Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67920 | Gorgònies de la zona de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgonies-de-la-zona-de-vallcarca | Sense data | La pressió mecànica exercida per les xarxes i altres ormeigs de pesca, perjudica aquests organismes, tal i com indica el seu petit tamany. | Es tracta d'una barra de sorra compactada i situada dins del mar, on creixen nombroses, però petites colònies de cnidaris antozous de l'ordre dels gorgonaris (espècies colonials, flexibles i d'aspecte arbustiu), de diferents espècies del gèneres Eunicella (gorgonia blanca) i Lophogorgia. El seu petit tamany indica la forta pressió mecànica que pateix la zona per part de les xarxes i altres ormeigs de pesca. La seva importància radica en ser comunitats d'organismes molt vulnerables, que tarden molts anys a regenerar-se i només si es redueix la pressió exercida sobre elles. | 08270-62 | Davant de Vallcarca | 41.2131500,1.8671100 | 405029 | 4563038 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Les característiques de fragilitat i lent creixement impliquen que aquesta espècie sigui considerada un indicador biològic. Dades proporcionades per Marta Cavallé. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 67990 | Fons Bibliogràfic del Grup d'Estudis Sitgetans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-grup-destudis-sitgetans | XX | <p>Fons bibliogràfic format per llibres, revistes i donacions. Conté al voltant d'uns 3.500 volums, editats per un gran nombre dels centres d'estudis locals, comarcals i per institucions culturals dels Països Catalans.</p> | 08270-132 | c/Bosc, núm. 9 | 41.2355200,1.8122000 | 400460 | 4565583 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67990-foto-08270-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El fons està en procés de catalogació. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68026 | Vint-i-cinc anys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vint-i-cinc-anys | XXI | Escultura conformada per un número '2' i un número '5' de grans dimensions i d'acer inoxidable, medeix 125 cm d'alçada, 125 cm d'amplada i 140 cm de llarg. El número 5 és de tamany superior al 2 i és doble per a emfatitzat l'efecte de profunditat i el volum de l'escultura. Està situada davant de l'Institut d'Ensenyament Secundari Joan Ramon Benaprés i està fixada directament al terreny, sense peana ni altra element de suport visible. | 08270-737 | Avinguda Camí de la Fita | 41.2441900,1.8107300 | 400350 | 4566547 | 2003 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68026-foto-08270-737-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68026-foto-08270-737-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Javier Clemente Hernández | L'encarregat de la realització material ha estat Lázaro Construccions Metàl·liques, S.L. | 107|98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68027 | Onades fòssils fent un cor trencat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onades-fossils-fent-un-cor-trencat | XXI | Escultura feta amb la tècnica de basal picat i rascat i vernissat protector, realitzada amb material de pedra i full d'alumini, pesa al entre 13 i 14 tones i medeix 150 x 350 x 15 cm; representa un cor metàl·lic format per diferents onades i trencat, és a dir, partir per la meitat. | 08270-738 | Rotonda del Passeig Vilafranca | 41.2383100,1.8069700 | 400026 | 4565898 | 2006 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Xavier Corberó | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68028 | Àncora de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-ferro | Sense data | Àncora de ferro, inclinada i col·locada sobre un pedestal de pedra. | 08270-739 | Pg. Ribera, entre els carrers Tacó i Nou | 41.2348000,1.8104300 | 400310 | 4565505 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98|103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 68030 | Huesped del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/huesped-del-mar | XX | Pedestal i plafó de rajoles majòliques, sota les que consta la firma 'LMB ceràmiques del Vinyet' situat en una zona ajardinada del Passeig de la Rivera. El plafó va ser realitzat l'any 1976 i en ell consta un fragment del llibre 'Huesped del Mar' escrit per César Gonzalez Ruano el 1945, en el que es menciona la vila de Sitges. El text és el següent: 'JARDINES GONZALEZ RUANO. ¡Qué dificil de situar este enorme mundo tan pequeñito en superficie! Sitges es una villa clara y pequeña. Pero limita al Este con las Indias de los virreyes, al Oeste con las costas romanas y las islas griegas, al Sur con Andalucía y Marruecos, al Norte con la Mairie de Montmartre' | 08270-741 | Passeig de la Ribera | 41.2349300,1.8082800 | 400130 | 4565522 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Fontanals-Via | El monument està dedicat al escriptor César Gonzalez Ruano. | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68120 | Creu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-vinyet | XX | <p>Creu de pedra erigida al costat de l'església de la Mare de Déu del Vinyet. Es tracta d'un element força senzill format per un basament de dues peces amb un fust rectangular coronat per la creu.</p> | 08270-242 | Davant l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet | 41.2335100,1.7923700 | 398795 | 4565382 | 1960 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68120-foto-08270-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Al basament es troba la inscripció: 'Santa Missió. 1960' | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68250 | Mas dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-pins | XIX-XX | L'edifici es troba en un estat òptim de conservació a nivell estructural, però el seu entorn està molt degradat. | Edifici construït a quatre vents, amb una planta aproximadament rectangular, tres nivells d'alçada (pb + 1p + golfes) i coberta de teules a doble vessant. En els angles dels seus frontis s'ha emprat el parament de carreus rectangulars de pedra, de petites dimensions, col·locats en filades regulars, mentre que la resta de les façanes presenta arrebossat simple de color blanc. La major part dels elements arquitectònics són de pedra i en destaquen un conjunt de finestres ogivals, de clara inspiració gòtica i de diferents tamanys, ocasionalment conformades per llindes monolítiques de pedra amb la part superior recta, que sobresurten del plom dels murs. | 08270-372 | Zona Quintmar | 41.2427300,1.8197600 | 401104 | 4566375 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68250-foto-08270-372-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Donades les característiques estructurals i arquitectòniques de l'edifici i el seu relatiu bon estat de conservació, sorprèn que aquesta construcció no hagi estat inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ni tampoc es trobi referenciada en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | 116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68359 | Pintures murals de la Capella de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Essencialment als murs laterals, hi ha part de la pintura perduda. | <p>La capella de Santa Caterina o de la Mare de Déu de Montserrat és la darrera capella de l'església de la banda de l'epístola. Els seus murs estan decorats amb unes pintures murals obra del pintor Pere Pruna. A la paret central, emmarcant la fornícula amb la imatge de la verge, s'hi representen tres àngels adorant la Verge amb monjos benedictins i escolans cantant. A les parets laterals hi ha una processó precedida d'un àngel.</p> | 08270-481 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'obra l'encarregà Mossèn Prats, rector de Sitges, al pintor barceloní Pere Pruna, personatge molt vinculat a la ciutat de Sitges i autor també de la decoració de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament.</p> | 41.2346100,1.8117500 | 400421 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 68407 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3 | XIX-XX | Recentment ha estat netejat de vegetació. | A la pista que porta des de Sitges cap a Mas Maiol, Can Planes i altres punts del Massís del Garraf, a pocs metres del rètol que indica que entrem dins l'Espai del Parc Natural del Garraf i a peu de camí, trobem un forn de calç. Es tracta d'una construcció parcialment excavada en el terreny natural i la resta construïda amb pedres lligades amb fang. La boca d'accés és feta amb pedres desbastades formant una llinda més o menys en arc de mig punt. L'espai interior conforma una planta circular, mentre que el perímetre exterior és atalussat definint una planta irregular. A l'interior del parc es troben restes d'altres forns de calç, però en mal estat de conservació; de tota manera defineixen una estructura similar. Aquests elements constitueixen un clar exemple d'una de les activitats tradicionals realitzades al Massís del Garraf, com és la producció de calç. Generalment es tracta de construccions datables al segle XIX-XX. | 08270-529 | Parc Natural del Massís del Garraf | 41.2622700,1.8295900 | 401957 | 4568533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68407-foto-08270-529-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68407-foto-08270-529-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tota l'àrea del Parc Natural del Massís del Garraf està regulada en el Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural del Garraf. En el parc es troben restes d'altres forns de calç que no estan en bon estat de conservació i dels qual aportem les coordenades UTM. Forn de calç 2: X:402827, Y:4569132. Forn de calç 3: X:403058; Y: 4569497. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68412 | Can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mila | XIX-XX | Edifici aïllat, de dos plantes d'alçat (pb + 1p), planta rectangular i coberta a doble vessant. El seu parament exterior està conformat per un paredat de pedres desbastades de petites dimensions que, tot i no presentar una col·locació en filades, presenten certa tendència a l'ordenació regular. En els angles de la casa s'han emprat carreus rectangulars de majors dimensions. La construcció dels elements arquitectònics dels frontis (portes i finestres) és de pedra. La major part de les obertures presenten forma d'arc de mig punt i poden atribuir-se a una reforma de la finca relativament recent. Altres elements, com les finestres geminades, amb llindes lobulars, podrien haver-se reaprofitat de construccions antigues. En una de les façanes laterals s'identifica un rellotge solar. La casa es troba envoltada per una zona enjardinada d'accés restringit. | 08270-534 | Pg. Vilafranca, s/n | No s'ha recuperat cap dada històrica sobre aquesta finca. | 41.2412800,1.8053600 | 399895 | 4566230 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68412-foto-08270-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68412-foto-08270-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta finca no figura a Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ni disposa de cap tipus de protecció legal, fet que sorprèn donada l'entitat arquitectònica de l'edifici. | 98|116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68513 | Sitges I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-i | XIV-XV | Es tracta d'un jaciment baix medieval (1400-1500), situat dins del mar, que no ha estat expoliat i que es correspon a una zona on hi ha una acumulació de pedres que podrien pertànyer al llast del vaixell en un sediment de roca i a on es va localitzar un petit vas verd i manganès. La inspecció que es feu en aquest indret l'any 1994 no es va permetre determinar de quin tipus de jaciment es tractava. | 08270-635 | Sitges | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per Francesc Giménez. Es va fer una prospecció l'any 1994. | 41.2140800,1.8058800 | 399897 | 4563210 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68513-foto-08270-635-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Caldria realitzar una tasca de sondeig. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68514 | Pa Rosat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-rosat | Sense data | L'estat regular de conservació és degut a l'expoliació que ha patit el jaciment. | Es tracta d'un jaciment situat dins del mar indeterminat, pendent de datació, que ha estat expoliat i que es correspon a un conjunt d'àmfores de diverses tipologies, en una sedimentació de roques. El material arqueològic no està documentat. | 08270-636 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs, Francesc Giménez i Lluís Puighivet. Es va localitzar l'any 1994. | 41.2158200,1.7975800 | 399204 | 4563413 | 08270 | Sitges | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68514-foto-08270-636-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68515 | El Sugrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sugrany | I-III dC | L'estat regular de conservació és degut a l'expoliació que ha patit el jaciment. | Es tracta d'un indret del qual es té molt poca informació, fet que impedeix conèixer la tipologia de jaciment al que correspon, el material recuperat data del període romà; ha estat expolitat, extraient força àmfores que no han estat classificades. | 08270-637 | Port de Vallcarca | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs. Es va localitzar l'any 1994. | 41.2301500,1.8627400 | 404687 | 4564930 | 08270 | Sitges | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68515-foto-08270-637-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El dipositari actual del material localitzat és Josep Payàs. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68516 | Emissari de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/emissari-de-sitges | Sense data | El jaciment es veu afectat per la construcció d'aigües residuals. | Jaciment indeterminat pendent de datació, localitzat en l'àrea on es va construir l'emissari d'aigües residuals, en sedimentació de roca i sorra. Es van localitzar nombrosos fragments d'àmfora de diferent tipologia, que no han permès assignar la tipologia ni donar una cronologia precisa. | 08270-638 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs. Es va localitzar l'any 1994 | 41.2137100,1.8086300 | 400127 | 4563166 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68516-foto-08270-638-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El dipositari actual del material localitzat és Josep Payàs. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68546 | Les Escumes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escumes-de-sitges | XX | Es tracta d'una pasta seca a base d'ametlla que es serveix durant tot l'any i es sol prendre acompanyat d'una copa de moscatell com a postres tradicionals de la vila. | 08270-668 | Sitges | Actualment, aquestes postres es fan a la pastisseria 'Dolç' situada al Pg. de Vilanova nº 37, i han esdevingut una de les receptes típiques de Sitges. El nom d'escumes prové de l'intent de recordar la suavitat de les escumes del mar, ja que el dolç es desfà a la boca igual que les ones es desfan quan arriben a la platja. | 41.2376300,1.8051600 | 399873 | 4565825 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les coordenades UTM corresponen a la pastisseria 'Dolç' del Pg. De Vilanova nº 37. | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68565 | Patrimoni arqueològic subaquàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-arqueologic-subaquatic | Sense data | Es coneixen diverses notícies de troballes arqueològiques al llarg de tota la costa sitgetana, però no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica que permeti precisar cap jaciment. En general es tracta de troballes fetes per pescadors d'arrossegament que han recollit algun objecte o per diverses persones que practiquen la immersió i que han aportat la informació de restes trobades o vistes en el fons marí. El CASC (Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) té fitxades 17 entrades relatives a informacions sobre troballes de diferents cronologies; romana, medieval, contemporània i altres d'indeterminades. D'aquest conjunt únicament hi ha dipositades algunes restes d'àmfores, un plat vidrat en verd i manganès i una àncora. La resta són informacions aportades sobre la localització de material arqueològic divers, sobretot d'àmfores, a més d'una troballa de material bèl·lic de la Guerra Civil. També hi ha recollides les dades d'un probable derelicte contemporani, tot i que no es pot assegurar la seva existència; restes d'altres possibles vaixells, com és el cas d'una embarcació d'època contemporània enfonsada a causa d'un incendi. Cal destacar la presència de les restes d'un avió que sembla que caigué l'any 1961, a uns 195 m de fondària a la zona anomenada el Freu Gros (informació aportada per Pere Ortoll). | 08270-687 | Costa del municipi de Sitges | La majoria de troballes conegudes daten del anys 90 del segle XX. No s'ha realitzat cap prospecció arqueològica. Alguns materials estan dipositats al CASC i altres al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú. El material bèl·lic el va recollir la Guàrdia Civil. | 41.2361000,1.8680900 | 405144 | 4565585 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Romà|Antic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades UTM corresponen a la zona del Port de Vallcarca. | 83|80|85|94 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 68569 | Línia de Pins de Terramar i Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-pins-de-terramar-i-vinyet | Sense data | La zona de pins del Vinyet, està en més mal estat a causa que està afectat per diverses obres de canalització. | Es tracta d'una pineda, sobre una plana quaternària, que ha esdevingut un corredor natural per a estornells, garses i merles. Alguns dels pins tenen una antiguitat i alçada considerable. Es divideix en dues zones, la que comença a l'avinguda Sofia fins a l'ermita del Vinyet i la situada en l'avinguda de Navarra. | 08270-691 | Nucli de Sitges, Zona Terramar i el Vinyet | Durant el segle XX la zona ha estat considerada ciutat jardí i ha estat el camí tradicional d'accés a l'església de la Mare de Deu del Vinyet. La zona de l'avinguda de Navarra és posterior, i indicava el límit de Terramar, la zona més senyorial, situada prop del Parc Terramar. | 41.2289300,1.7869000 | 398329 | 4564880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La zona està catalogada com a línia de pineda a protegir; alguns dels pins han estat 'restaurats' en diverses campanyes, del 2004, 2005 i 2006. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 68571 | Col·lecció artística municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-artistica-municipal-de-sitges | Sense data | La col·lecció d'objectes artístics que són propietat de l'Ajuntament de Sitges es troba integrada bàsicament per les sèries següents: -Col·lecció pictòrica ubicada a la Casa Consistorial: Inclou una vuitantena d'obres, la majoria d'elles executades oli, ceres, aquarel·les, aiguaforts, a la ploma, a llapis, a carbó, a tinta i alguna litografia. Són obres d'autors diversos entre els que figuren Guinovart, J. Vidal, S. Rusiñol, R. Casas, A. Ferrer Pino, A. Mas i Fontdevila, J. de Miró, entre d'altres, i datades entre el darrer terç del segle XIX i l'any 1987. -Col·lecció pictòrica de l'edifici Miramar: Es tracta d'una sèrie molt heterogènia que inclou algunes obres de figures destacades (S. Rusiñol, A. Mas Fondevila, entre d'altres), pintures d'autors del segle XX, així com cartells, pergamins, diplomes, fotografies i les peces guanyadores del concurs de pintura infantil municipal. -Col·lecció d'escultura: La majoria de les peces que integren aquesta col·lecció estan ubicades en parcs, jardins i altres zones urbanes. S'ha elaborat un llistat detallat dels elements escultòrics que s'adjunta al present inventari. Mereixen menció especial l'altar i la imatge barroca de Sant Ramon i les imatges barroques de Santa Elisabet i de Sant Joan, peces ubicades a l'Església Parroquial de Sitges datades al segle XVII. Altres escultures destacades de propietat municipal són el Monument al Doctor Robert (vegeu fitxa nº 398), el Monument al Greco (vegeu fitxa nº 399), el Monument a Santiago Rusiñol (vegeu fitxa nº 643) i els capitells del Palau Maricel (vegeu fitxa nº 478). -Col·lecció de rajoles antigues ubicada al Palau Maricel: Inclou peces dels segles XVII i XVIII, bàsicament d'origen valencià i català, i es troba ubicada en el claustre i els terrats del Palau Maricel, on van ser col·locades a partir de l'any 1915. L'Ajuntament de Sitges també és propietari de les obres pictòriques que es troben a la Casa Lola Anglada i a l'edifici Roca Mora. | 08270-693 | Ajuntament de Sitges i altres dependències municipals | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Física | Realisme|Modernisme|Avantguardes|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponent a l'Ajuntament de Sitges (Plaça de l'Ajuntament, s/n) que és el lloc on està situada la major part de la col·lecció artística municipal. | 103|105|107|96|94 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 68674 | Madrigal a Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/madrigal-a-sitges | XX | Plafó de rajoles de ceràmic amb el poema Madrigal a Sitges de Josep Carner, i reproducció d'un vista antiga de Sitges. | 08270-816 | Pl. de l'Ajuntament | 41.2347900,1.8116100 | 400409 | 4565502 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Fontanals-Via | Es localitza a la paret de la parròquia que dóna a la plaça de l'Ajuntament. | 106 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 68336 | Antic molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli | 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIII-XVI | El Pla Especial estableix que cal mantenir estrictament la conservació de l'element o/ i restaurar-ho. | Torre aïllada, de planta circular, que conserva una alçada de 5,50 metres. Té un diàmetre exterior de 5,20 metres, mentre que en l'interior és tan sols de 3, 60 metres, ja que el gruix dels seus murs és d'aproximadament 0, 80 metres. El parament està realitzat en pedra desbastada, sense ordenació regular en filades, fet que no impedeix copsar la seva bona qualitat constructiva. A la planta baixa s'identifica una porta d'accés, amb forma d'arc de mig punt conformat per sis dovelles de pedra -a l'igual que els seus brancals i el marxapeu- i orientada en direcció nord. Just al seu damunt, es localitza una segona obertura, probablement l'accés elevat original, que ha perdut els carreus de pedra dels muntants i tota la llinda. També són visibles diverses espitlleres. A l'interior es conserva la cúpula que cobria el primer pis. Malgrat el bon estat de conservació de la torre, convé destacar el seu insòlit emmarcament al bell mig de les instal·lacions recreatives de l'hotel Dolce Sitges. | 08270-458 | Av. Camí de Miralpeix, 12. Hotel Dolce Sitges | Aquesta construcció pot ser interpretada com una torre originàriament de guaita, datable als volts del segle XIII com la major part dels elements que conformen el sistema defensiu del litoral català en època medieval i posteriorment. Podria correspondre a aquesta primera fase la porta elevada, avui conservada únicament de manera parcial que, inicialment, hauria estat l'únic accés a l'interior. A partir de l'any 1581 es documenta ja la doble funció de l'element, com a torre de vigilància i molí, situat dins de la Quadra de Miralpeix. | 41.2281800,1.7736700 | 397219 | 4564813 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68376 | Museu Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-maricel | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (2001) 'Col·lecció precolombina Pérez-Rosales'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | Sense data | El Museu Maricel ocupa avui dia una part de l'antiga residència de Charles Deering i està constituït per diverses col·leccions estretament relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'obres d'art. S'afegeix a aquest conjunt la casa popularment coneguda com 'Can Xicarrons', que havia estat residència de l'artista i íntim amic de Santiago Rusiñol, Ramon Casas. L'edifici consta de tres plantes i l'àrea expositiva de 24 sales; en total el seu fons disposa de 4.864 peces, repartides en diferents col·leccions. -Col·lecció del Dr. Pérez Rosales: L'any 1970 Jesús Pérez Rosales (Manila, 1896-Barcelona, 1989) va fer donació de la seva col·lecció d'art a la vila de Sitges. Novament ens trobem davant d'una col·lecció heterogènia, que inclou un ampli ventall d'èpoques i estils artístics, així com objectes de procedència molt diversa que, en total, sumen 1.260 objectes exposats i 2.330 en reserva. Entre les peces exposades destaca el 'Pantocràtor de Tredòs' (pintura mural romànica), el Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, i diverses obres de pintura gòtica sobre fusta, com fragments del retaule de Sant Pere de Cubells, obra dels germans Pere i Jaume Serra de finals del s. XIV. Cal mencionar també la capella de Sant Bartomeu, procedent de Belmonte de Calatayud (escola aragonesa, s. XIV), la verge gòtica d'alabastre del monestir de Sant Miquel del Fai, 'El Calvari' gòtic (s. XIII), el 'Retaule de la Verge entre els Àngels' del mestre Maluenda (s. XV), el 'Naixement de Sant Joan' (escola palentina, s. XV) i les talles 'La verge de la Pera' i 'La Verge de la Magrana' (s. XV). Del segle XVI destaquen les figures de Sant Pere i Sant Pau i el relleu en fusta 'Presentació de Jesús al temple', així com un sumptuós cadiratge de cor, tallat i policromat. En el mirador del Maricel es troba instal·lada una excel·lent mostra d'escultura catalana, d'època moderna, que inclou obres de Joan Rebull ('Aurora', 'Repòs' i 'Gitana') i de Josep Llimona ('Desconsol'). També requereixen menció els antics plafons de tela pintats per Josep M. Sert amb al·legories de la Primera Guerra Mundial, que es troben ubicats al vestíbul de l'antiga residència de Deering, qui se'ls emportà l'any 1921, essent recuperats per Pérez Rosales el 1968. Finalment, cal destacar l'extensa sèrie de mobles de diverses èpoques i estils que acull la primera planta de l'edifici, i que inclou peces gòtiques, renaixentistes i barroques, d'estil Lluís XV i Lluís XVI, imperi i isabelí. Es mostren calaixeres d'estil holandès, armaris espanyols i sumptuosos barguenyos, entre d'altres peces. Cal mencionar també la sèrie d'objectes de ceràmica d'ús domèstic i pots de farmàcia de diversos períodes i centres terrissaires; les peces més nombroses són del segle XIX. S'inclouen també rajoles decoratives i plafons de temàtica religiosa, entre els que destaca la Mare de Déu, formada per 140 rajoles de mitjan s. XVIII. Una de les sèries d'objectes més conegudes del museu és, sens dubte, la d'objectes precolombins, bàsicament de procedència maia, que van ser donades pel Dr. Pérez Rosales entre 1975 i 1989. Es tracta de 232 peces que va rebre com a obsequi del cardenal Samaniego i que en la seva majoria procedeixen d'aixovars funeraris; inclou recipients de ceràmica, representacions antropomorfes, zoomorfes i híbrides, objectes d'indumentària, estris de pedra i un petit grup de peces d'altres cultures mesoamericanes i d'època moderna. Finalment, integren la col·lecció un nombre significatiu d'objectes de ferro forjat, dels que mereixen especial menció els brasers i un brocal de pou amb la seva corriola per poar. Altres elements presents són objectes de vidre i plata, indumentària litúrgica, caixetes de música, rellotge, llums i instruments musicals. | 08270-498 | c/ Fonollar s/n | La història de l'edifici Maricel es remunta al segle XIV, ja que va ser construït per Bernat de Fonollar, senyor de Sitges, com a hospital de la vila, l'anomenat Hospital de Sant Joan, que va estar en funcionament fins l'any 1910, per bé que parcialment enrunat. L'antic centre hospitalari va ser adquirit -juntament amb un sèrie de modestes cases de pescadors- pel milionari nordamericà Charles Deering, amb la intenció de crear un residència-museu similar al Cau Ferrat. La direcció de les obres va ser encarregada a Miquel Utrillo, qui va aprofitar part de la construcció medieval, remodelant el conjunt de construccions per crear-ne un únic edifici; va incorporar també elements arquitectònics de procedència diversa i va incorporar un pont que, a través del c/ Fonollar connecta amb la zona que corresponia a l'antic hospital. El Gran Saló de Maricel va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1912 i, en ell Deering va exposar la gran col·lecció d'obres d'art que havia adquirit. Tanmateix, l'any 1921 Deering va decidir abandonar definitivament la seva residència sitgetana i retirar la seva col·lecció que va ser traslladada als Estats Units, pràcticament en la seva totalitat. Entre 1936 i 1981 el Palau Maricel va acollir els dipòsits de diverses col·leccions i, un cop retirats aquests, les seves dependències van passar a utilitzar-se en actes, recepcions i congressos. L'any 1969 la Diputació de Barcelona va adquirir la zona de l'antic hospital (l'anomenat Maricel de Mar), per tal d'instal·lar la col·lecció d'obres d'art donada pel Dr. Pérez Rosales al consistori de la vila. Les obres d'adaptació de les dependències com a centre museístic van ser realitzades pel Servei Provincial de Conservació i Catalogació de Monuments de la pròpia Diputació, essent inaugurades el 30 de juny de 1970. Les constants aportacions que va continuar realitzant el propi donant Pérez Rosales, van comportar l'ampliació del museu, amb l'adquisició, l'any 1973, de l'edifici anomenat 'Can Xicarrons', antiga residència del conegut pintor Ramon Casas. Des de la creació del Consorci del Patrimoni de Sitges, l'abril de 1995, es va procedir a la remodelació de les sales del segon pis del museu Maricel, on va instal·lar-se una exposició del fons de la Pinacoteca Municipal i la col·lecció marinera donada per Emerencià Roig i Raventós (1881-1935) . | 41.2348800,1.8126100 | 400493 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-3.jpg | Inexistent | Romànic|Renaixement|Barroc|Neoclàssic|Gòtic|Isabelí|Noucentisme|Modern|Romàntic|Contemporani|Realisme|Avantguardes|Modernisme|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció) -Col·lecció de la Pinacoteca Municipal:El fons d'aquesta col·lecció compta amb 932 peces, de les quals tan sols s'exposen 47. L'exposició inclou una bona mostra de pintures d'artistes vinculats a Sitges, des del Romanticisme fins al segle XX. De la primera etapa mencionada, figuren obres de Joaquim Espalter; destaquen també les peces de l'escola luminista pertanyents a Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Felip Masó i de Falp; la sèrie modernista està integrada pel conjunt decoratiu de l'antiga cerveseria Cau Ferrat de Sitges, avui desapareguda, realitzat per Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol, juntament amb bona part dels artistes modernistes del moment. La mostra inclou el famós retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas; l'etapa noucentista queda representada per obres de Joaquim Sunyer que va desenvolupar a Sitges un llenguatge pictòric intimista i de marcada personalitat; finalment, la col·lecció recull les solucions renovadores de diversos pintors del segle XX, entre les que figuren obres de Pere Pruna, Artur Carbonell, Alfred Sisquella i Agustí Ferrer Pino.-Col·lecció marinera d'Emerencià Roig:Aquesta col·lecció va ser cedida a l'Ajuntament de Sitges l'any 1935 i va ser conformada per Emerencià Roig i Raventós, estudiós de l'art de la pesca i la marineria catalanes i de la història de la vila de Sitges, on va néixer l'any 1881. Esta constituïda per 340 peces que inclouen instruments nàutics, arts de pesca, maquetes de vaixells i dibuixos on el col·lecionista recollia la informació dels seus estudis. Aquests objectes es presenten en dues sales dedicades a la marina catalana del segle XIX i, en general, a la marina de pesca catalana; un tercer apartat recull materials de caire més didàctic, bàsicament dibuixos i manuscrits.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 92|95|96|99|93|100|106|94|101|98|103|107|105|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68375 | Museu del Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)'. Barcelona PANYELLA, V. (1994) 'Petita història de Santiago Rusiñol'. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) 'Modernisme i modernistes'. Barcelona UTRILLO, M. 'Història anecdòtica del Cau Ferrat'. Grup d'Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) 'Cronologia rusiñoliana'. Sitges | Sense data | El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d'origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s'havia situat la vivenda de l'artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s'ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l'anomenada 'sala del Brollador', se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d'Eivissa. En el primer pis es localitza el 'Gran Saló', on s'aplega la col·lecció d'objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d'escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d'objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l'artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d'un bon grup d'artistes modernistes, tots ells propers a l'ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas ('La dama blanca', 'Un femení', 'La matinera', 'Ball del Moulin de la Galette', 'Rusiñol i Casas pintant-se' i 'Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro'), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga ('La part del vi'), Hermen Anglada Camarsa ('Nocturn parisenc i papallones de nit'), Ramon Pitxot ('Boulevard de Paris al capvespre') i Picasso ('La cursa de braus'). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco 'Maria Magdalena penitent' i 'Les llàgrimes de Sant Pere', -que van ser adquirides a Paris per l'artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català 'La Verge, Sant Joan i Sant Pere' (s. XV). D'altra banda, s'inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d'elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren 'Les nenes del pati blau', 'La casa de préstecs', 'La nena de la clavellina', 'El Bohemi', 'El mestre Enric Morera', 'Retrat de Miss Mac Flower', 'La Morfina' i 'La pintura'. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca 'L'auca del senyor Esteve' (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions 'Impresiones de arte' (1897) 'Oracions' (1897) i 'Fulls de la vida' (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d'objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX). | 08270-497 | c/ Fonollar, s/n | La formació de l'actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L'any 1891 l'artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l'arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l'ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de 'Cau' expressa, justament, la voluntat de refugi d'artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula 'Ferrat' és una al·lusió directa a la seva col·lecció d'objectes de ferro forjat que l'artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d'altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s'ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l'artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s'havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d'aquest d'aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l'any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l'any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s'adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l'any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l'edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d'agost de 1933. El Patronat va continuar l'obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l'actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d'artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d'Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d'art suntuari, entre d'altres. Es va crear, així, l'anomenada 'Secció Maricel' que es va inaugurar l'any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l'any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l'Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l'any 1967. | 41.2350700,1.8129400 | 400521 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg | Legal | Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l'any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d'altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d'ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d'arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d'un antic Bernareggi & Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres 'El amor brujo' i 'Noche en los jardines de España'.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l'igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d'arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l'hora de classificar-les i d'establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68349 | Mas Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasquali | 'Eco de Sitges'. 13 de setembre de 1956. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVIII-XX | Conjunt d'edificis que conformen l'explotació agropecuària anomenada Mas Pasqualí, inclosa la residència dels propietaris i/o masovers i els annexes per a la producció. Actualment, l'edifici principal presenta un porxo a la planta inferior constituït per quatre arcades, a través del qual s'accedeix a la porta que comunica amb l'interior de la casa. A nivell de planta pis, el mencionat porxo sustenta un terrat pla al que donen accés diverses obertures. La coberta de l'edifici és de teules, a doble vessant, i els paraments estan encalats. No s'aprecien elements arquitectònics que destaquin per la seva qualitat tècnica, ni per la seva antiguitat. El conjunt d'annexes sorprèn per les seves dimensions i inclou diversos espais aptes per a ser utilitzats com a habitatges, porxos per a guardar la maquinària agrícola, corrals, corts i estables per als animals, entre d'altres instal·lacions. | 08270-471 | Zona Urbanització Els Cards | Originàriament, aquest conjunt agrícola es deia Mas de Narrover, essent en la segona meitat del segle XVIII quan va passar a anomenar-se Mas Pasqualí, en referència al seu nou propietari Josep Pasqual. | 41.2307700,1.7612900 | 396186 | 4565115 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68335 | Ermita de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-nostra-senyora-de-gracia | 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XII-XIV | El Pla Especial estableix que cal consolidar i restaurar l'edifici i adequar l'entorn. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Petita ermita que consta d'una única nau i d'una capçalera absidal. El seu parament, de pedra, és irregular i d'escassa qualitat. A la façana principal s'identifica la porta, actualment conformada per una obertura rectangular que presenta la llinda adovellada i els brancals de carreus de pedra amb refaccions de maó massís. Immediatament a sobre, s'identifica una rosassa o ull de bou, de maó massís amb reixa metàl·lica de factura recent. Corona l'edifici el simple ràfec de la coberta de teules a doble vessant. Pel que fa a les façanes laterals, destaca tan sols la presència d'algun contrafort i d'alguna obertura actualment cegada. La nau està coberta per una volta apuntada. S'observen restes de pintura que imiten les nervadures i les claus d'una volta de creueria de dos trams. L'interior es troba avui en dia buit i molt deteriorat. | 08270-457 | Turó de Miralpeix | R. Planes recull la relació de l'origen d'aquest santuari amb la reconquesta que estableix Tarafa a la 'Crónica dels cavallers catalans'. Per les seves característiques arquitectòniques, la construcció de l'ermita pot situar-se entre els segles XII i XIV ja que mostra alguns trets romànics (com el notable gruix dels murs i la presència de contraforts) i gòtics (com ara la rosassa de la façana principal i la volta ogival). L'any 1611 l'ermita apareix descrita en un capbreu com la 'capella Sanctae Mariae de Miralpeix vulgo dicta Beata Mariae de Gratia'. També s'observen elements atribuïbles a operacions posteriors. L'edifici havia contingut nombrosos exvots però va ser profanat el 1936. | 41.2310300,1.7724300 | 397120 | 4565131 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68335-foto-08270-457-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68335-foto-08270-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68335-foto-08270-457-3.jpg | Legal | Gòtic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. L'aplec de l'ermita de la Nostra Senyora de Gràcia es celebrava el 22 d'agost; en l'actualitat aquesta festivitat s'ha perdut. | 93|92|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68328 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-5 | <p>'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982:290). Vol. 5. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1957 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XVI-XX | El Pla Especial considera que s'ha de restaurar tot el conjunt i, especialment, consolidar la torre. També s'estableix l'adequació de l'entorn, ineludible pel fet de tractar-se d'un BIC. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Conjunt d'edificacions del que destaca una masia, amb els seus annexes, i una torre quadrada. La masia consta de tres edificacions bàsiques; d'una banda es distingeix el que pot considerar-se l'habitatge principal, en segon lloc una nau destinada a usos agrícoles i, en darrer terme, una segona vivenda o habitatge secundari. Totes aquestes construccions estan unides, de manera certament arbitrària, i responen a un creixement espontani, en el que l'arquitectura popular ha cobert les necessitats, sense aplicar un planejament previ. L'habitatge principal consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p) i presenta coberta a doble vessant. Llevat de la torre, semblaria correspondre a la zona més antiga d'ocupació. La porta d'accés mostra forma d'arc de mig punt i està conformada per dovelles de pedra. S'identifica també una finestra amb reixa semicircular que s'ajusta als models purament urbans del segle XIX. La nau que es localitza a continuació mostra una planta aproximadament rectangular i consta d'un porxo conformat per pilars de totxana, en obra vista, que suporten una terrassa descoberta, delimitada per una barana d'obra llisa. Aquestes dependències semblen haver-se emprat per a usos exclusivament agrícoles. En darrer terme, s'identifica un edifici configurat com a habitatge, probablement secundari o d'ús temporal. No mostra cap element arquitectònic rellevant, llevat de diverses obertures distribuïdes anàrquicament, entre elles un balcó amb volada de pedra i barana metàl·lica de ferro forjat. Pel que fa a la torre de defensa, aquesta presenta planta quadrada, gairebé rectangular, i aproximadament 11 metres d'alçada màxima conservada. Les mides del seu interior són uns 3,5 metres de costat. Destaca l'escassa amplada dels seus murs, de tan sols 0, 60 metres. L'accés se situa en el nivell corresponent al primer pis i està conformat per una porta adovellada d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra disposats en forma de pinta. Un altre tret característic d'aquesta construcció és el paredat irregular en què estan realitzats els murs, a base de pedra desbastada de diverses mides i arrebossat de morter de color terrós, parcialment conservat en la meitat superior; tan sols en els angles s'identifiquen carreus de pedra pròpiament dits. Pel que fa a altres obertures originals, cal mencionar una petita finestra conformada per llinda i brancals monolítics; la resta d'obertures visibles són de forma rectangular i van ser practicades sobre el parament inicial. El coronament de l'estructura no s'ha conservat i en l'actualitat consta d'algunes filades de totxana. Únicament s'aprecien les restes parcialment conservades d'un matacà que ocupava la part superior.</p> | 08270-450 | Camí de Campdàsens a Plana Novella (1 km al nord de Campdàsens) | <p>Es tracta d'una torre que devia formar part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, a l'igual que la torre veïna de Ca l'Amell. No és, però, possible concretar si la iniciativa de la seva construcció va ser del senyor feudal o dels pagesos que habitaven l'indret. No es coneixen dades documentals de la seva construcció, tot i que tipològicament el seu aixecament pot emmarcar-se cronològicament en la baixa edat mitjana, tot i que alguns dels seus trets constructius apunten a una tradició clarament romànica. El fet que estigui situada a escassa distància de Can Planes, va pensar que la seva funció defensiva estaria relacionada amb aquest habitat o amb altres cases properes. Pel que fa a la masia, dita antigament 'Font de ses Gallines', pertanyia a la família Planes, almenys des del segle XVI i des de 1799 va passar a ser propietat de la família Querol, a qui pertany encara en l'actualitat.</p> | 41.2694800,1.8731400 | 405616 | 4569285 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68328-foto-08270-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68328-foto-08270-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68328-foto-08270-450-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció I. Els edificis estan catalogats com a tipus C. Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68332 | Ca l'Amell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamell-de-la-muntanya | <p>'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1771 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges VILA, A. (1980) 'La casa rural a Catalunya'. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges</p> | XV-XX | El Pla Especial considera que s'ha de restaurar totalment la masia i tenir cura especialment de la consolidació de la torre. També s'estableix l'adequació de l'entorn, ineludible pel fet de tractar-se d'un BIC. L'estat del conjunt requereix millores en general. | <p>El conjunt de construccions conegut com Ca l'Amell de la Muntanya engloba les estructures corresponents a una antiga masia, amb els seus nombrosos annexos -entre els que destaca el cos circular d'una torre de defensa medieval- i una altra construcció aïllada que correspon a un habitatge construït al segle XIX. L'antiga masia de Ca l'Amell consta en l'actualitat d'un cos principal conformat per una gran nau de planta aproximadament rectangular. El frontis d'aquest edifici destaca per les seves escasses obertures, i pel seu parament ordinari i actualment encalat. La porta d'accés ocupa una posició preeminent i està conformada per una gran arcada de mig punt realitzada amb dovelles de gran tamany i amb carreus a la zona corresponent als brancals. Just sobre d'aquest accés s'identifica una petita finestra amb la llinda constituïda per una motllura o arc de cortina. Aquests són, sens dubte, els elements més antics visibles en l'edificació, i es complementen únicament amb alguna altra finestra aïllada. La nau principal disposa en la seva part posterior i en els laterals de multitud d'annexes, la majoria dels quals estan construïts en pedra vista. La ubicació d'aquests elements no respon a cap tipus de planificació, sinó a un creixement espontani i clarament desordenat. S'identifica la tanca d'un pati descobert o era, diversos porxos, coberts i altres elements destinats a usos agropecuaris (instal·lacions per al bestiar i magatzems), així com un petit habitatge. Annexa a la masia s'identifica una torre de planta circular, que conserva uns 8 metres d'alçada. El parament que la conforma és de pedra desbastada, cohesionada amb morter de color terrós i ordenat en filades, malgrat la seva escassa qualitat. Destaca el fet que la part inferior dels seus murs mostri una disposició clarament atalussada, que deu garantir l'estabilitat de l'element. Els seus murs presenten un gruix d'uns 0,80 metres, amb la qual cosa el diàmetre interior és, en la zona més àmplia, d'aproximadament 3,50 metres. La coberta interior presenta l'habitual forma de cúpula i l'accés -probablement una porta d'arc de mig punt- devia estar situat en el primer pis i efectuar-se des de la masia. Les finestres existents, avui dia parcialment cegades, presenten en la seva majoria brancals, llindes i ampits monolítics de pedra; s'observen també alguns elements en forma d'espitllera. Finalment, l'habitatge aïllat que forma part d'aquest conjunt està constituït per un edifici de planta rectangular, amb una façana principal d'estil neoclàssic que es caracteritza per un tractament dels elements arquitectònics de gran simplicitat. Consta d'un alçat de dos nivells (pb + 1p) i la seva composició està organitzada en base a tres eixos verticals d'obertures. En l'eix central se situa la porta d'accés de la planta baixa, conformada per un arc rebaixat de pedra on s'identifiquen les inicials 'J.A.' i la data de 1884. En el pis principal es localitza un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica; aquestes obertures estan flanquejades per finestres rectangulars. Tots els elements arquitectònics apareixen emmarcats per una senzilla franja llisa que sobresurt lleugerament del plom de la façana, d'idèntic disseny de la franja que tradueix a l'exterior la cota del forjat del primer pis. El coronament consta d'una cornisa motllurada i de la barana d'obra del terrat pla, al que s'accedeix a través d'un comú badalot.</p> | 08270-454 | Camí de Campdàsens a Vallcarca (1 km. De Campdàsens) | <p>La datació de la masia de Ca l'Amell de Campdàsens pot establir-se al voltant dels segles XV i XVI, mentre que la torre annexa podria tractar-se d'un element defensiu d'origen medieval (posterior al segle XIII) inclòs en el sistema de fortificacions de la Quadra de Campdàsens, juntament amb la torre de Can Planes (vegeu fitxa nº 450). Les necessitats de defensa d'aquesta quadra queden justificades per la seva proximitat al mar, fet que condiciona l'establiment de punts estratègics de control i de guaita. Tal i com succeeix amb altres elements defensius d'aquesta zona, es fa difícil concretar si la construcció d'aquest element defensiu respon a una iniciativa senyorial o popular, per part de la comunitat pagesa que habitava la seva àrea circumdant. Pel que fa als propietaris de l'antiga masia, la família Amell, la seva possessió es remunta a l'any 1686, en què va ser adquirida per Joan Amell. Sembla versemblant deduir que en el darrer quart del segle XIX van promoure la construcció d'una nova residència, d'estil neoclàssic segons els gustos de l'època, on degueren instal·lar-se a partir de 1884. L'apel·latiu de Ca l'Amell de la Muntanya es dóna per contraposició a Ca l'Amell del Pla, casa pairal situada a Sitges i seu de la nissaga Amell.</p> | 41.2511900,1.8751400 | 405757 | 4567252 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 93|94|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68410 | Carrer d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-bosc | <p>'Eco de Sitges', 03/01/1981. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11952</p> | XIII-XV | S'aconsella el manteniment del traçat del carrer i de les característiques dels edificis que conformen els seus frontis. | <p>Es tracta d'un dels carrers de l'antic casc històric de Sitges, que té els seus orígens en l'època medieval i que conserva bona part dels seus trets originals tant pel que va a les seves característiques com a via pública, com pel tipus d'edificis que conformen els seus frontis. El carrer inicia el seu recorregut en la Plaça de l'Ajuntament, des d'on es dirigeix al carrer de la Davallada; mostra el tradicional traçat en ziga-zaga que s'associa al creixement no planificat propi de les viles medievals. Quant als edificis que s'hi situen, aquests conformen un conjunt uniforme de construccions entre mitgeres, amb dos nivells d'alçat (pb + 1p) i es caracteritzen per la presència de portes adovellades, finestres amb brancals i llindes de pedra i elements típics del llenguatge arquitectònic de l'època medieval, i més concretament de l'estil gòtic, com les finestres geminades i lobulades, entre d'altres.</p> | 08270-532 | c/ d'en Bosc | <p>El carrer d'en Bosc és un dels més antics de la vila de Sitges i forma part del primer nucli fortificat de la vila, clos per la muralla medieval del segle XIII. La formació d'aquesta via pública devia tenir lloc, probablement, en aquest mateix segle o a inicis del segle XIV. Actualment és un dels principals elements que contribueixen a la recreació de la vila medieval sitgetana, gràcies a la irregularitat del seu traçat i a la qualitat arquitectònica dels edificis que alberga.</p> | 41.2355700,1.8121300 | 400454 | 4565588 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La catalogació d'aquesta via pública en el seu conjunt respon al fet d'haver conservat els trets essencials de l'urbanisme medieval i haver esdevingut una clara referència en l'urbanisme del centre històric de Sitges. Des d'aquest punt de vista convé recordar la seva inclusió en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 68505 | Carrer Tacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-taco | <p>'El Eco de Sitges', 25/04/1981 MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11954</p> | XIV-XV | S'aconsella el manteniment del traçat del carrer i de les característiques dels edificis que conformen els seus frontis. | <p>Es tracta d'una via pública que comunica el carrer Major amb el passeig de la Ribera i presenta un recorregut pràcticament paral·lel al del c/ Carreta. Té els seus orígens en el període medieval de la vila (segles XIV-XV) i disposa de voreres estretes. Val a dir, però, que la majoria dels edificis gòtics que devien conformar els frontis del carrer originàriament, han anat desapareixent amb el decurs del temps o bé es troben molt modificats; en general, aquesta via pública constitueix una bona mostra de l'arquitectura popular sitgetana de diverses èpoques, amb casetes de dos o tres plantes. Destaca també la presència d'algun edifici d'estil eclecticista. L'aspecte actual del carrer incorpora portes adovellades, els anomenats 'quartos de reixa' de les plantes baixes, i tot un seguit d'elements que conformen un conjunt harmònic i molt propi del centre de Sitges. Únicament distorsionen aquesta composició els grans blocs de pisos de construcció moderna que se situen en les cantonades amb el passeig de la Ribera.</p> | 08270-627 | c/ Tacó | <p>El c/ Tacó forma part del primer raval o barri que es va desenvolupar extramurs, a tocar de la primera muralla medieval de Sitges. Aquest primer recinte fortificat constava de dues portes que comunicaven als camins que conduïen a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. La formació d'aquest primer eixample data del segle XIV i va tenir com a eix vertebrador aquest darrer camí; comprenia també els carrers Nou, Carreta, Major i de l'Aigua, i es va incorporar definitivament a l'interior de la vila amb la construcció de la segona muralla en el decurs del segle XVII.</p> | 41.2356000,1.8106200 | 400327 | 4565593 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68505-68505-foto-08270-627-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68505-68505-foto-08270-627-2.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Urbans | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La catalogació d'aquesta via pública en el seu conjunt respon al fet d'haver conservat els trets essencials de l'urbanisme medieval i haver esdevingut una clara referència en l'urbanisme del centre històric de Sitges. Des d'aquest punt de vista convé recordar la seva inclusió en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1775 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68415 | Castellot de Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-de-campdasens | <p>'Els castells catalans' (1971) Vol. V. Barcelona. IPAC (2055) Fitxa 36/14132 de la Carta Arqueològica (CCAA)</p> | XIV-XV | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>Les restes del Castellot es troben al cim d'un turó que domina part de la costa del Garraf. Són visibles uns murs que defineixen un espai rectangular d'uns vuit metres de llarg per uns cinc d'ample, amb altres que compartimenten l'espai interior. Actualment, a la part més alta hi ha un paravent construït recentment amb pedres de l'enderroc de la construcció. La seva ubicació amb esplèndides vistes vers la costa i la plana de Campdàsens, junt amb el tipus d'estructura visible, fan pensar que es tracta d'una talaia o casa forta vinculada al castell de Campdàsens, documentat des de l'any 1143.</p> | 08270-537 | En un turó al sud-est de la plana de Campdàsens | 41.2502800,1.8825700 | 406378 | 4567143 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és utilitzat com a punt d'observació i control durant el període de risc d'incendis en què es realitza la campanya de vigilància. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 68310 | Ermita de la Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-del-vinyet | <p>'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982), vol. 5. Barcelona LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11920 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona ROIG, E. (1979) 'Sitges dels nostres avis'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. 'Sitges, 1963-1966' Ed. Subur. Sitges SOLER I CASTRO, J. (1980:) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVI-XVIII | El Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum construït de l'església i de la masia, així com del seu entorn immediat | <p>Es tracta d'un edifici religiós d'una nau i un absis semicircular orientat a occident. Per la seva part més septentrional hi ha adossada una senzilla construcció, amb un petit porxo, pertanyent al conjunt religiós; per la zona més meridional se situa un porxo avui dia afrontat al carrer d'Antoni Muntanyola, i del conjunt en destaca un campanar rematat per una petita coberta cupulada, situat a la part més septentrional de la façana. A la façana principal se situa la porta d'entrada a l'interior de l'església. Dita porta disposa dels brancals i llinda de pedra, aquesta darrera en forma d'arc de mig punt i emmarcada per dobles columnes d'estil toscà que s'assenten damunt de dues senzilles bases rectangulars; un senzill arquitrau motllurat que conté rajoles decorades amb motius florals, disposa de dos petis pinacles als extrems i el relleu de pedra amb motius de vinyes (fulles i raïms) emmarca la següent llegenda: 'EN HONOR / A / NOSTRA SENYORA / DEL / VINYET'. Damunt d'aquesta llegenda se situen una petita rosassa i un frontó (amb els costats motllurats) que corona la façana; a l'angle superior del frontó es disposa una espadanya (amb elements decoratius barrocs) que emmarca una petita estàtua de la Verge del Vinyet. El campanar, que disposa de dos costats alineats amb els murs de l'església, és de base quadrada fins el nivell de l'espadanya; en aquest punt els angles són roms i disposa de quatre finestres (una a cada costat) coronades per arcs de mig punt. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que imita (amb lleugeres incisions verticals i horitzontals) una disposició carreus de pedra col·locats al trencajunt. Als angles de la façana l'arrebossat imita carreus de pedra fent cantonera. A la part més septentrional de l'església se situa una senzilla construcció amb un petit porxo format per bigues de fusta, llates i solera de maó. Dins del porxo, envoltat de senzills bancs d'obra, es troben tres portes amb els emmarcaments de pedra i llindes en forma d'arc de mig punt; la que dóna a l'interior de l'església disposa de dovelles regulars amb una petita pestanya motllurada que s'estén fins a les impostes. A les dovelles centrals hi ha una capa d'arrebossat pintada en forma oval amb la següent inscripció: 'Qui entri trist i plorant / en esta santa capella, / no serà gens meravella / que n'isca alegre i cantant. / Alenties lo caminant / lo navegant no s'espantia, / que si fa cremar la llantia / devant d'esta santa imatge / lograrà feliz viatge, / mes, mol mes si goig li cantia'. Al capdamunt hi ha representada la imatge de la Verge del Vinyet sobre un núvol i envoltada de vinyes. A la part més meridional hi ha adossat, al lateral de l'església, un porxo amb quatre arcs rebaixats que descansen sobre pilars d'obra; els mateixos arcs rebaixats es disposen en el mur lateral de l'església, entre els quals se situen uns bancs d'obra. En sentit transversal a l'eix longitudinal del porxo, es disposen quatre arcs diafragmàtics de mig punt. La coberta de teules, a una sola vessant, està suportada per un entramat de bigues de fusta, també situades transversalment respecte l'eix longitudinal del porxo.</p> | 08270-432 | Av. De Nostra Senyora del Vinyet s/n - Av. Dr. Benaprés, 43 | <p>L'existència del Santuari del Vinyet està documentada des d'època medieval, malgrat que l'edifici que avui dia es conserva és obra del segle XVIII. Es coneixen vestigis d'etapes anteriors, com ara la porta lateral d'accés sobre la qual s'identifica la data de 1552. La construcció del temple barroc es va iniciar l'any 1727 i es coneix la seva consagració duta a terme el 2 d'agost de 1733. L'any 1847 es va realitzar una important remodelació de la façana, afegint quatre columnes a la portada i una cornisa. El campanar també va ser reformat l'any 1872. La urbanització de l'entorn immediat de l'ermita data de l'any 1886 i es va realitzar seguint un projecte de l'arquitecte Jaume Sunyer i Juncosa; la inauguració va tenir lloc el 5 d'agost de 1887. Finalment, la part més moderna de l'obra és l'anomenat 'porxo dels pobres' que se situa a la banda esquerra de l'església i que conté plafons de ceràmica amb poemes.</p> | 41.2371500,1.8156900 | 400755 | 4565760 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-68310-foto-08270-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-foto-08270-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-foto-08270-432-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'aplec de l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet es celebra el dia 5 d'agost (vegeu fitxa nº 651). | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68543 | Els Gegants Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-moros | <p>AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges.</p> | XX | <p>Els actuals Gegants Moros de Sitges són una reproducció fidel del Gegants Moros d'en Querol de 1840, realitzada l'any 1978. Els constructors foren sitgetans vinculats a l'Agrupació de Balls Populars de Sitges i la seva confecció va fer-se en un magatzem situat al carrer Santa Bàrbara. El dia de la seva inauguració, el gegant vestia una túnica grisa clara amb ornamentacions marrons i daurades, duia una faixa vermella a la cintura adornada amb una xarxa gris i daurada, al cap hi duia un turbant blanc i vermell. Amb la mà dreta subjecta un ceptre amb el relleu de l'escut de Sitges. El gegant fa 420 cm d'alçada. La geganta lluïa un vestit blanc i, sobreposades, una faldilla i una capa de colors marró i vermell, estampades amb motius florals i rivetades amb una sanefa daurada. A la mà dreta hi duia un ram de flors. La geganta fa 410 cm d'alçada. Els noms que duien els gegants moros de Sitges eren, La-hia i Fa-luch. Actualment els geganters que els fan ballar duen pantalons blancs camisa blau cel i faixa vermella.</p> | 08270-665 | Palau del Rei Moro | <p>Els actes d'inauguració i estrena dels gegants moros van celebrar-se a l'escola Esteve Barrachina entre el 19 i el 22 d'agost de 1979. Aquests gegants són una reproducció dels gegants moros d'en Querol, que daten de 1840 i sortien per Corpus i per la Festa Major. Foren encarregats a Joan Querol i Cabanyes, però es desconeix si fou per iniciativa privada o bé per encàrrec de l'Ajuntament. Els gegants vestien a l'estil moro; la roba del gegant era de color blanc i blau i el material de què estava fet el de la geganta era de gasa i setí. Destaca el fet que pel fer els caps, es van inspirar en personatges reals, per ella van prendre com a model una pagesa del Mas Nou de Jafre i per a ell un masover de la masia d'en Querol. Se sap que aquests gegants van sortir d'una manera continua fins al 1897, i la darrera aparició coneguda fins ara d'aquests gegants fou per la inauguració de l'Hospital de Sant Joan Baptista el 1912. L'última notícia que se'n té és de 1946; els gegants estan en una masia propietat dels hereus de Josep Robert i Soler, que els adquirí abans de la guerra civil.</p> | 41.2355600,1.8120700 | 400449 | 4565587 | 1979 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68543-foto-08270-665-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Els geganters de l'Agrupació han fet diversos treballs de restauració, al 1985 i al 1989, amb ajuda de modistes sitgetanes. Les coordenades UTM corresponen a les de la seu de l'Agrupació de Balls Populars, al Palau del Rei Moro. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68563 | Biòtop dels Colls Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biotop-dels-colls-miralpeix | <p>AAVV. 'Descobrim el Garraf (1996-1999)' Quaderns de Divulgació, 25-26. Gavà: Museu de Gavà, 2000. PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria (1986).' Descobrim Garraf. Barcelona': Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. RÀFOLS, J.M. (1992).' El Garraf'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació</p> | Sense data | La caça furtiva, la brutícia, els detritus i el creixement urbanístic amenaça la zona. | <p>Els Colls Miralpeix és la zona que separa Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es tracta de la major franja costanera boscosa entre el Parc Natural del Garraf i la costa de Tarragona. La seva composició és de roca calcària i hi abunda el pi blanc i la màquia litoral. Geogràficament, constitueixen un massís separat per la riera, amb una presència forestal important de màquies, pinedes en regeneració i antigues repoblacions de pi amb xiprer. Cal destacar per la seva diversitat d'espècies les màquies amb pi blanc atapeïdes i baixes del litoral. Tot i que en els últims anys l'ús de la zona ha canviat en favor de la urbanització i un camp de golf, a la zona encara es conserven 37 hectàrees de conreu de vinya de nova plantació que garanteixen en part la seva continuïtat. Al dessota de la vegetació s'hi amaguen animals com l'eriçó clar, el conill o el tallarol capnegre. Altres ocells, com el falciot pàl·lid, aprofiten les escletxes dels penyots per ubicar-hi els seus nius. A banda, en èpoques de migracions i a l'hivern s'hi poden observar sobre el mar ocells com el bec de serra mitjà, l'èider, el paràsit cuapunxegut i d'altres més habituals com el xatrac becllarg, l'escofell o el mascarell.</p> | 08270-685 | límit litoral Sitges - Vilanova | <p>S'hi han localitzat diversos jaciments arqueològics en els 5 kilometres de coves que conformen els Colls Miralpeix, així com diverses llegendes associades a la zona.</p> | 41.2268100,1.7655400 | 396536 | 4564670 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2019-12-31 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Consorci d'Els Colls Miralpeix i Costa del Garraf -amb representació del Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Vilanova la Geltrú i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes- vetlla per completar les figures de protecció ja existents. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68330 | El Castellet de Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellet-de-garraf | <p>ALAY, J. C.-FARELL, D. (1991) 'El Castellet de Garraf' Butlletí de la Societat Catalana d'Arqueologia. Novembre. Barcelona CAMPMANY, J. (2000): 'Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV'. III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona CARBONELL, V. ; VIRELLA, J.(1969): 'El castellet i la torre de Garraf', circular de l'Agrupació Excursionista Atalaia, Vilanova i Geltrú. CATALÀ ROCA, P. i altres (1971) 'Els castells catalans' Vol. III, Barcelona. DDAA. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol.5. Barcelona. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges.</p> | IX-XV | El jaciment està molt degradat i requereix un important i urgent tasca de restauració de les seves estructures. | <p>Les restes del castell roquer de Garraf i, probablement, del desaparegut monestir de Sant Vicenç de Garraf, estan situades a 600 metres endins del torrent de Garraf, en un petit promontori d'uns 60 metres d'altitud, emplaçat just al costat del camí de ferradura que puja a Can Lluçà des del poble de Garraf; l'indret domina visualment tot el massís i el litoral marítim. El castell constitueix un bon exemple de construcció adaptada al terreny rocós, aprofitant part de la muntanya com a mur. En l'indret s'identifiquen part dels murs que configuraven la fortificació i/o el cenobi, el camí de pujada, tres cisternes, l'arc d'accés i diverses dependències interiors. És possible distingir el recinte inferior o jussà, que conserva part de la muralla exterior, diferents murs i una cisterna molt desvirtuada per l'abundant vegetació existent. En conjunt, es tracta d'una de les construccions defensives medievals típiques de la frontera entre la Catalunya Vella i les terres situades sota domini sarraí. L'edifici principal hauria estat constituït per una construcció de formes simples, amb una part central de dos nivells d'alçada, flanquejada per dues petites torres, una d'elles coberta i l'altra sense sostre. La descripció del monument a principis de segle que proporciona l'historiador J. Llopis és la següent: 'sobre un petit turó que té la forma d'un cono truncat y en sa basa menor, hi degué haver en los antichs temps alguna torra de defensa. Tenia la figura de un trapeci regular, si bé del costat que mira al E. sortia un cos, probablement per a dominar l'entrada del baluart. Aquest que'l constituheix lo tros del terrer lliure, estava voltat d'un mur, menys en un petit espay al costat del castell, ahont hi devia haver lo portal. Avuy es un munt de runas; no obstant, es digna d'esmentarse la construcció de part de la basa que mira al N. formada per francs y simètrichs carreus' (LLOPIS, J. 1891: 152). Respecte al monestir de Sant Vicenç de Garraf, les opinions dels historiadors respecte de la possible coincidència de la seva ubicació amb la del castell, mostren encara en l'actualitat una clara divisió. Per alguns d'ells, les restes del monestir corresponen a les mateixes estructures que s'identifiquen en l'indret del Castellot de Garraf, mentre que d'altres no veuen clara aquesta ubicació i opten per un emplaçament més endinsat en el massís. En qualsevol cas, no és possible determinar amb claredat quines estructures podrien correspondre a l'antic cenobi. Es coneix únicament l'existència d'una petita capella que va arribar a tenir tres altars, el principal dels quals estava dedicat a Sant Vicenç i els secundaris a Santa Maria, Santa Cecília i Santa Emília; devia haver també un espai destinat a dormitori per als monjos i altres dependències per a l'ús de la comunitat. Al voltant del monestir es localitzaven dues planures, probablement destinades a conreus i, segons la representació cartogràfica de Nicolau de Credença, datada al 1586, l'indret estava envoltat per un petit bosc.</p> | 08270-452 | A prop del km. 25,5 de la carretera de Barcelona a Calafell | <p>Popularment s'anomena Castellot o Castellet al lloc on se situen les restes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Garraf. La zona entorn del Castellot de Garraf pertanyia al territori de Campdàsens i la seva jurisdicció civil i criminal es va mantenir sota domini real fins l'any 1385, en què fou cedida a Bernat de Fortià. Pel que fa al monestir de Sant Vicenç, la seva vida va ser relativament curta i pobre, passant per diferents senyors feudals des del rei fins a la Seu de Barcelona. La primera menció documental de l'església de Sant Vicenç de Garraf pot situar-se a l'any 994, en un document en què Guillem, fill de Galí de Sant Martí, cedeix a la seu de Barcelona els drets que posseïa en les esglésies de Sant Boi, Eramprunyà i Sant Vicenç. La fundació del monestir data del 22 de setembre de 1163, moment en què Alfons I (II d'Aragó), per tal de redimir els seus pecats, fa donació de 'tot el territori de les Comes de Campdàsens, incloent-hi Garraf, per a la construcció d'un monestir en honor a Sant Vicenç sota la regla de Sant Agustí i sota la protecció de Sant Pere de Roma'. El cenobi anirà augmentant les seves possessions al llarg de tot el segle XII, fins a la incorporació del 'lloc dit Vilar d'Esperan, al terme d'Eramprunyà', amb la que quedarà configurat definitivament el seu patrimoni. A partir de l'any 1298, el monestir va passar a dependre del bisbat de Barcelona. La comunitat agustiniana de Sant Vicenç va estar conformada per pocs membres, generalment tres membres i un prior, encara que ocasionalment el monestir va estar habitat per un únic monjo. Els escassos recursos van imposar aviat una economia de subsistència, basada principalment en el treball de la pròpia comunitat i en les rendes proporcionades pels pocs masos que en depenien. El 1413 la Pia Almoina de la Seu de Barcelona va adquirir el domini útil de les terres del monestir. Deu anys més tard, el 1423, el priorat es va unificar amb Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Ja al segle XV les dependències del cenobi es troben en estat semiruinós i les seves rendes no superaven les vuit lliures anuals. Finalment, l'aïllament, la desolació del territori i l'escassa presència humana van determinar que l'abandonament general de la Quadra de Garraf.</p> | 41.2591200,1.9011200 | 407945 | 4568105 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68330-foto-08270-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68330-foto-08270-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68330-foto-08270-452-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 67995 | Casa Severiano Virella Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-severiano-virella-cassanyes | <p>Arxiu Municipal de Sitges, Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902. COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i del volum construït; també s'ha de retirar el rètol en bandera i la marquesina. | <p>Edifici que va ser plantejat originàriament com una casa aïllada, malgrat que la construcció de bona part del jardí de què disposava inicialment l'ha configurat actualment com una finca entre mitgeres de tres nivells d'alçat (pb + 2p). El volum construït s'ordena en dos cossos, dels quals el que ocupa la meitat dreta de la parcel·la es troba notablement enretirat de la línia de façana, ja que disposa d'una terrassa situada a l'alçada del primer pis. El parament exterior mostra un arrebossat de morter de tonalitat fosca i els elements arquitectònics treballats en pedra. La planta baixa consta de dues grans portes, de forma rectangular i de disseny senzill, sense cap programa decoratiu, fet que contrasta amb el tractament formal dels elements arquitectònics dels pisos superiors. Al primer pis, destaca la presència d'una tribuna de gran volada, sostinguda sobre grans mènsules de pedra, a l'igual que la seva barana, que es perllonga en la terrassa que ocupa la banda dreta de la finca. L'obertura que dóna accés a la tribuna mostra els brancals conformats per carreus disposats en forma de pinta. La zona de la llinda consta d'una traceria configurada per dues formes trilobulades, emmarcades en requadres motllurats; sobre la traceria s'identifica un guardapols de forma conopial que descansa en dos esquemàtics capitells. Finalment, cal ressaltar la presència exterior d'un arc de descàrrega de mig punt, que alleugereix el pes de la part superior de l'edifici i sobre el qual se situa una cornisa motllura, amb disseny graonat que actua al mateix temps com ampit de la finestra trigeminada del segon pis; sobre aquesta darrera obertura es localitza una nova cornisa horitzontal i, finalment, una obertura circular amb traceria, dissenyada a mode de rosassa. Pel que fa al coronament d'aquest cos de l'edifici, convé destacar la seva complexitat, ja que la coberta a doble vessant es tradueix en el frontis en una mena de gran cornisa, amb coronament hemisfèric, que sobresurt del plom vertical del mur i que es perllonga verticalment fins a dos grans permòdols situats a l'alçada del forjat que cobreix el primer pis. Pel que fa al cos de la façana que se situa a la banda dreta i que està visiblement enretirat de la línia de carrer, cal dir que les seves característiques formals s'ajusten plenament a les formulacions que acabem de descriure. Destaca únicament el cornisament horitzontal superior, molt voluminós, sobre el que s'identifica una barana d'obra que imita un coronament amb merlets. Pel que fa al cos en forma de torre i conegut com la 'torre d'en Severiano', destaca la seva vàlua com a fita del paisatge urbà sitgetà. En general, l'edifici s'emmarca estilísticament dins els paràmetres de l'eclecticisme de signe neogòtic que caracteritza altres obres de l'arquitecte Gaietà Buigas. Destaca especialment la tendència a la representativitat que s'accentua mitjançant la gran proporció dels elements arquitectònics emprats.</p> | 08270-137 | c/ Jesús, 14-16 | <p>L'expedient d'obra que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902) conté els plànols del projecte original de l'edifici, signats per l'arquitecte Gaieta Buïgas i Monravà com a responsable del projecte. El caràcter de gran residència amb què va ser construïda la casa Can Severiano, s'ha anat perdent amb el temps, especialment per causa de les diferents transformacions i, especialment, per la darrera adaptació com a hotel. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6).</p> | 41.2369800,1.8101700 | 400292 | 4565747 | 1895 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-67995-foto-08270-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68022 | Casa Maria Batlle de Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-batlle-de-robert | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1890-1895. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11972 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana de la planta baixa i del primer pis; en el segon es permet fer noves obertures segons les disposicions municipals. | <p>Edifici construït entre mitgeres, que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) i que presenta una composició simètrica establerta en base a tres eixos verticals -determinats per l'alineació de les obertures- i a unes marcades visuals horitzontals que es concreten en les faixes del parament de la planta baixa, en el gran balcó corregut situat a la planta principal i en l'ús de cornises intermitges i d'altres elements del coronament. La distribució del frontis denota una clara influència renaixentista, que es concreta en un llenguatge formal neoclassicista però sobri, malgrat la presència del repertori decoratiu habitual de l'eclecticisme. A la planta baixa s'identifiquen tres obertures; la central en forma d'arc de mig punt, presenta un treball de molt bona qualitat i s'integra en el parament a saltacavall. Les obertures laterals són rectangulars i apareixen emmarcades per una franja llisa que sobresurt del plom del mur i que recrea el perfil d'un guardapols de disseny elaborat. Totes les peces que conformen els brancals i les llindes de les obertures presenten els angles interns motllurats. Del pis principal destaca, com hem dit, el balcó corregut conformat per una volada de llosanes de pedra amb el perfil motllurat, sustentada per cinc cartel·les de gran volum, decorades amb estries. La cartel·la central presenta un disseny de voluta a la seva part superior i es projecta verticalment sobre la porta principal de la planta baixa, on es defineix com una complexa clau penjant; en la seva part frontal s'identifiquen les inicials 'M' i 'B' entrecreuades. Pel que fa a la barana metàl·lica, és de ferro colat i està constituïda per barrots que incorporen a la seva secció elements geomètrics aïllats, situats en el sòcol, a mitja alçada i sota el passamà. El disseny de les tres obertures que tenen sortida al balcó, és també notablement elaborat. Aquestes configuren arcs rebaixats que es projecten verticalment sobre brancals llisos, que sobresurten lleugerament del plom del mur. Sobre la llinda figura un guardapols amb un disseny que imita la forma d'una corona, amb una petxina central i petites antefixes als extrems; la seva projecció vertical conforma unes rebranques que reprodueixen la forma esquemàtica d'un capitell. La transició al segon pis es tradueix a la façana en una franja esgrafiada amb motius florals i geomètrics i en una cornisa motllurada que se situa just a l'alçada del forjat del primer pis. La planta segona mostra igualment tres obertures, organitzades com a finestres geminades mitjançant un pilar quadrangular que presenta els angles bisellats. La part superior d'aquestes obertures presenta un emmarcament, a mode de guardapols, que sobresurt escassament del plom del mur. Finalment, el coronament de la façana consta d'una cornisa, senzilla però suportada per permòdols, i de la barana d'obra del terrat transitable de la finca.</p> | 08270-164 | c/ Major, 2 | <p>L'Arxiu Municipal de Sitges conserva l'expedient administratiu relatiu a la construcció d'aquest edifici, el qual inclou la sol·licitud de la llicència d'obres presentada per Maria Batlle, vídua de Robert, amb data de 31 de desembre de 1890. El projecte de l'immoble apareix signat pel mestre d'obres de Vilanova i la Geltrú, Josep Salvany (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1890-1895). Pel que fa a l'autor de l'edifici, Josep Salvany i Juncosa, cal dir que la seva producció sitgetana s'inicià l'any 1887, després del seu casament amb Francesca Cassanyes. En les seves composicions destaca el neoclassicisme sobri, sense quasi elements decoratius. També és coneguda la seva tasca en obres d'urbanització municipal.</p> | 41.2353600,1.8115600 | 400406 | 4565566 | 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68022-68022-foto-08270-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68022-foto-08270-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68022-68022-foto-08270-164-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Salvany i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. L'edifici també és conegut com Casa Pañella. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68232 | Casa Dolors Gili Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-gili-casanovas | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914 BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11944 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). A la planta baixa s'identifiquen dues obertures que consten de guardapols sostinguts per permòdols decorats amb motius florals i figuratius. Al primer pis se situen dos balcons rectangulars, amb barana correguda de pedra, decorada amb traceries de motius geomètrics i circulars, de clara inspiració gòtica; disposen també de guardapols amb un programa decoratiu força elaborat i sostingut novament per petits permòdols que, en aquest cas, representen àngels músics. El forjat del darrer pis es reflecteix en la façana mitjançant una senzilla cornisa motllurada; aquesta planta consta de dues finestres geminades, emmarcades per guardapols rectes i motllurats. En el coronament del frontis s'identifica un fals ràfec, de notable volada, sostingut per permòdols i una barana d'obra, de línia corbada, que se suporta per matxons d'obra decorats amb traceria de quadrifolis.</p> | 08270-354 | Pg. de la Ribera, 50 | <p>Amb data de 27 de febrer de 1909, Dolors Gili i Casanovas s'adreçava a les autoritats municipals, tot sol·licitant llicència per a construir una casa en una parcel·la del passeig de la Ribera de Sitges. Acompanyaven la sol·licitud els plànols del projecte, signats per l'arquitecte Marcel·lí Coquillat. L'aprovació fou concedida el 4 de març d'aquell mateix any. Cal tenir present que l'edifici actual presenta certes modificacions respecte de la seva fesomia original, bàsicament per la transformació d'obertures de la planta baixa i del pis superior (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Marcel·lí Coquillat i Llofriu (Elx, 1864- Busot, 1924), va obtenir el títol a Barcelona, l'any 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Sant Just Desvern. A Barcelona són conegudes les seves obres del Passeig de Gràcia, Ronda Universitat i c/ Pelai.</p> | 41.2346100,1.8063000 | 399964 | 4565488 | 1909 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-68232-foto-08270-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-68232-foto-08270-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-foto-08270-354-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marcel·lí Coquillat i Llofriu (1864-1924) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68235 | Casa Josep Urgell i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-urgell-i-vidal | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11947 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres pisos (pb + 2p) i coberta de teula a dues vessants. A la planta baixa s'identifica un sòcol de pedra, la porta d'accés a l'interior, definida per un arc deprimit còncau, i una finestra conformada per un arc escarser que recorda als 'quartos de reixa' típics del segle XIX. A la planta principal es localitza un balcó corregut amb dues obertures que presenten la mateixa tipologia que la porta anteriorment descrita; la volada està conformada per un perfil metàl·lic i suportada per tornapuntes de ferro en forma de voluta; entre les dues portes se situa un plafó de rajoles policromes que representa la figura d'un sant. El darrer pis mostra una galeria de quatre arcs escarsers, separats per pilars de maó massís. En el coronament s'identifica el ràfec de la teulada.</p> | 08270-357 | Pg. de la Ribera, 55 | <p>Amb data de 29 de gener de 1912, Josep Urgell va demanar permís al consistori sitgetà per a construir una casa en una parcel·la que posseïa al passeig de la Ribera. Adjuntava els plànols del projecte original de l'edifici, la signatura dels quals és, malauradament, il·legible. La llicència fou concedida el 30 de gener d'aquell mateix any. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914).</p> | 41.2345200,1.8060000 | 399939 | 4565479 | 1912 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-68235-foto-08270-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Font i Gumà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68237 | Casa Àngela Milà i Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-angela-mila-i-pasqual | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11948 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament la façana i eliminar els elements afegits a la planta baixa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un estil indefinit proper a un llenguatge eclèctic de les primeres dècades del segle XX. La disposició d'obertures segueix un esquema regular, amb dues a la planta baixa, una a la planta primera i dues a la planta segona. Les característiques de totes les obertures són idèntiques; és a dir, llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments fets a base de faixes simples de maó vist que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta primera, l'obertura està centrada respecte un balcó que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de l'estreta façana; aquest balcó, amb llosa d'obra, disposa d'una barana de tècnica mixta d'obra de maó vist i de ferro de forja; la part central és la de ferro, amb barrots helicoïdals amb motius florals amb un passamà simple i motius florals d'entrellaç; els laterals de la barana són d'obra, amb petits pilars entre els quals es disposen un joc de teules que formen una gelosia; el passamà de la zona d'obra és de ceràmica vidrada, això com uns elements decoratius en forma de florons també de ceràmica vidrada. Les dues finestres de la segona planta disposen de mainell també d'obra de maó vist, i estan emmarcades totes dues per una faixa d'obra vista de maó que en forma de faixa simple les engloba dins d'un gran arc escarser, i unes línies situades als laterals de façana i a nivell del format de la planta primera. Per damunt de l'arc escarser s'organitza un aplacat ceràmic de rajoles de dos colors, per culminar en una cornisa que combina diverses filades de maons disposats de cantell i teules àrabs. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra imitant merlets esglaonats i barana de ferro combinant barrots verticals simples amb d'helicoïdals. La resta de façana està revestida per un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb els elements d'emmarcament i la superfície aplacada de rajola.</p> | 08270-359 | Pg. de la Ribera, 60 | <p>Aquest edifici que va pertànyer a Àngela Milà i Pasqual, i constava inicialment de dos nivells d'alçat (pb + 1p). El 20 de desembre de 1915 la propietària s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència per a aixecar un segon pis i remodelar el conjunt de la façana. El permís fou concedit el dia 22 del mateix mes. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917)</p> | 41.2344200,1.8057000 | 399913 | 4565468 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-68237-foto-08270-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 68234 | Casa Llúcia Catasús i Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llucia-catasus-i-soler | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11946 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i la readequació de les obertures de la planta baixa | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), que aplica en la definició dels elements arquitectònics un llenguatge formal de clara inspiració gòtica, que permet emmarcar l'obra dins la corrent eclecticista. Les obertures de la planta baixa estan conformades per arcs conopials, mentre que la resta són derivacions de l'arc de mig punt; totes elles presenten els brancals i les llindes realitzats amb pedra natural. Destaca el disseny de la planta principal, amb dos balcons que disposen de baranes de pedra decorades amb sèries de quadrifolis encerclats; la volada, igualment de pedra, apareix suportada per mènsules. Entre els dos balcons s'identifica una fornícula en la que es representa a Sant Jordi matant el drac; és obra de l'escultor Pere Jou, realitzada uns anys després de la construcció de l'edifici. El darrer pis consta d'una galeria conformada per set finestres, cadascuna de les quals disposa d'una traceria circular amb trifoli, en la seva part inferior. En el coronament es localitza un primer registre de petites obertures rectangulars que proporcionen ventilació a la solera del terrat, un fals ràfec i una senzilla barana d'obra interrompuda per la finestra d'una estructura afegida al terrat de l'edifici.</p> | 08270-356 | Pg. de la Ribera, 53-54 | <p>El 12 d'octubre de 1915, Llúcia Catasús Soler es va adreçar a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència d'obres per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner: el permís va ser concedit pel consistori sitgetà, el dia 15 d'aquell mateix més (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2345500,1.8060900 | 399946 | 4565482 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-68234-foto-08270-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68233 | Casa Llorenç Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-montserrat-0 | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11945 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Edifici construït entre mitgeres, que inicialment disposava d'un alçat de dues plantes (pb + 1p) i que recentment -amb posterioritat a l'any 1987- ha estat objecte d'una remunta que, malauradament, desvirtua en gran manera la bona qualitat del projecte original. La façana s'organitza amb un composició simètrica que disposa dues obertures en cada planta, concretament dues portes a la planta baixa i un balcó corregut amb dues sortides al primer pis. Les obertures apareixen emmarcades per motllures graonades, a mode de trencaaigües o guardapols. Destaca el disseny de la barana d'obra de l'antic terrat, amb traceria calada a base de motius circulars amb quadrifolis, separats per pilars d'obra que finalitzen en permòdols i que recreen un imaginari d'inspiració medieval. Dissortadament, els toldos i els rètols de l'hotel que ocupa actualment la finca, anul·len totalment l'efecte estètic i visual del projecte.</p> | 08270-355 | Pg. de la Ribera, 51 | <p>El 24 de novembre de 1915, Llorenç Montserrat Ferrer, mandatari d'Ignasi Balaustegui, es va adreçar a les autoritats municipals per a obtenir el permís d'obres necessari per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la seva sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner i van ser aprovats el dia 26 del mateix mes (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2346100,1.8062200 | 399957 | 4565489 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-68233-foto-08270-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-foto-08270-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-foto-08270-355-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68271 | Casa Bartomeu Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-carbonell | <p>BAREY, A. (1979) 'La difusione del modernismo', revista 'Lotus' núm. 23. Milà. COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. LAHUERTA, J. (1978) 'El arquitecte Ignasi Mas (1881-1953) revista ' Carrer de la Ciutat' nº 2. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11980 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment íntegre del volum i de les façanes, i recomana als serveis tècnics municipals que vetllin especialment les actuacions a l'interior | <p>Es tracta d'un dels edificis més característics del centre urbà de Sitges, del que ha esdevingut una veritable fita arquitectònica. Es tracta d'una finca entre mitgeres, que consta d'una alçat de quatre plantes (pb + 3p) i de tres accessos en el nivell inferior que corresponen a altres tantes botigues, les quals disposen d'habitatge compartit entre la planta baixa i el pis principal. Els altres dos nivells consten de dos habitatges cadascun d'ells, amb els menjadors emplaçats a la cantonada i el servei i la cuina interiors, ventilats a través d'un pati de llum. Pel que fa al disseny de les façanes, cal destacar la forma de les obertures de la planta baixa i l'entresòl a partir d'una evolució de l'arc deprimit convex, sostinguda per pilars enllaçats per una mena de garlanda. En el primer pis se situen un total de tretze balcons, amb baranes de ferro decorades per unes peces ovalades molt característiques de l'autor de l'obra Mas i Morell. En el segon pis, les mesures dels balcons disminueixen a mida que s'apropen al cos de la torre del rellotge on se situa un balcó cantoner de notable volada. En el segon pis de la torre se situa una tribuna de fusta amb vitralls policroms. Sobre les obertures dels balcons i finestres s'identifiquen motius esgrafiats, novament de disseny oval. La façana es corona amb una barana d'obra que finalitza amb una suau corba, fins a desenvolupar un cos graonat en el centre i unir-se, finalment, amb la coneguda 'torre del rellotge'. Del seu cos destaca la base, formada per cinc cobertes a doble vessant -que contenen cinc rodones decorades per trencadís de ceràmica- i de la que surt la característica punxa.</p> | 08270-393 | Plaça Cap de la Vila, 7-8 | <p>Bartomeu Carbonell i Mussons (Sitges, 1859-1947) va emigrar a Santiago de Cuba, on establí la firma comercial 'Carbonell. Hnos' dedicada a la importació de teixits. A la seva tornada va encarregar la construcció d'una gran residència a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, per a la qual cosa va triar una parcel·la de forma irregular, situada al bell mig del nucli històric sitgetà, a la plaça Cap de la Vila. En aquest indret s'aixecava un dels sis portals de l'antiga muralla de Sitges (s. XVII). La primera construcció civil fou construïda per Gaietà Buïgas i Monravà, segons un projecte aprovat pel consistori el 17 de juny de 1889. El promotor de l'edifici modernista va sol·licitar la llicència d'obra el mes de desembre de 1912 i va presentar els plànols del projecte definitiu al maig de l'any següent. Com ja hem dit, el responsable de l'execució tècnica de l'obra fou l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, qui va finalitzar l'edifici l'any 1915. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (1881-1853) compta a diferents obres realitzades amb plantejament modernista. A Barcelona va construir la plaça Monumental i els magatzems 'El Siglo'. Fora de la capital és coneguda la seva actuació a Sant Pol de Mar, on va dirigir l'aixecament de les escoles, i a Sant Joan Despí on va construir la Casa Auriga. A Sitges l'únic edifici que va projectar va ser, precisament, la casa del Cap de la Vila.</p> | 41.2365900,1.8096800 | 400250 | 4565704 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-68271-foto-08270-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-68271-foto-08270-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-foto-08270-393-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Ignasi Mas i Morell (1881-1953) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és, precisament, la Casa del Rellotge. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa del Cap de la Vila o Casa del Rellotge. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 67962 | Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-ferrat | <p>BAREY, A. (1980) 'Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona GONZÀLEZ, A. LACUESTA, R. (1984) '1380-1983. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic' a 'Memòria 1983' del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Barcelona GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA . Vol. 5. (1982:285). Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11982 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona PLANAS, R. (1961) 'El Penedès i Garraf'. Barcelona PLANAS, R. (1978) 'Rusiñol i el Cau Ferrat'. Barcelona</p> | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment de les façanes i del volum construït i la protecció del contingut. | <p>Es tracta d'un dels edificis més emblemàtics i singulars de la vila de Sitges, resultat de l'annexió de dues cases anteriors, i conformat per dos nivells d'alçat (pb + p). Novament, la fesomia estilística de la finca està condicionada per la reubicació d'elements arquitectònics procedents d'altres construccions; en aquest cas es tracta de les finestres de l'antic castell de Sitges que va ser enderrocat per a construir l'actual Ajuntament. Aquests elements es recol·loquen en una façana arrebossada amb morter de calç, de color blanc, fet que contribueix a ressaltar-los. Miquel Utrillo continuarà amb la mateixa línia en la construcció del veí conjunt de Maricel. El llenguatge eclèctic que s'aplica en la composició permet combinar elements propis de l'arquitectura popular, especialment presents en la planta baixa com és el cas de la porta adovellada, amb altres d'estil gòtic, tots ells fusionats de manera historicista. El fet que les finestres siguin diferents, també és una solució medievalitzant i alhora pròpia del modernisme. La portalada d'accés està flanquejada per finestres de diferents ordres artístics, entre les que destaca la reixa metàl·lica amb tornapuntes situada en la banda esquerra. Sobre la porta principal es localitza un finestra coronel·la. Pel que fa a la façana marítima de l'immoble, destaca la torratxa cilíndrica que permet accedir a la teulada des del primer pis i que és un dels elements arquitectònics del conjunt més controvertits. Pel que fa a l'interior, destaca el vestíbul en el que s'inicia l'escala que puja al primer pis i alhora condueix fins al menjador de la planta baixa, presidit per una llar de foc enrajolada. Aquesta dependència comunica amb una habitació que afronta al mar i amb una altra sala que dóna al c/ Sant Joan, que era el dormitori de l'artista. Des d'aquest s'accedeix, mitjançant un tram d'escala, a una estança coneguda com 'la cambra del brollador' ja que en el centre de la qual se situa un font gòtica, del segle XV, que pertanyia al santuari del Vinyet. En el primer pis es localitza un ampli saló, on Rusiñol va col·locar part de la seva col·lecció artística i on celebrava les seves tertúlies i les famoses 'Festes Modernistes'. Aquest àmbit té un marcat caràcter neogòtic amb arcs apuntats, una galeria elevada amb vitralls de colors i un notable enteixinat de fusta. És inel·ludible destacar la importància de les col·leccions de pintures, escultures, ferros i altres objectes que alberga, algunes de les quals -especialment la de rajoles- estan plenament integrades en l'arquitectura de l'edifici.</p> | 08270-104 | c/ Fonollar, 8 | <p>Santiago Rusiñol va tenir la idea de construir-se una casa-taller a Sitges poc després de la seva primera visita a la vila a finals de 1891; de fet l'artista buscava també un lloc on continuar celebrant els seus fòrums literaris i artístics, envoltat dels personatges més rellevants de l'escena cultural catalana. L'any 1893 va adquirir dues cases al c/ de Sant Joan: can Falua i can Sensa, la transformació de les quals donarà lloc al Cau Ferrat. Les obres van ser dirigides per Francesc Rogent qui, el 15 de juliol del mateix 1893, va presentar a les autoritats municipals el pressupost de l'enderroc de les finques preexistents i una valoració de la nova construcció en 2.118,54 pessetes. El mes de maig de 1894, Rusiñol va poder ja traslladar la seva col·lecció d'objectes artístics i de ferros a la seva nova residència. El pintor va disposà en el seu testament que, a la seva mort, l'edifici passés a ser propietat municipal. L'artista va morir l'any 1931 i el 13 de desembre de 1932 l'Ajuntament va rebre el llegat de la seva família. La inauguració del Cau Ferrat com a museu públic data del 16 d'abril de 1933. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) és membre de la família Rogent, destacada per les seves activitats artístiques i intel·lectuals. Va cursar els estudis d'arquitectura rebent la titulació l'any 1887. A la ciutat de Barcelona les seves obres més destacades són la casa-taller del fotògraf Napoleón, la casa Salvador Aulet, el Frontó Barcelonès i el cafè Colon, entre d'altres. També és autor dels tractats 'Architecture moderne de Barcelone' (1897) i 'Catedral de Barcelona' (1898).</p> | 41.2350400,1.8128300 | 400512 | 4565529 | 1893-94 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-67962-foto-08270-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Modernisme|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. | 93|98|102|105|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1773 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |
| 68324 | Torre i masia de Garraf (Can Güell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-i-masia-de-garraf-can-guell | <p>BASSEGODA, J. (1976) 'Las bodegas Güell de Garraf'. Revista 'San Jorge', nº 96-97. Barcelona BASSEGODA, J. (1984) 'Gaudí. Arquitectura del futur'. Barcelona CATALÀ, P. (i altres) (1971) 'Els castells catalans'. Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya'. (1982). Vol. 5. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1770</p> | XIV-XV | La normativa del Pla Especial estableix la consolidació i restauració de la torre i de la masia, així com l'adequació de l'entorn, tasca que ja ha estat realitzada. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>La torre de Garraf o de Can Güell és un dels elements defensius de l'antiga quadra de Garraf. Es troba situada davant del mar i actualment al costat del ferrocarril a Barcelona. S'integra en el conjunt de construccions que conformen la masia i les Bodegues Güell. Arquitectònicament, presenta planta circular i està dotada de matacà i de diverses espitlleres; un petit pont -que s'inicia just a l'entrada original elevada- l'uneix amb la masia Güell. La porta d'accés és rectangular i està orientada a la carretera; per la banda de mar s'identifiquen dues finestres d'arc lobulat. La construcció és de carreus petits i desbastats ordenats en filades regulars. En el seu interior s'identifica una cisterna i una habitació en el primer pis, i una escala condueix fins a la part superior. Pel que fa a la masia Güell, es tracta d'una construcció principal de planta rectangular i coberta a doble vessant, i una sèrie d'edificis annexes. La porta d'accés se situa a la banda de mar i està conformada per un arc de mig punt de dovelles de pedra. La distribució de les obertures és irregular, tal i com acostuma a ser freqüent en l'arquitectura rural que s'adapta progressivament als usos, sense un projecte arquitectònic planificat. Des d'aquest punt de vista, i malgrat que la masia ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps, la construcció conserva elements tant característics com els grans contraforts, el rellotge de sol de la façana principal i els escuts amb l'emblema del capítol de la catedral que testimonia la propietat de la Pia Almoina.</p> | 08270-446 | Carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27 | <p>Les primeres mencions documentals de la torre de Garraf daten del segle XVI, malgrat que aquest element defensiu té els seus orígens en el segle XV, atès que va ser edificada com una fortificació pertanyent a la quadra de Garraf amb l'objectiu de defensar-la dels atacs de pirates a les costes catalanes. L'any 1571 Nicolau de Credença col·loca la torre en un mapa que va realitzar de les possessions de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. També existeixen referències escrites de l'any 1586. A finals del segle XVIII i inicis del XIX l'element encara mantenia la seva funció defensiva, com es va demostrar en el decurs de la guerra que espanyols i francesos van lliurar contra Anglaterra; de fet, un atac anglès va destruir bona part de l'estructura. Va ser restaurada, juntament amb la masia adjunta, després de ser adquirida per Eusebi Güell l'any 1871. Pel que fa a les dades històriques referents a la masia Güell, cal recordar novament que l'edifici es troba construït en uns terrenys que originàriament pertanyien a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. A principis del segle XIX la casa va patir el saqueig i l'incendi de les tropes angleses, en guerra amb Espanya i França. L'any 1871 el conjunt era propietat de l'Estat, després de l'aplicació de les lleis de desamortització; la construcció de la carretera de les costes va propiciar la seva subhasta pública, ocasió que va ser aprofitada per Eusebi Güell, qui va adquirir-la amb totes les seves pertinences. El nou propietari va restaurar el conjunt i posteriorment l'amplià amb altres construccions destinades a l'explotació comercial de la vinya, com les renombrades bodegues Güell, que van perdre la seva funció arrel de la destrucció dels camps provocada per la fil·loxera.</p> | 41.2555100,1.9057400 | 408327 | 4567699 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-3.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, la torre disposa del tipus de protecció I i la masia del III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68276 | Monument al Dr. Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-robert | <p>BOHIGAS, O. (1973) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona GIBERT, J. (1952) Sitges. Barcelona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11994 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XX | El Pla Especial estableix el manteniment estricte de l'element. | <p>Es tracta d'una escultura del Dr. Robert emplaçada sobre un pedestal rectangular acabat en cornisa. L'element urbà està envoltat per una petita zona enjardinada, definida per una tanca de ferro i situada en un dels costats de la Plaça de l'Ajuntament. La figura del Dr. Robert està realitzada en pedra calcària; el personatge apareix assegut, en actitud reflexiva i el tractament formal es caracteritza per la seva gran naturalitat i realisme. Aquesta simplicitat contrasta amb el pedestal en el que s'identifica la inscripció 'La vila de Sitges son fill predilecte Dr. Robert', escrita amb grafia modernista i emmarcada per una orla de motius florals.</p> | 08270-398 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Aquest monument es va erigir per subscripció popular com a homenatge a Bartomeu Robert (1842-1902), qui va ser alcalde de Barcelona. L'any 1899 va ser també declarat fill predilecte de la vila de Sitges, amb la que la seva família mantenia forts vincles des del segle XVII. L'escultura és obra de l'artista Josep Reynés i va ser inaugurada el 23 d'agost de 1907. Pel que fa a l'autor de l'obra, el mencionat Josep Reynés i Gurguí (1850-1926), va néixer a Barcelona i es va formar a la Llotja juntament amb els germans Vallmitjana; també va treballar a París amb Carpeaux, de qui va rebre una forta influència. Són conegudes diverses composicions seves com 'Gerro amb nens' instal·lada al parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu 'Barcelona rep les nacions' de l'Arc de Triomf (1887) i l'altre monument típic del paisatge urbà sitgetà com és el monument a El Greco (1897).</p> | 41.2348700,1.8116500 | 400413 | 4565511 | 1906-07 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68276-68276-foto-08270-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68276-foto-08270-398-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Reynés i Gurguí (1850-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68338 | Quadra de Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-miralpeix | <p>BURON, V. (141) 'Els castells romànics catalans. Guia'. Barcelona 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona CATALÀ, P. (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1773 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona</p> | X-XI | El Pla Especial determina que cal restaurar el conjunt i adequar l'entorn, fet ineludible per tractar-se d'un BCIN. L'estat del conjunt requereix millores en general. | <p>Aquest conjunt arquitectònic inclou l'anomenat castell de Miralpeix i les restes d'una antiga masia estretament relacionada amb la fortificació i anomenada la Quadra de Miralpeix. Pel que fa les característiques del castell, excavat parcialment, es tracta d'un recinte de planta rectangular, amb orientació nord-sud, conformat per un mur perimetral d'aproximadament 0, 90 metres d'amplària. Aquesta estructura està realitzada amb carreus de pedra desbastada, que si bé mostren tendència a l'ordenació en filades regulars, presenten escassa qualitat constructiva. En l'angle nordoccidental d'aquest recinte s'identifica una petita fortificació que sobresurt del mur occidental, dotada amb diverses espitlleres. Són visibles també les restes d'una cisterna amb les parets arrebossada, un dipòsit de planta circular -probablement destinat a contenir alguna mena de líquid- i alguna sitja. Altres murs i estructures, són únicament visibles de manera parcial. S'observen també restes dels valls excavats al voltant de la fortificació. A uns 100 metres aproximadament en direcció sud, se situen les restes de la masia o Quadra de Miralpeix. Inclouen una torre de planta quadrada, que conserva bona part dels seus murs realitzats amb tàpia i un edifici amb diverses sales, algunes d'elles cobertes amb voltes apuntades. Conserva dues portes en el mur occidental; la inferior està conformada per un arc de mig punt adovellat i la superior per un arc rebaixat. Sembla que en època moderna la part baixa de l'edifici podia haver albergat un gran trull, enrajolat, probablement destinat a emmagatzemar vi.</p> | 08270-460 | Paratge de Miralpeix | <p>La primera referència documental del lloc de Miralpeix data de l'any 1057, quan Guislabert bisbe de Barcelona i el seu cosí Mir i Geribert, van infeudar la meitat de la torre de Miralpeix -que estava deshabitada- i la seva quadra a Arnau Arloví. Aquest va acceptar la imposició de reconstruir-la, poblar-la i explotar les seves terres. Posteriorment la quadra va passar a estar sota la possessió de Ramon Mir de Ribes, fill de Mir Geribert. A finals del segle XII, un plet va decidir la possessió de la quadra a favor de Ponç de Blancafort i en contra dels feudataris del castell termenat de Ribes, Guillem i Pons de Ribes. Cap a l'any 1190 el propi Ponç de Blancafort i el seu castlà Gombau de Miralpeix, van refortificar les estructures defensives de la quadra (excavant valls i reforçant el castell) amb motiu dels enfrontaments amb Berenguer de Castellet i Aimeric de Ribes; tanmateix, la torre va ser assaltada i va patir saqueig i destrucció. Finalment, l'any 1258 el feu de Miralpeix va passar a mans de Berenguer de Ribes, essent renovat el 1303 per Galzeran de Ribes i el 1350 per Berenguer de Ribes. Finalment, el 1382 la quadra de Miralpeix va ser cedida a Bernat de Fortià i, uns anys més tard -el 1390- el propi rei Joan I la va vendre al bisbat de Barcelona. El 1410 va ser adquirida per la Pia Almoina de la seu barcelonina i, tres anys després es va incorporar definitivament a la universitat de Sitges.</p> | 41.2298900,1.7720000 | 397082 | 4565005 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68333 | Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campdasens | <p>CAMPMANY, J. (2000). 'Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV'. III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1772 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges MUNTANER, M. (1986) 'Els noms del terme de Sitges i de les terres veïnes'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges</p> | XIII-XIX | El Pla Especial considera que cal restaurar el conjunt, adaptar els habitatges i mantenir les seves característiques. Pel fet de ser un BIC és obligat mantenir l'entorn. | <p>Conjunt arquitectònic conformat per un petit nucli d'hàbitat, una torre de defensa, un edifici de culte i diverses instal·lacions d'explotació agropecuària. Possiblement, les restes de l'antic castell de Campdàsens es localitzin en aquest indret, restant visible únicament la torre de defensa, de planta quadrada i exempta. Els seus costats presenten mesures aproximades entre 5,5 i 6 metres i la seva alçada supera els 10 metres, amb coberta de teules de doble vessant. La porta d'accés se situa al primer pis, i devia estar conformada originàriament per un arc de mig punt que ha perdut les dovelles externes. Avui dia s'identifica també un accés inferior, d'arc rebaixat, obert posteriorment. El parament dels murs està constituït per un aparell de pedra d'escassa qualitat, cohesionat amb morter de calç terrós i sense presentar una clara ordenació en filades regulars. Conserva diverses finestres i elements en forma d'espitllera. Pel que fa al nucli d'hàbitat, cal destacar la complexitat de la seva volumetria, que pot atribuir-se, en primer lloc, a l'agrupació de diversos habitatges amb els seus corresponents annexos; i també al fet que el creixement d'aquestes estructures hagi estat gradual i a les pròpies característiques de l'arquitectura popular de tipus rural. Destaca el conjunt que conforma l'església i les estructures d'habitatge que la flanquegen, pel fet de mostrar una alineació comuna de les seves façanes, a mode de carrer. Pel que fa a aquestes vivendes, la que ocupa la banda esquerra de l'església correspon a la masia o nucli d'hàbitat més important. La seva façana principal únicament és visible des de l'era o pati descobert i consta d'un accés situat a la planta baixa i conformat per una porta d'arc de mig punt -realitzat amb maons massissos disposats a sardinell- i brancals de carreus de pedra. En el primer pis s'identifiquen diverses finestres rectangulars, amb els brancals i les llindes igualment realitzades en pedra. S'observa, finalment, el ràfec de la coberta de teules disposada a dues aigües. La façana externa de la casa consta de dos balcons ampitadors al primer pis i de dues finestres al segon, així com de la porta rectangular que dóna accés al mencionat pati de la casa. La vivenda que se situa al costat dret de l'església presenta un frontis molt senzill, prototípic de l'arquitectura popular rústica, que consta d'una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdues situades a la planta baixa i d'un balcó amb ampit que ocupa el centre de la planta superior. Finalment, l'església podria emmarcar-se dins d'un estil neoclàssic de tendència historicista. El frontis apareix delimitat per angles de carreus disposats en forma de pinta. En el centre s'identifica la portalada d'accés, amb un gran frontó circular que descansa sobre un fris llis. Aquest darrer apareix suportat per dues columnes amb capitells corintis, que incorporen la creu grega com a motiu decoratiu. Sobre la porta s'identifica una rosassa que disposa d'una reixa metàl·lica a la que figura la data de 1853. Aquesta obertura disposa d'un guardapols conformat per una motllura que culmina en dos capitells amb motius figuratius i florals. El coronament de l'edifici incorpora un registre de petites arquacions cegues, de clara inspiració romànica, i una cornisa; clou amb la doble espadanya constituïda per dos arcs de mig punt decorats per guardapols idèntics a l'anterioment descrit. El remat d'aquest element és graonat i disposa d'una gelosia circular central decorada amb quadrifolis. Pel que fa a la resta de construccions annexes, cal destacar la seva escassa qualitat constructiva, amb paraments de paredat ordinari i elements arquitectònics realitzats amb maó massís, les cobertes de teula i la distribució arbitrària de les obertures. En general, es tracta de corts i corrals, dependències destinades a la maquinària agrícola, magatzems i també algun habitatge menor.</p> | 08270-455 | 2,5 km al nord de l'estació de Vallcarca | <p>El topònim de Campdàsens, significa 'camp d'ases' i es creu que fa referència als camps on pasturaven els ases o al lloc on s'enterraven els ases morts. Al segle XI, concretament l'any 1068, ja es troba la primera referència documental en la que figura el 'castrum Campo de Asinos'; es tracta d'una carta d'encomanament a la castlania d'Eramprunyà a la qual pertanyia. Tanmateix, l'indret ja era conegut per ibers i romans i s'han localitzat restes materials datables en la tardorromanitat. L'any 1097 Gombau Ramon, fill de Ramon Isimbert, va donar el feu del castell de Campdàsens, juntament amb el d'Eramprunyà, al seu germà Guillem Ramon, qui a mitjans del segle XII (l'any 1143 o 1154, segons les fonts consultades) ho va deixar en herència al seu fill Pere. Posteriorment, part del territori del castell es va separar com a donació al monestir de Sant Vicenç de Garraf, essent aquest el nucli que generaria en el futur la formació del castell i la quadra de Garraf i del seu terme. La resta del territori va passar a ser propietat reial i des de finals del segle XIII va tenir diversos feudataris. Així, l'any 1299 el rei Jaume II va demanar a Bernat de Centelles el reconeixement de domini sobre el castell de Campdàsens. Uns anys més tard, el 1306, el propi Bernat de Centelles tenia el castell infeudat a Bernat de Fonollar qui, el 1326, el va cedir a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Segons altres notícies, l'any 1382 el castell encara hauria estat concedit a Bernat de Fortia per part del rei Pere III. El cert és que la Pia Almoina va mantenir la senyoria sobre les terres de Garraf, Sitges i Campdàsens fins a les desamortitzacions del segle XIX. Al marge de les notícies històriques documentals, la torre de defensa que se situa a l'indret de Campdàsens pot datar-se al segle XIII; seria, per tant, anterior a la de Ca l'Amell i Can Planes, tot i formar part del mateix sistema defensiu. M. Muntaner menciona una església del segle XIV de la qual no queden restes. L'edifici de culte existent en l'actualitat va ser construït el 1853 i restaurat el 1899. Segons la documentació conservada, fins al segle XV el lloc de Campdàsens estava habitat per quinze famílies i va perdurar fins a la plaga de la fil·loxera del segle XIX. El final d'aquest hàbitat va venir determinat per la crisi agrària general de la zona i per l'explotació de les primeres pedreres. La festa major del lloc és el primer diumenge de juliol, quan se celebra la festa de la Sang de Crist, amb ball i missa.</p> | 41.2608500,1.8789600 | 406091 | 4568320 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68333-foto-08270-455-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68333-foto-08270-455-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68333-foto-08270-455-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 93|94|98|99|116|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 68365 | Retaule de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-elm | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11911 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en tres pisos (predel·la, pis i àtic), amb un cos central preeminent amb la figura de Sant Elm -patró de la la navegació - i dues ales laterals.La talla actual no és l'original. El motiu principal que articula el retaule és el mar:angelets muntats sobre monstres marins, serps aquàtiques, etc. Sobre la mesa de l'altar, contemplem dos relleus de caràcter més realista, on es representa en un d'ells la tempesta, i en l'altre un naufragi. Enmig destaca el diorama de la consagració episcopal de sant Elm. Als extrems del retaule destaquen dues figures a mode de cariàtides: una té els ulls embenats i porta a la mà un calze amb una custòdia, simbolitzant la fe; l'altra figura ha perdut l'estri que portava a la mà, que podria haver estat una àncora, simbolitzant l'esperança. Cal destacar que el retaule té una policromia molt rica i de bona qualitat.</p> | 08270-487 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>La confraria de Sant Elm -documentada a Sitges des de 1500- era la més rica de la parròquia, on la devoció pel patró dels navegants estava molt arrelada. Malgrat que l'autoria del retaule és documentalment desconeguda, diferents estudis estilístics atribueixen el retaule a Jaume Tramulles. En el retaule hi ha inscrites dues dates, 1688 en la part inferior i 1691 en la part superior; aquestes dates acotarien els anys en què la peça fou construïda i daurada. D'altra banda, es coneix l'encarregat de daurar el retaule, fou el vilafranquí Francesc Cervera. Cal destacar que al voltant de la fornícula que acollia a Sant Elm s'hi situaven les escultures de Sant Gregori, Sant Jeroni, Sant Agustí i Sant Ambrós, que actualment estan desaparegudes.</p> | 41.2347600,1.8116800 | 400415 | 4565499 | 1688-91 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-foto-08270-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Jaume Tramulles (atribuït) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68366 | Retaule de la mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11912 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser té una traça reticular -hereva encara de la tradició renaixentista-, flanquejada per dues columnes salomòniques decorades amb símbols eucarístics. En el bancal se situen els relleus que representen els diferents misteris de Dolor; al mig del bancal es troba un relleu que representa l'adoració dels Reis Mags, tema que queda fora de cap misteri del Rosari, però que se li ha donat un sentit paral·lel a la ofrena del mateix altar a la Verge. Al primer pis hi trobem escenificats els misteris de Goig, i sobreposats dins d'uns ovals hi trobem les imatges dels quatre pares de l'església (sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambrós). Sobre aquest primer cos s'aixeca un segon nivell, on hi ha representats els misteris de Glòria, i al centre, destacant per les seves dimensions, hi ha el relleu que correspon a la coronació de Maria. Entre els dos pisos, als costats, es pot veure el bust de dos dominics, com a referència a l'ordre religiós que en el seu moment va afavorir el res del rosari. Finalment, en el tercer cos o àtic se situen les figures de la Verge Maria al costat de l'Evangeli i l'arcàngel sant Gabriel, al costat de l'Epístola. Al centre del conjunt se situa el Calvari.</p> | 08270-488 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule a la Verge del Roser fou erigit a la parròquia de Sitges l'any 1684 i costejat per la Confraria del Roser. Aquesta confraria no exigia cap condició prèvia a aquells que sol·licitaven entrar-hi, per aquest motiu esdevingué una de les més populars. Finalment, cal destacar que la imatge que presideix el retaule substitueix la que hi havia antigament, que fou llençada al mar l'any 1936.</p> | 41.2346100,1.8117700 | 400422 | 4565482 | 1684 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-foto-08270-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La talla del retaule del Roser presenta una clara diversitat de nivells de qualitat, això s'explica pel fet que els mestres escultors de l'època delegaven en d'altres artistes del seu taller l'elaboració de les feines que consideraven menys destacables; així l'escultor es dedicava a la disposició general de les escenes i a l'elaboració de les feines més delicades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68364 | Retaule de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-immaculada-concepcio | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I.'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11910 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en un cos central i dues ales fixes. El cos central està ocupat per la figura de la Verge -obra contemporània que imita i substitueix l'original- representant el dogma de la Immaculada Concepció. Aquest dogma es representa en la iconografia del conjunt del retaule. A la part superior es troba la figura de l'arcàngel sant Miquel, que simbolitza la victòria del bé contra el mal. Continua amb una estrella de David situada dins d'una corona de llorer i sostinguda per dos àngels, simbolitzant l'origen de Crist com a descendent de David. La línia continua a través de les figures del Pare Etern i de l'Esperit Sant sobre la Verge. Aquest recorregut es prolonga amb la imatge de Maria, que té sota seu la figura de Jesús amb els atributs de Redemptor del món. Finalment, el conjunt escultòric s'omple de grups angelicals, seguint les directrius del Concili de Trento, que demana la reafirmació de les categories celestials. En la predel·la se situen dos relleus, un representa l'escena de l'Anunciació i l'altre els Desposoris de la Verge. En la part més elevada dels cossos laterals dues figures representen la fortalesa i la vida espiritual de la Verge, un mostra una torre i l'altre una flor. L'interior d'aquestes ales laterals han perdut les seves imatges originals: els arcàngels Gabriel i Rafael.</p> | 08270-486 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Cal destacar que, tot i que el retaule fou acabat al 1694, no és fins al 1701 que se li donà la seva dauradura. A l'inici de la Guerra Civil, el retaule va ser parcialment destruït, desapareixent bona part de les seves figures. Acabada la Guerra, es van reintegrar i refer bona part d'aquests elements, encara que no tots, com les figures dels arcàngels de les ales laterals del retaule.</p> | 41.2346000,1.8117200 | 400418 | 4565481 | 1694 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/