Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94306 | Goigs de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quirze | <p><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Martínez Martínez, Oriol, 2015-2016. L’impressor Francesc Surià Burgadà (1749-1805) Treball de Màster en biblioteques i col·leccions patrimonials. Universitat de Barcelona (inèdit)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres documents en facsímil pertanyents als goigs de Sant Quirze i santa Julita de Besora. Es tracta de tres versions diferents dels goigs en lloança als màrtirs sant Quirze i santa Julita amb la lletra i les partitures a sota seu per si volen ser cantats en cant coral o tocats amb instruments i percussió. La versió més antiga correspon a una edició de Francisco Surià Burgadà estamper de Barcelona del carrer de la Palla. (1749- 1805) i gremi de llibreters.es tracta d’un document de gran rellevància històrica que ens dona informació d’aquest antic gremi de llibreters. El segon exemplar correspon a la impremta Brusi també de Barcelona datada de 1782-1821 i de les mateixes característiques que el primer però d’una impremta diferent . El darrer exemplar és una còpia molt recent. </span></span></span></p> | 08237-14 | Sant Quirze de Besora | <p><span><span><span>Francesc Suria Burgada fou membre de la societat de Comunicació Literària, activa a Barcelona a finals del segle XVIII, i exercí com a impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1783 substituí com a impressor oficial de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona al seu pare, que havia realitzat aquesta tasca des del 1755 fins que fou substituït pel seu propi fill. El 1788 encara podem trobar indicis que el situen com a impressor en actiu. La impremta i família dels Surià va entrar al gremi dels llibreters l’any 1692. Pel que fa l’impressor Antoni Brusi Mirabent fou un impressor i llibreter català. Durant la guerra del Francès s'allistà a les tropes que lluitaven contra Napoleó Bonaparte i es va encarregar de l'edició de la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragonai a Palma). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorgà l'edició del Diari de Barcelona, que durant la dominació havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814 i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salvà i Campillo. El 1820 fou el primer a introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. Casat amb la filla del llibreter Josep Ferrer, Eulàlia Ferrer i Montserrat que va compartir el negoci. La redacció del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.</span></span></span></p> | 42.1002358,2.2226706 | 435724 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitabrusi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitasuria.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94349 | Col·lecció de mobiliari de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-la-rectoria | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, UQRUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Edditorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | <p>Des de la porta d'entrada a l'edifici s'accedeix al vestíbul principal on hi ha l'escala d'accés a la planta principal i des del qual es comunica amb les estances d ela planta baixa situades a banda i banda del vestíbul d'entrada i emprades com a despatxos parroquials, sales de reunions i aules de catequesi. L'escala és duna sola crugia amb els graons de pedra amb petja i contrapetja i protegida per una barana de forja a l'estil de la de les balconeres. Al primer pis, avui emprat com a habitatge del rector hi ha diverses dependències (habitacions, sala, cuina i menjador, galeria) que es comuniquen mitjançant un estret passadís. A la part de migdia hi ha la sala i menjador amb la galeria formada per grosses vidrieres i a tramuntana el despatx del rector. Hi ha alguns quadres de pintura ràpida fets per autors locals, una imatge del retaule barroc desaparegut el 1936 arran de la guerra i altres objectes d'orfebreria com ara creus, crucifix...Al despatx parroquial hi ha l'arxiu parroquial dels anys 1937 fins a l'actualitat ja que va ser destruït per la guerra civil. Aquesta part de la rectoria ha estat reformada degut al seu continuat ús coma habitatge dels rectors. El primer pis al qual s'accedeix per una escala interior sostinguda en volta catalana i barana de llautó està distribuït en dos pisos simètricament iguals i orientats a llevant i ponent. Tots ells estan pavimentats amb rajoles ceràmiques disposades en escaleta i també de forma reticulada formant alguns mosaics en els paviments. Ec conserva encara la cuina econòmica a carbonet, algunes cambres amb alcova i amb el llit i cal destacar que a les estances que miren a migdia i a la galeria d'arc coberta estan decorades amb restes de pintura formant motius aplantillats de decoració geomètrica i vegetal i amb diverses gammes cromàtiques. Cal destacar que a l'interior d'alguns armaris encara hi ha objectes d'orfebreria com ara crucifix, calzes i canadelles, patenes i altres objectes. S'han documentat dues caixes de transport entapissades interiorment i amb tatxes de llautó a la cara externa. En una d'elles encara hi havia els guarniments dels cavalls o rucs. En una altra arca s'han trobat documents de l'arxiu municipal datats de 1967 i consistents en el padró municipal.</p> | 08237-17 | Al C/ Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica. </p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona `permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perque encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaule principal a l'església de Sant Quirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor</p> <p>Referent aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va sr nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble represetat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la paaroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1874 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104445.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 99 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94543 | Basament d'una torre de defensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-duna-torre-de-defensa | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV- XIX | Element que s'utilitza com a basament i contenció de les terres que sostenen els horts del darrere de la Plaça. Presenta les parets amb risc de despreniment de pedres, cobertes de vegetació, els junts amb el morter caigut i algunes parts refetes. La part superior s'utilitza com a terrassa i està aïllada de les humitats. | <p>Es tracta d'una imponent construcció que sobresurt de la línia de la façana dels murs que sostenen els horts de les cases que miren a la Plaça Major (núm.9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15) coincidents amb la traça de les antigues muralles de la vila i vinculada amb una antiga torre de defensa i flanqueig. Presenta una planta més aviat quadrangular completament massissa i amb una notable alçada de Planta baixa i dues plantes. La base és en talús i l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i formant filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de carreus de pedra més ben treballada i de tipus calcari. La part superior ha estat sobrealçada amb un aparell més tosc i fragments de maó a trenca-junt i val a dir que algunes parts estan emmascarades a sota d'un arrebossat modern. S'hi endevinen els vestigis d'algunes espitlleres paredades. Aquest element de notable volum salva el fort desnivell que existeix entre les cases que miren al Ter i la cota de les cases amb façana a la Plaça Major. Tot i així sembla que hauria fet les funcions de reforç. </p> | 08237-38 | Als horts del darrere de la casa núm. 13 i 14 de la Plaça Major. | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia cresuut portes endins. Durant tots aquests amys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confrari ai s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocuoat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.0998424,2.2225646 | 435715 | 4661154 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20221205122536.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94559 | Mobiliari de l'interior de Can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-de-linterior-de-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMSQB. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVIII | Situades a dins de la casa com a mobiliari decoratiu. | <p>Conjunt de taules i cadires conservades a l'interior de la casa de Can Tija. es conserva una taula de tipus barroc de fusta de cirerer sostinguda per quatre posts o potes amb la clàssica forma de 'pota de lira' en casdascún dels extres i travessar central. Té unes mides de 2,5 x 1m d'amplada. També hi ha un conjunt de 4 cadires amb respatller de cuir i entapissada amb pell amb motius geomètrics (una àguila) i annexada a les quatre posts mitjançant tatxes de llautó. Es conserven un total de quatre cadires. A la casa hi ha altres peces de mobiliari com és el cas d'un piano de paret i restes d'alguna arca. Semblen correspondre als objectes que pertanyien a la família dels Rierola. Semblen datar del segle XVIII o XIX.</p> | 08237-49 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMSQB 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a la inscripció núm. 122 especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una piza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMSQB. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006544,2.2214218 | 435621 | 4661245 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111850.jpg | Inexistent | Contemporani|Barroc | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|96 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94750 | Cases obreres i habitatges per als encarregats de la fàbrica Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-obreres-i-habitatges-per-als-encarregats-de-la-fabrica-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos. Estan compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l’oest. Es tracta d’un conjunt d’habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum les quals s’organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l’aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d’arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d’altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> | 08237-92 | Cerre d'en Jeroni Guixà cantonada amb Carrer de la Foradada | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0990946,2.2255157 | 435959 | 4661068 | 1866, 1879, 1913 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94750-img20221108123324.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Jeroni Guixà | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94821 | Pla dels ocells II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-ocells-ii | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | L'any 2000 es va portat a terme una intervenció arqueològica d'urgència de delimitació mitjançant un seguit de rases documentant restes del Neolitic antic en una de les rases excavades al turó. Aquestes restes van ser documentades en una memòria científica. Les restes van ser cobertes amb terra o geo textil i avui es conserven a sota del camp del Pla dels Ocells. Al tractar-se d'un jaciment de característiques diferents a l'anterior va ser denominat com a Pla dels Ocels II. | <p>Tal i com s'ha cimentat en la fitxa referent al jaciment del ·'Pla dels ocells' del total de les 28 rases fetes entre el camp 1 i camp 2, les rases 1,2 i 3 del 'camp II' van donar coneixement de restes de ceràmica prehistòrica de l'epoca neolítica i del tipus epicardial segons els experts. Coincidia en un indret on la potència estratigràfica era major i amb una profunditat de sedimentació de fins als tres metres. La cronologia d'aquesta ceràmica és entre el 5400 i el 4000 ac amb la qual cosa no té cap mena de relació amb el jaciment ibèric-medieval de la fitxa anterior. Entre les restes de ceràmica es va recuperar 2 fregaments de dues vores de perfil en S oberta i 3 fragments sense forma de ceramica grollera de cocció reductora feta a mà i amb incisions 'cardium sectile' a la cara externa i un fragment amb decoració de cordons també del tipus epicardial.</p> | 08237-146 | Pla dels Ocells | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1011857,2.2102818 | 434701 | 4661313 | 5400-4000 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94821-img20221205114311.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94850 | Les cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-barates | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | Edificis encara ara habitats i en on estat de conservació amb les cobertes rehabilitades i les façanes amb els estucats originals encara ara conservats al seu lloc . Les reixes de forja també són les originals. | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels quatre cantons edificats entre els anys 1925 i 1926 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers. Foren denominades les cases barates. es tracta de dues construccions entre mitgeres (núm.13-15, 17-19) agrupades en dos blocs a diferent nivell i agrupats en dos habitatges cadascun d'ells. El bloc més proper als quatre cantons i compost pels núm. 13-15 està format per PB+1P+Sc amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb els forjats de bigues de formigó. Té una distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada. A la Planta baixa s'obren locals comercial alternats per les portes d'accés als habitatges amb reixes de forja i gelosies amb la data de 1926. Damunt seu un balcó corregut agrupa set balconeres juntes amb la barana de ferro i decoració en volutes, sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra. Cada balconera està emmarcada per una motllura i guardapols amb motius florals i al seu damunt i separant de la planta de les golfes hi ha una cornisa també correguda. A l sota teulada i coincidint amb la posició de les balconeres hi ha una gelosia de cer`mica que dona llum a les golfes. Corona la façana una barbacana sostinguda per bigues de formigó en forma de voladís que sosté la coberta. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'esgrafiat amb motius geomètrics policroms formant sanefes i medallons entre les balconeres i amb gammes de colors marró vermellós, gris clar als emmarcaments de les obertures i un fons neutre a la part baixa. L'alrte bloc format pels núms 17-19 també es compon de dues plantes i sotacoberta separats per forjats de formigó i la coberta amb el carener paral·lel a la façana principal que sobresurt formant voladís. A la planta baixa s'obren les obertures del garatge i els accessos a les plantes superiors amb reixes i gelosies amb la data de 1932. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha un balcó central que sobresurt del pla de la façana amb barana de forja i llosana de formigó i al que hi donen accés tres balconeres . A cada extrem hi ha una finestra amb ampit. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha oberts unes petites finestres de ventilació. L'aparell està completament revestit per un estuc pintat que simula un falç carreuat de color marró damunt un fons marró clar i alternat per sanefes de motius geomètrics. Aquest segon bloc té una aparença més simple i senzilla que l'anterior doncs data de 1932</p> | 08237-158 | Carretera de Berga, 13-15 | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels qatre cantons edificats entre els anys 1926 i 1931 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers</p> | 42.1003061,2.2163154 | 435199 | 4661211 | 1926,1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608110304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608105830.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1089924,2.2308159 | 436407 | 4662164 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 94884 | Pou de Can Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-periques | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XIX-XX | Pou encara en funcionament. | <p>Pou situat a l'entrada de la central hidroelèctrica de les Illes a mà esquerra. Està construït amb obra ceràmica de maons i rajoles amb una planta circular i del que en sobresurt un petit edifici de planta quadrangular de maó ceràmic amb una coberta a un sol vessant de teula i una porta d'accés metàl·lica. Desconeixem la fondària i profunditat real. Uns metres més al sud en direcció al riu i al mig d'un camp hi ha una segona arqueta de maó ceràmic tipus 'gero' que funcionaria com a segona captació. Aquesta darrera construcció és molt recent. </p> | 08237-185 | Central de Can Periques | <p>Sembla que aquest pou va ser erigit al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construir una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de l'única zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable, pues el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i únicament es va construir la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produir electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i amb l'ús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0926775,2.2303160 | 436349 | 4660353 | 1892, 1912 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-2-pou-can-periques.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-3-pou-can-periques-bis.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Mª Pericas | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94895 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0 | <p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p> | Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat. | <p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p> | 08237-196 | Riera de Cussons | 42.0982224,2.2106236 | 434726 | 4660983 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94902 | Fons parroquial de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | Es conserva al despatx parroquial situat al primer pis de la rectoria. Val a dit que s'han trobat dos documents solts a l'arxiu municipal que corresponen al segle XVII i que són els únics exemplar de l'arxiu parroquial que va quedar destruït per la guerra civil. | <p>Els llibres de baptisme, matrimoni i òbits daten dels anys 1936 a l'actualitat. En total es conserven un conjunt de 6 llibres d'expedients matrimonials organitzats per anys i per ordre cronològic. La resta del fons es va perdre ja que durant la guerra civil va ser cremat i destruït. A l'arxiu municipal hi ha tres fulls solts de 1772 pertanyents a l'arxiu parroquial antic i referents a expedients matrimonials que es van salvar de les flames de la guerra civil i datats del segle XVIII. Són els únics exemples que ens han arribat de l'arxiu parroquial antic. </p> | 08237-203 | C/Patis, 29 | 42.1008414,2.2227573 | 435732 | 4661265 | 1772, 1936-2022 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619114704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100832.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Parròquia de sant Quirze de Besora | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94904 | Acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>PLADEVALL FONT, A; 1997. Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat? a Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Onzè centenari 897-1992. Programa de la Festa Major</p> | X | Document en pergamí que es va recuperar amb tot el fons del castell de Montesquiu en una cambra dita 'Cambra del Ter' juntament amb més d'un miler de documents i pergamins. En concret aquest pergamí té alguns forats de rosegadors a la part inferior i a la part central on hi hauria de posar el nom de l'església de Sant Quirze. | <p>Pergamí datat del 898 i conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu. Carpeta Besora-6. Plec 3, nº2107. Es tracta d'una còpia sense datar (possiblement del segle XII) d'un document del 898 on Emma, abadessa del monestir de Sant Joan demana al bisbe Gotmar de Vic que li faci donació d'una església situada a la riba del Ter. Presenta un únic forat on hauria de dir Sant Quirze però tenint en compte que a la riba del Ter i dins el terme de Besora tant sols hi havia dues esglésies; la de Santa Maria al castell i la de Sant Quirze que fa faria referència aquest document. Espadaler i Pladevall confirmen aquesta hipòtesi. Vegeu la traducció:</p> <p>'H<em>oc est translatum fideliter sumptum a quondam publico instrumento tenoris sequentis: Anno incarnationis Dominice DCCCXCVIII indiccione IIª Cum in Dei nomine resideret venerabilis episcopus Gotmarus in Comitatu Ausonie in cede Vice, in ecclesia beati Petri apostoli cum canonicis de ipsa sede vel ceteris parrochialis clericis ad tractandum de Dei misericordia vel stabilitate sancte ecclesie. Et ut xhristiana religio firmissime stabiliretur adiens quidam abbatissa Hemmo videlicet cum sodales suos qui in eius monasterio regula beati (Bene) dicti militant in Dei servici omnimode consistunt. Tunc deprecata est venerabilem episcopum Gotmarum ut ecclesia in honori beati (-) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honore beati Iohanis dedicatum abitum ratique concederet i (-)ique simul presul a prefata abatissa nec non a Deo dicatas sibisubditas consenciens eorum deprecationem perquirem eorum religione vitam et habitum et scrutando proquirens pro Dei amore adsensi deprecationem eorum ut omni tempore iste iamdicte sive Deo dicate monache religionis habituportare pleniter valerent.Tam iam dicta abbatissa quam eciam eius successores qui sub une regulari vitam que finire voluerint quam obrem veritatem huius rei certissime cognoscens et canonica, auctoritatem servans predictus episcopus saluberrimus questionibus humiliter adquievit et hanc scripturam sub.Dei nomine facere precepit et nmine suum subter firmando conscripsit et canonicis suis firmare iussit, Gotmarus episcopus signum. Andagarius presbiter signum. Eldalecus archidiachonnus signum.Breurarius levita signum. Velumodus presbiter signum, (-) subdiachonus signum. Bellus presbiterbsignem. Ninnius sacrista signum. Madalbertus clericum signum. Petrus Alfonsus subdiachonus signum. '</em></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-205 | Plaça Major,1 | 42.1002345,2.2226285 | 435721 | 4661197 | 898. còpia del segle XII | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 94785 | Masia de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Conjunt arquitectònic que es conserva en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat conservi les parets amb la fàbrica original, presenta la coberta refeta i els forjats interiors en força mal estat. Tot i així la casa és habitada de forma parcial. Hi manca electricitat i l'aigua és extreta d'un pou. | <p>Masia de planta rectangular situada al vessant sud de la serra de la Cogulera just a la riba dreta del torrent de l'Illa. Consta d'una edificació disposada en terrasses i composta per la casa, els coberts annexos, el pou, la pallissa i els vestigis de la casa vella inventariades totes tres, en fitxes a part. La casa consta de tres crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca amb planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant. La divisió interna dels forjats és a base de sostres empostissats de fusta i les divisions verticals són amb murs de maçoneria. Es conserva de forma regular. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a llevant i migdia. La façana principal es compon d'una porta d'entrada construïda amb blocs de pedra calcària als bastiments i coronada per una llinda amb la data de 1868 incisa i al seu damunt una finestra rectangular amb els bastiments i llinda de fusta i l'ampit de pedra i bisellat. A cada costat hi ha altres obertures destacant una finestra amb els bastiments de maó ceràmic i els vestigis d'una segona paredada coronada en arc de mig punt a la part sud i una petita espitllera a la part nord. A la darrera planta i sota la teulada hi han quatre finestres més, dues d'elles i situades a la crugia central amb llinda de pedra, una tercera amb els bastiments de maó ceràmic i una darrera de paredada. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues i cavalls de fusta. L'aparell de la façana és heterogeni fruit de les diverses reparacions. Així doncs tindríem un cos central construït amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i aleatòries, un afegit a migdia amb obra de maçoneria barrejada amb fragments de maó a trenca junt i una darrera a tramuntana amb maçoneria a la planta baixa i tàpia amb revestiment de guix i calç. La façana de migdia la qual ens coincideix amb el pinyó de la coberta presenta una distribució de les obertures molt aleatòria amb tres finestres rectangulars a la planta baixa, dues al primer pis que tenen els bastiments i llinda de pedra picada i dues més al sota teulada. L'aparell de la façana és heterogeni ja que hi han parts construïdes amb fàbrica de maçoneria, parts amb fàbrica de tàpia i parts amb maó ceràmic i tàpia. La façana oest està parcialment embeguda per un cobert o annex que es disposa en sentit perpendicular a la façana i que deixa entreveure dues obertures de la plata sota teulada així com també l'aparell constructiu del tres cossos de la casa que és molt divers. Finalment la façana nord està disposada aprofitant el desnivell del terreny natural i tant sols sobresurt part del primer pis i el sota coberta. És practicament cega i tant sols hi ha oberta una porta i una finestra. L'interior està dividit amb tes crugies amb el paviment de la planta baixa format per lloses de pedra. S'organitza amb un vestíbul on hi ha l'escala d'accés al primer pis i dues quadres i estables situats a cada costat. L'escala que condueix al primer pis és de pedra i dona pas a la sala, cuina i menjador així com també a les habitacions. </p> <p>La casa hi té adossat a ponent un cos perpendicular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i destinat a quadres i pallisses. A la part de llevant hi ha un segon cos de mida quadrangular amb coberta a un sol vessant i possiblement corresponent al forn de pa. </p> <p>A la,part de llevant hi ha un edifici aïllat de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb la façana orientada a migdia completament oberta ja que era emprada com a pallissa i assecador. La fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. L'accés es practica per ponent mitjançant una porta oberta al primer pis.</p> <p> </p> | 08237-124 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945643,2.2375637 | 436950 | 4660556 | 1859 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228123110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122558.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'aparell de la casa s'hi observen tres parts ben diferenciades corresponents als recreixements que ha patit al llarg de la història. Per una part trobaríem un cos inicial que correspondria amb l'embrió de la casa a la part més propera al camí i amb aparell de tapia de factura molt antiga i que amb el temps va anar sent ampliat en sentit nord afegint noves crugies i també una coberta nova que va ser sobrealçada. sembla que aqeust cos primerenc d'origen baix-medieval i modern estaria format per una PB+ 1pis i coberta a dues vessants i que amb el temps va ser sobrealçat amb una nova planta i afegint-hi unes golfes. També es va reformar la cantonada sud-est la qual es deuria esfondrar i va ser refeta amb fàbrica de maçoneria i maó ceràmic. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94845 | Congregació de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congregacio-de-la-immaculada-concepcio | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sants Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>htttps://www. ca.wikipedia.org>wiki>Lluïsos de Gracia</p> <p> </p> | 1880 | Edifici que resta tancat amb les persianes tancades, els locals comercials de la planta baixa clausurats i els habitatges de les plantes superiors també tancats. Malgrat això l'estat de conservació de l'edifici és bo tot i que caldria portar-hi a terme algunes obres de reforma a les façanes, cobertes i interiors. | <p>Es tracta d'un edifici que fa xamfrà entre la carretera de Santa Maria de Besora i la Rambla de la Concepció. Consta d'una planta rectangular formada per una planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a ponent. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada a base de quatre obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa, avui parcialment paredades, quatre balconeres al primer pis de les quals les dues centrals tenen un sol balcó sobresortint del pla de la façana, sostingut per permòdols de pedra i amb la barana de forja amb els barrots de secció circular, passamà recte i alternats per elements decoratius en forma de volutes. Els altres dos balcons situats a cada costat de la façana tenen la barana a pla de façana. Una cornisa simple separa la darrera planta organitzada per quatre finestres rectangulars. La façana és coronada per una cornisa bisellada damunt de quatre finestres ximples de ventilació. Al mig de la façana hi ha la data de 1880 i entre les dues balconeres del primer pis l'anagrama de Maria. La façana que mira a la carretera de Santa Maria de Besora i que coincideix amb el pinyó de la coberta es compon de tres obertures en arc rebaixat a la planta baixa, tes balconeres al primer pis, la central amb el balcó sobresortint del pla de la façana i de les mateixes característiques que el de la façana de l'avinguda de la Concepció. La darrera planta s'obren tres finestres més i al sota coberta una. Tot l'aparell de la façana. excepte la planta baixa està completament arrebossat per una capa de ciment pòrtland gris.</p> | 08237-153 | Carretera de Berga, 12 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Pel que fa a l'edifici d ela Immaculada Concepció Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat afirma que el 1898 s'aprova la constitució d'una societat catòlica <em>Congregación de la Immaculada Concepción y San Luis de Gonzaga </em>que tindrà uns estatuts definitius el 1899. La finalitat de l'associació era la pròpia d'una entitat religiosa destinada a la joventut i provenia dels Lluïsos; una associació cultural i esportiva amb fins religiosos procedent dels Lluïsos de Gràcia destinada a la formació dels infants i els joves en els temps lliure i possibilitar als adults la realització d'aquelles activitats que serveixin per a la seva formació i esbarjo. Es divideix en varies seccions: esplai i agrupament escolta, coral Santiga i club de Bàsquet.</p> | 42.1009728,2.2167099 | 435232 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105723.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Congregació de la Immaculada Concepción y San Luis Gonzaga | A la façana que mira a l'avinguda de la Concepció hi ha l'anagrama de Maria i la data de 1880 corresponent en la data de la seva construcció. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94795 | Pallissa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XVII-XVIII | Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació | <p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p> | 08237-127 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0947644,2.2380379 | 436990 | 4660578 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades. | 94 | 47 | 1.3 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94303 | Elements de mobiliari, talles i decoració de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-mobiliari-talles-i-decoracio-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> | XII-XIX | Es conserven exposats a l'interior de l'església en les diferents capelles i naus laterals. | <p>Es tracta d'un conjunt d'elements mobles que hi ha exposats a l'interior de l'església de Sant Quirze de Besora en les diferents capelles i naus laterals. En cal destacar la immaculada Concepció, la talla de Sant Sebastià , diversos crucifixos, elements d'orfebreria conservats a l'interior de la sagristia com ara calzes, patenes... quadres i pintures conservats al presbiteri narrant la vida dels sants màrtirs; Sant Quirze i Santa Julita, algunes talles de fusta i guix de la Mare de Déu, entre altres. Cal destacar la presència de restes de pintures murals al damunt del presbiteri amb decoració de tipus barroc. </p> | 08237-11 | Església de Sant Quirze de Besora | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallonga (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1003797,2.2230961 | 435760 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-20230630095122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110103606.jpg | Física | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Abans de la Guerra civil hi havia un notable retaule barroc al presbiteri que va ser completament destruït arran de l'incendi que devastà el seu interior. Arran d'aquest afer es va perdre gairebé tot el mobiliari litúrgic i religiós llevat de les teles esmentades i els objectes exposats. El retaule abraçava tota l'alçada de la nau i estava profusament decorat. | 94|96|98|99|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 94890 | Camí Ral de Vic a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-ripoll | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | II ac-XIX | Camí embegut per l'actual c-17 z ja que coincideix amb el seu antic traçat en gairebé tota la seva trajectòria llevat del tram incial de la Serra i costa Cogulera que transcorre seguint el pendent de la muntanya amb el collet del mateix nom i del que en queden algunes traces interpretades com a 'vIa romana'. Un cop passat aquest pas el camí seguia paral·lel a la C-17 z actual. | <p>Tram de l'antic camí Ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa Cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí (actual gasolinera) i seguia paral·lel a la C-17 fins entrar a la vila de Sant Quirze per la zona dels quatre cantons on antigament hi havia la bifurcació amb el camí Ral de Berga i que passava per Alpens, el collet de Sant Agustí, Sora i, paral·lel a la riera de Cussons i per sobre els plans de la Rovira arribava a Sant Quirze on es creuava amb el camí ral. Dels quatre cantons el camí continuava fins al raval de l'Hostal-Nou on els traginers i viatgers feien parada a mig camí després d'haver passat i creuat el tram de la costa Cogulera, el qual deuria ser un dels més difícils. De l'Hostal Nou en partia el camí que seguia al costat de la riera de cal Pere Ferrer i continuava per la riba dreta del Ter per creuar-lo pel pont de Sant Quirze i dirigir-se o bé al nucli antic i Torelló i Vidrà pels collets del Boscatell i Saderra o a Santa Maria de Besora i Vidrà pel camí de les Comes. també es podia accedir al castell de Montesquiu.</p> <p>De l'Hostal nou el camí continuava paral·lel al Ter fins a Montesquiu entrant pel carrer denominat camí ral dins del mateix nucli antigament pertanyent a Sant Quirze i avui formant part d'un altre Terme municipal</p> | 08237-191 | C-17z | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident. Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general Paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la qüestió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (color vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa Cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sant Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'.</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.1010365,2.2165169 | 435217 | 4661292 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-03-sant-quirze-pont-del-poble-1536x952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-04-els-quatre-cantons.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-3016vistageneral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-sant-quirse-bp-05-vista-del-pont-1200x600.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment el camí es troba embegut per l'actual traça de la carretera C-17z llevat del tram de la Cogulera que es troba perdut i cobert de vegetació i arbres als pendents i vessant sud del turó. Proposaríem recuperar un tram d'aquesta via netejant, desforestant i recuperant els trams de camí perduts mitjançant el mètode arqueològic per tal de consolidar, restaurar i tornar a recuperar la traça com a sender local que en els trams que transcorren paral·lels a la C-17z es podria marcar un camí paral·lel i separat de la mateixa i passant pels ravals de l'hostal nou i seguir fins a Montesquiu. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94756 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-4 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>https://www. wikipèdia.org</p> <p> </p> | XIV-XVIII | Es conserva la creu de ferro damunt d'un pedestal de pedra que sembla haver estat fet recentment | <p>Creu situada a la zona del Pedró al costat de la font homònima i del camí veïnal d'accés a Can Baldiri. La creu està clavada damunt d'un pedestal de pedra picada completament llis amb una planta rectangular i coronat per una cornisa i imposta bisellada que sosté la creu termenal. Aquest pedestal que correspon amb el vestigi més antic de la creu té una alçaria d'uns 100 cm. i ha estat refet amb algunes reparacions de ciment pòrtland. La creu termenal és de ferro forjat, de secció plana i amb els quadre braços acabats amb volutes decoratives i amb els braços ornamentats. No hi ha cap inscripció.</p> <p> </p> <p> </p> | 08237-97 | A la zona del Pedró. Ctra BV-5257. PK. 1,5 | <p>Creu de possible origen medieval com a termenal que es col·locava a les entrades i les sortides de les poblacions per marcar el terme municipal i el límits de la seva jurisdicció. Aquest tipus de creus també es trobava moltes vegades al costat de camins, com seria el cas del camí de santa Maria de Besora, dit de les Comes. Sembla ser que aquesta creu va ser reformada en temps moderns i de la creu històrica tat sols es conserva el pedestal i la imposta. </p> | 42.1042325,2.2283814 | 436200 | 4661637 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120352.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Adossada a la creu hi ha un placa commemorativa on s'hi exposa la següent inscripciö:BRAÇOS EN CREU DAMUNT LA PIA FUSTA ,SENYOR EMPAREU LA CLOSA I EL SEMBRATDONEU EL VERD EXACTE AL NOSTRE PRATI MESUREU LA TRAMUNTANA JUSTAQUE EIXUGUI L'HERBA I NO EXPOLSI EL BLATCARLES FAGES DE CLIMENTSAquesta placa fa En concret fa referència a la processó de les cuques on es sortia de l'església i es pujava a la creu del Padró. Aquesta processó que es feia un cop a l'any tenia l'objectiu de que els camps estiguessin en bones condicions i lliures de (cuques) i aquests versos fan al·lusió a la creu del Pedró en un dels seus viatges al Bisaura. Escriptor empordan`s, natural de Figueres el 1902 va morir el 1968. Al llarg de la seva vida va publicar obres en poesia, prosa, teatre, narrativa i periodisme i va crear personatges com a El Sabater d'Ordis al·ludint a Eugeni D'Ors, el Quixot de Cervantes i molts altres. Va col·laborar estretament amb Dalí del qui en va obtenir il·lustracions per als seus escrits com ara 'les Bruixes de Llers'. 'Balades del sabater d'Ordis'...Consta que Dalí i Fages van treballar plegats en 'el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí' i en l'homenatge de la ciutat de Figueres el 1962, fages hi va posar versos i Dalí dibuixos. Com a obra també cal destacar el Crist de la Tramuntana fet per Dalí i homenatjant al poeta. Josep Pla en la seva obra completa, hi dedica una bona part del volum 38 a Fages parlant de 'escrits empordanesos a Fages de Climent. En quant a la prosa destaca la seva obra de 'Ciment' i fins la publicació de les seves 'memòries a la recerca de mi mateix' i els 'seus difunts inèdites' per part de del filòleg vigatà Narcís Garolera corresponia amb una de les poques obres conegudes. Arran d'aquest treball coneixem més termes de la vida personal i biografia d'aquest autor i és possible que es localitzés el fragment de prosa al·ludint a al creu del Pedró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94840 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-12 | <p>ROCA VILAGELIU, JOAQUIM; 2004. Joquim Roca i Vilageliu. Un cinèfil empedreït. Ediciió. 2004</p> <p>TÀPIAS I PORTELLA, Albert; 2007. Sant Quirze de Besora (1950-1970). Memòria personal. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XIX | L'hostal de Can Roca ja fa temps que va tancar de la mateixa manera que el cinema Núria. No obstant això l'immoble es conserva en bon estat amb la teulada que necessita algunes reparacions de manteniment degut a que l'immoble està deshabitat. A més a més els locals de la planta baixa estan tancats i a la façana hi ha algunes filtracions i capes d'humitat que en debiliten els seus revestiments. | <p>El conjunt arquitectònic de Can Roca es troba a la rambla de la Concepció just amb la cruïlla de la carretera de Berga, la carretera de Sant Quirze de Besora a Santa Maria i la carretera C-17, avui Rambla de la Concepció a la zona que es coneix amb el nom dels 'quatre cantons'. es tracta d'un edifici en forma de 'L' que forma xamfrà amb la carretera de Berga i l'avinguda de la Concepció. Consta de dues naus compostes per una planta baixa i dos pisos amb coberta de teula cerà,mica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i llevant. La composició de les obertures en totes les seves façanes és geomètrica i ordenada. Així a la façana que mira a la Rambla de la Concepció es compon mitjançant una planta baixa on hi ha obertes dues portes d'entrada a l'antiga fonda Núria o hostal de can Roca així com dues finestres més. Al primer pis hi ha un conjunt de sis balconeres amb balcons que sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de pedra sostingudes per permòdols decorats amb motllures i baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i decorats amb motius geomètrics i el passamà recte. Les balconeres estan coronades per un arc rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic, fusteries amb barretes emmarca vidres i persianes de corda que es corresponen amb tres baconeres de la mateixa factura que les de la planta principal amb la barana situada a pla de façana i barrots de ferro forjat tornejats i alternats per finestres de composició similar. Corona la façana un ràfec o cornisa format per tres filades de maó ceràmic disposats en degradació i amb un acabat en forma d'escacat també de maó. A més a més cal tenir present que la separació entre les diferents plantes es fa per mitjà de cornises de guix. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats i units amb ciment pòrtland. La part inferior està revestida amb ciment i pintat. La façana que mira a la carretera de Berga és molt semblant ala descrita a la rambla de la Concepció amb una planta baixa ocupada per locals comercials o bar on s'obren dues portes i tres finestres, al primer pis sis balcons de les mateixes característiques que les de la façana de la'vinguda de la Concepció i la planta de les golfes amb la mateixa seriació de balconeres alternades per finestres. Tal com passa amb la façana ja descrita la separació entre les diferents plantes es fa per mitjà de cornises de guix i ceràmica mentre que l'acabat de la façana és mitjançant tres filades de maó ceràmic i acabat en forma d'escacat. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu amb les bastiments i cantonades de les obertures en maó ceràmic No hem pogut accedir al seu interior</p> | 08237-148 | Carretera de Berga,18, Rambla de la Concepció, 21 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Pel que fa a la fonda de Can Roca es construeix el 1895 i des de sempre es converteix en un lloc de trobada e la societat Sant Quirzenca per anar a jugar unes partides els diumenges a la tarda, prendre alguna cosa. La importància del lloc més que no pas de l'hostal de Can Roca era sobretot per ser un punt de trobada. Al costat d'aquest hostal es va construir l cine Pirenaico i més tard el cinema Núria. dels ays seixanta que va tancar el 1980. Consta que aquest cinema es projectaven pel·lícules cada setmana. Consta que al Núria hi havia dos nivells; el de baix més car i el de dalt més barat i projecten dues pel·lícules; una de bona i una de dolenta.A principi dels anys seixanta aquest cinema funcionava al costat de la barra del bar de Can Roca que servia com a lloc de descans i de refrigeri entre les pel·lícules. </p> | 42.1008320,2.2165313 | 435217 | 4661268 | 1895 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608104819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608110342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608110352.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al damunt de la porta d'entrada a l'hostal hi figura un medalló amb el nom de Ramon Perramon i Martí i la data de 1895 coincidint amb la construcció de l'hostal de Can Roca | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94800 | Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-dacces-de-la-cubia-al-bosquetell | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> | XIII-XX | Camí que s'ha recuperat pel Consell Comarcal de l'osona com a xarxa de senders locals | <p>Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la 'strata francisa' o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu </p> | 08237-132 | Casa de les Cúbies S/N | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.</p> | 42.0986921,2.2471525 | 437747 | 4661008 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314111906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314113230.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94841 | Cinema Pirenaico/ cinema Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinema-pirenaico-cinema-nuria | <p>ROCA VILAGELIU, JOAQUIM; 2004. Joquim Roca i Vilageliu. Un cinèfil empedreït. Edicioió. 2004</p> <p>TÀPIAS I PORTELLA, Albert; 2007. Sant Quirze de Besora (1950-1970). Memòria personal. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XX | El cine va tancar el 1970 i estava situat a dins de l'antiga fonda de Can Roca que va tancar les portes el 1980. Encara conserva part de la sala de butaques i de l'habitació de la sala de projeccions sense els elements principals. | <p>El cine 'Pirenaico' o 'cine Núria' estava situat a la part dreta de l'antic hostal de Can Roca en una nau que encara es conserva a la part dreta del conjunt. Segons les referències consultades aquest cinema estava emplaçat just al costat mateix de la Fonda de Can Roca formant part d'un mateix conjunt. Disposava de dues plamntes i estava format per una nau rectangular amb coberta d'encavallades de fusta i sostre de teula ceràmica. La sala de projecció es situava al damunt de la porta d'entrada</p> | 08237-149 | Carretera de Berga, 18. Rambla de la Concepció, 21 | <p>Construit al costat de l'hostal de Can Roca. El cine Pirenaico i més tard el cinema Núria. van ser construits als ays seixanta i van tancar el 1980. Consta que aquest cinema es projectaven pel·lícules cada setmana. Consta que al Núria hi havia dos nivells; el de baix més car i el de dalt més barat i projecten dues pel·lícules; una de bona i una de dolenta.A principi dels anys seixanta aquest cinema funcionava al costat de la barra del bar de Can Roca que servia com a lloc de descans i de refrigeri entre les pel·lícules. </p> | 42.1007947,2.2165224 | 435216 | 4661264 | 1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94841-20230608110342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest cinema va substituir a l'anterior dit 'cine Pirenaico'. A Sant Quirze hi havia a banda d'aquest cinema el cine 'avenida' situat a l'edifici de la Cooperativa d'Unió d'amics | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94557 | Casa del Carrer del Pont,19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont19 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ .Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una casa que abraça tres de les antigues parcel·les entre mitgeres de cases gremials les quals forne unificades en una de sola de tres crugies. Faria mitgera al nord amb la finca núm. 21 i al sud amb la finca núm. 17 del carrer del Pont. Presenta una planta rectangular per PB+ 1 P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de la façana és completament diferent a les finques que trobem al nucli antic de Sant Quirze ja que reuneix més les característiques pròpies d'un edifici fabril o d'una estació de ferrocarril de la fi del segle XIX i principi del segle XX i amb una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada La planta baixa del carrer del Pont es composa d'una àmplia portalada situada al mig de la façana que dona pas al vestíbul i caixa d'escala principal i formada per un arc escarser molt rebaixat amb aparell de maons ceràmics disposats a 'sardinell' i amb la peça de la clau més remarcada. Els muntants també són de maó ceràmic. A cada costa s'obren dies àmplies finestres de les mateixes mides que la portalada i amb la mateixa tècnica constructiva, és a dir formades per àmplies obertures coronades per arcs escarsers molt rebaixats i amb els muntants i arc de maó ceràmic. Val a dir que resten protegides per baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i passamà pla. Damunt seu hi ha la planta principal on s'obren quatre balconeres que donen pas a tres balcons; un de principal al que hi donen accés les balconeres de damunt del portal d'entrada i altres dos a cada extrem de la façana donant-li geometria i axialitat. Les balconeres són amb maó ceràmic mentre que els balcons que sobresurten del pla de la façana estan construïts amb una llosa de pedra sostinguda per permòdols a la part central i amb la barana de barrots tornejats de ferro forjat formant florons i volutes a cada extrem. Val a dir que existeix un fris de pedra o ciment corregut que unifica totes les llosanes dels balcons i a manera de cornisa separa la planta baixa del primer pis. damunt seu hi ha el nivell de golfes distribuït mitjançant sèries de quatre finestres geminades de mida rectangular i separades per una columna de fust cilíndric i imposta bisellada. Aquestes finestres es disposen per damunt de les balconeres del pis principal i estan separades de la planta inferior per mitjà d'una cornisa de maó ceràmic. La façana és coronada per una barbacana formada per una cornisa bisellada en maó ceràmic i sostinguda per permòdols de ciment. Val a dir que les res crugies en que es distribueix la façana estan diferenciades per franges verticals i cal destacar que la part superior de la crugia central té un ràfec diferent a les altres dues ja que està compost per dues filades de maó ceràmic sostingudes per 5 permòdols mentre que les altres tenen una cornisa simple. L'aparell constructiu és de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, units amb calç i ciment i amb els emmarcaments de les obertures i elements decoratius fets en maó ceràmic. es tracta d'una façana de trets 'modernistes' molt destacable.</p> <p>La façana posterior que mira a les hortes de damunt el riu Ter es diferencia de la resta de façanes per tenir major predomini del massís respecte el buit ja que no hi ha galeries ni eixides descobertes,, tenir les parets despullades de qualsevol revestiment de manera que hi ha parts que aprofita la traça de les velles muralles i deixa veure la seva fàbrica constructiva de pedra. En quant a la seva composició a la planta baixa s'obren tres finestres coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic que donen accés a un balcó corregut. Al primer pis se n'obren tres més de la mateixa composició que les del pis inferior que dones accés a un balcó corregut sostingut per revoltons de maó ceràmic amb barana de ferro i amb barrots de secció circular i a nivell de les golfes hi han sis finestres rectangulars Entre la planta primera i segona hi ha un fris simple i decoratiu que separa ambdues plantes i per damunt de la planta de les golfes hi ha un ràfec senzill que corona la façana i sosté la coberta. L'aparell constructiu és de pedra amb els brancals de les obertures en maó ceràmic i destaca el fet que la planta baixa i part del primer pis aprofiten part de les velles fortificacions. Adossat al nord d'aquesta façana i a tocar amb la mitgera de la finca núm. 20 hi ha una construcció cúbica de color ocre que correspon amb el cos de les latrines.</p> <p>L'interior es troba compartimentat amb diferents habitatges disposats a casa planta però en cal destacar el vestíbul d'entrada i l'escala. El vestíbul està pavimentat amb lloses de pedra de mida rectangular disposades a trenca-junt i te el sostre format per revoltons ceràmics que descansen damunt de bigues de fusta amb una orientació est-oest i enguixades i decorades a cada extrem mitjançant una sanefa que té els contorns de color blau fosc amb motius trenats i elements geomètrics formant sèries de quatre triangles invertits en ziga-zaga i amb representació de flors de lis al seu interior en color grana. A les parets laterals hi ha un medalló romboïdal emmarcat per un marc daurat i amb motius florals policroms al seu interior. Al fons del vestíbul arrenca l'escala que comunica amb les diferents plantes i formada per tramades de graons de pedra, barana de forja de la mateixa tipologia que la dels balcons de la façana principal i arrambador decorat amb motius i sanefes de les mateixes característiques que les que decoren els revoltons del vestíbul. de color ocre i grana. L'escala és il·luminada per una llanterna que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana i on hi ha obertes quatre finestres rectangulars. Internament hi ha un medalló de guix damunt d'un falç sostre.</p> | 08237-47 | Carrer del Pont núm. 19 | <p>De la finca núm. 19 del carrer del Pont no n'hem pogut trobar massa informació. tant sols hem pogut veure que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 111 d'Antonio Prim <em>' Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº35. Por otra en el número 19 y por otra en el número 20. </em>La del número 19 tenia un valor de 40 cèntims. Aquestes dues cases van passar a mans de José Guixà, industrial que deuria portar-hi a terme una gran obra de transformació de la finca i moltes altres, ja que es tractava d'un dels industrials més potents del municipi.</p> | 42.1006106,2.2215841 | 435635 | 4661240 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221108113056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221115112921.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici correspon amb un edifici de característiques més aviat modernistes que es situa a dins del nucli antic de Sant Quirze. En desconeixem qui en va ser l'arquitecte i constructor però segons testimonis orals de la propietat va ser construït per un arquitecte que coneixia i treballava al ferrocarril ja que la tipologia de la façana, la disposició de les obertures així com també l'aparell constructiu ens recorda a l'arquitectura industrial i ferroviària de mitjans del segle XIX i principi del XX. Val a dir que l'aparell constructiu de la façana no té tres a veure amb el de la façana que mira al Ter ja que si bé la primera és a base de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, la segona es de còdols de riu seguint les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. L'interior en canvi està decorat a l'estil de les grans mansions modernistes de Barcelona i nuclis industrials com ara Terrassa o Sabadell. Es tracta d'un exemple molt notable perfectament restaurat i integrat a l'entorn. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94762 | Pou de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII | Element molt ben restaurat i integrat al conjunt de la maia de les Comes formant part del mateix conjunt i dins de la seva finca particular | <p>Pou situat a la part de llevant de la casa i dins del jardí privat. Es tracta d'un element de planta circular construït amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades irregulars. L'accés està format per una finestra protegida per una reixa amb l'ampit de maó ceràmic i els bastiments i llinda de fusta i es situa a la part oest just a enfront de la façana de la casa. Està cobert per una coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. El pou, actualment encara en ús té una profunditat notable. L'aparell de la part interna és de la mateixa factura que la resta de la seva fàbrica.</p> | 08237-103 | Mas de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070773,2.2288516 | 436242 | 4661953 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110830.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquest element guarda moltes relacions amb altres pous del municipi com és el cas del pou del Racó, el pou de les Illes, el pou de l'Illa o el pou del carrer del Pont per posar alguns exemples amb una planta circular, parets de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i coberts amb teulada de teula ceràmica. Semblen correspondre de mitjans del segle XVII o fins hi tot XVIII. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94777 | Pallisses de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XVIII-XIX | Antics coberts i pallisses de la masia de la Coromina perfectament restaurats, amb les cobertes refetes, les parets rejuntades i els interiors rehabilitats com a espais de menjador, sala d'estar, habitacions per a convidats i annexos a la casa principal. A a la planta primera i coincidint amb l'obertura de la pallissa hi ha exposades dues antigues màquines de batre el gra. | <p>Pallissa situada a la part nord del pati d'entrada a la finca i al costat de est de la capella. Consta d'una construcció de planta rectangular de quatre crugies que coincideixen amb la part original i dues ampliacions de dues crugies a cada costat. Es compon per una planta baixa i un primer pis aixoplugades per una única coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. Té un predomini del buit respecte el massís ja que tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus de construccions aquesta part era emprada per a l'emmagatzematge de la palla i el gra. Cadascuna de les crugies està separada per mitjà de pilars quadrangulars de maçoneria que sostenen les bigues de la coberta i els únics elements de separació són els forjats que separen la planta baixa del primer pis. Els cossos que hi ha afegits a cada costat ,el que mira a ponent hi té oberta una porta d'arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic. Per contra la situada a llevant es compon d'una porta i tres finestres a la planta baixa i tres finestres més al primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars horitzontals. Les cantonades són en pedra picada. La resta de les façanes són completament massisses. Tal i com hem dit tot el conjunt és aixoplugat per una teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta que sobresurt del pla de les façanes en forma de voladís. L'interior del cos de la pallissa acull una exposició de màquines de batre, carros de tir i altres eines.</p> | 08237-118 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> | 42.1098233,2.2151715 | 435114 | 4662268 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105442.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Aquest gran edifici és el resultat de les diverses ampliacions que la masia ha tingut al llarg del temps. es pot endevinar el cos originari situat a la part central amb les façanes completament obertes i format per quatre crugies separades per pilars de pedra. Sembla que aquest cos dataria de mitjans del segle XVII o XVIII. D'un moment més tardà i coincidint amb el moment de major expansió de la masia se li van afegir les dues crugies que hi ha a cada costat allargant-ne la teulada i adquirint l'aparença que ens ha arribat avui.Aquest edifici es troba molt ben restaurat i condicionat per a habitatge individual. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94866 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | La font de Lourdes es troba situada al costat de la capella del mateix nom i dins els jardins i recinte de la fàbrica Trinxet. La font es troba sense aigua, amb els brocs trencats però encara hi ha la deu d'aigua amb els gots per beure, units amb una cadeneta a cada costat i la pica per recollir l'aigua sobrant. Tot i així el recinte està molt ben cuidat i encara amb culte ja que es tracta d'un indret molt estimat pels santquirzencs. | <p>Es tracta d'una font situada dins del recinte de la capella de la verge de Lourdes i situada a dins del recinte fabril de Can Trinxet (antiga societat Coroggio-Codina). La font es situa a la part sud-oest de la capella, al costat de les escales d'accés a la 'gruta' i mirant cap al riu Ter.. La font pròpiament dita consta d'un petit cos rectangular coberta amb una teulada de ciment a quatre vessants amb una trapa superior per a poder-la obrir i netejar i dos brocs a la part frontal, avui desapareguts amb un pica de recollida d'aigües i dos gots, units amb una cadeneta a cada costat. Damunt dels brocs hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció 'ALLEZ BOIRE À LA FONTAINE ET VOUS LAVER' (Aneu a beure de la font i us netejareu). Damunt seu una placa de marbre unida a la paret amb la següent inscripció 'En el año de gracia de 1858, en el hueco de la roca donde tiene su estatua la SANTÏSSIMA VIRGEN, en LOURDES, se apareció esta Bernardeta 18 veces; a saber; el 11 y el 14 de febrero; desde el 18 del citado mes al 4 de marzo cotidianamente; exceptuando los dia 25 de marzo, 7 de abril y 16 de julio. La santíssima virgen dijo a la niña el 18 de febrero 'Quieres hacerme el obsequio de venir aquí durante quince dias?' 'Yo no te prometo hacerte dichosa en este mundo peró si en el otro'. Y luego añadió 'Deseo que aquí acudan gentes de otras partes . La virgen también dijo durante la quincena 'Rogarás por los pecadores, bearás la tierra por los pecadores, penitencia, penitencia, penitencia... Ve y a los sacerdotes que construyan aquí una capilla, quiero que la gente venga en procesión, que vaya a beber de la fuente y que se lave en ella; Luego agregó. Vé a comer de la hierba que hay allí'. 'El 25 de marzo la virgen dijo. YO SOY LA IMMACULADA CONCEPCIÖN'</p> <p>Al costat mateix de la font hi ha la capella amb la 'gruta' i les escales d'accés a la capella on hi ha la verge de Lourdes.</p> | 08237-171 | Passeig del Ter, 3 | <p> Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze' Aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i Sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més, els Sert, en ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1036892,2.2172417 | 435279 | 4661585 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | Aquesta capella es troba inclosa en l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Es tracta d'un indret molt recollit i acollidor que mereix ser analitzat en detall i que convida la seva estada. La capella i els jardins de Lourdes mostren certes similituds amb altres jardins situats en recintes fabrils com seria el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet amb la font de la Magnèsia i projectats per Antoni Gaudí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94505 | Plaça Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p> | 08237-27 | Plaça Major núm. 11 | <p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p> | 42.1000066,2.2228246 | 435736 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94680 | Casa del carrer de les Roques, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVIII | La finca fa pocs anys ha estat rehabilitada i restaurada. Se n'ha repicat l'arrebossat de la façana i s'ha rejuntat amb ciment pòrtland, s'han sorrejat les llindes de fusta de les diverses obertures i la coberta ha estat refeta amb bigues de fusta i teula ceràmica respectant-ne lla volumetria, composició de les obertures i alguns elements de l'interior | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la par sud de l'inici del carrer de les Roques i fent mitgera amb la finca núm. 5, avui dia conservada a nivell de fonaments ja que va desaparèixer en el moment d'obrir la via del Ferrocarril i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta d'una parcel·la de planta més aviat rectangular de dues crugies i composta de PB+ 1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener mirant paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta que sostenen sostres empostissats mentre que les verticals són amb obra de maçoneria. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'habitatges. Així doncs a la part del mig de la plata baixa s'obre l'entrada a la casa resolta amb una porta coronada amb una llinda de fusta i amb els muntants de pedra picada Al costat de llevant hi ha oberta una finestra que conserva encara la llinda de pedra originaria. A la planta primera s'obren dues finestres rectangulars amb llinda de pedra i festejadors interns i una balconera més tardana ala part central amb els bastiments de maó ceràmic. El balcó és amb barana de forja i barrots de secció circular situat al pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes hi ha obertes dues finestres rectangulars de maó ceràmic que resten aixoplugades per la barbacana de bigues de fusta i maó ceràmic que a manera de ràfec sobresurt en forma de voladís de la línia de façana. L'aparell és de pedra i maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular i horitzontal i unides amb argamassa de calç, avui pòrtland gris. Tant les cantonades com també els bastiments i llindes d'algunes obertures són de pedra picada i també de totxo cuit. Val a dir que hi ha alguns panys de mur de la planta baixa que presenten un aparell de carreus de pedra mes ben treballats que fan referència a construccions més antigues. La façana posterior està molt alterada fruit de les reformes posteriors. A l'antic pati hi ha un jardí amb piscina.</p> | 08237-69 | Carrer de les Roques núm. 3 | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pel núm. formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca.</p> | 42.1011059,2.2192615 | 435443 | 4661297 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112250.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa correspon amb una de les més antigues de Sant Quirze. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob, cit 1998 és una de les poques que té una llinda de fusta amb la data de 1600. El mateix Serrallonga la denomina com a 'cal Campaner'. Segon el mateix autor aquestes llindes són precedents a les de pedra que es posaran damunt de les portes de les cases a partir de la fi del 1600 i sobretot e 1700. No obstant això la casa aprofitaria vestigis de construccions més antigues. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94490 | Casa de la plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV, XVII, XIX | Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes. | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p> | 08237-24 | Plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p> | 42.1002106,2.2228808 | 435742 | 4661195 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg | Inexistent | Barroc|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. | 96|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94503 | Elements arquitectònics edifici Plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-edifici-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV-XVII i XIX | <p>Tal i com s'ha descrit a la fitxa núm. 24, aquesta finca conserva un seguit d'elements d'interès ja siguin portes, finestres o elements decoratius. En cal destacar de la façana que mira a la Plaça Major la porta d'entrada resolta en arc adovellat de mig punt d'àmplies dovelles i de factura similar a la conservada a la casa Martí. (C/ Església núm. 7) entre altres. Segons la tipologia constructiva podem datar aquest element dels volts del 1500 o fins hi tot 1600. Presenta els muntants bisellats. Les finestres i balconeres de la planta baix i primera també són coronades en llindes de pedra, algunes d'elles amb perfil bisellat i altres de simples. Les de la planta baixa han estat reformades. Les obertures de la planta segona tenen característiques semblants. També cal destacar la decoració del ràfec de sota la teulada a base d'un fris decorat amb motius vegetals i florals de color daurat damunt fons verd fosc i alternat per gelosies o reixes de ventilació de les golfes. A sota aquest fris hi ha una franja decorada amb rajoles de ceràmica pol·licroma decorada amb motius florals. A la façana que mira a la placeta de l'església també hi ha un seguit d'elements decoratius com serien les balconeres de la planta primera i segona amb trets modernistes i eclèctics a base de balcons amb baranes o balustres de ceràmica tornejada. motllures i medallons amb elements ceràmics decorats així com la decoració amb rajoles i mosaics de dos colors (blau i blanc) a la base de les balconeres principals. Val a dir que aquests element es concentren al cos que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda. Aquests elements tant la porta de tradició medieval, les finestres i balconeres del 1600 o 1700 així com el fris de les golfes i la façana de tramuntana datats del segle XIX i principi del XX queden perfectament integrats en un sol conjunt de molt interès. </p> | 08237-25 | A l'edifici de la plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspon amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm. 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91. <em>'por una casa con su poequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. </em><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu muncipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMQ) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze.</p> | 42.1002225,2.2228620 | 435740 | 4661196 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111055.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. Val a dir que les balconeres de la planta primera i segona són reconversions d'antigues finestres rectangulars del 1500 o 1600 que a mitjans del segle XVIII es convertiren amb balconeres i balcons. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94621 | Casa carrer del Pont, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56 | <p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII-XIX | Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p> | 08237-66 | Carrer del Pont núm. 56 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p> | 42.1010405,2.2199354 | 435499 | 4661289 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94679 | Casa carrer del Pont, 57-59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-57-59 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVI-XIX | La casa núm. 55 i 57 que és al que mira al carrer de Sant Josep fa temps que està abandonada amb les obertures paredades, la coberta en mal estat i els revestiments de la façana en part despresos. Precisament la façana que mira al carrer de Sant Josep i que coincideix amb el passatge de sota les vies del tren és la que presenta un estat de conservació més deplorable amb importants capes d'humitat. L'antic callerot entre les finques 57 i 59 del carrer del Pont esta paredat i actualment és un passatge interior entre les cases. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic i urbà format per tres finques (La núm. 55, 57 i 59) unificades en dos grans volums i separats per un callissot o callerot central, avui paredat i utilitzat com a passatge interior de les cases. El cos que mira al carrer de Sant Josep consta de dues crugies situades a diferent nivell i compostes per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al carrer del Pont. Presenta un major predomini del massís respecte el buit amb una composició més aviat ordenada i geomètrica. L'accés es fa per mitjà d'una porta coronada per un arc de mig punt de perfil rebaixat en maó ceràmic i al seu damunt i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars que emmarquen una balconera central situada damunt de la porta i amb el balcó de ferro forjat de barrots simples de secció circular i passamà recte i situada a pla de la façana. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color ocre. La façana que mira al callerot té un predomini del massís respecte el buit i amb una composició d'una sola finestra oberta a nivell del primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i disposats de forma aleatòria al llarg del mur de la façana. Únicament són en pedra picada les cantonades i els bastiments de les obertures que s'alternen amb maons ceràmics. La façana que mira al passatge de sota les vies del tren també té un predomini del massís respecte el buit i en ella s'hi obre un finestra de reduïdes dimensions de pedra picada amb els bastiments també de pedra, llinda recta i ampit bisellat. aquesta façana presenta diversos nivells, ja que originàriament eren dues finques entre mitgeres i assentades aprofitament el desnivell del terreny. La part més baixa i tocant amb el carrer de Sant Josep és la que guarda més el caràcter originari de les parcel·les entre mitgeres i formada per una planta baixa i un pis amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana del darrere seguint el mateix ordre que la façana que mira al carrer del Pont. En quant a la composició de les obertures hi ha dues obertures a la planta baixa i dues més al primer pis amb els bastiments de pedra picada i l'ampit bisellat. El parament no és visible ja que esta revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç que en dificulta la visió de la seva fàbrica que possiblement és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i units amb argamassa de calç. Entre aquesta finca i la núm. 59 de nova construcció encara es conserva l'antic passatge o callissot de separació entre les cases i utilitzat com a hort i jardí</p> | 08237-68 | Carrer del Pont núm. 55, 57-59 | <p>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa no ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” .aquesta casa podria ser identificada amb la que s'esmenta com a 'mal pas' degut a la proximitat al Ter i estar situada a la part inferior del carrer del Pont.</p> | 42.1008952,2.2195171 | 435465 | 4661274 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-20230608104321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-img20230228111351.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat el seu estat de deixadesa i abandó conserva encara els trets bàsics i característics de les cases gremials de Sant Quirze desenvolupades als afores de la muralla entre el pont i el portal del pont. Es tracta de dues parcel·les 'gòtiques' de finques entre mitgeres unificades en una de sola però que conserven encara la volumetria i la disposició de les obertures originaries de les cases del 1600. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94584 | Casa carrer del Pont, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-26 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN 1998.Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XVIII-XIX | Fa pocs anys se n'ha restaurat la seva façana amb un arrebossat de ciment i conservant tots els seus elements originals. S'han canviat les fusteries, s'ha refet la coberta i s'ha habilitat el seu interior. La casa es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques núm. 28 a la banda nord i 24 a la part sud i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. Consta d'una planta rectangular que segueix els cànons de les parcel·les gòtiques entre mitgeres amb un pati a la part del darrere que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i situat en una cota més baixa que els horts del carrer dels Patis. S'organitza en PB+ 2 pisos i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i mirant al carrer del Pont. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit i les obertures es disposen de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s'obren dues portalades coronades per arcs de mig punt i d'accés als locals comercials. Al seu damunt i coincidint amb la planta primera s'obren dues balconeres rectangulars amb els balcons que sobresurten del pla de la façana amb llosanes de pedra de perfil bisellat, baranes de forja amb els barrots de secció quadrada altrenats per volutes en espiral a la part inferior i superior i passamà recte. Les fusteries de fusta amb barretes emmarca vidres estan protegides per persianes de corda. Al seu damunt hi ha la segona planta resolta també mitjançant dues balconeres de dimensions més reduïdes i amb els balcons sobresortint també del pla de la façana però col·locats en degradació. Les llosanes són de pedra i els balcons amb les baranes de barrots de forja de secció quadrada i alternats per sèries de volutes a la part inferior seguint les mateixes característiques que els balcons de la planta inferior. Corona la façana un ràfec format per la volada de la coberta sostinguda per bigues de fusta amb les caps treballats que sosté la teulada Tot l'aparell de la façana està revestit per una capa de ciment gris i calç, El conjunt de la façana es conserva ne molt bon estat. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p> </p> | 08237-54 | Carrer del Pont núm. 26 | <p>Referent a la història de la finca hauriem de considerar el seu origen medieval com a part integrant de l'antiga dagrera de Sant Quirze que tindria com a límits el carrer dels Patis, el carrer de l'església, el carrer del Pont dibuixant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i fruit de les diverses reformes la finca es va anar modificant fins adquirir la fisonomia actual. Referent a les dades històriques no ens sur referenciada en els quaderns de liquidacions i amillarament del 1862 ni tampoc en la llista publicada per Serrallonga en el seu LLibre de 'Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat'.</p> | 42.1007459,2.2214794 | 435626 | 4661256 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103800.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca situada entre mitgeres correspon a la clàssica casa de tipus gremial edificada damunt d'una parcel·la gòtica que ha estat transformada al llarg dels anys fins adquirir les dimensions actuals. A la part baixa encara es pot endevinar l'antic obrador amb pati descobert a la part del darrere i el primer pis emprat com a habitatge i les golfes com a eixida o assecadors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94763 | Pallissa de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII-XX | Element restaurat i integrat al conjunt de la masia i respectant la majoria dels elements originals tot i que se n'ha refet la coberta i rejuntat les parets conservant la tipologia i fisonomia originals | <p>Construcció exempta a la masia de les Comes però vinculada a la mateixa. Presenta una planta rectangular amb dues crugies separades per murs de maçoneria i formades per una planta baixa i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana que s'orienta a migdia. Val a dir que el vessant est és més llarg que l'oest ja que cobreix un annex o allargament de la mateixa cap a aquesta part. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edificis hi ha major predomini del massís respecte el buit tenint les façanes completament cegues excepte la principal que és completament oberta ja que feia les funcions de magatzem i dipòsit de les bales de palla i tants sols l'únic element diferenciador són els forjats de fusta que la separen i que es sostenen al damunt de mènsules de pedra molt refetes. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i disposades en filades més aviat regulars i horitzontals.La coberta es sosté per mitja de grosses encavallades de fusta que sostenen les bigues i les llates de la coberta que formen un important voladís. La resta de façanes estan arrebossades amb ciment pòrtland gris i amb un acabat remolinat. </p> | 08237-104 | Mas de les Comes | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1072188,2.2283855 | 436204 | 4661969 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110651.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta pallissa malgrat estigui molt restaurada guarda certes similituds amb la pallissa de L'illa ja que la composició arquitectònica és molt similar amb les característiques pròpies de les construccions de muntanya. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94903 | Fons documental del castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J;1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XI-XIX | A l'arxiu comarcal de Ripoll en molt bones condicions de conservació i gaudint de les infraestructures del mateix | <p>Conjunt documental que es pot dividir en dues grans faccions.Per una banda el que es considera l'arxiu històric o arxiu del castell de Montesquiu, ACM que es caracteritza per estar perfectament classificat i per l'altre els fons privats de les família Juncadella que fa referència a les seves propietats. Comporta un ventall cronològic que va del segle XI al XIX i correspon amb uns dels fons arxivístics més importants del país de les famílies baronials de Besora i Montesquiu.</p> <p>Els documents estan ordenats en carpetes i agrupats en set subtítols: Besora, Montesquiu, Catllar, Sora i Saderra juntament amb un altre grup que exposa Esglésies i un altre que hi posa 'varis'. Les carpetes estan subdividides en dossiers numerats on a la portada hi ha una relació dels documents que contenen ordenats cronològicament.</p> <p>A banda l'arxiu compta amb dos volums molt gruixuts en els que hi apareixen un per un la totalitat dels documents ressenyats, classificats a sota un munt de subgrups que responen a topònims i antropònims de les famílies que han posseït el castell. La importància depèn del tema que es vulgui escollir. Cal destacar un seguit de pergamins i papers que tenen un especial interès i en els que cal destacar la petició de l'abadessa Emma de Sant Joan va fer al bisbe Gotmar d'una església situada a la riba dreta del Ter datada del 898 i a la que fa al·lusió a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Besora. Amb tot al lloc on hauria de posar-hi 'Quirici' hi ha un forat amb la qual cosa no deixa de ser una hipòtesi molt fiable.</p> <p>Un altre document seria un capbreu de 1342 i un altre del segle XVIII. El capbreu de 1342 és un pergamí de grans dimensions anterior a la pesta negra. El segon és en format de llibre i hi ha una descripció minuciosa i un reconeixement que fa cada veí al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Hi ha descripció de cases, horts, carrers i places de Sant Quirze. Aquest document ens ha servit per saber quants paraires hi havia, els noms i cognoms de cadascun d'ells, les famílies, els bens que posseïa....</p> <p>També hi ha contractes d'obres i inventaris. La majoria dels inventaris estan recollits per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' i hi ha un gran nombre d'inventaris del castell, contractes d'obres....</p> | 08237-204 | Arxiu Comarcal de Ripoll. Raval de l'Hospital, 4, 17500 Ripoll, Girona | 42.1002603,2.2226873 | 435726 | 4661200 | 898-1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu de gran importància per conèixer la vida de la vila de Sant Quirze, Montesquiu amb un capbreu que cal analitzar a fons i contrastar amb les referències recollides en cada casa del nucli antic i exposat en aquest treball per complementar tota la informació recollida i fer així un complet document de catàleg, inventari que a part de ser una eina per a la protecció i preservació del patrimoni sigui un recull exhaustiu de la documentació històrica de cada indret fitxat | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94897 | Puig de Juí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-jui | <p>http://www. mediambient.gencat.cat</p> <p>http://www.vallgesbiaura.org</p> | Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada. | <p>Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (<em>Fagion sylvaticae</em>), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.<br /> A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (<em>Acer campestre</em>), freixe de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), avellaner (<em>Corylus avellana</em>) , til·ler (<em>Tilia platyphyllos</em>) i om (<em>Ulmus</em>). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu. </p> | 08237-198 | Puig del Juí a la serra de Bellmunt | 42.1005469,2.2718309 | 439790 | 4661197 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94897-20230613114608.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,); heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94544 | Casa del carrer del Pont, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-1 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862 Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Finca molt transformada però encara habitada i utilitzada com a botiga de forn de pa i queviures. La façana manté encara els trets i les característiques de les façanes de les finques entre mitgeres de tipus neoclàssic amb les sèries dels balcons disposats en façana i en diversos nivells, el ràfec de la coberta. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta rectangular i composta per una PB+ 2 plantes pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant davant de l'embocadura del carrer de l'església en un lloc que antigament corresponia amb una placeta que comunicava el carrer del Pont, el carrer de la Plaça Major i el carrer de l'església. La composició de la façana és geomètrica i ordenada organitzada mitjançant tres grans obertures a la planta baixa que donen accés als locals comercials i també es situa la porta que comunica amb l'escala d'accés als habitatges. La planta primera es distribueix amb sèries de tres balconeres rectangulars amb fusteries de fusta i barretes emmarca vidres i amb els balcons sobresortint del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrada i amb volutes també de forja a la part inferior i passamà recte. La llosana que els sosté és de pedra picada de secció bisellada. Damunt seu hi ha una sèrie de tres balconeres més de dimensions més reduïdes mostrant una harmonia amb les diferents plantes i amb els balcons situats al pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada. Damunt seu i coronant la façana existeix una barbacana de bigues de fusta que sosté la barbacana de la coberta. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de guix de color blanquinós que en recobreix la fàbrica i els paraments originals. La façana del darrere que mira al riu Ter per damunt del carrer de Sant Josep presenta un predomini del buit respecte el massís ja que pel sol fet d'estar orientada a sol ixent està protagonitzada per la presència d'eixides i balcons descoberts. sobresortint del pla de la façana i sostinguts per revoltons ceràmics i amb galeries tancades darrere els vidres. L'aparell de la façana està revestit de guix i calç i val a dir que la part inferior aprofita les restes de les antigues muralles que haurien tancat el nucli antic de Sant Quirze. </p> | 08237-39 | C/ Pont núm. 1 (antic carrer de la Plaça) | <p>La casa amb un possible origen gremial de quan es va fundar la vila de Sant Quirze de Besora va tenir una llarga continuïtat al llarg del temps. No obstant això no hem trobat referències del lloc fins a l'època moderrna i en concret en l'amillarament de 1862. Segons aquest document la finca pertanyia a Magdalena Barceló. En aquesta inscripció amb el núm. 14 especifica <em>Por una tierra llamada de Barceló situado ne el campo llamado de la Foradada de su propiedad y que cultiva de su cuenta. També hi ha una pieza de cultivo llamada de Barceló situada en la finca de la Loma de su propiedad y que cultiva de su cuenta. Por una casa con su huerto en la calle del Puente nº1 amb un valor de 240 cèntims y por otra ibidem con su huerto en el nº 24. </em>Aquesta finca i pel que ens dona a entendre el mateix document va passar a mans de José Rierola juntament amb la peça de terra de la fina ca LOma (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora). </p> <p> </p> | 42.1002583,2.2222869 | 435693 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230630122613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121724.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria documentar bé l'existència de les antigues fortificacions a la part inferior de les cases que miren al Ter i al carrer de Sant Josep. En aquesta part l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. La part superior ha estat sobrealçada notablement fruit de les reformes que la finca ha patit al llarg del temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94775 | Santa Bàrbara de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Capella molt ben restaurada i rehabilitada. Encara manté el culte a Santa Bàrbara. Actualment resta a l'ús privat de la família propietària de la masia | <p>Capella adossada a la part de llevant del volum principal de la masia de la Coromina. Consta d'un planta rectangular orientada a tramuntana en sentit nord sud i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i on hi ha oberta la porta d'entrada principal i una finestra triforada al seu damunt decorada amb vitralls de colors. La pota està formada per un arc escarser de pedra picada inscrit a dins d'un de segon de maó ceràmic i en el que hi ha gravada a la clau de dovella la següent inscripció:</p> <p>D.O.M</p> <p>SALVUM POPULUM FAC. POPULUM TUUM</p> <p>DOMINE</p> <p>ET BENEDIC. HEREDITATI TUAE</p> <p>CANT. S.S AMBR. ET. AUG. VXXII</p> <p>MD. CCCLXIII</p> <p>La data correspon al 1863, 190 anys després d'haver fer la casa.</p> <p>L'interior està format per una sola nau revestida amb enlluït de guix i pintat de color blanquinós amb un sostre o enteixinat de fusta decorat en cassetons i un sòcol o arrambador formant sèries emplafonades en color marró.i amb una franja vermella i blava al seu damunt. El paviment és de rajoles hidràuliques i forma un petit presbiteri a la zona de l'altar. L'interior esta decorat amb un seguit de quadres i teles a l'oli amb representacions marianes. A la finestra situada al damunt de la porta d'entrada hi ha representats en els vitralls les imatges de Sant Vicenç, Sant Josep i Sant Isidre, patró dels pagesos. </p> <p>La capella es conserva en molt bon estat i encara es celebra culte un fia a l'any. </p> | 08237-116 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> | 42.1097278,2.2149670 | 435097 | 4662258 | 1863 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104746.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Caldria estudiar més a fons el conjunt de teles i pintures a l'oli de temàtica religiosa que hi ha penjats en en forma de quadres al seu interior. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94819 | Poblat del pla dels ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pla-dels-ocells | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i integrat en els marges de pedra seca fa que sigui difícil endevinar-ne la seva tipologia i extensió encara que arreu hi ha estructures de cases i murs en el vessant sud del petit altiplà del Pla dels Ocells. Tanmateix caldria fer una campanya de neteja, prospecció, delimitació i excavació arqueològica per valorar la seva extensió i grau de conservació de les restes d'aquestes antigues estructures. | <p>Es tracta d'un conjunt de restes de murs pertanyents a estructures de cases i antics habitatges situats a la part sud del denominat pla dels ocells i encarats mirant a la riera de Cusoms. En aquesta zona avui coberta de vegetació es poden endevinar restes de murs construïts en pedres d'una o dues filades, unides amb argamassa de calç i amb diverses orientacions. Aquestes estructures es disposen formant terrasses en diferents nivells que avui dia estan ocupades per petits horts i feixes de conreu. Atès que la zona està coberta de vegetació es fa molt difícil identificar-ne la seva extensió global.</p> | 08237-145 | Pla dels ocells S/N | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1006783,2.2125210 | 434885 | 4661255 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205114934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115115.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer tota una tasca de neteja i esbrossada de la zona on hi ha les restes de l'antic poblat per tal de delimitar l'abast i extensió de les restes per a poder-les protegir com a jaciment arqueològic i iniciar campanyes d'excavació per a poder conèixer les trestes. tanmateix hauria de ser declarat com a AEA (Àrea d'expectativa arqueològica) dins del POUM, raó de la qual caldria fer rases de delimitació amb mitjans mecànics. Val a dir que l'any 2000 es van fer entre els dies 23 d'octubre i 16 i 17 de novembre diverses rases de delimitació als camps 1 i 2 amb uns resultats que exposarem a la fitxa següent. Podria donar-se el cas que aquestes restes siguin de masos medievals o també d'un nucli poblacional situat a 'l'altra banda' | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94807 | Molinot de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-de-lilla | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Masos rònecs. Bisaura, Vidranès i alta conca del Riu Ges. Centre d'estudis Torellonencs.</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>molins fariners</p> | XIII-XIV | Es conserva embegut per la vegetació. Només es visualitzen les empremtes de la resclosa de captació mentre que el casal moliner ha desaparegut completament. es troben dins la llera del torrent de l'Illa | <p>De les restes del denominat Molinot de l'Illa actualment en resten unes escasses i minses restes al final del curs del torrent de l'Illa i molt a prop de la desembocadura del Ter. De les restes que i ha encara visibles en cal destacar els vestigis d'una resclosa de pedra i calç situades a dins del curs del riu Illa, així com també les restes d'una canalització excavada al terra que segueix paral·lel al curs del riu. Segons David Vilaseca i Antoni Prat esmenten</p> <p><em>Les seves restes queden a la vora de la desembocadura d'aquest torrent amb el riu Ter, al límit dels termes de Sant Quirze i Orís per on passa avui una variant del denominat camí de Vora Ter (GR-210) al costat d'un petit camp i d'un bosc de pins que pertany a la casa de l'Illa. Dins el torrent, són visibles encara les restes d'un mur força gruixut que devia fer les funcions de presa, i al seu costat enmig dels arbres, e sveu tambñe una gran canalització excavada a terra que segueix en paral·lel al torrent fins que aquest descriu una corba a l'esquerra fins arribar al Ter. </em></p> <p>No hem trobat vestigis del casal moliner ni del Carcabà que possiblement es trobava al acabar el canal excavat a la roca<em> </em></p> | 08237-138 | Torrent de l'Illa | <p>No hem pogut trobar documentació referent a aquest antic molí el qual i molt possiblement tindria un origen medieval.és possible que hagués pertangut al petit veïnat de la zona del Solà i que hagués alimentat les cases de l'Illa, del Solà i de Can Carlos. de la mateixa manera que el mas de Romagos i el de Can Carlos van ser abandonats a la darreria de l'edat mitjana i possiblement no es van tornar a reconstruir degut al fort despoblament que la zona va patir en detriment de l'aparició de nous nuclis de població. </p> | 42.0914733,2.2372520 | 436921 | 4660214 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121411.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una excavació arqueològica en aquest indret per tal de documentar els vestigis del casal moliner, del carcabà i d'altres restes d'aquesta construcció. També caldria netejar la llera del riu per posar al descobert les restes de la resclosa i del canal que alimentaria el molí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml