Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
69902 Pont del rec https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> XVIII <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> 08288-19 Vorejant la muralla del casal dels Peguera <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> 41.3875300,1.5686200 380325 4582766 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|94 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69951 Ametller de can Cervera https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-cervera <p>parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeiu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/alt_penedes/ametller_de_can_cervera</p> XX És un arbre centenari, per la qual cosa presenta un clar procés d'envelliment. Tot i això conserva la vigoria en bona part del brancatge. <p>Arbre monumental de l'espècie Prunus Dulcis que, l'any 1990, feia 15 m d'alçada, 3,08 de volt de canó i 20,5 de capçada mitjana. Aquestes mides el fan l'ametller més gran dels mesurats a Catalunya. Tot i que es troba en una finca particular, la capçada es pot veure des del passatge de Santa Cristina (vegeu les fotografies), que dóna a la carretera BV-2122.</p> 08288-76 Carrer de Sant Isidre, 13 41.3891008,1.5684968 380318 4582941 08288 Torrelles de Foix Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69951-foto-08288-76-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Es troba degudament senyalitzat en el mur de tanca del jardí de la parcel·la. 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69901 Carrer del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval <p>www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8138</p> <p>Artèria primigènia i principal del nucli antic. Venint de Sant Martí Sarroca neix a mà esquerra de la carretera BV-2122 a l'altura de l'escola Guerau de Peguera. El primer tram, en direcció sud-est a nord-oest, fa uns 400 m i arriba a l'església parroquial de Sant Genís. Ss'hi troben cases d'estiueig i estil colonial, com cal Segarra, cal Quin Tonferrer, cal Felip, cal Llantet (fitxa 7), els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882. A l'altura de l'església canvia lleugerament de direcció, però continua fins a la plaça de la vila. En aquest tram, de prop de 240 m de llarg, novament s'hi troben cases similars a l'anterior, de planta baixa, pis i golfes, com ara cal Ròpia fitxa 10), les antigues escoles (fitxa12) o, ja a l'altura de la plaça, can Senalles (fitxa 8). Juntament amb el carrer Major, haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.</p> 08288-18 Carrer del raval 41.3880162,1.5698112 380425 4582819 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 106|119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69955 Ball de gegants de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-torrelles-de-foix <p>dansesvives.cat/?q=node/4758</p> <p>Ball que s'efectua a la plaça de la Vila de Torrelles de Foix el cap de setmana més proper a cada 25 d'agost, festivitat de Sant Genís, patró de Torrelles i, per tant, per Festa Major. Els gegants en són els protagonistes.</p> 08288-80 Plaça de la Vila <p>Torrelles de Foix va tenir gegants propis a partir de 1990.</p> 41.3882800,1.5687800 380340 4582850 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Inventariat amb el codi PCIDV-0801 de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya d l'Esbart Català de Dansaires. 2116 4.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69887 Torres Altes de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-altes-de-foix <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, J. (1992). 'Les Torres Altes'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix' a Comentaris Marginals. Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona: 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8141</p> XI-XX S'hi observa una grua probablement instal·lada en algun moment quan es van iniciar obres de reforma al conjunt, però, sembla que aquestes no es troben actualment en curs. <p>Casa fortificada formada per diversos cossos que permeten deduir a primer cop una evolució arquitectònica en diferents èpoques. Destaca, en un extrem del conjunt, una torre de planta rodona. Es tracta, ben probablement, de l'element més antic, d'època medieval i inicialment exempt. A redós d'aquest s'anirien bastint la resta d'edificis. D'entre aquests cossos, el més gran, de planta trapezoïdal, està en contacte directe amb la torre i seria l'origen del mas fortificat. A la paret nord de l'edifici occidental hi ha una finestra geminada amb doble arc rodó. En el mur meridional del cos més oriental s'obre una porta amb arc rebaixat a l'exterior i arc de mig punt a l'interior. Des de l'exterior, també són visibles algunes espitlleres en la part superior dels cossos adossats a la torre. S'observen obres recents que han consistit en una remunta del cos principal d'entre 60 i 10 cm, i la col·locació d'una teulada a diferents vessants. Des del costat de ponent es pot observar la torre esmentada, que també ha estat objecte d'obres, així com s'observen diversos estintolats en el cos principal, a l'interior del qual s'observa, a través d'un esvoranc, una gran columna o tub circular, ubicat recentment.</p> 08288-4 Camí de les Planes de les Torres, a l'oest del terme <p>No es coneixen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos ocupat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, la torre de cal Pepó (fitxa 5), fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Sobiranes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> 41.4115000,1.5435100 378270 4585463 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-3.jpg Legal i física Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El conjunt avui està envoltat per una reixa i no s'hi pot accedir. 92|93|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69884 Castell de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> XI El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> 08288-1 Turó de Foix <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> 41.4146500,1.5632000 379922 4585785 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 92|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69990 El Casalot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-6 <p>Construcció força ben conservada de planta rectangular de tipus bestorre, amb tres paraments i oberta a migdia. Fa 6,5 m de llarg per 3,4 m de d'ample. El gruix dels murs és de 0.78 i esta feta amb carreus disposats en filades horitzontals de forma regular i lligats amb morter de calç. Presenta quatre finestres espitlleres al costat nord, per on es controla un bon tram de la vall del riu Foix. . S'observen a més, altres encaixos, alguns dels quals forats de bastida.</p> 08288-115 Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a uns 900 m a mà esquerra <p>No es té cap documentació escrita d'aquesta estructura</p> 41.4183500,1.5679100 380322 4586189 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi arriba pel camí de can Rossell de les Bassegues cal a les Valls de Foix. Poc després d'haver passat els forns (fitxa 67) es veu des del camí a mà esquerra, i al nord d'una vinya, aquesta estructura de gran interès. 92|85 1754 1.4 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69895 Antigues escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> 08288-12 Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval 41.3868792,1.5724826 380647 4582689 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69916 Molí del Sendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> 08288-33 A migdia de la Plaça de les Moreres <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> 41.3874125,1.5687704 380337 4582753 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69897 Església parroquial de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> XVIII-XX Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> 08288-14 Carrer del Raval núm. 63 <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> 41.3872696,1.5720853 380615 4582733 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 96|98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69898 Capella del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-1 <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Castells Catalans, vol III. Rafael Dalmau, Editors. Barcelona, p. 768. IGLÉSIES, Josep, SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. Reus. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135</p> XVI Ha sofert diverses modificacions i restauracions <p>Edifici de petites dimensions de planta quadrangular amb l'extrem de llevant arrodonit i atalussat en la base, característiques que, juntament amb les mènsules de la part superior de l'edifici, duen a pensar en la possibilitat que es tracti en origen d'un element defensiu. Probablement es tractaria d'una torre associada d'alguna manera al casal senyorial, potser una de les dues que en flanquejarien l'accés. Actualment l'edifici presenta al costat de ponent un petit campanar l'espadanya d'un ull i es troba pintat completament de color rosat, llevat de la façana de ponent, la que dóna al casal dels Peguera. Aquesta façana es troba restaurada però sense pintar, fet que permet observar-ne varies fases. Sembla que originalment hauria estat d'accés obert per part dels Peguera, ja que s'hi observa un arc que posteriorment hauria estat tapiat tot i que s'hi van deixar dues finestres acabades amb arc de mig punt amb motllures simples. Actualment aquestes finestres es troben actualment tapiades. A migdia en algun moment s'hi va afegir un petit edifici de pantà rectangular per fer les funcions de sagristia.</p> 08288-15 Plaça de les Moreres <p>La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb una capella dedicada a la Mare de déu del Roser, beneïda l'any 1579. El març de 1593 va ser concedida llicència per beneir la campana de la capella de N. D del Roser al castell de Torrelles (Català i Roca, 1971). El 26 de maig d 1693, el visitador, en inspeccionar la capella de la Verge del Roser, va autoritzar l'obertura d'una porta, a la part més apta per obrar una sagristia (Iglésies, Santasusagna, 1934: 256). Se sap que en aquesta capella s'hi van enterrar membres d'aquella família. L'any 1781, poc després de bastir-se l'església de Sant Genís, es va arribar a l'acord de deixar de fer funerals a la capella del Roser, cosa que fins aquell moment s'havia efectuat abans de dur els difunts, primer a Foix i després al cementiri parroquial. L'any 1881, en morir Maria Manuela de Pedrolo, hereva dels Peguera, sense descendència, va deixat en testament la capella del Roser a les salesianes de Barcelona. Més endavant va passar a mans del consistori torrellenc.</p> 41.3879840,1.5685384 380319 4582817 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Ha estat objecte de diverses reformes i utilitzada durant uns anys com a garatge i traster, després com a biblioteca municipal, punt d'informació i turisme i, actualment, és el local d'assaig de la Coral de Foix. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69886 Castell de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> XIII Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> 08288-3 Al barri de Llambardes, al nord del municipi <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> 41.4367300,1.5544500 379231 4588248 08288 Torrelles de Foix Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegut com ca l'Isaac. 92|93|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69919 Mas de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda XVI <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> 08288-36 carretra BP-2121, km 16,7 al nord <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> 41.4242366,1.5740338 380844 4586835 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-06-16 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Foto de proximitat d'Àngela Llop. 119|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69922 Jaciment de La Verna https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-verna <p>RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat</p> I -II dC Es desconeix l'estat en què es poden trobar les estructures, però en tractar-se de zones on s'efectuen treballs agrícoles poden haver estat malmeses. Cal tenir en compte la possibilitat que hi pugui haver més enterraments i per tant fora bo dur-hi a terme noves prospeccions o bé seguiments arqueològics. <p>Lloc d'enterrament detectat en un conreu de farratge a la plana, delimitat a la banda nord per una petita extensió de bosc coneguda com l'alzinaret de La Verna, a uns 350 m al sud del mas homònim, gairebé al límit est de Torrelles de Foix. El bosc és delimitat per un corrent d'aigua, el torrent de l'Alzinaret, en el tall del qual s'observen restes d'estructures escapçades. En aquest indret, l'any 1989, arran d'una llaurada fonda en el camp de farratge, els propietaris del terreny van localitzar materials arqueològics. Poc després, el senyor Magí Suriol, veí de la Rovira Roja i col·laborador del Museu del castell de Sant Martí Sarroca va ser informat de la troballa i ho va notificar a l'arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia, el senyor Magí Miret. En el decurs d'una primera inspecció sobre el terreny l'arqueòleg territorial només hi va trobar un fragment de ceràmica sigil·lada amb decoració. Més endavant, l'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, l'arqueòleg territorial va indicar l'existència d'un possible jaciment arqueològic als autors de la prospecció, moment en què es van poder detectar les restes de més material arqueològic: diversos fragments de 'tegula' romana i de 'dolia', un fragment d'àmfora itàlica i alguns fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant. Dies més tard, el mes novembre del mateix any, els arqueòlegs van poder veure i descriure el material que es conservava a la masia, procedent de les primeres troballes. Un fragment de 'tegula', un fragment d''imbrex' i una làpida de marbre fragmentada amb inscripció a l'anvers i el revers llis. Aquesta darrera peça media 20 cm x 25 cm x 28 cm i 8,5 cm de gruix. Transcripció: FESTVS TVRP( I )LLA P.F ( II ). Es tracta d'una peça inèdita que no ha estat estudiada per cap especialista, però a partir de paral·lelismes que es poden establir amb una altra làpida trobada a la comarca, en la necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferrer (Vilafranca del Penedès), de característiques molt semblants, se li podria atribuir una cronologia del segle I o, com a molt tard, de principi del segle II dC. Els testimonis materials recollits indiquen l'existència d'un lloc d'enterrament, una necròpolis, en bona part destruïda. D'altra banda, segons referències del propietari, que va localitzar la làpida i els altres materials, no hi havia restes d'ossos humans, o si més no, ells no les van identificar en fer les remocions. La presència de 'tegula', 'imbrex' i la làpida, defineixen un tipus d'enterrament amb coberta a doble vessant, amb senyalització externa amb inscripció. Les ceràmiques romanes (àmfora itàlica i sigil·lada) formarien part de l'aixovar, tot plegat dins d'un període cronològic que emmarcaria molt bé l'època abans citada respecte la làpida funerària, finals del segle I i principi del segle II dC. També cal tenir en compte que si bé es destruïren alguns enterraments en fer-se els moviments de terres, també podria ser que part d'aquesta necròpolis encara quedés intacta en el subsòl del terreny ocupat pel bosc de pins. Conseqüentment, fora interessant prospectar a fons la zona i controlar si en un futur es fa rompuda per tal d'esbrinar si realment s'havia preservat part de la necròpolis. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)</p> 08288-39 Camp de migdia de l'Alzinaret de La Verna 41.3926400,1.5875500 381917 4583308 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu BCIL 2024-01-16 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 83|80 1754 1.4 1761 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70021 El Rec https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 XVIII <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> 08288-146 Zona dels horts de migdia del nucli antic <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> 41.3883945,1.5676305 380244 4582863 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. 94 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69903 Les gorges de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> 08288-20 Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 41.4267500,1.5554000 379292 4587139 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Fotos cedides per Àngela Llop 2153 5.1 1785 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69911 Ermita de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-foix <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143</p> XVIII Requereix d'una actuació urgent, ja que s'ha ensulsiat gran part de la teulada del recrescut. Tanmateix, és visible que algú té cura del seu interior. <p>Petita capella d'una sola nau situada al peu del tossal de Foix enmig del bosc, amb accés des de l'extrem nord-oest de la urbanització de can Coral. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular que acull a l'interior un altar dedicat a la Mare de Déu de Foix. És coberta amb volta de canó i la capçalera és quadrada. La porta d'accés de la façana principal, a migdia, és d'estil neoclàssic, d'alçat rectangular i flanquejada per semicolumnes de secció quadrangular sobre les quals es troba un frontó motllurat i amb decoració dentada, que es troba escapçat a la part superior per a la col·locació amb un carreu amb escut completament desgastat. Tanmateix, s'hi pot reconèixer la corona superior i s'intueix que es tractaria de l'escut d'armes dels Peguera. Per sobre del carreu descrit, se'n troba un altre, el desgast del qual l'ha acabat traspassant i avui presenta un gran esvoranc obert. La façana presenta restes de l'arrebossat original, tot i que se n'ha perdut la major part restant al descobert la fàbrica dels paraments, que permeten observar l'alçada original de la capella, ja que se n'identifiquen els dos vessants de la teulada. Per sobre, l'edifici fou recrescut amb un parament similar, afegitó que hauria donat lloc a un pis superior i que avui es pot distingir en les quatre façanes. La coberta de l'afegitó es troba parcialment enderrocada. La porta de l'edifici es troba esbotzada i s'observen deixalles a l'interior, però encara es manté l'altar i alguns dels exvots, així com és visible que encara avui hi ha qui hi du ofrenes florals. Al costat de l'ermita s'observa una construcció en ruïnes que, segons les fonts orals, havia estat una masia anomenada 'Ca l'Ermità'. Se'n conserven els paraments exteriors i avui a l'interior hi creixen els pis i la malesa.</p> 08288-28 Antic camí que des de la carreterera de les Planes mena al Santuari de Santa Maria de Foix <p>La capella data de l'any 1707, segons què es pot llegir a la llinda de la portalada a sota de la inscripció EX VOTO. Sembla que va ser construïda per ordre de del coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria.</p> 41.4068400,1.5591800 379571 4584923 1707 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-3.jpg Legal Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2024-01-16 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó La llegenda diu que l'ermita es va construir a l'indret on la Mare de Déu de Foix fugia del sarró del pastor cada vegada que aquell la treia de la cova (fitxa 84). 99|94 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69981 Portal adovellat de la rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-la-rectoria XVIII <p>Portal de l'actual rectoria de l'església parroquial de Sant Genís, acabat amb un arc de mig punt adovellat on es pot llegir, inscrita a la dovella central AVE/MARIA/ANY/1779 sota d'una creu també incisa. La porta es troba molt alterada per la part superior de l'intradós, on l'obertura es va ampliar, retallant les dovelles per acabar-la amb angles rectes arrodonits. També es troba alterada a l'extrem superior, on el balcó es va sobreposar al portal tallant les dovelles centrals.</p> 08288-106 Carrer del Raval, 63 41.3872535,1.5718416 380594 4582731 1779 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69888 Torre de can Pepó https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pepo <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, Jordi. (1992). 'Torre de cal Pepó'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Eciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari marginal. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8142</p> XII-XVIII La casa va ser objecte d'obres d'urgència a final del segle passat per tal d'evitar el col·lapse definitiu del conjunt, que ja presentava parts enderocades, com la torre o l'extrem sud-oest del cos allargassat descrit més amunt. Llavors es van fer forjats per tal de subjectar el conjunt i es van tancar tots els accessos per evitar destrosses a l'interior. <p>Torre de planta circular inicialment exempta que avui es troba escapçada per tal de definir una coberta a un vessant, de tal manera que se'n conserva una alçada de només 6 m. El gruix de la paret és de 50 cm mentre que el diàmetre interior a nivell de coronament és de 2,3 m. Al capdamunt hi ha una obertura, parcialment tapiada, orientada al sud-est i acabada amb un arc en forma de plec de llibre. És datada del segle XII o XIII (Bolòs, 1992). Actualment s'observa com va ser aprofitada per encabir-hi un cup de vi, del qual se n'observa, des de l'interior de l'edifici, la boixa. Sembla que, encara en època medieval d'acord amb una primera observació dels paraments, s'hi va afegir, adossant-s'hi pel costat sud-oest, un cos de planta rectangular allargassat, tot plegat sobre la roca natural. L'extrem de ponent va acabar col·lapsant el segle passat i es va refer, a la dècada dels anys 90, amb formigó. La resta però es manté dempeus gràcies a l'actuació d'urgència que s'hi va dur a terme en aquell moment. Encara s'observen, al mur nord-oest, dues finestres espitlleres, mentre que al sud-est, es troba el portal d'accés, de mig punt adovellat pel qual s'hauria accedit a aquest segon edifici. El conjunt en aquest moment hauria passat de ser una torre exempta a una casa fortificada que controlaria l'accés a Torrelles de Foix des de Pontons. Actualment, la porta esmentada resta amagada a l'interior d'un altre cos annex, bastit a finals del segle XVIII, d'acord amb la data -1794- del portal de migdia, acabat amb un arc rebaixat i avui amagat rere bardisses. Un altre afegitó efectuat en època moderna es troba al nord-est de l'edifici rectangular i és un nou cup de vi de planta quadrada. Queda palès que el conjunt fou habitat probablement de forma ininterrompuda des de l'alta edat mitjana i fins el primer quart del segle XX.</p> 08288-5 A l'extrem est de les Planes de les Torres <p>No es tenen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos utilitzat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, les Torres Altes, fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Jussanes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> 41.4129200,1.5457700 378462 4585617 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Conjunt conegut també amb el nom de Torres Baixes, en contraposició a les Torres Altes (fitxa 4), juntament amb el qual controlaria els accessos a Torrelles de Foix des de Pontons. 92|93|94|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69986 Fons de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lspal https://www.diba.cat/web/spal/arxiu-fotografic-spal XX A l'Arxiu de l'SPAL es conserva tota la documentació generada en el decurs dels estudis previs, excavació arqueològica i restauració del Santuari de Foix. D'altra banda, també s'hi troba un conjunt de 120 fotografies del Santuari d'entre els anys 1975 i 1979, d'abans dels treballs de restauració, que mostren l'estat en què es trobava en aquell moment i es poden veure les construccions de migdia, enderrocades pocs anys després. Altres vistes de la població són molt escasses: la capella del Roser, la plaça de les Moreres i la font de les Torres 08288-111 Carrer del comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge. Planta Baixa. Barcelona L'Arxiu fotogràfic de l'SPAL és hereu de l'inventari gràfic que es va engegar en iniciar-se, el juny de 1914, la tasca del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, antiga denominació de l'actual Servei, del qual en va ser primer director l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats. Una part important de la missió inicial del Servei va ser la consecució d'un inventari gràfic per a catalogar els béns artístics, de manera que fos possible per una banda la seva identificació, estudi i revalorització, i per l'altra la possibilitat d'establir línies d'actuació envers la seva permanència. Paral·lelament, l'Arxiu es va anar nodrint de manera continuada , i encara ho fa, del registre de les intervencions i activitats dutes a terme pel Servei. Els fons els constitueixen aproximadament unes 200.000 imatges organitzades en base als municipis, i dintre d'aquests amb referències als equipaments monumentals, a més d'un important volum constituït per les col·leccions temàtiques d'art, tot i que se'n conserven d'altres de temes diversos provinents de fons personals històrics. 41.3880500,1.5726400 380662 4582819 1975-88 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69960 Pica baptismal de Santa Maria de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-foix CRUAÑES, E.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals dimmersió del Penedès i el seu entorn'. Museu de Vilafranca. A l'interior de l'església de Santa Maria es conserva una pica baptismal d'estructura lleugerament troncocònica i els costats còncaus. L'exterior és decorat per tres faixes que l'envolten, una a la boca, la segona al centre i la tercera a la base del vas, on s'inicia el peu. Té un diàmetre exterior, a l'altura de la boca, de 107 cm, i de 81 cm a l'interior; una alçada de 63 cm i una profunditat de 54 cm 08288-85 Santuari de Santa Maria de Foix 41.4150700,1.5639400 379984 4585830 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Fotografia d'aproximació: Àngela LlopFotografia d'arxiu: 1975, Arxiu fotogràfic de l'SPAL (n. 12.926) 92|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69938 La Cova del Monòlit https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-monolit RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=23&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7479 A pocs metres a l'oest d'un gran monòlit fruit d'un despreniment de roca hi ha entre els blocs caiguts, al peu mateix de la cinglera, l'obertura de la cavitat, fàcilment identificable ja que el seu nom està escrit amb pintura en la roca d'entrada, identificació feta pels membres del G.R.E.V. El material arqueològic que s'hi va recuperar l'any 1984 emmarca un ventall cronològic des del període neolític o bronze fins a època ibèrica (segle III aC). Pel que fa a la funcionalitat, la manca d'una excavació sistemàtica i de materials més definidors impedeixen poder conèixer el seu ús. Al costat mateix del monòlit hi ha una altra cavitat que rep el nom de Cova o Coves de la Riera, formada per una gran llosa que es recolza en el monòlit i que forma un abric. També va ser explorada l'any 1978 pels membres del G.R.E.V., que la van topografiar i referenciar en el Fitxer de Cavitats i Avencs amb el número 12. Fins a l'actualitat, l'única notícia de caire arqueològic és la troballa per part d'en Joan Virella i Bloda, d'un fragment de vidre en el que apareix una protuberància el·líptica (nansa o decoració) de petites dimensions del qual no s'ha pogut saber si es tracta d'un material modern o antic (romà...), cosa que podria indicar la utilització de la cavitat en èpoques passades. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). 08288-63 Vessant sud de la Serra de la Pineda Descoberta als anys 70.Hi ha dos grups que actuaren independentment en la Cova del Monòlit durant els anys 70 i principi dels 80: - Membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Van visitar la cavitat una vegada i van prospectar la zona de la cinglera. Van localitzar alguns fragments informes de ceràmica a mà i alguns també informes de ceràmica a torn ibèrica comuna, procedents de la Cova del Monòlit (anys 70-80). - Membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova. Van visitar la cova almenys en tres ocasions. L'any 1978, el 12 d'octubre de 1982 i el 18 de març de 1984. En van realitzar la topografia i la van incloure en el Fitxer de Cavitats i Avencs del G.R.E.V. amb el número 13. A més, l'any 1991 el Sr. Conesa feu donació al Museu de Vilafranca dels materials recollits en la visita del 18 de març de l'any 1984. Aquest conjunt de materials és el que descriu millor l'ocupació de la cova. Es tracta de ceràmica a mà, un fragment informe de ceràmica a torn ibèrica comuna, un fragment informe de ceràmica de vernís negre campaniana A, diversos fragments de ceràmica moderna i un fragment d'os indeterminat. 41.4236500,1.5656700 380145 4586781 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegudes com les coves de la Riera.Es troba a la part baixa de la vessant sud de la serra de la Pineda, a uns 100 metres sobre (al nord) de la fondalada per on davalla el riu Foix. Cinglera amb una forta caiguda de blocs que han transformat una àrea amb petites cavitats, envoltades per un espès bosc de pins. S'hi accedeix per la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, des d'on a l'alçada del km 16,9, un cop passada la masia de la Pineda (que queda a la dreta, en el marge nord), hi ha un trencall a l'esquerra cap al sud-oest. Cal seguir el camí terrer fins trobar una bifurcació a uns 500 metres d'un altre camí que davalla cap al fondal (en direcció sud), però que s'acaba perdent en el bosc. S'ha de continuar entre el bosc, seguint alguna de les petites torrenteres, fins trobar un camí que planeja per la vessant (camí que ve de la masia de les Valls de Foix) a uns 400 metres de la carretera i paral·lela a ella. Cal seguir aquest camí terrer cap a la dreta, direcció oest: a uns 100 metres es travessa un torrent que davalla cap al Foix, i a uns 300 metres es troba la cinglera a la dreta (al nord), a la qual s'arriba per alguna de les dreceres obertes en el bosc. Caldrà buscar el Monòlit, una pedra força alta que al despendre's quedà clavada dreta en el sòl. 78|79|80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69963 La pallissa de ca l'Isaac https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallissa-de-ca-lisaac Parcialment enrunada A uns cent metres abans d'arribar al castell de Secabecs o ca l'Isaac es troba aquesta construcció de planta rectangular allargassada, orientada de nord-est a sud-oest, de prop d'11 m de llarg per 4,5 d'ampla. Només conserva els murs perimetrals i a l'interior s'observa un potent enderroc entre el qual s'identifiquen nombroses teules. Els laterals semblen cecs i, malgrat que el tancament nord-est es troba molt enderrocat i, per tant, se'n desconeixen completament les característiques, sembla que l'edifici hauria tingut un únic accés des del sud-oest. Es tracta d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat, actualment tapiat. L'alçat d'aquesta mateixa façana ens permet saber que la teulada hauria estat d'un sol vessant, si més no en la darrera etapa constructiva de l'edifici. La seva ubicació i característiques ens duen a pensar que es pugui tractar d'alguna estructura associada al castell de Secabecs 08288-88 Primer encreuament a mà esquerra després d'agafar el trecall cap a Secabecs des de la BP-2121 (km20) No se'n coneix cap informació 41.4375800,1.5553600 379309 4588342 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Es coneix com a pallissa de ca l'Isaac ja que el castell de Secabecs en la seva fase de masia fortificada es va conèixer com a ca l'Isaac 94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69899 Antics abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 XVII-XVIII Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. 08288-16 Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. 41.3878100,1.5686900 380331 4582797 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó És un dels elements més emblemàtics del nucli antic 98|119|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69883 Abric o túnel de Can Soler de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-53 Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. 41.4328400,1.5519700 379017 4587820 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69880 Abric de la Font de can Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. 08288-50 A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. 41.4176200,1.5572400 379429 4586123 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. 79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69927 Abric de la Masia 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-2 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat Abric, en molt bon estat de conservació, situat en una petita fondalada al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 5.200, a la banda dreta, en direcció a Pontons. Amb uns 3 metres de plataforma, aquesta es troba una mica erosionada per l'acció de l'aigua. Superficialment s'hi van recollir alguns materials d'indústria lítica en sílex. El conjunt es pot datar a l'entorn del neolític/eneolític i és de gran interès si tenim en compte a més que en aquesta petita vall s'han localitzat, a més, dos jaciments més prou interessants: l'Abric de la Masia 1, de l'edat del bronze i possible hàbitat temporal, i la Cova de la Masia, amb elements del neolític antic evolucionat, una utilització sepulcral amb estructures de caràcter megalític, del bronze final i altres elements ibèrics, romans i paleocristians. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-44 A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada Aquest jaciment, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, té el nom d'Abric de la Masia 2 per diferenciar-lo de l'abric de la Masia 1, descobert i excavat l'any 1959. 41.4014100,1.5504700 378833 4584333 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69927-foto-08288-44-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix per un corriol que puja pel límit d'unes antigues feixes de vinya, abandonades i ermes, on s'ha documentat el jaciment denominat 'Taller de la Masia', un taller de sílex en superfície. Llavors cal recòrrer 120 m en direcció sud pel vessant esquerre d'un petit torrent afluent de la riera de Pontons. L'abric s'obre de cara a l'oest, a la banda dreta d'aquest corriol, en un aflorament calcari de formes força erosionades. L'entorn va estar afectat per un incendi.Abans d'arribar al jaciment, es deixa enrere, pel mateix camí, un altre abric documentat, l'Abric de la Masia 1, situat a 20 metres de la carretera. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69914 Mas Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. XV-XX Es troba habitat i amb manteniment actualitzat. Actualment el mas Guineu és un conjunt d'edificacions, fruit de l'evolució hitórico-arquitectònica de l'edifici primigeni, que ocupen una superfície de prop de 3.000 m2 distribuïdes a l'entorn del mas, situat a tramuntana. L'edifici principal és una masia de planta rectangular, de prop de 16 x 11 m, distribuït en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, on s'hi pot observar un rellotge de sol. Es troba dalt d'una elevació que presideix les vinyes del mas. Es tracta, juntament amb l'heretat Montsarra, can Soler de Secabecs i el mas Cruset de Greensola, d'un dels quatre conjunts arquitectònics corresponents a masos més interessants del terme, tant pel que fa a la seva arquitectura com a la seva evolució històrica 08288-31 Extrem est del municipi Sembla que conserven documents de compra-venda i capítols matrimonials de cap a l'any 1400. 41.4139900,1.6168900 384408 4585639 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69965 Gegants de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix XX-XXI Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. 08288-90 Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 Foren creats entre els anys 1990 i 2010. 41.3880500,1.5726400 380662 4582819 1990 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69941 Cova de l'Home Mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lhome-mort RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7483 S'hi ha detectat activitat furtiva Aquesta cavitat està situada al nord de la urbanització de la Plana de les Torres, en una àrea de bosc molt dens que es caracteritza per la presència d'acumulacions de grans blocs despresos de la cinglera i que juntament amb afloraments naturals configuren diverses cavitats i refugis naturals, en un paratge conegut popularment com El Castellot. La cova té dues entrades, una orientada al nord, que està limitada i mig tancada per un mur de pedra seca, i l'altra orientada al nord-est, de secció triangular. La primera té una amplada de 4 metres, en la part encara a l'aire lliure, i la segona de 2 metres. Té una profunditat màxima d'uns 8,5 metres, i ambdues entrades estan separades per dos grans blocs despresos de la cinglera. S'hi pogut detectar un possible forat clandestí en aquesta sala, però es desconeixen els resultats del mateix. Així doncs, l'única documentació arqueològica de què es disposa són els fragments de ceràmica recollits superficialment en el passadís de la segona entrada durant la localització del jaciment el gener de 1991 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica. Es tracta de sis fragments de ceràmica a torn, comuna ibèrica, informes, corresponents a àmfores/ contenidors. Amb aquesta informació i mentre no es realitzin nous estudis es pot pensar en una ocupació esporàdica de la cova. 08288-66 Extrem nord de la urbanització La Plana de les Torres 41.4288100,1.5521700 379026 4587372 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular Legal Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El topònim va ser recollit per Joan Virella i Bloda, que també va documentar les descripcions orals d'un veí de la zona, en Ton Joanet del Molí de l'Horta, cap als anys 70.L'accés és difícil. Es parteix de la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna. Poc abans del km 9 cal agafar un trencall a mà esquerra i un camí que, passant pel costat de Cal Sord/Les Heures, baixa fins les runes del Molí de l'Horta. Cal travessar el riu Foix, seguint el mateix vial que ara va a Can Bosc de Baix i Cal Magí Rossell. Recorreguts uns 150 metres, surt un altre camí terrer que pren direcció oest, remuntant, per la banda dreta, la conca del riu Foix. Després de recórrer uns 400 metres s'ha de començar a pujar el vessant muntanyós, per la mateixa pista forestal . Cal pujar 100 metres en direcció sud, cap a la cinglera de la Plana de les Torres, i després continuar 250 metres a l'est, ja per dins del paratge del Castellot, amb grans blocs calcaris despresos de la cinglera formant forats, abrics i cavitats, enmig del bosc. En aquest punt cal ascendir bosc amunt per un corriol, que malgrat es perd a trams, porta fins a una gran penya calcària on s'obre, per dues bandes, la Cova de l'Home Mort. Com a referència es pot indicar que des d'aquest punt s'observa, al nord, el Molí de l'Horta, i més al fons, el Mas Pontons. 80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69940 Esquerda de les Roques del Pany, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-3 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7482 Fins fa poc molt accessible i objecte d'expoli Aquesta esquerda forma part del conjunt de cavitats del Pany, totes elles amb documentació arqueològica més o menys important. La cavitat té l'entrada en forma de pou vertical, de difícil accés al llarg de tot el seu recorregut. El pou baixa uns 5 metres i, en planta, la cova fa uns 12 metres de llargada, amb diverses escletxes i gateres a banda i banda de la sala principal, d'un metre o metre i mig d'amplada. És orientada en el seu eix longitudinal, de nord/nord-oest a sud/sud-est. L'única referència arqueològica que hi ha d'aquest indret és la documentació de restes humanes en el seu interior, que malauradament s'abandonaren en l'interior de la cavitat durant una de les exploracions efectuades pel Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú, entre els anys 1981 i 1984. Cal considerar, però, que es pugui tractar d'un nou jaciment en cova, si es té en compte el context de les dues restants cavitats que formen aquest conjunt. 08288-65 Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, Esquerda explorada per primer cop el 7 de febrer de 1981. Anys més tard, el 13 d'octubre de 1984, alguns membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (X. Conesa, J. Camps, J. Ayza, J. Rigaul) realitzaren la topografia. En una entrevista realitzada el gener de 1991, Xavier Conesa informà que durant una de les exploracions es localitzaren ossos humans que recolliren en una bossa, la qual fou abandonada per problemes de circulació per l'interior del passadís. 41.4023800,1.5427500 378190 4584451 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69940-foto-08288-65-2.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El conjunt es troba al peu de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons), a l'alçada del km 6,150 a 6,200, al marge dret o nord. En concret, aquesta esquerda s'obre uns 30 metres de l'esquerda nº 2, vers el nord-oest, i a una cota més elevada que les altres dues abans esmentades. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69970 Barraca del camí de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX. Voltada de bardisses i amb part de la volta parcialment ensulsiada Barraca aèria adossada al marge del camí pel costat dret. És de planta circular de prop d'1,75 m de diàmetre i una alçada de 165 cm i coberta de falsa cúpula. La porta és a l'est, acabada amb un arc de mig punt. 08288-95 Zona de les planes, sortint a mà dreta de la BV-2122 al km 4,3 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3955900,1.5642000 379970 4583667 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2367 de la wikipedra, d'on s'han extret les mides. D'ençà que es va fitxar en aquell moment, l'any 2005, fins a l'actualitat ha patit l'esfondrament de part de l'exterior de la volta. 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70055 Barraca 5 del camí del Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-cami-del-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca aïllada de pedra seca, de planta el·líptica d'entre 280 i 235 cm de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 125 cm. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 100 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. 08288-180 Camí dels Abeuradors a l'altura dels Plans de Bessons Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3757200,1.5665000 380126 4581458 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2436 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70016 Barraca 1 dels Plans de Bessons https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-dels-plans-de-bessons wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca a tocar del terme de Sant Marí Sarroca. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 340 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 300 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-est fa 175 cm d'alçada, uns 105 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té lliris a la coberta. 08288-141 Camí de la Roca de Vidal, passats 803 m del molí de Bessons Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3772300,1.5693700 380369 4581622 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2432 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70030 Barraca 3 del camí dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-dels-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un enderroc a la part superior esquerra Barraca de pedra seca adossada a un marge pel costat de ponent, de planta irregular, amb una profunfirar de 230 cm i una amplada de 140. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 150 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb arc ametllat. La paret lateral dreta és la roca natural. 08288-155 Camí dels Abeuradors, a 85 m de la confluència amb el de les Comes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3726700,1.5588200 379478 4581130 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70030-foto-08288-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70030-foto-08288-155-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2469 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70072 Barraca 2 prop de les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-de-les-comes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un lleuger enderroc a la part est de la coberta. Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta de ferradura d'entre 210 i 235 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 230 cm. Té una fornícula o cocó entrant al fons, de 45 cm d'amplada per 120 cm de profunditat. Al marge dret de la barraca s'observen quatre graons volats. 08288-197 Camí de les Comes, a 95 m al sud del trencall que mena a la casa enderrocada Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3780900,1.5549000 379160 4581737 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70072-foto-08288-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70072-foto-08288-197-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2419 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70073 Barraca del Coll de Rastrells https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-rastrells wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta el·líptica d'entre 140 i 260 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 230 cm i un bloc de pedra entrant al fons a manera de banc. 08288-198 A 26 m a migdia de l'encreuament del Coll de Rastrells Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3765600,1.5605300 379628 4581560 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70073-foto-08288-198-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2446 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70078 Barraca 4 del Camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 165 cm i un gruix de mur de 50 cm. 08288-203 Camí de la Serra Llarga, 486 m al nord passat el trencall del camí dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3765800,1.5483200 378607 4581579 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70078-foto-08288-203-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2471 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70095 Barraca prop del Pany https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-pany wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. Conserva lliris a la coberta. 08288-220 Carretera BV-2122 a l'altura del km 5,4 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3999100,1.5482600 378646 4584169 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70095-foto-08288-220-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2422 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70018 Barraca 2 de Comagrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comagrassa wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. Té una fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 70 x 55 cm. 08288-143 Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a tramuntana Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3803500,1.5681900 380276 4581970 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2441 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70081 Barraca 1 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Feixes d'oliveres que que fa uns anys que no es treballes, La vegetació no hi permet accedir Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 125 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Presenta una fornícula o cocó entrant al fons, de 35 per 80 cm i un contrafort al lateral dret. 08288-206 Camí del mas del Barber, 110 m passada la casa, cap al nord Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4047600,1.5508200 378869 4584704 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70081-foto-08288-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70081-foto-08288-206-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2411 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70107 Barraca 4 a llevant de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-a-llevant-de-les-planes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Emmascarada per la vegetació Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana.Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. És tancada amb una porta metàl·lica. 08288-232 Camí del Jutge, passats 653 m de l'inici des del camí de la Fontfregona Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4000900,1.5607800 379693 4584172 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70107-foto-08288-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70107-foto-08288-232-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2386 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el trencall que a llevant comunica el camí del Jutge amb el del Gatell 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70094 Barraca 3 de la plana Pinatella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-plana-pinatella wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. Disposa d'una fornícula interior a la paret del fons. Conserva lliris a la coberta. 08288-219 Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3972200,1.5513600 378900 4583866 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70094-foto-08288-219-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2464 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. A 24 m a llevant de la barraca de la fitxa 218. 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70082 Barraca 2 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur d'uns 75 cm. Presenta un contrafort posterior. 08288-207 Camí del mas del Barber, 110 m passada la casa, cap al nord Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4048300,1.5498900 378791 4584713 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70082-foto-08288-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70082-foto-08288-207-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2412 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70106 Barraca 3 a llevant de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-llevant-de-les-planes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. És tancada amb una porta metàl·lica. 08288-231 Camí del Jutge, passats 653 m de l'inici des del camí de la Fontfregona Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4003500,1.5613600 379742 4584200 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2388 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70069 Barraca 5 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net Les bardisses n'impedeixen l'accés. Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur de prop de 85 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 x 60 cm entrant a mà esquerra. Conserva lliris a la coberta. 08288-194 Camí de les Costes cap al camí de cal Jutge, a 100 m de l'encreuament Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3962000,1.5636600 379926 4583736 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70069-foto-08288-194-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2366 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges). 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70076 Barraca 2 del mas de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-mas-de-la-pineda wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 240 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 170 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 235 cm i un gruix de mur de prop de 70 cm. 08288-201 Carretera BP-2121, abans d'arribar al km 17 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4247300,1.5713700 380623 4586893 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70076-foto-08288-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70076-foto-08288-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70076-foto-08288-201-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9354 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i les fotos (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del mas de la Pineda 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70068 Barraca 4 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un incipient enderroc de la part superior dreta, i es troba voltada de bardisses que n'impedeixen l'accés. Es tracta d'una zona doliverars que no es treballen, guanyada pel bosc. Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 260 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 240 cm i un gruix de mur d'entre 80 i 110 cm. Presenta una fornícula o cocó entrant a mà esquerra. 08288-193 Camí de les Costes cap al camí de cal Jutge, a 167 m de l'encreuament Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3966400,1.5632900 379896 4583785 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70068-foto-08288-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70068-foto-08288-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70068-foto-08288-193-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2364 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70059 Barraca 3 de Comagrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-comagrassa wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, d'uns155 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 165 cm i un cocó o fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 50 x 60 cm. 08288-184 Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 120 m passat can Giménez. Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3801000,1.5658500 380080 4581945 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2444 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70049 Barraca 3 prop de cal Déu Negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-cal-deu-negre wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Lleuger enderroc de la part duperior de la coberta. Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada exterior de 205 cm, amb coberta de falsa cúpula.Orientada al sud-est, presenta una porta de prop de 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 45 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. 08288-174 Part central del turó que hi ha a llevant de cal Déu Negre Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4020200,1.5561800 379312 4584392 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2394 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml