Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
69884 | Castell de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix | <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> | XI | El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. | <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> | 08288-1 | Turó de Foix | <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> | 41.4146500,1.5632000 | 379922 | 4585785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | ||||
69889 | Muralla de la casa senyorial dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-la-casa-senyorial-dels-peguera | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. www.elcastell.com.es www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8136 | XIV-XVIII | Avui, els propietaries en tenen cura i recentment han deslliurat de males herbes part del tram de la muralla que dona a les hortes. | Tot i que inicialment es tractaria del recinte emmurallat corresponent al tancament de la casa dels Peguera, avui únicament ens n'ha pervingut, si més no, de forma visible, un mur que envolta una parcel·la de prop de 2000 m2 avui destinada principalment al Turisme Rural. D'altra banda, cal tenir present que aquesta finca encara conserva en el seu subsòl restes del casal dels Peguera, i probablement d'altres d'època baix medieval. En aquest sentit, una mirada detinguda de la muralla permet determinar –ne diverses refaccions. Concretament, se'n pot resseguir un llenç de prop de 40 m de llarg i una alçada de prop de 10 m, des de la capella del Roser (fitxa 15), que hauria estat una antiga torre de defensa associada a la parcel·la, passant rere la sagristia i també rere els antics abeuradors (fitxa 16). En aquest punt, gira lleugerament per voltar el sector de migdia de la parcel·la, en un nou tram de prop de 47 m de llarg. En aquest tram s'observen el que podrien ser petites espitlleres més que encaixos de bastida, per la qual cosa cal pensar en la possibilitat que a l'interior i sota el nivell de circulació actual, es conservin estructures corresponents al casal esmentat. En aquest punt, a l'altura de l'accés als horts de migdia, la muralla torna a girar per tancar un nou tram de prop de 28 m de llarg, un dels més impressionants de la parcel·la. S'hi 'observen un mínim de tres fàbriques diferenciades, essent el tram de migdia, de carreuons disposats en filades regulars, el més antic. A tramuntana, a mode de refecció es troba un llenç menys acurat, de maçoneria de pedra i calç, amb presència de dues alineacions de forats de bastida. Per sobre de tots dos, s'observa una remunta que hauria constituït una mena de barana massissa en el moment de terraplenar l'interior de la parcel·la. Cal destacar en el tram més antic de la muralla la presència de diverses mènsules distribuïdes en tres nivells diferents, que haurien servit per recolzar algun tipus d'estructura de fusta. A partir d'aquest punt es fa difícil de determinar-ne la continuïtat a causa de l'existència de construccions posteriors. Tanmateix, sembla que la muralla encara podria continuar uns 30 m més, agafant dues parcel·les més amb façana principal a la plaça de les Moreres. Així, no es descarta la possibilitat d'un primer recinte emmurallat de prop de 2500 m2, amb accés principal des de llevant, potser flanquejat per dues torres, essent-ne la capella del Roser una. | 08288-6 | Carrer de Baix / Plaça de les Moreres, 10 | Tot i que no es descarta que algunes de les estructures que es troben en aquest indret siguin anteriors, probablement baix medievals, la primera documentació que es té sobre l'indret, correspon a la seva tinença per part dels senyors de Foix, que hi van tenir casa residencial a des de la segona meitat del segle XVI. L'any 1579 es va efectuar la benedicció de la capella de la Mare de Déu del Roser obrada al pati del castell. El castell va ser enderrocat entre els anys 1714 i 1715 com a represàlia per la fidelitat dels senyors de Peguera a la casa d'Àustria. | 41.3877500,1.5682200 | 380292 | 4582791 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69892 | Can Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canaletes | XX | Exterior en bon estat. | Edifici de planta rectangular de prop de 13 x 8 m , a quatre vents i teulada a quatre vessants, amb planta baixa i dos pisos, amb accés per la façana de llevant. Amb una superfície de prop de 250 m2, originalment hauria estat una casa d'estiueig, amb un gran jardí allargassat a llevant de la casa. La façana principal actualment presenta dos registres. El primer, a l'esquerra, és simètric i està distribuït en cinc eixos, corresponents a finestres d'alçat rectangular al primer pis, separades pocs centímetres entre elles. A la planta baixa, les finestres són acabades amb un arc de mig punt i es troben en nombre de quatre, ja que la de l'eix meridional és la porta principal d'accés, també acabada amb un arc de mig punt. El segon registre presenta únicament una finestra al primer pis, separada de les anteriors, i una tribuna aixamfranada en planta baixa, al costat de la porta. A la part corresponent a les golfes s'observa una franja amb tres respiradors. La façana nord és completament simètrica, i es troba distribuïda entres eixos de finestres rectangulars al primers pis i acabades amb arc de mig punt a la planta baixa. Novament, a la part superior, s'observa una franja amb tres respiradors. La finestra central del primer pis es troba tapiada. És per aquesta façana que s'accedeix a la parcel·la, ja que tota es troba delimitada per un muret baix amb reixa i una porta reixada flanquejada per dos pilarets de rajols. Aquesta porta dóna a una escala que permet accedir a la porta principal de la façana de llevant. Pel que fa a la façana sud és molt similar a la nord, amb alguna petita modificació deguda a modificacions interiors. Fa de ponent en canvi, es fa difícil de veure degut a la construcció, gairebé a tocar, d'una altra casa, deixant només un passadís de marge. Pel que fa a la resta de la finca, es troba distribuïda en dues feixes que donen a la zona d'horta pel costat de migdia i a la parcel·la que ocupa el casal Torrellenc a l'est. Conté dues basses i dos pous, també connectats al rec. | 08288-9 | Carrer del Raval núm. 38 | D'acord amb els propietaris actuals, que van adquirir la casa fa 10 anys, aquesta va ser construïda a principis de segle pels mateixos propietaris del bar Canaletes de Barcelona, aqui la finca deu el nom. | 41.3876500,1.5706600 | 380496 | 4582777 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69892-foto-08288-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69892-foto-08288-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69892-foto-08288-9-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69893 | Local de cal Ròpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-de-cal-ropia | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AMICS DE FOIX (1989). 'El cafè l'Esport'. El Xic Torrellenc,núm. 15. Desembre de 1989 | XX | Edifici cantoner de planta rectangular i grans dimensions (440 m2) amb façana principal, de prop de 10 m de llarg, al carrer del Raval i lateral més llarga (16 m), al carrer Nou. Disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, de composició simètrica. Presenta un coronament esglaonat amb la data de 1929 inscrita dins un cercle a la part més alta, finestra tripartida a les golfes i balcó de tres portals al primer pis. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc mixtilini, essent el de llevant més estret que els altres. Totes les obertures presenten marcs de color blanc sobre fons rosat. Aquest darrer color caracteritza l'edifici. | 08288-10 | Carrer del Raval núm. 6 | Antic cafè de cal Moliner, centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. A la planta baixa s'hi trobava la gran sala o centre recreatiu, a la qual s'accedia pel carrer Nou. Disposava d'escenari, platea i llotja al primer pis. Cap a l'any 1929, poc després de ser adquirit per Agustí Solé, fill de la casa de cal Ròpia, l'edifici va ser objecte de les obres que li van donar l'aspecte actual. L'edifici es va engrandir agafant les finques veïnes de cal Tosses i cal Fanal (Xic Torrellenc, desembre de 1989), amb l'objectiu d'habilitar-lo com a cafè l''Esport'. Entre 1988 i 1989 va ser objecte de rehabilitació. | 41.3880700,1.5694100 | 380392 | 4582825 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69897 | Església parroquial de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> | XVIII-XX | Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. | <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> | 08288-14 | Carrer del Raval núm. 63 | <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> | 41.3872696,1.5720853 | 380615 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69900 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 | PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 | XX | Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' | 08288-17 | Plaça de la Vila | Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. | 41.3882700,1.5686400 | 380328 | 4582849 | 1909 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69901 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval | <p>www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8138</p> | <p>Artèria primigènia i principal del nucli antic. Venint de Sant Martí Sarroca neix a mà esquerra de la carretera BV-2122 a l'altura de l'escola Guerau de Peguera. El primer tram, en direcció sud-est a nord-oest, fa uns 400 m i arriba a l'església parroquial de Sant Genís. Ss'hi troben cases d'estiueig i estil colonial, com cal Segarra, cal Quin Tonferrer, cal Felip, cal Llantet (fitxa 7), els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882. A l'altura de l'església canvia lleugerament de direcció, però continua fins a la plaça de la vila. En aquest tram, de prop de 240 m de llarg, novament s'hi troben cases similars a l'anterior, de planta baixa, pis i golfes, com ara cal Ròpia fitxa 10), les antigues escoles (fitxa12) o, ja a l'altura de la plaça, can Senalles (fitxa 8). Juntament amb el carrer Major, haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.</p> | 08288-18 | Carrer del raval | 41.3880162,1.5698112 | 380425 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69906 | Casa de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-dous | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. ww.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8139 | XIX-XX | La casa és habitada i en constant manteniment | Casa noucentista aïllada, de planta rectangular de prop de 16 x 7 m orientada l'est a oest i formada per dos cossos, amb planta baixa i pis amb coberta de teules a dues vessants, perpendicular a la façana principal. Es troba en una terrassa amb fort desnivell amb la façana de migdia, que dóna al paratge de les Dous, entorn a la riera de Pontons, de tal manera que la façana de migdia presenta un nivell més de finestres, amb vistes a la vall. Totes les façanes són de composició simètrica, amb obertures d'alçat rectangular amb marcs graonats amb escacat de rajoles blanques i blaves a la part superior , així com també una franja enrajolada per sota dels ampits. La façana principal, a llevant, presenta també un coronament esglaonat, amb motllures i boles ornamentals. El frontal és rematat amb una cartel·la, també de rajola blanca i blava, on es pot llegir la data de construcció de la casa, de 1870. Per sobre, es troba una cràtera amb flors, simètrica amb les que es poden veure als extrems de la façana. Per sota de la cartel·la, es pot llegir el nom de la casa, amb fragments de rajola blava. S'accedeix a la casa pel costat de llevant, on es troba una porxada d'accés i una zona enjardinada amb tanca. Des de la BV-2122, cal agafar un trencall a mà esquerra, degudament indicat, poc abans d'arribar a la bifurcació d'aquesta amb el camí de la Fontfregona, en direcció a Pontons. Des d'aquest trencall es pot accedir al paratge i espai recreatiu de les Dous, a llevant, i a la casa, que es troba a uns 25 m al sud d la carretera, a ponent. | 08288-23 | Carretera BV-2122, km 13.700 a 20 m | Va ser construïda l'any 1870, data que consta en el coronament de la façana. Cap a l'any 1920 va ser remodelada i va adquirir l'aspecte actual, noucentista. | 41.3967100,1.5564700 | 379326 | 4583802 | 1870 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69914 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XV-XX | Es troba habitat i amb manteniment actualitzat. | Actualment el mas Guineu és un conjunt d'edificacions, fruit de l'evolució hitórico-arquitectònica de l'edifici primigeni, que ocupen una superfície de prop de 3.000 m2 distribuïdes a l'entorn del mas, situat a tramuntana. L'edifici principal és una masia de planta rectangular, de prop de 16 x 11 m, distribuït en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, on s'hi pot observar un rellotge de sol. Es troba dalt d'una elevació que presideix les vinyes del mas. Es tracta, juntament amb l'heretat Montsarra, can Soler de Secabecs i el mas Cruset de Greensola, d'un dels quatre conjunts arquitectònics corresponents a masos més interessants del terme, tant pel que fa a la seva arquitectura com a la seva evolució històrica | 08288-31 | Extrem est del municipi | Sembla que conserven documents de compra-venda i capítols matrimonials de cap a l'any 1400. | 41.4139900,1.6168900 | 384408 | 4585639 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69916 | Molí del Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra | <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> | <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> | 08288-33 | A migdia de la Plaça de les Moreres | <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> | 41.3874125,1.5687704 | 380337 | 4582753 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69917 | El Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trull-0 | XIX | Avui es troba en gran part enderrocat. Una neteja permetria determinar si queda rastre del molí. | Passat el gual del trull des de les Valls de Foix es troba a mà esquerra un conjunt de dos edificis juxtaposats, completament en runes i envoltats de bardisses. L'edifici de llevant presenta la façana del mateix costat pintada amb grafits i és notori que de tant en tant hi ha qui s'hi atansa a fer foc per passar-hi la nit. A l'edifici de ponent s'observen diferents envans que defineixen diversos espais, corresponents a un habitatge, probablement associat al trull, on també hi havia hagut bestiar, d'acord amb les restes de gàbies per aviram i menjadores per a d'altres tipus de bestiar. La malesa, però, no permet accedir a tots els espais i no es localitza cap vestigi identificable amb un trull o molí, l'existència del qual, però, queda palesa a partir de la toponímia i de les fonts orals. | 08288-34 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 160 m a l nord-est de les Valls de Foix | Segons les fonts orals, havia estat un molí fariner, després d'oli. | 41.4165500,1.5746000 | 380878 | 4585980 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69922 | Jaciment de La Verna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-verna | <p>RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat</p> | I -II dC | Es desconeix l'estat en què es poden trobar les estructures, però en tractar-se de zones on s'efectuen treballs agrícoles poden haver estat malmeses. Cal tenir en compte la possibilitat que hi pugui haver més enterraments i per tant fora bo dur-hi a terme noves prospeccions o bé seguiments arqueològics. | <p>Lloc d'enterrament detectat en un conreu de farratge a la plana, delimitat a la banda nord per una petita extensió de bosc coneguda com l'alzinaret de La Verna, a uns 350 m al sud del mas homònim, gairebé al límit est de Torrelles de Foix. El bosc és delimitat per un corrent d'aigua, el torrent de l'Alzinaret, en el tall del qual s'observen restes d'estructures escapçades. En aquest indret, l'any 1989, arran d'una llaurada fonda en el camp de farratge, els propietaris del terreny van localitzar materials arqueològics. Poc després, el senyor Magí Suriol, veí de la Rovira Roja i col·laborador del Museu del castell de Sant Martí Sarroca va ser informat de la troballa i ho va notificar a l'arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia, el senyor Magí Miret. En el decurs d'una primera inspecció sobre el terreny l'arqueòleg territorial només hi va trobar un fragment de ceràmica sigil·lada amb decoració. Més endavant, l'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, l'arqueòleg territorial va indicar l'existència d'un possible jaciment arqueològic als autors de la prospecció, moment en què es van poder detectar les restes de més material arqueològic: diversos fragments de 'tegula' romana i de 'dolia', un fragment d'àmfora itàlica i alguns fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant. Dies més tard, el mes novembre del mateix any, els arqueòlegs van poder veure i descriure el material que es conservava a la masia, procedent de les primeres troballes. Un fragment de 'tegula', un fragment d''imbrex' i una làpida de marbre fragmentada amb inscripció a l'anvers i el revers llis. Aquesta darrera peça media 20 cm x 25 cm x 28 cm i 8,5 cm de gruix. Transcripció: FESTVS TVRP( I )LLA P.F ( II ). Es tracta d'una peça inèdita que no ha estat estudiada per cap especialista, però a partir de paral·lelismes que es poden establir amb una altra làpida trobada a la comarca, en la necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferrer (Vilafranca del Penedès), de característiques molt semblants, se li podria atribuir una cronologia del segle I o, com a molt tard, de principi del segle II dC. Els testimonis materials recollits indiquen l'existència d'un lloc d'enterrament, una necròpolis, en bona part destruïda. D'altra banda, segons referències del propietari, que va localitzar la làpida i els altres materials, no hi havia restes d'ossos humans, o si més no, ells no les van identificar en fer les remocions. La presència de 'tegula', 'imbrex' i la làpida, defineixen un tipus d'enterrament amb coberta a doble vessant, amb senyalització externa amb inscripció. Les ceràmiques romanes (àmfora itàlica i sigil·lada) formarien part de l'aixovar, tot plegat dins d'un període cronològic que emmarcaria molt bé l'època abans citada respecte la làpida funerària, finals del segle I i principi del segle II dC. També cal tenir en compte que si bé es destruïren alguns enterraments en fer-se els moviments de terres, també podria ser que part d'aquesta necròpolis encara quedés intacta en el subsòl del terreny ocupat pel bosc de pins. Conseqüentment, fora interessant prospectar a fons la zona i controlar si en un futur es fa rompuda per tal d'esbrinar si realment s'havia preservat part de la necròpolis. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)</p> | 08288-39 | Camp de migdia de l'Alzinaret de La Verna | 41.3926400,1.5875500 | 381917 | 4583308 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69928 | Taller de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-masia | ALMAGRO, M.; SERRA-RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC, Instituto Diego Velázquez: 217. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'Colección prehistórica del Museo de Vilafranca'. Ampurias. V, p.193. GIRÓ, P. 'Museo: excavaciones'. Panadés. Atribuïble a Pere Giró, a mitjans anys 40. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. SOLÉ, J. (1948). 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948: 26-27. invarque.cultura.gencat.cat | El pendent de terreny fa que els materials estrobin dispersos per tot el baixant del torrent. | Es tracta d'un centre de producció i explotació de sílex situat en una vall terrassada per feixes d'antics conreus de vinya. Se situa a l'altura del km 5200 de la carretera de Torrelles a Pontons (BV-2122), a uns 30 m d'aquesta per la banda de muntanya. En aquesta vall, que neix 1 km més amunt, s'hi troben dos abrics i una cova, tots tres jaciments d'interès arqueològic. Entre els elements localitzats destaca una punta denticulada, una rascadora denticulada, una làmina de dors, una punta de dors, una osca, un denticulat, dos gratadors, tres osques denticulades, sis ascles... El conjunt abraça unes cronologies des del neolític, una mica avançat, fins l'eneolític i inclús el bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) És possible que existeixin més jaciments fins comunicar amb l'Avenc de les Torres o Cova Freda. Per tant, més que un veritable taller, aquest jaciment seria producte del desmantellament i erosió dels abrics propers com l'Abric de la Masia 1 i l'Abric de la Masia 2. | 08288-45 | A tocar del km 5,2 de la carretera BV-2122, a la dreta del torrent | 41.4009300,1.5500900 | 378801 | 4584280 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69936 | Esquerda de les Roques del Pany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7475 | L'accés a la cavitat és ben senzill, ja que aquesta forma part d'un conjunt d'esquerdes obertes en les dolomies negres que hi ha al peu de la carretera BV- 2122, a l'alçada del km 6,150, a la banda dreta en direcció a Pontons. Aquestes formacions càrstiques, fruit del desplaçament de blocs i fractures diverses, es troben en el vessant esquerre del congost de la riera de Pontons. Té una entrada d'1,30 metres d'amplada per 80 cm d'alçada, que condueix a una sala de 3 metres d'alçada per 1,40 d'amplada i uns 10 metres de llargada, en la qual s'aprecia l'obertura d'una cala de sondeig arqueològic i un marge de contenció d'un tall de sediment. Aquesta sala té llum natural de l'exterior, no té cap mena de concreció i està totalment en període de descalcificació, a causa de la sequedat, els moviments tectònics i de la construcció de la carretera. El final de la sala porta a un petit passadís de 40 centímetres d'amplada i 1,30 metres d'alçada, fins al final de la cavitat, un recorregut total d'uns 18 metres. Les referències arqueològiques provenen d'un sondeig realitzat entre els anys 1973 i 1974, a càrrec de Vicenç Baldellou, emmarcat en la recerca de nivells del neolític per la zona muntanyosa del Penedès. La cala, no obstant, no va proporcionar resultats positius, i tan sols es va localitzar algun fragment de metall. L'any 1990, durant la localització de la cavitat per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica, es van recollir un parell de fragments ceràmics a mà informes que tampoc van aportar cap cronologia, així com alguns elements de fauna. Tot i així, es pot confirmar la presència d'indicis d'una utilització antròpica de la cavitat, en períodes cronològics per desxifrar encara a dia d'avui. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-61 | Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, | En una entrevista efectuada el setembre de 1990, el senyor Josep Mestres va informar que entre 1973 i 1974 el senyor Vicenç Baldellou havia efectuat una cala de sondeig en aquesta cavitat.El gener de 1981 el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i La Geltrú va fer l'aixecament topogràfic de la cavitat (i de les dues esquerdes restants, també amb referències arqueològiques) i la va documentar en el seu arxiu espeleològic. | 41.4005000,1.5416800 | 378097 | 4584244 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69937 | Vessant de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-foix | FIERRO-MACÍA, Javier, [et al.]. Memòria excavació 1985: Arxiu Servei d'Arqueologia.SOLE PALACÍN, X.; FIERRO-MACÍA, J. 'Excavaciones en la iglesia del santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. p.698 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7478 | Molt erosionat | El jaciment està situat en l'extrem est del promontori de Foix, en la part alta del vessant meridional, prop del cim, un cop ja s'ha deixat enrere el conjunt d'edificacions del Santuari. Diverses prospeccions realitzades en aquest sector als anys 1980 van proporcionar materials ceràmics superficials, consistents en ceràmica ibèrica a torn, comuna, de cocció oxidant, ceràmica a mà, comuna ibèrica i un fragment de tègula. D'altra banda, l'any 1990, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van localitzar fragments escadussers de ceràmica ibèrica en els reompliments efectuats per als anivellaments del conjunt arquitectònic. Aquestes dades permeten pensar en una primera fase d'ocupació d'aquest promontori, de situació estratègica indubtable, dominant la conca del riu Foix, la Plana de les Torres i el sector baix on s'emplaça el poble de Torrelles de Foix (al sud-est), en època ibèrica (segle II aC), anterior a l'assentament medieval (castell) i l'ocupació religiosa documentada d'ençà el segle VII (edifici de culte, església i Cova de la Verge, amb successives reformes, ampliacions i canvis fins a la destrucció del 1936). | 08288-62 | Vessant de llevant del turó on es troben castell i Santuari | Anys 70-80: prospeccions realitzades per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg i col·laborador del Museu de Vilafranca del Penedès. Anys 1983-1985: prospeccions realitzades durant els treballs d'excavació a l'església del santuari de Santa Maria de Foix, a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona i sota la direcció de Javier Fierro-Macía. | 41.4144100,1.5656400 | 380125 | 4585755 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69937-foto-08288-62-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69962 | Llosa de pedra amb l'Escut dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-de-pedra-amb-lescut-dels-peguera | XVIII | L'escut va ser reparat i reubicat al mateix indret on encara avui es pot observar, sota un vidre de protecció. | Llosa rectangular de pedra, de prop de 60 x 40 cm, situada davant del presbiteri i indicant la ubicació d'una ossera. L'interior de l'escut és dividit en tres. La meitat esquerra és ocupada per un lleó rampant. L'espai de la dreta esta subdividit en dos registres. Al superior, es troba ocupat per les creus de la família Cruïlles, mentre que a l'inferior s'hi observen el que serien les tres pinyes dels Argençola. | 08288-87 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat, reparat i reubicat l'any 1985, arran de les obres de restauració del Santuari per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 41.4150800,1.5640800 | 379996 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69965 | Gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix | XX-XXI | Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. | 08288-90 | Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 | Foren creats entre els anys 1990 i 2010. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1990 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69969 | Cementiri del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-terme | invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XX | Situat al capdamunt d'un turó davant de l'ermita nova de Foix, i envoltat de vinyes, aquest cementiri és un recinte de planta rectangular, de prop de 19 m de llarg per uns 17 d'ampla, i distribució simètrica. La porta d'accés, centrada en el costat nord-oest és coronada per un frontó semicircular i tancat amb una reixa que permet veure, al fons una capella amb el frontó triangular. A la porta d'accés figura la data de 1929. Els nínxols ocupen els dos murs laterals. Davant del cementiri es troba un petit promontori, a l'extrem d'una vinya, amb una creu metàl·lica on la tradició oral hi situa una antiga capella amb advocació a Sant Tomàs. | 08288-94 | Carretera BP-2121, trencall a llevant passat el km. 12 | 41.4057400,1.5932400 | 382416 | 4584754 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69975 | Marges de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-les-planes | XVIII-XIX | Es tracta d'un paisatge viu com a conseqüència del treball de la terra | Es tracta d'una zona ocupada exclusivament per marges guanyats amb pedra seca per a al cultiu de la vinya, també amb oliverars i ametllers, distribuïda en parcel·lels normalment rectangulars, on es concentren una gran quantitat de barraques de vinya, gairebé una per tros. Cada parcel·la o tros està vertebrat per marges de pedra seca disposats de forma regular que creen un paisatge d'una gran bellesa. Amb una planta més o ments ovalada en sentit nord-oest a sud-est i de prop d'1 km de llarg per una amplada de 550 m es troba delimitada pel costat oest pel camí de la Fontpregona cap al Santuari de Foic. Al norrd, el límit el constitueix el mas de la Fontfregona i l'extrem septentrional de la urbanització de can Coral, que també li fa de límit pel costat est. A migdia, la zona de marges, és delimitada pel camí de les costes. Es distingeixen dues àrees segons la distribució de les diferents parcel·lels, de tal manera que s'observa una distribució de tipus radial al nord i una latra de tipus reticulat al sud. | 08288-100 | Les Planes | Corresponen a part de les terres conegudes com 'dels Navegants', terres comunals la documentació de les quals es conserva avui a l'arxiu de l'Ajuntament de Torrelles de Foix. | 41.3995400,1.5580700 | 379465 | 4584114 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69981 | Portal adovellat de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-la-rectoria | XVIII | <p>Portal de l'actual rectoria de l'església parroquial de Sant Genís, acabat amb un arc de mig punt adovellat on es pot llegir, inscrita a la dovella central AVE/MARIA/ANY/1779 sota d'una creu també incisa. La porta es troba molt alterada per la part superior de l'intradós, on l'obertura es va ampliar, retallant les dovelles per acabar-la amb angles rectes arrodonits. També es troba alterada a l'extrem superior, on el balcó es va sobreposar al portal tallant les dovelles centrals.</p> | 08288-106 | Carrer del Raval, 63 | 41.3872535,1.5718416 | 380594 | 4582731 | 1779 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69982 | Façana del carrer de Baix, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-carrer-de-baix-11 | XVII | En procés de reforma | Façana principal d'una parcel·la amb planta amb forma d'L, que presenta tres arcades en planta baixa, donant al carrer de Baix. L'una és acabada amb arc rebaixat fet amb rajols; l'altra és acabada en arc de mig punt adovellat, de tipologia moderna. La fàbrica del tercer, també acabat amb arc de mig punt, resta amagada rere l'arrebossat. En el primer pis, es troba un habitat actualment en reformes amb una superfície de prop de 100 m2. En destaquen, a la façana, una de les seves finestres amb ampit motllurat i llinda plana monolítica amb la data de 1658 incisa. | 08288-107 | Plaça de les Moreres, al Nucli Antic | 41.3877400,1.5688400 | 380344 | 4582789 | 1658 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69986 | Fons de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lspal | https://www.diba.cat/web/spal/arxiu-fotografic-spal | XX | A l'Arxiu de l'SPAL es conserva tota la documentació generada en el decurs dels estudis previs, excavació arqueològica i restauració del Santuari de Foix. D'altra banda, també s'hi troba un conjunt de 120 fotografies del Santuari d'entre els anys 1975 i 1979, d'abans dels treballs de restauració, que mostren l'estat en què es trobava en aquell moment i es poden veure les construccions de migdia, enderrocades pocs anys després. Altres vistes de la població són molt escasses: la capella del Roser, la plaça de les Moreres i la font de les Torres | 08288-111 | Carrer del comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge. Planta Baixa. Barcelona | L'Arxiu fotogràfic de l'SPAL és hereu de l'inventari gràfic que es va engegar en iniciar-se, el juny de 1914, la tasca del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, antiga denominació de l'actual Servei, del qual en va ser primer director l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats. Una part important de la missió inicial del Servei va ser la consecució d'un inventari gràfic per a catalogar els béns artístics, de manera que fos possible per una banda la seva identificació, estudi i revalorització, i per l'altra la possibilitat d'establir línies d'actuació envers la seva permanència. Paral·lelament, l'Arxiu es va anar nodrint de manera continuada , i encara ho fa, del registre de les intervencions i activitats dutes a terme pel Servei. Els fons els constitueixen aproximadament unes 200.000 imatges organitzades en base als municipis, i dintre d'aquests amb referències als equipaments monumentals, a més d'un important volum constituït per les col·leccions temàtiques d'art, tot i que se'n conserven d'altres de temes diversos provinents de fons personals històrics. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1975-88 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69991 | Masia de les Valls de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-les-valls-de-foix | XIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. D'altra banda, tots els accessos són oberts, fet que fa que hagi acabat acumulant en el seu interior moltes deixalles. Observant fotografies de l'any 2011 es pot veure que en aquell moment encara quedaven mobles, com ara armaris i un pastera, que avui han desaparegut. | Es tracta d'un dels masos històrics del municipi, avui abandonat i en mal estat. Com passa en d'altres del masos dispersos de Torrelles de Foix, està format per diverses construccions bastides al llarg del temps entorn a un mas primigeni, d'origen medieval. Es conserven encara dos arcs diafragmàtics de factura baix medieval que haurien articulat l'espai interior en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, presenta una portalada acabada amb un arc de mig punt adovellat i es troba en part amagada rere altres construccions. A partir d'aquest mas, sembla que l'evolució lògica va ser la construcció d'un nou cos al nord-oest i que l'edifici hauria seguit creixent seguint la mateixa direcció en èpoques de bonança productiva. Es compten un mínim de nou construccions que formen un conjunt tancat amb barri, que inclou corts, graners, tines, cellers, pallisses i un pou que encara avui es pot observar mirant l'accés principal a mà dreta. Com passa també amb el mas de cal Soler de Secabecs, s'observen finestres espitlleres per vigilar l'accés. A migdia s'alça una gran nau feta amb totxanes i formigó, que hauria estat destinada a graner. D'aquesta mateixa fase i amb els mateixos materials es van observant, sobretot a la casa principal, diversos arranjaments efectuats pels darrers habitants del mas en algun moment de la segona meitat del segle passat, quan s'hauria començat a rehabilitar la casa, obres que van restar aturades. | 08288-116 | Camí de cal Rossell de la Bassegues a cal Via, a 800 m d'aquest darrer | Observant l'edifici es localitzen elements constructius propis d'època baix medieval. Apareix esmentat com a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110) | 41.4162700,1.5727200 | 380720 | 4585952 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69993 | Barraca del camí dels forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-dels-forns | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la confluència del camí de cal Rossell de les Bassegues amb l'accés, a migdia, cap als forns de les Valls de Foix (fitxa67). És una construcció aèria aïllada de planta circular d'1,6 m de diàmetre i 4 d'alçada interior amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada a l'est, fa 121 cm d'alçada per una amplada de 60 cm. És acabada amb llinda plana i presenta un gran bloc de pedra com a brancal esquerre. | 08288-118 | Camí de can Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, passats 730 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4180200,1.5662400 | 380182 | 4586155 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69993-foto-08288-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69993-foto-08288-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
70020 | Vinseum. Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca | www.vinseum.cat | XII-XXI | El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. | 08288-145 | Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès | L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
70029 | Barraca 2 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-dels-abeuradors | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta rodona, de prop de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 205 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-oest, fa 120 cm d'alçada, uns 75 d'amplada i és acabada amb arc ametllat. Presenta una fornícula inferior o cocó i un finestró al costat dret. | 08288-154 | Camí dels abeuradors, a prop de la confluència amb el camí de les Comes, al sud-oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3722800,1.5596500 | 379547 | 4581086 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
70031 | Barraca 1 de la costa dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-costa-dels-abeuradors | XVIII-XIX | La volta es troba enderrocada | Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada i uns 150 m de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 200 cm i coberta de falsa cúpula,gairebé caiguda per complet. La porta, és orientada al sud-est i se'n desconeixen les mides per trobar-se enderrocada. | 08288-156 | Camí dels abeuradors, a 80 m abans del trencall amb el camí de les Comes des de llevant | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3731700,1.5617800 | 379727 | 4581182 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
70033 | Barraca 4 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-dels-abeuradors | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 190 cm de diàmetre interior. Alçada interior de prop de 180 cm, amb coberta de falsa cúpula, i, amb orientació al sud-est, ls'hi obre una porta acabada amb arc primitiu o ametllat. | 08288-158 | Camí dels Abeuradors, a 260 m al nord-oest de la confluència del de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3739100,1.5575800 | 379377 | 4581270 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
70034 | Camí empedrat de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-plana-pinatella | Rovira, Joan; Miralles, Ferran. 1999. Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Vilafranca del Penedès. | Se'n conserva un tram en molt bones condicions, però al nord-oest se'n perd el traçat | Camí empedrat d'entre 1 i 1,5 m d'amplada i força pendent que es pot resseguir, en direcció nord-oest, poc després de passada la casa de les Dous (fitxa 23), Concretament Se'n conserva un tram que es pot començar a seguir des de la primera corba del camí de les Dous, uns 146 m a ponent del mas. El camí s'enfila costa amunt en un recorregut sinuós de prop de 270 m fins arribar a la Plana Pinetella. Aquest primer tram conserva encara en molt punts un empedrat dE peces irregulars de pedra que cobreixen les escletxes del terrenys que, en molts indrets, és la mateixa roca i on, en un parell de punts, es poden reconèixer parts desgastades corresponents al pas d'algun tipus de carro. Arribats a la Plana Pinatella el camí continua fins al Pany, però ja es troba més malmès. | 08288-159 | A ponent de la casa de les Dous | 41.3957100,1.5524500 | 378988 | 4583697 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
70035 | Casa Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mila | XVII | Gran parcel·la de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, ubicada al bell mig del nucli urbà de Torrelles de Foix, amb façana principal, al sud-oest, donant a la plaça de la Vila i fent angle amb l'antic ajuntament (fitxa 11), que es troba al costat de ponent. Acull avui dos edificis de tipologia molt similar, com si haguessin estat bastits en una mateix moment, en època moderna d'acord amb la tipologia de les finestres, però formant part de dos projectes diferents. L'edifici de ponent, de dimensions més reduïdes és lleugerament més alt que el de llevant. Tots dos però disposen de planta baixa, noble i sota teulada, trobant-se les obertures dels les dues primeres plantes al mateix nivell. Presenta dos eixos simètrics d'obertures quadrangulars amb motllures simples i ampit també motllurat, amb la pedra dels muntants vista i la resta de la façana arrebossada i pintada de color crema clar. La parcel·la de llevant presenta tres eixos d'obertures de característiques molt similars a l'edifici de ponent. Les cobertes són de teula àrab de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal totes dues. | 08288-160 | Plaça de la Vila, 2 | D'acord amb fonts orals la casa havia estat una fonda durant la primera meitat del segle XX i deprés s'hi va ubicar una botiga de persianes, així com el despatx i parada de la Hispano Igualadina. | 41.3883500,1.5688900 | 380349 | 4582857 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70040 | Barraca 1 de Comademar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comademar | XVIII-XIX | Parcialment enderrocada i envoltada de males herbes | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular i entre 135 i 175 cm. Té una alçada de prop de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, presenta una porta acabada amb llinda plana. | 08288-165 | Camí de les Dous al Corral Nou, a 160 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3927900,1.5563600 | 379310 | 4583367 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
70021 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 | XVIII | <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> | 08288-146 | Zona dels horts de migdia del nucli antic | <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> | 41.3883945,1.5676305 | 380244 | 4582863 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69935 | Cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Joan (1978). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7474 | Cavitat amb una morfologia que es caracteritza per blocs despresos d'una fractura de la Serreta de les Torres, amb un substrat de calcàries triàsiques. Té una entrada oberta al nord en forma d'avenc que fa baixada al llarg d'uns 12,50 metres de fondària. La profunditat màxima és de 22 metres. El primer tram és de recorregut difícil, mentre que els darrers 8 metres són practicables amb prou mobilitat. El final de la cova sembla obstruït per blocs. El corrent d'aire fred està a l'entorn dels 6-10 graus centígrads. El gruix dels materials documentats en aquest jaciment procedeix de la intervenció efectuada l'any 1968, i està conservat en el Museu de Vilafranca. Es tracta de fragments de ceràmica raspallada del Neolític antic evolucionat. També es van recollir alguns fragments de ceràmica brunyida i de superfícies allisades del Bronze final. Ceràmica a torn d'època ibèrica/romana. I també ceràmica grisa medieval. Finalment, cal esmentar diversos elements d'indústria lítica sobre sílex. Es constata que la cavitat va ser habitada, tot i que no hi ha indicis d'utilització funerària, cap resta antropològica ni traces d'incineració d'ençà el neolític antic evolucionat. Torna a enregistrar-se la utilització del mateix espai durant el bronze final i es documenten posteriors usos en època ibèrica, romana i medieval. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-60 | Al vessant Nord del Puig de les Torres | El jaciment ha sofert diverses intervencions de caràcter espeleològic i arqueològic. La cova es va descobrir i excavar per primera vegada cap als anys 40 pel propietari del terreny en aquella època, Josep Anton Salvà, i pel Sr. Joan Alayo i Rovira (antic col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca i del Pare Martí Grivé). S'hi va dur a terme una rasa d'excavació d'entrada de la cova (sector exterior) i exploració de l'interior. Es remogueren uns 12 m2 de terra, en una potència d'uns 50 cm, sense resultats positius. Any 1968: Treballs de J.M. Masachs i A. Comas (col·laborador del Museu de Vilafranca) efectuats a major profunditat que l'anterior intervenció. Maig de 1969: Aixecament topogràfic de la cavitat i excavacions a l'interior, a càrrec d'Antoni Ferrer i d'altres membres del Grup Espeleològic 'Talaia'. | 41.4104500,1.5457900 | 378459 | 4585343 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69935-foto-08288-60-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Anomenada també Avenc o Esquerda de les Torres o Cova de les Torres.La cavitat, sobre el terreny, està pintada amb la següent llegenda: S.I.R.E.-88 (Grup Espeleològic de Sants, Barcelona).L'accés al jaciment s'ha de fer des de la carretera BP-2122 de Torrelles de Foix a Pontons. Passat el km 4 surt una carretera local a la dreta, indicada amb el rètol 'Plana de les Torres' (urbanització), que puja més de 2 km. S'ha de deixar enrere el trencall de la dreta que condueix al Santuari de Foix i continuar per la carretera uns 600 metres, fins arribar a la urbanització de la Plana de les Torres, on el bosc s'obre en clarianes de conreu vitícola. A l'esquerra surt una pista de terra en direcció oest/sud-est que cal seguir durant uns 750 metres, per desviar-se després cap al sud/sud-est fins arribar a la masia de les Torres. La cavitat està situada en la mateixa direcció, a uns 200 metres de distància. De la masia fortificada, d'origen medieval, surt l'antic camí carreter de Foix i Torrelles (en part tancat dins de la propietat). Aquest vial, es bifurca i s'ha de seguir per la dreta. De seguida, a la banda dreta i pujant uns 20 metres pel vessant, es troba l'obertura de la cova/avenc, de la que surt un corrent fred força singular i característic. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69879 | Cova de cal Magí Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-magi-rossell | GIRÓ, Pere. 1954. 'De arqueología comarcal'. Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. II, p.55-58. GIRÓ, Pere.1960. 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés'. Memorias de los Museos Arqueológicos. [Madrid] Vol. XVI-X (1960), p.235. MASACHS, Josep Maria (1976) 'Las armas y útiles de bronze hallados en el Panadés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, 1973). Zaragoza, 1975. p.455-464. Reeditat a Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca. RAURET, Ana Maria. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.130. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Xavier. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'una cavitat amb un recorregut aproximat d'uns 57 metres de llarg, en realitat una diàclasi matriu, eixamplada posteriorment per processos corrosius i d'erosió mecànica. Presenta un estat de descalcificació avançat, amb processos clàstics localitzats. L'entrada s'obre al sud i, a poca distància d'aquesta, es troba una cambra de prop de 3 m d'amplada. Al costat esquerre, a un parell de metres de desnivell, comença un llarg passadís. Per accedir-hi cal salvar la boca d'un pou molt profund i, un cop a l'interior, resulta força perillós, ja que el sòl, format per esllavissaments, no és ferm. A la dècada de 1950 s'hi van dur a terme treballs que ban permetre documentar, entre d'altres elements, fragments de vasos carenats, vasos ovoides, bols, cordons llisos, pastes en general de coloració vermella fosca, superfícies rugoses i allisades. També una làmina de sílex blanc opac amb retocs bifacials, prop de l'entrada de la cova. Una fletxa de bronze amb peduncle i aletes. També es cita una dena de collaret de bronze que en realitat és el bedoll d'un picarol de fura. Pel que fa a la indústria òssia, 1 ullal de senglar i una altra peça treballada, de forma arquejada. L'any 1990, durant la localització del jaciment per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica, es va recollir un fèmur humà sencer i un fragment de ceràmica brunyida. La presència d'elements clarament relacionables amb inhumacions i/o cremacions fan pensar en una utilització funerària de la cova. Els objectes d'ornament també ajuden a confirmar la hipòtesi d'un ús funerari de la cavitat. Pel que fa a la cronologia, se centra a l'entorn del bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-49 | En la cinglera que hi ha sota l'antiga masia de Cal Magí Rossell | La cova va ser descoberta per Josep Maria Masachs, col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, a principi dels anys 50. Poc després, a partir de l'abril de 1952, es van iniciar els treballs d'excavació, amb en Pere Giró i altres membres del Museu, que van consistir en l'obertura de dues cales. La cavitat va ser explorada posteriorment per diferents grups d'espeleologia que han anat ampliant les dades referents a la seva morfologia i característiques principals, tot i que es desconeix si es van documentar materials arqueològics. Hi ha informació sobre l'exploració efectuada pel Grup Excursionista del Museu de Vilafranca, afiliat a l'Agrupació Excursionista Catalunya dins del Grup d'Exploracions Subterrànies (E.R.E.), a finals de 1958. Durant al primera meitat dels anys 70 altres grups també van realitzar aixecaments topogràfics, fotografies i documentació bio-espeleològica: el G.R.E.V. (Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú) i el S.I.R.E. De Sants, Barcelona. Segons Pere Giró, l'abril de 1967 va descobrir-se el robatori d'una sèrie de materials arqueològics exposats a les vitrines del Museu de Vilafranca, entre les que hi havia la 'flecha de bronce de la Cueva de Cal Magí Rossell (Torrelles de Foix)' | 41.4215500,1.5600600 | 379672 | 4586555 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta cavitat és coneguda com la Cova de Cal Magí Rossell, ja que està situada molt a prop de les runes d'aquesta masia. Posteriorment va ser batejada pels espeleòlegs com a l'Avenc del Foc.S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, a mà dreta, hi ha un desviament indicat amb el rètol 'Plana de les Torres', que és una urbanització. La pista asfaltada puja més de 2 km , fins arribar a un coll. En aquest punt s'ha d'agafar un trencall a la dreta indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Dels dos camins cal seguir el que va en direcció nord/nord-est. Després cal passar Can Rossell de les Bassagues i seguir cap al sud-oest. Les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell (o de Can Rossell Nou) s'emplacen en una clariana antigament conreada, uns 100 metres per damunt del llit del riu Foix, que davalla pel nord/nord-est. Abans d'arribar a Cal Magí s'han de deixar enrere les runes de Ca l'Isidre i també travessar un torrent. La cova es troba al peu del cingle que hi ha sota les runes de la casa. Per accedir-hi s'ha de resseguir, des de la casa i per dalt de la cinglera, uns 200 metres cap al sud/sud-oest, enmig de feixes de conreu abandonades. Cal baixar al primer replà sota el cingle i retornar en direcció contrària per un corriol fins l'alçada de les runes de la casa.Fotos i plànols cedides pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, 2017) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | |||||||||
69956 | Font dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-giberts | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltantts. Vilafranca del Penedès, p. 65, font n. 4. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XIX | Font amb canella que raja a l'interior d'un dipòsit construit amb pedra, de planta rectangular, de prop de 40 x 100 cm, a manera d'abeurador. Per un extrem hi arriba l'aigua i per l'altra un sobreeixidor expulsa la sobrera cap a una bassa que hi ha al seu costat. Al costat de la bassa hi ha un roure centenari. S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 08288-81 | Camí dels Giberts, a 1,4 km des de la urbanització de can Coral | 41.4124100,1.5635000 | 379943 | 4585536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta font es troba a un lateral d'una esplanada de descans per als excursionistes que s'arriben al santuari de Foix pel camí dels Giberts.S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
70087 | Barraca 7 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-feixes-de-la-fontfregona | XVIII-XIX | Enderroc inicipent del costat est | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 170 i 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta acabada amb arc d'ametlla o primitiu. Té una alçada exterior de 220 cm. | 08288-212 | Camí de la Fontfregona a les Torres, a a 350 m al nord de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4081800,1.5509500 | 378886 | 4585084 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70087-foto-08288-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70087-foto-08288-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70087-foto-08288-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui s'hi arriba bé per la franja desbrossada de la línia elèctrica | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69957 | Font de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-dous | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77-78, Font n. 33. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XX | En tractar-se d'una àrea recreativa es troba molt freqüentada i ben cuidada | Es tracta d'un conjunt de 35 sortidors disposats en filera que es troben en un espai condicionat per al passeig i per a les estades d'estiu a l'aire lliure, amb unes barbacoes, taules i, en el darrers temps, s'hi ha instal·lat un petit bar. En el mateix paratge trobem un pont, un salt d'aigua i diverses fonts, elements que poden ser visitats seguint l'itinerari indicat en alguns plafons, com el que surt del sector de migdia del nucli de Torrelles, cap a les hortes. | 08288-82 | Paratge de les Dous, passat el km 4 de la carretera BV-2122 des de Torrelles, a mà esquerra | Al segle XVIII les terres on avui es troben les fonts, eren propietat de Guerau de Peguera i, l'any 1969 van passar a mans de la família Torrents, per la qual cosa, la font que hi havia hagut originàriament va ser coneguda amb el nom d'aquella família. L'any 1909 es va fer arribar l'aigua al nucli de Torrelles, acció en part promocionada per Pere Ferré Vallès. L'any 1930 es van construir les fonts actuals. | 41.3943300,1.5557000 | 379257 | 4583539 | 1930 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui és una zona de lleure ben coneguda pels torrellencs i, juntament amb les Deus de Sant Quintí, és una de les fonts més conegudes del Penedès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||
69949 | Barraca de cal Gameta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gameta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | No ha estat restaurada ni reutilitzada. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta que es troba en el marge sud-est de la vinya existent a tramuntana del mas de can Julià, molt a prop de la carretera. És de planta circular de prop de 2,8 m de diàmetre exterior i una alçada d'1,95 m, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est amb una porta de 90 cm de llum per una alçada d'1,4, acabada amb arc d'ametlla. | 08288-74 | A 42 m al nord del mas de can Julià | Les barraques de pedra seca es troben modulant el paisatge d'arreu del Penedès, sobretot en els segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Tanmateix també es troben associades al conreu de l'olivera i de l'ametller. Servien com a aixopluc pel fred, la calor o la pluja. El mes de novembre de 2018 L'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ja que 'els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus'. | 41.4143900,1.5513500 | 378931 | 4585773 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca amb registre 2408 de l'Observatori del Paisatge (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69964 | Barraca de l'oliverar de cal Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-de-cal-cabreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'un indret freqüentat pels seus propietaris, que la van arranjant de forma continuada. | Barraca de planta rectangular interior i exterior amb l'entrada, acabada amb arc de mig punt, al sud-est, de prop de 60 cm d'amplada i una alçada de 140 cm. A l'interior l'espai fa 200 x 225 m amb un armariet encastat (cocó) al fons, de prop de 40 x 50 cm. L'alçada de la barraca és de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula. A l'exterior, a mà dreta, presenta un paravent amb banc de 2,5 m de llarg de 53 cm. A l'esquerra s'hi troba el marge al qual s'adossa en el qual es va construir, també en pedra seca, una barbacoa. | 08288-89 | Camí de cal Jutge de les Planes. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3996900,1.5602700 | 379649 | 4584128 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69964-foto-08288-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca 2361 de la wikipedra, d'on s'ha extret les mides de la barraca (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
70061 | Barraca 1 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta de ferradura i entre 115 i 180 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, hi permet l'accés una porta baixa acabada amb llinda plana. | 08288-186 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el primer trencall a mà esquerra | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3848900,1.5694100 | 380386 | 4582472 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16456 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70062 | Barraca 2 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta circular d'entorn als 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord / nord-est, hi permet l'accés una porta d'alçat trapezoïdal acabada amb llinda plana. | 08288-187 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 150 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3844300,1.5680300 | 380270 | 4582423 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16457 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70064 | Barraca 4 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 180 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord, hi permet l'accés una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb llinda plana. Presenta una porta de fusta folrada amb llauna. Conserva lliris a la coberta. | 08288-189 | Camí de cal Regata cap als Abeuradors, a 416 m de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3835500,1.5693900 | 380382 | 4582324 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16538 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70063 | Barraca 3 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 150 i 160 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta dde prop de 100 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb arc de mig punt'alçat trapezoïdal acabada amb arc de mig punt. Conserva lliris a la coberta. | 08288-188 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 240 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3838300,1.5673600 | 380213 | 4582357 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16539 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/