Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65156 | Font de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-noguera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVI-XX | Coberta per vegetació | <p>La font està formada per tres cossos. Sobre el cos central hi ha una portella. L'alçada de la paret exterior és d'1m, i la llargada total és de 2'30m. Els materials de construcció són totxos i pedra del país. Per accedir a la font es passa per sobre un rec per mitjà d'uns taulons. La font no raja. A l'interior del cos central de la font hi ha una bomba. A les dues juntes que separen els tres cossos de la font hi creix vegetació. L'estat de conservació és regular. A prop hi passa el torrent de Santa Eugènia, vorejat per una arbreda, creant un espai ombrívol i fresc. Al rec, pel qual no passa aigua hi creix tota mena de vegetació feréstega. L'entorn també ve dominat per l'existència de camps.</p> | 08246-89 | Plantalamor-Gener | <p>Fou ampliada i millorada en diversos anys.i es troba darrera la Noguera, a tocar del rec que mena al llac Gener. La gent de Vic hi venia a fer berenars, i als anys 50, cada diumenge d'estiu es feien sardanes al passeig de plàtans que voreja el torrent de Santa Eugènia. Tenia com a finalitat subministrar aigua a la casa de la Noguera, però actualment està en desús. Davant la font i a terra, hi ha una llosa de pedra que no és altra cosa que una taula colgada sota terra, que es feia servir per fer berenars.</p> | 41.9097600,2.2714400 | 439577 | 4640014 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65156-foto-08246-89-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65157 | Font de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Absència d'una llosa a la coberta, i perquè la vegetació, especialment l'heura. | <p>La font, que té una coberta a dos vents, té una amplada de 60 cm i una alçada de 90 cm. Tota ella està construïda amb pedra del país. A la part posterior de la font hi havia hagut una portella de ferro. L'entorn està dominat per la presència de prats, camps conreats, arbres de tota mena, i les diverses estructures hidràuliques. Element que es troba en un estat de conservació força deficient, per l'absència d'una llosa a la coberta, i perquè la vegetació, especialment l'heura, ho va cobrint tot. A tocar hi havia una aixeta de control de les canonades o conduccions d'aigua.</p> | 08246-90 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta font es va fer per anar-hi a berenar els senyors del Casal de Sala-d'Heures. Just a sota s'hi trobava una altra font i l'aigua que rajava era la que sobrava del dipòsit d'aigua per a ús domèstic, situat davant mateix de la font del Paradís. La font inventariada actualment ja no raja i es troba trencada i el material arquitectònic dispersat per un camp proper. Aquesta estructura formava part de la gran infraestructura hidràulica organitzada a Sala-d'Heures.</p> | 41.9025200,2.2994900 | 441897 | 4639190 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65157-foto-08246-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65158 | Font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-conill-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La font està situada dins un espai quadrat, en què les parets tenen una alçada i una amplada de 70cm. Una paret és de roca natural i les altres tres són de totxana, arrebossades amb ciment. La font raja poc, essent-ne una de les causes que l'aigua es perdi en el camí de baixada cap el riu Gurri, en no estar convenientment canalitzada. En estar envoltada i coberta de vegetació la major part de l'any fa que sigui un lloc amb molta humitat, el que provoca el despreniment de l'arrebossat de les parets que envolten la font. La manca de manteniment i el no fer-ho servir ha provocat l'acumulació de sediment, donant-li una posició enlairada que no tenia inicialment.</p> | 08246-91 | Zona del Bulló | <p>Hi ha gravada la data de 1985, moment en que es deuria fer alguna obra d'arranjament. No subministrava aigua a la casa i hi anava a beure la gent que passava per la zona. Actualment ja no es fa servir, si bé hi ha que raja aigua. El nom de conill ve donat per la presència d'aquest animal en aquesta zona. El terra del camí, quan es glaçava, hi anava la canalla a patinar.</p> | 41.9037600,2.2670100 | 439204 | 4639351 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La font és al camí de pedra que porta al Gurri, quedant a l'altra banda del riu la casa de can Baixeres (Vic). Entorn de pedra i argelagues. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65159 | Font del Paradís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-paradis | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. 2005. Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XX | <p>La font, feta amb pedra del país, la forma un cos rectangular (2'60 m amplada pr 4'3 m alçada), coronat per una estructura semicircular que té una alçada aproximada de 1'3 m. Al bell mig del cos rectangular hi ha una porteta que servia per controlar l'aigua, així com per netejar el dipòsit. La presència de pedres i terra als peus de la font, fa que actualment tingui menys alçada. La font està situada a un nivell inferior que el terra i l'únic accés és a través de 9-10 graons, bona part coberts per vegetació típica del bac: boixos, molsa, etc. L'aigua de la font porta molta calç, com ho proven les formacions calcàries als peus del punt del qual emergeix l'aigua. La vegetació que creix al paratge és un perill per la integritat de la font.</p> | 08246-92 | Sala-d'Heures | <p>La font, feta cap als anys 30 del segle XX respon a l'adequació de tot aquest paratge de Sala-d'Heures com a lloc d'esbarjo i lleure. Prop de la font, en el camí que porta a Santa Eugènia, hi ha l'indret d'on van treure la pedra per construir la catedral de Vic. Per davant passa el camí que s'agafa a Santa Eugènia i va cap el pla de la Pomareda o de les Sardanes. La font raja segons l'època de l'any i segons l'aigua que es necessita a Sala-d'Heures. Seria molt interessant recuperar-la, sinó hi ha perill que acabi coberta per terra i vegetació, com és el cas de l'escala. A prop hi ha l'aqüeducte que porta l'aigua vers els dipòsits.</p> | 41.9006200,2.2997500 | 441917 | 4638979 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65159-foto-08246-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65159-foto-08246-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65162 | Font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-frares-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | Enrunada | <p>La font es troba pràcticament perduda arran de les obres d'instal·lació de la canalització de gas. Només en queda una pedra solta en què hi ha marcat el canalet de la font. També es poden veure els tubs d'altres fonts menor que hi havia a la zona i que actualment no ragen. El paratge es caracteritza per la presència de roques, i el torrent de Santa Eugènia presenta les lleres molt brutes de vegetació, bardisses, ortigues i saüquers.</p> | 08246-95 | Plantalamor-Gener | <p>El diccionari de P. Madoz del 1850, amb informació del 1842 diu que la font és: 'muy concurrida de los vecinos de Vich'. Al torrent hi havia hagut unes passeres avui inexistents, que possibilitaven travessar-lo per accedir al paratge. Tot aquest espai, de gran interès natural, es troba força perdut.</p> | 41.9104400,2.2710500 | 439545 | 4640089 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65163 | Font d'en Manon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-manon | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 206.</p> | XX | <p>En aquesta font, abans de sortir l'aigua, aquesta es recull en un dipòsit natural de forma rectangular i que s'acaba amb corba. El dipòsit està construït amb totxos sobre la roca natural. Surt a l'exterior per mitjà de 3 brocs. L'alçada de la paret de la font, feta amb totxo, és de 2'05m mentre que l'amplada oscil·la entre 2'35m la part inferior i 90 cm la capçalera. Les voreres del torrent i zona propera la font estan netes de bardisses, però si seguim el curs del torrent el paratge està brut de vegetació. Els arbres dominants són acàcies algun soguer i om.</p> | 08246-96 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El nom de Manom prové del nom Ramon Molist, un home que va donar a conèixer Santa Eugènia de Berga, que feia pous i el seu fill en Josep va quedar cec d'una barrinada i van deixar l'ofici i es guanyava la vida venent números de la once per la comarca, acompanyat de la seva germana. La font fou feta pel seu pare. Els anys 40 es va fer una altra sortida a la font, amb el que en tenia dues. Va ser refeta per la brigada de l'ajuntament Joan Crous Pladevall i Josep Rovira Ferrer, veïns del poble, al 2000. Si bé ja rajava des del 20 juny no fou inaugurada fins 11 setembre durant les festes del barri de l'Arumí. A l'estiu és un lloc molt agradable per la presència d'ombra i en quedar a tocar del torrent. Aigües avall hi ha una resclosa del molí del gener i si remuntem el torrent trobarem el pont del mas Roure.</p> | 41.9072700,2.2833400 | 440562 | 4639729 | 2000 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65163-foto-08246-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65163-foto-08246-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Reformada al 2000, no obstant caldria condicionar l'entorn. Com molt bé diu una placa l'aigua no està tractada. La font queda just darrera de les cases del carrer Rossinyol, al costat del torrent de Saladeures. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65164 | Font Rodona o font de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rodona-o-font-de-santa-eugenia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Estructura en pedra que es caracteritza per la formació de calcària. La gent del poble hi va a buscar aigua. Presenta bon estat de conservació fruit de la última restauració del 1988. Caldria arreglar els accessos a la font i acondicionar l'espai que queda entre la font i el torrent. Per sobre queda el barri de la Creu del Cim. S'accedeix per un camí que s'enlaira a ma dreta de la font. Davant passa el torrent de Santa Eugènia, els marges del qual presenten força brossa vegetal acumulada amb el pas dels anys, fruit de la neteja que es fa en els horts. La presència de bardisses a la part superior de la font desmereix l'entorn.</p> | 08246-97 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font presenta una inscripció que diu: 'Sóc font de Santa Eugènia. Em va fer Segimon Casanova rector al 1708'. Segimon Casanova i Riquer va ser rector de Santa Eugènia entre 1708 i 1732. A sobre hi ha un pla que la gent feia servir per anar a berenar. Durant el dijous gras la mainada del poble freqüentava l'indret. El 1929 a resultes d'una forta sequera, Ramon Taña propietari del mas Reguer, va donar permís per captar aigua de la font, es construí un dipòsit a sobre.</p> | 41.9000300,2.2856100 | 440743 | 4638923 | 1708 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65164-foto-08246-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65164-foto-08246-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi pot anar pel camí ral de Vilalleons i des del C/ del Reguer, passant pels horts del rector. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65165 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 207.</p> | XIV-XVIII | Presència d'humitat provocada pels esquitxos que provoca l'aigua que cau per la resclosa i la manca d'uns esglaons que facilitin l'accés fa que aquest sigui perillós i pugui ocasionar la caiguda d'algun visitant. | <p>Font excavada a la pedra viva, que emana aigua per mitjà d'un tub de ferro. No existeix cap aixeta que serveixi per regular la sortida. A prop de la font hi ha un desaigüa d'uralita. La font és a tocar del torrent de Santa Eugènia, davant els horts de Penedes. S'hi pot anar pel camí ral de Vilalleons i des del carrer del Raguer passant pels horts del rector. La font és a la vora del rec, abans de passar un pont que el travessa.</p> | 08246-98 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font és a tocar d'una paret seca, testimoni de l'existència d'uns possibles banys àrabs en aquest paratge. La font sempre raja i la gent de Santa Eugènia hi van a buscar aigua. A prop hi ha altres elements culturals: la resclosa, una palanca, la Font Rodona i el rec que porta aigua als horts que hi ha a tocar el torrent de Santa Eugènia.</p> | 41.8997200,2.2853500 | 440721 | 4638889 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65165-foto-08246-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Vegetació de pollancres, soguer, heures i ortigues. A l'entorn hi ha una resclosa, una palanca, la font Rodona i el rec que porta l'aigua als horts que hi ha a tocar del torrent de Santa Eugènia. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65168 | Horta de can Detes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-can-detes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dues parets de feixa, una feta amb lloses de pedra, en disposició vertical, que tenen una amplada de 1'26 m, una alçada de 1'30 m i un gruix de 20 cm. La seva llargada és de 17'30 m. L'altra paret, més curta, feta amb còdols, teules i pedra del país units amb morter de calç, presenta una arcada, feta de maons i té una alçada de 2'80 m i una llum de 2'5 m. L'amplada d'aquest mur és de 60 cm. A l'interior d'aquestes feixes hi ha un camp, així com davant de la façana que presenta l'arcada. Per la paret lateral, de les lloses, passa el camí que comunica de Santa Eugènia a Vic. La vegetació va cobrint les parets i en dificulta la seva nítida visió, sobretot a la zona on acaba la paret i on hi ha l'arcada.</p> | 08246-101 | Plantalamor-Gener | <p>No queda prou clar a que correspondrien aquestes parets: les parets d'uns horts, el testimoni del molí de can Ton, el testimoni d'una fàbrica que no s'arribà a construir. Les lloses de la paret lateral podrien correspondre a la bassa del molí. A tocar hi passa un camí que fan servir més la gent de Vic que la de Santa Eugènia, per anar a passejar. Els còdols utilitzats en la construcció van ser extrets, segurament, del riu Gurri, el qual queda a prop. A prop també hi ha les restes de Can Ton i la palanca del Marcer. Eren d'una gent que feien d'Hortalans i venien verdura a Vic.</p> | 41.9170500,2.2636700 | 438940 | 4640829 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65168-foto-08246-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65174 | Llac del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les arrels dels arbres estan fent malbé el mur perimetral fet de totxos. Del mur en alguns trams ja n'ha saltat l'arrebossat | <p>El llac artificial, de forma curvilínia, té el paviment irregular, i una de les voreres de pedra de terrer; la que dóna a Vic és de totxo. El mur de totxos, que inicialment era arrebossat, té una alçada irregular, però sol ser d'1m. Un dels 2 ponts que el creuen esta fet amb volta de rajola, té una amplada de 1'75m, una alçada aproximadament de 2'25m. I una llum de 3,9m. Per al banda que dona a Vic hi creixen canyes i nombrosos arbres, les arrels dels quals estan fent malbé el mur perimetral fet de totxos. Del mur en alguns trams ja n'ha saltat l'arrebossat. Hi havia un passeig que voltava el llac, el qual es difícil de seguir per la vegetació que en dificulta el pas. No és aconsellable transitar per sobre els ponts per presentar un estat de conservació deficient. Es troba força abandonat i només hi ha aigua en aquelles zones en què el terreny presenta una major fondària; això fa que es pugui caminar pel que havia estat l'interior del llac. L'acció dels agents meteorològics i la falta de manteniment són els factors que malmeten el mur de totxos, els 2 ponts que el creuen</p> | 08246-107 | Plantalamor-Gener | <p>Era d'ús exclusiu de la família propietària del mas Gener, i de la casa anomenada Villa Carmen. L'ajuntament disposa de fotografies antigues en què es veu una barca a rems que transita pel llac.</p> | 41.9092800,2.2778100 | 440105 | 4639956 | 1850 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65174-foto-08246-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Donada la seva peculiaritat, tot i tractar-se d'un llac artificial, és una llàstima que s'acabi perdent. És un dels pocs indrets del municipi amb presència arbòria, d'aquí que seria interessant preservar-ho. A prop de la casa i a tocar el hi ha La Cascada, un monticle construït amb pedres per l'interior del qual passava l'aigua. Disposava d'una escala exterior que permetia accedir al punt més alt, on hi havia un mirador. En no passar-hi aigua és una gruta amb 2 obertures, en què hom pot romandre dret a l'interior. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65176 | Lleres del torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleres-del-torrent-de-santa-eugenia | S'està perdent com espai natural | <p>A la confluència dels ramals que venen del Gurri i de la Riera de Santa Eugènia i altres rierols es documenten les restes de flora i fauna autòctona de riera. Abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Presenta un notable valor paisatgístic.</p> | 08246-109 | Santa Eugènia de Berga | <p>Paratge de gran interès natural on s'hi troben fonts tant emblemàtiques pel municipi com la Font Xica o la Font Rodona. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura i situat al costat mateix del poble. La seva adequació, hauria de ser imminent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic i aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8975100,2.2721300 | 439623 | 4638653 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65176-foto-08246-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65208 | Llera del torrent de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-torrent-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | <p>Els torrent de Torrent de Sala-d'Heures forma part dels altres cursos d'aigua del municipi, a part del Gurri, amb un cabal escàs junt altres torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres. Sobre el casal de Sala-d'Heures s'hi va construir un pantà que emmagatzema l'aigua per la casa sobre aquest propi torrent. El caràcter pla i poc accidentat de la zona el fa molt apte per l'agricultura, encara dinàmica, que té com a complement la ramaderia, sobretot les explotacions bovines i porcines, la qual cosa ha fet que s'hagi canviat bona part dels conreus tradicionals de blat, patates i llegums per altres relacionats amb els farratges o llegums. Aquestes explotacions són de tipus mitjà i petit i no depen del cabdal del torrent. El terme té poc sector de bosc, però a la part de llevant i vers Sala-d'Heures hi ha els millors boscos de roures i alzines i algunes notables clapes de pinedes.</p> | 08246-141 | Paratge de Sala-d'Heures | <p>El nom del torrent li vé donar per la proximitat d'aquest amb el casal de Sala-d'Heures. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura. La seva adequació, de factura recent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic. Aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8994100,2.3026500 | 442156 | 4638843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65208-foto-08246-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65244 | Llera del riu Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-gurri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | Presenta necessitat de neteja i conservació | <p>El municipi és tributari hidrogràficament del riu Gurri, i a través d'aquest ho és del riu Ter. El riu Gurri forma bona part del límit ponentí del municipi i hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, la més important pren diferents noms, però en el curs inferior és coneguda com a Riera del Molí del Gener o de Santa Eugènia. Aquesta riera neix sota Puig-l'agulla, i rep inicialment el nom de torrent o riera de Vilalleons, i es va enriquint amb corrents secundaris, el més important dels quals és el torrent o riera de Santa Eugènia. Els altres corrents d'aigua són de cabal escàs o nul, i la major part són torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres, sobretot vers el Gurri i els torrents secundaris.</p> | 08246-177 | Plantalamor-Gener | <p>El riu Gurri apareix a la documentació per primer cop cap el 888 amb el topònim de Gori. Tradicionalment aquest riu ha actuat de partió entre els diversos municipis de Santa Eugènia de Berga, Vic, Taradell i Malla. La seva presència va facilitar l'assentament humà en aquesta zona en un entorn on els recursos hidràulics són escassos i de caire estacional. No és d'estranyar que al llarg del seu curs es construíssim en època medieval, o fins i tot en un moment anterior, cases i masies com les de Plantalamor, Torre de Benages, el Mercer, can Baixeres, etc. El riu, serà doncs present en nombrosa documentació d'època medieval i moderna fent referència a límits de propietats, afrontacions entre senyors i com límit municipal.</p> | 41.9109500,2.2667200 | 439187 | 4640149 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65244-foto-08246-177-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65138 | Dolços o dolcets de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolcos-o-dolcets-de-santa-eugenia | XX | <p>Per tal d'elaborar els dolcets de Santa Eugènia es fan servir productes bàsics com la farina, ous, mantega, i ametlla. Es prepara tot barrejat fent una massa i s'afegeix la llet amb la llevadura fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament es posa al forn, donant-li la forma de galeta fins que queda daurat, i s'afegeix per sobre ametlla picada.</p> | 08246-71 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La família Corominas, que fa uns 20 anys que és al poble, va decidir, farà uns 15 anys, crear uns nous dolços que van anomenar els Dolcets de Santa Eugènia. Tenen força sortida, sobretot com a present o per postres famíliars i berenars.</p> | 41.8999600,2.2829300 | 440521 | 4638918 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65139 | Entorn al camp d'aviació de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-al-camp-daviacio-de-la-guerra-civil | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | 1934-39 | Presenta cert abandonament | <p>Tot i que estrictament el camp d'aviació no es troba situat al municipi de Santa Eugènia de Berga, aquest es troba molt aprop. A més de la prroximitat amb el mas Omeda i amb Saladeures, molta gent de Santa Eugènia havia anat a treballar al camp i coneixia els refugis de la zona.</p> | 08246-72 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9093800,2.3012300 | 442047 | 4639951 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65139-foto-08246-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65175 | Llegenda del Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13-14.</p> | XX | No massa coneguda | <p>La gent gran del poble recorda que de petits, i per castigar-los els hi deien: t'enviaré al Serrat de les Bruixes, tot sol. Aquest indret, es troba al Puigsacost, sobre el Sot de les Bruixes, i es diu, que qui hi anava podia veure els cabells de les bruixes, que eren en realitat els núvols. Roviró recull en el seu llibre dues llegendes relacionades amb aquest serrat de les Bruixes, una s'anomena Les bruixes ballant a dalt del Serrat: 'Un dia d'estiu, el pagès de la casa de Puigsacost de Santa Eugènia de Berga estava treballant els camps que menava al peu del Serrat de les Bruixes. S'acostava un temporal molt gros pel cantó de muntanya, amb uns núvols negres molt grossos. Va veure a dalt del serrat una cosa que rotllava, que ballava; s'hi va fixar bé i va veure que era una balladora: una bruixa que anava ballant dalt el serrat. Al moment va arribar la pedregada. Una pedregada que li ho va xafar tot'. I l'altra s'intitula la bruixa que va ajudar al pagès: 'El pobre pagès de Puigsacost estava ben desesperat, tot li anava malament. La collita se li va anar en orris a causa d'una forta tempesta que li va deixar tots els camps ben pelats. A aquest pobre home se li havien mort tres criatures petites molt seguides. Li passava una desgràcia darrera l'altra. Tots els veïns judicaven que les culpables d'aquestes morts i tots els seus mals eren les bruixes. Una de les bruixes del pou de la ning-ning va anar a visitar el pobre home uns pocs dies després d'una tempesta. No els va fer cap mal, el contrari, els volia ajudar. Aquest dia, mentre la bruixa era allà a la casa va veure que el gall pujava sobre una gallina. A l'acte la gallina va quedar morta. La dona del pagès ja es desesperava: un altre cap de bestiar mort! Però aquella bruixa va tranquilitzar la dona i li va dir que la volia ajudar i que a partir d'ara no se li moriria mai més cap fill. I va ser veritat. Aquella dona va tenir dos fills més i no es van morir; ara ja són grans'.</p> | 08246-108 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8989200,2.2791800 | 440209 | 4638805 | anys 30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65175-foto-08246-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les dues narracions recollides per Roviró les explicà Filomena Comes de Santa Eugènia de Berga el dia 24 de juliol de 1989. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65230 | Pou de la ning-ning | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-ning-ning | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13</p> | XX | Poc coneguda | <p>A sobre Santa Eugènia de Berga, abans d'arribar al poble de Taradell hi ha el serrat de les Bruixes al Puigsacost. En aquest serrat es diu que hi passen coses molt estranyes i d'aquí li vé el seu nom. Expliquen que hi havia un pou, conegut com el pou de la ning-ning que era habitat per bruixes. Quan hi tiraves una pedra i queia al fons feia ning-ning perquè hi havia les bruixes a sota. Aquesta llegenda contempla altres versions, l'Antoni Dachs explica que cap al Puigsacost, hi havia una mena de pou o sitja buida, que quan era petit l'havien amenaçat de portar-li, si no feia bondat, per deixar-lo allà a mercè de les inclemències i dels animals que hi poguéssin anar.</p> | 08246-163 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8982300,2.2778500 | 440098 | 4638729 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65230-foto-08246-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65230-foto-08246-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Informació oral facilitada per Maria Prat al 1989, i Antoni Dachs al 2006, ambdós de Santa Eugènia de Berga. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65071 | Aqüeducte de Sala-d'heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> | 08246-3 | Sala-d'Heures | <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> | 41.9002100,2.3006600 | 441992 | 4638933 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65082 | Camí ral de Vic a Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-taradell | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Es tracta el camí que travessa el terme municipal de sud a nord. El ramal actual segueix la carretera B-520, mentre que en el seu orígen presenta nombrosos trams de terra batuda i seguint el camí que vorejava el nucli de Santa Eugènia, entrant per Can Rita, Can Coll, seguia amunt cap a Taradell segurament a través del Puigsacost. Pel punt de l'Hostalet del Bulló. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resta perdut en algun tram però també es conserven alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció que el limitaven.</p> | 08246-14 | Zona del Bulló | <p>Els principals accessos que passen per Santa Eugènia han estat seguint els principals eixos de comunicació del municipi. Així part del camí ral de Taradell a Vic que passava per l'Hostal del Bolló i les Palanques del Gurri i seguia cap a la creu del Mercer, és encara vigent. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí o vial, podem dir aquest camí tradicional es documenta des de l'edat mitjana, essent doncs, una antiga via de comunicació encara utilitzada. Una proposta d'arranjament d'aquest espai va tenir lloc al 1891. En aquest any l'ajuntament de Vic va exposar als representats dels municipis veïns, entre ells Santa Eugènia la necessitat de crear una xarxa de camins veïns que possibilités la comunicació entre poblacions. Es pretenia demanar a la Diputació de Barcelona, la construcció de dues carreteres, una aprofitaria el camí de Vica Taradell que creuant el Gurri s'iniciaria a la Torre de Benages i Gracià, passaria per Santa Eugènia i arribaria a Taradell pel Puigsacost. I una segona via que havia d'unir Vic amb Vilalleons, però cap dels dos es va arribar a materialitzar. Aquest però si que es va arrenjar diverses vegades en motiu dels aiguats del 1940 i també al 1965 en el tram comprès entre la passarel·la sobre el Gurri i la Casanova de Plantalamor. No va ser fins a mitjan de la segona dècada del segle XX que el Govern Civil i la Diputació de Barcelona van contribuir a la millora de les comunicacions de Santa Eugènia. El 25 de setembre de 1914 la Jefatura d'Obras Publicas del Govern Civil va pagar les expropiacions dels terrenys afectats per la construcció de la carretera de Vic a Taradell, també coneguda com a carretera d'Arbúcies, posterior B-520.</p> | 41.9087800,2.2660700 | 439131 | 4639909 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65083 | Camí ral de Vic a Viladrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-viladrau | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | En alguns trams es troba perdut | <p>Es tracta el camí que travessa el terme municipal direcció nord-est a sud-oest. Aquest entraria al terme municipal de Santa Eug`ènia de Berga per Calldetenes i l'Hostal d'en Moles o can Co, el tram més ben conservat correspon al de can Co a la zona del mas Fontanelles. En aquest punt pot pendre dos ramals, un direcció sud-est cap a la Serra de Sant Marc, per la Casanova d'en Pascual, Can Discorre i cap a l'Omeda, sortint ja del municipi. I en direcció sud-oest cap a la Teuleria de l'Aymeric i per sobre el cementiri nou, cap el Sot de la Dona Morta. Aquest darrer ramal és el més propici. Cal assenyalar que en alguns trams es troba perdut i sobreposat per alguna nova carretera, mentre que en altres trams és de terra batuda i que segueix vorejant el nucli de Santa Eugènia i seguia amunt cap a Viladrau, ben pavimentat sobre el cementiri nou i els Plans d'en Berga.</p> | 08246-15 | Santa Eugènia de Berga | <p>El municipi, segons la delimitació fixada al segle XIV i retocada en època moderna, té per eix nord- sud la carretera comarcal B-520 que va de Vic a Arbúcies, aquesta carretera és l'espina dorsal del terme i d'ella surten tots els camins o pistes que enllacen els masos i indrets de l terme. La més notable és l'antiga carretera de Sala-d'Heures, amb una derivació a la Casanova d'en Pasqual, que continua vers l'alçada de l'Omeda on es bifurca amb un brancal que porta a Sant Marc i un altre que continua pel mig del pla de la Mata fins trobar la carretera de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons i ambdues cap a Viladrau. Des d'època antiga el terme de Santa Eugènia era travessat per diferents camins rals o camins públics de protecció reial. El més important era el camí ral d'Olot a Barcelona que baixava del Cabrerès, passava per Roda i Calldetenes i travessava el terme de Santa Eugènia d'on sortia per sota el mas Tarrés d'Amunt i seguia vers el Ral per entroncar amb el camí de la Cerdanya o de Barcelona a Puigcerdà, també conegut com a camí ral a Viladrau. Aquests vials estaven sovint subjectes a obres i reformes. En aquest context destaca l'acord del 1940 d'arranjament dels camins que van patir els efectes de l'aiguat del 1940 i que presentaven un estat de conservació més precari. Aquests eren la carretera de Sala-d'Heures, el camí al Coll, al Tarrés i Genis i l'entrada al poble per la carretera nova del revolt (B-520). Per tirar endavant les obres, els veïns i usuaris es van veure obligats a treballar-hi per mitjà de l'impost de prestació personal.</p> | 41.9043200,2.2978000 | 441758 | 4639391 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65083-foto-08246-15-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65084 | Camí ral de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vilalleons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | Entorn brut de vegetació que creix anàrquicament. | <p>La part del camí ral de Vilalleons que va des del tram comprès entre el seu inici a Santa Eugènia, i per la Plaça Montseny, cap el paratge de la Font Xica. La seva amplada fa uns 2'5 m. Per la banda nord destaca el mur de pedra que aguanta un camp fet en pedra seca en forma de plec de llibre. El mur de pedra seca, presenta una alçada creixent conforme ens apropem al torrent de Santa Eugènia. Aquest oscil·la entre 50 cm i 2 m, en alguns trams, però, s'ha esllavissat el terreny i les pedres han caigut o es veuen desplaçades.</p> | 08246-16 | Santa Eugènia de Berga | <p>Un altre camí ral menava de Vilalleons a Vic, aquest si no passava per Santa Eugènia venia per Saladeures i seguia vers Fontanelles, can Co i el Pont del Gurri, mentre que si entrava a Santa Eugènia el vial sortia del nucli mateix del poble passant per la font Xica i cap a Vilalleons. Aquest darrer tram, el més ben preservat, va pertànyer fins el 1991 al terme de Taradell. Antigament es feia servir per anar a Vilalleons i actualment el fa servir la gent de Santa Eugènia per anar a passejar, per accedir als horts o a un barri de la Creu del Cim. Hi ha una bifurcació on s'agafa un camí a mà dreta que permet arribar a la Serra. Ambdós vials s'ajunten en el torrent de Vilalleons, en el desviació que portaria a Sant Julià. De la Roca de Taradell a Sant Julià, en el punt dels 4 camins (Sala-d'Heures, Sant Julià, Santa Eugènia i Vilalleons). La gent que anava de Santa Eugènia a Vilalleons tenia per costum tirar una pedra a l'alçada de la Creu del Cucut (formada per un basament en pedra, sense la creu, la gent del poble no recorda haver-la vist mai), en recordatori a un bandoler que el varen matar a Vilalleons (entre la Boixeda i La Caseta d'en Gili). Aquest mateix camí es feia en processó el dilluns de la Segona Pasqua quan s'anava a matar la cuca al santuari de Puiglagulla i es trobaven amb els veïns de Sant Julià, Vilalleons i els de Taradell, es tractava de fer unes pregàries en llatí tot portant la vera creu i es passava per aquest camí. Abans de la guerra tots els pobles anaven a matar la cuca a Vic, i després de la Guerra, es va organitzar aquesta activitat entre 3 o 4 pobles veïns. També el 8 de setembre, el dia de les Mare de Deus trobades, s'anava en processó a Vilalleons amb els de Sant Julià i es feien les mateixes lletanies.</p> | 41.8997400,2.2842600 | 440631 | 4638892 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65084-foto-08246-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El camí és de terra amb presència de runa d'obra i plàstics. A prop hi ha horts i camps i es veu la part posterior dels habitatges de la Plaça Montseny. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65114 | Canal i bassa de la font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-i-bassa-de-la-font-de-fontanelles | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les arrels i les humitats han malmès alguns trams | <p>El canal fet amb peces de pedra de 67 cm de llargada fa uns 9 m de llarg i una amplària de 40 cm i 25 cm a l'interior. Presenta un estat de conservació regular, i és que les arrels i les humitats han malmès alguns trams. Si bé no és una zona on creixin les bardisses, l'herba alta domina els voltants i dificulta la visualització nítida de tot el canalet. El paisatge està dominat per zones de conreu i uns plàtans que queden per sobre la carretera, creant una zona d'ombra.</p> | 08246-46 | Sant Marc | <p>La seva finalitat era portar aigua de la font a la bassa quan estava en funcionament i transcorre per sota el molí de vent de Fontanelles.</p> | 41.9127800,2.2904200 | 441154 | 4640336 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65114-foto-08246-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65114-foto-08246-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65115 | Canal de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Precari donat que no es troba en funcionament; observant-se trams ensorrats i d'altres refets amb formigó | <p>El canal s'inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d'Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d'aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte. Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.</p> | 08246-47 | Sala-d'Heures | <p>Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar. El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l'aigua a la finca de Saladeures.</p> | 41.9005100,2.3025600 | 442150 | 4638965 | 1925-35 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65115-foto-08246-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65136 | La Copa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-copa | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Dipòsit d'aigües elevat situat al paratge de Sala-d'Heures, ubicat a la part més elevade el turó on s'aixeca la masoveria sobre el casal de Sala-d'Heures. Aquest contenidor d'aigua potable respon a la funció d'emmagatzematge de l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat. Aquest dipòsit va ser projectat en obra, ferro i formigó i ferro. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels propietaris Sala-d'Heures per abastir la casa i la masoveria, a nivell estructural està formada per un cos sobreaixecat, de forma cilíndrica que es recolza en un punt fixe format per una columna o torre massissa. Aquest dipòsit disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior, que li dóna la forma d'una copa, nom pel qual és conegut.</p> | 08246-69 | Sala-d'Heures | <p>El casal de Sala-d'Heures disposa d'una important infraestructura d'abastiment hidràulic, fruit de les obres iniciades pels seus propietaris a mitjan del segon quart del segle XX. Amb la reconstrucció del casal, la família Fontcoberta portà a terme importants obres hidràuliques, des del pantà fins a la canalització, així com diferents sistemes d'aprofitament de les aigües residuals per rec i usos secundaris. En el cas de la copa l'aigua es capta i s'emmagatzema per a consum humà, mentre que l'aigua que prové dels dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Saladeures també destinada al consum dels residents al casal de Saladeures.La finalitat dels dipòsits és recollit l'aigua que prové de la font del Paradís per mitjà d'una canalització soterrada, fet al 1925 i 1930 per abastir d'aigua al casal.</p> | 41.9040100,2.3015900 | 442072 | 4639354 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65136-foto-08246-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del Torrent de Sala-d'Heures també es localitzen dos nous dipòsits. Conjunt de dipòsits construïts amb pedra del país es troba adossat a la paret de la feixa. Un dels dipòsits té una llargada de 2'35 m i una alçada de 1'60 m. A la façana principal hi ha una porteta amb dos golfos, que permet accedir a l'interior; mesura 50cm d'amplada i 75 cm d'alçada. El dipòsit es troba a la zona coneguda com els jardins de Saladeures. Presenta un bon estat de conservació, si bé la vegetació que cobreix la coberta i les heures que ocupen bona part de la façana poden afavorir el seu deteriorament. Dos dipòsits, de planta circular, amb un diàmetre exterior de 13'10 m i una alçada de 3m. Per entrar a l'interior hi ha una trapa a la coberta que fa 70 cm de diàmetre. El material de construcció és el formigó armat. Es troben ubicats a banda i banda del torrent. Entorn dominat per vegetació típica de bosc i per matolls i bardisses de tota mena. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65200 | Palanca de can Baixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-can-baixeres | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>De la palanca només en queda un pilar que dóna a Can Baixeres. El pilar té una amplada aproximada de 1'20 i 1'30m. La palanca tenia uns 20 m de llargada, una amplada aproximada de 1 m i estava construïda amb fusta de roure. Per la banda de can Coll es recolzava sobre la roca natural. El pilar, que ara queda a una banda, inicialment era al bell mig del riu, però en anar-se emplenant la vorera del municipi de Vic de terra i altres sediments ha provocat que en quedés en una vorera. La vegetació tapa la major part del pilar, el què en dificulta la seva visió. Per la cara que dóna aigües amunt, el pilar presenta una forma triangular per refusar l'aigua cap a les bandes. Història:</p> | 08246-133 | Zona del Bulló | <p>La palanca tenia un únic pilar i el seu perfil feia pendent, en estar can Coll a un nivell més enlairat que can Baixeres. Es deuria construir a resultes dels desperfectes provocats per l'aiguat del 1940 en la primitiva palanca que era aigües amunt. Tenia com a finalitat comunicar ambdues bandes del Gurri.</p> | 41.9038000,2.2660600 | 439125 | 4639356 | 1940 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65200-foto-08246-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65201 | Palanca de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn brut, de brossa vegetal. Dominat per bardisses i encanyissats. Presència d'horts petits. Per sobre hi passa la carretera d'Arbúcies direcció Taradell. | <p>Palanca que fa de llarg uns 4 m i 80 cm ample, està situada 1 m sobre el curs del torrent. Construïda amb 4 taulons de fusta de roure units amb dos ferros un a cada extrem. No disposa de voreres ni sistemes d'il·luminació.</p> | 08246-134 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. Antigament les dones del Raval anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8975900,2.2842700 | 440630 | 4638654 | 1950-60 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La palanca de construcció rudimentària presenta dos taulons exteriors força deteriorats, el que pot fer perillar la seva consistència. No obstant això el pas no resulta perillós. Està situada al límit territorial dels municipis de Santa Eugènia i Taradell a 1,5 m hi ha la fia F-2T. Lloc de pas per accedir als horts de Manel Vilaró i per anar a passejar la gent de Santa Eugènia direcció Llagostera. Aigües avall trobem el pont de la Serra. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65202 | Palanca de la font Xica o can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-xica-o-can-soms | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Ple de runa provinent de la construcció i deixalles inorgàniques. A la zona hi ha forces arbres: plàtans, pollancres i acàcies. A poca distància hi ha la resclosa i la font Xica. | <p>Palanca amb una amplada de 80 cm i una llargada de 7'5 m, situada a una alçada de 60 cm respecte el torrent. Construïda amb formigó es sustenta sobre el torrent per mitjà de dos bidons de 200 l. De formigó. Les baranes de filat de tanca, tenen una alçada de 90 cm.</p> | 08246-135 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui inexistent. A tocar el torrent, i fins als anys 60 les dones del poble anaven a rentar la roba de gent de Vic. També hi ha un aljub i un safareig fets de pedra picada que es troben a 3 m. Colgats sota runa i terra, en propietat de Joan Comas Cassany (Reixach)</p> | 41.8996800,2.2853700 | 440723 | 4638885 | 1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65202-foto-08246-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Lloc a recuperar per les passejades de la gent de Santa Eugènia, per la presència de nombrosos elements patrimonials, presència d'aigua, al ser un lloc fresc i ombrat. Lloc de pas per anar a Vilalleons (possibilitat de recuperar el camí ral). | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65203 | Palanca de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-teuleria | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Desapareguda | <p>La palanca original deuria tenir una llargada d'uns 6 m, i una amplada de 50 cm. Estava construïda amb dos taulons de fusta de roure. La palanca estava lligada a un extrem per una cadena de ferro clavada al terra. Es veu un pilar que s'aixeca sobre roca natural, el qual té una alçada de 50 cm, una llargada de 70 cm i una amplada de 46 cm. Els únics testimonis que queden de la palanca són els pilars, un dels quals està a tocar el curs del torrent, i l'altra no es veu en quedar sota la vegetació. El pilar visible presenta un bon estat de conservació, i només el creixement de la població, pot arribar a cobrir-lo. Està construït amb totxo, fet a la pròpia Teuleria. El curs d'aigua del torrent de Saladeures, sobre el qual es va construir la palanca presenta un nivell d'aigua molt ínfim. En baixar poca aigua la vegetació ha anat ocupant les lleres del torrent.</p> | 08246-136 | Sala-d'Heures | <p>La part fixe de la palanca va desaparèixer entre 1950 i 1960, essent-ne una e les seves causes que es podrís un dels taulons. La feien servir els veïns de la zona (La Teuleria, l'Omeda, can Rumia i Saladeures...) per anar a buscar el camí que unia Saladeures amb el poble de Santaeugènia. Actualment restes visibles part dels pilars de sustentació i la construcció del pont de la Teuleria que ha passat a ser el camí més emprat.</p> | 41.9051700,2.2941200 | 441454 | 4639488 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall queda la font de l'Escopeta difícil de localitzar enmig de tanta vegetació. A prop queda el pont de Saladeures construït el 1925. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65204 | Palanca dels Taradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-dels-taradells | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Té una llargada de 12 m, una amplada de 3'9 m, i una alçada sobre el torrent de 1'10 m. El paviment de la palanca és de formigó armat i l'aigua passa per sota per mitjà de nous tubs, sis de 70 cm de diàmetre i tres de 60 cm. No disposa de baranes, ni voreres ni cap sistema d'il·luminació. Presenta una excel·lent conservació. Al curs del torrent, abans de creuar la palanca, s'aplega una certa quantitat de brossa vegetal i terra que pot esdevenir un perill en el cas d'una revinguda del riu, donat que poden embussar-se les canonades.</p> | 08246-137 | Gener-Plantalamor | <p>L'antiga palanca, feta de dos bigues de roure, tenia una llargada de 9-10 m. L'únic testimoni que en queda són tres cavitats de 40 per 30 cm excavats a la roca que es poden veure al torrent aigües avall de l'actual palanca i que servien per encabir-hi els pilars de fusta de roure. No estava collat als pilars i si a les voreres per mitjà de dues cadenes, la mesura es va perdre per evitar que en cas de revingudes del riu la palanca fos arrossegada aigües avall. El diccionari geográfico-estadístic de Madoz, editat el 1850 però amb dades del 1842 parla de la palanca amb les següents paraules: 'para facilitar el paso del rio (Gurri) hay un puente de madera en el camino carretero que des de Vich conduce a Santa Eugenia i Taradell'.</p> | 41.9103000,2.2649600 | 439040 | 4640078 | 1960-70 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop ha quedat la casa nova de Torre Vinages. La palanca que fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i de Vic es fa servir de drecera pels vehicles i vianants que volen moure's entre ambdós municipis. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65205 | Pantà de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro que li donen solidesa. Es de forma corba, té tres sortides d'aigua, fa 9 m alçada i el mur té una amplada de 1'60 m. El canal que fa de sobreeixidor, que surt de la banda esquerra del pantà té una amplada d'uns 4 m i les parets una alçada aproximada de 1'10 m. La vegetació que creix davant la façana principal i els laterals del pantà impedeix veure-la i fotografiar-la. A la banda esquerra s'ha anat acumulant amb els anys terra i d'altres sediments, que fa que el pantà sembli més petit de què realment és. Presenta molt bon estat. Es pot transitar per sobre la presa, si bé la vegetació hi ha anat creixent, fent que s'anés tapant el paviment que ara és de terra quan per sota hi ha pedra. El canal, que presenta les parets fetes amb pedra del país unides amb morter, s'aixeca sobre roca natural, i està força malmès.</p> | 08246-138 | Sala-d'Heures | <p>Agafa aigua dels torrents de Vilalleons i Rocafarigola. Inicialment estava situada aigües avall del torrent de Saladeures. A la part superior de la façana principal hi ha una placa on hi deia any de construcció, però en estar esborrat no es pot llegir. El promotor de l'obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d'aigua, el pont, el canal, la font del Paradís, a fi d'aplegar aigua per a la casa i altres dependències. El pantà quan estava en funcionament servia per recollir aigua per regar els jardins, avui abandonats, i per consum del bestiar. El fet que durant l'any es buidi alguna vegada impedeix que pugui esdevenir un ecosistema per a tot tipus de fauna, si bé no és un element difós turísticament, si que és força conegut i concorregut.</p> | 41.8994100,2.3026700 | 442158 | 4638843 | 1920-35 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65205-foto-08246-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65206 | Pedrera de la font del Paradís al pla de les Sardanes a Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-del-paradis-al-pla-de-les-sardanes-a-sala-dheures | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XIV-XVIII | Actualment cobert de vegetació | <p>Espai obert explotat de forma sistemàtica, creant un corriol artificial que porta del Pla de les Sardanes a la Font del Paradís. Actualment cobert de vegetació, tot i que que s'entreveuen nombrosos punts d'extracció.</p> | 08246-139 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta pedrera ha estat considerada un dels punts d'abastiment de pedra per la construcció de la catedral de Vic, en època medieval. Aquestes foren explotades de forma més o menys sistemàtica durant l'època moderna, fins que l'agotament va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 41.8986100,2.3023900 | 442134 | 4638754 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65207 | Pedrera dels Ascensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-dels-ascensaments | XVI-XX | Abandonada | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En general, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08246-140 | Sala-d'Heures | <p>Antiga pedrera d'extracció de calcària a cel obert situada en el paratge dels ascensaments i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Sala-d'Heures hi havia hagut més punts d'extracció de pedra, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta activitat centrada en la proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.8983300,2.3044000 | 442300 | 4638722 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65207-foto-08246-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65207-foto-08246-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65210 | Pont de cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres del torrent estan brutes de brossa, runes i plàstics. | <p>El pont construït amb volta de rajola i parets de totxo presenta els estreps de pedra. L'alçada sobre el curs del torrent és de 2'5 m. Té una amplada de 3'5 m i una llargada de 4'5m . El paviment és d'asfalt sobre formigó. No disposa de voreres i com a sistema il·luminació hi ha una farola. Les baranes tenen una alçada 1 m esta formada per 5 biguetes verticals i 3 passamans de tub rodó. A tocar hi ha una casa de la Gatonera deshabitada. A més hi ha altres elements patrimonials, pont de la Gatonera, Pou de can Sacaire i mina de la Gatonera. El pont presenta bon estat de conservació. L'aspecte negatiu és la seva poca amplada que en dificulta el trànsit rodat.</p> | 08246-143 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pedro Lujan va fer les baranes del pont pels volts de 1985. Es tracta d'una obra civil de factura recent.</p> | 41.9051900,2.2837000 | 440590 | 4639498 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65210-foto-08246-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Remuntant el curs del torrent trobem la confluència aigües dels torrents del Mig i Santa Eugènia. Per sobre transcorre el carrer Pirineu que comunica el poble amb la carretera de Saladeures i és molt transitat pels vehicles que volen estalviar-se passar per la carretera d'Arbúcies. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65211 | Pont de cal Teuler del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-teuler-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El pont d'una sola arcada de punt rodó té una alçada de 75-80 cm respecte el curs del torrent, i una llum de 1'70 m. La llargada de la part antiga mesura 3'50 m, i la part ampliada és de 50 cm. No disposa de voreres ni cap sistema d'il·luminació. Es troba entre els camps de Benlloch i de la Farigoleta. L'entorn està brut de vegetació i arbres (noguer, soguer...) que ocupen la major part del torrent, que la majoria de vegades baixa sense aigua, el que dificulta veure'n les parets. L'acumulació de terra al torrent fa que sembli més baix del que realment és. La volta està feta amb maons massissos, mentre que s'emprà pedra del país a les parets laterals i frontals. La seva estructura es massissa, gràcies a l'ampliació de la solera a fi de facilitar el pas de vehicles.</p> | 08246-144 | La Serreta | <p>Es va construir per anar del mas Mitjà al Serrat de Calldetenes i a l'invers. Se sap que el pont havia disposat de baranes. L'any 1998 es va fer la solera i s'eixamplà el pont, per la façana que dóna a Calldetenes.</p> | 41.9193400,2.2778800 | 440120 | 4641073 | fi XIX | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65211-foto-08246-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és fàcil ja que es pot fer des de la carretera que passa per darrera del Mas Mitjà. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65212 | Pont de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El pont amida 2'6 m de llum, té parets de pedra i la volta de rajola. L'estrep esquerra s'aixeca sobre la roca natural. L'amplada interior del pont és de 2'25m. L'alçada de la volta respecte el torrent és de 2m. L'alçada de les baranes és de 85 cm i l'amplada de la part superior és de 3'5 m. Les baranes són de totxana arrebossada i el coronament presenta lloses de pedra. El paviment interior és de terra el que facilita el creixement de la vegetació. No té voreres ni cap sistema il·luminació. L'entorn és molt brut, presència de vegetació i plàstics a les voreres del torrent. La part posterior dels pisos de can Baixeres edificats al costat del torrent de totxana vista desmereix l'indret en que hi ha acàcies i hortes. Bon estat estructural. Canonada de serveis instal·lada al costat.</p> | 08246-145 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les baranes són posteriors al pont.</p> | 41.9051200,2.2841000 | 440623 | 4639490 | p.1950 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65212-foto-08246-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües amunt hi ha el pont de Can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera, mentre que torrent avall hi ha el pont del carrer Catalunya. El pont és d'ús exclusiu dels vianants i petits vehicles (bicicletes, motos, cotxes...)ja que una pedra situada a la banda que dona al carrer Catalunya impedeix el pas de vehicles més grossos. En caminar per sobre es percep la volta del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65213 | Pont de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-serra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les parets estan tapades per la vegetació fet que dificulta tenir-ne una bona visió. | <p>Pont que té una amplada de 4m una alçada sobre el torrent de 3'70 m i una llum de 3'30 m. És d'un sol arc de put rodó de volta de rajola que s'aixeca sobre uns estreps fets de pedra del país, unides amb morter. Dos parets laterals de pedra, a banda i banda del pont fan de contraforts.</p> | 08246-146 | Antic camí de la Serra, sobre el torrent de Santa Eugènia. | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui no localitzada, tot i que si hi ha una rajola amb un nom gravat: Josep Solà o Soler. Pel tipus de grafia i tècnica aquesta reforma en obra del pont podria haver tingut lloc a finals del segle XIX. Antigament les dones del poble anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8988800,2.2852700 | 440714 | 4638796 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els marges del torrent presenten bardisses, argelagues i d'arbres hi ha pollancres i acàcies. El camí que hi mena està força brut. Al voltant també hi ha camps (Hort d'en Tuneu, abandonat) i el monticle sota el qual hi ha colgades les escombraries que hi llençava Santa Eugènia. S'hi accedeix per un camí de terra que surt a mà dreta del camí ral de Vilalleons. Per sobre hi transcorre el camí que duia al mas la Serra de Taradell i avui porta a camps i permet arribar al barri de la Creu del Cim. La gent de Santa Eugènia hi passa en les seves caminades. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65214 | Pont de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres estan plenes de brossa i les bardisses que tapen els laterals del pont. | <p>El pont que no és de volta té una amplada interior de 4'5m. Els estreps són de pedra picada. Les baranes estan formades per dues pilastres de pedra picada i tenen el passamà de tub de ferro. Les baranes tenen una llargada de 3'5m. Les pilastres tenen una alçada de 90 cm, i una amplada i llargada de 40 per 40. El paviment és asfàltic. No disposa de voreres ni cap sistema il·luminació. A banda i banda de la carretera hi havia hagut 8 guarda-rodes, quatre a cada lateral. Algunes estan tombades i altres han desaparegut.</p> | 08246-147 | Sala-d'Heures | <p>Per aquell punt passava el camí ral Vic-Viladrau. El pont té la data de 1925 gravada en els dos pilars d'entrada al pont per la dreta. Sota el pont hi ha la resclosa de la teuleria de l'Aymerich a la qual s'hi pot accedir per una escala lateral que queda sota el pont, però la presència de vegetació romagueres i bardisses i aigua dificulten l'accés.</p> | 41.9058700,2.2940300 | 441447 | 4639566 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65214-foto-08246-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Presenta un bon estat de conservació. L'acumulació de terra a les voreres del pont fa que hi neixi vegetació, amb el consegüent perill d'ocupació del vial. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65215 | Pont del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-catalunya | XX | <p>Pont en forma de trapezi. La llargada del mur de l'est és de 13'7m i el de l'oest fa 17'60m. L'amplada és de 5'10m. Té una alçada de 2'7m fins a la solera i de 4'25m fins la barana. Les baranes estan fetes de totxana arrebossada i com a passamà hi ha un tub de ferro galvanitzat. La seva alçada és de 80 cm i 1m. Formigó armat encofrat. En quan a l'estructura ofereix bon estat de conservació, però no es pot dir el mateix del paviment que presenta algun sot. Entorn dominat per habitatges. Torrent avall hi ha unes zones verdes ben cuidades amb arbres, bancs i gespa. No obstant l'espai que queda entre aquest passeig i el torrent està força deixat i caldria condicionar-lo aigües amunt no hi ha cap passeig.</p> | 08246-148 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Estructura molt recent.</p> | 41.9057100,2.2834600 | 440570 | 4639556 | c.1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65215-foto-08246-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Connecta els carrers Catalunya, Puigmal, Santiago Rusiñol, Pla Duran. Aigües amunt hi ha els ponts de la Gatonera i can Sacaire. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65216 | Pont del carrer Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Pont amb 20 bigues de formigó armat. Amb una llargada de 5'2 m i una amplada interior de 10 m. Les baranes metàl·liques de tub quadrat tenen una alçada de 1'15 m. Els estreps estan construïts amb formigó armat. L'alçada respecte el torrent és de 5'30 m. El paviment és asfalt no té voreres i presenta un fanal a la vorera dreta, direcció el barri de la Creu. Entorn dominat per la presència del torrent. Per la banda de l'escola les voreres estan brutes de vegetació (bardisses, canyes...) amb la presència d'una noguera. També hi ha un cert nombre de plàstics. Per sobre el pont passa una línia de 400 mil volts i per les escoles una de 25 mil volts.</p> | 08246-149 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva construcció a càrrec de Joan Güell Mas va venir motivada per la necessitat d'accedir al barri de la Creu del Cim. També es coneix com el Pont del Canyet i fins al 1991 pertanyia a Taradell. Al peu del torrent hi ha el lloc conegut com el canyet on les dones anaven a rentar roba i més endavant es tirava el bestiar mort, perquè sel mengessin els animals carronyers de la zona. Seguint el curs del torrent de Santa Eugènia amunt trobem la font Rodona i el paratge de la Font Xica; aigües avall hi ha la cruïlla amb el torrent del mig i més endavant els ponts de can Sacaire i la Gatonera.</p> | 41.9010400,2.2858000 | 440760 | 4639035 | 1985-90 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65216-foto-08246-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65217 | Pont del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-dels-frares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Molt cobert de vegetació | <p>El pont té una llargada de 3,3m, una amplada interior de 1'5m, i la volta té una alçada aproximada d'1'9m. Les parets són de pedra, unida amb morter de calç, mentre que en la volta s'utilitzaren maons. És molt difícil trobar el pont, ja que no es fa servir, el que fa que hi creixi la vegetació silvestre. A prop hi ha can Co i el mas els Frares. A partir del pont, en direcció a Calldetenes, ha desaparegut el camí ral perquè la gent del mas el Rei de Fontanelles ho ha convertit en un cap.</p> | 08246-150 | La Serreta | <p>La barra de ferro la posaren els de cal Rei de Fontanelles, en acabar la Guerra Civil, per impedir el pas de carruatges per les seves propietats.</p> | 41.9148700,2.2832500 | 440561 | 4640573 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65217-foto-08246-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix des del mas Els Frares en direcció a can Co, seguit el camí ral Calldetenes- Santa Eugènia, el qual fa de partió entre 2 camps. Sobre el torrent de Sant Marc o del molí d'en Moles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65218 | Pont del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-roure | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | <p>El pont que s'aixeca sobre la roca natural té una amplada de 5'7m i una llargada de 6'2m. De llum amida 2'5m i l'alçada de l'arc és de 3m. La base té un revestiment de pollant. Presenta tres trams de construcció, l'antic fet amb pedra del país i maons i amb una amplada de 3m, a continuació hi ha una ampliació. La vegetació que creix a les voreres del torrent dificulta veure el pont per la banda antiga. També hi ha presència de plàstics i brossa. A les voreres interiors del pont s'acumula terra i creix vegetació. Presenta bon estat de conservació si bé les dues ampliacions i les baranes n'han malmès la imatge, en especial aigües amunt. Entre les etapes de la segona i tercera ampliació hi passen tubs de serveis.</p> | 08246-151 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la tradició oral és el pont més antic de la comarca i per ell hi passava la via romana. Del pont destaca l'arc de punt rodó amb volta de pedra. Per sobre passava la carretera que va del poble al mas Roure i s'ajunta amb la carretera de Saladeures. Aigües avall trobem una mica de bassa que es fa servir per agafar aigua i la font d'en Manon, mentre que aigües amunt hi ha la resclosa de la font Freda. Ramon Comas Aumatell a finals XX el va refer en quedar enfonsat la part central.</p> | 41.9066500,2.2845700 | 440663 | 4639659 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65219 | Pont del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Amplada 4'5m amb una llargada de 6'75 m. L'alçada de l'arcada fins el punt de volta és de 1'70 m. La volta és de rajola i per sobre hi ha pedra del apis. Les baranes fetes de totxo i arrebossades tenen una alçada 1 m i una amplada de 15 cm. El pont no disposa d'il·luminació ni voreres. Les voreres del torrent presenten força vegetació (bardisses i argelagues) però l'element més negatiu és el pas per davant de l'arca del pont d'una canonada amb serveis del càmping. A l'entorn també dominen arbres (roures i pollancres) el càmping, un dipòsit de GLP i un indicador de ferro que originàriament deia 'Camí Particular del Reguer'.</p> | 08246-152 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 estava adscrit a Taradell. En aquest pont el torrent del Reguer aporta les seves aigües al torrent del Mig.</p> | 41.9009000,2.2883500 | 440971 | 4639018 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Tot i les obres d'eixamplament sofertes per la seva part posterior, el pont presenta un bon estat de conservació. Per una banda es veu la part antiga mentre que per l'altra està tapada a causa de l'eixamplat fet amb nou bigues de formigó. Per poder veure aquest pont s'ha de passar per l'interior del càmping. A més de dur al Raguer també porta al cementiri de Santa Eugènia i enllaça amb el camí ral de Vic-Viladrau. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65233 | Pou i canal de la sínia de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-canal-de-la-sinia-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | Les voreres del torrent estan molt brutes | <p>El pou de la sínia, fet de maons, pedra del país i morter de calç. Des d'una barana es pot veure l'interior del pou, buit i on hi ha una arcada sobre la qual es bastí una barraca. La fondària fins a la barana és d'uns 6m, la part descoberta té una amplada de 1'32m, i una llargada de 1'39m. Entre la paret de la barraca i la que dóna al canal hi ha dues lloses, separades entre elles al voltant d'1 metre. La distància entre el pou i els pilars que sustenten el canal és de 4'5m. Les voreres del torrent estan molt brutes tant de vegetació silvestre com de deixalles inorgàniques. L'entorn també està dominat per la presència d'horts, camps de conreu i el rec Fondo, ple de brossa vegetal. El canal, amb una llargada fins als dipòsits d'uns 25m, és aeri ja que transcorre a uns 3'65m d'alçada i per sobre quinze pilars fets de maons massissos units amb morter de calç. Els pilars, que mesuren d'alçada 3'20, estan un dels altres a una distància oscil·lant entre 1'30 i 1'60 m. El primer pilar a tocar de la sínia és més gran. A tocar del canal passava el rec fondo, el qual està ple de brossa vegetal, i pel qual no passa gens d'aigua. El paisatge ve dominat per la presència de camps de conreu, pou a l'interior d'un edifici de totxos, hortes. L'aigua discorre per l'interior d'unes peces de pedra situades sobre uns pilars. El fet que funcioni i la manca d'un manteniment en pot perillar la seva integritat. La vegetació silvestre tapa la part del camal més propera als dipòsits.</p> | 08246-166 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Acabada la guerra civil encara funcionava per treure aigua per regar les hortes de can Pol i pel consum de la casa. Davant hi ha una construcció de totxos que és un pou, fet el 1969 per l'empresa Colomer Montmany per captar aigua per a ús propi, el que ha fet que no hi hagi aigua a l'interior del pou de la sínia. La finalitat del canal era portar l'aigua que s'extreia de la sínia fins a dos dipòsits d'aigua. Aquest element arquitectònic no s'entén sense la sínia i els dos dipòsits. A l'altra banda del torrent queda l'esplanada de la font de la Noguera on es feien sardanes als anys 50.</p> | 41.9077800,2.2724300 | 439657 | 4639793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De la sínia només en queda el pou del qual s'extreia l'aigua per mitjà d'una mula que donava voltes al voltant del pou. La manca de manteniment conduirà a un deteriorament progressiu. S'hi accedeix per un camí que s'agafa a la part posterior de la casa de Can Pol. La sínia es troba situada entre can Pol, el Susentó i la Noguera. En el rec fondo, al costat dels dipòsits de l'aigua s'hi ha trobat restes d'un possible canal per regar de la mateixa sínia, format per un ponts en arcada de pedra. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65236 | Refugi de l'Aumeda o Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-laumeda-o-omeda | XX | Completament cobert de vegetació | <p>Refugi situat davant el mas Omeda, es troba tapiat amb totxo i l'accés és impracticable a causa de l'abundant vegetació arbustiva que creix a la zona.</p> | 08246-169 | Sant Marc | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9098500,2.3012400 | 442049 | 4640003 | 1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65236-foto-08246-169-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65237 | Refugi de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-sala-dheures | XX | <p>Refugi excavat a la roca natural. Es tracta d'una estructura excavada en forma de ferradura, l'obertura és semicircular i es realitza per sobre uns marges, sota el casal de Saladeures. L'accés de uns 3 m de boca i 0'7m d'alçària donen pas a un passadís en forma circular, on un individu cap dret i on hi ha espai de sobres per deixar part de l'armament o avituallament en cas d'atac o en situació de defensa.</p> | 08246-170 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9038600,2.3004500 | 441978 | 4639339 | 1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65237-foto-08246-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65237-foto-08246-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65238 | Refugi dels comandaments de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-dels-comandaments-de-sala-dheures | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici semi-excavat davant el Casal de Saladeures. Es tracta d'una estrutura rectangular, feta amb pòrtland, maó i pedra local, amb diverses obetures i dependències.</p> | 08246-171 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9028800,2.3008100 | 442007 | 4639230 | 1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65238-foto-08246-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65238-foto-08246-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65242 | Resclosa grossa de la font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-grossa-de-la-font-freda | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La resclosa té una llargada aproximada de 12 m, una amplada 1'8 m i una alçada de 3 m. Construïda amb pedra del país posada, en alguns trams, en forma de plec de llibre. A tocar queda la caseta del pou de Ceràmiques Aymerich, així com les instal·lacions d'aquesta fàbrica, des d'on s'hi pot accedir fàcilment, tot i l'abundant vegetació. En estar totalment en desús i la dificultat per localitzar la resclosa en pot dificultar la localització.</p> | 08246-175 | Sala-d'Heures | <p>La finalitat d'aquesta resclosa no era recollir aigua sinó que servia de pas ja que era emprat per les persones i carros que volien creuar el torrent. Era un dels indrets escollits pel jovent del poble per anar-hi a pescar, sobretot crancs, bagres i bargs. Als anys setanta va desaparèixer. En Aquest paratge es documenta una altra resclosa que portava l'aigua per la bassa del mas Roure. La resclosa documentada tenia l'objectiu per filtrar l'aigua i que aquesta baixés més neta. Amb un canal aquesta aigua anava cap al mas.</p> | 41.9048500,2.2887600 | 441009 | 4639456 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65242-foto-08246-175-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall, a uns 150m de distància hi havia una altra resclosa més petita, avui desapareguda de la quan en sortia un canal que dia aigua des del torrent fins al mas Roure. Paratge a recuperar donada la seva bellesa, en especial l'espai que queda als peus de la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65245 | Amagatall de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-fontanelles | <p>Informació oral: Josep Dachs i mas Fontanelles.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural. Aquest correspon a una formació geològica composta per la sobreposició de capes del període calcari pròpies de la zona i situada al peu de la serra de Sant Marc. Es tracta d'un espai d'uns 60 m d'ample i 3 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta i secció ovalats, situat sota un terraplè natural al peu d'una torrrentera. Espai ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-178 | Sant Marc | <p>Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai, proper al mas Fontanelles, s'hauria creat en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9129700,2.2920200 | 441287 | 4640356 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65245-foto-08246-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65250 | Via romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana | <p>MOLAS, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Col·lecció Osona a la Butxaca n. 4. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Només es conserva en part | <p>S'han localitzat evidències d'una pavimentació que indica la presència de traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí tot i que el pas d'un camí actual i les nombroses alteracions sofertes en aquest entorn dificulten la realització de descripcions acurades, ja que en aquest cas no van acompanyades d'altre material arqueològic o d'algun element indicador.</p> | 08246-183 | La Serreta | <p>Antic camí de cronologia incerta que la tradició oral considera d'època romana, ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar un vincle entre ells. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es podria passar un dels vials de l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Seguint la via i en el lloc conegut com el Molí de l'Albanell es documenta la presència d'un mil·liari. Les vies de comunicació romanes, com a sistema d'apropament entre el món romà i d'indígena van ser un element bàsic per difondre la romanització, tant pel seu caràcter militar com a xarxa comercial i de comunicació. Cal assenyalar que sovint els romans aprofitaven les rutes de comunicació existents que es remuntaven a la prehistòria, algunes de trànsit més local. El pas de la via romana que comunicava la Plana de Vic i Barcelona queda ben testimoniada pel conjunt de mil·liaris del Molí de les Canes (Centelles), un a l'Albanell així com fragments de calçada a la pujada de Sant Antoni (Centelles-Seva). El mil·liari de l'Albanell va ser recollit prop l'antic camí ral cap el 1882 i no es conserva la inscripció. Bona part d'aquesta documentació fa referència al baix imperi i data les reparacions i reformes fetes a la via. D'Ausa, després de travessar el Gurri continuaria pel carrer de Sant Francesc, prop la factoria Colomer Munmany. A continuació seguiria vers l'Albanell, el mas Colomer, Torrellebreta i Turó de les Goules, cap a Tona fins arribar als Hostalets de Balenyà. En algun punt proper al mas Albanell sortiria una via o ramal secundari a aquest eix que creuaria el municipi per comunicar la zona de plana cap a Calldetenes o Vilalleons i altres destins més o menys propers.</p> | 41.9170700,2.2830400 | 440546 | 4640817 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65250-foto-08246-183-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 83|85|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.