Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69695 | El Manou Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-vell | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La casa va ser rehabilitada a la dècada del1980 donant-li el seu aspecte actual. | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat en mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. La coberta es fa a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i es té accés mitjançant un petit pati interior al davant de la casa que queda tancat per un mur que arrenca dels extrems de les dues façanes laterals. El portal d'accés a aquest pati precedent a la casa es troba al pany de mur encarat a llevant i està protegit per una porta de fusta de doble batent. I protegit per un petit teuladet. El portal principal d'accés a la casa es troba situat a l'extrem de llevant de la façana i es tracta d'un portal rebaixat obrat amb fileres de maó disposades a sardinell. Encastat a la paret i sobre l'arcada del portal s'observa un carreu de pedra que du gravada la data de 1883, que es podria correspondre amb una de les rehabilitacions importants de la casa. A nivell de primer pis destaquen quatre finestres quadrangulars sense ornaments i dos petits finestrons a nivell de golfes, just sota la teulada. La façana de llevant també ha estat modificada i s'observen diverses portes adintellades i una filera de finestres quadrangulars a nivell de primer pis, sense cap ornament rellevant. L'existència de diverses portes a la casa es correspon a la necessitat de donar accés a les diverses vivendes en les quals es troba distribuït l'interior de la casa. A l'interior es conserva l'embigat de fusta, i al rebedor de la planta baixa, es conserva una arcada de mig punt formada per dovelles molt regulars i ben tallades.</p> | 08286-80 | Coll de Mata (Mas el Manou Vell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Malgrat que no apareix esmentada fins als capbreus del segle XVIII, possiblement es tracti d'una de les masies d'origen medieval del terme de la Torre de Claramunt. El fet d'anomenar-se: Manou Vell, podria indicar alguna relació històrica amb la veïna casa del Manou de la Poiosa, situat a l'altre costat del Coll de Mata. Arquitectònicament, l'edifici podria ser una construcció del segle XVIII, amb una reforma important entorn al 1883. En aquest moment és possible que la casa fos ampliada afegint un tram a llevant del vell mas. Aquest afegit hauria tapat la façana principal original que podria haver estat encarada a llevant en el seu origen. L'afegit d'aquest tram hauria canviat l'orientació de la casa, que hauria passat a tenir la façana principal a migdia. La família propietària va abandonar la casa a mitjans del segle XX, quedant en mans de tres germanes propietàries i sense descendència que només residien esporàdicament. La casa fou adquirida i rehabilitada pels seus actuals propietaris en la dècada del 1980.</p> | 41.5074400,1.6582800 | 388028 | 4595959 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69619 | Barraca de Mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc | <p>CC.AA. núm. 3974</p> | III a.C | <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> | 08286-4 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> | 41.5081700,1.6376100 | 386304 | 4596067 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69844 | Barraca de vinya 084 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-084 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-228 | 41.5099900,1.6719500 | 389173 | 4596225 | 08286 | La Torre de Claramunt | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2490 i 2491 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||||||||
| 69845 | Barraca de vinya 085 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-085 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-229 | 41.5099900,1.6719500 | 389173 | 4596225 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69845-foto-08286-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69845-foto-08286-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2489 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69846 | Barraca de vinya 086 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-086 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-230 | 41.5100900,1.6741000 | 389353 | 4596233 | 08286 | La Torre de Claramunt | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2488 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||||||||
| 69688 | Bosc del Coll de Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d'arbust. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre. L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 08286-73 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5111400,1.6737600 | 389326 | 4596350 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 69689 | Camí de Mediona/ de Matacavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mediona-de-matacavalls | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XXI | <p>Camí de terra que neix al nucli de La Serra i s'adreça costa amunt en direcció Sudoest fins al terme de Sant Joan de Mediona travessant els plans del Mas d'en Ponç i del Mas Martí, ja dins d'aquest darrer terme. Aquest camí, d'uns 3 m. d'amplada travessa una zona amb conreus i boscos fins arribar a aquests darrers plans, i compta amb alguns petits ramals, com el que du al mas Cal Jaume Llorenç o a alguns camps veïns.</p> | 08286-74 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest camí era la via que habitualment solien prendre els veïns del nucli de la Serra i també de Vilanova de l'Espoia que treballaven com a parcers les vinyes de les planes del mas d'en Ponç i del mas Martí. També era el camí que tradicionalment es feia servir per anar a Mediona. Tradicionalment era conegut com el camí de Matacavalls per la pujada que fa fins arribar a un petit turonet, just abans dels esmentats plans. A partir d'informació oral obtinguda, se sap que aquesta pujada era temuda quan s'havia d'anar amb els carros plens ja que els cavalls patien molt durant la pujada. A conseqüència d'això era conegut popularment com a camí de Matacavalls.</p> | 41.5110000,1.6463100 | 387035 | 4596370 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69662 | Can Jaume Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-llorenc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | El mas es troba deshabitat des de la dècada de 1950 i s'ha degradat considerablement. | <p>Masia formada per un cos principal rectangular i un conjunt d'annexos i patis tancats per paret de pedra. Es tracta d'un edifici situat al nord-oest del nucli de la Serra, al peu de camí de Matacavalls o de Mas d'en Ponç. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats i disposats. Es cobreixa dues aigües, amb el carener paral·le a la façana. Tot l'edifici mostra signes d'haver estat arrebossat en morter de calç, coservant-se nomès en algus trams de paret. Tot l'edifici s'aixeca aprofitant el desnivell natural del terreny, de tal manera que la façana principal s'orienta al nord-oest, al peu del camí, mentre que la resta del cos de l'edifici cau pel pendent de la muntanya oferit un aspecte molt allargassat. Aquest desnivell fa que l'edifici consti de planta semisoterrada, planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al nord-oest està precedida de dos graons de pedra molt desgastats i s'obre amb un portal central acabat per una llinda monolítica que forma un arc molt rebaixat i un balco protegit per una reixa de ferro molt senzilla a nivell de primer pis. Com a element ornamental nomès cal fer esmet de les marques d'un fals carreuat dbuixades sobre el morter. La façana de ponent manca d'obertures significatives i compta amb un cobert adossat, que aprofita el tros pla de la muntanya i el que podria ser una cisterna que dóna lloc a un terrat que recau sobre el desnivell de la muntanya. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestres petites. Al sector de migidia de la casa s'afegeixen un seguit de cossos, actualment enrunats, protegits per un mur de pedra irregular també força malmés. És en aquest sector de la casa que es té accés al pis semisoterrat, que segurament estava destinat a feines agrícoles. A nivell de planta baixa i priemr pis destaquen dos balcons, actualment tapiats.</p> | 08286-47 | La Serra (Mas Can Jaume Llorenç s/n,- La Serra, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les característiques constructives de la casa indiquen que es tracta d'una masia aixecada a començaments del segle XIX, en una mateixa fase arquitectònica. Va estar en possessió de la família Bartolí fins a la dècada de 1950, moment en el qual els propietaris van marxar a viure a Capellades. Des d'aleshores ha estat desocupada.</p> | 41.5110600,1.6483000 | 387201 | 4596374 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la façana de migdia es conserva un rellotge de sol pintant a nivell de planta baixa, però que en aquest sector de la casa, degut al desnivell, queda elevat a primer pis. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 69791 | Barraca de vinya 055 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-055 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-175 | 41.5114600,1.6476800 | 387150 | 4596419 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69791-foto-08286-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69791-foto-08286-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 157 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69757 | Caseta Agrícola de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | L'edifici es troba en bon estat de conservació ja que encara continua utilitzant-se com a magatzem. | <p>Caseta agrícola situada a les afores del nucli de la Serra, al peu del camí de Matacavalls. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb la coberta de teula inclinada en direcció al nord. La construcció és feta íntegrament en pedra de diferents mides sense desbastar amb carreus de mida més gran a les cantonades i als brancals de la porta d'accés. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland que apareix en alguns trams del mur. La caseta guarda una orientació a llevant, obrint-se amb una porta d'1,72 m d'alçada per 68 cm d'amplada protegida per dues fulles de fusta. Es tracta d'una porta allindada formada per una biga de fusta que recau sobre carreus de pedra ben disposats que formen els brancals. Al mur de migdia s'observen restes del que podria haver estat una obertura, potser una finestra, que actualment es troba tapiada amb maó.</p> | 08286-124 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la, però es tracta d'una construcció de mides considerables i feta de forma molt tosca que podria datar-se en la dècada del 1920. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles i encara conserva la seva funció.</p> | 41.5117200,1.6484900 | 387218 | 4596447 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69745 | Forn de calç de Coll de Mata / del Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La vegetació està ocupant l'espai dels forns impedint l'accés i degradant molt les estructures. | <p>Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s'aprecia l'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d'arrebossat amb morter de calç a l'exterior. L'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d'accés de 2,00m d'alçada per 1,34 m d'amplada i un gruix de mur de 1,30. L'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d'amplada per 5,70m de llargada. L'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l'accés a l'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l'exterior.</p> | 08286-112 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l'explotava juntament amb altres socis. Un d'aquests darrers socis fou En Tino, d'on va prendre el sobrenom. .</p> | 41.5120500,1.6672800 | 388787 | 4596459 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d'un cadàver l'any 2004 que es va intentar cremar dins d'un dels forns l'estiu d'aquell any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 69635 | Forn de calç del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. | <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> | 08286-20 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> | 41.5123300,1.6650100 | 388598 | 4596493 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69690 | Font pública de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a l'entrada del nucli de la Serra, venint des dela BV-2135, en un espai cantoner, al peu del carrer del camí de Matacavalls. La font es una estructura de maó i ciment, aixecada sobre un graó fet de carreus de pedra que salva el desnivell de l'indret. Es tracta d'una font connectada a la xarxa pública d'aigua. Tota la font s'aixeca sobre una base quadrangular de maó de 45 cm d'alçada sobre el qual recau una pica de ciment de 63 cm d'amplada, per 98 cm de fons. Sobre la pica s'alça una paret de ciment en la qual s'encasata un brollador metàl·lic. La paret es corona amb un petit frontó fet també de ciment i acabat en una forma arrodonida. L'alçada general de l'element és de 1,50 m d'alçada. A banda i banda de la paret s'aixeca un petit mur de maó.</p> | 08286-75 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Al frontó de la font es pot llegir la data de construcció ANY 1970. Aquesta data coincideix amb el moment de l'arribada de l'aigua a les cases de Vilanova d'Espoia i La Serra.</p> | 41.5126200,1.6503900 | 387378 | 4596544 | 1970 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69638 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes. | <p>Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d'Espoia, just a l'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.</p> | 08286-23 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.</p> | 41.5127600,1.6505300 | 387390 | 4596560 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69700 | Torrent de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Torrent que neix en el veí municipi de Sant Joan de Mediona i baixa fins prop del nucli de la Serra i fins la vall d'Espoia fins a desgüassar al torrent del Manou, a tocar del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un torrent molt irregular, que depèn molt de la pluviometria anual, amb una llera molt irregular. El poc cabal del torrent no dóna peu al desenvolupament d'una vegetació pròpia d'un bosc de ribera.</p> | 08286-85 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El torrent, rep el nom del veí nucli de la Serra, per la seva proximitat geogràfica.</p> | 41.5130900,1.6547500 | 387743 | 4596591 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 69841 | Barraca de vinya 031 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-031 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-225 | 41.5129600,1.6423400 | 386707 | 4596593 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69841-foto-08286-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69841-foto-08286-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2536 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:120 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69838 | Barraca de vinya 030 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-030 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-222 | 41.5131300,1.6445600 | 386893 | 4596609 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69838-foto-08286-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69838-foto-08286-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2535 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69685 | Font del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sabater | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font que neix al marge del torrent de la Serra. L'aigua neix a mitja alçada del pendent i es recull mitjançant un caneló metàl·lic encastat en un tram de paret de maó que reforça la paret natural del terreny. L'aigua es recull en una bassa excavada al terra d'uns 3 metres de llargada per 1 m d'amplada i uns 0,50 m de fondària. Es tracta d'una basa executada en maó, que reforça la paret natural del terreny, i rematada a la part superior per una filera de carreus de pedra de mida irregular sense desbastar. Actualment l'interior de la bassa es troba impermeabilitzada per una lona. Per tal de salvar el desnivell del terreny, la bassa es troba excavada en un terreny esglaonat per feixes de pedra seca, quedant elevada pel que fa al conjunt d'horts que ha de regar. L'aigua es pren actualment mitjançant una manega. Tot i ser una font privada es beneficien del seu ús tots els propietaris dels horts de l'entorn.</p> | 08286-70 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que podria tractar-se d'una antiga font d'aigua, l'estructura actual podria tractar-se d'una obra executada a començaments del segle XX, executada en maó. Es tracta d'una font privada a la qual hi tenien dret els propietaris d'horts de la contrada. Al peu d'aquesta font, a tocar de riera hi havia els safareigs on les dones del poble baixaven a rentar la roba fins a la dècada del 1970 en que va arribar l'aigua a les cases. Dins del poble d'Espoia no hi havia safareigs públics.</p> | 41.5137100,1.6579500 | 388011 | 4596656 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest sector del torrent és conegut com el de la Font Vella, tot i que no s'ha pogut identificar cap indret amb aquest lloc. Uns metres a ponent, seguint el curs del torrent es trobaven els dos safareigs públics d'Espoia. Aquests safareigs estaven coberts per una teulada. Uns metres al nord, seguint el curs, es trobava el safareig de rentar la roba dels difunts, que rebia l'aigua que sobrava dels dos safareigs públics. Actualment tota la zona es troba molt emboscada i plena de vegetació , fent impossible observar l'existència de restes. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69792 | Barraca de vinya 057 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-057 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-176 | 41.5143500,1.6768200 | 389587 | 4596702 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69792-foto-08286-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69792-foto-08286-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 161 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69874 | Barraca de vinya 104 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-104-0 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-258 | 41.5146700,1.6455400 | 386977 | 4596778 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69874-foto-08286-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69874-foto-08286-258-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2534 de l'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69728 | Barraca de vinya 033 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-033 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-155 | 41.5149700,1.6373100 | 386291 | 4596823 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69728-foto-08286-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2537 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:123 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69661 | Cal Manou de Poiosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-de-poiosa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | <p>Masia formada per diversos cossos afegits, que s'aixeca al vessant de la muntanya de la Serra. El mas compta amb un cos principal de planta basilical format per dues crugies, una central més alta i una adossada al nord. Cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la que potser devia ser la façana principal, encarada a llevant, i amb teulada inclinada a nivell d'un pis més baix la crugia adossada al nord. Es tracta d'un cos de planta baixa primer, segon pis i golfes la crugia central i planta baixa, primer i segon pis ala lateral. La porta d'accés original la desconeixem. Destaca a façana de llevant la presència de tres balcons a nivell de segon pis, i d'una finestra geminada a nivell de golfes, sota l'aler de la teulada. L'accés a aquest cos es realitza actualment per la façana de ponent. Aquesta façana destaca per les seves formes arrodonides a les cantonades. A aquest cos principal s'adossa un segon cos al nord, de planta quadrangular i encarat a ponent, precedit un petit pati tancat per una reixa entre dos pilars coronats per elements decoratius. Aquest cos compta amb una façana principal policromada alternant el color ocre, amb el color blanc i el color granat. Aquesta façana està formada per una galeria oberta formada per arcades de mig punt fets amb maó, que recauen sobre columnes també de maó. El carcanyol entre arcada i arcada es decora amb un relleu triangulat que omple l'espai. A nivell de primer pis les arcades de la planta baixa es correspon amb una altra sèrie d'arcades similars que crea altra galeria oberta. El carcanyol d'aquest primer pis es decora amb un relleu que simula un capitell. La galeria del primer pis i el terrat del segon pis es protegeixen per una barana balustrada feta en guix. Al nord d'aquest cos s'afegeix una altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada que aprofita el desnivell del terreny. Aquesta cos sembla destinat a espai de treball. Al costat nord de la casa també s'adossen dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada, també destinats a celler i espais agrícoles.</p> | 08286-46 | Vilanova d'Espoia (Mas Cal Manou de Poiosa s/n - Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es conserva documentació relacionada amb la casa del Manou de la Poiosa des del 1650. El nom de Manou podria tenir relació amb el veí mas del Manou Vell, situat a la part alta del Coll de Mata, en terme de Mediona. Aquest mas sembla presidir la partida de la Poiosa, d'on rebria el sobrenom de Manou de la Poiosa. El mas s'ha mantingut en mans de la mateixa família des del segle XVII, moment en el qual apareixen dites referències documentals abans esmentades. El cognom familiar ha anat canviant en funció dels casaments de diverses pubilles. Originalment han estat els cognoms Piqué, Guitart, i actualment Busquets. Arquitectònicament el mas s'ha anat ampliat a mida que creixien les necessitats de la família propietària. El nucli original podria ser el cos de planta rectangular. Aquest podria ser una construcció del segle XIX aixecat a sobre de les estructures del vell mas. A finals del segle XX o començaments del segle XX s'hauria afegit a migdia el cos central amb arcades, i posteriorment els cossos laterals, que serien destinats a funcions agrícoles. En l'actualitat el mas acull diversos habitatges de la família.</p> | 41.5154700,1.6637600 | 388499 | 4596844 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserva un petit celler amb botes, fruit de les activitats relacionades amb la vinya, així com una màquina de premsar raïm. En un dels murs de la casa, al costat de llevant, es conserva un carreu amb un escut esculpit. Per la posició es troba, al mur d'una escala exterior auxiliar, i pel tipus de pedra calcària, cal pensar que es tracta d'un carreu reaprofitat. El motiu esculpit es troba molt erosionat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69862 | Barraca de vinya 029 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-029 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-246 | 41.5153300,1.6491300 | 387278 | 4596847 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69862-foto-08286-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69862-foto-08286-246-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2533 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 116 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69875 | Barraca de vinya 105 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-105-0 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-259 | 41.5153800,1.6438800 | 386840 | 4596859 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69875-foto-08286-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69875-foto-08286-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2538 de l'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69820 | Barraca de vinya 056 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-056 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-204 | 41.5155800,1.6608500 | 388256 | 4596860 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69820-foto-08286-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69820-foto-08286-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2512 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 159 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 69870 | Font de l'escola Torrescasana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-torrescasana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pati de l'escola de primària Torrescasana, de Vilanova d'Espoia. La font és una reproducció de la salamandra del Parc Güell de Barcelona. Es tracta d'una estructura realitzada en ciment recoberta amb mosaics de colors disposats en trencadís. Consta d'una base de formes ondulades de 0,30 m d'alçada per 1,22 m d'amplada i 1,70 m de llargada. Aquesta base acull en un extrem una forma allargada que serveix de pica. Sobre aquesta base es situa una estructura quadrangular més petita de 0,20cm d'alçada per 0,70m d'amplada i 0,87 m de llargada. A l'extrem de ponent d'aquesta estructura, coincidint amb la pica el trencadís dibuixa un escut del municipi de la Torre de Claramunt sobre una base de color vermella feta també en trencadís, i un escut amb les barres catalanes i un motiu floral sobre una base de color blau feta en trencadís. Sobre aquesta estructura quadrangular es recolza la salamandra que roman amb la boca oberta sobre la pica. A l'interior de la boca acull el brollador metàl·lic pel qual raja l'aigua. Aquesta està regulada per un temporitzador situat al costat dret del camp de la salamandra.</p> | 08286-254 | Vilanova d'Espoia (Camí de Cal Muntades s/n Vilanova d'Espoia-08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font va ser fruit de la iniciativa de l'associació de pares i mares de l'escola Torrescasana, arran de la celebració l'any 200 de l'any Gaudí. És volia rendre un homenatge a l'arquitecte modernista. La font es trobava a l'escola vella de Vilanova d'Espoia i va ser traslladada a l'escola actual l'any 2005, poc desprès de la seva inauguració. Actualment segueix funcionant com a font de l'escola.</p> | 41.5154600,1.6503500 | 387380 | 4596860 | 2000 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69843 | Barraca de vinya 083 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-083 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-227 | 41.5157900,1.6758900 | 389512 | 4596864 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69843-foto-08286-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69843-foto-08286-227-3.jpg | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Codi 2493 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||||||||
| 69704 | Pont Nou de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell que crea el torrent del Manou, al peu del turó del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament antic fet amb pedres irregulars bonyarrudes i sense picar-les gens, amb les juntes amples i plenes de morter. L'estructura del pont consisteix en una gran arcada de diafragma que salva el desnivell, reforçada al seu perímetre exterior per carreus de pedra rectangular ben tallats. Els murs laterals, a banda i banda de l'arcada es reforcen amb dues rafes, a banda i banda del mur, atalussades, adossades a la part exterior de la paret. La seva mida és de 25 m de llargada per 6 d'amplada. Com a element decoratiu la part superior del pont de pedra s'embelleix amb un mig bocell que recorre tota la llargada del pont per sota de la cornisa superior. Aquestes dues darreres estructures del pont són difícils d'apreciar per haver construït la moderna carretera i barana a sobre, que sobresurt per ambdós costats del pont.</p> | 08286-89 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest pont podria haver estat aixecat a la dècada del 1930, ja que el transport regular de viatgers entre Capellades i Vilanova d'Espoia té lloc des del 1953 per la línia de Magí Montferri. El pont nou substituïa l'antic pont d'Espoia, i s'aixecava a migdia de l'antic, a un metre escàs de distància, obligant a desplaçar el traçat de la carretera. L'asfaltat actual de la carretera va obligar a la construcció d'una plataforma d'asfalt i una barana que recauen sobre l'estructura del pont antic sobresortint uns metres a banda i a banda.</p> | 41.5157100,1.6589400 | 388097 | 4596876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69698 | Torrent del mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | Es tracta d'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada. | <p>Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l'Espoia. A 'alçada del nucli urbà de Vilanova de l'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.</p> | 08286-83 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nom de torrent de Mas d'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l'antic Mas d'en Ponç.</p> | 41.5156200,1.6475300 | 387145 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 69860 | Arcada apuntada de cal Mas Marimón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcada-apuntada-de-cal-mas-marimon | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Arcada apuntada que s'observa a nivell de planta baixa de l'edifici de Cal as Marimón. Aquest edifici compta amb dues façanes, ja que salva un important desnivell entre el carrer Major i el carrer de Baix. L'arcada es troba encastada al mur que dóna al carreró que comunica un carrer amb l'altre. Es tracta d'una arcada apuntada, tot i que per l'evolució de la casa es desconeix si pertanyia als baixos o es tracta d'un arc de descàrrega. L'arcada es recolza sobre brancals de diferents dimensions, ja que salva l'important desnivell del carrer. Actualment l'element es troba inutilitzat a nivell estructural i ha estat tapiada amb maó, deixant una finestra a la part superior del mur per permetre la il·luminació dels baixos. La casa va ser restaurada recentment, arrebossant aquesta façana i pintant-la de color taronja, tot i que s'ha deixat l'arcada a la vista.</p> | 08286-244 | Vilanova d'Espoia (Pl. del Senyoriu s/n-Vilanova d'Espoia 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Mas Marimón és una de les cases antigues que formen part del nucli urbà de Vilanova d'Espoia. La casa ha sofert nombroses modificacions i l'existència d'aquesta arcada s'explica als baixos de la casa, que als seus orígens devia tenir una planta diferent i segurament amb accés des del carrer Major. L'arcada devia quedar dintre de la casa. Les fotografies antigues de la primera meitat del segle XX mostren aquesta casa amb un cos intermedi que unia el carreró per la part superior i que permetia travessar el carrer a l'alçada del primer pis. L'arcada ja era present a la vista del carrer. Les darreres obres de rehabilitació han canviat l'orientació de la casa, obrint l'entrada principal a la placeta del carrer de baix.</p> | 41.5156900,1.6534100 | 387636 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69703 | Antic pont de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure. | <p>Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s'aixeca en nucli de Vilanova d'Espoia. La seva amplada és d'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l'arcada l'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l'antiga carretera.</p> | 08286-88 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La construcció de l'antic pont d'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d'Espoia. L'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l'antic que camí que nomès permetia el transport d'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.5157600,1.6589400 | 388097 | 4596882 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al fons de l'AMFI dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 69677 | Edifici de l'Antic Forn del C/Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lantic-forn-del-cmajor | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert amb teulada inclinada. Es tracta d'un edifici aixecat al carrer Major, aprofitant el carreró que baixa entre aquest últim i el carrer de Baix, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Aquest edifici s'ha construït en mur de parament irregular, amb la part baixa de les cantonades reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Major, i s'obre amb un portal rebaixat format per dovelles de gran mida disposades horitzontalment i carreus rectangulars formant brancals. La façana de ponent dóna actualment a la plaça Nova, i és accessible des del carreró que baixa del carrer Major a la Plaça Nova. En aquesta façana només s'ha obert una petita finestra quadrangular i una finestra balconera a nivell de primer pis. A l'extrem d'aquesta façana el mur de l'edifici s'arrodoneix i deixa intuir l'existència de l'antic forn de grans dimensions a l'interior.</p> | 08286-62 | Vilanova d'Espoia (C/Major, s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracti d'un edifici aixecat a l'entorn del segle XVIII-XIX, que va arribar com a vivenda a començaments del segle XX. En aquesta casa es trobava el forn del pa que coïa per tot el poble i que encara es pot percebre exteriorment a la façana de ponent. A la dècada del 1980 els propietaris van vendre la casa a l'Ajuntament que el va convertir en magatzem. No han quedat restes de l'antic forn.</p> | 41.5157600,1.6533000 | 387627 | 4596889 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69678 | Casa del C/Major, 21 (Vilanova d'Espoia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cmajor-21-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular, arrebossada amb ciment, actualment molt degradat i amb molts trossos caiguts. Les obertures s'han reforçat amb fileres de maons. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada al nord-oest, aprofitant un petit eixamplament del carrer que dóna lloc a la placeta del Pla de Bassot. L'edifici s'obre a la planta baixa amb un portal en un extrem de la façana format per fileres de maons que formen una arc escarsser, que recauen sobre un mur format per maons i parament irregular en lloc de brancals ben tallats. A l'altre extrem de la façana destaca un finestral rectangular acabat també amb un arc rebaixat- A nivell de primer i segon pis, les obertures inferiors es corresponen amb les de la planta baixa, creant un composició de façana força simètrica. A nivell de primer pis destaquen dos balcons protegits per baranes ferro. Com a excepció, una finestra rectangular al mig de la façana, a l'espai entre balcó i balcó. A nivell de segon pis, seguint la línia de les obertures s'obre dues finestres balconeres també protegides per baranes de ferro.</p> | 08286-63 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 21 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'edifici va ser aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX pel Sr. Domingo Pascol, que era un dels grans propietaris de terres d'Espoia. La casa antiga d'aquest propietari es trobava al davant i també rebia el nom de Cal Pascol (fitxa 60). En quedar antiga la vella casa va traslladar la seva residència a la nova casa, que també va rebre el nom de Cal Pascol. A la dècada del 1930 el propietari era el Sr. Modest Domingo, que treballava a l'Ajuntament. Aquest propietari va morir assassinat degut als conflictes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i en honor seu tot el carrer va rebre el nom de Modest Domingo fins al 1976, en que va recuperar el nom de carrer Major. La família hi va viure fins el 1965, regentant l'estanc del poble, que es trobava a la planta baixa.</p> | 41.5157600,1.6535400 | 387647 | 4596889 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa era coneguda com Can Pascol, però actualment el nom de Can Pascol o Celler d'en Claudi s'ha donat a la casa del davant, que du el núm. 25 que era de mateix propietari (fitxa 60), per tal de mantenir la denominació que s'ha donat a l'IPA. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69717 | Festa Major d'Estiu de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Vilanova d'Espoia es celebra el primer cap de setmana d'agost. Les celebracions es concentre entre el divendres a la tarda i el diumenge. El divendres a la tarda s'inauguren els actes culturals, que acostumen a centar-se en exposicions a l'edifici de la Societat Republicana Catalana. Es continua amb un sopar popular, un espectacle i ball. El dissabe s'organitzen torneigs esportius de futbol i basquet, d'adults i infantils. La jornada s'acaba amb un ball nocturn. El diumenge al matí s'organitza una missa solemne a la parròquia de Sant Salvador, seguida d'una ballada de gegants. A la tarda es celebreven competicions esportives. La festa Major de Vilanova d'Espoia s'organitza en una comissió popular dels veïns d'Espoia, amb el suport de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | 08286-102 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX, però és possible que els seus antecedents es puguin remuntar al XVIII. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda amb el ball. Les dificultats del transport feien que normalment els músics visquessin a la població durant els dies de la festa. A partir de les dècades de 1950 i 1960, coincidint amb el moment de més emigració cap a Capellades i altres poblacions, la Festa Major d'estiu es va convertir en un moment de retrobament dels veïns de Vilanova d'Espoia que, sovint durant aquells dies retornaven al poble. Des de la dècada del 1970 la Festa Major es organitzada per la Comissió de festes formada pels mateixos veïns de Vilanova d'Espoia. L'obertura de l'espai de la Plaça Nova va concentrar bona part de les activitats culturals en aquest indret, així com a l'espai d'exposicions de l'Edifici de la Societat Republicana Catalana. Des de 2003 es van afegir les ballades de la Colla de Geganters de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5157800,1.6530600 | 387607 | 4596892 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69679 | Portal de cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-sabater | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Portal adovellat situat en un extrem de la façana principal de l'edifici del carrer Major, 30, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un portal creat per dovelles ben tallades i disposades formant un arc de mig punt, que descansen sobre carreus quadrangulars i rectangulars de mides ben proporcionades, que fan la funció de brancals laterals. Aquest portal podria trobar-se al seu lloc original i haver format part d'un edifici que posteriorment ha estat restaurat i rehabilitat com a vivenda. És per aquest motiu que el portal ha perdut la seva funció i ha esdevingut finestral. A tal fi, la part inferior del portal ha estat tapiada amb un mur de pedra i l'espai restant protegit per un enreixat i una finestra de dues fulles de fusta.</p> | 08286-64 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 30 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. Era conegut popularment com Cal Sabater, per ser aquest l'alies del propietari fins a la dècada del 1980. Als anys 80 va ser restaurat. El portal adovellat va ser tapiat i convertit en finestra, obrint la porta principal de la casa a la façana posterior.</p> | 41.5158000,1.6538100 | 387669 | 4596893 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'accés actual a la casa es realitza mitjançant un portal allindat en l'altre extrem de la façana de la casa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69819 | Gegants de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>El gegant i la geganta de Vilanova d'Espoia són dues peces elaborades amb una estructura de fusta, un cos de cartró macerat i pintat, i vestits de roba. Els dos gegants de Vilanova d'Espoia representen l'esperit de les persones de la població al llarg del temps. El gegant és el Sr. Tonet de Cal Muntades, que va viure a la casa de Cal Muntades al segle XX i va ser un dels darrers barracaires de vinya. És per aquest motiu que l'element que du a la mà és una barraca de vinya en petit i una escarpa de picapedrer. És seu vestit és el de pagès, amb una gorra al cap, un camisa blava, una armilla de ratlles i una davantal usat per treballar la pedra. La geganta és la Sra. Victòria de Cal Cosme (casa de Vilanova d'Espoia), que representa la dóna de Vilanova d'Espoia. La Sra. Victòria va viure al poble al segle XX, va treballar a la fàbrica Cal Guasch de Capellades, i a més a més treballava al camp, a les vinyes, a l'hort i tenia cura de la família. És per aquest motiu que du a la mà una cistella amb els fruits de la terra, raïm i flors. Du els cabells recollits en un monyo com la majoria de les dones de l'època, va vestida amb una camisa blanca, faldilles i un davantal.</p> | 08286-203 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Els gegants de Vilanova d'Espoia van ser construïts per iniciativa de la Colla Castellera de Vilanova d'Espoia l'any 2003. L'encarrec va ser realitzat pel taller de Dolors Sans de Vilafranca del Penedès. Acostumen a sortir en diverses trobades geganteres de Catalunya, i en la Festa Major d'estiu d'Espoia i La Torre de Claramunt.</p> | 41.5158000,1.6534700 | 387641 | 4596894 | 2003 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69718 | Festa Major d'Hivern de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta festivitat estava dedicada a Sant Antoni Abat (17 de gener). Antigament la festivitat es celebrava el dia 17. En l'actualitat es celebra el cap de setmana més proper al dia 17. Tradicionalment la festivitat consistia en una missa amb orquestra, al final de la qual es procedia a la benedicció dels animals a l'era davant de l'església. A continuació es feia una cercavila amb la música per tot el poble. La festa acostumava a anar acompanyada d'un ball, que s'havia fet la nit anterior si la festa s'esqueia en diumenge, o bé es feia la mateixa tarda de la jornada del 17. En l'actualitat la festivitat s'ha continuat mantenint. Els actes acostumats són una missa, seguida de la benedicció dels animals a la sortida, i a la tarda un ball a la seu de la SCR.</p> | 08286-103 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens del culte a la figura de Sant Antoni es remunten a Catalunya al segle XII. En avançar l'Edat Mitjana s'associa la figura de Sant Antoni com a protector de les bèsties de peu rodó. La protecció del bestiar era un element fonamental en la vida pagesa de la població per la importància que aquest tenia en l'economia familiar. A començament de l'edat moderna s'afiança la festivitat amb el costum de beneir als animals aquest dia.</p> | 41.5158500,1.6541800 | 387700 | 4596898 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 69673 | Font commemorativa a Mn Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-commemorativa-a-mn-batlle | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XXI | <p>Monòlit commemoratiu de característiques poc uniformes. Es tracta d'una pedra sedimentària, de conglomerat montserrtatí situada en un extrem del parc de la Pl. de l'Església, dins de nucli urbà de Vilanova d'Espoia, de mides irregulars. L'alçada màxima és de 1,90 m per 2,10 d'amplada, aproximadament. Al cantó de la plaça, orientat a ponent hi ha encastada una placa gravada amb dedicatòria: A LA MEMÒRIA DE Mn. JOSEP BATLLE I MUERER, I EN RECORDANÇA A LA SEVA ESFORÇADA DEDICACIÓ AL POBLE DE VILANOVA D'ESPOIA. MMXI. Al costat de llevant, orientat al parc, a 0,60 m d'alçada, el monòlit acull una pica de 0,45m d'amplada per 0,33 m de fondària. El broll de la font és senzill en forma d'aixeta.</p> | 08286-58 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església s/n-vlanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Font commemorativa aixecada l'any 2011 en memòria de Mn. Batlle, en record als seus esforços per la conservació del patrimoni cultural del terme i de l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia. La font s'aixeca en l'espai de la plaça creada en l'antiga era de Cal Torrescasana, aprofitant els arranjaments de l'espai de l'entorn de l'església. La pedra va ser prada de la muntanya de Montserrat expressament per fer la font.</p> | 41.5158700,1.6542800 | 387709 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69675 | Can Pascol/Celler d'en Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d'una eixida. L'element més destacat de l'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l'edifici del costat, s'aprecia la presència d'un ràfec que sobresurt i reforça l'estructura arquitectònica d'aquest edifici i el del costat.</p> | 08286-60 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Possiblement es tracti d'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d'un dels grans propietaris de terres d'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d'aquests moments s'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d'en Claudi..</p> | 41.5158600,1.6536300 | 387654 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69674 | L'Escola Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescola-vella | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia de cases del carrer Escola Vella, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un edifici amb el carener paral·lel a la façana principal, que es cobreix des del carener vers a la part posterior de l'edifici amb coberta inclinada i des del carener a la façana principal amb un terrat. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada en color blanc molt desgastat. Davant de l'edifici es crea un petit espai o placeta que trenca la línia de façanes del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis, i s'accedeix mitjançant una porta allindada molt senzilla. A nivell de primer pis destaca un balcó protegit per una barana de ferro que protegeix tota la façana. Destaca l'existència d'un cos quadrangular en forma de torre que s'afegeix a l'extrem de llevant de la façana, que sobresurt un pis en alçada de l'edifici principal. S'obre amb dos finestrals acabats amb arc de mig punt, un a nivell de primer pis i un altre a nivell de segon pis.</p> | 08286-59 | Vilanova d'Espoia (C/Escola Vella, 9 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Sobre el primer pis del cos principal sobre surt un frontó on s'ha encastat una placa de ciment on es pot llegir: ESCUELA NACIONAL 1933. Aquest any va ser l'any de construcció de l'edifici, ja que fins a aquella data l'escola havia ocupat una sala de la casa de Cal Torrescasana, a tocar de l'esglesia. L'escola va funcionar com a tal fins a la dècada del 1960. Les aules es trobaven a la planta baixa i el pis superior era la vivenda del mestre.</p> | 41.5158800,1.6548600 | 387757 | 4596901 | 1923 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69637 | Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII-XXI | <p>Nucli habitat situat a migdia del terme municipal. Es tracta d'un dels dos nuclis històrics documentats dels del període medieval que, juntament amb el de La Torre de Claramunt agrupava la població del terme. El nucli s'assenta sobre un petit turó que domina la vall del torrent de Mas d'en Ponç i del Manou fins a la seva confluència amb el riu d'Agost, entre les elevacions de la Muntanya de Cal Vilaseca i La Serra. Es troba format per un seguit de cases agrupades al vessant de migdia del turó, a redós de l'església romànica de Sant Salvador d'Espoia, que s'adapten a l'orografia del terreny. Les cases s'han anat configurant en un carrer principal anomenat carrer Major i la seva continuació al carrer de les Eres, que recorren en sentit Est-Oest el turó, i un carrer paral·lel anomenat carrer de Baix i la seva prolongació al carrer Nou, que transcorren en paral·lel a la part inferior del turó. Un seguit de carrerons transversals irrompen acabant de configurar la xarxa urbana i formant petites placetes, alguna de les quals, com és el cas de la Plaça Nova, nascudes de la desaparició d'una illa de cases. Una altra plaça important és la plaça de l'església, que s'obre al davant de la façana principal de l'església, que ha estat eixamplada per la creació d'un parc, i la plaça Major, que s'escau al davant de la façana de ponent del temple. Altres carrers situats al cantó nord del turó són el carrer de Carme i el carrer de Capellades, que es devien correspondre a l'arribada d'aquests camins al nucli. El tipus de construcció predominant és el de vivenda entre mitjeres de planta baixa i un o dos pisos. En les construccions més antigues predomina el mur de pedra irregular amb cantonades reforçades. Són habituals les façanes arrebossades i pintades en colors diversos. Algunes d'aquestes cases han estat restaurades els darrers anys, però sempre conservant els volums originals i sense elevar-se amb alçades desproporcionades. El creixement urbà ha tingut lloc als extrems de llevant i de ponent del nucli amb la construcció de les escoles i d'algunes cases unifamiliars.</p> | 08286-22 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de Vilanova d'Espoia va neixer a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador. L'església és una construcció aixecada a mitjans del segle XII i es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. Vilanova d'Espoia i el seu territori, formaren part del domini feudal del castell de Claramunt; però des del segle XIV la jurisdicció senyorial pertangué als nobles de Cabrera i de Vallbona. A finals del segle XV, Espoia pertany als nobles de Camporrells. L'any 1530, entre Elisabet Jerónima de Camporells i el batlle, els regidors i els prohoms de l'Espoia, s'establí un convenir per una vigència de sis anys, durant els quals els vassalls pagarien un dotzè de les collites de cereals i llegums. Desprès d'un interregne temporal de la família dels Fivaller, el domini temporal va passar definitivament als nobles de Foixà, de la línia dels senyors de Maçanet. Des del 1586, consta que Octavi de Foixà, prior del monestir de Sant Cugat del Vallès, és el senyor baronial, i que el 1595 deixà el domini a la seva germana Magdalena de Foixà, monja del monestir de Valldonzella. En fou hereu el 1599, Lluís de Foixà, fill natura d'Octavi, que el 1609 tenia una forta controvèrsia amb el rector de l'Espoia per la recuperació del delme. La propietat es va mantenir en la línia dels Foixà, alguns dels quals, com és el cas d'Antoni de Foixà i Balaguer va ser enterrats a la parròquia de Vallbona. El darrer senyor de Vilanova de l'Espoia va ser Antoni de Foixà i Guiu, que es va casar amb Joana de Garma. Per les lleis abolicionistes dels senyorius donades per les Corts de Cadis, el 1811, els nobles de Foixà, perderen les seves baronies de Cabrera, Vallbona i Vilanova de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 305) Pel que fa a la població del nucli de l'Espoia, el primer fogatge que aporta informació és el del 1378, que dóna 5 focs per l'Espoia. Aquesta població es va mantenir estable a la baixa Edat Mitjana, ja que cent anys desprès, al fogatge del 1479 nomès es donen 6 focs, amb l'augment toal d'un foc en cent anys. Els fogatges del segle XVI tenen xifres similars i donen 8 focs a l'Espoia el 1553. Durant aquests segles, i degut al nombre reduït de focs, cal pensar que la població nomès eren unes quantes cases al voltant de l'església, a la part alta del turó. L'avenç demogràfic no fou gaire alt durant el segle XVII, ja que el fogatge del 1708 nomès dóna 10 focs. Al 1719, del total de 390 habitants del terme, 75 ho eren de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 299) Urbanísticament, el nucli original degué desenvolupar-se al voltant de l'església de Sant Salvador, que tenia diverses cases adossades al seu entorn, a l'estil d'una sagrera. A tocar de l'església arrencaven els camins de l'Espoia, que comunicava aquest indret amb capellades, seguint la línia actual del carrer de l'Espoia. En sentit contrari, vers ponent, arrencava el camí de Carme, seguint la carena del turó. A més d'aquests dos carrers primigenis i el nucli al voltant de l'església, el nucli urbà es degué continuar desenvolupant baixant el turó a vessant de migdia, amb el carrer Major com a eix vertebradr principal. El nucli es va mantenir com a poble de tradició pagesa molt vinculat a l'explotació de la vinya i la calç durant el segle XIX i a part del segle XX. En l'actualitat, malgrat l'abandonament de les activitats tradicionals el nucli s'ha mantingut habitat refent bona part de les antigues cases com a segones residències, tot i que darrerament han tornat a ser habitades com a vivenda habitual. Aquest darrer fet ha contribuït a mantenir el poble viu i en constant renovació.</p> | 41.5158800,1.6541600 | 387699 | 4596902 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69821 | Festivitat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Tradicionalment, a la Torre Alta la festivitat de Sant Isidre (15 de maig) era una festa que acostumava a guardar-se. La majoria dels homes de La Torre eren pagesos i per tant consideraven que era la seva festivitat. Era costum aquest dia menjar cargols. Les dones acostumaven a reunir-se per rentar els cargols a les dues fonts del poble: La font del Vidu (fitxa 207) i la Font del Gaià (fitxa 206). Desprès els cuinaven amb conill, botifarra i bitxo. A Vilanova d'Espoia la festivitat de Sant Isidre també es guardava per ser considerada com la festa dels pagesos. S'acostumava a fer una missa, seguida d'una petita processó per tot el poble. En ocasions podia ser amb orquestra. A la tarda s'acostumava a fer ball.</p> | 08286-205 | La Torre Alta/Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El culte a Sant Isidre com a patró de la pagesia s'anà estenent pels països catalans en època moderna i quedà consolidat entorn al segle XVIII. Aquest costum és recordat per les persones grans del nucli de La Torre Alta i es va mantenir com a tradició fins a la dècada del 1970-1980. A Vilanova d'Espoia també és recordat fins a aquestes dates.</p> | 41.5158800,1.6541600 | 387699 | 4596902 | 08286 | La Torre de Claramunt | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 69680 | Cal Torrescasana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrescasana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XIX | <p>Edifici format per dos cossos units i adossats al sud-oest de l'església de Sant Salvador d'Espolla, format un angle recte amb aquesta i creant l'espai de la Plaça de l'Església. Els dos edificis creen un cos de planta rectangular, però exteriorment es poden distingir els dos edificis que el formen. Tots dos es troben edificats a diferent alçada, aprofitant el desnivell del terreny, i tot dos es cobreixen de manera independent. Mentre que el primer es troba adossat a l'església es troba en un nivell més alt d'alçada i es cobreix amb teulada inclinada, el segon edifici que s'adossa a continuació es troba un nivell més baix i es cobreix a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El primer edifici sembla tenir una cronologia més antiga i conserva un portal adovellat a la planta baixa precedit per dos graons ben treballats. Es tracta d'un portal format per dovelles i carreus rectangulars i quadrangulars que formen els brancals i que crea una arcada de mig punt. Actualment aquest portal es troba tapiat i sense ús. A darrera d'aquest edifici, i coincidint amb una de les façanes de l'església s'aprecien les restes d'una tina amb cairons vernissats de gras dimensions. El segon edifici és de característiques més modernes i va ser aixecat el 1917 adossant a l'altre. Es tracta d'una construcció feta amb mur de mamposteria irregular i s'accedeix mitjançant un portal obert en un extrem de la façana, fet amb maons disposats a sardinell, que creen un arc molt rebaixat. A nivell de primer pis s'obren dues finestres balconeres, que es corresponen amb dues obertures al pis sota teulada. Es tracta de dos finestrons tancats amb contrafinestres de fusta que permeten la ventilació del pis sota coberta.</p> | 08286-65 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Edifici aixecat a l'entonr del segle XVII o començaments del segle XVIII. La casa era coneguda com Cal Torrescasana, degut al nom de la família propietària. Es tracta de la família propietària de terres més gran d'Espoia, que residia a la casa i era propietària de l'era del davant de la casa. Aquest espai és ocupat actualment per la plaça de l'església. L'existència de finestres balconeres a nivell de primer pis fan pensar en una renovació d'aquest nivell a finals del segle XIX. La casa comptava amb tines de grans dimensions, ja que totes les seves terres eren conreades a rabassa morta i els pagesos tenien l'obligació de venir a fer el vi a la casa. A la dècada de 1960 la propietària era la Sra.Leonor Torrescasana, que va morir vídua i sense fills. La propietat va ser llegada a la família de masovers que hi vivia, dins de la qual s'ha mantingut.</p> | 41.5158900,1.6538500 | 387673 | 4596903 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69680-foto-08286-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69680-foto-08286-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69680-foto-08286-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | Aquesta casa formava part del que devia haver estat un antic casal fortificat, que comptava amb una torre circular datada del segle XV. Segurament devia ser la part més moderna habilitada com a vivenda. La fitxa de l'IPA num. 6065 'CASAL DEFENSIU' descriu un casal al qual s'accedeix a través d'un portal adovellat tapat per la vegetació. Al costat es trobava una de base rodona lligada a l'estructura d'u contrafort. La coberta era a una vessant. A l'interior es trobaven dues portes de guix decorades. Aquest casal fortificat es trobava documentat des del segle XII, tot i que es estructures visibles es dataven del segle XV. Aquest casal i la torre formaven part de sector posterior de la casa de Cal Torrescasana, i va ser enderrocat entorn a l'any 1992, deixant a la vista una de les tines de la casa. La casa de Cal Torrescasana és possible que sigui la identificada en l'IPA com a Casa a Vilanova d'Espoia núm. Bé IPA 6066. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69682 | Corrons de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-pedra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de corrons de pedra encastats als murs que composen l'estructura de la plaça de l'església, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. En total es tracta de deu corrons de pedra. Les seves mides corresponents són: 1. 49 cm de diàmetre per 70 cm d'alçada 2. 53 cm de diàmetre per 70 cm d'alçada 3. 33 cm de diàmetre per 75 cm d'alçada 4. 37 cm de diàmetre per 65 cm d'alçada 5. 52 cm de diàmetre per 67 cm d'alçada 6. 60 cm de diàmetre per 64 cm d'alçada 7. 56 cm de diàmetre per 67 cm d'alçada 8. 60 cm de diàmetre per 71 cm d'alçada 9. 40 cm de diàmetre per 66 cm d'alçada 10. 56 cm de diàmetre per 66 cm d'alçada</p> | 08286-67 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els corrons foren recollits per Mn.Batlle, durant els anys de la seva estada a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia. La seva procedècia era la de masies veïnes, tant d'Espoia com de la Torre de Claramunt, davnt del perill que poguessi desapareixer. Finalment el 2011 foren col·locats com a element ornamental a la plaça.</p> | 41.5158900,1.6540300 | 387688 | 4596903 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69676 | Edifici de la Societat Republicana Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-republicana-catalana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres formant part de la línia de cases del carrer Major del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. El parament constructiu de l'edifici no es pot apreciar ja que aquest es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color groc. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia formant part de la línia del carrer. L'edifici s'obre a la planta baixa amb dues portes situades als dos extrems de la façana i amb una finestra rectangular al mig. A nivell de primer pis, un balcó continu protegit per una barana de ferro ocupa gran part de la façana. S'accedeix mitjançant dues portes balconeres protegides per persianes exteriors. Tot i que la disposició de les obertures és asimètrica, el conjunt presenta una gran unitat degut a la unitat d'elements ornamentals. Totes les obertures es troben decorades per un guardapols que sobresurt de la línia de façana i protegeix la part superior de les obertures. L'element presenta línies ondulades i finalitza als dos extrems amb una forma arrodonida. Destaca visualment del conjunt de la façana groga per trobar-se pintat en color rosat. La part superior de l'edifici s'acaba amb un frontó afegit que sobresurt de l'alçada general sobre una cornisa motllurada. Es tracta d'un frontó circular amb formes ondulades entre pilars als extrems. Una línia de maons ressegueix el perímetre exterior del frontó. La data 1930 i les lletres SCR fetes amb tesel·les ocupen l'interior de la forma circular. L'interior de l'edifici cnserva un petit escenari destinat a la reperesentació d'obres teatrals.</p> | 08286-61 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 17 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest edifici havia estat una vivenda familiar del nucli de Vilanova d'Espoia. A la dècada del 1920 la casa va ser convertida en el local i centre de la Societat Republicana Catalana, que agrupava les esquerres del poble. La planta baixa va ser adequada com a sala de ball i el primer pis com a cafè. La façana també va ser ornamentada. En acabar la guerra l'edifici va ser confiscat pel règim franquista i es va convertir el seu del sindicat agrícola i convertit en economat. El període com a economat va ser molt breu. A la dècada del 1950 l'edifici va quedar abandonat caient la teulada i creixent els esbarzers a l'interior. A la dècada del 1970 l'edifici va ser recuperat per iniciativa popular amb el treballa voluntari dels veïns. La façana es va recuperar, la planta baixa va ser habilitada com a sala d'exposicions i el primer pis com a bar. En l'actualitat funciona com a bar els divendres, dissabtes i diumenges i es la seu de la Societat Recreativa i Cultural, conservant per tant les inicials. El centre es manté amb l'ajuda dels socis que col·laboren en el manteniment del bar. També s'obre com a sala d'exposicions per la Festa Major de Vilanova d'Espoia i com a seu d'activitats culturals del poble.</p> | 41.5159000,1.6532100 | 387619 | 4596905 | 1930 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69708 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Salvador d'Espoia des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Salvador d'Espoia (1939- )</p> | 08286-93 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons parroquial de Sant Salvador d'Espoia fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> | 41.5159600,1.6540700 | 387691 | 4596911 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 69716 | Festa Major de les Pinedes d'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-pinedes-darmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquesta festivitat es celebra el segon cap de setmana d'Agost, fent-lo coincidir amb el cap de setmana següent a la festa de Vilanova d'Espoia i una setmana abans de la festa de Capellades. La durada de la festa és la de dos dies, normalment el dissabte i diumenge, tot que en ocasions pot haver-hi algun acte que s'estengui en algun dia proper. L'organització corre a càrrec de la Comissió de Festes de les Pinedes de l'Armengol. Les activitats acostumen a ser de caire esportiu durant el matí del dissabte i diumenge. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques infantils, pallassos, i altres espectacles, i la nit del dissabte s'organitza un ball a la plaça del Centre Social. El diumenge al vespre la festa conclou amb una cantada d'havaneres i rom cremat.</p> | 08286-101 | Pinedes d'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La Festa Major de Pinedes d'Armengol s'organitza des de l'any 1995 com a iniciativa de la Comissió de Festa constituïda en aquest nucli. La Festa Major s'ha organitzat sempre a l'entorn del Centre Social i les seves instal·lacions esportives. Els darrers anys s'intenta diversificar els indrets de convocatòria dels actes incloent la plaça de l'Univers i el sector més antic de la Urbanització.</p> | 41.5155700,1.6194900 | 384805 | 4596913 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69716-foto-08286-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69716-foto-08286-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 69616 | Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-despoia | <p>JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) 'La Torre de Claramunt' a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.pàg.515-516. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII | <p>L'església de Sant Salvador d'Espoia és un edifici romànic, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s'uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L'aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Els més grans i voluminosos es troben a la base. La majoria dels blocs es troben només desbastats i disposats en filades horitzontals no gaire ben definides. Tots els paraments externs són completament llisos, sense l'ornamentació característica del romànic. La nau es cobreix amb una volta de mig punt a l'interior reforçada per dos arcs torals que divideixen l'espai en tres trams. L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment la coberta és a dues aigües amb lloses disposades a plec de llibre. La il·luminació es fa mitjançant una única finestra oberta al centre de l'absis. Es tracta d'una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat. Probablement hi devia haver una altra al mur sud, a l'espai on actualment h ha la sagristia, i molt possiblement alguna altra obertura al mur de ponent, actualment molt modificat per les construccions annexes de l'exterior. La simplicitat del pla original només ha estat modificada per la construcció d'una sagristia adossada a la part final del mur de migdia, que impedeix una visió completa de l'església. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal obert al mur de migdia, de cara al nucli urbà. Es tracta d'un portal format per dos arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles ben treballades, que reposen sobre impostes simples i sense decorar. Els muntants són monolítics i han estats col·locats durant les restauracions. Un petit ressalt fet amb maó sobresurt del mur a la part superior del portal creant l'efecte d'un petit teuladet sobre el portal. A efectes del carrer, el portal queda elevat i s'accedeix mitjançant un conjunt de tres graons de pedra. A tocar d'aquest portal s'adossa el cos de la sagristia, ocupant el tram del mur de migdia entre aquest portal i l'absis. Es tracta d'un cos rectangular senzill, cobert amb una teulada inclinada. Pel que fa al mur de ponent, les restes visibles actualment permeten veure un mur senzill, al qual s'hi adossen les restes d'una part de la casa de Cal Torrescasana, del qual encara poden veure's trams de paret i les restes de tines. A tocar d'aquest espai hi havia les restes d'una torre medieval que formava part de l'antic casal fortificat de Vilanova d'Espoia, actualment enderrocades. L'església patí una important modificació en un període posterior, possiblement entre els segles XVI i XVII, que va suposar la seva fortificació. A efectes arquitectònics va implicar un sobrealçat que va afectar a tot l'edifici, nau i absis inclosos, tot i que l'estructura original es va mantenir. Aquest tram sobrealçat de mur es va obrir amb un seguit de finestres gaire bé quadrangulars, sota les quals, a la capçalera, encara hi ha un reguitzell d'espitlleres. Malgrat aquest sobrealçat, el mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures, refet durant la darrera restauració. L'interior de l'edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L'altar que presideix l'absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.</p> | 08286-1 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'església,s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia és una construcció romànica tardana aixecada a mitjans del segle XII. L'església es devia construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foixà el 1568. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. El fet que en mateix testament el dit Pere Soler deixés a Albert de Pierola la Vilanova d'Espoia , evidencia que era el senyor del terme. Amb posterioritat, una visita pastoral de l'any 1405 esmenta l'església com a sufragània de Santa Maria de Claramunt, amb l'altar de Santa Maria i Sant Salvador i el cementiri. Per contra, mancava de fonts baptismals i de beneficis adscrits. El fet de que aparegués amb dos titulars (Santa Maria i Sant Salvador) va fer que fos coneguda de les dues maneres. Aquesta duplicitat queda demostrada en una altra visita pastoral del 1421 on es fa esment dels dos altars. Finalment acabaria prevalent la de Sant Salvador. A nivell constructiu, es té constància de diverses reformes fetes al segle XVI. Així, a la vista pastoral del 1508 el bisbe de Barcelona ordenava diverses reformes, sobretot a les parets i a les portes. El mateix es va ordenar en una nova visita el 1581. JUNYET-MAZCUÑAN (1992:515-516). Possiblement l'església estigué mancada de rector en alguns períodes, ja que el 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dimes Lloris, va establir un pacte entre els feligresos de l'Espoia i el rector de la Pobla de Claramunt per tal de tenir un sacerdot que celebrés misses en diumenge i les festes de guardar, a canvi d'un pagament anual de 30 sous. RIBA GABARRÓ (1988: 318) A nivell eclesiàstic, fou església sufragània de la parroquial de la Pobla de Claramunt fins 1867-1870 que es declarà parròquia independent. A començaments del segle XX, l'església apareix a les fotografies històriques amb el paredat arrebossat i un cos adossat a la façana de migdia que protegia el portal d'entrada. L'església tenia adossada a ponent una part de la casa coneguda com Cal Torrescasana, que comptava amb una torre fortificada circular. Entre els anys 1966-1984 es va iniciar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Bassegoda Nonell. La iniciativa de la restauració fou de mossèn Josep Batlle i Mauerer, que va coordinar les aportacions del pobles i altres entitats públiques. Va comptar amb la col·laboració del patronat d'Amics de Vilanova d'Espoia i del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada des del 1969. La restauració del temple va implicar l'arranjament i enjardinament de l'entorn, especialment de l'espai del davant i de la plaça del costat. Aquest espai eren les eres de la casa de Cal Torrescasana. També s'ha renovada la imatge patronal, que és un crucifix, obrat en planxa d'aram, beneït el 1978, i també s'entronitzà una imatge de la Mare de Déu, tallada en fusta. Actualment compleix les funcions d'església parroquial del nucli de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5159900,1.6540300 | 387688 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A un costat de l'altar figura la imatge del Salvador Crucificat. Es tracta d'una imatge en bronze. En un dels laterals de l'església s'observa la figura de la Mare de Déu d'Espoia, que és una talla de fusta. Totes dues imatges són datades el 1978, moment del final de les obres de restauració. | 85|92|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69711 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>Es goigs de Sant oan Baptista de la Torre de Claramunt tenen la següent lletra musicada: Puix la Torre en Vós devoció/ Perquè us porta devoció/Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. En el si de nostra Mare/Vareu ser santficat; /Per virtud de l'Etern Pare/De tot mal sou preservat; /És que Déu vos escollía/per mirall de perferecció/Sigueu... La Judea s'alegrava/En le vostre Naixement, /Es seu goig el desmostrava/Grans fogueres encenent; /És que un astre al món eixia/Que daria gran claror./Sigueu... Tan bont punt al món venieu/Un miracle gran obreu; /Mut el pare com tenieu/la paraula li torneu;/Vostra casa d'alegria/Vau omplir i d'admiració./Sigueu... Sou dels fills i nats de dona/El més gran en santedat,/Així ho diu, així ho abona/la mateixa Veritat, /Així Crist us elogia/De qui sou el Precursor./ Sigueu... Vós a Crist batejàveu/a les aigües de Jordà;/Penitència no us cansàveu/A tothom de predicar; /El dolent es convertia/Malgrat fos gran pecador./ Sigueu.. Lluny del món i dels seus vicis/Al desert vos retireu, Amb dejunis i cilicis/Vostre cor mortifiqueu; /La vostra ànima es nodria/Amb el pa de la Oració./Sigueu.. En a vostra gran diada/Bona festa vos dediquem,/Vostra imatge venerada/pels carrers la passejem;/Gent del poble i de masia/Tothom va a la processó./Sigueu.. A honorar-vos compareixen/També els pobres del voltant,/Molta cera us ofereixen/I contents de Vós s'en van;/Ve tothom en romeria/Des del pobre al més senyor./Sigueu.. Tothom gràcies vos demana/Des del gran al més petit;/Que de grat i bona gana/Concediu Vós tot seguit;/Beneït mol voltes sia/Vostre braç benefactor/Sigueu.. És molt gran la confiança/Que en Vós sempre havem posat/Sou del poble l'esperança/Quan es troba aclaparat;/És el cel qui aquí us envia/Per ésser el nostre defensor./Sigueu.. Nostre poble que us venera/Que professa gran amor/Alcança de Vós espera/Tota gràcia i tot favor; /No temem cap traidoria/Tenint vostra protecció./Sigueu.. Beneïu les nostres terres,/Nostres cases i carrers,/Ompliu d'oli nostres gerres/I de vi nostres cellers; /Nostre pa de cada dia/Danunos sempre en abundó/Sigueu.. TORNADA Puix d'aquests rodalia/Sou l'àngel protectr: Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. PREGUEM Concediu-nos, Senyor, l'esperit de fortalesa, perquè, alliçonats amb l'exemple gloriós del vostre màrtir sant Joan, aprenguem d'obeir-vos a Vòs abans que els homes. Per nostre Senyor Jesucrist.</p> | 08286-96 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre el dia de la festivitat de Sant Joan i el dia de la Festa Major d'hivern.</p> | 41.5159900,1.6540300 | 387688 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 69722 | Goigs de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>El dia de la festivitat de Sant Salvador, a l'acabar la celebració religiosa acostumen a cantar-se els goigs del sant patró: GOIGS A LLAOR DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR JESÚS NOMENAT SANT SALVADOR. Titular de l'església de l'aldea Vilanova d'Espoia ENTRADA Per la transfiguració/Pel misteri d'un gran dia/Us lloem plens d'alegria/Jesucrist, nostre Senyor. La muntanya del Tabor/contemplà la meravella/en el cel florí una estrella/i ara és el nostre amor/que amb molt gran devoció/fa record d'aquell gran dia. De molts anys sou venerat/dia i nit a la capella/un tresor, una poncella; /Vós ací ens haveu parlat/en el cor, Sant Salvador, /sou el sol que reflugí/ Amarades de suors/contempleu les terres magres/però els fruits no són pas agres/sou Vós qui els doneu sabors/ Oh el pa que Déu ens do/ bon Jesús: l'Euaristia/ Terreretes, el mallol/ arreplecs de sembradura/ Oh Bon Déu, la vida és dura/ tant si plou com si fa sol: /si el pecat no ens engunia/ el conrau es fa millor Es vostra divina mà/ qui ens mena com un pare/amb l'amor que té la mare/que no ens pot abandonar: / bo i sentint fe i coratgia/ res del món no ens farà port/ Llibereu-nos del pecat/ de l'angoixa i de la pena/ puix, és dura la cadena/ que duu sempre el comdemnat:/ quin turment i melangia/ és sentir-se pecador/ Perquè Vos ens espereu/ ens deleix l'esglesiola/ mig tancada i tota sola/ en ser el camí. Vós ens, guaiteu/ a capvespre, al ser mig dia, /en tocar l'oracio. I clavat així a la creu/ no podreu pas abraçar-nos/ però sí, podreu parlar-nos/ oírem la vostra veu./ Vostra creu és llum i guia/ i Vós sou nostre pastor. Si guaitar el vol d'un ocell/ en el camp quin goig ens dóna/ canta prop, o un tret de fons, /a un sembrat de crespinell, /quin conçol al cel, un dia/ us veurem ple de claror/ Us lloem plens d'alegria/ Jesucrist, nostre Senyor/ TORNADA Per la transfiguració/ cel i terra s'enfloria: /amb els àngels nit i dia/ lloem Déu, el Salvador/</p> | 08286-107 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia el dia de la festivitat de Sant Salvador, tot i que aquests darrers anys el costum no s'ha seguit de manera habitual.</p> | 41.5159900,1.6539900 | 387685 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml