Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67508 | Pallissa del Mas Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-mas-santa-eugenia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p.172. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1984) vol. 6, p.240-241. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 186-207. | XVII | Casa situada en perpendicular al mas Santa Eugènia. Una escala exterior davant la façana condueix a la porta d'entrada que és d'arc de mig punt i adovellada; i per tant queda al nivell del pis. L'escala és oberta per una porta també d'arc de mig punt. Dues finestres a la façana, la de dalt amb llinda, motllures i sota l'ampit una pedra amb una escletxa en posició vertical. La teulada és a doble vessant i amb ràfec a la catalana, molt reformada. El cos de la dreta és posterior, però segueix la tipologia de la casa. Es tracta d'un edifici força restaurat. | 08276-28 | Barri de Santa Eugènia | Aquesta Pallissa, seria construida poc després del Mas Santa Eugènia, la part més antiga dataria del segle XVI. La construcció d'annexes de caire agrícola és molt corrent en l'evolució de la masia catalana. Serà a partir del segle XII que trobem documentació sobre el mas de l'Església i també sobre el casal del Congost. Però serà el 1289, quan apareix documentat per primer cop, el mas Santa Eugènia en la seva denominació definitva. Aquest mas s'havia associat a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats 'manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia', que ens evidencia aquesta vinculació. L'estructura actual del mas data del s. XVI i potser seria en aquest moment que es van edificar part dels seus annexes, un dels qual la pallisa de Santa Eugènia. Des del 1940 la parroquialitat del terme ha passat a Santa Eugènia del Congost, i segurament es portà a terme en una reforma per aquestes dates, que vindria confirmada per la data de la inscripció de la façana principal del mas Santa Eugènia i algunes reformesi remodelacions a les altres dependències. | 41.7343700,2.2675100 | 439085 | 4620544 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67508-foto-08276-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67508-foto-08276-28-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | En el barri de Santa Eugènia hi havia tot un seguit de construccions de caire públic. Prop de l'antic camí de Vic hi havia ubicada una antiga escola, totalment desapareguda i la casa del Llenyataire, un habitatge exempt situat a banda esquerra del mas Santa Eugènia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67509 | Els Fondrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fondrats | DRAPER, JM. (1902) 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc, p. 40, 166. Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n. 3730. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. | XVII-XVIII | Força coberta per la vegetació. | Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos amb unes dimensions de 31 per 27 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual està dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les habitacions com és corrent en les masies de regions muntanyenques. La teulada és a doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders, potser són de construcció posterior; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, que serveix de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades que porta una inscripció amb la data de 1650. Aquesta data podria correspondre al moment constructiu del mas o a una de les seves reformes; documentades, en part, per l'ús de diferents sistemes constructius. Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat. Aquesta casa comptava amb una font-mina i una sèrie d'annexos de caire ramader. | 08276-29 | Pla de la Calma. | La principal època de construcció de les masies de muntanya al Montseny correspon als segles XVII i XVIII i hem de pensar que seria en aquest moment que s'ocupen, amb noves construccions, els terrenys menys optimitzables. El topònim de Fondrats s'ha de relacionar amb amb el Sot dels Fondrats, on s'asenta la masia i es podria relacionar amb la profunditat dels esvorancs que s'obren al seu voltant, quedant aquest mas aïllat en un petit altiplà conectat només pel pas que puja al Bellit. En la documentació, aquest mas, apareix vinculat a la Figuera 'Eudald Perramon de Roda. Tres casa posehidas per dit duenyo anomenadas la Figuera ab son hort de tres cortans tersera qualitat; altre casa anomena Fondrats ab son hort de tres cortans terra tersera calitat; i altre casa anomenada corral de muntanya ab son hort' (Llibre de Recana de Tagamanent, 1846). Aquesta vinculada a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. | 41.7686500,2.3054900 | 442274 | 4624323 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67509-foto-08276-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67509-foto-08276-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Arxiu Fotogràfic Ramon Ferrarons Feixas. Masia que forma part de la mateixa propietat que la Figuera. A ponent de la casa es poden veure les saleres per al bestiar. Just sota la font de la casa, es va construir el safareig, aquest d'estructura simple amb lloses, serviria tant per abeurar els animals com per rentador. Aquest safareig es troba en força bon estat, conservant-se tres de les quatre cares. També a prop es troben ubicades les Cases Velles, aquest topònim indicaria algun tipus de construcció de caire annex a les grans masies de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67510 | Mas Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-santa-eugenia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p.172. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Eugènia del Congost'a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 186-207. | XVI-XVIII | Reformada. | Grup de tres edificis al costat de l'Església de Santa Eugènia del Congost. El cos principal el forma una casa rectangular amb teulada a doble vessant. A la façana principal hi trobem un gran portal de mig punt amb grans dovelles i a sobre, per descarregar el pes a l'arc, una finestra amb llinda de pedra i inscripció. La finestra de la dreta d'aquesta mateixa façana principal és d'arc conopial (típica del gòtic del s. XVI). Al mur lateral també s'observa una finestra d'arc conopial, que a més té l'intradós decorat amb dues rosetes en relleu. El material constructiu utlitizat és mamposteria-arrebossat, teula i pedra (al remat). És difícil de precisar la part que pertany al primitiu mas i les successives reformes efectuades. | 08276-30 | Barri de Santa Eugènia. | Al llarg del segle XII trobem documentació sobre el mas de l'Església i també sobre el casal del Congost. Però serà el 1289, quan apareix documentat per primer cop, el mas Santa Eugènia en la seva denominació definitva. Aquest mas s'havia associat a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats 'manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia', que ens evidencia aquesta vinculació. L'estructura actual del mas data del s. XVI. Una llinda de la finestra de la façana ens dóna la data de 1720 JAUME SANTAUGENIA; i al mur lateral hi ha l'inscripció: MVS 1945. Des del 1940 la parroquialitat del terme ha passat a Santa Eugènia del Congost, i segurament es portà a terme en una reforma per aquestes dates, que vindria confirmada per la data de la inscripció de la façana principal. Dins l'evolució familar dels propietaris, podem destacar que Adelaida Vila i Vilardebò, fou la última pubilla del mas Santa Eugènia a finals del segle XIX. | 41.7345200,2.2676300 | 439095 | 4620560 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67510-foto-08276-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67510-foto-08276-30-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Mas que conserva documentació antiga sobretot de la mateixa casa però també del conjunt del barri de Santa Eugènia i de l'església. Es desconeix el seu volum, tot i que es tractaria principalment de documents d'època moderna. Fons de caire particular d'índole diversa on es fa especial esment a les diverses propietats del mas. Aquest conjunt no ha estat ordenat ni estudiat, i tot i que les seves dimensions no són molt grans (estariem parlant d'un conjunt de 12 documents), són de gran importància per conèixer els esdeveniments i la història de la barriada de Santa Eugènia. | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67511 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-6 | CANCELLERIA, pergamí 4727. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 65, 175. IPEC-Montseny (1998), n. 4016. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. Quadern de liquidacions o Amillaraments del 1861, n. 190. | XVII-XVIII | Actualment en procés de restauració i adequació per esevenir una casa de turisme rural. | Casa en runes, de la qual en queden restes de parets i una torre de guaita, amb teulada a 4 vessants. Els murs restants de la masia ens marquen una planta rectangular amb reculada al cantó sud de la torre i uns espais destinats a les dependències avui inexistents. Aquest murs són de paredat comú, amb pedres cantoneres bastament treballades. L'obertura millor conservada és la portalada d'arc de mig punt adovellada i que es troba situada prop de l'estructura rectangular coneguda com la torre. La torre es conserva força sencera, amb 5 pisos d'alçada; amb murs de paredat comú, arrebossat i cantoneres ben treballades. Les obertures les formen finestres quadrades ben arrenglerades, de tamany similar i enllindades; en el cas de la façana oest, amb llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats amb lleixa motllurada. Les altres finestres són més petites i estan emmarcades per carreus més senzills. Al seu interior destaca un soterrani cobert amb volta de canó feta amb argamassa i pedra; i també l'estructura dels forjats amb bigues de fusta, lloses i rajols. La coberta es cobria amb bigues de fusta i encanyissat, sobre ràfec amb imbricacions de rajol pla, i teula girada. | 08276-31 | Sobre el barri de la Pedralba. | La primera notícia històrica que es té de la Vila és del segle XII quan en un document guardat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó refent als masos que pagaven tribut al castell de Tagamanent, hi apareix en Bernat de Sa Vila. La casa anirà apareixent en els diversos censos cadastrals del 1497 'la Vila viuda', 1515 'Sebastià Vila' i 1553 'la Casa d'en Vila'; També se'ns dcumenta que el mas heretat de la Vila tenia dues cases, conegudes com la Casa Gran de la Vila i la Casa Xica, sense cap més especificació. Ja entrat el segle XVIII, s'esmenta el topònim Vila en un casament entre 'Nicolau Vila i Bellit, pagès de Tagamanent i Margarida Nadal pubilla de la casa Nadal'. Al selge XIX ens apareixen com a propietaris de la Vila a Antoni Vila Cornella (1861). Aquesta gran masia de muntanya es troba situada a peu de l'antic camí que pujava del Congost i Santa Eugènia vers el santuari i el castell de Tagamanent. En aquest vertebrador del territori es construí la torre de la Vila, edifici a partir de la qual va crèixer la propietat fins arribar a ser una de les explotacions agríola-ramadera més importants de sota el Turó de Tagamanent. Aquestes cases fortes construïdes prop de les vies de comunicació principals d'època medieval i que es basen en una estructura de torre evolucionada, apareixen documentades, cada vegada més per la zona del Congost, i en aquest cas, en els passos cap a l'interior. La notícia documental més contemporània ens diu que la casa fou enrunada, farà uns 30 anys, a causa d'un llamp. El que si és cert, és que aquests masies quan s'abandonaren passaren per un important procés d'expoli i destrucció. | 41.7484700,2.2753800 | 439753 | 4622103 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67511-foto-08276-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67511-foto-08276-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Al primer pis s'han trobat restes de guixos entre bigues decorat en grotesc, que l'actual propietari encara conserva algun fragment, també en les obres recents han aparegut diversos fragments de ceràmica blava catalana i vidriats que confirmen la ocupació de la masia al llarg dels segles XVI i XVII. A 120m de la Vila, a la part obaga de Vilardebò, hi havia ubicada l'antiga Teuleria per abastir la demanda de les construccions properes com el Vilardebò i la Vila , o per fer algunes remodelacions. Aquesta petita instal·lació de caire industrial residual, es pot relacionar amb altres estructures constructives com els forns de calç. Actualment està en runes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67512 | El Vilardebò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardebo | AAVV. (1991). Tagamanent. butilletí Informatiu. Tagamanent, p. 7. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. p.66, 175-176. | XVII-XVIII | Ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona | Masia aïllada i situada sobre el pendent natural del terreny. A nivell constructiu mostra una gran arcada exterior i una sèrie d'ampliacions successives relacionades amb annexos ramaders. Es tracta d'una gran planta rectangular organitzada en divesos annexes arquitectònics. La teulada és a doble vessant i al davant s'obre una era empedrada. L'edifici en si, presenta poques obertures i aquestes són força petites. Finestres enllindades amb pedra i una amb arc conopial, amb motllura a l'ampit (freqüent del segle XVII). Aquesta masia va passar per una fase de greu degradació i això fa que la majoria d'esturctures visibles responguin a les obres de reconstrucció que s'hi portaren a terme. | 08276-32 | Sobre el barri de la Pedralba, pujant al Turó de Tagamanent. | La poca fertilitat del terreny ha potenciat unes necessitats ramaderes que han afavorit la potenciació de les estructures arquitectòniques de la masia. Així doncs, la casa presenta unes dimensions extenses i annexes de cronologia àmplia i que ajuden a documentar aquest conjunt rural. La datació de les estructures s'ha fet per l'estil arquitectònic: finestres i obertures petites que donen una cronologia antiga, juntament amb l'arc conupial, amb motlluretes als costats i motllura a l'ampit, que trobem de forma força freqüent al XVII. Es docuementen, també, diferents inscripcions a les llindes de les finestres, referents a les dates de 1718, 1785, moment de grans refomes generals en totes les cases de pagès de la zona. La prosperitat de la masia queda plenament documentada durant el segle XIX, tot i que a finals del mateix segle va ser venuda per Sebastià Vilardebò (1804), ja que aquest va renunciar a l'herència del mas i es va fer capellà, arribant a ser canonge de Santa Maria del Mar de Barcelona. La Diputació de Barcelona va fer algunes reformes parcials a la casa, que havia arribat a quedar en un estat força malmès, s'arreglà la teulada i aguns annexes. Els masovers actuals fa uns 15 anys que hi són i la casa continua mantenint les funcions ramaderes i, en menys mesura, les agrícoles. | 41.7456000,2.2794900 | 440092 | 4621782 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67512-foto-08276-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67512-foto-08276-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Una de les anècdotes que s'explica sobre la proximitat de les cases de la Vila i el Vilardebò, és de quan la gent de la rodalia amania el plat de mongetes amb un setrill, i feia donant la volta sobre el plat: 'de la Vila a Vilardebò' i de 'Vilardebò a la Vila'. Aquesta acció té molts paral·lels en les masies de l'àrea d'Osona, sobretot les que estaven ben a prop i es documenta a inicis i mitjans del segle XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67513 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-2 | Llibre de naixences i defuncions de la Móra 1686-1838. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 33, 164. | XVII-XVIII | Cert expoli del material constructiu (teules, lloses de pedra). El propietari té projectada la seva restauració. | Masia de planta rectangular i diverses dependències, orientada al sud-oest i adaptada als desnivells del terreny. Els murs són de paredat comú; amb carreus a les cantoneres. Només es conserven els angles de les parets i s'insinua un segon pis. Els interiors arrebossats deixant entreveure les diverses dependències, algunes de les quals encara conserven els festejadors. Les obertures es formen utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i amb espitlleres a diferents alçades, indicant que podria haver-se bastit com una estructura defensiva. La resta d'obertures també són de dimensions reduïdes i estan emmarcades per carreus de pedra i lleixa. A la façana sud-oest hi trobem una finestra amb trenca aigües i un element decoratiu en forma de volutes i brancals motllurats. Al voltant es poden veure diversos annexes ramaders i segurament alguna cisterna o safareig. | 08276-33 | Estribacions del Pla de la Calma. | Aquesta construcció de factura força moderna, a part del conjunt despitlleres, ens apareix documentada dins la parròquia de Sant Cebrià de la Móra al segle XV. S'hauria tractat d'una masia de caire ramader amb explotació important de vinya, documentada al segle XIX. La primera referència, fins al moment apareguda, és la del fogatge de 1497 on s'esmenta a 'en Codina'; les cites d'aquest mas es faran més extenses al llarg del segle XVI: en el fogatge de 1515 s'esmenta a Pere Joan Codina, i al 1553 a 'en Codina'. Un document interessant on s'esmenta el propietari de la Codina al segle XVI ens diu: '12 de novembre de 1530. Pere Joan Bellver i andreu Montcau de la Parròquia de Tagamanent fan d'àrbitres en un conflicte entre Gabriel i Jaume Figuera, i Pere Joan i Joana Codina, tots de a parròquia de la Móra, sota la peça de bosc d'alzines situada a Tagamanent en lo lloc apellat el bach desus el Grau de la Pedramala'. Aquest document va ser fet a la casa de Pere Agustí, batlle reial de Tagamanent. El topònim de la casa va patir alguna variació al llarg del temps, passant-se a anomenar la Codina de la Riera al 1696 i la Codina de la Verneda al 1728. El darrer propietari cognomitat amb el nom de la casa fou Miquel Codina, passant a ser propietat del sr. Xuclà. I per anotacions d'excursionistes que passaren per allà sabem que al 1902 ja estava enrunada. | 41.7783500,2.2906700 | 441051 | 4625410 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67513-foto-08276-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67513-foto-08276-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Són encara visibles, varies dependències annexes, com també les feixes dels camps...tot i el seu estat d'abandonament. La gent de les rodalies, i sobretot excursionistes i caçadors i pugen a fer dinars familiars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67514 | La Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-figuera-2 | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, n.623. AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental.CASTELLANOS, J. (1990). 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. CRUELLS, A.(1988) Joan Maragall. Tagamanent i la masia de la Figuera. Monografies del Montseny, nº 3, p. 91-98. DRAPER, JM. (1902) 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent, p. 38, 165-166. GRAU, A. (1998). 'El color del temps'. Aiguafreda 1100 anys. Ajuntament d'Aiguafreda. p. 123. IPEC-Montseny (1998), n. 3727-7342. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. p 478 i 485. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 97-99. | XVII-XVIII | No s'ha respectat l'estructura interior. Substitució dels antics forjats per sostres amb bigues de formigó. En procés de restauració. | Masia formada per tres cossos adossats i articulats en un pati interior i de caire essencialment ramader. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets de pedra estucada i amb pedres cantoneres que actuen tant d'element arqutectònic com d'element decoratiu; les finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables i la portalada amb una porta d'arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga. Aquest escut es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant un pavelló amb un llor simbolitzat, i al pavelló inferior tres barres a l'esquena i un cercle que representa la bola del món amb quatre braços arquejats que surten del centre. Sobre aquest arc de mig punt de la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres, una de les quals amb la data de 1796, emmarcades per llindes i brancals de pedres com element decoratiu. L'interior ha estat força malmés. Cal remarcar la solució del forjats formats per bigues de fusta amb lloses de pedra al damunt. En un angle exterior de la casa hi ha una petita torreta-també anomenada garita, adossada i de planta circular, a l'alçada del segon pis, que dóna un aire defensiu al conjunt. La construcció més baixa, és segurament la més antiga. La seva planta és rectangular i la coberta és a doble vessant, seguint una estructura de planta baixa, pis i golfes. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Al seu interior cal esmentar les arcades de pedra que suporten el primer pis. Tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i que té paral·lels ben propers com el Bellver o l'Agustí. Mentre que la tercera construcció, uneix les dues estructures anteriors per la banda oest, articulant tot el conjunt. D'aquest darrer cos, en destaca la disposició irregular de les seves obertures. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, articulades per una era petita amb un empedrat fet de lloses i que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola. | 08276-34 | Estribacions del Pla de la Calma. | La Figuera fou utilitzada com a masoveria, a partir del segle XV i com hostal, al segle XIX. Aquesta masia de caràcter bàsicament ramader, va patir fortament la crisi agrària de finals del XIX, i va ser venuda a la família Grau de Barcelona, que s'hi van traslladar a viure i que va organitzar la casa com a hostal o residència de muntanya. Moment on s'hi aplegaren figures com el poeta Joan Maragall, Lluís Millet i Amadeu Vives, músics, fundadors de l'Orfeó Català, l'arquitecte Josep Pijoan i el pintor Santiago Rusiñol, entre altres. Per la documentació de la Figuera sabem que al 1269 existia un mas amb aquest nom, i que cap el 1343, tenia dos masos amb el mateix topònim que tenien com a caps de casa en Pere za Figuera i el Guillem za Figuera; però al 1381ja hi havia només un sol mas. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330, consten com a testimonis de visita els hereus dels masos, un dels quals 'za Figuera'. Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. Un document del 1540 ens esmenta que Toda de Centelles i Carrós confirma a Gabriel i Jaume Figuera l'establiment del mas de la Figuera, situat entre les parròquies de la Mora, Tagamanent i la Castanya, per un cens anual de 10 lliures i 10 sous. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el 'Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A nivell genèric s'ha datat el mas entre les segles XVII i XVIII ja que és la principal època de construcció de les masies de muntanya, amb una estuctura principal del segle XVII i ampliada amb un cos adossat a la part esquerra del mas datat de finals del mateix segle o de principis del següent. Tot i que la part conservada de la masia actual és plenament del segle XVIII (com ho demostren les dates de 1763-1769, localitzades en diferents llindes de portes i finestres). I serà en aquest moment quan es construiran bona part dels seus annexos ramaders i la nova masoveria del Corral de Muntanya o Can Figuera. La finca al cadastre de 1946 comprenia el mas Figuera amb tres cases i terres: una anomenada la Figuera, una altra anomenada el Corral o Muntanya i una tercera anomenada Fondrats; limitant amb el Clot, el Bellit, el Boscàs i el Vilà de la Castanya, el Montcau i la Codina. El mas s'abandonà a mitjans del XX, i actualment és utilitzat com a explotació ramadera. | 41.7788800,2.2976000 | 441628 | 4625464 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67514-foto-08276-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Les activitats econòmiques es desenvolupen prop de la casa, com ho demostren les feixes disposades en pendent; la bassa, el safareig i el pou; els corrals...També durant molts anys es celebrà la Festa Major de la Figuera. Aquesta festa es vinculava a la capella de Sant Isidre s'hi feia missa i diversos actes públics. Actualment aquesta capella no té culta i aquesta festa ja no es celebra. Respecte el període en què la Figuera esdevení Hostal de Muntanya cal fer esment al ressò cultural que van tenir alguns autors que visitaren la Figuera, tant a tot el Montseny com per tota Catalunya. Un dels quals, el poeta i activista cultural Josep Pijoan (arquitecte i historiador de l'art i polític de Prat de la Riba), havia fet llargues estades a la Figuera, des de la primavera del 1901 a l'estiu de 1903, a resultes de la seva mala salut i potser per oblidar algun amor de joventut (potser la de Maria Permanyer) En tot aquest temps va recollir rondalles i poemes populars de la zona. El poeta Joan Maragall el va visitar a la Figuera, com a mínim en dues ocasions (novembre de 1902 i maig de 1903) i va treure-li el motiu, ben guanyat, de saltacarenes. En aquest context trobem el procés d'elaboració de la teoria de la paraula viva de Maragall. Per aquest, Pijoan viu en l'estat de gràcia de la poesia; sobretot en la manifestació més genuïna com és el cançoner popular, que troben vivent encara entre els pagesos i pastors de les rodalies. Maragall parlarà de cepades i raïms, ja que la Figuera, en les feixes properes s'hi havia cultivat vinya. A través de l'epistolari de les seves Obres Completes hi trobem una carta dirigida al seu amic Antoni Roure, del 5-6-1903 on diu: jo 'vinc de passar quatre dies al Montseny'. (Hi ha una nota al peu que indica: a la Figuera, masia del Pla de la Calma, on passà uns dies amb Pijoan). 'En la frondosa visió i immensa quietud, sols trenada pel continuat diàleg sobretot lo del món amb el febrós amic, i ara torno estar près per les coses d'aquí, sol·licitacions de col·laboració escrita, himnes a banderes (que ja es veu que totes han de ser cantades per Millet i jo) al·locucions per demanar diners per obres patriòtiques etc.'Maragall mantindrà correspondència en vers amb la Lola de la Figuera, una nena de 7 o 8 anys, Allà escriu pràcticament tota la seva poesia i d'allí arrenquen els poemes de Maragall sobre el Montseny amb obres com 'Del Montseny'; en un moment en què Maragall escrivia 'El Comte Arnau'. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67515 | La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-perera | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. DANÉS, J.(1933). 'Estudi de la masia catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº XLIII, Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 169. IPEC-Montseny (1998), n. 3921-3922-3836-3880. | XIV-XVIII | La part de la coberta ha estat restaurada recentment; mentre que l'obertura al pati interior no existia originàriament. Hi ha ruïnes de construccions auxiliars a l'est i oest. | Antic Mas-torre convertida en masia de planta rectangular, amb façana de paredat comú i pedres cantoneres a pedra vista, tot i s'observen restes d'arrebossat. A la façana principal trobem una portalada d'arc de mig punt adovellat amb la inscripció 'Reat. 1778' a la clau. Cal destacar les finestres emmarcades amb carreus emmotllurats de pedra, un dels quals amb imbrincacions a la part inferior i una altra finestra coronella d'un sol arc. A l'exterior de la casa, s'observa un contrafort a l'esquerra de la façana principal, i a la dreta trobem una gàrgola sobra una pica de pedra i sota una finestra cegada. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria emmarcades per una pedra. Al costat nord trobem una aresta al mig de la façana que podria ser el testimoni de la transformació de l'antic mas-torre en masia. A prop hi ha un pou amb pedres treballades de forma circular. Es pot apreciar l'existència d'estructes properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues. | 08276-35 | Estribacions del Pla de la Calma. | Antiga masia evolucionada que seguia el model del mas-torre, documentat cap al segle XII i conegut per tot el territori de la Catalunya Vella. La casa s'anà ampliant fins esdevenir una important masia ramadera, documentada al llarg dels segles XVII i XVIII; moment en què segurament s'afegiren els corrals ramaders. La documentació coneguda sobre la Parera és força parca; al segle XV, ens apareix el topònim 'En Perera' (fogatge de 1497) i més endavant al 1515 es parla de 'Samion Perera', però a part d'algun esment puntual del mas, no es fa cap referència més genèrica del mateix. A nivell arquitectònic, la data de 1778 inscrita a la dovella d'entrada de la casa, ens permetrà documentar una remodelació puntual segurament associada a alguna ampliació. Aquesta es confirma amb la presència d'una finestra geminada, situada a la façana principal i que data d'època moderna. Al 1939 les propietats d'aquest mas arribaven fins la Figuera, el torrent dels Fondrats; i cap a Vallcambrils fins el torrent de la Gacella. Aquestes terres, però, actualment formen part del mas Clot. Al llarg dels segles també va ser coneguda amb altres noms: el Corral i la Perera de la Móra. | 41.7791600,2.3003700 | 441858 | 4625494 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67515-foto-08276-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67515-foto-08276-35-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | A prop de la masia, direcció cap a la Figuera, trobem el pou de la Perera. Es tracta d'una construcció aïllada, de grans blocs de pedra local, de carreus ben treballats; aquesta presenta una forma semi-tubular i està fet sobre un esgraó, de forma troncocònica, fent 1'5 m de diàmetre. Com la majoria de cases de pagès, la Perera tenia tota una estructura d'abastament hidràulic. Aquesta consistia en una basa, excavada a la mateixa terra que recollia l'aigua de la pluja i que també servia per regar camps i hortes; mentre que pel consum humà s'agafava l'aigua de la mina. Un altre espai agrícola bàsic era l'era; a la Perera hi trobem una era enllosada en pedra local, no gaire ben conservada, on s'hi realitzava la batuda del gra feta amb matxos o vaques. | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67516 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-6 | GARCIA-PEY, E. (1988). Tagamanent. Recull de noms de cases i llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 61, 173. | XVIII | En runes | Conjunt d'edificacions que correspondrien a un mas i les seves dependències annexes. Està situat en una obaga i aprofita el pendent natural del terreny, per edificar-hi el primer pis i el que es podria considerar un sòtano. A la banda dreta del camí venint del Coll, es conserven estructures referents a planta i pis i que es podrien identificar com a habitacions i espais d'ús domèstic; mentre que a la part esquerra del camí, les estructures situades a l'est correspondrien a dependències ramaderes i espais de magatzems, mentre que les de ponent també correspondrien a espais domèstics. El material constructiu utilitzat segueix els patrons establerts a la zona: carreus de pedra rojenca local, més o menys ben escairats i de dimensions variables i no gaire grans; lligat amb argamassa i carreus cantoners de dimensions més grans per consolidar l'estructura de l'edifici. De la coberta, no conservada, en resten els espais on anaven encaixades les bigues de fusta i aquesta, segurament, seria de tèula aràbiga i a doble vessant. Les obertures conservades també segueixen unes dimensions més o menys regulars; és a dir: finestres de petites dimensions i emmarcades per carreus de pedra rojenca local, que actua com element decoratiu. | 08276-36 | Sota el Turó de Tagamanent. | Aquesta masia apareix documentada en els fogatges de 1497 i 1515, i 1553 tot i que el topònim ens apareix des del segle XII, en un pergamí de l'Arxiu de la Corona d'Aragó on es fa referència a 'P. De Solano'. La seva cronologia constructiva és poc precisa, ja que no es conserven elements arquitectònics clars per poder ajustar dates, ni es conserva cap llinda amb cap inscripció indicativa. La tècnica constructiva de la casa i la presència de rajola i els arrebossats, ens fan pensar en una cronologia força tardana XVIII, moment de gran auge constructiu arreu de Catalunya. Aquesta ocupació hauria perdurant fins a principis del segle XX, com ens documenta el Registre de la Propietat (1912) i el Cadastre de 1947, quedant després definitavment abandonada. Actualment el camí d'accés passa pel mig de la casa. | 41.7450200,2.2871200 | 440726 | 4621712 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67516-foto-08276-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67516-foto-08276-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | Queda partit pel camí que hi mena, que va de Can Coll al mas Soler. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||
| 67517 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-7 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. DANÉS, J.(1933). 'Estudi de la masia catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº XLIII, Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 33, 164. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Ha estat recentment comprada i està en procés de restauració. La fase de restauració es farà en diverses parts. | Les restes d'aquesta masia de muntanya es troben situades en un petit pla passat el Collet de Can Coll. Es conserva tot el que seria la façana principal i algunes de les construccions i dependències internes. Tot i que s'entreveuen una sèrie d'estructures annexes de dimensions i gruixos considerables, aquestes seran del tot inidentificables a causa del seu estat d'enrunament. La façana principal presenta un cos allargat format per l'afegit a un primer cos rectangular. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu, més o menys treballat i de procedència local, que es disposa en filades irregulars lligat amb argamassa. En aquesta façana s'obren tres obertures; una de les quals, la porta principal, està emmarcada per grans llindes rectangulars de pedres ben treballades i coberta amb un sol bloc; mentre que les dues finestres, que seguiran la mateixa tècnica a escala menor, presenten una petita repisa treballada a la part inferior. Com ja s'ha assenyalat les dependències interiors estan en força mal estat de conservació i enrunament. Destaca la part de la cuina on es conserva un forn d'ús famíliar, i l'existència de festejadors. Aquests murs interiors presentaran, en alguns punts un acabat arrebossat (aportant una cronologia moderna al conjunt de la construcció). | 08276-37 | Sota el Turó de Tagamanent. | Les referències escrites sobre el mas Coll i els seus límits territorials, corresponen a documents força recents. Un document de traspàs de propietat del 1827 diu que: 'Miquel Argemir fideuher ciutadà de Vich duenyo del mas Coll de la parroquia de Santa Maria de Tagamanent i de est bisbat. Atenent que Franch Bosch pages duenyo del mas Bosch de dita parroquia ha pagat i satisfet ab vairas partidas lo dit mas Coll ab sa casa, terras honors, possessions, dret i pertiencias universal'; mentre que un altre document de 1830 esmenta 'una pessa de terra dita lo mas Coll dista de l'església mitja hora, propia de Joan Coll'. Aquest mas presenta diferents reformes arquitectòniques díficilment documentables cronològicament, tot i que es poden enmarcar en època moderna, moment de màxima activitat d'aquesta masia de caire principalment ramader. | 41.7391000,2.2924100 | 441160 | 4621051 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67517-foto-08276-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67517-foto-08276-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | Per tot l'edifici es troben evidències d'expoli del material, sobretot a les obertures. Una mica més amunt hi ha bassa de can Coll i la font. Aquesta, però quedarà més apartada, trobant-se molt coberta per la vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||
| 67518 | Casa Vella del Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-bellver | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 29. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | En runes | Restes de basament de parets que indiquen la presència d'estructures d'habitat. El nivell conservat és d'aproximadament 0'5 m de carreus ben escairats i de tamany variable de pedra local, lligats amb fang. Aquestes estructures presenten característiques variables, amb amplades de gruixos diversos. S'observen les evidències de les pollegueres de les portes, però no s'han conservat finestres ni altres obertures. | 08276-38 | Sota el Turó de Tagamanent. | Coneguda com la Casa Vella de Bellver, el mas Prat o la Rectoria Vella; aquesta construcció de cronologia constructiva indeterminada, apareix esmentada al segle XIX, en un document del 1830 on es fa referència a un tros de terra conegut com mas Prat vulgo la Rectoria Vella que 'dista de la Iglesia mitxt quart, ab casa en dita terra...posseida per Isidro Castellseguer' i que limitava amb el mas Bellver, can Coll, i el Solà. Al llarg del mateix segle s'esmentarà diverses vegades en el registre de la propietat i el els Amillaraments del 1861, arribant a sortir en el cadastre de 1946. Com ja s'ha esmentat, la dificultat de datar-la cronològicament s'agreuja per la manca d'elements arquitectòncs i constructius definitoris. Hem de pensar que aquest mas tindria els seus annexos agrícoles i ramaders, junt als seus espais de conreu i que tot i la seva connotació antiga, donada per l'adjectiu 'vella', la seva cronologia no seria molt reculada. | 41.7449500,2.2949300 | 441375 | 4621699 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67518-foto-08276-38-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||
| 67519 | El Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cruells | ACA Cancelleria , pergamí 4727. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 36.Quadern de liquidacions o Amillaraments 1861, n. 149. | XIV-XVIII | Bassa restaurada per la Diputació de Barcelona. | Aquest mas de dimensions importants presenta una estructura de diferents cossos adossats. En el cos central sembla intuir-se un primer element constituït per una torre exempta, on en un moment indeterminat s'hi haurien adossat els altres cossos. La seva ubicació en una forta pendent fa que aquest mas presenti una estructura constructiva atalussada, formant a la part baixa importants contraforts que tanquen l'era per la part de darrera. En aquest espai s'hi troben una sèrie d'estructures annexes, de construcció posterior i de caire ramader (per guardar el bestiar o de lloc de magatzem i paller). El cos de més a la dreta és utilitzat actualment com a masoveria. Aquest, per la seva part posterior presenta una galeria orientada cara oest. Prop de la casa trobem els camps de conreu disposats en feixes i repartits pels petits planells oberts. | 08276-39 | Sota el Turó de Tagamanent. | El topònim d'aquest mas ens apareix escrit a la documentació tant amb u com en o. La possible referència documental ens esmenta 'G. Des Crosels' en un escrit del segle XII, però cal remarcar que la relació entre aquesta casa i aquest topònim és força discutible. Serà en els posteriors fogatges, sobretot al llarg del segle XVI (els de 1515 i 1553) on s'esmentarà 'lo mas Cruells' i en 'en Croells'. Aquest topònim passà a cognomitar la família de la casa, i això ens queda demostrat tant en els Amillaraments de 1861 on se'ns diu que el propietari era Miquel Cruells; com en el cadastre de 1946 que esmenta a Pere Masó Cruells. La casa presenta diverses reformes arquitectòniques, però cap acaba de ser precisable a nivell cronològic, enquadrant-se la majoria d'elles entre finals de l'edat mitjana i l'època moderna. | 41.7528600,2.2757400 | 439787 | 4622591 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67519-foto-08276-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67519-foto-08276-39-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Prop de la font, baixant per sota la casa, es troba ubicat a mig camí a l'esquerra, una important pedra de molí que indicaria l'existència d'alguna estructura d'aquestes característiques associada al torrent del Cruells. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67520 | El Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-0 | AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès. GARCIA-PEY, E. (1988). Tagamanent. Recull de noms de cases i llocs. Ajuntament de Tagamanent.p. 31-32, 163. IPEC-Montseny (1998), n. 3885. BARTOLOMÉ, J. (1998). Ecologia dels ramats d'ovi i cabrum al Pla de la Calma. Tesis Doctoral UAB. PUJOLRAS, X. (1998). Estudi d'una explotació ramadera al Pla de la Calma. Treball de final de carrera, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. | XVIII | Recentment arrenjada i habilitada per a masoveria. | Aquest edifici consta d'una planta rectangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les cantoneres visibles. La coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit. Aquest edifici central consta de planta baixa i pis i es troba fonamentat directament a la roca. En la seva façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 5 finestres de tamany desigual i disposades amb certa regularitat. Aquestes, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és més senzill, planta baixa amb tres portes, dues amb llinda i brancals de pedra sorrenca i la de la dreta amb llinda de fusta. La coberta és més baixa i les finestres estan distribuïdes amb certa regularitat. Davant del cos principal trobem un paller i un corral amb una coberta a una vessant seguint el pendent del terreny. L'era, és un gran espai empedrat que està formada per un paviment de lloses. I més avall trobem un pou, de planta circular, amb murs i coberta de paredat comú, com també les saleres per al bestiar. | 08276-40 | Estribacions del Montseny- Pla de la Calma. Prop Sant Cebrià de la Móra. | La masia del Clot, també anomenada el Clot de la Móra, apareix documentada al 1330, en una visita pastoral que fa el Bisbe Galzeran a l'església de Sant Cebrià de la Móra, on s'esmenta la doble distinció entre 'dez Clot Superior' i 'dez Clot Jussà', entre altres masos de la zona. En els fogatges del 1497 i el 1515 i 1553 tornaran a apareixer referències sobre la masia, apareix citat, nombroses vegades 'en Clot' i en algun moment s'esmenta el nom del propietari: Andreu Clot. Tot i que no s'ha pogut documentar arquitectònicament, el segle XVIII també hauria estat un segle d'importants reformes al mas, construint-se els diversos annexes agrícola-ramaders. Al segle XIX trobem com a propietari a Marià Clot Cortada, i serà a partir del mateix segle que es documentarà una despoblació general de la zona. A mitjans del segle XX, amb les reformes documentades a Sant Cebrià, s'esmenta que al Clot només hi havia el pastor, i l'estat de l'edifici estava bastant degradat. | 41.7869300,2.3086800 | 442556 | 4626351 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67520-foto-08276-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67520-foto-08276-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67521 | Puig-Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-agut | ALBESA, C. (1996). Postals del Montseny/ 2. Publicació de l'Abadia de Montserrat. p. 31. Amillaraments 1861, n. 168. AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès.DRAPER, JM. (1902) 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 56, 171. | s.XVIII | Caldria consolidar les restes (Inventari del Patrimoni Arqutectònic. Parc Natural del Montseny 16/14/MON 249). | Restes d'una masia mig construïda. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d'una planta de projecció rectangular. Trobem una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i de carreus ben escairats que donaria accés al pati, i de la qual només queden els brancals i algunes dovelles, que han estat marcades (segurament per preveure la seva extracció). La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l'estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. A la cantonada de la dreta s'ha d'assenyalar no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten el voladiu. Dins el pati es van deixar els orificis per a futures bigues de fusta que cobririen aquella zona. Les obertures exteriors, concretament dues finestres, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats, i lleixa emmotllurada. Mentre que les obertures interiors (interior del pati) no tenen cap emmarcament , només la llinda de fusta ja que havien de quedar dins la casa. | 08276-41 | Sota Turó de Tagamanent. | El mas Puig-Agut pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i de caire agrícola ramader es pot emmarcar dins les explotacions agrícoles d'època moderna. La seva estructura arquitectònica respon a aquestes característiques: un cos principal amb diverses dependències annexes amb obertures rectangulars (excepte la porta adovellada de l'entrada principal) de dimensions mitjanes i les solucions de la teulada. El primer esment documental d'aquest mas el trobem en el fogatge de 1515 amb el nom de propietari de: 'Miquel Puig Agut', al llarg del segle XVI es continuarà fent esment del mas com a 'En Puig Agut'. Al segle XIX s'esmetna com a propietari a Josep Puig Agut, moment en què el mas limitava amb el Soler, el Bellit, el Cruells, el Soler, can Carlos, amb els Montcaus i finalment amb l'Avencó. A inicis del XX, amb la despoblació de les zones rurals, aquest mas, com tant d'altres quedaren abandonats. | 41.7601300,2.2747200 | 439709 | 4623398 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67521-foto-08276-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67521-foto-08276-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Masia que es creu que es quedà a mig construir, per causes desconegudes. Apareix envoltada per terres de conreu disposades en feixes de dimensions variables i que baixen cap el Torrent Mal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67522 | La Caseta o La Caseta de la Móra. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-o-la-caseta-de-la-mora | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. DANÉS, J.(1933). 'Estudi de la masia catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº XLIII, Barcelona. IPEC-Montseny (1998), n. 3923. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. | XVIII | Els corrals i els pallers annexos es troben en ruïnes. | Masia de planta rectangular, amb murs de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes, amb cantoneres poc treballades de pedra local. La coberta de l'edifici és de dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobra la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. A la dreta es documenta un paller, on s'ha trobat una antiga llinda fent de pilar i amb una inscripció que diu 'Manuel Clot-any 1568' que ens fa pensar que podia haver estat treta de la masia del Clot o que havia estat propietat del personatge esmentat. | 08276-42 | Pla de la Calma | La Caseta del Clot o Corral del Clot, també coneguda com la Caseta de la Móra i antigament Casa Xica d'en Parramon segurament es construí als segles XVII-XVIII en el context de desdoblament de les propietats. Un augment de la població i un enriquiment dels propietaris portà a un auge constructiu significatiu que ha quedat molt ben documentat en tota la zona del Montseny. Tenim clars paral·lels d'aquest fenòmen en els diversos corrals i jaces de la zona de la Calma, com el Corral d'en Perera o Can Figuera, entre d'altres. Més endavant aquestes cases noves funcionaran com a corral perdent la funció inicial de masoveria, i amb el temps quedaran reduïdes a funcions de magatzem, essent pràcticament abandonades al llarg del segle XX . Es desconeix que va ser Manuel Clot, però es conserva documentació parcial sobre aquest mas i els seus estadants en la documentació de la parròquia de Sant Cebrià de la Móra, sobretot en el llibre de naixaments i defuncions de la Móra del 1686 i 1838. | 41.7866200,2.3196100 | 443464 | 4626309 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67522-foto-08276-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Edifici envoltat de camps de conreu, actualment en desús, amb una noguera davant la casa. La bassa de la Caseta de la Móra es troba situada al camí que va del Pla de Calma a la Móra, al marge esquerra de la carretera. Es tracta d'una bassa excavada al sòl i retallada a la roca mare, aprofitant l'argila de la terra com impermeabilitzador natural. Dóna poca filtració i servia per regar els horts de la casa i les feixes de sota. Els corrals i els pallers annexos a la casa estan actualment en ruïnes, però encara s'utilitzen de forma residual com a magatzem a l'aire lliure. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67523 | La jaça del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-jaca-del-bellit | AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. p.116 IPEC-Montseny (1998), n. 3878. | XVII-XVIII | Amb algunes reformes puntuals a la teulada. | Aquest edifici, de dimensions considerables, és de planta rectangular i d'una sola nau, per facilitar l'estabulament del bestiar. L'estructura està construïda sobre una gran base rocosa que serveix alhora de fonament i paviment interior natural, fent una lleugera inclinació que no es va arrenjar ja que facilitava l'evacuació de l'edifici. Presenta una coberta a dues vessants, amb lloses als ràfecs, axiò podria ser indicatiu de que anteriorment la coberta no fós de teula àrab sinó de lloses de pedra. L'accés es fa per una porta amb llinda i brancals de carreus ben escairats de pedra local. El tipus constructiu presenta una original solució de suports amb l'ús de pilars interiors de pedra, fins a mitja alçada i una superestructura de fusta en forma de triangle invertit on descansa la coberta. S'observa l''ús del paredat comú, amb restes d'arrebossat i pedres cantoneres. A part de la porta principal, trobem altres obertures, com és una petita finestra damunt de la porta d'accés diverses espitlleres a la resta de façanes. Aquestes seguiran el model constructiu de llinda, brancal i ampit de pedra. | 08276-43 | Pla de la Calma | La construcció d'aquesta jaça, de finalitats clarament ramaderes, és difícil de precisar. La seva pertanyença al mas Bellit queda fora de dubtes.Actualment encara és utilitzada pels masovers del Bellit per gaurdar-hi el bestiar, sobretot a l'estiu. Es coneix molt poc s'obre l'evolució històrica i arquitectònica del ma Bellit, una primera referència el situa al segle XII; però no serà més endavant, en tota la documentació del XV i XVI que es pot d'una estructura de mas consolidada i aquests noms podrien pertànyer al cap de casa del Bellit, en moments diferents. Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant a l'estructura inferior com a la terrassa superior i a les proximitats. Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran explotació ramadera que tindria la seva màxima esplendor al segle XVIII. | 41.7622500,2.3118700 | 442799 | 4623608 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67523-foto-08276-43-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Al davant del corral, el terreny presenta una pendent suau, amb poca vegetació, mentre que la resta és zona de bosc, amb les restes de l'ermita de Sant Nicolau. Aquesta jaça actualment encara és utilitzada per la gent del Bellit per guardar-hi bestiar. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67524 | Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellseguer | AAVV. (1993). Rehabilitació de la masia Castellseguer. Revista de l'Associació d'amics i Veïns de Tagamanent, n.32, p. 9. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 117. IPEC-Montseny (1998), n. 4017. | XV-XVIII | Restaurada al 1986. Les estructures posteriors al cos principal són totes de factura contemporània. | Edifici construït sobre una terrassa accessible per una escalinata constitïda per un arc en llinda recta. Està formada per un nucli central de forma quadrangular i diversos cossos que li donen una planta en forma de L. Presenta murs de paredat comú, reajuntat amb morter de calç combinat amb pedres cantoneres ben escairades. L'arqueologia vertical ens permet documentar dues fases constructives, la més antiga on trobem la portalada principal, rectangular amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra sorrenca; i a sobre una finestra amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats, amb arestes bisellades i lleixa motllurada. Més a la dreta es documenta una altra finestra amb perfil conopial a la llinda. A la part nova, que queda a l'esquerra, s'observa una altra finestra amb la data 1775 a la llinda; al seu damunt hi ha dues balconeres d'arc de mig punt, adovellats, amb brancals de carreus de pedra ben tallada i barana de totxo. Darrera aquestes balconeres, i dels murs que les envolten hi ha un terrat cobert. La inscripció registral de Granollers la descriu com a casa principal de planta baixa, primer pis i golfes; amb vàries quadres i magatzems d'ús agrícola. | 08276-44 | Prop del Collet i Turó de Seguer. | Al segle XII es documenta el nom de P. De Castellseguer en un inventari de masos tributaris del terme del Castell de Tagamanent. Aquest topònim anirà apareixent en diversos documents; per exemple en el fogatge del 1497 s'esmenta a Gabriel Castellseguer, i al 1515 a En Castell Seguer. Es desconeix, però, el moment exacte de la seva construcció, com també del seu primer propietari. L'estructura podria ser originària del XV, essent objecte de diverses modificacions, com ho documenten les diverses llindes inscrites: hi ha una inscripció a la porta amb el nom i data JOSEP CASTELLSEGUER 1610 i una altra a dues finestres de llinda de mig punt, amb la data de 1777. La masia serà principalment reformada al llarg del XVIII, per ser posteriorment abandonada al 1970 amb la mort del seu anterior propietari sr. Vicente Montal Cornelles i per problemes d'herència, per ser reconstruïda al 1986. A l'Amillarament de 1861 s'hi esmenta una vinya de tercera qualitat a la possessió de Castellseguer; també es diu que hi havia una de les premses de vi més grans de les rodalies, essent explotada de forma agrícola i forestal fins ben entrat el segle XX. | 41.7351000,2.2794200 | 440076 | 4620616 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67524-foto-08276-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67524-foto-08276-44-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Davant la casa troben un gran pla amb pins. A l'esquerra hi ha feixes de conreu i a la dreta, un bosc d'alzines; i actualment encara es poden observar les feixes de pedra seca, on s'hi hauria cultivat la vinya. A prop s'hi troben els brolladors i estanys de Fontanelles i les restes de la casa de la Caseta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67525 | El Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellit | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161. GAVÍN, J.M. (1990). 'Sant Nicolau' Vallés Oriental, Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, vol.23. IPEC-Montseny (1998), n. 3867. | XII-XVIII | Conjunt de construccions adaptades al pendent del terreny natural. Aquestes edificacions, de forma allargada i esglaonada, presenten una estructura de tres cossos principals juxtaposats, de planta rectangular. Els tres cossos principals presenten murs de paredat comú i pedres cantoneres, amb teulada a doble vessant; i el tercer amb coberta a una sola vessant. El cos central és el dedicat a l'habitatge, el superior funciona com a paller i l'inferior com a capella (afegida el 1830). Es documenten diverses etapes constructives. La primera fase s'evidencia a l'area més propera al paller, la façana, amb planta baixa i pis i semisoterrani creat pel desnivell del terreny; presentant una disposició simètrica de les obertures, amb una portalada d'arc carpanell, amb brancals també de pedra ben tallada, excepte una porta al semisoterrani, destinada al pas d'animals força senzill. La segona fase, es situa a l'esquerra de l'anterior, entre el contrafort i la filera de pedres cantoneres embeguda dins del parament de façana, es caracteritza per un eix d'obertures, semblant a l'anterior però descentrat a la dreta. A la tercera fase s'evindencia l'empremta dun arc rebaixat de totxo, forçant la disposició irregular de les obertures.A la part central s'hi pot llegir la data de 1741. El Bellit, doncs, forma un conjunt molt complert d'habitatge, gran paller, barri, capella i pou, constituïnt una gran finca (d'unes 600 ha), majoria de bosc on s'hi practiva la pastura transhumant. | 08276-45 | Al Pla de la Calma. | Es coneix molt poc s'obre l'evolució històrica i arquitectònica d'aquest gran mas. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó Cancelleria hi ha un pergamí 4727, de finals del XII on apareix, per primera vegada, el topònim Belida, fàcilment adscribible al topònm Bellit; però al no fer-se cap precisió de caire geogràfic, no se'n pot dir gran cosa més. Aquest text fa referència a un capbreu de les rendes del Comte de Barcelona sobre el terme del castell de Tagamanent. El topònim també s'esmenta en els fogatges del 1515 i del 1553, on surt Joan Bellit i en Vellit, respectivament. Al segle XVI, ja podriem parlar d'una estructura de mas consolidada i aquests noms podrien pertànyer al cap de casa del Bellit, en moments diferents. Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant a l'estructura inferior com a la terrassa superior. Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran explotació ramadera, i on hi treballava més d'una família, segurament els Bellit. A partir de finals del segle XIX la casa s'anà descuidant fins a quedar en un estat força ruïnós; actualment els masovers utilitzen la part dels estables, quedant deshabitada tot el què és la construcció senyorial. | 41.7640100,2.3083400 | 442507 | 4623806 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67525-foto-08276-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67525-foto-08276-45-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Destaca un rellotge de sol fet amb una petita llosa de pedra, que es troba situada a la cantonada més alta de la pallisa i que és sostingut per 3 claus de ferro. | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67526 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-2 | GARCIA, A.(1993). Ermita de Sant Nicolau. La Calma. Tagamanet. Revista de l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.32. GAVÍN, JM. (1990).'Sant Nicolau' a Inventari d'Esglésies. Vol.23. Vallès Oriental. | XII? | Destruïda i desmuntada al 1830 per edificar la capella de la masia El Bellit. | Restes d'estructures d'una ermita de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5. Aquest edifici presentava una nau única amb absis quadrangular una mica més etret, segurament seguint l'estructura de l'ermita de Sant Miquel de Canyelles (datada al s.XII i situada al terme municipal d'Aiguafreda). Les restes dels paraments mostren una cosntrucció basada en carreus regulars, ben treballats i de petit tamany. La paret de la cara nord, conserva un nínxol triangular que podria haver servit d'altar per posar la imatge del Sant. | 08276-46 | Pla de la Calma. | Ermita postser construïda al segle XII, per paral·lels propers. Destruïda i desmuntada al 1830 per edificar la capella de la masia El Bellit. L'advocació a Sant Nicolau data del segle IX-X, aquest fou cap de l'esglèsia catòlica entre 858-867, i després de ser santificat passà a ser venerat, tenint la seva celebració onomàstica al 13 de novembre. No tenim notícia de si aquesta petita ermita rebé l'advocació d'un altre sant, ni de quina fou la seva evolució històrica. | 41.7608600,2.3132200 | 442910 | 4623453 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67526-foto-08276-46-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Prop de la Jaça del Bellit. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67527 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-5 | ALBESA, C. (1996). Postals del Montseny/ 2. Publicació de l'Abadia de Montserrat. | XVII-XVIII | La coberta ha estat restaurada, però no hi ha tancaments a les finestres i la vegetació és important. | Edifici orientat a llevant, amb planta rectangular, murs de paredat reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres ben tallades. La coberta és a doble vessant sobre ràfec de llosa de ledra local i de teula girada a la façana sud. A la façana est trobem la portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu de pedra. A banda i banda trobem tres finestres petites emmarcades amb pedra. A sobre hi ha quatre finestres de tamany mitjà amb llinda monolítica, que en una finestra hi ha gravada una inscripció: JOSEP SOLER 1731 i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A la cantonada sud-oest trobem dues fienstres enllaçades amb carreus treballats, substituïnt el paredat comú del mur. A l'exterior tenim l'era amb paviment de lloses de pedra, limitada per un mur de pedra i una gran roca en voladiu. | 08276-47 | Sobre l'Avencó. | Les referències arquitectòniques sobre les fases constructives d'aquest mas són força escasses, tenim una llinda d'arc pla de la finestra del primer pis que diu Joseph Soler 1731, indicant el nom del propietari i segurament alguna reforma efectuada a l'edificació, ja que les referències documentals recularan la cronologia de la casa fins època medieval. El topònim 'Ginard de Soler' ens apareix documentat per primer cop en el pergamí 4727 de la Cancelleria (ACA). I tot i que les informacions són molt puntuals, aquest mas anirà apareixent en els diversos fogatges d'època moderna. Al 1497 s'esmenta 'en Soler' i al 1515 ja surt un nom sencer 'Valentí Soler'. Aquest cas és un bon exemple per veure la continuïtat i pervivència del mateix nom d'una casa i la família que l'habita. Com la majoria de cases de la zona, durant al segle XVIII, fou àmpliament remodelada, per passà a una fase d'estancament i posterior abandonament cap a mitjans del segle XX. Aquest petit mas agrícola ramader, es dedicava al conreu de secà, com encara es pot veure en els camps de l'entorn. | 41.7563300,2.2819500 | 440306 | 4622972 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67527-foto-08276-47-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | al voltant de la casa, a llevant i ponent, es troben feixes de conreu abandonades. Al nord-est hi ha un bosc d'alzines, i al sud-oest el Turó de Tagamanent. també es documenta una capella dedicada a Santa Cecília, situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67528 | La Torre, molí de la Torre o molí d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-moli-de-la-torre-o-moli-den-riera | Amillarament 1946, foli 31. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 45, 63 160, 174. IPEC-Montseny (1998), n. 2454. | XVII-XX | Conjunt d'edificis situats sobre un petit istme del riu Congost, permentent l'aprofitament hidràulic d'aquest riu i deixant un espai important al darrera per l'agricultura. Una d'aquestes estructures correspondria a un molí, es tracta d'una construcció en forma de L, de planta i pis i amb una coberta a doble vessant. La tècnica constructiva emprada és de carreus, de dimensions mitjanes de pedra sorrenca i de riera, i amb carreus de dimensions més grans per reforçar les cantonades. L'estructura de les obertures és simètrica, presentant un finestral gòtic tapiat, en una de les parets laterals. Al costat d'aquest edifici, en trobem un altre de dimensions més grans, conegut com la Torre, de planta rectangular format per una planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La porta principal està adovellada, i les obertures també presenten una estructura simètrica, de finestres petites i llindes de diferents mides. Aquest conjunt apareix encerclat per un recinte murari, deixant un petit espai interior per pati i hort. | 08276-48 | Vall del Congost. | La documentació més antiga sobre la Torre i el molí d'en Riera la trobem en els fogatges de 1497 i 1515, on apareix 'Jaume riera moliner' i 'en Torre i Gaspar Torra' més endavant 'En Riera' (1553). En una llinda d'una finestra hi ha la data de 1835 i en l'Amillarament de 1861 s'esmenta a Felicià Castellar de la Casa Torre del Congost'. I una altra informació la trobem a l'Amillarament de 1946 on E. Carreras Fargas declara entre altres (mas Fulló, mas Planas, el Passarell, can Tallada, casetes del Congost, can Nofre i el Bellver) el molí de la Torre. Més endavant al 1909 i 1912, s'esmenta el molí de la Torre i el seu propietari Felip Fargas Carné., i el cadastre de 1946 on es fa referència a les afrontacions de la casa i on es diu: 'Felix Monblanch i Riera. Una casa prossehida per dit duenyo anomenada lo Muli de la Torre, ab son hort de tres cortans de terra de segona qualitat ab oliveras, quatre quarteras camp segona qualitat ab oliveras, i tres cortans camp tersera qualitat'. | 41.7443800,2.2652400 | 438906 | 4621656 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67528-foto-08276-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Està habitat l'edifici del molí. D'aquest se'n conserven dues rodes de molí , un a reutilitzada com a taula de jardi i l'altre com a ornament. El propietari de la Torre és el Sr. Josep Castellar i Falgueras, esmentat en l'apartat de propietari i adreça; però el propietari del Molí de la Torre és la Sr. Joana Sicart i Nin. Molí de la Torre s/n. 08593 Tagamanent. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67529 | Can Cortines i Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortines-i-antic-ajuntament | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 35 i 41 | XVIII-XIX | L'interior d'aquestes construccions està força deteriorat. | Aquest conjunt format per la casa de Can Cortines i l'Antic Ajuntament o Can Fontanals, van patir una evolució històrica i arquitectònica ben diferenciada que s'aprecia amb la diferent tipologia emprada. Can Cortines és una caseta de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent de dimensions reduïdes i construcció simple. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres disposades de forma lineal a la part de dalt. A sobre d'una d'aquestes obertures, la de més a la dreta, hi ha gravada la data de 1707. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En una de les reformes de la casa, aquesta quedarà més vinculada a can Fontanals, unificant-se les dues construccions amb un petit tancat que les separa de la carretera nacional. Can Fontanals, es tracta d'una construcció més moderna feta d'obra i totxo, constituint una estructura de planta rectangular de teulada a una sola vessant coberta amb teula aràbiga i amb una disposició de planta i pisos, la disposició dels quals és simètrica. La planta baixa presenta la porta principal centrada i emarcada amb totxo (element arquitectònic molt utilitzat a partir del segle XVIII) i amb dues finestres situades a banda i banda; mentre que a la planta superior s'hi ubiquen 3 finestres de mateixes característiques que les anteriors. | 08276-49 | Vall del Congost | Les poques informacions històriques a part de la data ben conservada de 1707 i la factura moderna de la construcció, ens l'aporten els diferents registres cadastrals del segle XIX i XX. La seva situació preferent sobre la via de comunicacions principal entre Barcelona-Vic va afavorir l'emplaçament d'aquestes construccions. Les parades dels transportistes i comerciants eren molt més freqüents que a l'actualitat, i moltes cases construïdes prop de les carreteres van esdevenir un punt de parada, per descansar el bestiar o per al proveïment. En el cas de Can Cortines, com demostra la documentació, aquesta propietat també posseïa el seu tros de terra, d'ús particular amb un zona d'horta i unes feixes. Tot i que actualment està ben encaixonada a un petit entrant de l'actual C-17, amb l'antiga carretera havia gaudit de més espai. El cas de Can Fontanals fou diferent, aquesta casa, propietat de Josep Aragall Fontanals al 1912, va esdevenir antic ajuntament quan aquest fou traslladat d'Aiguafreda, municipi del qual depenia Tagamanent a mitjans del segle XX, també va ser escola nacional, un breu període de temps, conservant encara al seu interior restes del mobiliari d'aquest moment. La significació d'aquestes construccions rau en el seu paper aglutinador de caire municipal i cultural, ja que la història municipal de Tagamanent, al llarg del segle XX va passar per diverses fases d'adequació donada la disgregació que patia el municipi. | 41.7590800,2.2500600 | 437658 | 4623299 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67529-foto-08276-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67529-foto-08276-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'ha fet una fitxa conjunta de les dues cases perquè la gent de Tagamanent n'ha fet una associació indistinta, i se'n parla com si fos un sol conjunt. Tot i que es tracta de construccions ben diferenciades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67530 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-11 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161. | XVII-XVIII | Ha estat recentment adquirida per la Diputació de Barcelona. | Aquesta construcció d'estructura rectangular amb diferents dependències es troba ubicada en un petit pla, prop de les terres de conreu. Es tracta d'una estructura complexa formada per un cos principal on s'obren les diverses dependències o habitacions. L'estat de conservació d'aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d'ús de les diferents estances presenten un important nivell d'enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l'entrada i la cuina, amb restes d'haver estat cremada. Serà en aquest punt on s'hi ubica el bugader de cendra i un forn d'ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades. | 08276-50 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Les estructures visibles d'aquest mas i la tècnica arquitectònica i constructiva utilitzada, remunten aquesta construcció a l'època moderna. No s'ha pogut documentar a la casa cap evidència de llinda inscrita o emmarcada que pogués aportar una cronologia més concreta de l'estructura. Per altra banda, les evidències documentals si que aportaran més informació del moment ocupacional d'aquest mas. Un pergamí del segle XII esmenta 'G. De ses Planes', però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d'un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran 'en Planes', 'lo mas Planes', 'na Planes viuda i Gaspar Planes'. De moment, no s'ha trobat documentació més especiífica d'aquest mas; del que si que en podem dir que en època moderna experimentà una remodelació important, passant després per un periode d'estancament i d'abandó definitiu. En Llorenç del Folló, diu que hi havia anat a mitjans del segle XX a aixecar alguna teulada i poder fer servir la casa de magatzem o com a refugi ocasional. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67530-foto-08276-50-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67531 | L'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagusti | AMBRÓS, J. (1996). Projecte bàsic i executiu de la restauració de la masia de l'Agustí. Parc Natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. AMBRÓS, J. (1999). Dos masias en el Montseny. Ed. Diseño. CASTELLANOS, J. (1990). 'uns altres patrimonis'. Revista d'Amics de Tagamanent. n.23. DRAPER, J.M. (1902). 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1997). Els masos Agustí i Bellver. Tagamanent. Museu etnològic de la Gabella. Arbúcies. (inèdit). GALÍ, D.; MICALÓ, A. (1998). Estudi històric de les masies de Ca l'Agustí i el Bellver de Tagamanent. Vol I i II. Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 26, 161. IGLESIES, J. (1991), El fogatge 1497, vol. O. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, p. 181.IPEC-Montseny (1998), n. 3692-3873-3919. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. OSONA, A. Guia de las Montañas del Montseny, CEC. PARERA, M.(1998). El mas de Ca l'Agustí. Estudi del material arqueològic (II). Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (1999). Masies de Tagamanent. L'Agustí. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 45, Vic, p.26-27. VIVES, E. (2000). Germans Icart-Tenas. Últims estadants de la masia Agustí. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 47, Vic, p.10-14. | XVII | Restaurada per la Diputació de Barcelona. Serà la seu del Museu Etnològic del Pla de la Calma. | Gran masia orientada al sud-oest, de planta rectangular, de baixos més pis i golfes; amb un cos afegit a la dreta, un altre cos i un forn a la part del darrera. Els murs són de paredat comú, amb algunes pedres carejades i rejuntat de morter. La coberta es a doble vessant, aiguavessant als costats, sobre ràfec de llosa local. A la façana principal destaquen dues fileres de pedres cantoneres que evidencien les diferents fases deconstrucció. Al cos central trobem la portalada amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats; a ambdues bandes hi ha sengles espitlleres amb marc de pedra, i que actualment estan tapiades. A la primera planta es disposen de forma regular, quatre finestres, de tamany similar amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i de lleixa motllurada. Entre les dues finestres centrals hi ha un tram de mur, sota un arc de mig punt, que correspon a una font amb fornícula que hi ha a l'interior i que desguassava per una gàrgola ara trencada i situada a l'esquerra de la portalada d'accés. Al segon pis trobem finestres de diferents tamanys, amb un tractament, pràcticament, similar a les anteriors. Aquesta façana també conserva les restes d'un rellotge de sol, situat a l'alçada de la primera planta, a l'esquerra de la portalada. La galeria situada a l'esquerra abarca dues plantes; els pilars i murs que la composen són de carreus treballats, mentre que sobre les arcades del primer pis trobem paredat comú arrebossat. Cal destacar la poca freqüència d'aquestes galeries de dos pisos, en zones de muntanya,relativament altes. La testera, corresponent a la façana principal, presenta un arc de mig punt a la planta baixa, recolzat a les cantoneres mitjançant un encastament. Al primer pis també hi ha un arc de mig punt sobre dues pilastres, adossades, de poca alçada, amb base i capitell toscà. La part frontal de la galeria presenta mur a la planta baixa amb dues obertures geminades d'arc de mig punt, format per carreus ben tallats. Al primer pis trobem quatre arcs de mig punt sobre peitts pilars amb base i capitell toscà; mentre que al segon pis les obertures són allargades amb pilars i bigues de fusta. A l'esquerra de la galeria hi ha un cos afegit, amb murs de paredat comú arrebossat i pintat, i cantoneres, amb una petita finestra a la planta baixa i dues finestres de tamany mitjà a sobre, emmarcades de pedra i lleixa emmotllurada. El cos afegit de la dreta de la façana principal, és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants; té un contrafort atallussat i una portalada d'arc carpanell amb carreus treballats, així com l'empremta d'una altra porta i dues fienstres. El costat obert, formant galeria, es composa per un pilar conetral amb carreus de pedra i dos sostres de bigues de fusta i teules. A la llinda de la porta que comunica la planta baixa de la galeria amb l'interior de l'edifici figura la data 1754. Davant l'edifici hi ha una era amb un mur de contenció als costats; a la part dreta aquest és de forma còncava amb una escala de graons de pedra empotrats al mur. A la part superior del mur hi ha una peça en forma de L, per evitar la caiguda del gra. Davant l'era hi ha un paller amb les inscripcions '1937' i 'DIONISI AGUSTÍ' i 'PERE AGUSTÍ'. A l'interior destaca la volta de rejola que cobreix la sala-vestíbul de la planta baixa; una escala amb graons de pedra d'una sola peça; i la gran campana a la sala d'estar-cuina. La major part de les dependències ramaderes són a l'interior, amb escassos annexos. A la part de davant de la casa es trobava ubicada l'era, davant de la pallissa. Aquest espai de forma quadrada es trobava empedrat amb grans lloses de pedra local ben retallades i lligades amb fang, amb un petit limit fent de barana. | 08276-51 | Pla de la Calma. | La primera dada documental de la que es disposa pel mas Agustí és del segle XII, quan en un Capbreu de les rendes de la parròquia de Tagamanent que rebia el comte de Barcelona s'esmenta el topònim 'Agustini'. Més endavant, la diversa documentació del segle XV i XVI, ens permetrà documentar a 'Agostí Mora' (fogatge de 1515), 'Pere Joan Agostí' i 'Bernat Agostí' (fogatge de 1553), aquest personatge fou Batlle Reial de Tagamanent. Un document interessant on s'esmenta aquest personatge del segle XVI ens diu: '12 de novembre de 1530. Pere Joan Bellver i andreu Montcau de la Parròquia de Tagamanent fan d'àrbitres en un conflicte entre Gabriel i Jaume Figuera, i Pere Joan i Joana Codina, tots de a parròquia de la Móra, sota la peça de bosc d'alzines situada a Tagamanent en lo lloc apellat el bach desus el Grau de la Pedramala'. Aquest document va ser fet a la casa de Pere Agustí, batlle reial de Tagamanent. Al llarg dels segles XVII i XVIII, la família Agustí va continuar ocupant la casa, com es pot apreciar en les diverses llindes de la casa on hi surten esmentats els noms dels hereus i les dades de la construcció de les diverses parts. Una inscripció de la galeria coberta diu 'Felis Agustini 1788', i una llinda d'arc pla amb una creu realçada al centre '154'. A la porta principal del mas hi podem llegir: 'Ave maria Gratia plena Pera Agustí 1776' i a la pallissa les llindes de les dues finestres esmenten a 'Dionís Rovira i Pera Agustí 1736'. El casal pairal de l'Agustí va restar a mans de la família Agustí fins al segle XIX, moment en què es reestructurà el mas i llavors la casa passà a tenir nombroses dependències ramaderes. El segle XVIII fou el moment de màxim apogeu del mas Agustí, fou el moment de màxima edificació i remodelació de la masia. En aquests moments, la masia termenava amb el Bellit, Vallforners i el Bellver. Al llarg del segle XIX fou propietat de Jaume Pareras i Jaume Mas i Noguera i en una cita de 1943 ens diu que el mas Agustí estava en runes, passant després a mans del Sr. Porter de Barcelona que se la va vendre a la Diputació. | 41.7508800,2.3058200 | 442286 | 4622350 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67531-foto-08276-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67531-foto-08276-51-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Envoltada de camps i feixes de conreus, amb bosc d'alzines al nord-est. Es documenta un safareig sota la font, a 100 m a l'oest de la masia de l'Agustí; es tracta d'una estructura de planta rectangular on encara es conserven els rentadors de pedra fets amb pedra local. Fa uns 2'20 m quadrats; i el seu interior està arrebossat per impermeabilitzar les parets. La cronologia exacte del safareig és difícil de precisar; s'ha de relacionar amb la masia de l'Agustí, que apareix documentada des del segle XII com una explotació pagesa anomenada Agustini. Segurament el moment de construcció del safareig s'hauria de situar en um marc més tardà, cap el segle XVII i XVIII, moment de màxim esplendor de la masia i també de més activitat. Hauria servit com a bassa per regar les hortes de prop de la casa, i també com a rentador de la casa; es conserven les piques de pedra on les dones hi haurien rentat la roba. A prop també hi ha un pou d'aigua excavat a la roca formant una estructura aïllada de pedra, de secció cilíndrica d'uns 2 m d'alçada i 1'5 m de diàmetre. L'accés al pou està tancat per una porta de fusta. Presenta una coberta de lloses de pedra, que surten una mica del que és la pròpia estructura del pou.Pou associat a la masia de l'Agustí. Aquesta masia es documenta des del segle XII, constituïnt una explotació pagesa, sobretot ramadera, a alta muntanya. La necessitat de tenir recursos hidràulics a prop és comú en totes les masies i l'ocupació humana en general. No podem precisar el moment de construcció del pou que tot i les diverses reformes realizades a la masia, serà el segle XVIII, el moment de màxima construcció. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67532 | Mas Avencó i Molí de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-avenco-i-moli-de-lavenco | Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamí 8, Jofre I. Arxiu Can Dachs de la Garriga.GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 24, 160. IPEC-Montseny (1998) n.2452-2453. OLIVER, J. (1994). '4 pergamins inèdits del segle XI relatius al terme de Tagamanent'a Tagamanent, n.34. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 45. OSONA, A. (1893). Guia itinerària de les muntanyes del Montseny, p. 221. PUIGFERRAT, C. (1996). 'Aiguafreda segons el Capbreu 1669-1670' a Temes Aiguafredencs VI, p. 59. | XI-XX | Ha estat restaurada. | L'edifici conegut com a mas Avencó forma una estructura de planta rectangular amb cos afegit en forma de L. Aquesta construcció està composta per planta baixa i dos pisos, amb les seves dependències. La coberta de la casa és a doble vessant i de tèula aràbiga. La façana principal conserva una estructura simètrica, amb un arc de mig punt adovellat a la porta principal, lleugerament desplaçada i amb una petita finestra al costat. La tècnica constructiva utilitzada es basa en petits carreus de pedra local de Tagamanent i de la zona de la riera d'Avencó, ben escairats i de dimensions petites que es disposen en filades regulars amb un lligat d'argamassa; els angles d'aquesta construcció han estat acabats amb carreus de pedra local vermella disposats en filades alternants (horitzontal i vertical) constituïnt un reforç a l'estructura i un element decoratiu de caire arquitectònic recurrent. Són múltiples les reformes documentades d'aquesta casa, totes les obertures del cos principal han estat, en un moment o altre reparades i es podria parlar d'un primer moment on només hi hauria una estructura rectangular, possible torra, on s'hi van anar afegint la resta de cossos. La varietat arquitectònica de les solucions a finestres i portes també es significativa. Aquestes obertures solen aparèixer emmarcades amb lloses rectangulars, de dimensions variables i més o menys treballades; dues d'aquestes finestres peresentaran una mica de repís inferior, una de les quals amb data del XIX. Dues obertures més presentaran una solució de finestra geminada (una bipartita i l'altre tripartita) amb una cronologia de segles XVI i XVII. Sobre la façana s'hi pot veure un arrebossat de diferents moments cronològics; un dels quals (documentat sobre la porta adovellada) presenta una figuració geomètrica de carreus resseguits en blanc. El molí de l'Avencó és un edifici annexat al mas Avencó, constituïnt una unitat arquitectònica de difícil diferenciació. Es tracta d'una construcció de planta i dos pisos. | 08276-52 | Barri de l'Avencó. | Mas que apareix inventariat com a casa de camp, en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost (898), dins les donacions d'Emmo, filla de Guifré el Pilós. La caa estava separada del molí, i en un moment cronològic indeterminat s'uniren les dues edificacions. S'aprecien diferentes llindes inscrites amb les dates de 1627 i 1770 i es pot dir que l'estructura del mas data, principalment, del segle XVI. També hi ha una rajola situada en un angle de l'edifici que diu: 'districte 2 Fagamanenet'. Tant el mas com el molí d'Avencó els trobem ben documentats a finals del segle XII. El topònim apareixerà sota diferents grafies; Davancon (XII), Avanco (fogatge de 1515), na Vanco (fogatge 1553) i més recentment Abancó (1861). Topònim que està directament relacionat amb la riera i el nom de la mateixa. El molí d'Avencó surt esmentada com a domini dels Aimeric, una peça de terra situdada a Sant Cebrià de la Móra, propietat del Mas Codina de dita parròquia; aquest molí té fitxa pròpia.MOLÍ: Lligat al Mas Avencó, Al mas Avencó hi havia dos molins d'aigua, donada la seva proximitat a la riera d'Avencó, un per moldre blat i un altre per molinar voldó i escorça. Tot i que la primera documentació històrica sobre el mas Avencó, és del 898; no serà fins el 1042, que apareix el molí propiament dit. Es tracta d'un document on Sunifred dit Carles, ven a Sunyer, a la seva esposa Elvira i als seus fills una tercera part d'un molí que ell mateix havia edificat i el reg, amb totes les eines que li pertanyen i una peça de vinya stiuada a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent, per set sous i mig. En el capbreu de 1669-1670, el molí estava sota el domini dels Aimeric, mostrant la seva annexió al mas Avencó. El conjunt moliner de l'Avencó fou molt important en les activitats econòmiques dels pagesos de la contrada. La funció de mòlta quedà abandonada en un moment indeterminat d'època moderna. Una carta precària del 1751 esmenta les possessions: un molino arinero cito en esta parroquia de Tagamanent y tres pozos de hielo citos muy contiguos al expressado molino, para el curso de cuyo molino, y uso de otros pozos toma el agua por medio de resclosa, y cequia del arroyo o riera llamada vulgarmente Avancó en el distrito llamado Llubinar'. I serà a partir d'aquest moment que es documentarà extensament el comerç del glaç amb una cronologia d'època moderna fins entrada l'època contemporània. | 41.7649700,2.2597100 | 438466 | 4623946 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67532-foto-08276-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67532-foto-08276-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Part de l'estructura original ha estat modificada per albergar l'actual restaurant de les Alzines. A la petita esplanada al costat de la casa s'hi poden observar diversos fragments de dimensions considerables de les pedres de molí que haurien funcionat amb aquest molí. En concret es tracta de tres peces, de dimensions variables, que conserven el forat central de l'encaix i algun tipus de tractament incís de la superfície. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-2 | XX | Aquesta font es troba situada al costat de l'Ajuntament de Tagamanent, a la Plaça de la Vila. Es tracta d'una estructura de factura contemporània formada per pedres de dimensions variables lligades amb ciment que s'adossen a una gran pedra. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra; a la part central hi ha una inscripció gravada a l'obra on es fa un recordatori a Mossèn Adjutori Vilalta i on es diu: 'Remunteu amb majestat /la gran ruta inconeguda/ entre temps i eternitat. Mossèn Adjutori Vilalta. 1908-1978.' | 08276-53 | Vall del Congost. | La construcció de la font, de caire molt contemporani, s'ha d'associar amb la ubicació de l'Ajuntament, aquest construït al 1978. La font està dedicada a Mossèn Adjutori Vilalta. Home del ripollès, fomat per claretians i posteriorment anà al seminari de Vic. Va ser ordenat sacerdot cap el 1932 i va ser mossèn de Tagamanent fins la seva mort. Composà poemes, cançons i sardanes de títols com: Batecs, Flors blanques, Pastoreta del Congost, Segon diumenge de maig, Veus Paternals. Promocionà la cultura catalana i el municipi de Tagamanent, essent un dels principals organitzadors de totes les activitats de caire religiós i cultural del poble. | 41.7375000,2.2670400 | 439049 | 4620891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 67534 | Monument al Beat Miró de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-beat-miro-de-tagamanent | AAVV. (1999). Monogràfic dedicat al Beat Miró de Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent. n. 45. AAVV. (2000).Noticiari de l'Associació: inauguració del monument al Beat Miró de Tagamanent. | XX | Monolit de pedra rojenca local, on hi ha encastada la cara del Beat Miró de Tagamanent que s'ha tret del que hi ha a la tomba del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, on està enterrat. Amb una inscripció que diu: L'Associació de Veïns i Amics de Tagamanent en memòria del Beat Miró, fill de Tagamanent 1113-1161. I amb una llegenda que diu: 'En un món trasbalsat ets el mirall on tothom s'hauria de mirar.' | 08276-54 | Vall del Congost. | Monolit que s'inaugurà el 9 de setembre del 2000, dins els actes de la Festa Major de Tagamanent. es realitzà un doble ofici religiós i cívil i forma part d'una petita placeta dins l'urbanització de la Pedralba. MIRO DE TAGAMANENT: (Tagamanent, Vallès Oriental 1113- Sant Joan de les Abadesses, Ripollès 1161). Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i Ermessenda i va ser lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan de les Abadesses el 25 de juny del 1127, en el document d'oblació, també hi surten els noms dels seus germans: Pere, Arbert i Bernat. Allà va ser ordenat prevere hi protà una vida senzilla dedicada a l'estudi, l'oració, el dejuni i la caritat fins el 12 de setembre 1161, que morí. Dos segles després, Ramon de Bianya, abat de Sant Joan, que havia rebut del papa l'encàrrec de reformar la canònica agustiniana a Catalunya, volgué destacar la beatutiud del canonge i a causa de la veneració que se li professà manà, al 1345, que un artista segurament de la cort pontifícia d'Avinyó construís un sepulcre d'alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Les despulles foren col·locades el 28 d'agost, Festa de Sant Agustí, del 1345. Aquest sepulcre es troba prop del presbiteri, i està format per un sarcòfag d'alabastre de Beuda que té, en la seva cara anterior l'àliga de Sant Joan evangelista i a banda i banda, una inscripció rimada i l'escut dels Tagamanent. També hi ha una la figura de Miró, de forma estilitzada que remarca la seva espiritualitat i l'ascetisme, i que té un gos descansant als peus, volent significar la fidelitat de Miró a la regla canonical. El sepulcre fou profanat pels francesos el 1794, i traslladat a un absis proper; i malmès en part el 1936, tot i que la Generalitat de Catalunya el va retirar. Després, al 1939, va ser tornat al seu lloc original i recompost dins el programa de restauració del monestir entre 1948 i 1963. També hi ha una vida llatina anònima s. XIV que recorda la seva santedat. Aquest relat ha estat transmès per Flórez, que es valgué d'una transcripció de Caresmar, el qual va proposar que el nom del beat estigués en una de les cadires de la catedral nova de Lleida, entre els dels altres sants catalans. El seu culte, va començar arran de la seva mort i sempre se li ha atribuït favors i penjant exvots prop del seu sepulcre. La comunitat hi feia cremar llànties i eren conegudes les seves aptituds curatives que han pervingut fins els nostres dies. | 41.7409300,2.2653300 | 438910 | 4621273 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 67535 | Monòlit del pont de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-pont-de-santa-eugenia | ARXIU MUNICIPAL, Ajuntament de Tagamanent. VIVES, E. (1997). A Emili Castellanos Vila. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 40. | XX | Monòlit fet de pedra local, anomenada també pedra roja de Tagamanent, format per un sol bloc de 40 cm de gruix per quasi un metre d'alçada.La part superior presenta un acabat amb punxa a la banda dreta, i la pedra no presenta cap tractament en tota la superfície. Es troba situat abans del pont nou de Santa Eugènia, al barri de Santa Eugènia del Congost, a la banda dreta del camí. Aquest element està dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). | 08276-55 | Vall del Congost | Dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). Fet el maig 1997.Emili Castellanos fou lingüísta i escriptor, morí el 17 de nov de 1995 a Barcelona, als 41 anys. Era idealista, i llicenciat el filologia catalana. Dedicat a Tagamanent i la natura. Va fer el pregó de festa Major del 1991. L'Associació de veïns i Amics de Tagamanent va ser l'encarregat de recuperat el sector de l'antic camí de Tagamanent a Santa Eugènia, entre les cases de Can Morera i l'Església, de la inauguració del nou pont de Santa Eugènia (10 maig 1997) i del monolit dedicat a la seva memòria. | 41.7350400,2.2687500 | 439189 | 4620617 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67535-foto-08276-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 67536 | Antic corral de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-lagusti | IPEC-Montseny (1998), n. 3920. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 160. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Situada prop de la casa de l'Agustí, aquesta estructura es manté aïllada, conservant restes de murs de pedra poc treballada i relligada amb fang. L'edifici comprèn un espai de 20 m de llarg, amb una sola nau; no es conserva l'alçada original, però segurament no seria gaire alt. Està construït sobre el desnivell natural de les feixes. | 08276-56 | Pla de la Calma. | Els corrals i casa nova de l'Agustí es construiren a partir del segle XVII-XVIII com a desdoblament de grans masies per repartir les diferents tasques econòmiques. Aquest espai, amb corrals i estables propis, s'utilitzaria per albergar el bestiar semiestabulat de la casa, com seria el cas d'ovelles, xais. A les llindes de les dues finestres d'aquesta construcció es fa referència a 'Dionís Rovira i Pera Agustí 1736'. Aquestes llindes podrien haver estar reaprofitades del mas principal, tot i que també és pot pensar que ees van inscriure per recordar el moment constructiu del corral. A l'era i a la pallisa s'hi efectuaven les operacions de batuda de blat amb animals, mitjançant la tècnica de ventallar. Un cop destriat el gra de la palla, aquest s'entrava a la pallissa, fins la seva posterior venda o redistribució. | 41.7504400,2.3059800 | 442299 | 4622301 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 67537 | Barraca de carboner d'en Xevarria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-carboner-den-xevarria | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 114. GUTIERREZ, C. (1996). El carboneig, l'exemple del Montseny. Altafulla. Barcelona. IPEC-Montseny (1998), n. 3913. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.305-332. | XIX-XX | Estructura enrunada de la que es conserven quatres filades de pedra. | Estructura construïda en pedra seca, de forma circular tirant a ovalada, que fa 5 m de llarg per 3'4 m ample. El material utilitzat no presenta cap mena de tractament, es tracta de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys disposades de forma horitzontal i que segurament haurien subjectat una estructura de caire perible (embigat de fusta) o una coberta de tipus vegetal o de lloses de pedra. El seu estat de conservació es força precari ja que només conserva unes poques filades d'una construcció que hauria estat força gran. | 08276-57 | Pla de la Calma. | Les barraques de carboner, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el carboner o grup de carboners que s'allotgi dalt la muntanya durant el temps destinat a fer carbó. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps, durant uns periodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. L'estructura es basa en un sòcol construït a pedra seca, amb una coberta més lleugera, que sol ser una estructura de fusta. Aquestes construccions apareixen a la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas seria l'explotació del bosc per realitzar carbó. La seva adscripció cronològica és difícil de precisar; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important, realitzant-se llargues campanyes de carboneig que podien durar mig any i on hi treballava molta gent. El topònim Xevarria s'ha de relacionar amb el cognom Etxevarria, que pertanyia a un senyor tortosí que vingué a fer de carboner a la zona del Montseny, van ser molts tortosins que pujaren a treballar per aquesta zona. Aquest fet s'ha de relacionar en un context de gran auge del món carboner relacionat amb la industrialització i la gran necessitat d'obtenir carbó. El senyor Etxevarria va construir la barraca, datable a inicis del segle XX, on s'hi havia arribat a albergar un gran nombre de carboners. | 41.7807500,2.3092800 | 442600 | 4625664 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67537-foto-08276-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67537-foto-08276-57-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | A l'espai de davant s'observa un pla on segurament s'hi hauria fet la pila carbonera. La seva construcció en un petit pla ben comunicat prop del camí que portava a la Figuera, o en direcció contrària al Pla de la Calma, facilitava la càrrega i descàrrega tant de la fusta i els troncs per fer les piles com pel carbó, un cop ja cuit que era transportat amb sàrries i matxos cap als punts de redistribució. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67538 | Barraca de pastor del Collet de Terrús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-collet-de-terrus | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent p. 114. IPEC-Montseny (1998), n. 3877. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | XIX-XX | Ha estat reformada amb materials contemporànis (plaques de ferro). | Barraca que presenta l'estructura tradicional però que incorpora materials moderns. Es tracta d'una estructura construida en pedra seca, de dimensions variables i poc treballada; aquesta pedra és tota de procedència local i és coneguda com la pedra de Tagamanent per la seva tonalitat vermellosa. Aquesta estructura es subjectada amb una biga de fusta clavada al terra i suportada per dos troncs en forma de forca. Les dimensions d'aquesta barraca són de caire estàndard, fent uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada i amb una alçada aproximada d'1'5 m. Per la coberta s'han utilitzat plaques de ferro i xapes de diverses mides sense soldar, indicant una reutilització contemporània. L'entrada a la barraca, de reduïdes dimensions, es realitza per un lateral, situat a la part de davant de l'estructura. | 08276-58 | Pla de la Calma. | Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps, durant uns periodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. L'esquelet es basa en una estructura murària d'1'5m d'alçada, construït a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Tot i que en aquest cas, podem parlar d'una utilització força moderna de l'estructura, donada l'existència de materials contemporanis, no podem precisar el seu moment constructiu. | 41.7788200,2.3297100 | 444296 | 4625436 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67538-foto-08276-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Barraca de la masia del Clot, on s'allotjava el seu pastor. Al sòcol hi ha la fita de delimitació de la finca. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67539 | Barraca de la Sitja del Llop, Barraca d'en Ramon o Barraca del Poliol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-sitja-del-llop-barraca-den-ramon-o-barraca-del-poliol | BARBANY, C. (1996). De la balma a la masia, l'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers, p. 93-93. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Tagamanent p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3835. | XVIII-XIX | es troba en un punt turístic destacat, sense protecció. | Es tracta d'una estructura construida amb paret de pedra seca i una coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són força estàndards fent uns 3'20 m d'ample per 2'75 m de profunditat, presentant una planta gairebé quadrada. La pedra utilitzada és de petites dimensions i prové de la zona, segurament molta ha estat reutilitzada, tenint el cas més evident amb la pedra gravada ubicada com a sòcol de la barraca i coneguda com l'Estela de la Calma. La disposició arquitectònica de les pedres en filades planes i falcades amb pedres més petites es complementa amb la solució de la teulada: de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. L'alçada conservada podriem dir que és l'original, de 1'65 m, tot i les possibles reformes i manteniments que hagi pogut tenir. L'accés es fa per una porta oberta a nord i situada en una cantonada de l'estructura. Aquesta entrada fa uns 75 m ample i dóna pas a un espai buit de terra batuda. | 08276-59 | Pla de la Calma | La barraca de la Sitja del Llop va ser construïda prop del Turó del Poniol per la gent del Bellit, per aixopluc del pastor Isidre Vallbona. L'home del Bellit es deia Ramon i segurament per això també se la coneix per aquest nom. La seva construcció és força modesta, aprofitant materials propers (com l'anomenada Estela megalítica de la Calma) i material perible (principalment fusta i branques) i pedra local sense treballar i moltes vegades reutilitzada. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig, les zones més aptes per pastures, i les rutes tranhumans. També hi havia una altra barraca coneguda com la Barraca d'en Ramon. El fenomen de reaprofitament de l'Estela és molt curiós, segurament aquesta ja es trobava emplaçada en aquest punt o en una zona propera ja que per les seves característiques i dimensions no és fàcilment manipulable. El moment de construcció d'aquesta estructura no és clara; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Per altra banda, a nivell arquitectònic no s'observen reformes significatives a la barraca, indicant un sol moment constructiu. | 41.7595100,2.3354300 | 444755 | 4623289 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67539-foto-08276-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67539-foto-08276-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | En la seva estructura es troba ubicada l'Estela de la Calma. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67540 | Barraca sota el Turó de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-turo-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998), n. 3915. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p. 266-288. | XVIII-XIX | Li manca la coberta. | Aquesta barraca d'adscripció desconeguda es tracta d'una construcció de pedra local, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. Constitueix una estructura rectangular de mides força comunes, fent 2'30 m d'ample per 3'50 m de llarg, amb una sola obertura. Una de les parets, està arrebossada per dins; i tota l'estructura es conserva a 1'60 m d'alçada. El fet de tenir una entrada tant rectangular i l'arrebossat la fan diferent de la resta d'estructures esmentades. | 08276-60 | Sota el Turó de Tagamanent. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7471900,2.2929400 | 441212 | 4621949 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67540-foto-08276-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67540-foto-08276-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es troba situada ben bé al costat del camí que puja de Santa Eugènia al Turó de Tagamanent, estant més subjecte a remodelacions o canvis arquitectònics. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67541 | Reserva natural de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-natural-de-vallforners | La zona de Vallforners destaca per l'abruptuositat de les seves cingleres i la poca traça de la presència humana. La zona queda compresa entre els següents sots: Sot de la Font de Mas Déu, Sot de Noguereta, Sot dels Avellaners, Sot de la Figuerassa i torrent del Mojó. Es tracta d'un espai on abunda el roure i l'alzina, amb una recent i important aportació de pi. Com per la resta d'àrees ocupades per avetoses i rouredes de les zones de Reserva Natural Qualificada, s'ha procedit a elaborar estudis complerts sobre la seva evolució realitzant-se diversos inventaris fitosociològics. Reconeixement florístic de les zones de Reserva Natural Qualificada on s'ha de tenir en compte la corològica de les espècies vegetals endèmiques i/o amenaçades. | 08276-61 | Estribacions del Montseny. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7429700,2.3384100 | 444989 | 4621451 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67541-foto-08276-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 67542 | Les alzines de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzines-de-lavenco | IPEC-Montseny (1998), n. 3921. DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | Conjunt de 18 alzines on, tres de les quals, s'han descrit i declarat arbres d'interès local. Alzina 1- exemplar que fa 14, 50 m d'alçada, amb un volt de canó de 2,21m i un volt de la soca de 4,90 m, amb una projecció horitzontal de la capçada de 18,50 m per 16 m; amb una ramificació de tres branques principals ramificades a 3,50 m. Alzina 2- individu de Quercus ilex, situat a 12'5 m de l'Alzina 1. Fent una alçada de 20 m, la més alta del conjunt, i amb una volta de canó de 2,37 m. El volt de la soca és de 4,25 m i la projecció horitzontal de la capçada és de 19 per 18 m. Aquest exemplar té tres branques principals que ramifiquen a 6,50 m. Alzina 3- Alzina situada a 29 m de l'Alzina 1 i a 28 m de l'alzina 2. Aquest exemplar fa una alçada aproximada d'uns 15 m, amb un volt de canó de 2'67 m. El volt de la soca és de 4,24 m; mentre que la capçada presenta una projecció de 21m per 18,30 m amb tres branques principals ramificades a 2'15 m. | 08276-62 | Al barri de l'Avencó. | Bona part d'aquestes alzines foren plantades al segle passat per la família Dachs, propietaris de l'Avencó. | 41.7650200,2.2595900 | 438456 | 4623952 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 67543 | Bassa del Molí de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-lavenco | AAVV.(1937) 'Un document interessant (1770-1780)' a Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, VII, n.34, p. 1-6. BERNAD, F. (1991). 'Els pous de glaç a l'Avencó' a I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Hospitalet de Llobregat. CANTARELL, C. (1992). 'Els pous de gel al Vallès Oriental' a Lauro, 4. p.3. IPEC-Montseny (1998) n.2443. LLOBET, S. (1947). El medio y la vida en el Montseny. CSIC. Barcelona 1947. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7, p. 61. NUET, J. (1970) 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. PLADEVALL, A. (1993). 'El negoci de la neu i del gel' a Sitja del Llop, 3. SERRA, M. (1997). Els pous de glaç d'Avencó. Temes Aiguafredencs VII bis. Ajuntament d'Aiguafreda. VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 9. | XVII-XIX | Resten sota el càmping. | Bassa de contenció de grans dimensions per on mitjançant un sistema de canalitzacions, una petita sèquia i un canal, hi arribava l'aigua de la riera d'Avencó. Aquesta aigua era desviada per una petita presa que hi ha en un saltant de la riera, una mica més amunt de l'actual càmping i que va destruïda a causa dels darrers aiguats. Ara se'n ha construït una de nova al mateix emplaçament, tot i que encara es veuren restes de les estructures de la primera construcció. Aquesta resclosa permetia retenir l'aigua i per mitjar d'un rec la desviava a les basses. Un cop l'aigua arribava a les basses aquesta es deixava gelar. Aquestes estructures eren grans contenidors de dimensions oscil·lants entre 32 per 20 m, cada una. No tenien gaire alçada i això ha fet que actuament romanguin sota l'infrasturactura del càmping. | 08276-63 | Al barri de l'Avencó. | L'activitat humana per la zona de l'Avencó, ja es documenta al segle XI, segurament aleshores ha existiria una bassa o rec que portaria l'aigua de la riera al molí. Aquest conjunt hauria estat utilitzat per fer moure les moles del molí i per la producció de glaç durant l'hivern, en època més moderna. Aquest glaç s'obtindria per la derivació de l'aigua per unes basses més petites on es glaçaria. En alguns contractes d'arrendaments de pous (en els més antics) es menciona la ubicació de la resclosa, així com de la sèquia que portava l'aigua a les basses. A la Carta precària es diu:'..y uso de otros pozos, toma el agua por medio de resclosa y cequía de arroyo o riera llamada vulgarmente Avancó en el sitio llamado Llubiner'. En un contracte de 1839 es diu que només es poden fer servir les basses per la producció del gel: però a vegades l'arrendador també donava permís per utilitzar l'aigua de la bassa del molí. De les basses en sortien diferents tipus de productes. El glaç picat o triturat que es feia directament a la bassa del molí; o les lloses o blocs de gel que després s'empouaven. | 41.7648100,2.2606300 | 438542 | 4623928 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67543-foto-08276-63-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67544 | Bassa del molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998) n.2444. | En mal estat de conservació | Més amunt del molí del Bellit, a uns 20 i 50 m, es troben les restes de dues rescloses amb les seves basses. La primera resclosa és de mur de pedra seca i regula l'aigua de la primera bassa, aquesta és de petites dimensions i uns 5 m ample. D'aquesta bassa en surt un rec que conduïa l'aigua al molí. La resclosa i la bassa superior estan en molt mal estat. | 08276-64 | Pla de la Calma. | Aquestes construccions associades a l'estructura del molí i al funcionament d'aquest conjunt, s'haurien construit en el mateix moment cronològic que el molí. La datació d'aquest tampoc és del tot precisa i s'ha associat al moment de màxim esplendor del mas Bellit, cap als segles XVII i XVIII. | 41.7629900,2.3132600 | 442915 | 4623690 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 67545 | Bugader de cendra de l'Agustí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-cendra-de-lagusti | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVIII-XIX | Dins el Museu Etnològic del Pla de la Calma. | Bugader de cendra, de pedra d'esmolar de caire local. Presenta la forma de gran vas globular, tot i que només en resta la meitat. Es troba situat al primer pis de la masia, a la zona de la cuina i prop de la llar de foc, per tal d'aprofitar l'aigua calenta per fer la bugada. Hi ha un atre fragment de bugader situat en una habitació del costat. | 08276-65 | Pla de la Calma, mas Agustí. | Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7508800,2.3058200 | 442286 | 4622350 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67545-foto-08276-65-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67547 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 41, 167. | XVII-XVIII | Part en runes | Casa de diversos cossos, formada per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues; les parets exteriors. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxo disposades de perfil i en vertical. | 08276-67 | Zona de Vallforners. | La datació d'aquesta construcció no és gaire exacte, a causa de l'escassa informació documental. La poca informació ens arriba per les solucions arquitectòniques emprades. L'ús dels arrebossats i enlluïts de les parets són força moderns i el tipus constructiu d'adoptar el matxembrat com element decoratiu per les finestres és propi del segle XVIII. Aquest mas que ara es troba gairebé en runes apareix documentat en el termenal de Vallforners on s'esmenta que el mas Vallforners tenia dues cases una anomenada Forn i l'altre la Casa Nova. Al segle XIX es fan dos esments sobre la propietat d'aquesta casa : en un s'esmenta com a propietari a Pau Parramon, i en un altre a Felip Pujol de Centelles. El seu topònim fa pensar en l'existència d'algun forn o alguna altra estructura de caire productiu, però aquesta no s'ha pogut documentar. | 41.7364800,2.3285500 | 444163 | 4620736 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67548 | Les Pareras del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pareras-del-pla | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p.58. | XIV-XIX | Al s. XIX, fou reconstruit. | Edifici format per un gran cos rectangular de quatre pisos i diverses construccions properes, aquest conjunt apareix tancat per un recinte murari. La coberta és amb teulada a doble vessant, i la façana original va ser reformada amb cornises a l'alçada dels forjats i marcs d'obra a les finestres i amb un rètol pintat que diu: PARERAS DEL PLA 1893. Trobem dos pisos aguantats per pilars i formant un porxo i una façana nova amb dues torres quadrades als angles, rematades per parallamps i una rosa dels vents de ferro forjat d'estil modernista. Les obertures es disposen en grups de tres fienstres amb arc separat per pilastra i amb balustrada de pedra modernista. També es documenta un balcó de forja amb motius florals i sostngut er mènsules de pedra amb relleus de volutes i fulles. Davant la façana hi ha una era enrajolada, i tancant aquesta era per un costat hi ha tot de casetes que formen el carrer de gira-t'hi, datat el 1933. | 08276-68 | Vall del Congost. | Aquesta casa la trobem documentada a mitjans del segle passat com Pereras del Pla. El topònim referit a mas presenta clars paral·lels amb l'altre mas, la Perera i situada dalt de la Calma. Aquesta construcció situada al costat de la via principal de comunicacions entre Barcelona- Vic apareix a la documentació en els diversos fogatges de 1515 i 1553, però no es fa cap referència a la seva ubicació. Al llarg del segle XIX un dels seus propietaris fou Joseph Busquets de la Garriga. L'estructura. es reformà al 1893-1898, en dos dels murs, afegint tot un cos d'edifici nou. També es documenta el carrer de gira-t'hi al 1933. Aquestes casetes eren antigues corts i algunes estan, avui, llogades. | 41.7289100,2.2714900 | 439411 | 4619935 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67548-foto-08276-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94|98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67549 | Alzina del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-bellit | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. VIVES, JM. (1996). Arbres monumentals i singulars del Montseny. Monografies del Montseny, 11. p.69-92. | Alzina que creix en un marge rodejada de camps de conreu, destacant entre el paisatge. Es tracta d'un exemplar viu de Quercus ilex d'uns 11 m d'alçada (tot i que se li han arribat a atribuir 12 m) i amb un volt de canó de 3,70 m. El volt de la soca fa uns 4,60 m, amb una capçada esfèrica que presenta una projecció de 18,70 m per 18,80 m. es desenvolupa en tres branques principals ramificades a una alçada de 1'80 m. A prop seu hi trobem dos forats, un de força gros, que no sembla haver afectat la vitalitat de l'arbre. L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats. Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants. | 08276-69 | Pla de la Calma | Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny. | 41.7634700,2.3077700 | 442459 | 4623747 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67549-foto-08276-69-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 67550 | Alzina de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagusti | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats. Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants. | 08276-70 | Pla de la Calma. | Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny. | 41.7634500,2.3078300 | 442464 | 4623744 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||||||
| 67551 | Casa nova o Corral de Vallfornès o Corral de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-o-corral-de-vallfornes-o-corral-de-la-calma | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de casa i de lloc. IPEC-Montseny (1998), n. 3869. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. BARTOLOMÉ, J. (1994). Ecologia dels ramats ovi i cabrum al Pla de la Calma. UAB. PUJOLÀS, X. (1998). Estudi d'una explotació ramadera al Pla de la Calma (Montseny). Treball de final de carrera. | XVIII | Sense coberta | Construcció de planta rectangular, amb una sèrie de cossos afegits que s'adapten a la pendent natural del terreny. La masoveria es troba en runes i sense coberta, mentre que encara s'utilitza una part com a corral per guardar i aixoplugar el bestiar. Hi trobem les finestres amb brancals de pedra i llindes planes. | 08276-71 | Pla de la Calma. | Segona edificació del casal de Vallforners, que tot i tenir nom de corral, també va ser utilitzada com a masoveria. S'ha datat al segle XVIII ja que es dóna en aquest moment la màxima ocupació de noves terres, sobretot en arees d'alta muntanya. En els seus origens es tractaria d'un habitatge, però passà a desenvolupar tasques més puntuals de magatzem i refugi, donada la temporalitat que activitats, com la ramaderia, requereix. Finca que és arrendada per la gent del Molar com a pastures, amb unes 681 ha (5 ha reserva integral, 8 ha pastures, 4 ha pastures invaïdes). | 41.7531700,2.3335600 | 444594 | 4622586 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67551-foto-08276-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67551-foto-08276-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67552 | Casa nova o Corral del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-o-corral-del-bellit | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de casa i de lloc. Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n. 3868. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | XVII-XVIII | En runes | Edifici de planta rectangular 11m per 14 m, construït en pedra poc treballada i lligada en fang.La coberta és a doble vessant amb carener paral·lel a la façana i és aguantat per una encavallada de fusta, subjectada per dos pilars de pedra, de secció quadrada i amb les cantonades rebaixades. Només es conserva la part del corral, ja que l'habitatge està enrunat i ha estat arrenjada amb material modern (uralita i plàstics). Presenta un espai, sense divisions internes, amb un tancat de pedra davant l'entrada actual. | 08276-72 | Pla de la Calma, pla dels Embrils. | S'ha datat al s.XVIII, moment de màxima ocupació i explotació de les àrees d'alta muntanya, amb la ocupació de nous terrenys hàbils pel conreu. Va ser utilitzat per diversos pastors com a corral temporal, per aixopluc i refugi tant de fred com de calor; com és el cas del ramat del Rajolar de Palau (1995). Els masovers del Bellit el fan servir per guardar el bestiar ovi-cabrum i també el boví; de maig a novembre el bestiar dorm al ras. | 41.7559800,2.3269300 | 444045 | 4622902 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67552-foto-08276-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67552-foto-08276-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||
| 67553 | Pou de neu de la Casa nova del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-la-casa-nova-del-bellit | CANTARELL, C. (1992).'Els pous de gel al vallès Oriental'. Lauro, 4, Museu de Granollers, p. 3.IPEC- Montseny (1998), n.3688. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. LOPEZ, J. (1992). Els pous de neu i glaç del Montseny. Monografies del Montseny, 7. Viladrau, p. 83. NUET, J. (1970). Els pous de neu del Montseny a Muntanya 650. Barcelona. VIVES, E (1983). El glaç de Tagamanent. Associació d'Amics i Veins de Tagamanent n.9. | XVII-XVIII | Presenta mal estat per la vegetació que hi ha al seu interior | Es tracta d'una estructura exavada a la roca en posició vertical i de forma circular que aprofita la roca mare com a com a paret interna natural. Aquest pou es troba molt deteriorat a causa de la vegetació que hi al seu interior, l'exemplar més significatiu dels quals és un grèvol, de dimensions considerables que ha crescut a dins i que permet identificar aquesta estructura. El pou està orientat al sud-est, de la casa nova del Bellit i fa uns 10 m de diàmetre i 3'5 m de fondaria. | 08276-73 | Pla de la Calma, corral o casa nova del Bellit. | Construcció pròpia de l'arquitectura popular i tradicional, relacionat amb el comerç de la neu, com a font adicional d'ingressos. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, com ho demostra l'abundant presència d'estructures de poues i congestes per la zona de la Casa Nova de Vallforners i la Casa nova del Bellit. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i amb pics s'aniria trencant la neu (càrrega que podia ser de 125 kg.) i que es carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades. El pou de la casa nova del Bellit apareix documentat en el mapa cadastral de Tagamanent del 1955; i la seva ubicació s'ha de relacionar amb factors de caire climàtic, aprofitament del relleu, la seva explotació i l'altitud. | 41.7558100,2.3270800 | 444058 | 4622883 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67553-foto-08276-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Hi ha un Grèvol a dins. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67554 | Pou I del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-del-pla-dels-pous | IPEC-Montseny (1998). n. 2457. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV.VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVII | A l'interior es conserven restes de les parets de pedra, en bastant mal estat. | Aquesta congesta, situada mirant al Sot de l'Infern a la vessant nord del camí que baixa del Pla dels Pous, forma part d'un conjunt més ampli d'estructures i pous de neu distribuits per tot el Montseny. Tenint clars paral·lels en el mateix Pla dels Pous. Es tracta d'una estructura amb un diàmetre oscil·lant entre 14'5 m i 11'5 m; i amb una profunditat de 3'5 m. El sistema constructiu utilitzat consisteix en una excavació vertical cilíndrica a la part retallada de la roca natural que aprofita, en bona part, la pendent natural de la muntanya. L'altre cara de l'estructura es va aixecar amb pedra i terra, construïnt un muret de 3 m a pedra seca. | 08276-74 | Pla de la Calma, Pla dels Pous. | El moment de màxima explotació i comercialització de la neu i del gel, va ser, en la zona del Montseny, a partir del segle XVI, i sobretot al llarg del XVII. Amb perduracions fins el segle XX. | 41.7607300,2.3289300 | 444216 | 4623428 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67554-foto-08276-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67554-foto-08276-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'aquests pous, està molt ben pensat. La seva posició facilita tot el procés productiu del comerç de la neu, ja que es troben en un put de fàcil comunicació i en una pendent idònia situada a l'obaga que permet el bon manteniment de la neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67555 | Pou II del Pla dels Pous. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-ii-del-pla-dels-pous | IPEC-Montseny (1998), n. 2458. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVII | es troba força cobert per la vegetació i la malesa. | Pou de neu, orientat al nord-est al Pla dels Pous i que es relaciona amb una altra congesta situada una mica més amunt del mateix Consisteix en una excavació vertical cilíndrica molt fonda de dimensions considerables, fent uns 11 m de diàmetre per uns 7 m de fondària. Com la majoria d'estructures d'aquesta tipus, està retallada a la roca natural, metre que la part no excavada, va ser aixecada en paret de pedra seca i terra, encara visible. Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d'aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s'utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu. | 08276-75 | Pla de la Calma, Pla dels Pous. | El moment de màxima explotació i comercialització de la neu i del gel, va ser, en la zona del Montseny, a partir del segle XVI, i sobretot al llarg del XVII. Amb perduracions fins el segle XX. | 41.7614300,2.3281300 | 444150 | 4623507 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67555-foto-08276-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67555-foto-08276-75-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'aquests pous, està molt ben pensat. La seva posició facilita tot el procés productiu del comerç de la neu, ja que es troben en un put de fàcil comunicació i en una pendent idònia situada a l'obaga que permet el bon manteniment de la neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||
| 67556 | Pou d'aigua del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). N. 2459. | XVIII | El pou mina, es troba situat prop de la casa i masia del Bellit, a l'exterior del recinte emmurallat o barri. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de carreus força regulars. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de forma semiesfèrica, la boca del pou també és circular, però la part interna del mateix, té forma globular. A prop, esconserva un canal, construït en pedra i recobert amb lloses que portava l'aigua a un abeurador interior a la casa. | 08276-76 | Pla de la Calma, masia del Bellit. | L'aigua d'aquest pou no és potable, proveia d'aigua a la masia i també servia per abeurar els animals. La seva construcció s'ha d'associar a la de la masia del Bellit, segurament en alguna reforma realitzada en època moderna. | 41.7638400,2.3084600 | 442517 | 4623787 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67556-foto-08276-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | |||||||||
| 67557 | Pou d'aigua de Sant Cebrià de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-sant-cebria-de-la-mora | IPEC-Montseny (1998), n. 3924. | Construcció que es troba aïllada, ha esta construida amb pedres de petit tamnay, reforçades amb carreus més grans i més ben escairats a les cantonades. La boca d'entrada és de forma rectangular amb una llinda de pedra plana. Als peus hi ha una pedra treballada de forma cilíndrica, d'ús indeterminat. | 08276-77 | Pla de la Calma, Sant Cebrià de la Móra. | Prop de l'església de la Móra, es veuen les restes de parets d'una antiga construcció, probablement la rectoria o una antiga masia, a la que pertanyien una sèrie de feixes i camps. | 41.7871500,2.3113000 | 442774 | 4626373 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67557-foto-08276-77-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 | ||||||||||||
| 67558 | Pou del Sot dels Avellaners II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-sot-dels-avellaners-ii | CRUZ, J.; SEGURA, J.M.; (1996). El comercio de la nieve. Generalitat Valenciana. València. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 117. IPEC-Montseny (1998), n. 3893. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J. (1970).'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E.(1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVII-XVIII | Presenta mal estat per vegetació | Estructura orientada de Nord a Est, excavada a la roca mare en vertical a la pendent de la muntana, presenta una forma irregular, lleugerament ovalada.Amb 10 m de diàmetre i una fondària d'uns 6 m. Conserva una part del rebliment intern en pedra seca. | 08276-78 | Pla de la Calma, al Sot dels Avellaners. | A la Casa Nova del Bellit hi ha dos pous de neu, situats al Sud-est de la Casa, caient del turó de la casa Nova, que baixa cap el Sot dels Avellaners, a migdia, sobre el sot de la Font. Aquest tipus de construccions són propies de l'arquitectura tradicional rural, com exemple de les activitats econòmiques i vincles comercials dels recursos aportats per la muntanya. El comerç de la neu s'ha de relacionar amb un periode de clima fred i que s'ha situat entre el segles XIII i XIV, arribant a ser destacat també entre el selge XVI i el XIX. Aquesta facilitat d'acumulació de la neu, permetia la gran concentració de dipòsits i la regualritat d'aquest comerç cap a zones lleugerament més càlides. Construcció de caire comercial que evidencia el comerç de la neu i les activitats econòmiques que es poden desenvolupar a alta muntanya. L'adopció d'aquest sistema econòmic s'ha de relacionar amb un periode climàtic fred que permetia l'emmagatzematge de la neu i el seu posterior tractament i comercialització. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, com ho demostra l'abundant presència d'estructures de poues i congestes per la zona de la Casa Nova de Vallforners i la Casa nova del Bellit. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i amb pics s'aniria trencant la neu (càrrega que podia ser de 125 kg.) i que es carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades. | 41.7553000,2.3284500 | 444171 | 4622826 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67558-foto-08276-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Hi ha crescut faig al seu interior. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/