Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69620 | Mas el Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> | IX | Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. | <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> | 08286-5 | Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> | 41.5380700,1.6793100 | 389835 | 4599333 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69621 | Jaciment de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | IX-X | Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. | <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> | 08286-6 | Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> | 41.5314100,1.6519800 | 387544 | 4598629 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69622 | Olivar d'en Francisquet/El Camaró/Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d'un enterrament d'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1'80 metres de llarg, 0'55 metres d'ample i 0'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l'est d'aquesta sepultura. L'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus 'banyera' i de l'antropomorf. CC.AA (1991)</p> | 08286-7 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní visità l'indret el 1915. L'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.</p> | 41.5380700,1.6717100 | 389201 | 4599342 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69629 | Sitges de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual | <p>Can Pascual està ubicat a l'esquerra de l'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l''Altes' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d'elles situada al nord de la masia i l'altra a dins d'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)</p> | 08286-14 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)</p> | 41.5386100,1.6860900 | 390401 | 4599384 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 69632 | Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades | <p>CC.AA. núm 12250</p> | V-X | Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. | <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> | 08286-17 | Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> | 41.5377800,1.6801600 | 389905 | 4599299 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69634 | El Camaró II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camaro-ii | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95</p> | III-I a.C | <p>La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L'excavació parcial d'aquest jaciment va permetre descobrir l'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d'una zona d'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l'existència d'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)</p> | 08286-19 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gasoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-180 i VB-181.</p> | 41.5393100,1.6754100 | 389512 | 4599475 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69635 | Forn de calç del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. | <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> | 08286-20 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> | 41.5123300,1.6650100 | 388598 | 4596493 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69637 | Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII-XXI | <p>Nucli habitat situat a migdia del terme municipal. Es tracta d'un dels dos nuclis històrics documentats dels del període medieval que, juntament amb el de La Torre de Claramunt agrupava la població del terme. El nucli s'assenta sobre un petit turó que domina la vall del torrent de Mas d'en Ponç i del Manou fins a la seva confluència amb el riu d'Agost, entre les elevacions de la Muntanya de Cal Vilaseca i La Serra. Es troba format per un seguit de cases agrupades al vessant de migdia del turó, a redós de l'església romànica de Sant Salvador d'Espoia, que s'adapten a l'orografia del terreny. Les cases s'han anat configurant en un carrer principal anomenat carrer Major i la seva continuació al carrer de les Eres, que recorren en sentit Est-Oest el turó, i un carrer paral·lel anomenat carrer de Baix i la seva prolongació al carrer Nou, que transcorren en paral·lel a la part inferior del turó. Un seguit de carrerons transversals irrompen acabant de configurar la xarxa urbana i formant petites placetes, alguna de les quals, com és el cas de la Plaça Nova, nascudes de la desaparició d'una illa de cases. Una altra plaça important és la plaça de l'església, que s'obre al davant de la façana principal de l'església, que ha estat eixamplada per la creació d'un parc, i la plaça Major, que s'escau al davant de la façana de ponent del temple. Altres carrers situats al cantó nord del turó són el carrer de Carme i el carrer de Capellades, que es devien correspondre a l'arribada d'aquests camins al nucli. El tipus de construcció predominant és el de vivenda entre mitjeres de planta baixa i un o dos pisos. En les construccions més antigues predomina el mur de pedra irregular amb cantonades reforçades. Són habituals les façanes arrebossades i pintades en colors diversos. Algunes d'aquestes cases han estat restaurades els darrers anys, però sempre conservant els volums originals i sense elevar-se amb alçades desproporcionades. El creixement urbà ha tingut lloc als extrems de llevant i de ponent del nucli amb la construcció de les escoles i d'algunes cases unifamiliars.</p> | 08286-22 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de Vilanova d'Espoia va neixer a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador. L'església és una construcció aixecada a mitjans del segle XII i es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. Vilanova d'Espoia i el seu territori, formaren part del domini feudal del castell de Claramunt; però des del segle XIV la jurisdicció senyorial pertangué als nobles de Cabrera i de Vallbona. A finals del segle XV, Espoia pertany als nobles de Camporrells. L'any 1530, entre Elisabet Jerónima de Camporells i el batlle, els regidors i els prohoms de l'Espoia, s'establí un convenir per una vigència de sis anys, durant els quals els vassalls pagarien un dotzè de les collites de cereals i llegums. Desprès d'un interregne temporal de la família dels Fivaller, el domini temporal va passar definitivament als nobles de Foixà, de la línia dels senyors de Maçanet. Des del 1586, consta que Octavi de Foixà, prior del monestir de Sant Cugat del Vallès, és el senyor baronial, i que el 1595 deixà el domini a la seva germana Magdalena de Foixà, monja del monestir de Valldonzella. En fou hereu el 1599, Lluís de Foixà, fill natura d'Octavi, que el 1609 tenia una forta controvèrsia amb el rector de l'Espoia per la recuperació del delme. La propietat es va mantenir en la línia dels Foixà, alguns dels quals, com és el cas d'Antoni de Foixà i Balaguer va ser enterrats a la parròquia de Vallbona. El darrer senyor de Vilanova de l'Espoia va ser Antoni de Foixà i Guiu, que es va casar amb Joana de Garma. Per les lleis abolicionistes dels senyorius donades per les Corts de Cadis, el 1811, els nobles de Foixà, perderen les seves baronies de Cabrera, Vallbona i Vilanova de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 305) Pel que fa a la població del nucli de l'Espoia, el primer fogatge que aporta informació és el del 1378, que dóna 5 focs per l'Espoia. Aquesta població es va mantenir estable a la baixa Edat Mitjana, ja que cent anys desprès, al fogatge del 1479 nomès es donen 6 focs, amb l'augment toal d'un foc en cent anys. Els fogatges del segle XVI tenen xifres similars i donen 8 focs a l'Espoia el 1553. Durant aquests segles, i degut al nombre reduït de focs, cal pensar que la població nomès eren unes quantes cases al voltant de l'església, a la part alta del turó. L'avenç demogràfic no fou gaire alt durant el segle XVII, ja que el fogatge del 1708 nomès dóna 10 focs. Al 1719, del total de 390 habitants del terme, 75 ho eren de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 299) Urbanísticament, el nucli original degué desenvolupar-se al voltant de l'església de Sant Salvador, que tenia diverses cases adossades al seu entorn, a l'estil d'una sagrera. A tocar de l'església arrencaven els camins de l'Espoia, que comunicava aquest indret amb capellades, seguint la línia actual del carrer de l'Espoia. En sentit contrari, vers ponent, arrencava el camí de Carme, seguint la carena del turó. A més d'aquests dos carrers primigenis i el nucli al voltant de l'església, el nucli urbà es degué continuar desenvolupant baixant el turó a vessant de migdia, amb el carrer Major com a eix vertebradr principal. El nucli es va mantenir com a poble de tradició pagesa molt vinculat a l'explotació de la vinya i la calç durant el segle XIX i a part del segle XX. En l'actualitat, malgrat l'abandonament de les activitats tradicionals el nucli s'ha mantingut habitat refent bona part de les antigues cases com a segones residències, tot i que darrerament han tornat a ser habitades com a vivenda habitual. Aquest darrer fet ha contribuït a mantenir el poble viu i en constant renovació.</p> | 41.5158800,1.6541600 | 387699 | 4596902 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69638 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes. | <p>Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d'Espoia, just a l'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.</p> | 08286-23 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.</p> | 41.5127600,1.6505300 | 387390 | 4596560 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69640 | Bosc de la Serra Conillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-conillera | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Bosc que s'esten al vesant de ponent de la Serra Conillera, que s'escau dins dels terme municipal de la Torre de Claramunt, ocupant la punta del terme a l'altra banda de la carretera C-15. La serra Conillera s'esten en sentit Nord-Sud seguint el curs del riu Anoia amb alçades màximes de 548 m al pic de Miramar. Es tracta d'un bosc mixte on predominen l'azina, el pi negre (pinus slvestris), i el roure. Degut al fort pendent de la muntanya en aquest indret, l'explotació agrícola de la muntanya no va tenir els efectes d'altes muntanyes més planeres, conservant un bosc on encara s'observen clapes d'alzina i roureda cosiderables.</p> | 08286-25 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5414200,1.6973000 | 391341 | 4599682 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 69641 | Casal de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lajuntament | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'un edifici situat al bell mig del nucli antic de La Torre de Claramunt que conserva tres façanes vistes i s'adossa pel seu costat de ponent amb la resta d'edificis que configuren el carrer del castell i el carrer de Dalt. La façana principal està orientada a llevant i es té accés per la petit plaça que es crea al seu davant. Aquesta situació fa que hi hagi un important desnivell entre la façana nord que dóna al carrer del castell, i la façana sud, que dóna al carrer de Dalt. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la darrera restauració ha cobert el parament original amb un arrebossat en ciment pòrtland que s'ha pintat desprès en color crema, de tal manera que només s'aprecia el carreuat de les cantonades. Es tracta d'un carreuat ben escairat format per blocs quadrangulars i rectangulars ben tallats. La façana principal que s'obre a la plaça està orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat que crea un arc de mig punt que recau sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars. La dovella central de l'arcada du gravada la data de 1763. Dovelles i carreus que formen el portal s'ha deixat a la vista contrastant amb el mur pintat. L'edifici conserva a la façana principal una bona simetria en les seves obertures amb el portal central a la planta baixa i dues finestres rectangulars a banda i banda. A nivell de primer pis, s'obren tres portes balconeres en correspondència amb les obertures de la planta baixa, que donen accés a un balcó corregut protegit per una barana de ferro. A nivell de segon pis, la façana s'obre amb tres finestres balconeres alineades amb les obertures inferiors. A nivell de primer pis s'ha encastat una llosa amb l'escut de la ciutat. Les façanes laterals dels carrers del Castell i de Dalt s'obren amb diverses finestres rectangulars també alineades entre els diferents pisos. L'interior de l'edifici ha estat rehabilitat adaptant-los a les necessitats del consistori</p> | 08286-26 | La Torre Alta (Pl. Ajuntament, 1, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El Casal de l'Ajuntament forma part del nucli antic de la Torre, situant-se ben bé al centre de l'entramat de carrers i edificis de dit nucli. Per les característiques arquitectòniques que presenta, podria tractar-se d'un edifici aixecat al segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i la consolidació urbanística del nucli al peu del castell. La data de 1763 que es troba gravada a la dovella central podria coincidir amb el moment de construcció de l'edifici. A començaments del segle XX i fins a la dècada del 1960 acollí el consistori municipal i l'escola, que en aquest període atenia una mitjana de 18-20 nens. Dins de la casa hi vivien l'agutzil i el mestre. A mitjans de la dècada de 1960 l'escola va ser traslladada a l'edifici que avui és la rectoria, deixant-lo només com a Casal de l'Ajuntament.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 1763 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69645 | Portal del carrer Castell, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-castell-30 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat obert a la façana principal de l'edifici del carrer del Castell núm. 30, dins del nucli urbà de la Torre de Claramunt. El portal destaca amb les seves dovelles a pedra vista sobre un parament arrebossat i pintat en blanc. Es tracta d'un portal obert per un arc carpanell format per dovelles rectangulars ben treballades que recauen sobre carreus quadrangulars i rectangulars que formen els brancals laterals. A la part inferior, el nivell de la porta interior s'ha elevat amb un parell de graons fets amb rajola. La porta interior també és contemporània. Es tracta d'un edifici cantoner, a l'extrem del carrer del Castell, amb dues façanes vistes. A la cantonada de l'edifici s'ha deixat a la vista el parament original per sota de l'arrebossat actual i s'aprecia un carreuat quadrangular ben escairat.</p> | 08286-30 | La Torre Alta (C/Castell, 30, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Juntament amb els edificis veïns de Cal Gironès i Cal Cinto, cal pensar que es tracta d'un dels edificis conservats més antics del nucli urbà de La Torre de Claramunt. Tot i que segurament els seus orígens cal situar-los entre mitjans i finals del segle XVIII, durant el període de creixement urbanístic fruit de la vinya, l'edifici ha sofert importants reformes estructurals a nivell de primer i segon pis, conservant només elements originals a la planta baixa. El portal de l'edifici es correspondria a l'accés original de l'edifici, malgrat que hauria estat refet durant la darrera reforma de la casa, a finals del segle XX.</p> | 41.5330685,1.6592336 | 388151 | 4598803 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69646 | Pont del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | El desús de l'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l'entorn de manera excessiva. | <p>Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l'aigua als horts de l'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d'uns 10 metres d'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l'obra l'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l'aqüeducte en desús.</p> | 08286-31 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d'un antic rec que prenia l'aigua d'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L'aqüeducte va ser construït per poder passar l'aigua a l'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s'encarregaven de netejar el rec a l'hivern, i l'aigua s'abocava als safareigs. Cada hort disposava d'un safareig que servia per emmagatzemar l'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l'element cal pensar que es tracta d'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d'ara, bona part del rec està perdut i l'aqüeducte no funciona. L'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.</p> | 41.5328700,1.6565300 | 387926 | 4598785 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69648 | Cal Guillot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillot | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en paredat comú i maó, arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Al voltant del cos principal s'adossen un seguit de coberts, i altres cossos afegits que impedeixen una visió neta de la casa. La façana principal es troba encarada a migdia. Aquesta façana i la de llevant es troba envoltades per una cos afegit de planta baixa que a nivell de primer pis es converteix en una terrassa. Com a conseqüència l'accés a la vivenda es realitza a nivell de primer pis. Els baixos de la casa es troben destinats a garaig i magatzems auxiliars. Actualment, l'accés a la casa es realitza per la façana de llevant, mitjançant una porta oberta al primer pis. Acompanyen a la porta diverses obertures a nivell de primer i segon pis. La façana principal de migdia s'obre amb una porta rectangular a nivell de primer pis i diverses finestres quadrangulars a nivell de segon pis. A nivell de golfes, destaquen dos petits finestrons. Els interiors de la casa han estat modificats i adaptats a les necessitats familiars, però la casa conserva l'embigat de fusta original. Un petit corredor a migdia deixa un espai de separació amb una nau de planta baixa aixecada a migdia de la casa destinada a la producció industrial. A la façana nord de la casa, s'adossa un cos quadrangular, amb coberta inclinada, amb accés a partir d'una porta metàl·lica al mur de llevant. La façana nord de la casa també s'obre amb diverses finestres rectangulars a nivell de primer, segon pis i golfes.</p> | 08286-33 | Riera de Carme (Cal Guillot, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Guillot és una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, que apareix als capbreus dels senyors de la Torre des del segle XVIII. L'edifici actual ha estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX, segurament sobre les restes de l'antiga masia. A l'interior de la casa es conserva la data de 1870 en una llinda. En la segona meitat del segle XX ha estat objecte de nombroses modificacions per tal d'adaptar les instal·lacions als condicionaments de l'empresa situada a tocar. És el cas d'obertures metàl·liques de garaig, etc. El mas fou venut els anys a l'entorn de la Guerra Civil a la família Fossalva, que residien fora del terme. La casa va ser cuidada per la família Iglesies, que treballaren com a masovers. A finals de la dècada del 1960 els pares de la família masovera van morir quedant només una àvia amb dos nens petits. Poc desprès la família Fossalva es va vendre el mas. Els nous propietaris van viure uns anys fins que novament va ser venuda, instal·lant els nous propietaris una fàbrica d'embotits.</p> | 41.5380800,1.6531300 | 387651 | 4599368 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69649 | Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII | L'interior de la casa es troba totalment transformat. La distribució interior ha estat modificada i adaptada a les necessitats d'una vivenda actual. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecat amb mur de paredat comú amb pedra de diferents mides disposada de forma irregular, amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. Alguns fragments de mur a nivell del pis de les golfes són acabats en maó, fruit de la darrera reforma que s'està duent a terme a la casa. Al cantó nord s'adossa un cos de planta baixa, reconstruït amb peces de formigó i amb coberta lleugerament inclinada. La façana principal està orientada a migdia, i s'obre a nivell de planta baixa amb una composició poc ordenada de portes i finestres, fruit de les obres actuals. A nivell de planta baixa, l'accés principal a la vivenda es realitza mitjançant un portal adovellat que format per un arc rebaixat. A tocar del porta, s'obre una finestra rectangular, i a l'extrem de la façana una altra finestra similar. A nivell de primer pis s'observen dues finestres quadrangulars de grans dimensions i una altra més petita a un nivell entre el primer pis i la planta baixa. Un altre finestral s'obre a nivell de golfes. Totes les obertures estan reforçades amb carreus de pedra ben tallada i dovelles superiors creant arcs molt rebaixats. Totes aquestes finestres han estat engrandides arran de les actuals obres. També la porta principal ha estat engrandida, i s'ha obert una finestra nova al costat. A la façana de llevant destaca una finestra a nivell de primer pis i una nivell e planta baixa. En aquest tram l'edifici crea un petit retranqueix desvirtuant la planta quadrangular. A la façana de ponent s'obren dues finestres rectangulars a nivell de planta baixa, que es corresponen amb dues finestres més a nivell de primer pis.</p> | 08286-34 | La Torre Alta (Cal Robert, s/n- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>To i que no hi ha masses dades històriques, tant pel nom com per la categoria dels materials constructius, cal pensar que es tracta d'una masia aixecada al segle XVIII, aprofitant la bonança que oferia el conreu de la vinya en aquests indrets. Als capbreus d'aquest moment apareix entre la resta de les masies històriques del terme. RIBA (1988: 299). La masia va ser abandonada a la dècada entre els ansy 1920-1930 per la mort dels seus propietaris, caient en un accelerat procés de degradació. Recentment ha estat adquirida i està sent rehabilitada.</p> | 41.5371100,1.6552100 | 387823 | 4599257 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||
| 69650 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La seva ubicació és a ponent del terme, al peu del camí que ascendeix a la muntanya de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben escairats i ben disposats. L'edifici ofereix a pedra vista a excepció de la façana principal que s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintant en color clar. Es tracta d'una construcció que compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La façana principal es troba orientada a llevant, al peu del camí, i s'obre a nivell de planta baixa amb portal format per un arc rebaixat al centre de dita façana, que permet l'accés a l'interior de la vivenda. Al costat dret del portal s'obre un finestral rectangular i al costat esquerre un portal de dimensions més grans acabat amb un arc molt rebaixat que permetia el pas de carruatges i l'accés als baixos destinats a espais de treball de la casa. A un nivell superior les obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures del primer pis. En aquesta planta les obertures són tres balcons protegits per baranes de ferro treballat. Al darrer nivell-sota coberta- les obertures són tres finestrons que es corresponen amb les línies d'obertures de les altres plantes. A la resta de les façanes s'obre diferents finestres rectangulars sense cap ordre especial. A la façana nord s'adossa un cos quadrangular de planta baixa que acaba en una terrassa a nivell de primer pis. L'accés a l'interior d'aquest cos es fa mitjançant un altre portal de característiques similars al portal lateral de la planta baixa. A la façana de migdia s'obre una petita porta auxiliar a nivell de primer pis que dona accés a una petita terrassa. A migdia de la casa s'aixeca un espai de treball independent. Es tracta d'un cos rectangular fet amb parament de pedra i mamposteria irregular que acull dos grans tines protegides per una coberta inclinada.</p> | 08286-35 | Riera de Carme (Mas Can Morera s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Era coneguda antigament amb el nom de Cal Guarro. Malgrat que els seus orígens es puguin remuntar als segles XVII-XVIII, l'edifici actual sembla haver estat aixecada en un mateix moment constructiu. Llinda superior del portal principal d'accés a la casa du gravada la data de 1876. Aquests data es podria correspondre al moment de construcció de l'edifici actual, segurament aprofitant les restes de la més antiga.</p> | 41.5332800,1.6503500 | 387411 | 4598838 | 1876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69651 | Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII | <p>Masia formada per la suma de diversos cossos units i protegits per un mur exterior de tancament a la part davantera de la casa. El cos principal és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s'observa l'existència d'una part més antiga ubicada a ponent i que és el nucli més antic de planta quadrangular, i d'una part afegida a llevant que el va convertir el rectangular. L'alçada de l'edifici és de planta baixa, primer pis i golfes. El parament constructiu és mur de paredat irregular arrebossat a la façana principal i posterior amb morter de calç a la part més antiga i amb ciment a la part de llevant afegida. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un seguit de finestres a nivell de la primer planta i una finestra balconera a la part de llevant més moderna, que no guarden cap simetria. A nivell de golfes destaca un petit finestró i un finestral rematat a la part superior amb una forma arrodonida. La resta del cos no compta amb obertures significatives als murs. Destaca l'existència d'un cisterna adossada al mur nord i façana posterior de la casa. A llevant de la casa s'adossen dos cossos més, un de petites dimensions i amb coberta inclinada i un altre de planta quadrangular, de primer pis i cobert a dues aigües. Aquest darrer cos es troba arrebossat amb ciment i compta amb dues finestres regulars a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un afegit que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XX i adaptat com a vivenda auxiliar. A ponent de la casa principal s'adossa un cobert de planta baixa i teulada inclinada. Dels murs dels diferents cossos arrenca una paret que tanca el sector de migdia de la casa creant un mur de tancament davanter de la casa i un pati interior entre aquest mur i la façana principal. La part central del mur ha estat sobreaixecada obrint un portal que dóna accés a l'interior del recinte. Es tracta d'un portal acabat amb un arc rebaixat on, tant brancals com arcada, han estat reforçats amb carreus de mida regular ben tallats que destaquen sobre el paredat irregular de la construcció. La part superior d'aquest sector sobreaixecat es cobreix amb un teuladet a dues aigües.</p> | 08286-36 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Cosme s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Cosme és un dels masos històrics del terme de la Torre de Claramunt. Les referències documentals més antigues la fan aparèixer al censos del segle XVIII. RIBA (1988:299). Tot i que segurament els seus antecedents podrien ser medievals, l'edifici actual sembla tractar-se d'una construcció del segle XVIII, aixecada segurament a sobre del vell mas. L'anàlisi de les característiques constructives de l'edifici va veure que la construcció original del segle XVIII és el cos originari de la casa de planta quadrangular. Al segle XIX va ser afegit un tram a llevant de la casa, que va convertir la planta en rectangular. Aquest tram va ser obert amb una finestra balconera. A mitjans del segle XX la casa va ser ampliada amb l'afegit d'un nou cos a llevant de l'anterior que va ser habilitat com a vivenda. Possiblement fou en aquest moment que la façana principal va ser protegida amb l'aixecament d'un mur de tancament. La casa va estar habitada de manera contínua pels seus propietaris fins a la dècada dels anys setanta. Actualment la casa continua mantenint els seus propietaris originals i només es troba ocupat una part de l'edifici per masovers.</p> | 41.5310900,1.6528500 | 387616 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69652 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-3 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | La casa ha estat recentment rehabilitada modificant els interiors com a una moderna vivenda. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici es troba adossat pel seu cantó de migdia a la casa de Cal Torro. El parament de la casa es troba arrebossat pintat de color groc amb els entorns de les obertures i cantonades ressaltades en color marró, però podria podria tractar-se d'un paredat comú amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. Al nord de la casa s'adossa un pati, que ha estat tancat per un mur de paredat comú, amb el tram superior fet en maó. La porta d'accés es troba encarada a llevant i està marcada per dos pilars fets en maó, coronats per dos capells esglaonats també fets en maó. La façana principal de la casa es troba encarada a llevant, i s'obre amb un portal allindat protegit per una porta de fusta de dos batents. A tocar de la porta s'obre una finestra quadrangular. A nivell de primer pis destaquen dues finestres rectangulars de mides diferents. La façana de darrera s'obre amb una porta auxiliar a nivell de planta baixa i tres finestrals rectangulars a nivell de primer pis. A excepció dels pilars del portal del pati, no presenta cap element ornamental. L'interior conserva l'embigat original de fusta.</p> | 08286-37 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Ca l'Ermità s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenten cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. També es desconeix el perquè del nom de la casa com a Ca l'Ermità.</p> | 41.5299600,1.6516700 | 387515 | 4598468 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||
| 69653 | Cal Torro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | <p>Edifici format per la unió de tres cossos de diferent alçada i amb cobertes independents. El cos principal i més antic és de planta rectangular i es troba encarat a llevant. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es cobreix amb una teulada inclinada. La façana principal encarada a llevant i es troba precedida per una terrassa elevada protegida per una reixa, que salva el desnivell del terreny. Aquesta façana s'obre amb dues finestres a nivell de planta baixa i una porta allindada que permet l'accés a l'interior. A nivell de primer pis destaca una finestra, i dos finestrons a nivell de golfes. Cap d'elles es troba ornamentada. A la part posterior d'aquest cos s'adossa un altre cos de planta baixa, primer pis i golfes, cobert també per una teulada inclinada. El pis superior pertany a la veïna masia de Ca l'Ermità. A migdia dels dos cossos disposats en paral·lel, s'aixeca un tercer cos disposat en perpendicular i que s'adossa als altres. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i primer pis, però la seva alçada és inferior a la resta de l'edifici degut al desnivell el terreny. La teulada d'aquest tercer cos és plana. La porta d'accés es situa a llevant i és allindada. A nivell de primer pis, i encarades a migdia s'obren un seguit de tres grans finestrals rectangulars. L'interior conserva l'embigat de fusta i es troba adaptat com a una vivenda moderna, sense cap element original de la casa.</p> | 08286-38 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Torró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenta cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. Es desconeix el perquè del nom de la casa com a cal Torro, però podria ser degut al sobrenom del seu propietari original.</p> | 41.5298400,1.6516700 | 387515 | 4598455 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69653-foto-08286-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69653-foto-08286-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69655 | Mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rossinyol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XVI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa es troba edificada a la punta d'un petit turonet, trobant-se les façanes de ponent i migdia al vertent de la cinglera de roca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de paredat comú format per carreus de mida grossa a la planta baixa, i carreus ben tallats a les cantonades per tal de reforçar l'estructura. Tot el conjunt es troba arrebossat en morter de calç, que ha caigut en alguns trams del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal adovellat fet amb dovelles de mida mitjana, recolzat sobre carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats, que formen els brancals. El portal presenta restes d'encalat blanc a l'intradós. A migdia del portal s'obre una petita finestra quadrangular amb restes de pintura blava. La casa compta amb molt poques obertures. A nivell de primer pis nomès compta amb una petita finestres rectangular situada sobre el portal principal. A nivell de les golfes, s'obren quatre petits finestrons rectangulars que resten oberts. A la façana nord s'adosa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que s'esten fins a la meitat dela façana, i al qual s'accedeix mitjançant una porta oberta a la part de llevant. A nivell de priimer pis, aquesta façana nomès compta amb una petita finestra rectangular, que s'escau sobre la teulada del cobert. La façana de migdia recau sobre el cingle del turonet. La falda del turnet s'ha aprofitat per aixecar alguns petits coberts auxiliars, destinats segurament a animals. Aquesta façana s'obre amb dues petites finestres, una a nivell de primer pis i l'altre a nivell de golfes. A façana posterior encarada a ponent no té cap obertura, i té també alguns petits coberts adossats que ocupen l'espai entre la casa i el cingle. A prop de la casa, al costat Sud-est, s'aixeca un cobert agrícola, edificiat en mur de paredat comú i protegit amb una coberta inclinada.</p> | 08286-40 | La Torre Alta (Mas Rossinyol s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas Rossinyol és un dels masos històrics més antics del terme de La Torre de Claramunt. Les primeres referències documentals conegudes provenen dels censos del segle XVIII, però sens dubte es tracta d'un mas més antic. El 1736 era propietat d'Anton Puigener, que vivia a Capellades. En aquest moment la casa ja devia estar habitada per masovers. Arquitectònicament es tracta d'una construcció que podria tenir els seus orígens als segles XV-XVI, donada la falta d'obertures, i la presència d'un portal adovellat que presenta característiques molt antigues. Les reformes de la casa han estat poc significatives conservant, segurament, les obertures originals. La casa va estar ocupada fins al 1950, moment en el qual la pubilla es va casar amb un veí del nucli de la Torre de Claramunt, de la casa de cal Po, i el mas va quedar abandonat.</p> | 41.5288800,1.6628800 | 388449 | 4598334 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69656 | Cal Cubé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cube | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XIX | <p>Restes d'antic mas enderrocat i desaparegut, la superfície del qual es troba actualment ocupada pel bosc. El mas es troba al cim d'un turó antigament conreat i ocupat per vinya, ja que en tot l'entorn de la muntanya s'observen feixes de paret seca, antigament ocupades per la vinya, l'olivera i altres arbres productius. Pel que fa a les restes del mas, es reconeix una planta quadrangular de petites dimensions, amb subdivisions interiors. El tram que conserva més alçada és el situat al cantó nord-oest, que permet observar un carreuat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. L'accés al mas podia haver estat a la façana de llevant, que és la que dóna al caminet que ascendeix el turó.</p> | 08286-41 | Pla de Cal Vilaseca (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest mas, tot i que podria tractar-se d'una construcció del segle XVIII, apareguda arran de l'expansió del conreu de la vinya. Les dimensions reduïdes de l'edifici i la seva ubicació podrien fer pensar en un mas de caràcter rabassaire. Possiblement devia quedar abandonat a començaments del segle XX, fruit de la crisis produïda per la fil·loxera i la desaparició de la vinya.</p> | 41.5242400,1.6439100 | 386858 | 4597843 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69657 | Cal Gramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XXI | La rehabilitació de l'edifici s'està fent el més fidelment possible al que va ser la casa, especialment pel que són els materials de construcció. La pedra empreda ha estat aprofitada en la seva totalitat de l'edifici original, igual que la majoria de teules i maons de toves de les cobertes. L'aïllament és de materials naturals, flocs de cel·lulosa, fibres de fusta i canyes de riu, i l'acabat interior de les parets és de la mateixa argila utilitzada en la construcció de murs de tàpia de l'edifici original. La producció d'energa és 100% de fonts renovables, mitjançant una instal·lació solar fotovoltaica per a la generació d'electricitat, i una istal·lació solar tèrmica amb recolzament fet per una caldera de biomasa. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Una part de la casa, en concret les façanes nord i est es troben envoltades per un mur perimetral de tancament que crea un espai interior de pati, on es troben alguns cobert auxiliars. L'accés a l'interior del pati es realitza mitjançant un portal i una porta de doble fulla obert al sector de llevant del mur, davant de la façana principal de la casa. La construcció és feta en mur de paredat antic amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben tallats i ben disposats. La casa original es trobava arrebossada amb morter de calç en alguns sectors de la façana de ponent. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la rehabilitació ha respectat al màxim les obertures originals. La façana principal es troba encarada a llevant i s'obre amb un portal format per un arc rebaixat creat amb una fila de maons disposats a sardinell. Aquest portal es recolza sobre dos brancals formats per carreus de pedra quadrangulars que poden haver suportat dovelles. Sobre l'arcada del portal, s'observa un arc de descàrrega encastat al mur fet amb dues fileres de maons. Al cantó dretà del portal sobresurt el cos d'una cisterna d'aigua quadrangular, que s'alça fins al primer pis. A l'altre costat de la cisterna, al cantó nord de la façana, s'obre una arcada formada per fileres de maons, que donaven accés al celler. A nivell de primer i segon pis, s'observen dues sèries de tres balcons per pis, protegits per reixes treballades, que es distribueixen de forma ordenada. La façana nord s'obre amb una petita porta formada per una arcada molt rebaixada feta amb una filera de maons a sardinell. A nivell de primer pis, destaquen dos balcons simètrics, i a nivell de segon pis destaca una gran finestral format per una arcada rebaixada que dóna accés a un balcó. Originalment es tractava d'una obertura rematada a la part superior per una arcada i una petita finestra al costat, però totes dues han estat unificades i convertides en aquest gran finestral. La façana de ponent és la que ha conservat de manera més fidel les obertures, consistents en un seguit de finestres i balcons repartits de manera irregular a nivell de planta baixa i primer pis, i una filera de finestres molt uniforme a nivell de segon pis. Al costat de migdia de la casa, aprofitant el desnivell natural del terreny, s'adossa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que era destinat a la producció de vi i compta amb dos cups a la planta inferior. La reforma actual de la casa aprofita un d'aquests cups com a dipòsit d'aigua de la pluja. L'interior de la casa conserva la majoria de les estances amb l'embigat de fusta original, i ha estat rehabilitada com a establiment de turisme rural.</p> | 08286-42 | Pla de Cal Vilaseca (Mas cal Gramunt s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Gramunt és una dels antics masos d'origen medieval del terme de La Torre de Claramunt. Arquitectònicament, una primera fase constructiva es correspondria a la part situada a migdia, a tocar del pendent de la muntanya i hauria tingut una planta quadrangular. Com a testimonis d'aquest moment només es poden apreciar els brancals del portal d'entrada, fets en carreus quadrangulars molt ben tallats i que podrien haver suportat una arcada adovellada similar a la de Cal Rossinyol, d'un període aproximat entre el segle XV i XVI. A finals del segle XVIII, en concret, el 1786 era propietat de Cristofol Gramunt. El 1852 era hereu de la casa Jaume Gramunt. En arribar a finals de segle XIX, la casa hauria estat objecte d'una important reforma que li hauria donat el seu aspecte actual. El cos original hauria estat reformat a nivell de primer pis, aixecat segurament en aquest moment el segon pis i obrint balcons. A més a més, la casa hauria estat ampliada afegint un altre cos quadrangular al nord de l'anterior, convertint la planta en rectangular. El moment de reedificació de la casa es pot correspondre a les dates de 1871 i 1874 que es van trobar en algunes de les teules del segon pis. Històricament, aquest moment es correspon amb un moment de gran expansió econòmica arran de la riquesa que va proporcionar el conreu de la vinya en tot el terme. La família propietària degué abandonar el mas a començaments del segle XX, coincidint amb el final del període de bonança proporcionat per la vinya. La casa va estar ocupada des d'aquell moment per masovers i finalment va quedar abandonada. Fa sis anys va ser adquirida per a Societat Can Gramunt SL i des de fa tres està sent rehabilitat per convertir-se en casa de turisme rural.</p> | 41.5240100,1.6598400 | 388187 | 4597797 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69658 | Cal Llupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llupia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | Les parets actuals encara mantenen una alçada superior als dos metres, però corre el perill d'un esfondrament ràpid del conjunt de les estructures. | <p>Restes de l'antic edifici que es corresponia a la masia de Cal Llupià. Les restes permeten identificar una construcció de planta quadrangular aixecada al cim d'un petit turó, aprofitant el desnivell natural del terreny, al peu del camí de Vilanova de l'Espoia. Es tracta d'una construcció aixecada a la planta baixa en mur de mamposteria irregular utilitzant la pedra local, amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus més ben escairats i disposats ordenadament. Pel que fa al nivell del primer pis, la construcció s'aixecava en tapia. La teulada de la casa ja no existeix, però cal pensar que es cobria a dues aigües i comptava amb planta baixa i primer pis. La façana principal estava orientada a ponent, encarada al camí i comptava amb un cos de planta quadrangular adossat, ocupant el costat dret de la façana. Possiblement aquest cos estava destinat a feines agrícoles. La porta principal s'obria al centre de la façana i consistia e un portal fet amb dovelles de pedra sense treballar, formant un arc molt rebaixat. A sobre d'aquest portal, coincidint amb el primer pis s'obria un gran finestral que es devia correspondre a un balcó. A la part del darrera de la casa, aprofitant el desnivell del terreny, s'adossava un altre cos destinat a espai agrícola. Aquest espai inclou un gran dipòsit, possiblement una cisterna d'aigua amb les parets protegides per lloses de pedra.</p> | 08286-43 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es tracta d'un mas més antic, la primera referència documental del mas que es té fins al moment és del segle XVIII. El 1716 era propietat de Toni Llupià i l'indret on es trobava la casa era anomenada el Serralet de sobre la font del Riu d'Agost. En aquesta data la casa comptava amb una cuina, estable, sala i una habitació. El 1736 era propietat de Maria Llupià, i el 1786 de Felix Llupià. Va estar habitada fins a començaments del segle XX, moment en el qual els seus propietaris la van abandonar i va començar a degradar-se.</p> | 41.5225000,1.6685400 | 388910 | 4597618 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69660 | Cal Muntades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos principals rectangulars annexos i alguns més petits adossats al voltant. Tot el conjunt es troba aixecat a la falda de la muntanya de Cal Vilaseca, al vessant de migdia, vers a la vall d'Espoia, en un terreny esglaonat i aterrassat per tal d'assentar l'edifici, i envoltat per un mur perimetral que inclou l'edifici principal i els coberts de l'entorn. Els dos cossos annexos que formen l'edifici es cobreixen independentment i s'observa una petita diferència d'alçada, que fa el cos de llevant una mica més baix que l'altre. Mentre que el cos de llevant es cobreix a dues vessants amb teula amb el carener paral·lel a la façana principal; el cos de ponent es cobreix amb dos fragments de teulada inclinada, restant el de del cantó de migdia un tram per sota del seu contrari, creant un petit esglaó al carener. Tota la construcció és feta en maó, arrebossada i pintada de color blanc. El mur perimetral és fet en pedra vista i es troba arrebossat en alguns fragments amb ciment pòrtland. Manté una alçada als dos cossos de planta baixa, primer i segon pis, essent els coberts i cossos adossats de l'entorn de planta baixa i primer pis. L'edifici es troba orientat a migdia. L'accés al pati interior que crea el mur es realitza a través d'una porta metàl·lica. El cos de llevant s'obre una sèrie de tres finestres rectangulars a nivell de primer pis que es corresponen amb tres finestres quadrangulars a nivell de segon pis. El cos de ponent compta amb un altre cos adossat a la façana de migdia amb coberta inclinada, que crea un porxo amb arcades a nivell de planta baixa i una galeria oberta a nivell de primer pis. Una teulada inclinada recau sobre pilars de maó i crea dita galeria, a la qual s'accedeix des del primer pis. Al mur de ponent s'adossa un altre cos quadrangular fins a l'alçada del primer pis.</p> | 08286-45 | Vilanova d'Espoia (Mas Cal Muntades s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, ja que dóna nom a alguns plans de conreu a la muntanya de Cal Vilaseca (Plans de Cal Muntada). La família propietària de la casa s'ha mantingut fins a l'actualitat. Un dels membres destacats de la família va ser l'Abat Muntades, del Monestir de Montserrat. En tant que edifci, la casa ha estat objectes de diverses ampliacions i restauracions. La darrera va tenir lloc el 1974.</p> | 41.5193100,1.6441900 | 386873 | 4597295 | 1974 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69671 | Antic camí de la Torre de Claramunt a Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-de-claramunt-a-carme | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | Nomès s'ha pogut seguir un tros del traçat de camí que es troba senyalitzat. | <p>Fragment de l'antic camí que antigament menava a Carme des del nucli de La Torre Alta. Es tracta d'un antic camí d'abast que ascendia pel mig del bosc fins el plans de Cal Vilaseca, la Serra de l'Espoia i les Escomes. Actualment es conserva un fragment senyalitzat. Es tracta d'un camí d'entre 0.70 i un metre d'amplada que ascedendeix pel mig de bosc fins a Cal Comes i els Plans de Cal Vilaseca, i des d'allà es dirigia cap a ponent fins a Carme. Un ramal del camí emprat pels carruatges era el baixava fins a la riera de Carme i just abans de cal Roio creuava la riera pel Pont de Terra (actual pas de la riera) anant a parar a la carretera de Carme.</p> | 08286-56 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Carme era una de les poblacions a les quals els veïns de La Torre de Claramunt acostumave a anar sovint. Molt possibement els dos brancals del camí siguin d'origen medieval, i s'hagin utilitzat com a camins tradicionals fins a la construcció de les modernes carreteres. El camí d'abast, que pujava fins a Cal Cosme i fins als Plans de Cal Vilaseca va deixar d'utilitzar-se des de la dècada de 1950, quan van proliferar els vehicles. El que travessa la riera de Carme pel pont de fang es continua utilitzant ocasionalment per permetre el pas de cotxes. L'anomenat Pont de Fang és actualment una passera de ciment sobre la riera.</p> | 41.5319800,1.6528800 | 387620 | 4598691 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69672 | Rellotge de sol del C/ de Baix, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-de-baix-20 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Rellotge situat a la façana principal de l'edifici del carrer de Baix, 20, dins del nucli de la Torre Alta. El rellotge s'adossa a la façana principal de l'edifici encarada a migdia, ocupant l'espai superior, entre el balcó del primer pis i la teulada. Es tracta d'una peça semicircular de ceràmica sense pintar decorat amb la figura d'un cavall alat, les ales del qual, configuren la part superior de la peça. Les marques horàries són a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda. La numeració és aràbiga i el gnòmon és format per una vareta.</p> | 08286-57 | La Torre Alta (C/ de Baix, 20, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les cases del C/de Baix formen part del nucli històric del nucli de La Torre de Claramunt. Aquest conjunt de cases, per les seves característiques arquitectòniques, podria haver estat aixecat a començaments del segle XX. El rellotge de sol, devia ser encastat com a element decoratiu de l'edifici.</p> | 41.5334400,1.6576600 | 388021 | 4598847 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69673 | Font commemorativa a Mn Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-commemorativa-a-mn-batlle | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XXI | <p>Monòlit commemoratiu de característiques poc uniformes. Es tracta d'una pedra sedimentària, de conglomerat montserrtatí situada en un extrem del parc de la Pl. de l'Església, dins de nucli urbà de Vilanova d'Espoia, de mides irregulars. L'alçada màxima és de 1,90 m per 2,10 d'amplada, aproximadament. Al cantó de la plaça, orientat a ponent hi ha encastada una placa gravada amb dedicatòria: A LA MEMÒRIA DE Mn. JOSEP BATLLE I MUERER, I EN RECORDANÇA A LA SEVA ESFORÇADA DEDICACIÓ AL POBLE DE VILANOVA D'ESPOIA. MMXI. Al costat de llevant, orientat al parc, a 0,60 m d'alçada, el monòlit acull una pica de 0,45m d'amplada per 0,33 m de fondària. El broll de la font és senzill en forma d'aixeta.</p> | 08286-58 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església s/n-vlanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Font commemorativa aixecada l'any 2011 en memòria de Mn. Batlle, en record als seus esforços per la conservació del patrimoni cultural del terme i de l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia. La font s'aixeca en l'espai de la plaça creada en l'antiga era de Cal Torrescasana, aprofitant els arranjaments de l'espai de l'entorn de l'església. La pedra va ser prada de la muntanya de Montserrat expressament per fer la font.</p> | 41.5158700,1.6542800 | 387709 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69674 | L'Escola Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescola-vella | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia de cases del carrer Escola Vella, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un edifici amb el carener paral·lel a la façana principal, que es cobreix des del carener vers a la part posterior de l'edifici amb coberta inclinada i des del carener a la façana principal amb un terrat. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada en color blanc molt desgastat. Davant de l'edifici es crea un petit espai o placeta que trenca la línia de façanes del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis, i s'accedeix mitjançant una porta allindada molt senzilla. A nivell de primer pis destaca un balcó protegit per una barana de ferro que protegeix tota la façana. Destaca l'existència d'un cos quadrangular en forma de torre que s'afegeix a l'extrem de llevant de la façana, que sobresurt un pis en alçada de l'edifici principal. S'obre amb dos finestrals acabats amb arc de mig punt, un a nivell de primer pis i un altre a nivell de segon pis.</p> | 08286-59 | Vilanova d'Espoia (C/Escola Vella, 9 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Sobre el primer pis del cos principal sobre surt un frontó on s'ha encastat una placa de ciment on es pot llegir: ESCUELA NACIONAL 1933. Aquest any va ser l'any de construcció de l'edifici, ja que fins a aquella data l'escola havia ocupat una sala de la casa de Cal Torrescasana, a tocar de l'esglesia. L'escola va funcionar com a tal fins a la dècada del 1960. Les aules es trobaven a la planta baixa i el pis superior era la vivenda del mestre.</p> | 41.5158800,1.6548600 | 387757 | 4596901 | 1923 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69676 | Edifici de la Societat Republicana Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-republicana-catalana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres formant part de la línia de cases del carrer Major del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. El parament constructiu de l'edifici no es pot apreciar ja que aquest es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color groc. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia formant part de la línia del carrer. L'edifici s'obre a la planta baixa amb dues portes situades als dos extrems de la façana i amb una finestra rectangular al mig. A nivell de primer pis, un balcó continu protegit per una barana de ferro ocupa gran part de la façana. S'accedeix mitjançant dues portes balconeres protegides per persianes exteriors. Tot i que la disposició de les obertures és asimètrica, el conjunt presenta una gran unitat degut a la unitat d'elements ornamentals. Totes les obertures es troben decorades per un guardapols que sobresurt de la línia de façana i protegeix la part superior de les obertures. L'element presenta línies ondulades i finalitza als dos extrems amb una forma arrodonida. Destaca visualment del conjunt de la façana groga per trobar-se pintat en color rosat. La part superior de l'edifici s'acaba amb un frontó afegit que sobresurt de l'alçada general sobre una cornisa motllurada. Es tracta d'un frontó circular amb formes ondulades entre pilars als extrems. Una línia de maons ressegueix el perímetre exterior del frontó. La data 1930 i les lletres SCR fetes amb tesel·les ocupen l'interior de la forma circular. L'interior de l'edifici cnserva un petit escenari destinat a la reperesentació d'obres teatrals.</p> | 08286-61 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 17 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest edifici havia estat una vivenda familiar del nucli de Vilanova d'Espoia. A la dècada del 1920 la casa va ser convertida en el local i centre de la Societat Republicana Catalana, que agrupava les esquerres del poble. La planta baixa va ser adequada com a sala de ball i el primer pis com a cafè. La façana també va ser ornamentada. En acabar la guerra l'edifici va ser confiscat pel règim franquista i es va convertir el seu del sindicat agrícola i convertit en economat. El període com a economat va ser molt breu. A la dècada del 1950 l'edifici va quedar abandonat caient la teulada i creixent els esbarzers a l'interior. A la dècada del 1970 l'edifici va ser recuperat per iniciativa popular amb el treballa voluntari dels veïns. La façana es va recuperar, la planta baixa va ser habilitada com a sala d'exposicions i el primer pis com a bar. En l'actualitat funciona com a bar els divendres, dissabtes i diumenges i es la seu de la Societat Recreativa i Cultural, conservant per tant les inicials. El centre es manté amb l'ajuda dels socis que col·laboren en el manteniment del bar. També s'obre com a sala d'exposicions per la Festa Major de Vilanova d'Espoia i com a seu d'activitats culturals del poble.</p> | 41.5159000,1.6532100 | 387619 | 4596905 | 1930 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69677 | Edifici de l'Antic Forn del C/Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lantic-forn-del-cmajor | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert amb teulada inclinada. Es tracta d'un edifici aixecat al carrer Major, aprofitant el carreró que baixa entre aquest últim i el carrer de Baix, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Aquest edifici s'ha construït en mur de parament irregular, amb la part baixa de les cantonades reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Major, i s'obre amb un portal rebaixat format per dovelles de gran mida disposades horitzontalment i carreus rectangulars formant brancals. La façana de ponent dóna actualment a la plaça Nova, i és accessible des del carreró que baixa del carrer Major a la Plaça Nova. En aquesta façana només s'ha obert una petita finestra quadrangular i una finestra balconera a nivell de primer pis. A l'extrem d'aquesta façana el mur de l'edifici s'arrodoneix i deixa intuir l'existència de l'antic forn de grans dimensions a l'interior.</p> | 08286-62 | Vilanova d'Espoia (C/Major, s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracti d'un edifici aixecat a l'entorn del segle XVIII-XIX, que va arribar com a vivenda a començaments del segle XX. En aquesta casa es trobava el forn del pa que coïa per tot el poble i que encara es pot percebre exteriorment a la façana de ponent. A la dècada del 1980 els propietaris van vendre la casa a l'Ajuntament que el va convertir en magatzem. No han quedat restes de l'antic forn.</p> | 41.5157600,1.6533000 | 387627 | 4596889 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69681 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de grans dimensions amb planta en forma de L, amb una façana a la Plaça Major del nucli de Vilanova d'Espoia i altra façana al carrer Capellades. L'angle exterior dels dos carrers es troba ocupat per un cos quadrangular que s'aixeca en forma de torre fortificada de dos pisos d'alçada. El cos situat a la Plaça Major té la façana encarada a llevant, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és una construcció aixecada en pedra, en mur de mamposteria irregular, on destaca la cantonada sud-est que està especialment reforçada amb carreus rectangulars ben tallats i ben disposats. També destaca la presència d'un ràfec al costat nord de la façana, ocupant la planta baixa, que reforça tota l'estructura de l'edifici. Entre el ràfec i la cantonada reforçada s'obre un dels portals que dóna accés a la vivenda. Es tracta d'un portal adovellat que forma un arc molt rebaixat. Els brancals laterals són fets amb carreus quadrangulars i rectangulars ben disposats. Aquest cos compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Pel que fa a la façana els nivells de primer pis i golfes estan arrebossats i pintats de color ocre, destacant cromàticament amb la pedra vista. A nivell de primer pis s'obre amb dues finestres rectangulars de diferent mida. Les obertures es troben reforçades amb llindes monolítiques i recauen en un empit motllurat a la part inferior. Al nivell de golfes s'obre un petit finestró. El cos encarat al carrer Capellades és de planta rectangular, i compta amb planta baixa i primer pis amb coberta inclinada. La façana principal encarada al nord. Les obertures són finestres quadrangulars obertes a nivell de primer pis. Totes aquestes obertures són fruit de la darrera restauració. Pel seu cantó nord i ponent, l'edifici es troba envoltat per una reixa i un mur de tancament, creant un jardí interior. L'accés al jardí interior es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat al mur de ponent. Es tracta d'un portal realitzat amb dovelles reaprofitades que ressalta sobre un mur arrebossat i pintat en color clar. La cantonada dels dos cossos es troba ocupada per una torre quadrangular de planta baixa, primer i segon pis, cobert a quatre aigües situat a llevant de l'edifici i que s'alinea amb la façana del cos de la plaça major. A la planta baixa d'aquesta torre s'obre el portal principal d'accés al cos del carrer Capellades. Es tracta d'un portal allindat, encapçalat per una llinda de fusta. A llevant d'aquest cos s'adossa un altre cos quadrangular de planta baixa i teulada plana al qual s'accedeix des de la plaça, i que acollia un espai destinat a tines.</p> | 08286-66 | Vilanova d'Espoia (Pl. Major, 4 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'un edifici restaurat a la dècada del 1990 unint el que eren dues antigues cases de la matexa propietat. Mentre que el cos encarat a la Plaça Major es tracta d'una antiga casa que podria ser datada entre ell segles XVIII-XIX, el cos encarat al carrer Capellades i la torre són fruit de la rehabilitació de l'edifici dut a terme en dita dècada de 1990. La propietat era coneguda com Cal Sabater.</p> | 41.5160900,1.6536300 | 387655 | 4596926 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69682 | Corrons de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-pedra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de corrons de pedra encastats als murs que composen l'estructura de la plaça de l'església, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. En total es tracta de deu corrons de pedra. Les seves mides corresponents són: 1. 49 cm de diàmetre per 70 cm d'alçada 2. 53 cm de diàmetre per 70 cm d'alçada 3. 33 cm de diàmetre per 75 cm d'alçada 4. 37 cm de diàmetre per 65 cm d'alçada 5. 52 cm de diàmetre per 67 cm d'alçada 6. 60 cm de diàmetre per 64 cm d'alçada 7. 56 cm de diàmetre per 67 cm d'alçada 8. 60 cm de diàmetre per 71 cm d'alçada 9. 40 cm de diàmetre per 66 cm d'alçada 10. 56 cm de diàmetre per 66 cm d'alçada</p> | 08286-67 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els corrons foren recollits per Mn.Batlle, durant els anys de la seva estada a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia. La seva procedècia era la de masies veïnes, tant d'Espoia com de la Torre de Claramunt, davnt del perill que poguessi desapareixer. Finalment el 2011 foren col·locats com a element ornamental a la plaça.</p> | 41.5158900,1.6540300 | 387688 | 4596903 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69684 | Font del Fible | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fible | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Font nascuda en una petita coveta situada al marge de ponent del Torrent de la Serra, al seu pas sota el turó on s'ubica el nucli de Vilanova d'Espoia. L'aigua neix sota la pedra de la muntanya, dins de la coveta i es canalitza mitjançant un petit caneló, actualment desaparegut, que li permet caure una pica retallada retallada al terra d'us 30 cm de fondària. Aquesta pica compta amb una canalització soterrada que condueix el sobrant d'aigua a un safareig rectangular situat uns metres més avall de la font. Actualment l'entrada d'aigua de la canalització es troba embossat, i el sobrant d'aigua de la font inunda tota la pica, tapant el caneló i impedint que caigui l'aigua a raig. El safareig de la font s'ha construït aprofitant el pendent de la muntanya i es troba semiexcavat. Es tracta d'un safareig rectangular aixecat en maó, amb una filera superior de carreus de pedra sense desbastar. Es tracta d'un element d'uns 2 m de llargada per 30 cm d'alçada. La seva funció era la d'emmagatzemar aigua per regar els horts que s'estenien per les feixes situades de manera esglaonada a sota, fins arribar al peu del torrent de la Serra.</p> | 08286-69 | Vilanova d'Espoia ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font del Fible és una de les més antigues del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una font privada, excavada per tal d'obtenir aigua i poder regar l'horta que creixia als marges del torrent de la Serra, al peu del nucli de Vilanova d'Espoia. Tot i tractar-se d'una font privada, cuidada pel propietari dels horts, els veïns d'Espoia hi tenien accés i de forma habitual podien anar a buscar aigua, que en ocasions era de boca.</p> | 41.5178100,1.6588000 | 388089 | 4597110 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69686 | Font pública de la Torre Baixa, 191 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-torre-baixa-191 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada al peu del carrer de la Torre Baixa, 191, aprofitant el mur exterior de la casa de Ca l'Onofre, però dins del barri de la Torre Baixa, davant de les cases de La Rata. Es tracta d'un element urbà format per un brollador modern en forma d'aixeta encastat en u mur de pedra format per lloses mal tallades, que unides creen una paret rematada a la part superior en forma d'arc de mig punt. L'aigua cau a una pica de ciment de 80 cm d'amplada per 92cm d'alçada i 50 cm de fons. A tocar de la pica s'ha disposat un banc de pedra adossat al mur.</p> | 08286-71 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Font pública construïda a finals del Segle XX, com a part de l'acondicionament del barri de La Rata i del carrer de La Torre Baixa</p> | 41.5447100,1.6875700 | 390535 | 4600059 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69687 | Font pública de la Torre Baixa, 135 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-torre-baixa-135 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública construïda a la cantonada del carrer de la Torre Baixa amb el carrer que puja a la urbanització de Ca l'Anton, al mur de ponent. Es tracta d'un element urbà aixecat aprofitant la cantonada sobre dos graons, que crea un petit espai precedent en forma de placeta. Com a font, aquesta consisteix en un brollador modern de ferro, encastat en un tram de paret que destaca de l'entorn de pedra. Es tracta d'un fragment de mur protegit amb un enllosat creat amb rajoles quadrangulars marrons i grogues, delimitat exteriorment per una filera de maons que creen el requadre. L'aigua cau a una pica de ciment de 88 cm d'amplada per 20 d'alçada i 64 de fons, que es recolza sobre una base de maons de 33 cm d'alçada per 66 de fons. A tocar de la font s'ha dipossat un banc adossat format per una llosa de pedra recolzada sobre un carreu sense treballar.</p> | 08286-72 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5434600,1.6875200 | 390529 | 4599921 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 69688 | Bosc del Coll de Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d'arbust. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre. L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 08286-73 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5111400,1.6737600 | 389326 | 4596350 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 69689 | Camí de Mediona/ de Matacavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mediona-de-matacavalls | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XXI | <p>Camí de terra que neix al nucli de La Serra i s'adreça costa amunt en direcció Sudoest fins al terme de Sant Joan de Mediona travessant els plans del Mas d'en Ponç i del Mas Martí, ja dins d'aquest darrer terme. Aquest camí, d'uns 3 m. d'amplada travessa una zona amb conreus i boscos fins arribar a aquests darrers plans, i compta amb alguns petits ramals, com el que du al mas Cal Jaume Llorenç o a alguns camps veïns.</p> | 08286-74 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest camí era la via que habitualment solien prendre els veïns del nucli de la Serra i també de Vilanova de l'Espoia que treballaven com a parcers les vinyes de les planes del mas d'en Ponç i del mas Martí. També era el camí que tradicionalment es feia servir per anar a Mediona. Tradicionalment era conegut com el camí de Matacavalls per la pujada que fa fins arribar a un petit turonet, just abans dels esmentats plans. A partir d'informació oral obtinguda, se sap que aquesta pujada era temuda quan s'havia d'anar amb els carros plens ja que els cavalls patien molt durant la pujada. A conseqüència d'això era conegut popularment com a camí de Matacavalls.</p> | 41.5110000,1.6463100 | 387035 | 4596370 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69690 | Font pública de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a l'entrada del nucli de la Serra, venint des dela BV-2135, en un espai cantoner, al peu del carrer del camí de Matacavalls. La font es una estructura de maó i ciment, aixecada sobre un graó fet de carreus de pedra que salva el desnivell de l'indret. Es tracta d'una font connectada a la xarxa pública d'aigua. Tota la font s'aixeca sobre una base quadrangular de maó de 45 cm d'alçada sobre el qual recau una pica de ciment de 63 cm d'amplada, per 98 cm de fons. Sobre la pica s'alça una paret de ciment en la qual s'encasata un brollador metàl·lic. La paret es corona amb un petit frontó fet també de ciment i acabat en una forma arrodonida. L'alçada general de l'element és de 1,50 m d'alçada. A banda i banda de la paret s'aixeca un petit mur de maó.</p> | 08286-75 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Al frontó de la font es pot llegir la data de construcció ANY 1970. Aquesta data coincideix amb el moment de l'arribada de l'aigua a les cases de Vilanova d'Espoia i La Serra.</p> | 41.5126200,1.6503900 | 387378 | 4596544 | 1970 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69691 | Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-i | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Cal un cert tipus de manteniment d'aquestes estructures com la netega de la vegetació i la reposció de pedres caigudes. | <p>Marge de pedra seca que recorre un tram mig del camí que des del Pla de les Sitges, i des de la carretera BV-2133 s'adreça al Coll de Frígols i acaba al peu de la carretera BV-2134. S'estén en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada varia segons el tram, però oscil·la entre el 1,60 i 1,80 metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 40 cm i els 60 cm.</p> | 08286-76 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5354300,1.6718000 | 389204 | 4599049 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69692 | Font de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | L'accés a la font es fa mitjançant unes petites escaletes, però no està indicat i si no es coneix la ubicació és molt difícil de trobar. Per altra banda, la vegetació ha envaït bona part de l'entorn i amenaça amb tapar definitivament l'indret. | <p>Font ubicada al marge d'un dels camins rurals que des del Pla de les Sitges pugen al Coll de Frígols, en un revolt emboscat. L'aigua neix al peu de la muntanya, arran de terra, i la com a element arquitectònic la font consisteix en fragment de mur de maó de 40 cm d'amplada per 110 d'alçada, que s'arrambla a la paret. El doll d'aigua s'escorre a través d'un petit canal metàl·lic arran de terra que recull l'aigua en una pica de terra oberta directament al sòl de 30 cm de fondària.</p> | 08286-77 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les fonts tradicionals ubicada al peu del coll de Frígols utilitzada per la pagesia local que conreava els camps dels voltants. Tot i que pot tenir un orígen antic, la construcció actual és fruit d'una adequació de la dècada del 1970 feta pels propietaris d'un camp veí.</p> | 41.5346200,1.6741300 | 389397 | 4598956 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrqiue | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69693 | Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Marge de pedra seca que recorre el tram final d'un dels ramals del camí, que des del Pla de les Sitges i des de la carretera BV-2133 s'adreça al Coll de Frígols, i acaba al peu de la carretera BV-2134. Concretament es tracta del ramal de llevant que passa al peu del Coll de Frigols. S'esten en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada mitjana és de 1,70 i metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 30 cm i els 50 cm. Es tracta d'una estructura que s'adapta a les irregularitats del terreny i en ocasions es recolza sobre la pedra vista, creant un petit graó.</p> | 08286-78 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5342000,1.6749100 | 389461 | 4598909 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69693-foto-08286-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69693-foto-08286-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69695 | El Manou Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-vell | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La casa va ser rehabilitada a la dècada del1980 donant-li el seu aspecte actual. | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat en mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. La coberta es fa a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i es té accés mitjançant un petit pati interior al davant de la casa que queda tancat per un mur que arrenca dels extrems de les dues façanes laterals. El portal d'accés a aquest pati precedent a la casa es troba al pany de mur encarat a llevant i està protegit per una porta de fusta de doble batent. I protegit per un petit teuladet. El portal principal d'accés a la casa es troba situat a l'extrem de llevant de la façana i es tracta d'un portal rebaixat obrat amb fileres de maó disposades a sardinell. Encastat a la paret i sobre l'arcada del portal s'observa un carreu de pedra que du gravada la data de 1883, que es podria correspondre amb una de les rehabilitacions importants de la casa. A nivell de primer pis destaquen quatre finestres quadrangulars sense ornaments i dos petits finestrons a nivell de golfes, just sota la teulada. La façana de llevant també ha estat modificada i s'observen diverses portes adintellades i una filera de finestres quadrangulars a nivell de primer pis, sense cap ornament rellevant. L'existència de diverses portes a la casa es correspon a la necessitat de donar accés a les diverses vivendes en les quals es troba distribuït l'interior de la casa. A l'interior es conserva l'embigat de fusta, i al rebedor de la planta baixa, es conserva una arcada de mig punt formada per dovelles molt regulars i ben tallades.</p> | 08286-80 | Coll de Mata (Mas el Manou Vell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Malgrat que no apareix esmentada fins als capbreus del segle XVIII, possiblement es tracti d'una de les masies d'origen medieval del terme de la Torre de Claramunt. El fet d'anomenar-se: Manou Vell, podria indicar alguna relació històrica amb la veïna casa del Manou de la Poiosa, situat a l'altre costat del Coll de Mata. Arquitectònicament, l'edifici podria ser una construcció del segle XVIII, amb una reforma important entorn al 1883. En aquest moment és possible que la casa fos ampliada afegint un tram a llevant del vell mas. Aquest afegit hauria tapat la façana principal original que podria haver estat encarada a llevant en el seu origen. L'afegit d'aquest tram hauria canviat l'orientació de la casa, que hauria passat a tenir la façana principal a migdia. La família propietària va abandonar la casa a mitjans del segle XX, quedant en mans de tres germanes propietàries i sense descendència que només residien esporàdicament. La casa fou adquirida i rehabilitada pels seus actuals propietaris en la dècada del 1980.</p> | 41.5074400,1.6582800 | 388028 | 4595959 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 69698 | Torrent del mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | Es tracta d'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada. | <p>Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l'Espoia. A 'alçada del nucli urbà de Vilanova de l'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.</p> | 08286-83 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nom de torrent de Mas d'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l'antic Mas d'en Ponç.</p> | 41.5156200,1.6475300 | 387145 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 69700 | Torrent de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Torrent que neix en el veí municipi de Sant Joan de Mediona i baixa fins prop del nucli de la Serra i fins la vall d'Espoia fins a desgüassar al torrent del Manou, a tocar del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un torrent molt irregular, que depèn molt de la pluviometria anual, amb una llera molt irregular. El poc cabal del torrent no dóna peu al desenvolupament d'una vegetació pròpia d'un bosc de ribera.</p> | 08286-85 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El torrent, rep el nom del veí nucli de la Serra, per la seva proximitat geogràfica.</p> | 41.5130900,1.6547500 | 387743 | 4596591 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 69701 | Roure de les Pinedes de l'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-les-pinedes-de-larmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Roure pènol (Quercus robur) de grans dimensions ubicat a tocar de la font de l'Armengol, a la Plaça de l'Univers, dins de la Urbanització de les Pinedes de l'Armengol. L'exemplar es troba situat al peu de la font, a tocar d'un altre exemplar de similars característiques però més petit. La seva alçada és d'entre 20 i 30 metres. Manté un tronc clivellat amb escorça grisenca de 5,30 m de diàmetre, amb un abundant brancatge que creix en amplada. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, allargassada, profundament lobulada i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen entre 5 i 10 cm i la seva nervació és pinnada. Els fruits són glans que pengen d'un peundle molt llarg. Madura a la tardor i s'usava normalment per a l'engreix de bestiar.</p> | 08286-86 | Pinedes de l'Armengol (Pl. de l'Univers, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest exemplar i el del costat són el darrer exemple del que devia ser la vegetació originària que cobria aquest vessant de la muntanya. El conreu intensiu de la vinya i la necessitat de llenya per mantenir els forns de calç va anar acabant poc a poc amb e bosc mixt format per alzinar i rouredes, substituint-lo pels boscos de pi blanc que van créixer de forma abundant a sobre de les antigues feixes abandonades de la vinya. Aquest roure centenari es troba ubicat, a més a més, en el nucli originari de la urbanització de les Pinedes de l'Armengol, que va créixer a partir d'aquest sector de la muntanya. Com a element ornamental es van mantenir els dos roures i la Font de l'Armengol. (fitxa 130)</p> | 41.5157500,1.6181000 | 384689 | 4596935 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 69702 | Font del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pendent de la muntanya, a la part alta del Torrent del Camaró. La deu d'aigua es troba protegida actualment per una construcció de maó en forma de caseta. Es tracta d'un casetó de planta quadrangular, de 1,55 m per 1,55 m, coberta amb una triple filera de maons que creen una sostre d'arcada rebaixada. A la part davantera del casetó, una porta metàl·lica protegeix protegeix la font. Un petit espai davant de la porta queda delimitat per un mur de maó que forma un angle recte. Per accedir a aquest espai davanter i a la porta metàl·lica cal baixar dos graons fets amb maó.</p> | 08286-87 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antiga font del terme de La Torre, vinculada segurament a la històrica casa veïna del Mas del Camaró. Aquestes darreres dècades la font ha estat protegida amb la construcció del casetó de maó. El seu cabal depen molt de la estacionalitat.</p> | 41.5358600,1.6766700 | 389611 | 4599091 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69704 | Pont Nou de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell que crea el torrent del Manou, al peu del turó del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament antic fet amb pedres irregulars bonyarrudes i sense picar-les gens, amb les juntes amples i plenes de morter. L'estructura del pont consisteix en una gran arcada de diafragma que salva el desnivell, reforçada al seu perímetre exterior per carreus de pedra rectangular ben tallats. Els murs laterals, a banda i banda de l'arcada es reforcen amb dues rafes, a banda i banda del mur, atalussades, adossades a la part exterior de la paret. La seva mida és de 25 m de llargada per 6 d'amplada. Com a element decoratiu la part superior del pont de pedra s'embelleix amb un mig bocell que recorre tota la llargada del pont per sota de la cornisa superior. Aquestes dues darreres estructures del pont són difícils d'apreciar per haver construït la moderna carretera i barana a sobre, que sobresurt per ambdós costats del pont.</p> | 08286-89 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest pont podria haver estat aixecat a la dècada del 1930, ja que el transport regular de viatgers entre Capellades i Vilanova d'Espoia té lloc des del 1953 per la línia de Magí Montferri. El pont nou substituïa l'antic pont d'Espoia, i s'aixecava a migdia de l'antic, a un metre escàs de distància, obligant a desplaçar el traçat de la carretera. L'asfaltat actual de la carretera va obligar a la construcció d'una plataforma d'asfalt i una barana que recauen sobre l'estructura del pont antic sobresortint uns metres a banda i a banda.</p> | 41.5157100,1.6589400 | 388097 | 4596876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69705 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-19 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M. (1991) La Comarca de l'Anoia en les descripcions de viatgers moderns (1494-1834). Consultat el 28/5/13 a http://www.cch.cat/pdf/torras_02.pdf</p> | XV-XIX | <p>Fragment d'antic camí ral que travessava el terme de La Torre de Claramunt en sentit NO-SE, seguint la vall del riu Anoia. Aquest fragment formava part de l'antic camí d'Aragó, que des de Barcelona i Martorell es dirigia cap a Igualada seguit la vall del riu Anoia. En arribar a Capellades el camí es dirigia fins a la Font de la Reina, en terme de Capellades, i entrava a La Torre de Claramunt passant per davant del molí de cal Roda i seguint la línia de l'actual carrer de La Torre Baixa, i seguia a través del barri de la Rata, ja en terme de La Pobla de Claramunt. Actualment les traces de l'antic camí ral s'han convertit en el carrer principal del barri de La Torre Baixa, amb edificis a banda i banda. Es tracta d'un carrer asfaltat que vertebra el barri en sentit N-S.</p> | 08286-90 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Existeixen testimonis de l'existència de l'antic camí ral d'Aragó al seu pas per Igualada en relats de viatgers del s.XV. La presència d'aquest camí era vital per l'economia i les comunicacions del regne i ha deixat la seva empremta en la toponímia local d'algunes poblacions properes com Vilanova del Camí. TORRAS (1991: 6). El pas del camí ral va ser de vital importància per la comercialització del paper produït a les fàbriques del terme i com a eix de sortida de tots els productes agropecuaris, especialment durant el segle XIX. El barri de La Torre Baixa va créixer al segle XVIII al peu del camí ral, amb les cases arrenglerades seguint el seu traçat. Fins al segle XX, momoent de construcció de les carreteres actuals, el camí va ser la principal via de comunicació del terme i de zona, tant pel trànsit de viatgers com a via d'importació i exportació de mercaderies.</p> | 41.5388400,1.6869700 | 390475 | 4599409 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 69708 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Salvador d'Espoia des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Salvador d'Espoia (1939- )</p> | 08286-93 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons parroquial de Sant Salvador d'Espoia fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> | 41.5159600,1.6540700 | 387691 | 4596911 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 69710 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Joan de la Torre des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Joan de la Torre (1939- )</p> | 08286-95 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons parroquial de Sant Joan de la Torre fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> | 41.5335000,1.6589700 | 388130 | 4598852 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml