Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
70116 Santa Maria d'Ullastrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dullastrell <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). CANYAMERES, Ferran (1961). El Vallès (vigor i bellessa). Barcelona: Selecta. CARRERAS, Josep (1982). 'Cent anys d'història de la vida municipal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 14-15. CARRERAS, Josep (1985). 'Un trist record per la història'. Ullastrell Ressó Local, suplement especial núm. 100, maig 1985, p. 5. 'Fa deu anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 149, juny 1989, p. 4-5. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 4-8, 15. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'Apunts de l'església parroquial'. Ullastrell Ressó Local, núm. 91, agost 1984, p. 8-9. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'De la segona reconstrucció de l'església'. Ullastrell Ressó Local, núm. 117, octubre 1986, p. 8-9. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'La plaça de Sant Miquel'. Ullastrell Ressó Local, núm. 133, febrer 1988, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1989). Notes ullastrellenques. Apunts de l'església parroquial de Santa Maria. Barcelona: Molograf, S.A. 'Pasqua trista'. Ullastrell Ressó Local, núm. 30, juliol 1979, p. 1. ROVIRA, Josep (1979). 'Dues morts evitables a Ustrell: una església en estat de ruïna'. Al Vent, núm. 23, juliol-agost 1979, Terrassa, p. 20. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm (consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5657 (consulta: 3-04-13).</p> XIX <p>Església de planta rectangular i d'una sola nau, capçada a ponent per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó seguida, decorada amb una doble cornisa motllurada situada en el punt d'unió amb els murs laterals. La cornisa continua fins al fons del presbiteri, ornamentant també els seus murs laterals i la petita volta de canó que cobreix l'espai, decorada amb una representació de l'Esperit Sant. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, adossada al mur de migdia, i també a una cambra auxiliar ubicada a la banda de tramuntana. Alhora, aquest espai s'obre a la nau mitjançant un gran arc de mig punt amb l'intradós decorat. Situades a banda i banda d'aquest arc, però obertes als murs laterals de la nau, hi ha tres capelles d'arc de mig punt i poca profunditat, disposades a mode de fornícules. La del mur de tramuntana està dedicada al beat Pere de Luxemburg mentre que les dues de migdia estan dedicades al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu de Montserrat. Adossada a aquest mur de migdia de la nau central hi ha la capella del Santíssim, de grans dimensions i coberta també amb una volta de canó. Als peus de la nau hi ha el cor, obert a aquesta mitjançant un arc rebaixat central i dos arcs de mig punt a banda i banda. La il·luminació del temple es fa mitjançant dos grans finestrals d'arc de mig punt situats al mur septentrional de la nau i decorats amb vitralls acolorits. Un altre finestral de les mateixes característiques està situat al frontis del temple, a l'alçada del cor. Destaca també un rosetó situat a la capçalera i decorat amb un vitrall acolorit de la muntanya de Montserrat, i un altre òcul situat al mur de migdia de la capella del Santíssim. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament motllurat i dos petits arcs de descàrrega superiors que li alleugeren el pes. Al seu costat hi ha un òcul. A l'alçada del cor destaca el finestral d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, disposat a mode de timpà. La façana està coronada per un frontó triangular motllurat que presenta un òcul central, i que està rematat amb una creu llatina. La façana lateral presenta diverses obertures cegues en tots dos nivells, tant d'arc de mig punt com rectangulars, i està coronada per una barana d'obra que cobreix la teulada de dues vessants. Destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i situada a l'extrem de llevant del parament, i una altra finestra de les mateixes característiques ubicada a la banda de ponent, il·luminant l'espai auxiliar del presbiteri. El temple està bastit amb maons i deixa tota l'obra vista. A més a més es destaquen els diferents nivells o registres de l'edifici amb motllures horitzontals i s'ornamenten els paraments amb motllures geomètriques verticals. L'excepció la presenta l'espai corresponent al presbiteri, bastit en pedra i amb el parament arrebossat.</p> 08290-1 Plaça de l'Església, 1, 08231 <p>Les primeres referències sobre l'església de Santa Maria d'Ullastrell ens situen a mitjans del segle XIX. A finals de setembre de l'any 1849, el rector mossèn Tomàs de Montagut i de Villar, envià un comunicat al vicari general i governador de la Diòcesi de Barcelona, mossèn Felip Bertran, manifestant la necessitat de reconstruir i ampliar l'església de Santa Maria d'Ullastrell. En el primer projecte, que es desestimà al cap de vuit anys, es volia fer una reparació general del temple i construir dues capelles laterals dissenyades per l'arquitecte terrassenc sr. Canals. Aquest projecte no es dugué a terme i fou reemplaçat pel definitiu, amb l'estructura exterior del temple que coneixem actualment, l'ampliació de la nau principal i la construcció d'una sola capella lateral a la banda de migdia. En una referència recollida al Llibre d'Actes i datada el 14 d'abril de 1861, es menciona la manca de materials per continuar les obres de l'església. Així doncs, aprofitant que la capella de Sant Miquel (del barri de can Gras) estava força enrunada i que ja estava suspesa per al culte, es va demanar permís al Bisbat i a dos propietaris més, per tirar-la a terra i aprofitar els seus materials. Aquests veïns eren en Joan Escayol de cal Bisbe i en Joaquim Rodó de cal Tio. La cerimònia de benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el dia de Reis de l'any 1858. Al cap de vuit anys, el 15 d'agost de 1866, festivitat de la Verge Assumpta i Festa Major d'Ullastrell, el sr. arxiprest de Terrassa Joaquim Coll, per delegació del bisbe de Barcelona monsenyor Pantaleó Montserrat, va procedir a la benedicció solemne del temple. El 21 de gener del 1940, el rector de la parròquia mossèn Lluís M. Vidal i Bosch envià un escrit al Servei de Regions Devastades de la Diputació Provincial de Barcelona, on s'especificava que l'església havia estat destruïda parcialment pel saqueig i l'explosió d'un obús. En concret, els danys foren: destrucció de l'altar major i dels laterals, el púlpit, els confessionaris, les piques d'aigua beneïda, vidrieres, una part de la coberta i de la volta, la creu de la façana, desperfectes al campanar i desaparició de les campanes (les van fondre l'any 1936 per fabricar material bèl·lic). La reconstrucció comptà amb la creació d'una comissió de veïns. Sembla ser que la restauració la dugué a terme l'arquitecte Alexandre Tintoré. El 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneir una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. I orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona. El dia 3 de juny del 1979, a les 9 menys deu minuts, es va esfondrar una part de la volta i la teulada de l'església, matant dues dones que romanien a l'interior del temple després de la missa, la Raimunda Roure 'Mundeta' i la seva jove Caterina Amat. Segons l'informe de l'arquitecte municipal, la volta es va esfondrar per causa del despreniment d'una biga completament corcada i també per l'abundant pluja caiguda uns dies abans. Sembla ser que quatre anys abans ja havia estat necessari reparar la teulada de l'església. Per a la reparació del temple, feta amb gran celeritat, es recolliren quantiosos donatius entre la població.</p> 41.5285500,1.9595300 413197 4597956 1866 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70116-foto-08290-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70116-foto-08290-1-3.jpg Inexistent Contemporani|Historicista|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Pel que fa a la imatgeria més destacable present al temple, cal destacar que la imatge de Santa Maria patí les conseqüències de la guerra civil, tot i que va ser restaurada al cap de poc temps per un decorador barceloní. Destaca també l'escultura del beat Pere de Luxemburg i la del Sagrat Cor de Jesús, ambdues recolzades damunt de dos pedestals de planta quadrada decorats amb els atributs dels dos personatges, la mitra i el ceptre per una banda i la creu per una altra. També destaca el retaule de la Mare de Déu de Montserrat, beneït el 15 d'agost de l'any 1988 i que venia a substituïr l'anterior, malmès nou anys enrera quan es va esfondrar la volta del temple. El retaule és obra del pintor Josep Font, mentre que la talla de la Mare de Déu és de l'any 1956 i fou entrada amb grans honors a l'església el dia 22 d'abril del mateix any. De la capella del Santíssim destaca la pila baptismal, la qual es trasllada a l'altar major durant les cerimònies de bateig. 98|116|119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70117 Campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-dullastrell <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'Aquest novembre fa anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 3. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5658 (consulta: 3-04-13).</p> XX <p>Campanar de planta octogonal disposat a mode de torre i aixecat damunt del tester de la façana principal del temple. Està dividit en dos registres de diferents dimensions decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt. Alhora, cada registre presenta quatre façanes principals de més amplitud i quatre de més estretes a mode de cantoneres. Del registre inferior destaquen quatre obertures d'arc de mig punt motllurades per a les campanes, amb els ampits bastits amb rajola marró vidriada. Del pis superior destaquen també quatre fornícules d'arc de mig punt motllurades, que alberguen les quatre esferes de rellotge de fons blanc amb els números romans en negre. Sota cada rellotge hi ha la data de construcció del campanar, 1908, feta en trencadís de ceràmica de color blau, verd i marró. Les fornícules s'alternen amb quatre petites vidrieres allargades. El campanar està coronat per una cúpula semiesfèrica de perfil ondulat, recoberta amb un trencadís ceràmic de color blanc. El parament, bastit en maons, deixa tota l'obra vista.</p> 08290-2 Plaça de l'Església, 1, 08231 <p>El dia 9 de novembre de l'any 1908 s'inaugurà de manera solemne el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Es celebrà un gran ofici amb l'assistència de totes les autoritats de la rodalia i fou cantat per la Capella del poble, sota la direcció del mestre Lluis Puig Codina i acompanyat pel mestre Josep Escursell. El rellotger del campanar fou en Salvador Arch, mentre que el responsable de l'obra fou l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. Nascut en un poble del Bages, Muncunill desenvolupà bona part de la seva carrera a Terrassa, on arribà a ser arquitecte municipal dels anys 1892 al 1903. És un referent de l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial i presenta un tret comú en bona part de les seves obres, la utilització del maó vist pràcticament com a únic material involucrat en el procés. En relació a les campanes, cal dir que hi ha constància que el dia 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneïr una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. i orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona.</p> 41.5285500,1.9595300 413197 4597956 1908 08290 Ullastrell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Lluís Muncunill i Parellada La cúpula que corona el campanar és pràcticament idèntica a la de la torre de la masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte. 105|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70118 AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. XX Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. 08290-3 Carrer de la Serra, 17, 08231 La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 1929 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Domènech i Mansana Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. 106|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70119 Ca n'Amat / Can Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-can-amat <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 17-18. Http://www.gnomonica.cat/index.php?option=com_wrapper&amp;view=wrapper&amp;Itemid=2 (consulta: 5-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5660 (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13). Http</p> XIX-XX Actualment, els tres volums annexos situats a la banda sud del conjunt estan força enrunats, així com les teulades dels cossos adossats a llevant de l'edifici principal. <p>Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular de silueta allargada. La zona residencial ocupa la banda sud de la construcció, mentre que la part de tramuntana es correspon amb la zona de treball originària, formada per diversos annexos destinats a quadres, estables i el celler. La zona residencial presenta una planta més o menys rectangular formada per diverses construccions adossades, que alhora defineixen un pati central tancat. L'accés a aquest pati i a tota la zona es fa per la banda de ponent, mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. L'edifici principal té la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat a la planta baixa, mentre que als pisos superiors hi ha tres finestres rectangulars per cada registre. Les de la planta principal són més grans i tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana sostinguda per revoltons. Les façanes de ponent i tramuntana també compten amb obertures rectangulars, algunes d'elles bastides amb maons. L'edifici es va ampliar per la banda est mitjançant un volum rectangular adossat a la façana de llevant. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb la mateixa tipologia d'obertures que el cos principal. Tres annexos més tanquen la zona residencial per la banda de llevant, tot i que actualment es troben en mal estat de conservació. De la mateixa manera, els tres cossos que delimiten la zona per la banda sud estan pràcticament arruinats, havent perdut les cobertes i bona part del pisos superiors. Tot i així, a l'extrem de ponent es conserva dempeus un volum rectangular d'un sol nivell, amb la coberta d'un sol vessant combinada amb una terrassa delimitada per una barana d'obra decorada. La part de tramuntana del conjunt està formada per quatre edificis auxiliars adossats. Destaquen els dos volums adossats en perpendicular a la façana de tramuntana de l'edifici principal. Tenen les cobertes d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Presenten dos portals rectangulars bastits amb maons i un altre d'arc rebaixat que reforma una antiga obertura de mig punt bastida amb maons a sardinell. L'altre edifici destacable del sector de tramuntana és el celler. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i organitzat en una sola planta. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament bastit i decorat amb maons. Està flanquejat per dues finestres allargades de perfil esglaonat, que presenten el mateix emmarcament que el portal. La façana està rematada amb un coronament d'obra de dues vessants i un panell rectangular central que sobresurt respecte l'eix del carener. Al bell mig destaca un petit plafó de rajola blanca amb la següent inscripció: 'P. A. ANY 1915'. L'edifici principal està bastit en pedra sense treballar disposada irregularment i les reparacions fetes amb maons, amb els paraments arrebossats i pintats. Els cossos enderrocats de migdia també estan bastits de la mateixa manera. La resta de volums auxiliars estan construïts amb maons, inclòs el celler.</p> 08290-4 Urbanització ca n'Amat, 08231 <p>Ja des de l'any 1215 es documenta un dels primers membres de la nissaga de ca n'Amat, en Guillem Amat de Botet. Tot i això, el personatge més destacable de la nissaga és en Pau Amat i Bugunyà, important industrial i president de la Cambra de Comerç de Terrassa, nascut a la casa l'any 1847 i mort el 1926. De fet, les inicials 'P.A.' del plafó de ceràmica del celler fan referència a aquest personatge. Dins del fogatge de l'any 1553, el cognom Amat apareix referenciat juntament amb vuit llars més del terme d'Ullastrell. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. La masia es va salvar d'un gran incendi que cremà la pineda que l'envoltava el darrer dia d'agost de l'any 1919. L'any 1964, l'historiador terrassenc Salvador Cardús, va documentar un poblat ibèric al paratge de ca n'Amat, a uns 200 metres a llevant de la masia aproximadament. L'any 2005, tant els volums enderrocats de la banda de migdia del conjunt com les teulades dels cossos adossats a llevant de l'edifici principal, no estaven en estat ruinós. Els tres volums de migdia eren de planta rectangular, els dos laterals amb les cobertes d'un sol vessant i distribuits en dos nivells, mentre que el central era d'un sol nivell i estava cobert amb una terrassa superior amb accés des del pati tancat. Destacaven dels volums laterals dues galeries d'arcs de mig punt als pisos superiors.</p> 41.5304800,1.9754600 414529 4598155 08290 Ullastrell Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal, al costat del portal d'accés al interior del conjunt, hi ha un pou de planta circular amb coberta semiesfèrica bastit en maons. Entre el portal i el pou destaca una alzina de grans dimensions. A la cantonada nord-oest del conjunt, formada per l'edifici principal i dos volums annexos destinats a les tasques agrícoles originàriament, es conserven les restes d'una era de cairons de planta més o menys rectangular. Pintat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, es conserven les restes d'un rellotge de sol força malmès. És ovalat, amb un cercle central pintat de color groc i el gnòmon de vareta orientat a llevant, sense marques horàries ni cap signe de decoració fora del marc. El camí d'accés a la masia està senyalitzat com a propietat privada i és d'ús exclusiu per arribar a la casa. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70120 Can Palet / Can Palet dels Masovers https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet-can-palet-dels-masovers <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. AJUNTAMENT DE TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 152. CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral. MERCADER, Noèlia (2001). Ullastrell, el que era i el que és, Ullastrell: inèdit. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5662 (consulta: 5-04-13). Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13).</p> XVIII <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, adaptada al desnivell del turó on s'assenta. Aquest fet determina que la banda de ponent del conjunt sigui la més construïda, amb la presència de dues grans terrasses superposades que salven el desnivell existent fins arribar a la part principal de la construcció, situada al capdemunt del turó i amb accés a peu pla per la banda de llevant. L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament bastit en carreus de pedra. A banda i banda, dues finestres rectangulars simples amb els emmarcaments arrebossats. Al pis, destaca un finestral rectangular central, amb sortida a un petit balcó simple amb la llosana motllurada. L'emmarcament del finestral està bastit amb carreus de pedra desbastats i decorat amb una doble motllura. La llinda és monolítica, amb la data 1767 i les inicials 'JMS' al centre. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb carreus de pedra i l'ampit motllurat. De les golfes destaquen cinc obertures que corresponen a una antiga galeria actualment reformada. La central és d'arc rebaixat, mentre que als laterals n'hi ha dues d'arc de mig punt, totes elles amb l'emmarcament arrebossat i pintat. La resta de façanes de l'edifici també compten amb finestres rectangulars majoritàriament bastides amb carreus de pedra (tant calcària com gres), llindes planes i ampits motllurats. Adossat a la cantonada sud-oest del volum principal destaca un edifici de planta rectangular, amb una torre de planta quadrada situada a l'extrem de migdia. L'edifici presenta la coberta de teula de tres vessants, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars, tant a la façana de llevant com a la de ponent. La torre té la coberta de teula a quatre aigües i està distribuïda en tres nivells. Les obertures dels pisos inferiors són idèntiques a les de la resta del volum, mentre que les del pis superior són trigeminades i d'arc escarser, amb pilastres de separació i l'ampit corregut. El voladís de la teulada està sostingut amb mènsules motllurades de gran sentit artístic. Adossats a l'extrem nord-est de l'edifici principal hi ha dos volums rectangulars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un i dos pisos, destinats originàriament a les tasques agrícoles. Compten també amb un petit pati destinat al bestiar i delimitat per una tanca. L'accés a l'edifici de dues plantes es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. També es pot accedir al pati mitjançant una senzilla porta rectangular ubicada a la mateixa banda de llevant. Adossada a la cantonada nord-oest del volum principal hi ha la casa del masover. És de planta rectangular i està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures d'arc rebaixat bastides en maons exceptuant l'arc de mig punt que dóna accés al garatge. La construcció està coberta per la mateixa terrassa superior que recorre el parament de ponent del conjunt. Compta amb un accés directe al pis mitjançant unes escales de pedra des del jardí. Per últim, cal destacar les dues terrasses situades a la banda de ponent del conjunt. La terrassa inferior neix a la cantonada sud-est del conjunt i finalitza pràcticament a l'extrem nord-occidental. En el tram meridional, la seva planta és semicircular mentre que en l'occidental és perfectament rectangular. Aquest volum, organitzat en un sol nivell, està cobert per una àmplia terrassa bastida en cairons quadrats i presenta quinze grans obertures d'arc de mig punt, bastides en maons, a peu pla respecte el jardí. Les de la banda de migdia donen accés a diversos espais de treball coberts amb grans voltes de canó de maó pla. Les de ponent, en canvi, han estat reformades i tancades amb vidres.</p> 08290-5 Camí de can Palet, 08231 <p>A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Durant el segle XVIII, els propietaris de la masia recaptaven rendes a pagesos de Martorell, Castellbisbal, Terrassa, Gelida, Monistrol de Montserrat, Sant Cugat, Matadepera o Sentmenat, quedant clar el seu poder tant al Vallès com al Baix Llobregat. Desde principis de segle (1716) i fins l'any 1756, el prevere d'Abrera Felip Palet (descendent de la família) anà redactant un llibre de comptes amb les rendes i els deutes del mas. A mitjans de segle, el propietari del mas era el seu nebot Miquel Palet (1741-1780). Tot i que l'edifici principal està datat a mitjans del segle XVIII, la construcció és clarament anterior. Alhora, tot indica que la masia fou objecte d'una gran ampliació i reforma duta a terme entre finals del segle XIX i principis del XX, probablement per part dels seus propietaris, la família Alegre de Sagrera de Terrassa. Era la casa d'estiueig de la família, formada per la unió de l'hereva de la nissaga d'industrials tèxtils Sagrera, Mercedes de Sagrera, i el fabricant de teixits Francesc Alegre i Roig. Per una entrevista realitzada a una antiga masovera de la masia sabem que a principis del segle XX, la casa comptava amb un celler de 68 bótes grans i un celleret que comptava amb una caldera on bullien el líquid per fer vi ranci. A dalt hi havien les premses. Relacionat amb el món del vi, cal destacar que en aquesta època, entre les possessions que tenia la masia fora del terme municipal, destaca la masia de ca n'Ametller de Castellbisbal. La construcció comptava amb un gran celler destinat a l'elaboració del vi, que presentava un plafó de ceràmica de temàtica vinícola situat l'entrada. En aquest plafó, actualment conservat, s'indica la intervenció de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i el nom de Mercedes de Sagrera, propietaria de les dues masies. Actualment, la casa pertany a la congregació religiosa Puresa de Maria, que la utilitza per fer colònies infantils i estades espirituals.</p> 41.5235000,1.9681200 413907 4597387 1767 08290 Ullastrell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El gran pati situat davant l'edifici principal, i que dóna accés a la terrassa superior, està pavimentat. En un talús situat a la banda de llevant de l'edifici principal, destaca una galeria subterrània actualment tapiada. Es tracta d'un espai cobert amb una volta rebaixada de maons, que marxa en direcció nord-est. L'obertura d'accés és de maons disposats a sardinell. El camí d'accés a la construcció està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets, i compta amb un masover que hi resideix. (Continuació Descripció): La terrassa superior presenta el mateix traçat , planta , distribució i coberta que la terrassa inferior. Presenta obertures d'arc de mig punt bastides en maons i amb les impostes motllurades, agrupades en grups de tres. Donen accés a les antigues cases dels treballadors de la finca, que foren destinades a usos agrícoles i al bestiar en algun moment determinat. Els interiors d'aquests habitatges presenten grans voltes catalanes de maó pla. L'edifici principal presenta tots els paraments arrebossats, tot i que la façana principal és l'única que està pintada de color crema. De la mateixa manera, la façana de llevant i migdia de la torre i del cos annex també es troben arrebossats i pintats del mateix color crema, mentre que la resta dels paraments deixen l'obra de maó vista. L'obra vista de maons també és present al volum que ocupa la terrassa superior i al pis superior de la casa del masover. Per contra, la terrassa inferior té els paraments bastits en pedra disposada en aparell poligonal, inclosa la planta baixa de la masoveria. Els cossos adossats de la banda de tramuntana combinen el paredat amb l'aparell de maons plans. 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70121 CAN RODÓ https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodo AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. Font oral: Xavi Garcia (entrevista: 25-04-13). XX Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta del tot irregular. La part residencial de l'edifici està situada al sud del conjunt i consta de quatre cossos adossats, precedits d'un pati tancat a mode de barri, al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat, bastit amb maons i protegit per una petita teulada de dues vessants de rajola plana. Sota la teulada, per la banda exterior, hi ha una inscripció amb la data 1903 i el nom de Jan Rodó. El pati, pavimentat modernament, queda definit i tancat per la banda de tramuntana per dos volums annexes més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en un i dos nivells. L'edifici principal, situat a la banda de ponent del pati, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, amb les inicials 'M.R.A.' (Miquel Rodó Amat) i la data 1876. Alhora, el portal està cobert per un petit voladís de teula àrab i flanquejat per dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que la resta del parament. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars, amb sortida a tres balcons exempts amb les baranes de ferro decorades. De les golfes destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt, decorades amb una motllura horitzontal a la línia de les impostes. Adossat a la cantonada de migdia del parament hi ha un petit volum de planta quadrada, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa a la que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors des del pati. Alhora, adossats a la façana de ponent de l'edifici principal, hi ha tres cossos més, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula i distribuïts en un i dos nivells. Presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant les del volum de ponent, que són d'arc de mig punt. La part de tramuntana del conjunt es correspon amb la zona de treball. Destaca, entre d'altres construccions, l'antic celler de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula extremadament llargues. La façana principal, orientada a llevant, presenta una única obertura d'accés rectangular, que reforma una antiga arcada de mig punt actualment tapiada. Al interior es conserven dues botes de fusta i tres grans tines amb el interior bastit amb rajola de València i revestides amb ciment. Presenten l'any de construcció, 1907, marcat damunt del revestiment de la tina inicial. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les façanes orientades al pati del conjunt de color ocre-marronós. La resta de volums deixen l'obra vista. 08290-6 Camí de can Rodó, 08231 Durant l'edat mitjana, la masia de can Rodó pagava delmes tant al Marquès de Castellbell com a Sant Llorenç del Munt. La nissaga dels Rodó està documentada des de l'any 1540. A finals del segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Tenim notícia que la casa fou objecte d'una gran ampliació i reforma a finals del segle XIX. La data del portal d'accés a la casa així ho indica (1876). Aquesta ampliació està directament relacionada amb la tasca de producció vinícola que es desenvolupava al mas. En aquesta època, un dels membres de la nissaga, Miquel Rodó Amat, era un dels grans productors de vi del país, tant en quantitat de producció com en qualitat dels seus productes (l'any 1888 obté la medalla de plata en l'Exposició Universal de Barcelona). Viatjava a França sovint per contribuïr a la millora dels vins francesos i va estar involucrat en l'obtenció del remei per combatre la filoxera. Tant el tancament del pati davanter com la construcció de la portalada d'accés són de l'any 1903. 41.5317300,1.9706500 414129 4598298 08290 Ullastrell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El camí d'accés està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets.Compta amb una gran bassa de planta circular, situada al costat del portal d'accés al pati. També hi ha un petit safareig de planta rectangular bastit en maons, amb la coberta restituïda i sostinguda per quatre pilastres. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70122 Cal Jaume Font / Cal Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-font-cal-jaume <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> XIX <p>Masia de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats i una zona de coberts ubicada a la banda nord-oest del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda de fusta i els brancals i el marxapeu bastits amb maons. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada recentment. Al pis, damunt del portal, destaca un finestral rectangular protegit amb una barana de ferro situada a mitja alçada. Al costat, una finestra rectangular completament tancada amb una reixa de ferro treballada. Ambdues obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana sud-est de l'edifici principal hi ha un cos rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i distribuït en una única planta. Compta amb dues finestres rectangulars de recent obertura. Alhora, adossat al parament nord-est de la casa, destaca un altre volum de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i una planta, que presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments emblanquinats també. Situat a l'extrem de migdia d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular amb la teulada d'un sol vessant mig enrunada. Per últim, adossats a la cantonada de ponent de l'edifici principal, destaquen un petit tancat sense sostre, al que s'accedeix per una porta rectangular, i al costat una quadra amb el sostre reformat. Darrera d'aquests volums hi ha tres coberts de recent construcció destinats a les tasques agrícoles. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> 08290-7 Carretera BV-1203, km. 1,5, 08231 41.5313700,1.9734400 414361 4598256 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat La masia està situada davant del camí Ral i delimitada d'aquest mitjançant una tanca vegetal per la banda de ponent. Actualment, és la seu del centre d'activitats eqüestres La Vinya, ubicat al volum de llevant de la casa. Bona part de la finca està dedicada a aquesta activitat, amb instal·lacions pels cavalls i els clients. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70123 Cal Cintet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-1 <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> XVIII <p>Masia de planta en forma d'L, formada per diversos cossos adossats i un pati rectangular davanter delimitat per una tanca d'obra de força alçada. El volum situat a la banda de ponent del conjunt correspon a una ampliació moderna. La resta de la construcció presenta una planta rectangular formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta holandesa de teula i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars, les de la planta baixa més senzilles. Al pis destaquen tres finestrals bastits amb maons, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes de maó motllurades. La central és més gran que les dues laterals. Damunt del balcó central hi ha la data de construcció 1737 emmarcada dins dins rombe motllurat. La façana està rematada per una motllura rectilínia que recorre la part inferior de la cornisa de la teulada i per un motiu decoratiu ovalat situat a l'eix del carener. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un volum rectangular amb teulada de dues aigües i ràfec de dents de serra, distribuït en planta baixa i pis. Destaquen els tres finestrals d'arc rebaixat amb els ampits motllurats, situats al pis. A la planta baixa hi ha dos senzills accessos rectangulars. Alhora, un altre annex s'adossa a aquesta construcció per la banda de llevant. Es tracta d'un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'exterior. Per últim, adossats a la banda de tramuntana, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un petit cobert de recent construcció. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color groguenc, inclosa la tanca d'obra que delimita el pati.</p> 08290-8 Camí Ral, 08231 41.5333500,1.9701100 414086 4598479 1737 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat A la façana principal de l'edifici, a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol de planta rectangular en perfecte estat de conservació. El marc és de color marró clar, amb les cantonades destacades amb quadrats vermells. El gnòmon és de vareta i neix d'un quadrat vermell central que projecta les marques horàries. Els números estan pintats de negre. La masia ha estat objecte de reformes al llarg del temps. La masia està situada a peu de camí. 119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70124 Torre del Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rodo <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> XX <p>Masia formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta irregular de perfil allargat. La part residencial correspon amb els dos volums situats a la banda de migdia del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües, amb una àmplia cornisa decorada amb un doble ràfec de dents de serra i teula invertida. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb totes les obertures de perfil rectangular amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut actualment tapiades i situades a les golfes. Adossat a la banda de ponent de la façana principal destaca un volum distribuït en planta baixa i pis, amb el mateix tipus de coberta i d'obertures que l'edifici principal. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un tres volums auxiliars més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. A llevant hi ha un cobert de recent construcció, mentre que a ponent hi ha dos cossos més auxiliars de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció presenta pràcticament tots els paraments arrebossats, exceptuant els dos cossos auxiliars de la banda de tramuntana, que deixen l'obra de maons vista.</p> 08290-9 Carretera BV-1203, km. 2,3, 08231 41.5272400,1.9675200 413862 4597803 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70125 Can Font / Can Torrella / Casa Torrents / Can Anglada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-can-torrella-casa-torrents-can-anglada <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena de Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13).</p> XIX <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per dos grans blocs constructius separats per un pati tancat de planta trapezoïdal. La zona més residencial, formada per diversos cossos adossats, s'ubica a la banda de tramuntana del conjunt. L'edifici principal, constituït per dos volums, presenta les teulades d'un i dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats del mateix color que els paraments. La façana principal està orientada a migdia, al pati tancat, i compta amb una escala adossada al parament, que dóna accés al pis superior de la construcció. Adossats a l'edifici principal hi ha diversos volums annexes, que en origen eren pel bestiar, situats a ponent i tramuntana. Presenten cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un i dos nivells, amb obertures de la mateixa tipologia que les anteriors. La zona de treball, situada a la banda de migdia del conjunt, està formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El cos central, reformat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A banda i banda hi ha dos cossos més petits amb les teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell. Tots tres presenten senzilles obertures rectangulars. L'accés al interior del pati es fa per la banda de llevant del conjunt mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit maons obert al mur de tanca de la construcció. Està cobert per una petita teulada de dues vessants. Al seu costat destaca una gran bassa de planta rectangular en desús. Actualment, un portal rectangular dóna accés a la bassa des del interior del pati. La construcció presenta majoritàriament els paraments arrebossats i emblanquinats, incloent el mur de tanca de la construcció i la bassa. La zona de treball compta amb paraments arrebossats, alguns d'ells reformats.</p> 08290-10 Camí de can Font, 08231 <p>La masia apareix esmentada al fogatge de l'any 1553 amb el nom de Torrella. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Segons l'arbre genealògic de la casa de can Font d'Ullastrell, revisat per Josep Massagué i basat en les dades que consten a la rectoria d'Ullastrell durant el període del rector Tomàs de Montagut i de Villar, l'edifici hagué de ser reconstruït tres vegades al llarg del temps, una d'elles per causa d'un incendi i una altra per la degradació dels seus fonaments. Les anotacions que consten al llibre van des de l'any 1587 fins el 1867. Destaca una anotació de l'any 1617, sobre l'assassinat de l'alcalde d'Ullastrell Miquel Torrella, fill del mas. També consta que l'any 1851, la casa era coneguda per can Anglada. Per últim, l'alcalde d'Ullastrell August Anglada (1925-1929) també fou propietari d'aquest mas. Posteriorment, la casa havia estat la seu d'una granja de gallines i també s'hi havia fabricat un producte per matar rates.</p> 41.5322700,1.9569300 412985 4598372 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat A l'exterior del conjunt, davant la façana de llevant, es conserven les restes d'una antiga era de cairons. Actualment, la casa es correspon amb una residència de cap de setmana. La masia forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70126 Cal Mus / Cal Muç https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> XIX Completament reformada <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> 08290-11 Camí de les Monges, 5, 08231 <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> 41.5226600,1.9537300 412705 4597308 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70127 Cal Jampau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jampau <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> XIX En general, la construcció es troba en mal estat de conservació. L'edifici principal té una petita part enderrocada i la resta de volums auxiliars necessiten reformes, sobretot pel que fa a les cobertes. <p>Masia urbana formada per diversos cossos adossats, i de planta més o menys rectangular, tot i el seu mal estat de conservació. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars senzilles, amb els emmarcaments arrebossats. La banda de llevant de la construcció ha patit algun enderroc. A la cantonada nord-est se li adossa un cobert auxiliar amb la coberta d'un sol vessant, bastit amb totxo. La façana principal, orientada a migdia, té un cobert d'uralita adossat a l'alçada del pis en mal estat de conservació. Alhora, davant d'aquest cobert i tancant l'espai per la banda de migdia, destaquen dos volums més de planta rectangular. El que està situat a llevant presenta la coberta de teula d'un sol vessant, consta de planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars. El de ponent, organitzat en un sol nivell, té una coberta d'uralita i un petit annex bastit amb maons, que puja fins al nivell del cobert d'uralita adossat a la façana principal de la casa. L'accés al interior de la casa es fa per un portal lateral situat a la banda de ponent, que compta amb un petit voladís de teula àrab. La construcció principal té els paraments arrebossats, mentre que la resta de volums deixen l'obra vista, tant de paredat com de maons.</p> 08290-12 Carretera BV-1203, km. 3,7, 08231 41.5251100,1.9556700 412870 4597578 08290 Ullastrell Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El camí d'accés a la masia està tancat amb una cadena de ferro. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70128 Cal Metge / Casal del Metge https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> 08290-13 Carrer de la Serra, 19, 08231 <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> 41.5268000,1.9566000 412950 4597765 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70129 Cal Mariano Prats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-prats XX <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i una petita zona de terrat ubicada damunt del carrer Sardà. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent, al carrer. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades en els darrers temps. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els dos nivells, integrant la llosana del balcó central del pis superior. Alhora, aquesta llosana està sostinguda per dues mènsules decorades i presenta una barana de ferro treballada. El finestral de sortida és rectangular, amb un ample emmarcament arrebossat i emblanquinat. A banda i banda, flanquejant el balcó central, hi ha dos finestrals de les mateixes característiques delimitats per baranes de ferro treballades també. Les tres obertures queden lligades per un ampli sòcol emblanquinat. Destaca un plafó rectangular de rajola vidrada blanca i blava, amb les inicials 'MP' i l'any 1904. La façana està coronada per una àmplia cornisa motllurada sostinguda per un seguit de mènsules idèntiques a les que sostenen el balcó. Al mateix temps, aquest parament està delimitat lateralment per dues pilastres estriades decoratives, situades a l'alçada del pis. A la planta baixa, les pilastres continuen, tot i que sense l'estriat. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color marró.</p> 08290-14 Carrer Sardà, 19, 08231 41.5275500,1.9606600 413290 4597844 1904 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70130 Cal Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-12 <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> XX <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i està flanquejat per dues finestres rectangulars, amb l'ampit motllurat i l'emmarcament arrebossat i pintat. Al pis destaca el balcó central, amb la llosana motllurada sostinguda per mènsules treballades i la barana de ferro treballat. La llosana està decorada amb una sanefa de rajola vidrada acolorida que també recorre la divisòria entre els dos nivells de la construcció. El finestral de sortida al balcó és rectangular, amb l'emmarcament bastit amb rajola vidrada blanca i una motllura en espiral de color verd. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments de rajola vidrada marró clar i la mateixa motllura verda decorativa. Damunt del balcó hi ha un plafó de rajola vidrada amb les inicials 'JR' flanquejant l'any 1905. La façana està rematada amb una sanefa multicolor de ceràmica vidrada, de l'empresa Pujol i Bausis que també es troba a Can Ginestà de Sant Just Desvern, i coronada amb una balustrada d'obra que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat de color crema. Alhora, els laterals del parament estan decorats. Destaquen els del pis superior, bastits amb rajoles de ceràmica vidrada de color verd.</p> 08290-15 Carrer Ridameya, 14, 08231 41.5274400,1.9611700 413332 4597832 1905 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 105|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70131 Cal Cristí / Cal Benet Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi-cal-benet-puig <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> XX <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb un altell i una petita terrassa frontal orientada al carrer, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat, tot i que el de llevant està delimitat per una barana de ferro, alternats amb dues finestres rectangulars amb els ampits bastits en pedra. Al pis, damunt dels portals, hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Hi tenen sortida dos finestrals rectangulars simples. Al bell mig dels portals destaca una finestra rectangular amb l'ampit motllurat sostingut per dues mènsules, i un rellotge de sol de mida força gran. Una doble motllura rectilínia i de teula àrab invertida remata la façana a la línia divisòria dels dos nivells superiors. El coronament està bastit per una barana d'obra amb balustrada central, que delimita la terrassa de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color cru, de manera que els emmarcaments de les obertures queden integrats en aquest revestiment. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra.</p> 08290-16 Carrer de la Serra, 46, 08231 41.5265200,1.9550900 412824 4597735 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El rellotge de sol és rectangular, de perfil allargat i està pintat d'un color groguenc, amb el marc destacat en negre. El gnòmon és de vareta i les marques horàries estan pintades de color negre, amb els números en marró. A la part inferior hi ha un òcul que presenta una representació muntanyosa amb un símbol damunt del cim. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70132 Antiga païssa de cal Leandre https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> XIX-XX Està reformada. <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> 08290-17 Pujada dels Cups, 3, 08231 41.5258300,1.9547900 412798 4597659 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70133 Cal Tio https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tio XIII Està completament reformada. <p>Masia urbana reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El cos central de la construcció presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El cos adossat a migdia consta de dos nivells i està cobert per una terrassa amb accés des del pis superior del cos central. El volum adossat a tramuntana presenta les mateixes característiques que l'anterior, tot i que compta amb un cobert d'un sol vessant de teula que no cobreix tota la superfície de la terrassa, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc de mig punt bastit en maons obert al cos central. El cobert està sostingut per pilastres de maons sota una solera de llates i bigues de fusta. Adossat a la façana principal d'aquest volum hi ha un petit cos d'un nivell cobert per una terrassa, que dóna accés al interior de la casa. Majoritàriament, la masia presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que els paraments exteriors. Tot i això, destaquen tres finestres d'arc de mig punt disposades en gradació i bastides en maons disposats a sardinell, situades a la façana principal. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats amb diferents tons. La façana principal i la de migdia compten també amb un sòcol de pedra.</p> 08290-18 Plaça de Sant Miquel, 2-3, 08231 41.5235200,1.9569600 412976 4597401 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat La masia va ser reformada en els darrers temps, distribuïnt-la en dos habitatges. Les obres de remodelació finalitzaren l'any 2004. Probablement es tracti de l'antiga masia de Can Gras o Mas MiqueI. 94|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70134 Celler vitícola d'Ullastrell / Bodega Cooperativa / Cambra Agrària https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-viticola-dullastrell-bodega-cooperativa-cambra-agraria <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73. AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4. Font oral: entrevista Cinto Puig (19-03-1013).</p> XX <p>Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, disposats a una banda i altra del carrer de la Serra. A la banda de tramuntana del carrer hi ha un gran edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça J. Montmany, compta amb grans obertures rectangulars als dos nivells, facilitant d'aquesta manera les tasques d'emmagatzematge i càrrega/descàrrega de vehicles. Destaquen, damunt la gran porta d'accés, les restes d'un antic rètol pintat sobre un revestiment emblanquinat on encara es llegeix la inscripció 'SINDICAL DE LABRADORES Y GANADEROS'. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha un edifici de nova planta que actualment alberga a la planta baixa la botiga del celler. A la banda de migdia del carrer de la Serra hi ha la resta del conjunt arquitectònic. Està formada per tres volums arquitectònics adossats, que conformen una planta irregular i estan disposats al voltant de la plaça Joan Montmany. A llevant es situa un primer volum, format per tres cossos adossats que defineixen una planta en forma d'U, amb les cobertes de teula de dos vessants i organitzats en un sol nivell. Els cossos laterals tenen les façanes de tramuntana orinetades al carrer i són perfectament simètriques. Ambdues presenten tres finestrals bessons d'arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l'ampit corregut del mateix color. Les façanes laterals dels mateixos, en canvi, compten amb obertures rectangulars. De la mateixa manera, el cos central que uneix els dos laterals, presenta un únic portal rectangular de grans dimensions, amb accés des del carrer. Els interiors d'aquest volum estan coberts amb sostres bastits amb encavallades de fusta. Situat al interior del cos de ponent destaca l'antic molí d'oli, encara en funcionament, i la resta de la màquinària necessària per dur a terme el procés d'elaboració d'aquest producte. Adossat a l'extrem sud-oest del volum anterior hi ha l'edifici central, que delimita la plaça J. Montmany per la banda de migdia. De planta més o menys rectangular, presenta la teulada de dues aigües i s'organitza en dos nivells. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb obertures rectangulars simples i un coronament destacable. Està format per una barana rectangular amb plafó central d'arc de mig punt, bastit en maons i decorat amb rajola de ceràmica vidrada de fons blanc. La rajola compta amb motius decoratius florals i fruitals. El darrer volum que integra la banda de migdia del conjunt està situat a la banda de ponent de la construcció. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i organitzat en un sol nivell. La façana orientada a la plaça presenta tres grans obertures rectangulars, destinades a les tasques de càrrega i descàrrega. De la resta de paraments, amb escasses obertures, destaquen les restes d'un altre rètol pintat damunt del revestiment, situat a la façana de migdia. Es pot llegir: 'GRUPO SINDICAL DE COLONIZACIÓN Nº 898 BODEGA COOPERATIVA'. Al interior, destinat a la producció i emmagatzematge del vi (botes, tines, maquinària), el sostre està cobert per una encavallada de ferro que alhora sosté una solera de maons plans. Des de l'extrem de llevant de la construcció, mitjançant un portal d'arc rebaixat, s'accedeix a una galeria subterrània que creua el carrer de la Serra en direcció als edificis situats a la banda de tramuntana de la via. Està coberta per una volta de mig punt bastida en maó pla, recolzada damunt d'un sòcol amb el revestiment arrebossat. Tot el conjunt presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que només els que estan orientats al carrer de la Serra es troben pìntats d'un to groguenc. L'edifici de la banda de tramuntana del carrer és bastit en maons, amb l'obra vista.</p> 08290-19 Carrer de la Serra, 2 - Plaça Joan Montmany, 3, 08231 <p>El celler vitícola d'Ullastrell és una cooperativa fundada l'any 1939, que elabora oli des de principis de la dècada dels anys 40 i vi des de l'any 1953. En un principi fou el 'Grupo Sindical de Colonización nº 898 Bodega Cooperativa'. També era la seu de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos' i, posteriorment, la Cambra Agrària Local del 1977 al 1994. Amb anterioritat, des de finals del segle XIX i fins a principis de la segona República, hi tenien el local els republicans històrics, al qual anomenaven 'Serralet' o 'Sala del Petit'. Durant la dècada dels anys 60, les instal·lacions foren ampliades amb alguns annexos i la cambra subterrània coberta amb volta de canó, que travessa el carrer de la Serra i està comunicada actualment amb la botiga del celler. El mes d'abril de l'any 1968, temps després d'acabar l'obra, es dugué a terme la inauguració oficial de l'ampliació i reforma de les instal·lacions, amb la presència de diverses personalitats com el president nacional de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos', el delegat provincial de Sindicats o el president de la Cambra Sindical Agrària de Barcelona entre d'altres. Mossèn Manel Padrós s'encarregà de beneïr aquests edificis. Durant el mes de setembre, el celler es dedica a l'elaboració del vi. En canvi, entre els mesos de novembre i desembre és quan s'elabora l'oli sota el sistema de Maquila. Aquest sistema consistia originàriament en portar a moldre les olives a un molí aliè, a canvi d'una part de la producció aconseguida. Actualment, el celler pesa les olives, les tritura i n'obté oli, cobrant la feina feta. El celler és membre de l'Associació de Mestres Productors Agroalimentaris del Vallès Occidental.</p> 41.5276800,1.9581200 413078 4597861 1939 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El celler conserva antigues pedres de molí apilades a l'exterior de l'edifici, a l'espai delimitat pel volum constructiu de llevant, davant la façana orientada al carrer de la Serra. La Botiga del celler està especialitzada en productes d'alimentació artesans, vins i caves amb denominació d'origen o pinsos animals entre d'altres. En total es venen més de 3000 articles diferents. 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70135 COOPERATIVA SINDICAT AGRÍCOLA DEL PROGRÉS https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-sindicat-agricola-del-progres CARRERAS, Josep (1978). 'El progrés'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 18. GENERALITAT DE CATALUNYA (1984). Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939, Barcelona: Catalana de Fotocomposición. 'Serralet, Casino, Progrés'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 16-17. XIX-XX Una part de l'estructura no és molt estable i s'han col·locat puntals en determinades zones que corren risc d'esfondrament, sobretot als pisos superiors. Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que conformen una planta en forma d'L i que s'adapten al desnivell del terreny envers el sud. Ambdós volums presenten les cobertes de teula de dos vessants i estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis. El cos de tramuntana té la façana principal orientada al carrer de la Serra i presenta dos portals i una finestra rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats, a la planta baixa,. Al pis hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat, dels quals només un compta amb finestral de sortida rectangular. La façana està coronada per una doble cornisa motllurada amb canalera de teula àrab, damunt la que s'assenta una barana d'obra que tapa la coberta de l'edifici. La façana de ponent està orientada al carreró de cal Ton i adaptada al desnivell del terreny. Compta amb obertures majoritàriament rectangulars, tot i que se'n troba alguna d'arc rebaixat bastida en maons disposats a sardinell. Al interior, el soterrani està format per quatre grans estances rectangulars i un petit espai de planta quadrada, ocupat per un cup de vi. Tres de les estances estan disposades en paral·lel, cobertes amb voltes catalanes o de maó pla i comunicades entre sí mitjançant portals d'arc rebaixat. La darrera estança, disposada en transversal respecte a les altres, està coberta per una doble volta a quatre vents o en racó de claustre, ambdues adaptades a l'espai que cobreixen. Pel que fa al cup, cal dir que està cobert per una volta rebaixada de maó pla, amb les parets bastides amb rajoles de ceràmica marró vidrada aptes per l'emmagatzematge del vi. La planta baixa de la construcció compta amb un vestíbul cobert per una volta rebaixada arrebossada i pintada, i un paviment de mosaic hidràulic. També presenta un parell d'estances cobertes amb sostres de bigues de fusta i revoltons. El pis superior està cobert per un sostre de llates i bigues de fusta, presenta una estança coberta per un sostre de bigues i revoltons, i una altra cambra que compta amb una llar de foc. Destaca el projector de cine, que encara es conserva en la seva ubicació originària. El volum situat a migdia de la construcció és més ample que el de tramuntana i cobreix una bona part del carreró de cal Ton, deixant un espai de passatge amb escales que comunica la carretera BV-1203 amb el carrer de la Serra. La façana principal, orientada a la carretera, presenta al nivell inferior dos arcs dobles de mig punt i rebaixats, bastits en maons i actualment tapiats. Damunt seu hi ha dos finestrals rectangulars amb reixa i, al seu costat, la gran obertura que dóna pas al passatge cobert del carreró. Al registre superior destaca un gran balcó corregut amb llosana de revoltons i barana de ferro treballat, al que tenen sortida dos finestrals rectangulars. Al interior, el soterrani i la planta baixa estàn coberts per un sostre de bigues i revoltons. Es tracta d'uns espais força degradats i en mal estat de conservació. Destaquen dos pilars bastits en maons que sostenen l'estructura i una petita volta rebaixada que divideix una part de l'espai en dos nivells. Al nivell superior hi ha una gran sala oberta destinada a platea, amb un escenari al fons. Els nivells inferiors de la construcció estan bastits en pedra sense treballar disposada en filades regulars, mentre que els pisos superiors són construïts en maons. La façana de tramuntana és l'única que presenta el parament arrebossat i pintat de color groguenc. 08290-20 Carrer de la Serra, 37, 08231 La Cooperativa Sindicat Agrícola del Progrés d'Ullastrell fou fundada l'any 1929 de la mà d'un grup de pagesos, i comptà amb una setantena de socis inicialment. La seva legalització es dugué a terme el 4 de maig de 1929, firmada per l'Excel·lentíssim Gobernador de Barcelona sr. Milans del Bosch segons la Llei del Sindicat Agrícola del 28 a l'1 de 1906. L'escriptura d'adquisició de la finca del carrer de la Serra, 37, amb data del 14 de gener de 1931, estava signada pel notari de Terrassa Francesc Badia Tobella i fou comprada a Dolors Puig Costa i a Joan Anglada Puig. La casa, coneguda com cal Vicenç de can Font, havia albergat les dependències municipals abans del seu canvi d'ubicació. La reforma de l'edifici es sufragà amb les aportacions dels socis del sindicat, que es reuniren en assemblea general per fixar les quantitats en funció del seu nivell econòmic. Entre d'altres personalitats de l'època visitaren el local Lluís Companys, Pere Estartus o Amadeu Aragai. L'any 1939, un cop acabada la guerra, un ofici del governador civil de Barcelona notificava la clausura del sindicat , prohibint que es toqués res ni del seu mobiliari ni dels seus béns. Un cop confiscada, la cooperativa quedà afectada per la Llei de Responsabilitats Polítiques, inscrivint el seu patrimoni a nom de la DNS (Delegació Nacional de Sindicats) de la 'FET (Falange Española Tradicionalista) y de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista)' segons l'acord de la Comissió calificadora de béns marxistes, en sessió celebrada el dia 14 de febrer de 1944. Posteriorment, la DNS va vendre l'edifici al sindicat de pagesos i, més tard, un particular va explotar el local a cinema públic i teatre del poble. Actualment, l'edifici fa les funcions de magatzem de l'ajuntament d'Ullastrell. 41.5265200,1.9560000 412900 4597735 1929 08290 Ullastrell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat A la part inferior de la façana de migdia es conserven les restes del logotip d'Esquerra Republicana de Catalunya pintat damunt l'obra vista.Al interior de l'edifici, en una de les estances rectangulars del soterrani, es conserva una inscripció de guix relacionada amb la gestió del sindicat. En concret es pot llegir: 'Avís. Es prega a tots els socis que declarin exactament el bestiar que tinguin. La Junta determinarà els dies que se'ls resquitarà l'entrega de farines a tots els qui en declarin (···) PUIG'. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70136 Can Torretas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas XIX-XX <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> 08290-21 Camí de les Monges, 4, 08231 41.5227300,1.9537300 412705 4597316 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70137 Cementiri d'Ullastrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dullastrell <p>MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri'. Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri (i 2)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). 'Donant-li voltes al 1890'. Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.</p> XIX <p>Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: 'P A / AÑO 1909'. El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.</p> 08290-22 Camí de les Monges, 08231 <p>L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.</p> 41.5202700,1.9548600 412796 4597042 1890 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70138 Font del Comú https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu-0 <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Els aspres camins (I)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 12-13.</p> XX <p>Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior. La font brolla d'un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d'L, que alhora integra la zona de taules. L'aigua emana d'un tub encastat al bell mig d'un arc de mig punt tapiat. A la dreta de la font hi ha la zona d'esbarjo, formada per un enrajolat modern on s'assenten les taules i els bancs d'obra. A l'altra banda hi ha l'edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s'orgnitza en un sol nivell. La façana principal, orientada a la zona d'esbarjo, presenta un únic portal amb l'emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l'obertura. A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada. L'edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l'obra vista.</p> 08290-23 Torrent del Comú, 08231 <p>Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú. Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases. Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven 'amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast' (Massagué, 1982: 13).</p> 41.5252400,1.9577200 413042 4597591 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Sembla ser que l'antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70139 Capelleta del beat Pere de Luxemburg / Beat Pere de Luxembó o Llusembó https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-beat-pere-de-luxemburg-beat-pere-de-luxembo-o-llusembo <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1980). 'El beat Pere a casa nostra'. Ullastrell Ressó Local, núm. 44, setembre 1980, p. 8-10. MASSAGUÉ, Josep (1986). Peculiaritats de la parla ullastrellenca. Ullastrell: inèdit, p.12. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el Rector Rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6.</p> XX <p>Capelleta situada al bell mig d'una zona boscosa i que està orientada vers la carretera BV-1203, a la part superior del turó del Pinyoner. Està formada per un alt i esbelt sòcol troncopiramidal de pedra, assentat damunt d'una plataforma de planta quadrada bastida en el mateix material. La cara del sòcol orientada a la carretera presenta dues plaques inscrites. La inferior és de bronze i s'hi pot llegir 'FAMILIA AMAT I PUIG / III VII MCMLXX'. Per contra, la placa superior està formada per dos rajoles de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL BEAT PERE DE LUXEMBURG'. A la part superior del sòcol hi ha la capelleta en sí. Es tracta d'una petita estructura de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants i oberta als quatre vents. Al interior hi ha una imatge del beat Pere de Luxemburg, vestit amb els seus hàbits i atributs. Tant la capella com la imatge són de bronze. Sota la imatge del beat, encastada al sòcol, hi ha una petita placa de ferro ornamentada amb el símbol cardenalici.</p> 08290-24 Turó del Pinyoner, 08224 Terrassa <p>La família Amat- Puig va erigir la capelleta el dia 3 de juliol de l'any 1970 en honor als desitjos del seu pare, Antoni Amat, mort en accident sobtadament sense poder veura-la realitzada. La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. La capelleta és una de les mostres més recents de devoció de la població d'Ullastrell al beat.</p> 41.5348800,1.9828000 415147 4598636 1970 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Actualment, la capelleta es troba situada dins del terme municipal de Terrassa. A Ullastrell, el beat es coneix amb el nom Luxembó. Nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70140 Font del Padró / Creu del Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-padro-creu-del-padro <p>MASSAGUÉ, Josep (1986). 'Càntirs, sí; portadores, no!'. Ullastrell Ressó Local, núm. 109, febrer 1989, p. 14-15.</p> XX <p>Font de planta circular formada per un gran basament, damunt del que s'assenta la creu de terme. El basament, construit damunt d'un sòcol de pedra de planta circular, està format per dos volums de diferents dimensions disposats en gradació, i bastits amb un revestiment de pedra artificial gravat. El volum inferior presenta una pica trapezoïdal, que recull l'aigua de l'aixeta que es troba encastada damunt seu, al volum superior. Tant la pica com l'aixeta estan orientades a la plaça. La creu està bastida en pedra i formada per un fust llis circular, amb la part superior decorada per tres motllures. Damunt seu hi ha un basament troncopiramidal profusament decorat, on s'assenta la creu pròpiament dita. La creu és grega, amb els quatre braços acanalats, i presenta un anell decorat amb dents de serra, que envolta la intersecció.</p> 08290-25 Plaça del Padró, 08231 <p>El mes de maig de l'any 1926, el mestre d'obres Antoni Moner s'oferia a l'ajuntament per construïr una font amb abeurador monumental que substituís la que ja hi havia a l'antiga plaça del Padró, i una creu de terme de pedra. L'inminent arribada del primer abastiment d'aigua a les fonts públiques d'Ullastrell feia necessaria la construcció de quatre fonts en diversos sectors de la població, amb abeuradors inclosos per a cavalleries. L'ajuntament acceptà l'oferta de Moner i es va comprometre a 'costejar els sardinells del sòcol i la creu, encarregant a la casa Butsems &amp; Cia, de Barcelona, la construcció de la creu i el basament de pedra artificial, pel còmput de 140 pessetes' (Massagué, 1986: 14). En el moment de construcció de l'estructura, la part superior del volum inferior del basament es corresponia amb l'abeurador pels animals. Actualment, el sòcol de l'estructura ha estat restituït, tot i que originalment era bastit en maons disposats a sardinell. També sabem que la font havia tingut dues aixetes i que a principis de gener de l'any 1927, uns brètols trencaren el pitó i la molla d'una de les aixetes. El batlle d'Ullastrell, August Anglada i Sucarrats, manà reparar la font i oferí un premi de cinc pessetes a la persona que donés informació sobre l'autor dels fets.</p> 41.5281900,1.9610000 413319 4597915 1926 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70140-foto-08290-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70140-foto-08290-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70140-foto-08290-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit tres imatges antigues de la font del Padró, dues datades entre els anys 30 i 40, i una altra de més antiga del fons de mossèn Manuel Padrós. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70141 FORN DE PA DEL FORN ANGLADA https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-anglada Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). XIX Forn de pa de planta rectangular, amb la paret del fons lleugerament arrodonida. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons i presenta un llit de rajoles de gres, lligades amb argila rubefactada. A l'extrem sud-est de la volta hi ha una petita obertura circular que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de rajoles blanques en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra. Al seu costat hi ha un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. A la seva esquerra hi ha la portella de ferro de la cambra de combustió i la de la cendra, ambdues d'arc rebaixat. A la dreta, el sistema utilitzat per regular l'aire i el piròmetre per controlar la temperatura. 08290-26 Carrer de la Serra, 22, 08231 L'any 1850, el propietari de can Font (parent de la família Anglada) va comprar els terrenys del carrer de la Serra, 22 per al seu fradistern (fill no hereu). Sabem que el 1875, any del casament d'aquest, tant el forn com la casa ja estaven construits i en funcionament. Tots els materials emprats en la construcció del forn són del Bruc i tenen propietats refractàries que admeten altes temperatures. El forn està situat a l'obrador de l'edifici. 41.5267800,1.9559600 412897 4597763 1875 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara s'utilitzen les dues grans calaixeres de fusta per emmagatzemar els productes. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70142 FORN DE PA DEL FORN JOSEP PUIG https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-josep-puig XX Forn de pa de planta més o menys circular, cobert per una volta rebaixada lleugerament apuntada, bastida en maons. Presenta un llit de rajoles refractàries i una petita obertura a l'extrem sud-oest de la volta, que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de maons en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra de cocció. A la seva esquerra, la portella d'arc rebaixat de ferro de la cambra de combustió i al seu costat, un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. Sota la cambra de combustió hi ha una obertura rectangular oberta per extreure la cendra. A la banda dreta hi ha el piròmetre per controlar la temperatura. Damunt la boca d'accés a la cambra de cocció hi ha un petit voladís d'un vessant de maons, que amaga el sistema per regular l'aire i el fum. 08290-27 Carrer de la Serra, 23, 08231 El forn, que està situat a l'obrador de l'edifici, es va construïr a principis del segle XX. 41.5266600,1.9565000 412942 4597750 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara es conserva i s'utilitza una gran calaixera de fusta per emmagatzemar els productes. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70143 Font de can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-font <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7.</p> XX Les estructures que conformen la font es troben cobertes per l'abundant vegetació que hi ha actualment a la zona. La font raja ocasionalment. <p>Font aïllada situada a l'ombra d'una colla de plataners. Està formada per un tub encastat a la part inferior d'un mur, bastit aprofitant un lleuger desnivell del terreny. El mur combina en la seva construcció els maons i les pedres, i presenta un revestiment de ciment que cobreix la superfície. L'aigua raja pel tub i cau dins d'una petita pica quadrada, excavada al subsòl i bastida en maons. Adossat transversalment a l'extrem de llevant d'aquest hi ha un altre mur bastit en maons plans, que integra un banc corregut. Alhora, adossat a l'extrem de ponent, destaca un altre banc corregut bastit en maons i, recolzat damunt d'aquest, un talús bastit en maons sense lligar, que sosté el talús del terreny. Davant de la font hi ha una gran bassa de planta rectangular, excavada al subsòl i bastida en maons. Presenta un revestiment de ciment que cobreix els quatre paraments.</p> 08290-28 Ruta de can Font, 08231 <p>Tot i que la zona que envolta la font és boscosa, antigament eren tot vinyes que pertanyien a la masia de can Font.</p> 41.5315100,1.9564700 412946 4598288 08290 Ullastrell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70144 Forn de can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-font XIX El forn està completament arruïnat i cobert d'una abundant vegetació que fa que resti amagat. <p>Restes d'un forn aïllat situat al bell mig d'una zona boscosa, just a l'encreuament entre el camí de la Roureda i el corriol que puja per la ruta de can Font. Les restes estan situades al costat del corriol, en el desnivell que enllaça amb el camí. Tot i que actualment la zona està coberta d'una abundant i espessa vegetació, s'observa una estructura força enrunada bastida en pedra, que sembla marcar una planta en forma d'U. La banda oberta de l'estructura està situada a la cota més baixa del desnivell.</p> 08290-29 Ruta de can Font, 08231 <p>És probable que el forn estigués destinat a la producció de maons per poder construïr el pont del Masover, situat a escassa distància d'aquest per la ruta de can Font.</p> 41.5324200,1.9518200 412559 4598394 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. 119|98 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70145 Ca n'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> No es pot ubicar amb exactitut <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de ca n'Amat, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a ca n'Amat d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, prop de la carretera. Malgrat això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment al bell mig de la urbanització de ca n'Amat, en una zona actualment construïda, a uns 400 metres al nord-est de la masia que dóna nom a la urbanització.</p> 08290-30 Urbanització de ca n'Amat, 08231 41.5305100,1.9777500 414720 4598156 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 81|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70146 Can Palet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> Es desconeix el jaciment exacte <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de can Palet, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a can Palet d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, a la banda de llevant de l'heliport que hi ha al municipi. Tot i això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment a uns 100 metres al nord-est de l'heliport, en una de les vessants del turó on es localitza l'empresa.</p> 08290-31 Camí de can Palet, 08231 41.5238500,1.9710900 414155 4597423 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 81|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70147 Turó de can Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-rodo <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 45. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell. PASTALLÉ, Pere (1992). 'Epigrafia Vallès'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, núm. 8, Barcelona: Curial, p. 202-203.</p> II a.C.-IV El jaciment no ha estat mai excavat. <p>Jaciment arqueològic situat dins la finca de can Rodó, al costat de la carretera BV-1203 a mà dreta, en direcció Ullastrell. Es tracta d'un turó de relleu lleuger, que presenta una barraca força enrunada a la part més elevada i diversos arbres fruiters, que alhora es van extenent per la vessant del turó envers la carretera. La zona està coberta d'una abundant vegetació, que actualment impedeix realitzar una prospecció superficial satisfactòria.</p> 08290-32 Carretera BV-1203, km. 1.8, 08231 <p>El jaciment fou documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona literalment que hi havia una estació romana al turó de can Rodó d'Ullastrell, sense especificar cap més dada. La zona era conreada per Josep Valls, veí d'Ullastrell, el qual hi tenia vinyes. L'acció contínua damunt la terra va fer aflorar molts fragments de ceràmica, majoritàriament grans i de poca qualitat, amb diverses impureses i defectes de cocció. Probablement es tracti de fragments de dòlia, utilitzades per emmagatzemar i transportar aliments. Foren localitzats en una de les vessant del turó. Al marge de la ceràmica, entre els anys 1988 i 1992, també s'efectuà la troballa d'un anell i de tres monedes ibèriques i romanes, tot de bronze. Per les restes documentades, el jaciment té una cronologia que va del segle II a.C. fins al IV d.C.</p> 41.5294300,1.9715000 414197 4598042 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70147-foto-08290-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70147-foto-08290-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70147-foto-08290-32-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Segons informacions populars, a la part més elevada del turó hi havia hagut una casa. 81|83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70149 FOSSA DEL CAMÍ DE LA FONT https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-del-cami-de-la-font Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. XX El jaciment no ha estat mai excavat. Fossa d'un soldat republicà abatut per les tropes franquistes al mateix lloc on fou enterrat. Probablement, la fossa està situada darrera l'actual porteria de llevant del camp de futbol, en una zona actualment enjardinada entre el camp i el camí de la Font. Segons informacions orals, en origen, la fossa estava situada sota una olivera. Sembla ser que durant la construcció del camp de futbol, la fossa no va aparèixer. Tampoc hi hagué cap notícia de la fossa durant les obres de construcció de la urbanització de cal Jep. 08290-34 Camí de la Font, 08231 A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera. 41.5258400,1.9589600 413146 4597656 1939 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70149-foto-08290-34-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70150 Fossa de les Monges 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-les-monges-1 <p>Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). Font oral: Jaume Puig (entrevista: març 2013). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. http://fossesirepressio.cat/ca/126181 (consulta: 29-01-13). Http://tuullastrell.blogspot.com.es/2009_05_01_archive.html (consulta: 22-04-13).</p> XX El jaciment no ha estat mai excavat. <p>Fossa republicana situada al marge de ponent del camí de les Monges, a poca distància del cementiri i sota el turó del Masvalls. Segons les informacions obtingudes, la fossa està situada a uns 40 metres del camí respecte el desnivell del terreny, al costat d'un dels pals de formigó d'una de les línies elèctriques de la zona. Actualment, el marge està cobert d'una abundant vegetació formada sobretot per matolls i ginesta. No hi ha constància del nombre de individus que hi ha enterrats a la fossa, tot i que sembla que no era un grup gaire nombrós.</p> 08290-35 Camí de les Monges, 08231 <p>Segons les informacions obtingudes directament relacionades amb la fossa, els soldats republicans estaven en retirada en direcció a Ullastrell, quan foren abatuts pel front franquista procedent del terme municipal d'Abrera. A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. El dia 25 de gener, les tropes avançaren per la zona, establint la línia del front més enllà de Rubí. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera.</p> 41.5212600,1.9537000 412701 4597153 1939 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70150-foto-08290-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70150-foto-08290-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat A uns 40 metres de distància a migdia, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte (veure fitxa 36). És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. 98 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70151 Fossa de les Monges 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-les-monges-2 <p>Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). Font oral: Jaume Puig (entrevista: març 2013). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. http://fossesirepressio.cat/ca/126181 (consulta: 29-01-13). http://tuullastrell.blogspot.com.es/2009_05_01_archive.html (consulta: 22-04-13).</p> XX El jaciment no ha estat mai excavat. <p>Fossa republicana situada al marge de ponent del camí de les Monges, a poca distància del cementiri i sota el turó del Masvalls. Segons les informacions obtingudes, la fossa està situada a tant sols uns 20 metres del camí respecte el desnivell del terreny, molt aprop d'uns arbres de més alçada que la resta de la vegetació que cobreix la zona. Aquesta està formada sobretot per matolls i ginesta. No hi ha constància del nombre de individus que hi ha enterrats a la fossa, tot i que sembla que no era un grup gaire nombrós.</p> 08290-36 Camí de les Monges, 08231 <p>Segons les informacions obtingudes directament relacionades amb la fossa, els soldats republicans estaven en retirada en direcció a Ullastrell, quan foren abatuts pel front franquista procedent del terme municipal d'Abrera. A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. El dia 25 de gener, les tropes avançaren per la zona, establint la línia del front més enllà de Rubí. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera.</p> 41.5209800,1.9540100 412726 4597122 1939 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70151-foto-08290-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70151-foto-08290-36-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat A uns 40 metres de distància a tramuntana, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte (veure fitxa 35). És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. 98 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70152 Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> 08290-37 Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg Legal Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 125 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70153 Jaciment paleontològic de ca n'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-namat <p>CC.AA (2009). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya, Ullastrell.</p> És de difícil ubicació <p>Jaciment paleontològic situat a les rodalies de la masia de ca n'Amat, al nord-est del terme municipal d'Ullastrell. El jaciment fou documentat durant una prospecció superficial, gràcies a la troballa de diverses restes òssies fossilitzades de dos individus diferents, datades dins l'Aragonià superior (entre 11,2 i 18 milions d'anys). Segons les indicacions del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el radi d'afectació és d'uns 500 metres al voltant de la masia, sense precisar coordenades ni cap referència que ens aporti dades més concretes sobre la ubicació del jaciment.</p> 08290-38 Ca n'Amat, 08231 <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat.</p> 41.5305200,1.9757900 414556 4598159 08290 Ullastrell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-3.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les coordenades i l'altitud que hi ha en aquesta fitxa són aproximades. 125 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70154 Fita de terme del camí de can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> 08290-39 Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) 41.5255700,1.9485100 412274 4597637 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70155 Pont del Masover / Pont de can Font / Pont de la Roureda https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-masover-pont-de-can-font-pont-de-la-roureda XIX <p>Pont construït damunt del profund torrent de can Font, que presenta una fondària aproximada d'uns 150 metres. El pont està format per un únic arc apuntat bastit en maons disposats a sardinell. L'estructura assenta damunt de dos murs de pedra construits dins dels marges del torrent. La part superior del pont està bastida en pedra i actualment està tapada per l'abundant vegetació de la zona.</p> 08290-40 Ruta de can Font, 08231 <p>El pont fou construït i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. És probable que el nom de Masover estigui relacionat amb la condició dels habitants de la masia durant el segle XIX.</p> 41.5322600,1.9533900 412690 4598374 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat El pont forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. 119|98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70156 Pont de can Palet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palet XX <p>Pont construït damunt del profund torrent del Camí i assentat a la seva llera. Està format per un únic arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, de molta alçada. L'intradós de l'arc combina el maó amb pedra sense treballar, disposada en filades regulars. A la part superior, el pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> 08290-41 Camí de can Palet, 08231 41.5191700,1.9613500 413336 4596913 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat La titularitat d'aquesta estructura és indeterminada. 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70157 Bassa de cal Tio https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tio XX Recentment, la bassa ha estat recuperada sota l'abundant vegetació que l'amagava completament. <p>Bassa de grans dimensions situada a escassa distància del torrent del Comú, baixant per la zona d'horts de la font del Comú. La bassa està construïda a la part inferior d'un talús natural del terreny de la zona. Presenta una planta irregular de perfil rectangular, bastida en pedra lligada amb morter. A la part superior, la vora és de maons plans amb l'excepció de la banda de migdia, rematada amb rajoles inclinades per poder utilitzar-la de safareig. A la cantonada nord-est de l'estructura, damunt la vora, hi ha un petit bassi rectangular de ciment. Tocant a la bassa per la banda de migdia hi ha una construcció de planta rectangular, bastida en maons i pedra sense treballar, amb dues obertures quadrades. S'utilitzava per recollir l'aigua que rajava pel talús. A escassos metres al nord-est de la bassa hi ha una altra estructura semicircular bastida en maons, que recollia l'aigua d'una mina que sorgia del marge del terreny, per conduir-la a la bassa.</p> 08290-42 Torrent del Comú, 08231 41.5226400,1.9587500 413124 4597301 08290 Ullastrell Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70158 Mines de carbó de can Cabassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-carbo-de-can-cabassa <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1987). 'Balmes, coves i barraques'. Ullastrell Ressó Local, núm. 126, juliol 1987, p. 8-9.</p> XIX L'accés al interior de les galeries és força complicat. Les estructures secundàries estan força malmeses. <p>Mines de carbó situades al Castellar de can Cabassa i delimitades entre la riera de Gaià i el torrent de can Cintet, al nord del terme municipal. Estan ubicades a la riba de la riera, a uns 10 metres d'alçada respecte la seva llera, i estan excavades al terreny geològic. Presenten tres accessos diferenciats. El de llevant està actualment molt amagat per l'abundant vegetació i dóna accés a una petita galeria de mig punt, que marxa en direcció sud cap al interior. La galeria té una alçada d'uns 60 cm i una amplada d'uns 40 cm, tot i que no coneixem la seva longitud. L'accés de ponent també està cobert per la vegetació i actualment no s'hi pot accedir. Per últim, l'accés central és força més gran que els anteriors i està situat al costat d'una balma natural que forma la roca. Dóna accés a una galeria d'arc de mig punt que marxa tant en direcció est com oest, en paral·lel a la riera. Té una alçada aproximada de 1,50 m i una amplada d'uns 0,5 m, sense conèixer la seva longitud. Per últim, a llevant de la galeria petita, just on la riera gira, s'observa un tram de galeria esfondrada. És probable que es correspongui amb el final de la galeria de majors dimensions. Cal indicar que entre els accessos central i de ponent, a la mateixa riba, s'observen les restes d'una estructura de maons, disposada a mode de canalització o via. A uns 200 metres al sud-oest de les galeries, vorejant el Castellar, hi ha una barraca de mig punt excavada a la roca, que presenta una obertura rectangular amb el marxapeu de pedra i la porta de ferro. Al seu costat, a escassos metres de distància a llevant, s'observen les restes de diverses canalitzacions bastides en maons i en força mal estat de conservació.</p> 08290-43 Riera de Gaià-Castellar de can Cabassa, 08231 <p>A mitjans del segle XIX, el govern ordenà la inutilització de tota mena de balmes, coves i barraques existents a Catalunya per evitar que 'la gent de malviure; els criminals perseguits per la llei; els contrabandistes(···)' s'hi poguessin amagar (Massagué, 1987: 8). El dia 19 de novembre de l'any 1850, els alcaldes dels pobles de l'antic districte de Terrassa reberen un document signat pel comandant militar de la zona, on se'ls donava el termini d'un mes per acomplir les instruccions governamentals. Amb data del 26 de desembre del mateix any , l'alcalde d'Ullastrell Josep Llabet, retornava l'escrit indicant els elements inutilitzats i la seva situació. Un d'aquests elements eren les mines de carbó de pedra de can Cabassa. Segons les indicacions de l'alcalde constaven 'de tres galerías con tres entradas, las que se han obstruído' (Massagué, 1987: 8). La dada és significativa perquè ens indica que el 1850, les mines ja no s'explotaven. En relació a les mines i al topònim Ullastrell, Fusalba menciona que 'les quasi llegendàries mines de carbó -hulla- que tal com diu la veu popular, propiciaren la nomenclatura del municipi on estaven enclavades: Ullastrell' (Fusalba, 1982: 33).</p> 41.5368200,1.9552400 412850 4598879 08290 Ullastrell Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat És probable que la barraca fos utilitzada reutilitzada posteriorment a l'activitat de les mines. Al voltant de les mines, a la zona del Castellar de can Cabassa, s'observen diverses traces de carbó a la roca. 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70159 Plafó de la façana de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-la-rectoria XX <p>Plafó de ceràmica situat a l'extrem de llevant de la façana principal de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per diverses rajoles de ceràmica de majòlica acolorides, amb la imatge de la Santa Maria Assumpta. El plafó presenta un marc de color negre sobre un fons blanc, amb la imatge al centre enquadrada dins d'un marc decorat de color coure. La imatge representa la verge al cel envoltada d'angelets que la sostenen. A banda i banda hi ha dos grans gerros profusament decorats, amb decoració vegetal i floral. Sota la imatge hi ha una inscripció referida a la verge: 'REINA AL CEL ASSUMPTA /PREGUEU PER NOSALTRES'. El plafó està il·luminat mitjançant dos aplics en forma de fanalet i està cobert per un voladís de teula àrab de tres vessants.</p> 08290-44 Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 <p>Segons mossèn Joan Lázaro, la representació del plafó de la rectoria és la mateixa que hi ha en un altre plafó de ceràmica del camí dels Degotalls de Montserrat. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> 41.5285900,1.9598500 413224 4597961 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Santa Maria Assumpta és la patrona d'Ullastrell. 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70160 Plafó del pati de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-pati-de-la-rectoria <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 14.</p> XX <p>Plafó de ceràmica situat al pati interior de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per sis rajoles de ceràmica de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. El plafó presenta un estret marc de color blau que emmarca tota l'escena, consistent en una gran imatge central de Montserrat i el nen, amb el monestir i els crestats de la muntanya de Montserrat al fons, i sis escolanets amb instruments musicals i partitures a la part inferior del plafó. El plafó està protegit de les inclemències del temps, gràcies al balcó corregut localitzat al primer pis de la rectoria, que li fa de teulada.</p> 08290-45 Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge, així com les diverses romeries al santuari que es celebraven any rera any i, posteriorment, l'entrada de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Santa Maria d'Ullastrell l'any 1956, per presidir el nou altar que se li havia construït. En el seu llibre, Josep Massagué bateja el plafó com 'la verge del pati de la rectoria'. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> 41.5285300,1.9597600 413216 4597954 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70161 Mosaic del Centenari del Campanar https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-del-centenari-del-campanar XXI <p>Mosaic de grans dimensions situat en un mur atalussat que forma part del carrer de l'Assumpció, i que també delimita la plaça de l'Església. El mur està arrebossat i pintat amb una tonalitat gris-blavosa. El mosaic, aplicat damunt la superfície del mur, és de trencadís molt acolorit. Representa la part superior del campanar de l'església, amb les dates del centenari i la imatge del massís de Montserrat, entre d'altres relleus muntanyosos. Al costat de la cúpula del campanar hi ha una petita placa rectangular de ceràmica, amb la imatge del campanar, la senyera i una dedicatòria: 'EL POBLE D'ULLASTRELL EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DEL CAMPANAR, MARÇ 2009'. Sota d'aquesta, una altra placa fa referència a l'autoria del disseny del mosaic.</p> 08290-46 Carrer de l'Assumpció, 08231 <p>El mosaic fou construït per commemorar el centenari del campanar de l'església parroquial, bastit per l'arquitecte modernista Lluís Muncunill l'any 1908. L'autor del disseny és en Joan Rodó i Amat.</p> 41.5286600,1.9601900 413252 4597968 2009 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70162 Plafó de la façana de can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-can-costa <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 18-19.</p> XIX <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de can Costa, a l'alçada del pis superior. Es tracta d'un plafó rectangular format per 12 rajoles de ceràmica vidrada de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Presenta un marc decorat amb motius vegetals i garlandes, que emmarca tota l'escena. L'escena consta d'una representació del massís de Montserrat, amb el monestir i les diverses ermites que el caracteritzen, sota un cel blau amb la representació de tres núvols. Al centre de l'escena, integrada dins del massís muntanyós, hi ha una imatge central de la verge amb el nen.</p> 08290-47 Avinguda de la Verge de Montserrat, 1, 08231 <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge. En concret, un avantpassat pagès de la família Costa, deixà escrit en el seu testament l'any 1568: '(···) dues misses que em seran dites a l'altar major de la Mare de Déu de Montserrat, i per la caritat quatre sous' (Massagué, 1981: 18). En aquella època, els Costa vivien dins del terme de Sant Pere d'Abrera (can Costa vell), tot i que feien vida a Ullastrell donada la seva proximitat respecte l'altre municipi. Posteriorment, els Costa construiren la casa que ens ocupa dins del nucli urbà d'Ullastrell, deixant clara la seva devoció amb la instal·lació del plafó de la verge a la façana. Segons una placa gravada situada sota el plafó de la verge a la mateixa façana, l'edifici fou bastit l'any 1880, establint una possible datació per al plafó montserratí.</p> 41.5260400,1.9546200 412784 4597683 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70163 Plafó de Sant Pompeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-pompeu XX <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, damunt d'un antic finestral tapiat. Es tracta d'un plafó rectangular format per rajoles de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de Sant Pompeu sobre un fons blau. Presenta un marc decorat amb els colors de la Senyera, que emmarca l'escena. El sant va vestit amb una túnica i està acompanyat dels seus atributs. El plafó també compta amb el nom del sant disposat en vertical, emmarcant la figura.</p> 08290-48 Carrer de la Serra, 60, 08231 <p>Sant Pompeu fou un dels set màtirs de procedència italiana, que en declarar-se cristians foren ofegats a la mar Adriàtica prop de l'any 120.</p> 41.5261700,1.9546300 412785 4597697 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70164 Monument a Ullastrell / La Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ullastrell-la-mola <p>https://sites.google.com/site/focullastrell/festa-major-2010---exposicio/imatges-13---18 (consulta: 28-04-13).</p> XX <p>Monument urbà situat a l'encreuament entre l'avinguda de Terrassa i el carrer de la Serra, a la banda de llevant del nucli urbà. Està format per dues grans pedres de molí de granit encaixades, amb un plafó ovalat central que presenta l'escut i el nom de la vila. El monument està situat al bell mig d'un parterre enjardinat, just a l'encreuament d'aquestes dues vies amb la carretera BV-1203, que marxa en direcció Abrera.</p> 08290-49 Carrer de la Serra-avinguda de Terrassa-carretera BV-1203, 08231 <p>El monument fou construït a principis dels anys 90 del segle XX.</p> 41.5280600,1.9590700 413158 4597902 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70165 Relíquia del Beat Pere de Luxemburg https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquia-del-beat-pere-de-luxemburg <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'El beat Pere a casa nostra'. Ullastrell Ressó Local, núm. 44, setembre 1980, p. 10. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6.</p> XX <p>Relíquia del beat Pere de Luxemburg situada a la sacristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta d'un fragment d'òs del beat Pere, dipositat al interior d'un relicari de plata. El relicari presenta un peu de base circular que sosté el receptacle també circular que alberga la relíquia en sí. Tota la peça està profusament decorada amb relleus de temàtica vegetal i fruital. A la part posterior del receptacle encara es conserva el lacre amb segell papal d'autenticitat.</p> 08290-50 Plaça de l'Església, 1, 08231 <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. L'any 1962, mossèn Manuel Padrós (rector de la parròquia d'Ullastrell) va realitzar tots els tràmits necessaris per aconseguir la relíquia. Finalment, l'arquebisbe d'Avinyó (França) monsenyor Urtasan donà una relíquia del beat a la parròquia d'Ullastrell, amb el rescripte corresponent procedent de Roma on s'autoritzava la pública veneració de la mateixa. Així doncs, el dia 3 de juliol de l'any 1962, Ullastrell va fer una gran festa per commemorar la renovació del vot del poble al beat Pere. El rescripte fou signat l'any següent a Roma, i en ell s'autoritzava també la celebració de la seva festa, amb missa de comú de Confessors i oració pròpia, el dia 3 de juliol.</p> 41.5285500,1.9595300 413197 4597956 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat A Ullastrell, el beat es coneix amb el nom Luxembó. Nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. 119|98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
70166 PREMSA DE VI DEL PASSATGE DE LA VERGE DE MONTSERRAT https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-del-passatge-de-la-verge-de-montserrat XX Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, en una zona enjardinada que forma cantonada entre el passatge de la Verge de Montserrat i la carretera BV-1203. Es tracta de les restes d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. 08290-51 Passatge de la Verge de Montserrat, 1, 08231 La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, aquesta premsa es pot datar dins d'aquest període.. 41.5250300,1.9545500 412777 4597571 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 161,18 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml