Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
69708 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Salvador d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-salvador-despoia <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XX <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Salvador d'Espoia des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Salvador d'Espoia (1939- )</p> 08286-93 Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) <p>El fons parroquial de Sant Salvador d'Espoia fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> 41.5159600,1.6540700 387691 4596911 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69709 Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-3 XVI-XX <p>Les esglésies parroquials de Sant Salvador d'Espoia i La Torre de Claramunt pertanyen a l'arxiprestat de Piera-Capellades i Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, però la documentació històrica es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Torre de Claramunt Sant Salvador Batismes 1868 Comunions 1974 Matrimonis 1868 Defuncions 1968 La Pobla de Claramunt Sant Joan Baptismes 1916 Comunions 1749 Matrimonis 1500 Defuncions 1600</p> 08286-94 Bisbat de Barcelona. c/Bisbe, 5 (08002 Barcelona) <p>L'arxiu Diocesà de Barcelona s'origina al segle X, al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra i el Registre de Communium o Comuns, quedata del 1303. En aquesta darrera estaria inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Altra sèrie documental important és la documentació sagramental, iniciada a partir del Concili de Trento (1563) que obligava als mossèns de es parròquies a portar un registre actualitzat dels baptismes, matrimonis i defuncions de la seva parròquia. A partir de 1918, s'obliga a les parròquies a enviar una còpia periodicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que seria novament tornades a les parròquies.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Cal tenir present que aquest arxiu històric es complementa amb l'Arxiu Episcopal de Vic, on es troben dipositats els libres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, parròquia de la qual eren sufragànies Sant Salvador de l'Espoia i Sant Joan de la Torre. 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69710 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-de-la-torre <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XX <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Joan de la Torre des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Joan de la Torre (1939- )</p> 08286-95 La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) <p>El fons parroquial de Sant Joan de la Torre fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> 41.5335000,1.6589700 388130 4598852 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69711 Goigs de Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-1 <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XV-XXI <p>Es goigs de Sant oan Baptista de la Torre de Claramunt tenen la següent lletra musicada: Puix la Torre en Vós devoció/ Perquè us porta devoció/Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. En el si de nostra Mare/Vareu ser santficat; /Per virtud de l'Etern Pare/De tot mal sou preservat; /És que Déu vos escollía/per mirall de perferecció/Sigueu... La Judea s'alegrava/En le vostre Naixement, /Es seu goig el desmostrava/Grans fogueres encenent; /És que un astre al món eixia/Que daria gran claror./Sigueu... Tan bont punt al món venieu/Un miracle gran obreu; /Mut el pare com tenieu/la paraula li torneu;/Vostra casa d'alegria/Vau omplir i d'admiració./Sigueu... Sou dels fills i nats de dona/El més gran en santedat,/Així ho diu, així ho abona/la mateixa Veritat, /Així Crist us elogia/De qui sou el Precursor./ Sigueu... Vós a Crist batejàveu/a les aigües de Jordà;/Penitència no us cansàveu/A tothom de predicar; /El dolent es convertia/Malgrat fos gran pecador./ Sigueu.. Lluny del món i dels seus vicis/Al desert vos retireu, Amb dejunis i cilicis/Vostre cor mortifiqueu; /La vostra ànima es nodria/Amb el pa de la Oració./Sigueu.. En a vostra gran diada/Bona festa vos dediquem,/Vostra imatge venerada/pels carrers la passejem;/Gent del poble i de masia/Tothom va a la processó./Sigueu.. A honorar-vos compareixen/També els pobres del voltant,/Molta cera us ofereixen/I contents de Vós s'en van;/Ve tothom en romeria/Des del pobre al més senyor./Sigueu.. Tothom gràcies vos demana/Des del gran al més petit;/Que de grat i bona gana/Concediu Vós tot seguit;/Beneït mol voltes sia/Vostre braç benefactor/Sigueu.. És molt gran la confiança/Que en Vós sempre havem posat/Sou del poble l'esperança/Quan es troba aclaparat;/És el cel qui aquí us envia/Per ésser el nostre defensor./Sigueu.. Nostre poble que us venera/Que professa gran amor/Alcança de Vós espera/Tota gràcia i tot favor; /No temem cap traidoria/Tenint vostra protecció./Sigueu.. Beneïu les nostres terres,/Nostres cases i carrers,/Ompliu d'oli nostres gerres/I de vi nostres cellers; /Nostre pa de cada dia/Danunos sempre en abundó/Sigueu.. TORNADA Puix d'aquests rodalia/Sou l'àngel protectr: Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. PREGUEM Concediu-nos, Senyor, l'esperit de fortalesa, perquè, alliçonats amb l'exemple gloriós del vostre màrtir sant Joan, aprenguem d'obeir-vos a Vòs abans que els homes. Per nostre Senyor Jesucrist.</p> 08286-96 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre el dia de la festivitat de Sant Joan i el dia de la Festa Major d'hivern.</p> 41.5159900,1.6540300 387688 4596914 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69712 Fons documental de l'ajuntament de la Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-la-torre-de-claramunt <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XX <p>Fons documental fruit de l'activitat administrativa del consistori de La Torre de Claramunt. Està format per les següents sèries: -Llicències d'obres: 534 capses (1967-2013) -Registres d'entrades i sortides: 174 capses (2001-2012) -Comptabilitat: Manaments d'ingressos i despeses: 147 capses (1991-2013) -Documentació laboral: 28 capses (1967-2013) -Projectes d'obres municipals -Expedients d'activitats classificades: (1962-2013) -Llibres d'actes (1960-2013)</p> 08286-97 La Torre Alta (Pl. de l'Ajuntament, 1 08789 La Torre de Claramunt) <p>El fons documental de l'arxiu municipal és fruit de l'activitat administrativa del consistori municipal. La documentació anterior al 1967 es troba dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69713 Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-2 <p>http://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XVI-XIX <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats els següents fons relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt: 1. Fons de la Reial Audiència Causa de Juan Tort ( o Tord) maestro de gramática de la villa de Santa Maria de Sallent, obispado de Vic, contra los tutores y curadores de la pupila Raimunda Tort y Tort, Ramon Guarro, labrador de la Torre de Claramunt, i otros. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,26182. (1729) Causa de Antonio Foxá, regidor perpetuo de Barcelona, contra otros terratenientes de Cabrera, de Vallbona d'Anoia y otros terratenientes de Vilanova d'Espoia, y Francisco Roig, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,16277. (1776) Causa de don Félix Bas, ciudadano honrado de Barcelona y doña Magdalena Bas y Balaguer, cónyuges, contra María Pasqual viuda y Joseph Pasqual, madre e hijo de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,27727 (1679) Causa de Gerónimo Tort, pelaire de la villa de Capellades, y Josepa Tort y Gassó, antes Gassó, consortes, contra los tutores y curadores de los pupilos, hijos y herederos de Jacinto Tort, molinero de batanes del término de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,17290. (1754) Causa de Juan Pasqual y Carulla, labrador de Esplugues (Carme), contra Miguel y Francisca Alegre y Totosau, consortes de La Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,13971. (1770/1772) Causa de los turores del pupilo Josep Pascual, de La Torre de Claramunt, contra Josep Mitjans. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14917. (1730/1742) Causa de Pere Solà, agricultor de la Roca, del término de la Guàrdia, contra Jaume Miquel Mora, agricultor de la villa de Capellades, principal, y Quintí Tort, del lugar de Sant Pere de Carrera, del término de Mediona y Jaume Serinyà, del lugar de la Torre de Claramunt, fiadores. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,30301. (1631) Causa de Raimundo Font, agricultor de la Torre de Claramunt, diócesis de Barcelona y otros, contra Jacint Font, agricultor de Sant Llorenç de Hortons, parroquia de Gelida. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,20295. (1712-1718) Causa de Pau Rovira, labrador del término de la Pobla de Claramunt, contra Vicenç Almirall y Mercader, fabricante de papel blanco, del mismo lugar. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,2292. (1794) 2. Fons de la Delegació provincial d'Hisenda Amillarament (7 volums) ACA,HACIENDA,Volúmenes,TER-P,1893, 1894, 1896, 1895, 1897, (anys 1858-1918) i Volúmenes ACA,HACIENDA,Volúmenes,INV. 1, nº,12015 3. Fons Real Patrimoni de Catalunya Autos sobre establecimiento de fraguas y otros ingenios de agua sobre la riera de Carme, solicitado por Francisco Martí Romaní, vecino de la Torre de Claramunt ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos, 1720, nº 2, K (1720) Los regidores de la Torre de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos,1759,nº 6, M. (1759) Autos del fiscal contra Don Juan de Claramunt sobre la torre y cuadra de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos, 1592, nº 1, Ac. (1592) 4. Fons notarials d'Igualada i districte Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,788(4). (1644) Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,Igualada,788(3). (1644) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(1) (1704-1709) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(2) (1704-1710) Igualada. Franquesa, Martí Joan. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,193 (1549-1553)</p> 08286-98 Arxiu de la Corona d'Aragó (c/Almogàvers 77 08010 Barcelona) <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de diferets sèries d'Hisenda, com el Fons de la Delegació d'Hisenda. També és important el fons de la Reial Audiència que conté diverses causes judicials. Destaquen els fons de caràcter notarial, així com els volums que inclouen capbreus de rendes del monestir de Sant Cugat en el terme.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique (Cont.) descripció: 5. Fons Tribunal de Comerç de Catalunya Causa de ALMIRALL, Vicente, fabricante de papel, pelaire y batanero, vecino de la Torre de Claramunt, contra BARQUETS, José, mayor, vecino de Sant Martí Sesgaioles. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,1425. (1781) Causa de CAMPMANY, Francisco, negociante de Alcover, contra VILASECA, Narciso, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,12241. (1749) Causa de MITJANS, José, labrador de Olesa de Bonesvalls, contra PASCUAL, Francisco, labrador del manso Vidal y Torre de Claramunt, obispado de Barcelona. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,10335. (1728) 6.Fons Volums Capbreus de la pabordia del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès. Capbreus de las rentas de la pabordía del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès en Masquefa, la Torre de Claramunt, Esparreguera. Confesiones de 1572, 1649, 1736 y 1800 7. Fons del Consell Superior d'Aragó Memorial que los paeres de Lérida presentan a Su Majestad acerca de los estragos cometidos por los ladrones que infestan Cataluña, singularmente aquella región y cuya sede principal es el lugar montañoso de Argesol, señorío de Juan Cadell, la Morana, señorío de Jerónimo Cortit, Cubells en las casas de Francisco Rafael Avero; en Urgel Puiggrat señorío de Juan Monsuar, Torre Ferrera de Nicolás Melgar, y otros de Lérida ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajo 0265,nº 026 (1589) 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69714 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lanoia XVII-XX <p>Els fons documental conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt són els següents: -Fons notarials. Districte Notarial d'Igualada. ACAN10-43-T1-3838. Fragment de manual notarial de la Torre de Claramunt. (1638-1649) -Fons Ofici comptaduria d'Hipoteques o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-1. (1769) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-3. (1771) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.IV. ACAN10-63-T1-9 (1775) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-12. (1776) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-15. (1777) - Fons Santa Maria d'Igualada. Venda a Capellades i la Torre de Claramunt. ACAN10-41-T1-2662 (1741-1774) - Fons de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. Relacions de targetes agrícoles de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. ACAN10-174-T1-9 (1980)</p> 08286-99 Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) <p>La procedència des fons conservats a l'ACAN relacionats amb el muncipi de la Torre de Claramunt és diversa. Destaquen sobretot els fons provinents amb l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques, que ofereixen important informació sobre la propietat rústica dels habitants del municipi al segle XVIII.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69715 Fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-montserrat-sagarra-i-zacarini <p>Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005 http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc11.pdf</p> XX <p>Col·lecció fotogràfica formada per 40 elements dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya Fons ANC1-428, fons Montserrat Sagarra i Zacarini.El llistat d'elements és el següent: - El castell de la Pobla de Claramunt ANC1-428-N-6723 núm. Sig. 54245 (1981) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-6726 núm. Sig. 54248 (1982-1986) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7734 núm. Sig. 60716 (1979) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7735 núm. Sig. 60717 (1981) - L'hostal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7736 núm. Sig. 60718 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7737 núm. Sig. 60719 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7741 núm. Sig. 60723 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7742 núm. Sig. 60724 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7743 núm. Sig. 60725 (1979) - Unes cases de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7744 núm. Sig. 60726 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7745 núm. Sig. 60727 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7746 núm. Sig. 60728 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7747 núm. Sig. 60729 (1979) - Una porta d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7748 núm. Sig. 60730 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7749 núm. Sig. 60731 (1979) - Un pou del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7763 núm. Sig. 607245 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7764 núm. Sig. 60746 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7765 núm. Sig. 60747 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7766 núm. Sig. 60748 (1979) - El nucli urbà del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7767 núm. Sig. 60749 (1979) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7768 núm. Sig. 60750 (1979) - L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7769 núm. Sig. 60751 (1982) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7770 núm. Sig. 60752 (1982-86) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-77671núm. Sig. 60753 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7772 núm. Sig. 60754 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7773 núm. Sig. 60755 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7774 núm. Sig. 60756 (1979) - Un mur d'una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7775 núm. Sig. 60757 (1979) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7776 núm. Sig. 60758 (1982-1986) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7777 núm. Sig. 60759 (1982-1986) - Agricultor del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7950 núm. Sig. 60733 (1979) - Horts d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7951 núm. Sig. 60758 (1979) - Una plantació de ceps de Vilanova d'Espoia, dins el terme municipal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7952 núm. Sig. 60735 (1981) - L'església de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7953 núm. Sig. 60936 (1981) - Paisatge corresponent al terme municipal de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7758 núm. Sig. 60941 (1979) - Un pagès de la torre de Claramunt batent cigrons ANC1-428-N-8107 núm. Sig. 61092 (1979)</p> 08286-100 Arxiu Nacional de Catalunya. . (c/Jaume I 08195 Sant Cugat del Vallès) <p>El fons fotogràfic amb el número d'inventari 428 Montserrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l'Arxiu Nacional l'any 1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferenciades. La part principal està formada aproximadament per 31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que, com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960 i 1990. Es tracta de material que l'autora va descartar del conjunt que féu com a encàrrec de l'entitat Enciclopèdia Catalana per a la il·lustració de l'obra de referència Geografia Comarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donaria com a font per a la investigació antropològica i geogràfica imatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificis emblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d'interès turístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals, pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisatgística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Generalitat a partir de la seva compra l'any 1994 per part del Departament de Presidència. L'objectiu d'aquesta adquisició era integrar la documentació fotogràfica produïda per l'autora dins el Banc d'Imatge i So de la Comissió Interdepartamental de Mitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntat de reunir un conjunt ampli d'imatges i documents audiovisuals representatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d'imatges i documents sonors passaria a formar part de la documentació que conserva i gestiona l'Arxiu Nacional, a disposició dels seus usuaris.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Montserrat Sagarra va néixer a Barcelona l'any 1925 al si d'una família acomodada d'ideologia progressista. Estudià a l'escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estudis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de llibres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l'editorial Ariel. L'any 1962 inicià el camí vers la fotografia professional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia en color a la ciutat alemanya d'Hamburg. El 1963 completà els seus coneixements tècnics a l'empresa Agfa. En tornar a Barcelona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on treballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podem destacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada Geografia Comarcal de Catalunya. 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69718 Festa Major d'Hivern de Vilanova d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-vilanova-despoia <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVI-XXI <p>Aquesta festivitat estava dedicada a Sant Antoni Abat (17 de gener). Antigament la festivitat es celebrava el dia 17. En l'actualitat es celebra el cap de setmana més proper al dia 17. Tradicionalment la festivitat consistia en una missa amb orquestra, al final de la qual es procedia a la benedicció dels animals a l'era davant de l'església. A continuació es feia una cercavila amb la música per tot el poble. La festa acostumava a anar acompanyada d'un ball, que s'havia fet la nit anterior si la festa s'esqueia en diumenge, o bé es feia la mateixa tarda de la jornada del 17. En l'actualitat la festivitat s'ha continuat mantenint. Els actes acostumats són una missa, seguida de la benedicció dels animals a la sortida, i a la tarda un ball a la seu de la SCR.</p> 08286-103 Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) <p>Els orígens del culte a la figura de Sant Antoni es remunten a Catalunya al segle XII. En avançar l'Edat Mitjana s'associa la figura de Sant Antoni com a protector de les bèsties de peu rodó. La protecció del bestiar era un element fonamental en la vida pagesa de la població per la importància que aquest tenia en l'economia familiar. A començament de l'edat moderna s'afiança la festivitat amb el costum de beneir als animals aquest dia.</p> 41.5158500,1.6541800 387700 4596898 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69719 Festa Major d'Estiu de la Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-la-torre-de-claramunt <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVII-XXI <p>Els actes de la festa Major es concentren els dies 22, 23 i 24 de juny i estan formats per activitats de caire lúdic, esportiu i religiós. El primer dia concentra activitats esportives al matí, el pregó de festes a mitjan tarda, seguida d'una ballada de gegants (normalment els de vilanova d'Espoia (fitxa 203). La jornada acaba amb un sopar popular i ball. La jornada del 23 acostuma a coincidir amb l'organització de la Fira Medieval pels carrers del nucli antic de La Torre de Claramunt. A la tarda es celebren actes esportius i a la nit ball. La jornada del 24 comença amb la missa de pelegrins a les 8h del matí (fitxa 198), i la missa solemne acompanyada de cant coral. A la tarda s'acompanya d'activitats lúdiques com espectacles de dansa o pallassos, o bé sardanes, i a la nit havaneres.</p> 08286-104 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>La celebració de festes majors té relació amb les festivitats de caire religió, relacionades amb el patronatge parroquial. En aquest cas la festivitat de Sant Joan Baptista, patró de l'església parroquial de la Torre de Claramunt. Els seus orígens es remunten als segles XVI i XVII, prenent un caire més lúdic a partir del segle XIX. Tradicionalment aquesta festivitat durava dos dies, el dia de Sant Joan Baptista i el següent. La festivitat començava amb la Missa de Pelegrins a les vuit del matí, que reunia veïns de diverses poblacions (fitxa 198). Desprès es feia la missa solemne i a la tarda ball. El ball acostumava a fer-se a un local que popularment s'anomenava 'El Centre', situat al carrer de La Torre Nova. Aquest local era emprat també com a lloc de reunió social habitualment pels homes de la Torre, que anaven a jugar a cartes els diumenges. El local es va ensorrar cap al 1980. Algun any, s'havia fet envelat. Els músics acostumaven a quedar-se a dormir en alguna de les cases del poble. Al dia següent la festa tornava a repetir la missa solemne i a la tarda el ball. Actualment la festa Major s'organitza des de l'Ajuntament de La Torre de Claramunt.</p> 41.5336100,1.6583600 388080 4598865 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69720 Festa Major d'Hivern de la Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-la-torre-de-claramunt <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVI-XXI <p>Aquesta festivitat té lloc per Sant Joan Evangelista, el dia 27 de desembre. Tradicionalment era una festivitat de caire lúdic i religiós, amb la celebració d'una missa solemne a l'església parroquial de Sant Joan Baptista i a la tarda amb celebració de ball públic. El ball de la tarda acostumava a celebrar-se en un local ubicat al carrer de La Torre Nova, conegut popularment com 'El centre', que va ser ensorrat a la dècada del 1980. Actualment la festa major d'hivern es continua celebrant però amb molt poca afluència degut a la seva situació al calendari desprès de la festivitat de Nadal i de Sant Esteve. Els actes locals queden reduïts a una missa solemne al matí.</p> 08286-105 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>Aquesta festivitat era similar a la Festa Major d'Estiu, però a diferència de l'anterior, només durava un dia. L'antiguitat de la festa pot remuntar-se als segles XVI-XVII, moment de consolidació de les festes majors.</p> 41.5336600,1.6584300 388086 4598870 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69722 Goigs de Sant Salvador d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-despoia <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XV-XXI <p>El dia de la festivitat de Sant Salvador, a l'acabar la celebració religiosa acostumen a cantar-se els goigs del sant patró: GOIGS A LLAOR DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR JESÚS NOMENAT SANT SALVADOR. Titular de l'església de l'aldea Vilanova d'Espoia ENTRADA Per la transfiguració/Pel misteri d'un gran dia/Us lloem plens d'alegria/Jesucrist, nostre Senyor. La muntanya del Tabor/contemplà la meravella/en el cel florí una estrella/i ara és el nostre amor/que amb molt gran devoció/fa record d'aquell gran dia. De molts anys sou venerat/dia i nit a la capella/un tresor, una poncella; /Vós ací ens haveu parlat/en el cor, Sant Salvador, /sou el sol que reflugí/ Amarades de suors/contempleu les terres magres/però els fruits no són pas agres/sou Vós qui els doneu sabors/ Oh el pa que Déu ens do/ bon Jesús: l'Euaristia/ Terreretes, el mallol/ arreplecs de sembradura/ Oh Bon Déu, la vida és dura/ tant si plou com si fa sol: /si el pecat no ens engunia/ el conrau es fa millor Es vostra divina mà/ qui ens mena com un pare/amb l'amor que té la mare/que no ens pot abandonar: / bo i sentint fe i coratgia/ res del món no ens farà port/ Llibereu-nos del pecat/ de l'angoixa i de la pena/ puix, és dura la cadena/ que duu sempre el comdemnat:/ quin turment i melangia/ és sentir-se pecador/ Perquè Vos ens espereu/ ens deleix l'esglesiola/ mig tancada i tota sola/ en ser el camí. Vós ens, guaiteu/ a capvespre, al ser mig dia, /en tocar l'oracio. I clavat així a la creu/ no podreu pas abraçar-nos/ però sí, podreu parlar-nos/ oírem la vostra veu./ Vostra creu és llum i guia/ i Vós sou nostre pastor. Si guaitar el vol d'un ocell/ en el camp quin goig ens dóna/ canta prop, o un tret de fons, /a un sembrat de crespinell, /quin conçol al cel, un dia/ us veurem ple de claror/ Us lloem plens d'alegria/ Jesucrist, nostre Senyor/ TORNADA Per la transfiguració/ cel i terra s'enfloria: /amb els àngels nit i dia/ lloem Déu, el Salvador/</p> 08286-107 Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia el dia de la festivitat de Sant Salvador, tot i que aquests darrers anys el costum no s'ha seguit de manera habitual.</p> 41.5159900,1.6539900 387685 4596914 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69723 Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-6 <p>RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada</p> XVI-XX <p>La documentació conservada són només llibres sagramentals, i alguna documentació notarial fragmentària que estava ficada dins d'aquests llibres -Baptismes (1518-1920) -Confirmacions (1618-1920) -Matrimonis (1613-1919) -Defuncions (1573-1936) -Vària notarial (1560-1785) El seu contingut inclou separat per parròquies, els registres parroquials de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre, Sant Salvador d'Espoia, Santa Maria de Carme.</p> 08286-108 Arxiu Episcopal de Vic. (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) <p>La parròquia de la Pobla de Claramunt tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d'Espoia o Vilanova d'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades. Segons el 'Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya' Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, mentre que Vilanova del Camí s'hauria segregat el 1851, encara que a la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona. La de Santa Maria de la Poble va passar al bisbat de Vic. El fons parroquial de Sant Salvador de l'Espoia anterior al 1868 i de Sant Joan de la Torre anterior al 1919 ha estat custodiat a la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el seu ingrés a l'ABEV l'any 2004. Segons notícies que consten en la documentació conservada, l'arxiu era guardat, al segle XVII, en una arquimesa a la casa rectoral. D'allà se n'hauria sostret, suposadament per aprofitar el paper en blanc, el primer registre de matrimonis, anterior a 1613. Més endavant, el fons va patir els efectes d'un assalt a la rectoria produït el 13 de maig de 1840 en el decurs de la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys, assalt que tanmateix va destruir només, els llibres que aleshores estaven en ús. Posteriorment s'intentà recuperar les partides perdudes, a partir de testimonis, anotant-les en els llibres corresponents, però especialment pels anys més distants del moment de la destrucció aquesta reconstrucció és notòriament parcial.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69762 Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-digualada-amfi XX <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia conserva el fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI), on es pot trobar una col·lecció fotogràfica relacionada amb el terme municipal de La Torre de Claramunt. La descripció del fons és la següent: -Núm. Reg: 01024 Aspecte del pati senyorial del castell de la Torre de Claramunt. Fins el segle XIII va ser conservat pels Claramunt de la Pobla. Data doc: 1927-04-02 Autor: Castelltort, J -Núm. Registre: 00978 Imatge de Sant Joan Baptista que es venera en l'església del poble. Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere -Núm. Registre: 00977 Esglésa i castell de la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Castelltort, J. -Núm. Registre: 00981 Pont de la carretera que uneix el poble d'Espoia amb la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 02529 Aplec que es celebra amb la patrona Santa Bàrbara en la vila de la Torre de Claramunt. Data doc: 1927-08-24 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 01025 Artístic de ferro forjat, es digne exemplar de les obres dels nostres artesans medievals, que es troba al pati del castell de La Torre de Claramunt. Data doc: 1930-05-03 Autor: Bosch, Pere. -Num. Registre: 00982 L'any 1710 Francesc Guarro va construir el molí cal Guarro en el segle XVIII, la vila tenia més de 200 paperaires i 16 molins. Data doc: 1935-01-01 Autor: no ident. - Núm. De Registre: 00980 La secció femenina del Centre Republicà d'Igualada va oferir una corona homenatge a veí d'Espoia, Ramon Guitart, mort per motius polítics, a la Torre de Claramunt. Data doc: 1936-04-14 Autor: Noguera, Eusebi. -Núm. De Registre: 01894 Exhumació del cadàver de Jaume Castelltort, mort durant la Guerra Civil, al cementiri d'Espoia. Les restes foren traslladades a la cripta de Santa Maria Data doc: 1943-11-15 Autor: Llucià, Procopi. - Núm. De Registre: 05623 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-26 Autor: Llucià, Procopi. -Núm. De Registre: 05622 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-28 Autor: Llucià, Procopi. -núm. De Registre: 12986 Vistes de La Torre de Claramunt Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni. -Num. De Registre: 12987 Vistes de la Torre de Claramunt. Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni</p> 08286-129 Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) <p>El Fons Municipal d'Igualada conserva documentació gràfica procedent de diversos fotògrafs d'Igualada i rodalies. Les fotografies relacionades amb La Torre de Claramunt arribaren al fons l'any 1986 i són fetes per autors com Pere Bosch, J, Castelltort, i Procopi Llucià. Les dues darreres són obra d'Antoni Pons i foren fetes el 1992, ingressant al fons el 1994.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69784 Barraca de vinya 024 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-024 <p>Referència a la fitxa 119</p> 08286-151 41.5196600,1.6539200 387685 4597322 08286 La Torre de Claramunt Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Codi 2516 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:107 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69814 Missa de Pelegrins https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-pelegrins <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XV-XXI <p>Aquesta tradició religiosa explica com el dia de Sant Joan a les 8h del matí es celebrava tradicionalment una missa multitudinària on era tradicional que els veïns dels pobles dels voltant (la Pobla de Caramunt, Carme, Capellades, Orpí, etc) hi assistissin. Tradicionalment, aquell dia es deixava als feligresos i assistents pujar al cambril de l'església i besar el sant. Aquesta missa tenia el caràcter d'aplec, degut a l'assistència de persones de pobles dels voltants. Desprès començava la festa major del poble i al migda es feia la missa oficial per a la resta de veïns del poble, a la qual ja no acudien els dels altres municipis. Actualment aquesta tradició es continua mantenint amb el nom de Missa de Peregrins, tot i que molt disminuïda en assistència.</p> 08286-198 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>Cal pensar que es tracta d'una tradició antiga que podria remuntar-se a finals de l'Edat Mitjana. Aquesta tradició era la única trobada que es feia al terme amb veïns d'altres termes i tenia un cert caràcter d'aplec.</p> 41.5336700,1.6587700 388114 4598871 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69821 Festivitat de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre-0 <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII-XX <p>Tradicionalment, a la Torre Alta la festivitat de Sant Isidre (15 de maig) era una festa que acostumava a guardar-se. La majoria dels homes de La Torre eren pagesos i per tant consideraven que era la seva festivitat. Era costum aquest dia menjar cargols. Les dones acostumaven a reunir-se per rentar els cargols a les dues fonts del poble: La font del Vidu (fitxa 207) i la Font del Gaià (fitxa 206). Desprès els cuinaven amb conill, botifarra i bitxo. A Vilanova d'Espoia la festivitat de Sant Isidre també es guardava per ser considerada com la festa dels pagesos. S'acostumava a fer una missa, seguida d'una petita processó per tot el poble. En ocasions podia ser amb orquestra. A la tarda s'acostumava a fer ball.</p> 08286-205 La Torre Alta/Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) <p>El culte a Sant Isidre com a patró de la pagesia s'anà estenent pels països catalans en època moderna i quedà consolidat entorn al segle XVIII. Aquest costum és recordat per les persones grans del nucli de La Torre Alta i es va mantenir com a tradició fins a la dècada del 1970-1980. A Vilanova d'Espoia també és recordat fins a aquestes dates.</p> 41.5158800,1.6541600 387699 4596902 08286 La Torre de Claramunt Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69842 Barraca de vinya 032 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-032 <p>Referència a la fitxa 119</p> 08286-226 41.5166800,1.6535400 387648 4596991 08286 La Torre de Claramunt Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Codi 2513 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:121 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69844 Barraca de vinya 084 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-084 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-228 41.5099900,1.6719500 389173 4596225 08286 La Torre de Claramunt Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Codi 2490 i 2491 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69846 Barraca de vinya 086 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-086 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-230 41.5100900,1.6741000 389353 4596233 08286 La Torre de Claramunt Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Codi 2488 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69852 Barraca de vinya 092 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-092 <p>Referència a la fitxa 120</p> 08286-236 41.5237500,1.6571500 387962 4597771 08286 La Torre de Claramunt Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Codi 2547 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69861 Dita popular https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular-0 XIX-XXI Aquesta dita és coneguda especialment per les persones de certa edat de Vilanova d'Espoia. <p>Entre la gent dels pobles del voltant de la Torre de Claramunt hi havia una dita popular on era anomenat el poble de Vilanova d'Espoia. La dita deia: 'A cobrar a Espoia'. Aquesta dita també era formulada davant de la gent de Vilanova d'Espoia quan feien acte de presència o quan deien quin era el seu origen. La dita fa referència a aquells pagaments que són impossibles de cobrar, o bé quan algú reclamava uns diners i el seu interlocutor no se'ls volia donar.</p> 08286-245 Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) <p>Es desconeix l'origen de la dita ni si està associada a cap història verídica o inventada, però podria tractar-se d'una dita relacionada amb algun succés ocorregut als vols del segle XIX, ja que cap dels veïns entrevistats que guarden memòria des de començaments del segle XX a través dels seus pares i avis, ha pogut donar cap referència.</p> 41.5159900,1.6537500 387665 4596914 08286 La Torre de Claramunt Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69616 Sant Salvador d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-despoia <p>JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) 'La Torre de Claramunt' a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.pàg.515-516. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XII <p>L'església de Sant Salvador d'Espoia és un edifici romànic, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s'uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L'aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Els més grans i voluminosos es troben a la base. La majoria dels blocs es troben només desbastats i disposats en filades horitzontals no gaire ben definides. Tots els paraments externs són completament llisos, sense l'ornamentació característica del romànic. La nau es cobreix amb una volta de mig punt a l'interior reforçada per dos arcs torals que divideixen l'espai en tres trams. L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment la coberta és a dues aigües amb lloses disposades a plec de llibre. La il·luminació es fa mitjançant una única finestra oberta al centre de l'absis. Es tracta d'una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat. Probablement hi devia haver una altra al mur sud, a l'espai on actualment h ha la sagristia, i molt possiblement alguna altra obertura al mur de ponent, actualment molt modificat per les construccions annexes de l'exterior. La simplicitat del pla original només ha estat modificada per la construcció d'una sagristia adossada a la part final del mur de migdia, que impedeix una visió completa de l'església. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal obert al mur de migdia, de cara al nucli urbà. Es tracta d'un portal format per dos arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles ben treballades, que reposen sobre impostes simples i sense decorar. Els muntants són monolítics i han estats col·locats durant les restauracions. Un petit ressalt fet amb maó sobresurt del mur a la part superior del portal creant l'efecte d'un petit teuladet sobre el portal. A efectes del carrer, el portal queda elevat i s'accedeix mitjançant un conjunt de tres graons de pedra. A tocar d'aquest portal s'adossa el cos de la sagristia, ocupant el tram del mur de migdia entre aquest portal i l'absis. Es tracta d'un cos rectangular senzill, cobert amb una teulada inclinada. Pel que fa al mur de ponent, les restes visibles actualment permeten veure un mur senzill, al qual s'hi adossen les restes d'una part de la casa de Cal Torrescasana, del qual encara poden veure's trams de paret i les restes de tines. A tocar d'aquest espai hi havia les restes d'una torre medieval que formava part de l'antic casal fortificat de Vilanova d'Espoia, actualment enderrocades. L'església patí una important modificació en un període posterior, possiblement entre els segles XVI i XVII, que va suposar la seva fortificació. A efectes arquitectònics va implicar un sobrealçat que va afectar a tot l'edifici, nau i absis inclosos, tot i que l'estructura original es va mantenir. Aquest tram sobrealçat de mur es va obrir amb un seguit de finestres gaire bé quadrangulars, sota les quals, a la capçalera, encara hi ha un reguitzell d'espitlleres. Malgrat aquest sobrealçat, el mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures, refet durant la darrera restauració. L'interior de l'edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L'altar que presideix l'absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.</p> 08286-1 Vilanova d'Espoia (Pl. de l'església,s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) <p>L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia és una construcció romànica tardana aixecada a mitjans del segle XII. L'església es devia construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foixà el 1568. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. El fet que en mateix testament el dit Pere Soler deixés a Albert de Pierola la Vilanova d'Espoia , evidencia que era el senyor del terme. Amb posterioritat, una visita pastoral de l'any 1405 esmenta l'església com a sufragània de Santa Maria de Claramunt, amb l'altar de Santa Maria i Sant Salvador i el cementiri. Per contra, mancava de fonts baptismals i de beneficis adscrits. El fet de que aparegués amb dos titulars (Santa Maria i Sant Salvador) va fer que fos coneguda de les dues maneres. Aquesta duplicitat queda demostrada en una altra visita pastoral del 1421 on es fa esment dels dos altars. Finalment acabaria prevalent la de Sant Salvador. A nivell constructiu, es té constància de diverses reformes fetes al segle XVI. Així, a la vista pastoral del 1508 el bisbe de Barcelona ordenava diverses reformes, sobretot a les parets i a les portes. El mateix es va ordenar en una nova visita el 1581. JUNYET-MAZCUÑAN (1992:515-516). Possiblement l'església estigué mancada de rector en alguns períodes, ja que el 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dimes Lloris, va establir un pacte entre els feligresos de l'Espoia i el rector de la Pobla de Claramunt per tal de tenir un sacerdot que celebrés misses en diumenge i les festes de guardar, a canvi d'un pagament anual de 30 sous. RIBA GABARRÓ (1988: 318) A nivell eclesiàstic, fou església sufragània de la parroquial de la Pobla de Claramunt fins 1867-1870 que es declarà parròquia independent. A començaments del segle XX, l'església apareix a les fotografies històriques amb el paredat arrebossat i un cos adossat a la façana de migdia que protegia el portal d'entrada. L'església tenia adossada a ponent una part de la casa coneguda com Cal Torrescasana, que comptava amb una torre fortificada circular. Entre els anys 1966-1984 es va iniciar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Bassegoda Nonell. La iniciativa de la restauració fou de mossèn Josep Batlle i Mauerer, que va coordinar les aportacions del pobles i altres entitats públiques. Va comptar amb la col·laboració del patronat d'Amics de Vilanova d'Espoia i del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada des del 1969. La restauració del temple va implicar l'arranjament i enjardinament de l'entorn, especialment de l'espai del davant i de la plaça del costat. Aquest espai eren les eres de la casa de Cal Torrescasana. També s'ha renovada la imatge patronal, que és un crucifix, obrat en planxa d'aram, beneït el 1978, i també s'entronitzà una imatge de la Mare de Déu, tallada en fusta. Actualment compleix les funcions d'església parroquial del nucli de Vilanova d'Espoia.</p> 41.5159900,1.6540300 387688 4596914 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-3.jpg Inexistent Medieval|Romànic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-03 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A un costat de l'altar figura la imatge del Salvador Crucificat. Es tracta d'una imatge en bronze. En un dels laterals de l'església s'observa la figura de la Mare de Déu d'Espoia, que és una talla de fusta. Totes dues imatges són datades el 1978, moment del final de les obres de restauració. 85|92|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69617 Sant Joan de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-la-torre <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII L'església fou netejada i repintada desprès de les destrosses patides durant la guerra civil (1936-1939). El contrast cromàtic és fruit d'aquesta darrera restauració. <p>Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L'edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Manté una orientació E-O. La capçalera de l'edifici es soluciona amb un absis quadrangular que sobresurt exteriorment creant un volum afegit d'inferior alçada a la resta de l'edific. L'absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s'adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l'edifici que sobresurt en alçada a la resta de l'edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. La façana s'obre amb un portal principal format per un arc carpanell fet amb dovelles i carreus quadrangulars que conformen els brancals laterals. Com a element decoratiu només cal fer esment d'un rosetó obert sobre la porta principal i un petit finestró al peu del frontó. El conjunt de la façana fa gala d'una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L'element més destacat és el campanar que s'adossa cantó SO de l'edifici. Es tracta d'un element de gran volum afegit el 1790. Està format per un gran cos quadrangular que s'alça fins al sostre de l'edifici, sobre el qual es recolza un altre cos octogonal coronat per pinacles. Els panys de mur del cos octogonal s'obren de forma alternativa amb grans obertures acabades amb un arc de mig punt. A migdia de l'edifici es localitzava l'antic cementiri al qual s'accedia mitjançant una escala i una portella al situada a l'extrem SE de l'edifici. Per reforçar el costat de migdia del turó sobre el qual recau directament l'edifici de l'església s'ha construït un important pany de mur reforçar per un gran arc de descàrrega que per veure al fons la cimentació de l'edifici i per ràfecs. L'interior de l'edifici manté la planta basilical amb capelles laterals. La coberta interior de l'església es fa amb una tres trams de volta d'aresta que recauen sobre culs de llàntia encastats als murs laterals. L'absis es cobreix amb una volta estrellada. El color blanquinós de voltes i nervis destaca sobre els murs de color crema, creant un joc cromàtic que fa destacar els elements. Presideix l'altar la figura de Sant Joan Baptista, dipositat en un petit cambril que s'estén darrera de l'altar i al qual s'accedeix mitjançant unes dobles escales a banda i banda de dit altar, que permeten la circulació de pujada i baixada. L'acompanyen al banda i banda les imatges de Sant Josep i de la Immaculada. Les capelles laterals- dos per banda- tenen accés mitjançant un arc molt rebaixat que crea una obertura al mur central. Les capelles permeten la comunicació interna amb una altre arc rebaixat. Estan dedicades a Sant Isidre i la Mare de Déu les de migdia i a la Mare de Déu i a la Mare de Déu de Montserrat les de la banda Nord. Altres elements són el cor i el baptisteri, ubicat en una capella afegida al mur nord.</p> 08286-2 La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) <p>Cal pensar que els orígens d'aquesta església parroquial es devien trobar en alguna capella castellera aixecada prop de la guàrdia o torre fortificada que dona origen al poble, i destinada a satisfer les necessitats religioses dels seus ocupants. Convertida desprès en església parroquial, les primeres notícies documentals provenen del 1197, moment en que rebé de Ramon de Claramunt un llegat de 50 sous. La protecció de la nissaga dels Claramunt es mantindria en el temps, ja que era sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. L'any 1710, entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt s'acordà l'engrandiment de l'església amb dues capelles laterals i la construcció d'una casa per a un sagristà-campaner. Possiblement una de les capelles laterals estigué dedicada al Roser, a qui el fabricant de paper Miquel Tort feia una deixa el 1714. El 1790 tingué lloc una altra reforma, aixecant un nou campanar, construït en pedra travertínica. Les campanes i la imatge de plata de Sant Joan foren lliures per Francesc Romaní, del molí de Cal Ramonet, fabricant de paper i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. RIBA GABARRÓ (1988: 316). A finals del segle XIX el cementiri parroquial fou traslladat a les afores de la població, i el 1902 es va fer la permuta dels terrenys de l'antic fossar per uns altres on construir una nova casa rectoral. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'església va sofrir saquejos importants i la destrucció de tota l'ornamentació religiosa i la documentació parroquial. A la dècada del 1940 l'interior va ser netejat i repintat. Tradicionalment, al presbiteri de l'església s'enterraven els senyors de la Torre de Claramunt, com és el cas de Miquel Joan de Claramunt el 1561, o bé de Joan de Claramunt el 1614, o el de Josep Antoni de Ribera, d'Espuny i Claramunt, primer comte de Claramunt el 1741. A la nau del temple també s'enterraven alguns dels membres de les principals famílies del terme, com és el cas dels fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort. Segons informació oral proporcionada per Mossèn Frederic, els darrers anys ha estat canviat el terra de l'església parroquial i a tocar de l'altar major l'església comptava amb una cripta que presumiblement pertanyia als propietaris del castell de La Torre. Aquesta cripta es trobava en molt mal estat de conservació i va ser eliminada al posar les rajoles actuals. També les tombes de l'altar major foren eliminades i les lloses sepulcrals traslladades a l'exterior de l'església, al costat de migdia.</p> 41.5336800,1.6587600 388113 4598872 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-03 00:00:00 Raque Valdenebro Manrique La imatgineria de l'església és contemporània. Es tracta de figures de guix elaborades entorn al 1940, ja que les originals foren destruïdes per la guerra civil, juntament amb tota l'orfebreria i altres elements decoratius de l'església. Al cor de l'església es conserven les restes de l'antic jou de les campanes, destruït durant la guerra. 96|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69618 Castell de la Torre de Claramunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-torre-de-claramunt <p>BRASÓ I VAQUÉS, M. (1968) 'Castillos de Cataluña. La Torre de Claramunt'. Igualada. núm. 1577. Agost de 1968. Pàg.14 RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. ROCA CATALÀ, P. (1976) 'La Torre de Claramunt' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau, pàg.462-463.</p> XI-XXI <p>Edifici de planta hexagonal situat a la part alta del turó on s'aixeca el nucli de La Torre de Claramunt, del qual és origen. Es tracta d'un edifici aixecat en pedra, amb carreuat treballat i ben disposat en fileres ben ordenades. Compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, i es troba coronat per una filera merlets esglaonats als seus trams de llevant, migdia i ponent. Exteriorment, les façanes encarades a migdia i a llevant, que es corresponen amb la tercera gran fase constructiva del castell, s'obre a nivell de planta baixa amb una filera d'espitlleres, a nivell de primer, segon i tercer pis, s'obren amb una seqüència de finestrals rectangulars molt ben ordenats i disposats en línia a nivell dels tres pisos. A llevant del castell es situa el fossat, que queda com un espai excavat delimitat per un mur de tancament a llevant. A l'angle N-E de castell trobem una torre quadrangular adossada, coronada per un cos quadrangular que queda a nivell de tercer pis de l'edifici. La façana nord, no compta amb obertures significatives, a excepció d'una parell de petites portelles. La façana de ponent es correspon al mur de tancament del pati interior del castell. Interiorment, l'espai del castell s'organitza entorn a tres patis, un exterior i dos interiors. L'accés al castell es realitza mitjançant un portal adovellat situat a l'extrem de la façana de migdia. Aquest portal dóna accés a un pati exterior amb un pou situat a ponent del castell, que permet el pas a diverses portes. Una de les portes, la situada més a migdia, es correspon a un portal adovellat datat el 1561 que dona accés mitjançant un pas amb el terra empedrat, a un pati interior amb un altre pou que exerceix com a distribuïdor. En un dels extrems d'aquest pati es situa l'escala noble que dóna accés al primer pis. Al cap de munt de l'escala s'aprecia un portal renaixentista coronat per un arc conupial i un escut nobiliari. Per un dels extrems d'aquest pati s'accedeix a un segon pati format per un espai porxat a la planta baixa que sustenta una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta galeria i aquests porxos es recolzen en pilars quadrangulars. La galeria del primer pis es protegeix amb balustres monolítiques i es cobreix amb una teulada inclinada. L'edifici del castell és fruit de diverses fases constructives. Arquitectònicament es poden apreciar tres grans fases, que es corresponen a tres grans trams o cossos que formen el castell. La més antiga es correspon segurament a la del sector nord de l'edifici, on a l'interior d'un espai utilitzat com a celler s'aprecia un carreuat molt antic amb restes dels forats ocupats per un antic embigat. A migdia de l'anterior sala, s'aprecia un segon tram i cos de castell que es podria correspondre a una ampliació efectuada entre els segles XIV-XV, en la qual destaca l'angle del mur S-O molt atalussat. Aquest fragment de mur queda actualment dintre del pati de l'entrada, i cal pensar que aquest angle, i tot el mur orientat a migdia d'aquest cos, haurien estat algun dia façana exterior del castell. A Migdia i a llevant d'aquest segon cos s'afegeixi un tercer cos o tram de castell. Aquest cos del castell s'organitzaria entorn a un pati interior al qual s'accediria mitjançant un portal adovellat situat a l'entrada del primer pati. Aquest porta compta amb a dovella central datada el 1561 i es correspondria amb l'ampliació efectuada per Joan de Claramunt. Alguns trams d'aquest espai podrien haver estat reformats posteriorment, ja entrats al segle XVII, especialment pel que fa a l'escala d'accés al primer pis i la porta principal de caràcter renaixentista decorada amb un arc conupial i l'escut nobiliari dels ribera. Al segon pati interior del castell, es té accés des del primer pati del segle XVI, i per les característiques arquitectòniques que presenta es podria correspondre a un pati obert al segle XIX o començaments del segle XX.</p> 08286-3 La Torre Alta (C/del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) <p>El castell de la Torre de Claramunt fou una avançada dependent del castell de la Pobla de Claramunt, que amb el pas dels segles esdevingué cada vegada més estratègica. Al segle X devia ser una torre de vigilància i control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. De petit aixopluc d'un parell de sentinelles es va passar a unes construccions més sòlides i permanents. En el segle XV la torre ja constava d'una sèrie de dependències, com una presó, estable, cuina, celler, saleta, tres cambres, recambra i golfes. Els cavallers de Claramunt, durant els segles X al XII, residiren al castell de Claramunt. L'any 1318 la Torre de Claramunt passà juntament amb el castell de Claramunt a feu i senyoria del vescomte de Cardona. Així, el 1320 el vescomte Ramon Folc VII de Cardona, anomena entre les seves possessions La Torre de Claramunt. A partir d'aquest traspàs, Berenguer de Claramunt, senyor del castell, i la seva família deixaren el castell i passaren a residir a la Torre. A línia hereditària dels senyors de Claramunt es va mantenir de forma directa al llarg dels segles. El 1549 Miquel de Claramunt, fa una nova capbrevació de la Torre de Claramunt. El seu hereu, Joan de Claramunt, el 1561, va fer aixecar un inventari dels béns del seu difunt pare. Aquesta data del 1561 figura a la clau de la dovella del portal del pati del Castell de Claramunt. Aleshores, les dependències de l'antiga torre de defensa foren convertides per Joan de Claramunt en una folgada residència castellera, l'estructura de la qual ha perdurat fins ara. Joan de Claramunt, en recompensa pels seus serveis i pels dels seus avantpassats, rebé el 1566, de mans del duc de Cardona, la donació perpètua de la jurisdicció de la Torre de Claramunt. Fulgència de Claramunt, filla de Joan, fou la seva successora. El 1633 es va casar amb Francesc Cassador, i malgrat que tingueren tres fills, cap d'ells va tenir descendència, així que l'heretat va passar a mans de la seva germana Jerònima, casada amb Josep Espuny. El seu fill Ramon d'Espuny i Claramunt, va morir el 1672 sense deixar descendents. El castell de la Torre de Claramunt passà a la seva germana Maria d'Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert. El seu hereu fou el seu fill Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt, que va acumular diversos castells a les seves mans, entre d'altres el de Florejacs, Rivert i La Torre de Claramunt. Seguidor de la causa austricista, el 1714 fou desterrat a Burgos i exonerat el títol. Fins el 1725 no se li retornaren els títols i les rendes. El va succeir la seva segona filla Isabel de Ribera i Josa, que el 1727 s'havia casat amb Mena de Sentmenat i Agulló, fill dels Marquesos de Sentmenat. El seu fill heretaria també el marquesat de Gironella. Dins la mateixa línia familiar. El 1883 els marquesats deVilla-Palma i Gironella es separarien en mans dels dos germans Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada, que fou tercer marquès de Villa-Palma, i Manuel Maria de Febrer, desè marquès de Gironella. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de la Torre de Claramunt. El marquès de Gironella es va fer construir un nou casal, que és conegut com la Torre Nova. La línia va seguir dins a família i el 1977 era propietari Josep Antoni de Febrer i Monforte, que residia al castell i fou alcalde entre el 1951 i 1965. RIBA (1988: 302-306) Actualment el castell és la vivenda de les famílies propietàries.</p> 41.5339559,1.6581510 388063 4598904 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN 2022-08-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Al castell es localitzen dos carreus datats. Un és la dovella central del portal que dóna accés a un dels patis interiors ab data 1561 i l'altre és un carreu decorat que inclou la data 1763, sobre una de les portes del replà de l'escala que dóna accés al primer pis. 94|98|85 45 1.1 1760 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69619 Barraca de Mas d'en Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc <p>CC.AA. núm. 3974</p> III a.C <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> 08286-4 Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> 41.5081700,1.6376100 386304 4596067 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. 81|83|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69620 Mas el Camaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> IX Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> 08286-5 Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> 41.5380700,1.6793100 389835 4599333 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69621 Jaciment de cal Cosme https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> IX-X Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> 08286-6 Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> 41.5314100,1.6519800 387544 4598629 08286 La Torre de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69622 Olivar d'en Francisquet/El Camaró/Frígols https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> IX-XII <p>Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d'un enterrament d'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1'80 metres de llarg, 0'55 metres d'ample i 0'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l'est d'aquesta sepultura. L'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus 'banyera' i de l'antropomorf. CC.AA (1991)</p> 08286-7 Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) <p>Amador Romaní visità l'indret el 1915. L'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.</p> 41.5380700,1.6717100 389201 4599342 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69623 Jaciment mas Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> X-XI Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> 08286-8 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> 41.5284900,1.6630000 388458 4598290 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69624 Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> <p>Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)</p> 08286-9 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Segons informa Amador Romaní en el seu 'Atles' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l'indret va servir per tancar bestiar. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)</p> 41.5435900,1.6641800 388582 4599965 08286 La Torre de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí 78|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69625 Cova de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> 08286-10 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> 41.5437200,1.6642100 388585 4599979 08286 La Torre de Claramunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí 78|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69626 Cova sepulcral de Noranta o Moranta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> 08286-11 Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> 41.5392200,1.6594000 388176 4599486 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69627 La Garsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203</p> IV aC-X dC Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer. <p>Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de 'tegula', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de 'dolium', un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de 'dolium' i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)</p> 08286-12 Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) <p>Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)</p> 41.5281300,1.6757700 389523 4598234 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg Inexistent Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309. 83|85|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69628 Pla de les Sitges del Camaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-sitges-del-camaro <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) ) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95.</p> IV aC-X dC <p>El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana (ROMANÍ, 1916; ROMANÍ, 1917; ROMANÍ, 1921). Segons l''Atles' inèdit d'Amador Romaní conservat al Museu de Capellades, l'any 1906 fou destruïda en aquest lloc una sepultura oberta al travertí i coberta de lloses. Romaní parla de l'existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N'excavà una l'any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d'un sol individu. La sitja, de forma oval, d'1'60 metres d'altura i 1'10 metres d'amplada màxima, estava plena de pedres i terra. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades també hi ha un dibuix del que sembla ser un fragment de la vora d'un 'dolium'. Romaní va catalogar el jaciment com d'època ibèrica. L'autor també parla d'uns fons de cabana oberts a la roca, de forma rectangular, amb uns graons tallats al travertí. Romaní també parla d'un petit grup de sitges que, segons ell, es trobaven a la partida de Fígols o Frigols, molt a prop d'aquest lloc. Romaní esmenta en el seu 'Atles' que hi localitzà ceràmica ibèrica, campaniana, 'terra sigillata' (?), altres tipus de ceràmica romana, restes humanes i sílex. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, amb la col·laboració d'algunes persones de Capellades, va fer una nova planimetria de les estructures que en aquell moment eren visibles i n'excavà o netejà 8 més. El dibuix d'Almagro presenta menys estructures que el dibuix de Romaní, només 13 sitges, probablement degut a que la pinassa i la vegetació les havien tapat. En aquesta nova planimetria també apareixen dues noves estructures que no estan reflectides en la planimetria de Romaní: per una banda apareix una tomba excavada a la roca que en realitat es tracta d'un petit dipòsit, i per altra banda un fons de cabana que no és el que descriu Romaní sinó un altre que ell va considerar com un retall a la roca. Durant l'excavació de les 8 sitges esmentades, el Dr. Almagro va recollir pels voltants 'tegula' romana, 'imbrex' i 'dolium' que, segons ell, eren de cronologia de baixa època romana. No aprecià cap tipus de 'sigillata' romana i donà una cronologia -per a les sitges i el poblat que ell creia que hi havia- dels segles III o IV dC. També indicà que mancaven indicis medievals, cosa que, de fet, no és certa. Excavant les sitges aprecià ceràmica de color vermell a torn, un fragment d'un morter de pedra calcària, fragments de ceràmica de color negrós, 'dolium', 'tegula', 'imbrex', vidres i ceràmiques modernes. Creia que les sitges eren per a emmagatzemar cereals i no un lloc d'enterrament. CC.AA (1991)</p> 08286-13 Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) <p>Jaciment descobert per Amador Romaní el 1906, que excavà una de les sitges el 1916. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, va fer una nova planimetria de les estructures i n'excavà o netejà 8 més.Cap al novembre del 1982, Durant les obres de construcció de la carretera BV-2133 que comunica la Torre Baixa amb la Torre de Claramunt, es va partir el jaciment en dues parts, es van destruir algunes de les estructures conegudes. L'any 1984, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van poder observar les següents estructures: un camp de sitges, un lloc d'habitació amb estructures d'una cabana o casa excavades al travertí, un enterrament aïllat i semidestruït en aquest fons de cabana i un dipòsit d'aigua excavat a la pedra calcària. En el moment de la visita, no es trobaren totes les sitges esmentades per Romaní i Almagro, ja que segurament es trobaven amagades per la terra o la brossa. Les sitges estaven obertes al travertí, i en línies generals eren de forma ovoide. La majoria estaven aïllades, tot i que algunes es comunicaven de forma subterrània. Les seves profunditats oscil·laven entre 0'80 i 2 metres, i els diàmetres màxims interiors aproximadament entre 1 i 1'60 metres. Les boques no passaven de 0'50 metres de diàmetre i eren tapades per una pedra circular de travertí. Quant al fons de cabana o casa retallada al travertí, d'estructura més o menys rectangular, una bona part era coberta per la terra i la brossa, amb una superfície aproximada de 6 metres quadrats, amb graons i llocs aplanats per a rebre les parets. L'element important, però, el constituïa una sepultura excavada amb anterioritat a aquest fons de cabana o casa, ja que queda mutilada per l'esmentada estructura. Es tracta d'una sepultura oberta al travertí, de forma lleugerament trapezial amb els extrems arrodonits, amb una llargada aproximada d'1'75 metres, amplada a la capçalera de 0'43 metres, amplada al centre del cos de 0'41 metres i amb una profunditat d'uns 0'31 metres. La seva orientació és nord-oest sud-est. Aquesta sepultura pot donar una cronologia dels segles VIII-IX o com a molt antiga dels segles VI-VII. Per tant, l'estructura retallada al travertí és forçosament posterior a aquesta cronologia. Entre les sitges també hi havia una estructura allargassada amb els angles arrodonits, excavada al travertí, d'uns 0'80 metres de profunditat, que podria ser un dipòsit d'aigua. Durant la visita al jaciment també es va apreciar superficialment el següent material: - Ceràmica ibèrica: varis fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors i bona cuita, compactes. Un dels fragments conserva uns grafits de l'època; fragments de ceràmica a torn gris monocroma; fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada. - Diversos fragments de 'tegula' amb la vora de secció rectangular, amb desgreixant de pissarra; fragments de 'dolium' i 'imbrex'; també un fragment de pedra de molí (d'origen volcànic). - Diversos fragments de ceràmica gris altmedieval, amb desgreixant de quars i mica daurada, de cuita reductora, a torn, vora enfora i llavi arrodonit. Així doncs, en aquest conjunt, d'entrada i només en base als materials superficials, és possible esmentar tres horitzons culturals: l'ibèric, el tardoromà i l'altmedieval. L'any 1997, amb motiu de la construcció d'un gasoducte des de la xarxa principal fins a l'empresa M.B. Papeles Especiales, S.A., es realitzà un seguiment arqueològic de l'obra i a continuació s'excavaren 4 noves estructures. L'any 1998, un grup d'alumnes de l'IES Molí de la Vila de Capellades van realitzar una neteja superficial del jaciment. L'any 2004 es realitzà una excavació arqueològica i una neteja del jaciment, motivada per la proposta de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt i del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, de realitzar algun tipus d'actuació en el conjunt arqueològic que permeti la seva conservació i difusió. CC.AA. (1991)</p> 41.5383900,1.6730000 389309 4599376 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-3.jpg Inexistent Ibèric|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2021-05-03 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 308. El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l'Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s'hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d'algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC, que el camí que creua el Pla és posterior a l'amortització d'aquestes estructures, i que es deixà d'utilitzar amb la construcció de la carretera entre Igualada i Vilafranca del Penedès a mitjans del segle XIX (TORRAS, 1991). Quant a les estructures excavades en el travertí, que Romaní va interpretar com a fons de cabana cèltics (ROMANÍ, 1921) són de difícil atribució cronològica, i també cal pensar en la possibilitat que siguin extraccions de blocs de travertí per a la construcció. Finalment, cal esmentar que la sepultura de lloses que està localitzada a uns 75 metres del Pla de les Sitges, lloc conegut també com Olivar d'en Francisquet, en principi no té cap tipus de relació amb les estructures del Pla de les Sitges. Durant els mesos de març i abril de 2004 es va dur a terme una intervenció de la que va destacar principalment la localització de 10 noves sitges, les quals sumades a les ja conegudes d'abans, evidencien una gran zona d'emmagatzematge, la qual, com a mínim, constaria de 28 sitges. En aquesta primera fase no va ser possible localitzar la zona d'hàbitat que ha d'estar relacionada amb la zona d'emmagatzematge. Tot i així, no sembla factible que es trobi dins de la zona que objecte d'aquesta intervenció. CC.AA. (1991) 81|85|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69629 Sitges de can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual <p>Can Pascual està ubicat a l'esquerra de l'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l''Altes' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d'elles situada al nord de la masia i l'altra a dins d'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)</p> 08286-14 La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) <p>Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)</p> 41.5386100,1.6860900 390401 4599384 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69630 Turó de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0 <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203</p> XVII-X a.C <p>El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren 'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de 'tegula' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)</p> 08286-15 Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) <p>Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s'aprecià, a l'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista 'Penedès', la va catalogar com una estació d'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)</p> 41.5336200,1.6802000 389902 4598838 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Lloc d'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69631 Pedra Dreta de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabrera <p>ENRICH I HOJA, J . (1976 ) 'Recuperación de la desaparecida 'Pedra dreta de Cabrera''. Igualada, Periódico del Anoia.</p> <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d'Espoia, prop de l'absis de l'església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l'anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d'orígen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoa no corria perill de destrucció. CC.AA (1991)</p> 08286-16 Vilanova d'Espoia (Plaça de l'església s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest, estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del Castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització d'aquesta zona, en una parcel·la. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, amb motiu dels treballs de l'esmentada urbanització, va aparèixer a terra. Posteriorment, Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari, a una placeta de Vilanova d'Espoia i la plantà a prop de l'absis de l'església romànica de Vilanova. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb certa tradició arqueològica a la comarca de l'Anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenomen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica en el seu lloc d'origen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoia, no corria perill de destrucció. CC.AA. (1991)</p> 41.5160000,1.6543700 387716 4596915 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La fitxa de la Carta Arqueològica corresponent a aquest menhir, inicialment va ser inclosa en el municipi de Cabrera d'Igualada, lloc del qual probablement procedeix el menhir. Posteriorment es va incloure aquest jaciment entre els pertanyents a la Torre de Claramunt, municipi on actualment es conserva el menhir 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69632 Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades <p>CC.AA. núm 12250</p> V-X Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> 08286-17 Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> 41.5377800,1.6801600 389905 4599299 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69633 Els Frígols https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> I aC-X dC Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> 08286-18 Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> 41.5393000,1.6755500 389523 4599474 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg Inexistent Ibèric|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 81|85|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69634 El Camaró II https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camaro-ii <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95</p> III-I a.C <p>La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L'excavació parcial d'aquest jaciment va permetre descobrir l'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d'una zona d'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l'existència d'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)</p> 08286-19 Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gasoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-180 i VB-181.</p> 41.5393100,1.6754100 389512 4599475 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 81|83|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69635 Forn de calç del Manou https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XX La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> 08286-20 Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> 41.5123300,1.6650100 388598 4596493 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69636 La Torre Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-alta <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII-XXI <p>Nucli format per la trama urbana nascuda als peus del turó on s'aixequen les construccions del castell de La Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. El nucli es troba format per un seguit de carrers: Carrer del Castell, Carrer de Dalt, Carrer de Baix, Carrer del camí del riu Agost, Carrer de la Torre nova, Carrer de Josep Miquel Bas i Carrer del Camí de la Font, que formen un entramat molt irregular fruit de l'adaptació orogràfica al pendent de la muntanya. El conjunt d'edificis que configuren el nucli està format per cases unifamiliars adossades en la majoria dels casos, de planta baixa i un o dos pisos. En ocasions compten amb plantes semisoterrades aprofitant el desnivell del terreny. La planta dels edificis acostuma a ser rectangular o quadrangular, però no són estranys els edificis de plantes trapezoïdals coincidint amb les cantonades dels carrers. Es tracta de construccions senzilles de caràcter popular, aixecades en parament de pedra irregular i arrebossades amb ciment i pintades. La majoria han tingut reformes fetes amb maó. Del conjunt de construccions destaca l'edifici de l'Ajuntament per les seves grans dimensions i major solidesa, ben bé al centre del nucli urbà. L'aspecte general de conjunt destaca per la seva harmonia sense grans edificis que trenquin els volums en alçada o grandària, i per la seva gran adaptabilitat al pendent i a la irregularitat del terreny natural on s'assenta, amb carrers irregulars, esglaonats i sense línies rectes.</p> 08286-21 La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) <p>El nucli urbà de la Torre de Claramunt neix aprofitant la protecció que proporcionava el castell de la Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. Si bé podem pensar que originalment la població del terme podria haver estat predominantment dispersa, vivint en les masies, la presència del castell hauria estat un important punt d'atracció i és possible que ja des dels segles XIV-XV s'hi concentrés un petit nucli de cases. Desprès d'un període als segles XVI-XVII en el qual la població minvaria i hauria pogut desaparèixer, el nombre d'habitants tornaria a augmentar entorn al segle XVIII. Al cens del 1719 hi consten 390 habitants al terme i al del 1787, un total de 390. Dels 390, n'hi havia un total de 315 que vivien a la Torre. RIBA GABARRÓ (1988: 299). El fogatge del 1738 dóna a entendre l'existència 20 focs a la Torre de Claramunt, alguns dels quals podrien ser d'habitants del peu del turó del castell. Algunes de les construccions més antigues que es conserven podrien pertànyer a aquest moment històric. És el cas de Cal Gironès que conserva gravada a la dovella central del portal la data de 1759. Durant la primera meitat del segle XIX la població s'estabilitza: el censos del 1830 i 1842 donen 411 i 438 habitants. Poc temps després, a causa de la crisi de les indústries i la devastació de les vinyes per la fil·loxera, la tendència es va invertir i el 1900 només apareixen registrats 192 habitants. Al segle XX, amb la modernització de les indústries papereres i la creació de nous centres de treball de diverses activitats, el censos tornaven a mostrar una recuperació. En les dècades del 1980-1990 la construcció de noves urbanitzacions al sector de llevant de l'antic nucli i per la partida coneguda com el Pla de la Torre han fet augmentar considerablement la població. L'estil arquitectònic i la trama urbana de les noves urbanitzacions contrasta àmpliament amb la del nucli històric de la Torre de Claramunt, que ha sabut mantenir la seva personalitat davant de l'impuls constructiu i el creixement de finals del segle XX.</p> 41.5336000,1.6583400 388078 4598863 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Torre Alta és el nom que se li dóna habitualment al nucli històric de La Torre de Claramunt, amb l'objectiu de diferenciar-lo de la Torre Baixa i de Vilanova d'Espoia ja que, La Torre de Claramunt, és també el nom del municipi. 98|119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69637 Vilanova d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-despoia <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XII-XXI <p>Nucli habitat situat a migdia del terme municipal. Es tracta d'un dels dos nuclis històrics documentats dels del període medieval que, juntament amb el de La Torre de Claramunt agrupava la població del terme. El nucli s'assenta sobre un petit turó que domina la vall del torrent de Mas d'en Ponç i del Manou fins a la seva confluència amb el riu d'Agost, entre les elevacions de la Muntanya de Cal Vilaseca i La Serra. Es troba format per un seguit de cases agrupades al vessant de migdia del turó, a redós de l'església romànica de Sant Salvador d'Espoia, que s'adapten a l'orografia del terreny. Les cases s'han anat configurant en un carrer principal anomenat carrer Major i la seva continuació al carrer de les Eres, que recorren en sentit Est-Oest el turó, i un carrer paral·lel anomenat carrer de Baix i la seva prolongació al carrer Nou, que transcorren en paral·lel a la part inferior del turó. Un seguit de carrerons transversals irrompen acabant de configurar la xarxa urbana i formant petites placetes, alguna de les quals, com és el cas de la Plaça Nova, nascudes de la desaparició d'una illa de cases. Una altra plaça important és la plaça de l'església, que s'obre al davant de la façana principal de l'església, que ha estat eixamplada per la creació d'un parc, i la plaça Major, que s'escau al davant de la façana de ponent del temple. Altres carrers situats al cantó nord del turó són el carrer de Carme i el carrer de Capellades, que es devien correspondre a l'arribada d'aquests camins al nucli. El tipus de construcció predominant és el de vivenda entre mitjeres de planta baixa i un o dos pisos. En les construccions més antigues predomina el mur de pedra irregular amb cantonades reforçades. Són habituals les façanes arrebossades i pintades en colors diversos. Algunes d'aquestes cases han estat restaurades els darrers anys, però sempre conservant els volums originals i sense elevar-se amb alçades desproporcionades. El creixement urbà ha tingut lloc als extrems de llevant i de ponent del nucli amb la construcció de les escoles i d'algunes cases unifamiliars.</p> 08286-22 Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) <p>El nucli de Vilanova d'Espoia va neixer a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador. L'església és una construcció aixecada a mitjans del segle XII i es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. Vilanova d'Espoia i el seu territori, formaren part del domini feudal del castell de Claramunt; però des del segle XIV la jurisdicció senyorial pertangué als nobles de Cabrera i de Vallbona. A finals del segle XV, Espoia pertany als nobles de Camporrells. L'any 1530, entre Elisabet Jerónima de Camporells i el batlle, els regidors i els prohoms de l'Espoia, s'establí un convenir per una vigència de sis anys, durant els quals els vassalls pagarien un dotzè de les collites de cereals i llegums. Desprès d'un interregne temporal de la família dels Fivaller, el domini temporal va passar definitivament als nobles de Foixà, de la línia dels senyors de Maçanet. Des del 1586, consta que Octavi de Foixà, prior del monestir de Sant Cugat del Vallès, és el senyor baronial, i que el 1595 deixà el domini a la seva germana Magdalena de Foixà, monja del monestir de Valldonzella. En fou hereu el 1599, Lluís de Foixà, fill natura d'Octavi, que el 1609 tenia una forta controvèrsia amb el rector de l'Espoia per la recuperació del delme. La propietat es va mantenir en la línia dels Foixà, alguns dels quals, com és el cas d'Antoni de Foixà i Balaguer va ser enterrats a la parròquia de Vallbona. El darrer senyor de Vilanova de l'Espoia va ser Antoni de Foixà i Guiu, que es va casar amb Joana de Garma. Per les lleis abolicionistes dels senyorius donades per les Corts de Cadis, el 1811, els nobles de Foixà, perderen les seves baronies de Cabrera, Vallbona i Vilanova de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 305) Pel que fa a la població del nucli de l'Espoia, el primer fogatge que aporta informació és el del 1378, que dóna 5 focs per l'Espoia. Aquesta població es va mantenir estable a la baixa Edat Mitjana, ja que cent anys desprès, al fogatge del 1479 nomès es donen 6 focs, amb l'augment toal d'un foc en cent anys. Els fogatges del segle XVI tenen xifres similars i donen 8 focs a l'Espoia el 1553. Durant aquests segles, i degut al nombre reduït de focs, cal pensar que la població nomès eren unes quantes cases al voltant de l'església, a la part alta del turó. L'avenç demogràfic no fou gaire alt durant el segle XVII, ja que el fogatge del 1708 nomès dóna 10 focs. Al 1719, del total de 390 habitants del terme, 75 ho eren de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 299) Urbanísticament, el nucli original degué desenvolupar-se al voltant de l'església de Sant Salvador, que tenia diverses cases adossades al seu entorn, a l'estil d'una sagrera. A tocar de l'església arrencaven els camins de l'Espoia, que comunicava aquest indret amb capellades, seguint la línia actual del carrer de l'Espoia. En sentit contrari, vers ponent, arrencava el camí de Carme, seguint la carena del turó. A més d'aquests dos carrers primigenis i el nucli al voltant de l'església, el nucli urbà es degué continuar desenvolupant baixant el turó a vessant de migdia, amb el carrer Major com a eix vertebradr principal. El nucli es va mantenir com a poble de tradició pagesa molt vinculat a l'explotació de la vinya i la calç durant el segle XIX i a part del segle XX. En l'actualitat, malgrat l'abandonament de les activitats tradicionals el nucli s'ha mantingut habitat refent bona part de les antigues cases com a segones residències, tot i que darrerament han tornat a ser habitades com a vivenda habitual. Aquest darrer fet ha contribuït a mantenir el poble viu i en constant renovació.</p> 41.5158800,1.6541600 387699 4596902 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-05-03 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98|119|85 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69638 La Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5 <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII-XXI La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes. <p>Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d'Espoia, just a l'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.</p> 08286-23 La Serra (08789 La Torre de Claramunt) <p>Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.</p> 41.5127600,1.6505300 387390 4596560 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69639 La Torre Baixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-baixa <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII-XXI Algunes de les cases que formen el nucli han estat restaurades les darreres dècades, però mantenint la seva línia de façana i els elements principals. <p>Nucli habitat situat a ponent del terme de La Torre de Claramunt, al peu de la carretera de Capellades a La Pobla de Claramunt, que es correspon a l'antic camí ral. Aquest nucli s'organitza urbanísticament en un carrer que s'estén en dos trams en sentit Nord-Sud anomenat carrer de la Torre Baixa, entre els números 3 i 65 el primer tram, i els números 135 a 139 el segon tram. La tipologia constructiva de les cases és similar als dos trams, tractant-se de cases de caire popular, aixecades entre mitgeres de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües. Són construccions fetes en mur de pedra amb parament irregular, amb alguns fragments de maó. La majoria han estat arrebossades i algunes pintades en colors. Moltes d'elles conserven els portals originaris construïts amb dovelles formant arcs rebaixats. Al primer tram s'aprecia que la línia de cases situades a ponent són més antigues, i que per tant el carrer actual devia ser en realitat l'antic camí ral, arran del qual s'aixecaven. A migdia del carrer, seguint la línia de cases s'aixeca el conjunt paperer de Cal Roda. De tot el conjunt destaquen especialment les cases dels actuals números 51-53, per tractar-se d'una de dimensions superiors a les altres i dotada amb una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta casa, juntament amb la del número 15, que s'adossa al conjunt fabril, semblen les més antigues del nucli. La renglera de cases situada a llevant d'aquest primer tram i que tanquen el carrer són de recent construcció. Predomina la casa entre mitjeres de planta baixa i primer pis, fetes totes amb les mateixes característiques arquitectòniques. El segon tram de carrer, entre els números 135 i 139 conserva cases antigues a banda i banda del carrer, algunes d'elles com la núm. 155, que rep el nom de Cal Nen, conserven encara els portals adovellats. Altres, com la casa núm 145 conserva la data de 1835.</p> 08286-24 La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) <p>El nucli de la Torre Baixa estava format per la renglera de cases encarades a llevant al peu de l'antic camí ral. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tipologia constructiva, de caire popular, indica que es tracta de construccions fetes per rabassaires i obrers de les fàbriques papereres dels voltants. El nucli de La Torre Baixa va mantenir una població estable fins a la dècada del 1950-1960, moment a partir del qual moltes cases van quedar abandonades. A la dècada del 1990 bona part de les cases foren reocupades i rehabilitades, tot i que la majoria van conservar els portals originals i les façanes. A partir d'aquesta data el nucli va créixer aixecant cases unifamiliars adossades a l'altra línia de carrer.</p> 41.5383600,1.6865700 390441 4599356 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El segon tram del barri es troba a tocar del barri de la Rata. 98|119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69640 Bosc de la Serra Conillera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-conillera <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> <p>Bosc que s'esten al vesant de ponent de la Serra Conillera, que s'escau dins dels terme municipal de la Torre de Claramunt, ocupant la punta del terme a l'altra banda de la carretera C-15. La serra Conillera s'esten en sentit Nord-Sud seguint el curs del riu Anoia amb alçades màximes de 548 m al pic de Miramar. Es tracta d'un bosc mixte on predominen l'azina, el pi negre (pinus slvestris), i el roure. Degut al fort pendent de la muntanya en aquest indret, l'explotació agrícola de la muntanya no va tenir els efectes d'altes muntanyes més planeres, conservant un bosc on encara s'observen clapes d'alzina i roureda cosiderables.</p> 08286-25 La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) 41.5414200,1.6973000 391341 4599682 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69641 Casal de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lajuntament <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII-XXI <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'un edifici situat al bell mig del nucli antic de La Torre de Claramunt que conserva tres façanes vistes i s'adossa pel seu costat de ponent amb la resta d'edificis que configuren el carrer del castell i el carrer de Dalt. La façana principal està orientada a llevant i es té accés per la petit plaça que es crea al seu davant. Aquesta situació fa que hi hagi un important desnivell entre la façana nord que dóna al carrer del castell, i la façana sud, que dóna al carrer de Dalt. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la darrera restauració ha cobert el parament original amb un arrebossat en ciment pòrtland que s'ha pintat desprès en color crema, de tal manera que només s'aprecia el carreuat de les cantonades. Es tracta d'un carreuat ben escairat format per blocs quadrangulars i rectangulars ben tallats. La façana principal que s'obre a la plaça està orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat que crea un arc de mig punt que recau sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars. La dovella central de l'arcada du gravada la data de 1763. Dovelles i carreus que formen el portal s'ha deixat a la vista contrastant amb el mur pintat. L'edifici conserva a la façana principal una bona simetria en les seves obertures amb el portal central a la planta baixa i dues finestres rectangulars a banda i banda. A nivell de primer pis, s'obren tres portes balconeres en correspondència amb les obertures de la planta baixa, que donen accés a un balcó corregut protegit per una barana de ferro. A nivell de segon pis, la façana s'obre amb tres finestres balconeres alineades amb les obertures inferiors. A nivell de primer pis s'ha encastat una llosa amb l'escut de la ciutat. Les façanes laterals dels carrers del Castell i de Dalt s'obren amb diverses finestres rectangulars també alineades entre els diferents pisos. L'interior de l'edifici ha estat rehabilitat adaptant-los a les necessitats del consistori</p> 08286-26 La Torre Alta (Pl. Ajuntament, 1, 08789 La Torre de Claramunt) <p>El Casal de l'Ajuntament forma part del nucli antic de la Torre, situant-se ben bé al centre de l'entramat de carrers i edificis de dit nucli. Per les característiques arquitectòniques que presenta, podria tractar-se d'un edifici aixecat al segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i la consolidació urbanística del nucli al peu del castell. La data de 1763 que es troba gravada a la dovella central podria coincidir amb el moment de construcció de l'edifici. A començaments del segle XX i fins a la dècada del 1960 acollí el consistori municipal i l'escola, que en aquest període atenia una mitjana de 18-20 nens. Dins de la casa hi vivien l'agutzil i el mestre. A mitjans de la dècada de 1960 l'escola va ser traslladada a l'edifici que avui és la rectoria, deixant-lo només com a Casal de l'Ajuntament.</p> 41.5335200,1.6582200 388068 4598855 1763 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69642 Cal Rodancito https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodancito <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII <p>Edifici de planta rectangular situat al final del carrer del Castell, dins del nucli de la Torre de Claramunt. Cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal segueix la línia de façanes del carrer del Castell. Es tracta d'una construcció aixecada en mut de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben escairats. Actualment conserva el parament a la vista, amb restes d'arrebossat pintat en blanc a nivell de planta baixa. A nivell constructiu la casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes; i destaca l'existència d'un ràfec que reforça l'edifici a la cantonada de llevant, entre aquesta casa i la veïna de Cal Gironès. La façana principal s'obre amb un portal de mig punt format per dovelles ben treballades que formen l'arc i es recolzen sobre carreus rectangulars que formen els brancals. Una porta de fusta de dos batents protegeix l'accés a la casa. Aquest portal s'obre al costat de llevant de la façana i no queda centrat en l'edifici. La resta d'obertures de la façana principal s'alineen sobre el portal principal. A nivell de primer i segon pis s'obre una finestra rectangular reforçada amb ciment fruit d'una darrera restauració. Les dues finestres recauen sobre un ampit esglaonat original. Pel que fa a l'obertura del nivell de les golfes, es tracta d'un finestró acabat a la part superior amb un arc de mig punt que recau sobre un àbac de teula i dos pilastrons de terracotta adossats al mur.</p> 08286-27 La Torre Alta ( C/Castell, 34, 08789 La Torre de Claramunt) <p>Aquest edifici, juntament amb la casa veïna de Cal Gironès, és dels més antics que actualment es conserven al nucli de la Torre de Claramunt. A l'igual que la casa veïna pot ser datada a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i el creixement urbanístic del nucli al peu del castell. A diferència de la resta de cases del nucli, aquest edifici ha conservat la seva estructura original. La casa va passar a ser coneguda com a Cal Cinto per l'alies del seu propetari a començaments del segle XX. Actualment s'ha adequat com a vivenda moderna, mantenint la façana exterior.</p> 41.5337800,1.6577500 388029 4598884 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquesta casa i la veïna casa de Cal Gironès (fitxa 28) estan incloses com a un sol element dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l'IPA compartint-lo amb l'altra casa. 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
69643 Cal Gironès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girones <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> XVIII <p>Edifici aixecat entre mitjeres que forma part del conjunt d'edificis del carrer del Castell, del nucli urbà de la Torre de Claramunt. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben escairats i que actualment conserva el parament a la vista. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Destaca la porta principal d'accés format per un portal adovellat que du gravat a la dovella central la data de 1759. Els brancals laterals també estan formats per carreus quadrangulars. Una travesser de fusta dóna origen a una tarja semicircular a la part superior del portal. A nivell de primer pis s'obre una finestra quadrangular i dues finestres més de diferent mida i alçada a nivell de segon pis.</p> 08286-28 La Torre Alta (C/Castell, 32, 08789 La Torre de Claramunt) <p>Es tracta d'un dels edificis més antics del nucli de La Torre de Claramunt, juntament amb els dos altres edificis que el flanquegen. Tot fa pensar que la data de la llinda podria ser la de construcció de l'edifici, que es correspon a un moment de creixement poblacional i possiblement d'instal·lació de nous pobladors al nucli de La Torre, aprofitant la bonança de la indústria i de la vinya. La casa va rebre el nom de Cal Gironés degut a l'alies del seu propietari, conegut com el Gironés durant la primera meitat del segle XX. Actualment la façana exterior s'ha mantingut sense modificacions, mentre que l'interior es troba habilitat com a moderna vivenda.</p> 41.5337400,1.6578100 388034 4598880 1759 08286 La Torre de Claramunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-24 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquesta casa i la veïna casa de Cal Rodacinto (fitxa 27) estan incloses com a un sol element dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l'IPA compartit amb l'altra casa. 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/