Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65804 | Rectoria de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-pinos | XIX-XX | S'observa part de l'arrebossat i la tàpia escrostonats i hi ha vegetació que creix als murs. | La Rectoria es troba situada a la banda nord de l'església de Sant Pau de Pinós, pràcticament a tocar d'aquesta. Es tracta d'un edifici de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra i tapia arrebossada i cantonades diferenciades amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està formada de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc rebaixat al centre emmarcat amb maó. Adossat al portal i sobresortint perpendicularment hi ha una cisterna construïda amb obra i coronada amb pedra. Flanquegen el portal i la cisterna dues finestres reformades. Al primer pis hi ha dues finestres dues finestres i un balcó central, totes elles emmarcades amb maó. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures del primer pis, s'hi obren tres finestres en forma d'òcul emmarcades amb maó. A la façana sud, que s'orienta a l'església, s'obre una galeria a nivell de golfes amb dues arcades d'arc rebaixat i barana de maó. A la dreta hi ha una finestra amb porticó de fusta. A la resta de la façana s'hi observen algunes finestres tapiades. A la façana est, pràcticament coberta per vegetació, s'hi poden observar dues finestres al nivell de primer pis. A la façana nord s'hi obren petites finestres; les tres del primer pis i la de les golfes emmarcades amb maó. | 08255-48 | Sector sud del terme municipal | 41.9707200,1.9557900 | 413481 | 4647053 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65804-foto-08255-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65804-foto-08255-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65893 | Resclosa i canal de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Alguns trams del canal es troben plens de bardissa. | La resclosa de la Fàbrica es troba situada a 470 metres al nord de la Fàbrica seguint la riera de Merlès, i a uns 100 metres al nord del pont Medieval. Es tracta d'una resclosa de formigó, formada per tres trams rectes d'uns 20 metres cadascun que desvien l'aigua cap al cantó est on s'inicia el canal. Té una amplada de 0'6 metres i una alçada de 3'20 metres. A l'extrem est hi ha l'entrada del canal tancat amb una comporta on també hi ha una sortida d'aigua per desguassar. El canal segueix durant uns 400 metres en direcció sud fins que arriba a la bassa de la Fàbrica. | 08255-137 | Sector central del terme municipal | 42.0012700,1.9808500 | 415598 | 4650420 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65893-foto-08255-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65893-foto-08255-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del canal es troben diverses comportes per desguassar.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65970 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-1 | XX | Presenta acumulació d'excrements de colom sobre la campana que erosiona la inscripció. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 97 centímetres de diàmetre, 95 centímetres d'alçada subjectada amb sis nanses a un jou de fusta modern i un contrapès també de ferro on hi ha la inscripció: 1901. Barcelona. Les nanses de la campana estan decorades amb uns motius de rostres amb barba. La campana presenta un batall de ferro sense ús però toca les hores amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una franja superior amb motius vegetals a tot el vol. A sota, i emmarcada amb dos grups de tres fines motllures hi ha la inscripció: MARIA ASSUMPTA. A CONCEPTIONE ANTONIA. ANNO MCMI. Just sota les motllures decora una franja de garlandes amb motius vegetals, fruits i florals. A la part central hi ha una llarga inscripció, força erosionada, que diu: ASSUMPTA EST MARIA IN COILUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM ------ PATRINIS ILLUSTRI DOMNO JOAQUIM DE CARCER ET DE AMAT MARCHIONE DE CASTELLBELL ET DE CASTELLMEYÀ NECNON PERILLUSTRI DOMNA MARIA DE MERCEDE RENOM ET FONT COMTESSA VALLIS DE MARLÉS Flanquegen aquesta inscripció dues imatges La part inferior està formada per dues franges de decoració: una franja amb garlandes i una altra franja amb decoració floral.</p> | 08255-214 | Església de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana gran toca les hores del rellotge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65971 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-1 | XVII | Presenta el vorell escrostonat. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 65 centímetres de diàmetre i 69 centímetres d'alçada subjectada per sis nanses a un jou de fusta amb un contrapès de pedra subjectat amb tires de ferro forjat. Al jou de fusta hi ha gravada la data de 1879. La campana té batall de ferro sense ús però els quarts són tocats amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció que hi posa 'SANTA MARIA ET SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS 1696'. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central hi ha una creu amb una peanya de quatre graons formada per petites peces romboïdals de metall, i està flanquejada per dos cors travessats per dues fletxes. Al costat dret de la creu hi ha la inscripció gravada dels mestres de les campanes: Juan Puigferrat Salvador, escrigas obres La part inferior de la campana està decorada per dos grups de fines motllures, de tres i dues línies respectivament, que s'alternen amb espais buits.</p> | 08255-215 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1696 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana petita toca els quarts del rellotge. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65939 | Unio Aleroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-aleroni-0 | CARRETERO, Miquel A., ALTABA, Cristian, BASSOLS, Emili, GIRÁLDEZ, Santiago, ROSELL, Carme (2000). 'El plan de recuperación de la náyade Unio Aleroni en la comarca catalana de la Garrotxa. Quercus, núm 170. 2000. COMAS, Eulàlia, MALLARACH, Josep Ma. «La nova població de nàides (Unio Aleroni) a la conca del Llobregat». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 72. 2004. ORDEIX, Marc; CAMPRODON, Jordi; COMAS, Francesc; MOLIST, Mercè; BARNIOL, Florenci (1998). «Dades sobre la presència del mol·lusc bivalve d'aigua dolça Unio elongatulus aleroni (Companyó i Massot, 1845) al Lluçanès». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 66. 1998. | Degut al poc cabal que corre a la riera de Merlès durant els estius, els exemplars d'aquesta espècie es veuen obligats a concentrar-se en els pocs punts que no s'assequen, provocant mortaldats allà on desapareix completament l'aigua. | L'unio aleroni és una espècies de mol·lusc d'aigua dolça que és present en diferents punts de la riera de Merlès al seu pas pel municipi de Santa Maria de Merlès. Aquest mol·lusc era molt comú a bona part d'Europa des de mitjans de l'Era Primària però ha sofert un gran retrocés les últimes dècades reduïnt-se enormement la seva població. La causa d'aquest retrocés és el canvi en la morfologia dels rius, tant per la disminució de la qualitat de l'aigua com per la introducció d'espècies no autòctones que no afavoreixen al procés vital d'aquesta espècie. Es tracta d'una espècies de mol·lusc d'aigua dolça filtradora que s'alimenta de petites partícules de l'aigua del riu. El cicle vital de l'espècie s'inicia entre febrer i agost quan les femelles alliberen unes larves diminutes que parasiten peixos instal·lant-se en les brànquies d'aquests. Al cap d'uns 26 a 30 dies, aquestes larves es desprenen del peix i s'enterren al llit fluvial, on al cap d'uns cinc anys ja es poden reproduir. Les nàiades d'aquesta espècie poden arribar a viure un màxim de 30 anys assolint dimensions notables. Actualment es troben exemplars d'aquesta espècie en alguns punts de la riera i en els canals dels molins d'Escrigues i de Vilalta. L'espècie Unio Aleroni és espècie protegida de fauna salvatge, està protegida per llei per ser una espècie amenaçada i en perill d'extinció, ja que a Catalunya actualment només hi ha constància que es conservi a la conca del Llobregat (a la zona alta del riu, a la riera de Merlès i a les capçaleres de la riera Gavarresa i Lluçanès), a la conca del Ter (al Brugent i al Llèmana), a la conca del Tordera (riera de la Belladona) i a la conca del Fluvià (al riu Ser i al Fluvià). | 08255-183 | Sector central i nord del terme municipal | 42.0021000,1.9805200 | 415571 | 4650512 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65939-foto-08255-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65939-foto-08255-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'associació ADDEFFA (Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones), amb seu a la masia de Camadoca, té un projecte al voltant d'aquesta espècie. Aquest projecte consisteix en la cria en captivitat de l'Unio Aleroni en diferents basses que hi ha al voltant de la masia i la reintroducció al riu i als canals quan el cabal de la riera ho permet. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65972 | Canelobre de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-marti | XIII-XIV | <p>El Canelobre de Sant Martí es troba conservat al Museu Episcopal de Vic, exposat a la sala dedicada a la forja. Es tracta d'un canelobre de ferro forjat, retallat i calat que presenta unes mesures de 27'5 centímetres de diàmetre i 167 centímetres d'altura. El Canelobre prové de l'església de Sant Martí de Merlès.</p> | 08255-216 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Canelobre procedent de l'església de Sant Martí de Merlès va ingressar al Museu Episcopal l'any 1968. Va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya l'any 1999.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65972-foto-08255-216-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 16362. La imatge ha estat cedida pel MEV. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65974 | Objectes del poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-poblat-de-sant-pau-de-pinos | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum.</p> | -X/-VII | <p>Es tracta de la col·lecció d'objectes procedents de l'excavació arqueològica del poblat de Sant Pau de Pinós que realitzà, l'any 1918, Mn. Serra Vilaró. La col·lecció es compon de diversos fragments i vasos ceràmics de diversa decoració. Així es troba ceràmica decorada amb empremtes digitals, ceràmica decorada amb impressions cardials entre les que es distingeixen vasos amb parets totalment decorades i vasos decorats amb zig-zag. Aquestes últims es divideixen en vasos d'un i de dos astràgals. També s'hi troben vasos bicònics, vasos petits (alguns parets llises i alguns decorats) i plats en forma troncocònica. També cal esmentar altres materials que es recolliren en l'excavació com una destral de pedra esmossellada de 14 centímetres de llargària; tres percussors, un d'ells bicònic; una pedra esmolada; un punxó d'os polit (perdut durant el rentat del material); un tros d'anella de bronze, i la pedra inferior de dos molins oblongs.</p> | 08255-218 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65974-foto-08255-218-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del poblat de Sant Pau de Pinós. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65975 | Objectes del sepulcre de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-sepulcre-de-camprodon | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | -XIX/-VII | <p>Es tracta dels objectes ceràmics procedents de l'excavació arqueològica del sepulcre de Camprodon, feta per Mn. Isidre Grifell per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà.</p> | 08255-219 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p>El sepulcre de Camprodon era un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65975-foto-08255-219-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del sepulcre de Camprodon. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65982 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-merles | <p>www.abev.net</p> | XVII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 4 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper i foli amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1624 al 1884, tot i que hi ha rectorologis que reculen fins a la data de 1596. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès són les següents: - Sèrie. 2.70.58. Visites pastorals. 1 UD. 1686-1884. 'Llibre de visita de Sant Martí de Merlès des de 1686 â 1884' - Sèrie: 2.70.59. Consueta.2UD. 1648-1878. 2.70.59. Consueta 'Consueta de las obligations del rector de Sant Martí de Marlès en la servitut tant de la Iglésia parrochial de dit Sant Martí com també de sa suffraganea Sant Pau de Pinós. Feta per Francesch Clarà rector de ditas iglésias 1648'. 2.70.59. Consueta 'Llibre en lo qual se conté tot lo que pertany a la rectoria de Sant Martí de Marlès del Bisbat de Vich essent rector lo Doctor Josep Trasserra prevere any 1701'. - Sèrie: 2.70.61. Comptes. 1 UD. 1649-1668. 'Comptes presentats pels obrers i comptes del rector referent al bací de les ànimes'. - Sèrie: 2.70.75. Vària notarial. 1UD. 1624-1646. 'Recull de còpies d'actes notarials'</p> | 08255-226 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65982-foto-08255-226-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65983 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-terradelles | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles consta de 8 sèries amb 11 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1879 al 1996. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles són les següents: - Sèrie. 2.156.51. Baptismes. 2 UD. 1879-1942. - Sèrie. 2.157.52. Confirmacions. 1 UD. 1889-1935. - Sèrie. 2.157.53. Matrimonis. 2 UD. 1881-1986. - Sèrie. 2.157.54. Defuncions. 1 UD. 1882-1935. - Sèrie. 2.157.58. Visites pastorals. 1 UD. 1996. - Sèrie. 2.157.60. Inventaris parroquials. 2 UD. 1944-1991. - Sèrie. 2.157.67. Documents solts d'administració. 1 UD. 1925-1976. - Sèrie. 2.157.70. Testaments. 1 UD. 1939.</p> | 08255-227 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>Els llibres foren custodiats a la parròquia fins que cap als anys 1970 passaren a la parròquia d'Oló on varen romandre fins el seu ingrés a l'ABEV. El fons ingressà a l'ABEV el 12 d'abril de 2006 procedent de la rectoria d'Oló i se'n feu document de dipòsit.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65984 | Arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-pinos | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós consta de 3 sèries amb 3 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1877 al 1918. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós són les següents: - Sèrie. 2.97.53. Matrimonis. 1 UD. 1878-1888. - Sèrie. 2.97.54. Defuncions. 1 UD. 1877-1888. - Sèrie. 2.97.59. Consuetes. 1 UD. 1877-1918.</p> | 08255-228 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65985 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-5 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Santa Maria de Merlès. Les còpies, la majoria en blanc i negre i d'altres en color, es troben conservades en un àlbum dins de fundes de plàstic. Les imatges, bàsicament del segle XX, es troben classificades segons la temàtica. Hi ha fotografies de la construcció del pont nou de Sant Cristòfol de l'any 1943, cotxes i carruatges, fotografies de la Fàbrica dels anys 20 i 30 del segle XX amb les treballadores i fotografies de l'antiga Serradora. També hi ha un grup de fotografies de feines o oficis d'abans on hi ha filadores, pagesos, caçadors, pastors, ferrers, segadors, pallers, etc. Un altre tema és el Folklore, amb fotografies de les caramelles als anys 70, tant a la zona rural com al nucli de Santa Maria de Merlès. Amb el tema dels llocs d'interès hi ha fotografies de les masies d'Escrigues, el Riambau, la font de Borralleras, cal Ferrer, l'interior de l'església de Sant Miquel abans de la Guerra Civil, el Castellot, les recloses del Molí d'Escrigues i de la Fàbrica de l'any 1942, el Pont de Sant Martí, l'església de Santa Maria de Merlès, etc. També hi ha fotografies dels alumnes i mestres de l'Escola de Santa Maria dels anys 20, 50 i 70 del segle XX. En un altre apartat hi ha fotografies de famílies del poble, el cor de Merlès, equips de futbol així com també celebracions com la vinguda de la Verge de Fàtima o la processó de Sant Marc a la capella de Ginebret. | 08255-229 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0009700,1.9783700 | 415392 | 4650389 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65891 | Resclosa del molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-mas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació i molsa a la part frontal de la resclosa a causa de la humitat. | La resclosa del molí del mas es troba situada a la riera de Merlès, a uns 200 metres al nord del molí del mas, prop de cal Ferrer. Es tracta d'una resclosa de formigó d'uns 35 metres de llargada bastida sobre una zona rocosa que conserva, en la seva part frontal, els pals de fusta de l'antiga resclosa. Els pals es troben en mal estat de conservació ja que la fusta s'ha podrit i en molts casos sols en queda el forat integrat al mur. A la banda esquerra en marxa, en direcció sud, el canal que conduïa al molí primer i a la Serradora després. Es conserva en bon estat el primer tram de canal, l'arrencada del qual és de pedra amb reformes amb formigó. Té uns dos metres d'amplada i conserva les comportes de regulació d'entrada d'aigua així com el primer sobreeixidor per desguassar el sobrant d'aigua del canal altra cop cap a la riera. | 08255-135 | Sector central del terme municipal | Inicialment la resclosa era la del molí del mas. Actualment el canal va a parar a la zona de l'antiga Serradora, situada més avall del molí del mas, on utilitzaven l'aigua per produir electricitat. El canal també s'aprofita per regar. | 41.9926500,1.9729600 | 414933 | 4649470 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65907 | Resclosa del molí de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilalta | XVIII | El mur principal de la resclosa està parcialment cobert de vegetació. | La resclosa del molí de Vilalta està situada al nord del molí que li dóna nom, uns 1000 metres riera amunt, en el punt on el torrent de Sant Joan, provinent de la zona de Manyaques, aflueix a la riera. Es tracta d'una resclosa d'uns 40 metres de llarg que creua la riera sobre una plataforma rocosa. Està bastida amb un mur de maçoneria de pedra, parcialment arrebossat, de carreus grans i treballats, essent en algunes parts col·locats a filades regulars. Està coronada amb una filada de blocs de pedra treballats força amples. L'alçada del mur de la resclosa és d'uns 3 metres a la part central, descendint a mesura que s'acosta als extrems laterals. A la part inferior, es conserva l'arrencada dels posts de fusta que sustentaven la primitiva resclosa. Actualment aquest mur principal de la resclosa està parcialment cobert de vegetació i l'aigua s'hi filtra per diversos punts. A l'oest del conjunt, a tocar de l'extrem del mur principal de la resclosa hi ha una altre mur, també bastit amb grans carreus, que separa una part de l'aigua de la riera indicant l'inici del canal. Just al costat d'aquest mur hi ha la primera comporta del canal, que permetia retornar l'aigua a la riera quan no convenia fer-la passar pel canal. | 08255-151 | Sector nord del terme municipal | 42.0311500,1.9991500 | 417152 | 4653719 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65907-foto-08255-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65907-foto-08255-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66004 | Festa Major de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-merles | La festa Major de Santa Maria de Merlès es celebra el dia 14 i 15 d'agost, diada de la patrona de la parròquia. El dia 15 és el dia on es festegen els actes de caràcter més tradicional, i es celebra la missa solemne a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. També hi ha un seguit d'actes que acompanyen la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: ball de festa Major, concerts, activitats lúdiques i infantils, exposicions, etc. | 08255-248 | Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès | 42.0011500,1.9779900 | 415361 | 4650409 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66004-foto-08255-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66004-foto-08255-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 66005 | Festa Major de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pinos | Gran participació a la festa Major. | La festa Major de Santa Maria de Pinós o de Ginebret es celebra el segon cap de setmana de setembre, ja que la diada de la patrona és el dia 8 de setembre. El dissabte es celebra un ball i s'organitza un sopar popular on hi participa molta gent tant veïns de la parròquia com gent de fora. El diumenge és el dia on es festegen els actes de caràcter més tradicional; es celebra la missa a l'església a les 12'30h i es canten els goigs de Santa Maria de Pinós. En sortir es reparteix coca i moscatell i fa el sorteig d'una panera. Antigament la gent es portava el dinar i es quedaven passant la diada als voltants de l'església fins enllaçar amb les activitats de la tarda-vespre. Al final del dia es fa ball i s'organitza un altre sopar popular. | 08255-249 | Sector sud del terme municipal | 41.9801300,1.9414100 | 412302 | 4648112 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 66006 | Festa Major de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-de-terradelles | Gran participació a la festa Major. | La festa Major de Sant Miquel de Terradelles es celebra el diumenge proper al dia 29 de setembre, diada del patró. El diumenge es celebra la missa a les 12h del migdia a l'església nova de Sant Miquel de Terradelles, i es canten els goigs de Sant Miquel. En sortir es balla el ball de cascavells (organitzat conjuntament amb els parroquians de Cornet) i s'ofereix un aperitiu a la gent. Per dinar s'organitza una arrossada, un dinar popular, on hi participen tant els veïns així com molta gent de la contrada. Antigament en haver dinat s'organitzava un ball amb un acordionista però actualment ja no es fa. | 08255-250 | Sector sud del terme municipal | 41.9283900,1.9719000 | 414759 | 4642337 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65919 | Escut de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-cortada | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino.</p> | XIX | <p>L'escut de la Cortada està situat just a sobre del portal principal d'arc rebaixat de la masia que li dóna nom, al sector central del terme municipal. Es tracta d'un escut heràldic integrat al mur de càrrega just a sobre del portal principal de la masia de la Cortada, d'arc rebaixat i orientat a l'est. Probablement és l'escut heràldic dels comtes de la vall de Merlès, la família dels Oriola-Cortada. Està format per un baix relleu que conté a la part interior una torre defensiva amb un lleó davant la porta. Aquest conjunt queda emmarcat amb una decoració de motius florals coronada amb un casc d'armadura.</p> | 08255-163 | La Cortada. Santa Maria de Merlès. | <p>Al segle XIX, Isabel II atorgà a la família Oriola-Cortada el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Antoni Oriola-Cortada.</p> | 42.0081200,1.9789600 | 415450 | 4651182 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 65798 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-9 | XVIII | El Vilar es troba situada en un punt enclotat al sud-oest de la masia de Ginebret. Es tracta d'una casa d'una casa de planta irregular, de planta baixa i un pis, formada per un volum central envoltat per diversos cossos adossats que corresponen a antigues estructures agropecuàries i masoveries actualment reformades i habilitades com a habitatges independents (el Vilar, el Vilar xic, cal Traginer, cal Vaquer i cal Fadrí). Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una forma de queixal ja que té un cos que sobresurt perpendicular de la part esquerra. Al centre de la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, amb la data inscrita de 1798 i una creu al mig. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda i ampit reformats. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la façana nord-oest hi ha una petita finestra a la planta baixa coronada amb llinda de fusta. Al primer pis s'hi accedeix a partir d'una escala moderna de ferro. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana sud-oest s'hi pot observar una finestra emmarcada amb monòlits de pedra que es troba actualment tapiada. A la banda dreta sobresurt un cos perpendicularment formant un queixal. La façana sud-est està formada per diversos adossats que corresponen a antigues estructures agropecuàries reformades per a ús d'habitatge. Al primer pis del volum central s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08255-42 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9766100,1.9344900 | 411724 | 4647728 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65798-foto-08255-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65798-foto-08255-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65802 | L' Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/l-anglada | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XIX | Ca l'Anglada està situada al nord de Sant Pau de Pinós al costat del camí que condueix a Ginebret, entremig de la masia de cal Miquel i la masia el Puig. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes amb maó. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra i coronat amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i coronada amb llinda de pedra. A l'esquerra del portal, i pertanyent al cos adossat de la façana oest, hi ha una finestra amb brancals de pedra i arc rebaixat de maó pla. Al primer pis, situada sobre el portal hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. La flanquegen dues obertures: una antiga finestra balconera reconvertida en finestra que combina pedra i maó en l'emmarcament i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra. Sota el carener s'obre un òcul emmarca amb maó. A la façana est s'hi obren tres finestres: dues a la planta baixa i una al primer pis, totes elles reformades. També es poden observar dues pedres guarda-rodes delimitant l'antiga porta de la lliça que només conserva els brancals. La façana nord té adossats dos cossos que sobresurten perpendicularment i amb diferent nivells de teulades a una vessant. Presenta un òcul emmarcat amb maó a la part superior i tres finestres reformades. A la façana oest hi ha un cos adossat a nivell de planta baixa amb teulada d'una vessant. A nivell de primer pis hi ha una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, actualment tapiada. A uns metres de l'extrem sud-est de la casa hi ha l'antic paller de la masia que s'ha reconstruït i habilitat per habitatge de turisme rural. | 08255-46 | Sector sud del terme municipal | L'Anglada es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Pau de Pinós sota el nom de mas Anglada. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XIX amb ampliacions i reformes posteriors. | 41.9788600,1.9511700 | 413109 | 4647961 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65802-foto-08255-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65802-foto-08255-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65819 | Cal Masover del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-riambau | XX | Cal Masover del Riambau està situat pocs metres a l'est de la masia del Riambau, en un punt elevat de la baga del Riambau des d'on es domina bona part de la vall de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats en el nivell de planta baixa, i amb maó al nivell de primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té una disposició de les obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, amb la diferència que les de les golfes són de menors dimensions. La façana est té un única obertura, d'arc de mig punt i emmarcada amb maó, a nivell de golfes. La façana nord té set finestres emmarcades amb maó, quatre a la planta baixa i tres al primer pis. La façana oest està dominada per un cobert adossat de grans dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra i pilars de maó. | 08255-63 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, cal Masover del Riambau va ser edificat l'any 1924. | 41.9976200,1.9877700 | 416166 | 4650007 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65819-foto-08255-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65819-foto-08255-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65842 | Cal Tracanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tracanet | XVIII | Cal Tracanet està situada uns metres a l'oest de la riera de Merlès poc més amunt del pont de Vilalta, a tocar del molí de Vilalta i la seva bassa. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i dos volums de menor alçada adossats al sud. Els tres volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els tres volums formaven dos habitatges separats, anomenats cal Tracanet i ca la Rosa. La façana principal, orientada a l'est, conté en el volum principal una porta i una petita finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. En el volum adossat a la seva esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i s'hi adossa perpendicularment el tercer volum, amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada orientada a l'est. La façana nord d'aquest tercer volum conté un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord del volum principal consta d'un pis menys a causa del desnivell. Conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. A les golfes hi ha un balcó emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana oest es troba situada a pocs metres de la bassa del molí de Vilalta, tot i que en un nivell lleugerament inferior, i té un pis menys a causa del desnivell. En el volum principal hi ha una finestra reformada al primer pis i dos balcons reformats a les golfes. En el volum adossat a la seva dreta hi ha únicament una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud del volum principal, que sobresurt per sobre el volum adossat de menor alçada, es troba parcialment arrebossada i conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, una a nivell de golfes i l'altra just sota teulada. La façana sud del volum més baix conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i la del volum adossat a l'est, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. | 08255-86 | Sector nord del terme municipal | 42.0235000,1.9912600 | 416489 | 4652878 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65881 | Pla de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -V/-III | S'ha edificat una granja porcina a la zona del jaciment. | El jaciment del Pla de les Monges es troba situat al cap d'un serrat a l'oest de la masia de la Cortada. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures. L'excavació va determinar l'escassa potencia estratigràfica del subsòl en general, entre 5 i 20 centímetres, on en moltes zones la roca natural ja aflorava directament. Prop del marge del cingle es van documentar petites restes de murs i materials ceràmic ibèric en el sediment adossat. Cal assenyalar l'alt grau d'arrasament del paratge i de les mateixes estructures que només conservaven part de l'última filada de blocs de pedra. L'anàlisi del material ceràmic (àmfora de boca plana, ceràmica comuna i campaniana A) permet situar la cronologia en el període ibèric ple, en una fase entorn al segle III aC. D'altra banda, la tècnica constructiva dels murs (disposició plana i origen local de les pedres i lligat amb fang) denota característiques pròpies dels murs ibèrics en aquesta fase cronològica. La qualitat de les restes documentades no permet caracteritzar tipològicament el jaciment però si que li suposa una relació amb el de can Bonells, que tindrien una funció vinculada al control de la riera de Merlès a partir del segle V-IV quan la vall sembla que ja estaria plenament iberitzada. | 08255-125 | Sector oest del terme municipal | A la zona del Pla de les Monges no es tenia constància de cap jaciment arqueològic. La intervenció arqueològica al Pla de les Monges es va dur a terme el febrer de 2004 i va estar determinada per la construcció d'una instal·lació porcina de tres naus industrials a la finca de la Cortada que afectava una superfície total de 6.000 m2. Donada la presència de ceràmica comuna ibèrica en la superfície del terreny afectat per les obres i la proximitat amb el jaciment ibèric amb can Bonells, el Servei d'Arqueologia va proposar la realització de l'esmentada intervenció arqueològica per tal de verificar la possible existència de vestigis arqueològics a la zona. | 42.0089600,1.9750100 | 415124 | 4651279 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65881-foto-08255-125-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65892 | Resclosa del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVII-XX | La resclosa, part del canal i la bassa es van reformar l'any 2004. | La resclosa del molí d'Escrigues està situada en un petit gir de la riera de Merlès a l'est del Palau del Roc i pocs metres al nord del pont de la resclosa del molí d'Escrigues. Es tracta d'una resclosa llarga, d'uns 65 metres de llarg que s'estén sobre la riera de Merlès amb una orientació pràcticament sud-nord, aprofitant un gir de la riera en una zona on s'eixampla la vall i la riera du una trajectòria de nord a sud. Actualment està bastida completament amb formigó, amb pràcticament una trentena de pilars que sustenten uns trams de mur més estrets que originalment eren ocupats amb pantalles de fusta. S'assenta sobre una de les nombroses plataformes rocoses per les que transcorre la riera i forma un petit embassament que en la seva part més ampla té uns 10 metres i es remunta 400 metres riera amunt. A l'extrem sud de la resclosa hi ha un ample mur de maçoneria de pedra d'uns 15 metres de llarg que tanca l'embassament per aquest costat i que continua cap al sud-est formant l'inici del canal. El canal està delimitat a banda i banda en el seu primer tram amb murs de maçoneria de pedra de 120 centímetres d'alçada i té dues comportes que permeten retornar l'aigua cap a la riera, una a l'altura de la resclosa i l'altra uns 10 metres més avall. Després de seguir poc més de 600 metres el canal, la conducció arriba finalment a la bassa, reformada també modernament amb formigó i adossada al nord-oest del molí d'Escrigues. | 08255-136 | Sector central del terme municipal | 42.0098400,1.9817400 | 415683 | 4651370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65894 | La Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serradora | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Algunes parts es conserven en bon estat, altres han estat derruïdes i altres reutilitzades per a usos ramaders. | La Serradora es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, al costat de la riera de Merlès. Es tracta d'un antic complex fabril format per diverses estructures que es troben en diferent estat de conservació: - Fàbrica, actualment és utilitzada com a granja de porcs, és una edifici rectangular d'uns 13 x 36 metres, d'una sola planta, construït amb maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i amb grans finestrals (vuit per costat) d'arc rebaixat emmarcats amb maó. A la part frontal s'hi obrien dos accessos de la mateixa tipologia, actualment tapiats. - Canal, encara conservat en alguns trams provenia d'una resclosa situada a la riera de Merlès, prop de cal Ferrer, uns 600 metres al nord-est de la fàbrica. Tenia una profunditat de 2 metres i una amplada de 1'13 metres, i proveïa d'aigua la fàbrica per la producció d'electricitat. - Caseta de les comportes, es troba situada al capdavall del canal. És un petit edifici construït amb maó i teulada de doble vessant; regulava l'entrada d'aigua a la fàbrica per la producció d'electricitat. - Caseta de la dinamo es troba adossada a la façana oest de l'edifici de la fàbrica. Era el lloc on es produïa electricitat per la Fàbrica. Està formada per dues estructures: una amb teulada de doble vessant i una estructura més baixa amb teulada d'una vessant amb una obertura rectangular a la part baixa on en sortia l'aigua que desguassava a la riera de Merlès. - Xemeneia, situada davant la façana sud de la Fàbrica, és de planta quadrada d'uns 2'40 x 2'40 metres amb estructura troncopiramidal d'uns 15 metres d'alçada i està construïda amb maó. - Magatzem, situat al sud de la xemeneia, consta de 6 pilars d'obra d'uns 4'5 metres d'alçada, alguns d'ells coberts amb vegetació, i sense teulada. - Caseta Fecsa (E.T FECSA E.M. 8296), situada davant del magatzem era de planta quadrada de 6 x 6 metres. - Xemeneia, situada a 50 metres a l'est de la primera xemeneia, és de planta quadrada d'uns 1'18 x 1'18 metres amb estructura troncopiramidal d'uns 9'20 metres d'alçada i està construïda amb maó. - Magatzem, es trobava situat a uns 90 metres al sud-est de la Fàbrica, adossat a la vivenda de cal Paleta. Actualment es conserven els pilars sense coberta. - Cal Paleta, la Torre, ca la Ramona i el Garatge, era la zona d'habitatge. Els edificis estan construïts amb maçoneria de pedra i les portes, finestres i algunes cantonades estan emmarcats amb maó. | 08255-138 | Sector central del terme municipal | La Serradora, tal com el seu nom indica, havia estat una indústria vinculada a la transformació i tractament de la fusta dels arbres. Gent gran del municipi explica que feien baixar troncs des del pont de Vilalta a cops de riu fins a la Serradora, on s'aprofitaven els troncs de diferent forma: n'extreien la resina, l'escorça, la fusta. Va funcionar fins a la Guerra Civil. Després de la Guerra Civil s'hi instal·là una petita fàbrica tèxtil amb 3 o 4 telers grossos. En ella s'hi havia produït tela de cànem. Al cap d'uns anys la fàbrica tèxtil va tancar. | 41.9892100,1.9674800 | 414474 | 4649094 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65894-foto-08255-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65894-foto-08255-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65922 | Pallissa del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-riambau | XVIII | La pallissa del Riambau està situada a l'oest de la masia que li dóna nom, quedant separada d'aquesta per un pati tancat que queda delimitat pels dos edificis i murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, acabada en una ampla barbacana, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, està dominada per un gran portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada. Destaquen especialment els dos carreus que formen l'arc a banda i banda, que tenen esculpits, en ambdós casos, un rostre humà en relleu. També en aquesta façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura de forma trapezoïdal emmarcada amb pedra treballada al nivell superior. La façana sud té únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana est, situada a escassos metres de la masia del Riambau, té una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés directe al nivell superior de la pallissa, a més de dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, també al nivell superior. La façana nord queda dominada per un cobert adossat construït modernament. Davant la façana principal de la pallissa hi ha l'era de la masia, enrajolada i delimitada en tot el volt per grans blocs de pedra treballats. | 08255-166 | Sector central del terme municipal | 41.9978500,1.9870200 | 416104 | 4650034 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65922-foto-08255-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65922-foto-08255-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65946 | Font de l'horta del Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-pitxell | La font de l'horta del Pitxell està situada en un punt enclotat a l'est de Coll de Pitxell i al sud de Sant Miquel de Terradelles. S'accedeix a la font a través d'un camí descendent que s'inicia a la masia de Coll de Pitxell i baixa entre camps i per un bosc de pins fins la font, situada sota una petita balma. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt de la paret frontal del dipòsit, format amb grans lloses de pedra i ubicat just sota una petita balma aprofitant les parets d'aquesta. | 08255-190 | Sector sud del terme municipal | 41.9305600,1.9713800 | 414719 | 4642578 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65956 | Font del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-riambau | XVIII | La font del Riambau està situada uns metres al sud-est de la masia que li dóna nom, en una raconada humida ubicada sobre l'horta del Riambau. La font està formada per un dipòsit de maçoneria de pedra, amb una obertura a la part superior emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la part inferior del dipòsit en sobresurten dos desaigües de pedra, el de l'esquerra dels quals està tapat. El de la dreta condueix l'aigua fins a una pica de pedra, a partir de la qual l'aigua segueix fins a un viver situat al costat. El viver és de grans dimensions i de planta rectangular tot i que està esbiaixada a la cantonada on es troba la font. Està delimitat completament amb amples murs de maçoneria de pedra coronats amb grans blocs de pedra treballada. En el costat que dóna a la font, hi ha una part del mur que delimita el viver rebaixada formant batents de formigó amb la data inscrita de 1953. | 08255-200 | Sector central del terme municipal | 41.9970900,1.9882000 | 416201 | 4649948 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65956-foto-08255-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65956-foto-08255-200-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65963 | Barraca de la font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-masover | XVIII | Es troba coberta amb heura. | La barraca de la font del Masover és una barraca circular situada a l'extrem d'un camp a l'est de la masoveria d'Escrigues, prop de la font del Masover. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i es troba encastada al marge del camp. Presenta un diàmetre interior de 2'40 metres, aproximadament 2 metres d'alçada i un gruix de mur de 60 centímetres. Està cobert amb falsa cúpula o volta de forn. | 08255-207 | Sector central del terme municipal | 42.0044000,1.9800900 | 415539 | 4650768 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66011 | Tècnica de ferrar bestiar de peu rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-ferrar-bestiar-de-peu-rodo | Queden comptats ferrers que utilitzin la tècnica antiga a Catalunya. | La tècnica de ferrar bestiar de peu rodó ha canviat les últimes dècades tot i que a Santa Maria de Merlès encara hi ha un ferrer que conserva la tècnica antiga. Actualment els ferrers han deixat de fabricar-se les ferradures i utilitzen ferradures fetes de manera industrial. A Santa Maria de Merlès, però, encara hi ha un ferrer que produeix artesanament ferradures que s'utilitzen únicament per al bestiar de càrrega, el que ha de treballar, ja que el bestiar que s'utilitza per a muntar es ferra amb les noves ferradures fetes industrialment. Aquest bestiar de càrrega era antigament molt més comú ja que era la principal força de treball a les zones rurals, però l'arribada dels tractors i motocultors va provocar l'abandonament progressiu d'aquest bestiar. Actualment només queden com a bestiar de càrrega els cavalls, la majoria dels quals bretons, que s'utilitzen per arrossegar troncs en zones de difícil accés. El procés de ferrar comença amb l'elaboració de les ferradures. Primer es tallen a mida els passamans de ferro de 6 metres i un cop es té la peça a mida comença el procés de la forja, escalfant la peça al fornal fins que és prou calenta per permetre treballar-la. Aleshores es dóna la forma a la ferradura, utilitzant l'enclusa i el martell deixant els extrems (talons) més prims i es procedeix a foradar-la. Per a fer els forats o claveres (10 en els animals de càrrega, 8 en la resta) s'utilitza l'estampa per a la part superior i un punxó per a l'inferior. Finalment es col·loquen tres pinces, una a la part frontal i dues als laterals, que proporcionen més solidesa a la ferradura un cop està als peus de l'animal. El següent procés que ha de fer el ferrer és desferrar l'animal abans de col·locar-hi la nova ferradura, un procés que aproximadament es fa cada 3 mesos. El primer que s'ha de fer és treure el reble del clau i es fa amb les tenalles d'arrencar i de reblar. Després es procedeix a tallar el casc sobrant de l'animal amb les tenalles de tall fi i s'acaba de preparar amb una eina anomenada botavant, que s'ajusta al tòrax del ferrer per a poder fer força. Un cop l'animal és desferrat i té el casc preparat es procedeix a col·locar-li la nova ferradura. Un cop es té la ferradura que s'adapta al peu de l'animal (a vegades s'han de modificar les ferradures in situ per adaptar-les) es col·loca sobre el casc i es procedeix a clavar els claus, que no són simètrics si no que tenen un esbiaixat que permet que surtin cap a l'exterior i no es clavin directament endins. Amb un únic martell es claven aquests claus i es dobleguen i finalment es reblen tallant d'aquesta manera la punta del clau i deixant un acabament arrodonit. La última acció és la de doblegar els talons cap a l'interior per evitar que el bestiar es pugui trepitjar i descalçar ell mateix la ferradura. Existeix també la variant de ferrar en foc, que s'utilitza quan el casc de l'animal no està en bon estat. La única diferència de ferrar en foc és que la ferradura que es posa a l'animal està roent, d'aquesta manera s'adapta millor a l'animal. Una de les diferències entre la tècnica antiga i la nova és la posició a l'hora de ferrar l'animal, ja que amb la tècnica antiga es necessita algú que subjecti la pota de l'animal mentre és ferrat. Amb la tècnica nova, en canvi, el mateix ferrer subjecta i clava la ferradura. | 08255-255 | Sector central del terme municipal | 41.9932700,1.9725900 | 414903 | 4649539 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66011-foto-08255-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66011-foto-08255-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65762 | Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merles | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | L'església de Santa Maria es troba situada a la plaça del nucli urbà de Santa Maria de Merlès. És una església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta i amb capelles als laterals, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i absis carrat orientat al nord. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues falses pilastres que aguanten un entaulament llis i un timpà triangular amb la data inscrita de 1725 a l'interior. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra i al costat hi ha un rellotge de sol. Sota el carener hi ha un rellotge d'esfera. A la façana est s'hi adossa l'actual rectoria construïda durant el segle XX, i a la façana oest s'hi adossa ca l'Ermità, l'antiga rectoria del segle XVIII. De la part nord de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de torre, format per planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i coronat amb una balustrada de pedra. Presenta 8 ulls, dos per costat i s'hi conserven dues campanes. A la part oest del campanar s'hi obren 2 finestres emmarcades amb pedra i un òcul modern. Continua la façana de l'església estenent-se en direcció nord, on hi ha una obertura moderna coronada amb arc de mig punt i un òcul emmarcat amb pedra amb la data inscrita de 1890. | 08255-6 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès | L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893. La seva demarcació comprenia les dues vessants de la vall de la riera de Merlès, i es trobava dins l'ampli terme del castell de Merlès, pertanyent al bisbat d'Urgell. A mitjans del segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Santa Maria fou reedificada al segle XVIII a pocs metres de l'antiga església que es podria haver trobat a la zona on hi ha el cementiri. Aquesta nova església que substituïa l'anterior és d'estil barroc; un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, amb la porta que s'obre a migdia i el campanar de torre quadrada. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65763 | Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-merles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI-XVII | L'església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès. L'edifici actual és el resultat d'un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l'accés al mur de migjorn, bé que amb el portal d'arc de mig punt flanquejat amb falses pilastres i coronat amb un entaulament a mode de guardapols, construït al segle XVII. Al mur de migjorn encara és visible l'aparell fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunt i formant filades uniformes. El campanar que arrenca de la façana nord, és de curta torre quadrangular massissa, amb dues obertures d'arc de mig punt per costat i coronat amb teulada de quatre vessants. Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral, adossada a l'oest. A la zona est s'estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s'hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus. | 08255-7 | Sector central del terme municipal | L'església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Sant Martí apareix aixecada l'any 976, quan Bonfill donà a l'església de Sant Per de Vic el seu alou situat dins el comtat d'Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions a terra de Sant Martí. L'any 988 és esmentada com a 'domus Sancti Martini'. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Vers l'any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l'anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions que hi ha documentades aquests anys. Ja al segle XIV es troba unida a Sant Martí de Merlès la parròquia de Sant Pau de Pinós i la capella de Santa Maria de Pinós que se'n desvincularen a partir de l'any 1878, en obtenir Sant Pau novament les funcions parroquials. L'edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses transformacions i reformes. Al segle XVII es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, i més tard la sagristia, la capella del santíssim i la casa rectoral. L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre al 1795 a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la el del Roser. A més del patró de Sant Martí, l'església tingué des del segle XVI almenys un altre altar dedicat a Sant Miquel amb benefici propi i sacerdot. Hi ha la tradició que diu que aquest Sant Miquel fou portat allí quan s'ensorrà la capella que hi havia vora el castell, dedicada a aquest sant. Al 1749 el benefici encara existia, però hi havia problemes per a trobar el sacerdot. Des d'aquesta data, el benefici de Sant Miquel deixa d'aparèixer esmentat en les visites pastorals. | 42.0011800,1.9831400 | 415787 | 4650407 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Martí de Merlès es celebra missa tres vegades a l'any: el dia de Tots Sants, el dia de Sant Isidre i el dia de Sant Martí. Esporàdicament s'hi celebren bateigs i enterraments. | 92|94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65764 | Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI -XII | L'església de Santa Maria de Pinós, també coneguda com l'església de la Mare de Déu de Ginebret, es troba situada a llevant de la masia de Ginebret. És un edifici modificat parcialment on encara queda palesa la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d'una única nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, rematada amb un absis semicircular orientat a llevant, cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment l'absis presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig hi ha una petita finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt adovellada que es troba actualment tapiada. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt i encara s'hi poden entreveure els vestigis del portal primitiu. A la part dreta hi ha adossat un cos que correspon a la sagristia on s'hi obre una finestra d'ample bisellat, a mode d'espitllera esqueixada. Actualment la porta principal d'entrada és a ponent. El portal emmarcat amb pedra treballada té la inscripció a la llinda R.T 1865 amb un símbol enmig. Precedeix el portal una amplia porxada coberta amb teulada de doble vessant, construïda amb parament de pedra i reformes d'obra, i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. En un d'aquests carreus hi ha la data de 1803. A la façana oest també s'hi obre un òcul i es troba coronada per un campanar de torre amb quatre ulls parcialment tapats. A la façana nord s'obre una petita finestra a la banda esquerra. L'edifici està construït amb carreuons de mides mitjanes, que han estat disposats en filades horitzontals i lligats amb un morter, força compacte, compost de sorra i calç. | 08255-8 | Sector sud del terme municipal | L'església de Santa Maria de Pinós es trobava dins el terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Ràpidament es convertí en un centre de devoció de la zona, essent també un santuari votiu. Encara que inicialment depengué de la parròquia de Sant Pau de Pinós, durant un temps fou dependent de Sant Martí de Merlès per tornar-ho a ésser de Sant Pau més tard. Segons el seu estil de construcció és una edificació del segle XI i es troba documentada per primera vegada l'any 1085, en una permuta de terres a 'Santa maria de Pinosetis'. Altres notícies històriques que parlen de la capella apareixen l'any 1170, quan el senyor del terme Guillem de Lluçà llegà tres sous per al temple. A partir d'aquesta data la devoció a Santa Maria de Pinós anà en augment, traduint-se en deixes piadoses dels habitants de la contrada. Des dels seus inicis degué quedar vinculada a la parròquia de Sant Pau de Pinós, però quan aquesta quedà unida a la parròquia de Sant Martí de Merlès seguí les mateixes vicissituds que Sant Pau, si bé eren els obrers de Sant Pau els qui tenien cura de l'edifici i dels ornaments. A partir de 1778 tornà a quedar vinculada únicament a Sant Pau de Pinós ja que recuperà les funcions parroquials. Aquest edifici fou renovat diverses vegades, sobretot l'any 1803, que hom hi construí un pòrtic. L'any 1865 l'església fou arrebossada, hom reféu la teulada i el paviment i hi fou construït un altar senzill. Una notícia de 1883 ens diu que Santa Maria era cuidada per una mestressa diferent cada any, escollida entre les dones de les cinc cases de la parròquia. En aquest moment s'hi celebraven quatre funcions l'any, una de les quals era tradicionalment el dia 8 de setembre. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65765 | Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'església de Sant Pau de Pinós es troba situada prop de la carretera que porta de Prats de Lluçanès a Navàs, just en el punt on la carretera comença el desnivell cap a la vall del Llobregat. L'església tot i conservar alguns elements de la construcció romànica ha estat molt transformada a causa d'un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l'han desfigurat notablement. L'església és de planta rectangular té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. Entre alguns dels elements més interessants que han pervingut de l'edifici primitiu hi ha un tros de la nau i l'absis. Aquest, situat a llevant, és semicircular i exhibeix un mur llis i auster, sense cap ornamentació. El seu aparell és de carreus grossos ben treballats i disposats ordenadament, a trencajunt, amb filades regulars. Al centre i a poca altura hi ha col·locada una finestra de doble esqueixada amb coronament d'arc de mig punt. A la façana sud s'aixeca adossat el campanar de torre, de planta quadrada, on s'hi obren quatre ulls (un per costat). Les cantonades i la part superior que està formada per carreus ben treballats, es troba coronada per una coberta piramidal. En el campanar s'hi obren dues finestres alineades verticalment, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la superior hi ha la data inscrita de 18+56. La façana s'allarga en direcció a llevant, on s'hi obren dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra, fins a unir-se amb l'antiga rectoria. La façana oest presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data inscrita de 1618, dues petites finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó i un òcul sota teulada. | 08255-9 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Pau de Pinós es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i del bisbat de Vic. Aviat adquirí funcions parroquials, que perdé per esdevenir sufragània, tot recuperant posteriorment la condició de parròquia fins a l'actualitat. El lloc de Pinós apareix documentat l'any 893 en l'acta de consagració de Santa Maria de Merlès; en la descripció del terme parroquial diu que aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso). L'església de Sant Pau de Pinós apareix esmentada l'any 959 en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià; els béns afrontaven amb una vinya de Sant Pau que únicament pot correspondre a Sant Pau de Pinós, que és l'única església propera amb aquesta advocació. En una data compresa entre 1025 i 1050 apareix la parròquia en unes llistes del bisbat de Vic amb tot el nom: Sancti Pauli de Pinos. L'església conservava la condició de parròquia abans de l'any 1154, però posteriorment la perdé, entre aquesta data i el 1331, quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità les parròquies d'aquesta zona. Segurament quedà vinculada com a sufragània a Sant Martí de Merlès. En aquesta situació es trobava quan el bisbe de Vic Pasqual la visità. Arran d'una reestructuració parroquial, l'any 1878, l'església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita l'església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret i la de Sant Amanç de Pedrós, aquesta un xic més tard. | 41.9706300,1.9558400 | 413485 | 4647043 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'estructura de l'església es troba ofegada per veïnes construccions modernes que dificulten poder admirar-la adequadament. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65767 | Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-terradelles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'edifici actual està ben conservat ja que fou restaurat l'any 1982 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres de restauració que foren dirigides per l'arquitecte Antoni González i Moreno-Navarro van consistir en escatar el guix que recobria els paraments interiors, consolidar la coberta i reparar la teulada. També es va readaptar el portal i es va dignificar el temple per al culte. | L'església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, uns metres a l'est del mas Terradelles. Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca. Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat. Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou. La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció. | 08255-11 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Miquel de Terradelles es trobava dins l'antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al de Vic. Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual. Abans del 1152 era parròquia independent i fou considerada com a filial de Gaià (Bages). Entre 1152 i el 1331, quan la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Al segle XIV, a causa de la disminució de la població, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior. Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. L'espai interior de l'absis es transformà en sagristia mitjançant la construcció d'un envà que separava aquest espai de la resta de la capella. Aquest envà va ser decorat amb senzilles pintures al tremp, així com el retaule de l'altar nou. A l'interior de la sagristia es va instal·lar un rentamans. Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles. Cap a l'estiu de 1970, la parròquia va endegar unes primeres obres de neteja, i el novembre de 1979, es va refer la teulada de la nau i es va enderrocar l'envà que delimitava la sagristia. El mateix any la parròquia va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a una intervenció més completa en les obres de reparació i consolidació. L'any 1982 es van realitzar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Antoni González. | 41.9275100,1.9759900 | 415097 | 4642235 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la festa Major i un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles nou. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65768 | Església nova de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-miquel-de-terradelles | GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XIX | L'església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l'oest de l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església i la rectoria adossada. L'església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s'hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol. Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l'església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s'hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d'una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó. | 08255-12 | Sector sud del terme municipal | Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles vell. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65772 | Capella de la Trinitat de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-trinitat-de-vilalta | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XVI | La Trinitat de Vilalta es troba situada a la banda nord de la masia de Vilalta, just al costat de l'accés principal que condueix dins la lliça, tancada amb un mur de pedra. La capella és de planta rectangular, amb absis carrat i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha adossat un ampli porxo de teulada de doble vessant, tancat per un baix mur frontal amb una columna de pedra i una paret lateral amb un porta d'accés emmarcada amb pedra. La façana presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un guardapols motllurat que el ressegueix. A la clau de l'arc hi ha la data de 1552 esculpida en baix relleu i amb un gran motiu figuratiu al centre també esculpit en baix relleu que representa la Santíssima Trinitat. A la dreta del portal, pràcticament adossat a ell, hi ha una escala de cargol de fusta que condueix a un primer pis. A la part superior de la façana, sobre el porxo, s'hi obre un òcul i més amunt una finestra apaïsada. A la zona de l'absis, orientat al nord-est, hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, sota el carener. A la façana sud-est s'hi adossa un petit cos que sobresurt perpendicularment de teulada d'una vessant. | 08255-16 | Sector nord del terme municipal | A la capella de la Trinitat de Vilalta es celebra una missa a l'any, el dia de l'aplec de Vilalta (el diumenge abans de Corpus). Aquest dia es canten els goigs de la Santíssima Trinitat. Anys enrere es celebraven dues misses més durant l'any però actualment ja no es fan. L'edificació de la capella és del segle XVI. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65976 | Pica baptismal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria | XVI-XVII | <p>La pica baptismal es troba ubicada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una pica de pedra de 107 centímetres de diàmetre, 81 centímetres d'altura i 9 centímetres de gruix en la part superior. La pica es recolza sobre un peu de forma hexagonal modern. La base de la pica circular s'uneix a la part superior, troncocònica, amb un bordó de decoració de corda. Aquesta part superior, té una franja de decoració a tot el vol amb diferents motius geomètrics esculpits en baix relleu. La part superior de la pica, a la zona del gruix de la pedra, està decorada en motius d'incisió de ziga-zaga.</p> | 08255-220 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65986 | Goigs a la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-santissima-trinitat | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a l'inefable misteri de la Santíssima Trinitat que es canten a la capella de la Trinitat de Vilalta. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de l'interior de la capella, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquest no hi ha la partitura amb la música. Sacra divina Unitat, digna de tota alabança, dau-nos Fe, Amor i Esperança, Santíssima Trinitat. ---- Immens i Etern Senyor, Immutable, incomprensible; de lo visible i invisible Omnipotent Creador; puix amb afectes d'amor publiquem tal veritat. Que les persones son tres en Déu, la nostra fe creu, també que el Fill home es feu per nostre gran interés. Una en tres persones és l'Eterna Divinitat. Tal el Pare es considera que no es pot pas produir, ni d'altre pot procedir perquè és persona primera. Eixa veritat venera tota la Cristiandat. El Fill és en tot igual al Pare en son Naixement; nat de son enteniment, Fill únic i Natural. Al Pare és consubstancial, engendrat i no creat. L'esperit Sant, que és ardor, rep del Pare i Fill el ser; un principi verdader són els dos d'aquell amor; impuls d'un Etern Fervor, procedeix per voluntat. Tant Sant és el Pare Etern com el Fill i com l'Amor: no hi ha major ni menor en tant inefable tern. Són tres en un sol govern amb una sola bondat. De Vós, oh Suprem Senyor, el Cel, que gran plaer és, tot el poble de Marlés espera ple de fervor, venerant com a major la vostra solemnitat. TORNADA Alabem amb dolça veu al Misteri Sacrosant: Pare, Fill i Esperit Sant tres persones i un sol Déu.</p> | 08255-230 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 1949 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs són cantats el dia de l'aplec de Vilalta. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65987 | Goigs a la Verge de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-lassumpcio | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Verge de l'Assumpció, patrona de Santa Maria de Merlès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix l'Assumpció de la Verge, flanquejat per dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Per la glória que a tota hora us tributen terra i cels: De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels. El camí de vostra vida, es claror de la humilitat. Sou viola que heu florida, entre espines de pecat. Un floró us posa l'aurora on hi eslcaten dotze estel. De Merlés. De Jesús rebeu l'herència, que la creu ens ha llegat. Signe august d'obediència, accepteu la humanitat, que per Mare vos implora nom sagrat que ens ve dels cels. De Merlés. Infinita confiança, us mereix el vostre Fill. Ella ens dóna l'Esperança, navegant en el perill nostra vida pecadora, esperit i el cor rebels. De Merlés. Verge Blanca com els lliris de la Vall de Jericó, pressentida en els deliris del Rei místic, Salomó. Prop Jesús Emabaixadora, recolliu nostres anhels. De Merlés. Des que l'angel anuncia l'augusta concepció, fins que vostre Fill moria, fóreu abnegació per nosaltres a qui arbora lluita d'odis i recels. De Merlés. Entre totes les donzelles, sou senzilla amb dignitat, i ens prodiga maravelles, eix pomell tornassolat, que jamai el vent esflora, ni es merceix al bes dels gels. De Merlés. Cada passa del Calvari és en Vos dolor intens. Puja al cel aquest rosari, exquisit perfum d'encens, que el pit se us evapora per les set nafres cruels. De Merlés. Per damunt vostra grandesa, com un sol a l'orient, resplandiu tota puresa en el vostra cor prudent, i ja en vida vos adora un nou món que posa arrels. De Merlés. Llessamí que cull l'Altíssim, per gaudir vostra dolçor. Sou un calze tant puríssim de modèstia i de candor que valeu, noble penyora, pels creients i els infidels. De Merlés. 'Hort tancat, Font segellada', que fluiu vespre i matí, Mare i Verge Immaculada, Rosa vera d'Engaddí, que amat sovint odora, perquè sou perfum excels. De Merlés. Tot el gel del paganisme, tota l'aigua del pecat, no han marcit l'egoisme, vostra santa caritat, que ens sedolla redemptora rou diví plogut dels cels. De Merlés. Quan la vostra mà s'inclina vers un pecador que absol, la clemència el predestina, aigua pura de consol, que endardeix tothom qui plora, entre onades i bruels. De Merlés. L'hora pía ja arribada, defalliu d'ansietat. El traspàs és l'abraçada, que Jesús vos ha donat, per pujar-vos a sa vora, on no hi ha ombres ni vels. De Merlés. En la Glória que us corona tot el món us és submís. Vos aclama per Patrona de la Vall tot el país. Bona Mare protectora, que teniu poders excels. De Merlés. Aquest poble que us honora virutosa de tants models. De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels.</p> | 08255-231 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 1936 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | J. M Vilarmau (lletra), Mn. Llorenç Riu (música). | La publicació la van fer 'Els amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65988 | Goigs a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-isidre-llaurador | <p>AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.</p> | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, que es venera a la parròquia de Merlès el dia 15 de maig. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics-florals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Isidre amb els atributs del sant, una eina del camp (una arada), flanquejat per dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Puix que sempre haveu estat de pagesos gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR. Madrid mare de reis grans és vostra pàtria famosa; per això és més ditxosa que per ser-ho de reis tants, i posa als vostres peus sants la corona i ceptre d'or. Vostra mare amb alegria vos consagra a la Regina, Esposa i Mare divina, i en el seu amor vos cria. Per això qui en vos confia li doneu vostre favor. Pagès sou que amb esperança llauràreu la terra suant; obríreu el Cel pregant, que és una nova llaurança. La terra gran fruit vos llança. i el Cel més i mellor. Missa acostumeu oir mentres els altres treballen, però els àngels devallen al vostre ofici suplir. El Cel se us digna servir i es fa per vós llaurador. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets, siní fins els aucellets quan en l'hivern fam patien, els quals ben mansois venien a vostres mans sens temor. Quan Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona, vostra esposa, santa dona, a Xarama va passar. Vil calúmnia va provar la virtut de vostre cor. De pagesos y casats en sou glòria i honor molt gran. Dos esposos no es veuràn en el mon més estimats. D'uns amors a Déu tan grats, conserveu-ne la finor! Es miracle conegut aquell que vàren vós fer quàn al rei Felip Tercer donàreu vida i salut. tota Espanya a vos acut amb esperança i amor. I miracle fou molt gran quàn d'una molt dura penya, com avui Madrid ensenya, traguèreu aigua abundant. Es gran font i remei gran que cura de tot dolor. De pedra guardeu els blats si Marlès acut a vós. Deslliureu-la dels dolors; cureu coixos i llagats. Que no hi haigi enemistats; la pau sia en cada cor. Puix esteu ja col·locat en el Cel amb gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR.</p> | 08255-232 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | <p>Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya.</p> | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65989 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel | XXI | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Miquel, patró de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ornamentat amb motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de l'església de Sant Miquel de Terradelles (vell) flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Des del dotze, el segle noble, i amb la vènia dels Gaià, en el cor del nostre poble heu tingut el vostre altar. Dels hereus i les donzelles amoixeu els seus destins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel pren l'embranzida començant a prendre el vol. De la fe que dóna vida n'ha sentit el ventijol i del dany n'ha fet clivelles estripant-lo en mil bocins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Contra mal vau fer forrolla amb l'escut suprem del Bé i la vida quan trontolla l'ha avivat el vostre alè. A la llum de les estrelles que ens indiquen els camins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel que nit i dia sou el braç del Déu Vivent concediu la gallardia als que us cerquen de valent. Si del mal en fem estrelles dels ermots farem jardins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Amb els precs i les ofrenes acudim als vostres peus. Baneiu-nos a mans plenes les boscúries, els conreus, dels ocells les cantarelles i el brogit festós dels pins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; 'Qui com Déu' el nom indica en els mots de Daniel. Lluitador, teniu palica a favor del Déu del Cel. Mai les ments seran meselles si la fe viu ben endins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Que la nostra rodalia que s'escapa pel collet visqui a fons la simpatia per Jesús de Natzaret. Desvetlleu-nos les parpelles amb un vol de serafins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; L'esgarip de la secada allunyeu del nostre tros i la terra assaonada darà fruit al nostre esforç. Que no ens manquin pinetelles ni el perfum dels romanins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns;</p> | 08255-233 | Església de Sant Miquel de Terradelles. Santa Maria de Merlès. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 2000 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Codina (lletra), Mn. Jesús Capdevila (música) | Els goigs es canten el dia de la festa Major de Sant Miquel, el diumenge proper al dia 29 de setembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65991 | Goigs a Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-pinos | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Nostra Senyora de Pinós, que es venera a l'església de Santa Maria de Pinós. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ricament ornamentat amb motius de cresteria. A la part superior hi ha un dibuix de la Verge Maria. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Reyna del Cel coronada Per mans del Tot poderós: Siaunos sempre advocada Verge santa de Pinós. --- De Gabriel la anbaixada Ab gran júbilo sentireu, Per lo Altíssim fecundada Al Fill de Déu concebireu; A Deu fet home, admirada Portareu al mon repós, etc. Al Cel y terra alegrareu Quant Verge vareu parir A Jesús, y lo alletareu Per los homens redimir; Verament intitulada De Deu Mare, nom honrós, etc. Guiats ab llum d'un Estel Los tres reys del Orient Trobaren lo Rey del Cel Verb-home molt excellent; Ab reverència sagrada Adoran aquell Noy hermós, etc. Del gran dolor vos serena Vostre Fill ressuscitat, Despues que pagá la pena Deguda per lo pecat; Ell dissipa la emboscada Del enamich enganyós, etc. Quant fou lo deute pagát, Qual Adam nos va llegár, Ab lo cos purificat Va al Cel triunfant pujar; Deixantvos molt consolada Puig per gracia quedá ab Vos, etc. Ab los Apostols pregant Rebeu l'Esperit promés, Inspirantves un foch sant, Deixant vostre cor encés; Per establir la lley dada En mitg del mon criminós, etc. Per privilegi especial En cos y ánima portada, Y per Reyna coronada Sou al Trono celestial; De allí miréu inclinada A vostre client ploròs, etc. Del home sou protectora En tota calamitat, Siau nostra intercessora, Alcanseunos pietat; Marés y Pinós confiada De Vos espera socós, etc. TORNADA Puig estéu tant sublimada En aquest poble piadós: Siauli sempre advocada, Verge santa de Pinós</p> | 08255-235 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es va imprimir a Vich: Imp. Y lib. de Soler germans, carrer de la Ramada, nº 4. Els goigs de la Mare de Déu de Pinós es canten el dia de la festa Major de Santa Maria de Pinós (segon diumenge de setembre) en sortir de la missa. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65993 | Aplec de la capella de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-capella-de-vilalta | L'aplec de Vilalta es celebra a la capella de la Trinitat de la masia de Vilalta el dia de la Trinitat (el diumenge abans de Corpus). A l'aplec hi participa veïns del municipi de Santa Maria de Merlès així com també de municipis propers com de Prats de Lluçanès. Antigament la missa es celebrava al matí, es cantaven els goigs, el trisagi i es resava el rosari. Era costum, i encara ara es manté, donar un pa beneït als participants de l'aplec. Els pans beneïts que es repartien en algunes festivitats de certs Sants eren considerats medicinals per combatre algunes malalties. Un cop fora la canalla jugava a picar esquenes i els veïns anaven a la font de Vilalta i allargaven la diada fins a la tarda. Actualment la missa es celebra a la tarda. | 08255-237 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | L'aplec de Vilalta, actualment, és l'únic acte religiós que es celebra a la capella de la Trinitat de Vilalta. Antigament s'hi celebraven dues misses més durant l'any. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65993-foto-08255-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'aplec s'organitza pels propietaris de la masia de Vilalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65759 | Costa de la Cavalleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-la-cavalleria | <p>AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XIV-XVII | La gran estructura agropecuària d'obra que s'allarga uns metres davant la façana principal i adossada a la torre medieval així com les adossades a l'oest trenquen tota l'harmonia del conjunt arquitectònic. | <p>La Costa de la Cavalleria es troba situada a tocar d'una llarga recta de la carretera que porta des de Navàs a Prats de Lluçanès, al nord-est del nucli de Sant Pau de Pinós i al sud-oest de la Serra de Degollats. Es tracta d'una robusta masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts ben alineades amb carreus col·locats a trencajunt formant filades regulars, i cantonades diferenciades de grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, queda tancada amb un pati voltat d'estructures agropecuàries, una torre i una porta de lliça. La façana presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i dues petites obertures entre carreus a l'esquerra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra hi ha una finestra de monòlits de pedra tapiada. A nivell de golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada. A la part dreta de la façana principal i separada per uns dos metres s'hi aixeca una massissa torre quadrada d'època medieval. Està construïda amb maçoneria de grans carreus col·locats a trencajunt i coberta amb teulada de quatre vents. A la part inferior s'hi accedeix per una porta oberta a mitjans del segle XX; en aquest espai hi ha una habitació coberta per una volta amb un forat on es tiraven els aliments als presoners. A sobre la porta s'hi obre una espitllera esqueixada on entrava la llum a l'interior de la presó. A la part superior hi ha tres finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, cada una amb un motllurat diferent. La façana est de la torre té dues finestres bisellades emmarcades verticalment. La façana nord té una finestra bisellada a la part superior i la façana oest, encarada a la masia s'hi obre una espitllera i una finestra bisellada a la part superior. La façana sud de la masia presenta diverses obertures disposades irregularment. A la planta baixa hi ha tres petites obertures i una obertura apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi obren tres petites finestres d'obertura moderna, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres finestres més grans emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampits de pedra motllurat. La finestra central presenta una decoració geomètrica a la llinda amb un motiu floral esculpit al mig. La finestra de la dreta té a la llinda la data següent: IHS 1675. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana oest té adossada a nivell de planta baixa una estructura d'obra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra, i també una estructura d'obra adossada. A nivell de golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra reformada a la part dreta. La façana nord presenta un accés reformat a nivell de golfes al qual s'accedeix a partir d'una escala. També presenta tres finestres reformades o de moderna obertura, i les restes d'una tina de vi exterior, actualment plena de brutícia.</p> | 08255-3 | Sector sud del terme municipal | <p>La Costa de la Cavalleria, es troba documentada l'any 1308 amb el nom de Masdous. Sota aquest nom també apareix documentada en el capbreu de 1434 de béns del monestir de Lluçà, dins la batllia de Sant Andreu de Llanars. Apareix en el fogatge de 1553, encara sota la denominació Mas Dons.. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg del segle XVII sobre els vestigis de l'edifici medieval, del que probablement es conserva la torre.</p> | 41.9809100,1.9753500 | 415115 | 4648164 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 65760 | Serra de Degollats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-degollats | <p>AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. MASRAMON, Ramon (1981). 'Origen del nom Degollats'. Estel. Novembre de 1981. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVII | S'ha restaurat recentment. | <p>La Serra de Degollats està situada en un punt elevat just al límit sud de la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà en el que es troba el municipi de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per un volum de planta pràcticament quadrada de planta baixa i dos pisos bastit amb murs de maçoneria de pedra gran amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants i hi ha dos matacans a les cantonades sud-oest i nord-est. Completen el conjunt diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra situades al davant de la masia, tancant una lliça davant les façanes sud i est de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha un relleu ovalat decorat en la part exterior amb elements geomètrics que simbolitzen rajos solars, i a la part interior amb l'anagrama IHS, amb una creu a sobre i els claus que simbolitzen la Crucifixió a sota. També a la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra bisellada i una finestra apaïsada emmarcada únicament amb dos monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra de gran dimensions emmarcada amb pedra motllurada just a sobre del portal adovellat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. Al segon pis es repeteix la disposició de tres obertures per planta, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem superior esquerre de la façana, fent cantonada amb la façana oest, hi ha adossat un matacà, bastit amb una base circular de 4 nivells que s'eixamplen progressivament, sobre els quals hi ha cinc filades d'amples carreus treballats deixant petites obertures entre ells. La coberta és amb volta de forn. La façana est té adossada una petita estructura que correspon a l'antic forn a l'extrem dret de la planta baixa. També a la planta baixa hi ha dues espitlleres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una tercera de tapiada, i al segon pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada més. A l'extrem superior dret de la façana, fent cantonada amb la façana nord, hi ha adossat un altre matacà, bastit amb una base circular de 3 nivells que s'eixamplen progressivament, sobre els quals hi ha quatre filades d'amples carreus treballats deixant petites obertures entre ells. La coberta en aquest matacà és cònica. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, i té adossat a l'esquerra un mur que separa l'esplanada elevada que hi ha al nord de la masia de la lliça, situada en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1670 inscrita a la llinda, un finestra apaïsada emmarcada amb pedra treballada i una estructura quadrada adossada que conté la cisterna. Al segon pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté tres espitlleres emmarcades entre carreus treballats a nivell de planta baixa, i quatre obertures tant al primer pis com al segon pis. Al primer pis hi ha una obertura apaïsada reformada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dos balcons, un emmarcat amb pedra treballada i l'altra bisellada; i al segon pis quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada.</p> | 08255-4 | Sector est del terme municipal | <p>La Serra de Degollats es troba documentada com a topònim des de l'any 955. La primer menció a l'edifici és de l'any 979 '..in apenditio de chastrum Merles, in terminio de villa vocitata Decollatus..'. Ja l'any 1095 apareix com a Serra de Degolads en una donació de l'alou a Sant Pere de la Portella. En segles medievals depengué del monestir de Lluçà, adscrita en la batllia de Sant Andreu de Llanars tal com es recull en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de 1434. Apareix també en el fogatge de 1553. L'edifici actual fou bastit al segle XVII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> | 41.9894900,1.9888400 | 416244 | 4649104 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65760-foto-08255-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65760-foto-08255-4-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Serra de Degollats, documentada al segle X com a villa Decollatus, provindria del llatí 'decollo' que significa degollar o de 'decollatos', degollats.Popularment es creia que el nom d'aquesta masia provenia dels fets de 1714, quan un grup de pradencs massacraren una companyia del felipista Bracamonte com a revenja, després que aquests haguessin incendiat la vila de Prats de Lluçanès, però l'origen del topònim és indubtablement anterior. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 65761 | La Guaita de Pregones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guaita-de-pregones | <p>AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVIII | La masia va ser restaurada l'any 1979 | <p>La Guaita de Pregones està situada enmig d'una zona boscosa al nord del serrat de la Llobeta, a l'oest del nucli de Sant Pau de Pinós. És un casal de grans dimensions format per un volum principal de planta rectangular amb un cos adossat al sud, amb una torre al costat i diverses estructures adossades al voltant. Tant la torre, de planta baixa i tres pisos, com el volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, són de murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats a les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal és de doble vessant, el cos ampliat al sud i que actualment forma la façana principal té la teulada d'una vessant, i la torre a quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos adossat que forma una galeria al primer i al segon pis i un porxo a nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i tres grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta queda situada entre el volum principal i la torre, unint així les dues parts. Dins les arcades, a planta baixa, hi ha un porxo al fons del qual queda l'antiga façana de l'edifici. En aquesta part hi ha una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1769 junt amb una creu a la llinda. El primer pis presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada, amb la data de 1776 junt amb una creu intercalada a la llinda, i una galeria emmarcada amb cantonades diferenciades a banda i banda, sustentada amb un pilar central de pedra bisellada i barana de pedra motllurada. Al segon pis es repeteix la disposició del primer, difereix que a la galeria el pilar central és de secció quadrada, i la barana és moderna. La façana oest forma un petit queixal amb la part dreta sobresortint lleugerament i amb una espitllera emmarcada amb monòlits bisellats a la planta baixa. A la resta de la façana hi ha dues espitlleres, una finestra i una gran obertura sustentada amb dues columnes de pedra a la planta baixa, totes són emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb monòlits, i al segon pis, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada. La façana nord té el parament bastit amb filades regulars de carreus treballats en la part inferior. Pel que fa a les obertures, hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, una finestra al primer pis i una altra al segon, ambdues emmarcades amb pedra. La façana est té una cantonada integrada al mur i, com la façana oest, forma un petit queixal. En aquesta façana hi ha una finestra i una porta a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres al segon pis (una de les quals amb la data de 1974 inscrita), totes emmarcades amb pedra bisellada. Pocs metres a l'est del volum principal hi ha la torre de planta quadrada, unida al volum principal a través d'una passarel·la construïda modernament. La façana sud té una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis i un matacà de planta rectangular bastit amb grans carreus treballats, i amb una finestra d'arc rebaixat just al darrera. A la façana est hi ha una finestra al primer pis i dues espitlleres al segon, totes emmarcades amb pedra bisellada; també al segon pis trobem una finestra apaïsada feta amb monòlits bisellats junt amb dos pedres que sobresurten de la façana indicant l'antic emplaçament d'un matacà al tercer pis. La façana nord té cinc espitlleres fetes amb monòlits bisellats, dues al primer pis, dues més al segon i una al tercer pis. Finalment la façana oest, encarada cap al volum principal, té un accés emmarcat amb pedra treballada a planta baixa i un al primer pis, dues espitlleres emmarcades amb monòlits bisellats al segon pis i un matacà de planta rectangular fet amb grans carreus treballats amb una finestra emmarcada amb pedra treballada just darrera al tercer pis.</p> | 08255-5 | Sector sud del terme municipal | <p>La Guaita de Pregones es troba documentada des de 1187. Apareix en el fogatge de 1553, amb el cap de casa anomenada Caterina Pregones, viuda. L'edifici actual fou bastit al segle XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval, dels que probablement es conserva la torre.</p> | 41.9705800,1.9461000 | 412678 | 4647047 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'est del conjunt hi ha diverses estructures reformades modernament. A l'entrada de la masia hi ha una inscripció on es llegeix les dates de 1187 (primeres notícies documentals de la masia) i 1776-1779 (construcció de l'edifici actual), i uns versos que diuen: 'Guaita de Pregones Feudal en el pregon del Bosc s'alça segles del Vell Esperit Pairal fet d'Amor i d'Esperança' | 98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 65774 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XVIII | El mas Terradelles està situat a l'extrem sud del terme municipal, en una apèndix que queda envoltat per municipis de la comarca del Bages. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari adossades, i que té l'accés principal davant la façana est de l'edifici. La façana està dominada per un cos ampliat que forma dues eixides a nivell de primer pis i golfes, ambdues sustentades per un pilar central amb simples motllures a l'extrem superior, essent el pilar més estret al nivell superior. A nivell de planta baixa, on el cos ampliat forma un espai cobert amb volta d'obra vista, hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que correspon al volum original de l'edifici. De la part dreta de la façana en sobresurt un cos que conté una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1775 inscrita a la llinda. La façana oest té adossat a la part dreta el pati tancat que també s'estén davant la façana principal, amb un accés de lliça emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i també té dues petites estructures adossades que sobresurten al centre i a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt a l'extrem dret que correspon al cos adossat al sud, amb la data de 1760 inscrita. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra simplement amb pedra bisellada. La façana nord conté, a nivell de planta baixa, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la de l'extrem esquerra emmarcada amb un sol monòlit. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petita galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó, sustentades per un pilar central de pedra motllurat a l'extrem superior. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó. La façana est té un cos adossat a la part esquerra que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'altres obertures reformades. A la meitat dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres més a les golfes, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. | 08255-18 | Sector sud del terme municipal | Terradelles surt esmentada en el fogatge de 1497 i 1553 dins la parròquia i terme de Cornet. L' edificació actual data d'època moderna, entre els segles XVII i XVIII. | 41.9273600,1.9757000 | 415073 | 4642218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es coneix la masia amb el nom de Sant Miquel. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml