Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65133 | Col·lecció eines del camp de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-eines-del-camp-de-lajuntament | XIV-XVIII | <p>Eines d'ús agrícola de principis del segle XX. Es conserven nombroses eines (falç, jous, serres i arades...). A grans trets les eines es poden agrupar en eines d'ús domèstic (lletera, ganivets, etc.); eines per la sembra; eines per el batre; eines de la sega; eines de l'hort (aixades, cavadores, etc.), eines de diferents oficis (baster, ferrer i carreter); així com estris de mesura i eines de mercat (mesures de gra, etc). També es conserva un pupitre de l'antiga escola i altre material d'ús artesanal i domèstic (olles, etc.).</p> | 08246-65 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les peces formen part de laes diveres donacions que ha fet gent del poble o bé, material recollit de diverses cases de pagès, i que ja l'anaven a llençar. A Santa Eugènia, bona part de la població encara es dedica, de forma més o menys intensiva, a les tasques agrícola i ramader fet que els ha permès recuperar una sèrie d'eines d'ús agrícola que formen la col·lecció d'eines del camp de l'Ajuntament. Aquestes, tot i que moltes tenen un origen antic, es poden datar d'inicis i mitjan segle XX.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pis superior de l'antic Ajuntament de Santa Eugènia | 94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65124 | Casal de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sala-dheures | <p>AA.DD. (1986). 'Domus de Sala-d'Heures'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 550-553. CATALÀ, P. editor. (1973). Els Castells Catalans. Vol. IV. Rafael Dalmau ed. Barcelona: 1040-1043. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GUDIOL, J. (1910). 'Excursió a Saladeures'. Gazeta Montañesa n. 506. Vic. GUDIOL, J. (1911). 'La torre de Saladeures'. Anuari 1909-1910. any III. Institut Estudis Catalans. Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Sala-d'Heures. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.1-06-1988. PLADEVALL, A. (1981). 'Santa Eugènia de Berga'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol. 1. Osona i Ripollès. Barcelona: 116. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Casal de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba tot el paratge de Saladeures, conformada per una capella, diverses dependències annexes, com són la masoveria, la casa d'aliets, les corts, etc; i una gran finca de bosc i camps, al punt més elevat de la qual es troba el casal. L'edifici principal és de caire senyorial, constituït per quatre volums adossats disposats formant una estructura rectangular, que deixen un espai central en forma de pati interior. Cadascun dels volums que l'integren presenten un nivell d'alçat de planta baixa i tres pisos, excepte la torre, que sobressurt un pis més respecte els altres. La façana principal, orientada al sud oest, correspon a un primer volum de tres vessants, i consta d'un gran portal d'arc de mig punt a nivell de planta baixa com a única obertura. Adossat a la part oest d'aquest volum hi ha un refugi d'un sol nivell d'alçat exterior, que a la seva part superior presenta una part ajardinada, des de la que s'accedeix a un segon portal del volum, situat ja al primer pis. A una banda d'aquest portal, que es troba descentrat de la façana, hi ha un finestral biforat amb columneta central i capitell corinti. Aquesta mateixa sèrie d'obertura es repeteix en tres finestrals més a l'altre costat del portal; aquests, però, són triforats. Al segon pis les obertures són més senzilles, d'arc de mig punt, com ho seran les del pis superior; aquestes darreres ocupen tota la llargada del mur. A l'extrem sud hi trobem un altre volum en forma de torre, de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Aquesta té un portal que queda alineat amb el del primer volum a la planta baixa, i presenta continuïtat tipològica amb les finestres d'aquest. Així, al primer pis té un finestral biforat amb columneta central, al segon pis té una finestra d'arc de mig punt, al tercer pis aquesta es repeteix biforada i al quart pis s'han agrupat en quatre. Sobre d'aquestes últimes hi ha un fris d'arcuacions cegues. El tercer volum que s'adossa a la façana nord, i el quart a la façana est, presenten les mateixes característiques constructives que els altres dos, amb teulades a tres vessants i totes les obertures d'arc de mig punt de dimensions desiguals, excepte a la façana sud est, on al primer pis es repeteixen tres grups de finestrals triforats amb columnetes. L'acabat exterior del casal és de carreus mitjans disposats en filades regulars. El ràfec dels diferents volums presenta un gran voladís, suportat per cabirons de fusta. Aquest casal es troba al mateix paratge on hi havia hagut el castell de Saladeures; l'últim vestigi que quedava d'aquest fou enderrocat involuntàriament durant la construcció del refugi, pel que el casal neoromànic que veiem actualment és una construcció del segle XX.</p> | 08246-56 | Sala-d'Heures | <p>Amb el topònim Heures es coneix des del 937 una Domus que es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. Fou residència d'una família de cavallers anomenada Eures. La vila d'Heures devia ser molt extensa i a l'extrem de ponent s'hi va edificar el casal, torre o Castell que va esdevenir la seu d'un ampli domini. El caràcter defensiu de la casa d'Eures es fa patent en un conveni fet l'any 1148 entre el bisbe de Vic i els Eures. Durant aquest temps es devia reedificar o es va fer nova la torre (ensorrada el 1.937). Segons Mn. Gudiol la torre, de pedra grisa, era feta de carreus ben quadrejats i picats, record de l'antic castrum d'Ederis. En la part d'aquesta construcció que mira a ponent s'hi obre una gran finestra que hauria estat el portell d'entrada, amb llinda i timpà amb interessants inscripcions. Pladevall també ressenya que a la part inferior de la torre, s'hi trobava la presó subterrània o masmorra. La desaparició dels Heures en la documentació es deu a un canvi de cognom, d'Heures a Rocafort. Bernat de Rocafort deixà per hereva Elisenda de Rocafort, documentada des del 1219. El 1225, Elisenda de Rocafort cedeix al seu segon marit, Berenguer de Santa Eugènia, la seva fortalesa d'Eures. A partir d'aquest moment els senyors d'Eures adoptaren el cognom Santa Eugènia. Nombrosos documents del segle XIII constaten als Santa Eugènia com a amos del castell d'Heures. La branca principal d'aquesta família s'extingeix el 1345. El lloc es va anomenar casal, castell d'Heures o Domus d'Eures fins al segle XVI i encara el trobem amb aquesta forma en diversos documents dels segles XVII i XVIII, sobretot referents a la capella de Sant Joan d'Heures.. Quan el cognom Sala va entrar a la família per aliança matrimonial, a mans de Joan Sala, mercader i ciutadà de Vic i el seu fill Joan Sala i Tallander que es va refer bona part de l'antiga fortalesa, posteriorment esdevinguda mas, i es va començar a conèixer com a Sala-d'Heures. Al morir sense descendència Maria Bosch vídua de Josep Farran Sala, els seus marmessors van vendre el casal a Francesc de Pasqual i Arnau, nebot del bisbe de Vic Antoni Pasqual (1684-1707). Aquesta família residir poc al casal. En els Llibrets de Compliment Pasqual, del 1826, es detalla que Sala-d'Heures tenia 9 habitants. En tercera generació aquest matrimoni no tingué descendència llegant els seus béns a Miquel de Fontcoberta i de Pasqual d'Oriola, nebot d'Antoni Pasqual i Sallés. Actualment i per cinquena generació el casal és propietat dels Fontcoberta. L'actual casal neoromànic de Sala-d'Heures fou aixecat entre 1.930 i 1.934 per Ignasi de Fontcoberta sobre el solar de l'antiga domus medieval que hi havia al costat de la torre quadrada del segle XII, que restà dempeus fins a l'any 1937-1938. La torre fou posada en disposició del règim republicà. Cap al 1.937, en fer obres subterrànies de fortificació es va ensorrar la torre, que era l'únic element que havia pervingut del casal o fortalesa medieval, essent l'element romànic civil més notable d'Osona. A l'estiu i tardor del 1938 hi va residir el govern republicà, i s'hi van celebrar algunes commemoracions com l'acta de comiat de les tropes o brigades. El conjunt fou objecte d'estudi per Mn. Gudiol en un treball intitulat 'La torre de Saladeures' i documentat per Josep Maria Pericas entorn el 1916.</p> | 41.9029200,2.3011500 | 442035 | 4639234 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65124-foto-08246-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65124-foto-08246-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65124-foto-08246-56-3.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest antic castell, i posterior casal és conegut pels habitants del municipi com a Saladeures. L'accés es realitza per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d'arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el trencall vers llevant que amb 2 km hi porta. | 116|98 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 65181 | Mas Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GAVIN, J.M. (1984). 'El Sant Crist del Bulló, os. 407' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 168. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-114 | Zona del Bulló | <p>El mas Bolló o Bulló, conegut inicialment com a mas Guamir, és dels més antics del municipi. El seu nom té clares reminiscències germàniques (Wadamirus o Guadamirus). El nom de Guamir apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, al 1206 quan es cita a Ramon Guamir com a testimoni en un document altmedieval, però no surt ben documentat fins als volts del 1225, quan era hereu Bernat Guamir, casat amb Arsenda. L'alt domini del mas pertanyia als castlans del castell de Taradell i segurament per aquesta raó i per passar-hi el camí ral de Taradell a Vic, quan es va desmembrar el terme del castell de Taradell, el mas Guamir o Bolló hi va restar unit. La família Guamir es va extingir a inicis del segle XV i per això l'any 1419 va comprar el mas Pere Feliu Bolló de Malla, que va canviar el cognom i aviat el nom del llinatge i del mas. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Taradell. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Feliu Bolló com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 s'esmenta senzillament lo hereu Bolló. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units el mas Erumir o arumir i el mas Mestre. El cognom Bolló va perdurar fins pels volts del 1750, quan la pubilla Rosa Bolló, es va casar amb Pere Colomer, hereu del mas Colomer de Taradell. Aquesta família va donar tot un seguit de fills a l'església (canonges, rectors, monjos i simples beneficiats). És notable el literat i rector de Centelles Dr. Damià Bolló (1617-1658), així com els darrers Mn. Josep Bolló i Joan Colomer, que van regir la mongia de Santa Eugènia. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Bolló tenia 9 habitants. El mas Bolló habitat sempre pels seus amos, és un gran casal amb teulat a dos vessants i amb la façana a migdia i perpendicular al teulat. El nucli central es va refer el 1750 aprofitant murs i estructures anteriors. Més tard es va ampliar un cos amb galeries a la part llevantina del mas i altres dependències per a les feines agrícoles entorn un barri clos. El mas guarda un vell i ric arxiu documental que està molt ben cuidat per part dels propietaris.</p> | 41.9017300,2.2725200 | 439659 | 4639121 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una de les dependències de mas és una capella interior. Es tracta d'una capella dedicada al Sant Crist, coneguda com el Sant Crist del Bulló. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65185 | Mas Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontanelles | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal de grosses dovelles i dues finestres d'influència gòtica datades al XVI-XVII. A la part esquerra de la façana hi ha un porxo annexionat posteriorment. A la part posterior hi ha un oratori dedicat a Santa Benita o Beneta. Al davant de la masia hi han construccions modernes, amb un portal d'entrada a la lliça. Pedra picada, arrebossada recentment. La casa, sense les ampliacions posteriors, amida 15 m de llargada i té una amplada de 12 m. La coberta de teula àrab és a dos vents. El cos principal té finestrals al primer pis i a les golfes fou refet no fa massa temps. La seva llargada és d'uns 9m i recentment ha estat arranjada la façana principal que ha estat arrebossada, els porticons restaurats i les obertures consolidades i que ressalten. El portal, format per 22 peces de pedra, no presenta cap tipus d'inscripció ni data gravada a les pedres. Té una amplada 1'70m i una alçada de 2'70m. La porta tot i ser relativament nova, no desentona gens. Destaca que l'arrebossat tapa parcialment la part superior d'algunes pedres i els laterals inferiors. L'únic element no propi de la porta és un clau clavat al brancal esquerra. L'entorn molt ben condicionat, amb la paret refeta i presència de plantes als laterals. La finestra que hi ha sobre el portal no té cap inscripció té una amplada de 95 cm i una alçada de 1'20m. Està formada per tres brancals de pedra per banda i una llinda també de pedra i porticons nous. La llinda que corona la finestra té gravada la data de 1619 i una petita creu a la part central. Destaca una altra finestra que té una amplada de 1'20 m i una alçada de 1'50 m. La llinda que corona l'obertura té una llargada de 1'70m i una alçada de 50 cm. A més, està formada per 4 brancals de pedra. La llinda té gravada la data 1593 i les inicials IHS. Un dels aspectes que crida l'atenció es que la llinda i dos brancals són d'una tonalitat més fosca que la resta de pedres, indicant una posició secundària. També semblaria que hi ha una pedra, de tonalitat blanca, que seria l'originaria pedra. El mas té un pas interior que es troba entre la casa i el cos de porxos. Presenta tres arcades fetes de totxo disposades en forma de plec de llibre. El pas té una amplada de 2'70 m. Hi ha dos tipus de coberta, un fet amb totxo, d'una època més recent i un fet amb tres lloses de pedra de construcció més antiga. La gent que viu a la casa l'anomenen 'sota el pont'. La part de sostre, feta de lloses de pedra, esta al mateix nivell de sostre, també de lloses, de l'interior de la cort. La part més nova de sostre és feta amb totxo i bigues de pòrtland que no lliga amb la part original de lloses. Els annexos ramaders estan formats per una cort i una pallissa. La pallissa té una amplada de 6'80 i una llargada de 10m. La teulada, d'uralita i per sota cabirons i bigues de roure és a dos vents. Formada per planta baixa i primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una porta de fusta o per una escala de pedra. Els dos nivells estan separats per un sostre d'empostissat. Un pilar fet de pedres i amb una amplada de 4 cm separa les dues obertures laterals, una d'elles té una amplada de 3'75 m. La palla es treia per dues obertures laterals, una d'elles tapiada amb un envà de maons. Es tracta d'un element arquitectònic singular per l'ús de pedres cantoneres, bigues de fusta de roure i paret de tapia. Per darrera la pallissa passa la carretera que porta a cal Rei de Fontanelles, enganxat hi té un cobert. A tocar hi ha la porta d'entrada al mas i una escala exterior que permet salvar el desnivell entre pallissa i altres dependències respecte la porta d'accés a la finca. El material de construcció és divers: paret de tàpia, ús de pedra del país, totxos i trossos de teules. A les corts que queden a un nivell inferior s'empraren per fer paret quatre lloses de pedra que tenen una alçada d'1m i una amplada que oscil·la entre 1'30 i 2m.</p> | 08246-118 | Sant Marc | <p>Mas documentat des del segle XIII, tradicionalment molt destacat. El nom de Fontanelles apareix esmentat per primer cop el 1194 quan es cita a Pere de Fontanelles com a testimoni en un document altmedieval. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Fontanelles que pagava 3 diners i mig a la talla de 1422. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Lluís Fontanelles com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Miquel Fontanelles. Durant els segle XIX els hereus Plantalamor, Fontanelles i el Bulló, van mantenir discussions per tenir un lloc privilegiat a l'església parroquial. Del mas al segle XIX en va sortir un canonge i dos sacerdots. Coronant el portal hi ha una imatge del Sagrat cor. Aquest mas hi trobem l'origen d'una antiga família que dóna molts eclesiàstics i ciutadans honrats de Vic. Segons notícies extretes dels llibres de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia, iniciat el 10 novembre 1608, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, entre les possessions del mas Fontanelles hi havia el mas Prixana, Rosa, i Translocoll de Sant Marc. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Fontanelles tenia 19 habitants.</p> | 41.9113500,2.2902400 | 441138 | 4640177 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) La cort és un edifici de 5'70 m llarg per 3m ample. Les parets de pedra són unides amb morter de calç. El paviment és enllosat a l'igual que el sostre, fet amb cinc lloses de pedra que tenen cadascuna una amplada de 1'20m. També hi ha unes arcades, fetes de totxo que permeten accedir a d'altres compartiments. Sostre a base de lloses de pedres de grans dimensions. L'accés a la cort es fa per una porta que hi ha al pas interior que queda entre els dos cossos d'edificis. A prop de la casa queda el molí de vent i la font de Fontanelles. A la part posterior hi ha un oratori, dedicat a Santa Beneta. | 94|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65186 | Mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gener | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Mas Gener. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Parròquia de Santa Eugènia. Ausa vol.1: 437-443. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Alguns elements en desús | <p>També conegut com el Palau o Villa Carmen, al estar adossat a aquesta. Edifici civil. Antiga masia orientada a ponent, cobert a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal adovellat, semicobert per uns porxos adossats a la façana de construcció recent. A la part de llevant, adossat al mas s'hi construí una torre o petit castell, que forma tres cossos ben determinats i s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Aquesta part de l'edifici és la que s'anomena Villa Carmen. Destaquen notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars de l'entrada. L'edifici estava envoltat per un ampli jardí i un llac artificial. La casa, que s'aixeca sobre roca natural, mesura 18'6m de llargada i 16,1m d'amplada. Consta de planta baixa i 2 pisos. La teulada, a dos vessats, és de bigues i llates de fusta, teula àrab i rajoles. La barbacana presenta doble filera de teules. A la façana que dóna a la cara nord hi ha onze finestres, i una porta, damunt de la qual hi ha imatge de Sant Jordi, de construcció recent. De les obertures, destaquen les reixes i els llangardaixos. Tres finestres tenen les llindes de pedra. A la façana principal hi ha tres obertures per planta. Quatre pilars aguanten el terrat, al qual s'hi accedeix pel 1er pis. Als xamfrans de la casa hi ha pedres cantoneres. Al costat que dóna a Santa Eugènia hi ha 11 finestres, algunes tenen els brancals de pedra. El portal principal té una alçada aproximada de 2'65m, una amplada interior d'1'6m i una amplada exterior, amb brancals de pedra inclosos, de 3'78m. Del portal s'identifiquen fins a 16 dovelles, les quals tenen una allargada de 90cm. A mà esquerra s'aprecia un número, identificació de la casa durant la guerra civil. De les diverses obertures destaquen dues finestres, una, que es troba a l'esquerra de la façana principal de la casa, té la llinda i els brancals de pedra. A nivell inferior no s'aprecia cap brancal, és probable que originàriament hagués estat una finestra. La llinda superior, que no té cap inscripció, ni data gravada, té una llargada de 2'3m. La reixa de ferro, poc treballada, té 7 barrots i 2 travessers. Una segona finestra, situada a la dreta de al façana principal de la casa, té una alçada aproximadament d'1'75m una amplada interior d'1'16m, i una amplada exterior d'1'67m. Està formada per dues llindes i 4 pedres per banda. El gruix de les peces és de 26cm. No presenta cap tipus de data ni inscripció gravada a la llinda superior. Cal destacar la reixa de ferro, formada per 8 barrots i 4 travesseres. El cos està format per 2 pilastres coronades per unes peces piramidals, dóna accés a la llisa o pati de la casa, i a aquesta. L'alçada és d'uns 4m, mentre que el pas té una amplada de 2'32m. Cada pilastra està formada per 8 -9 peces de pedra. La reixa, de ferro, és de 2 fulles, i té una picaporta a la banda dreta. El coronament i un brancal de la pilastra de l'esquerra són de construcció recent. Les parets laterals, que conformen el tancat, estan construïdes amb pedres i maons trencats units amb morter de calç. A l'interior de la casa hi ha una gran sala, que té 5 portes, amb els corresponents brancals i la llinda de pedra. A tocar la façana principal hi ha un abeurador per a bestiar. El safareig té una amplada d'1'48m, una llargada de 2,2m i una alçada de 75cm. Té 2 piques, que tenen una amplada de 40 cm, però de llargada una medeix 62cm i l'altre 97cm. El gruix de la paret és de 16cm. Construït amb pedra, té les parets arrebossades. Present un molt bon estat de conservació, fet que ho propicia que encara es faci servir per rentar la roba. Situat sota un cobert, el qual podem veure a mà dreta, en entrar al patí de la casa, té a tocar diversos receptacles que es fan servir per treure aigua, i en cap cas dificulten l'accés al safareig. Estructura associada a l'aprofitament hidràulic del mas Gener. L'aigua amb què s'alimenta el safareig prové de la mina de la Font Freda.</p> | 08246-119 | Plantalamor-Gener | <p>El Gener és un mas documentat des del segle XII amb el nom de Gener de Palou per trobar-se dins l'antiga vil·la rural de Palou; la casa també rep el nom de Palau degut a que el bisbe de Vic (el mas havia estat propietat del bisbat) hi venia a estiuejar i a passar-hi temporades. La vil·la de Palou o Palaciolo més endavant anomenada Januario de Palaciolo estenia la seva demarcació per les actuals finques dels masos Roure i Gener i les terres que termenejaven amb el mas Erumir o Arumí. El lloc es documenta al 940 quan Froila i Aurieldes van vendre a Aine terres en el terme del Castell de Taradell al lloc dit Palaciolo. Més tard, una altra venda esmenta el lloc com la Villa Palaciolo. En el segle XIII hi haurà un parell de masos, el Palou i el Gener anomenats inicialment Januario de Palaciolo. Entre la molta documentació existent, consta que el 1169, Ramon Amat de Palaçol, amb la seva muller Maria i els fills, dóna com a dot a una altra filla seva, Ramona, terres que tenen a prop de les comes de Vilalba i a prop de la coma de Sant Pere, que tenen sota domini del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1277, Pere March de Santa Eugènia i Elisenda de Benages, amb el seu fill Ramon, estableixen i confirmen a Ramon Januario de Palaciolo o del Gener de Palou i a la seva mare Berenguera i també a Ramon de Cirer, Bernat de Moles, Ferrer de Cirer, Pere de Palou, Pere de Solà, Berenguer Anax i Ferrer Julià, la facultat de prendre aigua, ells i els seus successors, en el torrent que discorre de Berga i en altres torrents de la parròquia de Santa Eugènia, i portar-la cap als seus masos per regar. A canvi d'un cens anual de dos parells de gallines. En Ramon Gener de Palou pagarà, a més, un tribut de 6 sous anuals per disposar de tota l'aigua tots els dissabtes, des de la posta de sol fins a la sortida de sol del diumenge i tots els dimarts, des de la sortida de sol fins a la posta. El document porta escrit al peu i en lletra dels segles XVII o XVIII 'establiment de l'aigua del molí del Jener en lo any 1277'. Sembla una confirmació i un nou establiment (el 1259, Beatriu de Torroella havia fet una concessió semblant a un antecessor del Gener de Palou). Al 1299 aquests terrenys seran venuts per Sança de Cabrera, filla de Bertant de Santa Eugènia a Bernat de Vilademany. Aquest delme dels Santa Eugènia, que tenien compartit amb la família Benages, ocupava la part de llevant del terme i el sector de Palou o dels voltants dels masos Roure i Gener. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consta que aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En el fogatge de 1515 apareix Francesc galí, àlies Janer com a cap de casa, i en el fogatge de 1553 consta que en Masnou està al Janer de la Plana. També fou anomenat el Gener de la Plana formant part d'unes grans propietats de Santa Eugènia, pertanyent als Sr., Monteis, el patrimoni s'anà repartint i ara està totalment fragmentat. Segons notícies de l'arxiu parroquial, iniciat el 10 novembre de 1689, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, els propietats del Gener comprenien: la masia del Ramon de Palou, el Soler de la Plana, el Julià, el Borrell, el Soler i la Trulla (domini compartit entre el Duran, Plantalamor i Conill). Entre els segles XVI i XVII va ser propietat d'una família de juristes i terratinents cognominada Morillo, que abans del 1580 varen aixecar al costat del mas una capella dedicada a Sant Nicolau de Tolentino. A principis del segle XVII es va fer la cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos el mas i propietat va passar a les monges carmelites del convent de les Davallades de Vic. En els Llibrets de Compliment Pasqual del 1826, consta que el Gener tenia 18 habitants. Amb la desamortització de 1837 fou incautat per l'estat i posat a subhasta; el va adquirir, junt amb el veí mas Roure, la família Carbó. Durant bona part del segle passat es reunia aquí l'Ajuntament de Santa Eugènia.</p> | 41.9096400,2.2779600 | 440118 | 4639996 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la casa es fa per una pista, de terra, que s'agafa a mà dreta de la carretera d'Arbúcies, venint de Vic, a l'alçada del km 2. la casa presenta un entorn molt ben cuidat per la banda que dóna a Vic. Amb la presència d'una zona verda i d'una piscina. Pel costat de Sta Eugènia hi ha coberts (fets amb tova, pedra blava, còdols i maons), granges, un safareig, i el llac del Gener, en desús. En parlar dels orígens històrics d'aquest mas s'ha insinuat que en aquest lloc, que la documentació anomena Palaciolo, Palçol, Palol i Palou i que etimològicament s'associen a un petit palau, podia haver-hi una mansió senyorial d'un antic gran terratinent. A finals del segle XIX i inicis de segle XX, la família Carbó feu construí Villa Carmen. Es tracta d'un edifici annexionat al Gener i que respon a una construcció d'estil acadèmic francès envoltat vers migdia per un gran tancat amb un jardí i un petit llac artificial, tot malmès durant la guerra civil (1936-1939) i ara força descuidat. El portal és de la mateixa tipologia que d'altres que es poden veure en d'altres masos del municipi. A mà esquerra, penjat de la paret, hi ha 2 peces de ceràmica, en una hi diu 'CUARTEL 3º. DEL SUR', i a l'altre hi ha el número 1. | 99|102|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65187 | Mas Genís o Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-genis-o-sant-genis | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. IGLÉSIAS, I. 'Fogatge de 1553'. TORRENT, C. (1981). Mas Genís. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Santa Eugènia de Berga. Ausa vol I: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Edifici civil, masia de grans dimensions, de planta quadrada coberta a 4 vessants. La façana es troba orientada al SO amb un portal d'arc rebaixat pintat imitant la pedra. Finestres a la planta, 3 balcons al primer pis i 3 finestres al segon pis. Una de les finestres de la planta té una inflexió gòtica. Al SE s'annexiona un cos de porxos, annexió visible des de la façana. A nivell de primer pis s'obren 5 arcs de mig punt, amb l'arrencada de ferro. A la part NO cal remarcar unes finestres amb llangardaix a la planta, un ampit motllurat i una llinda gòtica al primer pis, a la part NE hi ha un cos modern. Es construïda amb pedra basta, picada, tapia, totxo i arrebossat.</p> | 08246-120 | Zona del Bulló | <p>El mas Genís surt documentat des del segle XIII amb el nom de Sant Genís, cosa que fa suposar que a l'indret hi podria haver hagut una capella dedicada a aquest sant. Als segles X i XI constava la capella de domus Sti. Genesi no saben si guardava el mateix emplaçament actual. El Genís, sense l'afegitó de sant i amb aquest nom emprat com a cognom familiar és conegut per la documentació des de mitjan segle XIV. Conserva un notable arxiu que s'inicia vers el 1370 i en ell es guarda abundant documentació, així com una crònica dels fets del segle XIX, enregistrats per un pubill del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 2 diners a la talla de 1422. La masia es troba ben documentada des del segle XIV i en els fogatges de la parròquia de Santa Eugènia de 1553 on hi trobem inscrit un tal Joan Genis. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Jaume Montbarbat, àlies Genis com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Genís. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units els de Tornamira, Montalegre i Font i en el nomenclàtor de la província de Barcelona està registrada com Masia casa de labranza. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Genis tenia 8 habitants. L'edifici actual és de planta quadrada , amb coberta o teulada a quadre vessants, un annex amb galeries a la part de llevant i altres edificacions complementàries, tot ell resultat d'un seguit d'obres i ampliacions iniciades el segle passat i continuades al 1921, moment en què la façana presenta un bonic portal adovellat. L'any 1949 moment en què es va procedir a l'arranjament total de les façanes i es va arrebossar, i el 1965 quan s'hi va annexionar un cos. La remodelació moderna fa difícil establir una lectura arquitectònica de les diferents parts del mas, ara totalment integrada. A l'interior hi ha un portal d'arc deprimit amb unes rosetes a l'intradós. Al primer graó de l'entrada hi ha una antiga llinda amb decoració conopial i la datació de la part més antiga la dóna una llinda interna on hi ha escrit: FRANCISCO GENIS 1649.</p> | 41.8988000,2.2635400 | 438911 | 4638802 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65187-foto-08246-120-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65070 | Antic Hostal del Bulló o Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-bullo-o-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XX | Es troba en obres. | <p>Conegut també com l'Hostalet del Bulló. Mas format en base una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia i al peu del vell camí de Taradell a Vic. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'est. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prellongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos. A l'entorn s'obren diversos annexes ramaders, o altres dependències, alguns dels quals ensorrats.</p> | 08246-2 | Zona del Bulló | <p>L'Hostal del Bulló, o l'Hostalet del Bulló, és una de les poques masies segregades del terme de Taradell i incorporades al de Santa Eugènia. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 apareix documentat com a casa de J. Castanyer del Camí, i durant algun temps es va conèixer com mas Castanyer de la Creu, i també inicialment se li deia l'Hostal d'en Jaques. Aquest Hostal d'en Jaques es va erigir va erigir vers l'any 1565, en un punt estratègic al lloc on es creuaven el camí ral d'Olot a Barcelona amb el de Taradell a Vic. En aquest moment de la segona meitat del segle XVI, és també quan es basteixen els primers hostals de Calldetenes, per atendre els vianants dels camins rals i perquè la gent de Santa Eugènia hi pogués anar a comprar sense pagar els arbitris o les imposicions dels queviures de la ciutat de Vic (tenia permís de carnisseria). Va ser un lloc de contraban, i quan es va regularitzar el mercat també es va acabar l'època de l'hostal. El primer dels documents de l'arxiu del mas Bolló que parla de l'hostalet data del dia 1 de febrer de 1640 quan Joan Molet, paraire de Taradell i el seu fill Jaume per satisfer els deutes que tenien, va vendre a carta de gràcies, les cases o el mas dit lo Hostal d'en Jaques, amb la carnisseria i totes les terres, situat dins la parròquia de Santa Eugènia i el terme de Taradell. En donar els límits de la venda diu que termenejava a llevant amb les terres del mas Bolló, a migdia amb les d'en Tarrés d'amunt i una part amb el camí ral de Taradell a Vic; a ponent amb una part de la finca d'en Tarrés i una altre apart amb el camí ral que anava de la vila d'Olot a la ciutat de Barcelona i a tramuntana amb el mateix camí ral. El comprador en va pagar 600 lliures, un preu molt elevat per la casa i poques terres, cosa que indica que el que es va pagar també era poder fer l'hostal. Aquesta casa pagava un cens anual de 2 lliures i 10 sous al ciutadà de Vic Miquel Joan de Granollacs, i 2 sous a l'any a la Batllia General de Catalunya pel dret de tenir carnisseria. En aquesta època l'hostal havia perdut el seu valor inicial i per això en Portavella el va vendre o cedir a l'hospital de Vic i aquest, com que estava deshabitat i gairebé en ruïnes el va posar a subhasta pública. El 17 de setembre de 1661 el va comprar Jacint Bolló, amo del mas Bolló, i sempre més va restar unit a aquell mas, tot i que hi vivia la família Castanyer. El 1673 Damià Bolló, per tal d'amliar la seva propietat va comprar, a Andreu Tarrés d'amunt 15 quarteres de terra que formaven part de la gran coromina del mas Tarrés i que termenejaven amb el conegut camí ral d'Olot, Calldetenes i Vic i amb el lloc conegut com lo Call de l'Hostal. Poc abans, en Bolló havia comprat en aquest indret, a carta de gràcia, 2 quarterers de terra entre el Gení i Tarrés i el 1745 els Bolló encara van ampliar la finca comprant terres properes a l'hostal a l'amo del mas Català. Amb el nom d'Hostal va continuar tenint funcions d'hostalatge fins inicis del segle XIX i com a masia fins ben entrat el segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostalet del Bulló tenia 6 habitants. Entre 1820 i 1831 s'hi va reunir l'ajuntament cismàtic de Masies de Taradell, com recorda una majòlica de la façana de l'edifici i que va ser abolit el 1831 pel Reial Consell de Barcelona. La llinda del portal tenia gravada la data de 1565, actualment molt esborrada, i la finestra de sobre el portal conservava una lleu decoració que confirmava que es va edificar al segle XVI. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX acabant en ruïnes a finals del mateix segle. A inicis de segle XXI està tornant a ser restaurat i arranjat.</p> | 41.8994000,2.2726800 | 439670 | 4638863 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències havia estat utilitzat fins fa poc com a cort per al bestiar i com a paller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65076 | Barraca d'en Pep de la burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pep-de-la-burra | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | Parcialment ensorrada i enrocada | <p>Construcció que correspon a una obertura que es coneix tradicionalment com a barraca, tot i que actualment ha perdut tot element antròpic. Es troba parcialment ensorrada i enrocada per els nens que hi van a jugar. La zona és força concorreguda perquè al davant hi ha el camp de fútbol nou de Santa Eugènia, al lloc anomenat el Sot de les Bruixes. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructur aovalada de mides força comunes i reduïdes, amb una sola obertura d'accés orientada a la cara nord.</p> | 08246-8 | Zona del Puigsacost | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció realitzada per el Pep de la Burra a mitjan segle XX. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una obertura excavada de poca alçada, construïda a la roca o paret natural, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es troba perduda.. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió tot i que es coneix que cap els anys 40 del segle XX en Pep de la Burra, un habitant de Santa Eugènia que no estava en els seus cabals, va estar a punt de matar un senyor amb un volant. Per agafar-lo li van parar un esquer, i li van dir que el portarien a caçar a Saragossa, però enlloc d'això el tancar a Sant Boi. Un altre personatge conegut era en Ramon de Can Pic de Taradell, aquest senyor només volia resar i pregar, una vegada es va escapar de Sant Boi, i per agafar-lo com que només feia cas del rector i de l'escolà. Amb el somatent el van anar a buscar a casa seu i van tirar una corda entorn casa seu. Desrpés van entrar el rector Josep Mas, el metge de Taradell i Antoni Dachs i el van trobar enfilat a dalt les golfes, a les bigues, i en Ton li va dir que si baixava el Mossèn el podia confessar, i quan el mossèn va anar per confessar-ho el metge li va poder donar una indicció i el va adormir i el van poder agafar.</p> | 41.8984100,2.2769500 | 440023 | 4638750 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65076-foto-08246-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest espai es conserven diversos caus de conills, fets antropicament perquè l'amo del Bulló hi pogués caçar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65078 | Cal Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici construït amb una paret mitgera amb la façana oberta al sud, al carrer Canigó. Aquesta estructura formaria part de les cases de la sagrera de Santa Eugènia. La façana principal mostra l'estructura de planta baixa i dos pisos i la coberta amb teula aràbiga és de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés emmarcada per llindes de pedra, ben treballades i de grans dimensions, mostra les marques de l'encaix de la bústia quan la casa va ser correus. La façana principal s'organitza, amb un accés i finestra reixada a la part inferior, dues finestres al primer pis i un bancó corregut al pis superior. La porta té una alçada de 2'40m i una amplada de 1'6m i està formada per cinc brancals de pedra per banda i una llinda, amb una llargada de 2'1m i una amplada de 50cm. La llinda no té gravat cap data ni cap llegenda. tot i que hi ha elements a la llinda i als brancals que s'haurien de canviar d'ubicació: el timbre, uns claus clavats a la banda dreta, i la placa de ceràmica amb el número de la casa clavada sobre la llinda. No es nota l'acció del salpàs sobre els brancals perquè, fins fa poc, una peça de fusta els cobria.</p> | 08246-10 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al voltant de la sagrera de Santa Eugènia. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del segle X trobem documentat el nucli de Santa Eugènia a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format per l'antiga sagrera. Cal Barber, era conegut antigament com a Can Barrusca (Can Barber, Can Julià i Can Serra Xic) primera fàbrica de llangonisses de la comarca, com que no va tenir èxit el propietari es va penjar al mig de les tres cases. Com a cases maleides se'ls va esborrar les marques de les llindes, finals s.XVIII. Més tard es va conèixer com a casa la Maria dels ànecs, i al 1930 en Josep Dachs Parramon hi va fer la barberia. Durant la Guerra Civil Espanyola, al setembre 1936 es va muntar a les golfes, la casa de la radio, i tenia vigilància i feia falta un passe per entrar. La barberia ocupava part de la planta juntament amb correus i una esperdanyeria. Per 1 duro afeitaven, tallaven els cabells i tenies un parell de mitjons. Part de la vivenda a baix amb una sala cuina menjador, i les habitacions a d'alt. I la part de darrera espai per el bestiar. Durant la guerra en deien la barberia feixista i en acabada la guerra en deien la barberia republicana. La barberia es va tancar als anys 67-68 i va passar a ser casa particular de la família Dachs.</p> | 41.9006000,2.2827800 | 440509 | 4638989 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65078-foto-08246-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65078-foto-08246-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65080 | Cal Pastisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-0 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la sagrera, entre la Plaça i ja en el carrer Girona. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. La base s'assenta sobre el terreny irregular donant lloc a una planta baixa amb diferents desnivells i limitada amb pedres cantoneres als angles de la casa. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta, sobretot els ampits i els brancals de les finestres laterals que són de pedra ben treballada. La façana principal presenta una estructura força asimètrica. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues portes presenten particularitats, la porta de la botiga, reformada, de talla baixa i amb obertura central; i l'accés a la casa amb una obertura d'accés limitada per llinda i brancals ben treballats. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals i que sembla oberta en un cos diferenciat i de coberta més alta . Al primer pis hi ha dues finestres i una tercera convertida en balcó i disposada al centre de la façana. La part superior, o golfes és un cos afegit en obra, com es pot apreciar a la façana lateral, presenta una disposició constructiva homogènia, amb tres petites obertures central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada tal com demostren els paraments exteriors. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre part de l'urbanisme inicial del nucli antic de Santa Eugènia de Berga.</p> | 08246-12 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la informació proporcionada pels Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que viuen a Santa Eugènia i que són majors de 8 anys, es detalla que a Cal Pastisser hi havia 8 habitants. Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificada, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Santa Eugènia de Berga, o que s'hi va afegir en un moment posterior, ja en època moderna. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. Si que es coneix que al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona i va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble. Tot i que es desconeix si cal Pastisser ja formava part d'aquest segon moment d'auge constructiu, si que cal remarcar les nombroses modificacions que presenta l'edifici. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes adscrits a un horitzó cronològic d'inici del segle XX.</p> | 41.9001500,2.2827700 | 440508 | 4638939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65081 | Cal Rei de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-de-fontanelles | <p>TORRENT, C. (1981). Cal rei. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Mas format per una construcció de base rectangular, distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada i, a nivell constructiu, molt modificada. No resta cap element visible de la fàbrica original, només les llindes de la porta d'entrada i la disposició de les obertures i estances mas. A nivell estructural si que es pot intuir la disposició d'una galeria o porxada al primer pis de la casa, junt a les habitacions i altres estances del mas, mentre que a la planta baixa es disposa la cuina, menjador i altres espais comunitaris. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga, recentment reformada. La façana principal es troba orientada al sud. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. A la façana exterior, hi ha un rellotge de sol, arranjat recentment, i en tot l'espai de davant s'obre un petit jardí on destaca una olivera. La casa del costat, de disposició similar és de factura recent, i els annexes ramaders es troben separats, situats a peu del camí de Fontanelles a can Co. Tot i que a fitxa realitzada per la Generalitat de Catalunya al 1981 esmenta: Murs de pedra unida amb morter, totxo i arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules que conformen un edifici civil. Petita masia en la qual s'hi endevinen tres etapes constructives. La primitiva, de planta rectangular, d'un sol tram, està construïda amb la base de pedra i alçat de tàpia, aquí hi degué haver la llinda primitiva datada el 1833 que ara es troba a la façana actual. Seguint la mateixa orientació a migdia, i per la part del nord, hi ha un tram adossat de pedra i amb la mateixa coberta. A la part de migdia s'hi adossa un altre cos que data de principis de segle, correspon a la façana actual amb un portal rectangular i dues finestres, al primer pis hi ha tres arcades i dues finestres. A llevant s'hi adossa un cos de construcció més recent. A ponent s'observen les tres fases constructives fetes amb diferent aparell.</p> | 08246-13 | Sant Marc | <p>Edifici que conforma una tradicional masoveria, en aquest cas associada al mas Fontanelles i amb aquest nom la trobem registrada en un llistat de masies modernes del s. XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 també apareix com a 'Masia casa de labranza'. Inicialment era un petit mas, de planta quadrada, reformat el 1833, que va ser ampliat per la banda de migdia i nord. El resultat és el mas actual, amb tres grans arcs o finestrals de galeria centrals. Al costat s'hi ha construït una casa o torre moderna que recorda als antics masos de tipus basilical, amb una àmplia balconada a la façana. El seu propietari és S.A.T. Cal Rei, una societat cooperativa familiar que es dedica a la cria de vaques i vedelles; els vedells que neixen van destinats a la carn, però les vedelles se les queden per vaques de llet, pel seu propi negoci d'envasat i comercialització de la producció de la llet, sense haver de passar per cap intermediari, de les vaques al consumidor. En el procés d'envasat de la llet, primer entren les vaques a la sala de munyir de 6 en 6; cada vaca és rentada i desinfectada i es munyen totes 6 a la plegada, però la llet de cadascuna va separada per analitzar-ne i controlar-ne la producció per separat; la llet surt a 37 graus de temperatura que conduïda per unes canonades passa per entre unes plaques de gel i queda refredada en uns segons a 3-4 graus i conservada en uns tancs per a l'espera l'envasat.</p> | 41.9140400,2.2886300 | 441007 | 4640477 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a la part esquerre del camí ral de Puiglagulla i fou masoveria de Fontanelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65085 | Can Bailon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bailon | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | El fet que actualment estigui deshabitada pot accelerar la seva degradació. | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest. La façana principal fa 13'10 m i les laterals 9'25 m. Presenta una teulada de dos nivells: la del cos central a dos vents i les dues laterals d'un sol vessant i on s'hi obren sis finestres i una porta, mentre que a les laterals hi ha dues finestres. Recentment s'hi ha fet obres d'arranjament, en especial a les teulades i al pis superior del cos central. Està construïda amb pedra del país, totxos i paret de tapia. Hi ha llocs on es manté l'arrebossat. Les llindes de les finestres són de fusta o pedra. La porta que té una alçada de 1'66m i una amplada de 2'30m està formada per una llinda que mesura 50 cm d'alçada i una llargada de 2'55 m i cinc elements que formen el brancal de pedra per banda. La porta de fusta està formada per 6 taulons clavats amb claus de ferrer. Els taulons tenen una amplada de 25 i un gruix de 3 cm. Les pedres inferiors estan força desgastades, així com la pedra que queda a mitja alçada, a la banda dreta, per l'acció del salpàs. Davant la porta hi ha l'era de la casa. L'accés a la casa es pot fer a peu o amb vehicle des del barri de Puigsacost. A més de les cases d'aquesta barriada que queden a una certa distància, el mas està envoltat de camps i a prop queda el camí ral, i a la banda est hi ha una font. Els edificis annexes són un cobert de totxo afegit a la part posterior i un altre d'uralita en una façana lateral. A la façana principal es veuen els testimonis de quan hi havia una garatge per a camions.</p> | 08246-17 | Puigsacost | <p>Antic mas del municipi de Santa Eugènia de Berg també conegut com can Pep de l'Om. A la façana principal hi ha unes estaques de fusta que servien per estacar el bestiar. Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic del mas la Serra. Tot i això, la seva estrucura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època moderna. Conserva un element marcat, és tracta d'una llinda que corona la porta presenta gravada la data 1798, les inicials IHS i un creu a l'interior d'un cercle. També hi ha dos números a la porta, un gravat a la banda esquerra que correspon al 39, i un altre en una placa de llautó que és el 53. A la porta de fusta hi havia hagut una imatge del Sagrat Cor. Malgrat la datació de segle XVIII, d'un dels elements de la casa fa que la manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeten documentar l'origen i les remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles, segurament conegut amb altres noms. Aquestes reformes però si que són evidents a través dels seus paraments.</p> | 41.8951800,2.2777900 | 440090 | 4638390 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop hi ha el límit entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell. Ja en terme de Taradell i darrera la paret de la casa hi ha la Font de Can Bailon, formada per tres nivells: repartidor, dipòsit i pica o abeurador. El repartidor fa 70 cm d'amplada i 90 cm d'alçada, mentre que la porta del repartidor fa 67 cm d'alçada i una amplada de 40 cm. El broc té un diàmetre de 2'5 cm i una llargada de 6 cm. El dipòsit de totxo, té una llargada de 1'35 m, una alçada de 70 cm i una amplada de 45 cm. La pica té una llargada exterior de 70 cm i una amplada de 50 cm. La llargada interior és de 65 cm i una amplada interior de 35 cm. No obstant, el fet que no es faci servir l'abeurador o pica, i que la vegetació silvestre creixi sense control pot fer perillar la conservació. Envoltat de camps de conreu, a prop queden les cases de la zona del Puigsacost i l'accés es fa per una pista de terra. L'aigua prové de la mina de Puigmorenc (Taradell), la font no raja i l'aigua està canalitzada. L'any 1996 es va arreglar el repartidor que proporciona aigua al Bulló i a can Bailon. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65086 | Can Baranera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baranera | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Masia també coneguda com la Teuleria del Català i can Violi està formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes, actualment ensorrades. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-18 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX: Antigament era coneguda com la Teuleria del Català, i més tard fou conegut com Can Vi i Oli de Can Violi de Gurb; o can Piteru. En aquest pla entre C/ Pirineu i Can Violi hi havia uns tancats desrpés de la guerra civil, als anys 40, on s'hi guardaven porcs, procedents del contraband amb Andalusia. Aquests porcs negres els portaven fins a Vic amb tren i després anaven fins a Santa Eugènia a peu, en ramats i de nits. Aquí les guardaven i desrpés es realtizava l'engreix i el contraband. També van posar un molí per fer el pinso del bestiar i van arranjar la casa en aquests moments.</p> | 41.9028000,2.2830900 | 440537 | 4639233 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65087 | Can Barrusca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrusca | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt d'edificis que havien format una fàbrica antiga, tots els cossos estan format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. El conjunt es troba orientat est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular.</p> | 08246-19 | Nucli de Santa Eugènia | <p>L'edifici que ara és un habitatge havia set una fàbrica d'embotits a principi del segle XIX, i el propietari era conegut com 'en Barrusca', en principi el negoci li va fracassar i es va pensar entre les tres cases, quedant aquestes subjectes a mals aguris. Es diu també que per aquest motiu foren esborrades les inscripcions de les tres cases. Aquest conjunt es trobava a la sagrera de Sant Eugènia de Berga. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna. Sovint apareixen citades diverses fonts, com la de Santa Eugènia o una altra situada al peu del Puigsacost i vers el mas Català, i també es cita una bassa del comú. Es creu que abans de la forta despoblació iniciada a mitjan segle XIV la sagrera tenia entre 12 i quinze famílies que hi residien sense comptar els cellers i els cortals que hi tenien algunes masies. Són pocs els oficis documentats pels habitants del poble, tot i que si que s'esmenta a algun ferrer i a nombrosos pagesos. La documentació a partir d'aquest moment no aporta gran cosa més que ens permeti conèixer la sagrera o la població de Santa Eugènia. Sovint apareix esmentat el Puigsacost, lloc on tenien terres diferents persones de la sagrera, el camí de la font, el camí de la Serra i de Llagostera, el call inferior i el lloc del Pedró, inicialment a ponent de l'església i on es convocaven els feligresos per tractar temes que afectaven la parròquia o parroquians. Es creu que la sagrera va quedar fortament despoblada a finals del segle XIV, tot el segle XV i part del XVI. Els fogatges diuen que l'any 1370 la part de Santa Eugènia separada de Taradell tenia 17 famílies, i segons la llista de caps de casa que al 1385 van assistir a la redempció del terme i a la seva unió com a carrer de Vic, almenys 15 eren gent de cases de pagès, i a la sagrera només consten la família de Jaume Feliu i segurament la de Ramon Soler i Miquel Puig. Un document de 1442 confirma que al costat de l'església hi havia un important nombre de cases deshabitades, quan Ponç de Puigsec, rector de Santa Eugènia compra al ciutadà de Vic Berenguer de Pruners uns casals aterrats i uns patis o solars d'una casa amb una torre (possible residència dels Santa Eugènia abans d'entrocar amb els senyors del Casal d'Heures) i uns horts a la Sagrera de Santa Eugènia. Actualment es tracta de tres habitatges isolats, dos dels quals han perdut part dels seus elements originals.</p> | 41.9006400,2.2826600 | 440499 | 4638993 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65087-foto-08246-19-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest edifici, juntament amb els dos del costat, formen l'antic Cam Barrusca, també conegut com la Fàbrica de llangonisses, al considerar-se per molts habitants la primera fàbrica de llangonisses d'Osona, datada d'inici s. XX. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65089 | Can Bertrà o can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertra-o-can-bertran | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). 'El fogatge del 1553' estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.</p> | 08246-21 | Zona del Bulló | <p>Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.</p> | 41.9013800,2.2652400 | 439055 | 4639088 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65090 | Can Cantarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cantarell | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de petites dimensions situat al carrer del Call, i formant part de la sagrera de Santa Eugènia de Berga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular adaptada a la pendent del terreny natural en aquest punt.i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i unes obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.L'element més singular és la presència d'una placa, de terra cuita, situada damunt de la porta principal té gravades; la data 1793, les inicials I(esus) H (Home) S (Salvador), una creu i la inscripció; (Joan Cardona ma fecit). La placa té una llargada de 40 cm i una alçada de 35cm.</p> | 08246-22 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Habitatge de la sagrera de Santa Eugènia, on es conserva una data gravada amb l'any 1793 documentant la seva construcció o una reforma. Aquí hi vivia en Pep de la Burra al llarg del segle XX. En el llibre de Compliment Pascual, de 1826, hi consta la casa Cardona en que hi vivia Isidre Benet. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p> | 41.9008100,2.2835500 | 440573 | 4639012 | 1793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65090-foto-08246-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa coneguda com a Can Canterell o can Pep de la Burra, perquè hi havia viscut en Pep de la Burra, un personatge famós a Santa Eugènia de Berga i autor de la Barraca d'en Pep de la Burra. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65091 | Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitjer de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, i coronat amb una coberta a doble vessant orientada nord-est a sud-oest. Presenta l'estructura perimetral original; els trespols van ser modificats durant la rehabilitació. Les obertures es troben repartides per la façana principal seguint una composició simètrica, amb dues a cada pis, essent totes elles arrebossades, excepte el portal principal, que és de pedra carejada amb la llinda gravada amb inscripció. Al primer pis s'extén un únic balcó de punta a punta de la façana, al qual es pot accedir des dels dos finestrals d'aquest pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec presenta cabirons de fusta.</p> | 08246-23 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El Català forma part d'un dels habitatges de Santa Eugènia que van doblar la propietat. És a dir la família Català, procedents del mas Català, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La llinda presenta la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida' i una data que es troba desgastada i en la que s'intueix l'any 189... o 169.... Antigament a la banda dreta hi havia hagut una pedra per a seure. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p> | 41.9004600,2.2832500 | 440548 | 4638973 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65091-foto-08246-23-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65092 | Can Co o l'Hostal d'en Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-co-o-lhostal-den-molas | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860- Partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Co. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici civil estructurat en una masia de tipus basilical amb cossos que l'envolten i formen un clos que tanca la lliça amb un portal a llevant i un altre a ponent. El material constructiu emprat es basa en murs de pedra basta, morter de calç i totxo i amb una coberta de bigues de fusta i teules aràbigues. Consta de planta baixa, primer pis i golfes damunt el cos central. La façana es troba orientada a migdia i s'hi adossen un cos de porxos sostinguts per pilars quadrats i coberts a una vessant. Es dona accés a la casa a través de la planta baixa dels porxos i presenta un portal rectangular amb llinda datada. A llevant hi ha poques obertures algunes de les quals són de construcció recent. A ponent també hi ha poques obertures. A tramuntana malgrat els cossos adossats es veu l'estructura basilical i petites finestres. Es construïda amb lleves de pedra i morter de calç, alguns afegitons de totxo. El mur de la lliça té alguns sectors de tàpia. Edificació de planta allargada i orientada de nord a sud. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos.L'abruptuositat del terreny ha portat a una adaptació de l'estructura construïda formant diferents alçats i cossos on es distribuirien les diferents dependències de l'hostal. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior.</p> | 08246-24 | La Serreta | <p>L'actual mas de Can Co, conegut tradicionalment per l'Hostal d'en Moles era un dels antics hostals del camí ral del terme de Santa Eugènia. Aquest hostal es troba edificat al peu del camí ral de Vic a Viladrau i del Camí que va de Vic a Vilalleons i a Puig-l'agulla i no lluny de l'antic camí ral de Barcelona a Olot per Calldetenes. Aquest indret privilegiat li va permetre esdevenir un hostal força concorregut. L'edifici és un mas de tipus basilical, amb un cos afegit de porxos i galeries bastit en època moderna o a finals de l'edat mitjana. En el portal principal del mas hi ha la data de 1772, per molts autors, moment en què fou edificat. Més endavant el trobem ben present en totes les llistes de la parròquia i altra documentació municipal. També la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de BCN de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostal del Moles tenia 7 habitants. Quan els camins rals varen ser substituïts per les modernes carreteres, ja en el segle XIX, l'Hostal d'en Moles o Can Co va continuar exercint aquesta funció fins mitjan segle XX ja que pel costat del mas passava el camí de les peregrinacions o visites dels vigatans a Puig-l'agulla. L'auca de Puig-l'agulla, escrita vers el 1925 té encara un dibuix del mas i em següent rodolí: 'No's descuiden a Can Co- d'anar-hi a fer la petició'.</p> | 41.9175300,2.2829800 | 440541 | 4640868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'envolta una gran lliça, amb un clos tancat entorn del mas que engloba aquest amb les corts i altres dependències annexes, amb les obertures d'un portal a llevant, i un altre a ponent en el marc de la seva funció d'hostal. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65093 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-6 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | Presenta la necessitat de rehabilitació | <p>Edifici civil, de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta baixa i dos pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Es tracta d'una masia de planta rectangular assentada damunt d'un serradet de margues, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada al sud-est. La façana presenta un portal rectangular format per grans carreus de pedra, a la part esquerre s'hi annexiona un altre cos on s'hi veuen restes d'un portal més baix, tres finestres amb ampits al primer pis i un portal d'arc de mig punt al segon pis, flanquejat a cada costat per finestres. Al costat nord-est només s'hi obre una finestra al segon pis i hi ha un dipòsit de lloses de pedra. Mentre que a la façana nord-oest hi ha dues finestretes a la planta baixa, una amb l'ampit motllurat al primer pis i una al segon pis. Al costat sud-oest es troba annexiona un altre cos aprofitant elements antics de pedra ( escaires, porta i finestra). A migdia hi ha una amplia era de cairons. Per l'aparell constructiu format per murs de pedra basta, morter tàpia, arrebossat, pedra picada i amb una coberta de bigues de fusta i teules deduïm que el segon pis correspon a una segona etapa constructiva ja que els escaires només arriben al primer pis. També s'hi afegí el cos sud-oest. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis.</p> | 08246-25 | Zona del Bulló | <p>Les referències històriques de Can Coll s'han de posar en relació al seu emplaçament, situat prop el camí ral de Vic a Taradell. Apareixerà a la documentació d'època moderna, com consta a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 unit al mas Duran. Per similituds amb altres masos de la zona, segurament aquest mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que can Coll tenia 5 habitants. La trobem registrada en el nomenclàtor de la província de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Actualment ha perdut les tasques de masia i a l'entorn s'hi troben els Vivers Tortadès.</p> | 41.9038400,2.2672400 | 439223 | 4639359 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65094 | Els Tres Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-cantons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XIX | <p>Edifici mitjer situat a la sagrera de Santa Eugènia. Només és visible la part principal ben estructurada a nivell arquitectònic. La façana principal està arrebossada i emblanquinada, està formada per planta baixa i pis. La porta, amb una alçada de 2'45m i una amplada de 1'63m esta formada per sis brancals de pedra per banda; els inferiors de la banda esquerra van ser refets, n'hi ha algun de desgastat per l'acció del salpàs. La llinda, amb una llargada de 2,2m i una amplada de 50 cm. A més d'aquestes obertures de la façana cal destacar la porta principal una petita obertura a la planta baixa, i una creu de fusta de la processó de Via Crucis. La porta de la planta baixa, que inicialment era una finestra, esta formada per 6 brancals per banda; té una amplada de 96cm i una alçada de 2'25m. Al primer pis hi ha una finestra d1'22m amplada i 1'3m d'alçada, formada per tres brancals per banda, i amb una alçada de 2'1m. I una amplada de 98cm. Cap de les 3 obertures presenta una inscripció gravada a la llinda superior.</p> | 08246-26 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. Es creu que abans de la forta despoblació iniciada a mitjan segle XIV la sagrera tenia entre 12 i quinze famílies que hi residien sense comptar els cellers i els cortals que hi tenien algunes masies. Són pocs els oficis documentats pels habitants del poble, tot i que si que s'esmenta a algun ferrer i a nombrosos pagesos. La recuperació de tot aquest entorn tindrà lloc a partir del segle XVII, com ho demostra Can Comella. La llinda de la casa té gravada la inscripció: '16 AM 90. Ave Maria sin pecado concebida'. Les inicials AM, que parteixen l'any pel mig estan sobreposades i corresponen a Ave Maria. A més a més a la llinda hi ha el número 10 o 16 en color vermell, fet durant la guerra civil.</p> | 41.9004600,2.2831800 | 440542 | 4638973 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com ca la Rossa I Can Comella. Edifici amb un pou, que tot i que exteriorment és de planta quadrada, interiorment és de planta circular. Construït amb totxo massís te un diàmetre de 2'5m i una fondària de 22m. El cos exterior quadrat, sota el que hi ha el pou, té una amplada de 90cm i una llargada de 1'25m. L'alçada de les parets és de 48 cm. Es troba en el pati de la casa, on hi ha una mica de jardí i magatzem del bar 'els tres cantons' que és als baixos de l'habitatge. Fou construït pel pouaire de Santa Eugènia Salvador Fabregó Ayats. Pou fora de servei, però no inutilitzat. L'obertura exterior esta tapiada el que en dificulta el seu deteriorament o be la caiguda d'elements externs. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65095 | Can Cuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Algunes parts refetes i altres deteriorades | <p>La casa té una amplada de 8'1m i una llargada d'11,15m (la part antiga) i de 7'65m (la part nova). Sobra l'entrada hi ha un porxo, amb tres portes, que es sustenta sobre 4 pilars. La teulada és a 2 vessants, menys la part de davant que és a 3. la façana principal de la part originària, coberta parcialment per una marquesina, sobre la porta hi ha una llinda de roure, però no presenta cap inscripció. La part antiga té afegit un cobert, mentre que a la part posterior hi ha un altre cobert. Les reixes de es obertures són senzilles. E alguns punts de les parets ha saltat l'arrebossat, fet que s'ha arreglat posant paletades de ciment. Només està pintada l'actual façana principal. En la construcció s'empraren diferents tipus de material: totxos massissos, maons, i tàpia. Les bigues són de fusta i la xemeneia és de recent construcció. Davant de la casa hi ha un pati amb una taula i un banc, i una mica de jardí, poc cuidat, amb avets i acàcies. Al voltant es disposen diversos annexes ramaders.</p> | 08246-27 | La Serreta | <p>La casa fou construïda, principalment, en dues etapes. L'entrada a la casa ha variat degut al canvi de la façana principal, abans era a la cara nord (part antiga) i ara és a la cara de migdia (part nova). Hi ha un pou a la part lateral-posterior), però no és visible atès que està totalment colgat d'heures; tot i això s'entreveu que és planta circular. Segons sembla al pou hi ha inscripció on es pot llegir: '1941 any de fam'. Actualment no se'n treu aigua.</p> | 41.9204100,2.2733200 | 439743 | 4641195 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65095-foto-08246-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65095-foto-08246-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix per un trencant que quedà a mà esquerra de la carretera d'Arbúcies, aproximadament en el Km 1. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65096 | Can Discorre de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-discorre-de-santa-eugenia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat seguint el carrer del Raval, un dels carrers d'entrada i sortida del poble. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions ben treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues obertures més tardanes obertes a banda i banda, una de les quals havia estat una finestra. I tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local ben disposades, a excepció d'una que és de factura senzilla, fruit d'alguna reforma. .De la façana de la casa cal destacar-ne 3 finestres, de les quals 2 tenen els brancals, la llinda i la lleixa de pedra i cap de les 3 obertures té una data gravada. Al costat esquerra de la porta hi ha una obertura que no és originària. Els brancals laterals de la porta principal no estan sencers degut a les obres que es van fer per aconseguir l'amplada necessària per fer-hi passar un carro. Aquest espai esta reomplert amb arrebossats. Són visibles els forats on hi havia els claus que sustentaven els fils de telèfon. En detall, aquesta porta d'accés està formada per tres brancals laterals i 10 pedres que fan l'arcada, no té gravada cap data ni cap inscripció. Té una alçada de 2,25m, una amplada de 1'55m i els brancals tenen un gruix de 20 cm, i que en fer-se la vorera del carrer es va escurçar l'alçada de la porta; l'alçada real es pot veure a l'interior de l'habitatge.</p> | 08246-28 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Discorre de Santa Eugènia és de les poques cases que encara ajuden a saber com era la tipologia dels habitatges al segle XVIII al poble. Aquest habitatge forma part d'una propietat doblada en algun moment incert d'època moderna. És a dir la família Discorre, procedents del mas Discorre, prop de Sant Marc, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. No serà fins a l'augment demogràfic que experimenta la població en època moderna que es començarà a construir habitatge prop dels camins de sortida i entrada a la població, aquest és el cas del carrer Raval.</p> | 41.8992600,2.2831600 | 440539 | 4638840 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65096-foto-08246-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65096-foto-08246-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la paret que dóna al pati de can Discorre hi ha uns ganxons afagats a la paret que servien per lligar les lones de l'envelat des dels anys 40 del segle XX fins als anys 60 del mateix segle. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65097 | Can Discorre o Discorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-discorre-o-discorra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de BCN 1860. partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Discorre. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | En el moment de fer la fitxa, la casa esta abandonada i ha sofert accions vandàliques. La vegetació ocupa bona part de l'accés a la casa i la balconada que hi ha sobre la porta tampoc presenta unes condicions òptimes de conservació. | <p>Edifici civil que forma una petita masoveria de planta quadrada coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Està construïda damunt un serradet de pedra viva i consta de planta baixa, primer pis. Presenta diversos cossos adossats de construcció diversa. La fàbrica està formada per murs de pedra basta, morter de calç, arrebossat i totxo, i la coberta de bigues i cavalls de fusta i teules. La façana presenta un portal rectangular de totxo amb llinda de fusta, dues finestres al primer pis. Té una amplada de 16'30m i una llargada de 10'60m, sense la zona posterior ampliada. Té la coberta de teula àrab a dos vents. Les parets estan fetes amb pedra del país amb ús de morter de calç i trossos de totxo com a material de rebliment. Davant la façana principal hi ha la llisa que té una amplada de 5'80m. Destaca la porta situada sota la balconada del terrat. Té una amplada de 1'60m i una alçada de 2'30m. No presenta cap data ni cap inscripció gravada als brancals de pedra. L'arcada està formada per pedres de 20cm de gruix i 38cm d'alçada. Els brancals de pedra estan força desgastats perquè es tracta d'una pedra sorrenca que es desfà. La porta, feta amb set taulons de fusta, està en força mal estat i caldria preservar-la si fos l'originaria. A la façana de llevant hi ha 5 obertures, una formada per 8 brancals de pedra de 75 cm d'ample i 1'20 m d'alçada i destaca per la reixa de ferro forjat. Una segona amb volta de plec de llibre i parcialment tapiada, amb una alçada de 1'30m i amplada de 1'80m. Una tercera formada per quatre brancals de pedra, un per banda, amb una alçada de 75cm, una amplada de 64 cm i amb una reixa de ferro forjat rematada. Una quarta es troba sota teulada, amb una llum de 1'5m d'ample per 80 cm. El porxo té una fondària de 5'15m i una alçada de 2'70m. El terra o paviment són lloses de pedra. A mà esquerra hi ha una porta per la qual s'accedeix a una quadre. Mentre que a mà dreta hi ha una obertura tapiada. El sostre està format per dos cavalls de fusta de roure, decorat amb rajoles. La casa va ser ampliada per la façana posterior que dóna a la carretera, edificant-se un terrat i a sota un femer. A la paret de llevant de la llisa hi ha una inscripció SR 22-12-19 que sembla correspondre a les obres de construcció de la llisa, el 1919. L'any 1999 e va refer la teulada i es va pujar el carener. Al costat trobem la cabana del mas. Aquest és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana la qual es troba situada a migdia, davant de l'antiga era. Està bastida amb murs de pedra units amb morter de calç, i coberta amb teula aràbiga. La façana presenta un ampli portal d'arc de mig punt desplaçat cap a l'esquerra respecte el centre marcat pel carener. La porta d'aquest portal conserva una tipologia antiga, es feta amb llates de fusta i grans frontisses de ferro. La resta de murs són gairebé cecs. La part nord es reconstruïda amb totxo, la resta de murs són de pedra unida amb morter de calç. A llevant hi ha cossos moderns i s'hi conserva l'antic forn de la casa. A la façana nord hi ha un cos de pedra a la planta i totxo al primer pis que sembla ser l'antic femer cobert. En aquest mateix indret hi ha tres grans contraforts de pedra unida amb morter de calç. A davant de la casa s'hi conserva l'antiga era i la bassa de la casa.</p> | 08246-29 | Sant Marc | <p>Masia que la trobem documentada en un llistat de masos moderns confeccionada al s XVIII a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 la trobem registrada com a 'masia casa de labranza', igual que la cabana. La casa va ser ampliada per la façana posterior que dóna a la carretera, edificant-se un terrat i a sota un femer. A la paret de llevant de la llisa hi ha una inscripció SR 22-12-19 que sembla correspondre a les obres de construcció de la llisa, el 1919. L'any 1999 e va refer la teulada i es va pujar el carener. Malgrat que cap finestra presenta inscripcions a les llindes, per la tècnica constructiva i per paral·lels aquest mas es deuria bastir en època moderna.</p> | 41.9118200,2.2970300 | 441701 | 4640225 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65097-foto-08246-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65097-foto-08246-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65097-foto-08246-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn es caracteritza per la presència de camps de conreu i arbres, entre els que destaca un avet, davant la casa. A prop de la casa, en dos camps, hi ha dues fites. Les estructures associades al funcionament del mas Discorre són nombroses, destaca el pou i safareig. El safareig està repartit en 2 compartiments: un fa 1'35 m de llargada i l'altre fa 1,4 m. L'amplada interior és 1'4 m i l'exterior es de 1'75 m. Les piques, que són 2 lloses de pedra, tenen una llargada entres 1'15 m una amplada de 40 cm i un gruix de 10 cm. La canal de les piques té una amplada aproximada de 20 cm. La paret que separa els 2 compartiments fa 15 cm de gruix. E paviment o terra és de totxos. Els materials de construcció utilitzats són totxos units amb morter de calç i amb les parets arrebossades, les interiors estan lliscades. La conservació no és massa bona ja que han saltat alguns arrebossats i la vegetació silvestre, en especial bardisses, creixen tant a l'interior com a l'exterior. Veure nítidament el safareig pot ser quelcom difícil per la vegetació que ocupa la majoria de la llisa que queda davant del porxo d'entrada a la casa. A tocar hi ha una cisterna a la qual hi anava a parar l'aigua del safareig per mitjà d'una canonada de ceràmica que té un diàmetre de 22 cm i el forat fa 5 cm. Mentre que el dipòsit o cisterna té un diàmetre interior de 1'4 m. La fondària des de l'obertura fins a l'aigua és de 1'55 m. La coberta esta feta amb 4 bigues, llates de roure, rajoles i teula àrab. La llosa de pedra que fa de barana fa 90 cm de llargada, 80 cm d'alçada i 10 cm de gruix. La porta de la cisterna fa 95 cm d'alçada i 70 cm d'amplada. Aquest es troba en un extrem de la llisa, per on s'hi accedeix per mitjà d'un pas que té una llargada de 1'35 m una amplada de 90 cm i una alçada de 2'5 m. El pas presenta 2 espitlleres, 1 a la dreta i l'altre a l'esquerra, tenen una amplada de 40 cm. I una alçada de 35 cm. El fet d'estar construït amb pedra de Saladeures fa que exteriorment tingui tonalitat blavosa, però és una pedra que es desfà força. La conservació és molt bona ja que la coberta va ser refeta no fa massa temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65098 | Can Godayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godayol | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta quadrada, lleugerament esbiaixada, amb coberta a dues vessants nord-sud. Té façana al carrer del Call. Consta de planta baixa i pis sota coberta. Des de la façana són clarament visibles les dues crugies de l'edifici, essent la coberta d'un dels cossos de menor alçada que l'altra. No conserva les obertures originals; les actuals es troben disposades de forma aleatòria per la façana, essent totes elles arrebossades. A la planta baixa hi ha dos portals, un dels quals és de majors dimensions. Sobre l'actual porta d'accés hi ha una placa de terra cuita que té gravades la data 1793, les inicials I(Iesus) H (Home) S (Salvador), una creu i la inscripció; (Joan Godayol ma fecit). L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08246-30 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el llibre de Compliment Pascual, de 1826, hi consta la casa Godayol en que hi vivia Francesc Casanovas. En Ton Dachs té uns maons amb inscripcions provinents d'aquesta casa, que va arreplegar en fer-s'hi obres i els propietaris van llençar. Relacionada amb la fitxa 116, són dues cases que estan de costat i en que la placa té la mateixa tipologia i mides el que podria fer pensar que han estat fetes amb el mateix motlle. Les referències històriques de Can Godayol s'han de posar en relació al seu emplaçament. Situat dins la sagrera de Santa Eugènia. Per similituds amb altres cases de la zona, segurament aquesta fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral i de la presència d'un hort.</p> | 41.9007500,2.2835500 | 440573 | 4639005 | 1793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65098-foto-08246-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65098-foto-08246-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La placa té una llargada de 40 cm i una alçada de 35cm i es troba en perfecte estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65099 | Can Marró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marro | <p>TORRENT, C. (1981). Can Marró. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, molt assalinada, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb totxo i uralita. A llevant dues finestres, al nord s'adossa un altre cos també recent. Es troba situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb un altre cos també recent. Es troba situada en un petit serradet prop de Sant Marc, li s'observen moltes etapes constructives.</p> | 08246-31 | Sant Marc | <p>Edifici bastit en un petit serradet prop de Sant Marc, Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeix els diversos propietaris que ha tingut el mas, però si que sabem que en el segle XIX consta com a Marró. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Can Marró tenia 3 habitants. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Els antics propietaris haiven estat els senyors Vergés. Actualment l'espai ha estat arrenjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural.</p> | 41.9184800,2.2849200 | 440703 | 4640972 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65100 | Can Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nan | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Presenta molt bon estat de conservació i la façana ha estat arranjada recentment. | <p>Edifici mitger de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i, i al pis superior es troba construït amb maó. Es troba pintat de color blanc. La coberta conservada és a dues vessants en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada oest-est seguint el carrer Raval. Ha patit diverses intervencions, pel que ha perdut en part la seva estructura original. Destaca el portal, de pedra carejada, i que té una alçada interior de 2'38 m i una amplada de 2'16m. La llinda té una llargada aproximada de 2'44 m i una amplada de 46 cm. La porta està formada per brancals de pedra, cinc per banda, i el gruix de les pedres oscil·la entre 18-20 cm. La part del ràfec ha estat construïda de nou, pel que no conserva l'original.</p> | 08246-32 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La casa, molt reformada només conserva la llinda de la porta té gravada la data de 1802, les inicials JHS (Jesús Home Salvador) i per sobre un cercle a l'interior del qual hi ha una creu. Aquesta s'hauria bastit en un moment indeterminat del segle XVIII, cap a finals, a jutjar per la data de la llinda. I aquest edifici va estar fins al 1991 adscrit al municipi de Taradell. I forma part dels béns propers a la sagrera de Santa Eugènia. La documentació sobre la formació del poble és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. No serà fins a l'augment demogràfic que experimenta la població en època moderna que es començarà a construir habitatge prop dels camins de sortida i entrada a la població, aquest és el cas del carrer Raval.</p> | 41.8987600,2.2829300 | 440520 | 4638784 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65100-foto-08246-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65100-foto-08246-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65102 | Can Pebràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pebras | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitger de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània. A la façana principal les obertures es disposen de forma regular aprofitant llindes i brancals nous. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. Destaca la porta principal que té una alçada de 2'36m. i una amplada de 1'75m. Corona la porta una llinda, de 2'30m. De llargada i una amplada de 40cm. Que té gravada i emmarcada la data 1783. Té 5 brancals per banda, els quals tenen un gruix de 20 cm. A més a més de la porta, que és l'element més interessant, la façana presenta una balconada al pis superior, i 5 finestres, de les quals només tres tenen els brancals de pedra. Davant la presència d'aquest elements arquitectònics s'aconsella protegir tota la façana. En termes generals es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Destacar només que un brancal de pedra que queda a mà dreta esta força desgastat per l'acció de la sal llençada durant la celebració del salpàs.</p> | 08246-34 | Nucli de Santa Eugènia. | <p>Forma part d'una de les cases originals conservades al nucli del poble, i bona part d'elles es troben a l'antic eix de comunicació format l'entorn de la sagrera. Aquest és el cas de Can Pebràs, situada al Raval, cal carrer d'entrada al a sagrerar. Edifici construït en un moment indeterminat de l'època moderna, tot i que se'n coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí. Presenta importants reformes constructives. A la zona del Raval les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des de Taradell a Santa Eugènia. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. Els propietaris actuals la tenen com habitatge a la part superior mantenint els diversos elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici, segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però pe la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna amb reformes al mateix segle XVIII.</p> | 41.8988700,2.2830000 | 440526 | 4638796 | 1783 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65102-foto-08246-34-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65103 | Can Penedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penedes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa, de planta baixa i 2 pisos, que té una amplada de 5'7m i una llargada de 15'25m. La coberta, a dues vessants, esta formada per bigues de roure, llates i teula àrab. La façana, pintada blanca, que dóna al migdia té diverses obertures. Tot i això la façana que dóna al carrer Santa Eugènia presenta molts tipus d'arrebossats, així com del material de construcció: pedra del país (pedra de Saladeures), trossos de totxos, maons i teules. Alhora, la façana que dóna al carrer fa panxa cap endins. La porta, formada per cinc brancals per banda i amb una amplada de 1'6m i una alçada de 2'3m, és més ample del que sembla ja que hi ha un parió inferior. Les finestres de la planta baixa es disposen de forma irregular per tot el llenç, una presenta 2 brancals, mentre una altra amb 3 brancals, que foren econvertides en portes. Les del primer pis, amb tres brancals per banda, tenen ampit i una d'elles és més estreta del que ho era inicialment. Els ampits de les finestres de la primera planta estan descantonats, mentre que la llinda de la porta principal presenta nombroses inscripcions.</p> | 08246-35 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Casa que data del s XVIII amb el segon pis que és d'una època posterior, possiblement del XIX. De la casa els elements patrimonials més interessants són les pedres cantoneres i les obertures de la façana principal, planta baixa i primer pis. és una de les poques cases que queda dempeus del primitiu nucli urbà de la població.Les finestres del 2on pis, amb brancals de totxos o maons, són de construcció posterior. A la llinda de la porta hi ha pintat amb color vermell el número 30, fet durant la Guerra civil, amb color blanc 'can Quim' i la inscripció: 'Ave Maria Puríssima sin pecado concebida'.</p> | 41.9001700,2.2837600 | 440590 | 4638940 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conegut com a Can Penedes i també com a can Quim | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65104 | Can Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-xic | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | Recentment restaurada. | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior i el serveis van ser construïts, en una reforma posterior del mas, a la part de darrera. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dos petits bancs de pedra; al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de tamany rectangular mitjà i acabat amb matxembrat, mentre que el central fou convertit en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem.</p> | 08246-36 | Zona del Puigsacost | <p>Les notícies històriques de Can Pere Xic són força recents, de mitjan del segle XVIII i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les primeres cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població. La seva edificació és posterior al 1892, al no aparèixer al cens amb aquest nom. Tot i que no descarta que existís amb un altre nom. L'edifici inicial, amb coberta a doble vessant, s'ha modificat i ampliat recentment, amb la construcció d'un cos annex que consta d'una galeria o pati situat a sobre de l'edificació i amb una reforma de façanes i obertures.</p> | 41.8975000,2.2807300 | 440336 | 4638646 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65104-foto-08246-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65104-foto-08246-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65105 | Mas Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà amb un pati al voltant. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant. Tota la propietat ha estat recentment arranjada.</p> | 08246-37 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Secaire, també coneguda com Can Duran Xic. El nom vé de Joan Comas Surroca que comprava i venia sacs. És inclós dins el conjunt de masos documentats al segle XVIII i sorgits al voltant del nucli de Santa Eugènia de Berga, tot i que arquitectonicament no es pot apreciar cap evidència pertanyent a aquesta fase constructiva. Mn Pladevall també esmenta aquest mas, en la diversa documentació local i municipal. A finals del mateix segle XVIII es portaria a cap una reocupació d'antics espais de conreu i segurament es tornaria a ocupar aquest mas, ja plenament documentat. Aquest mas va patir una reforma important a la segona meitat del segle XX com ho demostra la part construïda en obra.</p> | 41.9050900,2.2838300 | 440600 | 4639487 | 1784 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65105-foto-08246-37-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65106 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-0 | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Pol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Es tracta d'una masoveria de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, afegides posteriorment. La façana presenta un cos afegit de porxos amb quatre arcs rebaixats i baranes de fusta. El portal d'accés a la casa també és rebaixat hi el flanqueja una finestra. A llevant s'hi adossa un altre cos, al nord hi ha dues finestres i s'observa clarament un sobreaixecament de la casa. A ponent s'hi obre un altre portal i finestres al primer pis i golfes. En aquest sector hi ha un clos tancat per un mur amb parets de pedra i tàpia on hi havia l'antiga horta, avui abandonada. És construïda amb pedra basta, morter, totxo i arrebossat al damunt. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, orientada direcció nord a sud, aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. A la façana est s'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements de pedra calcària. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal.</p> | 08246-38 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Pol forma part de l'actual nucli urbà de Santa Eugènia de Berga, tot i que originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació a les afores de la sagrera. En general, es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita ad'abans ja que Can Pol el trobem registrat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. havia estat propietat dels Colomer del Bolló, com a part de les seves propietats.</p> | 41.9070800,2.2739900 | 439786 | 4639714 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65107 | Can Reixach o Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixach-o-plantalamor | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII-XX | Una part aterrada | <p>Edifici civil format per un casal de planta rectangular, amb un cos transersal de galeries a la part de migdia, va ser aterrat fa pocs ays després d'haver passat per un llarg període d'abandonament, expoliació i incendi. Ara només queda en peu la senzilla capella de la Mare de Déu de la Concepció que s'aixeca al costat del mas. Com consta a l'inventari de la Generalitat: Masia de planta rectangular orientada a migdia, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La vessant esquerra és més perllongada que l'altre. El cos principal té un cos adossat formant grans porxos d'arc rebaixats i coberts a una sola vessant. A la part posterior de la casa hi ha una eixida que correspon al primer pis, construïda amb pedra i que ubica un pou cisterna. Presenta la tipologia de mas reformat al XVIII, malgrat que als anys 80 del segle XX estava totalment abandonat.</p> | 08246-39 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Plantalamor, documentat amb aquest topònim des d'època medieval. i en altres temps anomenat Reixac hi van tenir lloc esdeveniments històrics destacats. All 1472 s'hi va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (20 juny 1472 conservat al pergamí de l'Arxiu Municipal de Vic Llibre 30 dels privilegis fols. 267-273). Entorn del mateix hi ha una llegenda popular basada amb el nom del mas que pretén que aquest deriva dels amors frustrats del rei Jaume I amb una noia del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En aquest mas, en altres temps anomenat Reixac. Aquest mas apareix a la documentació d'època baix medieval i moderna de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia formant part dels masos rellevants del municipi. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Segimon Plantalamor com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Bartomeu Plantalamor. També es documenta el mas Plantalamor la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 on s'esmenta que té units els masos Gurri, Pujol, Tria i Cunit. El nom subsisteix en l'antic Molí de Plantalamor, situat prop del riu Gurri i en la masia de Casanova de Plantalamor. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Plantalamor tenia 14 habitants. Aquest mas, desrpés de passar per un calvari d'abandonament, expoliació i un incendi fou enderrocat.</p> | 41.9144100,2.2675300 | 439257 | 4640533 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65107-foto-08246-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65107-foto-08246-39-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65108 | Can Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rita | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08246-40 | Plantalamor-Gener | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII on s'esmenta a en Rita, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes però cap d'elles gravada.</p> | 41.9081000,2.2673500 | 439236 | 4639832 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Trencant a la dreta en el camí de la Casanova de Plantalamor a la Torre de Benages (Vic) | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65109 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-4 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>La casa, té una amplada de 10'3m i una llargada de 14'2m no presenta cap element d'interès arquitectònic. La porta d'accés a la casa té brancals de pedra, però és de construcció recent. La teulada, de teula àrabiga, és a doble vessants. A la façana posterior, que dona a Calldetenes, hi ha afegit un petit cobert i 6 obertures; la façana principal, que té afegit el terrat, presenta la porta i cinc obertures, metres que la cara que dóna a Vic té un cobert i 2 obertures. Els baixos de la casa hi ha vaques, però de bestiar també n'hi ha en altres coberts, que estan a una certa distància del mas. Els voltants del mas venen dominats per la presència de camps de conreu. La teulada, que s'ha canviat recentment, està feta amb bigues de pòrtland. Alhora tota la casa està arrebossada i pintada de color blanc.</p> | 08246-41 | La Serreta | <p>Mas habitat, les estructures conservades del qual daten d'època contemporània. La casa actual és el resultat de 3 intervencions: un primer cos principal, on després s'hi afegí un cos lateral, de menor alçada, i per últim es féu un petit cos sobre el que hi ha un terrat. Alhora, és de suposar que les obertures inicialment estaven posades de forma diferent. Als baixos de la casa hi havia hagut un pou però es suprimí. La casa havia tingut unes basses, avui inexistents en haver-hi en el seu lloc unes granges. Des de la casa es té una bona vista sobre Calldetenes, la capella de Sant Marc, les serralades de Bellmunt i el Collsacabra, i la Plana de Vic. Per davant de la casa passa el camí ral Vic-Viladrau que duu a can Cuera.</p> | 41.9205300,2.2757100 | 439941 | 4641206 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas situat al camí ral de Vic a Viladrau. S'hi accedeix per la pista que s'agafa a mà esquerra del a carretera d'Arbúcies, aproximadament Km 1. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65110 | Can Segimón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. S'estructura amb obertures més o menys simètriques a mode de finestres rectangulars, essent només de pedra el portal i la finestra superior, i la resta arrebossades. La porta té una amplada d'1'78 m i una alçada de 2'35 m. La llinda que corona la porta té una llargada de 2'20m i és més ampla del que es veu actualment, però l'arrebossat ho tapa. La llinda no presenta inscripcions, però sí que té incís un relleu conopial. A banda i banda de la porta hi ha 6 brancals de pedra, que tenen una gruixària de 20cm. La llinda presenta restes de pintura vermella, corresponent a la retolació que es va fer dels habitatges durant la Guerra Civil. Els brancals del portal estan poc desgastats per l'acció del salpàs, però la tercera pedra de l'esquerra esta desgastada perquè la gent del pobles la feien servien com a pedra d'esmolar destrals, ganivets i volants d'anar a segar. La finestra, que té 1m d'alçada i uns 70 cm d'amplada, té 2 brancals per banda, i no presenta cap mena d'inscripció gravada a la llinda, i el relleu és de nova construcció. L'acabat exterior de la casa és l'arrebossat i pintat de color terrós. El ràfec presenta cabirons de fusta.</p> | 08246-42 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Durant la seva història l'immoble ha desenvolupat diversos funcions municipal; escola a les darreries del segle XIX, ajuntament fins pels volts de 1970, central telefònica fins prop del 1985 i posteriorment dispensari i Centre d'Assistència Primària. Si bé en uns inicis no es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, sí que es coneix que aquelles reunions que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, moment en què les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, en va vendre d'immoble a l'ajuntament pel preu de 720 pessetes el 3 de maig de 1892. Com escola funcionà a finals del segle XIX, com assenyalava Madoz 'tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises'. Diversos documents donaran testimoni del funcionament d'aquesta institució. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional d'ensenyament estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Més tard tingué funcions diverses, ja especificades i actualment és un dels equipaments de l'ajuntament de Santa Eugènia de Berga.</p> | 41.9003400,2.2827500 | 440506 | 4638960 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65110-foto-08246-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65111 | Can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soms | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>La porta té una alçada de 2'3m i una amplada de 1'5m. La llinda té gravada la data de 1712 i una creu. Els brancals són de pedra. La porta inferior, feta amb nou taulons de fusta de roure, possiblement sigui originària. La finestra, d'1m d'amplada i 1'2m de llargada, té tres brancals de pedra per banda, una llinda superior sense inscripcions i ampit. Respecte a la finestra, dir que l'ampit esta força desgastat i que es veu que havia estat pintada de color blau i blanc. De la porta ressaltar que els brancals inferiors estan tapats amb arrebossat; els superiors, de pedra sorrenca estant desgastats per l'acció del salpàs; la llinda que corona la porta té enganxada una rajola amb el número 2. Destacar que ha saltat l'arrebossat blanc en algunes zones de la façana, i que la canonada de l'aigua que baixa de la teulada ho fa per sobre els brancals de la finestra.</p> | 08246-43 | Nucli de Santa Eugènia | 41.9002200,2.2837100 | 440586 | 4638946 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65111-foto-08246-43-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 65112 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | Enrunat | <p>Del mas només en queden unes parets en una zona molt embardissada i de difícil accés. La casa era de planta baixa i pis. De la quadra també en queden les parets però s'hi pot accedir, tot i que la vegetació ocupi la totalitat de l'entorn i l'interior de les ruïnes. La quadra, que amida 5'40m de llarg per 3 m d'alçada es construir amb pedra del país ajuntada amb morter de calç i totxana en les obertures. El mur té una potència d'uns 40 cm. De la quadra encara és visible un estable i l'abeurador. El paisatge està format per bardisses i camps de conreus. A tocar de les ruïnes de la quadra hi ha una quadra de nova construcció. Destaca la presència d'un om de considerables dimensions a prop de la quadra venint del riu Gurri.</p> | 08246-44 | Plantalamor-Gener | <p>La casa de pagès va estar habitada fins la dècada dels anys 60 del segle XX.</p> | 41.9146300,2.2653100 | 439073 | 4640559 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65112-foto-08246-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop queda el Pou de can Ton, el riu Gurri i un camí vorejat de plàtans. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65113 | Can Tuneu o l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuneu-o-lhostal | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba situada cara la Plaça Major conformant un dels primers carrers de la sagrera de Santa Eugènia. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents afecta tota la estructura. A la façana principal les obertures es disposen seguint una composició simètrica, i són totes arrebossades, excepte el portal. A la planta baixa s'obren dues portes, una de les quals amb la llinda de pedra gravada, amb diversos motius il·lustrats, l'any 1705 i una inscripció. La llinda inicialment era més alta, vora uns 60 cm, i actualment té una llargada de 2 m i una alçada de 45cm. Aquesta es troba parcialment tallada per la construcció d'un balcó totalment enganxat a la part superior de la llinda, i els fils de telèfon transcorren per sobre mateix de la llinda, el que dificulta veure-la nítidament. També són visibles tacs i forats pertanyents a l'instal·lació de cables en èpoques anteriors. En aquest portal també s'han incorporat relleus al mur imitant brancals. Els dos portals indicaran una disposició ordenada de tot l'espai a la resta de pisos. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà, que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes baranes de ferro, i un d'ells presenta una llinda moderna, amb el mateix tractament que els brancals del portal principal. Al tercer pis o golfes les obertures són de petites finestres rectangulars. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Presenta un ràfec amb cabirons de fusta.</p> | 08246-45 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Una de les activitats econòmiques més arrelades a Santa Eugènia es centra en el sector serveis, sobretot a les fondes i les botigues de queviures. Des d'època baixmedieval, i sobretot moderna, es documenten l'hostal del Bolló i el de l'hostal d'en Moles (o Can Co), així com can Tuneu o l'hostal (al nucli de Santa Eugènia) i l'hostal Arumí (a l'entrada del municipi venint de Vic). Aquesta era la funció d'aquest hostal situat al nucli antic del poble. Es dóna el cas que la majoria d'aquestes fondes o hostals també oferien als clients el servei de botiga i queviures i de tota mena de productes. Marià Casassas va regentar una 'lonja de ultramarinos' (1893-1985) i un hostal (1888-1903). Com redacta Pladevall, els casos més coneguts pels santaeugeniencs serien els locals de Joan Arumí, Joan Tuneu i Joan Fabregó a finals segle XIX. L' Arumí tenia una botiga de vins i queviures al carrer de Santa Eugènia i que tenia funcions d'hostal. Un altre establiment dedicat a la venda d'aliments era el de Joan Tuneu situat a la Plaça Major, n.17. La seva activitat que també incloïa la venda de paper de fumar, es va iniciar al 1920, i abans al 1910 treballava com a hostaler. I un altre més, el de Joan Fabregó que tenia una fonda i botiga a la Plaça Major. La llinda que a la banda esquerra presenta un sol i a la dreta una lluna i un dimoni, té la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida 1705' repartida a banda i banda d'una creu que s'aixeca sobre un triangle.</p> | 41.9005600,2.2829100 | 440520 | 4638984 | 1705 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65113-foto-08246-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65113-foto-08246-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65116 | Capella de la Puríssima Concepció de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio-de-plantalamor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima Concepció de Plantalamor os. 366' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | La capella està poc cuidada. Hi manca manteniment com ho prova que hagin saltat algunes teules de la coberta. | <p>Capella situada prop el mas Plantalamor, o Reixach, dedicada a la Puríssima Concepció o capella de la sagrada Família. La capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar construït amb pedra local. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. Les parets exteriors estan arrebossats. Entorn format per l'existència de camps i herba de poca alçada, però davant mateix hi predomina la vegetació silvestre que impedeix observar la totalitat de l'estructura. A prop hi ha una granja i unes barraques.</p> | 08246-48 | Plantalamor-Gener | <p>Les pedres dels xamfrans i la llinda de sobre la porta provenen de la casa de Plantalamor, un cop aterrada. La capella no compleix cap missió religiosa i resta com a testimoni de l'antic mas Plantalamor. Conserva les parets exteriors en bon estat mentre que l'interior està deteriorat. Des d'aquest punt es té una excel·lent vista sobre la ciutat de Vic. El mas Plantalamor, documentat amb aquest topònim des d'època medieval. i en altres temps anomenat Reixac hi van tenir lloc esdeveniments històrics destacats. All 1472 s'hi va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (20 juny 1472 conservat al pergamí de l'Arxiu Municipal de Vic Llibre 30 dels privilegis fols. 267-273). Entorn del mateix hi ha una llegenda popular basada amb el nom del mas que pretén que aquest deriva dels amors frustrats del rei Jaume I amb una noia del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En aquest mas, en altres temps anomenat Reixac. Aquest mas apareix a la documentació d'època baix medieval i moderna de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia formant part dels masos rellevants del municipi. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Segimon Plantalamor com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Bartomeu Plantalamor. També es documenta el mas Plantalamor la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 on s'esmenta que té units els masos Gurri, Pujol, Tria i Cunit. El nom subsisteix en l'antic Molí de Plantalamor, situat prop del riu Gurri i en la masia de Casanova de Plantalamor. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Plantalamor tenia 14 habitants.</p> | 41.9149500,2.2675000 | 439255 | 4640593 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65117 | Capella de la Puríssima del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-del-mas-mitja | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima, os. 367' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Capella Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Interiorment ha perdut tots els seus elements. Exteriorment està molt deixada. | <p>La capella, que mesura 5'05 m d'amplada i 7'90 m de llargada, està coronada per un campanar de simple espadanya. La porta, encarada al migdia té una alçada interior de 2'30 m i una amplada interior de 1'20 m. La llinda que hi ha sobre la porta fa 50 cm d'alçada i 1'66m de llargada. La coberta de teula àrab és a doble vessant. L'accés a la casa està tapiat en rajola. Alhora la part baixa de la façana presenta grafits. Interior en molt mal estat de conservació, tot i que la cuina encara conserva tots els elements (fogons, armaris, empotrats, piques i aixetes...). Bona part de les façanes estan arrebossades i al voltant de les obertures i xamfrans s'empra la pedra picada. Les parets estan fetes amb pedra del país i maons units amb morter. Hi havia hagut dos esglaons que permetien l'accés. A la façana hi ha un ull de bou de forma octogonal i per sobre d'aquesta hi ha una jaça de fusta de roure. A la banda que dóna a la casa hi ha un edifici annex que havia servit de sagristia, que té unes dimensions menors que la capella i de la que es veu una paret, en bon estat de conservació, i que presenta una finestreta.</p> | 08246-49 | la Serreta | <p>La capella de la Concepció que comunica la casa mitjançant un pont és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. A l'interior de la mateixa hi ha unes pintures en estat d'abandó (i segons la fitxa d'escàs valor). Serveix de magatzem pel grà al 1981. A l'interior hi ha la imatge pintada de la Puríssima. La campana que corona la capella està foradada d'un tret de pistola (fet per en Narcís). Al seu interiors els veïns de la zona assistien a doctrina. Hi havia hagut un pas que permetia accedir de la casa al cor de la capella. Element arquitectònic que forma part de la finca Mas Mitjà. Estat d'abandonament de tot l'indret, donat a que ningú hi resideix. El paratge predominant està format per la vegetació típica del solell i pel roquisar sobre el qual s'aixeca la capella.</p> | 41.9183200,2.2776500 | 440100 | 4640960 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65118 | Capella de Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista-de-sala-dheures | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. AA.DD. (1986). 'Sant Joan d'Heures'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 553. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures, os. 362' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1974). Sant Joan de Saladeures. Full Diocesà n.3274. Vic. 13 de gener de 1974. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII-XVIII | <p>Capella situada al peu del camí que porta a l'entrada del casal de Saladeures. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula àrabiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presente importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica. La capella es troba assentada sobre el terreny natural en una estribació de l'aterrassament del casal de Sala-d'Heures. S'hi accedeix baixant dos esgraons, i per tant el nivell original de circulació i accés va ser posteriorment reblert i l'espai arranjat.</p> | 08246-50 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, prop la vila d'Eures i la torre de Sala-d'Heures. Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre. El lloc d'Eures apareix l'any 937, quan Comparad i la seva muller Ledda donaren a Sant Pere de Vic quatre peces de terra i una vinya al terme de la seu de Vic, en el lloc de la vila d'Eures. Segons la Consueta Vella, la capella es va construir al 1173, data que també va recollir Madoz. No trobem cap referència escrita anterior al 1227, moment del testament d'Elisenda de Rocafort, en el qual es diu que funda una llàntia a la capella de Sant Joan d'Heures que havia de cremar amb l'oli procedent de les oliveres de l'entorn de la casa, que fa deixa al seu marit Berenguer de Santa Eugènia com a nou propietari. Al 1240, Berenguer de Santa Eugènia, el primer del llinatge hi va fundar tres misses setmanals que s'havien de celebrar per la seva ànima, la de la seva esposa i els seus pares i va dotar aquestes misses amb el redelme que es collia a les terres de propietat de Sala-d'Heures. També Pere Marc de Santa Eugènia, en el seu testament de 1285 deixava un cens de 80 sous perquè el monjo de Santa Eugènia hi celebrés missa quatre cops a la setmana i disposava que s'enterressin a la capella tots els del seu llinatge. En el testament de Pere de Santa Eugènia de 1340, fill del miles, Berenguer de Santa Eugenia, féu una important dotació a la capella de Sant Joan i esmenta Santa Eugènia de Berga i a la capella 'Sancti Johannis constructa infra castrum meum de Eures'. Des d'aquest moment hi hagué un sacerdot beneficiat que tenia cura del culte de la capella. Sembla que era una capella de devoció única de la família Heures-Rocafort-Santa Eugènia, però no és així ja que des del segle XIII molts feligresos de Santa Eugènia fan deixes a Sant Joan; com un octau d'ordi de Ramon Benedes i Bernat Morera, o un octau d'oli per la llàntia que fa el 1283 Jaume Camps. Des del segle XV, era el rector de Santa Eugènia l'encarregat de celebrar-hi una sèrie de misses fundades i en especial dues de cantades els dies de sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. I les fundacions de misses, a finals del segle XVI s'havien reduït a una missa setmanal. En les visites pastorals del bisbe Antoni Pasqual de 1686 i 1691 es parla d'aquestes misses i fa algunes observacions al propietari, que faci allargar la taula de l'altar i ornaments nous. Al segle XIX, el memorial del rector Francesc Pou (1817) hi demana quant ha de ser el plus o penalitat que pot afegir als 8 sous de l'estipendi per calcular les misses que hi ha de dir. Un document del 1798 ens diu que només s'havia celebrat una missa i que com que la collita havia estat molt abundant si es podien fer la resta de misses a l'església parroquial. Durant un parell de segle va albergar les despulles de Santa Amància i la capella va passar a ser coneguda també per aquest nom. Els indicis de culte són constants fins a temps moderns, com ho indica la llicència de celebracions expedida el 1587 pel Vicari General de Vic, a favor de Dolors Perramon de Fontcoberta, aquesta família donava blat o diners al rector perquè celebrés unes 6 misses a l'any i algunes més de devoció durant els estius. L'edifici no va passar per reformes importants fins el 1920, quan va ser restaurada pels seus propietaris, arrebossant l'interior i simulant carreus. A partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme, sota la torre del casal; tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia, a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta, al bisbe de Vic, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan. El 1936, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola l'església va ser profanada i ja no es va restablir el culte. Actualment l'edifici resta buit, i s'hi guarden part de les pedres esculpides de la torre romànica ensorrada al 1937.</p> | 41.9031700,2.3007400 | 442001 | 4639262 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Edifici externament ben conservat, però internament sense culte i convertida en magatzem del casal. El culte va passar, després del 1939, a la capella moderna de sota la torre de Saladeures. Al davant hi ha un xiprer, arbre molt sovint present en construccions religioses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 65119 | Capella de Sant Nicolau del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-mas-gener | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 271. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII | Enrunada | <p>Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa.</p> | 08246-51 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. La part més visible o coneguda és la torre de Villa Carmen. Edifici aixecat per la família Carbó que la va envoltar d'un jardí i un llac, on hi havia la Capella de Sant Nicolau. Tot fou malmès durant la Guerra Civil 1936- 1939, i ara es troba molt descuidat.</p> | 41.9093800,2.2775400 | 440083 | 4639967 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65119-foto-08246-51-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65120 | Capella de Sant Pere del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-mas-roure | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere os. 365' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 154. TORRENT, C. (1981). Capella de Sant Pere al mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal, descentrat del centre de l'edificació és d'arc deprimit o còncau, amb motllures amb una finestra de construcció recent al damunt però sobreposada a una de més antiga amb un trencaaigües de la mateixa tipologia que el portal. A la part esquerra s'obre un altre portal rectangular amb un òcul al damunt. A ponent s'adossa un cos i a llevant hi ha una obertura de construcció recent i un pont que comunica amb la casa. Al nord només hi ha una finestreta. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles i els angles ostenten grossos correus de pedra picada. Pedra basta, morter arrebossat, escaire obertura pedra picada, bigues de fusta i teula. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a habitatge. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una poterna o porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella.</p> | 08246-52 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Roure. El que avui és visible de la capella, és l'edifici al costat del pont, amb la part superior modificada i una casa adosada al costat. Al costat de l'edifici Gavin va documentar una font feta amb l'antic campanar de la capella, cap als anys 70-80 del segle XX i actualment perduda. Aquest edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia era emprada pels habitants del mas Roure, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a tasques agrícoles.</p> | 41.9081100,2.2833500 | 440563 | 4639822 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65123 | Casa Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-parrella | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format de planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular, amb una llargada de façana de 12'50 m. La teulada és a dos vents, amb el carener paral·lel a la façana principal, de teula àrab. El material de construcció és de pedra unida amb fragments de teules, totxana o maons amb morter de calç, i es troba arrebossada amb pòrtland. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. Totes les obertures actuals són arrebossades, excepte el portal principal i la finestra de la façana est, que són de pedra carejada. La porta principal està formada per una llinda i 5 brancals per banda. Té un amplada interior de 1'55 m i una alçada interior de 2'30 m. Aquesta i especialment la de la finestra de la façana est es troben força desgastades per l'erosió, especialment a la lleixa. Aquesta finestra està formada per tres brancals per banda, i té una amplada aproximada de 1m i una alçada aproximada de 1'30 m. La llinda que corona l'obertura no presenta cap data ni inscripció gravada. El ràfec presenta cabirons de fusta. Uns penjadors de roba en desús, i el cable de televisió que baixa pel costat desmilloren la construcció. Davant de la façana est i nord hi ha un pati.</p> | 08246-55 | Nucli de Santa Eugènia | <p>L'edifici construït de diverses èpoques com ho palesa la diversitat tipològica de finestres i de material de construcció, alhora es veu com la coberta va ser aixecada en algun moment. A la façana principal hi ha una creu de fusta que correspon a la quarta estació del Via Crucis. Com a elements arquitectònics interessants destaquen la porta d'entrada del 1764 i les inicials IMI entremig d'una creu llatina que podrien correspondre als noms propis de Iesús, Maria Iosep., una finestra amb brancals de pedra, i pedres cantoneres de les façanes principal i lateral. Si ara l'adreça és plaça Nova n.6, inicialment era al carrer Raval, 12.</p> | 41.8997900,2.2831900 | 440542 | 4638899 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65123-foto-08246-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65123-foto-08246-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la porta pel carrer que comunica la Plaça Nova amb el carrer del Raval. Davant mateix hi ha l'edifici de la rectoria i al costat una botiga de queviures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65125 | Casanova del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-mas-mitja | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | Algunes parts han desaparegut | <p>Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions.</p> | 08246-57 | Sant Marc | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX i construït abans de la guerra civil espanyola. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades a la zona. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment del mateix segle XX. El topònim ens permet relacionar-lo amb el veí mas Mitjà.</p> | 41.9177700,2.2813200 | 440404 | 4640896 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65125-foto-08246-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com a Can Calces. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65126 | Casanova del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Casa també coneguda com a Can Sargantana. Edifici format per una construcció de planta rectangular orientada de sud a nord i organitzada en planta baixa i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és la pedra calcària local de dimensions mitjanes lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra local situats en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a doble vessant de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, tot i que actualment els habitants del mas utilitzen la façana oest, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna lloc a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'habitacions, concretament a una gran sala que dóna pas a les estances que es troben en ambdós pisos. A la façana principal es pot observar l'afegit, a la banda oest, d'un un segon cos rectangular que segueix la disposició general de l'edifici. Aquesta façana presenta una estructura particular, les obertures es disposen de forma irregular en els diferents pisos: en el primer pis s'obren quatre obertures (una de les quals tapiada), totes estan emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una repisa treballada que actua com a principal element decoratiu. Dues d'aquestes, les de la banda oest van ser modificades passant a ser convertides en portes d'accés a una terrassa. Mentre que al segon pis s'obren tres obertures, dues de petites dimensions (una de les quals parcialment tapiada i que hauria funcionat com a finestral) i una tercera centrada que segueix el mateix tractament que la resta. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estables. Les dues estructures formen part d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres. La façana est del mas segueix el mateix eix rectangular i amb una disposició simètrica de les obertures, amb un total de 14, en els seus tres pisos. La morfologia d'aquestes obertures és diversa en funció de les reformes arquitectòniques que s'han portat a terme al mas. Es documenten finestres motllurades amb carreus de pedra local i amb repisa treballada, juntament amb finestres acabades amb obra i finestres convertides en balcons. La fàbrica del mur continua essent la pedra de dimensions petites, mitjanes lligades amb morter i en alguns punts amb arrebossat. Per aquesta cara s'adossa un altre cos rectangular i de petites dimensions, format per tres murs de pedra local, poc treballada, actualment sense coberta i en força mal estat de conservació. Segurament aquest espai funcionaria amb una altra construcció situada al davant i actualment utilitzada com a magatzem i com a estable per al bestiar. Al voltant del mas es poden observar altres annexes ramaders de factura contemporània, actualment en ús.</p> | 08246-58 | Puigsacost | <p>Les notícies històriques de La Casanova del Puigsacost són força recents, associada a la l'assentament a la zona i Turó del Puigsacost i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. La casa tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que va ser concebut com a masoveria o residència en època contemporania. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població.</p> | 41.8976000,2.2800000 | 440276 | 4638658 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65126-foto-08246-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65127 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-2 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.</p> | 08246-59 | Plantalamor-Gener | 41.9098400,2.2726300 | 439676 | 4640022 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65127-foto-08246-59-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 65128 | Masoveria de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sala-dheures | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI | <p>Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est. Davant de la façana principal, orientada a l'oest, hi ha una antiga pallissa amb coberta a dues vessants. La masoveria presenta una estructura de planta baixa més pis i la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal principal es troba centrat a la façana, i presenta una llinda de fusta amb inscripció, i els brancals de pedra carejada de mitjanes dimensions. Sobre d'aquest hi ha un finestral de grans dimensions que queda protegit amb una barana senzilla de fusta. A banda i banda d'aquestes obertures n'hi ha una més, totes elles de dimensions desiguals i de pedra carejada, pel que es segueix una composició més o menys simètrica. La resta d'obertures de la construcció també són de pedra carejada, però distribuïdes de forma aleatòria per les diferents façanes. El parament del mur és de carreus més o menys regulars combinats amb pedres irregulars i maó i unit amb argamassa, i encara són visibles les restes de l'arrebossat original. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. El ràfec, de força volada, presenta cabirons de fusta que suporten les llates ceràmiques. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis.</p> | 08246-60 | Sala-d'Heures | <p>La història de la masoveria de Sala-d'Heures va lligada a la del gran casal que porta el mateix nom. Aquesta domus d'Eures o Heures, a vegades anomenada també casal i castell, es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. La fortalesa fou un lloc de residència d'una família de cavallers, anomenada Eures, per passar després als Santa Eugènia i a altres, entre ells els mercaders Sala, al segle XVI. L'edifici actual correspon una moderna mansió de pedra d'estil neoromànic que s'aixeca sobre el solar de l'antiga domus que hi havia al costat de la torre quadrada del segle XII, i que restà dempeus fins a l'any 1937-1938. Amb el topònim Heures es coneix des del 937 una gran propietat o vil·la rural que s'estenia pel sector central de la parròquia de Vilalleons i per una part de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. La villa Ezres és àmpliament esmentada en la documentació osonenca. També amb el nom de Viladeures o Vila-d'Heures consta un antic mas de la parròquia de Vilalleons, documentat als segles XIII i XIV, que es va refondre amb el mas Casal o el Casal de Vilalleons. Això i el parentiu entre els primitius senyors de la vil·la d'Heures i del Casal de Sala-d'Heures , porten a pensar que el nom de la fortalesa deriva de l'antiga casa rural. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, dels quals el Casal de Sala-d'Heures, al pertànyer a un noble, estava exempt de pagament. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest casal tenia units els masos Matarrodona, sa Mora, Berga superior, Coma i mas de na Berenguera de Berga. Quan el cognom Sala va entrar a la família per aliança matrimonial, a mans de Joan Sala, mercader i ciutadà de Vic i el seu fill Joan Sala i Tallander que es va refer bona part de l'antiga fortalesa, posteriorment esdevinguda mas, i es va començar a conèixer com a Sala-d'Heures. Al morir sense descendència Maria Bosch vídua de Josep Farran Sala, els seus marmessors van vendre el casal a Francesc de Pasqual i Arnau, nebot del bisbe de Vic Antoni Pasqual (1684-1707). Aquesta família residir poc al casal, que al segle XVII conservava la torre i la capella. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Sala-d'Heures tenia 9 habitants.En tercera generació aquest matrimoni no tingué descendència llegant els seus béns a Miquel de Fontcoberta i de Pasqual d'Oriola, nebot d'Antoni Pasqual i Sallés. Actualment i per cinquena generació el casal és propietat dels Fontcoberta, de Carles de Fontcoberta i Balaguer.</p> | 41.9033600,2.3001200 | 441950 | 4639283 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65128-foto-08246-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65128-foto-08246-60-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu de la carretera que mena al paratge de Sala-d'Heures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65129 | Casanova d'en Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-den-pascual | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Casanova del Pasqual o la Noguera. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Façana principal remodelada. | <p>Edifici civil que forma una masia de planta quadrada coberta a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana és perfectament simètrica amb un portal rectangular i una finestra a cada costat. Al primer un balcó central i baranes de ferro, a cada costat finestres amb ampit i una finestra a les golfes. En aquests sector els caps de biga sota el voladís són de pòrtland. A llevant dues finestres noves a la planta i algunes de més antigues amb llinda de fusta. Al nord només hi ha petites obertures i cossos de planta adossats. En aquest sector els caps de biga són de fusta. A la part de llevant s'hi conserva un bonic pou. A l'angle sud- est de la casa hi ha un plaça de ceràmica. Malgrat que l'estat de conservació sigui mitjà conserva força bé la tipologia primitiva. La casa originària, formada per planta baixa, primer pis i altell, té una amplada de 12'5m i una llargada de 14'1. la part de la cas amés moderna, ampliada per ponent, té una llargada de 13'8m afegits a la façana posterior hi ha coberts el bestiar i el femer. La coberta a 2 vents utilitza la teula àrab i bigues de roure. El material de construcció de la casa és pedra del país amb totes les façanes arrebossades, però destacant-ne els brancals i les llindes de les obertures. La part d'edifici ampliada el 1959 té alguns defectes estructurals que afecta especialment a la consistència de la coberta.</p> | 08246-61 | Sant Marc | <p>Aquesta masia també anomenada i coneguda com La Noguera la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 i consta amb el nom de Casanova d'en Pascual 'masia casa de Labranza'. Segons la informació oral rebuda la casa fou restaurada als anys 50 del segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Casa Nova del Pasqual tenia 8 habitants. Cap llinda presenta gravada cap tipus d'inscripció. El 1958-59 es va recular la façana principal i s'amplià la casa lateralment per ponent. A la part posterior hi havia hagut una bassa, actualment eixuta. A al façana posterior hi ha volta de pedra que era d'un forn de pa on es feien coques i pa de 10 lliures (5quilos). La farina es portava a moldre a Moià i va estar en funcionament fins a principis dels anys 40 del segle XX.</p> | 41.9078900,2.2932000 | 441380 | 4639791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65129-foto-08246-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65129-foto-08246-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa coneguda també com la Noguera, tot i que ja hi ha una altra casa amb aquest nom a la zona de Plantalamor-Gener. L'entorn esta dominat per la presència de camps de conreu, la carretera i parterres amb plantes als peus de la façana principal. A l'altre banda de la carretera hi ha el pou. Des de la casa és té molt bona vista del poble de Santa Eugènia i de Saladeures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65130 | Caseta d'Aliets de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daliets-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | La teulada està deteriorada | <p>Edifici de planta quadrangular, de 4'87 m per 4'90 m, construït amb pedra del país. L'entrada a l'interior es fa a través d'una porta de fusta sota un portal de punt rodó amb pedra disposada a plec de llibre. A les façanes laterals hi ha dues obertures, de punt rodó, imitació de l'estil romànic i amb dos llangardaixos. La coberta és de teula àrab a dos vents, i presenta un ràfec decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmics. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus més o menys escairats de petites dimensions. L'entorn es troba força descuidat, amb presència de bardisses i arbres com plataners, acàcies, roures i avets. Davant de la façana nord oest hi ha una bassa que proveeix amb l'aigua sobrant dels aliets. La teulada està plena de vegetació i fullaraca, el que propicia l'aixecament de les teules i segurament l'entrada de l'aigua de pluja anterior. Així mateix, l'heura cobreix bona part de les parets exteriors.</p> | 08246-62 | Sala-d'Heures | <p>L'interior de la caseta conté els aliets o bombes. Aquest mecanisme que es va servir per pujar aigua, en aquest cas cap a la casa. L'aigua venia del pantà per un rec o canalet i en arribar a la casa els aliets la pujaven fins un dipòsits 'La Copa' amb la finalitat de regar els jardins i proporcionar aigua al bestiar. Mentre que per beure feien servir l'aigua de la copa.</p> | 41.9023600,2.3008300 | 442008 | 4639172 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65130-foto-08246-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65130-foto-08246-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La caseta es troba entre la pista forestal que porta fins a Vilalleons i el camí que porta a uns horts. A prop hi ha el casal de Saladeures i la casa dels masovers. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc