API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
94904	Acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Besora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora	<p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>PLADEVALL FONT, A; 1997. Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat? a Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Onzè centenari 897-1992. Programa de la Festa Major</p>	X	Document en pergamí que es va recuperar amb tot el fons del castell de Montesquiu en una cambra dita 'Cambra del Ter' juntament amb més d'un miler de documents i pergamins. En concret aquest pergamí té alguns forats de rosegadors a la part inferior i a la part central on hi hauria de posar el nom de l'església de Sant Quirze.	<p>Pergamí datat del 898 i conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu. Carpeta Besora-6. Plec 3, nº2107. Es tracta d'una còpia sense datar (possiblement del segle XII) d'un document del 898 on Emma, abadessa del monestir de Sant Joan demana al bisbe Gotmar de Vic que li faci donació d'una església situada a la riba del Ter. Presenta un únic forat on hauria de dir Sant Quirze però tenint en compte que a la riba del Ter i dins el terme de Besora tant sols hi havia dues esglésies; la de Santa Maria al castell i la de Sant Quirze que fa faria referència aquest document. Espadaler i Pladevall confirmen aquesta hipòtesi. Vegeu la traducció:</p> <p>'H<em>oc est translatum fideliter sumptum a quondam publico instrumento tenoris sequentis: Anno incarnationis Dominice DCCCXCVIII indiccione IIª Cum in Dei nomine resideret venerabilis episcopus Gotmarus in Comitatu Ausonie in cede Vice, in ecclesia beati Petri apostoli cum canonicis de ipsa sede vel ceteris parrochialis clericis ad tractandum de Dei misericordia vel stabilitate sancte ecclesie. Et ut xhristiana religio firmissime stabiliretur adiens quidam abbatissa Hemmo videlicet cum sodales suos qui in eius monasterio regula beati (Bene) dicti militant in Dei servici omnimode consistunt. Tunc deprecata est venerabilem episcopum Gotmarum ut ecclesia in honori beati (-) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honore beati Iohanis dedicatum abitum ratique concederet i (-)ique simul presul a prefata abatissa nec non a Deo dicatas sibisubditas consenciens eorum deprecationem perquirem eorum religione vitam et habitum et scrutando proquirens pro Dei amore adsensi deprecationem eorum ut omni tempore iste iamdicte sive Deo dicate monache religionis habituportare pleniter valerent.Tam iam dicta abbatissa quam eciam eius successores qui sub une regulari vitam que finire voluerint quam obrem veritatem huius rei certissime cognoscens et canonica, auctoritatem servans predictus episcopus saluberrimus questionibus humiliter adquievit et hanc scripturam sub.Dei nomine facere precepit et nmine suum subter firmando conscripsit et canonicis suis firmare iussit, Gotmarus episcopus signum. Andagarius presbiter signum. Eldalecus archidiachonnus signum.Breurarius levita signum. Velumodus presbiter signum, (-) subdiachonus signum. Bellus presbiterbsignem. Ninnius sacrista signum. Madalbertus clericum signum. Petrus Alfonsus subdiachonus signum. '</em></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08237-205	Plaça Major,1		42.1002345,2.2226285	435721	4661197	898. còpia del segle XII	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella				56	3.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
92955	Ajuntament de Sant Quirze de Besora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora	<p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p>	XIV-XX	L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat.	<p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p>	08237-1	Plaça Major, 1	<p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p>	42.1002603,2.2226731	435724	4661200		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg	Inexistent	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Pere Cascante i Torrella			85\|94\|98\|102	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94758	Alzina de Can Baldiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri			Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta	<p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p>	08237-99	A la zona del Pedró darrere de la Font		42.1042033,2.2284095	436203	4661634		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu		2151	5.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94800	Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-dacces-de-la-cubia-al-bosquetell	<p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p>	XIII-XX	Camí que s'ha recuperat pel Consell Comarcal de l'osona com a xarxa de senders locals	<p>Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la 'strata francisa' o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu </p>	08237-132	Casa de les Cúbies S/N	<p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.</p>	42.0986921,2.2471525	437747	4661008		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314111906.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314113230.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Lúdic/Cultural			Xarxa natura 2000	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals.	94\|85	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94772	Antic molí bataner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-bataner	<p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxet</p> <p> </p>	XVIII	Segons els diferents orto fotomapes publicats per L'institut català de cartografia (ICC) es mostra una evolució del conjunt fabril en les imatges que es mostren per anys es veu com el 1998, 2001 encara es conservava en bon estat i al 20005 arran de la construcció de l'empresa 'viso plast' a les instal·lacions de can Trinxet es va reconstruir completament la façana oest amb aparell de Totxana. La resta de façanes conserven encara alguns dels elements originals. Amb la reforma o reconstrucció de la façana oest es va refer el vessant oest de la coberta amb estructura de planxes galvanitzades.	<p>L'antic molí bataner es conserva integrat al conjunt fabril de Can Trinxet. De tots els edificis que hi ha en aquest conjunt arquitectònic, la que correspondria amb l'antic molí seria la part més propera al riu i paral·lela al canal de can Trinxet i perpendicular a les naus principals de la fàbrica. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i composta per dues plantes i les golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a l'oest. El conjunt es conserva en bon estat malgrat que la façana oest hagi estat enderrocada i reparada reculant uns metres a l'est mitjançant un mur de maó ceràmic i la coberta sigui substituïda parcialment per una de planxa fruit de la darrera reparació. La composició de les obertures és geomètrica i regular amb series de tres finestres coronades en arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i i una finestra en arc de mig punt a les golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu revestits amb una capa d'estuc i enlluït de color groguenc. A la part inferior hi ha la sortida del carcavà del canal formada per un arc de mig punt de mides considerables. L'interior està reutilitzat com a central transformadora i acull les turbines de la mateixa. Abans de la darrera reforma i segons imatges antigues conservades la façana oest paral·lela al riu tenia dues plantes amb sèries de set finestres rectangular al primer pis i set més d'arc de mig punt a la segona. L'aparell estava revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç de color groguenc. D'aquesta façana es conserven vestigis dels murs de maçoneria de còdols de riu embeguts per la vegetació i en un pati exterior Finalment la darrera façana orientada al nord coincideix amb el pinyó de la coberta i està distribuïda mitjançant tres finestres d'arc de mig punt amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i tres més al sota coberta. Avui dia estan parcialment paredades i pintades de color groguenc.</p>	08237-113	Passeig del Ter núm.2	<p>El molí bataner denominat 'molí nou' i situat a la zona de la Verneda el tenim documentat a partir del segle XVIII. Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat esmenta que a Sant Quirze a mitjans del segle XVIII hi havia tres molins bataners o drapers (2 a Sant Quirze i 1 a Montesquiu) , propietat del comte de Santa Coloma i arrendats a les famílies Ginestet, Serrallonga i Castany, aquest darrer a Montesquiu. Els dos molins estarien situats a la part sud-oest de can Guixà (molí vell) i a la zona de la Verneda (molí nou),es a dir a l'emplaçament que estem descrivint. Sobre aquest element el trobem novament esmentat a partir de 1862 quan Josep Domingo i LLuch, inversor vigatà l'adquireix juntament amb altres finques com ara la propera casa de la Coromina la qual reforma per establir-hi la seva residència. Aquesta referència la tenim a través de <em>'cuadernos de liquidaciones y amillaramiento de sant quirze de Besora l'any 1862' </em>i en que a la inscripció núm. 50 i a mans de Josep Domingo Lluch especifica que <em>'Posession nombrada la Coromina situada en el llano del mismo nombre, de su propiedad y que cultiva de su cuenta .</em></p> <p>Por un molino harinero llamado 'molí nou' (nº1) amb un valor de 10.500 sous,<em> por una fabrica de hilados nº 4 </em>amb un valor de 19.668 sous, <em>por una casa nueva en la fábrica per 468 sous. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016) </em>Segurament aquest molí nou seria al que ens estm referint i la fàbrica seria al costat i correspondria amb la futura de can trinxet. Consultant les matrícules industrials del 1858 , Josep Domingo LLuch tutela la fàbrica de la verneda amb un 'vell batán, quatre cardes mogudes per aigua i 350 fusos). Serrallonga. Ob cit. P.221. Apèndix V. La zona de la verneda en les matrícules indusrials apareix denominada com a 'despoblat'. AMQ. Matrícula industrials 1854-1940. La fàbrica Domingo es donarà de baixa el 1883 per llavors ser absorvits per l'italià Coroggio i Trinxer Cia el 1887. L'antic molí draper quedaria integrat al nou complex fabril com un element més.</p>	42.1039380,2.2166948	435234	4661614	1714	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230110115302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230228111804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-00569375.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123459.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123502.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Molí que va quedar integrat al conjunt fabril de Can Trinxet com a part de la mateixa oi perdent la seva funcionalitat primerenca. De la vella construcció es va conservar el canal, el carcavà i l'edifici del molí que acollia els batans i que va ser substituït per telers de cotó amb el canvi productiu de la indústria llanera a la cotonera.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94753	Antic molí de Sant Quirze	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze	<p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p>	XIII-XVIII	Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil	<p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p>	08237-94	Desembocadura del canal de Can Guixà	<p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p>	42.0969673,2.2281640	436175	4660831		08237	Sant Quirze de Besora	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix.	94\|85	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94848	Antiga Cogulera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera		XIX	Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat.	<p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p>	08237-156	Rambla de la Concepció, 5		42.0997429,2.2176867	435312	4661146	1835	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-09-19 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics.		45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94794	Antiga casa de l'Illa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla	<p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p>	XIV-XVII	restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra	<p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p>	08237-126	Masia de l'Illa S/N	<p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p>	42.0943554,2.2373479	436932	4660534		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació	94\|85	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
93619	Antiga fàbrica de cordes de Can Tenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cordes-de-can-tenes	<p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p>	XIX	Malgrat que l'edifici no està obert al públic i és de propietat municipal, la fàbrica o taller de cordes conserva tots els elements originaris i maquinària emprada per a la seva manufactura encara que no estan ni inventariats, ni catalogats i molts encara estan al mateix emplaçament del moment que deixà de funcionar. Caldria un inventari i catalogació dels elements per a poder-los registrar i documentar	<p>La fàbrica de cordes es situa a a crugia més occidental de la planta baixa de la casa, és a dir al costat esquerra del vestíbul principal. Conserva encara la majoria dels elements originals com és el cas dels embarrats de fusta, amb els eixos i els engranatges que feien funcionar el torn, part del seu mecanisme tirat a terra, armaris que contenien els arxius, les comandes i albarans, la taula del taller i fins hi tot encara algunes caixes amb fragments de corda de diverses mides així com també fragments de bobines de fils. L'estat de conservació és dolent ja que els embarrats i torn estan al terra, arreu hi ha engranatges, bobines i fragments de maquinària fora de context. L'armari de les comandes ha perdut la seva documentació i les caixes de l'element manufacturat estan apilades en un racó amb fragments solts al terra. </p>	08237-5	Carrer Pont núm. 16	<p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produïren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can Tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la 'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i també en el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb domicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures.</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm. 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas.</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>Al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862.</p>	42.1002400,2.2225200	435712	4661198		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120537.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120539.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120554.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Sense ús			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Caldria inventaria, catalogar els element conservats, posar-los en ordre i intentar reconstruir part dels embarrats i torn de manufactura	98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94305	Antiga porta d'accés a l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-porta-dacces-a-lesglesia	<p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?-<em>Programa de la festa Major de Sant Quirze de Besora 1995. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p>	XVII	Malgrat que la porta estigui fora d'ús s'ha deixat marcada per la part externa a la paret lateral de l'església al costat de la sagristia.	<p>Antiga porta d'accés a l'església de Sant Quirze de Besora. es conserva a una paret lateral de l'església actual que mira a tramuntana i que correspon amb un dels vestigis més evidents de l'església que hi hauria hagut en aquest lloc abans de l'actual. Consta d'una obertura formada per un arc de mig punt d'àmplies dovelles de pedra picada amb unes mides d'uns 90 cm d'ample, i amb els muntants de la mateixa factura. Es troba alçada degut a que el paviment del carrer va ser rebaixat. A la clau de la dovella central hi ha la data de 1673 incisa a sota d'un crismó o roseta. Malgrat sigui un element del segle XVII manté encara els trets i les característiques medievals. </p>	08237-13	Al C/ Església	<p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una la nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels ciquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p>	42.1005700,2.2230900	435759	4661235	1674	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221108125909.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221115105013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221115105019.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-20230608103352_0.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Ornamental			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Correspon amb un dels pocs vestigis de l'església antiga abans que fos reformada en estil barroc tardà i neoclàssic. La porta juntament amb el vestigis d'una capella coberta amb volta de canó i d'una finestra de doble esqueixada, avui paredada a la zona de la capçalera nord correspondria amb els pocs vestigis de l'església medieval, conservada en aquesta part i que caldrà documentar mitjançant un repicat dels paraments i una intervenció arqueològica al subsòl per confirmar la seva existència.	98\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94887	Barri Hostal Nou, 1 / Rambla Concepció, 60	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-1-rambla-concepcio-60	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p>	XVIII	Casa molt reformada que ha estat reconvertida en una torre residencial. Se n'ha modificat la coberta, pintat les façanes però conservant les obertures originals de la planta baixa i primer pis. Es troba en bon estat.	<p>Finca aïllada situada a la part sud-oest de la plaça del aval de l'Hostal Nou i delimitada per la C-17z i el torrent de cal Pere Ferrer. Està disposada en diferents desnivells i formant terrasses fruït de l pendent del terreny. Té una planta rectangular, tres crugies i composta per una PB+2P+Sc coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant cap a la plaça del barri de l'Hostal Nou. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i té les obertures disposades de forma regular i geomètrica. A la planta baixa doncs s'obren dues finestres que flanquegen una porta central situada a la part central i coincidint amb la cruïlla del mig. Estan compostes per bastiments de pedra picada, llindes rectangulars també de pedra i ampits bisellats situats a poca distancia del sòl. Damunt de la porta i incises dins de la llinda hi ha la data de 1769 inscrita a sota d'una roseta a dins d'un cercle. En un costat hi ha en color magrana i pintat sobre la llinda unes inicials que no podem interpretar el que representen. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres mes rectangulars i de les mateixes dimensions, una de les quals té un ampit bisellat. No se n'aprecia la seva fàbrica ja que estan completament arrebossades. estan tancades amb persianes de llibret. Finalment a la planta segona n'hi ha tres més d'igual mida i damunt seu tres petits arcs il·luminen les golfes. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta sostingut per bigues de fusta i encadellat ceràmic i que sosté la coberta. El parament de la façana no és visible ja que esta completament arrebossat per una capa de pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista els bastiments de les obertures de la planta baixa que són de pedra picada. La façana lateral que mira al torrent hi té annexionat el volum d'un garatge que conté un terrat del primer pis i al que s'hi accedeix per dues balconeres al primer pis que tenen els seus homònims a la planta segona amb un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per bigues i revoltons ceràmics amb barana de forja de barrots simples de secció circular i passamà recte. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues petites finestres en forma d'arc de mig punt que donen llum al sota teulada. La façana està arrebossada amb el mateix enlluït que la fa principal i no es pot veure el seu parament. Finalment la façana que mira a la carretera i també al callisot estan molt transformades pels usos moderns d'habitatge. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p>	08237-188	C/ Barri Hostal Nou,1 o Rambla de la Concepció, 60	<p>Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquest lloc. La casa núm. 1 del barri es podria referir a la que estem descrivint</p>	42.1030226,2.2145284	435054	4661513	1769	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-fotofachada-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124814.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124818.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Sembla que aquesta casa que reuneix els requisits de les cases gremials de Sant Quirze conserva de la fàbrica originaria la PB i el primer pis amb obertures rectangulars i bastiments de pedra picada. Tot fa pensar que en un principi estava coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Amb el temps se li va afegir una darrera planta, una coberta a quatre vessants i se li obriren finestres noves. L'origen correspondria amb una edificació del 1600 o 1700. Guarda relació amb moltes cases del carrer del Pont, carrer dels Patis de l'Església o Plaça Major.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94888	Barri Hostal Nou, 2- 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-2-4	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> <p> </p>	XVII-XVIII	Finques unificades en un sol edifici per mitjà d'una única coberta que abraça les dues finques. Presenten un bon estat de conservació amb les façanes originals, sense restaurar i amb la fàbrica a la vista. Les fusteries de les obertures també són les originals amb restes de l'enlluït original a la segona planta.	<p>Conjunt de finques entre mitgeres situades a migdia de la placeta del barri de l'hostal-nou i mirant al carrer que enllaça amb la carretera i Avinguda de la Concepció coincidint amb la traça de l'antic camí ral. es tracta de dues finques de parcel·la rectangular una d'elles, la núm. 2 d'una sola crugia i la número 4 amb dues. La primera esta molt transformada i consta tant sols de PB+1P cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Les obertures es distribueixen regularment al llarg de la façana amb una porta d'entrada amb els bastiments de maó ceràmics i flanquejats per una finestra rectangular. A damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una balconera amb balcó de llosana de pedra que sobresurt del pla de la façana i barana de forja amb barrots de secció trenada i passamà recte. Corona la façana un ràfec o barbacana format pelo voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta i llates. L'aparell és de maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Sembla correspondre amb una obra tardana. Al costat seu hi ha la finca núm. 4 que guarda més elements originals. Consta de dues crugies amb dues plantes i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates d fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent. En quant a la seva composició hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures a la planta baixa, una d'elles corresponent amb la porta d'entrada amb els bastiments de pedra i coronada per una llinda on hi ha incisa la data de 1773 a sota d'una roseta inscrita en un cercle i amb restes de pintura de color magrana en un costat. És de perfil bisellats i te els bastiments de pedra picada. Damunt seu i coincidint al primer pius hi ha obertes dues finestres simètriques rectangulars i amb els bastiments de pedra picada, ampit bisellat i llinda recta. Finalment a la darrera planta hi ha dues obertures més amb els bastiments de maó ceràmic i corresponents a un moment més tardà. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta format per bigues de fusta i llates que sostenen la teulada. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'enlluït de calç de color blanquinós que en els punts on ha desaparegut s'endevina la fàbrica original de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La façana que mira al Ter presenta una disposició més desorganitzada i amb les obertures situades d'una manera més desorganitzada i aleatòria en la façana. Hi té obertes al primer pis dues balconeres amb balcó corregut que sobresurt del pla de la façana amb els bastiments de maó ceràmic i al damunt seu tres finestres més de la mateixa factura. El seu aparell de còdols de riu es disposa de manera aleatòria i desordenada amb filades irregulars. Presenta restes d'enlluït de calç.</p>	08237-189	Barri Hostal Nou, 2-4	<p>L'origen d'aquesta finca aniria lligat amb el barri de l'hostal nou que es desenvoluparia al costat de l'antic camí ral i de l'hostal pròpiament dit (finca núm.5) a manera de raval o barri fora de les muralles per pal de poder acollir i donar servei als traginers i viatgers que es dirigien a Ripoll o Ribes i feien nit a Sant Quirze. Aquest barri que tindria un origen baix medieval i vinculat amb la construcció del pont de Sant Quirze tindria una fort creixement a mitjans del segle XVII i XVIII coincidint en el període més puixança, Ho testimonien les dates que ha ha inscrites en les seves llindes. Referent a les finques 2 i 4 hem trobat referències al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ carpeta 1016) on a les inscripcions núm. 61 i 125 fa referència a les finques 2 i 4.</p> <p><em>Por una casa con su huerto adyacente en el Hostal nou nº 2 </em>per un valor de 220 lliures a mans de Joan Rossell i que va passar a Paula Rossell. Per contra la finca núm 4 la trobem a la inscripció núm 61 a Nom de Mariano Espadaler <em>'por una casa con su huerto adyacente en el hostal nou nº4'</em> per un valor de 189 lliures i 33 cèntims. No hem trobat altres referències a aquestes finques. tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i limitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em>' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p>	42.1029937,2.2147486	435072	4661510	1773	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124849.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124720.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Correspon amb la clàssica finca entre mitgeres de tipus artesana o gremial amb unes característiques pròpies i molt semblants entre elles amb una o dues crugies, obertures amb bastiments de pedra, coronades amb llinda de pedra i amb les dates inscrites damunt de la porta d'entrada. La número 4 conserva encara molts elements originals motiu en els quals la podríem considerar com un dels exemples més ben conservats al municipi.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94886	Barri Hostal Nou, 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-3	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p>	XVIII	Edifici que es conserva en bon estat. Fa poc se n'ha refet la coberta i la façana està arrebossada. la part frontal de la coberta ha estat substituïda per un terrat descobert. S'utilitza com a edifici residencial	<p>Finca entre mitgeres situada al raval de l'Hostal Nou i delimitada per la finca núm. 5 i la carretera de Sant Quirze a Montesquiu (C-17z). Es tracta d'una parcel·la més aviat rectangular d'una sola crugia amb un planta allargassada composta per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia cap a a la plaça del barri. En quant a les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. Val a dir que es disposa en una cota més alta que la veïna núm. 5 degut al pendent i orografia del terreny. Consta d'una porta amb els muntants i llinda de pedra picada a la planta baixa amb perfil bisellat i amb una finestra de petites dimensions al seu costat. Damunt seu hi ha una balconera també amb els bastiments i llinda de pedra picada que correspon amb la transformació d'una antiga finestra. la barana és de barrots de forja de secció circular que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Al sota teulada hi ha una finestra rectangular que il·lumina les golfes. Damunt seu existeix un terrat descobert que substitueix l'antiga barbacana de fusta i ràfec de la teulada que es situa uns metres més endarrere. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Està arrebossat amb ciment pòrtland gris i tant sols deixa a la vista els bastiments i llindes de les obertures en pedra picada. La façana del darrere dona a un hort de planta molt allargassada i amb les obertures en forma d'eixida disposades de forma aleatòria sense seguir un ordre concret.</p>	08237-187	C/ Barri Hostal Nou, 3	<p>La història seria pràcticament la mateixa que la finca núm. 5. Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p>	42.1031569,2.2145205	435053	4661529	1760	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124822.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Finca que per les característiques formals i arquitectòniques guarda moltes similituds amb les cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora considerant-se una típica casa gremial de paraires i teixidors de mitjans del segle XVII i XVIII.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94889	Barri de l'Hostal Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhostal-nou	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p>	XV-XIX	Antic nucli urbà fora muralles a manera de raval desenvolupat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll i que ha quedat fossilitzat dins de la trama urbanística actual com a record del passat.	<p>Conjunt arquitectònic i urbanístic format per un conjunt de cases i de l'antic hostal que denomina al barri i que té origen en el mateix. El conjunt es disposa a l'extrem nord-oest del nucli urbà o part nova 'l'altra banda' i s'articula a l'entorn de dos carrers i una placeta. Es tracta d'un carrer paral·lel a la C-17z que es desvia de la mateixa per accedir al barri on hi ha la placeta dominada per l'antic hostal i un carrer perpendicular delimitat pel torrent de cal Pere ferrer i que servia com a punt d'inici del camí que travessava el pont damunt del Ter i accedia al nucli antic i també a la Verneda i Santa Maria de Besora. La traça d'aquest carrer coincidiria amb l'actual carrer de Mestre Quer que arribaria als quatre cantons i creuaria el ter. Aquest nucli o raval es desenvoluparia al costat de l'antic camí com a serveis d'hostal i ferratge i provisió de queviures dels mercaders, traginers i marxants. Existien altres ravals com el del carrer Besora i també entre el pont el portal del Pont al nucli antic. El conjunt de cases i edificis del barri, a banda de l'antic hostal (barri hostal nou,5) corresponen a les característiques parcel·les gòtiques de finques entre mitgeres de planta rectangular i compostes de Planta baixa destinats a obradors i estables, un primer pis amb una o dues habitacions i cuina i unes golfes. A la part del darrere hi havia un pati descobert emprat com a horta que degut a la proximitat al riu en derivaven l'aigua per al reg. Aquest tipus de finca correspondria amb les núm. 2, 3 i 7 del barri La coberta era a dues vessants de teula ceràmica àrab i les obertures estaven realitzades amb els bastiments de pedra picada amb les llindes inscrites amb rosetes i la data de construcció o reforma. Altres cases contenien dues crugies amb les mateixes característiques (Núm. 4) i finalment les més grans en tenien tres (núm.1). Un capítol a part en seria l'hostal nou de tres crugies seguint els exemples clàssics de les les masies del segle XVI i XVII i amb grans portalades coronades per arcs adovellats d'àmplies dovelles de mitjans del segle XV i principi del XVI amb similituds a les finques núm. 1 i 3 de la Plaça Major, núm. 7 del carrer Església o núm. 6 de la Plaça Major. </p>	08237-190	C/Hostal Nou	<p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carperta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> <p>Referent a les parcel·les dels entorns tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i llimitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em> ' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p>	42.1029091,2.2147245	435070	4661501		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124756.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-fotofachada.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124905.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Conjunt arquitectònic de certa rellevància que cal mantenir i preservar ja que forma part de la història i desenvolupament urbanístic de Sant Quirze de Besora situat a l'altra banda del riu i creat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll on després de passar per la Costa Cogulera els traginers paraven a reposar en aquest hostal abans de re-emprendre el camí o desviar-se cap a Sant Maria de Besora, Vidrà o anar cap al Solà i Boscatell pel collet del mateix nom. El seu origen seria baix medieval tenint una forta puixança els segles XVII i XVIII. Fins que no es va portar a terme la construcció de la carretera el punt principal de parada va ser aquest hostal i raval annex.	94\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94543	Basament d'una torre de defensa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-duna-torre-de-defensa	<p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p>	XIV- XIX	Element que s'utilitza com a basament i contenció de les terres que sostenen els horts del darrere de la Plaça. Presenta les parets amb risc de despreniment de pedres, cobertes de vegetació, els junts amb el morter caigut i algunes parts refetes. La part superior s'utilitza com a terrassa i està aïllada de les humitats.	<p>Es tracta d'una imponent construcció que sobresurt de la línia de la façana dels murs que sostenen els horts de les cases que miren a la Plaça Major (núm.9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15) coincidents amb la traça de les antigues muralles de la vila i vinculada amb una antiga torre de defensa i flanqueig. Presenta una planta més aviat quadrangular completament massissa i amb una notable alçada de Planta baixa i dues plantes. La base és en talús i l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i formant filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de carreus de pedra més ben treballada i de tipus calcari. La part superior ha estat sobrealçada amb un aparell més tosc i fragments de maó a trenca-junt i val a dir que algunes parts estan emmascarades a sota d'un arrebossat modern. S'hi endevinen els vestigis d'algunes espitlleres paredades. Aquest element de notable volum salva el fort desnivell que existeix entre les cases que miren al Ter i la cota de les cases amb façana a la Plaça Major. Tot i així sembla que hauria fet les funcions de reforç. </p>	08237-38	Als horts del darrere de la casa núm. 13 i 14 de la Plaça Major.	<p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia cresuut portes endins. Durant tots aquests amys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confrari ai s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocuoat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p>	42.0998424,2.2225646	435715	4661154		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113254.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113330.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113339.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20221205122536.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-29 00:00:00	Pere Cascante Torrella			94\|98\|85	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94802	Bassa del primer racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco	<p>Informació facilitada per Josep Masnou</p>		Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt	<p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p>	08237-134	Zona del Racó		42.0993608,2.2501946	437999	4661080		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats.		2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94616	Botiga de Queviures de Ca l'Espadaler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-de-queviures-de-ca-lespadaler	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XIX- XX	La botiga encara està en ús i conserva encara tot el caràcter modernista dels seus orígens ue caldria restaurar-ne les fusteries, vidres i decoració així com els paviments ja que degut al seu ús continuat com a local comercial es conserva en mal estat.	<p>Botiga i local comercial que conserva encara el caràcter originari de quan es va fundar. S'accedeix per la porta situada als baixos de la casa Espadaler per mitjà d'un cancell amb la fusteria de tipus modernista i la part de damunt de la porta d'entrada decorada amb motius de fusta de tipus floral. La botiga pavimentada amb rajoles hidràuliques i dibuixos modernistes està sostinguda per columnes de forja de fust estriat, capitell daurat que sosté el sostre avui rebaixat per plaques de guix però que segurament l'original era amb motllures de guix i possiblement pintat. Al fons de la paret es disposen els armaris i mostradors de fusta pintats de blanc i amb les prestatgeries dividides en diferents registres amb decoració estrriada i capitell daurat. El mostrador i el taulell són de factura similar als armaris conservats. A cada costat del cancell hi ha els aparadors de tipologia similar al cancell. Encara s'utilitza com a botiga de queviures.</p>	08237-61	Carrer del Pont núm. 33	<p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p>	42.1008693,2.2210027	435587	4661269		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94616-img20230228110700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94616-img20230228110819.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es tracta d'una de les poques o gairebé l'única botiga de Sant Quirze que conserva encara els trets modernistes i fundacionals de quan es va obrir. Caldria establir mesures de protecció per evitar que desparèixi.	98	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94347	Campanar i campanes de l'Església de Sant Quirze	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-i-campanes-de-lesglesia-de-sant-quirze	<p>BORDAS , V (1997). <em>Les campanes del nostre poble. </em>Programa de la festa Major de Sant Quirze 1997. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p>	XVI-XVIII	El campanar va ser restaurat el 1979, però les campanes no ho han estat mai de manera que caldria que s'hi portés una bona tasca de neteja i consolidació ja que algunes d'elles són de tradició medieval i estan sotmeses als xilòfags, inclemències del temps i excrements d'au. Estan tapades mitjançant una reixa de galliner que impedeix l'entrada directe d'aus i altres animals.	<p>El conjunt del campanar de l'església de Sant Quirze de Besora es situa a l'extrem nord-oest de l'edifici delimitant amb la plaça de l'església i el carrer de l'església. Consta d'una torre de quatre plantes, les tres primeres pràcticament cegues i la darrera amb diverses obertures que acullen el pis de les campanes. Damunt seu s'alça la coberta piramidal que el cobreix de teula ceràmica àrab damunt encavallades de fusta i protegida per una barana d'obra amb arcs de mig punt decoratius. El conjunt està coronat per un penell i un parallamps. S'accedeix al seu interior per mitjà d'una escala oberta a la part nord del cor i que està il·luminada per dues finestres situades a diferent nivell i situades a les façanes de ponent i tramuntana. Al pis de les campanes s'obren diferents obertures compostes per una sola finestra coronada en arc de mig punt en totes les seves façanes llevat de la de migdia que són geminades. Les campanes són de bronze i tenen diferents mides essent les situades a la finestra geminada amb unes mides inferiors a les altres. Estan sostingudes mitjançant un jou de fusta i presenten diverses inscripcions en baix relleu i amb els seus noms respectius i les dates de construcció/o fabricació. Una de les més antigues data del 1500 i hi té incisos uns relleus i estampes gòtiques.</p> <p>Seguint la descripció feta per Victor Bordas en el seu article publicat al programa de la Festa Major de 1997 (BORDAS, V. 1997):</p> <p><em>Començant a migdia es pot veure a simple vista que són les més petites i tenen menys ornamentació. Una és gairebé llisa i porta solsament unes inicials. La de ponent es va col·locar els anys 40 per haver desaparegut la que hi havia en aquest lloc lpany 1937.</em>Segons especifica és la més gran i porta el nom de MERCEDE i segons diu <em>va ser apadrinada per Donya Mercè Juncadella i Vidal, esent el rector del poble Mossèn Joan Plans .La de llevant és la que té el so més net i bonic , de tamany poca cosa més petita que la de ponent , aquesta té un ran atractiu degut a les sanefes i creus que llueixen a tot volt i que són en relleu, gairebé una obra d'orfeberia i amb la següent inscripció. IESUS MARIA SANT QUIRZE Y SANTA YULITA PREGAU PER NOSALTRES . A la volta de dalt RECTOR YOAN CODINACH OBRES YOAN LLAHONA Y EMANNEL NOGUER ANNO 1690'</em> Segons Bordas li referent a la campana de tramuntana esmenta. <em>La de tramuntana és de mesura mitjana també té llegenda i semblaria que es tractaria d'una campana antiga. La data que llueix és de l'any 1110. Ai això fos veritat seria més antiga que les conegudes popularment com a Rocabertines de Tarragona que en realitat es diuen l'assumpta (1313) i la Fructuosa (1414) considerades les més antigues d'Europa. </em>Pensem que la data faria al·lusió a la consagració de l'església i la campana seria instal·lada segles més tard. Potser el 1500 o 1600. Hi porta la següent inscripció:</p> <p><em>St QUIRSE ST YULITA ST ANTONI ORA i als costats IOAN ANDREU ME FECIT </em>I l'altre costat ST SEBASTIANE ORA PRO</p> <p>A sota seu hi ha la cambra del rellotge amb el suport per l'antic mecanisme, avui desaparegut i substituït per un d'elèctric que no fa funcionar l'esfera situada damunt de la façana principal va ser col·locat per Sr. Ferrer de Tarragona. </p>	08237-15	A la part nord-oest de l'església de Sant Quirze mirant a la plaça de davant. C/ Església S/N	<p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p>	42.1005330,2.2229987	435752	4661230	1690 i 1937	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-20230608103337.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111547.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111335.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111524.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante Torrella	Rector Joan Codina Joahna Llahona i Emmanel Noguer i Ioan Andreu segons inscripcions gravades	Les campanes, corresponen amb un dels pocs elements que s'han conservat i salvat de la destrucció que patí l'església i el seu mobiliari durant la guerra civil. Algunes d'elles són de nova fabricació però moltes altres encara daten dels anys 1500, 1600 i 1700. Referent a la campana de tramuntana que Victor Bordas en el seu article de les campanes de l'església de Sant Quirze esmenta que data de 1110 segons la inscripció que hi ha incisa i que ell mateix posa en dubte, nosaltres pensem que aquesta campana seria fosa també cap els volts del 1500 i 1600. El motiu és que la torre campanar dataria d'una primera ampliació de l'església de principi del segle XVI o XVII ja que la tipologia de la construcció és barroca, la segona en seria el tipus de lletra emprada (capital majúscula) i el tipus d'inscripció que recorda a les llindes de moltes cases gremials dels volts del 1600 i 1700 repartides al llarg del nucli antic. Finalment i com a element detonant en seria l'esment de Sant Sebastià. Ja hem comentat a la fitxa específica que la capella de Sant Sebastià, patró del gremi dels paraires establiren confraria i casa a Sant Quirze cap als volts del 1600 ja que la documentació conservada del gremi dels paraires i les ordinacions data de 1679. Pe tant no hi ha dubte en pensar que la data de 1110 faria al·lusió a la seva consagració però la campana seria fosa molt més tard.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94890	Camí Ral de Vic a Ripoll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-ripoll	<p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p>	II ac-XIX	Camí embegut per l'actual c-17 z ja que coincideix amb el seu antic traçat en gairebé tota la seva trajectòria llevat del tram incial de la Serra i costa Cogulera que transcorre seguint el pendent de la muntanya amb el collet del mateix nom i del que en queden algunes traces interpretades com a 'vIa romana'. Un cop passat aquest pas el camí seguia paral·lel a la C-17 z actual.	<p>Tram de l'antic camí Ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa Cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí (actual gasolinera) i seguia paral·lel a la C-17 fins entrar a la vila de Sant Quirze per la zona dels quatre cantons on antigament hi havia la bifurcació amb el camí Ral de Berga i que passava per Alpens, el collet de Sant Agustí, Sora i, paral·lel a la riera de Cussons i per sobre els plans de la Rovira arribava a Sant Quirze on es creuava amb el camí ral. Dels quatre cantons el camí continuava fins al raval de l'Hostal-Nou on els traginers i viatgers feien parada a mig camí després d'haver passat i creuat el tram de la costa Cogulera, el qual deuria ser un dels més difícils. De l'Hostal Nou en partia el camí que seguia al costat de la riera de cal Pere Ferrer i continuava per la riba dreta del Ter per creuar-lo pel pont de Sant Quirze i dirigir-se o bé al nucli antic i Torelló i Vidrà pels collets del Boscatell i Saderra o a Santa Maria de Besora i Vidrà pel camí de les Comes. també es podia accedir al castell de Montesquiu.</p> <p>De l'Hostal nou el camí continuava paral·lel al Ter fins a Montesquiu entrant pel carrer denominat camí ral dins del mateix nucli antigament pertanyent a Sant Quirze i avui formant part d'un altre Terme municipal</p>	08237-191	C-17z	<p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident. Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general Paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la qüestió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (color vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa Cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sant Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'.</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p>	42.1010365,2.2165169	435217	4661292		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-img20221205124420.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-03-sant-quirze-pont-del-poble-1536x952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-04-els-quatre-cantons.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-3016vistageneral.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-sant-quirse-bp-05-vista-del-pont-1200x600.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Romà	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Actualment el camí es troba embegut per l'actual traça de la carretera C-17z llevat del tram de la Cogulera que es troba perdut i cobert de vegetació i arbres als pendents i vessant sud del turó. Proposaríem recuperar un tram d'aquesta via netejant, desforestant i recuperant els trams de camí perduts mitjançant el mètode arqueològic per tal de consolidar, restaurar i tornar a recuperar la traça com a sender local que en els trams que transcorren paral·lels a la C-17z es podria marcar un camí paral·lel i separat de la mateixa i passant pels ravals de l'hostal nou i seguir fins a Montesquiu.	85\|94\|83	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94893	Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu		XIV-XVIII	El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu.	<p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p>	08237-194	Casa de la Coromina S/N	<p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p>	42.1110539,2.2169290	435261	4662403		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de conservació	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat.	94\|98\|85	49	1.5	1785	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94891	Camí de Santa Maria de Besora (camí de les Comes)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-besora-cami-de-les-comes	<p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p>	XII-XIX	Camí en bon estat ja que s'utilitza com a camí veïnal de les cases de les Comes i també de la casa de can Garsa a Santa Maria de Besora per continuar seguint la traça de la carretera BV-5227.	<p>Es tracta d'un camí que parteix de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i sortint per l'antic portal de Besora passaria per la zona d'hortes i pel carrer de Besora, s'enfilaria paral·lel al torrent de la vinya per travessar-lo i continuar pujant fins a la creu del Pedró. En aquest punt hi confluiria un ramal del mateix camí que sortiria pel costat del carrer del pont i Pont de Sant Quirze pel carrer de les Roques fins arribar al cementiri de Sant Quirze, antigament creu termenal i seguint paral·lel a la carretera BV.5227 passaria pel costat de la masia de la Vinya, font homònima fins a retrobar el camí de Besora principal a la creu del Padró. Aquest ramal del carrer de les Roques s'utilitzaria com a variant del camí que des de l'Hostal-Nou creuaria el Ter pel pont de Sant Quirze i d'allí o bé entraria a la vila pel raval del pont i portal homònim o bé es dirigiria a Santa Maria de Besora per la costa del carrer de les Roques fins a retrobar amb el camí de Besora que partiria del portal del mateix nom situat darrere l'església. De la Creu del Padró el camí continuaria fins a la casa de les Comes per la pista actual per passar de llarg de la mateixa i dirigir-se a Can Garsa o bé al pla dels Arcers i seguint en part la traça de la carretera de Santa Maria de Besora i en part alguns camins veïnals arribaria a aquest municipi i població per continuar fins a Vidrà. No es conserven traces dels antics empedrats ni tampoc d'algun element que en faci al·lusió a part de les creus termenals i del padró.</p>	08237-192	Camí de les Comes	<p>Documentat des d'època medieval com a principal accés a Santa Maria de Besora no n'hem pogut trobar masses referències a banda d'alguns amillaraments del padró de finques de 1862 on es fa referència als camins i també a les finques. sembla que va ser utilitzat com a via secundària per accedir a Santa Maria de Besora. </p>	42.1084432,2.2288526	436244	4662104		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-img20230110110219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230630120352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122254.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122412.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Camí que segueix la mateixa traça que la carretera BV-5227 així com els camins veïnals de les Comes i Can Garça.	94\|85	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94892	Camí de Torelló i Vidrà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torello-i-vidra	<p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p>	XII-XIX	Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada, de l'Illa i Solà. En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra prop de la colònia del Borgunyà (Torelló).	<p>Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada i de l'Illa i de Solà.vAl veïnat de la Foradada (TM. de Santa Maria de Besora) trobaríem un ramal d'un camí que seguiria la traça del GR-3 paral·lel al curs del riu i enfilant-se per les obagues de la serra de la Cogulera arribaria al Boscatell. El camí principal però del veïnat de la Foradada continuaria fins a sota de la masia de l'Illa per la riba esquerra del Ter En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra. En aquest tram el camí és bastant bo i coincidiria amb el ramal esquerra de la Strata Ceretana descrit pel comte de Darnius. Val a dir que després de passar per la masia de l'Illa el camí es troba el congost de la Cogulera i d'aquest punt en parteix un camí més costerut que mena a Torelló pel coll de les Gargantes a través de l'estret pas del riu Illa i enfilar-se per la vessant obaga de la serra del mateix nom on trobem l'antiga masia de Romagós i uns planells arribaríem al coll de les Gargantes a sota el Puig de Juí i més enllà al coll de Bosquetell al TM. de Vidrà. Hem trobat vestigis d'aquest camí prop de la masia de Romagós amb traces del seu antic empedrat. Al collet de Boscatell (TM.de Vidrà) hi trobem el PR-C-45 que parteix de Torelló. També hi arribaria el camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. Ja al coll de Boscatell el camí es podia derivar cap al santuari de Bellmunt (PR-c-45) on es trobava amb el GR-151 o camí d'Oliba fent al·lusió al camí que l'abat Oliba va utilitzar per connectar les valls Ripolleses amb el Bisaura i Osona o bé continuar cap a Vidrà pel mateix GR-3 que al mateix coll es transforma en el camí d'Oliba</p>	08237-193	GR-3 i GR-210	<p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta. </p>	42.0974582,2.2280786	436169	4660885		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114342.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314112851.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314111906.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Camins que en part segueixen la traça del GR-3, GR-210 o PR-C-45 essent utilitzats com a itineraris pel PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt. Algunes parts com serien l'obaga de la serra de Bellmunt o a sota el coll de les Gargantes o la mateixa vall del Solà s'han conservat alguns vestigis d'aquests camins amb restes del seu empedrat original, murs de contenció, és el cas del camí que es troba a prop de l'antic mas de Romagòs o també al costat de la casa antiga de la Cúbia al Solà on els moderns camins, pistes i senders no els han afectat i han pogut romandre com a vestigis del passat.	94\|85	49	1.5	1786	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94759	Can Baldiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baldiri-1	<p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catáleg de Masies i cases rurals. Fitxa núm. 5 o Can Baladiri. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p>	XVII-XX	Masia molt transformada degut a lú's continuat que ha tingut al llarg dels anys i de la que se n'ha remodelat la seva estructura bàsica. Les parets i la coberta estan en bon estat	<p>La masia de Can Baldiri o denominada antigament com a 'Casanova de les Comes' està formada per la casa i la pallissa. La casa correspon amb una masia construcció de planta rectangular formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Consta de tres crugies i dos cossos amb un annex a migdia i corresponent amb un terrat afegit. El cos principal de la masia i situat a la part de ponent es divideix amb dues crugies separades per murs de maçoneria longitudinals i distribuïda en planta baixa, un primer pis i unes golfes. La distribució de les façanes és irregular i desordenada i es fruït de les diferents remodelacions que la masia ha patit al llarg del temps. La façana principal que coincideix amb el pinyó de la teula es distribueix mitjançant una porta coronada en arc de mig punt, possiblement dovellat i acompanyada per una petita finestra rectangular, al seu damunt i coincidint amb la planta primera hi ha dues obertures més, una que correspon amb una balconera de factura recent i una segona que és una finestra rectangular i que sembla pertànyer a l'obra original. L'aparell no és visible ja que ha estat completament arrebossada amb ciment pòrtland. La façana de tramuntana és la que ha estat més transformada ja que al annexionar-s'hi un cos en planta baixa i terrassa al primer pis ha comportat l'obertura de dues balconeres a la seva fàbrica original. Finalment la façana nord també ha estat molt desfigurada i arrebossada en ciment pòrtland gris. S0hi evidencia el volum semi circular d'un forn de pa. A la part de llevant hi ha adossat un segon cos d'una sola crugia i compost de Planta baixa, un primer pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants que resulta ser un allargament del cos principal. La composició de les obertures a la façana es resol mitjançant dues finestres a tramuntana i pertanyents amb dues balconeres, una finestra a llevant i dues més a migdia. Totes les quatre façanes estan arrebossades.</p> <p>Separada de la casa per un petit callissot hi ha una segona construcció o pallissa, també de planta rectangular i composta per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. Està molt transformada ja que s'ha convertit en habitatge paredant les eixides,, obrint noves finestres i arrebossant-ne les façanes de manera que es fa molt difícil veure'n l'aparell original.</p>	08237-100	Mas de Can Baldiri S/N	<p>Poques són les dades que hem pogut recollir d'aquesta finca casa que era coneguda com a Casanova de les Comes. Segons la fitxa del catàleg de les masies esmenta que la masia està documentada el 1430 encara que d'aquesta època en romandrien poques restes, possiblement la part de ponent i la porta d'entrada. Posteriorment al segle XVII i XVIII hauria anat estant ampliada. La darrera restauració data de 1994 i la pallissa el 1998 quan es va reconvertir en habitatge.</p>	42.1016163,2.2304832	436371	4661346		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-img20230110112015.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-img20230110112017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-imatge-facana.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Masia encara habitada que ha estat molt transformada i arrebossada externament obrint noves obertures i afegint nous cossos. Tot i així encara podem endevinar que l'antiga construcció situada a la part de més a ponent hauria tingut una planta rectangular, amb dues crugies i composta per PB+1P+ golfes amb teulada a dues vessants de teula damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular. La porta en arc de mig punt possiblement hauria estat dovellada i les finestres haurien estat de forma rectangular.	98\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94852	Can Pere Ferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-ferrer	<p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable . dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fitxa núm. 6</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p>	XIV-XVIII	Masia d'origen antic que ha estat molt transformada als darrers anys però que conserva encara el volum principal i un seguit d'annexos corresponents a l'antiga masia. Pel que fa al volum la imatge que presenta és la de la darrera restauració dels anys 1950 amb la façana pintada i la coberta a quatre vessants. A la part de ponent hi ha un cos rectangular perpendicular al volum principal cobert amb teulada a un sol vessant que es correspon amb la part originaria de la masia també en bon estat. La masia està habitada.	<p>Conjunt arquitectònic format per la masia pròpiament dita i un conjunt d'edificacions i coberts annexos disposats longitudinalment al costat del camí que va a la casa i també a les Rovires i Sora i coberts amb teulades de diferents pendents i orientacions. La casa presenta una planta més aviat rectangular i està composta per PB+ 1 Pis i golfes cobert amb teulada a quatre vessants de teula damunt de bigues de formigó i distribuït en tres crugies. La composició i forma que prenen les façanes és molt ordenada i correspon amb les darreres reformes que patí la casa als anys 1950. A la planta baixa s'obren poques obertures a diferència del primer pis que hi té obertes 5 finestres rectangulars a cada façana i una tribuna a la part de llevant. La teulada és a dues vessants i val a dir que hi ha àmplies terrasses mirant per damunt del torrent de Cal Pere Ferrer i també cap a migdia. En aquest cos no s'hi aprecia cap element original ja que té les parets completament arrebossades i emblanquinades. A ponent hi té adossats altres cossos perpendiculars al principal orientats en sentit nord-sud i compostos per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el pendent de la coberta orientat a ponent. En aquest cos hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que les obertures que hi ha es situen a les façanes de tramuntana i migdia i corresponen amb petites finestres rectangulars amb els bastiments de pedra i maçoneria i parets arrebossades ce ciment pòrtland de color gris. Sembla ser que la part originaria de la casa correspon amb aquest volum quadrangular parcialment embegut per la resta de construccions.</p>	08237-160	Can Pere Ferrer	<p>Masia construïda anteriorment al segle XIV, la qual va ser una de les primeres cases del territori de Sant Quirze, tot i que amb el temps ha sofert grans rehabilitacions, la més recent aproximadament fa uns 50 anys i actualment de la masia original se'n conserven únicament alguns detalls. La masia està habitada i consta de l'edifici principal de planta baixa i una planta pis i varis edificis annexes amb utilitats agràries i ramaderes.</p>	42.1023594,2.2109214	434755	4661442		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94852-cal-pere-ferrer.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Masia molt transformada i modificada que conserva a la part esquerra el volum original de la casa amb l'estructura bàsica de PB+1pis i golfes i amb la teulada d'un únic vessant. Actualment està habitada i forma part d'una explotació agrícola i ramadera	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94840	Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-12	<p>ROCA VILAGELIU, JOAQUIM; 2004. Joquim Roca i Vilageliu. Un cinèfil empedreït. Ediciió. 2004</p> <p>TÀPIAS I PORTELLA, Albert; 2007. Sant Quirze de Besora (1950-1970). Memòria personal. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p>	XIX	L'hostal de Can Roca ja fa temps que va tancar de la mateixa manera que el cinema Núria. No obstant això l'immoble es conserva en bon estat amb la teulada que necessita algunes reparacions de manteniment degut a que l'immoble està deshabitat. A més a més els locals de la planta baixa estan tancats i a la façana hi ha algunes filtracions i capes d'humitat que en debiliten els seus revestiments.	<p>El conjunt arquitectònic de Can Roca es troba a la rambla de la Concepció just amb la cruïlla de la carretera de Berga, la carretera de Sant Quirze de Besora a Santa Maria i la carretera C-17, avui Rambla de la Concepció a la zona que es coneix amb el nom dels 'quatre cantons'. es tracta d'un edifici en forma de 'L' que forma xamfrà amb la carretera de Berga i l'avinguda de la Concepció. Consta de dues naus compostes per una planta baixa i dos pisos amb coberta de teula cerà,mica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i llevant. La composició de les obertures en totes les seves façanes és geomètrica i ordenada. Així a la façana que mira a la Rambla de la Concepció es compon mitjançant una planta baixa on hi ha obertes dues portes d'entrada a l'antiga fonda Núria o hostal de can Roca així com dues finestres més. Al primer pis hi ha un conjunt de sis balconeres amb balcons que sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de pedra sostingudes per permòdols decorats amb motllures i baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i decorats amb motius geomètrics i el passamà recte. Les balconeres estan coronades per un arc rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic, fusteries amb barretes emmarca vidres i persianes de corda que es corresponen amb tres baconeres de la mateixa factura que les de la planta principal amb la barana situada a pla de façana i barrots de ferro forjat tornejats i alternats per finestres de composició similar. Corona la façana un ràfec o cornisa format per tres filades de maó ceràmic disposats en degradació i amb un acabat en forma d'escacat també de maó. A més a més cal tenir present que la separació entre les diferents plantes es fa per mitjà de cornises de guix. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats i units amb ciment pòrtland. La part inferior està revestida amb ciment i pintat. La façana que mira a la carretera de Berga és molt semblant ala descrita a la rambla de la Concepció amb una planta baixa ocupada per locals comercials o bar on s'obren dues portes i tres finestres, al primer pis sis balcons de les mateixes característiques que les de la façana de la'vinguda de la Concepció i la planta de les golfes amb la mateixa seriació de balconeres alternades per finestres. Tal com passa amb la façana ja descrita la separació entre les diferents plantes es fa per mitjà de cornises de guix i ceràmica mentre que l'acabat de la façana és mitjançant tres filades de maó ceràmic i acabat en forma d'escacat. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu amb les bastiments i cantonades de les obertures en maó ceràmic No hem pogut accedir al seu interior</p>	08237-148	Carretera de Berga,18, Rambla de la Concepció, 21	<p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Pel que fa a la fonda de Can Roca es construeix el 1895 i des de sempre es converteix en un lloc de trobada e la societat Sant Quirzenca per anar a jugar unes partides els diumenges a la tarda, prendre alguna cosa. La importància del lloc més que no pas de l'hostal de Can Roca era sobretot per ser un punt de trobada. Al costat d'aquest hostal es va construir l cine Pirenaico i més tard el cinema Núria. dels ays seixanta que va tancar el 1980. Consta que aquest cinema es projectaven pel·lícules cada setmana. Consta que al Núria hi havia dos nivells; el de baix més car i el de dalt més barat i projecten dues pel·lícules; una de bona i una de dolenta.A principi dels anys seixanta aquest cinema funcionava al costat de la barra del bar de Can Roca que servia com a lloc de descans i de refrigeri entre les pel·lícules. </p>	42.1008320,2.2165313	435217	4661268	1895	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608104819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608110342.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608110352.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Al damunt de la porta d'entrada a l'hostal hi figura un medalló amb el nom de Ramon Perramon i Martí i la data de 1895 coincidint amb la construcció de l'hostal de Can Roca		46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
93618	Can Tenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes	<p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p>	XIV-XVII	L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses.	<p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p>	08237-4	Carrer del Pont, núm.16	<p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p>	42.1001767,2.2224569	435707	4661192	1600	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94867	Capella de Lourdes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes	<p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p>	XIX-XX	Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte.	<p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p>	08237-172	Passeig del Ter, 2	<p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p>	42.1035768,2.2174201	435294	4661573	1898	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg	Física	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural			Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Genís Codina i Sert i Care Nieto	La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes.	102\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94304	Capella de Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-0	<p>ESPADALER I PARECRISSAS, RAMONA (1995). <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze, 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MADURELL I MARIMON. JOSEP Mª. (1973) Les ordinacions de la confraria dels paraires i texidors de llana de Sant Quirze de Besora. Ausa. nº75-7</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN(1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p>	XVII	Capella annexionada a la part sud-est de l'església de Sant Quirze aprofitant la capçalera d'un dels corredors laterals. Va ser restaurada juntament amb l'església de Sant Quirze l'any 1979 en que es va repintar de nou i es va formalitzar un nou accés separat de l'església. La coberta també ha estat restaurada.	<p>La capella de Sant Sebastià, avui del Santíssim correspon amb un edifici o volum annexionat a l'església de Sant Quirze, però separada d'ella mitjançant una porta oberta a la capçalera del corredor de migdia. Consta d'un espai rectangular que aprofita l'aresta sud de la unió dels cossos de la nau amb el presbiteri i amb una orientació est-oest. Està dividida internament mitjançant dues crugies cobertes amb volta de llunetes i separades per arcs torals de mig punt de perfil molt rebaixat que arrenquen de damunt d'un entaulament i fris corregut adossat a la paret sud i nord. Al fons hi ha l'espai del presbiteri que acull l'altar, de forma rectangular i separat mitjançant un arc escarser cobert amb volta de llunetes. En aquest espai hi ha tres imatges; una d'una verge dels Dolors, la central pertanyent a Sant Sebastià i una darrera de Jesucrist, Segons l'aparença, talla escultòrica i perfil semblen correspondre amb imatges de l'era barroca i salvades de la destrucció de la Guerra Civil. La decoració de la capella és molt recent i es resumeix amb una capa de pintura neutre al fons de color blau i motius decoratius a les motllures i voltes de la capella. Està il·luminada per una finestra oberta a migdia i una segona a la paret sud del presbiteri. Exteriorment presenta un aparell de maçoneria de pedres i còdols de rius mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locades en filades regulars i horitzontals. S'hi aprecien diverses fases constructives. Per una banda la capçalera té una fàbrica constructiva a la part inferior a base de carreuons de pedra mal desbastats i picats amb les cantonades més ben treballades i unides amb argamassa de calç formant filades regulars que sembla correspondre amb les restes d'una torre o bestorre de flanqueig de l'antic recinte de muralles baix medieval. Damunt seu hi ha una remunta molt més tardana amb aparell de maçoneria que s'annexiona al cos de la nau i que es corona mitjançant un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La nau de la capella té també dues fases constructives diferents: Per una banda s'aprecia una part central amb aparell de pedra i maçoneria amb les cantonades de pedra picada amb refeccions de maó ceràmic i una ampliació cap a ponent amb un aparell de còdols de riu més pobre. Tot el conjunt resta unificat al cos de la nau mitjançant un allargament del vessant sud de la teulada que es veu rematat per ràfec de dues filades de teula girada i maó pla.</p>	08237-12	Dins de l'església Parroquial de Sant Quirze. Plaça de l'Església, 1.	<p>La confraria de Sant Sebastià, patrona dels paraires i teixidors de la vila és un exemple clar de la importància d'aquestes activitats gremials i comercials tingueren a la vila de Sant Quirze al llarg de l'era moderna. De fet segons consta en la documentació antiga (SERRALLONGA, J, 1996. Ob. cit.) esmenta que l'economia de sant Quirze a mitjans del set-cents descansava damunt dos grans activitats: Per una banda l'agricultura i la producció del gremi o confraria dels paraires i teixidors. Els paraires eren els que compraven la llana. la distribuïen entre els qui la treballaven i finalment la comercialitzaven. Aquesta activitat es va veure propiciada per la situació de la vila al costat del curs d'un riu cabalós, el Ter i també per la proximitat amb les muntanyes de Toses, el Taga o Pardines on s'hi portaven a terme les activitats de la transhumància. Així doncs i aprofitant les aigües del Ter es van construir un seguit de molins (molí vell, molí de l'Illa, molí nou ... entre altres i a mans de les famílies Ginestet i Serrallonga. Aquests molins generalment drapers eren controlats pels paraires que comercialitzaven els draps a Vic i també Barcelona com ho foren molts altres llocs del principat. La importància dels draps de Sant Quirze i del gremi dels paraires i texidors és tant important com ho figura un document datat de 1679 i pertanyent al notari Ramon Vilana Perlas de Barcelona on hi apareix protocolitzada l'acta davant d'ell per Pau Freixa, paraire de llana de Sant Quirze de Besora. Aquest document correspon amb una súplica del paraire i contempla diversos capítols i ordinacions de l'ofici dels paraires de la vila de Sant Quirze. Sens dubte el tèxtil va ser el principal motor econòmic de la vila de Sant Quirze entre els segles XVI i XVII, precursor de l'era industrial amb les fàbriques de Can Guixà i de Can Trinxet. Cal esmentar que al llarg del segle XVII es documenten un total de 37 paraires, 20 teixidors de llana (Serrallonga ob.cit. p-34). Pel que fa a la capella sembla que va ser construïda en aquest moment per a representar i protegir el gremi dels paraires.</p>	42.1003519,2.2232267	435771	4661210	1679	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img202211101106140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img20230307113824.jpg	Física	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada accessible	Religiós			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		La capella s'unifica a la part sud-est de l'església enllaçant aquest edifici amb l'antic recinte de muralles que hauria envoltat la població i del que hauria aprofitat com a fonaments per a la capçalera, el basament d'una antiga torre de defensa o de flanqueig corresponent a l'antic clos fortificat que hauria encerclat l'antiga sagrera.	94	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94751	Capella de la Mare de Déu de Monsterrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-monsterrat	<p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p>	XIX	Indret molt ben conservat i mantingut pels veïns de la zona que en tenen cura i la mantenen en culte netejant l'entorn de vegetació i fulles i del manteniment de la capella.	<p> Indret enjardinat situat al costat de la fàbrica de can Guixà i sota del carrer de Bellunt en una zona situada damunt del túnel del carcavà que cobreix el canal que desemboca al Ter. S'hi accedeix per una petita porta oberta en una tanca que delimita del recinte i en el que hi ha el nom de capella de Montserrat escrit al seu damunt amb colors molt llampants.com és el groc, verd, vermell i blau i emmarcada per una sanefa en dent de serra amb els mateixos colors. La porta dona pas a un petit corredor amb escales de pedra que comunica amb els jardins de la capella amb antigues fonts d'aigua, avui seques que regaven la zona i li donaven un aire fresc i acollidor, Avui dia aquestes fonts no ragen i el lloc és ocupat per un canyissar La capella s'obre al fons de tot aprofitant un angle del recinte on es situa damunt del carcavà del del canal i disposada a manera de 'gablet'. en aquest angle. La part frontal és completament oberta en tres arcs de mig punt de fusta de diferent mida ja que s'adapten als pendents de cada vessant de la teulada i que el del mig genera un retranqueig il·luminat per finestres de les mateixes característiques que les de les parets laterals i decorades amb vitralls de colors. La coberta és metàl·lica amb planxes de zinc. Els arcs descansen damunt una mena de podi on s'assenta i al que se li accedeix per dues escalinates a cada costat. protegides per baranes amb barrots de forja tornejats i passamà recte. Al davant hi ha un altar on hi ha la imatge de la 'Moreneta' amb la muntanya de pedra al darrere i damunt d'un frontal on hi ha alguns dels apòstols amb tècnica neo-bizantina. La capella està il·luminada per vitralls de colors oberts a les parets laterals en forma de finestres d'arcs de mig punt amb barretes emmarca vidres i la part superior en forma de ventall. S'emmarquen en sèries de quatre i juntes formen una mena de semi cúpula que cobreix la capella. El sostre a imitació fusta és de color blau clar amb les bigues policromades com també ho està tot el sostre i part frontal i amb un estil 'modernista' i eclèctic. A cada costat de la capella hi ha plafons de rajola de ceràmica vidriada amb imatges de Sant Jordi i de la Verge. A la part inferior i sota de l'altar hi ha les lletres de 'Homenatge a la verge de Montserrat' i l'any 1958. Justa al davant hi ha un seguit de bancs laterals amb roques al voltant simulant les muntanyes de Montserrat i integrades al jardí de la capella en un únic ambient arquitectònic i paisatgístic. Tot l'espai està enjardinat amb sequoies, teixos, pollancres, boixos.</p>	08237-93	C/ de Bellmunt S/N	<p>La història de la capella va vinculada a la veïna fàbrica de Can Guixà.</p> <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòreer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat </p> <p>A diferència de la fàbrica la capella s'ha mantingut en ús i en bones condicions gracies a la tasca desinteressada dels veïns de Sant Quirze que en tenen cura i la mantenen en condicions.</p>	42.0983752,2.2264783	436037	4660989		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122422.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122612.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122633.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122644.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122647.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112611.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112757.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112720.jpg	Inexistent	Modernisme\|Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Indret de gran bellesa que guarda moltes relacions amb altres jardins situats al costat de les fàbriques i que els amos van construir per oferir serveix religiosos i convidar al repòs als seus treballadors. De fet la capella guarda relacions amb la veïna de Lourdes situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet i erigida en un paratge al seu costat prop del riu i en una verneda.. També s'assembla als jardins de ca l'Artigas a la Pobla de Lillet o els jardins de la torre de Cal Pons a Puig-Reig. de la capella en procedeix la llegenda Existeix la llegenda del Crist de Can Guixà, on s’explica que la fàbrica tenia annexa a l’edifici una capella. Quan els obrers demanaven augment de jornal, els hi feien anar en comitiva. Primer es resava, després l’amo amb veu patètica i servil, adreçant-se a la imatge del Crist crucificat, exclamava: “Senyor!!! Senyor!!! Volen més sou. Què els puc donar? Decidiu, Senyor!!!”El Crist estava trucat i, amb uns cordills, pel darrere l’altar, podien moure-li el cap. Si volien feia el gest de sí, o feia el de no. Com mai un Déu, almenys un Déu de guix, estava al servei de l’amo. S’arribava al regateig. Llavors l’amo pidolava: “I si en lloc de deu, Senyor, els en donéssim cinc?” Alguna vegada, el Crist amb el cap feia que sí, en senyal d’acceptar la proposta, i tothom tornava a resar amb posat d’agraïment.	105\|102	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94695	Capelleta de Sant Josep	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-josep		XIX	A la capella que es troba encastada en una paret a prop del xamfrà amb el carrer de Torelló li convindria fer-li un repàs i una reparació de la pintura ja que parcialment experimenta pèrdues de cromatisme. Amb tot la figura del Sant es troba protegida darrere una porta de vidre i acompanyat de gerros amb flors.	<p>Element arquitectònic encastat a la paret de la finca núm. 5-7 del carrer de Sant Josep a nivell de la planta primera i prop de la cantonada amb el carrer de Torelló. La seva advocació al fuster de Natzaret denomina el nom del carrer urbanitzat a finals del segle XIX i principi del segle XX.</p> <p>Es tracta d'un element format per la capelleta erigida en forma de fornícula o armari encastat i decorat externament amb una estructura de fusta amb motius barrocs formats per dues pilastres a cada costat amb base bisellada, fust decorat amb plafons i capitell simple que sosté un entaulament des d'on descansa un àtic també de fusta i coronat per dues volutes a cada extrem i al centre el símbol del fuster Josep format per una serra de mà i una creu llatina. L'armari de la fornícula central està formada per una porta de fusta amb la forma d'un arca de mig punt que acull la imatge del fuster amb el nen Jesús. L'estructura de la capelleta està feta amb fusta policromada en color rosat al fons, ocre als elements decoratius (capitells, cornises, motllures...) i blau clar en els emmarcaments de l'obertura. A la part superior s'endevinen restes d'una coberta a dues vessants per a protegir el sant.</p>	08237-84	Carrer de Sant Josep núm. 5-7	<p>Tradicionalment les viles i ciutats medievals disposaven d'entrades i sortides a les muralles mitjançant portals de pedra i protegits per torres i bestorres. Sovint i com a mesura de protecció aquests portals estaven protegits per capelletes o oratoris dedicats a Sant Antoni, Sant Roc, Santa Bàrbara, Santa Magdalena, Santa Anna o Sant Josep i que es situaven al seu damunt com a mesura de protecció. Sovint aquestes obres eren finançades pels veïns del barri els quals s'ocupaven de mantenir-la en condicions i mantenir la flama del gresol encesa ja que aquesta forta devoció els donava seguretat i protecció en cas d'atac. En molts casos la capella era una fornícula erigida al damunt de la porta però en altres vegades es construïa una capella al costat. En el cas de la vila de Bagà per exemple existia una capella dedicada a Sant Roc construïda al costat del portal homònim i també un oratori dedicat a la verge del Roser al costat del portal de Sant Antoni. En altres casos com seria l'exemple de Solsona damunt del portal d'en Llobera hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Roc. Arran de la desaparició de les muralles aquests elements es van continuar vius i en molts casos corresponen al record d'aquestes velles fortificacions. En l'exemple de Sant Quirze de Besora, els antics portals del pont i en aquests cas del carrer de Torelló o de Sant Josep han desaparegut però en el seu lloc n'ha quedat la capelleta commemorativa com a record de la seva existència.</p>	42.0993615,2.2237497	435813	4661100		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113621.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Element de cultura tradicional i popular molt freqüent en les antigues viles i ciutats del principat. A Sant Quirze es conserva la descrita en aquesta fitxa i també els vestigis d'una segona a l'altre costat del carrer del Pont.	98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94754	Carrer Besora, 2,4 i 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-besora-24-i-6	<p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i IIII</p> <p>AMQ. Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1864</p> <p>ACM.<em>Llibre d'arrendaments. </em>Carpeta 15 i <em>Cart</em>a del Mostassaf 1784-85. Carpeta 15. Plec 3</p>	XVII-XVIIII	Cases encara ara habitades	<p>Conjunt de tres cases situades a la part inicial del carrer de Besora al costat del reg que baixaria de la font de la Vinya en direcció al Ter i passant per costat est de la vila antiga just pel darrere de l'església de Sant Quirze. Es tracta d'un conjunt de tres edificacions entre mitgeres compostes per una PB+1P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a tramuntana i mirant al carrer. Es situen a la part dreta del carrer. Els murs són de maçoneria i les divisions horitzontals en fusta. Val adir que la finca núm. 2 és coberta amb teulada a tres vessants. </p> <p>La configuració d'aquest conjunt d'edificis, especialment el núm.4 i 6 és simètrica i idèntica atès que es corresponen amb una mateixa obra arquitectònica i d'un sol moment constructiu. En canvi el núm. 2 té una altra disposició diferent donat el cas que correspon a una època diferent. es compon d'una porta d'accés a l'habitatge dues finestres i una altra que dona al garatge. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars pertanyents a l'habitatge aixoplugades per la barbacana que forma el voladís de la teulada. L'aparell està arrebossat amb ciment pòrtland gris amb acabat remolinat. La façana posterior està molt transformada amb tes finestres de diferent mida a cada planta i la coberta que sobresurt en voladís. </p> <p>La disposició de la finca núm. 4 i 6 és completament idèntica amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren les portes d'accés als habitatges dels que la núm 6 manté la disposició original de la porta d'entrada flanquejada per dues finestres rectangulars a cada costat i amb la reixa de forja al seu damunt formant gelosia i amb la data de 1824 i les inicials FA corresponents a la família propietària mentre que la núm. 4 ha estat desfigurada paredant la porta d'entrada central per convertir-la en finestra i desplaçant-la a la dreta. En canvi la disposició de les obertures del primer pis s'ha mantingut poc alterada amb dues balconeres a cada habitatge i amb el balcó fet amb llosana de pedra de perfil bisellat sobresortint del pla de la façana i amb la barana de forja amb els barrots rectes amb secció circular i alternada per volutes a la part inferior i superior i passamà recte. Les balconeres estan tancades amb persianes de corda. Damunt seu i coincidint amb la planta de les golfes hi ha tres finestres coronades en arc rebaixat que il·luminen la planta sota teulada. Corona la façana una cornisa bisellada formada per quatre filades de maó pla disposades en degradació que sostenen la teulada. La façana de la part del darrere es caracteritza per la presència d'àmplies eixides formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat sostinguts per mènsules de maó ceràmic i pilastres de secció quadrada. Algunes d'elles han estat paredades deixant-ne les empremtes i les que es mantenen d'origen tenen un bacó amb barrots circulars de secció simple. La planta sota teulada està il·luminada per petites finestres rectangulars. La coberta està formada per un ampli voladís. L'aparell de maçoneria està revestit per una capa de calç i enlluït de color blanquinós amb reparacions de ciment pòrtland gris.</p>	08237-95	Carrer de Besora núm. 2,4 i 6	<p>Referent a aquest conjunt d'edificacions hem trobat referències en el 'cuderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1864 on esmenta que la finca pertanyia a un Tal Joan Arcer <em>'por dos casas con sus pequeños huertos adyacentes en la calle de Besora 3, 4' </em>i amb un valor de 120 lliures (AMQ. 1864). Tanmateix i segons Serrallonga en el seu apèndix II i III del llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a al'actualitat no troba referències a aquesta família.</p> <p>Al mateix 'cuaderno de liquidaciones de 1864' a la inscripció núm. 30 i pertanyent a Juan Caballleria que passa a Jaime Burnius i especifica 'Por una casa con su pequeño huerto adyacente a la calle Besora núm. 6' i amb un valor de 60 lliures. No hem trobat altres referències que hom creu que es tractaria de famílies de peraires i texidors que s'instal·larien als ravals d'entrada i sortida de la vila.</p>	42.1012293,2.2241199	435845	4661307		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122336.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122254.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Conjunt d'edificacions que mostren unes característiques comuns i pròpies de l'arquitectura del segle XIX pertanyents a l'era pre industrial i també industrial. Possiblement correspongui amb antics obradors i tallers artesanals de paraires i teixidors.	98\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94590	Carrer del Pont, 24. Antiga sèquia i captació d'aigua corrent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-24-antiga-sequia-i-captacio-daigua-corrent	<p>SERRALLONGA URQUIDI, J, 1988. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>ACM. Carpeta 15. 1781 'Llibre d'arrendaments', 'Carta del Mostassaf'. Carpeta 15 llibre plec 3. i publicat per Serrallonga a l'apèndix II</p> <p>ACM . Carpeta 17 . Plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ: 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p>	XIV (baixos)- XVIII	La finca fa temps que està deshabitada però malgrat això es conserva en més o menys bon estat ja que la façana ha estat pintada no fa masses anys tot i que presenta algunes capes d'humitat. La coberta també es troba en bon estat. La planta baixa està per obrar i els pisos del primer pis fa temps que no hi habita ningú.	<p>Es tracta d'una parcel·la més aviat estreta situada entre mitgeres amb una planta rectangular i delimitant amb les finques núm. 26 al nord i núm. 22 al sud amb façana al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 21 o casal de cultura i delimitant a la part del darrere amb els horts del carrer dels Patis. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior. La finca s'organitza mitjançant una PB+ 2P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mitra al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de sostres empostissats i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la forma i composició de la seva façana és la característica de les cases gremials a base d'una planta baixa on hi ha obertes dues portes, una de principal d'accés a l'obrador i una de secundària que dona pas a l'escala que comunica amb les plantes superiors. aquesta darrera conté una gelosia protegida per una reixa de ferro forjat representant volutes. Ambdues obertures estan emmarcant una finestra rectangular de factura més tardana i amb una reixa al seu interior. A la planta primera s'hi obren dos balconeres amb els balcons sobresortint del pla de la façana amb la llosa de perfil bisellat, la barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes a la part baixa i sota el passamà que és recte. Les balconeres contenen barretes emmarca vidres i persianes de corda. La planta segona té la mateixa composició que el pis de sota seu, és a dir amb balconeres i balcons amb barana de forja amb els barrots de secció quadrada i alternats per sèries de volutes fetes en forja. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues finestres de ventilació. de la mateixa manera que la resta de façanes del carrer està coronada per un ràfec format pel voladís del la teulada i sostingut per bigues de fusta treballades.</p> <p>A l'interior de la planta baixa que es divideix amb tres crugies separades per pilars i murs de maçoneria es conserva una trapa de pedra que dona pas a una canalització d'aigua corrent que discorre per sota de la finca en direcció diagonal. aquesta canalització d'uns 40 cm. d'ample per 1 metre de fons està excavada a la roca mare amb una secció rectangular i formant una canal. La boca de registre està formada per una llosa de 40 x 40 de pedra que queda encaixada al seu damunt. Sembla procedir d'una deu d'aigua o mina situada a sota del carrer dels Patis. </p>	08237-56	Carrer del Pont núm. 24	<p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major,antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 90 a nom de Josefa o Joseph Miró <em>'Por una casa con su huerto adyacente en la calle del Puente nº24'. </em>Els Miró corresponien amb teixidors i paraires de Motesquiu, doncs al lliibre d'arrendaments de l'ACM carpeta 15 i 'carta al Mostassaf' especifica que a Montesquiu hi habitaven Josep, Jaume, Joan i Bernat Miró paraires el 1778 i al cens de 1830 hi havia un tal Francesc Miró dit el Victori que també habitava a Montesquiu. Tot i així segons les referències al document esmentat els trobem també a Sant Quirze.</p>	42.1007798,2.2215046	435628	4661259		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-fotofachada.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105357.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105722.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		La casa que reuneix les característiques de les parcel·les de les finques gremials entre mitgeres tindria un origen molt antic ja que es situaria a l'emplaçament de l'antiga sagrera delimitada pels carrers de l'església, del Pont, plaça del Mestre i carrer dels Patis formant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i degut al creixement que la vila va experimentar fruit del comerç dels teixits es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaçá Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere les muralles. És possible que aquesta canalització procedís d'una font o mina situada al carrer dels Patis o entorns i abastiria d'aigua corrent en algunes zones de la vila. Caldria determinar on neix aquesta aigua i quin traçat segueix ja que resulta ser un element molt interessant a poder documentar.	98\|94	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
93963	Casa Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti	<p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p>	XIV-XIX	Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000.	<p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p>	08237-7	Carrer Església núm. 7	<p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p>	42.1004500,2.2227100	435728	4661221	1611	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante Torrella		La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris.	94\|98\|85	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94692	Casa al passeig del Ter, 23	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-ter-23	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p>	XX	edifici en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat estigui habitat presenta els revestiments exteriors, la coberta, baranes i terrats en mal estat. Els revestiments estan parcialment despresos, les baranes oxidades i algunes cornises amb esquerdes i fissures. LI convindria una bona neteja i rehabilitació de la façana	<p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre les finques 21 i 25 del passeig del Ter amb tres crugies compostes per una PB + 2P i coberta separades per forjats de fusta i coberta plana o terrat. Presenta façanes tant a la part del davant mirant al passeig del Ter com a la part posterior mirant al carrer de Sant Josep i la via del ferrocarril. </p> <p>La composició de les façanes segueix els cànons i les característiques de les finques de principi de segle XX i amb uns trets i estil de caire 'modernista' i amb elements destacats com ara els coronaments, tribunes, elements de forja. </p> <p>La façana que mira al passeig del Ter consta de planta baixa i dues plantes pis on s'obren tres obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha obertes tres obertures, una de majors dimensions situada a la part esquerra destinada a local comercial i dues de menors compostes per finestres de diferent mida i amb una barana de maó ceràmic amb els maons col·locats amb formes ornamentals i geomètriques. estan emmarcades per una motllura que sobresurt d'un sòcol i les unifica a la part superior amb una única franja que serveis de separació amb el primer pis. Aquest està format per tres balconeres amb sengle balcó de barana de forja amb barrots de secció circular i motllures decorades en forma de voluta tant a al part superior com inferior de la barana i el passamà recte. Sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de perfil bisellat. Tal i com succeïa amb la planta baixa aquestes obertures estan emmarcades per un marc que queda unificat a la part superior per damunt de les llindes i les separa del darrer nivell o regsire. Aquest també està format per dues balconeres de les mateixes característiques i dimensions que les del primer pis amb la diferència que a la part central hi ha una tribuna octogonal que sobresurt del pla de la façana i en la que s'obren sis finestres rectangulars protegides amb una barana de forja amb motius florals. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'atic emmarcat per un frontó central acabat en forma corba i emmarcat per dues pilastres que acaben amb una forma esfèrica i que a la vegada separen dos registres protegits amb una barana de forma concaba o corbada a la inversa i dues pilastres més a cascun dels extrems acabades també amb un element esfèric. Al mig del frontó central s'obre un ull de bou. La barana és de ferro forjat amb representació d'elements florals i geomètrics. La façana que mira al carrer de Sant Josep presenta unes característiques semblants a la façana principal encara que amb una forma més simple. La planta primera i segona es resolen mitjançant galeries de tres arcs de mig punt; els de la planta primera de perfil rebaixat que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic i pilastres de maçoneria. La barana és de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. També està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic del terrat resolt amb una barana que segueix el mateix cànon que la façana principal, és a dir mitjançant una barana de forma corbada separada per quatre registres amb pilastres acabades amb motius esfèrics, dos per casa costat i la part central acabada amb dos florons decoratius. Aquesta part no presenta el frontó decoratiu.</p> <p>El terrat està pavimentat amb rajoles ceràmiques. No hem pogut accedir a la part interna ja que està habilitada com a habitatges unifamiliars. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior</p>	08237-81	Passeig del Ter núm. 23	<p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer del passeig del Ter. a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p>	42.1004949,2.2199422	435499	4661228		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112519.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112733.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112730.jpg	Inexistent	Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor	105	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94620	Casa carrer del Pont , 58 i 60	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-58-i-60	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorila</p> <p>AMQ. 'cuaderno de liquidaciones y amillaramineto' 1862</p> <p>ACM.'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15</p> <p>ACM 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. Carpeta 17</p>	XX	Façana que conserva encara els trets i caràcter original de la casa malgrat que estigui completament abandonada amb el revestiment caigut i desprès, algunes obertures alterades i modificades, les de les golfes tapiades i la coberta en mals estat. Caldria fer una neteja i un sanjemant per recuparar la fisonomia original	<p>Casa entre mitgeres conservada a la part nord del carrer del Pont fora de l'emplaçament de l'antic portal del pont en una mena de raval o barri extramurs desenvolupat a costat de l'antic camí ral i delimitat per l'antic portal del Pont i el mateix Pont damunt del Ter. Ocupa la clàssica parece·la de casa gremial entre mitgeres formada per una planta rectangular i amb la façana que mira al carrer del Pont i la part del darrere al carrer de les Roques. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Consta d'una planta baixa on s'obren dues portes, una amb reixa i gelosia de ventilació d'accés als habitatges i una segona d'entrada a un local comercial. La primera coronada en arc rebaixat conserva encara la fàbrica original de maó ceràmic tipus totxo. La segona en canvi està molt reformada. Damunt seu i coincidint amb el primer pis s'obren dues finestres que pareden antigues balconeres coronades en arc rebaixat i amb els muntants també de maó ceràmic de la mateixa factura que la planta baixa. Emmarquen una tercera obertura també de maó i coronada en arc de mig punt, avui paredada. La darrera planta hi ha tres finestres també paredades o antigues eixides o assecadors. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades barrejades amb fragments de maó i totxo cuit. Els brancals de les obertures també són de maó. </p>	08237-65	Carrer del Pont núm. 58	<p>No hem trobat masses referències històriques que facin al·lusió en aquesta finca ja que no ens surt esmentada en cap de les fonts escrites consultades (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ) ni tampoc en els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicats per Joan Serrallonga en el seu llibre (Serrallonga Urquidi, J; 1998. Apèndix 2 i 3). 'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15', 'carta del Mostassaf' i la carpeta 17 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. No obstant això i segons el que ens comenta Serrallonga aquest edifici com molts altres del nucli antic de Sant Quirze de Besora formava part d'un dels molts telers, obradors i teixidors que es van instal·lar a la vila al llarg del segle XVI a XVIII. Serrallonga documenta 37 paraires, 20 teixidors de llana, tres molins drapers a mans dels Ginestet, famílies vassalles i càrrecs de confiança del comte de Santa Coloma, de la mateix manera que els Bruch, Vinyes i Ginestet... i controlats sota les ordes i directrius d'un mateix gremi de teixidors. Entre 1770 i 1790 el comte de Santa Coloma, propietari dels molins bataners de Sant Quirze imposa que hauran de teixir i batre peces tant de Sant Quirze com dels pobles del voltant tot i que el gremi de teixidors ho impedia. i en tal efecte sorgeixen bandositats i enfrontaments com a símbol de la crisi que el sector patia. Tot i així l'activitat llanera continuava sent pròspera. Ho testimonia el fet que el 1770 el paraire Font i Palau compra una casa al carrer del Pont, Josep Ginestet lloga el molí draper i Agustina Serrallonga continua fent funcionar l'altre molí draper de Sant Quirze. Ente el 1787 i 1789 es documenta un plet entre els teixidors de Sant Quirze i els de Borredà ja que hi havia peces que es manufacturaven en aquella vila berguedana i fora del control del gremi. A finals del segle XVIII s'evidencia una crisi en el comerç i manufactura de la llana i un creixement de la filatura i del cotó que donaran pas a una font d'ingressos i que serà el símbol econòmic del segle XIX. Així doncs molts dels antics batans es reconvertiran en noves fàbriques tèxtils per acollir els nous telers aprofitant la mateixa infraestructura hidràulica dels vells molins i donant pas a les noves fàbriques tèxtils. Així doncs molts dels antics obradors erigits al llarg del carrer del Pont seran abandonats i reconvertits en habitatges per acollir els nous treballadors de les futures fàbriques tèxtils</p>	42.1010464,2.2198848	435494	4661290		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94620-img20230228111302.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Sembla correspon a una antiga adoberia o molí bata amb les obertures per als assecadors de les pells a la part de dalt. Tant la tipologia arquitectònica com la composició de les obertures en façana ens fan pensar en una edificació de tipus industrial que no pas amb un habitatge ja que no guarda cap mena de relació amb els edificis dels entorns. Recorda les adoberies de Vic, Torelló entre altres.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94584	Casa carrer del Pont, 26	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-26	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN 1998.Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p>	XVIII-XIX	Fa pocs anys se n'ha restaurat la seva façana amb un arrebossat de ciment i conservant tots els seus elements originals. S'han canviat les fusteries, s'ha refet la coberta i s'ha habilitat el seu interior. La casa es troba en molt bon estat de conservació.	<p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques núm. 28 a la banda nord i 24 a la part sud i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. Consta d'una planta rectangular que segueix els cànons de les parcel·les gòtiques entre mitgeres amb un pati a la part del darrere que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i situat en una cota més baixa que els horts del carrer dels Patis. S'organitza en PB+ 2 pisos i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i mirant al carrer del Pont. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit i les obertures es disposen de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s'obren dues portalades coronades per arcs de mig punt i d'accés als locals comercials. Al seu damunt i coincidint amb la planta primera s'obren dues balconeres rectangulars amb els balcons que sobresurten del pla de la façana amb llosanes de pedra de perfil bisellat, baranes de forja amb els barrots de secció quadrada altrenats per volutes en espiral a la part inferior i superior i passamà recte. Les fusteries de fusta amb barretes emmarca vidres estan protegides per persianes de corda. Al seu damunt hi ha la segona planta resolta també mitjançant dues balconeres de dimensions més reduïdes i amb els balcons sobresortint també del pla de la façana però col·locats en degradació. Les llosanes són de pedra i els balcons amb les baranes de barrots de forja de secció quadrada i alternats per sèries de volutes a la part inferior seguint les mateixes característiques que els balcons de la planta inferior. Corona la façana un ràfec format per la volada de la coberta sostinguda per bigues de fusta amb les caps treballats que sosté la teulada Tot l'aparell de la façana està revestit per una capa de ciment gris i calç, El conjunt de la façana es conserva ne molt bon estat. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p> </p>	08237-54	Carrer del Pont núm. 26	<p>Referent a la història de la finca hauriem de considerar el seu origen medieval com a part integrant de l'antiga dagrera de Sant Quirze que tindria com a límits el carrer dels Patis, el carrer de l'església, el carrer del Pont dibuixant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i fruit de les diverses reformes la finca es va anar modificant fins adquirir la fisonomia actual. Referent a les dades històriques no ens sur referenciada en els quaderns de liquidacions i amillarament del 1862 ni tampoc en la llista publicada per Serrallonga en el seu LLibre de 'Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat'.</p>	42.1007459,2.2214794	435626	4661256		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103758.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103800.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Aquesta finca situada entre mitgeres correspon a la clàssica casa de tipus gremial edificada damunt d'una parcel·la gòtica que ha estat transformada al llarg dels anys fins adquirir les dimensions actuals. A la part baixa encara es pot endevinar l'antic obrador amb pati descobert a la part del darrere i el primer pis emprat com a habitatge i les golfes com a eixida o assecadors.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94586	Casa carrer del Pont, 28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-28	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p>	XIX-XX	Façana que es conserva en més o menys bon estat. La coberta es manté en bon estat i fa pocs anys ha estat repasada.	<p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que delimita amb les finques núm. 26 i núm. 30 del carrer del Pont amb façana al mateix carrer i amb la part posterior que llinda amb el carrer dels Patis. Consta d'una planta rectangular allargassada de tres crugies i composta per una PB+2 P +Sc coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la composició de la façana de trets i tipologia neoclàssica hi ha un predomini del massís respecte el buit i es distribueix mitjançant quatre obertures en planta baixa, dues de centrals i estretes d'accés als habitatges i dues més a cada extrem coincidint amb la crugia lateral i de dimensions més grosses ja que dona accés a locals comercials (antics obradors). Damunt seu i separades per motllures decoratives es disposen les obertures del primer pis formades per balconeres i balcons que sobresurten del pal de la façana amb les llosanes de morter de ciment i pintades i les baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes també de forja a la part inferior i a sota el passamá. El passamà és recte i la balconera està emmarcada per una motllura. La segona planta es disposa amb el mateix nombre d'obertures i també amb la mateixa posició a base de balconeres i balcons de les mateixes característiques que els de sota seu. Coincidint amb les golfes hi han tres finestres rectangulars de ventilació col·locades al damunt de les balconeres. Val a dir que la façana està coronada per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit i pintat de color ocre al fons i marró clar a les motllures i elements decoratius. Sembla correspondre amb una façana d'origen neoclàsssic i reformada el 1900. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p>	08237-55	Carrer del Pont núm. 28	<p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major, antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 144 i a nom de Joan Suriach Lardanet <em>o 'Sardanet'. Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Pont núm. 28'</em> i per un valor de 100 cèntims. </p> <p>No n'hem trobat més referencies a aquesta finca.</p>	42.1007817,2.2214003	435620	4661259		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94586-fotofachada-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Façana que conserva els trets i les característiques típiques de les façanes neoclàssiques que amb el temps van haver de ser reformades per adaptar-se a les noves condicions, usos i funcions de cada moment. Es conserva en bon estat i juntament amb les seves adjacents forma un conjunt arquitectònic i un ambient urbà.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94593	Casa carrer del Pont, 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-32	<p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actuliat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p>	XVIII		<p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont i delimitant amb la finca núm. 34 al nord, amb la núm. 30 al sud i situada davant de la núm. 31. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior al carrer dels Patis i delimita amb la finca núm. 6 formant una mena de L. Consta de PB+ 2 P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria La façana presenta un major predomini del massís respecte el buit amb les obertures disposades de forma ordenada i seguint els cànons característics de les cases gremials. Consta d'una planta baixa on s'hi obren dues portalades d'accés als locals comercials (antics obradors) amb els muntants de pedra picada i coronades per llindes monolítiques rectes també de pedra.A la planta primera s'hi obren dues balconeres amb els muntants de pedra picada amb i amb un perfil bisellat i coronades per llindes. A la llinda de la part dreta hi ha incisa la data de 1779 amb una creu de malta inscrita a dins d'un cercle simulant una roseta mentre que a l'esquerra no hi ha res. Els balcons sobresurten del pla de la façana i estan formats per lloses de pedra de perfil bisellat amb la barana de forja de secció quadrada i en espiral i amb el passamà recte. Les fusteries contenen barretes emmarca vidres i estan protegides per persianes de corda. Ambdues obertures flaquegen una finestra rectangular central. La composició de la planta segona es similar a la primera amb balconeres rectangulars que emmarquen una finestra central i els balcons que sobresurten molt poc de la línia de façana i sostinguts mitjançant cornises bisellades amb les baranes fetes amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana un ràfec que sosté el voladís de la teulada sostinguda mitjançant permòdols de bigues de fusta. L'aparell de la façana està emmascarat per una capa de guix i calç de color blanquinós amb la part inferior de maçoneria de còdols de riu amb un aplacat de pedra modern. Únicament són de pedra picada els brancals de les obertures. L'interior no s'ha pogut visitar ja que està ocupat per un habitatge.</p> <p> </p>	08237-57	Carrer del Pont núm. 32	<p>Edifici que ocupa una parcel·la d'origen medieval i vinculada amb l'antiga sagrera situada als voltants de l'església de Sant Quirze amb una planta més aviat ametallada i delimitada pels carrers de l'Església, del Pont, la plaça on hi ha la font del Mestre i el carrer dels Patis. Temps després i degut al creixement que la vila va experimentar en degut al comerç i industria dels draps es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere d'un recinte de muralles que es va reforçar amb torres i bestorres circulars i quadrades. La parcel·la referida deuria quedar integrada a dins d'aquesta trama urbanística. No obstant això la dcumentació escrita és del 1862 (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' 1862 a la inscripció núm. 55 a nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº37. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol nº32. A la inscripció núm. 138 i a nom de José Solà especifica <em>Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº32. </em>No hem trobat altres dades que hi fassin referència a aquesta finca.</p>	42.1008972,2.2212462	435608	4661273	1779	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20221108120054.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110444.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img202211081200540.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Casa que conserva en bon estat les característiques pròpies de les parcel·les entre mitgeres corresponents a les cases gremials. Manté encara tots els seus atributs en façana i també la volumetria originals, amb les portes a la planta baixa per accedir als obradors, els balcons i finestres del pis principal i el sota teulada emprat com a golfes i també a habitatges. A la part del darrere existeix un pati descobert exterior.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94603	Casa carrer del Pont, 33 o Ca l'Espadaler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-33-o-ca-lespadaler	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p>	XVIII-XIX	La casa fa temps que no hi habita ningú. La major part dels pisos estan tancats, les fusteries podriedes, els revestiments de lss façanes perden cohesió i presenten alguns despreniments, la coberta s'ha de repassar i alguns elements decoratius estan en mal estat.	<p>Gran edifici situat entre mitgeres que ocupa tres parcel·les de les antigues cases gremials. Presenta una planta rectangular i fa mitgera al nord amb la finca núm. 35, al sud amb la finca núm 31, amb l'est amb el carrer del Pont i a l'oest amb les hortes de darrere les cases i que miren al ter coincidint amb la traça de les antigues muralles. Presenta una planta rectangular de quatre crugies compostes de PB+ 2P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats i empostissats de fusta i les verticals a base de murs de maçoneria i també pedra. La part posterior coincideix amb la traça de les antigues muralles medievals. La composició de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els cànons classicistes de les façanes més pròpies de les cases del Raval de Barcelona que no pas una casa de poble. A la planta baixa s'obren cinc grans obertures coronades per arc rebaixat que donen accés als baixos de la finca, ocupats per locals comercials. Coincideixen amb cinc balconeres de la planta principal de les quals les tres centrals queden agrupades per un balcó que sobresurt del pla de la façana amb les llosanes de pedra de tipus bisellat, les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada alternats per sèries de volutes i espirals amb formes de llaços tant a la part inferior com superior. El passamà és recte i val a dir que el balcó es sostñe mitjançant tres permòdols Les balconeres dels extrems tenen balcons individuals amb la barana de les mateixes característiques que el balcó central. Totes les balconeres estan decorades amb motllures bisellades i presenten un medalló a la llinda decorat amb motius florals. La planta segona queda separada per un fris corregut i està composta per cinc balconeres de les mateixes característiques que les del pis inferior però amb els balcons individuals i sostinguts per dos permòdols a cada extrem. Finalment la darrera planta segueix el mateix model que els pisos inferiors malgrat que les obertures siguin en degradació. En aquest cas hi ha també cinc balconeres de mides més petites i amb la barana situada a pla de façana amb els barrots de secció quadrada i alternat per sèries de volutes amb motius simples. El ràfec de la coberta format per una cornisa bisellada està sostingut per 12 permòdols de la mateixes característiques que els que sostenen la resta de balcons i que formen una mica de voladís. L'aparell de la façana no es pot veure ja que està emmascarat per un estucat de calç i morter que simula un falç carreuat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del riu Ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. S'organitza mitjançant sèries de quatre arcs escarsers que descansen damunt de pilastres de secció quadrada amb impostes llises. La barana està formada per toves de ceràmica col·locades en diagonal i amb forma de triangle. Aquesta galeria que es projecta a l'oest del cos principal de les façanes hi té annexionada a la part nord un volum quadrangular on hi ha una finestra rectangular en cada pis i corresponent a les latrines. L'aparell de la façana no es pot veure ja que queda emmascarat sota una capa d'enlluït de calç de color marró clar amb els marcs de les obertures, cantonades i separacions de les diferents plantes marcats amb un color beige. No hem pogut accedir al seu interior. A la part del darrere hi ha un pati descobert en el que hi ha adossats un volum rectangular de dues plantes on hi ha obertes dues finestres coronades amb arcs de mig punt de maó ceràmic a cada planta i que es correspone amb dues galeries a la façana de migdia. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Presenta traces d'alguna espitllera paredada fet que permet interpretar-ho com als vestigis d'una antiga torre de defensa pertanyent a les antigues muralles i reconvertida segles més tard amb un obrador relacionat amb la indústria dels draps. Al costat seu hi ha dos murs de còdols de riu, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals que es corresponen amb els vestigis de les antigues fortificacions o muralles. Ambdues estructures (muralla i torre) clouen una mena de pati o era al que s'hi pot accedir mitjançant un portal d'arc de mig punt.</p> <p> </p>	08237-59	Carrer del Pont núm. 33	<p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM ' llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p>	42.1008136,2.2210137	435588	4661263		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110540.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108120210.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110926.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114014.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114010.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		La casa sobresurt en volum respecte les altres construccions del nucli antic fet que li dona un aire destcat i senyorial. Val a dir que tot el conjunt queda unificat per una sola coberta de dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel ala façana principal. A mes val a dir que agrupa un seguit de construccions a la part del darrere que correspondrien amb antics molins batans o fabriques de teixits, ja que la família dels Espadaler era una família enriquida amb el comerç dels draps de llana. Vala dirq eu aprofitaria els vestigis de l'antiga muralla a la part del darrere.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94601	Casa carrer del Pont, 34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-34	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p>	XV-XVIII	La casa fa poc que ha estat restaurada i se n'han modificat molt les façanes de manera que podem dir que només és original la planta primera amb les finestres. La resta ha estat molt reformat i fa difícil conèixer els elements originals conservats.	<p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que fa cantonada i xamfrà amb la plaça on hi ha la font del Mestre i també l'embocadura del carrer dels Patis amb la finca núm. 34 del carrer del Pont i just al davant de la finca núm. 33. Es tracta d'una finca de dues crugies que ocupa la característica parcel·la gremial de planta rectangular i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana mirant al carrer del Pont. Per la part del darrere delimita amb els horts del carrer dels Patis. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit malgrat la finca hagi estat molt transformada i conservi pocs elements originals. A la planta baixa hi trobem dues obertures, una corresponent amb un garatge per a cotxes i una segona com a accés a l'interior les quals possiblement ocupin l'emplaçament de les antigues tot i que les actuals són molt modernes. La planta primera i separada per una cornisa de pedra correguda s'organitza mitjançant dues finestres rectangulars amb els muntants de pedra picada i perfil bisellat i coronades per una llinda de pedra emmarcada pel rebaix d'un arc tetra lobulat de perfil conopial i en el que hi ha inscrita una roseta circular. Aquesta finestra de trets i caràcters gotitzants té la seva simètrica a la part esquerra de la façana i conté al seu interior els festejadors de pedra. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha dues finestres rectangulars més de factura recent tancades amb persianes enrotllables i adaptades al nou habitatge. Corona la façana un ràfec format per voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana està completament emmascarat a sota d'una capa de ciment i calç de color gris que recobreix la totalitat de la façana i amb un sòcol o aplacat de pedra a la seva base. La façana lateral que mira a la plaça on hi ha la font de Cal Mestre i que coincideix amb el pinyó de la teulada és completament moderna ja que originàriament corresponia amb la paret mitgera d'una altre finca que hi havia a l'emplaçament de l'actual plaça i que feia cantonada i xamfrà amb l'embocadura del carrer dels Patis. S'hi obren dues finestres i una balconera amb el balcó que sobresurt del pla de la façana. Té el mateix tractament que la façana principal, és a dir per mitjà d'un enlluït o arrebossat de ciment i calç. No s'ha pogut visitar el seu interior ja que està completament reformat pels usos d'habitatge. A la part del darrere hi ha un pati descobert.</p>	08237-58	Carrer del Pont núm. 34	<p>L'origen de la parcel·la on es situa aquesta finca seria del període medieval ja que es situa a l'emplaçament de l'antiga sagrera de Sant Quirze desenvolupada de forma ametllada entre els carrers de l'església, del Pont i carrer dels Patis i deixant una zona central al mig que coincidiria amb l'aparcament municipal dels carlins. Existirien un seguit de passos o callissots per a accedir als horts de darrere seu dels quals alguns com el del carrer de l'església entre les finques 3 i 5 han quedat fossilitzats dins de la nova trama urbanística i molts altres han desaparegut. Aquest seria el cas del que hi hauria hagut a l'emplaçament de la Plaça d'Òmnium Cultural o el que hi hauria hagut entre les finques 30 i 32 el qual ha estat embegut per la finca núm. 30 del carrer del Pont i de la que tant sols es conserven indicis a la part del darrere. Amb el temps i fruït del creixement de la vila es va desenvolupar l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont obrint un portal a cada extrem i reforçant-se mitjançant torres i bestorres quadrades i circulars. Tot i així i referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet', element que ens coincideix</p>	42.1009429,2.2211449	435599	4661277		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103844.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-img20230228110513.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Les finestres gotitzants de la planta primera presenten una gran similitud tipològica amb les finestres de la finca núm. 6 de la Plaça Major i les núm. 5 i 7 del carrer de l'Església. Totes elles es caracteritzen per tenir les finestres coronades per un arc tetra lobulat de perfil gòtic i acabat conopial i en el que hi ha inscrites uns rosetes al seu interior. Aquest tipus de finestra i datada de la dècada del 1500 correspon amb un dels símbols de la puixança econòmica de la vila en un moment on el comerç dels teixits i la indústria dels draps es va veure afavorida per un conjunt de mercaders, teixidors i paraires que habitaren en moltes de les cases del carrer de l'Església, del Pont i de la Plaça Major i com a emblema del seu status enriquiren les seves cases amb finestres decorades amb motius gòtics o més tardanament amb llindes de pedra també esculpides. Aquest tipus de finestra correspondria als exemples més antics que es conserven al nucli antic de Sant Quirze.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94617	Casa carrer del Pont, 38	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-38	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XIV- XVIII	Fa pocs anys ha estat restaurada d'una forma més aviat encertada respectant les finestres originals i deixant-ne vistos els brancals, estucant la façana amb un morter de color ocre, obrint noves obertures adaptades a les originals i integrades, restaurant la coberta i nous tancaments.	<p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la part nord del carrer del Pont just al davant de la casa de ca l'Espadaler, la finca núm. 35 i 37 del carrer del Pont i al costat de la núm. 40. Es tracta de la característica parcel·la 'gòtica' de casa gremial amb una planta rectangular i composta per una PB+1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Actualment la casa fa cantonada i xamfrà amb la plaça de davant de Ca L'Espadaler, antiga embocadura del carrer dels Patis. Conserva gairebé la composició original de les façanes sud i oest, encara que amb algunes reformes tardanes. La façana que mira al carrer del Pont correspon amb la principal i com la majoria de les cases de Sant Quirze hi ha un major predomini del massís respecte el buit. S'organitza amb una planta baixa on s'obren tes finestres rectangulars que corresponen amb una reforma recent, un primer pis on encara hi ha dues de les antigues finestres reconvertides en balconeres però que conserven encara els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i la llinda rectangular del seu damunt també en pedra picada i formada per un sol bloc monolític. Alternant-se amb aquesta finestra n'hi ha altres dues de senzilles i de mida més petita. Finalment la planta sota coberta està composta per dues finestres rectangulars que emmarquen una galeria o eixida coberta, coronada amb una llinda de fusta i protegida per una barana de forja amb barrots simples de secció circular i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i construïda en bigues de fusta que sostenen un encadellat ceràmic. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament arrebossada de ciment remolinat i pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista les cantonades, muntants i llindes de les obertures que són en pedra picada. La façana que mira a la placeta presenta la mateixa forma i composició que la principal i val a dir que coincideix amb el pinyó de la coberta. De la mateixa manera que la façana que mira al carrer del Pont hi ha un predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues portes, una d'accés al garatge i de factura molt recent i una segona d'accés a l'habitatge. Al primer pis hi ha encara dues de les antigues finestres originals de la casa de mida rectangular i formades per obertures de dimensions més aviat reduïdes amb els muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari, perfil bisellat i ampit també bisellat Damunt seu i coincidint amb la planta del sota teulada hi ha dues balconeres més situades damunt de les finestres del pis principal amb els balcons protegits per una barana de forja simple amb barrots de secció circular la qual no sobresurt del pla de la façana i que sembla correspondre amb una reforma moderna. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de ciment remolinat i pintat de color ocre la qual deixa a la vista les cantonades i bastiments de les obertures i elements originals en pedra picada de tipus calcari. De la mateixa forma que la façana principal, també està protegida per una barbacana de fusta i maó ceràmic que sobresurt del pla de la façana. No hem pogut accedir al seu interior ja que està molt remodelada i convertida en habitatges unifamiliars.</p>	08237-62	Carrer del Pont núm. 38	<p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.Amb tot i tenint en compte que la casa fa cantonada al carrer dels Patis hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 fent referència al núm. 3 que segons la lògica de la numeració del carrer i tenint en compte que el núm. 2 i 4 van desparèixer en construir-se la placeta actual, la finca núm. 3 ocuparia el solar de la casa que estem descrivint. Segons aquest mateix manual. la casa pertanyia a Noguera Saturnino ' <em>por una casa con pequeño hierto adyacente a la calle de los Patios número 3' </em>amb un valor de 100 lliures (AMQ. Cuaderno de liquidacions y amillaramiento 1862. Inscripció núm. 94). sembla ser que segons els documents consultats per Serrallonga als apèndix II i III i extrets del llibre d'arrendaments de 1781 l'ACM, carpeta 15 o carta del Mostassaf del 1784-85 o la 'Registro de vesanas de los años 1828-30' extret de l'ACM, carprta 17. En tots aquests registres, eswpecialment el primer els Noguero Noguera procedien de Montesquiu i val a dir que el 1828 tenim doumentat un tal Ignasi Noguer, teixidor, veí de Sant Quirze de Besora al carrer del Pont. Tanmateix a la casa que estem fent al·lusió.</p> <p> </p>	42.1010026,2.2209386	435582	4661284		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103933.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103943.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103957.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Façana que malgrat hagi estat molt transformada conserva encara molts elements de la fàbrica original especialment a la planta primera tot i que la planta baixa hagi estat molt transformada per adaptar-la als nous usos de la finca. Tot i així tant el color de la façana, l'acabat del ràfec de la coberta, el tractament dels acabats i revestiments de façana i la volumetria es mantenen respectuosos amb l'entorn i amb l'arquitectura popular del nucli antic de Sant Quirze. La casa correspon a la clàssica casa de tipus gremial desenvolupada al llarg de l'edat mitjana i reformada els segles XVI i XVII. Guarda moltes relacions amb altres cases del carrer del Pont de Sant Quirze.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94619	Casa carrer del Pont, 49, 51 i 53	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-49-51-i-53	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p>	XIX	El conjunt dels dos blocs que serviren per acollir treballadors de les fàbriques avui dia estan deshabitats i els pisos buits amb les cobertes en mal estat, pèrdues del material de cohesó, pedres despreses i enlluïts parcialment caiguts.	<p><span><span><span>Conjunt de blocs d’habitatges destinats a treballadors de les fàbriques de Cal Trinxet i Cal Guixà i erigits entre el 1899 i 1900 a prop del tancament del portal del carrer del Pont i delimitant amb el raval desenvolupat al costat del camí entre el que seria el pont i el portal , en un moment que Sant Quirze patia un puixant creixement econòmic i industrial fruit de les empreses creades al costat del riu (Can Trinxet a l’emplaçament de l’antic molí bataner nou) i Can Guixà. Per a poder acollir treballadors vinguts de fora, els empresaris i amos de les mateixes fabriques van haver d'erigir blocs d’habitatges de nova creació a cada extrem del carrer del Pont i del carrer Torelló. Es tractava de dues parcel·les que aglutinen tres finques de planta rectangular i compostes per PB + 2pisos i sota teulada coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions internes són amb forjats de fusta i les parets de maçoneria. La composició és geomètrica i ordenada , típica de l’arquitectura industrial amb un predomini del massís respecte el buit i amb lús del maó cuit combinat amb pedra. A la planta baixa s’obren diverses portes que accedeixen a locals comercials, tallers oi obradors algunes d’elles coronades amb llinda de fusta, altes amb un arc de mig punt de maons ceràmics. També hi ha l’accés als habitatges de la planta superior resolts mitjançant portes amb gelosies i reixes de ventilació fetes en ferro forjat i amb les dates de 1899 i 1900 corresponents amb l’acabament dels pisos. En total hi ha 7 portes a la planta baixa repartides entre les finques 49, 51 i 53 i tres accessos als habitatges. La distribució de la planta primera és a partir de la seriació d’alternar finestres rectangulars i balconeres amb balcons sobresortint del pla de la façana i amb les llosanes de pedra i balcó de forja amb els barrots tornejats. En total hi ha 6 obertures per les núm. 49 i 51 i 5 més a la núm. 53. Els muntants i brancals són de maó ceràmic i coronats per arcs rebaixats també de maó. La planta segona erigida damunt de la de sota seu presenta el mateix nombre d’obertures i amb la mateixa disposició amb la diferencia que els balcons tenen menys volada. Una cornisa correguda separa externament aquestes divisions. L'amplada sota teulada està il·luminada per petites finestres de ventilació de mida rectangular i situades en la mateixa posició que les de les plantes inferiors i amb la diferencia que les del núm. 49 i 51 són més petites que el núm. 53 També estan separades per una cornisa de maó. La façana és coronada per una cornisa de tres filades de maó ceràmic disposat en degradació que sosté la coberta. Les finestres de les golfes del núm. 53 són més grosses, coronades per un arc molt rebaixat de maó i la cornisa que corona la façana té dues filades de maó pla i un fris decoratiu de dent de serra en maó ceràmic. A la reixa de la porta hi ha les inicials GR o Ramon Guixà, promotor dels habitatges. L’aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de ciment i disposats en filades irregulars i horitzontals amb els brancals de les obertures fetes amb maó ceràmic seguint les tècniques de l’arquitectura industrial. A la façana del darrere que mira a les hortes hi ha un predomini del buit respecte el massís ja que està protagonitza per galeries coronades per arcs rebaixats sostingudes per pilars de pedra damunt d’impostes i cornises i amb les baranes dels balcons amb barrots de ferro de secció circular i passamà pla. A cada planta hi ha un conjunt de quatre arcades repartides en les tres plantes pis i a les golfes hi ha obertes unes petits finestres quadrangulars de ventilació .</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	08237-64	Carrer del Pont núm. 49, 51 i 53	<p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas del bloc d'habitatges en el que ens estem referint i també els ja citats al carrer de Torelló a la part baixa on guarden moltes semblances arquitectòniques a raó que foren construïts en un mateix període constructiu, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó</p>	42.1009370,2.2201923	435520	4661278	1899-1900	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113438.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113521.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113529.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	JR	Conjunt d'habitatges construïts a finals del segles XIX i principi del XX per acollir treballadors de les fàbriques de Can Trinxet i Can Guixà. De fet aquests dos edificis van ser finançats pels amos de Can Guixà com ho testimonien les inicials que hi ha gravades en les reixes de les gelosies de damunt de la port. Guarden estretes relacions amb les finques del carrer Torelló, doncs tenen la mateixa tècnica constructiva, composició de les obertures en les façanes.Reuneix ells cànons i les característiques pròpies de l'arquitectura industrial del país.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94621	Casa carrer del Pont, 56	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56	<p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XVII-XIX	Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC	<p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p>	08237-66	Carrer del Pont núm. 56	<p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p>	42.1010405,2.2199354	435499	4661289		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94679	Casa carrer del Pont, 57-59	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-57-59	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XVI-XIX	La casa núm. 55 i 57 que és al que mira al carrer de Sant Josep fa temps que està abandonada amb les obertures paredades, la coberta en mal estat i els revestiments de la façana en part despresos. Precisament la façana que mira al carrer de Sant Josep i que coincideix amb el passatge de sota les vies del tren és la que presenta un estat de conservació més deplorable amb importants capes d'humitat. L'antic callerot entre les finques 57 i 59 del carrer del Pont esta paredat i actualment és un passatge interior entre les cases.	<p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic i urbà format per tres finques (La núm. 55, 57 i 59) unificades en dos grans volums i separats per un callissot o callerot central, avui paredat i utilitzat com a passatge interior de les cases. El cos que mira al carrer de Sant Josep consta de dues crugies situades a diferent nivell i compostes per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al carrer del Pont. Presenta un major predomini del massís respecte el buit amb una composició més aviat ordenada i geomètrica. L'accés es fa per mitjà d'una porta coronada per un arc de mig punt de perfil rebaixat en maó ceràmic i al seu damunt i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars que emmarquen una balconera central situada damunt de la porta i amb el balcó de ferro forjat de barrots simples de secció circular i passamà recte i situada a pla de la façana. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color ocre. La façana que mira al callerot té un predomini del massís respecte el buit i amb una composició d'una sola finestra oberta a nivell del primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i disposats de forma aleatòria al llarg del mur de la façana. Únicament són en pedra picada les cantonades i els bastiments de les obertures que s'alternen amb maons ceràmics. La façana que mira al passatge de sota les vies del tren també té un predomini del massís respecte el buit i en ella s'hi obre un finestra de reduïdes dimensions de pedra picada amb els bastiments també de pedra, llinda recta i ampit bisellat. aquesta façana presenta diversos nivells, ja que originàriament eren dues finques entre mitgeres i assentades aprofitament el desnivell del terreny. La part més baixa i tocant amb el carrer de Sant Josep és la que guarda més el caràcter originari de les parcel·les entre mitgeres i formada per una planta baixa i un pis amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana del darrere seguint el mateix ordre que la façana que mira al carrer del Pont. En quant a la composició de les obertures hi ha dues obertures a la planta baixa i dues més al primer pis amb els bastiments de pedra picada i l'ampit bisellat. El parament no és visible ja que esta revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç que en dificulta la visió de la seva fàbrica que possiblement és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i units amb argamassa de calç. Entre aquesta finca i la núm. 59 de nova construcció encara es conserva l'antic passatge o callissot de separació entre les cases i utilitzat com a hort i jardí</p>	08237-68	Carrer del Pont núm. 55, 57-59	<p>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa no ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” .aquesta casa podria ser identificada amb la que s'esmenta com a 'mal pas' degut a la proximitat al Ter i estar situada a la part inferior del carrer del Pont.</p>	42.1008952,2.2195171	435465	4661274		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-20230608104321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-img20230228111351.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Aquesta finca malgrat el seu estat de deixadesa i abandó conserva encara els trets bàsics i característics de les cases gremials de Sant Quirze desenvolupades als afores de la muralla entre el pont i el portal del pont. Es tracta de dues parcel·les 'gòtiques' de finques entre mitgeres unificades en una de sola però que conserven encara la volumetria i la disposició de les obertures originaries de les cases del 1600.	94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94622	Casa carrer del Pont, 64	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-64	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XVII	Casa que conserva més o menys en bon estat l'estructura original de les cases gremials de Sant Quirze amb la planta baixa, primer pis i sota teulada amb eixida. Val a dir que la casa és deshabitada amb les obertures tapiades amb maó ceràmic i per tant això incrementa el fet que la finca es degradi notablement i la coberta sense tenir reparacions tingui filtres d'humitat. Tot i així la casa es conserva més o menys en bon estat.	<p><span><span><span>Casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la rectangular de dimensions més aviat reduïdes a la part nord-oest del carrer del Pont. Cor respon . Delimita amb la finca núm. 62 i 66 i per la part del darrere amb el carrer de les Roques. Es tracta d’una finca que consta de PB+ 1P+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s’orienta al carrer del Pont. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una disposició de les obertures de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s’obren dues portes, una d’elles corresponent amb l’accés a l’obrador i la segona de dimensions més petites i d’accés a l’habitatge. Ambdues portes són allindades amb pedra picada de perfil bisellat i cal destacar la inscripció de damunt de la porta d’entrada principal amb la data de any 1677.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres allindades amb pedra amb el perfil bisellat, els muntants i llinda de pedra picada, amb ampit també bisellat i una inscripció a la finestra de la part dreta on hi ha incisa la data de 1611 a dins d’un medalló. L’altre finestra és completament llisa. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha una eixida descoberta que ocupa tota l’amplada de la façana i que està protegida pr un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit per una capa d’estuc o enlluït de calç de color ocre que deixa entreveure únicament els marcs de les portes, llinda i ampits en pedra picada. </span></span></span></p>	08237-67	Carrer del Pont núm. 64	<p><span><span><span>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” . </span></span></span></p>	42.1010026,2.2194770	435461	4661285	1677	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111328.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-20230608104230.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Correspon amb la clàssica parcel·la de finca gremial entre mitgeres amb unes característiques molt pròpies de les cases comuns desenvolupades a partir del segle XVII i sobretot XVIII fruit de la puixança econòmica de la vila i l’aparició de les classes artesanes i fortes similituds a altres finques de l carrer del Pont i també carrer Església . Aquesta finca es situaria fora de muralles en un sector o raval desenvolupat al costat del carrer que procedent del pont accediria a l’interior de la vila per mitjà del portal del pont situat on hi ha les finques núm. 51, 53 i 56 respectivament. Aquest raval acolliria ferreries, estables i altres tallers relacionats amb el pas el camí ral. Molt a prop hi hauria el denominat “mal pas” o pas dolent er accedir al pont.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94504	Casa de la Plaça Major, 13 i 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14	<p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p>	XVI-XVIII		<p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p>	08237-26	Plaça Major núm. 13 i 14	<p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p>	42.1000454,2.2227385	435730	4661177	1773	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94847	Casa de la Rambla de la Concepció, 13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-13	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p>	XIX-XX	Edifici mol ben restaurat i conservat recentment amb les façanes pintades, les cobertes amb els ràfecs reconstruïts, els emmarcaments de les obertures (llindes, muntants, ampits...) en molt bon estat i les fusteries canviades en fusta i alumini. Es tracta d'un edifici que amb la seva restauració s'ha sabut preservar els caràcter i volumetria originals.	<p>Masia o antiga casa situada a la part baixa de la Rambla de la Concepció molt a prop de la desembocadura amb la riera de Cusons. es tracta d'una parcel·la rectangular allargassada composta per una planta baixa i un primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'accés es fa per la rambla de la concepció mitjançant una porta coronada amb una llinda de fusta i una finestra al seu damunt. Aquesta façana coincideix amb un dels costats curts de la casa. L'altre façana presenta una porta i quatre finestres a la planta baixa i una galeria de sis arcs de mig punt damunt d'impostes de ceràmica i pilar de secció quadrada al primer pis a banda d'una balconera de fusta. La façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta. L'aparell de la façana està revestit amb una capa de pintura monocapa de color ocre amb els bastiments de les obertures en maó vist i les bigues de les llindes també vistes.</p>	08237-155	Rambla de la Concepció, 13	<p>l nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p>	42.1004156,2.2170067	435256	4661222		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105523.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105602.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Construcció molt ben restaurada que ha sabut respectar i preservar els trets més essencials de les masies de mitjans del segle XIX i de tipologia clàssica. Actualment és un habitatge particular	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94843	Casa de la Rambla de la Concepció, 36	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-36	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p>	XIX	Edifici completament abandonat i deshabitat que conserva la coberta en bon estat ja que ha estat reformada no fa masses anys però que per contra presenta importants capes d'humitat i despreniments dels seus revestiments, cornises i elements decoratius, les fusteries molt malmeses amb els vidres trencats, portes esbotzades i persianes caigudes. La porta d'entrada està paredada.	<p>Casa entre mitgeres de tipus obrer situada al costat de l'antiga farinera. Consta d'una edificació entre mitgeres de planta rectangular i amb dues crugies formada per planta baixa un primer pis i unes golfes amb terrat i coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates de fusta i carener paral·lel a la façana principal que mira a la Rambla de la Concepció orientada a l'oest. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada amb una porta d'entrada a la part central i dues finestres a cada costat amb reixes de forja i amb els emmarcaments de les obertures fets en revestiment de calç. damunt seu i coincidint amb la planta primera hi han tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i amb les baranes de ferro forjat de secció circular, passamà recte i alternades per motius de volutes. Estan emmarcades per una capa d'estuc i a la vegada coronades per frontons triangulars. Ja a nivell de golfes hi ha tres petites obertures circulars de ventilació que resten separades de les plantes inferiors per mitjà d'una cornisa també de maó i coronades per una barana o balustrada dividida en tres crugies i separades per pilastres. L'aparell és de maó ceràmic i obra vista revestida d'un enlluït de calç, avui en molt mal estat i parcialment desaparegut. </p>	08237-151	Rambla de la Concepció, 36	<p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p>	42.1015454,2.2161449	435186	4661349	1800	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104955.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Edificació que guarda moltes similitud amb les cases obreres de Sabadell, Terrassa i altres poblacions amb un passat industrial.	106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94490	Casa de la plaça Major, 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p>	XIV, XVII, XIX	Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes.	<p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p>	08237-24	Plaça Major núm. 2	<p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p>	42.1002106,2.2228808	435742	4661195		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg	Inexistent	Barroc\|Modernisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública.	96\|105\|85	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47
94693	Casa del Carrer St Josep,18 o Villa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-josep18-o-villa-maria	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p>	XX	La finca avui deshabitada està en un estat de conservació força precari ja que fa temps que malgrat estigui habitada en règim de lloguer té els revestiments despresos, les cornises, motllures i elements decoratius caiguts i la coberta en mal estat. Les fusteries semblen ser les originals però hi manca un determinat manteniment ja que es denota una certa deixadesa i abandó. En el cas del jardí que l'envolta i la reixa que la delimita presenta un estat de conservació semblant.	<p>Es tracta d'una finca que ocupa una parcel·la rectangular envoltada d'un jardí i delimitada per una reixa que la separa de l'exterior i de les finques veïnes. Núm. 12 i 20 del mateix carrer. La casa pròpiament dita té una planta mes aviat quadrada composta per una planta baixa i un pis i amb les obertures obertes als quatre vents. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. La composició de les obertures en les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que segueix un patró molt característic de les cases de l'arquitectura industrial de principi del 1900. La planta baixa s'organitza mitjançant dues finestres emmarcades per un guardapols motllurat amb un acabat conopial que emmarquen la porta d'entrada situada de forma axial i coronada per un arc rebaixat emmarcat per un guardapols també motllurat. Damunt seu i separant el primer pis hi ha una cornisa bisellada el qual està format per dues finestres de les mateixes característiques que la planta baixa amb un coronament acabat en forma de guardapols i una balconera central emmarcada amb el mateix motiu i amb un balcó de barrots de forja que sobresurt del pla de la façana i que presenta una forma bulbada. Val a dir que les unions dels barrots amb el passamà i altres parts del balcó estan decorades amb motius florals fets també de forja. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic o barana del terrat emmarcada a cada costat per pilastres acabades amb elements esfèrics i a la part central un frontó acabat amb forma tetralobulada i on hi ha la inscripció de VILLA MARIA i a sota un petit òcul o finestra de ventilació. L'aparell de a façana és de maçoneria amb els bastiments de les obertures en maó ceràmic i amb un acabat o arrebossat i enlluït de calç de color ocre. Les cantonades i xamfrans estan emmarcats per una mena pilastra en baix relleu que simula un falç carreuat en color gris clar. Les façanes laterals tenen una composició semblant a la façana principal amb les dues plantes separades per diferents cornises i amb una obertura oberta a la part esquerra de cada planta la qual està emmarcada per un guardapols motllurat acabat amb forma arrodonida que no arriba a ser conopial. La part superior està coronada per una cornisa que sosté un àtic amb un medalló central acabat amb forma tetralobulada i el qual emmarca un petit òcul o finestra de ventilació. A cada costat hi ha dues pilastres acabades amb motius esfèrics i la cantonada està ressaltada en un alt relleu que simula falsos carreus. L'aparell de la façana és amb maçoneria i revestiment de guix i calç de color ocre. La façana de migdia és identifica a la de tramuntana i la de llevant no té cap mena d'interès.</p> <p>Envolta la casa un jardí que està delimitat per una tanca amb barana de forja de barrots simples de secció circular amb acabat en forma de punxa de fletxa i amb la porta d'entrada emmarcada per dues pilastres de maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p>	08237-82	Carrer de Sant Josep núm.18	<p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer de Sant Josep fruit de l'aparició del ferrocarril a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capatassos i cases d'estiueig de membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritàriament dins del nucli antic.</p>	42.0995660,2.2228814	435741	4661124		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94693-img20230228113438.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94693-img20230228113413.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:47

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús