Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67891 | C/ de les Ànimes, 21- C/ Sant Isidre, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-de-les-animes-21-c-sant-isidre-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici a dos vents que consta de tres nivells d'alçada (pb + 2p) i que ha estat restaurat recentment (l'any 1996, segons consta a la llinda del portal d'entrada). A la façana principal que afronta al c/ de les Ànimes s'observen dues obertures en cada planta, corresponents a una porta i una finestra en la planta baixa i un balcó i una finestra en els pisos superiors. Pel que fa a la façana lateral, que obre al c/ de Sant Isidre, s'identifiquen quatre finestres a la planta baixa i dos balcons i dues finestres als pisos alts, tot seguint l'esquema balcó-finestra-finestra-balcó. En el sòcol inferior són visibles unes obertures rectangulars de ventilació que indiquen l'existència d'un nivell semisoterrani. El coronament de l'edifici consta d'un ràfec de rajoles planes i teules i de la barana del terrat transitable, que desenvolupa una gran balustrada dividida en diversos trams. | 08270-33 | c/ de les Ànimes, 21- c/ Sant Isidre, 7 | 41.2384200,1.8114200 | 400399 | 4565906 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67891-foto-08270-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67891-foto-08270-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67891-foto-08270-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67894 | Dona asseguda nua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-asseguda-nua | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | Escultura de pedra que representa a una dona asseguda o semiagenollada en actitud de contemplar el mar, visible des del seu emplaçament al Passeig de la Ribera. | 08270-36 | Passeig de la Ribera | L'escultura va ser col·locada a l'octubre de 1965, després de ser adquirida per l'ajuntament de Sitges. Fou objecte d'un acte vandàlic al més d'abril de 2002. | 41.2345700,1.8072500 | 400043 | 4565483 | 1965 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67894-foto-08270-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Josep Busquets (1914-1998) | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67967 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). Destaca la monumentalitat de la seva part inferior, conformada per una gran porta adovellada, amb forma d'arc de mig punt, flanquejada per dos accessos rectangulars que, en conjunt, ofereixen una composició de perfecta simetria. Els carreus que constitueixen la portalada presenten els angles interiors motllurats. D'altra banda, la part superior de l'obertura està cegada per sobre de la línia d'imposta, mitjançant un parament llis en el que figura pintat l'escut de la vila de Sitges i el nom de l'establiment que ocupa els baixos de l'edifici. Els accessos laterals disposen d'una cornisa recta que actua de guardapols, per sobre de la qual s'identifiquen uns orificis de ventilació circulars, amb gelosia ceràmica. En el mateix eix es localitza una segona cornisa, més elevada, sobre la qual són visibles motius decoratius en relleu que presenten formes cargolades. Clou aquest cos un gran timpà triangular, directament vinculat amb el repertori formal de l'arquitectura clàssica. Les plantes superiors de l'immoble són de construcció recent i estan notablement enretirades del plom del cos inferior. Estan conformades per una galeria articulada en dos nivells, amb un gran arc de mig punt al centre que culmina en una cornisa i un fris de cassetons que constitueixen la barana d'obra del terrat. | 08270-109 | c/ Francesc Gumà, 20 | La part inferior de la finca pertany a l'antiga casa de Correus de Sitges, de la qual tan sols es conserva aquest cos. La portalada és el resultat de la transformació d'una antiga finestra d'aquest edifici obra de Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2383500,1.8102300 | 400299 | 4565899 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 67988 | Casa d'Antoni Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-almirall | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PICAS, J. (1985)'Sitges viscut'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges | XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb + 2p) amb dos eixos verticals d'obertures, totes elles de forma rectangular i realitzades amb ampits, llindes i brancals de pedra (aquests darrers conformats per carreus disposats en forma de pinta). La planta baixa disposa d'un sòcol de pedra i de la porta d'accés, situada en la banda esquerra, mentre que a la dreta se situa un finestral; ambdues obertures, a l'igual que les del pis principal, presenten en el centre de la llinda un relleu en forma de clau. Del primer pis destaca el balcó, amb volada de rajoles policromes i perfil metàl·lic suportat per tornapuntes en forma de voluta. La barana, igualment metàl·lica, intercala barrots simples i helicoïdals i presenta decoració de volutes confrontades en el centre i en els extrems. Sobre la porta principal se situa una placa de pedra amb el relleu 'Jesús caminant sobre les aigües', obre de l'escultor Pere Jou (any 1930). Del coronament convé mencionar el registre de petites obertures de ventilació de la solera del terrat a la catalana, i la volada del fals ràfec sostinguda per permòdols de fusta, sobre la qual se situa una barana amb gelosia ceràmica i matxons d'obra. | 08270-130 | Pg. de la Ribera, 33 | Antoni Almirall va ser alcalde de Sitges entre els anys 1952 i 1955. | 41.2350900,1.8079300 | 400101 | 4565540 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67988-foto-08270-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67988-foto-08270-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar la inclusió d'aquesta finca en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, en sessió extraordinària de l'1 de març de 1995. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67990 | Fons Bibliogràfic del Grup d'Estudis Sitgetans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-grup-destudis-sitgetans | XX | <p>Fons bibliogràfic format per llibres, revistes i donacions. Conté al voltant d'uns 3.500 volums, editats per un gran nombre dels centres d'estudis locals, comarcals i per institucions culturals dels Països Catalans.</p> | 08270-132 | c/Bosc, núm. 9 | 41.2355200,1.8122000 | 400460 | 4565583 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67990-foto-08270-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El fons està en procés de catalogació. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67999 | C/ Jesús, 58-60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-58-60 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | Edifici construït entre mitgeres, que mostra tres nivells d'alçat (pb + 2p) amb tres portes en la planta baixa i quatre balcons en els pisos superiors. En el coronament, els cossos laterals disposen de fals ràfec i el cos central desenvolupa una mena de capcer, de disseny esquemàtic. | 08270-141 | c/ Jesús, 58-60 | 41.2378000,1.8116000 | 400413 | 4565837 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La finca núm. 58-60 del c/ Jesús va ser inclosa dins del Conjunt 19 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, com a mostra d'arquitectura popular de mitjans del segle XIX. Com a tal, aquesta normativa considerava que l'edifici disposava del tipus de protecció IV i aconsellava la conservació estricta de la façana i la restauració total, degut el seu mal estat de conservació. Ignorem si l'edifici que és visible actualment és el resultat d'una reedificació o si es tracta d'una reforma; en qualsevol cas, la construcció que ocupa actualment aquesta parcel·la ha perdut les característiques de l'edifici catalogat i no mostra cap entitat arquitectònica de caràcter històric remarcable. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68023 | Tuia (Thuja orientalis) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuia-thuja-orientalis-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Corea, pertany a la família 'Cupressaceae'. Fulles molt menudes, atapeïdes entre elles ( imbrimcades) de color verd . La floració es produeix a finals d'hivern i té la flor masculina de color groc i la femenina de color vermell. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures, el conjunt del qual forma una mena de pinya arrodonida de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla. Té una alçada de 7 mts, amb un diàmetre de 35 cm i ocupa un espai de 7 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-734 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388100,1.8105600 | 400327 | 4565950 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68024 | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-yucca-elephantipes-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Mèxic i Guatemala, pertany a la família 'Agavaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, lineals i lanceolades de color verd que broten a la primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc. Fructifica en càpsules, els fruits són de color negre i neixen a principis de la tardor. Resistent a la primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, així com per la intensitat cromàtica de la flors, apreciada en gastronomia. Té una alçada de 5 mts i ocupa un espai de 6 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-735 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2394900,1.8225900 | 401336 | 4566012 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68025 | Penó de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-sant-bartomeu | DDAA. (2001) (a) 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | La bandera o penó és de domàs grana amb la figura del patró. En el seguici de la festa major, el dia 24 d'agost, és un element destacat. Resta hissat des de la vigília de la diada del sant al balcó del domicili del president de la comissió (abans dels dirigents de la confraria i desprès de la germandat de Sant Bartomeu) fins al moment en què s'inicia la processó. | 08270-736 | Indeterminada | Antigament, l'ens que organitzava la Festa Major era la confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que es va dissoldre l'any 1839. La processó cívica, anomenada així perquè no participen les autoritats eclesiàstiques, recorre els carrers de la vila la tarda de la vigília de la diada de Sant Bartomeu. Abans de la dissolució de la confraria, els seus dirigents custodiaven les imatges dels patrons, que en arribar la diada els traslladaven a la parròquia en processó. El trasllat a la parròquia es feia en uns tabernacles; aquest ritual va durar fins als anys 70 del segle XX. Des de que la confraria va deixar d'existir, la talla de Sant Bartomeu es guardada a casa de l'alcalde. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68025-foto-08270-736-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68026 | Vint-i-cinc anys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vint-i-cinc-anys | XXI | Escultura conformada per un número '2' i un número '5' de grans dimensions i d'acer inoxidable, medeix 125 cm d'alçada, 125 cm d'amplada i 140 cm de llarg. El número 5 és de tamany superior al 2 i és doble per a emfatitzat l'efecte de profunditat i el volum de l'escultura. Està situada davant de l'Institut d'Ensenyament Secundari Joan Ramon Benaprés i està fixada directament al terreny, sense peana ni altra element de suport visible. | 08270-737 | Avinguda Camí de la Fita | 41.2441900,1.8107300 | 400350 | 4566547 | 2003 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68026-foto-08270-737-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68026-foto-08270-737-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Javier Clemente Hernández | L'encarregat de la realització material ha estat Lázaro Construccions Metàl·liques, S.L. | 107|98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68027 | Onades fòssils fent un cor trencat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onades-fossils-fent-un-cor-trencat | XXI | Escultura feta amb la tècnica de basal picat i rascat i vernissat protector, realitzada amb material de pedra i full d'alumini, pesa al entre 13 i 14 tones i medeix 150 x 350 x 15 cm; representa un cor metàl·lic format per diferents onades i trencat, és a dir, partir per la meitat. | 08270-738 | Rotonda del Passeig Vilafranca | 41.2383100,1.8069700 | 400026 | 4565898 | 2006 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Xavier Corberó | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68028 | Àncora de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-ferro | Sense data | Àncora de ferro, inclinada i col·locada sobre un pedestal de pedra. | 08270-739 | Pg. Ribera, entre els carrers Tacó i Nou | 41.2348000,1.8104300 | 400310 | 4565505 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98|103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 68029 | Còpia de l'escultura del Greco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copia-de-lescultura-del-greco | DDAA (1998) 'El Greco a Sitges. Cent anys'. Sitges FONTBONA, F. MIRALLES, F. (1985) 'Del modernisme al noucentisme. 1888-1917' a 'Història de l'Art Català', vol. VII. Barcelona PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona | XX | Escultura de pedra i pedestal de pedra i ceràmica, còpia de l'escultura del Greco original, situat al bell mig del Passeig de la Ribera i envoltat per una àrea enjardinada. | 08270-740 | c/Sant Pau | A causa del deteriorament de l'escultura original dedicada a la figura del Greco (custodiada al Palau Maricel), l'any 1972 Nicolau Ortiz i Serra va portar a terme una còpia que se situa en l'emplaçament de l'original. | 41.2350300,1.8088400 | 400177 | 4565532 | 1972 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68029-foto-08270-740-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Nicolau Ortiz | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68030 | Huesped del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/huesped-del-mar | XX | Pedestal i plafó de rajoles majòliques, sota les que consta la firma 'LMB ceràmiques del Vinyet' situat en una zona ajardinada del Passeig de la Rivera. El plafó va ser realitzat l'any 1976 i en ell consta un fragment del llibre 'Huesped del Mar' escrit per César Gonzalez Ruano el 1945, en el que es menciona la vila de Sitges. El text és el següent: 'JARDINES GONZALEZ RUANO. ¡Qué dificil de situar este enorme mundo tan pequeñito en superficie! Sitges es una villa clara y pequeña. Pero limita al Este con las Indias de los virreyes, al Oeste con las costas romanas y las islas griegas, al Sur con Andalucía y Marruecos, al Norte con la Mairie de Montmartre' | 08270-741 | Passeig de la Ribera | 41.2349300,1.8082800 | 400130 | 4565522 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Fontanals-Via | El monument està dedicat al escriptor César Gonzalez Ruano. | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68031 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-742 | 41.2378900,1.8600400 | 404472 | 4565792 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68032 | Cova de la Llastra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-llastra | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-743 | 41.2365000,1.8573200 | 404242 | 4565641 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68033 | Cova de Congre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-congre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-744 | 41.2350600,1.8544200 | 403997 | 4565484 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68034 | Cova del Pebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pebre | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-745 | 41.2349200,1.8446900 | 403182 | 4565479 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68035 | Avenc del Ballaric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-ballaric | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | Avenc situat en un terreny de calcàries de l'Hauterivià , té una profunditat màxima de 66m. La boca, de 3x1m d'amplada, dona pas a un pou de secció allargada en direcció NS que a 40,5m termina en una planta de 4x6m. En aquesta planta es troba un nou pou inclinat que incideix en el seu fons amb una sala situada a 52m. De l'extrem E de la base del primer pou parteix una gatera que, després d'una pendent progressiva, termina en una sala de morfologia clàstica. Una sèrie de forats entre els blocs de la sala permeten baixar fins arribar a una nova cavitat de majors dimensions situada exactament sota l'anterior, formant un pendent mitja de 37º. Els grans blocs que ocupen la planta de la sala formen un petit pou en la zona inferior que assoleix 66m, la màxima cota de l'avenc. | 08270-746 | Fons del Ballaric | 41.2591000,1.8400600 | 402829 | 4568169 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68036 | Avenc del Puig Sabataire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-puig-sabataire | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-747 | 41.2781000,1.8935300 | 407336 | 4570220 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68037 | Avenc de l'Estreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lestreno | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-748 | 41.2774100,1.9068100 | 408447 | 4570129 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68038 | Avenc de l'Esbit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lesbit | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-749 | 41.2771700,1.9077000 | 408521 | 4570102 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68039 | Avenc del Llamp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llamp | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Cretaci | Avenc situat en un terreny de calcàries amb intercalacions dolomítiques del Cretaci inferior, d'edat Valanginià-Barremià, té una profunditat màxima de 73m. L'avenc presenta dues zones de característiques ben diferenciades. La part superior de 0 a 30m i l'inferior de 30 a 70m. La primera té les parets llises sense alteracions de cap classe, en la segona part augmenten considerablement els productes clàstics de manera que ha estat multiplicada la cavitat original, arribant a crear falsos pous (acumulacions de blocs que actuen com a parets separadors). | 08270-750 | Pla de Querol | 41.2828600,1.9094200 | 408673 | 4570731 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68040 | Avenc de les Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-branques | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-751 | 41.2845600,1.9117300 | 408869 | 4570918 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68041 | Avenc Emili Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-emili-sabate | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. LASCURAIN, J. (1989) 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball'. Gavà: Museu de Gavà. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Cretaci | Avenc situat en un terreny de calcàries amb intercalacions dolomítiques del Cretaci inferior, d'edat Valanginià-Barremià, té una profunditat màxima de 46m. El pou d'entrada és d'estructura campaniforme de 23m, la base forma pendent cap al SW i està coberta en la seva totalitat per materials clàstics. En l'extrem SW existeix una entrada a una sala de sostre baix amb un nivell de concrecions extraordinari i uns blocs estalagmítics que dificulten el pas. Un cop travessats aquests, s'arriba a un pou, de 6m, amb les parets recobertes per argiles. Al SW i desprès d'una nova protuberància de 2,5m s'arriba a una sala en la qual s'obre un nou pou de 8m que forma una cavitat en els seu fons de 10x15m dividida per colades estalagmítiques. | 08270-752 | Fons de Vallbona | 41.2806100,1.9141500 | 409066 | 4570477 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Els avencs són conductes o cavitats verticals o inclinats, comunicats amb l'exterior i relativament superficials. Se situen a la zona no saturada, és a dir, a la zona seca on no s'hi acumula aigua d'infiltració. Al massís del Garraf es coneixen uns 500 avencs, el més profund dels quals és el de l'Esquerrà (236m). La màxima concentració es dóna al mateix lloc que les dolines, al Campgràs, pla d'Arenya, etc. La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i pleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68042 | Avenc del Pito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pito | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-753 | 41.2847200,1.9122300 | 408911 | 4570935 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68120 | Creu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-vinyet | XX | <p>Creu de pedra erigida al costat de l'església de la Mare de Déu del Vinyet. Es tracta d'un element força senzill format per un basament de dues peces amb un fust rectangular coronat per la creu.</p> | 08270-242 | Davant l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet | 41.2335100,1.7923700 | 398795 | 4565382 | 1960 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68120-foto-08270-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Al basament es troba la inscripció: 'Santa Missió. 1960' | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68126 | Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xato | ESQUERDA, .M. (2002:17) 'Sitges artístic'. Barcelona VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XIX | El xató és un plat típic del Penedès i el Garraf i s'elabora amb petites diferències depenent de la zona. Els ingredients bàsics per a l'elaboració d'aquesta tradicional amanida són les escaroles, les anxoves, la tonyina, el bacallà i les olives arbequines. El xató se serveix amb una salsa feta amb ametlles, avellanes, all, pebre vermell, nyores, vinagre, tomàquets, pa fregit, oli d'oliva i sal. Per elaborar el plat es piquen les ametlles, les avellanes, els alls, el pebre vermell, la polpa de les nyores, els tomàquets i el pa, tot amb vinagre. S'hi afegeix l'oli per lligar la salsa. Amb la salsa s'amaneix l'escarola adornada amb olives i el peix dessalat. | 08270-248 | Sitges | La paternitat i originalitat d'aquest plat és reivindicat per diverses localitats de la comarca. A Sitges, el xató es documenta ja l'any 1896, quan el periòdic l'Eco de Sitges recull que es va servir aquest plat en un sopar al Retiro ofert a Santiago Rusiñol. Pels sitgetans, el veritable Xató es va crear a l'antiga 'Fonda Subur' -avui desapareguda- situada al carrer C/.Gaudenci nº5. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68243 | Mercat bisetmanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-bisetmanal | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | Mercat bisetmanal que s'instal·la cada dijous i dissabte a l'aire lliure als voltants de l'Ajuntament i l'església parroquial. Es tracta d'un mercat heterogeni on s'hi poden trobar parades d'alimentació (especialment de fruites i verdures), però també d'altres de roba, estris de cuina, complements, etc. | 08270-365 | C/ Major i volts de l'Ajuntament | No es coneix exactament des de quan existeix el mercat, possiblement data de l'Edat Mitjana. | 41.2352200,1.8116600 | 400414 | 4565550 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Antigament el mercat gaudia de més afluència i havia articulat força la vida del municipi i les rodalies. Avui en dia, els hàbits de consum i l'aparició d'una àmplia i diversificada oferta d'establiments comercials fa que el mercat no tingui tants visitants. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68272 | C/ Mossèn Fèlix, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-mossen-felix-13-15 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants, que constitueix una mostra inequívoca d'arquitectura local. Disposa de dos portals a la planta baixa situats un a cada extrem de la façana, tipològicament diferenciats, on el més septentrional disposa d'una llinda formada per dovelles i en forma d'arc de mig punt, i la més septentrional disposa d'una llinda recta. A la planta baixa també s'observa una finestra i a la planta pis en disposa de quatre de diferents mesures. Totes les finestres tenen els ampits que sobresurten de la línia de façana com a únic element destacable. El revestiment és simple, a base d'un arrebossat que amaga, molt probablement, el paredat comú de què estan fets els murs perimetrals. Corona la façana un ràfec fet a base de filades en voladís de teules. | 08270-394 | c/ Mossèn Fèlix, 13-15 | La presència de l'obertura en forma d'arc de mig punt pot indicar una cronologia anterior al segle XIX per a l'origen de l'edifici, probablement entorn als segle XVII-XVIII. | 41.2358800,1.8099400 | 400271 | 4565625 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68272-foto-08270-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68272-foto-08270-394-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68322 | Estudi Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estudi-vidal | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | XVII-XX | Es tracta de la col·lecció artística privada del pintor sitgetà Josep Vidal i Vidal, que inclou també la seva biblioteca personal ubicada en el propi edifici, l'antic taller de l'artista. Bona part de les peces existents van ser inventariades oficialment entre els anys 1974 i 1978. Entre el seu contingut destaquen les obres del propi Vidal, un bon nombre de les seves pintures, aquarel·les, aiguafrots, dibuixos i postals, així com apunts i esboços de les seves escenografies. De la mateixa manera, figuren obres (dibuixos i pintures) d'altres autors coetanis com A. Ferrer Pino, J. Fuster, J. Cuyàs, M. Cusó, J. M. Miralles, R. Ribot, E. Lerma, J. Soler i J. Larosa. Destaca l'obra de S. Rusiñol 'L'home de l'orgue' i una peça de L. Dalmau titulada 'Nus d'home'. La col·lecció inclou també una petita sèrie de pintura i escultura barroca, de temàtica religiosa, i altres escultures i gravats de procedència diversa. Pel que fa als objectes, convé mencionar les peces de ceràmica, els mobles i les armes, així com altres elements menors (canelobres, estoigs, etcètera) que conformen un conjunt força heterogeni. Finalment, cal assenyalar també la petita hemeroteca, que inclou revistes, programes i catàlegs diversos, entre els que destaquen les publicacions 'La Esfera' i 'Hispània'. També s'ubica en aquest estudi una sitja de fang datada del segle XVI, que va ser donada a l'Ajuntament de Sitges per Josep Roig i Raventós. | 08270-444 | c/ d'en Bosc, 6-8 | Josep Vidal i Vidal va néixer a Sitges el 17 d'octubre de 1876 i hi va morir el 30 de maig de 1950. Va ser deixeble de Soler i Rovinosa i es va dedicar a l'escenografia. Es autor d'un 'Tratado de perspectiva' que es va publicar l'any 1935 i va impartir aquesta disciplina a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. La propietat municipal del taller de l'artista, conegut com 'Estudi Vidal' (situat en el c/ d'en Bosc, 6-8 -vegeu fitxa nº 44) i de la seva col·lecció artística data del 28 de març de 1951, data en què el consistori sitgetà va acceptar en sessió plenària la donació feta pels hereus de Josep Vidal i Vidal. | 41.2356000,1.8122500 | 400464 | 4565592 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68322-foto-08270-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68322-foto-08270-444-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc|Popular|Modern|Modernisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponen a l'edifici que ocupa el centre d'exposicions i on se situa la col·leció artística descrita. | 98|96|119|94|105 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68339 | Passeig de la Ribera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-la-ribera-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres plantes d'alçada (pb + 2p) i que destaca per l'asimetria de la seva composició, amb una clara tendència a situar les obertures a la seva banda dreta. El parament exterior està encalat i presenta la part inferior clarament atalussada. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap mena d'emmarcament. A la planta baixa s'identifica una porta lateral de notables dimensions i una escala adossada al mur de la façana que condueix fins a un accés elevat. Al primer pis existeix un únic balcó, amb volada d'obra i barana metàl·lica decorada amb volutes en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifica una finestra convencional i, finalment, el coronament consta d'un fals ràfec ceràmic i de la barana d'obra llisa del terrat de l'edifici. | 08270-461 | Passeig de la Ribera, 9 | 41.2350500,1.8101500 | 400287 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 68340 | Ermita de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-sebastia-1 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges 'Sitges' (1967 Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11918 SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XIX | L'ermita de Sant Sebastià està integrada en el conjunt del cementiri de Sitges, i és un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl·lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col·locades en forma d'escates de peix. | 08270-462 | Av. Balmins, s/n | No es coneixen referències escrites sobre els orígens de l'ermita de Sant Sebastià, que la historiografia situa al voltant del segle VIII (any 713). Posteriorment, la data de 1614 que figurava en un dels murs de l'edifici va fer suposar la realització d'un important campanya de reforma en aquesta data. Pel que fa a la capella actual, la seva construcció va iniciar-se l'any 1857, data que figura en la dovella central de la portalada d'accés. El director de les obres va ser el mestre d'obres Francesc Cros. L'església va ser inaugurada el 23 d'agost de 1861 i dos dies després van portar el sant en processó, convertint-se així en la capella del cementiri municipal. Pel que fa a l'autor de l'obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic i la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer. | 41.2363400,1.8156700 | 400752 | 4565670 | 1857-61 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros i Massó (1793-1869) | El 20 de gener es celebrava un aplec en aquesta ermita. Actualment tan sols es realitzen els actes religiosos. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 68345 | La Sínia del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sinia-del-rei | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XX | Si bé l'anomenada Sínia del Rei es troba dins del llista de masos admesos pel Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, l'edifici que ocupa avui en dia el seu emplaçament no presenta els trets habituals de l'arquitectura popular d'àmbit rural que caracteritzen altres masies de la zona. En l'actualitat s'identifica un habitatge unifamiliar de dos nivells d'alçada que podria emmarcar-se als patrons constructius noucentistes, tant freqüents en el sector sitgetà de Terramar. Tanmateix, el fet de no haver pogut accedir a l'edifici impedeix concretar aquesta afirmació. | 08270-467 | Darrera del club de golf Terramar | 41.2305700,1.7820200 | 397923 | 4565068 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68345-foto-08270-467-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La Sínia del Rei figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. No és possible determinar si l'edifici existent actualment respon a una remodelació de l'habitatge del mas duta a terme en la primera meitat del segle XX, o si bé les restes de l'antic mas han estat substituïdes recentment. | 106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68346 | L'Estallar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestallar | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | Mas rural que originàriament devia presentar una ordenació dels seus espais pràcticament prototípica de l'arquitectura popular d'àmbit rural. L'accés a la masia s'efectuava a través d'una porta que comunica amb el pati descobert -probablement l'antiga era de batre-, al voltant del quals es disposen els estables, corrals, magatzems i instal·lacions agropecuàries diverses, així com la vivenda dels propietaris i/o dels masovers. En l'actualitat, es manté l'accés original i la part destinada a habitatge ha estat remodelada, conformant un edifici de planta baixa i pis superior, amb obertures convencionals i que no presenta cap tret arquitectònic remarcable. El voltant de la masia està molt ben adequat i bona part dels camps circumdants s'han transformat en instal·lacions d'una hípica. | 08270-468 | A prop de Quintmar i sota el traçat del GR-5 | En aquest mas hi va viure el pintor Alfred Sisquella. | 41.2545100,1.8222800 | 401333 | 4567679 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68346-foto-08270-468-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68346-foto-08270-468-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68347 | Can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-girona | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVII-XX | Masia aïllada que mostra un conjunt de dependències amb caràcter històric, probable el nucli primigeni de l'explotació agrícola, i altres edificacions adossades que van ser construïdes posteriorment. En ambdós casos les estructures visibles presenten una bona qualitat constructiva i un excel·lent estat de conservació. La part més antiga de Can Girona s'identifica a simple vista pels murs fets amb pedra i paredat ordinari, parcialment arrebossats amb morter de tonalitat terrosa. Bàsicament s'identifica una nau de planta rectangular, amb coberta de teules a doble vessant i que disposa d'una gran galeria en un dels seus costats llargs; aquesta galeria està conformada per arcs de mig punt lleugerament peraltats i amb la imposta motllurada. A la façana principal d'aquest cos és encara visible un magnífic rellotge de sol esgrafiat sobre una capa de morter lliscat. Està flanquejat per la figura d'un gall i d'un mussol i emmarcat per la llegenda 'De dia moures i de nit dormir. Jo sense sol i tu sense fe no sóm res'. Al voltant d'aquesta nau s'identifiquen altres annexes, probablement destinats a magatzems, corrals o altres instal·lacions agrícoles. Pel que fa a la part més nova del mas, cal destacar el seu caràcter essencialment residencial i la bona qualitat de la seva construcció, que respon clarament a un plantejament arquitectònic previ, en el que es deixa veure la mà d'un autor experimentat. Aquest sector de la finca s'organitza en dos cossos molt similars, disposats amb la mateixa orientació i en sentit paral·lel, un d'ells notablement més enretirat que l'altre, de manera que el que està més avançat se superposa parcialment al de darrera. En general, l'alçat dels dos cossos és de tres nivells (pb + 1p + golfes), els paraments externs estan encalats, les obertures són de pedra i les cobertes a doble vessant. El frontis del cos més avançat consta d'un primer pis amb parament de pedra, en el que s'identifiquen diverses portes i finestres rectangulars. Al nivell principal són visibles quatre finestres i a les golfes una obertura trigèmina, a mode de petita galeria conformada per tres arcs de mig punt. El forjat corresponent a les golfes es tradueix en el frontis mitjançant una cornisa de teula i maó que imita un fals ràfec. Pel que fa al cos del darrera, destaca especialment la composició de la zona on se situa l'entrada principal, conformada per un arc de mig punt realitzat amb dovelles i brancals de pedra. A la dreta d'aquesta obertura es localitza una finestra geminada constituïda per dos arcs de mig punt i una columna amb capitell geomètric; es tracta probablement d'un element antic, recol·locat. De la mateixa manera, en el pis superior s'identifica un finestral rectangular, que apareix dividit en dos obertures per un pilar que incorpora una base i un capitell probablement medievals. D'aquesta mateixa cronologia és la finestra amb guardapols d'arc conopial i la gelosia gòtica que se situa a la seva dreta. | 08270-469 | Zona Miralpeix | El conjunt arquitectònic conserva bona part de les dependències del mas antic, o nucli primigeni de la masia actual, que poden datar-se, de manera aproximada, en època moderna (segles XVII-XVIII). L'any 1853, segons consta a la data de l'actual façana principal, s'hi va adossar una construcció nova, bàsicament destinada a habitatge. Tanmateix, aquesta data no correspon als plantejaments de tendència historicista que s'aprecien en alguns dels frontis de la finca, fet que permet intuir la realització d'una campanya de reforma posterior, probablement datable ja a finals del segle XIX. Cal assenyalar també la presència d'alguns paràmetres formals propers a l'historicisme. Des d'aquest punt de vista, destaca especialment la combinació del parament blanc amb elements arquitectònics de pedra, principalment d'estil gòtic i, molt probablement procedents d'altres construccions. Aquestes formulacions recorden als plantejaments de Miquel Utrillo en obres tan conegudes com el Palau de Maricel. | 41.2348100,1.7769300 | 397503 | 4565545 | 1853 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval|Popular|Historicista|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 93|85|119|116|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68349 | Mas Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasquali | 'Eco de Sitges'. 13 de setembre de 1956. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVIII-XX | Conjunt d'edificis que conformen l'explotació agropecuària anomenada Mas Pasqualí, inclosa la residència dels propietaris i/o masovers i els annexes per a la producció. Actualment, l'edifici principal presenta un porxo a la planta inferior constituït per quatre arcades, a través del qual s'accedeix a la porta que comunica amb l'interior de la casa. A nivell de planta pis, el mencionat porxo sustenta un terrat pla al que donen accés diverses obertures. La coberta de l'edifici és de teules, a doble vessant, i els paraments estan encalats. No s'aprecien elements arquitectònics que destaquin per la seva qualitat tècnica, ni per la seva antiguitat. El conjunt d'annexes sorprèn per les seves dimensions i inclou diversos espais aptes per a ser utilitzats com a habitatges, porxos per a guardar la maquinària agrícola, corrals, corts i estables per als animals, entre d'altres instal·lacions. | 08270-471 | Zona Urbanització Els Cards | Originàriament, aquest conjunt agrícola es deia Mas de Narrover, essent en la segona meitat del segle XVIII quan va passar a anomenar-se Mas Pasqualí, en referència al seu nou propietari Josep Pasqual. | 41.2307700,1.7612900 | 396186 | 4565115 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68357 | Pintures murals de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-labsis-de-la-capella-del-santissim-sagrament | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11903 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges 1800-1930' GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA, Vol. 5, B; 1982, p. 284 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891:101-113) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del Santíssim Sagrament -construïda a mitjan segle XIX- fou decorat al segle XX per un conjunt de pintures murals. A l'espai entre les pilastres adossades amb capitell corintis es representen unes figures d'àngels acompanyades de motius florals, mentre que a la mitja taronja de la coberta es representa Jesucrist acollint els fidels, flanquejat pels evangelistes.</p> | 08270-479 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | <p>La capella del Santíssim Sagrament fou construïda a mitjans del segle XIX pel mestre de cases Francesc Cros, en l'ampliació de l'església parroquial sobre terrenys del baluard. Posteriorment, ja al segle XX, el pintor Darius Vilàs (1880-1950) va ser l'encarregat de la seva decoració pictòrica. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-68357-foto-08270-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-foto-08270-479-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | En un dels altres murs de la capella hi ha un quadre amb la representació del Sant Sopar, realitzat pel mateix autor Darius Vilàs. | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68358 | Pintures murals del Baptisteri de l'església parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-baptisteri-de-lesglesia-parroquial-de-sitges | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11904.</p> | XX | <p>El Baptisteri de l'església parroquial de Sitges -situat sota el campanar- conté una decoració amb pintures murals que representen Sant Joan Baptista batejant Jesús. La pintura, molt colorista, contrasta amb la resta de la decoració de l'església.</p> | 08270-480 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'autor, Pere Pruna (1904-1977), va realitzar aquestes pintures per encàrrec del rector de la parròquia mossèn Prats. A ell es deu, també, la decoració mural de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 41.2346300,1.8115400 | 400403 | 4565485 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-68358-foto-08270-480-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-foto-08270-480-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 68360 | Quadre del Sant Sopar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-del-sant-sopar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11906</p> | XX | <p>Al mur oposat a l'altar de la Capella del Santíssim Sagrament hi ha penjat un quadre a l'oli que representa l'escena del Sant Sopar. La iconografia i composició del quadre no s'aparta dels cànons habituals: Jesucrist al centre beneïnt el pa i el vi, i a la dreta i esquerra els seus apòstols al voltant de la taula. Dues columnes amb capitells jònics daurats i un fons floral amb garlandes serveixen de fons de la imatge.</p> | 08270-482 | Capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | <p>El pintor Darius Vilàs (1880-1950) fou l'autor de la decoració mural de l'absis d'aquesta capella, construïda a mitjan segle XIX com a una ampliació de l'església parroquial. A ell es deu també l'autoria d'aquest quadre penjat al mur oposat a l'altar. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | L'autor del quadre és el mateix que el de la pintura mural de l'absis de la capella, Darius Vilàs. | 103|98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 68361 | Orgue de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-la-parroquia-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL MIRABEN, I. 'Els altars barrocs de l'església de Sitges'.G.E.S. Sitges. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11907 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. El eco de Sitges. 30. 1. 1982. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XVII | <p>L'orgue es troba a la nau central, sobre un dels arcs de les capelles laterals de la banda de l'epístola, i és accessible des de la tribuna superior de les capelles. La cadireta, nom que es dóna a l'orgue petit que queda situat sota un de més gros, està emmarcat per dues columnes salomòniques situades sobre unes bases amb elements escultòrics. A continuació, s'hi troba un fris on s'hi pot llegir la data de construcció de l'orgue, 1696. A cada costat de la cadireta hi han esculpits els apòstols. Tant la cadireta com l'orgue major tenen els tubs separats per pilastres, decorats amb elements florals. L'orgue major té els emmarcaments dels extrems de major amplada que els centrals, i estan decorats amb la silueta d'una columna salomònica acabada amb un capitell. Coronen l'orgue major un fris i una cornisa acabat en dues voltes incipients. Al centre del frontó hi ha un medalló amb l'escut de Sitges, i al punt més alt i envoltada per una mena de mandorla hi ha la imatge de la Immaculada Concepció. La caixa està decorada amb dos atlants, dos de cos sencer situats sota el basament de l'orgue i dos que ornamenten un petit espai entre la barana i la base dels extrems de l'emmarcament de l'orgue major. Les imatges de quatre àngels músics, completen la decoració escultòrica i, finalment, la base externa de l'orgue funciona com un sostre de cassetons, dividits en quadrats, i al mig s'hi situa una figura en forma d'estrella.</p> | 08270-483 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre del Consell de la Universitat de Sitges es troba anotada la demanda de la construcció d'un orgue a l'Església Parroquial de Sitges per part d'un grup de devots sitgetans, que es farien càrrec dels costos de la construcció a canvi que la universitat es fes càrrec del sou de l'organista i del manteniment de l'instrument. El 27 de desembre de 1694 es signà un contracte perquè el religiós Bartomeu Triay s'encarregués de la construcció. Finalment, fou la vila de Sitges qui es va fer càrrec de les despeses de la construcció, 900 lliures. El 5 d'octubre de 1695 la Universitat signà un contracte amb Joan Roig, escultor de Barcelona, amb la finalitat que aquest executés la caixa de l'orgue. Pel que fa a les pintures de l'orgue, l'obra fou encarregada a Sebastià Font, qui pintà les figures de Santa Tecla i Sant Bartomeu. L'any 1856 l'orgue fou daurat per petició de la Junta d'Obres de la parròquia. L'instrument que és visible actualment és una reconstrucció realitzada l'any 1985 per l'orguener Gerhard Grenzing, i únicament el moble correspon a la peça original.</p> | 41.2346400,1.8116900 | 400416 | 4565486 | 1695 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-68361-foto-08270-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bartomeu Triay (orgue), Joan Roig (escultura), Sebastià Font (pintura) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68363 | Retaule de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-0 | <p>CARBONELL I GENER, J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges. COLL I MIRABENT, I.' Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11909 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. COLL MIRABENT, I. (1993).'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule original data del segle XVII, malgrat que són pocs els elements d'aquesta època que encara es conserven. Aquests són, bàsicament, les dues fornícules laterals del pis mitjà i els tres relleus que formen la predel·la. La resta fou refeta l'any 1839, moment en què també es col·locaren les imatges que mancaven al conjunt. En el bancal hi trobem tres quadres narratius d'època barroca que narren escenes de la vida de Sant Pere; al centre el miracle de Crist caminant sobre les aigües, les laterals representen la trobada de Sant Pere i Jesús en el camí del Calvari i l'àngel alliberant sant Pere del seu captiveri, respectivament. En totes les escenes es comprova la voluntat de l'autor de captar i donar moviment a l'obra per guanyar en expressivitat.</p> | 08270-485 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>D'autor desconegut, el retaule barroc ha estat molt modificat, especialment al 1839, quan es refeu substancialment part de la seva decoració.</p> | 41.2347600,1.8116300 | 400411 | 4565499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68363-68363-foto-08270-485-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68363-foto-08270-485-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El retaule ha estat modificat en diferents èpoques, fins i tot contemporàniament: les figures laterals del coronament que s'observaven en fotografies de 1982 han estat retirades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 68364 | Retaule de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-immaculada-concepcio | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I.'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11910 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en un cos central i dues ales fixes. El cos central està ocupat per la figura de la Verge -obra contemporània que imita i substitueix l'original- representant el dogma de la Immaculada Concepció. Aquest dogma es representa en la iconografia del conjunt del retaule. A la part superior es troba la figura de l'arcàngel sant Miquel, que simbolitza la victòria del bé contra el mal. Continua amb una estrella de David situada dins d'una corona de llorer i sostinguda per dos àngels, simbolitzant l'origen de Crist com a descendent de David. La línia continua a través de les figures del Pare Etern i de l'Esperit Sant sobre la Verge. Aquest recorregut es prolonga amb la imatge de Maria, que té sota seu la figura de Jesús amb els atributs de Redemptor del món. Finalment, el conjunt escultòric s'omple de grups angelicals, seguint les directrius del Concili de Trento, que demana la reafirmació de les categories celestials. En la predel·la se situen dos relleus, un representa l'escena de l'Anunciació i l'altre els Desposoris de la Verge. En la part més elevada dels cossos laterals dues figures representen la fortalesa i la vida espiritual de la Verge, un mostra una torre i l'altre una flor. L'interior d'aquestes ales laterals han perdut les seves imatges originals: els arcàngels Gabriel i Rafael.</p> | 08270-486 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Cal destacar que, tot i que el retaule fou acabat al 1694, no és fins al 1701 que se li donà la seva dauradura. A l'inici de la Guerra Civil, el retaule va ser parcialment destruït, desapareixent bona part de les seves figures. Acabada la Guerra, es van reintegrar i refer bona part d'aquests elements, encara que no tots, com les figures dels arcàngels de les ales laterals del retaule.</p> | 41.2346000,1.8117200 | 400418 | 4565481 | 1694 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 68365 | Retaule de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-elm | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11911 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en tres pisos (predel·la, pis i àtic), amb un cos central preeminent amb la figura de Sant Elm -patró de la la navegació - i dues ales laterals.La talla actual no és l'original. El motiu principal que articula el retaule és el mar:angelets muntats sobre monstres marins, serps aquàtiques, etc. Sobre la mesa de l'altar, contemplem dos relleus de caràcter més realista, on es representa en un d'ells la tempesta, i en l'altre un naufragi. Enmig destaca el diorama de la consagració episcopal de sant Elm. Als extrems del retaule destaquen dues figures a mode de cariàtides: una té els ulls embenats i porta a la mà un calze amb una custòdia, simbolitzant la fe; l'altra figura ha perdut l'estri que portava a la mà, que podria haver estat una àncora, simbolitzant l'esperança. Cal destacar que el retaule té una policromia molt rica i de bona qualitat.</p> | 08270-487 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>La confraria de Sant Elm -documentada a Sitges des de 1500- era la més rica de la parròquia, on la devoció pel patró dels navegants estava molt arrelada. Malgrat que l'autoria del retaule és documentalment desconeguda, diferents estudis estilístics atribueixen el retaule a Jaume Tramulles. En el retaule hi ha inscrites dues dates, 1688 en la part inferior i 1691 en la part superior; aquestes dates acotarien els anys en què la peça fou construïda i daurada. D'altra banda, es coneix l'encarregat de daurar el retaule, fou el vilafranquí Francesc Cervera. Cal destacar que al voltant de la fornícula que acollia a Sant Elm s'hi situaven les escultures de Sant Gregori, Sant Jeroni, Sant Agustí i Sant Ambrós, que actualment estan desaparegudes.</p> | 41.2347600,1.8116800 | 400415 | 4565499 | 1688-91 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-foto-08270-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Jaume Tramulles (atribuït) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68366 | Retaule de la mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11912 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser té una traça reticular -hereva encara de la tradició renaixentista-, flanquejada per dues columnes salomòniques decorades amb símbols eucarístics. En el bancal se situen els relleus que representen els diferents misteris de Dolor; al mig del bancal es troba un relleu que representa l'adoració dels Reis Mags, tema que queda fora de cap misteri del Rosari, però que se li ha donat un sentit paral·lel a la ofrena del mateix altar a la Verge. Al primer pis hi trobem escenificats els misteris de Goig, i sobreposats dins d'uns ovals hi trobem les imatges dels quatre pares de l'església (sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambrós). Sobre aquest primer cos s'aixeca un segon nivell, on hi ha representats els misteris de Glòria, i al centre, destacant per les seves dimensions, hi ha el relleu que correspon a la coronació de Maria. Entre els dos pisos, als costats, es pot veure el bust de dos dominics, com a referència a l'ordre religiós que en el seu moment va afavorir el res del rosari. Finalment, en el tercer cos o àtic se situen les figures de la Verge Maria al costat de l'Evangeli i l'arcàngel sant Gabriel, al costat de l'Epístola. Al centre del conjunt se situa el Calvari.</p> | 08270-488 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule a la Verge del Roser fou erigit a la parròquia de Sitges l'any 1684 i costejat per la Confraria del Roser. Aquesta confraria no exigia cap condició prèvia a aquells que sol·licitaven entrar-hi, per aquest motiu esdevingué una de les més populars. Finalment, cal destacar que la imatge que presideix el retaule substitueix la que hi havia antigament, que fou llençada al mar l'any 1936.</p> | 41.2346100,1.8117700 | 400422 | 4565482 | 1684 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-foto-08270-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La talla del retaule del Roser presenta una clara diversitat de nivells de qualitat, això s'explica pel fet que els mestres escultors de l'època delegaven en d'altres artistes del seu taller l'elaboració de les feines que consideraven menys destacables; així l'escultor es dedicava a la disposició general de les escenes i a l'elaboració de les feines més delicades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 68367 | Retaule de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-les-animes | <p>CARBONELL I GENER J. (1961).'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11913 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Es tracta d'un quadre en relleu, presidit per la imatge de la Mare de Déu del Carme sobre un núvol, on hi ha una representació del cel i de l'infern. Uns àngels celestials ofereixen les mans a dos personatges que representen un rei i un bisbe que s'estan cremant a les flames de l'infern. El relleu està dotat d'un gran cromatisme contraposant els blaus del cel amb els vermells de l'infern.</p> | 08270-489 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Es desconeixen tant l'autoria com qualsevol dada referent a aquesta obra, adscrita, però, al corrent barroc i lligada al moment de construcció de la nova església parroquial, beneïda el 1672.</p> | 41.2347000,1.8114800 | 400398 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68367-foto-08270-489-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68368 | Retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11914 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol 5. TINEO, J.A i ROUSAUD, J. (1984).'Garraf. Baix Penedès. Les comarques de Catalunya'. Ed Blune, Barcelona.</p> | XV | <p>Taula central de l'antic retaule dedicat als sants patrons de Sitges, situat actualment darrera l'altar major amb un emmarcament exterior barroc. Segons sembla, el retaule original estava format per tres pisos de quadres on hi havia representada la història de Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per damunt de la taula central hi havia situada una crucifixió. Pel que fa a la taula que encara es conserva, en ella es representen els dos sants amb els seus atributs. Destaquen per la seva qualitat artística, la riquesa com es dibuixen les robes dels sants, i un terra d'opus sectile, malgrat que la seva perspectiva sigui errònia.</p> | 08270-490 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule fou contractat pels jurats de la universitat de Sitges al pintor napolità Nicolau de Credença l'any 1499 per un total de 132 lliures, sense que es conegui quin any fou enllestida l'obra, ja a inicis del segle XVI. El retaule fou traslladat a l'església del Vinyet mentre es duien a terme les obres de construcció del nou temple parroquial a mitjan segle XVII. Aquest trasllat va significar la disgregació del conjunt, ja que les taules es van separar i col·locar a diferents murs, arribant a perdre's. Acabades les obres de l'església, les parts del retaule no van torna, i no fou fins després de la Guerra Civil, quan la taula que quedava va ser traslladada a l'església Parroquial de Sitges per a presidir l'altar.</p> | 41.2347200,1.8118500 | 400429 | 4565494 | 1499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-foto-08270-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Nicolau de Credença | L'any de la capitulació de l'encàrrec és el de 1499, però s'ha optat per datar el retaule al segle XVI, ja que fou a inicis d'aquest quan es deuria enllestir l'obra. Nicolau de Credença féu també, entre d'altres, els retaules de Sant Just de Barcelona i els de les esglésies de Sant Genís de Vilassar, Mataró i Sant Martí de Provençals. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 68369 | Talles de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talles-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11915</p> | XVIII | <p>Les dues talles, d'estil barroc, representen els sants amb els seus atributs: Sant Bartomeu duu el ganivet del seu martiri i es mostra amb el tors nu i cobert amb una túnica vermella; Santa Tecla llueix un vestit daurat i una corona, mentre que a la mà té agafat el braç. Actualment, es troben al mur de la Sagristia de l'església.</p> | 08270-491 | Sagristia de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | 41.2347100,1.8118700 | 400431 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les dues talles, surten per la processó de Sant Bartomeu el dia 24 d'agost i el dia de Santa Tecla, el 23 de Setembre. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 68370 | Ossera de Bernat de Fonollar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-bernat-de-fonollar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11916 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol. 5. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Ossera d'estil gòtic datada del segle XIV amb una tapa a dues vessants. Es troba sota el cor, al costat del retaule de les Ànimes. En la cara de la ossera que mira a l'església hi ha esculpit l'escut dels Fonollar, present també al frontal. Sobre la vessant es troba l'estàtua jacent de Bernat de Fonollar, amb un vestit de cota de malla, amb un punyal i una espasa que pengen del cinturó que cenyeix el vestit. Les mans es tanquen amb actitud de pregar i el cap resta tapat per un capmall. L'ossera es recolza sobre dos permòdols de pedra.</p> | 08270-492 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1326 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bernat de Fonollar es feu construir la tomba i morí l'any 1326, el dia 25 d'octubre. En l'ossari s'hi pot llegir: ' Hic jacet honorabilis: Bernat de Fonollario qui instituït et dotavit duas capellanias perpetuas in presente ecclesia et ospitale pauperubus...; in quo saabilivit... altare quod perpetuo dotavit; qui et emit castrum de Cigiis et de Campasens; qui fuit procuratur generalus in Cataluniae pro domino rege; XX annis et ultra: oblit anno Domini MCCC'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 68371 | Ossera de Galcerà de Ribes i Galcerà de Pacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-galcera-de-ribes-i-galcera-de-pacs | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11917 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891).' Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Sota l'Ossera de Bernat de Fonollar, al costat del retaule de les Ànimes es troba aquesta ossera gòtica, del segle XIV. Té una tapa a dues vessants i hi han esculpits els escuts de la família de Galcerà de Ribes, a la banda que dóna a l'església.</p> | 08270-493 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1336 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | En la part davantera hi consta aquesta inscripció: ' Hic jacet venerabilis Galcerandus de Ripis, miles quondam, qui obiit IX Kalendas Junii anno Domini MCCCXXXIII cujus anima requiescat in pace. Item hic jacet venerabilis Galcerandues Pax miles quondam, qui obiit VIII idus januarii anno domini MCCCXXXVI, cujus anima requiescat in pace amen'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml