Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65129 | Casanova d'en Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-den-pascual | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Casanova del Pasqual o la Noguera. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Façana principal remodelada. | <p>Edifici civil que forma una masia de planta quadrada coberta a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana és perfectament simètrica amb un portal rectangular i una finestra a cada costat. Al primer un balcó central i baranes de ferro, a cada costat finestres amb ampit i una finestra a les golfes. En aquests sector els caps de biga sota el voladís són de pòrtland. A llevant dues finestres noves a la planta i algunes de més antigues amb llinda de fusta. Al nord només hi ha petites obertures i cossos de planta adossats. En aquest sector els caps de biga són de fusta. A la part de llevant s'hi conserva un bonic pou. A l'angle sud- est de la casa hi ha un plaça de ceràmica. Malgrat que l'estat de conservació sigui mitjà conserva força bé la tipologia primitiva. La casa originària, formada per planta baixa, primer pis i altell, té una amplada de 12'5m i una llargada de 14'1. la part de la cas amés moderna, ampliada per ponent, té una llargada de 13'8m afegits a la façana posterior hi ha coberts el bestiar i el femer. La coberta a 2 vents utilitza la teula àrab i bigues de roure. El material de construcció de la casa és pedra del país amb totes les façanes arrebossades, però destacant-ne els brancals i les llindes de les obertures. La part d'edifici ampliada el 1959 té alguns defectes estructurals que afecta especialment a la consistència de la coberta.</p> | 08246-61 | Sant Marc | <p>Aquesta masia també anomenada i coneguda com La Noguera la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 i consta amb el nom de Casanova d'en Pascual 'masia casa de Labranza'. Segons la informació oral rebuda la casa fou restaurada als anys 50 del segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Casa Nova del Pasqual tenia 8 habitants. Cap llinda presenta gravada cap tipus d'inscripció. El 1958-59 es va recular la façana principal i s'amplià la casa lateralment per ponent. A la part posterior hi havia hagut una bassa, actualment eixuta. A al façana posterior hi ha volta de pedra que era d'un forn de pa on es feien coques i pa de 10 lliures (5quilos). La farina es portava a moldre a Moià i va estar en funcionament fins a principis dels anys 40 del segle XX.</p> | 41.9078900,2.2932000 | 441380 | 4639791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65129-foto-08246-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65129-foto-08246-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa coneguda també com la Noguera, tot i que ja hi ha una altra casa amb aquest nom a la zona de Plantalamor-Gener. L'entorn esta dominat per la presència de camps de conreu, la carretera i parterres amb plantes als peus de la façana principal. A l'altre banda de la carretera hi ha el pou. Des de la casa és té molt bona vista del poble de Santa Eugènia i de Saladeures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65133 | Col·lecció eines del camp de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-eines-del-camp-de-lajuntament | XIV-XVIII | <p>Eines d'ús agrícola de principis del segle XX. Es conserven nombroses eines (falç, jous, serres i arades...). A grans trets les eines es poden agrupar en eines d'ús domèstic (lletera, ganivets, etc.); eines per la sembra; eines per el batre; eines de la sega; eines de l'hort (aixades, cavadores, etc.), eines de diferents oficis (baster, ferrer i carreter); així com estris de mesura i eines de mercat (mesures de gra, etc). També es conserva un pupitre de l'antiga escola i altre material d'ús artesanal i domèstic (olles, etc.).</p> | 08246-65 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les peces formen part de laes diveres donacions que ha fet gent del poble o bé, material recollit de diverses cases de pagès, i que ja l'anaven a llençar. A Santa Eugènia, bona part de la població encara es dedica, de forma més o menys intensiva, a les tasques agrícola i ramader fet que els ha permès recuperar una sèrie d'eines d'ús agrícola que formen la col·lecció d'eines del camp de l'Ajuntament. Aquestes, tot i que moltes tenen un origen antic, es poden datar d'inicis i mitjan segle XX.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pis superior de l'antic Ajuntament de Santa Eugènia | 94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65134 | Creu del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La creu esta formada per cinc nivells: el sòcol (mides 90x90) i una alçada de 45cm; la columna, rodona, amb una alçada de 63cm i 88cm de circumferència: el cub, amb una creu gravada a cada costat, que amida 35x35 cm i una alçada de 26cm; i la creu de ferro que té una alçada de 1,45cm i una amplada de 85cm. Es troba situada al bell mig del recinte, al passadís que condueix de la porta principal a la capella. Està envoltada de parterres amb boixos, arbustos i gespa. En algun punt del sòcol ha saltat el ciment i la vegetació, fongs, creixen a les parts inferiors. Tot i això, es pot dir a grans trets que presenta un bon estat de conservació. El cub amb les creus, sobre on s'aixeca la creu, és una peça nova que s'instal·là en substitució d'una pedra, petada, que tenia una data gravada.</p> | 08246-67 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Estructura de fàbrica recent.</p> | 41.9011000,2.2845200 | 440654 | 4639043 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65134-foto-08246-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65135 | Creu del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puigsacost | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Està a punt de desprendre's la part superior, per aquest motiu interessa addecentar-la. | <p>La creu de ferro, corona un pedestal, format per tres nivells, que s'aixeca sobre roca natural i amb una alçada de 1'25m. La creu té una alçada de 70 cm, els braços fan 50 cm de llargada i té una circumferència de 88 mm. La pedra on està collada mesura 70 per 70 cm i té un gruix de 15 cm. El cos central té una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. La base té una alçada de 45 cm i una llargada de 50 cm. La creu tenia una inscripció que ara és il·legible.</p> | 08246-68 | Puigsacost | <p>Posada en substitució d'una creu anterior que es va treure durant la Guerra Civil. En aquest punt, cada 25 de març, es donava pa als pobres i es beneïa el terme municipal, després de pujar en processó dient lletanies. Aquesta celebració, que tenia lloc el dia de l'Encarnació, es feia una processó al Puigsacost i allà tenia lloc la benedicció del terme i perquè hi hagués bona collita també es feia una repartició del pa. La celebració consistia en una missa i al baixar donaven una barreta d'1/4 de Kg a les persones que hi assistien i el que sobrava ho donaven al convent de monges. Aquest pa, recollit per el rector el pagava cada any un pagès diferent del poble. Aquesta activitat finalitzà als anys 70 del segle XX.</p> | 41.8980000,2.2790500 | 440197 | 4638703 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Puigsacost es veu la Plana de Vic, Malla, l'Ermita de Sant Marc, el Montseny, Taradell, la serra de Bellmunt, els Pirineus. | 98|94 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||
| 65137 | Dipòsits de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Els dos dipòsits, que presenten exteriorment dos nivells, estan enganxats i tenen una alçada total de 2'74m. Un és de planta rectangular (10 m de llargada per 5m d'amplada) i l'altra és de planta quadrada. Les parets del dipòsit rectangular, situat al nivell superior, a mode de baranes estan formades per lloses de pedra (aproximadament 1'40m d'alçada, 10 cm de gruix) i pilars (de 40 per 40). A les parets més llargues hi ha tres lloses per banda i la més curta n'hi ha dues. Element arquitectònic en desús i amb caràcter marginal que es troba al mig de camps. La solidesa en la construcció no sembla perillar per l'acció de les bardisses.Marcat per la presència de camps de conreu en actiu i zones arbustives que ocupen bona part de l'entorn. Aquestes dificulten veure'n l'exterior, com és el cas del dipòsit de mida més petit.</p> | 08246-70 | Zona del Bulló | <p>Es construeix per guardar aigua que servia per regar els camps de la de la casa de can Pol. Juntament amb la sínia i el canal serveix per explicar un mecanisme que es feia servir al municipi per extreure aigua del subsòl.</p> | 41.9075700,2.2721400 | 439633 | 4639770 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del torrent de Santa Eugènia i darrera a Can Pol. S'accediex pel camí que dona la volta per darrera la casa o mas de can Pol i que queda mort davant els dipòsits. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65138 | Dolços o dolcets de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolcos-o-dolcets-de-santa-eugenia | XX | <p>Per tal d'elaborar els dolcets de Santa Eugènia es fan servir productes bàsics com la farina, ous, mantega, i ametlla. Es prepara tot barrejat fent una massa i s'afegeix la llet amb la llevadura fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament es posa al forn, donant-li la forma de galeta fins que queda daurat, i s'afegeix per sobre ametlla picada.</p> | 08246-71 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La família Corominas, que fa uns 20 anys que és al poble, va decidir, farà uns 15 anys, crear uns nous dolços que van anomenar els Dolcets de Santa Eugènia. Tenen força sortida, sobretot com a present o per postres famíliars i berenars.</p> | 41.8999600,2.2829300 | 440521 | 4638918 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 65139 | Entorn al camp d'aviació de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-al-camp-daviacio-de-la-guerra-civil | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | 1934-39 | Presenta cert abandonament | <p>Tot i que estrictament el camp d'aviació no es troba situat al municipi de Santa Eugènia de Berga, aquest es troba molt aprop. A més de la prroximitat amb el mas Omeda i amb Saladeures, molta gent de Santa Eugènia havia anat a treballar al camp i coneixia els refugis de la zona.</p> | 08246-72 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9093800,2.3012300 | 442047 | 4639951 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65139-foto-08246-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65140 | Església parroquial de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eugenia | <p>AADD. (1955). 'Va ser restaurada l'església de Santa Eugènia de Berga' a Destino n. 984, 08.10.1955. AA.DD. (1986). 'Santa Eugènia de Berga'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 543-550. GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. JUNYENT, E. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del obispado. Hoja parroquial n.14, abril 1945. LACUESTA, R. (2000). Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Tesis Doctoral. PALLÀS, C. (1956). Proyecto de restauración de la iglésia de Santa Eugénia de Berga. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Gran Geografia Comarcal. Osona i Ripollès p. 116. PLADEVALL, A. (1988). Església parroquial. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | <p>Edifici de planta de creu llatina, de nau única coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un transsepte on s'obren tres absis. El central estava dedicat a Santa Eugènia, el de la part nord a Santa Cecília i el de migdia a Sant Jaume. Els absis no tenen cap decoració externa, només tenen una finestreta de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s'havia destruït en construir la sagristia. Damunt del creuer s'eleva un cimbori octogonal amb petxines. A sobre, s'aixeca el campanar de torre de tres pisos, amb les arcuacions entre lesenes de pedra vermella emmarcant i embellint els finestrals. El pis inferior té dues finestres simples d'arc de mig punt, el segon bífores i el tercer, trífores. L'aparell de l'edifici és de dos tipus diferents: de carreuons escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits ben tallats, en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a ponent. Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, en gran part fruit de la restauració. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d'arc de mig punt per banda, foren refets parcialment, així com un fris d'arcuacions i finestres cegues, fruit de les obres de restauració. En canvi és original la decoració del cimbori, que consisteix en un fris continu d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors L'accés es realitza per la façana principal (a ponent), de pedra ben tallada, similar al campanar. Té un capcer triangular amb lesenes a cada costat. S'observa una torreta amb l'escala de cargol d'accés al campanar. Destaca una rosassa amb unes estructures lobulades o radials entorn d'un eix central, molt singular malgrat no presentar decoració escultòrica. La portalada, relacionada directament amb els obradors de Ripoll i de Vic, es troba situada al centre, i està formada per arquivoltes sobreposades sostingudes per capitells i quatre columnes. Fou concebuda sense llinda ni timpà. La decoració escultòrica, especialment notable, la converteix en l'element més significatiu de les transformacions de l'església el segle XII. Els capitells, derivats del corinti antic, presenten una decoració vegetal de fulles i palmetes, amb volutes, ocells i personatges grotescos. Les arquivoltes també tenen decoració escultòrica (fullatges entrellaçats, soguejat amb fullatge sinusoïdal, entrellaçat de cintes, palmetes juxtaposades,..) A la rectoria de Santa Eugènia es conserven algunes peces interessants i alguns elements van passar al Museu Episcopal de Vic: capitells isolats, un sarcòfag de pedra del segle XIII-XIV i alguns fragments.</p> | 08246-73 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El lloc és documentat des del 915, en una venda d' una terra situada al castell de Taradell, en terme de la vila Berga. S'esmenta com a edifici i parròquia des del 976, on es parla d' un edifici preromànic del segle X o anterior. L'església actual és una edificació romànica del segle XI (fou renovada entorn el 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet), ampliada i millorada al segle XII i àmpliament restaurada el segle XX. Els segles XII i XIII es precisa l'existència de tres altars, citats a inicis del segle XII. Vers l'any 1144 l'església fou cedida a la canònica vigatana. A partir de llavors es feren importants obres de reforma al temple, amb la construcció d'un cimbori-campanar sobre la cúpula, una portalada amb arcuacions i capitells esculpits i una petita torreta al cantó sud-est. El 1.173 el bisbe de Vic i el de Tortosa consagren el temple de nou, dedicant-lo a la Verge Maria, mare de Déu, de Santa Eugènia, Santa Cecília, i Sant Jaume. Les notícies aportades en època moderna són força abundants. Al llarg dels anys tenen lloc diversos afegitons i reformes, com la construcció de diverses capelles laterals, la supressió d'una absidiola per la sagristia, l'enguixament de tot l'interior, la modificació de la part superior de la façana, i finalment, la construcció d'una capella del Santíssim al costat de migdia, a l'indret on el 1860 es va construir la inacabada capella hexagonal actual. Entre el 1955 i 1975 es van realizar, en dues fases, les intervencions de restauració per mà de la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de recuperar l'antiga fesomia del temple i eliminar els elements posteriors a l'època romànica. En els treballs s'enderroca la capella barroca del Santíssim construint una nova capella provisional, coneguda com 'església nova'. Amb la finalitat de recuperar l'aspecte original, es va rebaixar el capcer de la façana principal oest, fins la línia que es perfilava exteriorment, i tota la coberta de la nau fins al transsepte. A la façana es va construir una torreta amb una finestra geminada a cada cara, coronada per un fris de dents de serra i una cornisa llisa, i coberta de lloses de pedra. Amb això es va recuperar la perspectiva del costat oest del cimbori. A la façana nord també es van enderrocar les capelles laterals barroques i es va refer la façana continuant el fris d'arcuacions cegues del coronament. En el parament reconstruït s'hi van obrir dues finestres d'arc rodó de doble esqueixada. També es va refer la façana sud, i es van suprimir els afegits de la zona de l'absis. Es va enderrocar la sagristia de planta rectangular i uns corrals que havien alterat l'absidiola de migdia i un terç de l'absis central, es va reconstruir l'absidiola de migdia i es va consolidar l'absis central. A més es van fer noves les cobertes dels tres absis amb teula àrab. Paral·lelament es va refer l'ala sud del transsepte que es va cobrir també amb teula aràbiga. En la segona fase, les obres es van centrar a l'interior de l'església. La decoració existent era d'estil barroc- neoclàssic; els paraments i voltes eren estucats imitant grans carreus. A l'absis central s'aixecaven l'altar i el retaule tardobarroc, dedicat a Sta. Eugènia. La volta de l'absis corresponent al retaule, era de cassetons. L'actuació va partir dels mateixos criteris que a l'exterior: afany per deixar la pedra vista, i suprimir totes les construccions i decoracions d'època posterior al romànic. Es va desmuntar els retaules, l'altar, la trona i altres elements barrocs, es van repicar els paraments i les voltes de la nau, del transsepte i els absis, i la volta del cimbori. El Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya el 1.988 va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar. Actualment manté la seva funció d'església parroquial i és un dels millors exemples del romànic osonenc.</p> | 41.9001300,2.2832600 | 440548 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per a la comprensió de l'estat actual de l'edifici cal assenyalar que entre els anys 1955-1957 l'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. En aquell moment la nau havia estat ampliada pels cantons de tramuntana i de migjorn amb l'obertura de capelles i la pràctica desaparició de les façanes originals respectives. Tanmateix l'absidiola de tramuntana havia estat molt alterada per la seva conversió en sagristia. La restauració consistí en una radical operació de retorn a unes possibles formes originals, anorreant les ampliacions i refent les façanes de tramuntana, de migjorn i de ponent, juntament amb l'absidiola de tramuntana i altres parts de l'edifici. Puig i Cadafalch inclou l'església de Santa Eugènia de Berga fins el grup d'esglésies de planta de creu llatina amb cimbori. El que atrau a aquest estudiós és la superposició d'estils que hi ha en aquest edifici; segons aquest, es tracta d'una església consagrada l'any 1183 i a aquesta època sembla que pertanyen els absis, la façana i el campanar, mentre que el cimbori fou construït amb el sistema de decoració de les esglésies de la Plana de Vic, característiques del final del segle. En els murs laterals, per a Puig i Cadafalch, es repeteix la mateixa transformació de l'aparell, com si a una església antiga s'haguessin adherit absis i façanes noves, mentre que sobre el cimbori era aixecat un nou campanar. Pel que fa a l'aparell, en aquest edifici hom pot observar, segons Puig i Cadafalch, en estudiar l'estratificació arquitectònica dos períodes corresponents a dues variants del romànic: una, on l'aparell és petit, tot just desbastat, amb els murs decorats amb arcuacions aparellades, finestres cegues i faixes llombardes, sense escultura, obra purament de mestres de cases; el segon, on els carreus són treballats més perfectament, obra de picapedrers, amb arcuacions sovint d'una sola peça, oblidat el primitiu origen en el que apareixen les columnes adossades i l'escultura. Aquest període és una derivació i conseqüència del primer. D'altres edificis adoptaren el tipus de planta de creu amb cúpula i cimbori, amb un campanar de torre sobre el cimbori, com els de Sant Ponç de Corbera o Santa Maria de Terrassa, però que en cap cas no assoleixen la monumentalitat del campanar de Santa Eugènia de Berga. Durant aquestes obres de restauració del 1965, i després de repicar els murs de l'interior de l'església es van descobrir uns fragments de pintures murals de finals del segle XIII. La part més notable que es va poder salvar és un primer fragment de pintura que representa la imatge d'un àngel i els vestigis d'una ala i la cua, el qual va aparèixer a l'inici de l'absis menor o de la part de migdia, dedicat a Santa Cecília, patrona de la música. L'altre fragment era una composició formada per sanefes lligades entre si, de formes vegetals, i en un cantó presentava vestigis del cap nimbat d'un àngel o bé un sant. Cal suposar que devien formar part d'una composició més àmplia tant a l'interior dels absis, com a la resta de la nau. Aquestes pintures van ser arrancades i dipositades al Museu Episcopal de Vic el 18 de setembre de 1979, i s'han datat d'inicis del període gòtic, del pas del segle XIII al XIV. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||
| 65141 | Església Nova de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-santa-eugenia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici isolat, capella construïda en el decurs de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que en va adquirir les funcions parroquials en el decurs en què aquesta estava en obres. Aquesta estructura presenta una planta el·lipsoïdal, i una nau coberta amb volta apuntada. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb una nau única. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou.</p> | 08246-74 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el decurs dels treballs de restauració realitzats a l'església parroquial de Santa Eugènia, entre el 1955 i 1975 a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs i més tard el Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya (1988) que va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar, es va enderrocar la capella fonda del Santíssim de factura barroca i adossada al costat sud-est de l'església parroquial i al que s'accedia a través de les capelles laterals barroques. En aquest mateix costat es va construir una nova capella del Santíssim amb la intenció que servís d'església provisional per poder celebrar culte mentre duressin les obres. Aquest edifici és una construcció de planta poligonal cobert amb una volta octogonal d'arcs apuntats prefabricats de formigó a manera de cúpula. La coberta és de pavelló octogonal, revestida amb teula àrab. L'aparell exterior és de paredat comú, sense enlluir. A cada costat, sota la cornisa, s'obren un conjunt de 5 finestres rectangulars en posició vertical, de maó (altes i estretes separades per l'obra de maó a manera de mainells). La porta del nou edifici s'obre a l'oest i els seus brancals són formats per grossos carreus a manera d'encoixinat. Aquesta mena d'encoixinat s'estén per tot el perímetre a manera de sòcol, d'un metre i mig d'alçada aproximadament. En el projecte que es conserva al SCCM els detalls i l'acabat exterior són més acurats, sembla que per qüestions econòmiques de temps, o perquè la direcció ho va deixar a mans dels paletes i del rector, l'edifici té l'aspecte d'inacabat. Aquesta capella provisional coneguda com església nova conecta amb el temple a través de la sagristia i de la capella que avui conté l'altar de Sant Isidre, al sud.</p> | 41.9001300,2.2832700 | 440549 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 65143 | Fita de can Cuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-cuera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Escapçada | <p>Fita 5 entre Vic i Sta Eugènia. Ha patit diverses mutilacions, especialment en la part superior, el que fa que actualment tingui la forma triangular. No hi ha vegetació que posi en perill la seva integritat, i que n'impedeixi fotografiar-la. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. Si bé ara està culminada per una forma triangular cal pensar que inicialment tenia certa semblança amb d'altres termes.</p> | 08246-76 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Vic. Des d'aquesta fita es veu la número 4. a tocar hi ha un camp gran, ara és d'un únic propietari, però abans era de 2; el que no impedeix que una part del camp pertanyi al municipi de Sta Eugènia i l'altre a Vic.</p> | 41.9204200,2.2720200 | 439635 | 4641197 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la fita per un pas que queda entre 2 granges o coberts de l'explotació de can Cuera. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 65144 | Fita de can Discorre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>L'amplada de les cares és de 24cm i la gruixària o amplada és de 15cm. La part de la fita que quedaria a l'intempèrie faria 45cm. No presenta cap número no cap inicials gravades. Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. El seu estat de conservació és força bo tot i que els treballs agrícoles que es fan en dos camps propers fa que es vagi acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-77 | Sant Marc | <p>Segurament deuria servir per indicar la partió entre els municipis de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes.</p> | 41.9125100,2.2961800 | 441631 | 4640302 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65144-foto-08246-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 65147 | Fita de can Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-serrahima | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Està ubicada en un marge, el que fa que l'accés sigui difícil així com veure la fita, al qual està envoltada de vegetació. En un nivell inferior, a davant, queda el riu Gurri. A mà esquerra hi ha un camp, mentre que a mà dreta hi ha el camí que duu a Vic. A uns 50 m. En línia recta queda la casa de Serrahima. Els costats de la fita amiden aproximadament uns 25 centímetres. El fet que hagi estat colgada parcialment fa que es llegeixin les lletres 'Sta (EU) GENI (A)'. Les lletres EU i A o hi són degut que falta el tros de pedra on estaven. L'estat de conservació és precari; s'han després alguns fragments de pedra, el que impedeix llegir el nom de Vic, i la fita presenta una esquerda vertical, al mig que va de dalt a baix el que posa en perill la seva previvència. La causa podria ser la incidència dels agents meteorològics, fet accentuat en un lloc ombrívol amb una alta densitat d'humitat.</p> | 08246-80 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Vic.</p> | 41.9196500,2.2656100 | 439103 | 4641116 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 65148 | Fita de la Serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>Peça monolítica de forma triangular i escapçada, de 10 cm per 45 cm (base) i 30 cm els dos costats. Impossibilitat de saber-ne l'alçada a l'estar clavada a terra. Molt bon estat de conservació, estan inscrites les inicials dels municipis que termenejen en aquest punt, així com l'any 1843. El perill de la seva conservació es troba en la vegetació silvestre que creix a prop.</p> | 08246-81 | Sant Marc | <p>Fita instal·lada al 1943 per senyalar els límits entre els municipis de Santa Eugènia, Vilalleons, i Sant Martí de Riudeperes. A la fita hi ha les inicials que designen a cadascun d'ells SE, VS i SMI.</p> | 41.9110400,2.2978300 | 441767 | 4640138 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cobert per la vegetació. No es veu des de la carretera. Prop Can Discorre. A l'altra banda de la carretera que porta a Sant Marc hi ha dues fites al mig de dos camps de conreu. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65149 | Fita de Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigoriol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita està formada per un bloc monolític de 20 cm i amb una amplada de 30 cm, sobresortint del terra uns 35 cm, però cal pensar que és més alta. No presenta cap número ni cap tipus d'inscripció ni data. Es troba al punt d'intersecció de diversos camps, el que provoca que quan es treballen s'acumula terra en aquest punt, amb el que la fita està força colgada de terra i vegetació, especialment bardisses.</p> | 08246-82 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8987400,2.2696200 | 439416 | 4638791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba als peus d'un pal d'electricitat i envoltada de camps de conreu. Es troba a la mateixa línia que la fita de can Parés. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 65150 | Fita de Puigsegur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Les cares de la fita amiden 23cm i d'alçada són visibles 40cm. En una cara s'identifiquen les lletres 'S EU/GENI' i al cantó oposa hi ha '46 VICH'. La fita, que en la part superior està arrodonida, està força desgastada, com ho corrobora el fet que se'n hagi desprès un fragment. En un nivell inferior queda la pista o carretera que porta de can Sala a les granges de can Cuera i al camí ral Viladrau 'Vic. Davant de la fita hi ha el mas Puigsegur, adscrit al municipi de Vic, però pertany a la parròquia de Sta Eugènia.</p> | 08246-83 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9184900,2.2698300 | 439452 | 4640984 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 65151 | Fita de Puigsegur 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita, esta força desgastada, especialment en la part superior, que acaba amb punt rodó. Es dificultós llegir les lletres gravades a les cares. Cada costat té una amplada de 25cm. En una de les cares s'hi pot llegir 'S EU/ GENIA' i en el cantó oposat '45 VICH'. L'entorn més immediat presenta vegetació, que en créixer tapa la fita. També és de destacar la presència de camps en les proximitats. A prop hi ha la capella de Sant Llàtzer (Calldetenes) i la urbanització de can Gorcs. Adscrita aquell municipi.</p> | 08246-84 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9200100,2.2703300 | 439495 | 4641152 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 65152 | Fita del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX -XX | <p>Fita adossada en el mur que hi ha al carrer del Reguer, el qual es troba davant de l'antic cementiri. No és possible veure les 4 cares de la fita atès que està empotrada en sentit vertical. L'alçada de la pedra és de 57cm, mentre que té una gruixària de 25cm. A mà esquerra queda l'antic cementiri, bastit a la segona meitat del s XIX; per davant del mur passen vehicles i vianants. L'entorn és correcte.</p> | 08246-85 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La fita servia per delimitar els municipis de Sta Eugènia de Berga i Taradell; segons les actes de reconeixement de termes dels anys vint del segle XX. Arran del canvi de límits entre els 2 pobles (1991) la fita no està vigent.</p> | 41.9009600,2.2845800 | 440659 | 4639027 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De cara a la futura urbanització de l'espai que ara ocupa el poble, s'hauria de preservar la fita i seria interessant que quedés ubicada en el mateix lloc on es troba ara. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 65153 | Fita del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-collet | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita amida 20 cm de gruix, amb una llargada de 26cm, i en quant a l'alçada es veuen prop de 50cm. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. La pedra, petada per la part superior, està mig tombada i envolada de Bardisses.</p> | 08246-86 | Sant Marc | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Calldetenes, (abans Sant Martí de Riudeperes).</p> | 41.9215000,2.2837200 | 440606 | 4641309 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La fita està situada a la cruïlla del camí ral de Sta Eugènia- Calldetenes amb el camí que porta a l'ermita de Sant Marc. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 65154 | Font de la plaça del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-pedro | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Petit espai o placeta ubicada al nucli del poble, darrera l'ajuntament i sota el pedró a la sortida del poble en direcció a Vic. En aquest punt, sobre el es va habilitar la Plaça del Pedró, urbanitzada i arranjada com espai col·lectiu amb una sèrie d'arbres i bancs per seure. En aquest indret d'ús comunitari s'hi troba ubicada la font en disposició central Aquesta està formada per una aixeta de metall i una pica amb una reixa que recapta les aigües sobrants en base un suport construït de disseny en obra i senzill. La plaçeta es troba limitada per les escales d'accés que porten de la carretera de Vic a Taradell a la plaça major, església i ajuntament.</p> | 08246-87 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la construcció i arranjament de tot l'espai del Padró, així com la seva consolidació com espai urbà. Aquest espai es força concorregut tant per els infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com per els vianants i habitants del municipi.</p> | 41.9005700,2.2822600 | 440466 | 4638986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65154-foto-08246-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65154-foto-08246-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65155 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La font té un tub de ferro amb un diàmetre de 5 cm el qual surt d'un mur de pedra d'1m d'alçada, fet amb pedra del país i algun maó. Als peus de la font hi ha un abeurador, fet amb pedra del país i que amida 2'75 m de llargada exterior per 2'60 m de llargada interior, 55 cm d'amplada exterior i 43 cm d'amplada interior. De les bandes surten uns murs de pedra amb el què aquest espai fa una espècie de tancat. L'entorn més proper està en força mal estat i brut, per la presència de vegetació que ho va colgant tot sota terra. Manca el manteniment provocat pel fet d'estar fora de servei. La vegetació va ocupant les parets, i el ciment que recobria les pedres de la paret ha saltat parcialment en algunes zones.</p> | 08246-88 | Sant Marc | <p>A la font s'hi aturaven a veure les vaques i també la mainada del poble que anava a fer berenars a la zona arbrada, plena d'ombres, que queda per sobre la carretera. Es tracta d'una font que sempre raja, però la proporció d'aigua varia segons les èpoques de l'any. L'aigua fa el següent trajecte: de la font a l'abeurador i d'aquí cap a la bassa per mitjà d'un canalet. A prop hi ha el molí de vent de Fontanelles. Tot aquest conjunt, sobretot la bassa i l'estructura del rec, així com la font, podrien ser més antigues i datar d'època contemporània.</p> | 41.9127600,2.2904900 | 441160 | 4640334 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65155-foto-08246-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65155-foto-08246-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65156 | Font de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-noguera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVI-XX | Coberta per vegetació | <p>La font està formada per tres cossos. Sobre el cos central hi ha una portella. L'alçada de la paret exterior és d'1m, i la llargada total és de 2'30m. Els materials de construcció són totxos i pedra del país. Per accedir a la font es passa per sobre un rec per mitjà d'uns taulons. La font no raja. A l'interior del cos central de la font hi ha una bomba. A les dues juntes que separen els tres cossos de la font hi creix vegetació. L'estat de conservació és regular. A prop hi passa el torrent de Santa Eugènia, vorejat per una arbreda, creant un espai ombrívol i fresc. Al rec, pel qual no passa aigua hi creix tota mena de vegetació feréstega. L'entorn també ve dominat per l'existència de camps.</p> | 08246-89 | Plantalamor-Gener | <p>Fou ampliada i millorada en diversos anys.i es troba darrera la Noguera, a tocar del rec que mena al llac Gener. La gent de Vic hi venia a fer berenars, i als anys 50, cada diumenge d'estiu es feien sardanes al passeig de plàtans que voreja el torrent de Santa Eugènia. Tenia com a finalitat subministrar aigua a la casa de la Noguera, però actualment està en desús. Davant la font i a terra, hi ha una llosa de pedra que no és altra cosa que una taula colgada sota terra, que es feia servir per fer berenars.</p> | 41.9097600,2.2714400 | 439577 | 4640014 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65156-foto-08246-89-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65158 | Font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-conill-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La font està situada dins un espai quadrat, en què les parets tenen una alçada i una amplada de 70cm. Una paret és de roca natural i les altres tres són de totxana, arrebossades amb ciment. La font raja poc, essent-ne una de les causes que l'aigua es perdi en el camí de baixada cap el riu Gurri, en no estar convenientment canalitzada. En estar envoltada i coberta de vegetació la major part de l'any fa que sigui un lloc amb molta humitat, el que provoca el despreniment de l'arrebossat de les parets que envolten la font. La manca de manteniment i el no fer-ho servir ha provocat l'acumulació de sediment, donant-li una posició enlairada que no tenia inicialment.</p> | 08246-91 | Zona del Bulló | <p>Hi ha gravada la data de 1985, moment en que es deuria fer alguna obra d'arranjament. No subministrava aigua a la casa i hi anava a beure la gent que passava per la zona. Actualment ja no es fa servir, si bé hi ha que raja aigua. El nom de conill ve donat per la presència d'aquest animal en aquesta zona. El terra del camí, quan es glaçava, hi anava la canalla a patinar.</p> | 41.9037600,2.2670100 | 439204 | 4639351 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La font és al camí de pedra que porta al Gurri, quedant a l'altra banda del riu la casa de can Baixeres (Vic). Entorn de pedra i argelagues. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 65160 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-3 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La font està clavada en una pedra vertical, de formes irregulars en al part superior, que té un gruix de 25cm, una amplada frontal de 68 cm i una alçada d'uns 2m. A la part posterior de la pedra hi ha un contrafort per sustentar-la, que té una alçada d'1'3m i una amplada variable de 20cm (part superior) a 45 (base). La pica, que està sobre una vorera que mesura 2'6mX 1'65m. Té una alçada de 50cm; exteriorment mesura 60x60 mentre que interiorment fa 45x45 cm. La font presenta un bon estat de conservació. L'únic element del conjunt que caldria canviar és el broc, que té un disseny que desentona amb la resta de la font. S'hauria de mirar de fer-ne un altre més adequat. En ser una zona verda hi trobem en aquest espai: arbres, i jocs per a la mainada, bancs. L'únic element negatiu és la presència de diversos contenidors de reciclatge i escombraries. A uns 50m hi ha l'espai que havia ocupat l'antic camp de futbol de la població.</p> | 08246-93 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Al davant de la font s'hi pot llegir. 'Font del Raval, 22-III-1987'.La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la dinamització del solar del Raval, antic camp de fútbo com a espai urbà. Com es pot apreciar a la inscripció gravada a la pedra de suport de la font, aquesta fou construïda al 1987. Aquest espai es força concorregut per la gent del poble, com a lloc de pas.</p> | 41.8993200,2.2834800 | 440566 | 4638846 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65160-foto-08246-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65160-foto-08246-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65161 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | L'entorn no es troba en bon estat | <p>Font rectangular acabada amb pòrtland, que es troba adossada a un marge sobre el qual passa un carrer asfaltat. Es troba coronada amb lloses de pedra, i tan sols consta d'un brollador metàl·lic encastat al mur. Les aigües cauen a una pica rectangular de pedra de poca profunditat, i la reixa del desaigüa de l'aigua fa 49 cm per 44 cm. L'aigua que subministra la font prové del pou anomenat aljub d'en Barrusca. A tocar de la font hi ha dues taules també de pòrtland d'1'98 m de llarg i 82 cm d'ample i 1'36 m de llarg i 71 cm d'ample. Els bancs per seure medeixen 1'57m de llarg per 34 cm d'ample i 2'15 m de llarg i 36'50 cm d'ample. També hi ha dos dos bancs enganxats a les parets que es recolzen al marge, que medeixen 2 m de llarg per 35 cm d'amplada, i 2'87 m de llargada per 46 o 42 cm segons el tram, ja que són desiguals. Un d'aquests té gravada al seient la data 1982, que fa referència a l'any d'arranjament de la font. A banda i banda de les taules també hi ha tres tamborets circulars de pòrtland. L'espai entorn de la font no té cap sistema d'il·luminació, i hi manquen papereres.</p> | 08246-94 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font es bastí a mitjan segle XIX, quan al fer la carretera de Vic a Taradell van fer desviar l'aigua que recollia un aljub proper que abastia l'aigua al mas Català. La font presenta dues dates gravades, corresponents a millores realitzades: 1982, 21-5-1973. La gent del poble sempre ha anat a buscar aigua. El 2003 en motiu de l'acondicionament de l'espai es taparen les inscripcions. A tocar hi ha un camí que connecta amb la carretera a Arbúcies.</p> | 41.9002700,2.2808800 | 440351 | 4638953 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65161-foto-08246-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65161-foto-08246-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65162 | Font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-frares-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | Enrunada | <p>La font es troba pràcticament perduda arran de les obres d'instal·lació de la canalització de gas. Només en queda una pedra solta en què hi ha marcat el canalet de la font. També es poden veure els tubs d'altres fonts menor que hi havia a la zona i que actualment no ragen. El paratge es caracteritza per la presència de roques, i el torrent de Santa Eugènia presenta les lleres molt brutes de vegetació, bardisses, ortigues i saüquers.</p> | 08246-95 | Plantalamor-Gener | <p>El diccionari de P. Madoz del 1850, amb informació del 1842 diu que la font és: 'muy concurrida de los vecinos de Vich'. Al torrent hi havia hagut unes passeres avui inexistents, que possibilitaven travessar-lo per accedir al paratge. Tot aquest espai, de gran interès natural, es troba força perdut.</p> | 41.9104400,2.2710500 | 439545 | 4640089 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 65165 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 207.</p> | XIV-XVIII | Presència d'humitat provocada pels esquitxos que provoca l'aigua que cau per la resclosa i la manca d'uns esglaons que facilitin l'accés fa que aquest sigui perillós i pugui ocasionar la caiguda d'algun visitant. | <p>Font excavada a la pedra viva, que emana aigua per mitjà d'un tub de ferro. No existeix cap aixeta que serveixi per regular la sortida. A prop de la font hi ha un desaigüa d'uralita. La font és a tocar del torrent de Santa Eugènia, davant els horts de Penedes. S'hi pot anar pel camí ral de Vilalleons i des del carrer del Raguer passant pels horts del rector. La font és a la vora del rec, abans de passar un pont que el travessa.</p> | 08246-98 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font és a tocar d'una paret seca, testimoni de l'existència d'uns possibles banys àrabs en aquest paratge. La font sempre raja i la gent de Santa Eugènia hi van a buscar aigua. A prop hi ha altres elements culturals: la resclosa, una palanca, la Font Rodona i el rec que porta aigua als horts que hi ha a tocar el torrent de Santa Eugènia.</p> | 41.8997200,2.2853500 | 440721 | 4638889 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65165-foto-08246-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Vegetació de pollancres, soguer, heures i ortigues. A l'entorn hi ha una resclosa, una palanca, la font Rodona i el rec que porta l'aigua als horts que hi ha a tocar del torrent de Santa Eugènia. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65166 | Gegants de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Jaume Pérez. www.staeugenia.diba.es/entitats/grallers</p> | XX | <p>L'Eugènia de 36 Kg. I 3'60 m, la geganta, va ser pagada per 'L' Associació de Pensionistes / Casal d'Avis' que n'escollí el nom, és tracta de la representació d'una pubilla catalana. En Berga, el gegant, de 36 Kg. I 3'70 m, de fou comprat al mateix temps i al mateix lloc per l'ajuntament per a completar la parella, el nom d' En Berga fou triat en un referèndum entre la població, organitzat per la colla gegantera acabada d'estrenar. El nom de Berga, que complementa el nom del municipi, prové d'una vila rural documentada des de l'any 910 i que es recorda encara per la partida de terra anomenada els Plans d'en Berga.</p> | 08246-99 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Gegants creats l'any 1996.Estrenats el dia de la Festa Major, 1 de setembre de 1996 i 'batejats' el 13 d'octubre del mateix any; foren els padrins els gegants del Carrer de la Riera de Vic, Guillem de Caçador i Caterina, i els gegants de Taradell, Guillem de Montrodon i Tiburgeta de Taradell. Cap al 1995 de diferents grups de joves de la parròquia va sortir la idea de fer un grup de grallers. Un any més tard, l'ajuntament anunciava que, a iniciativa i alhora ajudats econòmicament pel casal dels avis, volia comprar una parella de gegants. Arrel d'aquesta proposta tornà a prendre força la formació d'un grup de grallers, però ara, amb l'objectiu més clar de poder, a part de les altres coses abans esmentades, acompanyar els gegants del poble. Una quinzena de joves dels diferents àmbits del poble ens començàrem a trobar i fer els primers assajos durant l'estiu d'aquest mateix any (1996), de forma amateur. La primera sortida oficial va ser a Santa Eugènia, durant la festa dels Tonis de l'any 1997. Al cap d'uns mesos després de la primera sortida, que van batejar el grup amb els nom actual de 'Els Grallers de la Nau'.</p> | 41.9002100,2.2830000 | 440527 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Desde de l'any 1999 tenen un Ball propi amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d' Antoni Rodríguez per a gralla seca, gralla dolça i baix. Fou ballat per primera vegada a la mostra de Balls de la Ciutat Gegantera de Vic i estrenat oficialment el 3 de setembre a l'inici de la Festa Major. Aquest ball es fa en ocasions especials. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65167 | Glorieta del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | Coberta de vegetació completament | <p>La glorieta és de planta rectangular (3'1x2'95). Formada per 4 pilars, un per cantonada fes de pedra del país, amb una alçada de 2'15m amiden d'amplada i llargada 40cm. Al centre hi ha un brollador de planta circular i fet de totxo. Té un diàmetre interior d'1m i exterior d'1'6m. L'alçada interior de les parets del brollador és de 40 cm. El tub de l'aigua té un diàmetre interior de 8 cm i un gruix de 30cm. La vegetació va cobrint tot i en estar en desús el brollador farà que acabi colgat sota les herbes. Els pilars de la glorieta, sotmesos als agents meterològics, es van deteriorant. Damunt de 2 pilars encara s'hi veu una biga de fusta. La urbanització d'aquest espai en pot comportà la seva total desaparició.</p> | 08246-100 | Plantalamor-Gener | <p>La coberta de la glorieta era una cúpula en forma de triangle amb ús de teules. L'aigua que sortia pel brollador venia de la mina de la Font Freda i un cop sortia anava a parar el llac.Des d'aquest punt, enlairat sobre la carretera de Vic-Taradell, és té molt bona visita sobre els masos Gener, Fontanelles, els Frares i el Gener.</p> | 41.9084900,2.2787400 | 440181 | 4639868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65167-foto-08246-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La glorieta esta situada entre la carretera i els carrers asfaltats d'una futura urbanització. Al voltant tot el que en altre temps tenia una presència ara es troba en estat d'abandó: creixement de vegetació silvestre en una zona que abans eren jardins, el llac es va fent malbé i la casa de Villa Carmen esta deshabitada. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65168 | Horta de can Detes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-can-detes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dues parets de feixa, una feta amb lloses de pedra, en disposició vertical, que tenen una amplada de 1'26 m, una alçada de 1'30 m i un gruix de 20 cm. La seva llargada és de 17'30 m. L'altra paret, més curta, feta amb còdols, teules i pedra del país units amb morter de calç, presenta una arcada, feta de maons i té una alçada de 2'80 m i una llum de 2'5 m. L'amplada d'aquest mur és de 60 cm. A l'interior d'aquestes feixes hi ha un camp, així com davant de la façana que presenta l'arcada. Per la paret lateral, de les lloses, passa el camí que comunica de Santa Eugènia a Vic. La vegetació va cobrint les parets i en dificulta la seva nítida visió, sobretot a la zona on acaba la paret i on hi ha l'arcada.</p> | 08246-101 | Plantalamor-Gener | <p>No queda prou clar a que correspondrien aquestes parets: les parets d'uns horts, el testimoni del molí de can Ton, el testimoni d'una fàbrica que no s'arribà a construir. Les lloses de la paret lateral podrien correspondre a la bassa del molí. A tocar hi passa un camí que fan servir més la gent de Vic que la de Santa Eugènia, per anar a passejar. Els còdols utilitzats en la construcció van ser extrets, segurament, del riu Gurri, el qual queda a prop. A prop també hi ha les restes de Can Ton i la palanca del Marcer. Eren d'una gent que feien d'Hortalans i venien verdura a Vic.</p> | 41.9170500,2.2636700 | 438940 | 4640829 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65168-foto-08246-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 65170 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-4 | <p>DALMAU, A. (1997). Aspectes per a una història del segle XX. A PLADEVALL, A. Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic: 189 i ss.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer Canigó i el Carrer del Mig o del Pare Solà. Aquesta estructura presenta una organització amb planta primer pis i golfes; amb la façana oberta a la Plaça Major amb una obertura central a mode de porta principal, unes obertures al primer pis ordenades per una finestra multipartida i un rellotge en la mateixa façana principal.. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, i en el cos central es conserven diversos esgrafiats amb motius geomètrics. Al pis inferior, actualment és punt de reunió de les diverses entitats de Santa Eugènia mentre que el primer pis havia estat casa del mestre i aula de l'escola pública per a nens i les golfes, per a les nenes.</p> | 08246-103 | Nucli de Santa Eugènia | <p>No es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, documentada des del 1395 junt amb Vilalleons, tingués seu en municipi. Les reunions comunitaries tenien lloc a la Plaça Reial de l'Omeda mentre que les que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, quan les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, va vendre d'immoble a l'ajuntament el 3 de maig de 1892. A mitjan segle XX les dependències municipals es van traslladar a l'immoble que va servir d'escola nacional, fins al 1994, fins el 5 de setembre de 1994 quan es va inaugurar l'actual casa de la vila. No es té notícia d'una escola pública a Santa Eugènia fins el 1789, quan el comú de Santa Eugènia i Vilalleons va destinar 40 rals per pagar el mestre de minyons; però no sabem on estava situada l'escola. Al costat d'una possible escola entorn la parròquia també hi havia, des del segle XVIII, seminaristes o estudiants de capellà que ensenyaven als nois de les cases de pagès a canvi de menjar i allotjament, ben documentat en el llibre de compliment pasqual de 1826. A principi de segle XIX funcionava una escola de tipus liberal; a l'any 1836, el mestre era Josep Giró, i vivia a la casa del mestre. Com assenyalava Madoz 'tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises'. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Un informe del 1911, la mestra Clotilde Abelló, deia que les condicions higièniques del local deixaven molt a desitjar i el fet que l'escola estigués sota teulada provocava que els joves passessin del calor al fred extrem; el local era de reduïdes dimensions i amb poca llum natural, a més tenien poc material escolar. Al març de 1918 l'inspector d'ensenyament va manifestar que l'escola pública continuava funcionant sota mínims. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923) i amb la II República es va crear l'Escola Nacional Pública el 13 de juliol de 1931. Gràcies a una estadística d'ensenyament del 1932 es coneix que l'escola tenia mobiliari modern. També funcionava l'escola privada de nens a Can Gil i la de noies a les germanes dominiques. L'esclat de la Guerra Civil al 1936 no va comportar que l'educació quedés desatesa ja que en una mateixa aula es feien classes mixtes. I a partir del 1939 s'imposà un nou règim polític que propugnava una escola estatal, disciplinària i anticatalana. Al 1944 aquesta escola tenia 54 alumnes. Als anys 50 i 60 del segle XX hi hagué un fort rellançament en tots els camps. L'edifici escolar va ser objecte de contínues reformes; el 1957 es van aterrar envans, establir el servei higiènic i obrir una finestra; i a pis superior o golfes, on hi havia les noies, es varen tapar les obertures del sostre. Al 1959 es van fer obres en general. Quan l'escola privada de noies va tancar al 1960 aleshores es van traslladar. L'escola de nois continuà en el mateix immoble fins als anys 70, es van fer diverses reformes provisionals tot esperant la construcció d'un nou edifici, que es va inaugurar al 1983, com Escola pública Jacint Verdaguer. L'edifici va quedar a mans de l'ajuntament esdevenint magatzem i seu d'entitats, fins a dia d'avui.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'arxiu consta tota la documentació dels grups municipals des del 1848, a excepció del període de la Tercera Guerra Carlina i la II República. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65171 | La rectoria i farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-i-farmacia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una porta i una finestra de l'antiga rectoria de Santa Eugènia, conservades a la façana principal de l'actual farmàcia del municipi. La porta la integren 22 pedres, de les quals 11 formen l'arcada com a dovelles. La porta té una alçada interior de 2'10m, una amplada interior de 1'65 i una amplada exterior de 3'06 m. El gruix de les pedres és de 20 cm i les dovelles tenen una llargada oscil·lant entre els 75 cm i 1m. Presenta un bon estat de conservació, si bé el fet de tractar-se d'una pedra de tipus sorrenca fa que es vagi desengrunant progressivament i que es vagi esborrant la inscripció que l'encapçala. Alhora, a la part central de l'arcada, hi ha dos claus en què s'hi pengen guarniments de Nadal. Finestra formada per una llinda que té una alçada de 32 cm i una llargada de 1'10 m i la reixa de ferro de fosa, més petita que la llinda. La obertura té una alçada de 1'05 m i una amplada de 85 cm. Es troba en força mal estat de conservació, degut a l'acció d'erosió sobre la llinda, feta amb una pedra sorrenca que es desfà fàcilment, el que ha fet que no es pugi llegir la inscripció que hi ha sota la data. Alhora, un fil de telèfon travessa per sobre la banda dreta de la llinda.</p> | 08246-104 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Originàriament aquests elements formaven part de l'antiga rectoria. La porta d'entrada a la rectoria, actualment dóna accés a la farmàcia i encapçala l'arcada una inscripció gravada en pedra i a l'interior dos cercles en què s'hi pot llegir: Ave Maria sin pecado concebida, tot i que estigui parcialment esborrada. Mentre que la llinda que corona l'obertura de la finestra té gravada la data 1704 i per sota hi havia hagut una inscripció que podia correspondre al nom del rector que pel que s'intueix podria dir-se Johan.</p> | 41.8999300,2.2831900 | 440542 | 4638914 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65171-foto-08246-104-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les juntes i tapant la part superior d'algunes pedres hi ha ciment, element que desmereix aquest element arquitectònic. A prop queda la casa de can Parrella, amb elements arquitectònics del segle XVIII. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LA FARMÀCIA DE SANTA EUGÈNIA | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65172 | Puigdasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdasens | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Mas senzill que s'organitza al voltant de petites construccions annexes d'escassa qualitat constructiva. És de planta rectangular i es troba orientada d'est a oest. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. Totes les obertures són arrebossades. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada en paral·lel a la façana principal. Presenta cabirons de fusta a la part del ràfec. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08246-105 | La Serreta | <p>La història d'aquesta explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1950 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. Es coneixia per ca la Cigüenya.</p> | 41.9152300,2.2748400 | 439864 | 4640619 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aparentment es troba abandonada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65176 | Lleres del torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleres-del-torrent-de-santa-eugenia | S'està perdent com espai natural | <p>A la confluència dels ramals que venen del Gurri i de la Riera de Santa Eugènia i altres rierols es documenten les restes de flora i fauna autòctona de riera. Abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Presenta un notable valor paisatgístic.</p> | 08246-109 | Santa Eugènia de Berga | <p>Paratge de gran interès natural on s'hi troben fonts tant emblemàtiques pel municipi com la Font Xica o la Font Rodona. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura i situat al costat mateix del poble. La seva adequació, hauria de ser imminent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic i aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8975100,2.2721300 | 439623 | 4638653 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65176-foto-08246-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 65177 | L'Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomeda | <p>GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 46. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | <p>Edifici de planta baixa primer pis, amb unes golfes sota coberta. La fàbrica és de murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici.</p> | 08246-110 | Sant Marc | <p>Masia documentada al segle XIV, en un document del 1368, com un mas remença de Roger de Vilademany de la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. La seva característica principal era la situació jurídica a la que es trobava subjecte, el remença com a home propi i afocat d'un senyor. Aquest tindrà el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos. Aquesta figura ha de retre als seus senyors homenatge i fidelitat normalment són demandes que es realitzen quan la propietat es transmet o quan una persona entra al mas amb motiu del seu casament amb una altra de condició servil. També trobem indicis de servitud quan una persona, pe abandonar el mas, ha de pagar al seu senyor directe una quantitat. Aquest mas el trobarem present al llarg de tota l'època moderna i contemporània. La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia, on destaca la reconversió en camp d'aviació d'aquesta zona del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9096600,2.3005800 | 441994 | 4639982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65179 | Mare de Déu del Roser del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-mas-dels-frares | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser os. 364' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 436-443.</p> | XVI-XX | <p>Edifici religiós, capella d'una sola nau adossada a l'angle sud-est del mas dels Frares o mas dels Cassanyes. De planta quadrada, amb l'altar a llevant i entrada a migdia. S'hi accedeix a través d'una escala corba de dos trams. El portal és d'arc peraltat i al damunt hi ha un fals òcul. Es coronada per un campanaret d'espadanya amb campana i creu. A la part de llevant i a la planta hi ha un portalet rectangular. A la part nord s'adossa un cos de planta que s'uneix a la masoveria i que correspon a la mateixa. Es construïda en pedra arrebossada al damunt i pintada, presenta unes decoracions que imiten els carreus d'escaire.</p> | 08246-112 | La Serreta | <p>L'actual capella en substitueix una d'anterior, inaugurada pel cardenal Casañas bisbe de Barcelona el dia 8 de setembre de 1907 i dedicada a la verge del Roser. També havia estat dedicada a la Mare de Déu de les Victòries de la qual tenia una imatge que va ser cremada durant la guerra i que avui podem veure una reproducció in situ amb tela. Conserva un Sant Josep de talla. Hi ha un acta de donació de les relíquies del Cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 pel Josep Bisbe de Vic.</p> | 41.9137100,2.2811300 | 440384 | 4640445 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65181 | Mas Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GAVIN, J.M. (1984). 'El Sant Crist del Bulló, os. 407' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 168. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-114 | Zona del Bulló | <p>El mas Bolló o Bulló, conegut inicialment com a mas Guamir, és dels més antics del municipi. El seu nom té clares reminiscències germàniques (Wadamirus o Guadamirus). El nom de Guamir apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, al 1206 quan es cita a Ramon Guamir com a testimoni en un document altmedieval, però no surt ben documentat fins als volts del 1225, quan era hereu Bernat Guamir, casat amb Arsenda. L'alt domini del mas pertanyia als castlans del castell de Taradell i segurament per aquesta raó i per passar-hi el camí ral de Taradell a Vic, quan es va desmembrar el terme del castell de Taradell, el mas Guamir o Bolló hi va restar unit. La família Guamir es va extingir a inicis del segle XV i per això l'any 1419 va comprar el mas Pere Feliu Bolló de Malla, que va canviar el cognom i aviat el nom del llinatge i del mas. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Taradell. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Feliu Bolló com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 s'esmenta senzillament lo hereu Bolló. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units el mas Erumir o arumir i el mas Mestre. El cognom Bolló va perdurar fins pels volts del 1750, quan la pubilla Rosa Bolló, es va casar amb Pere Colomer, hereu del mas Colomer de Taradell. Aquesta família va donar tot un seguit de fills a l'església (canonges, rectors, monjos i simples beneficiats). És notable el literat i rector de Centelles Dr. Damià Bolló (1617-1658), així com els darrers Mn. Josep Bolló i Joan Colomer, que van regir la mongia de Santa Eugènia. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Bolló tenia 9 habitants. El mas Bolló habitat sempre pels seus amos, és un gran casal amb teulat a dos vessants i amb la façana a migdia i perpendicular al teulat. El nucli central es va refer el 1750 aprofitant murs i estructures anteriors. Més tard es va ampliar un cos amb galeries a la part llevantina del mas i altres dependències per a les feines agrícoles entorn un barri clos. El mas guarda un vell i ric arxiu documental que està molt ben cuidat per part dels propietaris.</p> | 41.9017300,2.2725200 | 439659 | 4639121 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una de les dependències de mas és una capella interior. Es tracta d'una capella dedicada al Sant Crist, coneguda com el Sant Crist del Bulló. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65182 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-1 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 43-45. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Alguns elements s'han perdut | <p>Casa aïllada envoltada pel polígon del Bulló formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a les activitats agropecuàries; aquesta característica és molt comuna de les masies de tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. La casa es troba molt reformada, amb les parets arrebossades i nombroses reformes de difícil identificació. La porta principal té una alçada de 3'25m, mentre que interiorment és de 2'5m. Té una amplada interior de 1'65m i exterior de 3'05m. L'arcada esta formada per 13 pedres. El gruix dels brancals de pedra, que tenen una llargada d'1m oscil·la entre 20 i 25 cm. Desgast que presenta algunes pedres en tractar-se de pedra sorrenca i perquè algunes de la banda dreta ho estan per l'acció del salpàs. Alhora, enganxat als baixos de la banda esquerra hi ha la caseta del gos, actualment en desús; mentre que hi ha unes bigues de pòrtland d'un terrat clavades a la part superior de l'arcada.</p> | 08246-115 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest mas apareix esmentat en la documentació de l'arxiu parroquial des d'època moderna tot i que en el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, i aquest és el cas del mas Català que pagava 1 diner i mig a la talla de 1422. Ja en el segle XIV, consta que aquest mas gaudeix del domini directe d'un altar, en aquest cas dedicat a Sant Llorenç, amb la condició de dependent. Aquests masos dependents paguen un cens, en diner o en espècies per mantenir el domini útil del mas i cal assenyalar que aquest tipus de dominis eren a mans d'eclesiàstics, o en mans d'un poder laic, petita noblesa o laics que han ascendit de classe social sense tenir orígens nobiliaris. En el mateix cas es trobaven el mas Pont i el mas Torrent, tots dos de Santa Eugènia i actualment d'ubicació desconeguda, al haver canviat de nom la propietat. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Joan Soler, àlies Català com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Lluís Fontanelles, àlies Català. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia annexat un mas conegut com l'Esquiró. Corona l'entrada la inscripció gravada entre tres pedres: 'Ave Maria sin pecado concebida' que per la tipologia podria ser del s XVIII. Per sobre hi ha una petita pedra en què hi ha gravades les inicials I(esus) H(ome) S(alvador) i la data de 1576. La casa en haver estat molt reformada. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Teuleria del Català tenia 6 habitants i el Català 8 habitants.</p> | 41.9020600,2.2798700 | 440269 | 4639153 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65182-foto-08246-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65182-foto-08246-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65183 | Mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-frares | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal rectangular de pedra, franquejar per finestres com el balcó del primer pis, a les golfes hi ha també una obertura. A ponent s'hi adossa un cos de porxos coberts a una vessant i amb dos portals a la planta i 4 finestres al primer pis. A tramuntana s'hi adossen diversos cossos destinats a funcions agrícoles i que formen un clos que tanca la lliça. La masoveria, igual que la capella s'hi annexionen per la part de llevant. Ostenta diverses piques de pedra portades d'altres indrets. L'estat de conservació és bo al estar adequada com a segona residència. Els ràfecs de la façana són molt treballats.</p> | 08246-116 | La Serreta | <p>L'origen del nom del mas rau en el haver estat residència de frares. Es creu que en un inici hauria estat de propietat senyorial, possiblement a mans d'una de les grans famílies de la zona, bé els castlans del Castell, dels senyors com els Heures, els Santa Eugènia o els Benages o també probablement com a propietat de la catedral de Vic i de les seves administracions o pabordies. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix en Francesc del Mas dels Frares com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 es diu que Guillem Soler està al mas dels Frares. En època moderna, el domini passà a noves mans, en el cas del Mas dels Frares la propietat va passar a mans dels frares de la Mercè, de Vic, fet evidenciat per la presència d'un rellotge de sol amb l'escut dels Mercedaris i la data de 1739 que fa referència a una restauració o ampliació. i en la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia unit el mas Vilalba. La presència d'aquesta congregació de mercedaris va desaparèixer amb la desamortització. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas dels Frares tenia 9 habitants. En el nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 l'hi trobem enregistrada com a Mas dels Frares o Can Font, considerat com a Caserio. Conserva un rellotge de sol del 1739, fou reformada al 1906, 1940 com ho indiquen les inscripcions al portal de la lliça i 1955 a la cabanya nord.</p> | 41.9137400,2.2810000 | 440374 | 4640449 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65183-foto-08246-116-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas també conegut com Can Font o Casa del Font. El mas es veu envoltat per unes granges que es coneixen com les Granges Emeterio. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65184 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443. TORRENT, C. (1981) Mas Duran. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>El mas, construïda amb pedra del país i amb la coberta de teula àrab a dues vessants, s'aixeca sobre roca viva. És ampliada per la part posterior amb coberts i un porxo afegit a la façana principal. La casa té una llargada de 14'5m i una amplada de 9. La llinda de la porta principal és de fusta de roure, mentre que els brancals són de pedra, però no es veuen bé en estar arrebossades -s'hauria de treure els arrebossats. El fet que s'hagi construït coberts i ampliat una part del mas fa que sigui difícil percebre'n l'estructura originària. L'entorn immediat presenta un safareig, arbres i horts. El pou es troba a uns 10 m. Davant mateix de la porta d'entrada a la casa. El material de construcció és totxo unit amb morter de calç. La coberta, refeta, és d'uralita i a dues vessants. Té una fondària d'uns 15m. Si bé exteriorment és de planta quadrada (1'25x1'25), sota terra és de planta circular. L'alçada del cos exterior és de 2'25m. La porta del pou té una alçada d'1m i una amplada de 75cm.</p> | 08246-117 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El topònim Duran apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, en diversos documents altmedievals quan es cita a Arnau Duran al 1228 i als germans Ferrer i Bernat Duran el 1230 com a testimonis en diversos pleits. Tot i en aquest moment no es pot confirmar la presència d'aquest mas, pròpiament dit, si que es documentarà de forma sistemàtica l'existència d'una família Duran al municipi des de l'edat mitjana. I ben aviat aquest mas ja serà present en la documentació de l'arxiu municipal iniciat al 1275 i que conserva abudant informació de tota la baixa edat mitjana i època moderna. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Duran que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. Es diu que aquest mas havia tingut un hospici o sanatori pels empestats de la pesta negre. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Gabriel Duran com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Duran. També a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units el de Puigvert, el de la Costa i el Coll. El 1826 es convertí en una dependència del mas Bolló. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Duran tenia 2 habitants. Sobre la porta principal en ceràmica, hi ha el número 6. El Duran el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 com a 'Masia casa de labranza' i abans, en un llistat del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna. Segons els llogaters del mas, el pou es deuria haver realitzat pels volts de l'any 1920. la coberta, abans de refer-se amb uralita, era de totxanes.</p> | 41.9059300,2.2744700 | 439825 | 4639586 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entorn format per camps de conreu, el polígon industrial i nombrosos coberts, on guardar eines, i corrals pel bestiar. Masia d'estructura complexa. El cos principal és rectangular, cobert a una sola vessant que vessa les aigües a migdia on es troba la façana. Aquesta presenta un portal rectangular amb llinda de fusta a la planta i una finestreta al primer pis. A la part esquerre s'hi adossa un cos de construcció més moderna que abriga uns porxos al primer pis sostinguts per pilars de totxo. A la part dreta de la façana hi ha unes escales exteriors que condueixen al primer pis. A ponent hi ha poques obertures, les parets són de totxo i els escaires de pedra picada. Al nord hi ha tres cossos adossats un darrera l'altre i tots vessen les aigües al nord. Aquest sector presenta poques obertures. Es construïda amb pedra unida amb morter, alguns afegitons de totxo i alguns sectors són arrebossats. L'estat de conservació es mitjà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65185 | Mas Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontanelles | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal de grosses dovelles i dues finestres d'influència gòtica datades al XVI-XVII. A la part esquerra de la façana hi ha un porxo annexionat posteriorment. A la part posterior hi ha un oratori dedicat a Santa Benita o Beneta. Al davant de la masia hi han construccions modernes, amb un portal d'entrada a la lliça. Pedra picada, arrebossada recentment. La casa, sense les ampliacions posteriors, amida 15 m de llargada i té una amplada de 12 m. La coberta de teula àrab és a dos vents. El cos principal té finestrals al primer pis i a les golfes fou refet no fa massa temps. La seva llargada és d'uns 9m i recentment ha estat arranjada la façana principal que ha estat arrebossada, els porticons restaurats i les obertures consolidades i que ressalten. El portal, format per 22 peces de pedra, no presenta cap tipus d'inscripció ni data gravada a les pedres. Té una amplada 1'70m i una alçada de 2'70m. La porta tot i ser relativament nova, no desentona gens. Destaca que l'arrebossat tapa parcialment la part superior d'algunes pedres i els laterals inferiors. L'únic element no propi de la porta és un clau clavat al brancal esquerra. L'entorn molt ben condicionat, amb la paret refeta i presència de plantes als laterals. La finestra que hi ha sobre el portal no té cap inscripció té una amplada de 95 cm i una alçada de 1'20m. Està formada per tres brancals de pedra per banda i una llinda també de pedra i porticons nous. La llinda que corona la finestra té gravada la data de 1619 i una petita creu a la part central. Destaca una altra finestra que té una amplada de 1'20 m i una alçada de 1'50 m. La llinda que corona l'obertura té una llargada de 1'70m i una alçada de 50 cm. A més, està formada per 4 brancals de pedra. La llinda té gravada la data 1593 i les inicials IHS. Un dels aspectes que crida l'atenció es que la llinda i dos brancals són d'una tonalitat més fosca que la resta de pedres, indicant una posició secundària. També semblaria que hi ha una pedra, de tonalitat blanca, que seria l'originaria pedra. El mas té un pas interior que es troba entre la casa i el cos de porxos. Presenta tres arcades fetes de totxo disposades en forma de plec de llibre. El pas té una amplada de 2'70 m. Hi ha dos tipus de coberta, un fet amb totxo, d'una època més recent i un fet amb tres lloses de pedra de construcció més antiga. La gent que viu a la casa l'anomenen 'sota el pont'. La part de sostre, feta de lloses de pedra, esta al mateix nivell de sostre, també de lloses, de l'interior de la cort. La part més nova de sostre és feta amb totxo i bigues de pòrtland que no lliga amb la part original de lloses. Els annexos ramaders estan formats per una cort i una pallissa. La pallissa té una amplada de 6'80 i una llargada de 10m. La teulada, d'uralita i per sota cabirons i bigues de roure és a dos vents. Formada per planta baixa i primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una porta de fusta o per una escala de pedra. Els dos nivells estan separats per un sostre d'empostissat. Un pilar fet de pedres i amb una amplada de 4 cm separa les dues obertures laterals, una d'elles té una amplada de 3'75 m. La palla es treia per dues obertures laterals, una d'elles tapiada amb un envà de maons. Es tracta d'un element arquitectònic singular per l'ús de pedres cantoneres, bigues de fusta de roure i paret de tapia. Per darrera la pallissa passa la carretera que porta a cal Rei de Fontanelles, enganxat hi té un cobert. A tocar hi ha la porta d'entrada al mas i una escala exterior que permet salvar el desnivell entre pallissa i altres dependències respecte la porta d'accés a la finca. El material de construcció és divers: paret de tàpia, ús de pedra del país, totxos i trossos de teules. A les corts que queden a un nivell inferior s'empraren per fer paret quatre lloses de pedra que tenen una alçada d'1m i una amplada que oscil·la entre 1'30 i 2m.</p> | 08246-118 | Sant Marc | <p>Mas documentat des del segle XIII, tradicionalment molt destacat. El nom de Fontanelles apareix esmentat per primer cop el 1194 quan es cita a Pere de Fontanelles com a testimoni en un document altmedieval. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Fontanelles que pagava 3 diners i mig a la talla de 1422. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Lluís Fontanelles com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Miquel Fontanelles. Durant els segle XIX els hereus Plantalamor, Fontanelles i el Bulló, van mantenir discussions per tenir un lloc privilegiat a l'església parroquial. Del mas al segle XIX en va sortir un canonge i dos sacerdots. Coronant el portal hi ha una imatge del Sagrat cor. Aquest mas hi trobem l'origen d'una antiga família que dóna molts eclesiàstics i ciutadans honrats de Vic. Segons notícies extretes dels llibres de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia, iniciat el 10 novembre 1608, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, entre les possessions del mas Fontanelles hi havia el mas Prixana, Rosa, i Translocoll de Sant Marc. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Fontanelles tenia 19 habitants.</p> | 41.9113500,2.2902400 | 441138 | 4640177 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) La cort és un edifici de 5'70 m llarg per 3m ample. Les parets de pedra són unides amb morter de calç. El paviment és enllosat a l'igual que el sostre, fet amb cinc lloses de pedra que tenen cadascuna una amplada de 1'20m. També hi ha unes arcades, fetes de totxo que permeten accedir a d'altres compartiments. Sostre a base de lloses de pedres de grans dimensions. L'accés a la cort es fa per una porta que hi ha al pas interior que queda entre els dos cossos d'edificis. A prop de la casa queda el molí de vent i la font de Fontanelles. A la part posterior hi ha un oratori, dedicat a Santa Beneta. | 94|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65186 | Mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gener | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Mas Gener. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Parròquia de Santa Eugènia. Ausa vol.1: 437-443. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Alguns elements en desús | <p>També conegut com el Palau o Villa Carmen, al estar adossat a aquesta. Edifici civil. Antiga masia orientada a ponent, cobert a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal adovellat, semicobert per uns porxos adossats a la façana de construcció recent. A la part de llevant, adossat al mas s'hi construí una torre o petit castell, que forma tres cossos ben determinats i s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Aquesta part de l'edifici és la que s'anomena Villa Carmen. Destaquen notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars de l'entrada. L'edifici estava envoltat per un ampli jardí i un llac artificial. La casa, que s'aixeca sobre roca natural, mesura 18'6m de llargada i 16,1m d'amplada. Consta de planta baixa i 2 pisos. La teulada, a dos vessats, és de bigues i llates de fusta, teula àrab i rajoles. La barbacana presenta doble filera de teules. A la façana que dóna a la cara nord hi ha onze finestres, i una porta, damunt de la qual hi ha imatge de Sant Jordi, de construcció recent. De les obertures, destaquen les reixes i els llangardaixos. Tres finestres tenen les llindes de pedra. A la façana principal hi ha tres obertures per planta. Quatre pilars aguanten el terrat, al qual s'hi accedeix pel 1er pis. Als xamfrans de la casa hi ha pedres cantoneres. Al costat que dóna a Santa Eugènia hi ha 11 finestres, algunes tenen els brancals de pedra. El portal principal té una alçada aproximada de 2'65m, una amplada interior d'1'6m i una amplada exterior, amb brancals de pedra inclosos, de 3'78m. Del portal s'identifiquen fins a 16 dovelles, les quals tenen una allargada de 90cm. A mà esquerra s'aprecia un número, identificació de la casa durant la guerra civil. De les diverses obertures destaquen dues finestres, una, que es troba a l'esquerra de la façana principal de la casa, té la llinda i els brancals de pedra. A nivell inferior no s'aprecia cap brancal, és probable que originàriament hagués estat una finestra. La llinda superior, que no té cap inscripció, ni data gravada, té una llargada de 2'3m. La reixa de ferro, poc treballada, té 7 barrots i 2 travessers. Una segona finestra, situada a la dreta de al façana principal de la casa, té una alçada aproximadament d'1'75m una amplada interior d'1'16m, i una amplada exterior d'1'67m. Està formada per dues llindes i 4 pedres per banda. El gruix de les peces és de 26cm. No presenta cap tipus de data ni inscripció gravada a la llinda superior. Cal destacar la reixa de ferro, formada per 8 barrots i 4 travesseres. El cos està format per 2 pilastres coronades per unes peces piramidals, dóna accés a la llisa o pati de la casa, i a aquesta. L'alçada és d'uns 4m, mentre que el pas té una amplada de 2'32m. Cada pilastra està formada per 8 -9 peces de pedra. La reixa, de ferro, és de 2 fulles, i té una picaporta a la banda dreta. El coronament i un brancal de la pilastra de l'esquerra són de construcció recent. Les parets laterals, que conformen el tancat, estan construïdes amb pedres i maons trencats units amb morter de calç. A l'interior de la casa hi ha una gran sala, que té 5 portes, amb els corresponents brancals i la llinda de pedra. A tocar la façana principal hi ha un abeurador per a bestiar. El safareig té una amplada d'1'48m, una llargada de 2,2m i una alçada de 75cm. Té 2 piques, que tenen una amplada de 40 cm, però de llargada una medeix 62cm i l'altre 97cm. El gruix de la paret és de 16cm. Construït amb pedra, té les parets arrebossades. Present un molt bon estat de conservació, fet que ho propicia que encara es faci servir per rentar la roba. Situat sota un cobert, el qual podem veure a mà dreta, en entrar al patí de la casa, té a tocar diversos receptacles que es fan servir per treure aigua, i en cap cas dificulten l'accés al safareig. Estructura associada a l'aprofitament hidràulic del mas Gener. L'aigua amb què s'alimenta el safareig prové de la mina de la Font Freda.</p> | 08246-119 | Plantalamor-Gener | <p>El Gener és un mas documentat des del segle XII amb el nom de Gener de Palou per trobar-se dins l'antiga vil·la rural de Palou; la casa també rep el nom de Palau degut a que el bisbe de Vic (el mas havia estat propietat del bisbat) hi venia a estiuejar i a passar-hi temporades. La vil·la de Palou o Palaciolo més endavant anomenada Januario de Palaciolo estenia la seva demarcació per les actuals finques dels masos Roure i Gener i les terres que termenejaven amb el mas Erumir o Arumí. El lloc es documenta al 940 quan Froila i Aurieldes van vendre a Aine terres en el terme del Castell de Taradell al lloc dit Palaciolo. Més tard, una altra venda esmenta el lloc com la Villa Palaciolo. En el segle XIII hi haurà un parell de masos, el Palou i el Gener anomenats inicialment Januario de Palaciolo. Entre la molta documentació existent, consta que el 1169, Ramon Amat de Palaçol, amb la seva muller Maria i els fills, dóna com a dot a una altra filla seva, Ramona, terres que tenen a prop de les comes de Vilalba i a prop de la coma de Sant Pere, que tenen sota domini del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1277, Pere March de Santa Eugènia i Elisenda de Benages, amb el seu fill Ramon, estableixen i confirmen a Ramon Januario de Palaciolo o del Gener de Palou i a la seva mare Berenguera i també a Ramon de Cirer, Bernat de Moles, Ferrer de Cirer, Pere de Palou, Pere de Solà, Berenguer Anax i Ferrer Julià, la facultat de prendre aigua, ells i els seus successors, en el torrent que discorre de Berga i en altres torrents de la parròquia de Santa Eugènia, i portar-la cap als seus masos per regar. A canvi d'un cens anual de dos parells de gallines. En Ramon Gener de Palou pagarà, a més, un tribut de 6 sous anuals per disposar de tota l'aigua tots els dissabtes, des de la posta de sol fins a la sortida de sol del diumenge i tots els dimarts, des de la sortida de sol fins a la posta. El document porta escrit al peu i en lletra dels segles XVII o XVIII 'establiment de l'aigua del molí del Jener en lo any 1277'. Sembla una confirmació i un nou establiment (el 1259, Beatriu de Torroella havia fet una concessió semblant a un antecessor del Gener de Palou). Al 1299 aquests terrenys seran venuts per Sança de Cabrera, filla de Bertant de Santa Eugènia a Bernat de Vilademany. Aquest delme dels Santa Eugènia, que tenien compartit amb la família Benages, ocupava la part de llevant del terme i el sector de Palou o dels voltants dels masos Roure i Gener. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consta que aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En el fogatge de 1515 apareix Francesc galí, àlies Janer com a cap de casa, i en el fogatge de 1553 consta que en Masnou està al Janer de la Plana. També fou anomenat el Gener de la Plana formant part d'unes grans propietats de Santa Eugènia, pertanyent als Sr., Monteis, el patrimoni s'anà repartint i ara està totalment fragmentat. Segons notícies de l'arxiu parroquial, iniciat el 10 novembre de 1689, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, els propietats del Gener comprenien: la masia del Ramon de Palou, el Soler de la Plana, el Julià, el Borrell, el Soler i la Trulla (domini compartit entre el Duran, Plantalamor i Conill). Entre els segles XVI i XVII va ser propietat d'una família de juristes i terratinents cognominada Morillo, que abans del 1580 varen aixecar al costat del mas una capella dedicada a Sant Nicolau de Tolentino. A principis del segle XVII es va fer la cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos el mas i propietat va passar a les monges carmelites del convent de les Davallades de Vic. En els Llibrets de Compliment Pasqual del 1826, consta que el Gener tenia 18 habitants. Amb la desamortització de 1837 fou incautat per l'estat i posat a subhasta; el va adquirir, junt amb el veí mas Roure, la família Carbó. Durant bona part del segle passat es reunia aquí l'Ajuntament de Santa Eugènia.</p> | 41.9096400,2.2779600 | 440118 | 4639996 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la casa es fa per una pista, de terra, que s'agafa a mà dreta de la carretera d'Arbúcies, venint de Vic, a l'alçada del km 2. la casa presenta un entorn molt ben cuidat per la banda que dóna a Vic. Amb la presència d'una zona verda i d'una piscina. Pel costat de Sta Eugènia hi ha coberts (fets amb tova, pedra blava, còdols i maons), granges, un safareig, i el llac del Gener, en desús. En parlar dels orígens històrics d'aquest mas s'ha insinuat que en aquest lloc, que la documentació anomena Palaciolo, Palçol, Palol i Palou i que etimològicament s'associen a un petit palau, podia haver-hi una mansió senyorial d'un antic gran terratinent. A finals del segle XIX i inicis de segle XX, la família Carbó feu construí Villa Carmen. Es tracta d'un edifici annexionat al Gener i que respon a una construcció d'estil acadèmic francès envoltat vers migdia per un gran tancat amb un jardí i un petit llac artificial, tot malmès durant la guerra civil (1936-1939) i ara força descuidat. El portal és de la mateixa tipologia que d'altres que es poden veure en d'altres masos del municipi. A mà esquerra, penjat de la paret, hi ha 2 peces de ceràmica, en una hi diu 'CUARTEL 3º. DEL SUR', i a l'altre hi ha el número 1. | 99|102|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65187 | Mas Genís o Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-genis-o-sant-genis | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. IGLÉSIAS, I. 'Fogatge de 1553'. TORRENT, C. (1981). Mas Genís. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Santa Eugènia de Berga. Ausa vol I: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Edifici civil, masia de grans dimensions, de planta quadrada coberta a 4 vessants. La façana es troba orientada al SO amb un portal d'arc rebaixat pintat imitant la pedra. Finestres a la planta, 3 balcons al primer pis i 3 finestres al segon pis. Una de les finestres de la planta té una inflexió gòtica. Al SE s'annexiona un cos de porxos, annexió visible des de la façana. A nivell de primer pis s'obren 5 arcs de mig punt, amb l'arrencada de ferro. A la part NO cal remarcar unes finestres amb llangardaix a la planta, un ampit motllurat i una llinda gòtica al primer pis, a la part NE hi ha un cos modern. Es construïda amb pedra basta, picada, tapia, totxo i arrebossat.</p> | 08246-120 | Zona del Bulló | <p>El mas Genís surt documentat des del segle XIII amb el nom de Sant Genís, cosa que fa suposar que a l'indret hi podria haver hagut una capella dedicada a aquest sant. Als segles X i XI constava la capella de domus Sti. Genesi no saben si guardava el mateix emplaçament actual. El Genís, sense l'afegitó de sant i amb aquest nom emprat com a cognom familiar és conegut per la documentació des de mitjan segle XIV. Conserva un notable arxiu que s'inicia vers el 1370 i en ell es guarda abundant documentació, així com una crònica dels fets del segle XIX, enregistrats per un pubill del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 2 diners a la talla de 1422. La masia es troba ben documentada des del segle XIV i en els fogatges de la parròquia de Santa Eugènia de 1553 on hi trobem inscrit un tal Joan Genis. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Jaume Montbarbat, àlies Genis com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Genís. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units els de Tornamira, Montalegre i Font i en el nomenclàtor de la província de Barcelona està registrada com Masia casa de labranza. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Genis tenia 8 habitants. L'edifici actual és de planta quadrada , amb coberta o teulada a quadre vessants, un annex amb galeries a la part de llevant i altres edificacions complementàries, tot ell resultat d'un seguit d'obres i ampliacions iniciades el segle passat i continuades al 1921, moment en què la façana presenta un bonic portal adovellat. L'any 1949 moment en què es va procedir a l'arranjament total de les façanes i es va arrebossar, i el 1965 quan s'hi va annexionar un cos. La remodelació moderna fa difícil establir una lectura arquitectònica de les diferents parts del mas, ara totalment integrada. A l'interior hi ha un portal d'arc deprimit amb unes rosetes a l'intradós. Al primer graó de l'entrada hi ha una antiga llinda amb decoració conopial i la datació de la part més antiga la dóna una llinda interna on hi ha escrit: FRANCISCO GENIS 1649.</p> | 41.8988000,2.2635400 | 438911 | 4638802 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65187-foto-08246-120-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65188 | Mas la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | En obres. | <p>La casa que té una llargada de 21'5m i una amplada de 9'5m està formada per planta baixa i un pis. A la façana principal hi ha la porta d'accés i 2 finestres a la planta baixa, mentre que al primers pis es veuen 3 finestres. A la façana posterior hi ha petites obertures, i a la de ponent hi ha cinc finestres. La part posterior de la casa té més alçada que la part del davant. La porta principal té una amplada d'1'92m. I una alçada de 2'12m fins el replà d'entrada a la casa. Formada per deu llates de fusta, destaca per estar clavetejada, amb 5 fileres de claus amb disposició horitzontal i dues verticals. El picaporta, decorat amb motius geomètrics, fa 11cm de diàmetre i 2 de gruix. A tocar la porta hi ha un abeurador, de pedra , el qual té una llargada exterior de 1'35m una amplada exterior de 60cm una llargada interior de 1'13m una amplada interior de 42cm. Davant de la casa hi ha una vorera feta de pòrtland i totxos. La pallisa, amb una amplada de 9'8m està formada per baixos i pis, i presenta obertures tapiades amb maons, dues de les quals estan fetes amb volta de maons. Al 1er pis de la pallisa s'hi accedeix per una obertura, tapada amb llates, que queda en el pas. La paret de la pallisa que dóna al torrent està feta amb pedra blava fins al 1er pis. La teulada de la pallisa, amb bigues de fusta, a 2 vents i de teula àrab, cobreix el pas que hi ha entre aquest edifici i el cobert adossat al mas. A la paret de la pallisa que dóna al pas hi ha un maó en què hi ha gravada una mà dreta i 2 amb la representació d'un ventall. El pas, que salva el desnivell que hi ha entre als camps situats darrera la casa i aquesta, té una amplada d'1'2 i una llargada de 6m. El cobert, adossat a la casa, té una llargada de 13'5m amb la teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés, feta de maons, és de punt rodó. El safareig està construït amb totxos, presenta les parets interiors lliscades, mentre que les exteriors estan arrebossades. Té una alçada interior d'1m. Té una amplada interior d'1'66m i exterior de 2,05 de llargada exterior fa 2,6m i interiorment 2'33m. El safareig presenta 2 piques. La pica té una amplada de 45cm i una llargada de 2'75m. El dipòsit, de secció circular i construït amb maons, té una alçada d'1'1m un diàmetre exterior d'1m i interior fa 80cm. Junt amb el safareig hi ha un dipòsit d'aigua. El dipòsit d'aigua servia per rentar roba de gent de Vic. El safareig té la particularitat que s'hi podia rentar tant des de dins la casa com des de fora.</p> | 08246-121 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El conjunt format per casa, cobert i pallisa té una disposició en forma de lletra. A. La pallisa s'hi tancaven els carros , mentre que al cobert hi havia el bestiar. Sobre la porta hi havia hagut 2 plaques de companyies d'assegurances, i una imatge d'un Sagrat Cor. Sobre la porta hi ha una placa de ceràmica amb el número 9, que correspon a l'adreça de la casa. A nivell superior de la porta hi ha una fusta quadrada (17X17cm) que servia per tirar el salpàs. Al terra, davant de la porta principal, h ha 3 lloses (87cm llargada i 65 amplada) que havien d'anar a la pl. Padró com a coberta del mur, però no s'arribaren a posar. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Gatonera tenia 3 habitants.</p> | 41.9050800,2.2845400 | 440659 | 4639485 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre el torrent i l'era de la casa hi ha una mina d'aigua. Situat a tocar al cruïlla dels torrents de Sta Eugènia i del Mig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65189 | Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mitja | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | La vegetació la cobreix en part | <p>Edifici civil, situat en una petita elevació al mig del sector de conreus a la part nord-est del terme i format per un cos rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, aquesta té al seu davant uns porxos i tres cossos sostinguts per pilans, un d'ells cobert a manera de galeria. La masia presenta una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, la qual té porxos adossats, sostinguts per pilars. A la part dreta hi ha un pont que comunica amb la capella de la Concepció. L'edifici és bastit amb pedra, calç, tàpia i maó més embigat de fusta. A la part posterior hi ha un portal tancat amb la lliça. La masia presenta un estat d'abandó. El mas amb una llargada de 13 m i una amplada de 14,80 m, està format de planta baixa i dos pisos. La coberta de teula àrab i amb l'ús de bigues de fusta és de dues vessants. Enganxada a la façana principal hi ha un porxo, que té una amplada de 4 m, i la teulada a una sola vessant. Alhora presenta dos contraforts, un a cada extrem de la façana principal. Davant hi havia hagut una bassa, d'ús exclusiu del bestiar de la casa, i també d'era amb el paviment fet de llosa de pedra. A l'esquerra del mas hi ha un cobert que era la cort dels porcs, mentre que a la dreta queda la capella. Per la part de darrera hi ha enganxada la casa de cal Teuler, a la que s'accedeix per aquesta façana. Estava formada de planta baixa, dos pisos i golfes i feia les funcions de graner. La distribució de les obertures, de construcció senzilla és irregular. Aquesta casa havia disposat d'una bassa, avui tapada i d'ús exclusiu per al bestiar. Per la part posterior hi ha nombrosos arbres i arbustos que tapen parcialment la visió del mas. A prop del mas hi ha un cobert que servia per guardar el bestiar, però antigament havia estat un forn de cocció de teules, del qual no en queda res. A la dreta de la capella hi ha les restes d'un cobert, aterrat. La teulada presenta mol mal estat de conservació, han caigut les teules de les puntes i, també en alguns punts, no hi ha canaleres. Si bé les parets aparenten solidesa, el fet que a la casa no hi visqui ningú aguditza els problemes de conservació. En la construcció es van emprar diversos materials: tapia, maó i pedra del país; també destaca l'ús de les pedres cantoneres al xamfrà del que és pròpiament el mas.</p> | 08246-122 | La Serreta | <p>El mas Mitjà no consta amb aquest nom en els antics fogatges i talles del segle XV i XVI i no apareix en la documentació eclesiàstica o municipal fins avançat el segle XVII. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia units els masos Soquerrats i Despols. A la part dreta del mas, antigament comunicada amb aquest per un pont, hi ha una capella sense culte dedicada a la Mare de Déu de la Concepció. Una cabana i altres edificacions annexes complementen aquest mas, que sembla edificat bàsicament en el segle XVIII. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Masmitjà tenia 12 habitants. El mas fou casa natal de l'historiador franciscà Josep M. Pou i Martí i de Magdalena Mitjà, mare de Sant Miquel dels Sants. D'altra banda, a pocs metres de la masia hi ha un petit oratori a Sant Miquel dels Sants, aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. La finca també havia estat de la família Ubach.</p> | 41.9183700,2.2774400 | 440083 | 4640965 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part dreta del mas, i comunicada per un pont, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció, ara sense culte, i que al 1857 la seva propietària Maria de Ferer, Marquesa de Puerto Nuevo, va demanar permís al Bisbe de Vic, per poder-hi celebrar culte. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65190 | Mas Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigoriol | <p>TORRENT, C. (1981). Puigoriol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>La casa, anomenada també Puig-Oriol, es troba edificada sobre roca natural, esta formada de planta baixa i primer pis. La coberta de teula àrab és a 2 vents. A la façana principal hi ha 3 finestres 2 al primer pis i 1 a la plana baixa. Per la part posterior es distingeixen 2 èpoques de construcció. L'amplada de la casa és de 8 m aproximadament i la llargada de 11'70 m. Però agafant només la part més vella amida 8'20m. L'entorn està format per diversos annexes ramaders (coberts, etc.) i a la part posterior hi ha tres contraforts fets amb pedra de terrer. Els paisatge est dominat per camps de conreu i els masos can Bertrà, Genís i Can Coll.</p> | 08246-123 | Zona del Bulló | <p>Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Puigoriol tenia 3 habitants. Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada al seu paper de masoveria o petit mas lligada al mas Genís i al veí mas Bertran. El mas Puigoriol ha estat recentment molt reformat i no es poden fer apreciacions sobre les seves característiques constructives. A finals del XVIII consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga, junt a altres masos de l'entorn, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció.</p> | 41.9008100,2.2665900 | 439166 | 4639023 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65190-foto-08246-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 65191 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 45-46. TORRENT, C. (1981). Mas Reig. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta abandonament | <p>Petita masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Per les característiques constructives hi distingim un cos annexionat a ponent que s'embiga sota la mateixa vessant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc de mig punt i diverses obertures totalment asimètriques. A tramuntana les obertures són petites .Davant la façana hi ha un cobert de pedra a una vessant. A l'interior de la casa hi ha una escala de pedra amb els sostres empostissats i encaironats. S'hi conserven fogons de pedra i una llac de foc. A les golfes hi ha l'antic graner amb les partions característiques. Es construïda amb pedra basta unida amb morter i afegitons de tàpia i totxo. L'estat de conservació és dolent. La porta, en la seva totalitat, està construïda amb 103 totxos, havent-n'hi de bisellats per agafar el punt de la volta. D'alçada mesura 2'34 m i d'amplada 1'55m. Els totxos de l'arc tenen una amplada oscil·lant entre 4 i 6 cm, mentre que els dels brancals tenen una llargada de 37 cm i una amplada de 19 cm. Amb peces escapçades, i en algun punt està arrebossat. La part inferior dels brancals està refeta amb totxos foradats. La seva integritat està en perill per l'estat d'abandó en què es troba. Es veu la porta si s'agafa un passatge que queda darrera un cobert. A l'entorn s'ubica una granja de bestiar boví. Masia construïda amb murs de pedra basta, tapia, arrebossat i totxo, amb bigues de fusta pòrtland i teules.</p> | 08246-124 | Sala-d'Heures | <p>Masia la història de la qual ve unida a la de l'antic Mas Aimerich, els seus habitants eren alouers, conserva les restes d'una possible torre de defensa datada XII-XIII. Al segle XIV és un dels masos remences, a mans de Bernat de Vilademany, tal i com consta en un document del 1345. La seva característica principal és la situació jurídica, el remença com a home propi i afocat d'un senyor que té el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos 'in manso Reig quam tenet et exolit Raimundus Reig constitutis in parrochia Sancte Eugenia de Berga cum medietate quam habeo et hominibus et mulieribus, domibus, honoribus et possessionibus', en aquesta mateixa situació es troba el mas Alió de Santa Eugènia també de Bernat de Vilademany.En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Reig, que té lo dit Eimeric que pagava 1 diner a la talla de 1422. I tot i que aquest mas apareix poc documentat en època medieval si que ho farà en època moderna, on en la Consueta de 1639 consta que era de l'Aimeric de Riudeperes i tenia units els masos Alió o de na Cília de Berga i Torrent. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareixen dos caps de casa, en Joan Vivet, masover del Reig i en Julià Pou, també masover del mas Reig. Aquest mas era masoveria de l'Aimeric i conserva grosses lloses de pedra que semblen indicar la presència d'un antic molí. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimerich, i per això no es va renovar. Sobre la porta hi ha una finestra, amb brancals i llinda de pedra, sense cap inscripció. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. El llinatge es manté des d'aquestes dades fins l'actualitat.</p> | 41.9056900,2.2938000 | 441428 | 4639546 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 65192 | Mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roure | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la provincia de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. GONZAL DE REPARAZ. (1982). La Plana de Vic. Editat per Barcino el 1928 i reeditada per Eumo al 1982. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII-XX | Presenta abandonament | <p>Edifici civil. Masia de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos, façana amb una portal rectangular a la planta, una finestra tapiada, tres balcons al primer pis, amb inflexió gòtica així com la finestra central del segon pis. A llevant s'adossa un cos que sobresurt per la part de migdia que abriga uns porxos d'arc de mig punt al primer pis i junt amb el mur d'una cabanya forma un clos que tanca la lliça, el portal es resguardat per un portalet amb llinda de fusta datada. A ponent s'obren diverses finestres de nova construcció però al primer pis conserva finestres de forma gotitzant. En aquest indret hi ha un pont que comunica amb la capella. La part N correspon a la vivenda dels amos, té diverses obertures.</p> | 08246-125 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest mas, situat al peu de la carretera de Saladeures surt documentat des dels segles XII i XIII, primer en relació amb l'antiga vil·la rural de Palou, i més tard amb un desaparegut mas Moles, del que va absorbir la propietat. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Roure que pagava 2 diners a la talla de 1422. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units els masos Moles i Narbona. El mas actual té una part antiga, el cos central feta segurament el segle XVII, de forma rectangular, gairebé quadrada, amb coberta a dues vessants i la façana a migdia, perpendicular al carener. Al seu davant a part meridional hi té un ampli barri tancat per un portal on hi consta la data de 1879 i les inicials de J. C, relacionat amb la família Carbó, antiga propietària del mas, moment en què també es devia construir el cos de galeries que tanca o emmarca la part de llevant del barri. Aquest cos central té tres balcons a la planta noble i finestres guardant simetria al segon pis. Tan la porta actual com altres obertures del mas indiquen que s'hi ha fet diverses reformes, destaca la presència de l'escut del bisbat i una efígie religiosa. Aquest mas pertanyia de molt antic al capítol de canonges de Vic, junt amb les terres de l'antic mas Moles fins que passà a propietat del Dr. Carbó al 1840. Igual que el Gener era de la mateixa propietat però aquí hi passaven les vacances els Canonges de la Catedral de Vic. A part de ponent del mas, consta cap el 1770 una capella dedicada a Sant Pere, unida al mas per un pont modern. La seva estructura, de la que es conserva bé la façana, es troba unida a un sector novament edificat que forma una vivenda o segona masoveria. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el mas Roure tenia 9 habitants. Les darreres reformes es van realitzar per habilitar els diversos espais i per fer la vivenda dels propietaris actuals, els Monteys, quan la propietat es va separar de la del Gener o dels Carbó. La masia també apareix registrada en el nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 i consta com masia casa de labranza. Una fotografia i una nota al peu de la mateixa en un llibre de Gonzal de Reparaz sobre la plana de Vic permet veure el mas a la segona dècada d'aquest segle XIX, i les reformes que s'hi feien com a resultat de l'aparició de noves necessitats. La casa del costat es un habitatge que amortitza part de l'església dedicada a Sant Pere i el pont que uneix les dues cases es el passadís per on passaven per dir la missa; en el jardí de la part de darrera de la casa principal hi ha una escala per pujar al primer pis que té la forma de calze.</p> | 41.9080400,2.2835500 | 440580 | 4639814 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Té una gran era enllosada, assentada sobre roca viva. Conserva un refugi de la guerra civil espanyola. L'escala d'accés a les estances on vivien els amos tenia forma de calze, tot i que també es comunicaven per dins. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.