzats fins a temps molt recents quan es va decidir de paredar-los ja que eren focus de brutícia i deixalles i per mesures sanitàries van ser anul·lats. En el cadastre encara es poden veure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94851 | La Rovira Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-vella | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Pla Especial i catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fixa núm. 7</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016. Inscripció nº61.</p> | XIV-XVIII | Masia que ha estat molt transformada en els darrers anys canviant la coberta, arrebossant les façanes i també les fusteries. Està habitada i el seu estat de conservació és excel.lent. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular compost de PB+ 1PP cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Consta de dues crugies separades per forjats de bigues de formigó. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució que és molt regular fruit de la darrera intervenció que l'ha desfigurat completament. La façana principal s'orienta a migdia i es distribueix mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa i dues més al primer pis. La façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta conté una porta de garatge a la planta baixa i una finestra rectangular al primer pis i a la part de ponent se li annexiona un cos rectangular cobert amb teulada a una sola vessant. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa de ciments pòrtland de color gris. L'edifici s'utilitza com a segona residència. </p> <p>Situat uns metres a llevant hi ha l'estructura d'un cobert o pallissa de planta rectangulars sostingut per pilars de maó ceràmic i coberta de fibrociment. Possiblement aprofita l'emplaçament d'una pallissa més antiga.</p> | 08237-159 | La Rovira | <p><span><span><span><span><span>Masia construïda anteriorment al segle XIV, i reformada posteriorment a mitjans del segle XX; rehabilitació en la qual es va reformar tant l'aspecte interior com l'exterior de la masia, i fet que fa que quedin pocs elements de la masia original del segle XIV. Actualment consta de un sol habitatge tot i que no està habitat. referent a la documentació hem trobat algunes referències a aquesta masia al 'manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862' en concret a la inscripció núm. 61 a nom de Mariano Espadaler en el que especifica '<em>Poir otra idem (casa) de la misma heredad llamada la Rovira nº4' </em> amb un valor de 42,66 lliures. </span></span></span></span></span></p> | 42.1035161,2.2068036 | 434415 | 4661574 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94851-la-rovira-vella.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa guarda pocs elements originals ja que la façana ha estat arrebossada recentment emmascarant la majoria dels elements originals. No obstant això encara manté les obertures de la façana de migdia a la seva posició i també forma. No s'ha pogut accedir al seu interior | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94457 | Teatre el Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08237-19 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p> | 42.1007937,2.2225126 | 435712 | 4661259 | 1904 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94618 | Mosaic de la Farmàcia del carrer del Pont, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-farmacia-del-carrer-del-pont-45 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XX | Conservat a l'entrada i cancell del la farmàcia on els propietaris en tenen cura del seu manteniment. Queda protegit darrere una persiana quan la farmàcia tanca. | <p><span><span><span>La finca del carrer del Pont núm. 43 i 44 correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres que ha estat molt transformada al llarg dels anys i gairebé no conserva res dels seus origens. Consta d’una parcel·la rectangular de PB + 3 pisos i cobert amb teulada a dues vessants de teula cerámica àrab damunt de bigues de formigó i amb el carener paral·lel a la coberta que mira al carrer del Pont. Es trcata d’una construcció molt recent que ocupa l’emplaçament d’una vella casa gremial. El mosaic situat a sota del cancell de l’entrada hi té representat amb la técnica del trencadís la copa amb la serp com a símbol de les farmàcies a dins d’un arbre i al seu voltant dues fulles i amb el nom de 'Farmàcia Besora”. Representa l’arbre familiar arrelat al terra amb les dues fulles que corresponen amb els dos fills, hereus del negoci situats al costat. El mosaic combina diverses tonalitats de verd, vermells, ocres i blancs. Va ser realitzat als anys 1950.</span></span></span></p> | 08237-63 | Carrer del Pont núm.45 | <p><span><span><span>En el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica que aquesta finca estaba a amans de Maria Banch <em>Por una casa con su huerto adjunto en la calle del Puente núm. 44</em> amb un valor de 240 cèntims. </span></span></span></p> <p>Aquesta finca va ser completament enderrocada i transformada en el moment que es va construïr el bloc d'habitatges actual en que es va construïr la farmàcia amb el mosaic. Aquesta construcció va ser feta els anys 1950 i seixanta del segle XX</p> | 42.1010285,2.2205417 | 435549 | 4661287 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120434.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Interessant obra d’art que recorda els mosaics modernistes però que en realitat va ser fet els anys 1980 pels propietaris actuals de la farmàcia. Representa les arrels familiars (arbre gran) amb les seves descendències (arbres petits de cada costat) corresponents als hereus del negoci. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94622 | Casa carrer del Pont, 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-64 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII | Casa que conserva més o menys en bon estat l'estructura original de les cases gremials de Sant Quirze amb la planta baixa, primer pis i sota teulada amb eixida. Val a dir que la casa és deshabitada amb les obertures tapiades amb maó ceràmic i per tant això incrementa el fet que la finca es degradi notablement i la coberta sense tenir reparacions tingui filtres d'humitat. Tot i així la casa es conserva més o menys en bon estat. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la rectangular de dimensions més aviat reduïdes a la part nord-oest del carrer del Pont. Cor respon . Delimita amb la finca núm. 62 i 66 i per la part del darrere amb el carrer de les Roques. Es tracta d’una finca que consta de PB+ 1P+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s’orienta al carrer del Pont. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una disposició de les obertures de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s’obren dues portes, una d’elles corresponent amb l’accés a l’obrador i la segona de dimensions més petites i d’accés a l’habitatge. Ambdues portes són allindades amb pedra picada de perfil bisellat i cal destacar la inscripció de damunt de la porta d’entrada principal amb la data de any 1677.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres allindades amb pedra amb el perfil bisellat, els muntants i llinda de pedra picada, amb ampit també bisellat i una inscripció a la finestra de la part dreta on hi ha incisa la data de 1611 a dins d’un medalló. L’altre finestra és completament llisa. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha una eixida descoberta que ocupa tota l’amplada de la façana i que està protegida pr un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit per una capa d’estuc o enlluït de calç de color ocre que deixa entreveure únicament els marcs de les portes, llinda i ampits en pedra picada. </span></span></span></p> | 08237-67 | Carrer del Pont núm. 64 | <p><span><span><span>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” . </span></span></span></p> | 42.1010026,2.2194770 | 435461 | 4661285 | 1677 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-20230608104230.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica parcel·la de finca gremial entre mitgeres amb unes característiques molt pròpies de les cases comuns desenvolupades a partir del segle XVII i sobretot XVIII fruit de la puixança econòmica de la vila i l’aparició de les classes artesanes i fortes similituds a altres finques de l carrer del Pont i també carrer Església . Aquesta finca es situaria fora de muralles en un sector o raval desenvolupat al costat del carrer que procedent del pont accediria a l’interior de la vila per mitjà del portal del pont situat on hi ha les finques núm. 51, 53 i 56 respectivament. Aquest raval acolliria ferreries, estables i altres tallers relacionats amb el pas el camí ral. Molt a prop hi hauria el denominat “mal pas” o pas dolent er accedir al pont. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94306 | Goigs de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quirze | <p><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Martínez Martínez, Oriol, 2015-2016. L’impressor Francesc Surià Burgadà (1749-1805) Treball de Màster en biblioteques i col·leccions patrimonials. Universitat de Barcelona (inèdit)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres documents en facsímil pertanyents als goigs de Sant Quirze i santa Julita de Besora. Es tracta de tres versions diferents dels goigs en lloança als màrtirs sant Quirze i santa Julita amb la lletra i les partitures a sota seu per si volen ser cantats en cant coral o tocats amb instruments i percussió. La versió més antiga correspon a una edició de Francisco Surià Burgadà estamper de Barcelona del carrer de la Palla. (1749- 1805) i gremi de llibreters.es tracta d’un document de gran rellevància històrica que ens dona informació d’aquest antic gremi de llibreters. El segon exemplar correspon a la impremta Brusi també de Barcelona datada de 1782-1821 i de les mateixes característiques que el primer però d’una impremta diferent . El darrer exemplar és una còpia molt recent. </span></span></span></p> | 08237-14 | Sant Quirze de Besora | <p><span><span><span>Francesc Suria Burgada fou membre de la societat de Comunicació Literària, activa a Barcelona a finals del segle XVIII, i exercí com a impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1783 substituí com a impressor oficial de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona al seu pare, que havia realitzat aquesta tasca des del 1755 fins que fou substituït pel seu propi fill. El 1788 encara podem trobar indicis que el situen com a impressor en actiu. La impremta i família dels Surià va entrar al gremi dels llibreters l’any 1692. Pel que fa l’impressor Antoni Brusi Mirabent fou un impressor i llibreter català. Durant la guerra del Francès s'allistà a les tropes que lluitaven contra Napoleó Bonaparte i es va encarregar de l'edició de la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragonai a Palma). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorgà l'edició del Diari de Barcelona, que durant la dominació havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814 i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salvà i Campillo. El 1820 fou el primer a introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. Casat amb la filla del llibreter Josep Ferrer, Eulàlia Ferrer i Montserrat que va compartir el negoci. La redacció del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.</span></span></span></p> | 42.1002358,2.2226706 | 435724 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitabrusi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitasuria.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94682 | Casa del Passeig del Ter, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-ter-15 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | La casa fa temps que està deshabitada i tancada amb les portes de la planta baixa paredades. Presenta pèrdues de les capes de revestiment, filtracions a la coberta i fusteries i sostres en mal estat. La façana del carrer de les Roques té alguns tajs on el revestiment i la pintura ha caigut i es deixa a la vista la fàbrica constructiva de maó i maçoneria | <p>Es tracta d'una construcció construïda amb unes característiques pròpies de l'arquitectura industrial i situada al principi del carrer de les Roques fent cantonada i xamfrà amb el passeig del ter prop d'un indret que antigament es denominava 'el mal pas' degut a l'estretor que hi havia entre les cases de la vila i de en els penya-segats del ter. La construcció té una planta trapezoïdal que s'adapta a la topografia del carrer. Consta de PB+ 1 P+ golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta mirant a cada costat de la façana. Les divisions horitzontals són mitjançant forjats i empostissats de fusta i les verticals amb maó ceràmic. La composició de la façana és regular i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. La façana que mira al passeig del Ter es compon per mitjà d'una porta coronada en arc de mig punt on hi ha una gelosia en forma de reixa de forja disposada en forma de ventall amb els barrots trenats que parteixen d'un nucli en forma d'estrella i amb les unions de les diverses peces formant claus forjats acabats en forma de flor. Els barrots són trenats. La reixa descansa damunt d'una biga de fusta motllurada que fa de separació entre l'espai de la porta i la reixa. Al seu costat esquerre hi ha una finestra coronada també en arc de mig punt i protegida també per una reixa de ferro forjat de les mateixes característiques que la gelosia, és a dir amb els barrots de forja de tipus trenat i amb les unions de les diverses peces de ferro formant flors de tipus decoratiu. La part inferior és amb una forma de bulb. Aquesta finestra esta coronada per un de maó ceràmic. Damunt seu i coincidint amb la planta segona que està separada per una cornisa de maó ceràmic hi ha oberta una balconera coronada en arc rebaixat i amb un balcó amb la barana de ferro forjat amb una forma de bulb i amb les barrots de ferro forjat i de secció trenada. El passamà és recte i val a dir que en els punts d'unió de les diverses peces que configuren el balcó estan decorada mitjançant peces de forja en forma de flor. La fusteria de les balconeres està emmarcada mitjançant barretes emmarca vidres i porticons interiors. Aquesta obertura i seguint el criteri establert a la resta de les edificacions d'aquest període està emmarcat per un guardapols de maó ceràmic. Al costat esquerre s'obre una finestra coronada en arc rebaixat i amb un marc exterior de maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivell de golfa que està separat per un registre o fris de maó ceràmic hi ha dues finestres més de les mateixes característiques que la resta de les ja descrites en aquesta façana. Corona la façana un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada composta per bigues de fusta i peces de maó ceràmic. L'aparell constructiu és de maçoneria amb els emmarcaments de les obertures, frisos decoratius i cantonades amb maó ceràmic revestit per una capa d'estuc o enlluït i pintat de color blau clar. La cantonada està feta per una franja vertical de maó ceràmic revestit que sobresurt del pla de la façana en forma de pilastra decorativa. En quant a la façana que mira al carrer de les Roques presenta una composició molt geomètrica a base de tres finestres coronades per un arc de perfil rebaixat amb els contorns emmarcats i situades a cada pis. de la mateix manera que la façana principal que mira al Passeig del ter, aquesta façana també està separada per cornises motllurades de maó ceràmic, les cantonades sobresortint del pla de la façana i la coberta sobresortint en voladís. L'aparell de maçoneria i maó ceràmic no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç pintat de color blau clar i verd. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-71 | Passeig del Ter núm. 15 | <p>Aquest conjunt datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic. Possiblement la construcció de la casa va lligada amb la resclosa de captació situada a sota del mal-pas i que es va urbanitzar a principi del segle XX juntament amb l'embocadura del carrer del Pont.</p> | 42.1010780,2.2190444 | 435425 | 4661294 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228112234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111437.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa de característiques pròpies de l'arquitectura industrial i ferroviària. De la mateixa manera que ho són molts edificis de del nucli antic de Sant Quirze i també dels voltants seria erigida per acollir famílies i treballadors de les fàbriques de Can Guixà o can Trinxet segons el que sembla aquesta casa deuria acollir a famílies d'enginyers o altres càrrecs importants dins de la fàbrica per les característiques de l'edifici. Conserva en molt bon estat la fàbrica originaria tot i que caldria rehabilitar-la ja que els revestiments estan despresos i algunes motllures han caigut, Cal destacar-ne les peces de forja com ara baranes de balcons, reixes i gelosia. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94694 | Casa del Carrer de Sant Josep,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep13 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat que ha sabut guardar el caràcter originari en quant a la volumetria, sistema de materials i acabats en façana com també en la coberta. Està emprat com a edifici d'habitatges. | <p>Es tracta d'una construcció de planta més aviat rectangular quadrada de dues crugies i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes que sembla que van ser afegides en el moment de portar a terme la darrera reforma. Les façanes principals miren al carrer de Sant Josep i també al passeig o rambla de Sant Antoni. En totes elles hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una composició i distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada típica de l'arquitectura industrial, La composició de la façana que mira al carrer de Sant Josep està formada per una porta central flanquejada per dues finestres a cada costat coronades en arc de mig punt i amb els muntants, ampits i llindes en maó ceràmic i totxo cuit.</p> <p>La planta primera segueix el mateix cànon que la planta baixa amb dues balconeres situades a cada extrem de la façana amb els balcons fets amb barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte i situats al mateix pla de la façana. Les finestres situades a la part central tenen la mateixes característiques que a la zona central i estan construïdes amb maó i totxo cuit i coronades per arcs també de maons. Damunt seu i coincidint amb el ràfec de la coberta hi ha una cornisa bisellada també de maó. Val a dir que l'aparell resta ocult sota una capa d'arrebossat de morter de calç i color grana deixant a la vista les cantonades i emmarcaments de les obertures que són amb maó ceràmic. La darrera planta i emprada com a golfes ha estat sobrealçada amb molt d'encert i obrint-hi quatre finestres situades a la mateixa posició que les dels pisos inferiors i protegides mitjançant una barbacana i formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta i encadellat ceràmic. La façana que mira a la Rambla de Sant Antoni presenta les mateixes característiques que la façana principal a base de dues finestres obertes a cada pis amb les mateixes dimensions, forma i tipologia que les de la façana principal. L'aparell està revestit per una capa d'enlluït de color grana que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i també les cantonades. Aquesta façana coincideix amb el pinyó de la coberta que ha estat sobrealçada. </p> | 08237-83 | Carrer de Sant Josep núm. 13 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic.</p> | 42.0993387,2.2233170 | 435777 | 4661098 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94694-img20230228113528.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | sembla ser que aquesta casa originàriament hauria estat formada per una PB i un pis cobert amb teulada a tres aigües coincidint amb la cantonada i xamfrà amb el passeig de Sant Antoni. Arran de la darrera reforma aquest element va desaparèixer i es va sobrealçar un pis més mantenint la cornisa que la coronava com a testimoni. Sembla que aquesta construcció dataria del 1900. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94619 | Casa carrer del Pont, 49, 51 i 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-49-51-i-53 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> | XIX | El conjunt dels dos blocs que serviren per acollir treballadors de les fàbriques avui dia estan deshabitats i els pisos buits amb les cobertes en mal estat, pèrdues del material de cohesó, pedres despreses i enlluïts parcialment caiguts. | <p><span><span><span>Conjunt de blocs d’habitatges destinats a treballadors de les fàbriques de Cal Trinxet i Cal Guixà i erigits entre el 1899 i 1900 a prop del tancament del portal del carrer del Pont i delimitant amb el raval desenvolupat al costat del camí entre el que seria el pont i el portal , en un moment que Sant Quirze patia un puixant creixement econòmic i industrial fruit de les empreses creades al costat del riu (Can Trinxet a l’emplaçament de l’antic molí bataner nou) i Can Guixà. Per a poder acollir treballadors vinguts de fora, els empresaris i amos de les mateixes fabriques van haver d'erigir blocs d’habitatges de nova creació a cada extrem del carrer del Pont i del carrer Torelló. Es tractava de dues parcel·les que aglutinen tres finques de planta rectangular i compostes per PB + 2pisos i sota teulada coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions internes són amb forjats de fusta i les parets de maçoneria. La composició és geomètrica i ordenada , típica de l’arquitectura industrial amb un predomini del massís respecte el buit i amb lús del maó cuit combinat amb pedra. A la planta baixa s’obren diverses portes que accedeixen a locals comercials, tallers oi obradors algunes d’elles coronades amb llinda de fusta, altes amb un arc de mig punt de maons ceràmics. També hi ha l’accés als habitatges de la planta superior resolts mitjançant portes amb gelosies i reixes de ventilació fetes en ferro forjat i amb les dates de 1899 i 1900 corresponents amb l’acabament dels pisos. En total hi ha 7 portes a la planta baixa repartides entre les finques 49, 51 i 53 i tres accessos als habitatges. La distribució de la planta primera és a partir de la seriació d’alternar finestres rectangulars i balconeres amb balcons sobresortint del pla de la façana i amb les llosanes de pedra i balcó de forja amb els barrots tornejats. En total hi ha 6 obertures per les núm. 49 i 51 i 5 més a la núm. 53. Els muntants i brancals són de maó ceràmic i coronats per arcs rebaixats també de maó. La planta segona erigida damunt de la de sota seu presenta el mateix nombre d’obertures i amb la mateixa disposició amb la diferencia que els balcons tenen menys volada. Una cornisa correguda separa externament aquestes divisions. L'amplada sota teulada està il·luminada per petites finestres de ventilació de mida rectangular i situades en la mateixa posició que les de les plantes inferiors i amb la diferencia que les del núm. 49 i 51 són més petites que el núm. 53 També estan separades per una cornisa de maó. La façana és coronada per una cornisa de tres filades de maó ceràmic disposat en degradació que sosté la coberta. Les finestres de les golfes del núm. 53 són més grosses, coronades per un arc molt rebaixat de maó i la cornisa que corona la façana té dues filades de maó pla i un fris decoratiu de dent de serra en maó ceràmic. A la reixa de la porta hi ha les inicials GR o Ramon Guixà, promotor dels habitatges. L’aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de ciment i disposats en filades irregulars i horitzontals amb els brancals de les obertures fetes amb maó ceràmic seguint les tècniques de l’arquitectura industrial. A la façana del darrere que mira a les hortes hi ha un predomini del buit respecte el massís ja que està protagonitza per galeries coronades per arcs rebaixats sostingudes per pilars de pedra damunt d’impostes i cornises i amb les baranes dels balcons amb barrots de ferro de secció circular i passamà pla. A cada planta hi ha un conjunt de quatre arcades repartides en les tres plantes pis i a les golfes hi ha obertes unes petits finestres quadrangulars de ventilació .</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08237-64 | Carrer del Pont núm. 49, 51 i 53 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas del bloc d'habitatges en el que ens estem referint i també els ja citats al carrer de Torelló a la part baixa on guarden moltes semblances arquitectòniques a raó que foren construïts en un mateix període constructiu, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó</p> | 42.1009370,2.2201923 | 435520 | 4661278 | 1899-1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113529.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | JR | Conjunt d'habitatges construïts a finals del segles XIX i principi del XX per acollir treballadors de les fàbriques de Can Trinxet i Can Guixà. De fet aquests dos edificis van ser finançats pels amos de Can Guixà com ho testimonien les inicials que hi ha gravades en les reixes de les gelosies de damunt de la port. Guarden estretes relacions amb les finques del carrer Torelló, doncs tenen la mateixa tècnica constructiva, composició de les obertures en les façanes.Reuneix ells cànons i les característiques pròpies de l'arquitectura industrial del país. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94687 | Creu del pedró de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-lesglesia | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local de Sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> | XIX | Element que es conserva en bon estat malgrat que les pedres de la coberta i part del pedestal estan esquerdats degut a la seva erosió. La creu de forja li convé una mica de repàs ja que està oxidada | <p>Creu de Pedró (o de Padró) situada a l'emplaçament de l'antic cementiri situat al voltant de l'església a la zona de la placeta que hi ha al seu davant. Es tracta d'un element de pedra de planta quadrada i format per tres elements bàsicament ben diferenciats. La base amb el pedestal on hi ha la creu en forma de pilastra, el suport de la mateixa amb una forma piramidal coronada per una bola que sosté el darrer element que es correspon amb la creu termenal. Tota l'estructura és de pedra calcaria picada i ben reballada. La base és en forma de sòcol amb un fris trenat que sosté la pilastra quadrangular flanquejada per semi pilastres de secció circular i un acabat en forma de cornisa amb un fris dentat que sosté la coberta, piramidal i que a la vegada serveix de suport a la creu. Aquesta coberta està coronada per una bola de pedra completament esfèrica que serveix de suport a la creu termenal o de padró de ferro forjat i amb una corona d'espines. </p> | 08237-76 | Placeta de l'Església | <p>Aquest element de cronologia dubtosa sembla que recorda el solar del vell cementiri situat davant la plaça de l'església. El seu origen podria ser baix medieval tot i que l'element que ens ha arribat als nostres dies correspon amb una reforma tardana portada a terme en el mateix moment que es va remodelar la façana de l'església, almenys en el que fa referència al pedestal ja que la tipologia escultòrica recorda molt al de la pica baptismal fet que la podríem vincular al segle XVIII o fins hi tot XIX ,ja que la configuració de la placeta actual es va fer el 1884 quan l'ajuntament va comprar l'antiga casa de Sant Sebastià de l'antic gremi de Paraires i aleshores propietat d'Antoni Espadaler per a enderrocar-la i donar ventilació a l'escola municipal que es situava al primer pis de l'ajuntament (Serrallonga Ob. cit. 1998). A més a més poc després Jeroni Guixà propietari de filatures Guixà a principi de 1900 havia reformat la façana de la seva casa que mirava davant de l'església i l'antiga rectoria ja feia temps que havia estat abandonada ja que el 1890 s'havia iniciat la construcció de la nova casa rectoral deixant l'antiga abandonada. Finalment l'antic cementiri ja havia estat traslladat el 1867 després de que Pasqual Madoz el descrivís com 'en nada ofende la salud pública' i s'edifiquen al paratge de la Rovirosa. Per tant totes aquestes reformes transformaren de forma notable l'entorn de l'església de Sant Quirze. Tot fa pensar que la creu del Pedró seria reconstruïda en aquest moment damunt d'una base més antiga i amb la fisonomia que ens ha arribat als nostres dies com a record de l'antic cementiri medieval.</p> | 42.1003523,2.2228752 | 435742 | 4661210 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94687-img20221108111620.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Element que recorda l'emplaçament de l'antic cementiri i sagrera de l'Església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94562 | Elements del carrer del Pont , 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-carrer-del-pont-20 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XI-XIV- XVIII | La façana es conserva en bon estat ja que ha estat repintada fa pocs anys. L'interior de la planta baixa està pendent d'obrar però conserva el forn, el pou, les voltes del celler i els elements d'origen medieval i del parcel·lari original de Sant Quirze. | <p>Casa entre mitgeres situada al sud de la finca núm. 22 del carrer del Pont fent mitgera amb aquesta i també amb les edificacions modernes que miren a la Plaça de l'ômnium Cultural. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior dona al carrer dels Patis. Consta d'una parcel·la rectangular característica de les finques entre mitgeres o 'parcel·la gòtica' de dues crugies amb un pati a la part del darrere i composta mitjançant una PB+ 2 Pisos i coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada al carrer del Pont. La composició de la façana és geomètrica, ordenada i amb un predomini del massís respecte el buit. Presenta pocs elements d'interès. A la planta baixa s'obren tres obertures; una porta coronada per un arc escarser de perfil rebaixat a la part esquerra i d'accés a l'obrador, la porta d'entrada als habitatges situada a la part central i coronada també per un arc rebaixat i amb la part dreta una finestra de grans dimensions que ocupa l'emplaçament d'una porta d'accés també a l'obrador. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dos balconeres coronades en arc rebaixat amb els balcons sobresortint del pla de la façana, amb una llosana de maó ceràmic disposada en degradació i sostinguda per dos permòdols també de maó ceràmic i amb la barana de ferro forjat de barrots tornejats i pasamà recte. Emmarquen una finestra de petites dimensions utilitzada com a ventilació de l'escala. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha tres obertures més situades al damunt de les del pis proincipal i formades per dues balconeres amb barana tornejada de ferro forjat que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Corona la façana un ràfec o cornisa composta per tres filades de maó pla. Aquesta cornisa sosté la coberta.</p> <p>La façana està revestida per una capa de pintura de color ocre que en fa dificil veure'n el seu aparell original. L'interior de la planta baixa està dividida en dues crugies i cal destacar el forn de pa de grans dimensions amb una cúpula formada per maons ceràmics i restes de maons refractaris i amb la boca de ferro forjat on hi ha l'inscripció de 'Talleres Solé' i al seu costat l'accés al pati de la part del darrere. Aquest espai que mira al carrer dels patis està ocupat pels vestigis de dues voltes de canó d'arc de mig punt amb les dovelles disposades a plec de llibre i formades per còdols de riu, units amb argamassa de calç seguint una orientació est-oest i separades per un mur mitger. Val adir que la volta de l'esquerra està tallada per un pou construït tardanament i el qual s'ha diferenciat en una fitxa específica. La façana del darrere de la casa es amb aparell de còdols de riu, maons ceràmics reforçats per bigues de fusta verticals a partir del primer pis seguint la tècnica de les parets d'entramat i tàpia. </p> | 08237-52 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006404,2.2217408 | 435648 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20230228110335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117114013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113811.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa manté encara dos elements que mereixen ser documentats i protegits com ara l'antic forn de pa del poble i les restes de les voltes de pedra d'arc de mig punt del pati del darrere que coincideixen amb l'emplaçament de les antigues parcel·les gòtiques disposades en forma més aviat concèntrica en l'eix carrer església, carrer pont, carrer dels Patis i carrer o plaça de la font del Mestre i dibuixant una forma més aviat ametllada que ens fa pensar en un origen molt remot o antiga sagrera vinculada amb l'església de Sant Quirze. Si aquesta teoria fós certa les voltes conservades al pati d'aquesta finca correspondrien amb els elements més antics de Sant Quirze i amb u origen alt medieval de mitjans del segle XI i XII que amb els temps van ser integrats en les parcel·les de les cases gremials desenvolupades en l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça Major) i carrer del Pont. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94569 | Pou d'aigua al carrer del Pont, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-al-carrer-del-pont-20 | <p>ERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV-XVIII | Element en força mal estat situat al pati de la part del darrere de la finca. Conserva encara dues alçades amb la coberta a iun sol vessant amb algunes de les teules trencades, les bigues mig podrides i amb fortes pèrdues del morter de calç i amb despreniments de pedres. | <p>Es tracta d'un pou conservat a la part del darrere de la finca a la zona del pati descobert. Es situa a prop de la mitgera de les cases situades a la banda sud amb una planta circular, aparell de còdols de riu, units amb morter de calç i una finestra a nivell de la planta baixa per a poder recollir l'aigua del seu interior. Aquesta finestra està feta amb muntants de pedra picada mal desbastada, units amb morter de calç i llinda de fusta. El pou presenta un segon nivell construït amb aparell de maçoneria i calç de còdols de riu disposats de forma aleatòria i morter de calç i amb una segona obertura situada a l'alçada del segon pis amb els muntants de maó ceràmic disposats a 'sardinell'. La coberta és d'un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquest sobre alçament del pou es recolza damunt dels vestigis de les antigues voltes de pedra. L'aigua de l'eqüífer es troba a uns 4 metres per sota de la cota actual.</p> | 08237-53 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006902,2.2218067 | 435654 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113802.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels pocs pous que es conserven a dins del nulci urbà de Sant Quirze. Aquest pou a més té diversos afegits i sobre alçaments degut a que per poder-se abastir d'aigua corrent a la planta segona va caldre alçar-lo uns metres i obrir-hi una segona obertura. L'estat de conservació és regulars i caldria consolidar-lo. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94561 | Llindes de la finca del carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-la-finca-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | La finca ha estat restaurada amb molt d'encert i mantenint els elements més essencials ben conservats. Se n'ha refet la coberta, les façanes, fusteries i forjats. | <p>A la casa es conserven un seguit de llindes a la façana que mereixen ser analitzades en una fitxa a part. Cal destacar la llinda que corona la porta d'entrada formada per un sol bloc monolític de pedra picada on hi ha incisa una creu de Malta a dins d'un medalló on arrenquen fulles dels seus extrems.i amb la data de 1721 repartida en l'espai buit que queda entre el contorn del medalló i cadascun dels braços de la creu. Damunt seu hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda on no hi ha cap inscripció però en canvi la del costat esquerra està coronada també per una llinda de pedra picada on hi ha incisa una creu de malta en baix relleu i emmarcada per una incisió i amb la data de 1732. Els bastiments de la finestra tenen un perfil bisellat de pedra picada. L'ampit estpa format per toves de maó ceràmic. </p> | 08237-51 | Carrer del Pont núm. 23 | <p>Aquesta casa que possiblement el 1700 acollí algun caballer de l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem per la continuada representació de la creu de malta en les llindes de les obertures principal, ens surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'ajuntament de Sant Quirze a mb l'inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210).</p> | 42.1006882,2.2216443 | 435640 | 4661249 | 1732 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221108115919.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94681 | Casa del Carrer de les Roques, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVII | Finca integrada a la núm. 3 del carrer de les Roques a mans dun mateix propietari i restaurada seguint el mateix criteri que la núm. 3 del mateix carrer. | <p>Petita casa i parcel·la entre mitgeres situada entre la finca núm. 3 del carrer de les Roques i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta de la clàssica parcel·la 'gòtica' de casa entre mitgeres formada per una planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, i u primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de les Roques. Les divisions horitzontals són amb forjats i sostres empostissats de fusta i les verticals en parets de maçoneria. La composició de la façana és molt simple i senzilla amb un predomini del massís respecte el buit amb una porta oberta a la planta baixa de tipus rectangular coronada per una llinda de fusta, avui arrebossada i una finestra de pedra picada amb els bastiments llinda i ampit de pedra situada a la planta primera. damunt seu hi ha la barbacana de la coberta formada pel voladís de la mateixa teulada. L'aparell està completament revestit per una capa de morter de calç i pòrtland que deixa a la vista els muntants i cantonades de les obertures en pedra picada. L'aparell constructiu sembla que seria maçoneria de còdols de riu i possiblement també parets de tàpia. La finca està embeguda per la núm. 3 del mateix carrer i a mans d'un mateix propietari.</p> <p> </p> | 08237-70 | Carrer de les Roques núm 2 (embegut per la finca núm. 3) | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedeia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pe r l'anterior formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca </p> | 42.1010873,2.2191661 | 435436 | 4661295 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94681-20230608104429.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Es tracta de la característica casa gremial d'origen baix medieval i amb continuïtat en època moderna quan va ser reformada. Segons la seva tipologia constructiva guarda notables relacions amb les cases enderrocades del carrer Torelló i també les que encara resten amb els núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. Sembla que la casa dataria de mitjans del 1500. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94680 | Casa del carrer de les Roques, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVIII | La finca fa pocs anys ha estat rehabilitada i restaurada. Se n'ha repicat l'arrebossat de la façana i s'ha rejuntat amb ciment pòrtland, s'han sorrejat les llindes de fusta de les diverses obertures i la coberta ha estat refeta amb bigues de fusta i teula ceràmica respectant-ne lla volumetria, composició de les obertures i alguns elements de l'interior | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la par sud de l'inici del carrer de les Roques i fent mitgera amb la finca núm. 5, avui dia conservada a nivell de fonaments ja que va desaparèixer en el moment d'obrir la via del Ferrocarril i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta d'una parcel·la de planta més aviat rectangular de dues crugies i composta de PB+ 1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener mirant paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta que sostenen sostres empostissats mentre que les verticals són amb obra de maçoneria. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'habitatges. Així doncs a la part del mig de la plata baixa s'obre l'entrada a la casa resolta amb una porta coronada amb una llinda de fusta i amb els muntants de pedra picada Al costat de llevant hi ha oberta una finestra que conserva encara la llinda de pedra originaria. A la planta primera s'obren dues finestres rectangulars amb llinda de pedra i festejadors interns i una balconera més tardana ala part central amb els bastiments de maó ceràmic. El balcó és amb barana de forja i barrots de secció circular situat al pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes hi ha obertes dues finestres rectangulars de maó ceràmic que resten aixoplugades per la barbacana de bigues de fusta i maó ceràmic que a manera de ràfec sobresurt en forma de voladís de la línia de façana. L'aparell és de pedra i maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular i horitzontal i unides amb argamassa de calç, avui pòrtland gris. Tant les cantonades com també els bastiments i llindes d'algunes obertures són de pedra picada i també de totxo cuit. Val a dir que hi ha alguns panys de mur de la planta baixa que presenten un aparell de carreus de pedra mes ben treballats que fan referència a construccions més antigues. La façana posterior està molt alterada fruit de les reformes posteriors. A l'antic pati hi ha un jardí amb piscina.</p> | 08237-69 | Carrer de les Roques núm. 3 | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pel núm. formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca.</p> | 42.1011059,2.2192615 | 435443 | 4661297 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112250.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa correspon amb una de les més antigues de Sant Quirze. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob, cit 1998 és una de les poques que té una llinda de fusta amb la data de 1600. El mateix Serrallonga la denomina com a 'cal Campaner'. Segon el mateix autor aquestes llindes són precedents a les de pedra que es posaran damunt de les portes de les cases a partir de la fi del 1600 i sobretot e 1700. No obstant això la casa aprofitaria vestigis de construccions més antigues. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94349 | Col·lecció de mobiliari de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-la-rectoria | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, UQRUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Edditorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | <p>Des de la porta d'entrada a l'edifici s'accedeix al vestíbul principal on hi ha l'escala d'accés a la planta principal i des del qual es comunica amb les estances d ela planta baixa situades a banda i banda del vestíbul d'entrada i emprades com a despatxos parroquials, sales de reunions i aules de catequesi. L'escala és duna sola crugia amb els graons de pedra amb petja i contrapetja i protegida per una barana de forja a l'estil de la de les balconeres. Al primer pis, avui emprat com a habitatge del rector hi ha diverses dependències (habitacions, sala, cuina i menjador, galeria) que es comuniquen mitjançant un estret passadís. A la part de migdia hi ha la sala i menjador amb la galeria formada per grosses vidrieres i a tramuntana el despatx del rector. Hi ha alguns quadres de pintura ràpida fets per autors locals, una imatge del retaule barroc desaparegut el 1936 arran de la guerra i altres objectes d'orfebreria com ara creus, crucifix...Al despatx parroquial hi ha l'arxiu parroquial dels anys 1937 fins a l'actualitat ja que va ser destruït per la guerra civil. Aquesta part de la rectoria ha estat reformada degut al seu continuat ús coma habitatge dels rectors. El primer pis al qual s'accedeix per una escala interior sostinguda en volta catalana i barana de llautó està distribuït en dos pisos simètricament iguals i orientats a llevant i ponent. Tots ells estan pavimentats amb rajoles ceràmiques disposades en escaleta i també de forma reticulada formant alguns mosaics en els paviments. Ec conserva encara la cuina econòmica a carbonet, algunes cambres amb alcova i amb el llit i cal destacar que a les estances que miren a migdia i a la galeria d'arc coberta estan decorades amb restes de pintura formant motius aplantillats de decoració geomètrica i vegetal i amb diverses gammes cromàtiques. Cal destacar que a l'interior d'alguns armaris encara hi ha objectes d'orfebreria com ara crucifix, calzes i canadelles, patenes i altres objectes. S'han documentat dues caixes de transport entapissades interiorment i amb tatxes de llautó a la cara externa. En una d'elles encara hi havia els guarniments dels cavalls o rucs. En una altra arca s'han trobat documents de l'arxiu municipal datats de 1967 i consistents en el padró municipal.</p> | 08237-17 | Al C/ Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica. </p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona `permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perque encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaule principal a l'església de Sant Quirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor</p> <p>Referent aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va sr nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble represetat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la paaroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1874 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104445.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 99 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94348 | Rectoria nova de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p> | 08237-16 | C/ dels Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94779 | Pont del camí ral del castell de Montesquiu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-ral-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol. 1. Diputació de Barcelona.</p> | XIX | Encara en ús serveis per al pas del trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de l'estació de Sant Quirze i de la Coromina | <p>Es tracta d'un petit pontarró de tres ulls construït damunt del torrent de la Font de Mares al costat de la finca de la Coromina. L'aparell constructiu és de pedra mal treballada i desbastada, unida amb morter de calç i disposada en filades irregulars. Cada ull fa una amplada de llum d'uns 1,5 metres aproximadament. L'amplada és la d'un camí de carro. Actualment encara fa la funció de sostenir el camí que puja al castell de Montesquiu venint des de l'estació de Sant Quirze. Ha estat reparat nombroses vegades. </p> | 08237-120 | Damunt del Torren de la font de les Mares | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1106619,2.2167894 | 435249 | 4662360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112452.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element encara en ús per al trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de la Verneda. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94893 | Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu | XIV-XVIII | El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu. | <p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p> | 08237-194 | Casa de la Coromina S/N | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1110539,2.2169290 | 435261 | 4662403 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94688 | Placa Commemorativa a la família Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p> | XXI | Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació | <p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p> | 08237-77 | Carrer de l'Església núm. 7 | <p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p> | 42.1004077,2.2227077 | 435728 | 4661217 | 2018 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya | Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 93966 | Edifici Carrer Església, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-esglesia-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1996). Sant Quirze de Besora. Del 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Inscripció 115</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer de l'església, just al darrere de l'ajuntament i al costat de la Casa Martí.Té façana em aquest carrer i també als patis de darrere que miren al carrer de les Monges i a les restes de l'antic passatge de comunicació entre els dos carrers. Es tracta d'una casa entre mitgeres més aviat estreta i composta de PB+1PP i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s'orienta a migdia. Les divisions interiors són a base de forjats i empostissats de fusta. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit ja que la major part de les obertures que hi ha són de mides més aviat petites. La seva distribució es resol mitjançant dues portes obertes a PB; una d'elles de majors proporcions ja que dona accés a un antic local comercial i l'altra situada a continuació de la primera comunica amb l'escala que connecti amb les plantes superiors. A la planta primera s'hi obre una balconera amb els muntants i llinda de pedra picada i un balcó amb barana de barrots de ferro de secció circular i un passamà pla. A la darrera planta i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una darrera obertura o finestra de ventilació de l'espai de sota coberta. L'aparell de la façana està completament revestit per un enlluït de calç i pintura que emmarca les obertures amb una franja de color gris clar damunt un fons neutre de color ocre. Tot ens fa pensar que l'aparell és de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les obertures i cantonades. La coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta sobresurt de la façana formant una notable volada i donant-li uns trets molt característics. La casa es disposa formant terrasses seguint el pendent del terreny del carrer de l'església. L'interior està molt transformat. La casa té façana al callerot que hauria comunicat el carrer de l'església amb el carrer dels Patis. En aquesta façana s'hi conserva encara una finestra de tipologia similar a les de la casa Martí (C/Església 7) i també a la plaça Major núm. 6. Corresponen a finestres rectangulars amb els bastiments i llindes de pedra i coronades per un arc tetral·lobulat de tipus conopial que acull una roseta ornamental a dins seu. Aquestes finestres amb trets gotitzants tindrien un origen al 1400 i 1500 i denotarien la cronologia d'aquestes finques situades a la part més antiga del nucli de Sant Quirze. Al seu costat n'hi ha una segona amb els emmarcaments de pedra i llinda també de pedra de cronologies més antigues.</p> <p> </p> | 08237-9 | C/ Església núm. 5 | <p>Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida, a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres . Consta que el 1862 i segons el registre de l'amillarament la casa pertanyia a Joan Prim y Luisa.</p> <p><em>'Por una casa con pequeño huerto en la calle de la iglesia número 5'. Pasa a Baudilio Prim y Jose´Prim.Inscripció. núm. 115</em></p> <p>AMQ.Cuaderno de liquidaciones y amillaramineto. Carpeta 1016</p> | 42.1003986,2.2226742 | 435724 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113146.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa comú i entre mitgeres que conserva encara els trets característics de les edificacions urbanes de Sant Quirze de mitjans del segle XV- i XVII i característics de les cases gremials. interpretades segons Joan Serralllonga. Delimita amb un callerot que hauria comunicat amb el carrer dels Patis i en el que hi ha encara paraments antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94517 | Edifici Carrer Torelló, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-10 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> | XVII-XIX | Casa que està pràcticament deshabitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres situada a tramuntana de la finca núm. 8, composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana malgrat aprofiti la traça d’una parcel·la d’una casa gremial respon als cànons de les façanes neoclàssiques. La composició és geomètrica i ordenada basada en una porta central amb dues obertures a cada costat corresponents a un habitatge en planta baixa. La planta primera i segona es compon de dues balconeres a cada costat amb balcons de barana de forja que sobresurten poc del pal de la façana i amb els barrots de secció quadrada i passamà recte i un finestra de petites dimensions a la part central. La façana és coronada per un voladís de la coberta format per una barbacana sostinguda per bigues de fusta. Val a dir que aquesta finca i l’adjacent núm. 8 estan unificades per la mateixa coberta. La façana de ponent presenta un predomini del buit respecte el massís a base de galeries o eixides obertes formades per dues obertures allindades i separades per un pilar central de maó ceràmic i balcons amb baranes de barrots simples de secció quadrada. Està revestida per un enlluït de calç i guix de color blanc.</span></span></span></p> | 08237-32 | Carrer Torelló, núm. 10 | <p>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</p> | 42.0997449,2.2232132 | 435768 | 4661142 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221108111955_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que respecta la traça d’una parcel·la entre mitgeres corresponent amb una antiga casa gremial completament embeguda per la nova construcció i que respecta la traça antiga del parcel·lari amb el pati de la part del darrere i la terrassa erigida damunt de les antigues muralles medievals construïdes amb aparell de còdols de riu i maçoneria i disposats en filades regulars i horitzontals. I recordant l’antic pas de ronda que separava les cases de les antigues muralles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc