Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
69877 Cova de l'Heura https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lheura RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?index=1&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU%3D Cova en forma d'esquerda que s'obre en el contacte d'una petita cinglera calcària, al vessant dret del final de la gorja de la 'Riera de Dosrius'. Amb la boca orientada al nord-est, fa entre 4 i 5 metres d'alçada, una amplada que varia en el seu recorregut (1,8 metres a la roca; 1-1,35 a mitja distància i 1,50 metres al final) i una profunditat d'uns 8 metres. Davant seu fa una petita plataforma d'uns 2 metres d'amplada. En algun sector sembla aflorar la roca mare, si bé pot tractar-se d'un bloc de roca. La potència arqueològica de la cavitat considerable en la cambra paral·lela, tapiada per un mur de pedra seca que es devia fer durant la guerra civil. D'acord amb el material que s'hi va recuperar, molt escadusser, podria tractar-se d'una ocupació prehistòrica (sílex) i d'enterraments col·lectius (ossos). Aquests tipus d'ocupacions són abundants en les coves de la conca alta del Foix i la serra de Font-rubí. La datació del jaciment probablement és eneolítica o del bronze. La manca de material ceràmic impedeix precisar més sobre una cronologia establerta pel context general, datació que hauria de ser contrastada sobre el terreny. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-47 Camí del bosc de Baix, a uns 70 al nord-est de ca l'Isidrot Les primeres notícies escrites de la cova foren publicades en els Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, que vas ser delegat local de la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas' i director del Museu de Vilafranca alguns anys. Giró recull les notícies de l'existència de la cova, però no diu res sobre cap troballa o descobriment (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp. Vol. 1, 1932-1945, febrer 1939). L'hivern de 1987, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca va localitzar aquesta cova durant una exploració. Es va descobrir un os amb aparença humana i un sílex en el sector 'Cambra Paral·lela', que van destapar. No pot precisar-se més informació, ja que aquests materials no foren recollits, i en exploracions posteriors no s'ha pogut observar cap altra resta. 41.4225400,1.5596900 379643 4586666 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69877-foto-08288-47-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Per la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna), 100 metres abans d'arribar al quilòmetre 19, passades unes granges de porcs, cal desviar-se per un camí de terra que passa pel costat de Cal Sord o Mas de les Heures, 250 metres més endavant. A partir d'aquí, el camí es torna cada vegada més intransitable per a un turisme, i fent nombrosos revolts, baixa dins el canal mateix del riu Foix, conegut aquí per Riera de l'Horta (fins al Molí de L'Horta) i a partir d'aquí com a Riera de Dos Rius, després d'uns 700 metres de recorregut. Després cal passar el riu per agafar a la banda dreta l'anomenat Camí de les Valls, que segueix saltant de riba a riba el pas obert pel Foix. Aquesta ruta es pot reconèixer per unes marques horitzontals fetes amb pintura verd fosca, que van indicant cada certa distància el camí a seguir, el qual només es pot fer a peu. Aproximadament a uns 700 metres, s'arriba a una gran resclosa de formigó per on es travessa a la riba esquerra i es segueix durant 200 metres fins tornar a travessar a la riba dreta pel conegut Pas del tronc (que és el límit superior d'un salt d'aigua que forma un pèlag al seu peu, dins el qual hi ha un gran tronc). Uns 200 metres més endavant, s'ha de deixar el camí i remuntar el vessant, que queda a la dreta, fins uns 30 metres per sobre del camí, al peu d'una cinglera calcària. Aquesta s'ha de resseguir fins arribar davant d'un canal de torrent i llavors, uns 3 metres més cap al nord en direcció al molí de l'Horta.Foto: Cebrià, Ribé, Senabre (1990). 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69878 Cova de Mahoma o Avenc de Mahoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mahoma-o-avenc-de-mahoma RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma La cova està situada en una cinglera que s'alça per damunt del riu Foix, en el vessant dret del congost, al nord de les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell, que es troba a uns 70 metres de distància. En concret, la cavitat està a prop de la clariana on s'emplaçaven els antics camps de conreu d'aquesta masia, però en un desnivell d'uns 30 metres. Amb l'entrada orientada a l'est, en realitat es tracta d'una diàclasi eixamplada per processos mecànics i esllavissaments rocosos, d'uns 25 metres de fondària, dels quals només 10,5 metres són practicables sense gaire dificultats. A l'interior es desenvolupa, entre uns blocs de mida gran, un avenc de 19 metres de profunditat, amb les parets sinuoses de difícil accés, amb passadissos estrets i roca relliscosa. L'entrada, amb 4 o 5 blocs caiguts de mida gran, té una amplada de 2,30 metres. L'any 1982 es van recollir diversos materials en superfície, com ara fragments ceràmics, 1 dent d'ovicàprid i 1 làmina de sílex sense retocs. Les dades que hi ha són doncs massa escadusseres com per poder determinar amb prou fiabilitat el tipus d'ocupació d'aquest espai. Pel que fa a la cronologia, hi ha però diversos elements que permeten adscriure l'avenc de forma clara al neolític antic evolucionat, l'edat del bronze i a l'època ibèrica (extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). 08288-48 Al barranc de Dos-Rius, pel camí del Bosc de Baix, a 55 m a llevant de ca l'Isidrot 41.4222800,1.5600400 379672 4586636 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, cal desviar-se a la dreta per una carretera local indicada amb el rètol de la urbanització 'Plana de les Torres' . Aquesta pista asfaltada puja més de 2 km fins arribar dalt d'un coll. En aquest punt cal trencar a la dreta pel camí indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix', però agafant el camí contrari vers el nord-est, en direcció a Can Rossell de les Bassegues (conegut popularment com la Casa del Cònsul). S'ha de deixar enrere aquesta masia en direcció sud-oest, i després de travessar un petit torrent cal reprendre el nord. A 450 metres, al marge esquerre del camí, es passa per davant de les runes de Ca l'Isidrot, i a continuació, a mà dreta, es veuen les runes de Cal Magí Rossell. A l'alçada d'aquesta masia, s'ha de deixar el camí que condueix al Molí de l'Horta, prop de la zona de Cal Soler de Secabecs, i baixar uns 100 metres fins superar un desnivell d'aproximadament 30 metres i arribar al cingle on s'obre la cova-avenc de Mahoma.Fotografies cedies pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, abril de 2017 - www.geb.cat) 78|79|80|81|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69879 Cova de cal Magí Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-magi-rossell GIRÓ, Pere. 1954. 'De arqueología comarcal'. Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. II, p.55-58. GIRÓ, Pere.1960. 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés'. Memorias de los Museos Arqueológicos. [Madrid] Vol. XVI-X (1960), p.235. MASACHS, Josep Maria (1976) 'Las armas y útiles de bronze hallados en el Panadés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, 1973). Zaragoza, 1975. p.455-464. Reeditat a Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca. RAURET, Ana Maria. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.130. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Xavier. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat Es tracta d'una cavitat amb un recorregut aproximat d'uns 57 metres de llarg, en realitat una diàclasi matriu, eixamplada posteriorment per processos corrosius i d'erosió mecànica. Presenta un estat de descalcificació avançat, amb processos clàstics localitzats. L'entrada s'obre al sud i, a poca distància d'aquesta, es troba una cambra de prop de 3 m d'amplada. Al costat esquerre, a un parell de metres de desnivell, comença un llarg passadís. Per accedir-hi cal salvar la boca d'un pou molt profund i, un cop a l'interior, resulta força perillós, ja que el sòl, format per esllavissaments, no és ferm. A la dècada de 1950 s'hi van dur a terme treballs que ban permetre documentar, entre d'altres elements, fragments de vasos carenats, vasos ovoides, bols, cordons llisos, pastes en general de coloració vermella fosca, superfícies rugoses i allisades. També una làmina de sílex blanc opac amb retocs bifacials, prop de l'entrada de la cova. Una fletxa de bronze amb peduncle i aletes. També es cita una dena de collaret de bronze que en realitat és el bedoll d'un picarol de fura. Pel que fa a la indústria òssia, 1 ullal de senglar i una altra peça treballada, de forma arquejada. L'any 1990, durant la localització del jaciment per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica, es va recollir un fèmur humà sencer i un fragment de ceràmica brunyida. La presència d'elements clarament relacionables amb inhumacions i/o cremacions fan pensar en una utilització funerària de la cova. Els objectes d'ornament també ajuden a confirmar la hipòtesi d'un ús funerari de la cavitat. Pel que fa a la cronologia, se centra a l'entorn del bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-49 En la cinglera que hi ha sota l'antiga masia de Cal Magí Rossell La cova va ser descoberta per Josep Maria Masachs, col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, a principi dels anys 50. Poc després, a partir de l'abril de 1952, es van iniciar els treballs d'excavació, amb en Pere Giró i altres membres del Museu, que van consistir en l'obertura de dues cales. La cavitat va ser explorada posteriorment per diferents grups d'espeleologia que han anat ampliant les dades referents a la seva morfologia i característiques principals, tot i que es desconeix si es van documentar materials arqueològics. Hi ha informació sobre l'exploració efectuada pel Grup Excursionista del Museu de Vilafranca, afiliat a l'Agrupació Excursionista Catalunya dins del Grup d'Exploracions Subterrànies (E.R.E.), a finals de 1958. Durant al primera meitat dels anys 70 altres grups també van realitzar aixecaments topogràfics, fotografies i documentació bio-espeleològica: el G.R.E.V. (Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú) i el S.I.R.E. De Sants, Barcelona. Segons Pere Giró, l'abril de 1967 va descobrir-se el robatori d'una sèrie de materials arqueològics exposats a les vitrines del Museu de Vilafranca, entre les que hi havia la 'flecha de bronce de la Cueva de Cal Magí Rossell (Torrelles de Foix)' 41.4215500,1.5600600 379672 4586555 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Aquesta cavitat és coneguda com la Cova de Cal Magí Rossell, ja que està situada molt a prop de les runes d'aquesta masia. Posteriorment va ser batejada pels espeleòlegs com a l'Avenc del Foc.S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, a mà dreta, hi ha un desviament indicat amb el rètol 'Plana de les Torres', que és una urbanització. La pista asfaltada puja més de 2 km , fins arribar a un coll. En aquest punt s'ha d'agafar un trencall a la dreta indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Dels dos camins cal seguir el que va en direcció nord/nord-est. Després cal passar Can Rossell de les Bassagues i seguir cap al sud-oest. Les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell (o de Can Rossell Nou) s'emplacen en una clariana antigament conreada, uns 100 metres per damunt del llit del riu Foix, que davalla pel nord/nord-est. Abans d'arribar a Cal Magí s'han de deixar enrere les runes de Ca l'Isidre i també travessar un torrent. La cova es troba al peu del cingle que hi ha sota les runes de la casa. Per accedir-hi s'ha de resseguir, des de la casa i per dalt de la cinglera, uns 200 metres cap al sud/sud-oest, enmig de feixes de conreu abandonades. Cal baixar al primer replà sota el cingle i retornar en direcció contrària per un corriol fins l'alçada de les runes de la casa.Fotos i plànols cedides pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, 2017) 78|79|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69881 Cova de la Pesseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-pesseta BALAGUER, Paz [et al.]. (2011) 'Dinàmica d'ús de la Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Alt Penedès) entre el V-II mil·lenni cal ANE. Primers resultats'. A: BLASCO, Anna; EDO, Manuel; VILLALBA, Maria Josefa (coord.). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. Milano: Hugony Editore, 2011. p.359-365. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria 'El Garraf, 30 anys d'investigació arqueològica', celebrades a Begues del 5 al 7 de desembre de 2008. SORIANO, Ignacio; CHAMÓN FERNÁNDEZ, Jorge. 'Estudio arqueometalúrgico del punzón de Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Barcelona). Datos composicionales, metalográficos, isotópicos y funcionales'. MARQ, arqueología y museos. 05, p.73-89. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7458 Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, però que preserva intactes sales i gateres, probablement de dimensions considerables si es té en compte la gran colmatació de sediment. L'orifici d'entrada, de forma quasi circular, fa uns 0,45 metres d'amplada i 0,35 metres d'alçada, fet que fa molt difícil l'accés a la sala principal, l'única a la qual es pot accedir. Aquesta sala, de forma irregular tendent a circular té una profunditat màxima d'uns 5,80 metres i una alçada mitjana d'1,30 metres. En la mateixa sala hi ha dues xemeneies i s'obren diverses gateres ara per ara inaccessibles. A finals dels anys 1970 i principis dels 80, en descobrir-se la cova per part de membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, es van recollir diversos materials, com ara fragments informes de ceràmica del bronze, i del neolític antic, restes antropològiques i fragments de fauna. A part de la cavitat pròpiament dita, uns 5 metres a l'est de la boca d'entrada hi ha un petit entrant de la cinglera, d'uns 3 metres d'amplada, amb un talús de terra al davant, que bé podria tenir relació morfològica amb la cova abans descrita. En conjunt, es tracta d'un jaciment que forma part d'un conjunt de cavitats situades en la mateixa cinglera (Cova de Can Soler de Secabecs i l'Abric / Túnel de Cal Soler de Secabecs) que malauradament estan més afectades per excavacions clandestines o poc sistemàtiques. El conjunt abraça una àmplia seqüència cronocultural que va des del neolític antic, bronze mitjà-final, ibèric fins l'època medieval. A partir de les restes arqueològiques recuperades l'any 2007, especialment de tipus ceràmic, és possible distingir provisionalment un mínim de dues fases cronològiques ben diferenciades. Per una banda, l'horitzó tradicionalment denominat Neolític Antic Evolucionat, vinculat a una àrea especialitzada en la talla i/o manteniment d'artefactes lítics destinats a la pràctica cinegètica i explotació del medi vegetal. D'altra banda, s'identifica una fase més avançada situada entorn el Neolític Final-Calcolític. La recuperació de gran quantitat de restes humanes permet constatar un ús funerari que s'eixampla fins al Bronze Inicial. 08288-51 A 350 m al sud-est de can Soler de Secabecs La cova va ser descoberta i explorada esporàdicament per membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona cap a final dels anys 70 i principi dels 80. Els mesos de febrer i març de 2007 es va realitzar una intervenció arqueològica en el marc d'un projecte d'investigació dut a terme pel Grup de Recerca Arqueològica NE Península, de la UAB, dirigida per Paz Balaguer Nadal i Camila Oliart Caravatti. 41.4333800,1.5527000 379079 4587879 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69881-foto-08288-51-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés a la cavitat es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès- La Llacuna). Entre els Km 20-21 s'ha d'agafar un desviament a l'esquerra, pel mig de la recta de la carretera, que és un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llambardes. En direcció sud-oest s'arriba a la masia de Cal Soler de Secabecs. Cal deixar el cotxe i agafar el camí que pel límit dels camps de conreu porta cap al bosc de pi cap al sud, el qual s'ha de travessar per arribar a la part superior de la cinglera, que domina la conca del riu Foix. Després s'ha de baixar al replà inferior del cingle pel Túnel (o Abric) de Can Soler de Secabecs i en direcció nord-est, per un corriol, a uns 180 metres de recorregut, a mà esquerra, es localitza la cavitat en qüestió: és difícil de detectar el seu emplaçament degut a la vegetació i a les petites dimensions de l'entrada. Fotografia de Paz Balaguer feta durant la intervenció arqueològica de 2007, extreta de l'inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya (http://invarque.cultura.gencat.cat) 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69882 Coves de can Soler de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-soler-de-secabecs GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. RAURET, Ana Maria. 1963. El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.145-146. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7471 Caldria dur-ne a terme la topografia espeleològica completa de les mateixes per a un millor coneixement de llur morfologia i dinàmica càrstiques. Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta. La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques. La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions. Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents. Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc. 08288-52 A 350 m al sud de Can Soler de Secabecs, agafant el camí que voreja la casa pel nord a mà esquerra Ambdues coves han estat parcialment excavades de manera força intermitent des de l'any 1959. A partir de llavors s'hi van anar efectuant diverses intervencions clandestines de grups excursionistes i d'afeccionats a l'arqueologia. Es coneix la intervenció, l'any 1974, per part de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú. A cavall entre els anys 1979 i 1980 també hi van intervenir alguns membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona. 41.4330900,1.5520000 379020 4587848 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els quilòmetres 20 i 21 cal agafar un desviament a l'esquerra per un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llombardes i, en direcció sud/sud-oest, cal anar cap a la masia de Can Soler de Secabecs. Després de deixar el cotxe s'ha d'agafar un camí pel límit dels camps de conreu i travessar un bosc de pins blancs en direcció sud, uns 400 metres, fins arribar dalt de la cinglera. Cal baixar pel conegut Abric / Túnel de Can Soler de Secabecs en direcció nord-oest per un corriol. A uns 30 metres, a una alçada una mica inferior, hi ha les dues entrades de les Coves de Can Soler de Secabecs.Al llarg de les successives exploracions efectuades mai se n'ha realitzat la topografia, per la qual cosa encara es desconeix si estan comunicades entre elles, tal i com ha suggerit algun autor.També es coneix amb el nom de Cova de les Puces 78|79|80|81|83 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69883 Abric o túnel de Can Soler de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-53 Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. 41.4328400,1.5519700 379017 4587820 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69886 Castell de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> XIII Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> 08288-3 Al barri de Llambardes, al nord del municipi <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> 41.4367300,1.5544500 379231 4588248 08288 Torrelles de Foix Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegut com ca l'Isaac. 92|93|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69907 Molí de l'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. XIII-XIX La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. 08288-24 Carretera BP-2121, km 19 a 500 m La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. 41.4318900,1.5521000 379026 4587714 08288 Torrelles de Foix Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot 93|94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69922 Jaciment de La Verna https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-verna <p>RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat</p> I -II dC Es desconeix l'estat en què es poden trobar les estructures, però en tractar-se de zones on s'efectuen treballs agrícoles poden haver estat malmeses. Cal tenir en compte la possibilitat que hi pugui haver més enterraments i per tant fora bo dur-hi a terme noves prospeccions o bé seguiments arqueològics. <p>Lloc d'enterrament detectat en un conreu de farratge a la plana, delimitat a la banda nord per una petita extensió de bosc coneguda com l'alzinaret de La Verna, a uns 350 m al sud del mas homònim, gairebé al límit est de Torrelles de Foix. El bosc és delimitat per un corrent d'aigua, el torrent de l'Alzinaret, en el tall del qual s'observen restes d'estructures escapçades. En aquest indret, l'any 1989, arran d'una llaurada fonda en el camp de farratge, els propietaris del terreny van localitzar materials arqueològics. Poc després, el senyor Magí Suriol, veí de la Rovira Roja i col·laborador del Museu del castell de Sant Martí Sarroca va ser informat de la troballa i ho va notificar a l'arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia, el senyor Magí Miret. En el decurs d'una primera inspecció sobre el terreny l'arqueòleg territorial només hi va trobar un fragment de ceràmica sigil·lada amb decoració. Més endavant, l'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, l'arqueòleg territorial va indicar l'existència d'un possible jaciment arqueològic als autors de la prospecció, moment en què es van poder detectar les restes de més material arqueològic: diversos fragments de 'tegula' romana i de 'dolia', un fragment d'àmfora itàlica i alguns fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant. Dies més tard, el mes novembre del mateix any, els arqueòlegs van poder veure i descriure el material que es conservava a la masia, procedent de les primeres troballes. Un fragment de 'tegula', un fragment d''imbrex' i una làpida de marbre fragmentada amb inscripció a l'anvers i el revers llis. Aquesta darrera peça media 20 cm x 25 cm x 28 cm i 8,5 cm de gruix. Transcripció: FESTVS TVRP( I )LLA P.F ( II ). Es tracta d'una peça inèdita que no ha estat estudiada per cap especialista, però a partir de paral·lelismes que es poden establir amb una altra làpida trobada a la comarca, en la necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferrer (Vilafranca del Penedès), de característiques molt semblants, se li podria atribuir una cronologia del segle I o, com a molt tard, de principi del segle II dC. Els testimonis materials recollits indiquen l'existència d'un lloc d'enterrament, una necròpolis, en bona part destruïda. D'altra banda, segons referències del propietari, que va localitzar la làpida i els altres materials, no hi havia restes d'ossos humans, o si més no, ells no les van identificar en fer les remocions. La presència de 'tegula', 'imbrex' i la làpida, defineixen un tipus d'enterrament amb coberta a doble vessant, amb senyalització externa amb inscripció. Les ceràmiques romanes (àmfora itàlica i sigil·lada) formarien part de l'aixovar, tot plegat dins d'un període cronològic que emmarcaria molt bé l'època abans citada respecte la làpida funerària, finals del segle I i principi del segle II dC. També cal tenir en compte que si bé es destruïren alguns enterraments en fer-se els moviments de terres, també podria ser que part d'aquesta necròpolis encara quedés intacta en el subsòl del terreny ocupat pel bosc de pins. Conseqüentment, fora interessant prospectar a fons la zona i controlar si en un futur es fa rompuda per tal d'esbrinar si realment s'havia preservat part de la necròpolis. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)</p> 08288-39 Camp de migdia de l'Alzinaret de La Verna 41.3926400,1.5875500 381917 4583308 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69922-foto-08288-39-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu BCIL 2024-01-16 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 83|80 1754 1.4 1761 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69930 Jaciment del Molí de l'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lhorta MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7472 La vegetació avui fa impossible comprovar l'existència de restes arqueològiques Taller de sílex superficial localitzat en antics conreus, avui abandonats, a tocar amb el bosc de pins per on passa el camí d'accés, a uns 100 metres al nord-est del molí de l'Horta. El jaciment va ser identificat gràcies als treballs agrícoles que van posar al descobert materials d'indústria lítica en sílex, en una petita àrea de dispersió i en el context fluvial del riu Foix. Concretament, es va documentar una ascla amb denticulats, un denticulat, una ascla amb retocs simples, un burí, un abrupte, un possible gratador, ascles i fragments sense retocar i un fragment de petxina (cardium). El conjunt pot datar-se a l'entorn del paleolític superior, si es tenen en compte els materials més significatius, com ara el burí o el gratador. Actualment, degut a l'abandonament de l'activitat agrícola en aquest sector no s'observen materials en superfície. El jaciment pot romandre parcialment intacte o, ans al contrari, esgotat, essent més probable la primera apreciació. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-55 A uns 100 m al nord-est del molí fariner 41.4327900,1.5529300 379097 4587813 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Poc abans del km 19, a l'esquerra, a l'alçada d'una granja porcina, surt el camí terrer que baixa fins al fondal. Cal passar la masia de Les Heures (Cal Sord) i continuar baixant fins arribar al sector on s'emplacen les runes de l'antic molí fariner de l'Horta. 77|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69931 Cova del Toixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. https://espeleoworld.com/c/cova-del-toixo Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments. 08288-56 km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls. 41.4222700,1.5871500 381937 4586598 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la covaDisposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962.Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís 78|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69934 Cova del Cingle de Foix 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cingle-de-foix-2 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7473 Cavitat situada en la cinglera nord del promontori on s'emplacen el castell i l'església de Santa Maria de Foix. Té dues obertures: una superior i una inferior. La superior, de no gaire més d'un metre i mig d'amplada, comunica amb la inferior, ja en el passadís principal interior. L'entrada és per aquesta boca inferior: té 1,10 metres d'amplada i una fondària total d'uns 10 metres. Passats 3 metres de l'entrada enllaça amb l'obertura superior, a mà esquerra. El passadís principal fa 6,90 metres, i el fons de la cavitat és força irregular, amb diverses galeries petites i entrants obstruïts per blocs. Just en la part més profunda hi ha una xemeneia. Entre el sediment solt, es van documentar diversos fragments de ceràmica a mà, ceràmica a torn comuna ibèrica de cocció oxidant, i fragments de fauna. En principi, i per manca de més dades, s'interpreta com un jaciment d'habitació, tot i que no pot descartar-se la possibilitat que tingués un ús funerari. 08288-59 A la cinglera nord del conjunt de castell i Santuari de Foix Localitzat per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, a principi dels anys 80. Mestres hi va efectuar una prospecció superficial i va recollir alguns fragments de ceràmica i fauna (segons var informar l'octubre de 1990 en una entrevista efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica). 41.4155300,1.5646900 380048 4585881 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69934-foto-08288-59-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Un cop arribats al Santuari, es continua per un corriol en direcció al vessant occidental del promontori. A uns 100 metres, s'arriba a l'alçada d'un avenc que queda a mà esquerra i que ha estat referenciat erròniament sobre el terreny com l'Avenc de la Humitat: en realitat, segons el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova, aquest fou denominat com Avenc de Foix-1 (l'Avenc de la Humitat es troba també en aquest indret, en el sector est del promontori i en la cara nord, i és molt difícil de localitzar car s'obre a nivell del sòl i no té cap penya calcària de referència). Des de l'avenc cal desviar-se cap al nord, cap a la cinglera que domina la vall del riu Foix, i recórrer uns 50 metres. A continuació, cal baixar (l'accés és difícil i cal grimpar) en direcció nord-oest al llarg d'uns 100 metres fins veure la boca superior de la cova penjada de la penya calcària. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69935 Cova Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Joan (1978). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7474 Cavitat amb una morfologia que es caracteritza per blocs despresos d'una fractura de la Serreta de les Torres, amb un substrat de calcàries triàsiques. Té una entrada oberta al nord en forma d'avenc que fa baixada al llarg d'uns 12,50 metres de fondària. La profunditat màxima és de 22 metres. El primer tram és de recorregut difícil, mentre que els darrers 8 metres són practicables amb prou mobilitat. El final de la cova sembla obstruït per blocs. El corrent d'aire fred està a l'entorn dels 6-10 graus centígrads. El gruix dels materials documentats en aquest jaciment procedeix de la intervenció efectuada l'any 1968, i està conservat en el Museu de Vilafranca. Es tracta de fragments de ceràmica raspallada del Neolític antic evolucionat. També es van recollir alguns fragments de ceràmica brunyida i de superfícies allisades del Bronze final. Ceràmica a torn d'època ibèrica/romana. I també ceràmica grisa medieval. Finalment, cal esmentar diversos elements d'indústria lítica sobre sílex. Es constata que la cavitat va ser habitada, tot i que no hi ha indicis d'utilització funerària, cap resta antropològica ni traces d'incineració d'ençà el neolític antic evolucionat. Torna a enregistrar-se la utilització del mateix espai durant el bronze final i es documenten posteriors usos en època ibèrica, romana i medieval. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-60 Al vessant Nord del Puig de les Torres El jaciment ha sofert diverses intervencions de caràcter espeleològic i arqueològic. La cova es va descobrir i excavar per primera vegada cap als anys 40 pel propietari del terreny en aquella època, Josep Anton Salvà, i pel Sr. Joan Alayo i Rovira (antic col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca i del Pare Martí Grivé). S'hi va dur a terme una rasa d'excavació d'entrada de la cova (sector exterior) i exploració de l'interior. Es remogueren uns 12 m2 de terra, en una potència d'uns 50 cm, sense resultats positius. Any 1968: Treballs de J.M. Masachs i A. Comas (col·laborador del Museu de Vilafranca) efectuats a major profunditat que l'anterior intervenció. Maig de 1969: Aixecament topogràfic de la cavitat i excavacions a l'interior, a càrrec d'Antoni Ferrer i d'altres membres del Grup Espeleològic 'Talaia'. 41.4104500,1.5457900 378459 4585343 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69935-foto-08288-60-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Anomenada també Avenc o Esquerda de les Torres o Cova de les Torres.La cavitat, sobre el terreny, està pintada amb la següent llegenda: S.I.R.E.-88 (Grup Espeleològic de Sants, Barcelona).L'accés al jaciment s'ha de fer des de la carretera BP-2122 de Torrelles de Foix a Pontons. Passat el km 4 surt una carretera local a la dreta, indicada amb el rètol 'Plana de les Torres' (urbanització), que puja més de 2 km. S'ha de deixar enrere el trencall de la dreta que condueix al Santuari de Foix i continuar per la carretera uns 600 metres, fins arribar a la urbanització de la Plana de les Torres, on el bosc s'obre en clarianes de conreu vitícola. A l'esquerra surt una pista de terra en direcció oest/sud-est que cal seguir durant uns 750 metres, per desviar-se després cap al sud/sud-est fins arribar a la masia de les Torres. La cavitat està situada en la mateixa direcció, a uns 200 metres de distància. De la masia fortificada, d'origen medieval, surt l'antic camí carreter de Foix i Torrelles (en part tancat dins de la propietat). Aquest vial, es bifurca i s'ha de seguir per la dreta. De seguida, a la banda dreta i pujant uns 20 metres pel vessant, es troba l'obertura de la cova/avenc, de la que surt un corrent fred força singular i característic. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69938 La Cova del Monòlit https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-monolit RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=23&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7479 A pocs metres a l'oest d'un gran monòlit fruit d'un despreniment de roca hi ha entre els blocs caiguts, al peu mateix de la cinglera, l'obertura de la cavitat, fàcilment identificable ja que el seu nom està escrit amb pintura en la roca d'entrada, identificació feta pels membres del G.R.E.V. El material arqueològic que s'hi va recuperar l'any 1984 emmarca un ventall cronològic des del període neolític o bronze fins a època ibèrica (segle III aC). Pel que fa a la funcionalitat, la manca d'una excavació sistemàtica i de materials més definidors impedeixen poder conèixer el seu ús. Al costat mateix del monòlit hi ha una altra cavitat que rep el nom de Cova o Coves de la Riera, formada per una gran llosa que es recolza en el monòlit i que forma un abric. També va ser explorada l'any 1978 pels membres del G.R.E.V., que la van topografiar i referenciar en el Fitxer de Cavitats i Avencs amb el número 12. Fins a l'actualitat, l'única notícia de caire arqueològic és la troballa per part d'en Joan Virella i Bloda, d'un fragment de vidre en el que apareix una protuberància el·líptica (nansa o decoració) de petites dimensions del qual no s'ha pogut saber si es tracta d'un material modern o antic (romà...), cosa que podria indicar la utilització de la cavitat en èpoques passades. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). 08288-63 Vessant sud de la Serra de la Pineda Descoberta als anys 70.Hi ha dos grups que actuaren independentment en la Cova del Monòlit durant els anys 70 i principi dels 80: - Membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Van visitar la cavitat una vegada i van prospectar la zona de la cinglera. Van localitzar alguns fragments informes de ceràmica a mà i alguns també informes de ceràmica a torn ibèrica comuna, procedents de la Cova del Monòlit (anys 70-80). - Membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova. Van visitar la cova almenys en tres ocasions. L'any 1978, el 12 d'octubre de 1982 i el 18 de març de 1984. En van realitzar la topografia i la van incloure en el Fitxer de Cavitats i Avencs del G.R.E.V. amb el número 13. A més, l'any 1991 el Sr. Conesa feu donació al Museu de Vilafranca dels materials recollits en la visita del 18 de març de l'any 1984. Aquest conjunt de materials és el que descriu millor l'ocupació de la cova. Es tracta de ceràmica a mà, un fragment informe de ceràmica a torn ibèrica comuna, un fragment informe de ceràmica de vernís negre campaniana A, diversos fragments de ceràmica moderna i un fragment d'os indeterminat. 41.4236500,1.5656700 380145 4586781 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegudes com les coves de la Riera.Es troba a la part baixa de la vessant sud de la serra de la Pineda, a uns 100 metres sobre (al nord) de la fondalada per on davalla el riu Foix. Cinglera amb una forta caiguda de blocs que han transformat una àrea amb petites cavitats, envoltades per un espès bosc de pins. S'hi accedeix per la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, des d'on a l'alçada del km 16,9, un cop passada la masia de la Pineda (que queda a la dreta, en el marge nord), hi ha un trencall a l'esquerra cap al sud-oest. Cal seguir el camí terrer fins trobar una bifurcació a uns 500 metres d'un altre camí que davalla cap al fondal (en direcció sud), però que s'acaba perdent en el bosc. S'ha de continuar entre el bosc, seguint alguna de les petites torrenteres, fins trobar un camí que planeja per la vessant (camí que ve de la masia de les Valls de Foix) a uns 400 metres de la carretera i paral·lela a ella. Cal seguir aquest camí terrer cap a la dreta, direcció oest: a uns 100 metres es travessa un torrent que davalla cap al Foix, i a uns 300 metres es troba la cinglera a la dreta (al nord), a la qual s'arriba per alguna de les dreceres obertes en el bosc. Caldrà buscar el Monòlit, una pedra força alta que al despendre's quedà clavada dreta en el sòl. 78|79|80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69941 Cova de l'Home Mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lhome-mort RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7483 S'hi ha detectat activitat furtiva Aquesta cavitat està situada al nord de la urbanització de la Plana de les Torres, en una àrea de bosc molt dens que es caracteritza per la presència d'acumulacions de grans blocs despresos de la cinglera i que juntament amb afloraments naturals configuren diverses cavitats i refugis naturals, en un paratge conegut popularment com El Castellot. La cova té dues entrades, una orientada al nord, que està limitada i mig tancada per un mur de pedra seca, i l'altra orientada al nord-est, de secció triangular. La primera té una amplada de 4 metres, en la part encara a l'aire lliure, i la segona de 2 metres. Té una profunditat màxima d'uns 8,5 metres, i ambdues entrades estan separades per dos grans blocs despresos de la cinglera. S'hi pogut detectar un possible forat clandestí en aquesta sala, però es desconeixen els resultats del mateix. Així doncs, l'única documentació arqueològica de què es disposa són els fragments de ceràmica recollits superficialment en el passadís de la segona entrada durant la localització del jaciment el gener de 1991 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica. Es tracta de sis fragments de ceràmica a torn, comuna ibèrica, informes, corresponents a àmfores/ contenidors. Amb aquesta informació i mentre no es realitzin nous estudis es pot pensar en una ocupació esporàdica de la cova. 08288-66 Extrem nord de la urbanització La Plana de les Torres 41.4288100,1.5521700 379026 4587372 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular Legal Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El topònim va ser recollit per Joan Virella i Bloda, que també va documentar les descripcions orals d'un veí de la zona, en Ton Joanet del Molí de l'Horta, cap als anys 70.L'accés és difícil. Es parteix de la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna. Poc abans del km 9 cal agafar un trencall a mà esquerra i un camí que, passant pel costat de Cal Sord/Les Heures, baixa fins les runes del Molí de l'Horta. Cal travessar el riu Foix, seguint el mateix vial que ara va a Can Bosc de Baix i Cal Magí Rossell. Recorreguts uns 150 metres, surt un altre camí terrer que pren direcció oest, remuntant, per la banda dreta, la conca del riu Foix. Després de recórrer uns 400 metres s'ha de començar a pujar el vessant muntanyós, per la mateixa pista forestal . Cal pujar 100 metres en direcció sud, cap a la cinglera de la Plana de les Torres, i després continuar 250 metres a l'est, ja per dins del paratge del Castellot, amb grans blocs calcaris despresos de la cinglera formant forats, abrics i cavitats, enmig del bosc. En aquest punt cal ascendir bosc amunt per un corriol, que malgrat es perd a trams, porta fins a una gran penya calcària on s'obre, per dues bandes, la Cova de l'Home Mort. Com a referència es pot indicar que des d'aquest punt s'observa, al nord, el Molí de l'Horta, i més al fons, el Mas Pontons. 80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69967 El molinot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-2 PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. XV-XVIII L'accés ha estat objecte d'expoli i l'interior es troba ple de pedres. Els paraments exteriors es troben parcialment amagats rere la vegetació. Molí a la dreta del riu Foix, a uns 20 m a migdia del curs fluvial, prop dels pèlags de Brasó, de l'Alzina, dels Bous i de la Somera. Avui, entre la malesa, se'n conserva encara la planta baixa, de planta rectangular i uns 6 x 3 m, feta amb carreuons allargats disposats en filades regulars. Conserva també íntegrament la volta, apuntada. S'hi accedeix pel costat de migdia, on s'obre una porta que, per la cara exterior ha estat espoliada dels carreus i per la cara interior és acabada amb un arc rebaixat. Pel costat de llevant, que per la cara exterior és lleugerament atalussat, s'observa la part superior de l'arc de mig punt del carcabà. Al tancament de ponent s'observen grans blocs de pedra que sembla que donen a una construcció ubicada en aquest costat. L'interior és ocupat per un enderroc. 08288-92 Camí del Molí de l'Horta, 1 km al nord-oest de cal Rossell de les Bassegues 41.4272800,1.5554900 379301 4587198 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi pot arribar tant des de migdia, pel primer trencall a mà dreta del camí del Molí de l'Horta, passat can Bosc de Baix, com també des de tramuntana, des de la Granja Ferrer. Es tracta d'una estructura probablement d'origen medieval, bastant ben preservada. 93|94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69997 Barraca 2 de Cal Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-soler wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada al sud. És de planta circular d'entre 210 i 220 cm de diàmetre i 215 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 135 cm i una amplada màxima de 75 cm. El mur fa uns 80 cm de gruix. 08288-122 Camí de ca l'Isidre a ca l'Escofet, a uns 340 m, en una vinya a llevant del bosc de ca l'Escofet Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4451000,1.5514900 379000 4589182 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70002 Barraca de l'obaga de cal Camorra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobaga-de-cal-camorra wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada a l'obaga de cal Camorra a l'altura del coll de la Barraca. De tipus exempt i orientada al nord / nord-est, és de planta circular de 200 cm de diàmetre i 180 d'alçada, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu, de 135 cm d'alçada i una amplada de 70 cm. El gruix del mur és de 70 cm. Té un cocó o armariet a l'interior de 55 x 60 cm. 08288-127 Camí de cal Camorra, a 320 m des de llevant, a mà esquerra Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4429700,1.5700400 380545 4588920 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70002-foto-08288-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70002-foto-08288-127-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9235 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Un cop arribats, cal camina a mà dreta i endinsar-se al bosc, on es poden anar observant diversos marges de pedra seca que indiquen que en altre temps aquesta zona també havia estat cultivada.A la mateixa zona i a pocs metres de distància hi ha dues barraques més (9234 i 9236 de l'Observatori del Paisatge, pitjor conservades). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70003 Barraca de la Llambarda Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-llambarda-vella XVIII-XIX Voltada de bardisses Barraca de pedra seca situada eneln marge d'un camp allargassat a l'esquerra del camí que mena a cal Camorra De tipus exempt i planta circular no se n'han pogut prendre mides per trobar-se completament voltada de bardisses. Tanmateix, es pot observar que la porta hauria estat orientada a sud i acabada amb un arc primitiu. 08288-128 Camí de cal Macianet a cal Camorra, a mà dreta a l'altura de cal Gardella Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4410400,1.5628700 379943 4588715 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Un cop arribats, cal camina a mà dreta i endinsar-se al bosc, on es poden anar observant diversos marges de pedra seca que indiquen que en altre temps aquesta zona també havia estat cultivada. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70006 Barraca de Cal Déu Negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-deu-negre wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Voltada de bardisses Barraca de pedra seca situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 70 m al nord de cal Déu Negre i a 45 del camí. De tipus exempt i planta rectangular amb de 3,5 x 3,8 aproximadament. Té una alçada interior de 275 cm i coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 150 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. A l'interior i ha 4 cocos o armariets encastats. 08288-131 Camí de la Fontfregona, a l'altura de cal Déu Negre, a 75 m al nord-est Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4022500,1.5535300 379091 4584422 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70006-foto-08288-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70006-foto-08288-131-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2409 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70023 Barraca 2 del camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Part nord parcialment enderrocada Barraca de pedra seca amb planta circular d'entre 190 i 205 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 215 cm amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. La porta, orientada a l'oest fa 140 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un paravent a tramuntana i una fornícula interior o cocó. 08288-148 Al camí de la Serra llarga, a 260 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3701500,1.5585000 379447 4580851 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2453 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70024 Barraca 3 del Camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un petit enderroc a llevant i es troba completament envoltada de bardisses. Barraca de pedra seca amb planta circular de 230 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 210 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 140 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta tres fornícules inferiors o cocós entrant a mà esquerra de prop de 30 x 50 cm. 08288-149 Al camí de la Serra llarga, a 470 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3713000,1.5569000 379315 4580981 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2456 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70026 Barraca 1 de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un petit enderroc al costat dret de la porta Barraca de pedra seca de planta circular de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 150 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 85 cm d'alçada, uns 50 d'amplada i és acabada amb llinda plana. 08288-151 A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3713600,1.5592300 379510 4580984 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70026-foto-08288-151-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2454 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70027 Barraca 2 de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca de planta circular de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 200 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 120 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb llinda plana. 08288-152 A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3716200,1.5582700 379430 4581014 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70027-foto-08288-152-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2455 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70031 Barraca 1 de la costa dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-costa-dels-abeuradors XVIII-XIX La volta es troba enderrocada Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada i uns 150 m de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 200 cm i coberta de falsa cúpula,gairebé caiguda per complet. La porta, és orientada al sud-est i se'n desconeixen les mides per trobar-se enderrocada. 08288-156 Camí dels abeuradors, a 80 m abans del trencall amb el camí de les Comes des de llevant Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3731700,1.5617800 379727 4581182 08288 Torrelles de Foix Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70032 Barraca 2 de la costa dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-costa-dels-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada d'entre 160 i 170 cm de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 210 cm i coberta de falsa cúpula, parcialment caiguda. La porta, és orientada al sud, fa uns 140 cm d'alçada i 55 d'amplada, i és acabada amb un arc de mig punt. Té una fornícula inferior o cocó a la paret del fons. 08288-157 A 600 m al nord-oest del camí dels Abeuradors. Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3733500,1.5627600 379809 4581200 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70032-foto-08288-157-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2434 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70039 Barraca 2 del Camí del Pla de Manlleu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-pla-de-manlleu wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula i una alçada de 160 cm. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. 08288-164 Camí del Pla de Manlleu, a 500 m de la Fita dels Tres Batlles Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3700200,1.5542400 379090 4580842 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70039-foto-08288-164-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2458 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70054 Barraca prop la rasa de Comagrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-la-rasa-de-comagrassa wikipedra.catpaisatge.net Lleuger enderroc de la part superior de tramuntana Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular d'entre 140 i 160 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 165 cm. Orientada al sud / sud-oest, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb un arc de mig punt. 08288-179 Camí de la Roca de Vidal, a 375 m passat el Molí de Bessons Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3791600,1.5724700 380632 4581832 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2467 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70066 Barraca 2 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Voltada de bardisses que en dificulten l'accés, i es que és troba en un antic conreu guanyat pel bosc. Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre210 i 280 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 m d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 210 m i un gruix de mur de 70 cm. Presenta un muret baix al lateral exterior dret de prop de 135 m d'amplada i 210 de llarg. A l'interior a mà esquerra hi ha una fornícula o cocó de 65 x 35 cm. 08288-191 Al nord del Camí de les Costes, un cop recorreguts 473 m Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3975300,1.5661500 380137 4583880 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2371 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70067 Barraca 3 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Lleuger enderroc de la part superior del costat nord. Completament voltada de bardisses. Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 240 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 195 cm i un gruix de mur de 65 cm. Presenta un contrafort posterior i paravents frontals de prop de 240 cm de llarg a cada costat de la porta, a manera de passadís. Té també un ràfec de lloses de pedra volades i lliris a la coberta. 08288-192 Uns 200 m al nord del trencall del camí de les Costes cap al camí de cal Jutge Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3973800,1.5641900 379973 4583866 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2372 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70069 Barraca 5 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net Les bardisses n'impedeixen l'accés. Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur de prop de 85 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 x 60 cm entrant a mà esquerra. Conserva lliris a la coberta. 08288-194 Camí de les Costes cap al camí de cal Jutge, a 100 m de l'encreuament Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3962000,1.5636600 379926 4583736 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70069-foto-08288-194-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2366 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges). 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70073 Barraca del Coll de Rastrells https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-rastrells wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta el·líptica d'entre 140 i 260 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 230 cm i un bloc de pedra entrant al fons a manera de banc. 08288-198 A 26 m a migdia de l'encreuament del Coll de Rastrells Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3765600,1.5605300 379628 4581560 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70073-foto-08288-198-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2446 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70074 Barraca 3 del camí del Coll de Rastrells https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-del-coll-de-rastrells wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 195 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 155 cm. 08288-199 Camí del Coll de Rastrells, a 218 m de l'inici des del trencall amb el camí de les Comes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3757400,1.5589500 379495 4581471 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70074-foto-08288-199-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2447 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70077 Barraca 3 del mas de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-mas-de-la-pineda wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 200 i 250 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 170 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 240 cm i un gruix de mur d'entre 80 i 120 cm. 08288-202 Carretera BP-2121, a l'altura del km 17 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4249300,1.5707800 380574 4586916 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70077-foto-08288-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70077-foto-08288-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70077-foto-08288-202-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2131 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del mas de la Pineda 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70078 Barraca 4 del Camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 165 cm i un gruix de mur de 50 cm. 08288-203 Camí de la Serra Llarga, 486 m al nord passat el trencall del camí dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3765800,1.5483200 378607 4581579 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70078-foto-08288-203-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2471 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70079 Barraca 1 del Serrat d les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-d-les-comes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular d'entre 115 i 200 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 55 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. 08288-204 Vessant de solana del Serrat de les Comes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3760700,1.5530900 379005 4581516 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70079-foto-08288-204-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2473 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70080 Barraca 2 del Serrat de les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-serrat-de-les-comes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 180 i 220 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb una llinda plana, lleugerament inclinada. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. 08288-205 Vessant de solana del Serrat de les Comes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3762100,1.5540800 379088 4581530 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70080-foto-08288-205-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2475 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70084 Barraca 4 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un incipient enderroc del costat esquerra. Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 180 i i 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. 08288-209 A l'extrem oest dels camps de la Barraca Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4069100,1.5489200 378714 4584945 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2415 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70085 Barraca 5 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta trapezoïdal d'entre 210 i i 280 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. 08288-210 A 120 m al nord de la Barraca Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4071300,1.5501400 378816 4584968 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2414 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70086 Barraca 6 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 205 i 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 230 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Presenta un contrafort complet. 08288-211 Camí de la Fontfregona a les Torres Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4082000,1.5495000 378765 4585088 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9277 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70089 Barraca 1 a llevant del camí de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Costat esquerra parcialment enderrocat Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 195 i 290 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Conserva lliris a la coberta. 08288-214 Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3958800,1.5556700 379258 4583711 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2356 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70090 Barraca 2 a llevant del camí de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 180 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta. 08288-215 Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3957100,1.5557000 379260 4583693 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2360 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70093 Barraca 2 de la Plana Pinatella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-plana-pinatella wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de d'entre160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est / sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 170 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Disposa d'una fornícula interior o cocó de 55 x 40 cm entrant a mà esquerra. Presenta un contrafort exterior complet. 08288-218 Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3972100,1.5510500 378874 4583866 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70093-foto-08288-218-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2463 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70095 Barraca prop del Pany https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-pany wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. Conserva lliris a la coberta. 08288-220 Carretera BV-2122 a l'altura del km 5,4 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3999100,1.5482600 378646 4584169 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70095-foto-08288-220-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2422 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70096 Barraca 7 del camí dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-dels-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. 08288-221 Camí dels Abeuradors, a 433 m dsprés de deixar el camí de la Serra Llaga Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3751300,1.5524300 378948 4581412 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70096-foto-08288-221-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2472 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70097 Barraca 3 prop de les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-les-comes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura i prop de 200 m de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. 08288-222 Trencall del Camí de les Comes cap al serrat Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3768100,1.5540600 379088 4581597 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70097-foto-08288-222-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2476 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70098 Barraca de la Serra de Rastrells https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-rastrells wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Lleuger enderroc de la part superior dreta. Encoltada d vegetació que n'impedeix l'eccés. Barraca de pedra seca aïllada de planta el·líptica d'entre 235 i 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. 08288-223 Camí del collde Rastrells, entre la serra i el fondo de les Comes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3772800,1.5586600 379473 4581642 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70098-foto-08288-223-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2448 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70099 Barraca 8 del camí dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-del-cami-dels-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Lleuger enderroc de la part superior esquerra Barraca de pedra seca aïllada de planta irregular d'entre 135 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. 08288-224 Camí dels Abeuradors, a a 183 m després de deixar el camí de la Roca de Vidal Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3772500,1.5670000 380171 4581627 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70099-foto-08288-224-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2433 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70112 Barraca al nord del camí de can Coral https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-cami-de-can-coral wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 230 cm. Presenta un contrafort perimetral al costat esquerra i una fornícula o cocó de 45 x 60 cm al fons. 08288-237 Camí de can Coral, passats280 m del camí de la Fontfregona Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4059900,1.5574400 379424 4584831 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70112-foto-08288-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70112-foto-08288-237-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9275 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70114 Barraca 2 del bosc de ca n'Agustí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-de-ca-nagusti wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 165 cm i 85 cm d'amplada a l'altura del marxapeu, acabada amb un arc de primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm. 08288-239 Carretera BP-2121, a l'altura del km14,8 a l'est Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4256200,1.5867900 381913 4586970 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70114-foto-08288-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70114-foto-08288-239-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9159 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi ha d'accedir des del camí que mena a ca n'Agustí 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml