Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65964 | Comunidor de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti | BASTARDES, Albert (1983). Les creus al vent. Editorial Millà. | Li falta la coberta. | El comunidor es troba situat al vèrtex est del recinte interior del cementiri de l'església de Sant Martí de Merlès, el qual es troba tancat amb un mur de pedra. Es tracta de les restes de l'antic comunidor que conserva els quatre robusts pilars de pedra, tres dels quals es troben integrats al mur del cementiri que tanca dues de les façanes del comunidor. Antigament el comunidor estava cobert amb una teulada de quatre vents amb teula, i les dues façanes que quedaven obertes tenien un baix mur amb un accés a l'interior. Avui en dia la teulada no es conserva. | 08255-208 | Sector central del terme municipal | Un comunidor és una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades. Així doncs hem de pensar que el comunidor de Sant Martí de Merlès inicialment també estava obert als quatre vents i que en tancar el recinte del cementiri amb un mur de pedra va quedar integrat en un dels seus vèrtex. A principi de segle (1917), uns metres davant del comunidor hi havia una creu de fossar de fusta que tenia com a base una pica baptismal de l'església. | 42.0011600,1.9836200 | 415827 | 4650405 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65964-foto-08255-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65964-foto-08255-208-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha tret del llibre Les creus al vent. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65970 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-1 | XX | Presenta acumulació d'excrements de colom sobre la campana que erosiona la inscripció. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 97 centímetres de diàmetre, 95 centímetres d'alçada subjectada amb sis nanses a un jou de fusta modern i un contrapès també de ferro on hi ha la inscripció: 1901. Barcelona. Les nanses de la campana estan decorades amb uns motius de rostres amb barba. La campana presenta un batall de ferro sense ús però toca les hores amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una franja superior amb motius vegetals a tot el vol. A sota, i emmarcada amb dos grups de tres fines motllures hi ha la inscripció: MARIA ASSUMPTA. A CONCEPTIONE ANTONIA. ANNO MCMI. Just sota les motllures decora una franja de garlandes amb motius vegetals, fruits i florals. A la part central hi ha una llarga inscripció, força erosionada, que diu: ASSUMPTA EST MARIA IN COILUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM ------ PATRINIS ILLUSTRI DOMNO JOAQUIM DE CARCER ET DE AMAT MARCHIONE DE CASTELLBELL ET DE CASTELLMEYÀ NECNON PERILLUSTRI DOMNA MARIA DE MERCEDE RENOM ET FONT COMTESSA VALLIS DE MARLÉS Flanquegen aquesta inscripció dues imatges La part inferior està formada per dues franges de decoració: una franja amb garlandes i una altra franja amb decoració floral.</p> | 08255-214 | Església de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana gran toca les hores del rellotge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65971 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-1 | XVII | Presenta el vorell escrostonat. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 65 centímetres de diàmetre i 69 centímetres d'alçada subjectada per sis nanses a un jou de fusta amb un contrapès de pedra subjectat amb tires de ferro forjat. Al jou de fusta hi ha gravada la data de 1879. La campana té batall de ferro sense ús però els quarts són tocats amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció que hi posa 'SANTA MARIA ET SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS 1696'. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central hi ha una creu amb una peanya de quatre graons formada per petites peces romboïdals de metall, i està flanquejada per dos cors travessats per dues fletxes. Al costat dret de la creu hi ha la inscripció gravada dels mestres de les campanes: Juan Puigferrat Salvador, escrigas obres La part inferior de la campana està decorada per dos grups de fines motllures, de tres i dues línies respectivament, que s'alternen amb espais buits.</p> | 08255-215 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1696 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana petita toca els quarts del rellotge. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65972 | Canelobre de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-marti | XIII-XIV | <p>El Canelobre de Sant Martí es troba conservat al Museu Episcopal de Vic, exposat a la sala dedicada a la forja. Es tracta d'un canelobre de ferro forjat, retallat i calat que presenta unes mesures de 27'5 centímetres de diàmetre i 167 centímetres d'altura. El Canelobre prové de l'església de Sant Martí de Merlès.</p> | 08255-216 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Canelobre procedent de l'església de Sant Martí de Merlès va ingressar al Museu Episcopal l'any 1968. Va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya l'any 1999.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65972-foto-08255-216-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 16362. La imatge ha estat cedida pel MEV. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65974 | Objectes del poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-poblat-de-sant-pau-de-pinos | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum.</p> | -X/-VII | <p>Es tracta de la col·lecció d'objectes procedents de l'excavació arqueològica del poblat de Sant Pau de Pinós que realitzà, l'any 1918, Mn. Serra Vilaró. La col·lecció es compon de diversos fragments i vasos ceràmics de diversa decoració. Així es troba ceràmica decorada amb empremtes digitals, ceràmica decorada amb impressions cardials entre les que es distingeixen vasos amb parets totalment decorades i vasos decorats amb zig-zag. Aquestes últims es divideixen en vasos d'un i de dos astràgals. També s'hi troben vasos bicònics, vasos petits (alguns parets llises i alguns decorats) i plats en forma troncocònica. També cal esmentar altres materials que es recolliren en l'excavació com una destral de pedra esmossellada de 14 centímetres de llargària; tres percussors, un d'ells bicònic; una pedra esmolada; un punxó d'os polit (perdut durant el rentat del material); un tros d'anella de bronze, i la pedra inferior de dos molins oblongs.</p> | 08255-218 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65974-foto-08255-218-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del poblat de Sant Pau de Pinós. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65975 | Objectes del sepulcre de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-sepulcre-de-camprodon | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | -XIX/-VII | <p>Es tracta dels objectes ceràmics procedents de l'excavació arqueològica del sepulcre de Camprodon, feta per Mn. Isidre Grifell per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà.</p> | 08255-219 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p>El sepulcre de Camprodon era un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65975-foto-08255-219-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del sepulcre de Camprodon. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65976 | Pica baptismal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria | XVI-XVII | <p>La pica baptismal es troba ubicada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una pica de pedra de 107 centímetres de diàmetre, 81 centímetres d'altura i 9 centímetres de gruix en la part superior. La pica es recolza sobre un peu de forma hexagonal modern. La base de la pica circular s'uneix a la part superior, troncocònica, amb un bordó de decoració de corda. Aquesta part superior, té una franja de decoració a tot el vol amb diferents motius geomètrics esculpits en baix relleu. La part superior de la pica, a la zona del gruix de la pedra, està decorada en motius d'incisió de ziga-zaga.</p> | 08255-220 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65977 | Sarcòfag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. VILARÓ, Eva (2001). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 1394.</p> | XII-XIII | Presenta esquerdes en la zona de l'urna i de la tapa algunes força considerables que han comportat la seva fragmentació. | <p>El sarcòfag es troba situat dins el recinte de l'antic cementiri de Sant Miquel de Terradelles (vell). Es tracta d'un sepulcre de pedra de planta i volum rectangular de 104 x 43 x 60 centímetres. Presenta la superfície llisa, sense decoració i força erosionada i desgastada. La coberta és de dues aigües i segueix la mateixa planta que l'urna que també està força deteriorada i fragmentada en tres trossos. El sarcòfag es recolza sobre dos peus de pedra que l'eleven del terra.</p> | 08255-221 | Sector sud del terme municipal | 41.9275700,1.9759100 | 415091 | 4642242 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65982 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-merles | <p>www.abev.net</p> | XVII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 4 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper i foli amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1624 al 1884, tot i que hi ha rectorologis que reculen fins a la data de 1596. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès són les següents: - Sèrie. 2.70.58. Visites pastorals. 1 UD. 1686-1884. 'Llibre de visita de Sant Martí de Merlès des de 1686 â 1884' - Sèrie: 2.70.59. Consueta.2UD. 1648-1878. 2.70.59. Consueta 'Consueta de las obligations del rector de Sant Martí de Marlès en la servitut tant de la Iglésia parrochial de dit Sant Martí com també de sa suffraganea Sant Pau de Pinós. Feta per Francesch Clarà rector de ditas iglésias 1648'. 2.70.59. Consueta 'Llibre en lo qual se conté tot lo que pertany a la rectoria de Sant Martí de Marlès del Bisbat de Vich essent rector lo Doctor Josep Trasserra prevere any 1701'. - Sèrie: 2.70.61. Comptes. 1 UD. 1649-1668. 'Comptes presentats pels obrers i comptes del rector referent al bací de les ànimes'. - Sèrie: 2.70.75. Vària notarial. 1UD. 1624-1646. 'Recull de còpies d'actes notarials'</p> | 08255-226 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65982-foto-08255-226-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65983 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-terradelles | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles consta de 8 sèries amb 11 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1879 al 1996. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles són les següents: - Sèrie. 2.156.51. Baptismes. 2 UD. 1879-1942. - Sèrie. 2.157.52. Confirmacions. 1 UD. 1889-1935. - Sèrie. 2.157.53. Matrimonis. 2 UD. 1881-1986. - Sèrie. 2.157.54. Defuncions. 1 UD. 1882-1935. - Sèrie. 2.157.58. Visites pastorals. 1 UD. 1996. - Sèrie. 2.157.60. Inventaris parroquials. 2 UD. 1944-1991. - Sèrie. 2.157.67. Documents solts d'administració. 1 UD. 1925-1976. - Sèrie. 2.157.70. Testaments. 1 UD. 1939.</p> | 08255-227 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>Els llibres foren custodiats a la parròquia fins que cap als anys 1970 passaren a la parròquia d'Oló on varen romandre fins el seu ingrés a l'ABEV. El fons ingressà a l'ABEV el 12 d'abril de 2006 procedent de la rectoria d'Oló i se'n feu document de dipòsit.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65984 | Arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-pinos | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós consta de 3 sèries amb 3 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1877 al 1918. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós són les següents: - Sèrie. 2.97.53. Matrimonis. 1 UD. 1878-1888. - Sèrie. 2.97.54. Defuncions. 1 UD. 1877-1888. - Sèrie. 2.97.59. Consuetes. 1 UD. 1877-1918.</p> | 08255-228 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65985 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-5 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Santa Maria de Merlès. Les còpies, la majoria en blanc i negre i d'altres en color, es troben conservades en un àlbum dins de fundes de plàstic. Les imatges, bàsicament del segle XX, es troben classificades segons la temàtica. Hi ha fotografies de la construcció del pont nou de Sant Cristòfol de l'any 1943, cotxes i carruatges, fotografies de la Fàbrica dels anys 20 i 30 del segle XX amb les treballadores i fotografies de l'antiga Serradora. També hi ha un grup de fotografies de feines o oficis d'abans on hi ha filadores, pagesos, caçadors, pastors, ferrers, segadors, pallers, etc. Un altre tema és el Folklore, amb fotografies de les caramelles als anys 70, tant a la zona rural com al nucli de Santa Maria de Merlès. Amb el tema dels llocs d'interès hi ha fotografies de les masies d'Escrigues, el Riambau, la font de Borralleras, cal Ferrer, l'interior de l'església de Sant Miquel abans de la Guerra Civil, el Castellot, les recloses del Molí d'Escrigues i de la Fàbrica de l'any 1942, el Pont de Sant Martí, l'església de Santa Maria de Merlès, etc. També hi ha fotografies dels alumnes i mestres de l'Escola de Santa Maria dels anys 20, 50 i 70 del segle XX. En un altre apartat hi ha fotografies de famílies del poble, el cor de Merlès, equips de futbol així com també celebracions com la vinguda de la Verge de Fàtima o la processó de Sant Marc a la capella de Ginebret. | 08255-229 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0009700,1.9783700 | 415392 | 4650389 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65986 | Goigs a la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-santissima-trinitat | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a l'inefable misteri de la Santíssima Trinitat que es canten a la capella de la Trinitat de Vilalta. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de l'interior de la capella, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquest no hi ha la partitura amb la música. Sacra divina Unitat, digna de tota alabança, dau-nos Fe, Amor i Esperança, Santíssima Trinitat. ---- Immens i Etern Senyor, Immutable, incomprensible; de lo visible i invisible Omnipotent Creador; puix amb afectes d'amor publiquem tal veritat. Que les persones son tres en Déu, la nostra fe creu, també que el Fill home es feu per nostre gran interés. Una en tres persones és l'Eterna Divinitat. Tal el Pare es considera que no es pot pas produir, ni d'altre pot procedir perquè és persona primera. Eixa veritat venera tota la Cristiandat. El Fill és en tot igual al Pare en son Naixement; nat de son enteniment, Fill únic i Natural. Al Pare és consubstancial, engendrat i no creat. L'esperit Sant, que és ardor, rep del Pare i Fill el ser; un principi verdader són els dos d'aquell amor; impuls d'un Etern Fervor, procedeix per voluntat. Tant Sant és el Pare Etern com el Fill i com l'Amor: no hi ha major ni menor en tant inefable tern. Són tres en un sol govern amb una sola bondat. De Vós, oh Suprem Senyor, el Cel, que gran plaer és, tot el poble de Marlés espera ple de fervor, venerant com a major la vostra solemnitat. TORNADA Alabem amb dolça veu al Misteri Sacrosant: Pare, Fill i Esperit Sant tres persones i un sol Déu.</p> | 08255-230 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 1949 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs són cantats el dia de l'aplec de Vilalta. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65987 | Goigs a la Verge de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-lassumpcio | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Verge de l'Assumpció, patrona de Santa Maria de Merlès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix l'Assumpció de la Verge, flanquejat per dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Per la glória que a tota hora us tributen terra i cels: De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels. El camí de vostra vida, es claror de la humilitat. Sou viola que heu florida, entre espines de pecat. Un floró us posa l'aurora on hi eslcaten dotze estel. De Merlés. De Jesús rebeu l'herència, que la creu ens ha llegat. Signe august d'obediència, accepteu la humanitat, que per Mare vos implora nom sagrat que ens ve dels cels. De Merlés. Infinita confiança, us mereix el vostre Fill. Ella ens dóna l'Esperança, navegant en el perill nostra vida pecadora, esperit i el cor rebels. De Merlés. Verge Blanca com els lliris de la Vall de Jericó, pressentida en els deliris del Rei místic, Salomó. Prop Jesús Emabaixadora, recolliu nostres anhels. De Merlés. Des que l'angel anuncia l'augusta concepció, fins que vostre Fill moria, fóreu abnegació per nosaltres a qui arbora lluita d'odis i recels. De Merlés. Entre totes les donzelles, sou senzilla amb dignitat, i ens prodiga maravelles, eix pomell tornassolat, que jamai el vent esflora, ni es merceix al bes dels gels. De Merlés. Cada passa del Calvari és en Vos dolor intens. Puja al cel aquest rosari, exquisit perfum d'encens, que el pit se us evapora per les set nafres cruels. De Merlés. Per damunt vostra grandesa, com un sol a l'orient, resplandiu tota puresa en el vostra cor prudent, i ja en vida vos adora un nou món que posa arrels. De Merlés. Llessamí que cull l'Altíssim, per gaudir vostra dolçor. Sou un calze tant puríssim de modèstia i de candor que valeu, noble penyora, pels creients i els infidels. De Merlés. 'Hort tancat, Font segellada', que fluiu vespre i matí, Mare i Verge Immaculada, Rosa vera d'Engaddí, que amat sovint odora, perquè sou perfum excels. De Merlés. Tot el gel del paganisme, tota l'aigua del pecat, no han marcit l'egoisme, vostra santa caritat, que ens sedolla redemptora rou diví plogut dels cels. De Merlés. Quan la vostra mà s'inclina vers un pecador que absol, la clemència el predestina, aigua pura de consol, que endardeix tothom qui plora, entre onades i bruels. De Merlés. L'hora pía ja arribada, defalliu d'ansietat. El traspàs és l'abraçada, que Jesús vos ha donat, per pujar-vos a sa vora, on no hi ha ombres ni vels. De Merlés. En la Glória que us corona tot el món us és submís. Vos aclama per Patrona de la Vall tot el país. Bona Mare protectora, que teniu poders excels. De Merlés. Aquest poble que us honora virutosa de tants models. De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels.</p> | 08255-231 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 1936 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | J. M Vilarmau (lletra), Mn. Llorenç Riu (música). | La publicació la van fer 'Els amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65988 | Goigs a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-isidre-llaurador | <p>AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.</p> | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, que es venera a la parròquia de Merlès el dia 15 de maig. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics-florals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Isidre amb els atributs del sant, una eina del camp (una arada), flanquejat per dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Puix que sempre haveu estat de pagesos gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR. Madrid mare de reis grans és vostra pàtria famosa; per això és més ditxosa que per ser-ho de reis tants, i posa als vostres peus sants la corona i ceptre d'or. Vostra mare amb alegria vos consagra a la Regina, Esposa i Mare divina, i en el seu amor vos cria. Per això qui en vos confia li doneu vostre favor. Pagès sou que amb esperança llauràreu la terra suant; obríreu el Cel pregant, que és una nova llaurança. La terra gran fruit vos llança. i el Cel més i mellor. Missa acostumeu oir mentres els altres treballen, però els àngels devallen al vostre ofici suplir. El Cel se us digna servir i es fa per vós llaurador. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets, siní fins els aucellets quan en l'hivern fam patien, els quals ben mansois venien a vostres mans sens temor. Quan Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona, vostra esposa, santa dona, a Xarama va passar. Vil calúmnia va provar la virtut de vostre cor. De pagesos y casats en sou glòria i honor molt gran. Dos esposos no es veuràn en el mon més estimats. D'uns amors a Déu tan grats, conserveu-ne la finor! Es miracle conegut aquell que vàren vós fer quàn al rei Felip Tercer donàreu vida i salut. tota Espanya a vos acut amb esperança i amor. I miracle fou molt gran quàn d'una molt dura penya, com avui Madrid ensenya, traguèreu aigua abundant. Es gran font i remei gran que cura de tot dolor. De pedra guardeu els blats si Marlès acut a vós. Deslliureu-la dels dolors; cureu coixos i llagats. Que no hi haigi enemistats; la pau sia en cada cor. Puix esteu ja col·locat en el Cel amb gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR.</p> | 08255-232 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | <p>Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya.</p> | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65989 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel | XXI | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Miquel, patró de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ornamentat amb motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de l'església de Sant Miquel de Terradelles (vell) flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Des del dotze, el segle noble, i amb la vènia dels Gaià, en el cor del nostre poble heu tingut el vostre altar. Dels hereus i les donzelles amoixeu els seus destins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel pren l'embranzida començant a prendre el vol. De la fe que dóna vida n'ha sentit el ventijol i del dany n'ha fet clivelles estripant-lo en mil bocins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Contra mal vau fer forrolla amb l'escut suprem del Bé i la vida quan trontolla l'ha avivat el vostre alè. A la llum de les estrelles que ens indiquen els camins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel que nit i dia sou el braç del Déu Vivent concediu la gallardia als que us cerquen de valent. Si del mal en fem estrelles dels ermots farem jardins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Amb els precs i les ofrenes acudim als vostres peus. Baneiu-nos a mans plenes les boscúries, els conreus, dels ocells les cantarelles i el brogit festós dels pins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; 'Qui com Déu' el nom indica en els mots de Daniel. Lluitador, teniu palica a favor del Déu del Cel. Mai les ments seran meselles si la fe viu ben endins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Que la nostra rodalia que s'escapa pel collet visqui a fons la simpatia per Jesús de Natzaret. Desvetlleu-nos les parpelles amb un vol de serafins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; L'esgarip de la secada allunyeu del nostre tros i la terra assaonada darà fruit al nostre esforç. Que no ens manquin pinetelles ni el perfum dels romanins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns;</p> | 08255-233 | Església de Sant Miquel de Terradelles. Santa Maria de Merlès. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 2000 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Codina (lletra), Mn. Jesús Capdevila (música) | Els goigs es canten el dia de la festa Major de Sant Miquel, el diumenge proper al dia 29 de setembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65990 | Goigs a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-segimon | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Segimon, que es venera a la capella de Sant Segimon de Teulats. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Segimon vestit com un rei, flanquejat per dibuixos de dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. TORNADA Màrtir i rei benaurat cantarem vostres llaors: Sigueu de tots advocat Sant Segimón gloriós; --- Essent de molt poca edat a Déu tant vau estimar que'ls Pares i el Principal per Ell vau abandonar; a Borgonya fóreu nat fill d'un rei molt generós; El reialme de Borgonya gran com és, no us deia res, el Monsteny de Catalunya vostre cor atreia més; Allà viviu allunyat d'aquest món tant enganyós; Oblidat de la riquesa d'honors i de títols grans váreu viure amb gran pobresa enmig d'humils ermitants; Tant sols és alimentat de pa i d'herbes vostre cor; Per voler celestial vostre pare us va trobar al convent de Sant Marçal anant a cercar un pa; que us daven per caritat cada divendres a Vós; Vos el pare coneixieu, ella Vós no us conegué. Us demanà si sabieu on era un fill que perdé; Vós tranquil li heu contestat que'l fill li dureu, joiós; En veure l'aflicció de vostre pare estimat li demanàreu perdó a la Font de Matagalls; dient-li amb humilitat jo soc el fill que cerqueu Vós; Oh! Digues, fill estimat perquè t'has portat així? Gran torment ens has donat a ta mare i també a mi; Dones ara es ma voluntat que a Borgonya anem tots dos; No poguèreu resistir del bon pare el manament, car haver d'alli sortir us causà gran sentiment; Les campanes han sonat en entrar al regne Vós; Molt poc després us casàreu per divina providència i el reialme governàreu amb virtut i gran prudència; de Déu fóreu premiat i us féu el cel grans favors; A vostres vassalls tinguèreu tant gran respecte i amor que per salvar-los volguéren morir en mans d'un traidor; Vàreu ésser degollat i els dos fills i muller amb Vos; Clodomir, rei de la França que un tirà molt cruel fou amb tant injusta venjança us féu tirar dins un pou; on se veu gran claretat, honrant Deu vostre cos; Per vostres grans dignitats rei i màrtir excel·lent els febrosos i trencats els lliureu del seu torment; I en tota necessitat deu auxili, bondadós; En vostra Santa capella d'aquest casal de Taulats sigueu sempre el centinella i guardeu nostres sembrats; Dones amb Vós tots hem posat nostra esperança i socors.</p> | 08255-234 | Capella de Sant Segimon de Teulats. Santa Maria de Merlès. | 42.0016200,2.0015900 | 417316 | 4650438 | 1935 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Publicació d''Els Amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65991 | Goigs a Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-pinos | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Nostra Senyora de Pinós, que es venera a l'església de Santa Maria de Pinós. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ricament ornamentat amb motius de cresteria. A la part superior hi ha un dibuix de la Verge Maria. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Reyna del Cel coronada Per mans del Tot poderós: Siaunos sempre advocada Verge santa de Pinós. --- De Gabriel la anbaixada Ab gran júbilo sentireu, Per lo Altíssim fecundada Al Fill de Déu concebireu; A Deu fet home, admirada Portareu al mon repós, etc. Al Cel y terra alegrareu Quant Verge vareu parir A Jesús, y lo alletareu Per los homens redimir; Verament intitulada De Deu Mare, nom honrós, etc. Guiats ab llum d'un Estel Los tres reys del Orient Trobaren lo Rey del Cel Verb-home molt excellent; Ab reverència sagrada Adoran aquell Noy hermós, etc. Del gran dolor vos serena Vostre Fill ressuscitat, Despues que pagá la pena Deguda per lo pecat; Ell dissipa la emboscada Del enamich enganyós, etc. Quant fou lo deute pagát, Qual Adam nos va llegár, Ab lo cos purificat Va al Cel triunfant pujar; Deixantvos molt consolada Puig per gracia quedá ab Vos, etc. Ab los Apostols pregant Rebeu l'Esperit promés, Inspirantves un foch sant, Deixant vostre cor encés; Per establir la lley dada En mitg del mon criminós, etc. Per privilegi especial En cos y ánima portada, Y per Reyna coronada Sou al Trono celestial; De allí miréu inclinada A vostre client ploròs, etc. Del home sou protectora En tota calamitat, Siau nostra intercessora, Alcanseunos pietat; Marés y Pinós confiada De Vos espera socós, etc. TORNADA Puig estéu tant sublimada En aquest poble piadós: Siauli sempre advocada, Verge santa de Pinós</p> | 08255-235 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es va imprimir a Vich: Imp. Y lib. de Soler germans, carrer de la Ramada, nº 4. Els goigs de la Mare de Déu de Pinós es canten el dia de la festa Major de Santa Maria de Pinós (segon diumenge de setembre) en sortir de la missa. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65992 | Goigs a Santa Maria Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-magdalena | XIX | <p>Es tracta dels Goigs a Santa Maria Magdalena que es venera a la capella de Santa Magdalena de la Cortada. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria Madalena, flanquejat per dibuixos de paneres amb fruita. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. TORNADA Puig que forta vau trencar del pecat la vil cadena; Ensenyaunos, Magdalena, nostras culpas a plorar. -- De Magdalo'n lo casal, gran castell del hebreu poble, vareu neixer rica y noble y agraciada sens igual, en esta vida mortal aixis lo cel vos devallá, etc. En plahers, caricias y flors la vostra infancia passareu, mes als tretse anys ja quedareu sens pares y protectors; de caudals y richs tresors hereva os varen nombrar, etc. Llavors comensá á brindarvos lo del mon ab sos festeigs y ab diversions y passeigs procurá'n afalagarvos, y ab sas manyas enganyarvos per vostre cor enredar, etc. Las pompas y vanitats vostre cor van suduhir, també volguereu seguir als gustos y liviandats, y ab tal sort d'inquitats vareu dotse anys malgastar, etc. Jesús qu'era rica mina de la gracia y de salut, veyent vostre cor perdut, fet del mon una joguina, vos enviá sa llum divina, puig os volia salvar, etc. Veyent llavors vostra errada vos tirareu á sos peus, renunciant als falsos deus qu'os tenian encisada, de dolor llavors passada diguereu: May mes pecar, etc. De Jesús l'amor creixia cada jorn en vostre cor; com en son jardí la flor la virtut en ell floría, vostre esperit ja sol volía per Jesús sufrir y penar, etc. Sempre mes detrás anareu de Jesús, fins al calvari, mortalitat ab un sudari lo sant Cos allí mirareu, mes despres lo contemplareu resplandent al cel pujar, etc. Deu, ab vos gran maravella volgué fer dins lo mar blau, al ser ficada á una nau sense rems, sens nort ni estrella; puig sortireu de Marsella, hont lo cel os vá guiar, etc. L'Evangeli predicareu als pagans d'aquell pahís, y'l camí del paradís ab l'exemple ‘ls hi mostrareu, cap al cel sempre mirareu per son favor alcansar, etc. Trenta anys fereu penitencia dintre d'una humida cova, la vostra anima alli troba una ven de vera ciencia, mes la divinal clemencia al cel os volgué portar, etc. Desde allí, oh Magdalena, per lo poble de Marlés sigueu un advocat més per los mals de tota mena, sí'ns sobrevé alguna pena, ajudáunosla á passar, etc.</p> | 08255-236 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada. Santa Maria de Merlès. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 1897 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Antoni Serra Comelles, Pbre. | Els goigs van ser publicats de nou l'any 1929 per R.P. Ramon Serra Comellas, O.S.A. germans i fills de Santa Maria d'Olvan. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65999 | Rellotge de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-santa-maria | XVII-XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar de Santa Maria de Merlès es troba situat en una petita sala del campanar coberta amb volta i ubicada sota l'espai on es troben les campanes. Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat delimitada per travessers i muntants subjectats amb tascons. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, alguns dels quals pintats de color daurat, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. De la part frontal en sobresurt el pèndol, amb braç de fusta i amb un acabament circular de ferro on hi ha representat un sol. També es conserven, a la base del campanar, els pesos monolítics i cilíndrics que s'utilitzaven per a fer funcionar el rellotge.</p> | 08255-243 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65999-foto-08255-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65999-foto-08255-243-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El rellotge de Santa Maria funciona actualment amb una maquinària electrònica tot i que l'antiga maquinària podria tornar a funcionar si es netegés i adeqüés pel seu ús. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65762 | Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merles | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | L'església de Santa Maria es troba situada a la plaça del nucli urbà de Santa Maria de Merlès. És una església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta i amb capelles als laterals, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i absis carrat orientat al nord. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues falses pilastres que aguanten un entaulament llis i un timpà triangular amb la data inscrita de 1725 a l'interior. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra i al costat hi ha un rellotge de sol. Sota el carener hi ha un rellotge d'esfera. A la façana est s'hi adossa l'actual rectoria construïda durant el segle XX, i a la façana oest s'hi adossa ca l'Ermità, l'antiga rectoria del segle XVIII. De la part nord de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de torre, format per planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i coronat amb una balustrada de pedra. Presenta 8 ulls, dos per costat i s'hi conserven dues campanes. A la part oest del campanar s'hi obren 2 finestres emmarcades amb pedra i un òcul modern. Continua la façana de l'església estenent-se en direcció nord, on hi ha una obertura moderna coronada amb arc de mig punt i un òcul emmarcat amb pedra amb la data inscrita de 1890. | 08255-6 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès | L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893. La seva demarcació comprenia les dues vessants de la vall de la riera de Merlès, i es trobava dins l'ampli terme del castell de Merlès, pertanyent al bisbat d'Urgell. A mitjans del segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Santa Maria fou reedificada al segle XVIII a pocs metres de l'antiga església que es podria haver trobat a la zona on hi ha el cementiri. Aquesta nova església que substituïa l'anterior és d'estil barroc; un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, amb la porta que s'obre a migdia i el campanar de torre quadrada. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65763 | Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-merles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI-XVII | L'església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès. L'edifici actual és el resultat d'un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l'accés al mur de migjorn, bé que amb el portal d'arc de mig punt flanquejat amb falses pilastres i coronat amb un entaulament a mode de guardapols, construït al segle XVII. Al mur de migjorn encara és visible l'aparell fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunt i formant filades uniformes. El campanar que arrenca de la façana nord, és de curta torre quadrangular massissa, amb dues obertures d'arc de mig punt per costat i coronat amb teulada de quatre vessants. Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral, adossada a l'oest. A la zona est s'estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s'hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus. | 08255-7 | Sector central del terme municipal | L'església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Sant Martí apareix aixecada l'any 976, quan Bonfill donà a l'església de Sant Per de Vic el seu alou situat dins el comtat d'Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions a terra de Sant Martí. L'any 988 és esmentada com a 'domus Sancti Martini'. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Vers l'any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l'anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions que hi ha documentades aquests anys. Ja al segle XIV es troba unida a Sant Martí de Merlès la parròquia de Sant Pau de Pinós i la capella de Santa Maria de Pinós que se'n desvincularen a partir de l'any 1878, en obtenir Sant Pau novament les funcions parroquials. L'edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses transformacions i reformes. Al segle XVII es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, i més tard la sagristia, la capella del santíssim i la casa rectoral. L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre al 1795 a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la el del Roser. A més del patró de Sant Martí, l'església tingué des del segle XVI almenys un altre altar dedicat a Sant Miquel amb benefici propi i sacerdot. Hi ha la tradició que diu que aquest Sant Miquel fou portat allí quan s'ensorrà la capella que hi havia vora el castell, dedicada a aquest sant. Al 1749 el benefici encara existia, però hi havia problemes per a trobar el sacerdot. Des d'aquesta data, el benefici de Sant Miquel deixa d'aparèixer esmentat en les visites pastorals. | 42.0011800,1.9831400 | 415787 | 4650407 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Martí de Merlès es celebra missa tres vegades a l'any: el dia de Tots Sants, el dia de Sant Isidre i el dia de Sant Martí. Esporàdicament s'hi celebren bateigs i enterraments. | 92|94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65764 | Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI -XII | L'església de Santa Maria de Pinós, també coneguda com l'església de la Mare de Déu de Ginebret, es troba situada a llevant de la masia de Ginebret. És un edifici modificat parcialment on encara queda palesa la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d'una única nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, rematada amb un absis semicircular orientat a llevant, cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment l'absis presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig hi ha una petita finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt adovellada que es troba actualment tapiada. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt i encara s'hi poden entreveure els vestigis del portal primitiu. A la part dreta hi ha adossat un cos que correspon a la sagristia on s'hi obre una finestra d'ample bisellat, a mode d'espitllera esqueixada. Actualment la porta principal d'entrada és a ponent. El portal emmarcat amb pedra treballada té la inscripció a la llinda R.T 1865 amb un símbol enmig. Precedeix el portal una amplia porxada coberta amb teulada de doble vessant, construïda amb parament de pedra i reformes d'obra, i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. En un d'aquests carreus hi ha la data de 1803. A la façana oest també s'hi obre un òcul i es troba coronada per un campanar de torre amb quatre ulls parcialment tapats. A la façana nord s'obre una petita finestra a la banda esquerra. L'edifici està construït amb carreuons de mides mitjanes, que han estat disposats en filades horitzontals i lligats amb un morter, força compacte, compost de sorra i calç. | 08255-8 | Sector sud del terme municipal | L'església de Santa Maria de Pinós es trobava dins el terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Ràpidament es convertí en un centre de devoció de la zona, essent també un santuari votiu. Encara que inicialment depengué de la parròquia de Sant Pau de Pinós, durant un temps fou dependent de Sant Martí de Merlès per tornar-ho a ésser de Sant Pau més tard. Segons el seu estil de construcció és una edificació del segle XI i es troba documentada per primera vegada l'any 1085, en una permuta de terres a 'Santa maria de Pinosetis'. Altres notícies històriques que parlen de la capella apareixen l'any 1170, quan el senyor del terme Guillem de Lluçà llegà tres sous per al temple. A partir d'aquesta data la devoció a Santa Maria de Pinós anà en augment, traduint-se en deixes piadoses dels habitants de la contrada. Des dels seus inicis degué quedar vinculada a la parròquia de Sant Pau de Pinós, però quan aquesta quedà unida a la parròquia de Sant Martí de Merlès seguí les mateixes vicissituds que Sant Pau, si bé eren els obrers de Sant Pau els qui tenien cura de l'edifici i dels ornaments. A partir de 1778 tornà a quedar vinculada únicament a Sant Pau de Pinós ja que recuperà les funcions parroquials. Aquest edifici fou renovat diverses vegades, sobretot l'any 1803, que hom hi construí un pòrtic. L'any 1865 l'església fou arrebossada, hom reféu la teulada i el paviment i hi fou construït un altar senzill. Una notícia de 1883 ens diu que Santa Maria era cuidada per una mestressa diferent cada any, escollida entre les dones de les cinc cases de la parròquia. En aquest moment s'hi celebraven quatre funcions l'any, una de les quals era tradicionalment el dia 8 de setembre. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65765 | Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'església de Sant Pau de Pinós es troba situada prop de la carretera que porta de Prats de Lluçanès a Navàs, just en el punt on la carretera comença el desnivell cap a la vall del Llobregat. L'església tot i conservar alguns elements de la construcció romànica ha estat molt transformada a causa d'un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l'han desfigurat notablement. L'església és de planta rectangular té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. Entre alguns dels elements més interessants que han pervingut de l'edifici primitiu hi ha un tros de la nau i l'absis. Aquest, situat a llevant, és semicircular i exhibeix un mur llis i auster, sense cap ornamentació. El seu aparell és de carreus grossos ben treballats i disposats ordenadament, a trencajunt, amb filades regulars. Al centre i a poca altura hi ha col·locada una finestra de doble esqueixada amb coronament d'arc de mig punt. A la façana sud s'aixeca adossat el campanar de torre, de planta quadrada, on s'hi obren quatre ulls (un per costat). Les cantonades i la part superior que està formada per carreus ben treballats, es troba coronada per una coberta piramidal. En el campanar s'hi obren dues finestres alineades verticalment, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la superior hi ha la data inscrita de 18+56. La façana s'allarga en direcció a llevant, on s'hi obren dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra, fins a unir-se amb l'antiga rectoria. La façana oest presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data inscrita de 1618, dues petites finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó i un òcul sota teulada. | 08255-9 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Pau de Pinós es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i del bisbat de Vic. Aviat adquirí funcions parroquials, que perdé per esdevenir sufragània, tot recuperant posteriorment la condició de parròquia fins a l'actualitat. El lloc de Pinós apareix documentat l'any 893 en l'acta de consagració de Santa Maria de Merlès; en la descripció del terme parroquial diu que aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso). L'església de Sant Pau de Pinós apareix esmentada l'any 959 en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià; els béns afrontaven amb una vinya de Sant Pau que únicament pot correspondre a Sant Pau de Pinós, que és l'única església propera amb aquesta advocació. En una data compresa entre 1025 i 1050 apareix la parròquia en unes llistes del bisbat de Vic amb tot el nom: Sancti Pauli de Pinos. L'església conservava la condició de parròquia abans de l'any 1154, però posteriorment la perdé, entre aquesta data i el 1331, quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità les parròquies d'aquesta zona. Segurament quedà vinculada com a sufragània a Sant Martí de Merlès. En aquesta situació es trobava quan el bisbe de Vic Pasqual la visità. Arran d'una reestructuració parroquial, l'any 1878, l'església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita l'església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret i la de Sant Amanç de Pedrós, aquesta un xic més tard. | 41.9706300,1.9558400 | 413485 | 4647043 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'estructura de l'església es troba ofegada per veïnes construccions modernes que dificulten poder admirar-la adequadament. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65766 | Santa Margarida de Tortafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-tortafe | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII | Edifici esfondrat. | L'església de Santa Margarida de Tortafè es troba situada a uns 450 metres al nord, nord-oest de la masia de la Riera de Tortafè, a llevant d'un petit turó i a 25 metres de la pista forestal que comunica la masia de la Vall de Vilaramó amb Puigreig. De l'església romànica, que actualment es troba esfondrada, només se'n conserva, com a part més important, la capçalera. Es tractava d'una construcció d'una sola nau de 6,65 metres de llarg per 3'50 metres d'ample, rematada per un absis semicircular orientat a llevant. Les restes de la capçalera permeten creure que es tractava d'un edifici del segle XII construït amb grossos blocs de pedra quadrats, ben treballats i disposats en filades ordenades i regulars a trencajunt. La nau, feta amb murs força robusts (1,10 metres de gruix), era més ample que l'absis i per tant hi havia una gradació de murs. Al centre de l'absis hi havia una finestra de doble esqueixada, el qual es troba decorat exteriorment amb unes bandes llombardes que possiblement delimitaven grups de tres o quatre arcuacions cegues que coronaven la part superior. A l'absis també hi són visibles els forats de la bastida que hom utilitzà per la seva construcció. | 08255-10 | Sector sud-oest del terme municipal | Aquesta església es devia trobar o bé en l'antic terme del castell de Merlès o bé en el de Gaià, si bé dins el comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Segurament que durant els anys que tingué culte no passà a ser més que una capella rural ja que no apareix documentada. Per tant possiblement no fou mai ni una parròquia ni una sufragània, ja que no es troba en cap de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI-XII ni en les del XIV-XV i no degué passar de capella rural de les masies de la Vall de Vilaramó o de la masia de la Riera de Tortafè, on consta que hi hagué un mas amb aquest nom documentat al segle XIV. La seva existència no degué ser massa perllongada i probablement a causa de la despoblació del territori quedà abandonada i aviat degué ser una ruïna ja que l'any 1686 el bisbe Pasqual de Vic visità la zona i deixà constància no sols de les parròquies i sufragànies sinó de totes les capelles que tenien culte i l'església de Santa Maria de Tortafè no consta com a existent en cap de les parròquies veïnes, senyal que segurament ja es trobava en ruïna. | 41.9628700,1.9195000 | 410463 | 4646218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de l'església hi ha unes ruïnes, possibles vestigis d'unes cases o poblat que alguns autors han situat de l'Alta Edat Mitjana. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65767 | Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-terradelles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'edifici actual està ben conservat ja que fou restaurat l'any 1982 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres de restauració que foren dirigides per l'arquitecte Antoni González i Moreno-Navarro van consistir en escatar el guix que recobria els paraments interiors, consolidar la coberta i reparar la teulada. També es va readaptar el portal i es va dignificar el temple per al culte. | L'església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, uns metres a l'est del mas Terradelles. Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca. Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat. Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou. La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció. | 08255-11 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Miquel de Terradelles es trobava dins l'antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al de Vic. Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual. Abans del 1152 era parròquia independent i fou considerada com a filial de Gaià (Bages). Entre 1152 i el 1331, quan la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Al segle XIV, a causa de la disminució de la població, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior. Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. L'espai interior de l'absis es transformà en sagristia mitjançant la construcció d'un envà que separava aquest espai de la resta de la capella. Aquest envà va ser decorat amb senzilles pintures al tremp, així com el retaule de l'altar nou. A l'interior de la sagristia es va instal·lar un rentamans. Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles. Cap a l'estiu de 1970, la parròquia va endegar unes primeres obres de neteja, i el novembre de 1979, es va refer la teulada de la nau i es va enderrocar l'envà que delimitava la sagristia. El mateix any la parròquia va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a una intervenció més completa en les obres de reparació i consolidació. L'any 1982 es van realitzar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Antoni González. | 41.9275100,1.9759900 | 415097 | 4642235 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la festa Major i un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles nou. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65768 | Església nova de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-miquel-de-terradelles | GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XIX | L'església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l'oest de l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església i la rectoria adossada. L'església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s'hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol. Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l'església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s'hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d'una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó. | 08255-12 | Sector sud del terme municipal | Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles vell. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65769 | Sant Amanç de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-de-pedros | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. MASRAMON, Ramon (1982). 'Sant Amanç de Pedrós'. Estel. Gener de 1982. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVIII | S'observen grans esquerdes als murs i hi ha risc que s'esfondri la teulada a causa de les nul·les reparacions i poc manteniment de l'edifici. La coberta del campanar d'espadanya ja ha caigut i creix vegetació (heura) al murs. | L'església de Sant Amanç de Pedrós es troba situada prop del mas Pedrós, a 250 metres al nord de la masia de Pedrós. L'església és una construcció del segle XII, bastida sobre la primitiva església documentada al segle X. És una construcció molt refeta d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, encarat a llevant. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l'absis, fa la degradació entre ambdós cossos de l'edifici. La teulada és de doble vessant i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb algunes zones de filades regulars i amb altres parts amb formes molt irregulars. Els murs interiors han estat rebaixats amb dos arcs de descàrrega, acabats amb arcs de mig punt, oberts en cadascun dels murs laterals. El temple rep llum a través de tres finestres: dues finestres quadrangulars a l'absis, una de les quals està tapiada; una finestra esqueixada coronada amb una arquivolta que emmarca un arc de mig punt, a la part dreta de la façana sud, i un òcul monolític de pedra motllurada a la part de ponent amb una data al damunt que hi posa 1791. La porta, molt senzilla, s'obre a la banda esquerra de la façana sud. És una porta d'arc de mig punt emmarcada amb dovelles. Els murs exteriors es mostren totalment nus i orfes d'ornamentacions, llevat d'una cornisa encastada a la part superior del mur de tramuntana, on també hi ha un contrafort al centre de la façana. Només les obertures - finestres i porta - trenquen la monotonia d'aquest edifici, concebut, des del primer moment, amb una gran simplicitat estructural i constructiva. El campanar que corona la façana de ponent és d'espadanya amb dos ulls, que posteriorment ha estat desfigurat. Al darrere de l'absis hi ha un petit cementiri tancat amb un mur de pedra força fet malbé. L'edifici, per bé que sembla respondre a una reedificació efectuada al segle XII, sembla evidenciar diverses remodelacions que han alterat profundament la seva genuïna estructura romànica. L'edifici planteja molts interrogants. | 08255-13 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Amanç de Pedrós es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, dins el comtat d'Osona-Manresa i pertanyent al bisbat de Vic. L'església molt aviat devia adquirir la categoria de parròquia, que perdé posteriorment. Al llarg de la història fou sufragània de diverses parròquies. El lloc de Pedrós i l'església de Sant Amanç es comencen a documentar des del 982. L'església apareix citada el 1016 en la donació que féu Folc a Giaclavara de béns situats al castell d'Oristà, en el terme de Sant Amanç, en el lloc dit Pedrós. L'aparició d'un terme de l'església pot fer pensar que ja devia ésser parròquia, fet que es comprova poc temps després, ja que en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre 1025 i el 1050 apareix la parròquia de Pedroso, fet que és corroborat en un document de 1069 que cita la parròquia de Sant Amanç 'en lo riu que en diuen Pedrós'. Les funcions de parroquials les perdé després del 1154, que apareix per darrera vegada com a parròquia. L'any 1331 quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità la zona, Sant Amanç de Pedrós no fou visitada i en canvi ho fou la de Sant Miquel de Terradelles que anteriorment constava com a sufragània de Santa Maria de Gaià. En aquest moment és probable que Sant Amanç de Pedrós es convertís en sufragània de Sant Miquel de Terradelles, però únicament es té constància que l'any 1686, quan el bisbe de Vic Pasqual visità la zona, tant Amanç de Pedrós com Sant Miquel de Terradelles eren sufragànies de Santa Maria de Gaià. Finalment l'any 1878 en virtut d'una reforma parroquial Sant Amanç passà a vincular-se a la nova parròquia de Sant Pau de Pinós, situació que conserva en l'actualitat. Al 1931 es celebrava a Sant Amanç una missa el dia del Sant i altres diades, a petició dels fidels. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 la capella quedà malmesa, i ja no recuperà mai més el culte. Fins fa poc servia de pallissa del mas Pedrós. | 41.9557800,1.9689600 | 414552 | 4645381 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana de ponent hi havia un petit cobert adossat, actualment en ruïna. | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65770 | La Trinitat de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trinitat-de-la-tor | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. MASRAMON, Ramon (1981). 'La trinitat de la Tor'. Estel. Octubre de 1981. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XIII | La teulada està esfondrada, s'observen grans esquerdes a l'absis i la vegetació ha crescut arreu. | L'església de la Trinitat de la Tor es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d'un important desnivell. Es tracta d'una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars. Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l'edifici havia estat aixoplugat amb un embigat. La part exterior de l'absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l'absis s'hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l'absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s'hi obre una fina finestra a mode d'espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d'accés, d'arc de mig punt adovellada. A l'interior de l'absis, una cornisa marca l'arrencada de la volta de quart d'esfera. | 08255-14 | Sector oest del terme municipal | L'església de la Trinitat de la Tor és propera a la casa de la Tor vella o Torre de Merlès, un casal del qual procedia una important família de la Baixa Edat Mitjana. De l'església no hi ha cap notícia documental devia ésser una església sufragània o petita capella vinculada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès i inscrita dins el terme del castell de Merlès. Al 1905 ja es trobava abandonada. | 42.0000600,1.9441100 | 412553 | 4650322 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65771 | Capella de Sant Segimon de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-segimon-de-teulats | GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XIX | Presenta la teulada i interiors esfondrats amb runa i vegetació. | Sant Segimon de Teulats es troba adossada a la façana sud de la masia de Teulats. Es tracta d'una petita església de planta rectangular, actualment sense teulada, i construïda amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i arrebossat escrostonat. L'interior, amb coronament de volta, també es troba esfondrat. La façana principal d'accés, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dues falses pilastres. Sobre el portal hi ha un requadre amb la inscripció següent: SEGIMON TEULATS / 1888 P(re)B(e)RE, i corona aquesta inscripció un timpà triangular. Més amunt s'hi obre un òcul de pedra. A la façana oest de l'església hi ha un contrafort adossat i una escala amb baranes de ferro que condueix a un nivell superior. A la façana est s'hi adossen altres cossos que formen part de la masia. | 08255-15 | Sector est del terme municipal | La capella de Sant Segimon va ser construïda a finals del segle XIX, ta com ho indica una inscricpió sobre el portal principal. | 42.0016200,2.0015900 | 417316 | 4650438 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65771-foto-08255-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65771-foto-08255-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65772 | Capella de la Trinitat de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-trinitat-de-vilalta | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XVI | La Trinitat de Vilalta es troba situada a la banda nord de la masia de Vilalta, just al costat de l'accés principal que condueix dins la lliça, tancada amb un mur de pedra. La capella és de planta rectangular, amb absis carrat i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha adossat un ampli porxo de teulada de doble vessant, tancat per un baix mur frontal amb una columna de pedra i una paret lateral amb un porta d'accés emmarcada amb pedra. La façana presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un guardapols motllurat que el ressegueix. A la clau de l'arc hi ha la data de 1552 esculpida en baix relleu i amb un gran motiu figuratiu al centre també esculpit en baix relleu que representa la Santíssima Trinitat. A la dreta del portal, pràcticament adossat a ell, hi ha una escala de cargol de fusta que condueix a un primer pis. A la part superior de la façana, sobre el porxo, s'hi obre un òcul i més amunt una finestra apaïsada. A la zona de l'absis, orientat al nord-est, hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, sota el carener. A la façana sud-est s'hi adossa un petit cos que sobresurt perpendicularment de teulada d'una vessant. | 08255-16 | Sector nord del terme municipal | A la capella de la Trinitat de Vilalta es celebra una missa a l'any, el dia de l'aplec de Vilalta (el diumenge abans de Corpus). Aquest dia es canten els goigs de la Santíssima Trinitat. Anys enrere es celebraven dues misses més durant l'any però actualment ja no es fan. L'edificació de la capella és del segle XVI. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65773 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-de-la-cortada | AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVI -XIX | La vegetació cobreix part del mur nord i de l'oest, a més de la teulada. | La capella de Santa Magdalena de la Cortada està situada a tocar de la carretera BV-4406, en una zona plana envoltada de camps prop de la riera de Merlès, a mig camí entre les masies de la Cortada i d'Escrigues. Es tracta d'una capella de petites dimensions formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i coronat amb una teulada de quatre vessants, que es sustenta sobre una barbacana motllurada de pedra que forma tres graons. Està bastida amb filades regulars de carreus grans treballats col·locats a trencajunt. La façana principal, orientada al sud, està dominada per l'únic accés a la capella, una porta emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada, que forma un guardapols sobre la porta. Als extrems laterals d'aquest guardapols hi ha esculpits motius figuratius animals. Just sobre la porta, en un carreu, s'hi llegeix la inscripció: JOAN CORTADA 1552 RENOBAT 1896'. Just sobre la inscripció, una motllura creua horitzontalment la façana separant-la en dues parts. A l'extrem superior, sobre la barbacana, s'hi conserven dos carreus col·locats verticalment, testimoni del campanar que hi havia hagut. A la resta de façanes hi ha una única obertura, concretament a la façana est. Es tracta d'una finestra rectangular de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un petit espai quadrat delimitat amb un baix mur de pedres treballades, al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. | 08255-17 | Sector central del terme municipal | La capella de Santa Magdalena fou bastida l'any 1552 i renovada l'any 1896, tal com ho indica una inscripció sobre el portal principal. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65774 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XVIII | El mas Terradelles està situat a l'extrem sud del terme municipal, en una apèndix que queda envoltat per municipis de la comarca del Bages. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari adossades, i que té l'accés principal davant la façana est de l'edifici. La façana està dominada per un cos ampliat que forma dues eixides a nivell de primer pis i golfes, ambdues sustentades per un pilar central amb simples motllures a l'extrem superior, essent el pilar més estret al nivell superior. A nivell de planta baixa, on el cos ampliat forma un espai cobert amb volta d'obra vista, hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que correspon al volum original de l'edifici. De la part dreta de la façana en sobresurt un cos que conté una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1775 inscrita a la llinda. La façana oest té adossat a la part dreta el pati tancat que també s'estén davant la façana principal, amb un accés de lliça emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i també té dues petites estructures adossades que sobresurten al centre i a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt a l'extrem dret que correspon al cos adossat al sud, amb la data de 1760 inscrita. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra simplement amb pedra bisellada. La façana nord conté, a nivell de planta baixa, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la de l'extrem esquerra emmarcada amb un sol monòlit. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petita galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó, sustentades per un pilar central de pedra motllurat a l'extrem superior. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó. La façana est té un cos adossat a la part esquerra que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'altres obertures reformades. A la meitat dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres més a les golfes, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. | 08255-18 | Sector sud del terme municipal | Terradelles surt esmentada en el fogatge de 1497 i 1553 dins la parròquia i terme de Cornet. L' edificació actual data d'època moderna, entre els segles XVII i XVIII. | 41.9273600,1.9757000 | 415073 | 4642218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es coneix la masia amb el nom de Sant Miquel. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65775 | Coll de Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pitxell | XVIII | Coll de Pitxell està situada en un petit coll de la carena on es troben les esglésies de Sant Miquel de Terradelles, al sud-est, i Sant Jordi de Lloberes, al nord-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats, un de planta baixa i primer pis i l'altre amb golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, tot i que en algunes parts l'arrebossat les tapa. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, té al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries, un mur de maçoneria de pedra i un gran portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data inscrita de 1739. A la façana del cos original hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats i una finestra reformada a la planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis. El cos adossat a l'esquerra, de major alçada i dimensions, està bastit parcialment amb obra i forma dos grans eixides, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana sud-oest està dominada completament pel volum de major alçada que conté tres finestres i un balcó al primer pis i quatre finestres a les golfes. La façana nord-oest presenta en el cos de menor alçada tres finestres a nivell de primer pis i en l'altre, un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra tant al primer pis com a les golfes. Finalment la façana nord-est està dominada per diverses estructures adossades d'ús agropecuari, i no conté cap obertura. | 08255-19 | Sector sud del terme municipal | L'actual edifici de Coll de Pitxell va ser bastit al segle XVIII al peu del camí ral i ramader que provenia de Sant Miquel de Terradelles. Antigament fou i hostal i casa de parada d'aquests camins. | 41.9304800,1.9689300 | 414516 | 4642572 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65776 | Tina dels camps d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-camps-descrigues | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Es troba parcialment plena de fems. | La tina de glans dels camps d'Escrigues es troba situada al sud-oest de la Rectoria Vella i a l'oest de Camadoca, en una plataforma rocosa envoltada de camps. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'un diàmetre de 190 centímetres. Actualment es troba coberta de fems, com bona part de la roca sobre la que està picada, deixant només a la superfície una profunditat vista inferior al mig metre. En les parets laterals de la tina s'observen diversos forats picats formant una línia horitzontal uns 20 centímetres per sota del nivell de la roca. | 08255-20 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9996000,1.9756300 | 415163 | 4650239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65777 | Casanova del Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-vila | Ha crescut força vegetació a l'interior de l'estructura i sobre els murs. | La Casanova del Vilà es troba situada a 650 metres al nord-est de la casa de Coll de Pitxell, seguint un camí que marxa de darrere la casa, enmig del bosc. Conserva una planta rectangular amb algunes parets mitgeres de murs de maçoneria de pedra irregular conservats fins a 50 centímetres d'alçada. A la part est el mur conservat arriba a 2 metres d'alçada. A la part oest i sud es conserven les plantes d'estructures o estances annexes també amb murs conservats de fins a 50 centímetres d'alçada. | 08255-21 | Sector sud del terme municipal | 41.9333800,1.9704800 | 414648 | 4642892 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65778 | Forn d'obra del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas | L'interior es troba parcialment cobert de vegetació. | El forn d'obra del Mas està situat uns 400 metres al sud de la masia que li dóna nom, enmig de l'Obaga del Mas, una extensió ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria de grans dimensions, amb un mur frontal bastit amb maçoneria de pedra d'uns 6 metres d'ample i quatre i mig d'alt. En el centre d'aquest mur i ha dues grans boques emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta que dónen accés a les dues petites boques del forn, emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Aquestes dues obertures dónen accés a dues sales de combustió separades. Sobre aquestes dues sales de combustió hi ha el gran forat quadrat, d'uns 4'50 metres per banda, on es col·locava l'obra a coure. Actualment es troba parcialment cobert de vegetació i només s'observen parcialment els murs laterals, parcialment coberts amb obra. | 08255-22 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9871300,1.9753300 | 415122 | 4648855 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Entre la masia del Mas i el forn d'obra es conseven diversos trams de mur de contenció que indiquen l'antic traçat del camí que comunicava la masia amb el forn d'obra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65779 | Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-0 | XVIII | Les Valls es troba situada en una zona enclotada a l'est de Sant Jordi de Lloberes, prop del torrent de Rocafesa. Es tracta d'un edifici format per un volum d'habitatge i un volum d'us agrícola pràcticament adossat a la cantonada sud, construït amb maçoneria de pedra i obra. El volum d'habitatge és de planta rectangular, format per planta baixa, un pis i golfes, i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, parcialment arrebossat. La façana principal està orientada al sud-oest. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció MAS VALLS 1771 acompanyada de dos anagrames, de Jesucrist i Maria: IHS i AM. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i amb ampit de pedra. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha un petit cos adossat d'obra. A la façana nord-oest hi ha una petita obertura a nivell de planta baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord-est hi ha una obertura a nivell de planta baixa. Al primer pis una obertura d'accés a una cisterna exterior d'obra, coberta amb barbacana, i una finestra emmarcada amb monòlits i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. A la façana sud-est s'hi diferencien dos cossos adossats que comparteixen teulada d'una vessant. El de la dreta és fet amb maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades i té una porta amb llinda de fusta. El de l'esquerra és un cos construït amb obra amb diverses obertures. | 08255-23 | Sector sud del terme municipal | Les Valls, també anomenada les Valls de les Lloberes, va ser edificada al segle XVIII, tal com ho indica la inscripció sobre el portal principal. | 41.9408300,1.9736400 | 414920 | 4643716 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65779-foto-08255-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65779-foto-08255-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65779-foto-08255-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65780 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-3 | XVIII-XIX | Cal Roca està situada en un punt elevat al nord de les Valls, prop del límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra completament arrebossats, exceptuant els carreus treballats que delimiten les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, essent el nivell de golfes completament nou. Entre els elements originals hi destaquen diverses obertures emmarcades amb maó a les façanes est i oest i el portal d'accés principal, situat a la façana sud, i format per brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08255-24 | Sector sud del terme municipal | Cal Roca fou bastida probablement entre els segles XVIII i XIX amb reformes posteriors. | 41.9433800,1.9753700 | 415067 | 4643997 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65780-foto-08255-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65780-foto-08255-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65781 | Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada-0 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | Conserva la teulada vella amb bigues de fusta. | La Casa Cremada està situada a uns 1000 metres al nord de la masia de Pedrós i al sud-oest de la masia de Llofrens. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est està tancada per diverses estructures agropecuàries parcialment enrunades adossades a la façana i un mur de pedra formant un pati, al qual s'hi accedeix per una porta de lliça situada a llevant i un accés a ponent. La façana presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada flanquejat per dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. A la façana nord-est només s'hi obre una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb brancals, llinda i ampit de monòlits de pedra. A la façana nord-oest hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la part central, on hi ha la sortida del forn. A la banda esquerra d'aquesta estructura hi ha una petita obertura i a la dreta una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra i ampit també de pedra. D'aquest mateix nivell també en surt un desaigua de pedra. A la façana sud-oest s'hi obre una petita obertura quadrada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra al primer pis. | 08255-25 | Sector sud del terme municipal | La Casa Cremada es troba documentada el 1294. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XVIII amb ampliacions i reformes posteriors. | 41.9602100,1.9714600 | 414765 | 4645870 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65781-foto-08255-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65781-foto-08255-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65781-foto-08255-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La Casa Cremada coneguda antigament com a mas Güell havia fet d'hostal al peu del camí ral. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65782 | La Caseta de Llofrens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-llofrens | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVIII | Presenta la teulada vella de fusta i algunes esquerdes als murs. | La caseta de Llofrens es troba situada a uns 200 metres al sud de la masia de Llofrens. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de grans carreus, amb modificacions amb maó i obra, i està formada per planta baixa, un pis i golfes sota teulada. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals a la planta baixa: el de l'esquerra, que és el portal d'accés principal a la masia, està emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta també bisellada; el de la banda dreta, que dóna accés a les corts, està emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i actualment es troba tapiat amb obra. Enmig dels dos portals hi ha un ample contrafort adossat. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i fines llindes de fusta. Interiorment aquestes finestres tenen festejadors de pedra. A la façana est hi ha una finestra a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. Uns metres davant d'aquesta façana hi havia diverses estructures agropecuàries (coberts, pallissa, etc.) actualment enrunades, de les quals se'n conserven algunes restes dels murs. La façana nord presenta una comuna d'obra que sobresurt, una finestra petita a la planta baixa i dues finestres a nivell de primer pis: una de moderna obertura i una altra emmarcada amb pedra i reformada amb maó i llinda de fusta. Un dels elements més interessants es troba a la façana oest. Es tracta de la finestra situada a nivell de primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra, amb una decoració esculpida a la llinda mode d'arc conopial i un petit motiu en relleu molt erosionat al centre. A la part dreta hi sobresurt un desaigua de pedra i a la planta baixa s'hi obre una petita finestra emmarcada amb maó. | 08255-26 | Sector sud del terme municipal | La Caseta de Llofrens és una edificació probablement del segle XVIII. Tot i així es troba documentada una edificació amb el nom de Galines de Pedrós formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet. | 41.9608600,1.9765300 | 415186 | 4645937 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65782-foto-08255-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65782-foto-08255-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65782-foto-08255-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La caseta de Llofrens antigament era anomenada Els Galins. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65783 | Llofrens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llofrens | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII | Llofrens està situada en un punt elevat al sud-oest del Solerot i al nord de la Caseta de Llofrens, al sector sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums i estructures adossats formant un conjunt tancat amb un pati força estret que comunica les diferents parts i que té l'accés principal orientat al nord-est, un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc rebaixat de maó. El volum principal és de planta baixa, primer pis i golfes i està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est conté una cantonada integrada que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals amb la inscripció 'J85J' picada a la llinda. A nivell de golfes hi ha una obertura apaïsada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est té adossat un gran pallissa de dos nivells, bastida amb pilars i murs de maçoneria de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, una antiga premsa de vi integrada al mur que conserva els monòlits amb encaixos als laterals i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada, una emmarcada amb maó i la última emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part dreta d'aquesta façana hi ha un cos ampliat, separat per una cantonada que ha quedat integrada al mur, que conté un balcó emmarcat amb pedra treballada tapiat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó, un desaigua de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una estructura moderna que sobresurt i una ampla obertura d'arc rebaixat de maó, brancals de pedra treballada i barana de pedra motllurada, actualment tapiada. La façana sud-oest té adossada a la part dreta una petita estructura d'obra. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues més emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb ampit de pedra. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Completa el conjunt tancat format per la masia i la pallissa, el conjunt d'estructures, més estretes, que tanquen el pati interior pel costat oposat. Entre aquestes n'hi ha una, la de l'extrem sud, que havia estat dedicada a l'habitatge. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i té obertures únicament en la façana que dóna al pati, una porta i una finestra emmarcades amb maó i en la posterior, on hi ha dues finestres emmarcades amb maó. | 08255-27 | Sector sud del terme municipal | Llofrens es troba documentada al 1391 formant part de l'antiga unitat territorial de Pedrós, consignat als documents amb el nom de Jofrens i es sap que era franc alou del Benefici de Sant Joan de l'església de Sant Feliu Sasserra. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XVII amb ampliacions i reformes posteriors. | 41.9625600,1.9775300 | 415271 | 4646125 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65783-foto-08255-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65783-foto-08255-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65784 | Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedros | AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII | El mas Pedrós està situat en un punt lleugerament elevat al sud de la Casa Cremada i l'església de Sant Amanç de Pedrós i a l'est de la carena sobre la que transcorre el camí ral i ramader provinent de Sant Miquel de Terradelles. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums i estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, té una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un imponent portal d'arc de mig punt adovellat i una espitllera apaïsada, emmarcada amb un únic monòlit treballat. A l'extrem dret hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats que dóna accés a una sala coberta amb volta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1657, junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, a la llinda. A l'extrem dret hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'JOAN PADRÓS Y SOLER DE LLOBERAS 1783' a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un finestra central emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina. La façana nord-oest té una estructura adossada a la part esquerra. Pròpiament a la façana hi ha una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada tant al nivell de primer pis com al de golfes. La façana nord-est mostra la part dreta de menor alçada on hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. Del centre de la façana en sobresurt un volum adossat amb teulada de doble vessant i una porta emmarcada amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una altra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana sud-est té un pis més que la resta de l'edifici a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de soterrani hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a una petita sala. El fet que aquesta obertura estigués soterrada fa uns anys fa pensar que aquesta part es podria haver utilitzat com a refugi. A la planta baixa hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars bisellats que formen una motllura al capitell. A les golfes es repeteix la galeria, tot i que en aquest cas és només de dos obertures . Sobre aquesta galeria, just sota teulada, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Davant la façana hi ha una lliça tancada, delimitada per murs de maçoneria de pedra i diverses estructures, com l'era enrajolada o la pallissa, que conté dues grans obertures d'arc de mig punt i un carreu on hi ha la inscripció: 'Joan Padros me fecit lo any 1740'. També són destacables les canals de pedra treballada que recullen l'aigua de pluja, la tina de glans i l'església de Sant Amanç, aquestes últimes dues recollides en una fitxa individual. | 08255-28 | Sector sud del terme municipal | Pedrós es troba documentada des de l'any 982. Era una d'aquelles unitats territorials antíquíssimes que són citades als documents amb el nom del mas o vilar més important de l'indret. Les afrontacions d'aquest territori, que formava part inicialment de la jurisdicció del castell d'Oristà, eren: Vilaclara, Relat, Terradelles, la Serra de Pinós i Degollats. A mitjan segle XI la senyoria d'aquest territori era tinguda pel comte Ramon Berenguer i més endavant passà a mans de la Catedral de Vic i del monestir de l'Estany. Els masos més importants d'aquest territori eren: Pedrós, Soler de Pedrós (actualment dit el Solerot), Güell, Llofrens, Vilaseca de Pedrós i Vallgatina. Al segle XIV esdevé seu d'un llinatge de cavallers que abandonaren el casal i s'afincaren a Barcelona. Apareix documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de mas Pedrós i dins la Sagrera i la parroquia de Sant Feliu Sasserra. L'edifici actual fou construït probablement al segle XVII amb importants ampliacions i reformes al segle XVIII. | 41.9538300,1.9701100 | 414645 | 4645163 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65784-foto-08255-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65784-foto-08255-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65785 | El Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solerot-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XII-XVII | El desús en el que es troba la masia provoca un deteriorament progressiu. | El Solerot està situat en un punt elevat al nord-est de Llofrens des d'on es divisa Sant Miquel de Terradelles, al sud, i la Serra de Degollats, al nord. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel. El volum original és el situat més amunt i format per planta baixa i primer pis i té adossats al sud, en un nivell inferior, dos volums, el de l'extrem sud dels quals també compta amb el nivell de golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes parts ampliades amb obra vista, i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, presenta els diversos volums ben diferenciats. En el de l'extrem dret, el més antic, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre. Just al davant hi ha les restes dels murs de pedra que delimitaven la rampa empedrada que conduïa al portal. En el volum central hi ha únicament una finestra reformada a nivell de primer pis. En el volum de l'extrem esquerre hi ha un accés emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, tant a la planta baixa com al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes, on el parament és d'obra vista. Destaca també en aquest volum adossat un carreu on hi ha inscrit 'SULAROT' amb la data de 1800. La façana nord mostra dues parts diferenciades. En la de l'esquerra, més alta, no hi ha obertures i en la de la dreta, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. La façana oest, com la principal, mostra els diferents volums que formen l'edifici. En el de l'esquerra, el més antic, la façana forma un queixal i està adossada directament a un cingle rocós. Conté una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals reformada amb maó. Al volum central hi ha una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa, i una finestra al primer pis, emmarcada amb brancals de maó, llinda de fusta i ampit de pedra. En el volum de l'extrem dret hi ha quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes, on el parament també és d'obra vista. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb maó, tot i que actualment la majoria estan derruïdes. La façana sud té un cobert adossat a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra treballada i a les golfes , dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. Just sota teulada hi ha dues obertures més, reformades modernament. | 08255-29 | Sector sud del terme municipal | El Solerot es troba documentada al segle XII com a Soler de Pedrós com a batllia de la Catedral de Vic formant part de la antiga unitat territorial de Pedrós. Apareix també en el fogatge de 1553, amb el nom de mas del Soler de Pedrós i dins la Sagrera i la parròquia de Sant Feliu Sasserra. L'edifici actual fou reformat probablement al segle XVII sobre els vestigis medievals, amb importants ampliacions i reformes posteriors. | 41.9652300,1.9820800 | 415652 | 4646417 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65785-foto-08255-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65785-foto-08255-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65785-foto-08255-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65786 | Les Canals dels Llucs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canals-dels-llucs | XVIII | A causa del desús es va deteriorant progressivament i la teulada del volum antic es troba parcialment aterrada. | Les Canals està situada en una zona lleugerament elevada a l'est de la riera de Merlès, al nord de cal Pau Serrador i cal Jaume. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums principals separats per uns metres i dedicats a l'habitatge. El volum més petit, de planta baixa i primer pis, és alhora el més antic, mentre que el modern compta també amb el nivell de golfes. Ambdós estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en els dos casos, tot i que no coincideixen en orientació ja que el volum antic s'orienta a l'est i el modern al sud. La façana principal del volum antic, orientada a l'est, presenta estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i també amb obra vista, adossades a dreta i esquerra de la façana. Al centre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1748 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord es troba molt coberta de vegetació. S'hi intueixen dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada actualment tapiada i una de reformada. La façana oest conté petits contraforts a nivell de planta baixa sobre els que hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada simplement amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres més, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra reformada. La façana sud té diverses estructures adossades que s'uneixen amb el volum modern, algunes de les quals es troben en un nivell força inferior respecte la masia a causa de l'important desnivell sobre el que s'assenta. En el tram de la façana visible no hi ha cap obertura. La façana principal del volum modern, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa dues portes emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó i tres finestres emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha una galeria de punta a punta formada per cinc obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben tapiades, emmarcades amb maó i sustentades per pilars de maó, exceptuant-ne un de pedra. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra galeria de cinc obertures d'arc rebaixat, tot i que en aquest cas són de menor alçada. Com al primer pis, dues de les obertures estan tapiades. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada tapiat. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb maó amb unes escales de pedra que hi accedeixen, a més d'una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals emmarcats amb maó actualment tapiats. Resulta destacable un dels carreus que formen la cantonada amb la façana nord, on hi ha la inscripció 'ANY 1915'. La façana nord conté dues espitlleres reformades a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra i maó, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana oest, parcialment adossada a les estructures que hi ha al voltant del volum antic, forma un queixal. Conté a nivell de primer pis dues finestres emmarcades amb maó i a les golfes, la continuació de la galeria de la façana sud amb tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i actualment tapiades. Completa el conjunt de la masia, una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra ubicada a l'est dels dos volums. | 08255-30 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9587200,1.9080700 | 409510 | 4645770 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65787 | Cal Pau Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-serrador | XVIII-XIX | Part de la teulada i els murs de càrrega estan derruïts i la vegetació envolta el costat nord i est. | Cal Pau Serrador està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, en una petita vall a l'est de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta baixa, primer pis i golfes adossats en paral·lel i bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur per les diferents ampliacions. La teulada, actualment mig esfondrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, mostra els tres volums que formen l'edifici. En el de l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. En el central hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el volum de la dreta hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana sud té un gran esvoranc central, sense que hi hagi cap obertura en el tram de mur de càrrega conservat. Les façanes est i nord estan completament tapades per la vegetació. Al davant de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari com la pallissa o les corts del bestiar, bastides amb murs de maçoneria de pedra i ampliades amb obra vista. | 08255-31 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9516800,1.9071000 | 409420 | 4644989 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65788 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-0 | XIX | S'ha reformat recentment. | Cal Jaume està situada uns 100 metres al sud-oest de cal Pau Serrador, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions força reformada, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb pedra treballada a la que s'accedeix a través d'unes escales, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha tres finestres reformades. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues finestres reformades a les golfes. La façana nord té una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre obertures reformades. La façana est té una estructura de planta circular adossada que probablement correspon a la cisterna. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres reformades. | 08255-32 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9512900,1.9064000 | 409361 | 4644946 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del treball de masies de l'ajuntament de Merlès, fet per Montse Rocadembosch. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65789 | Ca l'Estavirot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestavirot | XIX | S'està restaurant i ampliant l'edifici amb obra. S'ha modificat l'alçada i algunes obertures. | Ca l'Estavirot es troba situat al costat del camí que condueix a la masia de cal Pau Serrador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment modificat, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, algunes de les quals integrades al mur a causa de les ampliacions al llarg del temps. Les portes i finestres combinaven l'emmarcament amb brancals de pedra i llinda de fusta. Algunes d'elles també es trobaven emmarcades amb maó. | 08255-33 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9487200,1.9053000 | 409266 | 4644662 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml