Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65927 | Alzina de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-camprodon | L'alzina de Camprodon està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, en un punt elevat ben a prop de la carretera BV-4401. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions amb una capçada gran i arrodonida que assoleix un diàmetre aproximat de 15 metres. Té un tronc ample, de 267 centímetres de perímetre a 1 metre d'alçada, que es divideix en multitud de llargues branques que s'estenen en totes direccions, formant una gran capçada que assoleix una alçada considerable. La capçada, però, no és ben espessa ja que l'alzina no brota homogèniament i té diverses branques mortes. | 08255-171 | Sector sud del terme municipal | 41.9745000,1.9626100 | 414051 | 4647465 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65926 | Alzina de la Viscola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-viscola | L'alzina de la Viscola està situada uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom, en l'esplanada que s'estén al voltant de la masia. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 278 centímetres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada que conserva, de forma molt arrodonida i d'uns 15 metres de diàmetre, i que pràcticament arriba al nivell de terra en diversos punts a tot el volt. | 08255-170 | Sector est del terme municipal | 41.9777000,1.9909000 | 416399 | 4647793 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65852 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-2 | XX | Les antigues escoles es troben situades al costat de llevant de l'actual rectoria de l'església de Santa Maria de Merlès. És un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions i emmarcaments de les obertures amb brancals de maó i coronament de maó a plec de llibre. La façana principal, orientada al sud, presenta dues portes d'accés i sis finestres, una d'elles reformada d'una antiga porta, a la planta baixa. Al primer pis s'obre una gran finestra balconera al centra i dues finestres que la flanquegen. La façana est presenta tres obertures: una finestra a la planta baixa, una finestra al primer pis i un òcul sota el carener. La façana nord presenta un gran portal d'arc rebaixat a la planta baixa i dues finestres al primer pis. | 08255-96 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Les antigues escoles també foren seu de l'ajuntament vell. Actualment estan habilitades com a un local social i per tant com a equipament municipal. | 42.0011900,1.9782400 | 415381 | 4650413 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65993 | Aplec de la capella de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-capella-de-vilalta | L'aplec de Vilalta es celebra a la capella de la Trinitat de la masia de Vilalta el dia de la Trinitat (el diumenge abans de Corpus). A l'aplec hi participa veïns del municipi de Santa Maria de Merlès així com també de municipis propers com de Prats de Lluçanès. Antigament la missa es celebrava al matí, es cantaven els goigs, el trisagi i es resava el rosari. Era costum, i encara ara es manté, donar un pa beneït als participants de l'aplec. Els pans beneïts que es repartien en algunes festivitats de certs Sants eren considerats medicinals per combatre algunes malalties. Un cop fora la canalla jugava a picar esquenes i els veïns anaven a la font de Vilalta i allargaven la diada fins a la tarda. Actualment la missa es celebra a la tarda. | 08255-237 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | L'aplec de Vilalta, actualment, és l'únic acte religiós que es celebra a la capella de la Trinitat de Vilalta. Antigament s'hi celebraven dues misses més durant l'any. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65993-foto-08255-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'aplec s'organitza pels propietaris de la masia de Vilalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65994 | Aplec de la Mare de Déu de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-ginebret | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí. Solc. | Ja fa anys que no es celebra aquest aplec. | L'aplec de la Mare de Déu de Ginebret es celebrava a l'església de la Mare de Déu de Ginebret també coneguda com Santa Maria de Pinós. Cada any, a la diada de Sant Marc, es feia una processó que sortia de Sant Martí de Merlès en direcció a Ginebret. Sortien ben d'hora de Sant Martí (a les 8h del matí) i es dirigien a la vaga de Pinós, vorejant el bosc fins que enfilaven camí amunt fins arribar a Ginebret. A mesura que anaven avançant se'ls anaven afegint els veïns de les masies del municipi. La processó anava encapçalada pel capellà i l'escolanet vestits amb roquet i portant la vera creu. Durant el camí, tant de pujada com de baixada, es resava el rosari. A l'església s'hi celebrava una missa i en acabar la canalla jugava i tots plegats esmorzaven. La diada s'allargava fins a la tarda. | 08255-238 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | La Mare de Déu de Pinós era advocada a la pluja i per tant les parròquies de l'entorn sovint anaven (pel seu compte) a l'església de Ginebret a fer pregàries pel benefici de la pluja. Quan la secada era molt forta totes les parròquies anaven al mateix dia i en processó a pregar a la Mare de Déu. Una de les pregàries era la següent: Puig que Déu vos ha posada per patrona en esta serra preserveu tota la terra de tempestes i secada doneu aigua desitjada els qui recorren a vós. en est mont mar de inconstància segur nord tenim de vós daunos pluja en abundància verge santa de Pinós. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65982 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-merles | <p>www.abev.net</p> | XVII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 4 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper i foli amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1624 al 1884, tot i que hi ha rectorologis que reculen fins a la data de 1596. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès són les següents: - Sèrie. 2.70.58. Visites pastorals. 1 UD. 1686-1884. 'Llibre de visita de Sant Martí de Merlès des de 1686 â 1884' - Sèrie: 2.70.59. Consueta.2UD. 1648-1878. 2.70.59. Consueta 'Consueta de las obligations del rector de Sant Martí de Marlès en la servitut tant de la Iglésia parrochial de dit Sant Martí com també de sa suffraganea Sant Pau de Pinós. Feta per Francesch Clarà rector de ditas iglésias 1648'. 2.70.59. Consueta 'Llibre en lo qual se conté tot lo que pertany a la rectoria de Sant Martí de Marlès del Bisbat de Vich essent rector lo Doctor Josep Trasserra prevere any 1701'. - Sèrie: 2.70.61. Comptes. 1 UD. 1649-1668. 'Comptes presentats pels obrers i comptes del rector referent al bací de les ànimes'. - Sèrie: 2.70.75. Vària notarial. 1UD. 1624-1646. 'Recull de còpies d'actes notarials'</p> | 08255-226 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65982-foto-08255-226-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65983 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-terradelles | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles consta de 8 sèries amb 11 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1879 al 1996. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles són les següents: - Sèrie. 2.156.51. Baptismes. 2 UD. 1879-1942. - Sèrie. 2.157.52. Confirmacions. 1 UD. 1889-1935. - Sèrie. 2.157.53. Matrimonis. 2 UD. 1881-1986. - Sèrie. 2.157.54. Defuncions. 1 UD. 1882-1935. - Sèrie. 2.157.58. Visites pastorals. 1 UD. 1996. - Sèrie. 2.157.60. Inventaris parroquials. 2 UD. 1944-1991. - Sèrie. 2.157.67. Documents solts d'administració. 1 UD. 1925-1976. - Sèrie. 2.157.70. Testaments. 1 UD. 1939.</p> | 08255-227 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>Els llibres foren custodiats a la parròquia fins que cap als anys 1970 passaren a la parròquia d'Oló on varen romandre fins el seu ingrés a l'ABEV. El fons ingressà a l'ABEV el 12 d'abril de 2006 procedent de la rectoria d'Oló i se'n feu document de dipòsit.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65984 | Arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-pinos | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós consta de 3 sèries amb 3 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1877 al 1918. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós són les següents: - Sèrie. 2.97.53. Matrimonis. 1 UD. 1878-1888. - Sèrie. 2.97.54. Defuncions. 1 UD. 1877-1888. - Sèrie. 2.97.59. Consuetes. 1 UD. 1877-1918.</p> | 08255-228 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65930 | Baga de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-merles | <p>La baga de Merlès és una gran extensió boscosa que comprèn tota la vessant est de la vall de la riera de Merlès, agafant des de la costa de Borralleras a l'extrem nord fins el sector de la torre de Ginebret, uns quants quilòmetres al sud, passant per diferents zones boscoses entre les que hi ha la baga del Riambau. Recentment s'ha proposat la seva inclusió dins la Xarxa Natura 2000 abarcant també grans zones boscoses al sud de la riera de Merlès arribant fins a l'extrem sud del terme municipal de Santa Maria de Merlès, prop de Sant Miquel de Terradelles. Tota l'àrea afectada en aquesta proposta comprèn grans zones boscoses delimitades per camps de conreu i s'hi troben diversos tipus de bosc, especialment grans pinedes però també deveses i rouredes. La part que es troba en la vall de la riera de Merlès, a la que hem anomenat genèricament baga del Merlès, segueix la riera amb una vessant força constant i una alçada regular, deixant poc espai conreable concentrat a tocar de la riera. Pràcticament no és creuada per cap via de comunicació important i només algunes pistes forestals, una de les quals parcialment asfaltada, la creuen. Es tracta bàsicament d'una pineda, amb alguns roures en punts asolellats prop de la vall i blades en els racons més ombrívols. El sotabosc és variable depenent de l'orientació. Una part d'aquesta baga, a l'extrem sud, va ser afectada per l'important incendi de 1994 i encara és ben visible la zona que va ser afectada, sense pràcticament pins alts i amb multitud de petits arbres i arbustos en el sotabosc. Segons fonts orals, la massa boscosa que hi havia a l'altre vessant de la vall i que van ser totalment devastades pel foc eren més impressionants, amb alzines i roures centenaris repartits al llarg de la vall.</p> | 08255-174 | Sector central del terme municipal | 41.9949900,1.9867600 | 416079 | 4649716 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 65995 | Ball de l'arbre de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-larbre-de-maig | AMADES, Joan (1983). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores,S.A i Edicons 62, S.A. | XIX | Ja no és vigent ni la festa ni el ball. Les persones grans no recorden haver celebrat aquesta festivitat i per tant tampoc el ball. | La plantada de l'arbre de maig era una tradició que diverses poblacions catalanes celebraven fa uns anys. A Merlès s'ha documentat el ball que es feia al voltant de l'arbre, a la tarda del mateix dia que era plantat. Els ballaires es distribuïen en dos grups determinats pels sexes i evolucionaven entorn de l'arbre més o menys alineats, com indiquen els gràfics 1 i 2. Fetes diverses passades durant el temps en què es tocava tres vegades la melodia, s'aplegaven en parelles amb les alternances que indiquen les figures 3 i 4, després de les quals es disposaven en rodona per ballar la corranda o salt de quatre, tal com assenyalen les figures 5 i 6. La lletra de la melodia del ball de l'arbre de Merlès, recollida per JM Vilarmau, era la següent: Tirali'n Tirali'n cop de pedra, tirali'n tirali'n cop de roc. Aquesta noia tan bonica, no l'hauràs tu ni jo tampoc. Tral-la-ra la la ra la la ra, tral-la-ra la la ra la la. Tral-la -ral la-ra tral-la-ra la ra, tral-la-ral lal la ra la la ra la la. | 08255-239 | Sector central del terme municipal | La data documental més antiga que es troba de la tradició de la plantada de l'arbre de maig es troba al testament del canonge de la seu de Barcelona, Bernat Guillem de Pinells. En el seu testament (1301) mana que cada any el dia primer de maig sigui plantat un pi dins de la Seu de Barcelona al reracor, i un davant de la casa de cada canonge i de les altres dignitats i oficis depenent del Capítol. El costum general durant el segle XV era que el jovent anés a cercar algun arbre, que gairebé sempre era un pi; el plantaven al mig de la plaça, davant l'església principal o catedral en les grans ciutats. Tot el dia el jovent es lliurava a gaies expansions d'alegria a l'entorn del pi i molt especialment a la dansa feta al so del flabiol i tamborí. Al Lluçanès el jovent anava a buscar l'arbre seguits del flabiolaire. Un cop determinat l'arbre que se'n volien emportar, el músic, tot sonant el flabiol i el tamborí, donava una volta sencera a l'arbre, després de la qual restava de propietat de el jovent i el seu amo perdia tots els drets sobre ell. Era inútil tota apel·lació jurídica, ja que el tribunal cedia l'arbre al jovent per efecte de la llei d'ús i costum. Al Lluçanès empraven una tonada especial per prendre possessió de l'arbre, i el jovent, agafats de les mans, feia un ball rodó molt saltat al voltant de l'arbre, rodant un nombre de vegades imprecís vers la dreta i altres en sentit contrari. Aquest ball rodó degué ésser en altre temps de determinat sentit ritual o jurídic. En arribar l'arbre al poble sortia a rebre'l el jovent d'ambdós sexes que no havia anat fins al bosc; l'arribada es feia al so del flabiol i amb la mateixa música era enlairat i plantat. A la tarda feien el ball al seu voltant. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65995-foto-08255-239-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han tret del llibre de Joan Amades: 'Costumari català. El curs de l'any'. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65821 | Ballarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballarons | XX | Ballarons es troba situada a la riba est de la riera de Merlès, prop de l'església de Sant Martí de Merlès, bastida sobre una plataforma rocosa. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i amb cantonades diferenciades amb carreus de pedra a nivell de planta baixa i maó a la resta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central emmarcat amb pedra treballada parcialment arrebossat amb la data de 1963. Flanquejant el portal s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó amb coronament de plec de llibre, i una petita finestra emmarcada amb obra. De la planta baixa arrenca una escala d'obra exterior que condueix al primer pis, on s'hi obre una porta d'accés d'arc de mig punt coronat amb maó pla i dues finestres emmarcades amb maó flanquejant-la. Seguint la mateixa disposició d'obertures, a les golfes hi ha una obertura central d'arc rebaixat i dues finestres emmarcades amb maó flanquejant-la. Davant la façana hi ha un pati tancat per unes estructures agropecuàries: la pallissa, coberts i corts. La façana oest presenta tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i una estructura de pedra amb teulada d'una vessant adossada a la part esquerra. Al primer pis s'hi obren dues finestres i a les golfes una, totes elles emmarcades amb maó. La façana nord té tres finestres a la planta baixa, una estructura adossada sobresortint (la comuna) i una finestra tapiada al primer pis i una finestra a les golfes. A la façana est s'adossen dues estructures a nivell de planta baixa, una de les quals és una cisterna, i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres i a les golfes una, totes tres emmarcades amb maó. | 08255-65 | Sector central del terme municipal | Ballarons es troba documentada l'any 1599, adscrita al mas Riambau. Segons documentació conservada a la masia del Riambau, la masia de Ballarons fou reedificada l'any 1908. | 42.0017900,1.9874800 | 416147 | 4650471 | 1908 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65821-foto-08255-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65821-foto-08255-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65937 | Balma de ca l'Andaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-ca-landalo | La balma de ca l'Andaló està situada uns metres al nord-est de la casa que li dóna nom, en una raconada sota uns camps de conreu. Es tracta d'una balma de grans dimensions amb una orientació oest que permet que no sigui especialment humida. Amida uns 60 metres de llarg, i en els punts més amples supera els 10 metres de profunditat. L'altura arriba als 6 metres en diversos punts del centre, tot i que als laterals l'alçada és menor. Tot l'espai interior de la balma queda delimitat per tanques per al bestiar, ja que la balma s'utilitzava antigament per a tancar-hi ramats d'ovelles. | 08255-181 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0220300,2.0159500 | 418531 | 4652691 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65937-foto-08255-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65937-foto-08255-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65936 | Balma dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pobres | No es pot accedir a la balma a causa de l'excés de bardissa. | La balma dels pobres es troba situada a 260 metres al nord de la masia de la Cortada sota una gran esplanada rocosa. Es tracta d'una balma d'uns 70 metres de llargada i fou refugi de pobres i passavolants que passaven pels camins rurals del municipi de Santa Maria de Merlès. Inicialment aquestes persones s'havien hostatjat en un petit edifici proper a la masia de la Cortada, anomenat el recolliment, però els amos van decidir tirar a terra el recolliment i habilitar la balma propera perquè els pobres i passavolants hi poguessin passar la nit. | 08255-180 | Sector central del terme municipal | 42.0108800,1.9788200 | 415442 | 4651489 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65936-foto-08255-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No s'ha pogut accedir a la balma i per tant no s'ha pogut confirmar si es conserven estructures arquitectòniques a l'interior. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65938 | Balma d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-descrigues | La balma d'Escrigues està situada al nord-oest de la masia que li dóna nom i a l'oest de la Cortada, en un punt enclotat en el curs del mateix rec de on es troba la font dels Gafets. Es tracta d'una balma de grans dimensions, d'uns 50 metres de llarg, tot i que amb una alçada força baixa, de poc més de 2 metres en els punts més alts i menor en la resta i especialment als laterals. Està parcialment coberta de vegetació i forma una altra balma, molt més petita, just a sobre. Sobre la balma hi ha una plataforma rocosa on convergeixen les finques d'Escrigues i la Cortada que s'aprofita com a petita presa. Té un llarg mur de maçoneria de pedra d'una alçada de mig metre i una llargada d'uns 75 metres que recull l'aigua que baixa pel rec formant una petita presa sobre una esplanada rocosa. | 08255-182 | Sector central del terme municipal | 42.0061100,1.9732100 | 414971 | 4650965 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65938-foto-08255-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65938-foto-08255-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65963 | Barraca de la font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-masover | XVIII | Es troba coberta amb heura. | La barraca de la font del Masover és una barraca circular situada a l'extrem d'un camp a l'est de la masoveria d'Escrigues, prop de la font del Masover. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i es troba encastada al marge del camp. Presenta un diàmetre interior de 2'40 metres, aproximadament 2 metres d'alçada i un gruix de mur de 60 centímetres. Està cobert amb falsa cúpula o volta de forn. | 08255-207 | Sector central del terme municipal | 42.0044000,1.9800900 | 415539 | 4650768 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65834 | Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII-XVIII | La vegetació cobreix parcialment la façana nord. | Bonells està situada en una zona de camps dins la vall de la riera de Merlès, al sud-est de l'hostal de Sant Cristòfol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats dedicats a l'habitatge i diverses estructures adossades al voltant. El volum original i més antic està situat en el punt més elevat i compta amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i és de planta trapezoïdal ja que dues de les cantonades no fan angle recte sinó que tallen en diagonal. El volum modern, en canvi és de planta rectangular, està bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i només compta amb el nivell de planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al sud-est, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures i volums, i amb l'accés principal orientat al nord-est. A nivell de planta baixa hi ha dues grans arcades d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una obertura emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1755 inscrita a la llinda que actualment dóna accés a un gran porxo adossat a la part dreta de la façana, bastit amb obra vista. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est té una estructura derruïda just al davant. Conté únicament dues obertures emmarcades amb pedra treballada, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. A la part esquerra hi ha adossat el cos que forma un porxo davant la façana principal i més a l'esquerra hi ha la porta de lliça que dóna accés a tot el conjunt, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord-oest, parcialment coberta d'heura, presenta a nivell de planta baixa un portal tapiat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i nua altra de petites dimensions emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades, algunes de les quals en mal estat de conservació, entre les que destaca la cisterna de planta quadrada. La façana sud-oest té una única finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada, a nivell de golfes. Just al davant hi ha adossat l'altre volum dedicat a l'habitatge, que compta amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, i que està envoltat per estructures d'ús agropecuari. A l'est del conjunt es conserva l'era enrajolada, de planta pràcticament circular i delimitada per blocs de pedra treballada. | 08255-78 | Sector nord-est del terme municipal | Bonells es troba documentada a finals del segle XIV o principis del XV formant part de la batllia del mas Casanova, al castell de Merlès, de la cambreria de l'Estany. També apareix documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de 'mas den Bonells'. L'edifici actual fou construit probablement als segles XVI o XVII amb importants ampliacions i reformes al llarg del segle XVIII. | 42.0185100,1.9960900 | 416882 | 4652319 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65834-foto-08255-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65834-foto-08255-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65834-foto-08255-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65878 | Bonells (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. CORTÈS Jordi, SERRA Roser (1996). La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai. Rafael Dalmau Editor. SÁNCHEZ, Eduard (1987). 'L'assentament ibèric rural de can Bonells, a la riera de Merlès'. L'Erol, núm. 19, 1987. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VI/-IV | El jaciment fou seccionat per extreure-hi grava. | El jaciment ibèric de can Bonells es troba situat a l'extrem oest d'un camp, a la riba est de la riera de Merlès, prop de les masies de cal Font i can Bonells. Es tracta d'un petit assentament rural de 150 metres de llarg i 7 d'amplada màxima que originàriament va gaudir d'una major extensió, ja que fou seccionat longitudinalment en aquests darrers anys. S'hi distingeixen dues etapes cronològiques: I. Fase datada a finals del segle V i a la primera meitat del segle IV. II. Fase ibèrica de datació indeterminada, presumiblement d'època ibèrica plena. La fase I és la més interessant, ja que el conjunt arquitectònic exhumat correspon a una pagesia ibèrica, on hi viurien com a màxim un parell de famílies, amb un conjunt d'estables i magatzems que s'articulen a l'entorn d'una habitació destinada a habitacle. Aquesta es presenta semiexcavada a la gravera natural amb l'entrada a ponent, la llar de foc central i rodona (excavada), la raconera per un molí, una i una sitja de magatzem on es trobaren el 90% dels materials. Aquests materials consistien principalment en ceràmiques oxidades amb pintura blanca i roja, urnes d'orelletes, gerres de coll de cigne, ceràmica feta a mà i una fíbula de bronze datable al segle V. L'element cronològic més precís són dos fragments de ceràmica àtica de vernís negre amb palmetes impreses (de finals del segle V o primeries del segle IV aC) trobats al nivell d'ocupació. La fase II ha estat localitzada parcialment i molt destruïda a causa de l'acció del conreu. Es tracta d'una ocupació que remodela el conjunt antic i supera els seus límits anteriors. Només s'ha pogut identificar un nivell de destrucció, la caiguda dels murs de tàpia, i l'existència d'un possible forn i d'una llar de foc quadrada. La cronologia d'aquesta etapa final es pot deduir per la presència de ceràmica grisa de tipus 'costa catalana', molt difosa a partir del segle III. En un moment incert, encara en època antiga, el jaciment fou parcialment arrasat per l'extracció de pedra, fet que ha motivat que la part més ben conservada hagi estat l'habitacle de la primera fase, situat en la cota més baixa. Recentment fou seccionat longitudinalment a causa de l'extracció de graves. | 08255-122 | Sector nord-est del terme municipal | El jaciment fou descobert per un veí de Puig-Reig (Martí Vilarrasa), el qual realitzà una prospecció superficial en un indret on s'havien extret graves, i donà avís al Servei d'Arqueologia de la presència de tres sitges seccionades verticalment en un tall produït en un camp. El jaciment fou excavat totalment per Eduard Sánchez entre el 1986 (campanya de prospeccions) i els anys 1987, 1988 i 1989 (campanyes d'excavació). Un cop finalitzada l'excavació, els arqueòlegs van consolidar les estructures, però un temps després van tornar a créixer matolls i desplaçaren algunes pedres de les estructures. Per tal de protegir el jaciment, que des de la intervenció de 1989 havia anat patint els efectes erosius del pas del temps i de la meteorologia, l'any 1995 l'arqueòleg David Olivares realitzà el cobriment de les restes conservades. | 42.0184600,1.9909200 | 416454 | 4652318 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera i la segona imatge han estat extretes del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65835 | Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borralleras | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVI | Borralleras es troba situada a l'extrem nord del terme municipal, a la riba est de la riera de Merlès, prop de ca l'Andaló. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions, algunes d'elles integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, un portal d'arc de mig punt adovellat, una petita finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i una obertura de garatge moderna a la dreta. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada. La finestra balconera que es troba situada sobre el portal adovellat té la data de 17+31 a la llinda. A la banda dreta s'observa una finestra tapiada amb obra. Les golfes presenta quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals està tapiada. A la façana est hi ha annexat un volum allargat reformat que corresponia a les antigues corts. A la part lliure de la façana del volum principal hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis i una finestra de menors dimensions emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord, totalment arrebossada, presenta dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, quatre obertures reformades o de nova obertura i un balcó tapiat. La façana oest també es troba arrebossada i presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i sis finestres reformades disposades irregularment | 08255-79 | Sector nord-est del terme municipal | Borralleras es troba documentada l'any 1325 depenent de la batllia de Lluçà. Tenia adscrits els masos Serra de Prats, Roca, Garona, Espluga de Lluçà i Barbarins de Torroella. A la primera meitat del segle XVI fou adquirit per l'hereu Costa o Riambau. A finals del segle XVI (1589) Joan Costa fa una donació i entrega de camps i béns del mas Borralleras a la seva filla Angelina Costa. | 42.0226100,2.0016300 | 417346 | 4652769 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65835-foto-08255-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65835-foto-08255-79-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65851 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-2 | XVIII | Ca l'Ermità està adossat a la façana oest de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada d'una vessant ja que allarga la de l'església. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció gravada a la llinda on hi posa: JOAN OBRADORS RECTOR / 17 + 24. Al primer pis s'hi obre un finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó i una finestra a l'esquerra que combina en el seu emmarcament pedra i maó. A la façana oest, arrebossada, s'hi obre una gran finestra a nivell de primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, així com tres finestres de menors dimensions, reformades. També en sobresurt un desaigua de pedra. A la part del darrere de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. | 08255-95 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Ca l'Ermità era la rectoria moderna, bastida al segle XVIII, de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès reedificada també al segle XVIII. | 42.0012400,1.9779400 | 415357 | 4650419 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65851-foto-08255-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65851-foto-08255-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65789 | Ca l'Estavirot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestavirot | XIX | S'està restaurant i ampliant l'edifici amb obra. S'ha modificat l'alçada i algunes obertures. | Ca l'Estavirot es troba situat al costat del camí que condueix a la masia de cal Pau Serrador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment modificat, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, algunes de les quals integrades al mur a causa de les ampliacions al llarg del temps. Les portes i finestres combinaven l'emmarcament amb brancals de pedra i llinda de fusta. Algunes d'elles també es trobaven emmarcades amb maó. | 08255-33 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9487200,1.9053000 | 409266 | 4644662 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65921 | Cabana de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-les-canals | XIX | Una part de la teulada està derruïda. | La cabana de les Canals està situada al sud del Ramassà, en una fondalada amb les vessants enfeixades i el fons ocupat per un camp. Es tracta d'una cabana de mitjanes dimensions, adossada a un marge i bastida amb murs de maçoneria de pedra que assoleixen amplades de 60 centímetres. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'espai interior d'uns 430 per 445 centímetres, queda dominat per un robust pilar central que ajudava a sustentar la teulada, actualment malmesa i formada originalment per un embigat de fusta i una coberta amb lloses. La cabana té un únic accés, orientat al sud, i emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08255-165 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9521000,1.9120300 | 409829 | 4645030 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65921-foto-08255-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65921-foto-08255-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65825 | Cal Fargues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fargues | XVIII | Cal Fargues està situat en un punt enclotat a la riba est de la riera de Merlès, just sota cal Fuster i al sud-oest de la Fàbrica. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres cossos adossats (el de l'extrem oest dels quals és construït modernament amb obra) de planta baixa, primer pis i golfes. Els dos volums originals dedicats a l'habitatge estan bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb els brancals reformats, una obertura de grans dimensions reformada, una porta emmarcada amb pedra bisellada i un contrafort que s'adossa a la façana a l'extrem dret. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1726 inscrita junt amb una creu intercalada a la llinda. La façana est té adossats dos petits coberts bastits amb murs de maçoneria de pedra a nivell de planta baixa. A la resta de la façana, on s'observa la tàpia en tot el nivell del primer pis, no hi ha obertures. La façana nord té adossades diverses estructures, algunes de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista. A nivell de planta baixa hi ha un contrafort estret adossat, una finestra emmarcada amb maó, dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i ampit motllurat i la última reformada; i a les golfes tres més, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues amb pedra treballada i ampit motllurat. La façana oest queda dominada pel volum modern adossat, que tapa pràcticament tot el volum antic, deixant només a la vista un accés, reformat, a una terrassa que es troba a l'extrem nord-oest del conjunt. | 08255-69 | Sector central del terme municipal | 41.9967300,1.9785600 | 415402 | 4649918 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65825-foto-08255-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65825-foto-08255-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65825-foto-08255-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65859 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-5 | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Ferrer es troba situat a un quilòmetre al sud del nucli de Santa Maria de Merlès, a la riba est de la riera de Merlès. Es tracta d'un edifici de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Aquest portal era l'antic accés principal a l'habitatge. A la banda dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal modern. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés al primer pis, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra. A les golfes s'hi obren dues obertures de menors dimensions. Annexat a la part esquerra de la façana hi ha un cos d'obra que forma una petita terrassa, en el qual hi ha el fornal i les eines de ferrer. La façana sud-oest presenta a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis s'hi obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb maó. A l'extrem esquerre s'hi adossa un contrafort. La façana nord-oest presenta dues finestres a nivell de primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb maó i dues obertures a les nivell de golfes. La façana nord-est hi ha adossat un cos d'obra que constituïa un habitatge independent, així com diverses estructures agropecuàries. | 08255-103 | Sector central del terme municipal | 41.9932600,1.9725800 | 414902 | 4649538 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65859-foto-08255-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65859-foto-08255-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65859-foto-08255-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'edifici de cal Ferrer englobava dos habitatges separats: cal Ferrer i cal Escloper, actualment es troben unificats en un de sol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65841 | Cal Ferrer de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-vilalta | XVIII | Cal Ferrer de Vilalta està situada a l'oest de la riera de Merlès poc més amunt de l'hostal de Sant Cristòfol, a l'extrem nord del conjunt format per cal Tracanet i el molí i l'hostal de Vilalta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions de planta baixa, primer pis i golfes bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en totes les façanes excepte la principal, i les cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, té un petit cobert adossat modernament a la part esquerra. A nivell de planta baixa conté una finestra emmarcada amb maó, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un altre portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, aquest una mica més estret, donava accés a una sala coberta amb volta on hi havia pròpiament la ferreria. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb maó i la llinda reformada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i la llinda reformada als extrems i una galeria central, emmarcada amb pedra treballada i un ample arc rebaixat. La resta de façanes estan completament arrebossades ocultant també els emmarcaments de les obertures. La façana est conté dues finestres al primer pis i una a les golfes, la nord tres finestres al primer pis i l'oest, una finestra al primer pis. | 08255-85 | Sector nord del terme municipal | 42.0239500,1.9911800 | 416483 | 4652928 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65841-foto-08255-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65841-foto-08255-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65841-foto-08255-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65833 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-1 | XVII | Cal Font està situada en un punt lleugerament elevat en la vall de la riera de Merlès, al nord de la Casavella i al sud de l'hostal de Sant Cristòfol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta rectangular dedicats a l'habitatge adossats en 'L' formant un pati tancat a la part interior, que queda també delimitat per una estructura d'obra adossada i un mur de pedra amb un accés orientat a l'est. Els dos volums situats al nord compten amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i el situat al sud, només amb els de planta baixa i primer pis. Tots tres volums estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, canviant l'orientació en el volum situat més a l'est, de manera que les tres teulades desaigüen al pati interior. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum més baix, amb un cobert d'obra vista adossat perpendicularment a l'extrem esquerre. Conté un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1696 inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. En el volum adossat a la seva dreta hi ha un portal parcialment tapiat deixant una petita obertura emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1663 inscrita a la llinda, i una finestra reformada a les golfes. El tercer volum s'adossa perpendicularment al segon tapant-ne una part de la façana, i conté, en la seva façana est, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra reformada a les golfes. La façana nord mostra dues parts diferenciades que correspon a dos volums diferents. A l'esquerra hi ha una única obertura, que és l'accés a una cisterna quadrada bastida amb maó que s'adossa a la façana fins al nivell de primer pis. En la meitat dreta hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis i una finestra de la mateixa tipologia a les golfes. La façana oest conté obertures únicament al nivell de primer pis, amb tres finestres emmarcades amb maó i un amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud del volum més baix conté dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. Pel que fa al volum situat més a l'est, l'únic que té el carener orientat d'oest a est, queda separat en la seva façana sud en dues parts. La meitat esquerra, adossada al segon volum, queda pràcticament oberta amb grans obertures a la planta baixa, primer pis i golfes, formant amples eixides als dos nivells superiors. La meitat dreta conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1765 a la llinda, una finestra reformada a les golfes i un rellotge de sol pintat al mur entre els nivells de planta baixa i primer pis, amb la data inscrita de 1855. Completen el conjunt dues estructures adossades al sud tancant el pati per aquesta part i el mur que tanca per l'est, amb un accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta, i amb un pujador de cavalls situat a la dreta del portal. | 08255-77 | Sector central del terme municipal | 42.0168700,1.9892700 | 416315 | 4652143 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65833-foto-08255-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65833-foto-08255-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65824 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-6 | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Fuster es troba situada en un punt elevat sobre la Fàbrica i cal Fargues, a la riba est de la riera de Merlès. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i tapia amb cantonades diferenciades de carreus treballats, algunes integrades al mur fruit de les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra treballada i coronada per arc deprimit convex, una finestra emmarcada amb pedra i llinda de fusta, una petita finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra a l'extrem esquerra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra. Al primer pis s'hi obren quatre finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits de pedra molts desgastats, i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha tres finestres, de menors dimensions, emmarcades amb monòlits de pedra i una finestra reformada. A la façana oest hi ha un cobert d'obra adossat amb teulada d'una vessant i una finestra reformada. La façana nord, presenta a nivell de planta baixa dues portes tapiades i una petita obertura. Al primer pis hi ha tres finestres reformades i una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada amb ampit motllurat. La façana est no presenta obertures. | 08255-68 | Sector central del terme municipal | Antigament a cal Fuster hi vivien 3 famílies i per tant constituïa tres habitatges independents. | 41.9969400,1.9793900 | 415471 | 4649940 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65824-foto-08255-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65824-foto-08255-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65824-foto-08255-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65801 | Cal Gervasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gervasi | XVIII | Tant la teulada com alguns trams dels murs de càrrega s'estan deteriorant progressivament. | Cal Gervasi està situat en una zona enclotada dins l'àrea de Pinós, al sud del Puig i a l'oest de l'Anglada. Es tracta d'una masia de dimensions petites, formada per un únic volum de planta baixa, primer pis i golfes i planta pràcticament quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un petit pati tancat al davant, delimitat amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. A la façana sud, on s'observa un tram del mur de càrrega bastit amb tàpia, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té adossades algunes estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, actualment en estat de ruïna, que ocupen el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues petites obertures entre carreus. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó. Finalment, la façana nord, no conté cap obertura. | 08255-45 | Sector sud del terme municipal | 41.9787300,1.9478600 | 412835 | 4647950 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Apareix cal Gervasi en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya tot i que la descripció correspon a la masia del Puig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65788 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-0 | XIX | S'ha reformat recentment. | Cal Jaume està situada uns 100 metres al sud-oest de cal Pau Serrador, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions força reformada, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb pedra treballada a la que s'accedeix a través d'unes escales, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha tres finestres reformades. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues finestres reformades a les golfes. La façana nord té una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre obertures reformades. La façana est té una estructura de planta circular adossada que probablement correspon a la cisterna. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres reformades. | 08255-32 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9512900,1.9064000 | 409361 | 4644946 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del treball de masies de l'ajuntament de Merlès, fet per Montse Rocadembosch. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65790 | Cal Martí Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-simon | XIX | Ha estat restaurada recentment. | Cal Martí Simón està situada en un punt elevat prop de la carena del serrat de les Sis Quarteres, uns metres a l'est del Ramassà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions reformada recentment, formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al sud. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma una terrassa a nivell de primer pis. Hi ha únicament tres obertures, dues portes i una finestra emmarcats amb maó. La façana oest, que té únicament el nivell de primer pis a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté tres finestres emmarcades amb maó. La façana nord forma un petit queixal per un cos adossat que sobresurt lleugerament. En aquesta façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana est conté tres finestres emmarcades amb maó tant a la planta baixa com a les golfes. | 08255-34 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9540400,1.9141500 | 410007 | 4645243 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65790-foto-08255-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65790-foto-08255-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65819 | Cal Masover del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-riambau | XX | Cal Masover del Riambau està situat pocs metres a l'est de la masia del Riambau, en un punt elevat de la baga del Riambau des d'on es domina bona part de la vall de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats en el nivell de planta baixa, i amb maó al nivell de primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té una disposició de les obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, amb la diferència que les de les golfes són de menors dimensions. La façana est té un única obertura, d'arc de mig punt i emmarcada amb maó, a nivell de golfes. La façana nord té set finestres emmarcades amb maó, quatre a la planta baixa i tres al primer pis. La façana oest està dominada per un cobert adossat de grans dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra i pilars de maó. | 08255-63 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, cal Masover del Riambau va ser edificat l'any 1924. | 41.9976200,1.9877700 | 416166 | 4650007 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65819-foto-08255-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65819-foto-08255-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65830 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-4 | XVII | Cal Mestre es troba situada a la riba est de la riera de Merlès al nord-est de cal Peiró prop del camí que condueix de la resclosa del molí d'Escrigues a l'hostal de Sant Cristofol. És un petit edifici d'estreta planta rectangular, formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La casa presenta els murs arrebossats i pintats de blanc amb un sòcol de pedra. Els elements més interessants es conserven a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta s'hi obre un portal que conserva la part superior dels brancals bisellats i la llinda de pedra també bisellada amb la data inscrita de 1690. El portal està flanquejat per dues finestres que sols conserven la llinda de pedra. La resta d'obertures: tres al primer pis i cinc a la façana nord-oest o bé han estat reformades o bé obertes de nou. | 08255-74 | Sector central del terme municipal | 42.0123900,1.9871900 | 416137 | 4651648 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65830-foto-08255-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65830-foto-08255-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65808 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-4 | XVIII | Cal Miquel està situada al nord de Sant Pau de Pinós al costat del camí que condueix a Ginebret. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i algunes parts amb ampliacions d'obra. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, amb una inscripció força erosionada i parcialment tapada per la base del balcó del primer pis, on hi posa: RDA (...)/ JOSEPH PLA. A dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dos balcons que comparteixen la mateixa base emmarcats amb pedra treballada i una finestra tapiada a l'esquerra. A les golfes s'hi obren dues finestres reformades i una finestra tapiada a l'esquerra sobre la vertical de la del primer pis. Tanquen la façana sud i est diverses estructures d'ús agropecuàri, una antiga masoveria que té la data inscrita a la llinda de fusta de la porta de 1808, i una porta de lliça coronada amb un travesser de fusta on hi ha la data de 1867 i una barbacana de doble vessant. La façana nord està totalment arrebossada. A la planta baixa s'hi obre una finestra moderna i una espitllera a la banda dreta. Al primer pis hi ha dues finestres reformades i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a l'esquerra i una finestra balconera a la dreta. L'extrem dret de la façana està construït parcialment amb obra ja que correspon a part de l'ampliació de la façana oest. La façana oest construïda amb pedra i obra presenta a la planta baixa un espitllera i una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres, la de la dreta és una reforma d'una arcada, i quatre arcades d'una galeria, una de les quals tapiada. A nivell de golfes s'hi obren 5 arcades d'una galeria, una de les quals tapiada. La façana sud presenta dues portes reformades, una porta i una finestra emmarcades amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres arcades de galeria, dos balcons emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra reformada. A les golfes s'obren tres arcs de galeria, una gran obertura apaïsada coronada amb llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08255-52 | Sector sud del terme municipal | 41.9768900,1.9527200 | 413235 | 4647741 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65808-foto-08255-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65808-foto-08255-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65808-foto-08255-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65864 | Cal Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paleta-0 | XIX-XX | Cal Paleta està situada uns metres a l'oest de la riera de Merlès, just al sud de la Torre i ben a prop de les altres estructures que formaven la Serradora. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions separada en dos habitatges de planta baixa i primer pis, un anomenat cal Paleta i l'altre ca la Ramona. Està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb les cantonades delimitades amb maó i amb totes les obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta amb arc de descàrrega de maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest mostra els dos habitatges separats amb una distribució simètrica respecte l'eix central. En els dos habitatges hi ha una porta i una finestra a la planta baixa, i dues finestres al primer pis. La façana nord, pràcticament coberta d'heura en tota la seva extensió, té únicament una porta tapiada a la planta baixa i una finestra al primer pis. La façana oest, orientada cap a la riera de Merlès, presenta una distribució exacte respecte la façana principal, amb dues portes i dues finestres a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, quedant repartides de forma simètrica i separades en dos habitatges. Del centre de la façana en sobresurt un petit cobert que conté l'antic forn de pa, amb la volta d'obra i la boca formada per dos monòlits de pedra treballada. La façana sud queda dominada per un llarg cobert adossat, bastit amb amples pilars de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades. A l'extrem del cobert, hi ha diversos pilars més que actualment no sustenten cap teulada. | 08255-108 | Sector central del terme municipal | 41.9888100,1.9688700 | 414589 | 4649048 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65864-foto-08255-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65864-foto-08255-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65787 | Cal Pau Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-serrador | XVIII-XIX | Part de la teulada i els murs de càrrega estan derruïts i la vegetació envolta el costat nord i est. | Cal Pau Serrador està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, en una petita vall a l'est de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta baixa, primer pis i golfes adossats en paral·lel i bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur per les diferents ampliacions. La teulada, actualment mig esfondrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, mostra els tres volums que formen l'edifici. En el de l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. En el central hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el volum de la dreta hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana sud té un gran esvoranc central, sense que hi hagi cap obertura en el tram de mur de càrrega conservat. Les façanes est i nord estan completament tapades per la vegetació. Al davant de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari com la pallissa o les corts del bestiar, bastides amb murs de maçoneria de pedra i ampliades amb obra vista. | 08255-31 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9516800,1.9071000 | 409420 | 4644989 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65829 | Cal Peiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peiro-0 | XVIII | Cal Peiró està situada en el marge est de la riera de Merlès, pocs metres al sud-oest de cal Mestre i al sud-est de can Peuplà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis que ha estat ampliat modernament amb el nivell de golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i les cantonades estan delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta, a nivell de planta baixa, una port emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues portes reformades, una de les quals conserva una llinda de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i dues finestres reformades. El nivell de golfes és reformat completament. La façana sud-est conté dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1741 i una creu intercalada a la llinda, i un accés reformat amb unes escales. La façana nord-est té totes les obertures reformades exceptuant una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest conté una espitllera i una finestra reformada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. | 08255-73 | Sector central del terme municipal | 42.0118200,1.9863100 | 416064 | 4651586 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65794 | Cal Porter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porter | XIX | Cal Porter està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal, en una zona boscosa prop de la riera de Merlès, al sud de la casa de la Molina i al nord de la casa de les Canals dels Llucs. És un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb murs de maçoneria de pedra amb morter amb algunes parets parcialment arrebossades, presenta cantonades diferenciades amb grans carreus de pedra treballada i està formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana, orientada al sud-oest, presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda pedra treballada (formada per tres blocs de pedra) d'arc deprimit convex. Dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada flanquegen el portal. Al primer pis es repeteix la mateixa disposició d'obertures: una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada al centre i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra flanquejant-la. A les golfes domina una gran obertura d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, flanquejant-la. La façana nord-oest presenta una petita finestra a la planta baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est està tancada per un mur de pedra i algunes parets que formaven part d'antigues estructures agropecuàries. Al primer pis s'hi obre un accés, emmarcat amb pedra treballada, que dóna a un petit terrat on hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment. A les golfes s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, actualment tapiada. La façana sud-est presenta una sola finestra, a nivell de primer pis, emmarcada amb monòlits de pedra. | 08255-38 | Sector sud-oest del terme municipal | Segons fonts orals cal Porter es va construir al límit del terme de la finca de la masia anomenada Vall de Vilaramó, que limitava amb el terme de la finca de la masia de Salelles, per tal de vigilar l'extracció de fusta del bosc que molta gent s'emportava. | 41.9651100,1.9142400 | 410030 | 4646473 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65794-foto-08255-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65794-foto-08255-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65860 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera-0 | XVIII | Cal Ribera està situat prop de la riera de Merlès, formant un petit nucli amb cal Ferrer i Puigferrat. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, tot i que en algunes parts hi apareix directament la tàpia, que han estat arrebossats deixant els emmarcaments de les obertures vistos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un cos adossat al davant que forma un porxo a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una porta reformada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1770 inscrita a la llinda i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un quadrat en relleu a la llinda en el que hi ha una creu i una inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una reconvertida en balcó i l'altra amb ampit motllurat; i a les golfes tres obertures reformades. La façana nord conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té un pis menys a causa del marge rocós en el que es troba adossat la masia. Únicament hi ha tres finestres reformades, totes situades a nivell de primer pis. La façana sud té una estructura adossada a nivell de planta baixa. En aquesta façana només hi ha una obertura emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Pocs metres davant la façana principal, hi ha un pou de planta rectangular bastit amb maó vist. | 08255-104 | Sector central del terme municipal | 41.9937800,1.9731300 | 414948 | 4649596 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65780 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-3 | XVIII-XIX | Cal Roca està situada en un punt elevat al nord de les Valls, prop del límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra completament arrebossats, exceptuant els carreus treballats que delimiten les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, essent el nivell de golfes completament nou. Entre els elements originals hi destaquen diverses obertures emmarcades amb maó a les façanes est i oest i el portal d'accés principal, situat a la façana sud, i format per brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08255-24 | Sector sud del terme municipal | Cal Roca fou bastida probablement entre els segles XVIII i XIX amb reformes posteriors. | 41.9433800,1.9753700 | 415067 | 4643997 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65780-foto-08255-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65780-foto-08255-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65809 | Cal Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-samso | XVIII | Edifici en estat de ruïna. | Cal Samsó es troba situat prop de la carretera que va de Prats de Lluçanès a Navàs, abans d'arribar al trencant de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un edifici en estat de ruïna, sense teulada i amb les parets parcialment esfondrades, amb alguns panys conservats fins a 4 metres d'alçada. És de planta rectangular format per planta baixa i un pis, amb un cos adossat a la façana oest on hi havia un forn. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i tàpia i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. A l'est de l'edifici hi ha estructures agropecuàries derruïdes. | 08255-53 | Sector sud del terme municipal | 41.9714000,1.9623200 | 414023 | 4647122 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65809-foto-08255-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65809-foto-08255-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65809-foto-08255-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65827 | Cal Sicull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sicull | XIX | Recentment ha estat restaurada. La teulada s'ha fet nova i algunes parts s'han modificat: s'han tret els coberts annexos i alguns panys de paret s'han reformat amb obra. | Cal Sicull es troba situada al cap d'un petit serrat, a la banda sud de la riera de Merlès, prop del camí forestal que condueix cap a la masia de la Molina. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades i formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada al sud, està formada per un portal central a la planta baixa flanquejat per dues finestres, emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis es repeteix la mateixa disposició d'obertures: una finestra balconera al centre i dues finestres flanquejant-la, també totes elles emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. A les golfes, sota carener, hi ha una finestra tapiada emmarcada amb maó. A la façana oest hi ha un accés reformat a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. La major part de la façana nord ha estat reformada amb obra i conserva part de la planta baixa construïda amb pedra. La façana est també presenta una part que ha estat reformada amb obra. Conserva una finestra al primer pis emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. | 08255-71 | Sector oest del terme municipal | 41.9902500,1.9576900 | 413665 | 4649219 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65827-foto-08255-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65827-foto-08255-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta del treball de masies de l'ajuntament de Merlès, fet per Montse Rocadembosch. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65842 | Cal Tracanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tracanet | XVIII | Cal Tracanet està situada uns metres a l'oest de la riera de Merlès poc més amunt del pont de Vilalta, a tocar del molí de Vilalta i la seva bassa. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i dos volums de menor alçada adossats al sud. Els tres volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els tres volums formaven dos habitatges separats, anomenats cal Tracanet i ca la Rosa. La façana principal, orientada a l'est, conté en el volum principal una porta i una petita finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. En el volum adossat a la seva esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i s'hi adossa perpendicularment el tercer volum, amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada orientada a l'est. La façana nord d'aquest tercer volum conté un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord del volum principal consta d'un pis menys a causa del desnivell. Conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. A les golfes hi ha un balcó emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana oest es troba situada a pocs metres de la bassa del molí de Vilalta, tot i que en un nivell lleugerament inferior, i té un pis menys a causa del desnivell. En el volum principal hi ha una finestra reformada al primer pis i dos balcons reformats a les golfes. En el volum adossat a la seva dreta hi ha únicament una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud del volum principal, que sobresurt per sobre el volum adossat de menor alçada, es troba parcialment arrebossada i conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, una a nivell de golfes i l'altra just sota teulada. La façana sud del volum més baix conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i la del volum adossat a l'est, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. | 08255-86 | Sector nord del terme municipal | 42.0235000,1.9912600 | 416489 | 4652878 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65868 | Camadoca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camadoca | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | XVII-XVIII | Camadoca es troba situada a uns 100 metres al sud de del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, a la riba oest de la riera de Merlès, prop del pont Medieval. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i carener partit amb diferent altura. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i cantonades diferenciades, algunes integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la façana principal encara s'observen les traces de la primitiva estructura de la casa, més petita i formada només per planta baixa i un pis. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb petites dovelles. A la dreta del portal hi ha una porta i una finestra emmarcats amb maó, i a l'esquerra una porta d'accés reformada. Al primer pis, i sobre el portal central, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada reconvertida en finestra balconera i a cada costat una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i dues finestres, de majors dimensions, al primer pis, també emmarcades amb maó. La façana sud presenta un cos adossat al llarg de tota la façana, de menor alçada i teulada de doble vessant on s'hi obren diverses finestres, algunes amb llinda de fusta. Més endavant també hi ha una estructura d'obra (un cobert) amb teulada de doble vessant, i al costat hi havia l'antiga era enrajolada i delimitada amb línies de grans blocs de pedra amb la part superior arrodonida. En ella s'hi havia trobat una gran pedra amb un encaix al centre, una possible base de paller. La façana oest presenta diversos cossos de pedra i obra adossats d'ús agropecuari i de diferent nivell de teulada. Sota teulada s'hi obre una finestra. | 08255-112 | Sector central del terme municipal | Camadoca es troba documentada l'any 1370 depenent de la batllia de Lluçà. També pagava censos a la batllia de Pinós ja que es troba documentada en un capbreu de 1434 de béns del monestir de Lluçà formant part de la batllia de Pinós. Havia estat un hostal (els hostalers que el regentaven van fundar més tard l'hostal de Sant Cristofol) i també més recentment una barberia. L'edifici actual és probablement del segle XVII amb moltes reformes posteriors. | 41.9997300,1.9778700 | 415349 | 4650252 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65966 | Camí ramader II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-ii | AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són difícils de seguir. | El camí ramader entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de Sant Miquel de Terradelles i es dirigeix cap a Coll de Pitxell que constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants i també feia d'hostal pels traginers del camí ral. El camí segueix carena amunt fins arribar a Sant Jordi de Lloberes que també era casa de parada, i continua per la carena, es passa pel serrat de Puig Gaiart, el qual es voreja per llevant i s'arriba a la carretera de Prats a Navàs. El camí continua, en direcció nord, per la banda oest de la carretera es puja el serrat dels Rellotges, es torna a creuar la carretera i es dirigeix a cal Samsó passant prop de la font de l'horta de cal Samsó. Des d'aquí i tornant a creuar la carretera es continua en direcció a Camprodon. Abans d'arribar a l'antic hostal de Camprodon es troba la pleta de l'alzina grossa de Camprodon, on els ramats hi podien fer parada. El camí continua en direcció a la Costa de la Cavalleria, passa per darrere la masia i s'enfila cap a la Serra de Degollats, casa de parada de pastors i ramats transhumants. Seguint en direcció nord per la carena es passa per les Canals del Riambau, una mica més endavant per l'oest de la gran masia de Teulats i s'arriba a la pleta de Colldellosa. El camí continua en direcció nord-est i arriba al collet de Sant Sebastià on es creua amb el camí ramader transversal (ruta IV). Segueix pel serrat de les Arnes i continua per la carena, passant pel costat de la cadira del Galceran, on deixa el terme municipal de Santa Maria de Merlès per entrar al de Lluçà, en direcció a la Pedra Dreta. | 08255-210 | Sector sud, est i nord-est del terme municipal | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9743600,1.9624500 | 414038 | 4647450 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65966-foto-08255-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65966-foto-08255-210-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65967 | Camí ramader IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iv | AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc. | Aquest camí ja no es fa servir per conduir ramats transhumants a la muntanya la qual cosa provoca el perill de pèrdua i oblit. Alguns trams són difícils de seguir. | El camí ramader travessa el municipi de Santa Maria de Merlès d'est a oest i entra al terme municipal, provinent de Prats de Lluçanès, per la zona del collet de Sant Sebastià. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, troba una bassa d'abeuratge. El camí segueix vorejant la costa de Borralleras uns centenars de metres en direcció nord passant prop del Roc Foradat i baixa en direcció nord-oest cap a la masia de Borralleras. Des d'aquí el camí continua a l'oest cap al molí de Vilalta, on travessava la riera de Merlès per sobre una palanca, i s'enfilava direcció nord-oest cap a la masia de Vilalta, passant a tocar de la paret nord de la capella de la Trinitat. Aquí el camí es troba tancat amb murs de pedra a banda i banda, per evitar que els ramats es fiquessin dins els camps i horts. Vilalta constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants, que eren acollits a la lliça de la masia. Des de Vilalta continua el camí en direcció nord, creua el torrent del Regatell pel pont de Vilalta o del Regatell, creua l'actual carretera C-154 i es dirigeix a la masia de la Pinya, zona per on surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i s'entra al de Sagàs. | 08255-211 | Sector est, nord-est i nord del terme municipal | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0265900,1.9893600 | 416336 | 4653223 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65967-foto-08255-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65967-foto-08255-211-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65970 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-1 | XX | Presenta acumulació d'excrements de colom sobre la campana que erosiona la inscripció. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 97 centímetres de diàmetre, 95 centímetres d'alçada subjectada amb sis nanses a un jou de fusta modern i un contrapès també de ferro on hi ha la inscripció: 1901. Barcelona. Les nanses de la campana estan decorades amb uns motius de rostres amb barba. La campana presenta un batall de ferro sense ús però toca les hores amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una franja superior amb motius vegetals a tot el vol. A sota, i emmarcada amb dos grups de tres fines motllures hi ha la inscripció: MARIA ASSUMPTA. A CONCEPTIONE ANTONIA. ANNO MCMI. Just sota les motllures decora una franja de garlandes amb motius vegetals, fruits i florals. A la part central hi ha una llarga inscripció, força erosionada, que diu: ASSUMPTA EST MARIA IN COILUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM ------ PATRINIS ILLUSTRI DOMNO JOAQUIM DE CARCER ET DE AMAT MARCHIONE DE CASTELLBELL ET DE CASTELLMEYÀ NECNON PERILLUSTRI DOMNA MARIA DE MERCEDE RENOM ET FONT COMTESSA VALLIS DE MARLÉS Flanquegen aquesta inscripció dues imatges La part inferior està formada per dues franges de decoració: una franja amb garlandes i una altra franja amb decoració floral.</p> | 08255-214 | Església de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana gran toca les hores del rellotge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65971 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-1 | XVII | Presenta el vorell escrostonat. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 65 centímetres de diàmetre i 69 centímetres d'alçada subjectada per sis nanses a un jou de fusta amb un contrapès de pedra subjectat amb tires de ferro forjat. Al jou de fusta hi ha gravada la data de 1879. La campana té batall de ferro sense ús però els quarts són tocats amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció que hi posa 'SANTA MARIA ET SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS 1696'. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central hi ha una creu amb una peanya de quatre graons formada per petites peces romboïdals de metall, i està flanquejada per dos cors travessats per dues fletxes. Al costat dret de la creu hi ha la inscripció gravada dels mestres de les campanes: Juan Puigferrat Salvador, escrigas obres La part inferior de la campana està decorada per dos grups de fines motllures, de tres i dues línies respectivament, que s'alternen amb espais buits.</p> | 08255-215 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1696 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana petita toca els quarts del rellotge. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65810 | Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprodon-0 | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | XVII | Camprodon és una masia situada a tocar de la carretera BV-4401 al nord-est del nucli de Sant Pau de Pinós, pocs metres al nord d'una alzina de grans dimensions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, presenta tres obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1688 a la llinda i un arc de descàrrega format per lloses col·locades a plec de llibre. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central amb ampit motllurat i la de l'esquerra, amb la data de 1749 amb una creu intercalada a la llinda. La façana sud té únicament dues obertures, ambdues a nivell de primer pis. Es tracta d'una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest presenta dues espitlleres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, dues emmarcades amb pedra treballada i dues reformades. La façana nord presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació i dos cossos bastits amb murs de maçoneria de pedra adossats a nivell de planta baixa. El cos de l'esquerra correspon a un cobert i el de la dreta, format interiorment per un volta de canó recoberta amb rajol, era el femer. Pocs metres al sud-est de la casa, hi ha un altre volum dedicat a l'habitatge, actualment derruït. Conserva únicament diverses obertures emmarcades amb arc rebaixat de maó. | 08255-54 | Sector sud del terme municipal | Camprodon en l'època daurada dels traginers fou un hostal molt conegut per la seva bona cuina. Durant la guerra dels carlins, tant aquests com els liberals hi solien fer parada per menjar. Prop de la casa hi havia una pleta amb una gran alzina on ramats i pastors transumants hi feien parada. | 41.9748900,1.9625300 | 414045 | 4647509 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65810-foto-08255-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65810-foto-08255-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65823 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-3 | L'edifici es troba en estat de ruïna. | Can Palau està situat al marge est de la riera de Merlès, just sota el castell de Merlès seguint la mateixa carena on es troba el castell, a tocar de cal Sastre. Es tracta d'una masia de petites dimensions i planta allargada molt derruïda, bastida sobre roca natural de manera que el nivell inferior, dels dos que originalment formaven l'edifici, està parcialment picat a la roca. Es conserven trams dels murs de càrrega de maçoneria de pedra de l'edifici, amb una altura que varia entre el mig metre i els dos metres dels punts més alts. Es conserva també un petit contrafort al mur sud i les restes d'un forn de pa, situat en una petita estructura adossada a l'est de l'edifici, i construït combinant la pedra treballada i el maó. | 08255-67 | Sector central del terme municipal | La masia va ser habitada fins als anys 30 del segle XX. | 41.9984300,1.9820300 | 415692 | 4650103 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65823-foto-08255-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65823-foto-08255-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/