Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69876 | Cova de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia | ALAMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez, 1945. p.216-217. BARTROLÍ, Raül; RIBÉ, Genís (1991). 'La coca de la masia (Torrelles de Foix, Alt Penedès). Documentació d'Urgènia d'una cova-dolmen a la Conca Alta del Foix. Abril-maig de 1991'. Memòria d'intervenció arqueològica en línia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Calaix.gencat.cat/handle/10687/7934 FERRER SOLER, A. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedès y Conca d'Òdena'. A: Catas y comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'òdena. Martorell, 1950. p.96, 98 i 101-102. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés'. Ampurias. V, p.191-193 i lam. I. MASACHS, J.M. 'Valldossera-Pontons, una zona bien determinada de la cultrua megalítica en el Alto Panadés'. A: XIV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza, 1977. p.410-411. RAURET, A. M. La metalurgia del bronce en la Península Ibérica durante la Edad de Hierro. Barcelona, 1976. p.130-131. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948. p.26-27. TARRADELL, M. Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1982. (História de Catalunya/Biografies Catalanes; núm. 0), p.116-117 i 119. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Consolidada entre els anys 1995 i 1997 per a la seva visita pública. | El jaciment s'emplaça al vessant dret d'una petita fondalada transversal al congost de la riera de Pontons. La boca d'entrada està orientada a l'est/sud-est. La cavitat fa uns 3,50 metres de profunditat i una amplada de 3,90 metres i és de planta més o menys circular. Té un substrat calcari del triàsic. En la seva part externa presenta una estructura megalítica formada per lloses de tanca i un corredor d'accés al que seria la cambra sepulcral, la mateixa cavitat natural. D'acord amb els treballs que s'hi van realitzar a la dècada de 1990, es pot corroborar la hipòtesi apuntada per Pere Giró, que deia que es tractava d'una cova sepulcral. A més, es va poder ampliar aquella interpretació i definir més detalladament les cronologies dels materials documentats i també de l'estructura dolmènica. Pel que fa als materials, se'n van trobar de corresponents bàsicament al Neolític Antic Evolucionat, amb presència de ceràmiques raspallades; al Bronze Antic i, de forma majoritària, al Bronze Final, amb presència de fragments ceràmica decorats amb cordons digitats. També es van recollir materials escadussers de cronologia ibèrica i romana, un fragment de ceràmica 'derivée sigillée paleochrétienne' amb decoració estampillada, de cronologia paleocristiana i d'altres fragments de ceràmica medievals i moderns, a més d'un gran nombre d'ossos humans, la major part dels quals presenten signes de cremació/ calcinació: costelles, fragments de crani i mandíbula, peces dentàries, fragments d'extremitats, vèrtebres, falanges,etc. La cova constitueix en realitat una cova-dolmen, l'única al Penedès i un dels pocs casos coneguts arreu de Catalunya. L'estructura megalítica està en perfecte estat de conservació, exceptuant un parell de lloses desmantellades o caigudes i partides. Està formada per un corredor d'accés, amb 3 lloses verticals a la paret est, 2 a la paret oest, nord teòric al fons de la cova; amb un sòl preparat de graves o pedres petites, amb una llosa plana a l'entrada de la cova o final del corredor, a manera de graó i les lloses que segellaven la cambra funerària pels costats del passadís. Es van poder determinar, d'acord amb els materials recuperats, diverses fases principals d'ocupació i d'utilització diferencial de la cavitat, essent la primera corresponent al Neolític antic evolucionat, la següent al Bronze antic i la darrera al bronze final. És durant el Bronze antic que la cova adquireix un ús funerari, amb la construcció d'un sepulcre de corredor que aprofita la cavitat natural com a cambra d'enterrament col·lectiu. A manera d'hipòtesi, es podria pensar en inhumacions sense cremació per a aquesta primera fase, mentre que posteriorment es desenvolupa el ritus de cremació ... Durant l'excavació arqueològica d'urgència realitzada a finals de 1995 al jaciment, es va poder constatar l'existència d'una construcció megalítica molt més complexa i encara més ben conservada del que es pensava l'any 1991, amb la qual es resol el problema del pendent natural del terreny amb successives plataformes de terrassament, una estructura de contenció superior situada a l'entrada de la cova, el corredor per accedir a l'interior de la cavitat (orientat de nord a sud) i la tanca sepulcral orientada d'oest a est. | 08288-46 | A uns 100 m de la carretera BV-2122, per la banda dreta i poc després del km 5. | Des de l'any 1936 s'hi han efectuat diverses intervencions. L'any 1942 la cavitat va ser excavada intensivament per A. Massanell i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. Posteriorment, va ser explorada per diversos grups d'espeleologia: el SIE del CEA l'any 1972 (batejant la cova com a 'cova de l'engany') i el GREV de Vilanova i la Geltrú, l'any 1980. Entre aquest darrer any i el 1990 s'hi van anar realitzant d'altres intervencions clandestines que van afectar el jaciment de manera quasi total. L'any 1990 se'n va fer una inspecció de cara a la seva inclusió a la carta arqueològica. Entre els dies 13 i 28 d'abril de 1991 s'hi va dur a terme una intervenció d'urgència, quan es va detectar que l'estructura de l'entrada havia estat desmantellada per l'actuació clandestina i a causa també de la degradació natural de l'entorn. Els directors en van ser Raül Bartrolí Isanta i Genís Ribé i Monge. Entre els dies25 de novembre i 17 de desembre de 1995 s'hi va dur a terme una nova intervenció, aquest cop per a la seva consolidació i per la reconstrucció del corredor megalític i així condicionar el jaciment per a la visita pública. Prèviament a la consolidació de l'entrada s'hi ha dur a terme una excavació arqueològica. Els directors d'aquelles intervencions van ser Genís Ribé i Monge i Carme Barrachina i Monferrer. Entre el 12 de maig i el 8 de junt de 1997 es va acabar d'excavar el nivell neolític a la zona del corredor, intervenció iniciada l'any 1995. També es van dur a terme noves tasques de consolidació, sota la mateixa direcció arqueològica. Entre els mesos de setembre i ocubre de 2001 va ser objecte de prospecció i tasques de documentació juntament amb d'altres jaciments, per part de Mireia Pedro Pascual. | 41.4011700,1.5496900 | 378768 | 4584307 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix a partir de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons, al km 522, a mà dreta. Després de deixar la carretera, cal pujar per un corriol que voreja unes feixes de vinya abandonades. A l'alçada de la cova, cal travessar-les i pujar fins el jaciment pel vessant calcari. L'obertura de la cova es veu clarament des de lluny, des de la mateixa carretera.Cal remarcar que en alguna font bibliogràfica i documental inèdita es confon aquest jaciment amb el de l'Abric de la Masia.En haver estat objecte d'intervenció arqueològica disposa de diversos aixecaments topogràfics conservats a l'arxiu del Servei d'Arqueologia (1991). També es pot consultar en línia l'aixecament realitzat l'any 1980 per Xavier Conesa (GREV) a https://espeleoworld.com/abric-o-cova-de-la-masia | 76|78|79|80|81|83|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69877 | Cova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lheura | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?index=1&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU%3D | Cova en forma d'esquerda que s'obre en el contacte d'una petita cinglera calcària, al vessant dret del final de la gorja de la 'Riera de Dosrius'. Amb la boca orientada al nord-est, fa entre 4 i 5 metres d'alçada, una amplada que varia en el seu recorregut (1,8 metres a la roca; 1-1,35 a mitja distància i 1,50 metres al final) i una profunditat d'uns 8 metres. Davant seu fa una petita plataforma d'uns 2 metres d'amplada. En algun sector sembla aflorar la roca mare, si bé pot tractar-se d'un bloc de roca. La potència arqueològica de la cavitat considerable en la cambra paral·lela, tapiada per un mur de pedra seca que es devia fer durant la guerra civil. D'acord amb el material que s'hi va recuperar, molt escadusser, podria tractar-se d'una ocupació prehistòrica (sílex) i d'enterraments col·lectius (ossos). Aquests tipus d'ocupacions són abundants en les coves de la conca alta del Foix i la serra de Font-rubí. La datació del jaciment probablement és eneolítica o del bronze. La manca de material ceràmic impedeix precisar més sobre una cronologia establerta pel context general, datació que hauria de ser contrastada sobre el terreny. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-47 | Camí del bosc de Baix, a uns 70 al nord-est de ca l'Isidrot | Les primeres notícies escrites de la cova foren publicades en els Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, que vas ser delegat local de la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas' i director del Museu de Vilafranca alguns anys. Giró recull les notícies de l'existència de la cova, però no diu res sobre cap troballa o descobriment (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp. Vol. 1, 1932-1945, febrer 1939). L'hivern de 1987, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca va localitzar aquesta cova durant una exploració. Es va descobrir un os amb aparença humana i un sílex en el sector 'Cambra Paral·lela', que van destapar. No pot precisar-se més informació, ja que aquests materials no foren recollits, i en exploracions posteriors no s'ha pogut observar cap altra resta. | 41.4225400,1.5596900 | 379643 | 4586666 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69877-foto-08288-47-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna), 100 metres abans d'arribar al quilòmetre 19, passades unes granges de porcs, cal desviar-se per un camí de terra que passa pel costat de Cal Sord o Mas de les Heures, 250 metres més endavant. A partir d'aquí, el camí es torna cada vegada més intransitable per a un turisme, i fent nombrosos revolts, baixa dins el canal mateix del riu Foix, conegut aquí per Riera de l'Horta (fins al Molí de L'Horta) i a partir d'aquí com a Riera de Dos Rius, després d'uns 700 metres de recorregut. Després cal passar el riu per agafar a la banda dreta l'anomenat Camí de les Valls, que segueix saltant de riba a riba el pas obert pel Foix. Aquesta ruta es pot reconèixer per unes marques horitzontals fetes amb pintura verd fosca, que van indicant cada certa distància el camí a seguir, el qual només es pot fer a peu. Aproximadament a uns 700 metres, s'arriba a una gran resclosa de formigó per on es travessa a la riba esquerra i es segueix durant 200 metres fins tornar a travessar a la riba dreta pel conegut Pas del tronc (que és el límit superior d'un salt d'aigua que forma un pèlag al seu peu, dins el qual hi ha un gran tronc). Uns 200 metres més endavant, s'ha de deixar el camí i remuntar el vessant, que queda a la dreta, fins uns 30 metres per sobre del camí, al peu d'una cinglera calcària. Aquesta s'ha de resseguir fins arribar davant d'un canal de torrent i llavors, uns 3 metres més cap al nord en direcció al molí de l'Horta.Foto: Cebrià, Ribé, Senabre (1990). | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69878 | Cova de Mahoma o Avenc de Mahoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mahoma-o-avenc-de-mahoma | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma | La cova està situada en una cinglera que s'alça per damunt del riu Foix, en el vessant dret del congost, al nord de les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell, que es troba a uns 70 metres de distància. En concret, la cavitat està a prop de la clariana on s'emplaçaven els antics camps de conreu d'aquesta masia, però en un desnivell d'uns 30 metres. Amb l'entrada orientada a l'est, en realitat es tracta d'una diàclasi eixamplada per processos mecànics i esllavissaments rocosos, d'uns 25 metres de fondària, dels quals només 10,5 metres són practicables sense gaire dificultats. A l'interior es desenvolupa, entre uns blocs de mida gran, un avenc de 19 metres de profunditat, amb les parets sinuoses de difícil accés, amb passadissos estrets i roca relliscosa. L'entrada, amb 4 o 5 blocs caiguts de mida gran, té una amplada de 2,30 metres. L'any 1982 es van recollir diversos materials en superfície, com ara fragments ceràmics, 1 dent d'ovicàprid i 1 làmina de sílex sense retocs. Les dades que hi ha són doncs massa escadusseres com per poder determinar amb prou fiabilitat el tipus d'ocupació d'aquest espai. Pel que fa a la cronologia, hi ha però diversos elements que permeten adscriure l'avenc de forma clara al neolític antic evolucionat, l'edat del bronze i a l'època ibèrica (extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-48 | Al barranc de Dos-Rius, pel camí del Bosc de Baix, a 55 m a llevant de ca l'Isidrot | 41.4222800,1.5600400 | 379672 | 4586636 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, cal desviar-se a la dreta per una carretera local indicada amb el rètol de la urbanització 'Plana de les Torres' . Aquesta pista asfaltada puja més de 2 km fins arribar dalt d'un coll. En aquest punt cal trencar a la dreta pel camí indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix', però agafant el camí contrari vers el nord-est, en direcció a Can Rossell de les Bassegues (conegut popularment com la Casa del Cònsul). S'ha de deixar enrere aquesta masia en direcció sud-oest, i després de travessar un petit torrent cal reprendre el nord. A 450 metres, al marge esquerre del camí, es passa per davant de les runes de Ca l'Isidrot, i a continuació, a mà dreta, es veuen les runes de Cal Magí Rossell. A l'alçada d'aquesta masia, s'ha de deixar el camí que condueix al Molí de l'Horta, prop de la zona de Cal Soler de Secabecs, i baixar uns 100 metres fins superar un desnivell d'aproximadament 30 metres i arribar al cingle on s'obre la cova-avenc de Mahoma.Fotografies cedies pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, abril de 2017 - www.geb.cat) | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 69879 | Cova de cal Magí Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-magi-rossell | GIRÓ, Pere. 1954. 'De arqueología comarcal'. Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. II, p.55-58. GIRÓ, Pere.1960. 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés'. Memorias de los Museos Arqueológicos. [Madrid] Vol. XVI-X (1960), p.235. MASACHS, Josep Maria (1976) 'Las armas y útiles de bronze hallados en el Panadés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, 1973). Zaragoza, 1975. p.455-464. Reeditat a Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca. RAURET, Ana Maria. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.130. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Xavier. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'una cavitat amb un recorregut aproximat d'uns 57 metres de llarg, en realitat una diàclasi matriu, eixamplada posteriorment per processos corrosius i d'erosió mecànica. Presenta un estat de descalcificació avançat, amb processos clàstics localitzats. L'entrada s'obre al sud i, a poca distància d'aquesta, es troba una cambra de prop de 3 m d'amplada. Al costat esquerre, a un parell de metres de desnivell, comença un llarg passadís. Per accedir-hi cal salvar la boca d'un pou molt profund i, un cop a l'interior, resulta força perillós, ja que el sòl, format per esllavissaments, no és ferm. A la dècada de 1950 s'hi van dur a terme treballs que ban permetre documentar, entre d'altres elements, fragments de vasos carenats, vasos ovoides, bols, cordons llisos, pastes en general de coloració vermella fosca, superfícies rugoses i allisades. També una làmina de sílex blanc opac amb retocs bifacials, prop de l'entrada de la cova. Una fletxa de bronze amb peduncle i aletes. També es cita una dena de collaret de bronze que en realitat és el bedoll d'un picarol de fura. Pel que fa a la indústria òssia, 1 ullal de senglar i una altra peça treballada, de forma arquejada. L'any 1990, durant la localització del jaciment per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica, es va recollir un fèmur humà sencer i un fragment de ceràmica brunyida. La presència d'elements clarament relacionables amb inhumacions i/o cremacions fan pensar en una utilització funerària de la cova. Els objectes d'ornament també ajuden a confirmar la hipòtesi d'un ús funerari de la cavitat. Pel que fa a la cronologia, se centra a l'entorn del bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-49 | En la cinglera que hi ha sota l'antiga masia de Cal Magí Rossell | La cova va ser descoberta per Josep Maria Masachs, col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, a principi dels anys 50. Poc després, a partir de l'abril de 1952, es van iniciar els treballs d'excavació, amb en Pere Giró i altres membres del Museu, que van consistir en l'obertura de dues cales. La cavitat va ser explorada posteriorment per diferents grups d'espeleologia que han anat ampliant les dades referents a la seva morfologia i característiques principals, tot i que es desconeix si es van documentar materials arqueològics. Hi ha informació sobre l'exploració efectuada pel Grup Excursionista del Museu de Vilafranca, afiliat a l'Agrupació Excursionista Catalunya dins del Grup d'Exploracions Subterrànies (E.R.E.), a finals de 1958. Durant al primera meitat dels anys 70 altres grups també van realitzar aixecaments topogràfics, fotografies i documentació bio-espeleològica: el G.R.E.V. (Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú) i el S.I.R.E. De Sants, Barcelona. Segons Pere Giró, l'abril de 1967 va descobrir-se el robatori d'una sèrie de materials arqueològics exposats a les vitrines del Museu de Vilafranca, entre les que hi havia la 'flecha de bronce de la Cueva de Cal Magí Rossell (Torrelles de Foix)' | 41.4215500,1.5600600 | 379672 | 4586555 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta cavitat és coneguda com la Cova de Cal Magí Rossell, ja que està situada molt a prop de les runes d'aquesta masia. Posteriorment va ser batejada pels espeleòlegs com a l'Avenc del Foc.S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, a mà dreta, hi ha un desviament indicat amb el rètol 'Plana de les Torres', que és una urbanització. La pista asfaltada puja més de 2 km , fins arribar a un coll. En aquest punt s'ha d'agafar un trencall a la dreta indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Dels dos camins cal seguir el que va en direcció nord/nord-est. Després cal passar Can Rossell de les Bassagues i seguir cap al sud-oest. Les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell (o de Can Rossell Nou) s'emplacen en una clariana antigament conreada, uns 100 metres per damunt del llit del riu Foix, que davalla pel nord/nord-est. Abans d'arribar a Cal Magí s'han de deixar enrere les runes de Ca l'Isidre i també travessar un torrent. La cova es troba al peu del cingle que hi ha sota les runes de la casa. Per accedir-hi s'ha de resseguir, des de la casa i per dalt de la cinglera, uns 200 metres cap al sud/sud-oest, enmig de feixes de conreu abandonades. Cal baixar al primer replà sota el cingle i retornar en direcció contrària per un corriol fins l'alçada de les runes de la casa.Fotos i plànols cedides pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, 2017) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69880 | Abric de la Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. | 08288-50 | A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí | El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. | 41.4176200,1.5572400 | 379429 | 4586123 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 69881 | Cova de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-pesseta | BALAGUER, Paz [et al.]. (2011) 'Dinàmica d'ús de la Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Alt Penedès) entre el V-II mil·lenni cal ANE. Primers resultats'. A: BLASCO, Anna; EDO, Manuel; VILLALBA, Maria Josefa (coord.). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. Milano: Hugony Editore, 2011. p.359-365. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria 'El Garraf, 30 anys d'investigació arqueològica', celebrades a Begues del 5 al 7 de desembre de 2008. SORIANO, Ignacio; CHAMÓN FERNÁNDEZ, Jorge. 'Estudio arqueometalúrgico del punzón de Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Barcelona). Datos composicionales, metalográficos, isotópicos y funcionales'. MARQ, arqueología y museos. 05, p.73-89. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7458 | Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, però que preserva intactes sales i gateres, probablement de dimensions considerables si es té en compte la gran colmatació de sediment. L'orifici d'entrada, de forma quasi circular, fa uns 0,45 metres d'amplada i 0,35 metres d'alçada, fet que fa molt difícil l'accés a la sala principal, l'única a la qual es pot accedir. Aquesta sala, de forma irregular tendent a circular té una profunditat màxima d'uns 5,80 metres i una alçada mitjana d'1,30 metres. En la mateixa sala hi ha dues xemeneies i s'obren diverses gateres ara per ara inaccessibles. A finals dels anys 1970 i principis dels 80, en descobrir-se la cova per part de membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, es van recollir diversos materials, com ara fragments informes de ceràmica del bronze, i del neolític antic, restes antropològiques i fragments de fauna. A part de la cavitat pròpiament dita, uns 5 metres a l'est de la boca d'entrada hi ha un petit entrant de la cinglera, d'uns 3 metres d'amplada, amb un talús de terra al davant, que bé podria tenir relació morfològica amb la cova abans descrita. En conjunt, es tracta d'un jaciment que forma part d'un conjunt de cavitats situades en la mateixa cinglera (Cova de Can Soler de Secabecs i l'Abric / Túnel de Cal Soler de Secabecs) que malauradament estan més afectades per excavacions clandestines o poc sistemàtiques. El conjunt abraça una àmplia seqüència cronocultural que va des del neolític antic, bronze mitjà-final, ibèric fins l'època medieval. A partir de les restes arqueològiques recuperades l'any 2007, especialment de tipus ceràmic, és possible distingir provisionalment un mínim de dues fases cronològiques ben diferenciades. Per una banda, l'horitzó tradicionalment denominat Neolític Antic Evolucionat, vinculat a una àrea especialitzada en la talla i/o manteniment d'artefactes lítics destinats a la pràctica cinegètica i explotació del medi vegetal. D'altra banda, s'identifica una fase més avançada situada entorn el Neolític Final-Calcolític. La recuperació de gran quantitat de restes humanes permet constatar un ús funerari que s'eixampla fins al Bronze Inicial. | 08288-51 | A 350 m al sud-est de can Soler de Secabecs | La cova va ser descoberta i explorada esporàdicament per membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona cap a final dels anys 70 i principi dels 80. Els mesos de febrer i març de 2007 es va realitzar una intervenció arqueològica en el marc d'un projecte d'investigació dut a terme pel Grup de Recerca Arqueològica NE Península, de la UAB, dirigida per Paz Balaguer Nadal i Camila Oliart Caravatti. | 41.4333800,1.5527000 | 379079 | 4587879 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69881-foto-08288-51-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés a la cavitat es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès- La Llacuna). Entre els Km 20-21 s'ha d'agafar un desviament a l'esquerra, pel mig de la recta de la carretera, que és un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llambardes. En direcció sud-oest s'arriba a la masia de Cal Soler de Secabecs. Cal deixar el cotxe i agafar el camí que pel límit dels camps de conreu porta cap al bosc de pi cap al sud, el qual s'ha de travessar per arribar a la part superior de la cinglera, que domina la conca del riu Foix. Després s'ha de baixar al replà inferior del cingle pel Túnel (o Abric) de Can Soler de Secabecs i en direcció nord-est, per un corriol, a uns 180 metres de recorregut, a mà esquerra, es localitza la cavitat en qüestió: és difícil de detectar el seu emplaçament degut a la vegetació i a les petites dimensions de l'entrada. Fotografia de Paz Balaguer feta durant la intervenció arqueològica de 2007, extreta de l'inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya (http://invarque.cultura.gencat.cat) | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69882 | Coves de can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. RAURET, Ana Maria. 1963. El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.145-146. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7471 | Caldria dur-ne a terme la topografia espeleològica completa de les mateixes per a un millor coneixement de llur morfologia i dinàmica càrstiques. | Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta. La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques. La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions. Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents. Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc. | 08288-52 | A 350 m al sud de Can Soler de Secabecs, agafant el camí que voreja la casa pel nord a mà esquerra | Ambdues coves han estat parcialment excavades de manera força intermitent des de l'any 1959. A partir de llavors s'hi van anar efectuant diverses intervencions clandestines de grups excursionistes i d'afeccionats a l'arqueologia. Es coneix la intervenció, l'any 1974, per part de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú. A cavall entre els anys 1979 i 1980 també hi van intervenir alguns membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona. | 41.4330900,1.5520000 | 379020 | 4587848 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els quilòmetres 20 i 21 cal agafar un desviament a l'esquerra per un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llombardes i, en direcció sud/sud-oest, cal anar cap a la masia de Can Soler de Secabecs. Després de deixar el cotxe s'ha d'agafar un camí pel límit dels camps de conreu i travessar un bosc de pins blancs en direcció sud, uns 400 metres, fins arribar dalt de la cinglera. Cal baixar pel conegut Abric / Túnel de Can Soler de Secabecs en direcció nord-oest per un corriol. A uns 30 metres, a una alçada una mica inferior, hi ha les dues entrades de les Coves de Can Soler de Secabecs.Al llarg de les successives exploracions efectuades mai se n'ha realitzat la topografia, per la qual cosa encara es desconeix si estan comunicades entre elles, tal i com ha suggerit algun autor.També es coneix amb el nom de Cova de les Puces | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69883 | Abric o túnel de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 | Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-53 | Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes | El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. | 41.4328400,1.5519700 | 379017 | 4587820 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 69884 | Castell de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix | <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> | XI | El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. | <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> | 08288-1 | Turó de Foix | <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> | 41.4146500,1.5632000 | 379922 | 4585785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||
| 69885 | Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-foix | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201-202. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CLUA, Maria (1992). 'Circulació monetària a l'Alt Penedès. Les monedes de Santa Maria de Foix, segles XIII-XX'. Miscel·lània Penedesenca, XVII: 257-284. CRUAÑES, Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Xavier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Evolución arquitectónica de la iglesia del santuario de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. Simposi Actuacions en el Patrimoni Edificat Medieval i Modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i Tècnics, 3. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: 109-114. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. IGLÉSIES, Josep; SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, Reus. PARERA, Montserrat; LÓPEZ MULLOR, Alberto (1996). Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix). Miscel·lània Penedesenca, 1996: 401-425. SOLÉ, Xavier; FIERRO, Xavier (1987). 'excavaciones en la iglesia del Santuario de Santa Maria de Foix. Torrelles de Foix (Barcelona)'. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Vol. III: 697-703. VILA, Rafael (1983). 'Santuari de Santa Maria de Foix', dins La restauració, ara i aquí. Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Memòria 1981-1982.Diputació de Barcelona, p. 105-111. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8124 | XI-XIX | L'església va ser restaurada entre els anys 1981 i 1987, sota la direcció de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez i el recolzament tècnic i econòmic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Els treballs van consistir en una recerca documental i arqueològica prèvia, la restauració general de l'edifici, durant la qual es va construir una coberta a dues aigües, es van consolidar i refer cornises i motllures, es va reconstruir l'espadanya i es van enderrocar les parts afegides al temple. També es va recuperar una finestra gòtica a la capella gran i el volum original de l'absis, també gòtic. | El Santuari de Santa Maria de Foix és actualment un conjunt format per l'església, un conjunt d'estructures exteriors i la cova, situada en un pla inferior pel vessant nord-est, a l'altura de l'absis. El temple és de nau única amb volta de canó seguit de punt d'ametlla recolzada sobre arcs formers també apuntats i dotada d'un arc faixó en el centre de la nau amb mènsules de motlluratge simple en els arrencaments. L'absis és poligonal, de sis cares, cobert amb volta de rajola amb nervis de pedra de secció gruixuda i clau amb marededéu esculpida. En el mur de tramuntana s'observen dues capelles. La de l'angle nord-est comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt rebaixat. És coberta amb volta d'aresta formada per quatre nervis que recolzen, per la banda nord, sobre capitells troncopiramidals, i, per la banda sud, estan encastats al mur. La clau de volta presenta una silueta desdibuixada pel pas del temps, impossible d'identificar. La capella de ponent, davant de la porta d'accés, comunica amb la nau a través d'un arc apuntat. De dimensions més reduïdes que l'anterior, és coberta amb volta d'aresta de rajola, amb quatre nervis de pedra que recolzen sobre mènsules de forma piramidal, on hi ha esculpits els rostres d'àngels. La clau presenta una imatge molt deteriorada que podria ser la de la santa titular. A la façana de migdia, al costat de la porta, es troben les restes de l'antic porxo i les de l'antiga capella del Sant Crist. Per sobre del porxo hi havia la rectoria i, per sota, un espai tancat al qual s'accedia des de la sagristia a través d'un arc apuntat. El campanar és d'espadanya, format per quatre ulls acabats en arcs de mig punt. Es troba a ponent, on també hi ha un ull de bou. La porta del temple és situada a la paret de migdia. És de grans dimensions i de disseny senzill, basat en un arc de mig punt format per àmplies dovelles que recolzen sobre una imposta motllurada, amb muntants fets amb carreus tallats regularment i sense timpà. L'arc és protegit per un guardapols amb decoració geomètrica senzilla de talla poc profunda. A l'interior es conserva una pica baptismal de pedra (vegeu fitxa 85) i un frontal de sarcòfag (vegeu fitxa 86) trobat en el decurs de les excavacions realitzades l'any 1985 (vegeu fitxa 68). S'hi venerava una talla de la Mare de Déu que, segons fonts orals, va ser destruïda l'any 1936. Tanmateix, ens en resten dues fotografies al fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i una tercera a l'Album Meravella, que ens permeten saber que es tractava de la Verge bruna amb el Nen, ella asseguda en un tron a manera de cofre motllurat i ell assegut al genoll esquerre. Ha estat datada a partir de les característiques que es veuen a les fotos, de la primera meitat del segle XIV, estilísticament com una obra de l'època de transició al gòtic. La informació descriptiva en una petita nota del pare Camús en el seu llibre Jardín de María, juntament amb les fotografies van permetre fer una reconstrucció ideal de la imatge, que es va acabar l'any 1987 i es va dipositar al Santuari el dia 4 d'abril de 1988. | 08288-2 | Turó de Foix | Els testimonis més antics de l'ocupació del cim de Foix són d'un moment tardà de l'època ibèrica, però no es coneix res més sobre l'hàbitat del turó fins a l'any 607. En aquesta data, Bonifaci IV va concedir la primera indulgència als fidels de la parròquia de Foix. Un document de l'any 703 assenyala que l'església va ser edificada de nou. Tanmateix, en el decurs dels treballs arqueològics no es va poder identificar cap element corresponent a aquesta fase. Les restes arquitectòniques més antigues que es van trobar corresponen al segle XI. Es tracta d'elements molt malmesos, els quals permeten identificar un edifici rectangular inscrit dins l'església actual, amb un paviment de calç. Al segle XII o començament del XIII es va bastir una construcció que va substituir l'anterior. També era de planta rectangular i correspon al perímetre actual de l'església, excepte la capçalera. La primera referència a una església amb advocació a Santa Maria de Foix és en un testament del 1185 . Segons diverses fonts, cap a l'any 1263, es va determinar engrandir-la i fer-hi un nou retaule. Quatre anys més tard la documentació torna a fer esment de l'engrandiment de l'església o cambra imperial de Nostra Senyora, feta amb llicència del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb. Les obres de l'església degueren continuar al llarg del primer quart del segle XIV, fins a la consagració l'any 1320 o el 1330. D'acord amb els resultats de les excavacions arqueològiques, en aquesta fase es va produir l'arrasament del mur de llevant de l'edifici i la construcció de l'actual capçalera poligonal. L'any 1378, el canonge de Barcelona, Ramon Mascaró, va fer un llegat testamentari perquè es construís una capella sota l'advocació de Sant Nicolau i Santa Maria, al costat de la de Sant Francesc. Més tard, ja en el decurs del segle XV, es va construir un pòrtic paral·lel a la façana meridional de l'edifici del qual coneixem tres arcades apuntades. El 1557 es va enderrocar l'antic campanar del creuer. Cal pensar doncs que el d'espadanya es construiria llavors, època en què també s'adossaria el cos de la sagristia al costat sud-est del temple. L'any 1574, els jurats de la vila de Torrelles, terme i parròquia de Foix, van signar un contracte per construir una casa per als pelegrins que acudien a l'església. A començament del segle XVII es va erigir una nova capella a la façana septentrional del temple, davant de la porta. També es va construir un cor en el terç occidental de la nau al qual s'accedia per la capella esmentada. També es va bastir una sagristia a l'angle sud-est de l'església. La construcció d'aquest cos, que es va manar fer l'any 1598 va inutilitzar els recorreguts exteriors del temple, ja que va tallar la sortida de llevant del pòrtic, que constituïa el primer tram del pas cap a la cova santuari situada al peu de la capçalera. L'any 1705 s'atorgava una llicència per bastir una capella dedicada al Sant Crist erigida al costat de la façana meridional aprofitant dues arcuacions del pòrtic, que va quedar definitivament amortitzat a causa d'aquella intervenció. Al començament del segle XIX, l'any 1828, es van produir un seguit de robatoris a l'església i a la rectoria. Al final d'aquell segle, el dia 6 d'agost de 1892, el darrer rector, mossèn Pallerols, va morir violentament al lloc, arran d'un robatori. Els seus assassins van ser executats públicament pel garrot al camp de Rolls de Vilafranca del Penedès, l'any 1896. Arran d'aquells fets violents el temple va perdre llavors la titularitat de parròquia i va esdevenir santuari. Pocs anys més tard, un temporal va enderrocar el campanar d'espadanya moment a partir del qual va començar un període de degradació de l'edifici. Finalment, la guerra civil va ocasionar un gran nombre de desperfectes i la destrucció de la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta de tradició romànica. (Castellano, Sureda, 1992). | 41.4150800,1.5640200 | 379991 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69885-foto-08288-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguda com el Santuari de Santa Maria de Foix o Santa Maria del Castell. Fotografia de l'interior cedida per Àngela Llop. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69886 | Castell de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> | XIII | Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. | <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> | 08288-3 | Al barri de Llambardes, al nord del municipi | <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> | 41.4367300,1.5544500 | 379231 | 4588248 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com ca l'Isaac. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||
| 69887 | Torres Altes de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-altes-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, J. (1992). 'Les Torres Altes'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix' a Comentaris Marginals. Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona: 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8141</p> | XI-XX | S'hi observa una grua probablement instal·lada en algun moment quan es van iniciar obres de reforma al conjunt, però, sembla que aquestes no es troben actualment en curs. | <p>Casa fortificada formada per diversos cossos que permeten deduir a primer cop una evolució arquitectònica en diferents èpoques. Destaca, en un extrem del conjunt, una torre de planta rodona. Es tracta, ben probablement, de l'element més antic, d'època medieval i inicialment exempt. A redós d'aquest s'anirien bastint la resta d'edificis. D'entre aquests cossos, el més gran, de planta trapezoïdal, està en contacte directe amb la torre i seria l'origen del mas fortificat. A la paret nord de l'edifici occidental hi ha una finestra geminada amb doble arc rodó. En el mur meridional del cos més oriental s'obre una porta amb arc rebaixat a l'exterior i arc de mig punt a l'interior. Des de l'exterior, també són visibles algunes espitlleres en la part superior dels cossos adossats a la torre. S'observen obres recents que han consistit en una remunta del cos principal d'entre 60 i 10 cm, i la col·locació d'una teulada a diferents vessants. Des del costat de ponent es pot observar la torre esmentada, que també ha estat objecte d'obres, així com s'observen diversos estintolats en el cos principal, a l'interior del qual s'observa, a través d'un esvoranc, una gran columna o tub circular, ubicat recentment.</p> | 08288-4 | Camí de les Planes de les Torres, a l'oest del terme | <p>No es coneixen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos ocupat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, la torre de cal Pepó (fitxa 5), fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Sobiranes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4115000,1.5435100 | 378270 | 4585463 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El conjunt avui està envoltat per una reixa i no s'hi pot accedir. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||
| 69888 | Torre de can Pepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pepo | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, Jordi. (1992). 'Torre de cal Pepó'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Eciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari marginal. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8142</p> | XII-XVIII | La casa va ser objecte d'obres d'urgència a final del segle passat per tal d'evitar el col·lapse definitiu del conjunt, que ja presentava parts enderocades, com la torre o l'extrem sud-oest del cos allargassat descrit més amunt. Llavors es van fer forjats per tal de subjectar el conjunt i es van tancar tots els accessos per evitar destrosses a l'interior. | <p>Torre de planta circular inicialment exempta que avui es troba escapçada per tal de definir una coberta a un vessant, de tal manera que se'n conserva una alçada de només 6 m. El gruix de la paret és de 50 cm mentre que el diàmetre interior a nivell de coronament és de 2,3 m. Al capdamunt hi ha una obertura, parcialment tapiada, orientada al sud-est i acabada amb un arc en forma de plec de llibre. És datada del segle XII o XIII (Bolòs, 1992). Actualment s'observa com va ser aprofitada per encabir-hi un cup de vi, del qual se n'observa, des de l'interior de l'edifici, la boixa. Sembla que, encara en època medieval d'acord amb una primera observació dels paraments, s'hi va afegir, adossant-s'hi pel costat sud-oest, un cos de planta rectangular allargassat, tot plegat sobre la roca natural. L'extrem de ponent va acabar col·lapsant el segle passat i es va refer, a la dècada dels anys 90, amb formigó. La resta però es manté dempeus gràcies a l'actuació d'urgència que s'hi va dur a terme en aquell moment. Encara s'observen, al mur nord-oest, dues finestres espitlleres, mentre que al sud-est, es troba el portal d'accés, de mig punt adovellat pel qual s'hauria accedit a aquest segon edifici. El conjunt en aquest moment hauria passat de ser una torre exempta a una casa fortificada que controlaria l'accés a Torrelles de Foix des de Pontons. Actualment, la porta esmentada resta amagada a l'interior d'un altre cos annex, bastit a finals del segle XVIII, d'acord amb la data -1794- del portal de migdia, acabat amb un arc rebaixat i avui amagat rere bardisses. Un altre afegitó efectuat en època moderna es troba al nord-est de l'edifici rectangular i és un nou cup de vi de planta quadrada. Queda palès que el conjunt fou habitat probablement de forma ininterrompuda des de l'alta edat mitjana i fins el primer quart del segle XX.</p> | 08288-5 | A l'extrem est de les Planes de les Torres | <p>No es tenen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos utilitzat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, les Torres Altes, fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Jussanes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4129200,1.5457700 | 378462 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Conjunt conegut també amb el nom de Torres Baixes, en contraposició a les Torres Altes (fitxa 4), juntament amb el qual controlaria els accessos a Torrelles de Foix des de Pontons. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||
| 69889 | Muralla de la casa senyorial dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-la-casa-senyorial-dels-peguera | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. www.elcastell.com.es www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8136 | XIV-XVIII | Avui, els propietaries en tenen cura i recentment han deslliurat de males herbes part del tram de la muralla que dona a les hortes. | Tot i que inicialment es tractaria del recinte emmurallat corresponent al tancament de la casa dels Peguera, avui únicament ens n'ha pervingut, si més no, de forma visible, un mur que envolta una parcel·la de prop de 2000 m2 avui destinada principalment al Turisme Rural. D'altra banda, cal tenir present que aquesta finca encara conserva en el seu subsòl restes del casal dels Peguera, i probablement d'altres d'època baix medieval. En aquest sentit, una mirada detinguda de la muralla permet determinar –ne diverses refaccions. Concretament, se'n pot resseguir un llenç de prop de 40 m de llarg i una alçada de prop de 10 m, des de la capella del Roser (fitxa 15), que hauria estat una antiga torre de defensa associada a la parcel·la, passant rere la sagristia i també rere els antics abeuradors (fitxa 16). En aquest punt, gira lleugerament per voltar el sector de migdia de la parcel·la, en un nou tram de prop de 47 m de llarg. En aquest tram s'observen el que podrien ser petites espitlleres més que encaixos de bastida, per la qual cosa cal pensar en la possibilitat que a l'interior i sota el nivell de circulació actual, es conservin estructures corresponents al casal esmentat. En aquest punt, a l'altura de l'accés als horts de migdia, la muralla torna a girar per tancar un nou tram de prop de 28 m de llarg, un dels més impressionants de la parcel·la. S'hi 'observen un mínim de tres fàbriques diferenciades, essent el tram de migdia, de carreuons disposats en filades regulars, el més antic. A tramuntana, a mode de refecció es troba un llenç menys acurat, de maçoneria de pedra i calç, amb presència de dues alineacions de forats de bastida. Per sobre de tots dos, s'observa una remunta que hauria constituït una mena de barana massissa en el moment de terraplenar l'interior de la parcel·la. Cal destacar en el tram més antic de la muralla la presència de diverses mènsules distribuïdes en tres nivells diferents, que haurien servit per recolzar algun tipus d'estructura de fusta. A partir d'aquest punt es fa difícil de determinar-ne la continuïtat a causa de l'existència de construccions posteriors. Tanmateix, sembla que la muralla encara podria continuar uns 30 m més, agafant dues parcel·les més amb façana principal a la plaça de les Moreres. Així, no es descarta la possibilitat d'un primer recinte emmurallat de prop de 2500 m2, amb accés principal des de llevant, potser flanquejat per dues torres, essent-ne la capella del Roser una. | 08288-6 | Carrer de Baix / Plaça de les Moreres, 10 | Tot i que no es descarta que algunes de les estructures que es troben en aquest indret siguin anteriors, probablement baix medievals, la primera documentació que es té sobre l'indret, correspon a la seva tinença per part dels senyors de Foix, que hi van tenir casa residencial a des de la segona meitat del segle XVI. L'any 1579 es va efectuar la benedicció de la capella de la Mare de Déu del Roser obrada al pati del castell. El castell va ser enderrocat entre els anys 1714 i 1715 com a represàlia per la fidelitat dels senyors de Peguera a la casa d'Àustria. | 41.3877500,1.5682200 | 380292 | 4582791 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69890 | Can Llantet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llantet | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AADD (1998). 'Americanos' 'indianos'. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8128 | XX | Ben conservada | Casa de planta quadrangular de prop de 18,5 m de llarg per 10,5 m d'ampla situada aproximadament al centre d'una parcel·la enjardinada de prop de 2300 m2 que dóna a tres carrers (Raval, Bessons i Travessera de Bessons). L'edifici consta d'una sola planta, amb teulada a quatre aigües. L'accés es fa pel nord-est, a través d'un atri davant de la porta principal amb quatre columnes toscanes -molt semblants a les de l'església de Sant Genís- , balustrada davantera i escala d'accés de quatre graons. Les dues façanes laterals tenen tres finestres i un balconet cadascuna, amb llinda, motllures, trencaaigües i jardineres de ceràmica vidriada quadriculada blanca i blava. Ràfec de fusta amb mènsules i rajoles vidriades amb sanefes ornamentals de fulles d'acant, envoltant la casa. A la part posterior hi ha una porta i escala de sortida i l'afegit més recent a un lateral amb terrat, galeria de primer pis i uns baixos utilitzats com garatge. | 08288-7 | Carrer del Raval núm. 82 | americano' era fill de cal 'Llanto', nom pel qual es coneixerien els propietaris del castell dels Peguera (vegeu fitxa 6), que llavors eren de cognom Bruna. D'aquí que la casa es conegués com a vil·la Bruna o cal Llantet (diminutiu que definiria la casa del fill de cal Llanto). Després de la guerra Civil la casa es va estar llogant com a casa d'estiueig, ja que Torrelles era força apreciada per a estades de salut amb motiu de les seves aigües. Van ser els propietaris actuals, que ho són des de l'any 1969, que la van rebatejar amb el nom de 'vil·la Verge Bruna', i durant uns anys es va fer constar així a la façana principal. | 41.3862300,1.5742300 | 380792 | 4582614 | 1923 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com vil·la Verge Bruna. La informació històrica sobre la casa ha estat proporcionada pel senyor Joan Solé Bordes, fill dels propietaris. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||
| 69891 | Can Senalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senalles | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8130 | XX | Ben conservada i en constant manteniment. | Parcel·la de planta quadrangular de prop de 8 per 9 m i de 290 m2, amb planta baixa i dos pisos. Està situat a l'extrem de ponent d'una illa de cases i donant a la plaça de la vila. La façana de ponent dóna al carrer de Sant Quintí mentre que la principal, a migdia, dóna al carrer Major. A llevant, disposa d'un pati a l'estil de l'època que dóna accés a la casa pel costat est, al qual s'accedeix des del carrer del Raval. La tanca del pati és de forja, l'original de l'època, sobre un muret baix. Des de l'exterior es pot veure tant el pati com la façana de la casa, conservada amb els elements originals del moment de la seva construcció, com ara un paviment de rajola hidràulica que voreja la façana i els esgrafiats d'aquesta, restaurats . L'accés a l'interior es fa a través d'un porxo format per arqueries i columnes que suporten una petita terrassa. A les façanes de migdia i llevant es combinen, en dos eixos, les obertures quadrangulars, a les plantes baixa i primera amb les circulars, a la segona planta. A la façana de ponent, només hi ha un eix d'obertures, el septentrional , seguint el mateix ordre, amb l'excepció d'un òcul al costat de la finestra de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa i teulada. Cal destacar la balustrada i els esgrafiats florals de les façanes, d'estètica noucentista, envoltant totes les obertures. Al coronament de la façana que dóna al carrer s'hi pot llegir la data de construcció de la casa, 1924, mentre que als de les façanes de llevant i ponent, hi consta el nom amb que el promotor i propietari va posar a l'edifici: Villa Maria | 08288-8 | Carrer del Raval núm. 1-3 | La va fer construir, l'any 1924, el senyor Pere Parellada i Ventura qui, després d'estiuejar uns anys en una casa llogada d'estil noucentista de Cardedeu, va voler remodelar, seguint el mateix estil, la que tenia a Torrelles. Ara per ara, se'n desconeix l'arquitecte i l'autor dels esgrafiats. Els propietaris actuals de la casa són encara els descendents del propietari que la va fer construir. Van efectuar reformes als anys 1990 a tramuntana del pati per poder-hi habilitar una zona d'aparcament. | 41.3882400,1.5693100 | 380384 | 4582844 | 1924 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69891-foto-08288-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69891-foto-08288-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69891-foto-08288-8-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com a 'Villa Maria' per ser aquest el nom, tant de la dóna com de la filla del propietari, el senyor Pere Parellada i Ventura, que va fer construir la casa. El nom consta, com s'ha vist, esgrafiat en el coronament de les façanes de ponent i de llevant. Pel que fa al topònim de can Senalles, es creu que podria haver estat l'activitat que s'hi hauria dut a terme anys enrere, de la qual però, no se'n te constància ni oral ni escrita. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||
| 69892 | Can Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canaletes | XX | Exterior en bon estat. | Edifici de planta rectangular de prop de 13 x 8 m , a quatre vents i teulada a quatre vessants, amb planta baixa i dos pisos, amb accés per la façana de llevant. Amb una superfície de prop de 250 m2, originalment hauria estat una casa d'estiueig, amb un gran jardí allargassat a llevant de la casa. La façana principal actualment presenta dos registres. El primer, a l'esquerra, és simètric i està distribuït en cinc eixos, corresponents a finestres d'alçat rectangular al primer pis, separades pocs centímetres entre elles. A la planta baixa, les finestres són acabades amb un arc de mig punt i es troben en nombre de quatre, ja que la de l'eix meridional és la porta principal d'accés, també acabada amb un arc de mig punt. El segon registre presenta únicament una finestra al primer pis, separada de les anteriors, i una tribuna aixamfranada en planta baixa, al costat de la porta. A la part corresponent a les golfes s'observa una franja amb tres respiradors. La façana nord és completament simètrica, i es troba distribuïda entres eixos de finestres rectangulars al primers pis i acabades amb arc de mig punt a la planta baixa. Novament, a la part superior, s'observa una franja amb tres respiradors. La finestra central del primer pis es troba tapiada. És per aquesta façana que s'accedeix a la parcel·la, ja que tota es troba delimitada per un muret baix amb reixa i una porta reixada flanquejada per dos pilarets de rajols. Aquesta porta dóna a una escala que permet accedir a la porta principal de la façana de llevant. Pel que fa a la façana sud és molt similar a la nord, amb alguna petita modificació deguda a modificacions interiors. Fa de ponent en canvi, es fa difícil de veure degut a la construcció, gairebé a tocar, d'una altra casa, deixant només un passadís de marge. Pel que fa a la resta de la finca, es troba distribuïda en dues feixes que donen a la zona d'horta pel costat de migdia i a la parcel·la que ocupa el casal Torrellenc a l'est. Conté dues basses i dos pous, també connectats al rec. | 08288-9 | Carrer del Raval núm. 38 | D'acord amb els propietaris actuals, que van adquirir la casa fa 10 anys, aquesta va ser construïda a principis de segle pels mateixos propietaris del bar Canaletes de Barcelona, aqui la finca deu el nom. | 41.3876500,1.5706600 | 380496 | 4582777 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69892-foto-08288-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69892-foto-08288-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69892-foto-08288-9-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69893 | Local de cal Ròpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-de-cal-ropia | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AMICS DE FOIX (1989). 'El cafè l'Esport'. El Xic Torrellenc,núm. 15. Desembre de 1989 | XX | Edifici cantoner de planta rectangular i grans dimensions (440 m2) amb façana principal, de prop de 10 m de llarg, al carrer del Raval i lateral més llarga (16 m), al carrer Nou. Disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, de composició simètrica. Presenta un coronament esglaonat amb la data de 1929 inscrita dins un cercle a la part més alta, finestra tripartida a les golfes i balcó de tres portals al primer pis. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc mixtilini, essent el de llevant més estret que els altres. Totes les obertures presenten marcs de color blanc sobre fons rosat. Aquest darrer color caracteritza l'edifici. | 08288-10 | Carrer del Raval núm. 6 | Antic cafè de cal Moliner, centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. A la planta baixa s'hi trobava la gran sala o centre recreatiu, a la qual s'accedia pel carrer Nou. Disposava d'escenari, platea i llotja al primer pis. Cap a l'any 1929, poc després de ser adquirit per Agustí Solé, fill de la casa de cal Ròpia, l'edifici va ser objecte de les obres que li van donar l'aspecte actual. L'edifici es va engrandir agafant les finques veïnes de cal Tosses i cal Fanal (Xic Torrellenc, desembre de 1989), amb l'objectiu d'habilitar-lo com a cafè l''Esport'. Entre 1988 i 1989 va ser objecte de rehabilitació. | 41.3880700,1.5694100 | 380392 | 4582825 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69897 | Església parroquial de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> | XVIII-XX | Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. | <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> | 08288-14 | Carrer del Raval núm. 63 | <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> | 41.3872696,1.5720853 | 380615 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69898 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-1 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Castells Catalans, vol III. Rafael Dalmau, Editors. Barcelona, p. 768. IGLÉSIES, Josep, SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. Reus. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135</p> | XVI | Ha sofert diverses modificacions i restauracions | <p>Edifici de petites dimensions de planta quadrangular amb l'extrem de llevant arrodonit i atalussat en la base, característiques que, juntament amb les mènsules de la part superior de l'edifici, duen a pensar en la possibilitat que es tracti en origen d'un element defensiu. Probablement es tractaria d'una torre associada d'alguna manera al casal senyorial, potser una de les dues que en flanquejarien l'accés. Actualment l'edifici presenta al costat de ponent un petit campanar l'espadanya d'un ull i es troba pintat completament de color rosat, llevat de la façana de ponent, la que dóna al casal dels Peguera. Aquesta façana es troba restaurada però sense pintar, fet que permet observar-ne varies fases. Sembla que originalment hauria estat d'accés obert per part dels Peguera, ja que s'hi observa un arc que posteriorment hauria estat tapiat tot i que s'hi van deixar dues finestres acabades amb arc de mig punt amb motllures simples. Actualment aquestes finestres es troben actualment tapiades. A migdia en algun moment s'hi va afegir un petit edifici de pantà rectangular per fer les funcions de sagristia.</p> | 08288-15 | Plaça de les Moreres | <p>La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb una capella dedicada a la Mare de déu del Roser, beneïda l'any 1579. El març de 1593 va ser concedida llicència per beneir la campana de la capella de N. D del Roser al castell de Torrelles (Català i Roca, 1971). El 26 de maig d 1693, el visitador, en inspeccionar la capella de la Verge del Roser, va autoritzar l'obertura d'una porta, a la part més apta per obrar una sagristia (Iglésies, Santasusagna, 1934: 256). Se sap que en aquesta capella s'hi van enterrar membres d'aquella família. L'any 1781, poc després de bastir-se l'església de Sant Genís, es va arribar a l'acord de deixar de fer funerals a la capella del Roser, cosa que fins aquell moment s'havia efectuat abans de dur els difunts, primer a Foix i després al cementiri parroquial. L'any 1881, en morir Maria Manuela de Pedrolo, hereva dels Peguera, sense descendència, va deixat en testament la capella del Roser a les salesianes de Barcelona. Més endavant va passar a mans del consistori torrellenc.</p> | 41.3879840,1.5685384 | 380319 | 4582817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ha estat objecte de diverses reformes i utilitzada durant uns anys com a garatge i traster, després com a biblioteca municipal, punt d'informació i turisme i, actualment, és el local d'assaig de la Coral de Foix. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69900 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 | PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 | XX | Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' | 08288-17 | Plaça de la Vila | Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. | 41.3882700,1.5686400 | 380328 | 4582849 | 1909 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69901 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval | <p>www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8138</p> | <p>Artèria primigènia i principal del nucli antic. Venint de Sant Martí Sarroca neix a mà esquerra de la carretera BV-2122 a l'altura de l'escola Guerau de Peguera. El primer tram, en direcció sud-est a nord-oest, fa uns 400 m i arriba a l'església parroquial de Sant Genís. Ss'hi troben cases d'estiueig i estil colonial, com cal Segarra, cal Quin Tonferrer, cal Felip, cal Llantet (fitxa 7), els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882. A l'altura de l'església canvia lleugerament de direcció, però continua fins a la plaça de la vila. En aquest tram, de prop de 240 m de llarg, novament s'hi troben cases similars a l'anterior, de planta baixa, pis i golfes, com ara cal Ròpia fitxa 10), les antigues escoles (fitxa12) o, ja a l'altura de la plaça, can Senalles (fitxa 8). Juntament amb el carrer Major, haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.</p> | 08288-18 | Carrer del raval | 41.3880162,1.5698112 | 380425 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69903 | Les gorges de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix | <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> | 08288-20 | Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 | 41.4267500,1.5554000 | 379292 | 4587139 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotos cedides per Àngela Llop | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69904 | Paratge de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-les-dous | Enclavament emblemàtic, a la riba de la riera de Pontons, prop del nucli antic, on és costum d'atansar-s'hi amb la família a l'estiu. El més representatiu és la font pròpiament dita, formada per un llarg muret baix decorat amb ceràmica vidriada, del qual ragen trenta-cinc brocs d'aigua fresca (vegeu fitxa 82). A seu costat la riera s'engorja i forma un salt d'aigua, conformant un espai natural de gran bellesa. Davant de la font es troben les instal·lacions d'una zona de descans o de pícnic. És punt d'inici de nombrosos itineraris en bici i a peu, entre els quals destaca el de les nombroses fonts que es troben en aquest sector (Les Dous, Envovens, la font Fresca, la font de l'Olmeda). | 08288-21 | Carretera BV-2122, pk 4,5, a uns 100 m | Aquesta zona havia estat propietat del Marquès de Foix Guerau de Peguera, però l'any 1869 s'aconseguia el repartiment entre els veïns del municipi d'un conjunt de terres anomenades 'Els Navegants' o “Vegans”, entre les quals es trobaven les Dous. La part corresponent a les Dous va restar en mans de la família Torrents per la qual cosa font i paratge van ser coneguts durant una bona temporada amb aquest nom, passant després a denominar-se 'les Dous'. L'any 1909 es va efectuar la portada d'aigua al poble de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el rec (fitxa 146), que distribueix l'aigua des d'aquest indret, passant pels horts de migdia del nucli Antic, neix de les Dous. L'any 1930 es van construir les fonts i arranjar l'entorn. | 41.3944800,1.5559900 | 379282 | 4583556 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forma part d'un itinerari per les fonts d'aquest sector del municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 69905 | Cal Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-de-secabecs | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, p. 1512. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/llocs-dinteres/ | XV-XIX | La propietat hi va fent obres de restauració | Conjunt de construccions i coberts, amb una superfície aproximada de 400 m2, fruit de l'evolució arquitectònica al llarg del temps i per mitjà d'ampliacions que parteixen d'una casa principal, a l'extrem de ponent del conjunt, d'origen probablement medieval. Aquesta disposa de planta baixa, pis i golfes. S'hi annexen pallisses, corrals, bodega, cups de vi i premsa, i també un molí, un trull i també havia comptat amb un alambí. tot plegat de tal manera que es va acabar configurant un conjunt desenvolupat a l'entorn d'un pati amb un barri a llevant, vigilat per espitlleres i coronat per una llinda de fusta on es pot llegir la data de 1828. Pel que fa als interiors, presenten la distribució habitual pel gust de l'épocaca, amb una gran sala principal amb festejadors envoltada de dormitoris. Avui els cossos més antics presenten façana comuna i coberta a dues vessants. La part més antiga es troba al nord-oest amb la façana principal cap a llevant. És presidida per una construcció de dues crugies amb accés per un portal de mig punt adovellat, a ponent del qual es va bastir el segon cos més antic del conjunt, amb un portal de tipologia moderna, també acabat amb arc de mig punt. La finestra del primer pis del cos afegit encara conserva l'ampit de pedra motllurat mentre que la del cos principal hauria disposat de festejadors. Abans de la fil·loxera el principal cultiu era la vinya arribant a cultivar totes les terres de l'entorn i produint tal quantitat que va caldre construir dos magatzems nous. Actualment el conjunt torna a estar voltat de vinya de varietats blanques i negres i hi destaca el xarel·lo plantat a la cota més alta de tot el Penedès. Durant la guerra civil hi van entrar i malmetre l'interior. Es va habilitar llavors l'antiga escola de les Llambardes com ha a habitatge passant a ubicar-se l'escola a una construcció situada a uns 80 m al nord-est del conjunt. S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 08288-22 | Carretera BP-2121, km 20 a 1 km | No es disposa de gairebé cap esment històric de la casa, tot i que en consulta a l'Arxiu Comarcal del Penedès es va trobar esmentada en els capbreus que allà es troben dipositats, essent el més antic de l'any 1536. D'altra banda, el fet de trobar-se molt a prop del castell de Secabechs (fitxa 3) i del jaciment arqueològic del Camp de l'Alzina (fitxa 57) ens du a pensar que es tractaria d'un mas d'origen medieval lligat al castell i a la necròpolis esmentada. | 41.4366100,1.5510800 | 378950 | 4588240 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69906 | Casa de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-dous | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. ww.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8139 | XIX-XX | La casa és habitada i en constant manteniment | Casa noucentista aïllada, de planta rectangular de prop de 16 x 7 m orientada l'est a oest i formada per dos cossos, amb planta baixa i pis amb coberta de teules a dues vessants, perpendicular a la façana principal. Es troba en una terrassa amb fort desnivell amb la façana de migdia, que dóna al paratge de les Dous, entorn a la riera de Pontons, de tal manera que la façana de migdia presenta un nivell més de finestres, amb vistes a la vall. Totes les façanes són de composició simètrica, amb obertures d'alçat rectangular amb marcs graonats amb escacat de rajoles blanques i blaves a la part superior , així com també una franja enrajolada per sota dels ampits. La façana principal, a llevant, presenta també un coronament esglaonat, amb motllures i boles ornamentals. El frontal és rematat amb una cartel·la, també de rajola blanca i blava, on es pot llegir la data de construcció de la casa, de 1870. Per sobre, es troba una cràtera amb flors, simètrica amb les que es poden veure als extrems de la façana. Per sota de la cartel·la, es pot llegir el nom de la casa, amb fragments de rajola blava. S'accedeix a la casa pel costat de llevant, on es troba una porxada d'accés i una zona enjardinada amb tanca. Des de la BV-2122, cal agafar un trencall a mà esquerra, degudament indicat, poc abans d'arribar a la bifurcació d'aquesta amb el camí de la Fontfregona, en direcció a Pontons. Des d'aquest trencall es pot accedir al paratge i espai recreatiu de les Dous, a llevant, i a la casa, que es troba a uns 25 m al sud d la carretera, a ponent. | 08288-23 | Carretera BV-2122, km 13.700 a 20 m | Va ser construïda l'any 1870, data que consta en el coronament de la façana. Cap a l'any 1920 va ser remodelada i va adquirir l'aspecte actual, noucentista. | 41.3967100,1.5564700 | 379326 | 4583802 | 1870 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69907 | Molí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XIII-XIX | La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. | Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. | 08288-24 | Carretera BP-2121, km 19 a 500 m | La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. | 41.4318900,1.5521000 | 379026 | 4587714 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69908 | Heretat Montsarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/heretat-montsarra | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca. | XII-XIX | Heretat formada per un mas d'origen medieval, a ponent, i un gran magatzem, a llevant, que conformen un conjunt de construccions que fins a principis de segle van constituir una heretat destinada a la producció de vi. La masia principal, avui situada entre un cobert, al sud-oest,i l'habitatge on van viure els treballadors de l'empresa , al nord-est, és de planta rectangular i dos cossos articulats per arcs apuntats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Presenta tres eixos d'obertures, essent el central presidit per un portal acabat amb arc de mig punt per sobre del qual es troba una finestra de tipus renaixentista amb els brancals treballats i amb coronament de llinda monolítica amb guardapols amb caparrons a banda i banda. Una de les finestres posteriors presenta també decoració a la llinda. Tanmateix, en aquest indret s'observa un nou afegitó, consistent en un cos de planta baixa allargassada amb alçada fins a l'altura de l'àmbit de les finestres del primer pis. D'altra banda, totes les façanes presenten refaccions efectuades en períodes diferents. A l'interior, però, la casa conserva en gran part alguns elements medievals en planta baixa i la distribució originària i algunes decoracions de la seva fase renaixentista. Cal destacar, entrant a mà dreta, la presència d'una gran pica baptismal de pedra, possiblement d'origen romànic, corresponent, ben probablement, a les primeres notícies que es tenen del topònim, que ha estat identificat com corresponent a una primera ermita que hi va haver a l'indret, avui desapareguda. Es tracta d'una peça monolítica, amb la peanya diferenciada del cos de la pica. Està treballada molt toscament, amb parets fan uns 17 cm de gruix. El diàmetre exterior és de 116 cm, i l'interior de 83 cm, amb una alçada d'entre 76 a 84 cm (peanya inclosa, que està lleugerament inclinada). El vas té una fondària de 51 cm. Arran de la boca hi ha una faixa (d'uns 17 cm d'amplada) que sobresurt. La resta és llisa (Cruañes, Virella, 1984). A la part posterior, en planta baixa, es pot observar la fàbrica d'alguns dels paraments, despullats dels arrebossats i recremats en alguns punts, probablement per trobar-se a tocar d'un àmbit amb foc a terra que es podria identificar amb l'ús d'aquells espais com a cuina. Pel que fa al primer pis, les fotografies que es poden observar per la xarxa efectuades per la casa que en gestiona la venda, permeten determinar que es troba en bon estat de conservació i que es manté la distribució probablement des d'època renaixentista, d'acord amb els elements decoratius de les portes que comuniquen els diferents àmbits. Cal destacar la sala principal de la planta noble, que manté els arrebossats i enlluïts d'aquell període alguns dels quals amb grafits originals i amb motllures ben treballades en totes les obertures principals, amb arcs conopials motllurats amb guardapols en alguns casos acabats amb les cares de querubins. Pel que fa al magatzem, construït l'any 1896, es troba situat al sud est del mas, de tal manera que, un cop tancat el conjunt, deixa un espai central avui ocupat en part per un jardí i en part per una piscina. Es tracta d'un edifici aïllat format per una nau central més alta i dues de laterals a banda i banda, una de dos pisos i l'altra d'un sol pis. Les cobertes són a dues agües sobre encavallades de fusta. Les obertures exteriors són acabades amb arcs rebaixats de maó així com també les línies de separació de pisos i el ràfec. La façana principal, reformada, conserva un gran arc de mig punt, també fet amb maons. L'interior encara conserva els dipòsits, tines i part de la maquinària emprada fins als primer anys del nostre segle per a la producció de vi. A uns 60 m a ponent de la casa es troba una gran bassa de planta circular construïda amb un sobreeixidor amb data de 1900. | 08288-25 | Camí de cal Miret a la Mussarra | El lloc està documentat des de l'any 1143 com a parròquia de Sant Cugat de Muscarra. El 1230 va passar a dependre, per donació, del monestir de Santes Creus. La casa sembla que hauria tingut una capella romànica, avui desapareguda. Pel que fa al magatzem, va ser utilitzat com a hospital en el decurs de les guerra civil. | 41.4086600,1.6158900 | 384315 | 4585048 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguts amb el nom 'Mussarra'. La casa i el magatzem són en venda en el moment de dur a terme el present treball. Les fotografies utilitzades per donar-la a coneixer ens mostren una casa senyorívola de gran interès arquitectònic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69909 | Molí dels Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-bessons | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 19. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8146 | Masia formada per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i terrat obert posteriorment en un dels laterals, amb balustrades. A la façana principal es troba un portal de mig punt adovellat on es llegeix la inscripció 'Ave Maria'. A l'interior, el celler es mantenen dempeus grans arcs de punt d'ametlla i voltes de maó pla, així com també s'observa un arc apuntat a la façana de ponent. La masia és envoltada de cossos annexos que han acabat conformant amb el temps un conjunt d'habitatges amb pati d'accés. Un d'aquests edificis consisteix en un molí bastit amb posterioritat que dóna a la riera de Pontons i del qual se n'observa part del carcau. | 08288-26 | Carretera BV-2122, km 12 cap al sud, a 850 m | Sembla, segons els propietaris, que l'edifici pot ser anterior al segle XVIII i que va pertànyer als monjos de Marmellar. Apareix esmentat en el capbreu del senyor de Peguera de 1732-35 conservat a l'Arxiu Comarcal (fitxa 110). L'edifici presenta diverses modificacions. L'any 1886, arran de la crisi de la fil·loxera, es va construir un molí fariner al costat, aprofitant també l'aigua de la riera de Pontons, que va funcionar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.3826700,1.5752100 | 380867 | 4582218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a casa Milà o molí de Basans | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69910 | Molí de Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-morgades | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 20. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8126 | XVI-XVII | Restaurat modernament amb la intenció d'habilitar-lo de cara al turisme. | Edifici de planta rectangular de prop de 15 per 10 m ubicat al sud-est del nucli de Torrelles de Foix i a uns 20 m a tramuntana de la riera de Pontons. Es troba al peu del camí que, des del costat sud de la carretera BV-2122, just abans d'entrar a Torrelles pel costat de llevant (a l'altura d e l'empresa Gamesa), mena, en sentit nord a sud, a la zona de les Cantarelles, al terme municipal de Sant Martí Sarroca. Orientat a l'est, s'hi accedeix a través d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat situat a l'extrem de nord de la façana, a la clau del qual es pot llegir, en relleu, la data de 1683, moment en què el molí seria reformat. A tramuntana s'hi observa un afegitó en planta baixa que cega parcialment el finestró d'aquella façana de l'edifici principal, on també s'hi pot llegir, incisa, la data de 1676. Moltes de les obertures de l'edifici, sobretot de la façana sud, han estat obertes en època contemporània. L'edifici en general ha estat restaurat completament en els darrers anys i escara es troba en procés de reforma, amb l'objecte de rehabilitar-la com a casa rural. Avui presenta una capa de pintura de color granat que ha deixat a la vista les cantonades de carreus cantoners originals de la casa, el portal adovellat i part d'un arc a la façana posterior. Tanmateix, sembla que del molí només en resta la sala de moldre, feta tota amb pedra avui rejuntada amb ciment i coberta amb volta de canó on es pot identificar encara l'indret on s'hauria ubicat la maquinària, avui desapareguda. A ponent del molí s'hauria trobat la bassa, reconvertida avui en un camp d'oliveres. | 08288-27 | BV-2122, km 2, a uns 350 m a migdia de la carretera | A l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí', apareix esmentat un pubill fill i hereu universal de Joan Morgades del Molí. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110). Amb anterioritat a la seva compra per part dels propietaris actuals, el molí hauria format part del patrimoni del bisbat de Barcelona. | 41.3816100,1.5805400 | 381311 | 4582093 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Interior actualment en rehabilitació | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69911 | Ermita de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143</p> | XVIII | Requereix d'una actuació urgent, ja que s'ha ensulsiat gran part de la teulada del recrescut. Tanmateix, és visible que algú té cura del seu interior. | <p>Petita capella d'una sola nau situada al peu del tossal de Foix enmig del bosc, amb accés des de l'extrem nord-oest de la urbanització de can Coral. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular que acull a l'interior un altar dedicat a la Mare de Déu de Foix. És coberta amb volta de canó i la capçalera és quadrada. La porta d'accés de la façana principal, a migdia, és d'estil neoclàssic, d'alçat rectangular i flanquejada per semicolumnes de secció quadrangular sobre les quals es troba un frontó motllurat i amb decoració dentada, que es troba escapçat a la part superior per a la col·locació amb un carreu amb escut completament desgastat. Tanmateix, s'hi pot reconèixer la corona superior i s'intueix que es tractaria de l'escut d'armes dels Peguera. Per sobre del carreu descrit, se'n troba un altre, el desgast del qual l'ha acabat traspassant i avui presenta un gran esvoranc obert. La façana presenta restes de l'arrebossat original, tot i que se n'ha perdut la major part restant al descobert la fàbrica dels paraments, que permeten observar l'alçada original de la capella, ja que se n'identifiquen els dos vessants de la teulada. Per sobre, l'edifici fou recrescut amb un parament similar, afegitó que hauria donat lloc a un pis superior i que avui es pot distingir en les quatre façanes. La coberta de l'afegitó es troba parcialment enderrocada. La porta de l'edifici es troba esbotzada i s'observen deixalles a l'interior, però encara es manté l'altar i alguns dels exvots, així com és visible que encara avui hi ha qui hi du ofrenes florals. Al costat de l'ermita s'observa una construcció en ruïnes que, segons les fonts orals, havia estat una masia anomenada 'Ca l'Ermità'. Se'n conserven els paraments exteriors i avui a l'interior hi creixen els pis i la malesa.</p> | 08288-28 | Antic camí que des de la carreterera de les Planes mena al Santuari de Santa Maria de Foix | <p>La capella data de l'any 1707, segons què es pot llegir a la llinda de la portalada a sota de la inscripció EX VOTO. Sembla que va ser construïda per ordre de del coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria.</p> | 41.4068400,1.5591800 | 379571 | 4584923 | 1707 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La llegenda diu que l'ermita es va construir a l'indret on la Mare de Déu de Foix fugia del sarró del pastor cada vegada que aquell la treia de la cova (fitxa 84). | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||
| 69912 | Ermita Nova de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-nova-de-santa-maria | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8144 | XIX | Edifici situat a peu de carretera, de planta rectangular allargassada amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La planta de l'edifici acull sota la mateixa coberta l'església, al nord-oest, i també la rectoria annexa pel costat sud-oest, espai, aquest darrer, que disposa d'accés principal pel costat sud, i secundaris per l'est i el nord. S'hi accedeix per un porxo o atri afegit al nord-est, a través d'un gran arc diafragmàtic de maó que dóna accés al portal adovellat de l'edifici principal. La façana és acabada amb un campanar d'espadanya de dos ulls i doble vessant. La façana nord és rematada per quatre contraforts entre els quals s'obren tres finestrons, les úniques obertures de què disposa el temple, a banda de l'ull de bou que s'observa per sobre d la coberta d l'atri. A la part posterior de l'edifici es troba un cobert. | 08288-29 | Carretera BP-2121 de Vilafranca a la Llacuna, km 12 | Capella bastida al segle XIX (1893) prop de la caseria del Cosconar. Va passar a ser la parroquial del municipi de Foix en substitució de l'antiga església de Santa Maria (fitxa 1), després que el seu rector, Josep Pallerols, fos assassinat | 41.4043800,1.5922200 | 382329 | 4584605 | 1893 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Davant seu mateix hi ha el cementiri, d'estil neoclàssic (fitxa 94). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69914 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XV-XX | Es troba habitat i amb manteniment actualitzat. | Actualment el mas Guineu és un conjunt d'edificacions, fruit de l'evolució hitórico-arquitectònica de l'edifici primigeni, que ocupen una superfície de prop de 3.000 m2 distribuïdes a l'entorn del mas, situat a tramuntana. L'edifici principal és una masia de planta rectangular, de prop de 16 x 11 m, distribuït en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, on s'hi pot observar un rellotge de sol. Es troba dalt d'una elevació que presideix les vinyes del mas. Es tracta, juntament amb l'heretat Montsarra, can Soler de Secabecs i el mas Cruset de Greensola, d'un dels quatre conjunts arquitectònics corresponents a masos més interessants del terme, tant pel que fa a la seva arquitectura com a la seva evolució històrica | 08288-31 | Extrem est del municipi | Sembla que conserven documents de compra-venda i capítols matrimonials de cap a l'any 1400. | 41.4139900,1.6168900 | 384408 | 4585639 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69915 | Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-florit | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XVI | Situat en una plana envoltada d'horts a la riba esquerra del riu Foix és un conjunt d'edificis que ocupa una superfície de prop de prop de 700 m2, desenvolupats a l'entorn d'un mas primigeni i que han acabat delimitant un pati central. La masia original és un edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants. El portal d'entrada és amb llinda de fusta i mènsules esculpides en pedra. El conjunt es completa amb un baluard que tanca la part davantera, on es pot llegir la data de 1563. Pel que fa a la part posterior s'hi troba una altra data, la de 1680. Des de l'exterior del conjunt s'observen parets de tàpia a l'edifici original, situat al sud. En canvi, la façana de ponent del conjunt és, en part obrada i en part arrebossada recentment amb formigó, tot i que s'observa com s'han respectat part dels murs de la planta baixa. | 08288-32 | BP-2121, poc abans del km 12, camí de de Mas Florit, a ponent | No hi ha cap dada històrica recopilada. | 41.4056200,1.5894100 | 382096 | 4584746 | 1563 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La informació corresponent a les dates de l'edifici ha estat proporcionada per un dels propietaris de la parcel·la | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69916 | Molí del Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra | <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> | <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> | 08288-33 | A migdia de la Plaça de les Moreres | <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> | 41.3874125,1.5687704 | 380337 | 4582753 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 69917 | El Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trull-0 | XIX | Avui es troba en gran part enderrocat. Una neteja permetria determinar si queda rastre del molí. | Passat el gual del trull des de les Valls de Foix es troba a mà esquerra un conjunt de dos edificis juxtaposats, completament en runes i envoltats de bardisses. L'edifici de llevant presenta la façana del mateix costat pintada amb grafits i és notori que de tant en tant hi ha qui s'hi atansa a fer foc per passar-hi la nit. A l'edifici de ponent s'observen diferents envans que defineixen diversos espais, corresponents a un habitatge, probablement associat al trull, on també hi havia hagut bestiar, d'acord amb les restes de gàbies per aviram i menjadores per a d'altres tipus de bestiar. La malesa, però, no permet accedir a tots els espais i no es localitza cap vestigi identificable amb un trull o molí, l'existència del qual, però, queda palesa a partir de la toponímia i de les fonts orals. | 08288-34 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 160 m a l nord-est de les Valls de Foix | Segons les fonts orals, havia estat un molí fariner, després d'oli. | 41.4165500,1.5746000 | 380878 | 4585980 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69918 | El molí de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-pineda | PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. | XV-XVI | Requeriaria un desbrossament per tal de determinar l'abast de les restes, probablement en millor estat del que sembla a primer cop d'ull. | Edifici de planta rectangular d'aproximadament 10,5 x 8,5 m, situat al nord-est del riu Foix, completament emmascarat per la vegetació, però que encara conserva la planta baixa i el primer pis, aquest darrer en molt mal estat, ja que ha col·lapsat. A la planta baixa s'observa entre la malesa i gairebé tapiada pel mateix enderroc de l'edifici, la part superior de l'arc adovellat de la porta d'accés a l'interior, un espai de prop de 8 x 5 m cobert amb volta de canó de 8 per 5 metres que en el seu moment va ser estudiat per Salvador Palau, en el seu recull sobre els molins catalans. A ponent del molí es conserven els murs perimetrals del que hauria estat l'habitatge associat, en alguns punts en tota la seva alçada. La fàbrica i obertures d'aquesta casa permeten situar-la en el segle XVIII. Pel que fa a la cronologia del molí, creiem que podria ser anterior. | 08288-35 | A l'esquerra del riu Foix a uns 420 m al sud del mas de la Pineda | Ara per ara no es tenen referències escrites sobre l'edifici. | 41.4203500,1.5724800 | 380708 | 4586405 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També anomenat molí del Batet | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69919 | Mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda | XVI | <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> | 08288-36 | carretra BP-2121, km 16,7 al nord | <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> | 41.4242366,1.5740338 | 380844 | 4586835 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Foto de proximitat d'Àngela Llop. | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69920 | Can Cruset de Greensola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cruset-de-greensola | XVI-XVII | Rehabilitada l'any 2000. En tractarse d'una casa d'agroturisme es troba en constant manteniment | Conjunt de construccions que, amb una superfície de prop de 2000 m2, van acabar conformant al llarg del temps un complex arquitectònic de planta allargassada, articulat a l'entorn d'un pati central i desenvolupat a partir d'un mas primigeni, situat a tramuntana del conjunt. Es troba en un turó amb vistes i control del territori del vessant de migdia, avui conreus de vinya. S'hi accedeix per un barri cobert amb portal de mig punt fet amb rajols que mena a una placeta amb accés a la resta dels edificis. La casa principal, amb façana a migdia, és de planta rectangular de prop de 14 x 10 m, amb planta baixa, pis i sotateulada, de tres cossos i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un portal acabat amb arc de mig punt i tres eixos de finestres. S'observa a la façana un rellotge de sol. A banda i banda de l casa, així com també a la part posterior, s'hi troben afegits altres construccions, majoritàriament totes bastides a partir del 1700, entre les quals cal destacar una petita capella ricament decorada amb pintura mural. | 08288-37 | Carretera BP-2121, a uns 500 m a llevant d'aquesta, a l'altura del km 12 | El el capbreu dels anys 1579-1580 apareix Lluís Cruset de Greensola | 41.4060600,1.5987900 | 382881 | 4584782 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Passat el km 11 de la BP-2121cal agafar, a mà dreta el camí de mas Bertran i agafar el segon trencall a mà esquerra, que porta directament a can Cruset de Greensola, passats 500 m. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69921 | Jaciment del cementiri de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cementiri-de-torrelles-de-foix | GIRÓ ROMEU, Pere (sd). Catálogo Arqueológico del Penedés. Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró). Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona'. Ampurias, núm. XXIV, pàg. 280. Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | Se suposa que la remoció de terres pot haver alterat el jaciment arqueològic. | Lloc d'habitació sense estructures, protohistòric, datat de l'edat de ferro i ibèric. Es troba en Camp de vinyes a 50 m al costat oest del cementiri de Torrelles de Foix i a 150 m al nord-est d'aquesta població. Es tracta d'una plana de conreu vitícola, al marge nord-est de la carretera BV-2122 i al costat esquerra del camí que mena al cementiri. L'única referència que hi ha sobre la localització del jaciment la recull en Pere Giró i Romeu (1894-1987), de quan era director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. En les seves notes dels Quaderns de Camp, Giró apunta que el dia 29 de març de l'any 1972 un veí de Torrelles de Foix, li havia comunicat la troballa de 'muchos fragmentos de cerámica ibérica' en una vinya a 50 metres del cementiri de Torrelles de Foix. L'any 1990 es seguien localitzant fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i acanalats i fragments informes, i alguna resta d'indústria en sílex (1 ascla petita i petits fragments). La manca de materials més definitoris i l'escassetat del conjunt en general, només donen indicis de l'existència d'algun tipus d'ocupació d'època ibèrica sense poder concretar més. | 08288-38 | Camí del cementiri | 41.3899400,1.5720200 | 380614 | 4583029 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69921-foto-08288-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69921-foto-08288-38-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Consta en el cadastre com a Camp del Senyor | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69922 | Jaciment de La Verna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-verna | <p>RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat</p> | I -II dC | Es desconeix l'estat en què es poden trobar les estructures, però en tractar-se de zones on s'efectuen treballs agrícoles poden haver estat malmeses. Cal tenir en compte la possibilitat que hi pugui haver més enterraments i per tant fora bo dur-hi a terme noves prospeccions o bé seguiments arqueològics. | <p>Lloc d'enterrament detectat en un conreu de farratge a la plana, delimitat a la banda nord per una petita extensió de bosc coneguda com l'alzinaret de La Verna, a uns 350 m al sud del mas homònim, gairebé al límit est de Torrelles de Foix. El bosc és delimitat per un corrent d'aigua, el torrent de l'Alzinaret, en el tall del qual s'observen restes d'estructures escapçades. En aquest indret, l'any 1989, arran d'una llaurada fonda en el camp de farratge, els propietaris del terreny van localitzar materials arqueològics. Poc després, el senyor Magí Suriol, veí de la Rovira Roja i col·laborador del Museu del castell de Sant Martí Sarroca va ser informat de la troballa i ho va notificar a l'arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia, el senyor Magí Miret. En el decurs d'una primera inspecció sobre el terreny l'arqueòleg territorial només hi va trobar un fragment de ceràmica sigil·lada amb decoració. Més endavant, l'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, l'arqueòleg territorial va indicar l'existència d'un possible jaciment arqueològic als autors de la prospecció, moment en què es van poder detectar les restes de més material arqueològic: diversos fragments de 'tegula' romana i de 'dolia', un fragment d'àmfora itàlica i alguns fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant. Dies més tard, el mes novembre del mateix any, els arqueòlegs van poder veure i descriure el material que es conservava a la masia, procedent de les primeres troballes. Un fragment de 'tegula', un fragment d''imbrex' i una làpida de marbre fragmentada amb inscripció a l'anvers i el revers llis. Aquesta darrera peça media 20 cm x 25 cm x 28 cm i 8,5 cm de gruix. Transcripció: FESTVS TVRP( I )LLA P.F ( II ). Es tracta d'una peça inèdita que no ha estat estudiada per cap especialista, però a partir de paral·lelismes que es poden establir amb una altra làpida trobada a la comarca, en la necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferrer (Vilafranca del Penedès), de característiques molt semblants, se li podria atribuir una cronologia del segle I o, com a molt tard, de principi del segle II dC. Els testimonis materials recollits indiquen l'existència d'un lloc d'enterrament, una necròpolis, en bona part destruïda. D'altra banda, segons referències del propietari, que va localitzar la làpida i els altres materials, no hi havia restes d'ossos humans, o si més no, ells no les van identificar en fer les remocions. La presència de 'tegula', 'imbrex' i la làpida, defineixen un tipus d'enterrament amb coberta a doble vessant, amb senyalització externa amb inscripció. Les ceràmiques romanes (àmfora itàlica i sigil·lada) formarien part de l'aixovar, tot plegat dins d'un període cronològic que emmarcaria molt bé l'època abans citada respecte la làpida funerària, finals del segle I i principi del segle II dC. També cal tenir en compte que si bé es destruïren alguns enterraments en fer-se els moviments de terres, també podria ser que part d'aquesta necròpolis encara quedés intacta en el subsòl del terreny ocupat pel bosc de pins. Conseqüentment, fora interessant prospectar a fons la zona i controlar si en un futur es fa rompuda per tal d'esbrinar si realment s'havia preservat part de la necròpolis. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)</p> | 08288-39 | Camp de migdia de l'Alzinaret de La Verna | 41.3926400,1.5875500 | 381917 | 4583308 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69923 | Jaciment de can Guix Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guix-vell | GRÀCIA GIRALT, J. 'El jaciment de sílex de Can Guix Vell (Torrelles de Foix, Alt Penedès)'. El Martinet. 21, p.17. III època. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'un sector agrícola que ha vist modificada la seva topografia original a causa de moviment de terres associats al treball del camp. Així, l'indret ha estat destruït i la possibilitat de recuperar més dades són ben minses. | Es tracta d'un jaciment de sílex superficial. De la indústria lítica destaca la troballa de làmines, ascles sense retocar, rascadores, nuclis, etc. També es va recollir un fragment de braçalet de pectuncle fet sobre petxina. Aquests materials són perfectament atribuïbles al neolític antic (paral·lels amb d'altres jaciments a l'aire lliure com Torre d'en Vernet-3 i les Guixeres de Viloví, ambdós de Sant Martí Sarroca, etc.). D'altra banda, es van localitzar també restes pertanyents a l'època ibèrica i romana: un fragment de molí de granet, ceràmiques, etc. Aquestes restes són més escadusseres i, alhora, menys significatives per poder precisar millor la cronologia i les característiques de l'ocupació. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-40 | Camí de Puig-Vell, a l'altura de can Francesc, camp a l'esquerra del Torrent de la Berna | 41.4004500,1.5892500 | 382073 | 4584173 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69923-foto-08288-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69923-foto-08288-40-2.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-Sant Martí Sarroca- La Llacuna). Abans del Km 11, passada la gasolinera, s'ha d'agafar un camí a l'esquerra, just abans del pont que salva el riu Foix. Aquest camí terrer s'ha de seguir uns 900 metres i aleshores, just passada una masia, cal desviar-se per un altre camí a mà dreta, que baixa i s'endinsa en un espès bosc de ribera. Després cal travessar el rierol de Can Guix i tot seguit anar cap als camps on es localitzen les troballes superficials.La zona de les troballes és a l'oest del barri del Cosconar (a uns 400 metres), en terrenys miocènics. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69924 | Can Marroquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marroqui | CRUAÑES, O.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals d'inmersió del Penedés iel seu entorn. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca: 55-56. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969: 67. GIRÓ, P. 1962. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | XI-XIII | S'observen moviments de terres d'abast considerable | El sector de les troballes es troba a la part posterior de Cal Marroquí, a uns 70 metres al nord. En un promontori plantat de vinya, amb algunes oliveres residuals i alguna petita zona erma, es localitzen restes en superfície d'època ibèrica, així com també es coneix l'emplaçament, en aquest indret d'una antiga ermita romànica (Giró, 1962). S'hi van documentar fragments de ceràmica comuna a torn. Malgrat que Pere Giró, en la documentació inèdita conservada al museu de Vilafranca, cita la presència de 'tejas romanas curvas, restos de pavimento elaborado con cerámica triturada (picadís)' (Catálogo Arqueológico del Panadés, fitxa nº 89), sobre el terreny, actualment es detecten encara restes de teules corbes de tipus àrab i fragments de morter que corresponen, sens dubte, a l'antic edifici religiós d'època medieval. Per tant, s'ha de remarcar que en aquest sector no s'han documentat restes romanes (malgrat les referències bibliogràfiques que recullen les dades originals de Pere Giró). Per a la interpretació del jaciment cal tenir presents els següents factors: 1) S'emplaçava una església d'origen medieval, segurament d'estil romànic. El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 passà per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es denominà Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. En aquest indret s'observen, superficialment, restes molt escadusseres de runa (teules, fragments de morter, pedres) i algun fragment de ceràmica grisa monocroma. 2) També s'han documentat restes humanes, que de ben segur havien de pertànyer a la necròpolis de l'església . 3) En darrer lloc, cal esmentar que a la masia de la Montsarra es conserva una pica baptismal procedent de l'ermita (vegeu fitxa 25). (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-41 | A 70 m al nord del mas de cal Marroquí | El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 va passar per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es va denominar Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. Les primeres referències documentals inèdites d'aquest jaciment les proporciona Pere Giró. (GIRÓ, Pere. Quaderns de Camp, vol. 7, 1960-1964 (6.5.1962 i 5.6.1962) Inèdit. | 41.4104300,1.6140100 | 384161 | 4585247 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69924-foto-08288-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69924-foto-08288-41-2.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per accedir al jaciment cal partir de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-Sant Martí Sarroca-La Llacuna). Poc després de passar el km 7 i el trencall que porta a la Rovira Roja, a mà dreta surt una pista de terra que passa pel Barri de Cal Miret i condueix directament a les antigues masies de Cal Miret i la Montsarra. Passada la segona, s'ha de travessar el torrent i desviar-se pel primer camí a l'esquerra, que puja a les cases de Cal Bord i Cal Marroquí. El jaciment també es coneix sota el nom d'església de Sant Jaume de la Montsarra o de Sant Cugat de la Montsarra. Fotografia: Camp de Sant Jaume des de migdia | 81|85|92|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69925 | Cal Piu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piu-de-dalt | ESTRADA, J. 1969. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65: 67. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | IIaC-IIdC | L'àrea no es veu massa afectada pels treballs agrícoles | Vinyes situades a l'oest de la masia de Can Piu que ocupen la part baixa d'un petit promontori on, l'any 1962 es van localitzar fragments de tègules, d'àmfora romana, ceràmica sigil·lada, ibèrica i campaniana. D'altra banda, el propietari del terreny conservava una peça de ceràmica en forma d'ungüentari petit procedent del mateix sector que es troba avui al Museu de Vilafranca. A partir d'aquestes troballes, el jaciment ha estat definit com a lloc d'habitació sense estructures. L'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, es va documentar una forta dispersió de materials ceràmics amb una considerable concentració en un sector reduït que toca el marge que separa aquest camp amb la vinya de la feixa superior que arriba fins a tocar la casa. El conjunt de materials recuperats marca una cronologia d'època ibèrica a partir del segle III aC fins un moment del segle I o inici del segle II dC, moment plenament romà. La inexistència de restes estructurals que defineixin el tipus de jaciment van fer plantejar als arqueòlegs que van dur a terme la carta arqueològica dues opcions: si es té en compte la hipòtesi donada per Pere Giró sobre l'existència de sepultures romanes, recolzada per la presència de diverses tègules i de les ceràmiques romanes i de l'ungüentari, quedarien fora de context les restes de dolia i la gran quantitat de ceràmica ibèrica, potser indicant una fase d'ocupació anterior als enterraments amb 'tegula'. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament agrícola del qual es desconeix la dinàmica cronocultural, i deixar de banda l'existència d'enterraments romans per manca de proves més definitives. Cal pensar que no s'ha localitzat cap resta òssia humana que confirmi l'existència de sepultures. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-42 | A 100 m a ponent de cal Piu | La primera referència sobre el jaciment la va donar, l'any 1962, Pere Giró Romeu, de Vilafranca del Penedès, llavors 'delegado local de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas en Vilafranca del Penedès' i director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en els seus apunts de camp. | 41.4134300,1.6288900 | 385410 | 4585560 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés es fa per la carretera de Rovira Roja, que parteix del km 7,2 de la carretera BP-2121 i enllaça amb la població de Guardiola de Font-Rubí. Uns 800 metres abans d'arribar a aquesta població hi ha un trencall a mà esquerra, cap a l'oest, en direcció a la masia de Ca l'Esteva. Des d'aquí, cal continuar en el mateix sentit fins a la casa de Can Piu. El punt central de les troballes està a uns 80 metres a l'oest de la masia, en el marge dret del camí que continua cap al mas Guineu, en unes feixes de vinyes amb oliveres al marge. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml