Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69718 | Festa Major d'Hivern de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta festivitat estava dedicada a Sant Antoni Abat (17 de gener). Antigament la festivitat es celebrava el dia 17. En l'actualitat es celebra el cap de setmana més proper al dia 17. Tradicionalment la festivitat consistia en una missa amb orquestra, al final de la qual es procedia a la benedicció dels animals a l'era davant de l'església. A continuació es feia una cercavila amb la música per tot el poble. La festa acostumava a anar acompanyada d'un ball, que s'havia fet la nit anterior si la festa s'esqueia en diumenge, o bé es feia la mateixa tarda de la jornada del 17. En l'actualitat la festivitat s'ha continuat mantenint. Els actes acostumats són una missa, seguida de la benedicció dels animals a la sortida, i a la tarda un ball a la seu de la SCR.</p> | 08286-103 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens del culte a la figura de Sant Antoni es remunten a Catalunya al segle XII. En avançar l'Edat Mitjana s'associa la figura de Sant Antoni com a protector de les bèsties de peu rodó. La protecció del bestiar era un element fonamental en la vida pagesa de la població per la importància que aquest tenia en l'economia familiar. A començament de l'edat moderna s'afiança la festivitat amb el costum de beneir als animals aquest dia.</p> | 41.5158500,1.6541800 | 387700 | 4596898 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 69719 | Festa Major d'Estiu de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XXI | <p>Els actes de la festa Major es concentren els dies 22, 23 i 24 de juny i estan formats per activitats de caire lúdic, esportiu i religiós. El primer dia concentra activitats esportives al matí, el pregó de festes a mitjan tarda, seguida d'una ballada de gegants (normalment els de vilanova d'Espoia (fitxa 203). La jornada acaba amb un sopar popular i ball. La jornada del 23 acostuma a coincidir amb l'organització de la Fira Medieval pels carrers del nucli antic de La Torre de Claramunt. A la tarda es celebren actes esportius i a la nit ball. La jornada del 24 comença amb la missa de pelegrins a les 8h del matí (fitxa 198), i la missa solemne acompanyada de cant coral. A la tarda s'acompanya d'activitats lúdiques com espectacles de dansa o pallassos, o bé sardanes, i a la nit havaneres.</p> | 08286-104 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La celebració de festes majors té relació amb les festivitats de caire religió, relacionades amb el patronatge parroquial. En aquest cas la festivitat de Sant Joan Baptista, patró de l'església parroquial de la Torre de Claramunt. Els seus orígens es remunten als segles XVI i XVII, prenent un caire més lúdic a partir del segle XIX. Tradicionalment aquesta festivitat durava dos dies, el dia de Sant Joan Baptista i el següent. La festivitat començava amb la Missa de Pelegrins a les vuit del matí, que reunia veïns de diverses poblacions (fitxa 198). Desprès es feia la missa solemne i a la tarda ball. El ball acostumava a fer-se a un local que popularment s'anomenava 'El Centre', situat al carrer de La Torre Nova. Aquest local era emprat també com a lloc de reunió social habitualment pels homes de la Torre, que anaven a jugar a cartes els diumenges. El local es va ensorrar cap al 1980. Algun any, s'havia fet envelat. Els músics acostumaven a quedar-se a dormir en alguna de les cases del poble. Al dia següent la festa tornava a repetir la missa solemne i a la tarda el ball. Actualment la festa Major s'organitza des de l'Ajuntament de La Torre de Claramunt.</p> | 41.5336100,1.6583600 | 388080 | 4598865 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 69720 | Festa Major d'Hivern de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta festivitat té lloc per Sant Joan Evangelista, el dia 27 de desembre. Tradicionalment era una festivitat de caire lúdic i religiós, amb la celebració d'una missa solemne a l'església parroquial de Sant Joan Baptista i a la tarda amb celebració de ball públic. El ball de la tarda acostumava a celebrar-se en un local ubicat al carrer de La Torre Nova, conegut popularment com 'El centre', que va ser ensorrat a la dècada del 1980. Actualment la festa major d'hivern es continua celebrant però amb molt poca afluència degut a la seva situació al calendari desprès de la festivitat de Nadal i de Sant Esteve. Els actes locals queden reduïts a una missa solemne al matí.</p> | 08286-105 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta festivitat era similar a la Festa Major d'Estiu, però a diferència de l'anterior, només durava un dia. L'antiguitat de la festa pot remuntar-se als segles XVI-XVII, moment de consolidació de les festes majors.</p> | 41.5336600,1.6584300 | 388086 | 4598870 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 69721 | Monument de la C-244 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-c-244 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Element urbà situat en una petita illa circulatòria a la part superior de la urbanització de Ca l'Anton, que permet redirigir el trànsit vers la C-224. Aquest element, de caràcter ornamental, él mecanisme de funcionament d'un antic molí paperer format per una gran pedra de molí, de 1,58m de diàmetre per 20 cm de gruix, lligada a un mecanisme de ferro, que inclou la roda dentanda que la feia girar i les mecanismes per lligar-la a la font d'energia</p> | 08286-106 | Urbanització Ca l'Anton (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest element va ser col·locat per tal d'ornamentar l'espai públic que fa d'illa i permet la circulació entre la urbanització de Ca l'Anton i la C-244. Es desconeix la procedència de la roda, tot i que segurament prové dels veïns molins de Cal Batlle i Cal Roda.</p> | 41.5380500,1.6812500 | 389997 | 4599328 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 69722 | Goigs de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>El dia de la festivitat de Sant Salvador, a l'acabar la celebració religiosa acostumen a cantar-se els goigs del sant patró: GOIGS A LLAOR DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR JESÚS NOMENAT SANT SALVADOR. Titular de l'església de l'aldea Vilanova d'Espoia ENTRADA Per la transfiguració/Pel misteri d'un gran dia/Us lloem plens d'alegria/Jesucrist, nostre Senyor. La muntanya del Tabor/contemplà la meravella/en el cel florí una estrella/i ara és el nostre amor/que amb molt gran devoció/fa record d'aquell gran dia. De molts anys sou venerat/dia i nit a la capella/un tresor, una poncella; /Vós ací ens haveu parlat/en el cor, Sant Salvador, /sou el sol que reflugí/ Amarades de suors/contempleu les terres magres/però els fruits no són pas agres/sou Vós qui els doneu sabors/ Oh el pa que Déu ens do/ bon Jesús: l'Euaristia/ Terreretes, el mallol/ arreplecs de sembradura/ Oh Bon Déu, la vida és dura/ tant si plou com si fa sol: /si el pecat no ens engunia/ el conrau es fa millor Es vostra divina mà/ qui ens mena com un pare/amb l'amor que té la mare/que no ens pot abandonar: / bo i sentint fe i coratgia/ res del món no ens farà port/ Llibereu-nos del pecat/ de l'angoixa i de la pena/ puix, és dura la cadena/ que duu sempre el comdemnat:/ quin turment i melangia/ és sentir-se pecador/ Perquè Vos ens espereu/ ens deleix l'esglesiola/ mig tancada i tota sola/ en ser el camí. Vós ens, guaiteu/ a capvespre, al ser mig dia, /en tocar l'oracio. I clavat així a la creu/ no podreu pas abraçar-nos/ però sí, podreu parlar-nos/ oírem la vostra veu./ Vostra creu és llum i guia/ i Vós sou nostre pastor. Si guaitar el vol d'un ocell/ en el camp quin goig ens dóna/ canta prop, o un tret de fons, /a un sembrat de crespinell, /quin conçol al cel, un dia/ us veurem ple de claror/ Us lloem plens d'alegria/ Jesucrist, nostre Senyor/ TORNADA Per la transfiguració/ cel i terra s'enfloria: /amb els àngels nit i dia/ lloem Déu, el Salvador/</p> | 08286-107 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia el dia de la festivitat de Sant Salvador, tot i que aquests darrers anys el costum no s'ha seguit de manera habitual.</p> | 41.5159900,1.6539900 | 387685 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 69723 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-6 | <p>RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada</p> | XVI-XX | <p>La documentació conservada són només llibres sagramentals, i alguna documentació notarial fragmentària que estava ficada dins d'aquests llibres -Baptismes (1518-1920) -Confirmacions (1618-1920) -Matrimonis (1613-1919) -Defuncions (1573-1936) -Vària notarial (1560-1785) El seu contingut inclou separat per parròquies, els registres parroquials de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre, Sant Salvador d'Espoia, Santa Maria de Carme.</p> | 08286-108 | Arxiu Episcopal de Vic. (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>La parròquia de la Pobla de Claramunt tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d'Espoia o Vilanova d'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades. Segons el 'Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya' Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, mentre que Vilanova del Camí s'hauria segregat el 1851, encara que a la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona. La de Santa Maria de la Poble va passar al bisbat de Vic. El fons parroquial de Sant Salvador de l'Espoia anterior al 1868 i de Sant Joan de la Torre anterior al 1919 ha estat custodiat a la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el seu ingrés a l'ABEV l'any 2004. Segons notícies que consten en la documentació conservada, l'arxiu era guardat, al segle XVII, en una arquimesa a la casa rectoral. D'allà se n'hauria sostret, suposadament per aprofitar el paper en blanc, el primer registre de matrimonis, anterior a 1613. Més endavant, el fons va patir els efectes d'un assalt a la rectoria produït el 13 de maig de 1840 en el decurs de la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys, assalt que tanmateix va destruir només, els llibres que aleshores estaven en ús. Posteriorment s'intentà recuperar les partides perdudes, a partir de testimonis, anotant-les en els llibres corresponents, però especialment pels anys més distants del moment de la destrucció aquesta reconstrucció és notòriament parcial.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 69724 | Col·lecció del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | <p>Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserva una col·lecció de peces procedents des jaciments arqueològics i paleontològics del terme de la Torre de Claramunt. És la següent: Núm. de registre: 4695 Lot de Material arqueològic: fragments; eines/instruments, monedes; altres objectes. Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De registre: 4765 Lot de Material arqueològic: fragments; restes humanes Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De Registre: 4774 Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument Procedència: Frígols Núm. De Registre: 4785 Lot de material arqueològic: fragments eines/instruments Procedència: La Torre de Claramunt Núm. De Registre: 5047 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: Pla de les Sitges del Camaró Núm. De Registre: 5048 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: La Garça Núm. De Registre: 8314 Elephas: Fragment de defensa superior, sense esmalt Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre Núm. De referència: 8315 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De Registre: 8316 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De referència: 8317 Palaeoloxdon antiquus. Aquest molar presenta una corona tipus hipsodonta, donat que ha crescut en alçada, que conté unes làmines estretes i plenes de plecs formades d'ivori. La relació entre la longitud total i el número d'aquestes làmines és molt útil per la sistemàtica. Aquesta peça conserva gairebé totes les arrels. A la zona lateral del molar s'observen diferents línies de creixement. Procedència: Turbera del Pla de la Torre</p> | 08286-109 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Les peces de la Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu de la Pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia provenen de les donacions i dipòsits aportats per estudiosos locals, pel CECI. Les peces de la col·lecció paleontològica són donació del Sr. Amenós.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Neògen|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 78|79|80|81|85|125|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 69725 | Barraca de vinya 025 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-025 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-152 | 41.5173800,1.6513900 | 387470 | 4597072 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2517 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:108 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69726 | Barraca de vinya 027 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-027 | <p>Referència a la fitza 120</p> | 08286-153 | 41.5160600,1.6389400 | 386429 | 4596941 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2529 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:114 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69727 | Barraca de vinya 028 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-028 | <p>Referència a la fitxa 118</p> | 08286-154 | 41.5165000,1.6374000 | 386301 | 4596992 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2528 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:115 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69728 | Barraca de vinya 033 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-033 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-155 | 41.5149700,1.6373100 | 386291 | 4596823 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69728-foto-08286-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2537 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:123 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69729 | Barraca de vinya 035 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-035 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-156 | 41.5165100,1.6720300 | 389191 | 4596948 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 125 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69730 | Barraca de vinya de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-cosme | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-157 | 41.5324600,1.6509400 | 387459 | 4598746 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 5082 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 127 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69731 | Barraca de vinya 037 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-037 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-158 | 41.5311300,1.6735700 | 389344 | 4598570 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2558 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 129 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69732 | Barraca de vinya 039 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-039 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-159 | 41.5224500,1.6664300 | 388734 | 4597615 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2508 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 131 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69733 | Barraca de vinya 040 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-040 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-160 | 41.5236200,1.6667900 | 388766 | 4597745 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2500 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 132 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69734 | Barraca de vinya 041 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-041 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-161 | 41.5212300,1.6648000 | 388596 | 4597482 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69734-foto-08286-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 134 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69735 | Barraca de vinya 042 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-042 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-162 | 41.5215700,1.6619600 | 388359 | 4597523 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2503 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 135 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69736 | Barraca de vinya 043 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-043 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-163 | 41.5222100,1.6769400 | 389610 | 4597575 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2485 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 139 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69737 | Barraca de vinya 044 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-044 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-164 | 41.5163300,1.6731100 | 389281 | 4596927 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2496 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 140 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69738 | Barraca de vinya 045 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-045 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-165 | 41.5178300,1.6740900 | 389365 | 4597092 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 7042 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 141 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69739 | Barraca de vinya 046 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-046 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-166 | 41.5216600,1.6757000 | 389506 | 4597515 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 142 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69740 | Barraca de vinya 047 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-047 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-167 | 41.5227500,1.6737500 | 389345 | 4597639 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:143 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69741 | Barraca de vinya 049 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-049 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-168 | 41.5235200,1.6774700 | 389657 | 4597720 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 147 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69742 | Barraca de vinya 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-106-0 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-260 | 41.5265500,1.6724000 | 389239 | 4598063 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 69743 | Camí de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIV-XXI | Actualment el camí es conserva en molt bon estat, conservant entre els 3 i 4 m d'amplada. | <p>Camí de terra d'uns 6 km de recorregut emprat antigament per anar de Vilanova d'Espoia a la Torre de Claramunt. Es tracta d'un camí que arrenca a la part superior de la carena del nucli de Vilanova d'Espoia, a tocar de l'església de Sant Salvador i baixa la carena per travessar el torren del Manou i continuar al peu de la Muntanya de Cal Vilaseca en direcció a llevant. Just abans d'arribar a Cal Llupià surt un brancal del camí en direcció nord-oest que mena a les cases de Cal Gramunt i Cal Vilaseca, així com als Plans de Cal Vilaseca. Un cop passat Cal Llupià, el camí creua el riu d'Agost i segueix en direcció al nord-est travessant els Plans de la Garsa i finalment a la Torre de Claramunt.</p> | 08286-110 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de l'antic camí que els habitants de Vilanova de l'Espoia i la Serra feien servir per desplaçar-se a la Torre de Claramunt. El seu orígen es podria remuntar als períodes medieval i modern. Era també el camí habitual per anar a les terres de conreu de la vall de l'Espoia, i degut al seu pas per la part de solei, era conegut com a camí de la Solana. Es tracta d'un camí d'abast i carruatges, que va ser substituït a començaments del segle XX per la construcció de la carretera BV-2135. Des d'aleshores compleix una funció de recorregut intern, permetent l'accés a les terres de conreu dels voltants.</p> | 41.5225700,1.6663600 | 388728 | 4597628 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69744 | Pont de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lanoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell del riu Anoia i permet la comunicació entre la C-15 i el barri de la Torre Baixa. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer de 98 m de longitud, i 9,5 m d'amplada, composta per quatre pilars rectangulars que sustenten el tauler sobre el que es recolza la carretera.</p> | 08286-111 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La carretera C-15, anomenada Eix Garraf-Anoia és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya. Juntament amb el tram Manresa-Igualada de la C-37 forma l'anomenat Eix Diagonal. El tram de carretera entre Fontrubí-Igualada van començar el 2010 i van ser finalitzats el juliol del 2011. El pont sobre el riu Anoia permetia la sortida de la C-14 a les poblacions de La Pobla de Clramunt, La Torre de Claramunt i Capellades.</p> | 41.5420300,1.6899700 | 390731 | 4599759 | 2011 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69745 | Forn de calç de Coll de Mata / del Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La vegetació està ocupant l'espai dels forns impedint l'accés i degradant molt les estructures. | <p>Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s'aprecia l'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d'arrebossat amb morter de calç a l'exterior. L'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d'accés de 2,00m d'alçada per 1,34 m d'amplada i un gruix de mur de 1,30. L'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d'amplada per 5,70m de llargada. L'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l'accés a l'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l'exterior.</p> | 08286-112 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l'explotava juntament amb altres socis. Un d'aquests darrers socis fou En Tino, d'on va prendre el sobrenom. .</p> | 41.5120500,1.6672800 | 388787 | 4596459 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d'un cadàver l'any 2004 que es va intentar cremar dins d'un dels forns l'estiu d'aquell any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69746 | Forn de calç Vell de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vell-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes d'un antic forn de calç que poden apreciar-se al costat SE del turó on s'assenta el nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta de les restes d'un antic forn semiexcavat, que actualment resta a la vista. Les restes constitueixen un rebaix còncau a la paret del turó, de 3,5 m. d'alçada que conserva el revestiment de calç, fruit de les successives cuites. A la part superior de les restes s'aprecien algunes fileres de pedra que podrien haver format part de la cúpula de tancament. Als peus de les restes també són apreciables algunes piles de pedruscall que semblen part de l'estructura caiguda del forn.</p> | 08286-113 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 el forn va estar en funcionament. Hores d'ara es desconeix quin era el sobrenom amb el que es coneixia aquest forn. Els darrers treballadors de la calç d'Espoia no han sapigut donar raó del seu funcionament, ja que el que es trobava en funcionament al segle XX era el veí forn nou. (fitxa 114). Aquesta dada fa pensar que es tracta d'una estructura molt antiga que podria ser datada al segle XIX, sent abandonant a començaments del segle XX, moment en el que es devia aixecar el forn nou que permetia la continuïtat en l'explotació de la pedrera.</p> | 41.5162000,1.6587200 | 388080 | 4596931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A darrera del forn, en un nivell superior del terreny, es poden apreciar les parets verticals de la pedrera. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69747 | Forn de calç Nou/Forn de cal Pep de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-nouforn-de-cal-pep-de-la-jana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Estructura circular aixecada en mur de paredat irregular i maó d'uns 4 metres d'alçada. A llevant del pou, arran de terra, s'obre la boca del forn, formada per una arcada de mig punt reforçada per carreus més ben tallats i disposats de manera ordenada formant la volta. El sector de la boca es troba protegit per una construcció rectangular amb coberta inclinada d'uralita. Aquest cobert estava destinat a protegir al calciner i a la fusta protecció de la intempèrie i es trobava obert a llevant. Quan el forn es va abandonar va ser tancat amb un mur de maó.</p> | 08286-114 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. Aquest forn va ser conegut amb el sobrenom de Cal Pep de la Jana, que era com es coneixia un dels treballadors del mateix. Va ser abandonat a finals de la dècada del 1950. Va ser omplert amb una darrera càrrega de pedra, tot i que no es va arribar a cremar mai.</p> | 41.5163300,1.6587300 | 388081 | 4596946 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El forn es troba actualment tancat i protegit per una planxa metàl·lica a la part superior. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69748 | Forn de calç de la carretera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Durant les ventades de l'any 2009 va caure un arbre a la teulada del cobert, desprenent algun dels elements de dita coberta. L'accés a l'interior en l'actualitat és perillós. No s'ha tornar ha accedir des d'aquell any. | <p>Restes d'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l'interior. S'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S'aprecia l'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.</p> | 08286-115 | Vilanova d'Espoia (Crta.BV-2135, pk.1,5 -Vilanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa</p> | 41.5161800,1.6644000 | 388554 | 4596922 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | A darrera del forn s'observen restes de l'antiga pedrera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69749 | Campanes de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365</p> | XX | <p>Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d'un altar.</p> | 08286-116 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.</p> | 41.5336400,1.6587100 | 388109 | 4598867 | 1989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía | La parròquia disposa d'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69750 | Caseta Agrícola del Coll de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-coll-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba molt ben conservada i presenta un aspecte sòlid i bo. | <p>Caseta agrícola situada al peu del coll de Frígols, molt a prop de la crta. BV-2134 en direcció a la Torre Alta. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (3 x 5 m) coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra i el maó que formen un parament irregular on destaquen carreus de pedra una mica més grans, ben tallats i disposats a les cantonades i maó disposat a sardinell formant el dintell i els brancals de la porta d'accés. El mur, com ja s'ha dit abans, és parament irregular on es barreja la pedra i el maó i s'ha arrebossat amb morter de calç, molt desgastat en alguns indrets. La porta d'accés a l'interior és la única obertura de l'edifici. Es troba encarada a migdia i compta amb un graó de maó a la part inferior. Aquesta porta és una obertura situada al cantó de llevant de la façana principal de 1,80 m d'alçada per 1,04 m d'amplada per 30 cm de gruix. El llindant superior és fet amb pedra i maó i es troba arrebossat. Al centre es llegeix la data de 1942.</p> | 08286-117 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1942 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5314400,1.6721300 | 389225 | 4598606 | 1942 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69751 | Barraca de vinya 038 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-038 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada aixecada utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca. Cal tenir present, que la paret posterior de la barraca s'assenta directament sobre la roca, aprofitant-la a la seva part baixa. La seva mida exterior és de 4,20 m d'amplada per 6, 60 m de fondària. La seva mida interior és de 1,90 m d'amplada per 2,00 m de fondària per 2,00 m d'alçada. Es tracta d'una barraca que guarda una orientació en sentit sud-est, vers a on obre la porta d'accés. El tipus de porta d'entrada és simple, amb una llinda monolítica que descansa sobre muntants fets amb carreus de diferents mides força ben disposats. En la llinda superior s'observen restes d'un escut esculpit en baix relleu, parcialment arrencat. Les mides de dita porta són 0,60 m d'amplada per 1,60 m d'alçada i un gruix de mur de 0,90 m. Pel que fa a la coberta, aquesta es fa mitjançant una falsa cúpula formada per rengleres de pedra que van disminuint l'espai superior fins a tancar-ho del tot. A l'interior de la barraca aquestes rengleres de pedra es poden apreciar perfectament. En aquesta barraca destaca la presència d'un doble mur lateral de 0,40 x 0,90 x 1,20 m que arrenca de les dues façanes laterals i crea un pati interior de 3,30 m de fons i una obertura de 0,90 cm. A l'interior de la barraca es conserva un dipòsit rectangular per al sulfat.</p> | 08286-118 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5324000,1.6765300 | 389593 | 4598707 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La barraca destaca per les seves mides considerables, pel seu bon estat de conservació, i per la presència d'aquest mur de tancament que crea un espai de considerables dimensions al davant de la barraca. Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca'. Codi 2486 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 130 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69752 | Barraca de vinya 048 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-048 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | Sembla haver estat arreglada els darrers anys i netejada la vegetació de l'entorn. | <p>Barraca de vinya adossada semi-excavada formant part del marge de pedra contigu. Es tracta d'una barraca aixecada en la tècnica constructiva de la pedra seca, utilitzant carreus de diversa vida sense tallar units amb falques també de pedra més petites. L'orientació de la barraca és nord-est. La planta interior és circular i es cobreix amb una falsa cúpula exteriorment coberta per terra i vegetació. La seva alçada total exterior és de 1,60 m. L'espai interior manté una amplanda de 2,00 m per 1,90 de fondària, per 1,60 m d'alçada. La porta d'accés està formada per una arcada de mig punt creada a partir de carreus ben tallats disposats com dovelles, que es recolzen sobre muntants lleugerament inclinats. El portal manté una amplada a la base de de 0,80 m per 0,40 m d'amplada a la part superior per 1,30 m d'alçada. El gruix de les parets és de 0,80 m.</p> | 08286-119 | Plans de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5259000,1.6732200 | 389306 | 4597989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2556 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:146 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69753 | Barraca de vinya 062 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-062 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | A l'inventari de barraques de vinya d'ENRICH (2006: 268) es comenta que la barraca tenia una porta de ferro que protegia l'accés. Actualmet aquesta porta ha desaparegut. | <p>Barraca de vinya construïda utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca, situada sobre un cami, davant d'un marge, deixant a l'esquena camps de conreu i oliveres. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada en pedra de petites dimensions del mateix turó. Es cobreix amb una falsa cúpula també feta a base de pedra petita disposada sense ordenar. L'amplada màxima exterior és de 4,50 m per una fondària de 6,00 m i una alçada de 3,10 m. La barraca es troba orientada a migdia i s'obre amb una porta formada per pedra de més grans dimensions que forma un arc de mig punt molt estret. Les mides d'aquesta porta són 0,60 m d'amplada per 1,40 m d'alçada per 1,00 m de gruix de mur. Exteriorment, la barraca es troba encarada a un marge de pedra. Dos murs de 1,70 m de llargada per 0,70 de gruix arrenquen dels laterals de la barraca i creen un espai interior tancat. A l'interior d'aquests murs es troben dos bancs de pedra adossats.</p> | 08286-120 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5346500,1.6713000 | 389161 | 4598963 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2562 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:166 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69754 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba en molt bon estat de conservació, tot i que els exteriors de la caseta han estat pintats amb grafitis. | <p>Caseta agrícola aixecada en mig d'un petit turó emboscat al mig del Pla de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta inclinada vers a la part posterior de la construcció. De la teulada sobresurt una petita xemeneia feta en maó. El material de construcció és el maó i es troba arrebossada amb ciment pòrtland a l'exterior, a excepció de l'entorn de la porta d'accés on s'ha deixat el maó a la vista. La orientació de la caseta és a migdia. Tant els brancals de la portal com el llindar superior són fets amb maó disposat a sardinell, formant un petit arc rebaixat a la part superior del dintell. L'interior de la caseta conserva l'embigat de fusta del sostre, així com l'arrebossat original i espai per una petita repissa i una petita xemeneia situada en l'angle sud-est de la caseta.</p> | 08286-121 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1938 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5287900,1.6530800 | 387631 | 4598336 | 1938 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69755 | Caseta Agrícola del Collet de Morei 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Caseta agrícola de planta rectangular situada en una petita plana al peu del Collet de Morei, de planta rectangular i coberta corbada i amb una petita xemeneia. Els materials de construcció són la pedra i el maó que s'ha arrebossat i pintant de color blanc. L'orientació de la caseta és a migdia, comptant com a única obertura una porta d'accés protegida per una planxa de ferro. Es tracta d'una porta adintellada amb les cantonades interiors arrodonides. D'aquesta caseta destaquen els elements ornamentals concentrats a les cantonades de la construcció en forma de pilars adossats que sobresurten del mur i es rematen a la part superior amb una rajola de terra cuita plana que sobresurt. La part superiors dels murs de la caseta ha estat prolongada creant una forma corba, com si fos un petit frontó als quatre costats de la construcció, i rematada a la part superior amb un enllosat de rajola de terra cuita, que empalma amb la dels pilars de les cantonades.</p> | 08286-122 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Sobre el llindar de la porta té una rajola encastada, però la data es troba molt esborrada i no s'ha pogut precisar si és 1916 o 1946. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5202000,1.6751600 | 389458 | 4597354 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 69756 | Caseta Agrícola del Collet de Morei 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La caiguda del sostre accelera l'estat de deteriorament de la caseta. | <p>Caseta agrícola de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra disposada en carreus de mida irregular i sense desbastar i el maó que es concentra especialment a les cantonades i formant la porta d'accés a l'interior de la caseta, reforçant d'aquesta manera l'estructura. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland. La caseta guarda una orientació a migdia comptant com a única obertura amb la porta d'entrada. Es tracta d'una obertura de 1,70 m d'alçada per 87 cm d'amplada que s'acaba a la part superior amb una arc rebaixat fet també en maó, que s'escau just sota l'aler de la teulada. La meitat inferior dels brancals de la porta són fets amb carreus de diversa mida, mentre que la part superior de la porta i l'arcada són de maó. Al costat dret de la porta es conserva un fragment encimentat on es pot llegir: AÑO 1935, J.CATALA. L'interior de la caseta agrícola es troba enrunat degut a la caiguda d'una part de la teulada. S'aprecien restes d'una xemeneia en una de les cantonades.</p> | 08286-123 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En un dels espais de la porta es pot identificar l'any 1935 i el nom J. Català, que pt ser identificat com l'any de construcció de la caseta i el nom del propietari. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5197000,1.6730900 | 389285 | 4597301 | 1935 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69757 | Caseta Agrícola de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | L'edifici es troba en bon estat de conservació ja que encara continua utilitzant-se com a magatzem. | <p>Caseta agrícola situada a les afores del nucli de la Serra, al peu del camí de Matacavalls. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb la coberta de teula inclinada en direcció al nord. La construcció és feta íntegrament en pedra de diferents mides sense desbastar amb carreus de mida més gran a les cantonades i als brancals de la porta d'accés. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland que apareix en alguns trams del mur. La caseta guarda una orientació a llevant, obrint-se amb una porta d'1,72 m d'alçada per 68 cm d'amplada protegida per dues fulles de fusta. Es tracta d'una porta allindada formada per una biga de fusta que recau sobre carreus de pedra ben disposats que formen els brancals. Al mur de migdia s'observen restes del que podria haver estat una obertura, potser una finestra, que actualment es troba tapiada amb maó.</p> | 08286-124 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la, però es tracta d'una construcció de mides considerables i feta de forma molt tosca que podria datar-se en la dècada del 1920. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles i encara conserva la seva funció.</p> | 41.5117200,1.6484900 | 387218 | 4596447 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69758 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La part superior de la porta es troba actualment caiguda i s'ha perdut part de la forma pinyolada de l'arc superior. | <p>Caseta agrícola ubicada al bell mig dels Pla de Cal Vilaseca, enmig dels camps de conreu. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta de teula inclinada. Els materials de construcció són la pedra i el maó, aquest es concentra a la porta d'entrada a la caseta. El tipus de parament és irregular, amb pedres de diferent mida i sense tallar, reservant les de mida més grossa a les cantonades. Tot el parament s'uneix amb ciment pòrtland, que s'observa arrebossant alguns trams del parament exterior. L'orientació de la caseta és a migdia i l'element més singular és la porta d'accés situada al centre del mur. Es tracta d'una porta reforçada amb maó disposat a sardinell creant brancals als costats. La part superior de la porta podria haver tingut una forma pinyolada creada amb el mateix maó que s'hauria anat estretant. Aquesta forma encara s'adverteix en un dels costats. Als murs laterals s'aprecien petites obertures de ventilació. A l'interior es guarden actualment bales de palla.</p> | 08286-125 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la. Pels elements ornamentals de la porta podria tractar-se d'una construcció de la dècada del 1930. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles</p> | 41.5279200,1.6509200 | 387449 | 4598242 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 69759 | Fons documental gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal | XX | <p>Fons documental gràfic format per planimetries resultants d'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l'entorn immediat de l'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta baixa d'una casa situada a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l'Espoia Planta baixa on s'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d'Espoia Planta esquemàtica del'emplaçament de l'església amb croquis d'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l'església -Planta esquemàtica de l'emplaçament de l'església -Planta a nivell de primer pis, de l'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d'un cup. - Planta, alçat i detall d'un llum per la zona del presbiteri. - S'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l'església. -Planta d'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d'una casa a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d'Espoia Planta baixa d'una casa de l'entorn de l'església de Sant Salvador. S'identifiquen ds tipus d'arcs.. Registre: 4719/284/49/1</p> | 08286-126 | Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona) | <p>Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l'església de Sant Salvador d'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que el nom del bé s'ha mantingut tal i com apareix als fons de l'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 69760 | Pont del rec de la Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | La filtració de l'aigua a provocat la desintegració de la pedra donant pas a formes similars a arcs estalatítics, però en realitat es tracta de la descomposició química de la pedra que amenaça l'estructura general del pont. | <p>Pont que salva el clot formar pel torrent del Camaró al seu tram final, just abans d'arribar al barri de la Torre Baixa i forma part d'un rec. Aquest rec transporta l'aigua d'una deu que neix a tocar de l'era de la casa de Cal Pasqual, i la transporta fins a les cases de la Torre Baixa, el molí de la Cal Roda i Cal Munné i la deixa anar al rec major. El transport es fa en sentit nord-sud i transporta aigua de boca. El pont es troba paral·lel a un altre rec i un altre pont, que és un ramal secundari del rec Major. La llargada del pont és de 29,30 m i la seva alçada és d'uns 3,5 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de mides diferents que es recolzen directament al sòl. Degut a la composició calcària de l'aigua bona part de la pedra d'aquestes arcades es troba deformada i desfeta i només es pot apreciar el paredat original en alguns trams dels extrems del pont. La canal superior que transporta l'aigua es troba coberta per fragments de pedra triangulars, que protegeixin la canalització de ceràmica.</p> | 08286-127 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons fonts orals el pont conserva una data del segle XVIII que potser considerada com a data de construcció. Aquest moment històric coincideix amb un moment de consolidació de l'activitat paperera i amb la instal·lació de població de forma continua al barri de la Torre Baixa. Aquest rec va estar en funcionament fins a l'arribada de l'aigua a les cases.</p> | 41.5389700,1.6854100 | 390345 | 4599425 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Algunes fonts han comentat l'existència d'una data del segle XVIII inscrita en algun carreu del pont, que permetria ubicar amb exactitiud l'any de construcció del pont. Durant la realització del treball de camp s'ha intentat localitzar aquesta data sense èxit. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 69761 | Caseta Agrícola de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Caseta agrícola de planta quadrangular amb coberta inclinada. Situada al cap d'un camp plantat de cereal i oliveres. El material de construcció de l'edifici és la pedra sense desbastar, col·locada sense ordre i sense fer filades formant un mur de parament irregular. Les pedres s'han unit amb morter de calç, que és ben visible en algunes parts del mur. Les cantonades estan més treballades amb carreus quadrangulars i rectangulars disposats de manera més ordenada per tal de donar solidesa a l'edifici. En tant que obertures, compta amb una porta d'accés reforçada per una llinda superior de fusta d'una alçada de 1,70 m per una amplada de 1,30 m i un gruix de mur de 50 cm. L'orientació és a migdia.</p> | 08286-128 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En el cas d'aquesta caseta no tenim cap element que permeti datar-la amb exactitud. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5171800,1.6613600 | 388302 | 4597037 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 69762 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-digualada-amfi | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia conserva el fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI), on es pot trobar una col·lecció fotogràfica relacionada amb el terme municipal de La Torre de Claramunt. La descripció del fons és la següent: -Núm. Reg: 01024 Aspecte del pati senyorial del castell de la Torre de Claramunt. Fins el segle XIII va ser conservat pels Claramunt de la Pobla. Data doc: 1927-04-02 Autor: Castelltort, J -Núm. Registre: 00978 Imatge de Sant Joan Baptista que es venera en l'església del poble. Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere -Núm. Registre: 00977 Esglésa i castell de la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Castelltort, J. -Núm. Registre: 00981 Pont de la carretera que uneix el poble d'Espoia amb la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 02529 Aplec que es celebra amb la patrona Santa Bàrbara en la vila de la Torre de Claramunt. Data doc: 1927-08-24 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 01025 Artístic de ferro forjat, es digne exemplar de les obres dels nostres artesans medievals, que es troba al pati del castell de La Torre de Claramunt. Data doc: 1930-05-03 Autor: Bosch, Pere. -Num. Registre: 00982 L'any 1710 Francesc Guarro va construir el molí cal Guarro en el segle XVIII, la vila tenia més de 200 paperaires i 16 molins. Data doc: 1935-01-01 Autor: no ident. - Núm. De Registre: 00980 La secció femenina del Centre Republicà d'Igualada va oferir una corona homenatge a veí d'Espoia, Ramon Guitart, mort per motius polítics, a la Torre de Claramunt. Data doc: 1936-04-14 Autor: Noguera, Eusebi. -Núm. De Registre: 01894 Exhumació del cadàver de Jaume Castelltort, mort durant la Guerra Civil, al cementiri d'Espoia. Les restes foren traslladades a la cripta de Santa Maria Data doc: 1943-11-15 Autor: Llucià, Procopi. - Núm. De Registre: 05623 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-26 Autor: Llucià, Procopi. -Núm. De Registre: 05622 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-28 Autor: Llucià, Procopi. -núm. De Registre: 12986 Vistes de La Torre de Claramunt Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni. -Num. De Registre: 12987 Vistes de la Torre de Claramunt. Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni</p> | 08286-129 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) | <p>El Fons Municipal d'Igualada conserva documentació gràfica procedent de diversos fotògrafs d'Igualada i rodalies. Les fotografies relacionades amb La Torre de Claramunt arribaren al fons l'any 1986 i són fetes per autors com Pere Bosch, J, Castelltort, i Procopi Llucià. Les dues darreres són obra d'Antoni Pons i foren fetes el 1992, ingressant al fons el 1994.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||
| 69763 | Font de l'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública situada a la confluència de la Plaça de l'Univers i el carrer d'Espoia, dins de la Urbanització Pinedes de l'Armengol. L'aigua raja del pendent de la muntanya, que ha estat esglaonat i es recull amb un caneló metàl·lic encastat al pendent natural. Tot l'entorn del caneló forma part del mur de pedra de contenció del terreny. L'aigua raja i cau a una petita pica realitzada amb fragments de pedra enrajolat. De la pica surt una canalització que condueix l'aigua a una bassa circular, situada en un nivell inferior al de la font. Es tracta d'una bassa realitzada en mur de pedra formant un paredat comú unit amb ciment d'uns 8 metres de diàmetre, protegida per una barana metàl·lica al llarg de tot el seu perímetre. Aquesta bassa compleix hores d'ara una funció ornamental i paisatgística, amb diverses espècies de peixos.</p> | 08286-130 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les fonts antigues del municipi. Alguns dels veïns d'Espoia recorden l'existència de la font almenys des de la dècada de 1930 com a una de les fonts més abundoses del municipi, que rajava aigua inclús durant les secades més fortes, tot i l'alçada a la qual es troba. En el moment d'urbanització de la muntanya, (1964-1965) la font va ser salvada juntament amb els roures del costat, es va arreglar l'entorn i es va construir la bassa, convertint-la en un element ornamental del que potser considerat un dels centres socials i urbanístics de Les Pinedes de l'Armengol. Molts dels veïns de la urbanització la consumeixen com a aigua de boca.</p> | 41.5157200,1.6180800 | 384688 | 4596931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 69764 | Barraca de vinya 003 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-003 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-131 | 41.5232100,1.6482700 | 387220 | 4597723 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:63 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69765 | Barraca de vinya 004 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-004 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-132 | 41.5203500,1.6485300 | 387237 | 4597405 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2525 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:64 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69766 | Barraca de vinya 005 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-005 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-133 | 41.5195700,1.6488300 | 387260 | 4597318 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2519 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:65 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69767 | Barraca de vinya 006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-006 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-134 | 41.5190200,1.6489800 | 387272 | 4597257 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2520 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:66 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml