Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66641 | L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-0 | només es genera en èpoques de molta pluja. | <p>Zona lacustre dessecada situada a 1.483 m d'altitud, al sud-oest del terme municipal, per sobre de la casa Casanova de les Garrigues. La zona humida ocupa una superfície de 10,36 ha; la superfície màxima de l'estany era de 4 ha. És l'origen del torrent de les Garrigues i del torrent de l'Estany. Es troba situat en una ampla extensió plana de prat subalpí de forma còncava que recull, en el centre, aigües pluvials i aigües freàtiques. Era un dels pocs estanys naturals i de muntanya de la conca del riu Llobregat. Actualment s'ha convertit en una zona inundable apta per a la pastura de bestiar boví. Un sistema de drenatge impedeix que les aigües que l'alimenten recuperin l'antic estany. L'absència de peixos ha facilitat el desenvolupament de poblacions d'amfibis en petits tolls que es formen i que disposen d'una excel·lent qualitat de l'aigua. En general, és una zona d'una elevada diversitat biològica i d'una especial singularitat hidrològica. Es troba envoltat de bosc en el punt de transició del paisatge subalpí, format bàsicament per pinedes de pi roig, cap al paisatge més mediterrani, format bàsicament per rouredes de roure martinenc.</p> | 08268-151 | A l'extrem oest del municipi | <p>L'any 1810 fou dessecat. Des d'aleshores reapareix temporalment, en èpoques de l'any molt concretes, i ocupa una àrea molt reduïda.</p> | 42.1384300,1.8109400 | 401738 | 4665830 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'estany es podria recuperar amb certa facilitat si s'eliminés el sistema de drenatge que impedeix l'acumulació de les aigües. Està inclòs dins de l'espai del PEIN 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' i dins de la Xarxa Natura 2000 ES0000018 'Prepirineu central català'. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66642 | Mirador de la Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-figuerassa | XX | Punt d'observació situat a 1.480 m d'alçada en el serrat de la Figuerassa, que fa de límit entre els municipis de Cercs i de Berga. S'hi ha construït dos miradors circulars sobre el penya-segat amb excel·lents vistes sobre el Berguedà. S'hi accedeix per una pista que surt de la carretera BV-4243 abans d'arribar al punt km 1. | 08268-152 | Punt més elevat del serrat de la Figuerassa, límitant amb el municipi de Berga i Castellar del Riu | 42.1212500,1.8289600 | 403201 | 4663902 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||||||
| 66643 | Espai natural Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-picancel | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra de Picancel, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta àmbits administratius dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, tots tres de la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 2.265,88 ha, de les quals 448,27 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa el 9,6% de tot el terme municipal i el 19,8% de tot l'espai natural. Dins del municipi de Cercs, la part nord limita amb el pantà de la Baells i a l'oest amb la via verda de l'antic ferrocarril de via estreta Berga-Guardiola de Berguedà; en el vessant sud, el límit és en bona part una pista forestal. Dins de l'àmbit d'aquest espai natural s'inclou el nucli de Pedret, l'àrea delimitada per la riera de Merdançol, el cim de Picancel, la collada de l'Era de la Palla i la serra de la Covil. El poblament d'aquesta zona és caracteritzat per l'habitat dispers a partir de diverses masies repartides per el territori, avui dia, la majoria deshabitades. Serralada prepirinenca típica en el límit entre l'Alt i el Baix Berguedà, formada per relleus de conglomerats i gresos, amb valls molt tancades que han afavorit una conservació excel·lent d'alguns dels seus racons. El paisatge és essencialment forestal, amb predomini de coníferes: rouredes seques (Quercion pubesecentis-petraeae), pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). S'hi troben també alguns boscos mixtes amb arbres caducifolis. És un bon exemple de zona de transició entre el paisatge del Prepirineu i el paisatge dels altiplans centrals catalans. El sistema hidrològic el configuren el riu Llobregat i el torrent de can Bossoms. La principal activitat de la zona ha estat i és l'explotació forestal; amb importància destacada de l'activitat agrícola i ramadera en especial mentre les masies van restar habitades, avui dia aquest sector té poca presència, essent bàsicament de bestiar boví. El caràcter eminentment silvícola d'aquest espai protegit fa que, d'acord amb l'article 10 de la Llei forestal 6/1988, dins del seu àmbit han de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal.</p> | 08268-153 | Al voltant dels cims del Castellot i de la Roca Roja i la serra de la Covil. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1205100,1.8889200 | 408156 | 4663754 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-02-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen al cim del Castellot, de 890,7 m d'altitud. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66644 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera-0 | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 556,33 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa l'11,8% de tot el terme municipal i el 12,8% de tot l'espai natural. Els límits d'aquest espai són la serra de les Arades, la Baga de Nou Comes i la part alta del riu de Peguera en el sector de llevant i els límits municipals en les altres orientacions. Es troben dins de l'espai la Baga de Segalés, el Clot de la Molina i el serrat de les Estelles. Es tracta d'un nucli orogràfic ben delimitat on predominen els paisatges submediterranis. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-Pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-Pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,…), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraorestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífugues, degut als importants processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als artiodàctils; aquesta àrea es correspon amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,…) i heteròpters (Loricula pselafiformis, …).</p> | 08268-154 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000. En la revisió de l'any 2000 es va incloure dins de l'espai d'interès natural la zona de l'estany de Cercs, que en el projecte inicial en quedava fora.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' és la mateixa que està inclosa en l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66645 | Torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-peguera | un volum important de l'aigua és canalitzada. | Curs d'aigua que travessa el municipi d'oest a est i que desemboca en el pantà de la Baells enmig del nucli de Cercs. Recull les aigües del vessant sud de la serra d'Ensija i del vessant nord dels Rasos de Peguera, dins del municipi de Fígols. Entra dins del terme municipal de Cercs a la zona del barranc de Graus, on rep el nom de torrent de Graus. Passada aquesta zona conflueix amb el torrent de l'Erola, punt a partir del qual rep el nom de riu (o torrent) de Peguera. Prop del nucli habitat de Cercs és travessat pel Canal Industrial de Berga per un pont. Poc després passa per sota de Santa Maria del Pont de Rabentí i de l'antiga carretera C-1411 i s'ajunta amb el torrent de les Garrigues, que li arriba pel marge esquerra. Abans de la construcció de la presa de la Baells, a partir de la confluència amb el torrent de les Garrigues i fins el riu Llobregat el curs d'aigua rebia el nom de riu del Pont. La llera del riu dins de la zona habitada de Cercs està canalitzada. | 08268-155 | Creua part del terme municipal en sentit est-oest, a la zona oest. | Les aigüest del torrent de Peguera es troben en gran part canalitzades i utilitzades per abastir d'aigua la població. | 42.1505500,1.8323700 | 403527 | 4667152 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es coneix també amb el nom de riu de Peguera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||||
| 66646 | Xarxa Natura 2000: Prepirineu Central Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-prepirineu-central-catala | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | XX-XXI | <p>El municipi de Cercs compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC); forma part del LIC número ES0000018 denominat 'Prepirineu Central Català'. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 57.074,59 ha i en formen part territoris de municipis de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès. La part corresponent al municipi de Cercs ocupa una àrea de 556,84 ha que representa l'11,8% de tota la superfície del terme municipal i només un 1% de la superfície de tot l'espai. Aquest espai pertany a l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, semi naturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08268-156 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea 92/43/CEE, aprovada el 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats). Aquesta directiva preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada estat membre de la Unió Europea proposés a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC), que després passaren a ser classificades com a llocs d'importància comunitària (LIC), i unes zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havien de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern del 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, del 6 d'octubre de 2006, juntament amb la correcció d'errades publicada al DOGC 4940, del 3 d'agost de 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins de l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000 és la mateixa que està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66647 | Font de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-corneli | SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | La font de Sant Corneli està conformada per una estructura senzilla feta en un mur de contenció, segurament un mur de pedra revestit amb un arrebossat senzill. La font es troba a l'extrem sud del mur, conformant un angle amb el dit mur; té el frontal fet en pedra i coronat per una petita coberta de teula àrab, a la part central del frontal hi ha l'aixeta. Al costat mateix, en el mur hi ha una reixa simple, de barrots verticals metàl·lics, que permet veure un rec constant i habitualment cabalós. Aquest torrent forma part de la mateixa font de Sant Corneli, és visible en imatges històriques, en algunes de les més antigues, quan encara sembla que no s'havia construït el safareig s'hi poden veure dones rentant la roba. El rec continuava cap al safareig, per després ser dirigit cap al molí, situat a pocs metres davant el safareig i l'església. L'edifici del molí actualment està totalment reformat, al davant de la casa, per bé que molt amagat i actualment tapiat, s'hi pot veure l'arc de l'obertura de l'antic cacau del molí, i per tant, la sortida d'aigua del canal; en aquest punt, no és visible l'aigua però sí que se sent la seva remor. D'aquí continuava costa avall, passant per un petit edifici que expliquen que era l'escairador. | 08268-157 | A Sant Corneli, a pocs metres al costat oest de la façana principal de l'església. | 42.1840300,1.8519100 | 405192 | 4670847 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment el torrent o rec de Sant Corneli està quasi tot canalitzat al seu pas per la colònia.L'estructura de la font i el rec és de construcció actual, sembla que substituint una construcció anterior.El molí era el molí de Capdevila. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||||
| 66648 | Aplec de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jordi | XX | La diada de Sant Jordi és dia d'aplec a l'església romànica de Sant Jordi. Els actes consisteixen en una missa i en finalitzar l'ofici es fa el repartiment del panet. A l'entorn de l'església, la gent s'hi aplega per fer un mos amb el panet, es diu que era moment de tastar la llonganissa feta a la matança de l'any, ja que anys enrere eren moltes les cases que feien la matança del porc. De la gent que s'hi aplega molts es queden a dinar al lloc; la zona fa anys es va condicionar una font, unes graelles, taules i bancs. La diada finalitza amb ball de tarda. | 08268-158 | A l'ermita de Sant Jordi. | L'aplec té molt bona acollida entre els veïns del municipi, per bé que també hi acudeix gent d'altres poblacions. El format de l'aplec és el propi que simbolitza el vot del poble al sant en motiu d'alguna prometença; sembla que en el cas d'aquest aplec dedicat a Sant Jordi pot tenir relació amb alguna pesta que hi va haver per les contrades. En l'aplec s'ofereix als assistents un panet, s'explica que antigament la farina amb que es feien els panets era donada per una casa de pagès diferent cada any, tot fent rotació, així cada any li pertocava a una casa diferent. Durant un temps el cost de la farina es va assumir a mitges amb l'Ajuntament i la masia que li pertocava. Actualment es costeja des del consistori. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66649 | Festa del Roseret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roseret | XX | La festa del Roseret, actualment ja denominada tant sols el Roseret, es celebra el diumenge de maig, de fet, el primer cap de setmana, ja que els actes s'inicien el divendres i s'allarguen fins diumenge, essent aquest el dia dels actes més emblemàtics. Té la consideració de Festa Major de Sant Jordi, abans del poble de Sant Salvador de la Vedella. Als inicis de la festa l'acte principal era la cargolada, mica en mica es van anar introduint noves propostes i fent una festa més complerta. Actualment, els actes comencen el divendres amb ball de nit per al jovent, també enguany el divendres ja s'ha iniciat el concurs de pintura ràpida Memorial Antoni Serra. Aquest concurs és un acte que es desenvolupa durant els dies de la festa major i que a mesura que els pintors van finalitzant les obres aquestes són exposades a espera del veredicte del jurat; enguany el concurs ha arribat a la XXXVI edició. El dissabte és torn de diversos actes, com activitats infantils, concurs de botifarra, des de fa tres anys una fira gastronòmica, i a la nit és moment de fer l'elecció del fadrí i fadrina de l'any. El diumenge és el dia central de la festa, des de bon matí s'inicien els preparatius per cuinar els cargols, que s'aniran guisant durant tot el matí i fins al migdia, quan és hora de repartir-los. Al matí també hi ha ofici solemne. El diumenge també s'hi ha incorporats nous actes com una cursa de cargols. A la una del migdia és hora de repartir els cargols, el volum de gent que s'aplega és considerable, hi acudeixen veïns, gent d'altres poblacions de la comarca i de molts altres indrets. La tarda és moment per als balls, amb ballada a càrrec de l'Esbart Roser, del mateix poble, seguit de ballada de sardanes. També és habitual que hi hagi concurs de truc. | 08268-159 | Al poble de Sant Jordi, en diferents indrets, bàsicament a la plaça del Primer Comte de Fígols. | S'explica que a l'antic poble de Sant Salvador era típic que en aquesta diada es fessin cargolades a totes les cases. A inicis dels anys setanta del segle XX, el vicari de llavors, Mn. Ramon Garcia, va proposar fer una cargolada pública. Des de llavors s'ha continuat realitzat, exportant la festa també al poble de Sant Jordi després de la desaparició del nucli de Sant Salvador sota les aigües del pantà. Aquest 2016 la cargolada ha arribat a la seva XLIX edició. En algunes edicions també hi ha hagut trobada de puntaires o altres activitats. Fa pocs anys s'ha tornat a recuperar els balls de l'Esbart Roser que havia estat un temps inactiu. El nombre de racions que es serveixen ha anat oscil·lant però són entorn a unes 300 o 350. La festa va ser declarada d'interès turístic. | 42.1515900,1.8566600 | 405536 | 4667240 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66649-foto-08268-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66649-foto-08268-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els actes són organitzats per la Comissió de Festes del Roseret amb el suport de l'Ajuntament de Cercs i de veïns, comerços i empreses del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66650 | Festa major de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cercs | XX | La Festa Major de Cercs es celebra el primer cap de setmana més proper al dia de Santa Roser, que s'escau el dia 7 d'octubre. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Els actes s'inicien el divendres a la nit amb una festa per al jovent, generalment ball. Durant el dia del dissabte es fan activitats infantils; concursos de jocs de cartes el divendres o dissabte, i al vespre sopar de Festa Major, i habitualment seguit de ball. El diumenge al matí hi ha missa, passa-carrers, sardanes i acostuma a fer-se una representació teatral a la tarda. | 08268-160 | En diferents indrets del poble de Cercs | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors, actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||||
| 66651 | Festa major de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-corneli | XX | La Festa Major de Sant Corneli s'escau el segon cap de setmana de setembre. Els actes es desenvolupen al llarg del diumenge, encara que algun any s'havia fet algun acte també el dissabte. Actualment, al matí hi ha activitats per als infants; en la darrera edició, a mig matí balls a càrrec de l'Esbart Roser a la Font del Roure, seguit d'audició i ballada de sardanes també a la Font del Roure. A la tarda és moment de ball de fi de Festa Major, que en alguna edició ha anat acompanyat d'exhibicions de ball. En motiu de la Festa Major es realitza un concurs de pintura ràpida al llarg de tot el matí del mateix diumenge. | 08268-161 | A diferents indrets de la colònia de Sant Corneli | 42.1827800,1.8551100 | 405454 | 4670705 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||||||
| 66652 | Festes de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-santa-barbara | XX | Les Festes de Santa Bàrbara coincideixen amb la diada de la patrona dels minaires, encara que la festa ha anat experimentant canvis al llarg dels anys, actualment continua activa malgrat no haver-hi ja activitat minera. La celebració es fa el primer dissabte de desembre, moment en que es fa el lliurament dels premis Santa Bàrbara, que s'atorguen cada any en reconeixement i agraïment a la tasca realitzada per alguna entitat o persona; en motiu de l'atorgament dels premis es fa un acte institucional en que es constitueix el ple de l'Ajuntament per llegir l'acord de concessió del premi. Després de l'entrega dels premis, a la 1 del migdia hi ha l'encesa d'una traca en honor a Santa Bàrbara a la plaça de Sant Romà del Museu de les Mines de Cercs. El dia es completa amb ball de tard. | 08268-162 | A diferents indrets de la colònia de Sant Corneli | 42.1835100,1.8532300 | 405300 | 4670788 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66652-foto-08268-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes edicions s'han fet altres actes; en la darrera edició del 2015 es va retre un emotiu homenatge als morts a causa de la mineria del carbó al Berguedà des del 1903 i també en record dels 40 anys de l'accident de la mina Consolació, en els actes es va poder visualitzar un documental sobre els fets i també es va inaugurar un monument en homenatge a totes les víctimes mortals de la mineria del carbó al Berguedà. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66653 | La Festa Major de la Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-la-rodonella | XX | La Festa Major de la Rodonella s'escau el primer cap de setmana de setembre, els actes s'inicien el divendres a la nit amb activitats i ball per al jovent. Durant el dia del dissabte es fan activitats infantils; el vespre és moment del sopar de Festa Major, moment que permet congregar a gran part del veïns de la Rodonella, seguidament es fa ball. El diumenge al matí hi ha xocolatada i jocs per la mainada; a mig matí es fa un acte religiós, l'ofici solemne és a l'església de la Marededéu de la Rodonella. Després de la missa és torn de balls amb l'Esbart Roser i també de sardanes. La revetlla de la diada és moment per havaneres. El dia 11 de setembre, en el marc de la Festa Major es fa el canvi de senyera. | 08268-163 | Al nucli de la Rodonella. | 42.1633500,1.8559200 | 405492 | 4668546 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors, actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||||
| 66654 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-3 | XX | La font del Roure està situada més o menys a la part central de l'àrea recreativa i al fons, arrambada al terreny natural; compta amb una estructura de planta i alçat rectangular, feta en gran blocs de pedra més o menys carejada, coronada per grans carreus plans, al frontal hi ha una fornícula amb llinda adovellada en arc rebaixat que acull el sortidor de la font (actualment sense aigua). En un costat del cos de la font hi ha una placa que indica, Font del Roure, construïda amb la col·laboració dels veïns de Sant Corneli, maig 1994.A banda i banda de l'estructura de la font hi ha murs de pedra que conformen una mena de graonat o bancs de pedra. L'àrea disposa d'un petit quiosc (tancat actualment), una zona amb graelles i diverses taules i bancs, a més d'unes taules de ping-pong. La zona està enjardinada i cuidada. A la part central hi ha una escultura formada a partir de la unió, en vertical, de tres lliures o quintans (rep diverses denominacions), una sobre l'altra. | 08268-164 | A Sant Corneli, vers el sud de la plaça de Sant Romà. | 42.1828300,1.8550600 | 405450 | 4670710 | 1991 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66654-foto-08268-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66654-foto-08268-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La lliura o contrapès (també rep el nom de quintà) és el nom que se li dóna a la peça que fa de contrapès en una premsa de biga, es tracta d'un gran bloc de pedra en el que s'hi identifica el rebaix on s'encaixava un cargol, generalment de fusta.Les tres lliures que estan col·locades a manera d'escultura van ser localitzades per els germans Ramon i Jaume Corominas, en uns marges relativament propers. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66655 | Cementiri de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-corneli | XIX-XX | Cementiri de configuració rectangular , delimitat per les estructures dels cossos dels nínxols al costat oest, altres cossos de nínxols més recents al costat est, al fons, al nord, l'edifici de la capella i altres petits espais de magatzem, i la restat tancant el perímetre, un mur de pedra amb revestiment senzill; a l'extrem sud, la tanca metàl·lica d'accés, a la part central del mur i flanquejada per pilars de maó massís. L'accés obra a un llarg passadís central que condueix a l'entrada de la capella del fossar. Es tracta d'una petita capella bastida en combinació de murs de pedra vista i maó massís als angles de l'estructura i emmarcant les obertures, tipologia arquitectònica compartida als cossos existents a costat i costat de la capella. El coronament de l'edifici mostra una franja amb maons disposats formant un senzill motiu geomètric, també repetit en el coronament dels cossos dels nínxols. La porta d'accés a la capella és en llinda en arc de mig punt decorat amb un guardapols fet en maó massís; damunt un ull de bou. L'interior de la capella és petit i senzill, la nau és cobert amb volta, al fons hi ha un altar. A banda i banda del passadís central hi ha uns parterres, en el del costat est hi ha una gran creu de formigó, es troba damunt un basament quadrangular, a manera de dos graons; la creu té els braços laterals i superior finalitzat en forma triangular, a manera de sageta. | 08268-165 | Situat a les afores de Sant Corneli. | El cementiri es degué construir a finals del segle XIX o inicis del segle XX, probablement quant ja s'havia anat ocupant alguns dels blocs de pisos de la colònia de Sant Corneli. | 42.1890600,1.8560200 | 405539 | 4671401 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66655-foto-08268-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66655-foto-08268-165-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66656 | Font de la presa de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-presa-de-la-baells | XX | L'estructura es troba en bon estat de conservació, però en el moment de la visita la font no rajava. | Es tracta d'una font conformada per una estructura a manera d'escultura feta en pedra artificial i ciment encofrat; és de línies rectes i sòbries. Compta amb un pilar central de planta triangular, amb l'angle central situat encarat al frontal, a la base del tronc central hi ha un altre gran triangle que constitueix la pica de la font, els brolladors o brocs de la font, són conformats per peces també triangulars en les que hi ha les sortides d'aigua. L'escultura de la font és coronada per una mena de triangle corbat a manera de visera o coberta de la font. En les dues cares principals del pilar hi ha dos escuts, en un costat l'escut de Cercs i en l'altre el de Vilada, a la part superior, centrat en la visera que clou l'escultura hi ha l'escut de la Generalitat. | 08268-166 | Al costat de la presa de la Baells, al peu de l'edifici de les oficines. | 42.1834500,1.8530300 | 405283 | 4670781 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66656-foto-08268-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66656-foto-08268-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font es troba en un lloc que està enjardinat i que disposa de bancs; recentment s'ha condicionat amb una estructura que acull unes taquilles, ja que l'indret és el punt d'accés al circuit d'aigües braves que s'ha condicionat al pantà. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66657 | Escultura de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-jordi | XX | <p>Escultura de bronze, corresponent a una rèplica de l'escultura que presideix el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalalunya. L'escultura representa Sant Jordi dret amb el drac als peus, al qual mata amb una llança. El basament de l'escultura hi ha la signatura F. Marès, ja que és una còpia de l'original de l'any 1975.</p> | 08268-167 | Al poble de Sant Jordi. | <p>La peça va ser una donació de l'Àrea de Patrimoni de la Diputació Provincial de Barcelona, en època del president Excm. Sr. Josep M. Samaranch. Sembla que la peça va ser un obsequi ofert al poble de Sant Jordi. Hi ha altres còpies de l'escultura, una és la que hi ha al Jardí Sant Jordi de Vilassar de Dalt. L'escultura original de Sant Jordi que hi ha al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, data de l'any 1975 i és obra de l'escultor reconegut l'escultor Frederic Marès, es considera que va ser la darrera obra.</p> | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66657-66657-foto-08268-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66657-66657-foto-08268-167-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-04-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escultura és guardada a nivell particular per veïns del poble de Sant Jordi i es col·loca a l'església de Sant Jordi en motiu de la diada i celebració del popular Aplec. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66659 | Fons d'imatges de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas del municipi de Cercs és molt extens i interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, quasi un miler, la majoria són en blanc i negre, però també n'hi ha en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08268-169 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||||
| 66661 | Fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació de tipologia diversa referent al municipi de Cercs. La documentació més interessant del fons és el que s'anomena Arxiu Marià, en la que hi trobem els goigs de Sants de diferents esglésies del municipi, és el cas de Sant Quirze i Santa Julita de Pedret, un exemplar és molt recent i l'altre és còpia dels goigs de 1884; altres de Santa Maria de la Baells que compta amb diversos exemplars diferents, un dels quals és còpia de goigs del 1843; goigs a la Mare de Déu de la Rodonella que inclouen la partitura de la música i la lletra; entre altres diversos goigs, alguns de molt interessants, dedicats a la Marededéu del Santuari de la Consolació. Del Santuari de la Consolació destaca la còpia del llibret que relata la 'Història de la imatge de la Mare de Déu de la Consolació', escrit pel Pbre. Ramon Anglerill i Comellas, en data 1894. També referent a les esglésies del municipi hi ha un seguit d'arxivadors que inclou altra informació diversa, des de les enquestes realitzades després de la Guerra Civil a altres goigs, retalls de diaris o de publicacions en les que es fa esment a alguna de les esglésies del terme de Cercs, el conjunt de documentació és diferents cronologies diverses, bàsicament finals del segle XIX i XX; la majoria de la documentació és original però també hi ha còpies. També es mereix esment, les còpies de planimetria de diferents edificis del municipi, bàsicament esglésies (alçats, plantes i seccions) de Sant Salvador de la Vedella i de Santa Maria de la Baells (inclou un alçat de la façana amb la numeració de les pedres que es van guardar per ser tornades a col·locar en un nou indret). També diversos mapes i plànols del terme municipal o de parts concretes del terme. A més, el fons documental també compta amb un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. En relació a aquest recull són poques les informacions corresponents a Cercs, encara que minses són interessants. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic. El fons també compta amb documentació de diverses masies de la comarca; referent al terme de Cercs només compta amb informació de la masia de Merolla, es tracta d'un llibret fotocopiat que consta referenciat com a llibre trobat a la Casa Merolla de Cercs, data de l'any 1874-1875, i que constitueix una mena de llibre de comptes de les diferents actuacions realitzades sembla que per Ramon i Joan Selga García, imatgers del Serrat del Gall, en la que s'inclouen totes les actuacions i treballs realitzats com daurar, pintar, etc. , indicant cada obra a realitzar i el detall del pressupost segons material necessari i jornals (Coromines, R. (2011): Ramon i Joan Segla García, imatgers del Serrat del Gall, a L'Erol, núm. 107, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà)</p> | 08268-171 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que només hi consta Merolla municipi de Cercs, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||||
| 66662 | Aplec de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-quirze-de-pedret | XX | La Festa o Aplec de Sant Quirze de Pedret es celebra el tercer diumenge de setembre, encara que la festivitat de Sant Quirze i Santa Julita s'escau al 16 de juny. Els actes consisteixen en una missa en honor als sants en la que es fa cantada dels Goigs, es acabar ens fa el repartiement dels tradicionals panets de Sant Quirze i de ramells de flors boscanes. Tot seguit es desenvolupen actes que han anat variant al llarg dels anys, però que acostument a ser, almenys els darrers anys, una representació de ballets i danses tradicionals de la mà de l'Esbart Queralt de Berga. | 08268-172 | A l'església de Sant Quirze de Pedret | L'aplec es va recuperar després de la primera gran campanya de rehabilitació i restauració del temple als anys 60 del segle XX, des de llavors la festa ha sofert algunes variacions i adaptacions segons les necessitats o gustos de l'època. La festa l'organitza i costeja l'Ajuntament de Berga, ja que el temple va ser cedit als anys 60 del segle XX al consistori, qui se'n fa càrrec des de llavors. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||||
| 66663 | Forn de pa de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-ca-lagusti | XX | Ca l'Agustí és l'únic forn de pa de producció pròpia del municipi de Cercs. El forner, Agustí Costa Boixader segueix la tradició d'elaboració del pa transmesa de generació en generació al llar de 5 generacions de forners de la mateixa família, des d'aproximadament el 1884. El forn de Ca l'Agustí ofereix tota mena de productes artesans elaborats al seu propi obrador, destaca diversos tipus de pa, com és el rodó de 1884, junt amb una variada proposta de pans de farines o barreges de farines de diversos tipus, des de blat, sègol, fajol, espelta, entre moltes d'altres. És molt apreciada i reconeguda de fa molts anys la coca de pa o de forner, coneguda com la coca de Cercs. Entre la diversa tipologia de productes que s'ofereixen també compta amb productes com croissants, magdalenes, ensaïmades, carquinyolis, brioxos de bolets (anomenats pabolet) junt amb propostes més innovadores i actuals com són pans el pa de formatge, pa de sobrassada, etc. De fet, els darrers anys el forn de Ca l'Agustí ha innovat en l'elaboració de diverses tipologies de pans, amb introducció de farines diverses, així com en la creativitat de les seves propostes; podent fer esment a l'ús de farines naturals i ecològiques, algunes mòltes a la pedra, l'ús de massa mare natural, elaboració de pans de llargues fermentacions, entre altres. | 08268-173 | Ctra. De Ribes, 19. 08698 Cercs | En Agustí Costa i Boixader és la cinquena generació de forners de la família, va iniciar-se en la feina des de petit, ja que era el negoci familiar. Tot i que inicialment, el seu interès d'estudis es decantava per un altre camp, finalment es va posar al capdavant del negoci familiar, en el qual ja hi porta 25 anys. Des de que la família, provinent de la Font del Pi de Peguera, va instal·lar-se a Cercs, consta que van dedicar a fer pa; sembla que en origen la casa pot ser que s'anomenés Cal Miquel. L'establiment consta com establiment centenari i té qualificació d'empresa artesana; el forner, l'Agustí Costa, compta amb la carta de Mestre Artesà alimentari, carta que ja ostentava el seu avi. | 42.1460400,1.8597600 | 405784 | 4666620 | 08268 | Cercs | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns dels productes més reconeguts són: la coca de Cercs, el pabolet (brioix en forma de bolet i farcit de xocolata), pa de formatge (té forma de formatge i gust de formatge de cabra), pa del cordill (anomenat també de 1884, fet totalment amb llevat natural), pans de farines ecològiques i llevats naturals, pa de botifarra negra i pinyons (curiositat que a més té forma de botifarra), a més, del propi pa de pagès tradicional de llarga fermentació. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||||
| 66664 | Lutier Ferran Caldera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lutier-ferran-caldera | XX | Ferran Caldera és lutier de guitarres, essent un artesà que es dedica a realitzar tot el procés constructiu de l'instrument, des de la compra de les fustes necessàries per a la construcció dels instruments, bàsicament en mercats de Madrid i Valencia, fins a l'envernissat de les peces. El procés és totalment artesanal, fet que aporta un distintiu de qualitat reconeguda a les seves guitarres. Compta amb un catàleg de diversos models de guitarra espanyola, del que en destaca la guitarra romàntica, un model reproduït d'una guitarra antiga del segle XIX; el mateix Ferran també destaca el model de guitarra La Leona d'Antonio de Torres, potser la reproducció més famosa, de la que n'esmenta que la base és feta amb tres peces, encara que sembla molt senzilla, per dins té un tornaveu que baixa la freqüència dels bordons. En relació a la guitarra La Leona, és un model creat l'any 1856 i explica que se sap que hi ha una guitarra original que es conserva en mans d'un metge alemany qui encara la toca. De la resta de models de guitarres clàssiques del catàleg amb que compta, cal anotar que reben noms com Lídia, en dedicació a la seva filla, Alba o Núria, noms de les seves nebodes. | 08268-174 | c/ Diputació, 38, baixos. 08698 Sant Jordi, Cercs | En Ferran Caldera es va iniciar en la feina de lutier als 14 anys, només finalitzar l'escola; en concret a l'any 1978, quan va començar a treballar en un taller que hi havia a la Colònia la Plana (Casserres), l'empresa s'anomenava Taurus. Des del primer moment va aprendre a fer tot el procés de construcció d'una guitarra des d'inici i fins al final. En aquest taller hi va ser uns 4 anys. Després va anar a treballar amb el lutier Antonio Picado a Berga, com a lutiers professionals durant 22 anys. Després es va instal·lar pel seu compte, ara ja fa uns 8 anys, dels del 2007, que disposa del seu propi taller al poble de Sant Jordi. Actualment, Ferran Caldera realitza tot el procés constructiu de la guitarra, des d'anar a comprar les fustes a indrets com Madrid o Valencia, fins al procés de envernissat de les peces. | 42.1526900,1.8567800 | 405547 | 4667362 | 08268 | Cercs | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66664-foto-08268-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66664-foto-08268-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica Ferran Caldera, la guitarra bàsica és en un 90% de les següents fustes: els cèrcols i fondos, palosanto de l'índia, les tapes de cedre del Canadà i pi avet alemany, els màstils de cedre d'Honduras, i el diapasó d'eben o banús de la Índia, Camerun o Madagascar; entre altres fustes que també utilitza, com el xiprer italià. De les fustes més especials a que fa esment hi ha el palosanto de Madagascar.Les guitarres Caldera són reconegudes tant a nivell nacional com internacional, havent passat pel seu taller músics de procedències molt diverses. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66665 | Ferrer César Gutiérrez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrer-cesar-gutierrez | César Gutiérrez Garcia va ser ferrer i manyà d'indústria, coneixements que ha utilitzat i ampliat en el seu àmbit privat com a artista en metalls. En aquest sentit, al seu propi taller instal·lat a casa seva, desenvolupa i crea els objectes a partir diferents tècniques de treball dels metalls, des de la forja, tallat, soldadura, gravat, entre altres, les quals han estat utilitzades per l'artesà per dur a terme creacions de caire molt divers. La majoria de peces elaborades per César Gutiérrez són ornamentals, encara que també tota mena de peces de caire útil i pràctic. En són alguns exemples un destacat nombre figures i objectes decoratius que ornamenten casa seva, des de dracs, ocells, escultures figuratives, fonts ornamentals, reproduccions d'objectes com la façana de l'església del Santuari de la Consolació o destrals diverses a petita escala; també ha estat autor de gran nombre d'elements com baranes, reixes o tanques. Cal dir, que entre les seves aportacions el propi autor esmenta la recuperació de la creu de la missió de la Consolació, actualment instal·lada al cementiri de Sant Salvador, o la recuperació i reparació de diversos elements provinents de la mineria, com rodes de vagonetes, rails, cascs, entre altres elements i peces curioses i molt interessants del món de la mineria. | 08268-175 | C/ Camí de Sant Jordi, 109. 08698 Sant Jordi, Cercs | César Gutiérrez Garcia, nascut a Saragossa a l'any 1942, va venir de petit a Cercs amb la família que venia a treballar a la mineria; actualment està jubilat. Professionalment va treballar com a mecànic i manyà d'indústria, al rentador de Carbons de Berga i posteriorment a la Tèrmica de Cercs; a més, també comptava amb un taller on feia reparacions i treballs diversos. | 42.1522800,1.8543800 | 405348 | 4667319 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66665-foto-08268-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66665-foto-08268-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | César Gutiérrez ha estat, junt amb el Jaume Corominas, els creadors i dissenyadors del monument als morts de la mineria del Carbó al Berguedà instal·lat al desembre de 2015 a la plaça de Sant Romà a Sant Corneli, en motiu de l'Homenatge a les víctimes de la mineria del carbó celebrat per la festivitat de Santa Bàrbara.César Gutiérrez és una persona inquieta i molt preocupada per la recuperació de la història del municipi de Cercs i junt amb el seu company i amic, Jaume Corominas, ambdós conformen un equip que treballa perquè es conservi el patrimoni del municipi i per procurar recuperar i posar en valor elements que consideren importants per la història de Cercs. A més, de les seves pròpies creacions, en César guarda i col·lecciona tots aquells elements o testimonis, tant siguin objectes com fotografies, retalls de publicacions, referents a Cercs, entre molts altres temes d'interès per l'artista. Es pot considerar com un gran entusiasta de la història de la mineria. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66666 | Creu del cementiri de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-cercs | Creu llatina més aviat petita, de ferro, formada per dues tiges planes de ferro que en els tres extrems, a la part superior i en els braços laterals finalitza en expansió trapezoïdal. En el punt d'unió o creuament de les dues tiges que conformen la creu està ornat amb una forma geomètrica simple a manera de rombe. La creu està clavada damunt un monòlit, corresponen a un prisma rectangular, amb les cares visibles polides; aquest es troba sobre una base de construcció contemporània formant un rectangle que té funció de jardinera, amb bancs a costat i costat. | 08268-176 | Afores de nucli de Cercs. C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Cercs | 42.1473700,1.8652100 | 406236 | 4666762 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66666-foto-08268-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El cementiri es troba situat a la sortida del poble en direcció Sant Jordi. Compta amb un mur perimetral, amb accés a l'extrem de ponent, a través d'una porta de reixa metàl·lica. A l'interior hi ha diverses construccions que acullen els nínxols, adossats als murs perimetrals nord i oest, i una construcció aïllada a la part central. En aquesta construcció hi ha un plafó ceràmic en el que hi ha representada una Santa Bàrbara, que presideix l'entrada a l'interior del cementiri. Es tracta d'un plafó de construcció força recent. La creu es troba instal·lada a la part central. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66667 | Creu de la missió de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-la-consolacio | XX | Es tracta d'una creu llatina de ferro, que en el punt del creuament de les dues barres metàl·liques hi ha un doble cercle, també metàl·lic, en el que hi ha la inscripció 'SANTA MISSIÓN. AÑO 1950'. A mitja tija del braç vertical de la creu hi ha una placa que indica La Consolació. Les mesures aproximades són 3 metres d'alçada per 1,60 metres d'amplada. | 08268-177 | A l'interior del cementiri de Sant Salvador, situat al peu de la carretera que porta a La Nou | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1950. La ubicació originària de l'aquesta creu era en un turó a tocar de la colònia de la Consolació; coincidint en un moment en que es van enderrocar part dels edificis de la zona de la Consolació, dos veïns del municipi, en Jaume Corominas i César Gutiérrez, van decidir que la creu no s'havia de perdre, per aquesta raó van decidir restaurar-la i posteriorment, en acord amb l'Ajuntament es va col·locar al cementiri de Sant Salvador. A la creu s'hi va afegir una placa que indica La Consolació, en record del seu emplaçament originari. Les informacions han estat facilitades per Jaume Corominas i Camp. | 42.1678200,1.8654500 | 406286 | 4669032 | 1950 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En cementiri de Sant Salvador es troba ubicat al peu de la carretera que des de la C-16 porta cap a La Nou. Es tracta d'un cementiri construït l'any 1959, ja que el cementiri situat a l'antic poble de Sant Salvador s'havia fet petit. El cementiri té un mur perimetral, amb dues portes d'accés situades al frontal principal, el sud; el conjunt està bastit en una zona en desnivell, els nínxols estant distribuïts en diferents construccions adossades als murs perimetrals, la part central es mostra en terrasses de manera que en facilita l'accés i la mobilitat en un terreny en pendent. La creu està col·locada a la part superior, aproximadament en el centre. A la Colònia de Sant Corneli hi ha una altra creu d'iguals característiques. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 66668 | Font i bassa de l'Erola o del Paulàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-lerola-o-del-paulas | Les estructures es troben deteriorades. | La font brolla en un clot d'un marge que està protegit o envoltat per pedres que faciliten que no la font no es cobreixi de terra, tot i que actualment està parcialment tapada per pedres, alguna fusta i vegetació. Al peu de la font hi ha una petita bassa de planta rectangular, feta sembla que a partir de rebaixar del terreny; està construïda amb murs de pedra, l'interior mostra restes de revestiment de morter. | 08268-178 | al peu de la pista que porta cap a Peguera des de la masia de l'Erola | Actualment l'aigua de la font és emprada bàsicament per abeurar el bestiar boví que hi ha a la finca. | 42.1527900,1.8196300 | 402478 | 4667415 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66668-foto-08268-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66668-foto-08268-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font i la bassa es troben a pocs centenars de metres de distància de la masia de l'Erola. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66669 | Font i safareig del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-puig | XX | Actualment no raja i les estructures estan malmeses. | La font i el safareig del Puig estan construïts arrambats a un marge al peu de la carretera que conforma l'enllaç sud de la C-16 amb Cercs a l'alçada del nucli o petit agrupament de cases que conforma el lloc del Puig. El conjunt és conformat per l'estructura de la font , formada per un frontal de maó clos en arc .... aproximadament a la part central del frontal hi ha l'aixeta, a la base una pica senzilla feta en base a maó massís amb acabat en lliscat de ciment pòrtland, acabats i materials que trobem en tot el conjunt. Al costat de llevant de la font hi ha adossat un banc d'obra, en aquest cas però fet en pedra; i al costat de ponent de la font, trobem el safareig construït també adossat a l'estructura, tot recollint l'aigua que desaigua de la mateixa font. El safareig és un dipòsit de planta rectangular, d'un 282 cm de llargada per uns 98 cm d'amplada i una profunditat aproximada de 75 cm. La paret del costat sud del safareig, compta amb la part superior de major amplada a manera de voladís, i amb el pendent inclinat cap l'interior del dipòsit, constituint la part destinada a rentador. Actualment no disposa d'aigua corrent i es troba deixat i en mal estat de conservació. | 08268-179 | al peu de la carretera que enllaça la C-16 amb Cercs, al costat del conjunt de cases del Puig | 42.1435400,1.8671400 | 406390 | 4666335 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66669-foto-08268-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66669-foto-08268-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc del Puig està centrat i li dóna nom l'antiga masia del Puig, avui reconvertida en diversos habitatges. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66670 | Font, bassa i dipòsit de Cal Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bassa-i-diposit-de-cal-torner | XIX-XX | Actualment part de les estructures estan malmeses, tot i que encara són recuperables. | Uns 250 metres al nord de la masia de Cal Torner hi ha la font junt amb l'estructura d'un dipòsit d'aigua, trobant-se al peu de la pista d'accés a la masia. La zona és oberta i planera, amb prats de pastura, alguns dels quals es troben delimitats per murs de pedra seca ben construïts i ben conservats. El dipòsit d'aigua, està conformat per dues estructures diferenciades adossades. El conjunt és bastit adossat al marge del terreny, determinant que la construcció només sigui visible per la cara frontal, la sud, i part dels murs laterals. El conjunt és bastit en carreus desbastats i pedres irregulars, mostra planta rectangular; al costat més de ponent hi ha el dipòsit més petit, en aquest al frontal, cara sud, hi ha una aixeta a la part inferior. El dipòsit del costat de llevant, adossat a l'anterior, és de volum major, d'aquest podem veure la coberta, és en volta molt rebaixada feta en maó. La part superior del conjunt hi ha dues obertures, corresponents cadascuna a un dels dipòsits, aquestes són delimitades en un cas, per carreus més o menys ben tallats, en l'altre per carreus i maons. Al davant dels dipòsits hi ha un espai a manera de bassa, segurament per abeurar el bestiar, compta amb restes d'algun mur de delimitació; en el lloc també hi ha un cóm de fusta, en molt mal estat de conservació. A pocs metres al costat, nord-oest dels dipòsits hi ha una estructura que sembla correspondre pròpiament a la font; es troba en part ensorrada i força coberta de terra, és una petita construcció feta a partir de murs de pedra que suporten una petita coberta en volta, també de pedra, l'interior acolliria el brollador de la font. | 08268-180 | A uns cinquanta metres al nord de la masia de Cal Torner. | 42.1525500,1.8351900 | 403763 | 4667370 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66670-foto-08268-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66670-foto-08268-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66671 | Llinda de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-fusta-0 | XVIII | Llinda de fusta, actualment d'una finestra, tot i que en origen potser era d'una porta. Només veiem una part de la peça, és de fusta, en la que s'hi poden observar les traces de cops de les eines del carejat de la llinda. Té gravada la data 1781 amb una creu al mig de la xifra, de fet el braç superior de la creu no és visible. Actualment, la data i la creu es mostren pintats en pintura negre. | 08268-181 | Ctra.de Ribes, 6. 08698 Cercs. | 42.1454100,1.8602800 | 405826 | 4666550 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66671-foto-08268-181-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66672 | Moles de la zona del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-de-la-zona-del-far | COROMINAS, R. (1990): 'Els antics molins del municipi de la Nou', a L'Erol, núm. 29, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, pàg. 43-46. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (2013): 'Els antics molins del municipi de la Nou II', a L'Erol, núm. 118, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, pàg. 35-37. | Es troben instal·ladesa a l'aire lliure fet que en pot facilitar el seu deteriorament. | Conjunt de quatre moles senceres i alguns fragments d'altres moles. Les quatre moles mostren mides molt diverses, mostrant un acabat de les superfícies molt bast. Sembla que aquest aspecte poc polit pot deure's en gran part al fet de correspondre a unes moles potser de cronologies antigues a la vegada que també per estar afectades per l'erosió i l'acció del pas del temps. Es tracta d'una tipologia de moles caracteritzades perquè la mola superior o sobirana mostra la cara inferior lleugerament còncava i la mola sotana o inferior té la cara superior amb una lleu convexitat, afavorint la unió d'ambdues, tipologia diferenciada de moles més modernes, que mostren les cares que estan en contacte més planeres i amb unes línies incises per afavorir la moltura. | 08268-182 | Plaça de Sant Romà, s/n. 08698 Sant Corneli, Cercs. | El probable molí del Far, es trobaria ubicat dins l'actual terme municipal de la Nou i dins l'antiga jurisdicció de Ripoll. A la mateixa àrea però en cotes superiors hi ha les restes de dos altres molins, un dels quals rep el nom de l'Avellanosa i el qual va ser substituït a posteriori per un altre molí, situat més amunt. Les restes del molí i les moles les localitzaren metres més amunt del Far, ja passat el torrent de Malanyeu, en una zona on el riu Llobregat fa un meandre. Segons l'article publicat per Corominas (1990), hi havia “almenys nou moles entre senceres i trossejades”, i a pocs metres, en el marge, les restes d'una construcció que interpretaren com a corresponent al possible molí. Les restes de la construcció van ser valorades com que podien correspondre al fons del carcavà. Els germans, van fotografiar i croquisar les moles per deixar-ne constància. | 42.1831900,1.8536000 | 405330 | 4670752 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66672-foto-08268-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66672-foto-08268-182-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons expliquen els germans Coromines, les moles van ser localitzades a la llera del riu Llobregat després d'una revinguda del cabal del riu de l'any 1982, i que a més degué provocar una petita esllavissada que va permetre la visualització dels restes d'una construcció. Els germans Corominas van ser informats que eren visibles aquestes restes, en desplaçar-se a l'indret van identificar les diverses peces i també les restes en molt mal estat del que podria ser un antic molí. El conjunt es trobava fora del terme de Cercs, per bé que les moles després van ser col·locades a la zona propera al Museu de les Mines de Cercs a fi de que no es perdessin les peces.Encara que en la forma de col·locació actual de les moles no és visible l'encaix dels nadillers, segons l'article publicat a l'Erol, mostren una tipologia de característiques probablement de cronologia medieval. | 85 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 66673 | Moles del Molí de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-capdevila | Es tracta de dues moles encastades en el mur de contenció del carrer de les oficines. Són dues pedres de moles de molí que mostren unes dimensions de 131 centímetres de diàmetre, una sembla correspondre a la mola sotana o de baix, i l'altra a la mola sobirana, volandera o de dalt. En una hi ha un únic forat circular al centre, d'uns 20 cm de diàmetre, segurament la mola fixa, i en l'altra, l'espai per encaixar-hi la nadilla, per tant corresponent a una mola volandera o mòbil, l'espai de la nadilla mostra una llargada d'uns 43 cm, una amplada de 13 cm i el centre o part circular també de 20 cm. Ambdues moles són de pedra de tipus aglomerat, i la seva superfície es mostra ratllada a partir de diverses línies realitzades per facilitar la moltura. | 08268-183 | C/ de les Oficines, s/n. 08698 Sant Corneli, Cercs. | Segons expliquen, les moles són de l'antic molí de Capdevila, situat uns metres més amunt, al peu de la plaça de l'església. Actualment es conserva la casa del molí totalment reformada com a habitatge, als peus de l'edifici de l'antic molí encara s'hi pot veure l'estructura que devia conformar el cacau de sortida de l'aigua del molí. Uns metres més avall de l'antic edifici del molí i just per sobre del mur de contenció on hi ha col·locades les moles, hi trobem una construcció que ocupa la zona on hi havia instal·lat un escairador, el qual aprofitava el canal d'aigua sortint del molí situat metres més amunt. No en sabem la cronologia, per bé que aquests tipus de ratllats de la superfície de les moles són propis de cronologies modernes i contemporànies, així com de la forma de l'encaix de la nadilla. | 42.1836000,1.8526400 | 405251 | 4670799 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66674 | Safareig de la barriada dels Tilos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-barriada-dels-tilos | XX | El safareig i font dels Tilos està situat enmig de la barriada, en un edifici de planta baixa de parets de maó massís, amb tres murs de façanes, i a la part frontal, la sud, oberta i només amb un pilar central de suport del teulat.; té coberta a dos vessants amb encavallada de fusta, bigues i travessers també de fusta, maó massís i a sobre teula àrab. A l'interior de l'edifici hi trobem el safareig, una estructura rectangular amb la part superior dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit. Actualment els murs mostren un revestiment bast de ciment pòrtland. A l'extrem sud-oest del safareig hi ha la font i un altre petit dipòsit; la font és formada per una estructura que conforma un cos senzill clos en arc de mig punt, al centre del frontal hi ha l'aixeta; la pica és simple, sembla que reformada, i la base és conformada per un graó o sòcol de planta de mig cercle, on hi ha gravada la data 16/9/1964, moment que es degué realitzar alguna reforma o potser la construcció i afegit de la mateixa font. El dipòsit petit és un receptacle de planta quadrangular que està comunicat amb el safareig. | 08268-184 | A la barriada dels Tilos, a la colònia de Sant Corneli. A la part superior i central del conjunt. | La barriada dels Tilos es troba al Serrat dels Bous, i és configurada per tres blocs d'habitatges; el bloc d'habitatges que es troba als carrers dels Tilos junt amb els pisos del carrer de la Font de Sant Corneli (avui anomenat c/ Gran via) constitueixen el primer grup d'habitatges construïts a la colònia minera de Sant Corneli i, per tant, els més antics. Aquests van ser bastits a finals del segle XIX, quan va instal·lar-se una empresa italiana que va iniciar l'explotació moderna de les mines de carbó de la zona. De fet, sovint eren anomenats els pisos dels italians, ja que a l'any 1885, la societat italiana Garaveti, Vallino, Bovío i Cia., havia iniciat l'explotació de la galeria de Sant Romà i també la construcció dels primers edificis de la colònia. El 1895 José Enrique de Olano comprà la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera, i iniciava una nova etapa de la mineria del carbó al Berguedà, paral·lelament també s'emprengué la construcció de les colònies mineres, que a l'any 1920 van quedar totalment configurades, encara que posteriorment es van construir nous edificis. A més, de l'esmentat bloc d'habitatges del carrer dels Tilos, els altres dos blocs d'habitatges que formen part de la barriada dels Tilos van ser bastits en l'etapa dels anys 1905 al 1920, fase en que juntament els habitatges més característics del nucli de Sant Corneli (c/Santa Bàrbara 2, 3, 4, 6, i els tres blocs de tres plantes del c/Porvenir) definirien aquesta etapa com de configuració definitiva de la colònia. Consta que entre els anys 1944 al 1955 s'instal·là servei d'aigua corrent, a partir del gran dipòsit proper a l'església, de la font i del safareig; no sabem si també en aquest moment s'instal·là aigua corrent a la zona dels Tilos, hem de pensar que sí, tot i que potser la font del safareig dels Tilos és de construcció dels anys 60. La colònia continuaria creixent a la zona del nucli de Sant Corneli, amb els edificis del carrer Santa Cecília. | 42.1866400,1.8560900 | 405541 | 4671132 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66674-foto-08268-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66674-foto-08268-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66675 | Terma Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta | Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. | 08268-185 | Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós | La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. | 42.1182200,1.8933800 | 408522 | 4663495 | 08268 | Cercs | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||||||
| 66676 | Habitatge miner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-miner | SERRA, R. (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Manresa : Zenobita. SERRA, R. Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, vol. VIII SERRA, R. (1997): Les Mines de Cercs. Quaderns de didáctica i difusió, núm. 11. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Museu de les Mines de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. VV.AA. (2003). El patrimoni miner de Catalunya. Guia de Mines i Museus de Geologia i Mineria. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme | XX | L'habitatge miner ocupa una petita part de la planta baixa de l'edifici més de ponent del Museu de les Mines de Cercs, forma part de l'espai expositiu del museu. L'habitatge reprodueix un pis de la colònia, amb la distribució i decoració pròpia, junt amb el mobiliari i objectes més comuns. Així compta amb una petita estança d'ús comú corresponent a la cuina-menjador i que constituia l'espai principal on s'hi via vida, a la vegada que fa de distribuïdor, en aquesta estança hi ha la cuina econòmica, la pica, posts de fusta per col·locar-hi els estris de cuina, la taula, etc.. D'aquesta estança s'accedeix a un costat a l'habitatció principal i a l'altre costat a un espai raconer destinat a rebost, al bany format per una comuna junt amb una pica i a una altra petita habitació. En totes les estances hi ha el mobiliari, estris, roba, elements decoratius propis i habituals en els habitatges de la colònia. | 08268-186 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | L'habitatge miner reprodueix un pis de la colònia de l'any 1944, on vivien els treballadors de la mina i les seves famílies, eren habitatges llogats a l'empresa. Es tractava de petits pisos, la majoria comptaven amb només uns 35m2, també consta que n'hi havia de 56 i 72 m2; els més grans eren habitualment reservats als encarregats o capatassos i administratius de l'empresa. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66676-foto-08268-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66676-foto-08268-186-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66677 | Mina Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-roma | FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XX | La bocamina de Sant Romà es troba a l'extrem sud-oest de la plaça de Sant Romà, on hi ha el Museu de les Mines de Cercs. Actualment la mina és accessible en uns 450 metres de galeria, els quals estan condicionats com a visita guiada oferta a través del museu. La visita a la galeria es fa amb entrada en un tren amb vagonetes i la sortida a peu. El recorregut de la mina ofereix al visitant una visió de l'evolució de les tècniques d'explotació minera així com de les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera, a partir de poder veure en la mateixa mina els diferents tipus de galeria que van existir, les eines i la maquinària emprada per l'extracció del carbó, a més d'apropar al visitant les condicions de treball dels miners al llarg dels anys i els diferents canvis ocorreguts a través d'elements visuals i vivències diverses. | 08268-187 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. | 42.1827500,1.8505600 | 405078 | 4670706 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el recorregut s'expliquen temes i es permeten veure reproduccions d'algunes condicions de treball així com d'objectes, eines, etc. El discurs museogràfic acosta als visitants la seva vida diària a la mina, les condicions laborals, els miners s'estaven dotze hores dins la mina, de les 6 del matí i a les 6 de la tarda; fet que significava fer vida dins de la mina, des de menjar-hi com estar-hi les petites estones de repòs, tot en condicions d'il·luminació escasses, antigament només amb una làmpada d'oli. Els miners tenien unes condicions de treball eren molt dures, amb llargues jornades de treball, sous molt baixos i sotmesos a un perill constant pel propi fet de treballar a l'interior de les mines, ja que eren espais amb mala ventil·lació, constantment envoltats de pols i amb un ambient d'elevada humitat; a més, en ocasions hi havia esllavissades i explosions. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66678 | Mina Esteve o de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-esteve-o-de-la-frau | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | El sediment i la vegetació van cobrint les restes que conformen la mica Esteve. | Les restes visibles de la mina Esteve són bàsicament un desguàs de la mina, format per una obertura en arc en pedres que dóna pas a l'interior d'una curta galeria coberta amb volta de canó feta bastida en pedres. Aquest desguàs és situat sota un dipòsit de carbó. El dipòsit de carbó, molt cobert de vegetació, està format per murs de pedra, bastit arrambat al mateix terreny; aquest dipòsit era el punt de recepció del carbó que baixava a través del cable aeri de la mina Alfonso al nivell Esteve, punt a partir del qual era traslladat amb les vagonetes cap al pla inclinat. La bocamina Esteve es troba situada al costat del dipòsit, tot i que avui dia no és visible degut al sediment i vegetació que s'hi ha acumulat. | 08268-188 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. Els primers en explotar de la mina van ser l'empresa Garavetti, Vellino, Bovio i Cia, coneguts com els italinans, entre els anys 1885 i 1888, encara que n'era propietari l'empresa Ferrocarril y Minas de Berga. Aquesta empresa se la va vendre junt amb la resta de propietat al Sr. José E. de Olano y Loisaga el febrer de 1895, el qual era el principal accionista de D.G.E. de Olano. Amb la constitució de la societat Carbons de Berga S.A., es va continuar l'explotació de la mina fins al seu tancament, cap a l'any 1919. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66678-foto-08268-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El desguàs de la mina sovint s'ha confós amb la bocamina. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66679 | Mina Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | A pocs metres de la bocamina podem veure els primers despreniments de l'interior de la galeria. | La bocamina de Sant Josep està formada per un mur de contenció fet en pedres que dóna pas, a través d'una obertura mig tapiada, a l'interior de la galeria, la qual és directament la roca picada. Actualment es poden fer uns quants metres de galeria, però ja des de bon inici s'hi observen despreniments. Aquesta bocamina és l'originària de l'explotació, d'aquí surtien les vagonetes que seguint la corba de nivell, es dirigien cap al pla inclinat, punt en el qual el carbó era traslladat fins el nivell Consolació. Aquest trajecte de les vagonetes fins al pla inclinat, va ser modificat per tal d'escurçar el recorregut i fer menys maniobres, així a la plaça on hi ha la boca mina i algunes restes de les edificacions de tallers i magatzems de la mina, hi ha l'inici d'un túnel transversal a través del qual circulaven les vagonetes, fins a sortir al punt on avui dia s'atribueix a la bocamina Sant Josep, situat al peu de la carretera que porta a Sant Corneli, just per sobre de la colònia de Sant Josep. En aquest punt les vagonetes enllaçaven amb el pla inclinat. Aquesta sortida del túnel transversal és un obertura en arc, tancada, a la que no es permet l'accés a l'interior de la galeria; el fet de ser el punt de sortida del carbó va facilitar que la gent hagi associat aquest accés com a la bocamina Sant Josep. De fet, anys més tard, es va modificar el túnel transversal, fet que enllacés directament amb l'interior de la galeria de la mina Sant Josep, així evitaven que les vagonetes haguessin de sortir a l'exterior i s'escurçava encara més el trajecte des del punt d'explotació fins l'enllaç amb el pla inclinat. | 08268-189 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Sant Josep està situada a una altitud de 815 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. | 42.1872400,1.8599800 | 405863 | 4671195 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66679-foto-08268-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66679-foto-08268-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona d'enllaç amb el pla inclinat, on hi ha la bocamina del túnel transversal, s'hi conserven diverses edificis i estructures. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66680 | Mina Alfons o del Moroto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-alfons-o-del-moroto | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | L'accés a la mina està quasi totalment coberta de sediment i vegetació. | La bocamina Alfons està formada per un mur bastit de pedres que actua de mur de contenció del terreny, i en el que hi ha la boca d'accés a l'interior de la mina. Es tracta d'una obertura feta en pedres col·locades a maners de dovelles, formant un arc de mig punt que té continuïtat, almenys uns metres, conforman la volta de canó de la galeria. Actualment, la boca es troba quasi totalment sitjada. | 08268-190 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 876 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917, primer per part de l'empresa D.G.E de Olano, i ja a partir de 1911 a través de l'empresa Carbons de Berga S.A. i fins al moment del seu tancament. | 42.1876600,1.8583400 | 405728 | 4671243 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carbó extret d'aquesta mina, junt amb la mina Milagros, ja fora del municipi de Cercs, era trasportat per un cable aeri fins al nivell Esteve, a fi de ser traslladat a través del pla inclinat fins al nivell Consolació i fins a l'estació de Fígols. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66681 | Mina Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-consolacio | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Tot i que la boca es conserven, habitualment està tancada i molt coberta de vegetació. Recentment s'ha tret la vegetació que la cobria. | La bocamina de la Consolació queda amagada per la carretera que porta a Sant Corneli, es troba en un revolt tancat que hi ha a l'alçada de la Colònia, al costat del torrent. En un frontal bastit en pedres hi podem veure dues obertures, la del costat més de ponent és la boca de la mina, l'altra és l'accés a maquinària, entre altres, de fet a la part posterior i superior d'aquesta obertura podem veure encara part de maquinària del sistema de ventil·lació. L'interior de la galeria de la mina és coberta al llarg molts metres amb volta de formigó; segons la bibliografia a inici del punt on es localitzaven les vetes de carbó la mina es bifurca en dues galeries. | 08268-191 | Al peu de la carretera que actualment porta a Sant Corneli. | La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. La Consolació va ser la darrera mina en explotació al municipi de Cercs, fins al 31 de desmbre de 1991. Va ser una de les mines que formaven part del conjunt conegut com Mines de Fígols, les quals eren explotades per l'empresa Carbons de Berga, S.A. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. | 42.1812300,1.8601700 | 405870 | 4670527 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66681-foto-08268-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66682 | Cable aeri de la mina Alfons al nivell Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-aeri-de-la-mina-alfons-al-nivell-esteve | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Les estructures estan molt cobertes de vegetació. | Es tracta d'un cable aeri o funicular que permetia el transport de carbó des de la mina Alfonso fins al nivell de la mina Esteve, des del qual a través d'un ferrocarril era transportat fins el cap del pla Natàlia. Es conserven diverses restes d'aquest cable, dues grans estructures de suport del cable es troben al vessant nord del torrent de la Frau i dins el terme de Guardiola de Berguedà, són estructures formades per grans murs bastits en pedra (en un dels casos, part dels angles superiors són en maó massís), són murs d'alçada considerable; en un dels casos encara es conserva part del cable i dels elements de suport d'aquest. Dins el terme de Cercs al nivell de la mina Esteve, en el punt d'arribada del carbó que es transportava en el cable aeri, es conserva una estructura de dipòsits on s'acumulava el material per ser carregat amb vagonetes fins al pla inclinat a través del qual es transportava fins el nivell Consolació. Es tracta d'una construcció que era emprada com a punt de recepció del carbó que era baixat pel cable aeri, en aquesta estructura hi havia un seguit de dipòsits o tolves permetien l'emmagatzematge del material fins al moment del seu transport, encara són visibles algunes de les sortides del carbó de les tolves. | 08268-192 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons va estar en funcionament entre els anys 1893 i 1917, el carbó que se n'extreia era transportat per aquest cable aeri o telefèric fins el nivell de la mina Esteve, posteriorment a través de vagonetes es feia arribar fins al pla inclinat per poder arribar a l'estació de Fígols. Sembla que el funicular va funcionar els mateixos anys que la mina Alfons i potser uns pocs més, fins com a molt l'any 1919, quan es va deixar d'explotar la mina Esteve. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que aquest funicular a més del transportar el carbó de la mina Alfons, també era emprat per baixar carbó de la mina Milagros, situada dins el terme de Guardiola de Berguèda, i carbó d'altres mines. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66683 | Cable de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-de-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Està abandonat i alguns elements estan malmesos. | El funicular o cable aeri de Sant Josep, era també anomenat cable d'estèrils, el seu traçat s'iniciava a nivell del rentador situat a la colònia Consolació, damunt la colònia Sant Josep hi havia l'estació d'angle, a partir de la qual s'iniciava el darrer tram fins al punt o l'estació de retorn, situat ja fora del terme municipal de Cercs però prop del límit. Dels elements conservats del cable d'estèrils cal fer esment a l'estació d'angle, un edifici de planta més o menys rectangular, allargada, per bé que conformant una mena de lleuger gir; es troba sobre la carretera de Sant Corneli, a l'alçada de la Colònia Sant Josep. Es tracta d'un edifici bastit sembla que als anys 50 del segle XX, és bàsicament de murs de maó i coberta de voltes encofrades de formigó. Encara que al municipi de Guardiola, cal fer un esment al punt l'estació de retorn de les vagonetes, en aquest punt es conserva una interessant torre o pilona de fusta del cable i a la part posterior de la qual es conserva el mecanisme del cable. Aquest punt era on les vagonetes eren buidades per mitjà d'un sistema mecànic tot abocant l'estèril a la terrera. | 08268-193 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | El cable d'estèrils és obra de 1952. | 42.1842300,1.8627400 | 406086 | 4670857 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66683-foto-08268-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 66684 | Pla Porvenir-Natàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-porvenir-natalia | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | Es conserven poques restes dels plans inclinats. | Es tracta del pla inclinat que va facilitar el transport de les mines de Sant Corneli, inicialment, les mines anomenades Porvenir, Ventura, Rafaela, Petra, Sant Romà, Alegria, Consuelo i Francisca, fins al nivell Consolació des d'on era transportat fins a Berga a través del tranvia de sang. Posteriorment, el pla que inicialment era anomenat Porvenir, va tenir modificacions diverses, passant una part d'aquest a rebre el nom pla Natàlia, i posteriorment era anomenat només com a pla Natàlia. D'aquests plans l'element més ben conservat i quasi bé l'únic és l'edifici del fre, situat a la part superior del pla Porvenir o Natàlia, a Sant Corneli. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per murs bastits en pedra amb grans cantoneres de pedra ben tallada i a la part superior amb els angles en maó massís. L'edifici conserva tota la seva alçada, per bé que no té coberta, i que actualment es troba molt cobert de vegetació; fins fa pocs anys encara es conservava l'eix del tambor motriu del pla. | 08268-194 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | Els plans inclinats que van donar sortida al carbó de les mines de la zona de Sant Corneli van començar-se a construir amb l'inici de l'explotació minera a la zona, ja que no es comptava amb cap mitjà de transport per moure el material i poder-lo transportar dels del nivell Sant Romà fins al nivell Consolació. Inicialment aquest recorregut es va cobrir amb un pla inclinat que es va posar en funcionament l'any 1871, era anomenat pla Porvenir, el punt de sortida era entorn a la cota 948 i descendia fins al nivell Consolació a una cota de 700 m., des d'on el carbó era transportat a través del tranvia de sang fins a Berga. L'any 1894 es va fer una modificació en el pla determinant que passes a estar format per dos trams de plans inclinats, el tram inicial continuava essent anomenat pla Porvenir, però va sofrir una adaptació, sembla que desplaçant lleugerament el pla ja que havia entrat en funcionament la mina Esteve i es volia facilitar el transport d'aquesta i de la mina Alfonso. Sembla que des del nivell Esteve fins al nivell Consolació el pla continuava tenint el mateix traçat que l'inicial pla Porvenir, per bé que ara passava a denominar-se pla Natàlia (segons diu J. Corominas, en honor a la muller de José E. de Olano), aquest pla es va inaugurar amb gran celebració religiosa i popular el dia de Santa Bàrbara del 1894. Sembla que a partir de l'adaptació del pla també es van modificar els amples de via. Entorn al 1940, quan el nivell Esteve va deixar de funcionar, sembla que es va tornar a modificar el pla inclinat a fi de fer-lo més àgil; en aquest moment es va tornar a deixar un pla d'una sola tirada, eliminant la maniobra del nivell Esteve, a més es va modificar el punt d'inici del nivell superior de Sant Corneli, situant l'estació en una cota lleugerament superior. Aquest nou pla funcionava amb un torn accionat per un motor elèctric. Posteriorment va caldre tornar a adaptar el pla inclinat per adaptar-lo al nivell Sant Josep, aquesta actuació data d'entorn al 1947; fins llavors la mina Sant Josep havia comptat amb el seu propi pla inclinat, però aquest havia quedat totalment obsolet, es va decidir eliminar-lo i modificar el pla Natàlia. Aquesta adaptació va consistir en crear una mena de corba per tal de facilitar l'enllaç de les vagonetes del nivell Sant Josep, així el pla quedava partit de nou en dos trams però que conservava el traçat, només es va fer una desviació al nivell Sant Josep i també es va perllongar a part la part inferior, al nivell Consolació, allargant el traçat fins la cota 690. En aquest moment consta que es modernitzà amb la instal·lació d'un torn accionat per un motor elèctric. Aquest pla va funcionar fins entorn als anys 60 del segle XX quan es va posar en funcionament nous i més moderns sistemes de transport per l'interior de l'explotació, un transportador anomenat 'descensor' que unia Sant Josep amb la Consolació. | 42.1863500,1.8573300 | 405643 | 4671099 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66684-foto-08268-194-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest sistema de plans inclinats a més de fer el transport del carbó també eren utilitzats per fer arribar els materials necessaris per el manteniment de les mines, així com per abastir de tota mena de productes a la Colònia de Sant Corneli. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66685 | Mina de la Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-del-rei | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment el seu ús ha estat modificat. | La bocamina de la Font del Rei està situada al peu de la pista asfaltada que porta a la casa de la mina, just davant de l'accés a la masia. De la bocamina podem observar l'inici, format per uns murs laterals de pedra i una coberta en volta també de pedra, no es pot veure l'interior de la galeria ja que aquesta està tapiada i reconvertida en dipòsit d'aigua. L'aigua que es recull en el dipòsit abasteix la casa de la mina i també brolla en forma de font en una estructura situada al peu de la carretera, i en la que hi ha un petit dipòsit obert on brolla l'aigua. | 08268-195 | Davant la casa de la Mina, a les afores de Sant Jordi de Cercs. | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó que va funcionar durant pocs anys, segons la bibliografia entre el 1861 i el 1864, era propietat del Sr. Marià Socias i Lledó, i el 14 de desembre del 1862 va passar a la societat Carbonell i Socias, i posteriorment, a l'any 1863 la va comprar la Carbonera Espanyola. Posteriorment va passar a mans del comte de Fígols, però no va ser explotada. Consta que hi havien treballat entre 15 i 20 persones i que el carbó extret era utilitzat als forns de pedra de la mina del Galló. | 42.1491000,1.8503100 | 405007 | 4666970 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66685-foto-08268-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66685-foto-08268-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 66686 | Mina de les boïgues del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-les-boigues-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina és visible encara que es troba molt coberta de sediment, l'obertura conservada permet veure una petita part de l'interior de la galeria, és coberta amb volta de canó feta en pedra. | 08268-196 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó, que consta que va ser explotada entre finals del segle XIX i principis del XX. Sembla que aquesta mina va ser descoberta durant l'explotació de la mina del Bofarull. | 42.1512400,1.8453000 | 404597 | 4667214 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop hi havia també una mina coneguda amb el mateix nom però que era d'extracció de pedra, la qual era cuita als forns del Galló. Sembla que va iniciar els treballs a inicis del segle XX. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66687 | Mina dels camps del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina es troba força coberta de sediment, tot i que és visible part de l'obertura. Es tracta d'una obertura feta en arc de mig punt bastit en pedra, que dóna a un petit tram de galeria, és coberta amb volta de canó feta també en pedra. | 08268-197 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es coneix molt poca informació d'aquesta mina; sembla que era d'extracció de carbó i que fa estar en funcionament entre finals del segle XIX i inicis del XX. Es creu que el mineral podria haver estat utilitzat en els propers forns de pedra del Galló. | 42.1513300,1.8454100 | 404606 | 4667224 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba a pocs metres més amunt de la bocamina de les boïgues del Fortaner. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 66688 | Mina dels camps de la baixada de Vall-Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-de-la-baixada-de-vall-llobrega | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | únicament es pot veure uns pocs metres de galeria, a partir dels quals està ensorrada. | La bocamina està situada al peu de la pista forestal, quedant en part per sota de la cota de la pista; així, des de la pista es pot veure un clot i el forat de la boca de la mina. La boca està oberta a la paret de roca, accés que dóna a l'interior de la galeria, de la qual només podem veure uns pocs metres. Les parets de la galeria són conformades per la mateixa roca picada, l'interior té molt de sediment acumulat, al fons del curt recorregut visible hi podem veure un despreniment que no permet continuar, que es troba a l'inici del tram que sembla que ja estava apuntalat. A l'exterior, a la banda oposada de la pista, hi ha una zona que sembla correspondre a la part de l'escombrera on s'abocaria el rebuig del material extret. | 08268-198 | A la zona nord-oest del municipi. | Segons la bibliografia publicada (SOLER, R.; ORIOLA, J.: 1997: p.42), aquesta mina va ser explotada només durant entre els anys 1945-1946, era propietat de Miquel Segarra i Estanislao, alcalde de Berga, ambdós tenien altres mines en propietat en zones properes a aquesta. La mina era d'extracció de carbó, i com en altres explotacions d'aquest període, és un tipus d'explotació de molt poca durada que sovint era lloc de treball de joves que anaven a treballar a la mina per tal d'evitar haver d'anar a fer el servei militar. | 42.1537800,1.8252500 | 402944 | 4667518 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop de la masia de Vall-Llobrega hi havia tres altres mines de carbó que eren del mateixos propietaris, consta que aquestes van ser explotades entre els anys 1944-1946, tot i que sembla que no van donar gaire bons resultats. D'altra banda, prop de la masia de l'Erola tenien en explotació una altra mina de carbó, que rebia el mateix nom de la masia, mina de l'Erola, que sembla que es va explotar entre el 1945 i 1947; segons la bibliografia es tractava d'una galeria feta en rampa, el mineral era pujat per un cabestrant que feien moure els mateixos treballadors. El fet que totes aquestes mines properes i dels mateixos propietaris vagin ser explotades més o menys durant els mateixos anys, podria ser com a resultat d'una explotació de poca profunditat, en el sentit que seguien la veta de mineral i quan s'acabava, es desplaçaven a un indret proper a intentar seguir la veta de carbó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66689 | Fàbrica de ciment del Bofarull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ciment-del-bofarull | ROSSINYOL, J. (2007): Materials, mines de pedra i molins de la construcció artesanal. A L'Erol, núm. 92. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les restes estan molt cobertes de vegetació i presenten algunes parts malmeses | De la fàbrica de ciment del Bofarull es conserven algunes restes, la majoria molt amagades i cobertes de vegetació, l'element més visible i ben conservat és una construcció que destaca per la seva alçada, és de planta petita, actualment no es pot accedir al seu interior. La construcció està bastida amb murs de pedra, amb carreus més ben escairats als angles, i el darrer nivell amb maó massís, és cobert amb teulada a un sol vessant. La part inferior de l'estructura és oberta, hi ha una volta de canó feta en maó massís que devia ser el punt de recollida i càrrega del ciment per al seu transport. A l'entorn s'hi pot observar la presència d'altres restes difícils d'identificar. Sembla que aquesta construcció forma part del punt d'arribada del ciment un cop la pedra ja havia passat per tot el procés, de cuita i després mòlta. La mina d'on s'extreia la pedra, era coneguda amb el nom de mina 'Cosaco' o del Roc Gros, es conserva en força bon estat i es pot accedir a la galeria que es conserva en força bon estat, és coberta amb volta de canó de pedra. | 08268-199 | al peu de la ctra. C-1411a, aproximadament al punt quilomètric 81,15. | Sembla que tant la mina del Roc Gros on s'extreia la pedra per fer el ciment com el molí va estar en funcionament fins entorn a l'any 1973. La mina consta que va iniciar la seva explotació pels volts de 1920. Sembla que el transport del mineral per l'interior de la mina es feia a partir de vagonetes i a l'exterior era transportat per un cable. | 42.1181100,1.8500800 | 404942 | 4663530 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66689-foto-08268-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66689-foto-08268-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que bastant més amunt es conserven les restes de la mina d'on s'extreia la pedra, i potser també restes del forn. El sistema de transport del material sembla que era a través d'un cable, tot i que no s'ha pogut confirmar; de fet es conserven algunes restes que sembla que poden correspondre a les pilones de suport del cable. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 66690 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2 | Només es conserva part del forn i es troba cobert de vegetació | Aquest forn de calç es troba emplaçat al peu de la via de tranvia de sang, just després del pont sobre el torrent de Peguera, en direcció a Sant Jordi. Actualment les restes estan molt cobertes de vegetació i pràcticament no són visibles les restes. L'estructura conforma una construcció de planta rectangular, formada per un basament damunt del qual hi ha l'estructura del forn, es conserva la boca d'accés a nivell de planta baixa, des d'on s'encenia el forn. Es tracta d'una obertura en arc fet en lloses posades en vertical, la resta del cos del forn és fet de carreus i pedres irregular ben col·laces. | 08268-200 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | 42.1473500,1.8497300 | 404957 | 4666777 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66690-foto-08268-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||||
| 66691 | Pilones de la via de ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilones-de-la-via-de-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | Tot i que es conserva un alçat considerable de les pilones, tenen molta vegetació que hi ha crescut. | Es tracta d'un conjunt de diverses pilones, de fer són visibles sobretot quatre, que conformaven l'estructura de suport d'una pasarel·lela o pont de la via de ferrocarril que comunicava les mines de Peguera amb Cercs, amb la zona de l'actual Sant Jordi. Aquest pont permetia salvar el torrent de Peguera a una alçada considerable tot mantenint el nivell de cota desitjat. Es tracta d'un conjunt de pilones d'alçada considerable, bastides totes elles en pedra, amb peces grans peces als angles, mostren un basament que a partir d'una cota es redueix per conformar uns pilars de planta de mides menors. | 08268-201 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. El tranvia es va començar a construir al 1906 i no va ser fins el 1910 que es va acabar l'obra. Va estar en funcionament fins el 1928, tot i que posteriorment va funcionar puntualment fins el 1942, sobretot per el transport de fusta. | 42.1471200,1.8494200 | 404931 | 4666752 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 66692 | Pla inclinat núm. 1 del tramvia Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-1-del-tramvia-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | El mur es troba escapçat per la part baixa. | Les restes conservades del pla inclinat són bàsicament un gran mur de pedra, d'alçada considerable, en el que s'hi conserva un contrafort. El mur és bastit en pedra lligada amb morter. | 08268-202 | al vessant de llevant del poble de Sant Jordi. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1504700,1.8648600 | 406212 | 4667106 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66692-foto-08268-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/