Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94304 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-0 | <p>ESPADALER I PARECRISSAS, RAMONA (1995). <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze, 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MADURELL I MARIMON. JOSEP Mª. (1973) Les ordinacions de la confraria dels paraires i texidors de llana de Sant Quirze de Besora. Ausa. nº75-7</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN(1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XVII | Capella annexionada a la part sud-est de l'església de Sant Quirze aprofitant la capçalera d'un dels corredors laterals. Va ser restaurada juntament amb l'església de Sant Quirze l'any 1979 en que es va repintar de nou i es va formalitzar un nou accés separat de l'església. La coberta també ha estat restaurada. | <p>La capella de Sant Sebastià, avui del Santíssim correspon amb un edifici o volum annexionat a l'església de Sant Quirze, però separada d'ella mitjançant una porta oberta a la capçalera del corredor de migdia. Consta d'un espai rectangular que aprofita l'aresta sud de la unió dels cossos de la nau amb el presbiteri i amb una orientació est-oest. Està dividida internament mitjançant dues crugies cobertes amb volta de llunetes i separades per arcs torals de mig punt de perfil molt rebaixat que arrenquen de damunt d'un entaulament i fris corregut adossat a la paret sud i nord. Al fons hi ha l'espai del presbiteri que acull l'altar, de forma rectangular i separat mitjançant un arc escarser cobert amb volta de llunetes. En aquest espai hi ha tres imatges; una d'una verge dels Dolors, la central pertanyent a Sant Sebastià i una darrera de Jesucrist, Segons l'aparença, talla escultòrica i perfil semblen correspondre amb imatges de l'era barroca i salvades de la destrucció de la Guerra Civil. La decoració de la capella és molt recent i es resumeix amb una capa de pintura neutre al fons de color blau i motius decoratius a les motllures i voltes de la capella. Està il·luminada per una finestra oberta a migdia i una segona a la paret sud del presbiteri. Exteriorment presenta un aparell de maçoneria de pedres i còdols de rius mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locades en filades regulars i horitzontals. S'hi aprecien diverses fases constructives. Per una banda la capçalera té una fàbrica constructiva a la part inferior a base de carreuons de pedra mal desbastats i picats amb les cantonades més ben treballades i unides amb argamassa de calç formant filades regulars que sembla correspondre amb les restes d'una torre o bestorre de flanqueig de l'antic recinte de muralles baix medieval. Damunt seu hi ha una remunta molt més tardana amb aparell de maçoneria que s'annexiona al cos de la nau i que es corona mitjançant un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La nau de la capella té també dues fases constructives diferents: Per una banda s'aprecia una part central amb aparell de pedra i maçoneria amb les cantonades de pedra picada amb refeccions de maó ceràmic i una ampliació cap a ponent amb un aparell de còdols de riu més pobre. Tot el conjunt resta unificat al cos de la nau mitjançant un allargament del vessant sud de la teulada que es veu rematat per ràfec de dues filades de teula girada i maó pla.</p> | 08237-12 | Dins de l'església Parroquial de Sant Quirze. Plaça de l'Església, 1. | <p>La confraria de Sant Sebastià, patrona dels paraires i teixidors de la vila és un exemple clar de la importància d'aquestes activitats gremials i comercials tingueren a la vila de Sant Quirze al llarg de l'era moderna. De fet segons consta en la documentació antiga (SERRALLONGA, J, 1996. Ob. cit.) esmenta que l'economia de sant Quirze a mitjans del set-cents descansava damunt dos grans activitats: Per una banda l'agricultura i la producció del gremi o confraria dels paraires i teixidors. Els paraires eren els que compraven la llana. la distribuïen entre els qui la treballaven i finalment la comercialitzaven. Aquesta activitat es va veure propiciada per la situació de la vila al costat del curs d'un riu cabalós, el Ter i també per la proximitat amb les muntanyes de Toses, el Taga o Pardines on s'hi portaven a terme les activitats de la transhumància. Així doncs i aprofitant les aigües del Ter es van construir un seguit de molins (molí vell, molí de l'Illa, molí nou ... entre altres i a mans de les famílies Ginestet i Serrallonga. Aquests molins generalment drapers eren controlats pels paraires que comercialitzaven els draps a Vic i també Barcelona com ho foren molts altres llocs del principat. La importància dels draps de Sant Quirze i del gremi dels paraires i texidors és tant important com ho figura un document datat de 1679 i pertanyent al notari Ramon Vilana Perlas de Barcelona on hi apareix protocolitzada l'acta davant d'ell per Pau Freixa, paraire de llana de Sant Quirze de Besora. Aquest document correspon amb una súplica del paraire i contempla diversos capítols i ordinacions de l'ofici dels paraires de la vila de Sant Quirze. Sens dubte el tèxtil va ser el principal motor econòmic de la vila de Sant Quirze entre els segles XVI i XVII, precursor de l'era industrial amb les fàbriques de Can Guixà i de Can Trinxet. Cal esmentar que al llarg del segle XVII es documenten un total de 37 paraires, 20 teixidors de llana (Serrallonga ob.cit. p-34). Pel que fa a la capella sembla que va ser construïda en aquest moment per a representar i protegir el gremi dels paraires.</p> | 42.1003519,2.2232267 | 435771 | 4661210 | 1679 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img202211101106140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img20230307113824.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella s'unifica a la part sud-est de l'església enllaçant aquest edifici amb l'antic recinte de muralles que hauria envoltat la població i del que hauria aprofitat com a fonaments per a la capçalera, el basament d'una antiga torre de defensa o de flanqueig corresponent a l'antic clos fortificat que hauria encerclat l'antiga sagrera. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94775 | Santa Bàrbara de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Capella molt ben restaurada i rehabilitada. Encara manté el culte a Santa Bàrbara. Actualment resta a l'ús privat de la família propietària de la masia | <p>Capella adossada a la part de llevant del volum principal de la masia de la Coromina. Consta d'un planta rectangular orientada a tramuntana en sentit nord sud i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i on hi ha oberta la porta d'entrada principal i una finestra triforada al seu damunt decorada amb vitralls de colors. La pota està formada per un arc escarser de pedra picada inscrit a dins d'un de segon de maó ceràmic i en el que hi ha gravada a la clau de dovella la següent inscripció:</p> <p>D.O.M</p> <p>SALVUM POPULUM FAC. POPULUM TUUM</p> <p>DOMINE</p> <p>ET BENEDIC. HEREDITATI TUAE</p> <p>CANT. S.S AMBR. ET. AUG. VXXII</p> <p>MD. CCCLXIII</p> <p>La data correspon al 1863, 190 anys després d'haver fer la casa.</p> <p>L'interior està format per una sola nau revestida amb enlluït de guix i pintat de color blanquinós amb un sostre o enteixinat de fusta decorat en cassetons i un sòcol o arrambador formant sèries emplafonades en color marró.i amb una franja vermella i blava al seu damunt. El paviment és de rajoles hidràuliques i forma un petit presbiteri a la zona de l'altar. L'interior esta decorat amb un seguit de quadres i teles a l'oli amb representacions marianes. A la finestra situada al damunt de la porta d'entrada hi ha representats en els vitralls les imatges de Sant Vicenç, Sant Josep i Sant Isidre, patró dels pagesos. </p> <p>La capella es conserva en molt bon estat i encara es celebra culte un fia a l'any. </p> | 08237-116 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> | 42.1097278,2.2149670 | 435097 | 4662258 | 1863 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104746.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Caldria estudiar més a fons el conjunt de teles i pintures a l'oli de temàtica religiosa que hi ha penjats en en forma de quadres al seu interior. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94525 | Edifici Carrer Torelló 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-12-14 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a lactualitat. Eumo. editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones o amillaramiento. Año 1862. </p> | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres que conserva en bon estat la tipologia de les parcel·les entre mitgeres de les antigues cases gremials remodelades notablement durant l'era de la industrialització. Conserva la tipologia típica amb obradors en planta baixa i sèries de balconeres amb balcons al primer pis. La volumetria es conserva en més o menys bon estat però amb part del revestiment caigut, les fusteries en mal estat i també la coberta i ràfec. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Finca entre mitgeres situada a la part baixa del carrer Torelló delimitada pel callerot que separa la finca núm. 10 al nord i la paret mitgera de la núm. 14 al sud. Consta de planta baixa, dues plantes pis i sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és ordenada i geomètrica i es resol mitjançant dues obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa que donen accés a antics obradors, dues balconeres amb sengles balcons sobresortint del pla de la façana al primer pis amb barana de barrots de secció quadrada i passamà recte i dues més al sota teulada. La separació de la planta baixa i del primer pis es fa per mitjà d’una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. Corona la façana un ràfec a sota de la coberta compost per una cornisa bisellada. La façana està enlluïda per un arrebossat de calç de color terrós que en els punts on ha desaparegut deixa veure l’aparell original de la façana a base de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i units en filades regulars. La façana que mira a ponent i damunt del ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. Es distribueix mitjançant una planta baixa formada per un mur cec i al seu damunt dues eixides que ocupen tota l’amplada de la façana i sostingudes per bigues de fusta que recolzen damunt de les parets mitgeres laterals, també en còdols de riu. La paret nord és completament cega i mira directament damunt del callerot que hauria connectat amb els horts de damunt del Ter i situats extramurs. </span></span></span></span></p> | 08237-34 | Carrer Torelló 12-14 | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·la rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació. La casa delimita amb un dels callissots que segons Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit 101). Segons el mateixos autors aquests callerots es tapien el 1882 i desapareixen els callerots de Ton Saboró, el de Pedro Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba, el del portal del Casteny ja que 'son depositos de basura y provocan cada año desgracias pèrsonales'. Aquesta doncs seria la data que es paredaria el callerot quedant com a espai descobert interior i accessible únicament pels horts de darrere les cases. </p> | 42.0996514,2.2234896 | 435792 | 4661132 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Igual que la finca núm. 10 i 8 conserva el parcel·lari i la distribució de les cases gremials, encara que ,molt reformades. Amb la composició de planta baixa i dues plantes pis i amb les façanes principals orientades al carrer on hi havia els antics obradors i telers a la planta baixa, els habitatges a la planta primera i golfes. A la part del darrere s’obrien àmplies eixides emprades com a antics assecadors dels draps i constituïdes per estructures de fusta damunt de parets de maçoneria. Tanmateix hi havia un petit pati o gaia que mirava damunt del ter i que tenia com a límits les antigues muralles medievals, que un cop aterrades s’utilitzaren com a murs de contenció dels patis i horts del darrere de les cases. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94540 | Edifici Carrer de Torelló, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-torello-16-18 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora</p> | XIV -XIX | Casa molt fragmentada i compartimentada en gran quantitat d'habitatges ja que una de les funcions principals era acollir nombrosos veïns nouvinguts durant l'era de la industrialització. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de gran volum i composta per una planta més aviat quadrangular que fa cantonada i xamfrà amb el C/Torelló, el C/ St. Josep i el C/ que baixa. Consta d’una planta baixa + 2 plantes pis +golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i un llanternó central. L’edifici reuneix les característiques pròpies de les cases del període industrial de mitjans del segle XIX damunt de vestigis més antics. Val a dir que la finca manté la traça de les antigues muralles medievals per la banda sud i oest mig trossejada i alterada per l’obertura de noves finestres i balconeres. La composició de les façanes està organitzada mitjançant locals comercials a la planta baixa, balconeres al primer i segon pis i golfes amb un predomini del massís respecte el buit. Aquesta finca està unificada amb les núm. 2, 4 i 6 del carrer de Sant Josep. Malgrat tot manté encara la traça de l’antic parcel·lari amb les parets mitgeres de delimitació i els patis o horts de darrere les cases que limitaven amb les antigues muralles. Tots aquests elements queden embeguts per la moderna construcció que agrupa i unifica les antigues parcel·les en un sol i únic volum La façana del carrer Torelló té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes regularment al llarg de la façana i unificant-se amb la finca núm. 2 i 4 del carrer de Sant Josep. Es compon de PB o hi ha la porta d’entrada als habitatges amb dues petites finestres situades a diferent nivell, un primer pis on hi ha sèries de balconeres simples que emmarquen finestres rectangulars amb els bastiments i marcs de maó ceràmic, i una planta segona amb la mateixa composició que la inferior. La façana és coronada per una barbacana de maó ceràmic sostinguda per permòdols també de ceràmica i formant un fris decoratiu. El mateix ràfec unifica la finca núm. 16 organitzada amb la mateixa composició que la núm. 18 ,es a dir amb sèries de finestres rectangulars alternades per balconeres amb sengles balcons de la mateixa tipologia que la finca núm. 18 i disposats a diferent nivell ja que segueixen la traça i el pendent del carrer. La façana del carrer de Sant Josep, pel fet d’estar situat en una cota molt més baixa incorpora arcades a la planta baixa i una sèrie de dues balconeres amb barana de forja que agrupen sèries de dues balconeres mentre que al pis superior són individuals. Correspon amb la façana principal. La darrera planta està composta per finestres rectangulars coronades per un arc molt rebaixat i emmarcades per un guardapols de maó ceràmic. L'acabat de la façana és mitjançant una cornisa de les mateixes característiques que la descrita. La casa a mans de nombrosos propietaris s'organitza en quatre ales al voltant d'un nucli central o caixa d'escales que és il·luminada per un llanternó que sobresurt del pla de les cobertes i que té un acabat amb quatre vessants de teula ceràmica. L'aparell de la façana del núm. 16 està completament emmascarada per una capa d'enlluït i arrebossat de calç, mentre que la núm. 18 presenta la mateixa composició i en els punts on ha desaparegut deixa veure la fàbrica de còdols de riu, unts amb morter de calç i amb fragments de teula i maó ceràmic entre els junts. Les cantonades, bastiments de les obertures i elements decoratius són mitjançant maó ceràmic.</span></span></span></span></p> | 08237-35 | C/ Torelló 16-18. | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·les rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació tot i pensem que es va erigir per acollir els treballadors de les fàbriques Guixà. La casa aprofita restes de les velles fortificacions que es van erigir a mitjans del segle XIV. aprofitant la traça de l'antic camí ral que venint dels veïnats de la Foradada i les illa i el Sola així com també de Santa maria de Besora passava per l'eix C/ Torelló-plaça Major, C/plaça, i carrer Pont fins a sortir per l'altre costat molt a prop del pont pel denominat 'portal del pont'. Aquest nucli de cases que resultava ser una ampliació de la vella sagrera situada als voltants de l'antiga església de Sant Quirze i Santa Julita datada del segle X es va fortificar mitjançant unes muralles que estaven reforçades per torre circulars i quadrangulars tant a ponent mirant al Ter com també a llevant. Encara es conserven vestigis d'aquestes construccions al darrere de l'església i també al darrere de les finques del carrer del Pont, C/plaça, Plaça Major i en aquest cas el carrer de Torelló. En el cas que ens ocupa la finca aprofitaria l'angle sud-oest d'aquest recinte amb la traça de l'antic portal de Torelló situat al xamfrà de la finca amb aquest carrer. Val a dir que a nivell cadastral el parcel·lari coincideix amb els límits de les velles fortificacions les quals han quedat integrades i fossilitzades dins els murs del nou edifici.</p> | 42.0995717,2.2237364 | 435812 | 4661123 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221108112111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com hem comentat aquestes dues finques, especialment la façana sud coincideix amb la traça de les antigues muralles de Sant Quirze. és més la cantonada sud-est que mira a la boca del carrer genera una mena de xamfrà que ens permet recordar l'emplaçament de les antigues muralles i possiblement del portal del carrer de Torelló situat en aquest indret. Caldria realitzar un treball de documentació i anàlisi dels paraments de la finca de la part inferior per valorar l'existència de les restes d'aquestes fortificacions, avui embegudes pels murs de la mateixa finca i emmascarades sota una capa d'enlluït i arrebossat de calç. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94887 | Barri Hostal Nou, 1 / Rambla Concepció, 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-1-rambla-concepcio-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Casa molt reformada que ha estat reconvertida en una torre residencial. Se n'ha modificat la coberta, pintat les façanes però conservant les obertures originals de la planta baixa i primer pis. Es troba en bon estat. | <p>Finca aïllada situada a la part sud-oest de la plaça del aval de l'Hostal Nou i delimitada per la C-17z i el torrent de cal Pere Ferrer. Està disposada en diferents desnivells i formant terrasses fruït de l pendent del terreny. Té una planta rectangular, tres crugies i composta per una PB+2P+Sc coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant cap a la plaça del barri de l'Hostal Nou. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i té les obertures disposades de forma regular i geomètrica. A la planta baixa doncs s'obren dues finestres que flanquegen una porta central situada a la part central i coincidint amb la cruïlla del mig. Estan compostes per bastiments de pedra picada, llindes rectangulars també de pedra i ampits bisellats situats a poca distancia del sòl. Damunt de la porta i incises dins de la llinda hi ha la data de 1769 inscrita a sota d'una roseta a dins d'un cercle. En un costat hi ha en color magrana i pintat sobre la llinda unes inicials que no podem interpretar el que representen. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres mes rectangulars i de les mateixes dimensions, una de les quals té un ampit bisellat. No se n'aprecia la seva fàbrica ja que estan completament arrebossades. estan tancades amb persianes de llibret. Finalment a la planta segona n'hi ha tres més d'igual mida i damunt seu tres petits arcs il·luminen les golfes. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta sostingut per bigues de fusta i encadellat ceràmic i que sosté la coberta. El parament de la façana no és visible ja que esta completament arrebossat per una capa de pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista els bastiments de les obertures de la planta baixa que són de pedra picada. La façana lateral que mira al torrent hi té annexionat el volum d'un garatge que conté un terrat del primer pis i al que s'hi accedeix per dues balconeres al primer pis que tenen els seus homònims a la planta segona amb un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per bigues i revoltons ceràmics amb barana de forja de barrots simples de secció circular i passamà recte. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues petites finestres en forma d'arc de mig punt que donen llum al sota teulada. La façana està arrebossada amb el mateix enlluït que la fa principal i no es pot veure el seu parament. Finalment la façana que mira a la carretera i també al callisot estan molt transformades pels usos moderns d'habitatge. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-188 | C/ Barri Hostal Nou,1 o Rambla de la Concepció, 60 | <p>Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquest lloc. La casa núm. 1 del barri es podria referir a la que estem descrivint</p> | 42.1030226,2.2145284 | 435054 | 4661513 | 1769 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124818.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquesta casa que reuneix els requisits de les cases gremials de Sant Quirze conserva de la fàbrica originaria la PB i el primer pis amb obertures rectangulars i bastiments de pedra picada. Tot fa pensar que en un principi estava coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Amb el temps se li va afegir una darrera planta, una coberta a quatre vessants i se li obriren finestres noves. L'origen correspondria amb una edificació del 1600 o 1700. Guarda relació amb moltes cases del carrer del Pont, carrer dels Patis de l'Església o Plaça Major. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94622 | Casa carrer del Pont, 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-64 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII | Casa que conserva més o menys en bon estat l'estructura original de les cases gremials de Sant Quirze amb la planta baixa, primer pis i sota teulada amb eixida. Val a dir que la casa és deshabitada amb les obertures tapiades amb maó ceràmic i per tant això incrementa el fet que la finca es degradi notablement i la coberta sense tenir reparacions tingui filtres d'humitat. Tot i així la casa es conserva més o menys en bon estat. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la rectangular de dimensions més aviat reduïdes a la part nord-oest del carrer del Pont. Cor respon . Delimita amb la finca núm. 62 i 66 i per la part del darrere amb el carrer de les Roques. Es tracta d’una finca que consta de PB+ 1P+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s’orienta al carrer del Pont. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una disposició de les obertures de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s’obren dues portes, una d’elles corresponent amb l’accés a l’obrador i la segona de dimensions més petites i d’accés a l’habitatge. Ambdues portes són allindades amb pedra picada de perfil bisellat i cal destacar la inscripció de damunt de la porta d’entrada principal amb la data de any 1677.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres allindades amb pedra amb el perfil bisellat, els muntants i llinda de pedra picada, amb ampit també bisellat i una inscripció a la finestra de la part dreta on hi ha incisa la data de 1611 a dins d’un medalló. L’altre finestra és completament llisa. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha una eixida descoberta que ocupa tota l’amplada de la façana i que està protegida pr un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit per una capa d’estuc o enlluït de calç de color ocre que deixa entreveure únicament els marcs de les portes, llinda i ampits en pedra picada. </span></span></span></p> | 08237-67 | Carrer del Pont núm. 64 | <p><span><span><span>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” . </span></span></span></p> | 42.1010026,2.2194770 | 435461 | 4661285 | 1677 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-20230608104230.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica parcel·la de finca gremial entre mitgeres amb unes característiques molt pròpies de les cases comuns desenvolupades a partir del segle XVII i sobretot XVIII fruit de la puixança econòmica de la vila i l’aparició de les classes artesanes i fortes similituds a altres finques de l carrer del Pont i també carrer Església . Aquesta finca es situaria fora de muralles en un sector o raval desenvolupat al costat del carrer que procedent del pont accediria a l’interior de la vila per mitjà del portal del pont situat on hi ha les finques núm. 51, 53 i 56 respectivament. Aquest raval acolliria ferreries, estables i altres tallers relacionats amb el pas el camí ral. Molt a prop hi hauria el denominat “mal pas” o pas dolent er accedir al pont. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94517 | Edifici Carrer Torelló, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-10 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> | XVII-XIX | Casa que està pràcticament deshabitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres situada a tramuntana de la finca núm. 8, composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana malgrat aprofiti la traça d’una parcel·la d’una casa gremial respon als cànons de les façanes neoclàssiques. La composició és geomètrica i ordenada basada en una porta central amb dues obertures a cada costat corresponents a un habitatge en planta baixa. La planta primera i segona es compon de dues balconeres a cada costat amb balcons de barana de forja que sobresurten poc del pal de la façana i amb els barrots de secció quadrada i passamà recte i un finestra de petites dimensions a la part central. La façana és coronada per un voladís de la coberta format per una barbacana sostinguda per bigues de fusta. Val a dir que aquesta finca i l’adjacent núm. 8 estan unificades per la mateixa coberta. La façana de ponent presenta un predomini del buit respecte el massís a base de galeries o eixides obertes formades per dues obertures allindades i separades per un pilar central de maó ceràmic i balcons amb baranes de barrots simples de secció quadrada. Està revestida per un enlluït de calç i guix de color blanc.</span></span></span></p> | 08237-32 | Carrer Torelló, núm. 10 | <p>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</p> | 42.0997449,2.2232132 | 435768 | 4661142 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221108111955_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que respecta la traça d’una parcel·la entre mitgeres corresponent amb una antiga casa gremial completament embeguda per la nova construcció i que respecta la traça antiga del parcel·lari amb el pati de la part del darrere i la terrassa erigida damunt de les antigues muralles medievals construïdes amb aparell de còdols de riu i maçoneria i disposats en filades regulars i horitzontals. I recordant l’antic pas de ronda que separava les cases de les antigues muralles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94754 | Carrer Besora, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-besora-24-i-6 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i IIII</p> <p>AMQ. Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1864</p> <p>ACM.<em>Llibre d'arrendaments. </em>Carpeta 15 i <em>Cart</em>a del Mostassaf 1784-85. Carpeta 15. Plec 3</p> | XVII-XVIIII | Cases encara ara habitades | <p>Conjunt de tres cases situades a la part inicial del carrer de Besora al costat del reg que baixaria de la font de la Vinya en direcció al Ter i passant per costat est de la vila antiga just pel darrere de l'església de Sant Quirze. Es tracta d'un conjunt de tres edificacions entre mitgeres compostes per una PB+1P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a tramuntana i mirant al carrer. Es situen a la part dreta del carrer. Els murs són de maçoneria i les divisions horitzontals en fusta. Val adir que la finca núm. 2 és coberta amb teulada a tres vessants. </p> <p>La configuració d'aquest conjunt d'edificis, especialment el núm.4 i 6 és simètrica i idèntica atès que es corresponen amb una mateixa obra arquitectònica i d'un sol moment constructiu. En canvi el núm. 2 té una altra disposició diferent donat el cas que correspon a una època diferent. es compon d'una porta d'accés a l'habitatge dues finestres i una altra que dona al garatge. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars pertanyents a l'habitatge aixoplugades per la barbacana que forma el voladís de la teulada. L'aparell està arrebossat amb ciment pòrtland gris amb acabat remolinat. La façana posterior està molt transformada amb tes finestres de diferent mida a cada planta i la coberta que sobresurt en voladís. </p> <p>La disposició de la finca núm. 4 i 6 és completament idèntica amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren les portes d'accés als habitatges dels que la núm 6 manté la disposició original de la porta d'entrada flanquejada per dues finestres rectangulars a cada costat i amb la reixa de forja al seu damunt formant gelosia i amb la data de 1824 i les inicials FA corresponents a la família propietària mentre que la núm. 4 ha estat desfigurada paredant la porta d'entrada central per convertir-la en finestra i desplaçant-la a la dreta. En canvi la disposició de les obertures del primer pis s'ha mantingut poc alterada amb dues balconeres a cada habitatge i amb el balcó fet amb llosana de pedra de perfil bisellat sobresortint del pla de la façana i amb la barana de forja amb els barrots rectes amb secció circular i alternada per volutes a la part inferior i superior i passamà recte. Les balconeres estan tancades amb persianes de corda. Damunt seu i coincidint amb la planta de les golfes hi ha tres finestres coronades en arc rebaixat que il·luminen la planta sota teulada. Corona la façana una cornisa bisellada formada per quatre filades de maó pla disposades en degradació que sostenen la teulada. La façana de la part del darrere es caracteritza per la presència d'àmplies eixides formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat sostinguts per mènsules de maó ceràmic i pilastres de secció quadrada. Algunes d'elles han estat paredades deixant-ne les empremtes i les que es mantenen d'origen tenen un bacó amb barrots circulars de secció simple. La planta sota teulada està il·luminada per petites finestres rectangulars. La coberta està formada per un ampli voladís. L'aparell de maçoneria està revestit per una capa de calç i enlluït de color blanquinós amb reparacions de ciment pòrtland gris.</p> | 08237-95 | Carrer de Besora núm. 2,4 i 6 | <p>Referent a aquest conjunt d'edificacions hem trobat referències en el 'cuderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1864 on esmenta que la finca pertanyia a un Tal Joan Arcer <em>'por dos casas con sus pequeños huertos adyacentes en la calle de Besora 3, 4' </em>i amb un valor de 120 lliures (AMQ. 1864). Tanmateix i segons Serrallonga en el seu apèndix II i III del llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a al'actualitat no troba referències a aquesta família.</p> <p>Al mateix 'cuaderno de liquidaciones de 1864' a la inscripció núm. 30 i pertanyent a Juan Caballleria que passa a Jaime Burnius i especifica 'Por una casa con su pequeño huerto adyacente a la calle Besora núm. 6' i amb un valor de 60 lliures. No hem trobat altres referències que hom creu que es tractaria de famílies de peraires i texidors que s'instal·larien als ravals d'entrada i sortida de la vila.</p> | 42.1012293,2.2241199 | 435845 | 4661307 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122254.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt d'edificacions que mostren unes característiques comuns i pròpies de l'arquitectura del segle XIX pertanyents a l'era pre industrial i també industrial. Possiblement correspongui amb antics obradors i tallers artesanals de paraires i teixidors. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94809 | Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Central en funcionament i propietat de la companyia Fecsa Enher | <p>Central hidroelèctrica formada per un edifici de planta rectangular d'uns 8 metres d'ample x 20 de llarg. Consta d'un sol nivell amb algunes obertures, parets de maó arebossades i pintades de color ocre i les cantonades i bastiments de es obertures en maó ceràmic vist i pintat de color roig. La part superior de la façana que sosté la coberta està rematada per una cornisa també de maó i de perfil bisellat. Aquesta cornsa és correhuda en totes les seves façanes incloent els costats curs que coincideixen amb el pinyó de la teulada i formant una mena de frontó. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. L'accés es practica per la part oposada. Aquest edifici està ne contacte amb l'arribada del canal procedent del túnel de sota de la Pineda situada al primer pis i el qual mitjnaçant una comporta i un important salt de caiguda de l'aigua d'uns 12, 82 etres. que fa moure a dues turbines tipus Francis (MF-1505) acoblades amb un multiplicador. El generador és un Siemens de 550 W, 6000 l/segon el cabal i 900 KW i velocitat de 240 voltes /turbina. Actualment aquesta central està en ús i gaudeix d'un manteniment constant de l'empresa concessionaria.</p> | 08237-140 | Finca de Can Pericas | <p>La central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes va ser erigida al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928268,2.2301130 | 436332 | 4660370 | 1912 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94809-img20230331113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94809-img20230331114030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94809-img20230331114315.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pericas Boixeda i Companyia | Central en ús i funcionament propietat de Fecsa Endesa. | 102 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94819 | Poblat del pla dels ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pla-dels-ocells | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i integrat en els marges de pedra seca fa que sigui difícil endevinar-ne la seva tipologia i extensió encara que arreu hi ha estructures de cases i murs en el vessant sud del petit altiplà del Pla dels Ocells. Tanmateix caldria fer una campanya de neteja, prospecció, delimitació i excavació arqueològica per valorar la seva extensió i grau de conservació de les restes d'aquestes antigues estructures. | <p>Es tracta d'un conjunt de restes de murs pertanyents a estructures de cases i antics habitatges situats a la part sud del denominat pla dels ocells i encarats mirant a la riera de Cusoms. En aquesta zona avui coberta de vegetació es poden endevinar restes de murs construïts en pedres d'una o dues filades, unides amb argamassa de calç i amb diverses orientacions. Aquestes estructures es disposen formant terrasses en diferents nivells que avui dia estan ocupades per petits horts i feixes de conreu. Atès que la zona està coberta de vegetació es fa molt difícil identificar-ne la seva extensió global.</p> | 08237-145 | Pla dels ocells S/N | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1006783,2.2125210 | 434885 | 4661255 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205114934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115115.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer tota una tasca de neteja i esbrossada de la zona on hi ha les restes de l'antic poblat per tal de delimitar l'abast i extensió de les restes per a poder-les protegir com a jaciment arqueològic i iniciar campanyes d'excavació per a poder conèixer les trestes. tanmateix hauria de ser declarat com a AEA (Àrea d'expectativa arqueològica) dins del POUM, raó de la qual caldria fer rases de delimitació amb mitjans mecànics. Val a dir que l'any 2000 es van fer entre els dies 23 d'octubre i 16 i 17 de novembre diverses rases de delimitació als camps 1 i 2 amb uns resultats que exposarem a la fitxa següent. Podria donar-se el cas que aquestes restes siguin de masos medievals o també d'un nucli poblacional situat a 'l'altra banda' | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94818 | Via romana de la Costa Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-la-costa-cogulera | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | I ac- I dc | Coberta de vegetació i de bosc conserva alguns trams encara en un estat acceptable al vessant sud de la Costa Cogulera entre la darrerera corba de la carretera vella i la nova pista forestal que puja a la costa Cogulera. Hi ha un altre tram gairebé a la part més alta on hi ha un altre fragment de via. Caldria fer una campanya arqueològica de prospecció i delimitació de la via al TM. de Sant Quirze de Besora i fer una neteja del tram de la Costa Cogulera fent una esbrossada i tala general de la vegetació del tram, consolidar els murs que sostenen la via, el terrasament i també part del paviment parcialment conservat. Caldria reposar els fragments de mur caiguts i senyalitzar-la a nivell turístic com un element de patrimoni important. | <p>Tram de l'antic camí ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí. Els diferents trams que es conserven al vessant sud de la serra de la Cogulera al damunt del túnel de Sant Quirze corresponen a tres trams sostinguts per murs de contenció amb carreus de pedra de mida més aviat petita d'uns 20 x 30 cm, units amb morter de calç i amb una alçada notable. també es conserven com a mínim dues plataformes per a girar els carros i pel que fa al paviment està cobert de vegetació amb la qual cosa no es pot apreciar quin sistema constructiu presenta. A banda d'aquest tram que es troba al damunt de la carretera vella de Sant Quirze a Orís i sota de la pista que puja a la costa cogulera hi ha altres trams menys conservats que caldria netejar entre aquesta pista i la part més alta del serrat amb alguns trams amb restes de murs de contenció i també restes de paviment completament coberts de vegetació i arbusts que en dificulten notablement la seva traça. </p> | 08237-144 | Costa Cogulera | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident.Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut cartogrpafic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la questió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (colir vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.0927531,2.2197892 | 435479 | 4660369 | 218 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124702.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un tram de camí d'un possible orígen romà amb continuïtat a l'època medieval i fins hi tot moderna. Amb tot i malgrat els pocs estudis que hi ha sobre aquest tema a Catalunya guarda relacions amb la via denominada de 'Capsacosta· de la vall de Bianya a Sant Pau de Segúries o també la via del coll de Parpers a la comarca de Maresme. En aquests casos, especialment el primer hi han trams de camins talussats amb plataformes per a poder girar els carros i murs de contenció de pedra amb els paviments de llosa i pilones guarda rodes per a protegir de caigudes. En el cas de Capsacosta l'estat de conservació és excel·lent tot i que podria ser fins hi tot més tardà. En el cas de Parpers es conserven també alguns trams empedrats, restes de pontarrons per al pas dels guals i barrancs i algunes canalitzacions de drenatge. En el cas del camí de Sant Quirze caldria portar-hi a terme una important tasca de neteja i desforestació per tal de deixar a la vista les restes de les estructures conservades i iniciar sondejos arqueològics puntuals per a establir a banda de la seva cronologia, l'existència de restes de paviments. Finalment caldria consolidar els murs conservats i museitzar-los mitjançant plafons i establint una ruta o sender que vagi des d'Orís fins a Sant Quirze recuperant part de l'antiga traça del camí romà | 83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94785 | Masia de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Conjunt arquitectònic que es conserva en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat conservi les parets amb la fàbrica original, presenta la coberta refeta i els forjats interiors en força mal estat. Tot i així la casa és habitada de forma parcial. Hi manca electricitat i l'aigua és extreta d'un pou. | <p>Masia de planta rectangular situada al vessant sud de la serra de la Cogulera just a la riba dreta del torrent de l'Illa. Consta d'una edificació disposada en terrasses i composta per la casa, els coberts annexos, el pou, la pallissa i els vestigis de la casa vella inventariades totes tres, en fitxes a part. La casa consta de tres crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca amb planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant. La divisió interna dels forjats és a base de sostres empostissats de fusta i les divisions verticals són amb murs de maçoneria. Es conserva de forma regular. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a llevant i migdia. La façana principal es compon d'una porta d'entrada construïda amb blocs de pedra calcària als bastiments i coronada per una llinda amb la data de 1868 incisa i al seu damunt una finestra rectangular amb els bastiments i llinda de fusta i l'ampit de pedra i bisellat. A cada costat hi ha altres obertures destacant una finestra amb els bastiments de maó ceràmic i els vestigis d'una segona paredada coronada en arc de mig punt a la part sud i una petita espitllera a la part nord. A la darrera planta i sota la teulada hi han quatre finestres més, dues d'elles i situades a la crugia central amb llinda de pedra, una tercera amb els bastiments de maó ceràmic i una darrera de paredada. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues i cavalls de fusta. L'aparell de la façana és heterogeni fruit de les diverses reparacions. Així doncs tindríem un cos central construït amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i aleatòries, un afegit a migdia amb obra de maçoneria barrejada amb fragments de maó a trenca junt i una darrera a tramuntana amb maçoneria a la planta baixa i tàpia amb revestiment de guix i calç. La façana de migdia la qual ens coincideix amb el pinyó de la coberta presenta una distribució de les obertures molt aleatòria amb tres finestres rectangulars a la planta baixa, dues al primer pis que tenen els bastiments i llinda de pedra picada i dues més al sota teulada. L'aparell de la façana és heterogeni ja que hi han parts construïdes amb fàbrica de maçoneria, parts amb fàbrica de tàpia i parts amb maó ceràmic i tàpia. La façana oest està parcialment embeguda per un cobert o annex que es disposa en sentit perpendicular a la façana i que deixa entreveure dues obertures de la plata sota teulada així com també l'aparell constructiu del tres cossos de la casa que és molt divers. Finalment la façana nord està disposada aprofitant el desnivell del terreny natural i tant sols sobresurt part del primer pis i el sota coberta. És practicament cega i tant sols hi ha oberta una porta i una finestra. L'interior està dividit amb tes crugies amb el paviment de la planta baixa format per lloses de pedra. S'organitza amb un vestíbul on hi ha l'escala d'accés al primer pis i dues quadres i estables situats a cada costat. L'escala que condueix al primer pis és de pedra i dona pas a la sala, cuina i menjador així com també a les habitacions. </p> <p>La casa hi té adossat a ponent un cos perpendicular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i destinat a quadres i pallisses. A la part de llevant hi ha un segon cos de mida quadrangular amb coberta a un sol vessant i possiblement corresponent al forn de pa. </p> <p>A la,part de llevant hi ha un edifici aïllat de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb la façana orientada a migdia completament oberta ja que era emprada com a pallissa i assecador. La fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. L'accés es practica per ponent mitjançant una porta oberta al primer pis.</p> <p> </p> | 08237-124 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945643,2.2375637 | 436950 | 4660556 | 1859 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228123110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122558.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'aparell de la casa s'hi observen tres parts ben diferenciades corresponents als recreixements que ha patit al llarg de la història. Per una part trobaríem un cos inicial que correspondria amb l'embrió de la casa a la part més propera al camí i amb aparell de tapia de factura molt antiga i que amb el temps va anar sent ampliat en sentit nord afegint noves crugies i també una coberta nova que va ser sobrealçada. sembla que aqeust cos primerenc d'origen baix-medieval i modern estaria format per una PB+ 1pis i coberta a dues vessants i que amb el temps va ser sobrealçat amb una nova planta i afegint-hi unes golfes. També es va reformar la cantonada sud-est la qual es deuria esfondrar i va ser refeta amb fàbrica de maçoneria i maó ceràmic. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94849 | Cases de la carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-carretera-de-berga | XIX | Conjunt d'edificis que ha estat molt restaurat i reformat en els darrers anys afegint cossos i annexos però mantenint el caràcter original de les finques. Les cobertes estan en bon estat i les façanes també. Algunes d'elles s'utilitzen com a segones residències. | <p>Conjunt de dos edificis conservats a la zona dels quatre cantons. a la part nord de la carretera de Berga i amb façanes al carrer de la Diputació. Es tracta de dues construccions aïllades. la primera d'elles corespon amb una clàssica parcel·la rectangular de finca aïllada i amb façanes als quatre vents formada per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. En quant a la composició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la majoria de les obertures es situen al primer pis. La planta baixa és completament cega, llavat d'una petita porta oberta a la façana de llevant i coronada per un arc adovellat de perfil rebaixat i amb les dovelles disposades a plec de llibre.A la planta primera s'hi obren dues finestres quadrades de nova factura a migdia i dues més a ponent coronades per arcs de maó ceràmic de perfil rebaixat que donen pas a un terrat. La planta segona hi té obertes quatre finestres obertes a llevant amb els bastiments de maó ceràmic coincidint amb el pinyó de la coberta. La coberta és de teula damunt bigues de formigó que fan voladís. Tot l'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i aleatòries llevat dels bastiments de les obertures que són de maó ceràmic i les cantonades de pedra picada. Hi te adossats cossos i annexos més tardans a llevant i ponent sense desfigurar el caràcter original de la casa. L'altre parcel·la també rectangular i també aïllada es compon de PB+ 1p+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud-oest. La composició de les façanes hi ha predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una porta d'entrada i principal construïda en maó ceràmic i coronada per un arc rebaixat, tres finestres de la mateixa factura al primer pis i dues grans eixides coronades per arcs rebaixats de maó damunt impostes o cornises a la sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Tant sols són en pera picada les cantonades ja que les obertures són de maó, La façana lateral que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té obertes tres petites finestres rectangulars, una a cada planta. Es tracta de dues finques molt ben restaurades i conservades.</p> | 08237-157 | Carretera de Berga s/n | <p>No hem trobat referències documentals a aquestes dues construccions que segons sembla i per l'aparell constructiu van ser construïdes al llarg del segle XIX coincidint amb la urbanització dels quatre catons. Tot i així hom pensa que ja existien d'abans i van quedar integrades en els nous eixamples.</p> | 42.1001160,2.2157527 | 435152 | 4661190 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110140.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ca | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94900 | Fons documental de Can Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-guixa | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX | Conservat a dins de les dependències de l'arxiu municipal com a fons privat. El fons es conserva en bon estat. | <p>Fons de la família Guixà cedit a l'arxiu municipal de Sant Quirze en el moment que va clausurar la fàbrica. Malauradament l'arxiu de la fàbrica va desaparèixer el 1997 arran de l'incendi que es produí al seu interior i que destruí aquest important fons documental de manera que el fons que hi ha a l'ajuntament guarda molt poca documentació de l'empresa. tan sols algunes mostres de tinys i de colors de teixit. La resta corresponen a carpetes de partitures musicals, cançons, llibres, manuals d'ensenyament i altra documentació de tipus cultural i no pas històrica. Consta de 6 carpetes d'arxius definitius ordenats cronològicament des del 1790 al 1940) Caldria revisar a fons aquesta documentació per si apareixen mostres dels fons de l'empresa. </p> | 08237-201 | Plaça Major,1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002185,2.2226474 | 435723 | 4661196 | 1790-1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612114938.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Fons cedit per la família Guixà a l'arxiu municipal de Sant Quirze de Besora i estudiat, ordenat i classificat pels historiadors Joan Serrallonga i Ramon Espadaler amb la col·laboració del club d'història Local. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94618 | Mosaic de la Farmàcia del carrer del Pont, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-farmacia-del-carrer-del-pont-45 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XX | Conservat a l'entrada i cancell del la farmàcia on els propietaris en tenen cura del seu manteniment. Queda protegit darrere una persiana quan la farmàcia tanca. | <p><span><span><span>La finca del carrer del Pont núm. 43 i 44 correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres que ha estat molt transformada al llarg dels anys i gairebé no conserva res dels seus origens. Consta d’una parcel·la rectangular de PB + 3 pisos i cobert amb teulada a dues vessants de teula cerámica àrab damunt de bigues de formigó i amb el carener paral·lel a la coberta que mira al carrer del Pont. Es trcata d’una construcció molt recent que ocupa l’emplaçament d’una vella casa gremial. El mosaic situat a sota del cancell de l’entrada hi té representat amb la técnica del trencadís la copa amb la serp com a símbol de les farmàcies a dins d’un arbre i al seu voltant dues fulles i amb el nom de 'Farmàcia Besora”. Representa l’arbre familiar arrelat al terra amb les dues fulles que corresponen amb els dos fills, hereus del negoci situats al costat. El mosaic combina diverses tonalitats de verd, vermells, ocres i blancs. Va ser realitzat als anys 1950.</span></span></span></p> | 08237-63 | Carrer del Pont núm.45 | <p><span><span><span>En el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica que aquesta finca estaba a amans de Maria Banch <em>Por una casa con su huerto adjunto en la calle del Puente núm. 44</em> amb un valor de 240 cèntims. </span></span></span></p> <p>Aquesta finca va ser completament enderrocada i transformada en el moment que es va construïr el bloc d'habitatges actual en que es va construïr la farmàcia amb el mosaic. Aquesta construcció va ser feta els anys 1950 i seixanta del segle XX</p> | 42.1010285,2.2205417 | 435549 | 4661287 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120434.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Interessant obra d’art que recorda els mosaics modernistes però que en realitat va ser fet els anys 1980 pels propietaris actuals de la farmàcia. Representa les arrels familiars (arbre gran) amb les seves descendències (arbres petits de cada costat) corresponents als hereus del negoci. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94810 | Cases de la Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Del conjunt dels dos habitatges que formen part del complex industrial de la central de les Illes només un d'ells està habitat. L'altre presenta esfondraments dels sostres i la coberta i tant sols manté l'estructura. Tot i així el que està habitat també té algunes deficiències en la seva estructura i coberta. Caldria fer algunes actuacions de reparació i manteniment. | <p>Conjunt de dues edificacions aïllades destinades a acollir els treballadors de la central de Can Pericas o de les Illes. Es tracta de dues construccions independents situades al costat de la central i disposades al seu voltant. La primera d'elles té una planta rectangular d'una sola planta amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta que descansa damunt d'una cornisa correguda a manera de ràfec. Té les parets arrebossades en color ocre i les cantonades i bastiments de les obertures en maó ceràmic vist i pintat de color vermell. La composició de les obertures és molt regular i geomètrica a base d'una porta d'entrada i dues finestres a banda i banda a la façana sud, tes finestres a llevant i tres més a ponent. L'interior avui dia molt enrunat es distribueix mitjançant un menjador, cuina i tres habitacions</p> <p>L'altre edificació està encara habitada i també està formada per un edifici de planta rectangular de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud. La distribució de les obertures és molt geomètrica i ordenada organitzant-se a través d'una porta i d'entrada i dues finestres a cada costat coronades per un arc de mig punt de maó ceràmic i amb els bastiments de les obertures emmarcats. Al damunt seu hi han tres finestres que coincideixen amb el primer pis. Val adir que les cantonades i els ràfecs de sota la coberta estan remarcats amb maó ceràmic vist. Les façanes laterals que coincideixen amb els costats curts de l'edifici s'organitzen amb dues obertures a cada planta i dues més a les golfes que resten separades per un fris corregut. La façana nord és completament cega llevat de la porta d'accés als diferents habitatges. La coberta forma un important voladís que està sostingut per bigues de fusta. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color groc amb els elements decoratius (ràfecs, cornises i bastiments) fets en maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p>Entre aquesta construcció i la primera hi havia una zona enjardinada que avui està deixada i coberta de vegetació </p> | 08237-141 | Can Pericas | <p>Sembla que aquestes cases van ser construïdes al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928527,2.2304405 | 436359 | 4660372 | 1906 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114627.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Societat Pericas Boixeda i cia | Es tracta de construccions destinades a acollir els habitatges dels treballadors de la central i amb unes característiques comuns a altres centrals d'aquesta època destacant la central de Cabdella a la Vall Fosca. Una de les construccions té la coberta i part dels forjats esfondrats, mentre que l'altra encara està sencera i està ocupada per joves | 102 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94904 | Acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>PLADEVALL FONT, A; 1997. Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat? a Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Onzè centenari 897-1992. Programa de la Festa Major</p> | X | Document en pergamí que es va recuperar amb tot el fons del castell de Montesquiu en una cambra dita 'Cambra del Ter' juntament amb més d'un miler de documents i pergamins. En concret aquest pergamí té alguns forats de rosegadors a la part inferior i a la part central on hi hauria de posar el nom de l'església de Sant Quirze. | <p>Pergamí datat del 898 i conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu. Carpeta Besora-6. Plec 3, nº2107. Es tracta d'una còpia sense datar (possiblement del segle XII) d'un document del 898 on Emma, abadessa del monestir de Sant Joan demana al bisbe Gotmar de Vic que li faci donació d'una església situada a la riba del Ter. Presenta un únic forat on hauria de dir Sant Quirze però tenint en compte que a la riba del Ter i dins el terme de Besora tant sols hi havia dues esglésies; la de Santa Maria al castell i la de Sant Quirze que fa faria referència aquest document. Espadaler i Pladevall confirmen aquesta hipòtesi. Vegeu la traducció:</p> <p>'H<em>oc est translatum fideliter sumptum a quondam publico instrumento tenoris sequentis: Anno incarnationis Dominice DCCCXCVIII indiccione IIª Cum in Dei nomine resideret venerabilis episcopus Gotmarus in Comitatu Ausonie in cede Vice, in ecclesia beati Petri apostoli cum canonicis de ipsa sede vel ceteris parrochialis clericis ad tractandum de Dei misericordia vel stabilitate sancte ecclesie. Et ut xhristiana religio firmissime stabiliretur adiens quidam abbatissa Hemmo videlicet cum sodales suos qui in eius monasterio regula beati (Bene) dicti militant in Dei servici omnimode consistunt. Tunc deprecata est venerabilem episcopum Gotmarum ut ecclesia in honori beati (-) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honore beati Iohanis dedicatum abitum ratique concederet i (-)ique simul presul a prefata abatissa nec non a Deo dicatas sibisubditas consenciens eorum deprecationem perquirem eorum religione vitam et habitum et scrutando proquirens pro Dei amore adsensi deprecationem eorum ut omni tempore iste iamdicte sive Deo dicate monache religionis habituportare pleniter valerent.Tam iam dicta abbatissa quam eciam eius successores qui sub une regulari vitam que finire voluerint quam obrem veritatem huius rei certissime cognoscens et canonica, auctoritatem servans predictus episcopus saluberrimus questionibus humiliter adquievit et hanc scripturam sub.Dei nomine facere precepit et nmine suum subter firmando conscripsit et canonicis suis firmare iussit, Gotmarus episcopus signum. Andagarius presbiter signum. Eldalecus archidiachonnus signum.Breurarius levita signum. Velumodus presbiter signum, (-) subdiachonus signum. Bellus presbiterbsignem. Ninnius sacrista signum. Madalbertus clericum signum. Petrus Alfonsus subdiachonus signum. '</em></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-205 | Plaça Major,1 | 42.1002345,2.2226285 | 435721 | 4661197 | 898. còpia del segle XII | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94843 | Casa de la Rambla de la Concepció, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-36 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XIX | Edifici completament abandonat i deshabitat que conserva la coberta en bon estat ja que ha estat reformada no fa masses anys però que per contra presenta importants capes d'humitat i despreniments dels seus revestiments, cornises i elements decoratius, les fusteries molt malmeses amb els vidres trencats, portes esbotzades i persianes caigudes. La porta d'entrada està paredada. | <p>Casa entre mitgeres de tipus obrer situada al costat de l'antiga farinera. Consta d'una edificació entre mitgeres de planta rectangular i amb dues crugies formada per planta baixa un primer pis i unes golfes amb terrat i coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates de fusta i carener paral·lel a la façana principal que mira a la Rambla de la Concepció orientada a l'oest. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada amb una porta d'entrada a la part central i dues finestres a cada costat amb reixes de forja i amb els emmarcaments de les obertures fets en revestiment de calç. damunt seu i coincidint amb la planta primera hi han tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i amb les baranes de ferro forjat de secció circular, passamà recte i alternades per motius de volutes. Estan emmarcades per una capa d'estuc i a la vegada coronades per frontons triangulars. Ja a nivell de golfes hi ha tres petites obertures circulars de ventilació que resten separades de les plantes inferiors per mitjà d'una cornisa també de maó i coronades per una barana o balustrada dividida en tres crugies i separades per pilastres. L'aparell és de maó ceràmic i obra vista revestida d'un enlluït de calç, avui en molt mal estat i parcialment desaparegut. </p> | 08237-151 | Rambla de la Concepció, 36 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1015454,2.2161449 | 435186 | 4661349 | 1800 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104955.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edificació que guarda moltes similitud amb les cases obreres de Sabadell, Terrassa i altres poblacions amb un passat industrial. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94458 | Casal dels avis o residència (antic hospital) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-avis-o-residencia-antic-hospital | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Edifici en ús i mantenint encara la funció originaria d'hospital de pobres i malalts. Actualment és la residència municipal i conserva l'estructura originaria en molt bon estat. | <p>Es tracta d'un gran edifici compost per diferents àmbits incloent el jardí comunitari que ocupa una àmplia parcel·la situada a l'oest del nucli antic de Sant Quirze. L'accés es practica per la part de llevant mirant al carrer dels patis mentre que la façana principal s'orienta a ponent. Consta d'un planta en forma de 'L' formant dos cossos allargassats i units entre si. La part més antiga correspon amb la nau que hi ha paral·lela al carrer dels patis i situada a la part de migdia del conjunt. Consta d'una planta rectangular formada per una PB+ 2 plantes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i ciment i amb el carener paral·lel al carrer principal. La distribució de les obertures en la façana oest és regular i ordenada fruit de les continuades restauracions i reformes que l'edifici ha patit al llarg del temps per a adaptar-lo a l'ús actual. Amb tot la planta baixa on hi ha la porta d'entrada o principal fornada per una obertura allindada en pedra amb els muntants i llinda bisellades i amb la data de 1774 incisa a sota d'una roseta on hi ha inscrita una creu. La planta baixa s'organitza amb sèries de 5 obertures que es repeteixen a les plantes superiors. Corresponen amb obertures de factura molt recent amb formigó i persiana enrotllable. L'aparell de la façana no és visible ja que queda amagat a sota d'un arrebossat de ciment pintat de color ocre. La façana que mira a ponent presenta un predomini del buit respecte el massís ja que s'organitza mitjançant galeries formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat amb sèries de 7 arcs per planta i dels quals els de la planta baixa han estat tapats amb vidrieres de fusta i fins hi tot alguns d'ells substituïts per finestres rectangulars (els dos situats a la part de més al nord) mentre que els del pis superior presenten encara les característiques de galeria oberta. La façana està arrebossada i pintada en color groc. A la part de més a tramuntana s'hi adossa un segon cos rectangular, perpendicular al carrer dels Patis també de planta allargassada compost de PB + 2 PP amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal constituint un allargament de la coberta del cos inicial cap al nord. Té una part sobresortint a ponent amb la coberta formada per una teulada a dues vessants i amb el carener, aquesta vegada perpendicular a la façana principal. La façana principal es distribueix amb una porta amb els muntants i llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1860. Correspon amb l'ampliació del segle XIX. El primer i pis i segon continua la seqüència de les obertures del cos inicial, és dir amb dues finestres a planta primera i dues més a la segona. La part que es projecta a ponent presenta una façana principal orientada a sud i composta per sèries de tres finestres coronades en arc de mig punt a la P1 i P2. L'interior està molt reformat degut al seu ús com a edifici sanitari i adaptat. </p> | 08237-20 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital de Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons esmenta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob. cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1010842,2.2218934 | 435661 | 4661292 | 1774-1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221117115135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115115726.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga confraria de sant Sebastià. Rector Sebastià Rovira i Rovira i família Escarrà-Guixà | Encara manté l'ús i funcionalitat originaries de quan va ser bastit. Manté els volums i cossos principals, encara que modificats i en molt bon estat. és de propietat municipal. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94847 | Casa de la Rambla de la Concepció, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Edifici mol ben restaurat i conservat recentment amb les façanes pintades, les cobertes amb els ràfecs reconstruïts, els emmarcaments de les obertures (llindes, muntants, ampits...) en molt bon estat i les fusteries canviades en fusta i alumini. Es tracta d'un edifici que amb la seva restauració s'ha sabut preservar els caràcter i volumetria originals. | <p>Masia o antiga casa situada a la part baixa de la Rambla de la Concepció molt a prop de la desembocadura amb la riera de Cusons. es tracta d'una parcel·la rectangular allargassada composta per una planta baixa i un primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'accés es fa per la rambla de la concepció mitjançant una porta coronada amb una llinda de fusta i una finestra al seu damunt. Aquesta façana coincideix amb un dels costats curts de la casa. L'altre façana presenta una porta i quatre finestres a la planta baixa i una galeria de sis arcs de mig punt damunt d'impostes de ceràmica i pilar de secció quadrada al primer pis a banda d'una balconera de fusta. La façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta. L'aparell de la façana està revestit amb una capa de pintura monocapa de color ocre amb els bastiments de les obertures en maó vist i les bigues de les llindes també vistes.</p> | 08237-155 | Rambla de la Concepció, 13 | <p>l nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1004156,2.2170067 | 435256 | 4661222 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Construcció molt ben restaurada que ha sabut respectar i preservar els trets més essencials de les masies de mitjans del segle XIX i de tipologia clàssica. Actualment és un habitatge particular | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94694 | Casa del Carrer de Sant Josep,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep13 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat que ha sabut guardar el caràcter originari en quant a la volumetria, sistema de materials i acabats en façana com també en la coberta. Està emprat com a edifici d'habitatges. | <p>Es tracta d'una construcció de planta més aviat rectangular quadrada de dues crugies i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes que sembla que van ser afegides en el moment de portar a terme la darrera reforma. Les façanes principals miren al carrer de Sant Josep i també al passeig o rambla de Sant Antoni. En totes elles hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una composició i distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada típica de l'arquitectura industrial, La composició de la façana que mira al carrer de Sant Josep està formada per una porta central flanquejada per dues finestres a cada costat coronades en arc de mig punt i amb els muntants, ampits i llindes en maó ceràmic i totxo cuit.</p> <p>La planta primera segueix el mateix cànon que la planta baixa amb dues balconeres situades a cada extrem de la façana amb els balcons fets amb barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte i situats al mateix pla de la façana. Les finestres situades a la part central tenen la mateixes característiques que a la zona central i estan construïdes amb maó i totxo cuit i coronades per arcs també de maons. Damunt seu i coincidint amb el ràfec de la coberta hi ha una cornisa bisellada també de maó. Val a dir que l'aparell resta ocult sota una capa d'arrebossat de morter de calç i color grana deixant a la vista les cantonades i emmarcaments de les obertures que són amb maó ceràmic. La darrera planta i emprada com a golfes ha estat sobrealçada amb molt d'encert i obrint-hi quatre finestres situades a la mateixa posició que les dels pisos inferiors i protegides mitjançant una barbacana i formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta i encadellat ceràmic. La façana que mira a la Rambla de Sant Antoni presenta les mateixes característiques que la façana principal a base de dues finestres obertes a cada pis amb les mateixes dimensions, forma i tipologia que les de la façana principal. L'aparell està revestit per una capa d'enlluït de color grana que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i també les cantonades. Aquesta façana coincideix amb el pinyó de la coberta que ha estat sobrealçada. </p> | 08237-83 | Carrer de Sant Josep núm. 13 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic.</p> | 42.0993387,2.2233170 | 435777 | 4661098 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94694-img20230228113528.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | sembla ser que aquesta casa originàriament hauria estat formada per una PB i un pis cobert amb teulada a tres aigües coincidint amb la cantonada i xamfrà amb el passeig de Sant Antoni. Arran de la darrera reforma aquest element va desaparèixer i es va sobrealçar un pis més mantenint la cornisa que la coronava com a testimoni. Sembla que aquesta construcció dataria del 1900. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94886 | Barri Hostal Nou, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Edifici que es conserva en bon estat. Fa poc se n'ha refet la coberta i la façana està arrebossada. la part frontal de la coberta ha estat substituïda per un terrat descobert. S'utilitza com a edifici residencial | <p>Finca entre mitgeres situada al raval de l'Hostal Nou i delimitada per la finca núm. 5 i la carretera de Sant Quirze a Montesquiu (C-17z). Es tracta d'una parcel·la més aviat rectangular d'una sola crugia amb un planta allargassada composta per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia cap a a la plaça del barri. En quant a les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. Val a dir que es disposa en una cota més alta que la veïna núm. 5 degut al pendent i orografia del terreny. Consta d'una porta amb els muntants i llinda de pedra picada a la planta baixa amb perfil bisellat i amb una finestra de petites dimensions al seu costat. Damunt seu hi ha una balconera també amb els bastiments i llinda de pedra picada que correspon amb la transformació d'una antiga finestra. la barana és de barrots de forja de secció circular que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Al sota teulada hi ha una finestra rectangular que il·lumina les golfes. Damunt seu existeix un terrat descobert que substitueix l'antiga barbacana de fusta i ràfec de la teulada que es situa uns metres més endarrere. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Està arrebossat amb ciment pòrtland gris i tant sols deixa a la vista els bastiments i llindes de les obertures en pedra picada. La façana del darrere dona a un hort de planta molt allargassada i amb les obertures en forma d'eixida disposades de forma aleatòria sense seguir un ordre concret.</p> | 08237-187 | C/ Barri Hostal Nou, 3 | <p>La història seria pràcticament la mateixa que la finca núm. 5. Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1031569,2.2145205 | 435053 | 4661529 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124822.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que per les característiques formals i arquitectòniques guarda moltes similituds amb les cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora considerant-se una típica casa gremial de paraires i teixidors de mitjans del segle XVII i XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94811 | Les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes-1 | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XIV-XVI | Edifici que malgrat que estigui deshabitat conserva en bon estat les parets del perímetre i la coberta ja que fa pocs anys que ha estat reformada mantenint l'esquema i estructura bàsica de bigues de fusta que sostenen una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. A les fusteries els cal un repàs i també a les parets exteriors de la façana. S'utilitza com a magatzem agrícola | <p>Es tracta d'una masia situada al vessant sud del nucli de Sant Quirze, ala riba dreta del riu Ter en un indret on genera un meandre. La casa es troba damunt dels camps de les Illes on hi trobem el pou i on hi passa el camí d'accés a la central homònima, dita de Can Pericas.</p> <p>Es tracta d'una construcció aïllada de dues crugies i assentada aprofitant el desnivell del terreny natural. Consta de planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit llevat de la façana principal que és on es concentren el major nombre de les obertures. Les divisions internes són amb sostres empostissats de fusta damunt de bigues transversals i les divisions interiors amb murs de maçoneria.</p> <p>En quant a la composició de les seves façanes presenta una distribució de les obertures un xic desordenada. Així doncs a la façana principal hi trobem la porta d'entrada o principal formada per una obertura coronada amb llinda de fusta amb les bastiments de fusta i un arc de descàrrega de còdols al seu damunt i dues finestres al seu costat pertanyents a les quadres i estables. Atès que la masia aprofita el desnivell del terreny natural hi existeix una planta semi soterrània que està ventilada per una finestra també amb llinda de fusta i on hi ha adossat un volum quadrangular, possiblement destinat al forn de pa. A la planta primera hi ha obertes quatre finestres més també amb els bastiments de fusta i de les quals, la que hi ha damunt de la porta d'entrada està parcialment paredada ja que origin`pariament tenia la mateixa amplada tal i com es pot veure amb els muntants de pedra.Aquestes obertures també estan coronades per arcs rebaixats de descàrrega i val a dir que tenen algunes reparacions amb maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivelll de les golfes s'obren quatre finestres rectangulars allargassades separades per pilars que sostenen el voladís de la barbacana de la teulada sostinguda per bigues i cavalls de fusta.</p> <p>L'aparell constructiu és de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades més ben treballades. La façana oest que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té adossat un volum quadrangular cobert amb teulada a un sol vessant a la planta baixa i dues obertures a la planta pis i golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i s'aprecien els encaixos de biga a la planta segona corresponents amb un cos desaparegut. La façana est és completament cega llevat d'una porta paredada a nivell de planta baixa coronada per un arc de descàrega de mig punt i a la nord hi té obertes tant sols obertures a la darrera planta. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-142 | Les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0915390,2.2341681 | 436667 | 4660224 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331115015.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa que manté en bon estat els trets bàsics de la masia originaria. Així i analitzant els seus paraments podem arribar a dir que l'estructura que ens ha arribat als nostres dies correspon amb la mateixa del moment en que es va bastir ja que no s'hi observen ampliacions i engrandiments. La prova la tenim que no hi ha cap obertura que sigui amb els bastiments i la llinda de pedra picada sinó que són de fusta amb la qual cosa permetria recular la seva cronologia fins el 1500 i 1600. De fet la seva tipologia ens recorda més a les masies de les zones de muntanya que no pas de les que hi ha al terme municipal de Sant Quirze i entorns. Les úniques reformes visibles corresponen amb un canvi d'aparell visible a la planta sota teulada de la façana est donant a entendre que va ser erigida més tard | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94696 | Casa del carrer de Sant Josep,17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep17 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retals d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm</p> | XX | Edifici que manté l'arquitectura originaria de quant es va construir i pròpia de l'arquitectura industrial. La façana es conserva en bon estat ja que fa pocs anys ha estat restaurada i pintada mantenint-ne els elements més bàsics. A més a més les fusteries han estat repintades i la coberta ha estat reparada fa pocs anys. La façana posterior que mira al Ter manté els trets originals amb un predomini del buit respecte el massís. | <p>Es tracta d'un edifici que sobresurt de la resta de cases i situat al carrer de Sant Josep. Ocupa una parcel·la o pati rectangular entre mitgeres a la cara est del carrer de sant Josep i amb façanes a aquest carrer i també a la part del darrere mirant al Ter. Consta d'una construcció de tres crugies formada per una PB+2pisos i un sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mitra al carrer de Sant Josep. Per damunt del pla de la coberta en sobresurt la llanterna o badalot que il·lumina la caixa de les escales. Les divisions horitzontals són a base de forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic i les verticals amb murs de maçoneria. La composició de la façana principal hi ha un major predomini del massís respecte el buit. Així a la planta baixa hi trobem, la porta d'entrada principal coronada per un arc rebaixat i situada al centre de la façana i al seu costat i a banda i banda dues finestres coronades també en arc rebaixat. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres balconeres amb els balcons amb barrots de barana de forja de secció circular i decoració amb volutes i sobresortint del pla de la façana. Val a dir que la balconera del mig més ampla i està dividida amb dues seccions a traves d'una mena de muntant de ferro forjat. La composició de la planta superior és completament idèntica al pis inferior i les golfes estan il·luminades per petites finestres quadrades disposades de forma rítmica en sèries de dues damunt la posició de les obertures de les plantes inferiors. Igual que la resta de façanes d'edificis semblants a Sant Quirze està coronada per un fris que a manera de cornisa i barbacana aixopluga la coberta. Va adir que està sostinguda per un seguit de permòdols situats al damunt de cada costat de les obertures de les plantes inferiors. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color beige amb els emmarcaments de les obertures en alt relleu i amb un color més fosc. Damunt de la porta d'entrada hi ha un medalló amb la data de 1901.</p> <p>La façana de la part del darrere a diferència de la principal, està predominada per buit respecte el massís ja que està composta per galeries d'arc de mig punt inicialment descobertes i avui tancades amb vidrieres i persianes de corda. Es componen amb sèries de 5 arcs de mig punt de diferent mida els dos centrals respecte als dels costats i distribuïts en dues plantes. El sota teulada hi ha obertes 6 finestres rectangulars que il·luminen les golfes. L'aparell és de maçoneria revestida mitjançant un enlluït de calç.</p> <p>No s'ha pogut accedir al seu interior </p> <p> </p> | 08237-85 | Carrer de Sant Josep núm. 17 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer de Sant Josep fruit de l'aparició del ferrocarril a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i cases d'estiueig de membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p> | 42.0993586,2.2228528 | 435738 | 4661100 | 1901 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94696-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa erigida a partir del 1900 coincidint amb la urbanització del carrer de Sant Josep i resultat d'un creixement demogràfic i urbanístic de la vila gràcies a la vinguda de nous treballadors, migrants i empresaris motivats per la creixent industria tèxtil desenvolupada al costat del riu Ter amb les factories de Can Trinxet i Can Guixà entre altres. La casa guarda moltes similituds amb les cases construïdes a la part baixa del carrer de Torelló o també al carrer del Pont amb les parts del darrere amb àmplies eixides cobertes en arc de mig punt i rebaixat i la part superior amb obertures de ventilació | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94842 | Casa dels Espadaler. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-espadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XX | Edifici que pertany a la família dels Espadaler, els quals malgrat no resideixin a Sant Quirze tenen aquesta finca tancada en bon estat de conservació. La coberta està en bon estat, les fusteries i la única cosa serien algunes reparacions dels revestiments de la façana que tenen alguna capa d'humitat | <p>Es tracta d'un edifici que fa cantonada amb la carretera de Berga i l'avinguda de la Concepció. Presenta una planta més aviat quadrada amb tres crugies i composta per una planta, un primer pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb els careners paral·lels i perpendiculars a les dues façanes. La façana principal que mira a sud a la carretera de Barcelona o Avinguda de la Concepció presenta una distribució molt geomètrica i ordenada amb tres portes d'entrada principals coincidint amb cadascuna de les crugies, coronades amb llindes rectes i amb motius decoratius simulant falços carreus en ciment gris i alrtes dues de secundaries d'accés a locals comercials. La porta principal situada al mig de la façana hi té una clau de dovella que deuria tenir una inscripció amb la data de la construcció. Damunt seu i coincidint amb el primer opis hi ha tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i baranes de ferro forjat amb barrots simples de secció circular alternats per motius de volutes i passamà recte. Les persianes són de llibret i val a dir que també estan emmarcades per falços carreus de color gris. La balconera central està emmarcada per dues finestres rectangulars que coincideixen amb les de damunt dels locals comercials. Finalment la planta de les golfes està il·luminada per un conjunt de cinc finestres rectangulars que coincideixen amb la posició de les obertures de les plantes inferiors. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la coberta sostinguda per bigues e fusta. La separació entre els diversos nivells es fa per mitjà de cornises de maó ceràmic mentre que la de les crugies és en franges verticals simulant columnes o pilastres de falços carreus. La façana està revestida per una capa d'estuc de color rosat amb els motius decoratius de color gris. La façana lateral que mira a la carretera de Berga té una composició similar a la descrita amb dues portes a la planta baixa coronades amb llindes de falços carreuats, dues balconeres al primer pis i finestres al sota teulada que es veu protegit pel ràfec de la teulada formant voladís. les façanes també estan pintades de color rosat amb els motius decoratius en gris. Finalment i a la part de migdia hi ha una galeria de cinc arcades de mig punt damunt d'impostes ceràmiques i pilars quadrats que dona pas a un balcó elevat i també a jardí que envolta la mansió. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-150 | Rambla de la Comcepció, 17 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. La mansió dels Espadaler va ser construïda molt possiblement a la fi del segle XIX o principi del XX aprofitant el desenvolupament urbanístic de la zona del costat de la carretera de Berga i de la Rambla de la Concepció. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidamet i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituïr el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1006439,2.2167397 | 435234 | 4661247 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94842-20230608104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94842-20230608105456.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa senyorial de principi del segle XX amb trets eclèctics, modernistes i també noucentistes | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94845 | Congregació de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congregacio-de-la-immaculada-concepcio | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sants Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>htttps://www. ca.wikipedia.org>wiki>Lluïsos de Gracia</p> <p> </p> | 1880 | Edifici que resta tancat amb les persianes tancades, els locals comercials de la planta baixa clausurats i els habitatges de les plantes superiors també tancats. Malgrat això l'estat de conservació de l'edifici és bo tot i que caldria portar-hi a terme algunes obres de reforma a les façanes, cobertes i interiors. | <p>Es tracta d'un edifici que fa xamfrà entre la carretera de Santa Maria de Besora i la Rambla de la Concepció. Consta d'una planta rectangular formada per una planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a ponent. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada a base de quatre obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa, avui parcialment paredades, quatre balconeres al primer pis de les quals les dues centrals tenen un sol balcó sobresortint del pla de la façana, sostingut per permòdols de pedra i amb la barana de forja amb els barrots de secció circular, passamà recte i alternats per elements decoratius en forma de volutes. Els altres dos balcons situats a cada costat de la façana tenen la barana a pla de façana. Una cornisa simple separa la darrera planta organitzada per quatre finestres rectangulars. La façana és coronada per una cornisa bisellada damunt de quatre finestres ximples de ventilació. Al mig de la façana hi ha la data de 1880 i entre les dues balconeres del primer pis l'anagrama de Maria. La façana que mira a la carretera de Santa Maria de Besora i que coincideix amb el pinyó de la coberta es compon de tres obertures en arc rebaixat a la planta baixa, tes balconeres al primer pis, la central amb el balcó sobresortint del pla de la façana i de les mateixes característiques que el de la façana de l'avinguda de la Concepció. La darrera planta s'obren tres finestres més i al sota coberta una. Tot l'aparell de la façana. excepte la planta baixa està completament arrebossat per una capa de ciment pòrtland gris.</p> | 08237-153 | Carretera de Berga, 12 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Pel que fa a l'edifici d ela Immaculada Concepció Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat afirma que el 1898 s'aprova la constitució d'una societat catòlica <em>Congregación de la Immaculada Concepción y San Luis de Gonzaga </em>que tindrà uns estatuts definitius el 1899. La finalitat de l'associació era la pròpia d'una entitat religiosa destinada a la joventut i provenia dels Lluïsos; una associació cultural i esportiva amb fins religiosos procedent dels Lluïsos de Gràcia destinada a la formació dels infants i els joves en els temps lliure i possibilitar als adults la realització d'aquelles activitats que serveixin per a la seva formació i esbarjo. Es divideix en varies seccions: esplai i agrupament escolta, coral Santiga i club de Bàsquet.</p> | 42.1009728,2.2167099 | 435232 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105723.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Congregació de la Immaculada Concepción y San Luis Gonzaga | A la façana que mira a l'avinguda de la Concepció hi ha l'anagrama de Maria i la data de 1880 corresponent en la data de la seva construcció. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94850 | Les cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-barates | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | Edificis encara ara habitats i en on estat de conservació amb les cobertes rehabilitades i les façanes amb els estucats originals encara ara conservats al seu lloc . Les reixes de forja també són les originals. | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels quatre cantons edificats entre els anys 1925 i 1926 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers. Foren denominades les cases barates. es tracta de dues construccions entre mitgeres (núm.13-15, 17-19) agrupades en dos blocs a diferent nivell i agrupats en dos habitatges cadascun d'ells. El bloc més proper als quatre cantons i compost pels núm. 13-15 està format per PB+1P+Sc amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb els forjats de bigues de formigó. Té una distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada. A la Planta baixa s'obren locals comercial alternats per les portes d'accés als habitatges amb reixes de forja i gelosies amb la data de 1926. Damunt seu un balcó corregut agrupa set balconeres juntes amb la barana de ferro i decoració en volutes, sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra. Cada balconera està emmarcada per una motllura i guardapols amb motius florals i al seu damunt i separant de la planta de les golfes hi ha una cornisa també correguda. A l sota teulada i coincidint amb la posició de les balconeres hi ha una gelosia de cer`mica que dona llum a les golfes. Corona la façana una barbacana sostinguda per bigues de formigó en forma de voladís que sosté la coberta. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'esgrafiat amb motius geomètrics policroms formant sanefes i medallons entre les balconeres i amb gammes de colors marró vermellós, gris clar als emmarcaments de les obertures i un fons neutre a la part baixa. L'alrte bloc format pels núms 17-19 també es compon de dues plantes i sotacoberta separats per forjats de formigó i la coberta amb el carener paral·lel a la façana principal que sobresurt formant voladís. A la planta baixa s'obren les obertures del garatge i els accessos a les plantes superiors amb reixes i gelosies amb la data de 1932. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha un balcó central que sobresurt del pla de la façana amb barana de forja i llosana de formigó i al que hi donen accés tres balconeres . A cada extrem hi ha una finestra amb ampit. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha oberts unes petites finestres de ventilació. L'aparell està completament revestit per un estuc pintat que simula un falç carreuat de color marró damunt un fons marró clar i alternat per sanefes de motius geomètrics. Aquest segon bloc té una aparença més simple i senzilla que l'anterior doncs data de 1932</p> | 08237-158 | Carretera de Berga, 13-15 | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels qatre cantons edificats entre els anys 1926 i 1931 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers</p> | 42.1003061,2.2163154 | 435199 | 4661211 | 1926,1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608110304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608105830.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94347 | Campanar i campanes de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-i-campanes-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>BORDAS , V (1997). <em>Les campanes del nostre poble. </em>Programa de la festa Major de Sant Quirze 1997. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVI-XVIII | El campanar va ser restaurat el 1979, però les campanes no ho han estat mai de manera que caldria que s'hi portés una bona tasca de neteja i consolidació ja que algunes d'elles són de tradició medieval i estan sotmeses als xilòfags, inclemències del temps i excrements d'au. Estan tapades mitjançant una reixa de galliner que impedeix l'entrada directe d'aus i altres animals. | <p>El conjunt del campanar de l'església de Sant Quirze de Besora es situa a l'extrem nord-oest de l'edifici delimitant amb la plaça de l'església i el carrer de l'església. Consta d'una torre de quatre plantes, les tres primeres pràcticament cegues i la darrera amb diverses obertures que acullen el pis de les campanes. Damunt seu s'alça la coberta piramidal que el cobreix de teula ceràmica àrab damunt encavallades de fusta i protegida per una barana d'obra amb arcs de mig punt decoratius. El conjunt està coronat per un penell i un parallamps. S'accedeix al seu interior per mitjà d'una escala oberta a la part nord del cor i que està il·luminada per dues finestres situades a diferent nivell i situades a les façanes de ponent i tramuntana. Al pis de les campanes s'obren diferents obertures compostes per una sola finestra coronada en arc de mig punt en totes les seves façanes llevat de la de migdia que són geminades. Les campanes són de bronze i tenen diferents mides essent les situades a la finestra geminada amb unes mides inferiors a les altres. Estan sostingudes mitjançant un jou de fusta i presenten diverses inscripcions en baix relleu i amb els seus noms respectius i les dates de construcció/o fabricació. Una de les més antigues data del 1500 i hi té incisos uns relleus i estampes gòtiques.</p> <p>Seguint la descripció feta per Victor Bordas en el seu article publicat al programa de la Festa Major de 1997 (BORDAS, V. 1997):</p> <p><em>Començant a migdia es pot veure a simple vista que són les més petites i tenen menys ornamentació. Una és gairebé llisa i porta solsament unes inicials. La de ponent es va col·locar els anys 40 per haver desaparegut la que hi havia en aquest lloc lpany 1937.</em>Segons especifica és la més gran i porta el nom de MERCEDE i segons diu <em>va ser apadrinada per Donya Mercè Juncadella i Vidal, esent el rector del poble Mossèn Joan Plans .La de llevant és la que té el so més net i bonic , de tamany poca cosa més petita que la de ponent , aquesta té un ran atractiu degut a les sanefes i creus que llueixen a tot volt i que són en relleu, gairebé una obra d'orfeberia i amb la següent inscripció. IESUS MARIA SANT QUIRZE Y SANTA YULITA PREGAU PER NOSALTRES . A la volta de dalt RECTOR YOAN CODINACH OBRES YOAN LLAHONA Y EMANNEL NOGUER ANNO 1690'</em> Segons Bordas li referent a la campana de tramuntana esmenta. <em>La de tramuntana és de mesura mitjana també té llegenda i semblaria que es tractaria d'una campana antiga. La data que llueix és de l'any 1110. Ai això fos veritat seria més antiga que les conegudes popularment com a Rocabertines de Tarragona que en realitat es diuen l'assumpta (1313) i la Fructuosa (1414) considerades les més antigues d'Europa. </em>Pensem que la data faria al·lusió a la consagració de l'església i la campana seria instal·lada segles més tard. Potser el 1500 o 1600. Hi porta la següent inscripció:</p> <p><em>St QUIRSE ST YULITA ST ANTONI ORA i als costats IOAN ANDREU ME FECIT </em>I l'altre costat ST SEBASTIANE ORA PRO</p> <p>A sota seu hi ha la cambra del rellotge amb el suport per l'antic mecanisme, avui desaparegut i substituït per un d'elèctric que no fa funcionar l'esfera situada damunt de la façana principal va ser col·locat per Sr. Ferrer de Tarragona. </p> | 08237-15 | A la part nord-oest de l'església de Sant Quirze mirant a la plaça de davant. C/ Església S/N | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005330,2.2229987 | 435752 | 4661230 | 1690 i 1937 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-20230608103337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111524.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Rector Joan Codina Joahna Llahona i Emmanel Noguer i Ioan Andreu segons inscripcions gravades | Les campanes, corresponen amb un dels pocs elements que s'han conservat i salvat de la destrucció que patí l'església i el seu mobiliari durant la guerra civil. Algunes d'elles són de nova fabricació però moltes altres encara daten dels anys 1500, 1600 i 1700. Referent a la campana de tramuntana que Victor Bordas en el seu article de les campanes de l'església de Sant Quirze esmenta que data de 1110 segons la inscripció que hi ha incisa i que ell mateix posa en dubte, nosaltres pensem que aquesta campana seria fosa també cap els volts del 1500 i 1600. El motiu és que la torre campanar dataria d'una primera ampliació de l'església de principi del segle XVI o XVII ja que la tipologia de la construcció és barroca, la segona en seria el tipus de lletra emprada (capital majúscula) i el tipus d'inscripció que recorda a les llindes de moltes cases gremials dels volts del 1600 i 1700 repartides al llarg del nucli antic. Finalment i com a element detonant en seria l'esment de Sant Sebastià. Ja hem comentat a la fitxa específica que la capella de Sant Sebastià, patró del gremi dels paraires establiren confraria i casa a Sant Quirze cap als volts del 1600 ja que la documentació conservada del gremi dels paraires i les ordinacions data de 1679. Pe tant no hi ha dubte en pensar que la data de 1110 faria al·lusió a la seva consagració però la campana seria fosa molt més tard. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94841 | Cinema Pirenaico/ cinema Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinema-pirenaico-cinema-nuria | <p>ROCA VILAGELIU, JOAQUIM; 2004. Joquim Roca i Vilageliu. Un cinèfil empedreït. Edicioió. 2004</p> <p>TÀPIAS I PORTELLA, Albert; 2007. Sant Quirze de Besora (1950-1970). Memòria personal. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XX | El cine va tancar el 1970 i estava situat a dins de l'antiga fonda de Can Roca que va tancar les portes el 1980. Encara conserva part de la sala de butaques i de l'habitació de la sala de projeccions sense els elements principals. | <p>El cine 'Pirenaico' o 'cine Núria' estava situat a la part dreta de l'antic hostal de Can Roca en una nau que encara es conserva a la part dreta del conjunt. Segons les referències consultades aquest cinema estava emplaçat just al costat mateix de la Fonda de Can Roca formant part d'un mateix conjunt. Disposava de dues plamntes i estava format per una nau rectangular amb coberta d'encavallades de fusta i sostre de teula ceràmica. La sala de projecció es situava al damunt de la porta d'entrada</p> | 08237-149 | Carretera de Berga, 18. Rambla de la Concepció, 21 | <p>Construit al costat de l'hostal de Can Roca. El cine Pirenaico i més tard el cinema Núria. van ser construits als ays seixanta i van tancar el 1980. Consta que aquest cinema es projectaven pel·lícules cada setmana. Consta que al Núria hi havia dos nivells; el de baix més car i el de dalt més barat i projecten dues pel·lícules; una de bona i una de dolenta.A principi dels anys seixanta aquest cinema funcionava al costat de la barra del bar de Can Roca que servia com a lloc de descans i de refrigeri entre les pel·lícules. </p> | 42.1007947,2.2165224 | 435216 | 4661264 | 1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94841-20230608110342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest cinema va substituir a l'anterior dit 'cine Pirenaico'. A Sant Quirze hi havia a banda d'aquest cinema el cine 'avenida' situat a l'edifici de la Cooperativa d'Unió d'amics | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94766 | Cementiri de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quirze | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo edidorial.</p> <p>AMQ: 'Històric'. AAQ. Llibre 8. Sessió del 26 d'abril de 1867.</p> | XIX | El conjunt arquitectònic del cementiri de Sant Quirze de Besora es troba en molt bon estat de conservació ja que actualment encara està en ús i en servei. Malgrat que s'hagin portat a terme algunes ampliacions recents, especialment a la banda de tramuntana que n'han desfigurat una mica la fisonomia original, el conjunt es manté de forma molt notable. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'edifici del cementiri de planta rectangular tancat darrere de murs amb la porta d'accés a la part de migdia coronada en arc de mig punt i protegida per una reixa de ferro forjat amb la data de 1868. Està emmarcada amb motius de volutes i amb la porta de dues fulles també de forja i dividida en tres registres ben diferents; un inferior completament massís, un d'intermig decorat amb volutes inscrites dins de rombes i un superior amb barrots de secció circular alternats per volutes. La porta està protegida per una coberta a dues vessants damunt d'una cornisa de maó ceràmic formada per dues filades de maó ceràmic i decoració en escacat i amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot l'aparell dels murs és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i col·locada en filades irregulars amb les cantonades i dovelles construïdes en pedra picada. Aquesta porta dona pas a un passatge cobert amb volta catalana de maó pla i a l'interior del pati o jardí del cementiri on els nínxols s'organitzen al seu voltant formant quatre crugies. Enfront seu hi ha la capella del cementiri decorada amb gust 'neoromànic' de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a a façana. Les dues obertures que hi ha corresponen amb la porta d'entrada i una finestra al seu damunt coronades en arc de mig punt i decorades per un guardapols exterior. Aquest element està enlluït amb morter de calç de color ocre amb les arestes i bastiments de les obertures fets en pedra picada.La resta de paraments estan revestits amb un morter de color rogenc. </p> <p> </p> | 08237-107 | Carretera de Vidrà. Núm. 31 | <p>D'aquest edifici n'hem trobat algunes referències a través de Joan Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit. P 85) on esmenta que l'ajuntament de Sant Quirze l'any 1867 inicia els tràmits per la construcció d'un nou cementiri que no estigui enganxat a la població (AMQ. Històric. AAQ, Llibre 8 sessió del 26 abril 1867) ja que segons Madoz. <em>en nada ofende a la salud pública'. </em>Josep Domingo Lluch, propietari de la fàbrica Domingo (Can Trinxet) farà donació d'uns terrenys a la 'Robirosa' i demana permís al bisbe de Vic. Atès que es tractava d'una obra molt costosa i segons esmenta Serallonga, l'ajuntament no tenia suficients recursos va haver de demanar donacions als veïns de Sant Quirze. Ara bé aquesta obra encara estarà un temps aturada ja que una epidèmica de còlera l'any 1885 afecta de forma greu el principat. A Sant Quirze arriba a l'agost però un temps abans i com a mesura preventiva, la 'junta de sanitat local' es reuneix per demanar desinfectants a tot el municipi incloent les cases grans, però la pesta arriba i malgrat que tants els metges de la vila com també el farmacèutic prenguin mesures per aïllar els contagiats de la resta d'habitants, mesura que resulta ser inútil ja que el còlera s'estén amb rapidesa i a la població segons uns gràfics publicats per Serrallonga en el seu llibre entre els anys 1985 a 1900 superen el centenar. Consta que les monges del convent del carrer dels Patis van col·laborar en les tasques d'aïllament. L'edifici es conclou el 1897, encara que a la reixa hi figuri la data de 1867.</p> | 42.1020258,2.2196547 | 435476 | 4661399 | 1867 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94766-202306301240450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94766-20230630124207.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cementiri que guarda moltes relacions amb el cementiri de Montesquiu, doncs van ser construïts en un mateix moment constructiu i amb una mateixa causa fet que provoca que siguin molt semblants tant l'un com l'altre | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94749 | Fàbrica de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | El conjunt de a fàbrica conserva en bon estat a nivell estructural i de coberta. La nau més moderna i deprés de patir l'incendi de 1992 que la va afectar de forma parcial encara manté l'estructura en bon estat amb els forjats dempeus, les cobertes. Tot i així fa temps que el complex resta abandonat amb la qual cosa les finestres han patit actes bandàlics com ara els trencaments dels vidres i l'interior ha estat ocupat amb les parets guixades de graffiti. Pel que fa al cos embrionari del conjunt fabril que es disposa de forma perpendicular a la nau principal de la fàbrica ha patit despreniments des revestiments, les obertures han perdut els tancaments i les cobertes tenen filtracions i humitats. Les antigues cases dels enginyers i capataços estan parcialment habitades però els convindria un repàs. Finalment val a dit que la xemeneia la qual surt a l'IPA (inventari de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya) amb el núm. 23787, numeració que s'ha mantingut per inventariar el conjunt fabril va ser enderrocada el 1997. Únicament continua en ús el salt d'aigua | <p>Es tracta d'un conjunt fabril erigit al marge esquerre del riu Ter molt a prop de la desembocadura del torrent de la Foradada amb aquest riu i a la part sud-oest del nucli Antic. La seva extensió total és de 9016 m2 d'extensió amb uns 8368 m 2 de superfície construïda. Es compon bàsicament de la nau de la fàbrica desenvolupada amb un sistema de tres pisos per als embarrats dels telers amb una orientació est-oest i cobert amb una teulada a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a les façanes dels costats llargs que miren a migdia i tramuntana. Els forjats són amb volta de revoltó ceràmic damunt de bigues i pilars de ferro forjat. A la part nord-est i prenent una orientació nord-sud es desenvolupa un segon cos o nau rectangular formada per una PB+ 3 PP amb coberta a dues vessants que es projecta en sentit est-oest formant un angle recte i en el que estava ocupat per pisos dels enginyers, encarregats i potser també de l'amo i també una segona fabril, potser l'element més antic. La comunicació entre ambdós cossos (cos de la nau originaria i cases dels amos, enginyers i encarregats) es feia mitjançant una escala il·luminada per una llanterna que sobresurt de les cobertes de les diferents naus en forma de claraboia amb coberta a quatre vessants. </p> <p>Unit a aquest segon cos de naus i habitatges i en un nivell més baix i tancant una mena de pati format per la unió d'aquests cossos amb la fàbrica principal hi ha un darrer volum d'una sola planta que deixa al mig un espai rectangular descobert que estava ocupat per la xemeneia de la fàbrica. </p> <p>De la segona nau-habitatges i seguint una orientació nord sud hi ha un conjunt de cases obreres que estan enganxades a la fàbrica i que delimitades per un mur de tancament configuren una mena de carrer. Finalment i al costat oposat de la nau fabril i coincidint amb l'arribada del canal que hauria alimentat la fàbrica des de la resclosa que hi ha sota el pont de Sant Quirze hi ha un darrer cos o annex destinat a acollir la turbina i el generador per a fabricar electricitat aprofitant el salt de l'aigua. </p> <p><span><span><span>La nau de la fàbrica és de planta rectangular amb tres plantes pis separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de forja. La composició de les obertures en la façana és geomètrics i disposada de forma rítmica i ordenada en cadascuna d’elles seguint els models clàssics de les fabriques de pisos. En total hi ha un conjunt de 17 finestres per planta situades en els costats més llargs i un total de 5 els costat més cur. Val adir que les que pertanyen a les dues primeres plantes estan coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic destacant-ne el fet que la sisena obertura començant per l’esquerra ha estat reformada per donar pas a un munta càrregues . La darrera planta sembla haver estat afegida a posteriori ja que entre la P1 i la P2 hi ha una cornisa de maó ceràmic que indicaria una primera cota del ràfec de la coberta que amb el temps seria sobrealçada afegint un segon pis. Aquest darrer tindria el mateix nombre d'obertures que les plantes inferiors amb la diferencia que serien quadrangulars i de mides més aviat petites. Corona la façana un ràfec format per bigues de fusta que sostenen l’encadellat de la coberta i el seu voladís que es projecta per damunt de la façana. La coberta a tres vessants és de teula ceràmica àrab. L'aparell és arrebossat amb un capa de ciment gris i un acabat remolinat. L'interior que hauria acollit els telers i els embarrats esta completament buit deixant les naus completament despullades dels seus elements i fora d'ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos originari i embrionari del conjunt fabril es disposa amb una orientació nord-sud a la part nord-est de la nau principal i en la que se li annexiona en forma d’angle recte a la part nord un segon cos que resulta ser una prolongació del primer i emprat com a cases dels encarregats, amos i personal aliè a la fàbrica. La nau originaria es correspon amb una construcció de planta rectangular formada per PB+2PP+ golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s’orienta a llevant. La separació dels forjats horitzontals és mitjançant sostres de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de ferro forjat. L’accés es fa per mitjà d’una escala que hi ha oberta a la part nord-oest la qual també comunica amb els pisos dels encarregats, casa de l'amo i oficines, entre altres. Aquesta escala és il·luminada per una llanterna amb coberta piramidal que sobresurt del pla de la teulada i coberta amb quatre vessants i finestres rectangular. En quant a la composició de les façanes hi ha predomini del buit respecte el massís amb un conjunt de 7 finestres en planta baixa, dues d'elles paredades , 6 més a la planta primera (antigues balconeres paredades) les quals s'organitzen en sèries de tres al voltant d'una balconera central amb la barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte . La planta segona està distribuïda amb seriacions de quatre balconeres centrals; les dues del mig amb barana de barrots i motius geomètrics fets en ceràmica, les dues següents amb barana de forja que sostinguda per una cornisa de maó disposada en degradació sobresurt poc del pla de la façana i seguides d'una finestra i una balconera de les mateixes característiques que les ja esmentades anteriorment i finalment la darrera planta manté la seriació del primer pis amb dues balconeres centrals de barana de barrots de forja i també ceràmics i un conjunt de dues finestres i una balconera a cada costat i de la mateixa forma i composició que les altres. Corona la façana una cornisa de perfil bisellat feta amb maó ceràmic que sosté el ràfec de la teulada. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i amb els coronaments de les obertures fetes en maó ceràmic disposat a “sardinell” amb les cantonades de pedra picada. Presenta restes de revestiment i enlluït de calç molt desfet i en mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant presenta la mateixa composició que la de ponent bé que amb més modificacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal i com s'ha comentat aquesta nau se li adossa a la part nord-est un segon cos que resulta ser una prolongació d'aquest primer ja que té la mateixa alçada, volumetria i estil constructiu amb la qual cosa s'interpreta que va ser fet de forma coetània i a la vegada que s’erigia la nau de la fàbrica. Queda comunicat i connectat amb la nau de la fàbrica per mitjà de la Caixa d'escala central. Es tracta d’un cos també rectangular compost per una PB+ 2P+golfes que a diferencia de la resta de naus hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta coronada en arc rebaixat a la planta baixa seguida de una planta primeria on hi ha dues balconeres tancades amb persianes de llibret que donen pas a un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per una llosana de maó i una barana de forra amb barrots de ferro forjat de secció trenada amb passamà recte. Damunt d'una de les balconeres hi ha l'anagrama Marià. Aquestes obertures són coincidents amb finestres rectangulars amb esplandit intern a la planta segona i unes darreres obertures a planta sota teulada. Tal i com succeïa amb la nau embrionària de la fàbrica aquesta façana també està coronada per una cornisa de perfil bisellat i feta en maó ceràmic i situada a la mateixa cota que l'anterior com a continuïtat de la mateixa. L'aparell de la façana està revestit amb una capa d'enlluït de calç amb els emmarcaments de les obertures en color marró clar que en els punts on ha desaparegut s'observa una fàbrica de maçoneria i còdols de riu disposats en filades irregulars i horitzontals i unides amb argamassa de calç. Té les cantonades en pedra picada i les llindes i coronaments de les obertures en maó ceràmic. A aquest cos se li annexionen altres afegits i ampliacions a la par test de forma paral·lela a la nau de la fàbrica primerenca i tancant a migdia amb les naus dels telers i formant una mena de pati tancat on hi havia la xemeneïa principal, avui desapareguda després de ser enderrocada el 1997.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment i adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos i compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'oest. Es tracta d’un conjunt d'habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum i les quals s'organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l'aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d'arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d'altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment el darrer element de la fàbrica es correspon amb el cos de les turbines i el salt format per un cos annex a la nau dels telers i compost per tres arcs de mig punt de maó ceràmic que corresponen amb el carcabà on hi ha les turbines i tres finestres coronades ne arc rebaixat també de maó al primer pis. Aquesta turbina encara està en funcionament i fabrica llum i electricitat per a l’enllumenat públic. Correspon amb la única part del conjunt fabril que manté un ús “industrial”</span></span></span></p> <p> </p> | 08237-91 | Carrer de Sant Josep núm. 1 | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas' i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes.). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desparéixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballdors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0987708,2.2257964 | 435982 | 4661033 | 1860, 1872, 1919 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-20230630123435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Josep Guixà i Tous | La fàbrica de Can Guixà experimenta un seguit de cossos i evolucions que són fruit del creixement que aquesta indústria va significar per la vila de Sant Quirze. Tal i com hem comentat sembla que la part més antiga correspon a la part nord-oest amb la presència d'una nau de pisos de PB+3PP la qual va unida a un cos rectangular en forma de L i destinat als habitatges dels encarregats, capataços de la fàbrica i potser també i en un inici dels amos de la fàbrica. Aquest cos de maçoneria de còdols de riu i bastiments de maó ceràmic estava enlluït amb calç i restava unit i comunicat amb la nau per mitjà d'una escala central que actuava com a eix de comunicació vertical. Darrere el volum d'aquesta primera nau se li va annexionar la xemeneia ,enderrocada el 1997 i que segons les fitxes de l'IPAC especifica 'col·locada damunt de dos cossos de planta cúbica, l'inferior feia 321 cm i el superior 295 cm. El diàmetre de la base de la xemeneia era de 923 cm i tenia una alçada aproximada de 35 m. Al capdamunt estava lleugerament deteriorada ja que s'havia perdut el barret que la coronava. Per bé que es conservava en força bon estat , estava lleugerament inclinada al seu terç superior , cap a tramuntana. A través del cos cúbic que formava la seva base s'accedia al centre de la xemeneia, mitjançant un passadís. Tota ella era de rajoles i eren destacables les de la base que tenien una secció corba'. Finalment i a principi del segle XX es va annexionar en el moment de major producció una segona nau de dos pisos destinada acollir els telers, deixant la vella com a habitatges del personal encarregat de la fàbrica i altres usos i cobert amb teulada a dues vessants i carener paral·lel i en el que a mesura que la fàbrica creixia se li afegí un tercer pis adquirint la imatge que ens ha arribat als nostres dies.Pel que fa al salt i la turbina, encara en funcionament presenta una alçada de 6,29 m i 5000 l/s de cabal mitjà i produeix electricitat que abasteix la xarxa d'enllumentat públic.El conjunt fa temps que resta abandonat i poc a poc es va deeriorant. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94619 | Casa carrer del Pont, 49, 51 i 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-49-51-i-53 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> | XIX | El conjunt dels dos blocs que serviren per acollir treballadors de les fàbriques avui dia estan deshabitats i els pisos buits amb les cobertes en mal estat, pèrdues del material de cohesó, pedres despreses i enlluïts parcialment caiguts. | <p><span><span><span>Conjunt de blocs d’habitatges destinats a treballadors de les fàbriques de Cal Trinxet i Cal Guixà i erigits entre el 1899 i 1900 a prop del tancament del portal del carrer del Pont i delimitant amb el raval desenvolupat al costat del camí entre el que seria el pont i el portal , en un moment que Sant Quirze patia un puixant creixement econòmic i industrial fruit de les empreses creades al costat del riu (Can Trinxet a l’emplaçament de l’antic molí bataner nou) i Can Guixà. Per a poder acollir treballadors vinguts de fora, els empresaris i amos de les mateixes fabriques van haver d'erigir blocs d’habitatges de nova creació a cada extrem del carrer del Pont i del carrer Torelló. Es tractava de dues parcel·les que aglutinen tres finques de planta rectangular i compostes per PB + 2pisos i sota teulada coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions internes són amb forjats de fusta i les parets de maçoneria. La composició és geomètrica i ordenada , típica de l’arquitectura industrial amb un predomini del massís respecte el buit i amb lús del maó cuit combinat amb pedra. A la planta baixa s’obren diverses portes que accedeixen a locals comercials, tallers oi obradors algunes d’elles coronades amb llinda de fusta, altes amb un arc de mig punt de maons ceràmics. També hi ha l’accés als habitatges de la planta superior resolts mitjançant portes amb gelosies i reixes de ventilació fetes en ferro forjat i amb les dates de 1899 i 1900 corresponents amb l’acabament dels pisos. En total hi ha 7 portes a la planta baixa repartides entre les finques 49, 51 i 53 i tres accessos als habitatges. La distribució de la planta primera és a partir de la seriació d’alternar finestres rectangulars i balconeres amb balcons sobresortint del pla de la façana i amb les llosanes de pedra i balcó de forja amb els barrots tornejats. En total hi ha 6 obertures per les núm. 49 i 51 i 5 més a la núm. 53. Els muntants i brancals són de maó ceràmic i coronats per arcs rebaixats també de maó. La planta segona erigida damunt de la de sota seu presenta el mateix nombre d’obertures i amb la mateixa disposició amb la diferencia que els balcons tenen menys volada. Una cornisa correguda separa externament aquestes divisions. L'amplada sota teulada està il·luminada per petites finestres de ventilació de mida rectangular i situades en la mateixa posició que les de les plantes inferiors i amb la diferencia que les del núm. 49 i 51 són més petites que el núm. 53 També estan separades per una cornisa de maó. La façana és coronada per una cornisa de tres filades de maó ceràmic disposat en degradació que sosté la coberta. Les finestres de les golfes del núm. 53 són més grosses, coronades per un arc molt rebaixat de maó i la cornisa que corona la façana té dues filades de maó pla i un fris decoratiu de dent de serra en maó ceràmic. A la reixa de la porta hi ha les inicials GR o Ramon Guixà, promotor dels habitatges. L’aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de ciment i disposats en filades irregulars i horitzontals amb els brancals de les obertures fetes amb maó ceràmic seguint les tècniques de l’arquitectura industrial. A la façana del darrere que mira a les hortes hi ha un predomini del buit respecte el massís ja que està protagonitza per galeries coronades per arcs rebaixats sostingudes per pilars de pedra damunt d’impostes i cornises i amb les baranes dels balcons amb barrots de ferro de secció circular i passamà pla. A cada planta hi ha un conjunt de quatre arcades repartides en les tres plantes pis i a les golfes hi ha obertes unes petits finestres quadrangulars de ventilació .</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08237-64 | Carrer del Pont núm. 49, 51 i 53 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas del bloc d'habitatges en el que ens estem referint i també els ja citats al carrer de Torelló a la part baixa on guarden moltes semblances arquitectòniques a raó que foren construïts en un mateix període constructiu, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó</p> | 42.1009370,2.2201923 | 435520 | 4661278 | 1899-1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113529.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | JR | Conjunt d'habitatges construïts a finals del segles XIX i principi del XX per acollir treballadors de les fàbriques de Can Trinxet i Can Guixà. De fet aquests dos edificis van ser finançats pels amos de Can Guixà com ho testimonien les inicials que hi ha gravades en les reixes de les gelosies de damunt de la port. Guarden estretes relacions amb les finques del carrer Torelló, doncs tenen la mateixa tècnica constructiva, composició de les obertures en les façanes.Reuneix ells cànons i les característiques pròpies de l'arquitectura industrial del país. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94771 | Fàbrica de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-trinxet | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxe</p> | XIX | El conjunt fabril es conserva en un estat de conservació més aviat regular ja que el conjunt fabril ha patit divesos incendis. Un al 2009 que va destruir la factoria de 'visoplast'al nord de l'antiga fàbrica i després de l'incendi del 2019 que va destruir una de les naus, la més propera a l'estació. El primer destruí la factoria més recent sense alterar les velles naus. El segon va afectar una de les naus de la fàbrica històrica. Tot i així les antigues naus encara conserven les cobertes en bon estat, llevat de la incendiada. Es tracta d'estructures de planxa galvanitzada amb aparells extractors d'aire condicionat sobresortint de la coberta. | <p>El conjunt fabril de la Verneda està format per l'antic molí bataner descrit en una fitxa específica així com les diferents naus de la fàbrica de can Trinxet i també de les empreses adjacents com ara Serra i Codina, Forcada i Cia i Estanislau Tomas i fills. En total hi ha tres naus que es desenvolupen de forma paral·lela i longitudinal al riu Ter. La construcció principal és la que hi ha adossada a l'antic molí bataner convertit en fàbrica Domingo i desenvolupat de forma perpendicular al riu. Consta d'una planta rectangular molt allargassada amb una planta baixa, dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica,avui planxes galvanitzades damunt de bigues de fusta i paral·lela a la façana principal que mira a migdia i tramuntana. Cada planta s'organitza amb sèries de 14 finestres coronades en arc de mig punt de perfil rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic i fusteries amb barretes emmarca vidres. L'aparell de maçoneria de còdols de riu està revestit per una capa de ciment i estuc enlluït de color groguenc. Corona les dues façanes principals un ràfec en forma de cornisa de tres filades de maó ceràmic i perfil bisellat. Els costats curts s'agrupen en sèries de dues finestres a cada planta i una de geminada a les golfes i cal destacar que s'adossa al volum de l'antic molí bataner. L'aparell també està revestit per un estuc de color ocre amb els marcs de les obertures de color vermellós. L'interior està dividit per sostres de revoltó ceràmic damunt de columnes de forja i no conserva cap vestigi dels antics telers i embarrats. Damunt del carener sobresurten quatre xemeneies de ventilació i cal destacar que a cada costat s'hi adossa una construcció quadrada que sobresurt del pla de la coberta i que anava destinada a acollir el munta càrregues. Adossat a l'angle nord-est hi ha una segona nau rectangular desenvolupada de forma paral·lela a l'antiga nau del molí bataner i destinada també a fàbrica. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb sèries de deu finestres a cada nivell i amb les mateixes característiques que la nau principal. L'aparell està revestit de ciment pòrtland i ens punts on aquest està deteriorat es pot entreveure un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. Finalment al costat oposat hi ha una tercera nau rectangular de dues plantes i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb les façanes organitzades amb sèries de de finestres coronades en arc rebaixat a cada planta i les parets exteriors recobertes d'un estuc pintat de color groguenc. Aquesta part és la més malmesa ja que va ser objecte d'un incendi el 2019 que en va destruir la coberta i part dels forjats. No ha estat reconstruïda. Adossat a aquesta nau i funcionant com a mur de delimitació hi ha un baluard de maçoneria que tanca el recinte. Antigament la porta d'accés estava tancada per una reixa de forja profusament decorada i avui substituïda per una porta de fusta. Al voltant seu hi havia els habitatges dels treballadors formats per cases de pisos amb cobertes a dues vessants i adossats a la nau principal de la fàbrica.</p> | 08237-112 | Passei del Ter. Núm. 3 | <p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills incorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat.</p> | 42.1041273,2.2170188 | 435261 | 4661634 | 1857,1887,1897,1907,1922, 1937,1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115443.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills | Conjunt de gran importància arquitectònica i històrica així com el valor significatiu de la població santquirezenca ja que va constituir un dels principals motors econòmics de la vila juntamemt amb la fàbrica de Can Guixà. Ambdues construccions es troben abandonades i fora d'ús. En el cas de Can Trinxet hi ha hagut un seguit d'incendis que n'han deteriorat notablement els seus elements. Amb tot encara es conserven la major part dels seus edificis, de manera que es podria fer una reutilització de les naus amb altres usos conservant els trets arquitectònics més essencials | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94893 | Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu | XIV-XVIII | El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu. | <p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p> | 08237-194 | Casa de la Coromina S/N | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1110539,2.2169290 | 435261 | 4662403 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94688 | Placa Commemorativa a la família Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p> | XXI | Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació | <p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p> | 08237-77 | Carrer de l'Església núm. 7 | <p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p> | 42.1004077,2.2227077 | 435728 | 4661217 | 2018 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya | Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94569 | Pou d'aigua al carrer del Pont, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-al-carrer-del-pont-20 | <p>ERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV-XVIII | Element en força mal estat situat al pati de la part del darrere de la finca. Conserva encara dues alçades amb la coberta a iun sol vessant amb algunes de les teules trencades, les bigues mig podrides i amb fortes pèrdues del morter de calç i amb despreniments de pedres. | <p>Es tracta d'un pou conservat a la part del darrere de la finca a la zona del pati descobert. Es situa a prop de la mitgera de les cases situades a la banda sud amb una planta circular, aparell de còdols de riu, units amb morter de calç i una finestra a nivell de la planta baixa per a poder recollir l'aigua del seu interior. Aquesta finestra està feta amb muntants de pedra picada mal desbastada, units amb morter de calç i llinda de fusta. El pou presenta un segon nivell construït amb aparell de maçoneria i calç de còdols de riu disposats de forma aleatòria i morter de calç i amb una segona obertura situada a l'alçada del segon pis amb els muntants de maó ceràmic disposats a 'sardinell'. La coberta és d'un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquest sobre alçament del pou es recolza damunt dels vestigis de les antigues voltes de pedra. L'aigua de l'eqüífer es troba a uns 4 metres per sota de la cota actual.</p> | 08237-53 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006902,2.2218067 | 435654 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113802.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels pocs pous que es conserven a dins del nulci urbà de Sant Quirze. Aquest pou a més té diversos afegits i sobre alçaments degut a que per poder-se abastir d'aigua corrent a la planta segona va caldre alçar-lo uns metres i obrir-hi una segona obertura. L'estat de conservació és regulars i caldria consolidar-lo. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94762 | Pou de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII | Element molt ben restaurat i integrat al conjunt de la maia de les Comes formant part del mateix conjunt i dins de la seva finca particular | <p>Pou situat a la part de llevant de la casa i dins del jardí privat. Es tracta d'un element de planta circular construït amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades irregulars. L'accés està format per una finestra protegida per una reixa amb l'ampit de maó ceràmic i els bastiments i llinda de fusta i es situa a la part oest just a enfront de la façana de la casa. Està cobert per una coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. El pou, actualment encara en ús té una profunditat notable. L'aparell de la part interna és de la mateixa factura que la resta de la seva fàbrica.</p> | 08237-103 | Mas de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070773,2.2288516 | 436242 | 4661953 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110830.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquest element guarda moltes relacions amb altres pous del municipi com és el cas del pou del Racó, el pou de les Illes, el pou de l'Illa o el pou del carrer del Pont per posar alguns exemples amb una planta circular, parets de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i coberts amb teulada de teula ceràmica. Semblen correspondre de mitjans del segle XVII o fins hi tot XVIII. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94782 | Pou de la cabana del molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cabana-del-moli-de-can-domenech | <p>https:// www.consorcidelter.cat>rutes>instal·laciins>molí de can Domènech</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>cases de pages>casa nova de la foradada. Santa maria de Besora</p> | XVIII | Element molt restaurat pels seus propietaris afegint-hi una biga de fusta amb una corriola i una galleda per a la recollida de l'aigua. Està encara en ús i en bon estat amb les parets de còdols rejuntades amb ciment pòrtland. | <p>Pou situat a la part sud-est de la cabana de Can Domènech al costat del camí o pista forestal que va al molí de can Domènech o de Pladecers dins el terme Municipal de Santa Maria de Besora. Té una planta circular d'uns 2,5 metres de diàmetre amb les parets construïdes amb maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb ciment pòrtland i col·locats en filades regulars i horitzontals. Al damunt hi ha l'estructura de fusta que sosté la politja amb les cordes per extreure l'aigua del seu interior. Es troba en molt bon estat dins el jardí que envolta la pallissa de Can Domènech</p> | 08237-123 | Cabana del molí de can Domènech | <p>No hem trobat massa documentació referent al molí de la Foradada dit també de Can Domenech o de Pladecers. La casa de pagès del davant dita de la Foradada es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior . El 1806 es reforma i deixa de funcionar el 1975. Aleshores és adquirit pels actuals propietaris, que el van reformant com a habitatge. Encara que conserven la maquinària i la turbina que es poden visitar esporàdicament. Segons la tipologia constructiva de la pallissa sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIX o fins hi tot de principi del segle XX. </p> | 42.1002534,2.2329792 | 436577 | 4661192 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94782-img20230228115848.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de caire més aviat ornamental més que no pas funcional situat al jardí del voltant de la pallissa. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94812 | Pou de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-illes | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVI-XIX | Element que es conserva en bon estat ja que fa pocs anys que se li ha reformat la teulada i aquest fet en garanteix la seva preservació. També s'ha reformat l'obertura per a accedir-hi subsituïnt la llinda de fusta original per una de nova que sosté la coberta. Les parets conserven l'aparell original. | <p>Es traca d'un pou situat al davant de la casa de les Illes en un camp que es denomina amb el mateix nom. es tracta d'un element de planta circular amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. La boca està oberta a migdia i té part de les parets fets amb maó ceràmic i coronat per una llinda de fusta. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de bigues i llates de fusta. El pou de amb un diàmetre d'uns 1'5 metres té una destacable profunditat. Costa que els veïns de cases properes hi anaven a buscar l'aigua</p> | 08237-143 | Casa de les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0911907,2.2339395 | 436647 | 4660185 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-img20230331113120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-55-1-pou-illes.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element relacionat amb la construcció de la casa de les Illes i per tant datat possiblement de la mateixa cronologia. Presenta forces similituds amb els pous de les cases de Can Pericas, de l'Illa, del racó de la Cúbia, de les Comes i altres que hi ha a dins del nucli antic de Sant Quirze de Besora. Ha estat datat de mitjans del segle XVII o principi del XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94687 | Creu del pedró de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-lesglesia | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local de Sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> | XIX | Element que es conserva en bon estat malgrat que les pedres de la coberta i part del pedestal estan esquerdats degut a la seva erosió. La creu de forja li convé una mica de repàs ja que està oxidada | <p>Creu de Pedró (o de Padró) situada a l'emplaçament de l'antic cementiri situat al voltant de l'església a la zona de la placeta que hi ha al seu davant. Es tracta d'un element de pedra de planta quadrada i format per tres elements bàsicament ben diferenciats. La base amb el pedestal on hi ha la creu en forma de pilastra, el suport de la mateixa amb una forma piramidal coronada per una bola que sosté el darrer element que es correspon amb la creu termenal. Tota l'estructura és de pedra calcaria picada i ben reballada. La base és en forma de sòcol amb un fris trenat que sosté la pilastra quadrangular flanquejada per semi pilastres de secció circular i un acabat en forma de cornisa amb un fris dentat que sosté la coberta, piramidal i que a la vegada serveix de suport a la creu. Aquesta coberta està coronada per una bola de pedra completament esfèrica que serveix de suport a la creu termenal o de padró de ferro forjat i amb una corona d'espines. </p> | 08237-76 | Placeta de l'Església | <p>Aquest element de cronologia dubtosa sembla que recorda el solar del vell cementiri situat davant la plaça de l'església. El seu origen podria ser baix medieval tot i que l'element que ens ha arribat als nostres dies correspon amb una reforma tardana portada a terme en el mateix moment que es va remodelar la façana de l'església, almenys en el que fa referència al pedestal ja que la tipologia escultòrica recorda molt al de la pica baptismal fet que la podríem vincular al segle XVIII o fins hi tot XIX ,ja que la configuració de la placeta actual es va fer el 1884 quan l'ajuntament va comprar l'antiga casa de Sant Sebastià de l'antic gremi de Paraires i aleshores propietat d'Antoni Espadaler per a enderrocar-la i donar ventilació a l'escola municipal que es situava al primer pis de l'ajuntament (Serrallonga Ob. cit. 1998). A més a més poc després Jeroni Guixà propietari de filatures Guixà a principi de 1900 havia reformat la façana de la seva casa que mirava davant de l'església i l'antiga rectoria ja feia temps que havia estat abandonada ja que el 1890 s'havia iniciat la construcció de la nova casa rectoral deixant l'antiga abandonada. Finalment l'antic cementiri ja havia estat traslladat el 1867 després de que Pasqual Madoz el descrivís com 'en nada ofende la salud pública' i s'edifiquen al paratge de la Rovirosa. Per tant totes aquestes reformes transformaren de forma notable l'entorn de l'església de Sant Quirze. Tot fa pensar que la creu del Pedró seria reconstruïda en aquest moment damunt d'una base més antiga i amb la fisonomia que ens ha arribat als nostres dies com a record de l'antic cementiri medieval.</p> | 42.1003523,2.2228752 | 435742 | 4661210 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94687-img20221108111620.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Element que recorda l'emplaçament de l'antic cementiri i sagrera de l'Església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94795 | Pallissa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XVII-XVIII | Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació | <p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p> | 08237-127 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0947644,2.2380379 | 436990 | 4660578 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades. | 94 | 47 | 1.3 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94543 | Basament d'una torre de defensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-duna-torre-de-defensa | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV- XIX | Element que s'utilitza com a basament i contenció de les terres que sostenen els horts del darrere de la Plaça. Presenta les parets amb risc de despreniment de pedres, cobertes de vegetació, els junts amb el morter caigut i algunes parts refetes. La part superior s'utilitza com a terrassa i està aïllada de les humitats. | <p>Es tracta d'una imponent construcció que sobresurt de la línia de la façana dels murs que sostenen els horts de les cases que miren a la Plaça Major (núm.9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15) coincidents amb la traça de les antigues muralles de la vila i vinculada amb una antiga torre de defensa i flanqueig. Presenta una planta més aviat quadrangular completament massissa i amb una notable alçada de Planta baixa i dues plantes. La base és en talús i l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i formant filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de carreus de pedra més ben treballada i de tipus calcari. La part superior ha estat sobrealçada amb un aparell més tosc i fragments de maó a trenca-junt i val a dir que algunes parts estan emmascarades a sota d'un arrebossat modern. S'hi endevinen els vestigis d'algunes espitlleres paredades. Aquest element de notable volum salva el fort desnivell que existeix entre les cases que miren al Ter i la cota de les cases amb façana a la Plaça Major. Tot i així sembla que hauria fet les funcions de reforç. </p> | 08237-38 | Als horts del darrere de la casa núm. 13 i 14 de la Plaça Major. | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia cresuut portes endins. Durant tots aquests amys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confrari ai s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocuoat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.0998424,2.2225646 | 435715 | 4661154 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20221205122536.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94763 | Pallissa de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII-XX | Element restaurat i integrat al conjunt de la masia i respectant la majoria dels elements originals tot i que se n'ha refet la coberta i rejuntat les parets conservant la tipologia i fisonomia originals | <p>Construcció exempta a la masia de les Comes però vinculada a la mateixa. Presenta una planta rectangular amb dues crugies separades per murs de maçoneria i formades per una planta baixa i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana que s'orienta a migdia. Val a dir que el vessant est és més llarg que l'oest ja que cobreix un annex o allargament de la mateixa cap a aquesta part. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edificis hi ha major predomini del massís respecte el buit tenint les façanes completament cegues excepte la principal que és completament oberta ja que feia les funcions de magatzem i dipòsit de les bales de palla i tants sols l'únic element diferenciador són els forjats de fusta que la separen i que es sostenen al damunt de mènsules de pedra molt refetes. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i disposades en filades més aviat regulars i horitzontals.La coberta es sosté per mitja de grosses encavallades de fusta que sostenen les bigues i les llates de la coberta que formen un important voladís. La resta de façanes estan arrebossades amb ciment pòrtland gris i amb un acabat remolinat. </p> | 08237-104 | Mas de les Comes | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1072188,2.2283855 | 436204 | 4661969 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110651.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta pallissa malgrat estigui molt restaurada guarda certes similituds amb la pallissa de L'illa ja que la composició arquitectònica és molt similar amb les característiques pròpies de les construccions de muntanya. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml