Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65145 | Fita de can Discorre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>És de forma triangular. A la cara més ampla que fa 35cm hi ha les inicials VS, mentre que a les cares laterals que amiden 20cm hi ha les inicials SE. La vara més estreta fa 15cm. Sobre aquesta fita se'n recolza una altra, la Fita de Can Discorre 1. En treballar en els dos caps es va acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-78 | Sant Marc | <p>Tot i no dur gravada l'any 1843 podria ser que hagués se instal·lada aleshores. Presenta les inicials gravades SE (Santa Eugènia) i VS (Vilalleons).</p> | 41.9123300,2.2960900 | 441624 | 4640282 | 1843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65145-foto-08246-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65204 | Palanca dels Taradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-dels-taradells | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Té una llargada de 12 m, una amplada de 3'9 m, i una alçada sobre el torrent de 1'10 m. El paviment de la palanca és de formigó armat i l'aigua passa per sota per mitjà de nous tubs, sis de 70 cm de diàmetre i tres de 60 cm. No disposa de baranes, ni voreres ni cap sistema d'il·luminació. Presenta una excel·lent conservació. Al curs del torrent, abans de creuar la palanca, s'aplega una certa quantitat de brossa vegetal i terra que pot esdevenir un perill en el cas d'una revinguda del riu, donat que poden embussar-se les canonades.</p> | 08246-137 | Gener-Plantalamor | <p>L'antiga palanca, feta de dos bigues de roure, tenia una llargada de 9-10 m. L'únic testimoni que en queda són tres cavitats de 40 per 30 cm excavats a la roca que es poden veure al torrent aigües avall de l'actual palanca i que servien per encabir-hi els pilars de fusta de roure. No estava collat als pilars i si a les voreres per mitjà de dues cadenes, la mesura es va perdre per evitar que en cas de revingudes del riu la palanca fos arrossegada aigües avall. El diccionari geográfico-estadístic de Madoz, editat el 1850 però amb dades del 1842 parla de la palanca amb les següents paraules: 'para facilitar el paso del rio (Gurri) hay un puente de madera en el camino carretero que des de Vich conduce a Santa Eugenia i Taradell'.</p> | 41.9103000,2.2649600 | 439040 | 4640078 | 1960-70 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop ha quedat la casa nova de Torre Vinages. La palanca que fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i de Vic es fa servir de drecera pels vehicles i vianants que volen moure's entre ambdós municipis. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 65139 | Entorn al camp d'aviació de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-al-camp-daviacio-de-la-guerra-civil | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | 1934-39 | Presenta cert abandonament | <p>Tot i que estrictament el camp d'aviació no es troba situat al municipi de Santa Eugènia de Berga, aquest es troba molt aprop. A més de la prroximitat amb el mas Omeda i amb Saladeures, molta gent de Santa Eugènia havia anat a treballar al camp i coneixia els refugis de la zona.</p> | 08246-72 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9093800,2.3012300 | 442047 | 4639951 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65139-foto-08246-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65247 | Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es broba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga.</p> | 08246-180 | Sant Marc | <p>La presència humana en aquest indret recula a l'època medieval, moment on es van documentar una sèrie de tombes, a la primera meitat del segle XX, i que actualment es troben il·localizades. En aquest indret, i posteriorment, es construí un santuari dedicat a Sant Marc, ja al segle XVI. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc important per gent d'arreu de la comarca, ja en el marc dels actes religiosos de l'Aplec a Sant Marc, com de punt de trobada. Aquesta capella aïllada, està construïda just al límit de les parròquies de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes). Aquesta circumstància va fer que estigués sota la cura comuna dels rectors d'ambdues parròquies. Va ser només a partir de la creació de la nova parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes, entorn el 1878, quan es va passar la responsabilitat a Santa Eugènia. La capella apareix documentada al 1530, quan l'amo del mas Pons de Sant Martí de Riudeperes va vendre a Pere de Granollacs, una vinya situada 'prope capellam sancti Marchi de Puig ces Serres (CF. Vic, Salvi Beuló, man. 1530). A l'arxiu de Santa Eugènia no trobem notícies directes sobre el seu culte fins entrat el segle XVII. La serra, apareix citada des del 1321 com el puig o la serra de Rodamilans. El nom de Puig-ses-serres se li va donar al segle XVI, tot i que de seguida es coneixerà com a Sant Marc.</p> | 41.9158700,2.2925900 | 441337 | 4640677 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65089 | Can Bertrà o can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertra-o-can-bertran | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). 'El fogatge del 1553' estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.</p> | 08246-21 | Zona del Bulló | <p>Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.</p> | 41.9013800,2.2652400 | 439055 | 4639088 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65186 | Mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gener | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Mas Gener. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Parròquia de Santa Eugènia. Ausa vol.1: 437-443. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Alguns elements en desús | <p>També conegut com el Palau o Villa Carmen, al estar adossat a aquesta. Edifici civil. Antiga masia orientada a ponent, cobert a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal adovellat, semicobert per uns porxos adossats a la façana de construcció recent. A la part de llevant, adossat al mas s'hi construí una torre o petit castell, que forma tres cossos ben determinats i s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Aquesta part de l'edifici és la que s'anomena Villa Carmen. Destaquen notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars de l'entrada. L'edifici estava envoltat per un ampli jardí i un llac artificial. La casa, que s'aixeca sobre roca natural, mesura 18'6m de llargada i 16,1m d'amplada. Consta de planta baixa i 2 pisos. La teulada, a dos vessats, és de bigues i llates de fusta, teula àrab i rajoles. La barbacana presenta doble filera de teules. A la façana que dóna a la cara nord hi ha onze finestres, i una porta, damunt de la qual hi ha imatge de Sant Jordi, de construcció recent. De les obertures, destaquen les reixes i els llangardaixos. Tres finestres tenen les llindes de pedra. A la façana principal hi ha tres obertures per planta. Quatre pilars aguanten el terrat, al qual s'hi accedeix pel 1er pis. Als xamfrans de la casa hi ha pedres cantoneres. Al costat que dóna a Santa Eugènia hi ha 11 finestres, algunes tenen els brancals de pedra. El portal principal té una alçada aproximada de 2'65m, una amplada interior d'1'6m i una amplada exterior, amb brancals de pedra inclosos, de 3'78m. Del portal s'identifiquen fins a 16 dovelles, les quals tenen una allargada de 90cm. A mà esquerra s'aprecia un número, identificació de la casa durant la guerra civil. De les diverses obertures destaquen dues finestres, una, que es troba a l'esquerra de la façana principal de la casa, té la llinda i els brancals de pedra. A nivell inferior no s'aprecia cap brancal, és probable que originàriament hagués estat una finestra. La llinda superior, que no té cap inscripció, ni data gravada, té una llargada de 2'3m. La reixa de ferro, poc treballada, té 7 barrots i 2 travessers. Una segona finestra, situada a la dreta de al façana principal de la casa, té una alçada aproximadament d'1'75m una amplada interior d'1'16m, i una amplada exterior d'1'67m. Està formada per dues llindes i 4 pedres per banda. El gruix de les peces és de 26cm. No presenta cap tipus de data ni inscripció gravada a la llinda superior. Cal destacar la reixa de ferro, formada per 8 barrots i 4 travesseres. El cos està format per 2 pilastres coronades per unes peces piramidals, dóna accés a la llisa o pati de la casa, i a aquesta. L'alçada és d'uns 4m, mentre que el pas té una amplada de 2'32m. Cada pilastra està formada per 8 -9 peces de pedra. La reixa, de ferro, és de 2 fulles, i té una picaporta a la banda dreta. El coronament i un brancal de la pilastra de l'esquerra són de construcció recent. Les parets laterals, que conformen el tancat, estan construïdes amb pedres i maons trencats units amb morter de calç. A l'interior de la casa hi ha una gran sala, que té 5 portes, amb els corresponents brancals i la llinda de pedra. A tocar la façana principal hi ha un abeurador per a bestiar. El safareig té una amplada d'1'48m, una llargada de 2,2m i una alçada de 75cm. Té 2 piques, que tenen una amplada de 40 cm, però de llargada una medeix 62cm i l'altre 97cm. El gruix de la paret és de 16cm. Construït amb pedra, té les parets arrebossades. Present un molt bon estat de conservació, fet que ho propicia que encara es faci servir per rentar la roba. Situat sota un cobert, el qual podem veure a mà dreta, en entrar al patí de la casa, té a tocar diversos receptacles que es fan servir per treure aigua, i en cap cas dificulten l'accés al safareig. Estructura associada a l'aprofitament hidràulic del mas Gener. L'aigua amb què s'alimenta el safareig prové de la mina de la Font Freda.</p> | 08246-119 | Plantalamor-Gener | <p>El Gener és un mas documentat des del segle XII amb el nom de Gener de Palou per trobar-se dins l'antiga vil·la rural de Palou; la casa també rep el nom de Palau degut a que el bisbe de Vic (el mas havia estat propietat del bisbat) hi venia a estiuejar i a passar-hi temporades. La vil·la de Palou o Palaciolo més endavant anomenada Januario de Palaciolo estenia la seva demarcació per les actuals finques dels masos Roure i Gener i les terres que termenejaven amb el mas Erumir o Arumí. El lloc es documenta al 940 quan Froila i Aurieldes van vendre a Aine terres en el terme del Castell de Taradell al lloc dit Palaciolo. Més tard, una altra venda esmenta el lloc com la Villa Palaciolo. En el segle XIII hi haurà un parell de masos, el Palou i el Gener anomenats inicialment Januario de Palaciolo. Entre la molta documentació existent, consta que el 1169, Ramon Amat de Palaçol, amb la seva muller Maria i els fills, dóna com a dot a una altra filla seva, Ramona, terres que tenen a prop de les comes de Vilalba i a prop de la coma de Sant Pere, que tenen sota domini del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1277, Pere March de Santa Eugènia i Elisenda de Benages, amb el seu fill Ramon, estableixen i confirmen a Ramon Januario de Palaciolo o del Gener de Palou i a la seva mare Berenguera i també a Ramon de Cirer, Bernat de Moles, Ferrer de Cirer, Pere de Palou, Pere de Solà, Berenguer Anax i Ferrer Julià, la facultat de prendre aigua, ells i els seus successors, en el torrent que discorre de Berga i en altres torrents de la parròquia de Santa Eugènia, i portar-la cap als seus masos per regar. A canvi d'un cens anual de dos parells de gallines. En Ramon Gener de Palou pagarà, a més, un tribut de 6 sous anuals per disposar de tota l'aigua tots els dissabtes, des de la posta de sol fins a la sortida de sol del diumenge i tots els dimarts, des de la sortida de sol fins a la posta. El document porta escrit al peu i en lletra dels segles XVII o XVIII 'establiment de l'aigua del molí del Jener en lo any 1277'. Sembla una confirmació i un nou establiment (el 1259, Beatriu de Torroella havia fet una concessió semblant a un antecessor del Gener de Palou). Al 1299 aquests terrenys seran venuts per Sança de Cabrera, filla de Bertant de Santa Eugènia a Bernat de Vilademany. Aquest delme dels Santa Eugènia, que tenien compartit amb la família Benages, ocupava la part de llevant del terme i el sector de Palou o dels voltants dels masos Roure i Gener. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consta que aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En el fogatge de 1515 apareix Francesc galí, àlies Janer com a cap de casa, i en el fogatge de 1553 consta que en Masnou està al Janer de la Plana. També fou anomenat el Gener de la Plana formant part d'unes grans propietats de Santa Eugènia, pertanyent als Sr., Monteis, el patrimoni s'anà repartint i ara està totalment fragmentat. Segons notícies de l'arxiu parroquial, iniciat el 10 novembre de 1689, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, els propietats del Gener comprenien: la masia del Ramon de Palou, el Soler de la Plana, el Julià, el Borrell, el Soler i la Trulla (domini compartit entre el Duran, Plantalamor i Conill). Entre els segles XVI i XVII va ser propietat d'una família de juristes i terratinents cognominada Morillo, que abans del 1580 varen aixecar al costat del mas una capella dedicada a Sant Nicolau de Tolentino. A principis del segle XVII es va fer la cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos el mas i propietat va passar a les monges carmelites del convent de les Davallades de Vic. En els Llibrets de Compliment Pasqual del 1826, consta que el Gener tenia 18 habitants. Amb la desamortització de 1837 fou incautat per l'estat i posat a subhasta; el va adquirir, junt amb el veí mas Roure, la família Carbó. Durant bona part del segle passat es reunia aquí l'Ajuntament de Santa Eugènia.</p> | 41.9096400,2.2779600 | 440118 | 4639996 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la casa es fa per una pista, de terra, que s'agafa a mà dreta de la carretera d'Arbúcies, venint de Vic, a l'alçada del km 2. la casa presenta un entorn molt ben cuidat per la banda que dóna a Vic. Amb la presència d'una zona verda i d'una piscina. Pel costat de Sta Eugènia hi ha coberts (fets amb tova, pedra blava, còdols i maons), granges, un safareig, i el llac del Gener, en desús. En parlar dels orígens històrics d'aquest mas s'ha insinuat que en aquest lloc, que la documentació anomena Palaciolo, Palçol, Palol i Palou i que etimològicament s'associen a un petit palau, podia haver-hi una mansió senyorial d'un antic gran terratinent. A finals del segle XIX i inicis de segle XX, la família Carbó feu construí Villa Carmen. Es tracta d'un edifici annexionat al Gener i que respon a una construcció d'estil acadèmic francès envoltat vers migdia per un gran tancat amb un jardí i un petit llac artificial, tot malmès durant la guerra civil (1936-1939) i ara força descuidat. El portal és de la mateixa tipologia que d'altres que es poden veure en d'altres masos del municipi. A mà esquerra, penjat de la paret, hi ha 2 peces de ceràmica, en una hi diu 'CUARTEL 3º. DEL SUR', i a l'altre hi ha el número 1. | 99|102|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 65250 | Via romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana | <p>MOLAS, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Col·lecció Osona a la Butxaca n. 4. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Només es conserva en part | <p>S'han localitzat evidències d'una pavimentació que indica la presència de traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí tot i que el pas d'un camí actual i les nombroses alteracions sofertes en aquest entorn dificulten la realització de descripcions acurades, ja que en aquest cas no van acompanyades d'altre material arqueològic o d'algun element indicador.</p> | 08246-183 | La Serreta | <p>Antic camí de cronologia incerta que la tradició oral considera d'època romana, ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar un vincle entre ells. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es podria passar un dels vials de l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Seguint la via i en el lloc conegut com el Molí de l'Albanell es documenta la presència d'un mil·liari. Les vies de comunicació romanes, com a sistema d'apropament entre el món romà i d'indígena van ser un element bàsic per difondre la romanització, tant pel seu caràcter militar com a xarxa comercial i de comunicació. Cal assenyalar que sovint els romans aprofitaven les rutes de comunicació existents que es remuntaven a la prehistòria, algunes de trànsit més local. El pas de la via romana que comunicava la Plana de Vic i Barcelona queda ben testimoniada pel conjunt de mil·liaris del Molí de les Canes (Centelles), un a l'Albanell així com fragments de calçada a la pujada de Sant Antoni (Centelles-Seva). El mil·liari de l'Albanell va ser recollit prop l'antic camí ral cap el 1882 i no es conserva la inscripció. Bona part d'aquesta documentació fa referència al baix imperi i data les reparacions i reformes fetes a la via. D'Ausa, després de travessar el Gurri continuaria pel carrer de Sant Francesc, prop la factoria Colomer Munmany. A continuació seguiria vers l'Albanell, el mas Colomer, Torrellebreta i Turó de les Goules, cap a Tona fins arribar als Hostalets de Balenyà. En algun punt proper al mas Albanell sortiria una via o ramal secundari a aquest eix que creuaria el municipi per comunicar la zona de plana cap a Calldetenes o Vilalleons i altres destins més o menys propers.</p> | 41.9170700,2.2830400 | 440546 | 4640817 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65250-foto-08246-183-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 83|85|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65119 | Capella de Sant Nicolau del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-mas-gener | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 271. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII | Enrunada | <p>Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa.</p> | 08246-51 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. La part més visible o coneguda és la torre de Villa Carmen. Edifici aixecat per la família Carbó que la va envoltar d'un jardí i un llac, on hi havia la Capella de Sant Nicolau. Tot fou malmès durant la Guerra Civil 1936- 1939, i ara es troba molt descuidat.</p> | 41.9093800,2.2775400 | 440083 | 4639967 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65119-foto-08246-51-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65240 | Resclosa de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | L'entorn més proper presenta molta brossa i runa acumulada amb el pas dels anys. Actualment ja no hi ha abocaments. | <p>Resclosa construïda amb formigó armat. Té una alçada de 2 m, una amplada de murs de 50 cm i una llargada de 8 m. A la part davantera presenta un desaigua i cinc contraforts amb una alçada de 60 cm. Al coronament hi ha teula, de 70 cm de llargada que fa de sobreeixidor. Presenta un bon estat de conservació, no obstant perd aigua per l'estrep esquerra. L'única part antiga que perviu de la primitiva resclosa. Alhora a la banda interior dreta s'acumula una gran quantitat de sorra i terra, que facilita el creixement de la vegetació.</p> | 08246-173 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquesta resclosa substitueix una d'anterior que estava feta amb fusta. Els cinc contraforts deixen constància de la seva construcció amb les inicials JCP (primer contrafort) i els números 3,5,8,2 en els següents quatre contraforts (3-V-1982). La seva finalitat ha estat la d'agafar aigua per les hortes.</p> | 41.8997200,2.2853300 | 440720 | 4638889 | 1982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A tocar hi ha la font Xica i a prop la Palanca de la Font Xica. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65236 | Refugi de l'Aumeda o Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-laumeda-o-omeda | XX | Completament cobert de vegetació | <p>Refugi situat davant el mas Omeda, es troba tapiat amb totxo i l'accés és impracticable a causa de l'abundant vegetació arbustiva que creix a la zona.</p> | 08246-169 | Sant Marc | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9098500,2.3012400 | 442049 | 4640003 | 1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65236-foto-08246-169-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65237 | Refugi de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-sala-dheures | XX | <p>Refugi excavat a la roca natural. Es tracta d'una estructura excavada en forma de ferradura, l'obertura és semicircular i es realitza per sobre uns marges, sota el casal de Saladeures. L'accés de uns 3 m de boca i 0'7m d'alçària donen pas a un passadís en forma circular, on un individu cap dret i on hi ha espai de sobres per deixar part de l'armament o avituallament en cas d'atac o en situació de defensa.</p> | 08246-170 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9038600,2.3004500 | 441978 | 4639339 | 1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65237-foto-08246-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65237-foto-08246-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65173 | Lipsanoteca de ceràmica de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-ceramica-de-santa-eugenia | <p>BARRACHINA, J. (2003). Lipsanoteca de Santa Eugènia de Berga. AADD. (2003). Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic: 252. JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:550. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:249-250. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb una amplada màxima de 7'70 cm, un diàmetre de base de 4'5 cm i una alçària de 6'23 cm, amb una obertura superior de 3 cm. Presenta una forma ovoïdal, similar a una petita olla, de la qual foren suprimits el coll i la nansa, i només en resta part de l'arrencament. Aquesta peça, de factura senzilla i forma globular, ha estat feta al torn ràpid en argila envernissada de color vermell fosc o amb vidriat marró, amb lleugers jaspiats més foscos. Com als figons vitris, se li va trencar el llarg coll per tal de poder-hi introduir les relíquies i presenta una esquerda en diagonal que la secciona en dues meitats i l'arrencament d'una nansa. És una de les ceràmiques vidriades més antigues trobades a Catalunya, després de l'antiguitat, originària de Còrdova i datada de cap a l'any 1000. Tancada i utilitzada com a lipsanoteca a mitjan segle XI. Es creu que l'envàs original portava algun tipus de líquid preuat procedent del califat cordovès. Els envasos, en alguns casos, es reutilitzaven litúrgicament, i això ha permès la seva supervivència. L'obertura superior fou tapada per un segell de centre el·lipsoïdal, envoltat per l'efígie del comte Bernat Tallaferro, impresa set vegades. Sis dels estampillats discorren en cercle entremig d'evidents empremtes digitals damunt la cera, restant marcada únicament la pedra de l'anell amb la representació en relleu d'un cap humà. Però el setè estampillat que figura en la part central de la massa de cera i betum deixà impresa, a més de la pedra, la muntura del segell en un oval, que entre dues gràfiles paral·leles porta la inscripció de 'Bernardus comes' en lletres capitals. Segons documenta Pladevall, contenia restes d'ossos i d'un teixit envoltori, del tot malmès, de lli.</p> | 08246-106 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Posar relíquies d'algun sant en els altars quan es consagraven era un costum de l'església catòlica que s'ha mantingut fins els nostres dies. Aquesta pràctica era una continuació de les celebracions sobre tombes o relíquies de màrtirs per demanar la seva intercessió davant Déu i com a ritual de sacralització d'un nou espai de culte. Sovint també passava que quan alguna església es consagrava més d'una vegada es posaven noves relíquies i les antigues es guardaven al mateix reconditori. L'aproximació cronològica ens l'aporta el segell de la lipsanoteca. Aquest segell de cera que la tapa és el primer que es conserva d'un comte català, i correspon al comte de Besalú Bernat Tallaferro (994-1020), posteriorment utilitzat pel seu germà Oliba (971-1046) abat de Ripoll i Cuixà, més tard bisbe de Vic. El segell, usat pel bisbe en el moment de la deposició de les relíquies estava estampat set vegades, tal com prescrivia el text del pontifical de Vic del segle XI. La diversificació tipològica dificulta una possible comparació estilística amb altres peces catalanes o foranes. Aquest segell és idèntic al de la lipsanoteca que hi ha al mateix Museu (n. 2 286) procedent de Sant Pere de Casserres, la qual té també el recipient tapat amb un segell, impresa amb la llegenda 'Bernardus Comes'. I segons Junyent el camafeu romà és idèntica a la impressió d'altres dos, un al de Sant Pere de Casserres, església monàstica acabada cap a 1039, i l'altra Sant Julià de Vilatorta, consagrada el 1050. Es tracta en els tres casos de la utilització d'un mateix segell, corresponent a un dels anells que els bisbes i magnats es transmetien per testament i que eren elaborats amb camafeus o coral·lines antics i d'època romana. A través del segell i de l'acta de consagració de Santa Eugènia del 1173 tenim una referència a una església més antiga, construïda al darrer terç del segle XI. El segell ha estat datat entorn la primera meitat del segle XI, si es relaciona amb el bisbe Oliba i si tenim en comte que en el ritu de consagració de les esglésies, i en concret, de l'altar, un cop beneïda i ungida l'ara amb els sants o lis, eren dipositades les relíquies al reconditori, segellades amb el propi segell del consagrant. Cal recordar que Bernat I de Besalú va morir el 1020 i que la peça podria haver estat propietat del bisbe Oliba i utilitzada fins als volts del 1075.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1000 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 732. Data d'ingrés: 1971. El segell d'autenticitat de les relíquies es va fer amb l'anell del comte de Besalú, Bernat Tallaferro (1020) 'Bernardus Comes' centrat per un camafeu romà, amb bust viril. L'actual església de Santa Eugènia és del segle XII (1173) encara que l'anterior degué ser consagrada a mitjan segle XI, per l'abat Oliva (1046), germà de Bernat Tallaferro que degué heretà i emprar el segell. Aquesta lipsanoteca es degué reutilitzar en la reconstrucció aprofitant el segellat d'autenticitat de les relíquies. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65234 | Pou mas Casanova d'en Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-casanova-den-pascual | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | Una part desapareguda | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 de diàmetre interior, 7 de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 2 . Cobert a 2 vents amb ús en ala d'una sola llosa de pedra i a l'altre de 3; d'aquestes, n'hi ha una de petada, essent suplerta per uralita. Al carener hi ha sis teules de tipus àrab. Presenta 2 reposadors, de 65 m. D'alçada, un a cada banda de l'obertura. Aquesta, feta de fusta, té una alçada de 1m i una amplada de 75cm. El sostre interior té una biga de pòrtland. El fet d'estar en desús i que creixi vegetació i arbres a prop en pot fer perillar la seva integritat. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç.</p> | 08246-167 | Sant Marc | <p>Avui esta en desús però es construí per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès. Conserva la presència de reposadors, ús de lloses a la coberta i planta circular.</p> | 41.9077600,2.2935300 | 441407 | 4639776 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65234-foto-08246-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65234-foto-08246-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 5 min passa la carretera de Sant Marc, que permet anar a Vilalleons i l'Omeda. L'entorn també esta dominat per la presència d'horts, soguers, saüquers, camps de conreu. La casa queda a l'altre banda de la carretera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65071 | Aqüeducte de Sala-d'heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> | 08246-3 | Sala-d'Heures | <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> | 41.9002100,2.3006600 | 441992 | 4638933 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65213 | Pont de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-serra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les parets estan tapades per la vegetació fet que dificulta tenir-ne una bona visió. | <p>Pont que té una amplada de 4m una alçada sobre el torrent de 3'70 m i una llum de 3'30 m. És d'un sol arc de put rodó de volta de rajola que s'aixeca sobre uns estreps fets de pedra del país, unides amb morter. Dos parets laterals de pedra, a banda i banda del pont fan de contraforts.</p> | 08246-146 | Antic camí de la Serra, sobre el torrent de Santa Eugènia. | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui no localitzada, tot i que si hi ha una rajola amb un nom gravat: Josep Solà o Soler. Pel tipus de grafia i tècnica aquesta reforma en obra del pont podria haver tingut lloc a finals del segle XIX. Antigament les dones del poble anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8988800,2.2852700 | 440714 | 4638796 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els marges del torrent presenten bardisses, argelagues i d'arbres hi ha pollancres i acàcies. El camí que hi mena està força brut. Al voltant també hi ha camps (Hort d'en Tuneu, abandonat) i el monticle sota el qual hi ha colgades les escombraries que hi llençava Santa Eugènia. S'hi accedeix per un camí de terra que surt a mà dreta del camí ral de Vilalleons. Per sobre hi transcorre el camí que duia al mas la Serra de Taradell i avui porta a camps i permet arribar al barri de la Creu del Cim. La gent de Santa Eugènia hi passa en les seves caminades. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65215 | Pont del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-catalunya | XX | <p>Pont en forma de trapezi. La llargada del mur de l'est és de 13'7m i el de l'oest fa 17'60m. L'amplada és de 5'10m. Té una alçada de 2'7m fins a la solera i de 4'25m fins la barana. Les baranes estan fetes de totxana arrebossada i com a passamà hi ha un tub de ferro galvanitzat. La seva alçada és de 80 cm i 1m. Formigó armat encofrat. En quan a l'estructura ofereix bon estat de conservació, però no es pot dir el mateix del paviment que presenta algun sot. Entorn dominat per habitatges. Torrent avall hi ha unes zones verdes ben cuidades amb arbres, bancs i gespa. No obstant l'espai que queda entre aquest passeig i el torrent està força deixat i caldria condicionar-lo aigües amunt no hi ha cap passeig.</p> | 08246-148 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Estructura molt recent.</p> | 41.9057100,2.2834600 | 440570 | 4639556 | c.1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65215-foto-08246-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Connecta els carrers Catalunya, Puigmal, Santiago Rusiñol, Pla Duran. Aigües amunt hi ha els ponts de la Gatonera i can Sacaire. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65216 | Pont del carrer Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Pont amb 20 bigues de formigó armat. Amb una llargada de 5'2 m i una amplada interior de 10 m. Les baranes metàl·liques de tub quadrat tenen una alçada de 1'15 m. Els estreps estan construïts amb formigó armat. L'alçada respecte el torrent és de 5'30 m. El paviment és asfalt no té voreres i presenta un fanal a la vorera dreta, direcció el barri de la Creu. Entorn dominat per la presència del torrent. Per la banda de l'escola les voreres estan brutes de vegetació (bardisses, canyes...) amb la presència d'una noguera. També hi ha un cert nombre de plàstics. Per sobre el pont passa una línia de 400 mil volts i per les escoles una de 25 mil volts.</p> | 08246-149 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva construcció a càrrec de Joan Güell Mas va venir motivada per la necessitat d'accedir al barri de la Creu del Cim. També es coneix com el Pont del Canyet i fins al 1991 pertanyia a Taradell. Al peu del torrent hi ha el lloc conegut com el canyet on les dones anaven a rentar roba i més endavant es tirava el bestiar mort, perquè sel mengessin els animals carronyers de la zona. Seguint el curs del torrent de Santa Eugènia amunt trobem la font Rodona i el paratge de la Font Xica; aigües avall hi ha la cruïlla amb el torrent del mig i més endavant els ponts de can Sacaire i la Gatonera.</p> | 41.9010400,2.2858000 | 440760 | 4639035 | 1985-90 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65216-foto-08246-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65148 | Fita de la Serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>Peça monolítica de forma triangular i escapçada, de 10 cm per 45 cm (base) i 30 cm els dos costats. Impossibilitat de saber-ne l'alçada a l'estar clavada a terra. Molt bon estat de conservació, estan inscrites les inicials dels municipis que termenejen en aquest punt, així com l'any 1843. El perill de la seva conservació es troba en la vegetació silvestre que creix a prop.</p> | 08246-81 | Sant Marc | <p>Fita instal·lada al 1943 per senyalar els límits entre els municipis de Santa Eugènia, Vilalleons, i Sant Martí de Riudeperes. A la fita hi ha les inicials que designen a cadascun d'ells SE, VS i SMI.</p> | 41.9110400,2.2978300 | 441767 | 4640138 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cobert per la vegetació. No es veu des de la carretera. Prop Can Discorre. A l'altra banda de la carretera que porta a Sant Marc hi ha dues fites al mig de dos camps de conreu. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65191 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 45-46. TORRENT, C. (1981). Mas Reig. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta abandonament | <p>Petita masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Per les característiques constructives hi distingim un cos annexionat a ponent que s'embiga sota la mateixa vessant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc de mig punt i diverses obertures totalment asimètriques. A tramuntana les obertures són petites .Davant la façana hi ha un cobert de pedra a una vessant. A l'interior de la casa hi ha una escala de pedra amb els sostres empostissats i encaironats. S'hi conserven fogons de pedra i una llac de foc. A les golfes hi ha l'antic graner amb les partions característiques. Es construïda amb pedra basta unida amb morter i afegitons de tàpia i totxo. L'estat de conservació és dolent. La porta, en la seva totalitat, està construïda amb 103 totxos, havent-n'hi de bisellats per agafar el punt de la volta. D'alçada mesura 2'34 m i d'amplada 1'55m. Els totxos de l'arc tenen una amplada oscil·lant entre 4 i 6 cm, mentre que els dels brancals tenen una llargada de 37 cm i una amplada de 19 cm. Amb peces escapçades, i en algun punt està arrebossat. La part inferior dels brancals està refeta amb totxos foradats. La seva integritat està en perill per l'estat d'abandó en què es troba. Es veu la porta si s'agafa un passatge que queda darrera un cobert. A l'entorn s'ubica una granja de bestiar boví. Masia construïda amb murs de pedra basta, tapia, arrebossat i totxo, amb bigues de fusta pòrtland i teules.</p> | 08246-124 | Sala-d'Heures | <p>Masia la història de la qual ve unida a la de l'antic Mas Aimerich, els seus habitants eren alouers, conserva les restes d'una possible torre de defensa datada XII-XIII. Al segle XIV és un dels masos remences, a mans de Bernat de Vilademany, tal i com consta en un document del 1345. La seva característica principal és la situació jurídica, el remença com a home propi i afocat d'un senyor que té el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos 'in manso Reig quam tenet et exolit Raimundus Reig constitutis in parrochia Sancte Eugenia de Berga cum medietate quam habeo et hominibus et mulieribus, domibus, honoribus et possessionibus', en aquesta mateixa situació es troba el mas Alió de Santa Eugènia també de Bernat de Vilademany.En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Reig, que té lo dit Eimeric que pagava 1 diner a la talla de 1422. I tot i que aquest mas apareix poc documentat en època medieval si que ho farà en època moderna, on en la Consueta de 1639 consta que era de l'Aimeric de Riudeperes i tenia units els masos Alió o de na Cília de Berga i Torrent. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareixen dos caps de casa, en Joan Vivet, masover del Reig i en Julià Pou, també masover del mas Reig. Aquest mas era masoveria de l'Aimeric i conserva grosses lloses de pedra que semblen indicar la presència d'un antic molí. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimerich, i per això no es va renovar. Sobre la porta hi ha una finestra, amb brancals i llinda de pedra, sense cap inscripció. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. El llinatge es manté des d'aquestes dades fins l'actualitat.</p> | 41.9056900,2.2938000 | 441428 | 4639546 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65088 | Font dels Pollancres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pollancres | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XXI | <p>Petita font situada al polígon de Santa Eugènia en una lleugera pendent a prop la carretera del Bolló. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans arbres i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a jugar la canalla i una pista de skate.</p> | 08246-20 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Font que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació del polígon del Bulló i d'Explasa a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Situada en una plataforma a peu de la carretera del Bolló constitueix un lloc de trobada per la gent de tot el poble, tant per la proximitat de la zona esportiva, com per la presència d'un camp de futbol i altres equipaments lúdics. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants.</p> | 41.9026600,2.2774300 | 440067 | 4639221 | 2006 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65245 | Amagatall de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-fontanelles | <p>Informació oral: Josep Dachs i mas Fontanelles.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural. Aquest correspon a una formació geològica composta per la sobreposició de capes del període calcari pròpies de la zona i situada al peu de la serra de Sant Marc. Es tracta d'un espai d'uns 60 m d'ample i 3 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta i secció ovalats, situat sota un terraplè natural al peu d'una torrrentera. Espai ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-178 | Sant Marc | <p>Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai, proper al mas Fontanelles, s'hauria creat en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9129700,2.2920200 | 441287 | 4640356 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65245-foto-08246-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65128 | Masoveria de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sala-dheures | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI | <p>Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est. Davant de la façana principal, orientada a l'oest, hi ha una antiga pallissa amb coberta a dues vessants. La masoveria presenta una estructura de planta baixa més pis i la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal principal es troba centrat a la façana, i presenta una llinda de fusta amb inscripció, i els brancals de pedra carejada de mitjanes dimensions. Sobre d'aquest hi ha un finestral de grans dimensions que queda protegit amb una barana senzilla de fusta. A banda i banda d'aquestes obertures n'hi ha una més, totes elles de dimensions desiguals i de pedra carejada, pel que es segueix una composició més o menys simètrica. La resta d'obertures de la construcció també són de pedra carejada, però distribuïdes de forma aleatòria per les diferents façanes. El parament del mur és de carreus més o menys regulars combinats amb pedres irregulars i maó i unit amb argamassa, i encara són visibles les restes de l'arrebossat original. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. El ràfec, de força volada, presenta cabirons de fusta que suporten les llates ceràmiques. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis.</p> | 08246-60 | Sala-d'Heures | <p>La història de la masoveria de Sala-d'Heures va lligada a la del gran casal que porta el mateix nom. Aquesta domus d'Eures o Heures, a vegades anomenada també casal i castell, es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. La fortalesa fou un lloc de residència d'una família de cavallers, anomenada Eures, per passar després als Santa Eugènia i a altres, entre ells els mercaders Sala, al segle XVI. L'edifici actual correspon una moderna mansió de pedra d'estil neoromànic que s'aixeca sobre el solar de l'antiga domus que hi havia al costat de la torre quadrada del segle XII, i que restà dempeus fins a l'any 1937-1938. Amb el topònim Heures es coneix des del 937 una gran propietat o vil·la rural que s'estenia pel sector central de la parròquia de Vilalleons i per una part de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. La villa Ezres és àmpliament esmentada en la documentació osonenca. També amb el nom de Viladeures o Vila-d'Heures consta un antic mas de la parròquia de Vilalleons, documentat als segles XIII i XIV, que es va refondre amb el mas Casal o el Casal de Vilalleons. Això i el parentiu entre els primitius senyors de la vil·la d'Heures i del Casal de Sala-d'Heures , porten a pensar que el nom de la fortalesa deriva de l'antiga casa rural. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, dels quals el Casal de Sala-d'Heures, al pertànyer a un noble, estava exempt de pagament. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest casal tenia units els masos Matarrodona, sa Mora, Berga superior, Coma i mas de na Berenguera de Berga. Quan el cognom Sala va entrar a la família per aliança matrimonial, a mans de Joan Sala, mercader i ciutadà de Vic i el seu fill Joan Sala i Tallander que es va refer bona part de l'antiga fortalesa, posteriorment esdevinguda mas, i es va començar a conèixer com a Sala-d'Heures. Al morir sense descendència Maria Bosch vídua de Josep Farran Sala, els seus marmessors van vendre el casal a Francesc de Pasqual i Arnau, nebot del bisbe de Vic Antoni Pasqual (1684-1707). Aquesta família residir poc al casal, que al segle XVII conservava la torre i la capella. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Sala-d'Heures tenia 9 habitants.En tercera generació aquest matrimoni no tingué descendència llegant els seus béns a Miquel de Fontcoberta i de Pasqual d'Oriola, nebot d'Antoni Pasqual i Sallés. Actualment i per cinquena generació el casal és propietat dels Fontcoberta, de Carles de Fontcoberta i Balaguer.</p> | 41.9033600,2.3001200 | 441950 | 4639283 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65128-foto-08246-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65128-foto-08246-60-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu de la carretera que mena al paratge de Sala-d'Heures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65154 | Font de la plaça del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-pedro | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Petit espai o placeta ubicada al nucli del poble, darrera l'ajuntament i sota el pedró a la sortida del poble en direcció a Vic. En aquest punt, sobre el es va habilitar la Plaça del Pedró, urbanitzada i arranjada com espai col·lectiu amb una sèrie d'arbres i bancs per seure. En aquest indret d'ús comunitari s'hi troba ubicada la font en disposició central Aquesta està formada per una aixeta de metall i una pica amb una reixa que recapta les aigües sobrants en base un suport construït de disseny en obra i senzill. La plaçeta es troba limitada per les escales d'accés que porten de la carretera de Vic a Taradell a la plaça major, església i ajuntament.</p> | 08246-87 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la construcció i arranjament de tot l'espai del Padró, així com la seva consolidació com espai urbà. Aquest espai es força concorregut tant per els infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com per els vianants i habitants del municipi.</p> | 41.9005700,2.2822600 | 440466 | 4638986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65154-foto-08246-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65154-foto-08246-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65138 | Dolços o dolcets de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolcos-o-dolcets-de-santa-eugenia | XX | <p>Per tal d'elaborar els dolcets de Santa Eugènia es fan servir productes bàsics com la farina, ous, mantega, i ametlla. Es prepara tot barrejat fent una massa i s'afegeix la llet amb la llevadura fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament es posa al forn, donant-li la forma de galeta fins que queda daurat, i s'afegeix per sobre ametlla picada.</p> | 08246-71 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La família Corominas, que fa uns 20 anys que és al poble, va decidir, farà uns 15 anys, crear uns nous dolços que van anomenar els Dolcets de Santa Eugènia. Tenen força sortida, sobretot com a present o per postres famíliars i berenars.</p> | 41.8999600,2.2829300 | 440521 | 4638918 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 65201 | Palanca de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn brut, de brossa vegetal. Dominat per bardisses i encanyissats. Presència d'horts petits. Per sobre hi passa la carretera d'Arbúcies direcció Taradell. | <p>Palanca que fa de llarg uns 4 m i 80 cm ample, està situada 1 m sobre el curs del torrent. Construïda amb 4 taulons de fusta de roure units amb dos ferros un a cada extrem. No disposa de voreres ni sistemes d'il·luminació.</p> | 08246-134 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. Antigament les dones del Raval anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8975900,2.2842700 | 440630 | 4638654 | 1950-60 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La palanca de construcció rudimentària presenta dos taulons exteriors força deteriorats, el que pot fer perillar la seva consistència. No obstant això el pas no resulta perillós. Està situada al límit territorial dels municipis de Santa Eugènia i Taradell a 1,5 m hi ha la fia F-2T. Lloc de pas per accedir als horts de Manel Vilaró i per anar a passejar la gent de Santa Eugènia direcció Llagostera. Aigües avall trobem el pont de la Serra. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65202 | Palanca de la font Xica o can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-xica-o-can-soms | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Ple de runa provinent de la construcció i deixalles inorgàniques. A la zona hi ha forces arbres: plàtans, pollancres i acàcies. A poca distància hi ha la resclosa i la font Xica. | <p>Palanca amb una amplada de 80 cm i una llargada de 7'5 m, situada a una alçada de 60 cm respecte el torrent. Construïda amb formigó es sustenta sobre el torrent per mitjà de dos bidons de 200 l. De formigó. Les baranes de filat de tanca, tenen una alçada de 90 cm.</p> | 08246-135 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui inexistent. A tocar el torrent, i fins als anys 60 les dones del poble anaven a rentar la roba de gent de Vic. També hi ha un aljub i un safareig fets de pedra picada que es troben a 3 m. Colgats sota runa i terra, en propietat de Joan Comas Cassany (Reixach)</p> | 41.8996800,2.2853700 | 440723 | 4638885 | 1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65202-foto-08246-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Lloc a recuperar per les passejades de la gent de Santa Eugènia, per la presència de nombrosos elements patrimonials, presència d'aigua, al ser un lloc fresc i ombrat. Lloc de pas per anar a Vilalleons (possibilitat de recuperar el camí ral). | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||
| 65249 | Teuleria del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-mas-mitja | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | Desaparegut | <p>No s'observa cap de les estructures que havien format la teuleria del mas Mitjà. Es tracta d'una construcció, parcialment enrunada i coberta per abundant vegetació que no conserva cap tipus de material associat a la cocció dels forns. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula trencada, aquests poden correspondre al mateix mas Mitjà.</p> | 08246-182 | La Serreta | <p>Estructura que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del gran mas Mitjà en època moderna, entre els segles XVII-XIX i responent a les necessitats de reforma o construcció de la mateixa, així com de ls masos propers.</p> | 41.9181900,2.2777500 | 440108 | 4640945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 65086 | Can Baranera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baranera | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Masia també coneguda com la Teuleria del Català i can Violi està formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes, actualment ensorrades. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-18 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX: Antigament era coneguda com la Teuleria del Català, i més tard fou conegut com Can Vi i Oli de Can Violi de Gurb; o can Piteru. En aquest pla entre C/ Pirineu i Can Violi hi havia uns tancats desrpés de la guerra civil, als anys 40, on s'hi guardaven porcs, procedents del contraband amb Andalusia. Aquests porcs negres els portaven fins a Vic amb tren i després anaven fins a Santa Eugènia a peu, en ramats i de nits. Aquí les guardaven i desrpés es realtizava l'engreix i el contraband. També van posar un molí per fer el pinso del bestiar i van arranjar la casa en aquests moments.</p> | 41.9028000,2.2830900 | 440537 | 4639233 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65181 | Mas Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GAVIN, J.M. (1984). 'El Sant Crist del Bulló, os. 407' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 168. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-114 | Zona del Bulló | <p>El mas Bolló o Bulló, conegut inicialment com a mas Guamir, és dels més antics del municipi. El seu nom té clares reminiscències germàniques (Wadamirus o Guadamirus). El nom de Guamir apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, al 1206 quan es cita a Ramon Guamir com a testimoni en un document altmedieval, però no surt ben documentat fins als volts del 1225, quan era hereu Bernat Guamir, casat amb Arsenda. L'alt domini del mas pertanyia als castlans del castell de Taradell i segurament per aquesta raó i per passar-hi el camí ral de Taradell a Vic, quan es va desmembrar el terme del castell de Taradell, el mas Guamir o Bolló hi va restar unit. La família Guamir es va extingir a inicis del segle XV i per això l'any 1419 va comprar el mas Pere Feliu Bolló de Malla, que va canviar el cognom i aviat el nom del llinatge i del mas. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Taradell. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Feliu Bolló com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 s'esmenta senzillament lo hereu Bolló. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units el mas Erumir o arumir i el mas Mestre. El cognom Bolló va perdurar fins pels volts del 1750, quan la pubilla Rosa Bolló, es va casar amb Pere Colomer, hereu del mas Colomer de Taradell. Aquesta família va donar tot un seguit de fills a l'església (canonges, rectors, monjos i simples beneficiats). És notable el literat i rector de Centelles Dr. Damià Bolló (1617-1658), així com els darrers Mn. Josep Bolló i Joan Colomer, que van regir la mongia de Santa Eugènia. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Bolló tenia 9 habitants. El mas Bolló habitat sempre pels seus amos, és un gran casal amb teulat a dos vessants i amb la façana a migdia i perpendicular al teulat. El nucli central es va refer el 1750 aprofitant murs i estructures anteriors. Més tard es va ampliar un cos amb galeries a la part llevantina del mas i altres dependències per a les feines agrícoles entorn un barri clos. El mas guarda un vell i ric arxiu documental que està molt ben cuidat per part dels propietaris.</p> | 41.9017300,2.2725200 | 439659 | 4639121 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una de les dependències de mas és una capella interior. Es tracta d'una capella dedicada al Sant Crist, coneguda com el Sant Crist del Bulló. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65172 | Puigdasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdasens | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Mas senzill que s'organitza al voltant de petites construccions annexes d'escassa qualitat constructiva. És de planta rectangular i es troba orientada d'est a oest. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. Totes les obertures són arrebossades. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada en paral·lel a la façana principal. Presenta cabirons de fusta a la part del ràfec. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08246-105 | La Serreta | <p>La història d'aquesta explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1950 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. Es coneixia per ca la Cigüenya.</p> | 41.9152300,2.2748400 | 439864 | 4640619 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aparentment es troba abandonada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65081 | Cal Rei de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-de-fontanelles | <p>TORRENT, C. (1981). Cal rei. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Mas format per una construcció de base rectangular, distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada i, a nivell constructiu, molt modificada. No resta cap element visible de la fàbrica original, només les llindes de la porta d'entrada i la disposició de les obertures i estances mas. A nivell estructural si que es pot intuir la disposició d'una galeria o porxada al primer pis de la casa, junt a les habitacions i altres estances del mas, mentre que a la planta baixa es disposa la cuina, menjador i altres espais comunitaris. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga, recentment reformada. La façana principal es troba orientada al sud. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. A la façana exterior, hi ha un rellotge de sol, arranjat recentment, i en tot l'espai de davant s'obre un petit jardí on destaca una olivera. La casa del costat, de disposició similar és de factura recent, i els annexes ramaders es troben separats, situats a peu del camí de Fontanelles a can Co. Tot i que a fitxa realitzada per la Generalitat de Catalunya al 1981 esmenta: Murs de pedra unida amb morter, totxo i arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules que conformen un edifici civil. Petita masia en la qual s'hi endevinen tres etapes constructives. La primitiva, de planta rectangular, d'un sol tram, està construïda amb la base de pedra i alçat de tàpia, aquí hi degué haver la llinda primitiva datada el 1833 que ara es troba a la façana actual. Seguint la mateixa orientació a migdia, i per la part del nord, hi ha un tram adossat de pedra i amb la mateixa coberta. A la part de migdia s'hi adossa un altre cos que data de principis de segle, correspon a la façana actual amb un portal rectangular i dues finestres, al primer pis hi ha tres arcades i dues finestres. A llevant s'hi adossa un cos de construcció més recent. A ponent s'observen les tres fases constructives fetes amb diferent aparell.</p> | 08246-13 | Sant Marc | <p>Edifici que conforma una tradicional masoveria, en aquest cas associada al mas Fontanelles i amb aquest nom la trobem registrada en un llistat de masies modernes del s. XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 també apareix com a 'Masia casa de labranza'. Inicialment era un petit mas, de planta quadrada, reformat el 1833, que va ser ampliat per la banda de migdia i nord. El resultat és el mas actual, amb tres grans arcs o finestrals de galeria centrals. Al costat s'hi ha construït una casa o torre moderna que recorda als antics masos de tipus basilical, amb una àmplia balconada a la façana. El seu propietari és S.A.T. Cal Rei, una societat cooperativa familiar que es dedica a la cria de vaques i vedelles; els vedells que neixen van destinats a la carn, però les vedelles se les queden per vaques de llet, pel seu propi negoci d'envasat i comercialització de la producció de la llet, sense haver de passar per cap intermediari, de les vaques al consumidor. En el procés d'envasat de la llet, primer entren les vaques a la sala de munyir de 6 en 6; cada vaca és rentada i desinfectada i es munyen totes 6 a la plegada, però la llet de cadascuna va separada per analitzar-ne i controlar-ne la producció per separat; la llet surt a 37 graus de temperatura que conduïda per unes canonades passa per entre unes plaques de gel i queda refredada en uns segons a 3-4 graus i conservada en uns tancs per a l'espera l'envasat.</p> | 41.9140400,2.2886300 | 441007 | 4640477 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a la part esquerre del camí ral de Puiglagulla i fou masoveria de Fontanelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65125 | Casanova del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-mas-mitja | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | Algunes parts han desaparegut | <p>Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions.</p> | 08246-57 | Sant Marc | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX i construït abans de la guerra civil espanyola. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades a la zona. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment del mateix segle XX. El topònim ens permet relacionar-lo amb el veí mas Mitjà.</p> | 41.9177700,2.2813200 | 440404 | 4640896 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65125-foto-08246-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com a Can Calces. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65085 | Can Bailon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bailon | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | El fet que actualment estigui deshabitada pot accelerar la seva degradació. | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest. La façana principal fa 13'10 m i les laterals 9'25 m. Presenta una teulada de dos nivells: la del cos central a dos vents i les dues laterals d'un sol vessant i on s'hi obren sis finestres i una porta, mentre que a les laterals hi ha dues finestres. Recentment s'hi ha fet obres d'arranjament, en especial a les teulades i al pis superior del cos central. Està construïda amb pedra del país, totxos i paret de tapia. Hi ha llocs on es manté l'arrebossat. Les llindes de les finestres són de fusta o pedra. La porta que té una alçada de 1'66m i una amplada de 2'30m està formada per una llinda que mesura 50 cm d'alçada i una llargada de 2'55 m i cinc elements que formen el brancal de pedra per banda. La porta de fusta està formada per 6 taulons clavats amb claus de ferrer. Els taulons tenen una amplada de 25 i un gruix de 3 cm. Les pedres inferiors estan força desgastades, així com la pedra que queda a mitja alçada, a la banda dreta, per l'acció del salpàs. Davant la porta hi ha l'era de la casa. L'accés a la casa es pot fer a peu o amb vehicle des del barri de Puigsacost. A més de les cases d'aquesta barriada que queden a una certa distància, el mas està envoltat de camps i a prop queda el camí ral, i a la banda est hi ha una font. Els edificis annexes són un cobert de totxo afegit a la part posterior i un altre d'uralita en una façana lateral. A la façana principal es veuen els testimonis de quan hi havia una garatge per a camions.</p> | 08246-17 | Puigsacost | <p>Antic mas del municipi de Santa Eugènia de Berg també conegut com can Pep de l'Om. A la façana principal hi ha unes estaques de fusta que servien per estacar el bestiar. Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic del mas la Serra. Tot i això, la seva estrucura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època moderna. Conserva un element marcat, és tracta d'una llinda que corona la porta presenta gravada la data 1798, les inicials IHS i un creu a l'interior d'un cercle. També hi ha dos números a la porta, un gravat a la banda esquerra que correspon al 39, i un altre en una placa de llautó que és el 53. A la porta de fusta hi havia hagut una imatge del Sagrat Cor. Malgrat la datació de segle XVIII, d'un dels elements de la casa fa que la manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeten documentar l'origen i les remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles, segurament conegut amb altres noms. Aquestes reformes però si que són evidents a través dels seus paraments.</p> | 41.8951800,2.2777900 | 440090 | 4638390 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop hi ha el límit entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell. Ja en terme de Taradell i darrera la paret de la casa hi ha la Font de Can Bailon, formada per tres nivells: repartidor, dipòsit i pica o abeurador. El repartidor fa 70 cm d'amplada i 90 cm d'alçada, mentre que la porta del repartidor fa 67 cm d'alçada i una amplada de 40 cm. El broc té un diàmetre de 2'5 cm i una llargada de 6 cm. El dipòsit de totxo, té una llargada de 1'35 m, una alçada de 70 cm i una amplada de 45 cm. La pica té una llargada exterior de 70 cm i una amplada de 50 cm. La llargada interior és de 65 cm i una amplada interior de 35 cm. No obstant, el fet que no es faci servir l'abeurador o pica, i que la vegetació silvestre creixi sense control pot fer perillar la conservació. Envoltat de camps de conreu, a prop queden les cases de la zona del Puigsacost i l'accés es fa per una pista de terra. L'aigua prové de la mina de Puigmorenc (Taradell), la font no raja i l'aigua està canalitzada. L'any 1996 es va arreglar el repartidor que proporciona aigua al Bulló i a can Bailon. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65105 | Mas Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà amb un pati al voltant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant. Tota la propietat ha estat recentment arranjada.</p> | 08246-37 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Secaire, també coneguda com Can Duran Xic. El nom vé de Joan Comas Surroca que comprava i venia sacs. És inclós dins el conjunt de masos documentats al segle XVIII i sorgits al voltant del nucli de Santa Eugènia de Berga, tot i que arquitectonicament no es pot apreciar cap evidència pertanyent a aquesta fase constructiva. Mn Pladevall també esmenta aquest mas, en la diversa documentació local i municipal. A finals del mateix segle XVIII es portaria a cap una reocupació d'antics espais de conreu i segurament es tornaria a ocupar aquest mas, ja plenament documentat. Aquest mas va patir una reforma important a la segona meitat del segle XX com ho demostra la part construïda en obra.</p> | 41.9050900,2.2838300 | 440600 | 4639487 | 1784 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65105-foto-08246-37-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65142 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-1 | XX | <p>Les festes s'inicien el dia abans de Sant Antoni, amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball dels Tonis. El dia següent, es fa l'esmorzar de traginers, una missa a les 11h i el passant dels tres tombds, amb els abandarats i pubills que correspongui aquell any.</p> | 08246-75 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Festa tradicional catalana que a Santa Eugènia es celebra ininterrompudament des dels anys 30 i ha esdevingut la festa més cohesionadora del poble. Aquesta celebració es documenta per primer cop al 1888 en motiu d'unes obres al retaule de Sant Isidre. S'edita una petita revista municipal on es fa propaganda i difusió de la festa i a l'arxiu municipal consta nombrosa documentació, sobreto gràfica, de la festa i els tipus de celebracions que s'han fet al llarg dels anys.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65150 | Fita de Puigsegur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Les cares de la fita amiden 23cm i d'alçada són visibles 40cm. En una cara s'identifiquen les lletres 'S EU/GENI' i al cantó oposa hi ha '46 VICH'. La fita, que en la part superior està arrodonida, està força desgastada, com ho corrobora el fet que se'n hagi desprès un fragment. En un nivell inferior queda la pista o carretera que porta de can Sala a les granges de can Cuera i al camí ral Viladrau 'Vic. Davant de la fita hi ha el mas Puigsegur, adscrit al municipi de Vic, però pertany a la parròquia de Sta Eugènia.</p> | 08246-83 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9184900,2.2698300 | 439452 | 4640984 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||
| 65199 | Pahissa del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-mas-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Les 2 pallisses estan situades davant per davant de la casa, aproximadament a uns 50m. Davant es veuen, encara que parcialment, degut a la presència de vegetació- les lloses que formaven l'era, avui en desús. La coberta d'ambdues construccions és a dues vessants i de teula àrab. Les 2 pallisses, separades inicialment, estat ajuntades per falsos coberts. El cos de la dreta, fet amb pedra blava ajuntada amb morter de calç, té una llargada aproximadament de 8'33m i una amplada de 6,5m. La porta té com a brancals maons massissos. El cos de l'esquerra, amb una paret de tàpia i pedres a la part inferior, té la mateixa llargada que l'altre cobert, i una amplada interior de 6'33m. El sistema d'encavalcades, de fusta, que sustenten les teulades és diferent en ambdós coberts. Estat de conservació L'aparença és de més solidesa en el cobert de la dreta que en el de l'esquerra, fet que ho explicaria que aquest té façana feta d'obra, mentre que el primer s'aguanta principalment per les parets laterals. La no utilització de les 2 pallisses pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-132 | Plantalamor-Gener | <p>Estructures associades a les activitats econòmiques del mas Gener. Segurament aquest espai va ser utilitzat amb diferents usos en el decurs del seva història, bastit en un moment incert del segle XIX o anterior. Aquesta construcció, de factura rural, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada també a Villa Carmen, que hauria funcionat com a habitatge, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.9095500,2.2771500 | 440050 | 4639986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65199-foto-08246-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65241 | Resclosa del Molí del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Bon estat, es podria consolidar. La vorera dreta com a protecció de la llera presenta blocs de pedra. | <p>La resclosa té una llargada de 3'9m i una alçada de 1'05m. Per sobre la resclosa hi ha una passera que possibilita transitar entre ambdues bandes del torrent. A les voreres del torrent de Santa Eugènia s'ha creat un petit ecosistema amb presència de fauna ,caus de polles i foxes, també rates i flora fluvial com boga. També hi ha arbres (om, acàcies, albes). Caldria consolidar aquesta zona i eliminar brossa i vegetació no fluvial, cas de bardisses i ortigues. Del rec o canal que portava aigua al molí del Gener, aparentment no en queda res. En èpoques passades quan baixava aigua hi havia barbs, bagres, carpes i crancs, avui tots inexistents.</p> | 08246-174 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La actual resclosa fou realitzada en substitució d'una altra, desapareguda amb l'aiguat de 1940, però que en queden vestigis: presència de tres troncs de roure al mig del curs del torrent que tenien la missió de sustentar les pedres de la resclosa, dues lloses de pedra a la vorera esquerra que servien per tancar-la i paret de plec de llibre a l'estrep esquerra. A poca distància, aigües avall, hi ha dos forats de forma quadrada que contenien també bigues de roure. La resclosa actual fou realitzada pels germans Joan i Jordi Roma fent ús de 10 sacs de pollant a fi de recollir aigua per regar uns horts.</p> | 41.9070300,2.2821800 | 440465 | 4639703 | c.1970 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65241-foto-08246-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65242 | Resclosa grossa de la font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-grossa-de-la-font-freda | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La resclosa té una llargada aproximada de 12 m, una amplada 1'8 m i una alçada de 3 m. Construïda amb pedra del país posada, en alguns trams, en forma de plec de llibre. A tocar queda la caseta del pou de Ceràmiques Aymerich, així com les instal·lacions d'aquesta fàbrica, des d'on s'hi pot accedir fàcilment, tot i l'abundant vegetació. En estar totalment en desús i la dificultat per localitzar la resclosa en pot dificultar la localització.</p> | 08246-175 | Sala-d'Heures | <p>La finalitat d'aquesta resclosa no era recollir aigua sinó que servia de pas ja que era emprat per les persones i carros que volien creuar el torrent. Era un dels indrets escollits pel jovent del poble per anar-hi a pescar, sobretot crancs, bagres i bargs. Als anys setanta va desaparèixer. En Aquest paratge es documenta una altra resclosa que portava l'aigua per la bassa del mas Roure. La resclosa documentada tenia l'objectiu per filtrar l'aigua i que aquesta baixés més neta. Amb un canal aquesta aigua anava cap al mas.</p> | 41.9048500,2.2887600 | 441009 | 4639456 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65242-foto-08246-175-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall, a uns 150m de distància hi havia una altra resclosa més petita, avui desapareguda de la quan en sortia un canal que dia aigua des del torrent fins al mas Roure. Paratge a recuperar donada la seva bellesa, en especial l'espai que queda als peus de la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 65222 | Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La porta té una amplada de 1'38m i una alçada de 2'4m. La llinda superior, que té una llargada de 1'85m i una alçada de 25 cm, té gravat la data de 1876 i una creu llatina. Els quatre brancals (25cm x25cm) i els dos inferiors són de pedra. La porta interior, originària, de xapa de ferro (meitat reixa) fa 2'45 de alçada i 74 cm d'amplada cada fulla. Els brancals laterals, en ser de pedra sorrenca, estan força desgastats, tal i com passa amb al llinda superior en que gairebé no es pot llegir la data. Falta de manteniment de la façana principal, ha saltat la pintura blanca de l'arrebossat, motivat per la construcció del nou cementiri, fet que provocà la desaparició d'aquest del nucli urbà de la població.</p> | 08246-155 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Construït a la 2 meitat dels XIX en substitució del que hi havia al voltant de l'església parroquial. La porta conserva gravada a la llinda superior la data de 1876.</p> | 41.9009500,2.2844900 | 440651 | 4639026 | 1876 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65222-foto-08246-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una creu de ferro corona la coberta, de teula, d'entrada al cementiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||
| 65111 | Can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soms | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>La porta té una alçada de 2'3m i una amplada de 1'5m. La llinda té gravada la data de 1712 i una creu. Els brancals són de pedra. La porta inferior, feta amb nou taulons de fusta de roure, possiblement sigui originària. La finestra, d'1m d'amplada i 1'2m de llargada, té tres brancals de pedra per banda, una llinda superior sense inscripcions i ampit. Respecte a la finestra, dir que l'ampit esta força desgastat i que es veu que havia estat pintada de color blau i blanc. De la porta ressaltar que els brancals inferiors estan tapats amb arrebossat; els superiors, de pedra sorrenca estant desgastats per l'acció del salpàs; la llinda que corona la porta té enganxada una rajola amb el número 2. Destacar que ha saltat l'arrebossat blanc en algunes zones de la façana, i que la canonada de l'aigua que baixa de la teulada ho fa per sobre els brancals de la finestra.</p> | 08246-43 | Nucli de Santa Eugènia | 41.9002200,2.2837100 | 440586 | 4638946 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65111-foto-08246-43-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 65221 | Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> | 08246-154 | Sala-d'Heures | <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> | 41.9042700,2.2998100 | 441925 | 4639385 | 1952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 65084 | Camí ral de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vilalleons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | Entorn brut de vegetació que creix anàrquicament. | <p>La part del camí ral de Vilalleons que va des del tram comprès entre el seu inici a Santa Eugènia, i per la Plaça Montseny, cap el paratge de la Font Xica. La seva amplada fa uns 2'5 m. Per la banda nord destaca el mur de pedra que aguanta un camp fet en pedra seca en forma de plec de llibre. El mur de pedra seca, presenta una alçada creixent conforme ens apropem al torrent de Santa Eugènia. Aquest oscil·la entre 50 cm i 2 m, en alguns trams, però, s'ha esllavissat el terreny i les pedres han caigut o es veuen desplaçades.</p> | 08246-16 | Santa Eugènia de Berga | <p>Un altre camí ral menava de Vilalleons a Vic, aquest si no passava per Santa Eugènia venia per Saladeures i seguia vers Fontanelles, can Co i el Pont del Gurri, mentre que si entrava a Santa Eugènia el vial sortia del nucli mateix del poble passant per la font Xica i cap a Vilalleons. Aquest darrer tram, el més ben preservat, va pertànyer fins el 1991 al terme de Taradell. Antigament es feia servir per anar a Vilalleons i actualment el fa servir la gent de Santa Eugènia per anar a passejar, per accedir als horts o a un barri de la Creu del Cim. Hi ha una bifurcació on s'agafa un camí a mà dreta que permet arribar a la Serra. Ambdós vials s'ajunten en el torrent de Vilalleons, en el desviació que portaria a Sant Julià. De la Roca de Taradell a Sant Julià, en el punt dels 4 camins (Sala-d'Heures, Sant Julià, Santa Eugènia i Vilalleons). La gent que anava de Santa Eugènia a Vilalleons tenia per costum tirar una pedra a l'alçada de la Creu del Cucut (formada per un basament en pedra, sense la creu, la gent del poble no recorda haver-la vist mai), en recordatori a un bandoler que el varen matar a Vilalleons (entre la Boixeda i La Caseta d'en Gili). Aquest mateix camí es feia en processó el dilluns de la Segona Pasqua quan s'anava a matar la cuca al santuari de Puiglagulla i es trobaven amb els veïns de Sant Julià, Vilalleons i els de Taradell, es tractava de fer unes pregàries en llatí tot portant la vera creu i es passava per aquest camí. Abans de la guerra tots els pobles anaven a matar la cuca a Vic, i després de la Guerra, es va organitzar aquesta activitat entre 3 o 4 pobles veïns. També el 8 de setembre, el dia de les Mare de Deus trobades, s'anava en processó a Vilalleons amb els de Sant Julià i es feien les mateixes lletanies.</p> | 41.8997400,2.2842600 | 440631 | 4638892 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65084-foto-08246-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El camí és de terra amb presència de runa d'obra i plàstics. A prop hi ha horts i camps i es veu la part posterior dels habitatges de la Plaça Montseny. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 65203 | Palanca de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-teuleria | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Desapareguda | <p>La palanca original deuria tenir una llargada d'uns 6 m, i una amplada de 50 cm. Estava construïda amb dos taulons de fusta de roure. La palanca estava lligada a un extrem per una cadena de ferro clavada al terra. Es veu un pilar que s'aixeca sobre roca natural, el qual té una alçada de 50 cm, una llargada de 70 cm i una amplada de 46 cm. Els únics testimonis que queden de la palanca són els pilars, un dels quals està a tocar el curs del torrent, i l'altra no es veu en quedar sota la vegetació. El pilar visible presenta un bon estat de conservació, i només el creixement de la població, pot arribar a cobrir-lo. Està construït amb totxo, fet a la pròpia Teuleria. El curs d'aigua del torrent de Saladeures, sobre el qual es va construir la palanca presenta un nivell d'aigua molt ínfim. En baixar poca aigua la vegetació ha anat ocupant les lleres del torrent.</p> | 08246-136 | Sala-d'Heures | <p>La part fixe de la palanca va desaparèixer entre 1950 i 1960, essent-ne una e les seves causes que es podrís un dels taulons. La feien servir els veïns de la zona (La Teuleria, l'Omeda, can Rumia i Saladeures...) per anar a buscar el camí que unia Saladeures amb el poble de Santaeugènia. Actualment restes visibles part dels pilars de sustentació i la construcció del pont de la Teuleria que ha passat a ser el camí més emprat.</p> | 41.9051700,2.2941200 | 441454 | 4639488 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall queda la font de l'Escopeta difícil de localitzar enmig de tanta vegetació. A prop queda el pont de Saladeures construït el 1925. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 65194 | Mina de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La mina té una forma de L capiculada. S'accedeix al punt de recollida per un passadís de 3m de llarg, 1'40 alçada que impedeix caminar dret, i una amplada entre 0,70 i 1m. El sostre el formen quatre lloses de pedra de forma rectangular. Al final del passadís hi ha una bassa que té una amplada de 1'30m, llargada 2'30 i fondària oscil·lant entre 1-1'20 m, el terra del fons és de pedra i al seu interior hi ha dos esglaons. La mina presenta un bon estat de conservació i en el seu interior encara hi ha aigua. L'entrada té les parets de totxo, però el passadís està fet amb pedra seca i pedra unida amb morter de calç. A l'interior hi ha una paret de maons. Està brut i deixat amb presència de runa i accentuat pel fet que a la casa no hi viu ningú. Uns troncs i unes uralites tapen l'entrada.</p> | 08246-127 | Nucli de Santa Eugènia | <p>S'extreia aigua per ús de la casa i consum del bestiar. Es diu que havia servit d'amagatall o refugi durant la Guerra Civil. La presència de 5 voltes petites a les parets que envolten la bassa podrien ser les restes d'algun establiment que fes ús d'aigua, cas d'una adoberia. Una de les voltes conté la bomba que fa pujar l'aigua de casa.</p> | 41.9048600,2.2844700 | 440653 | 4639461 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 65209 | Placa de Ramon Fontanelles a la plaça Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-ramon-fontanelles-a-la-placa-montseny | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La làpida, feta de marbre de Carrara, de forma trapezoïdal té una gruixària d'entre 8 i 10 cm. Alçada d'1'15 i amplada 1m. La placa es troba a la zona dels absis de l'església parroquial en un parterra de gespa i petits arbres i es troba en bones condicions, però hi falta l'encapçalament, la part inferior, i peces laterals, una de les quals és al jardí de la rectoria i una altre, el sòcol, fa de banc per seure a la plaça major.</p> | 08246-142 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La làpida correspon a un monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l'església en memòria de Mn. Ramon Fontanelles, beneficiat de l'església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Va morir el 1873. el monument data de 1882 i va romandre a l'església fins els anys 50-60 en que es va desmuntar en motiu de les obres de restauració de l'església. Una part de la làpida es troba al jardi d'un veí de la Plaça Montseny.</p> | 41.9001600,2.2833600 | 440557 | 4638939 | 1882 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65209-foto-08246-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 24-IX-1882. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 56,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.