Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70116 | Santa Maria d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dullastrell | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). CANYAMERES, Ferran (1961). El Vallès (vigor i bellessa). Barcelona: Selecta. CARRERAS, Josep (1982). 'Cent anys d'història de la vida municipal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 14-15. CARRERAS, Josep (1985). 'Un trist record per la història'. Ullastrell Ressó Local, suplement especial núm. 100, maig 1985, p. 5. 'Fa deu anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 149, juny 1989, p. 4-5. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 4-8, 15. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'Apunts de l'església parroquial'. Ullastrell Ressó Local, núm. 91, agost 1984, p. 8-9. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'De la segona reconstrucció de l'església'. Ullastrell Ressó Local, núm. 117, octubre 1986, p. 8-9. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'La plaça de Sant Miquel'. Ullastrell Ressó Local, núm. 133, febrer 1988, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1989). Notes ullastrellenques. Apunts de l'església parroquial de Santa Maria. Barcelona: Molograf, S.A. 'Pasqua trista'. Ullastrell Ressó Local, núm. 30, juliol 1979, p. 1. ROVIRA, Josep (1979). 'Dues morts evitables a Ustrell: una església en estat de ruïna'. Al Vent, núm. 23, juliol-agost 1979, Terrassa, p. 20. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm (consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5657 (consulta: 3-04-13).</p> | XIX | <p>Església de planta rectangular i d'una sola nau, capçada a ponent per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó seguida, decorada amb una doble cornisa motllurada situada en el punt d'unió amb els murs laterals. La cornisa continua fins al fons del presbiteri, ornamentant també els seus murs laterals i la petita volta de canó que cobreix l'espai, decorada amb una representació de l'Esperit Sant. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, adossada al mur de migdia, i també a una cambra auxiliar ubicada a la banda de tramuntana. Alhora, aquest espai s'obre a la nau mitjançant un gran arc de mig punt amb l'intradós decorat. Situades a banda i banda d'aquest arc, però obertes als murs laterals de la nau, hi ha tres capelles d'arc de mig punt i poca profunditat, disposades a mode de fornícules. La del mur de tramuntana està dedicada al beat Pere de Luxemburg mentre que les dues de migdia estan dedicades al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu de Montserrat. Adossada a aquest mur de migdia de la nau central hi ha la capella del Santíssim, de grans dimensions i coberta també amb una volta de canó. Als peus de la nau hi ha el cor, obert a aquesta mitjançant un arc rebaixat central i dos arcs de mig punt a banda i banda. La il·luminació del temple es fa mitjançant dos grans finestrals d'arc de mig punt situats al mur septentrional de la nau i decorats amb vitralls acolorits. Un altre finestral de les mateixes característiques està situat al frontis del temple, a l'alçada del cor. Destaca també un rosetó situat a la capçalera i decorat amb un vitrall acolorit de la muntanya de Montserrat, i un altre òcul situat al mur de migdia de la capella del Santíssim. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament motllurat i dos petits arcs de descàrrega superiors que li alleugeren el pes. Al seu costat hi ha un òcul. A l'alçada del cor destaca el finestral d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, disposat a mode de timpà. La façana està coronada per un frontó triangular motllurat que presenta un òcul central, i que està rematat amb una creu llatina. La façana lateral presenta diverses obertures cegues en tots dos nivells, tant d'arc de mig punt com rectangulars, i està coronada per una barana d'obra que cobreix la teulada de dues vessants. Destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i situada a l'extrem de llevant del parament, i una altra finestra de les mateixes característiques ubicada a la banda de ponent, il·luminant l'espai auxiliar del presbiteri. El temple està bastit amb maons i deixa tota l'obra vista. A més a més es destaquen els diferents nivells o registres de l'edifici amb motllures horitzontals i s'ornamenten els paraments amb motllures geomètriques verticals. L'excepció la presenta l'espai corresponent al presbiteri, bastit en pedra i amb el parament arrebossat.</p> | 08290-1 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>Les primeres referències sobre l'església de Santa Maria d'Ullastrell ens situen a mitjans del segle XIX. A finals de setembre de l'any 1849, el rector mossèn Tomàs de Montagut i de Villar, envià un comunicat al vicari general i governador de la Diòcesi de Barcelona, mossèn Felip Bertran, manifestant la necessitat de reconstruir i ampliar l'església de Santa Maria d'Ullastrell. En el primer projecte, que es desestimà al cap de vuit anys, es volia fer una reparació general del temple i construir dues capelles laterals dissenyades per l'arquitecte terrassenc sr. Canals. Aquest projecte no es dugué a terme i fou reemplaçat pel definitiu, amb l'estructura exterior del temple que coneixem actualment, l'ampliació de la nau principal i la construcció d'una sola capella lateral a la banda de migdia. En una referència recollida al Llibre d'Actes i datada el 14 d'abril de 1861, es menciona la manca de materials per continuar les obres de l'església. Així doncs, aprofitant que la capella de Sant Miquel (del barri de can Gras) estava força enrunada i que ja estava suspesa per al culte, es va demanar permís al Bisbat i a dos propietaris més, per tirar-la a terra i aprofitar els seus materials. Aquests veïns eren en Joan Escayol de cal Bisbe i en Joaquim Rodó de cal Tio. La cerimònia de benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el dia de Reis de l'any 1858. Al cap de vuit anys, el 15 d'agost de 1866, festivitat de la Verge Assumpta i Festa Major d'Ullastrell, el sr. arxiprest de Terrassa Joaquim Coll, per delegació del bisbe de Barcelona monsenyor Pantaleó Montserrat, va procedir a la benedicció solemne del temple. El 21 de gener del 1940, el rector de la parròquia mossèn Lluís M. Vidal i Bosch envià un escrit al Servei de Regions Devastades de la Diputació Provincial de Barcelona, on s'especificava que l'església havia estat destruïda parcialment pel saqueig i l'explosió d'un obús. En concret, els danys foren: destrucció de l'altar major i dels laterals, el púlpit, els confessionaris, les piques d'aigua beneïda, vidrieres, una part de la coberta i de la volta, la creu de la façana, desperfectes al campanar i desaparició de les campanes (les van fondre l'any 1936 per fabricar material bèl·lic). La reconstrucció comptà amb la creació d'una comissió de veïns. Sembla ser que la restauració la dugué a terme l'arquitecte Alexandre Tintoré. El 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneir una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. I orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona. El dia 3 de juny del 1979, a les 9 menys deu minuts, es va esfondrar una part de la volta i la teulada de l'església, matant dues dones que romanien a l'interior del temple després de la missa, la Raimunda Roure 'Mundeta' i la seva jove Caterina Amat. Segons l'informe de l'arquitecte municipal, la volta es va esfondrar per causa del despreniment d'una biga completament corcada i també per l'abundant pluja caiguda uns dies abans. Sembla ser que quatre anys abans ja havia estat necessari reparar la teulada de l'església. Per a la reparació del temple, feta amb gran celeritat, es recolliren quantiosos donatius entre la població.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1866 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70116-foto-08290-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70116-foto-08290-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que fa a la imatgeria més destacable present al temple, cal destacar que la imatge de Santa Maria patí les conseqüències de la guerra civil, tot i que va ser restaurada al cap de poc temps per un decorador barceloní. Destaca també l'escultura del beat Pere de Luxemburg i la del Sagrat Cor de Jesús, ambdues recolzades damunt de dos pedestals de planta quadrada decorats amb els atributs dels dos personatges, la mitra i el ceptre per una banda i la creu per una altra. També destaca el retaule de la Mare de Déu de Montserrat, beneït el 15 d'agost de l'any 1988 i que venia a substituïr l'anterior, malmès nou anys enrera quan es va esfondrar la volta del temple. El retaule és obra del pintor Josep Font, mentre que la talla de la Mare de Déu és de l'any 1956 i fou entrada amb grans honors a l'església el dia 22 d'abril del mateix any. De la capella del Santíssim destaca la pila baptismal, la qual es trasllada a l'altar major durant les cerimònies de bateig. | 98|116|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70117 | Campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-dullastrell | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'Aquest novembre fa anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 3. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5658 (consulta: 3-04-13).</p> | XX | <p>Campanar de planta octogonal disposat a mode de torre i aixecat damunt del tester de la façana principal del temple. Està dividit en dos registres de diferents dimensions decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt. Alhora, cada registre presenta quatre façanes principals de més amplitud i quatre de més estretes a mode de cantoneres. Del registre inferior destaquen quatre obertures d'arc de mig punt motllurades per a les campanes, amb els ampits bastits amb rajola marró vidriada. Del pis superior destaquen també quatre fornícules d'arc de mig punt motllurades, que alberguen les quatre esferes de rellotge de fons blanc amb els números romans en negre. Sota cada rellotge hi ha la data de construcció del campanar, 1908, feta en trencadís de ceràmica de color blau, verd i marró. Les fornícules s'alternen amb quatre petites vidrieres allargades. El campanar està coronat per una cúpula semiesfèrica de perfil ondulat, recoberta amb un trencadís ceràmic de color blanc. El parament, bastit en maons, deixa tota l'obra vista.</p> | 08290-2 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>El dia 9 de novembre de l'any 1908 s'inaugurà de manera solemne el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Es celebrà un gran ofici amb l'assistència de totes les autoritats de la rodalia i fou cantat per la Capella del poble, sota la direcció del mestre Lluis Puig Codina i acompanyat pel mestre Josep Escursell. El rellotger del campanar fou en Salvador Arch, mentre que el responsable de l'obra fou l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. Nascut en un poble del Bages, Muncunill desenvolupà bona part de la seva carrera a Terrassa, on arribà a ser arquitecte municipal dels anys 1892 al 1903. És un referent de l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial i presenta un tret comú en bona part de les seves obres, la utilització del maó vist pràcticament com a únic material involucrat en el procés. En relació a les campanes, cal dir que hi ha constància que el dia 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneïr una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. i orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1908 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Muncunill i Parellada | La cúpula que corona el campanar és pràcticament idèntica a la de la torre de la masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte. | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70118 | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. | 08290-3 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Domènech i Mansana | Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70120 | Can Palet / Can Palet dels Masovers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet-can-palet-dels-masovers | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. AJUNTAMENT DE TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 152. CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral. MERCADER, Noèlia (2001). Ullastrell, el que era i el que és, Ullastrell: inèdit. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5662 (consulta: 5-04-13). Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13).</p> | XVIII | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, adaptada al desnivell del turó on s'assenta. Aquest fet determina que la banda de ponent del conjunt sigui la més construïda, amb la presència de dues grans terrasses superposades que salven el desnivell existent fins arribar a la part principal de la construcció, situada al capdemunt del turó i amb accés a peu pla per la banda de llevant. L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament bastit en carreus de pedra. A banda i banda, dues finestres rectangulars simples amb els emmarcaments arrebossats. Al pis, destaca un finestral rectangular central, amb sortida a un petit balcó simple amb la llosana motllurada. L'emmarcament del finestral està bastit amb carreus de pedra desbastats i decorat amb una doble motllura. La llinda és monolítica, amb la data 1767 i les inicials 'JMS' al centre. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb carreus de pedra i l'ampit motllurat. De les golfes destaquen cinc obertures que corresponen a una antiga galeria actualment reformada. La central és d'arc rebaixat, mentre que als laterals n'hi ha dues d'arc de mig punt, totes elles amb l'emmarcament arrebossat i pintat. La resta de façanes de l'edifici també compten amb finestres rectangulars majoritàriament bastides amb carreus de pedra (tant calcària com gres), llindes planes i ampits motllurats. Adossat a la cantonada sud-oest del volum principal destaca un edifici de planta rectangular, amb una torre de planta quadrada situada a l'extrem de migdia. L'edifici presenta la coberta de teula de tres vessants, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars, tant a la façana de llevant com a la de ponent. La torre té la coberta de teula a quatre aigües i està distribuïda en tres nivells. Les obertures dels pisos inferiors són idèntiques a les de la resta del volum, mentre que les del pis superior són trigeminades i d'arc escarser, amb pilastres de separació i l'ampit corregut. El voladís de la teulada està sostingut amb mènsules motllurades de gran sentit artístic. Adossats a l'extrem nord-est de l'edifici principal hi ha dos volums rectangulars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un i dos pisos, destinats originàriament a les tasques agrícoles. Compten també amb un petit pati destinat al bestiar i delimitat per una tanca. L'accés a l'edifici de dues plantes es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. També es pot accedir al pati mitjançant una senzilla porta rectangular ubicada a la mateixa banda de llevant. Adossada a la cantonada nord-oest del volum principal hi ha la casa del masover. És de planta rectangular i està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures d'arc rebaixat bastides en maons exceptuant l'arc de mig punt que dóna accés al garatge. La construcció està coberta per la mateixa terrassa superior que recorre el parament de ponent del conjunt. Compta amb un accés directe al pis mitjançant unes escales de pedra des del jardí. Per últim, cal destacar les dues terrasses situades a la banda de ponent del conjunt. La terrassa inferior neix a la cantonada sud-est del conjunt i finalitza pràcticament a l'extrem nord-occidental. En el tram meridional, la seva planta és semicircular mentre que en l'occidental és perfectament rectangular. Aquest volum, organitzat en un sol nivell, està cobert per una àmplia terrassa bastida en cairons quadrats i presenta quinze grans obertures d'arc de mig punt, bastides en maons, a peu pla respecte el jardí. Les de la banda de migdia donen accés a diversos espais de treball coberts amb grans voltes de canó de maó pla. Les de ponent, en canvi, han estat reformades i tancades amb vidres.</p> | 08290-5 | Camí de can Palet, 08231 | <p>A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Durant el segle XVIII, els propietaris de la masia recaptaven rendes a pagesos de Martorell, Castellbisbal, Terrassa, Gelida, Monistrol de Montserrat, Sant Cugat, Matadepera o Sentmenat, quedant clar el seu poder tant al Vallès com al Baix Llobregat. Desde principis de segle (1716) i fins l'any 1756, el prevere d'Abrera Felip Palet (descendent de la família) anà redactant un llibre de comptes amb les rendes i els deutes del mas. A mitjans de segle, el propietari del mas era el seu nebot Miquel Palet (1741-1780). Tot i que l'edifici principal està datat a mitjans del segle XVIII, la construcció és clarament anterior. Alhora, tot indica que la masia fou objecte d'una gran ampliació i reforma duta a terme entre finals del segle XIX i principis del XX, probablement per part dels seus propietaris, la família Alegre de Sagrera de Terrassa. Era la casa d'estiueig de la família, formada per la unió de l'hereva de la nissaga d'industrials tèxtils Sagrera, Mercedes de Sagrera, i el fabricant de teixits Francesc Alegre i Roig. Per una entrevista realitzada a una antiga masovera de la masia sabem que a principis del segle XX, la casa comptava amb un celler de 68 bótes grans i un celleret que comptava amb una caldera on bullien el líquid per fer vi ranci. A dalt hi havien les premses. Relacionat amb el món del vi, cal destacar que en aquesta època, entre les possessions que tenia la masia fora del terme municipal, destaca la masia de ca n'Ametller de Castellbisbal. La construcció comptava amb un gran celler destinat a l'elaboració del vi, que presentava un plafó de ceràmica de temàtica vinícola situat l'entrada. En aquest plafó, actualment conservat, s'indica la intervenció de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i el nom de Mercedes de Sagrera, propietaria de les dues masies. Actualment, la casa pertany a la congregació religiosa Puresa de Maria, que la utilitza per fer colònies infantils i estades espirituals.</p> | 41.5235000,1.9681200 | 413907 | 4597387 | 1767 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El gran pati situat davant l'edifici principal, i que dóna accés a la terrassa superior, està pavimentat. En un talús situat a la banda de llevant de l'edifici principal, destaca una galeria subterrània actualment tapiada. Es tracta d'un espai cobert amb una volta rebaixada de maons, que marxa en direcció nord-est. L'obertura d'accés és de maons disposats a sardinell. El camí d'accés a la construcció està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets, i compta amb un masover que hi resideix. (Continuació Descripció): La terrassa superior presenta el mateix traçat , planta , distribució i coberta que la terrassa inferior. Presenta obertures d'arc de mig punt bastides en maons i amb les impostes motllurades, agrupades en grups de tres. Donen accés a les antigues cases dels treballadors de la finca, que foren destinades a usos agrícoles i al bestiar en algun moment determinat. Els interiors d'aquests habitatges presenten grans voltes catalanes de maó pla. L'edifici principal presenta tots els paraments arrebossats, tot i que la façana principal és l'única que està pintada de color crema. De la mateixa manera, la façana de llevant i migdia de la torre i del cos annex també es troben arrebossats i pintats del mateix color crema, mentre que la resta dels paraments deixen l'obra de maó vista. L'obra vista de maons també és present al volum que ocupa la terrassa superior i al pis superior de la casa del masover. Per contra, la terrassa inferior té els paraments bastits en pedra disposada en aparell poligonal, inclosa la planta baixa de la masoveria. Els cossos adossats de la banda de tramuntana combinen el paredat amb l'aparell de maons plans. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70121 | CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodo | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. Font oral: Xavi Garcia (entrevista: 25-04-13). | XX | Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta del tot irregular. La part residencial de l'edifici està situada al sud del conjunt i consta de quatre cossos adossats, precedits d'un pati tancat a mode de barri, al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat, bastit amb maons i protegit per una petita teulada de dues vessants de rajola plana. Sota la teulada, per la banda exterior, hi ha una inscripció amb la data 1903 i el nom de Jan Rodó. El pati, pavimentat modernament, queda definit i tancat per la banda de tramuntana per dos volums annexes més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en un i dos nivells. L'edifici principal, situat a la banda de ponent del pati, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, amb les inicials 'M.R.A.' (Miquel Rodó Amat) i la data 1876. Alhora, el portal està cobert per un petit voladís de teula àrab i flanquejat per dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que la resta del parament. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars, amb sortida a tres balcons exempts amb les baranes de ferro decorades. De les golfes destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt, decorades amb una motllura horitzontal a la línia de les impostes. Adossat a la cantonada de migdia del parament hi ha un petit volum de planta quadrada, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa a la que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors des del pati. Alhora, adossats a la façana de ponent de l'edifici principal, hi ha tres cossos més, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula i distribuïts en un i dos nivells. Presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant les del volum de ponent, que són d'arc de mig punt. La part de tramuntana del conjunt es correspon amb la zona de treball. Destaca, entre d'altres construccions, l'antic celler de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula extremadament llargues. La façana principal, orientada a llevant, presenta una única obertura d'accés rectangular, que reforma una antiga arcada de mig punt actualment tapiada. Al interior es conserven dues botes de fusta i tres grans tines amb el interior bastit amb rajola de València i revestides amb ciment. Presenten l'any de construcció, 1907, marcat damunt del revestiment de la tina inicial. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les façanes orientades al pati del conjunt de color ocre-marronós. La resta de volums deixen l'obra vista. | 08290-6 | Camí de can Rodó, 08231 | Durant l'edat mitjana, la masia de can Rodó pagava delmes tant al Marquès de Castellbell com a Sant Llorenç del Munt. La nissaga dels Rodó està documentada des de l'any 1540. A finals del segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Tenim notícia que la casa fou objecte d'una gran ampliació i reforma a finals del segle XIX. La data del portal d'accés a la casa així ho indica (1876). Aquesta ampliació està directament relacionada amb la tasca de producció vinícola que es desenvolupava al mas. En aquesta època, un dels membres de la nissaga, Miquel Rodó Amat, era un dels grans productors de vi del país, tant en quantitat de producció com en qualitat dels seus productes (l'any 1888 obté la medalla de plata en l'Exposició Universal de Barcelona). Viatjava a França sovint per contribuïr a la millora dels vins francesos i va estar involucrat en l'obtenció del remei per combatre la filoxera. Tant el tancament del pati davanter com la construcció de la portalada d'accés són de l'any 1903. | 41.5317300,1.9706500 | 414129 | 4598298 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets.Compta amb una gran bassa de planta circular, situada al costat del portal d'accés al pati. També hi ha un petit safareig de planta rectangular bastit en maons, amb la coberta restituïda i sostinguda per quatre pilastres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70122 | Cal Jaume Font / Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-font-cal-jaume | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | <p>Masia de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats i una zona de coberts ubicada a la banda nord-oest del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda de fusta i els brancals i el marxapeu bastits amb maons. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada recentment. Al pis, damunt del portal, destaca un finestral rectangular protegit amb una barana de ferro situada a mitja alçada. Al costat, una finestra rectangular completament tancada amb una reixa de ferro treballada. Ambdues obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana sud-est de l'edifici principal hi ha un cos rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i distribuït en una única planta. Compta amb dues finestres rectangulars de recent obertura. Alhora, adossat al parament nord-est de la casa, destaca un altre volum de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i una planta, que presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments emblanquinats també. Situat a l'extrem de migdia d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular amb la teulada d'un sol vessant mig enrunada. Per últim, adossats a la cantonada de ponent de l'edifici principal, destaquen un petit tancat sense sostre, al que s'accedeix per una porta rectangular, i al costat una quadra amb el sostre reformat. Darrera d'aquests volums hi ha tres coberts de recent construcció destinats a les tasques agrícoles. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-7 | Carretera BV-1203, km. 1,5, 08231 | 41.5313700,1.9734400 | 414361 | 4598256 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està situada davant del camí Ral i delimitada d'aquest mitjançant una tanca vegetal per la banda de ponent. Actualment, és la seu del centre d'activitats eqüestres La Vinya, ubicat al volum de llevant de la casa. Bona part de la finca està dedicada a aquesta activitat, amb instal·lacions pels cavalls i els clients. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70123 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-1 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L, formada per diversos cossos adossats i un pati rectangular davanter delimitat per una tanca d'obra de força alçada. El volum situat a la banda de ponent del conjunt correspon a una ampliació moderna. La resta de la construcció presenta una planta rectangular formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta holandesa de teula i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars, les de la planta baixa més senzilles. Al pis destaquen tres finestrals bastits amb maons, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes de maó motllurades. La central és més gran que les dues laterals. Damunt del balcó central hi ha la data de construcció 1737 emmarcada dins dins rombe motllurat. La façana està rematada per una motllura rectilínia que recorre la part inferior de la cornisa de la teulada i per un motiu decoratiu ovalat situat a l'eix del carener. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un volum rectangular amb teulada de dues aigües i ràfec de dents de serra, distribuït en planta baixa i pis. Destaquen els tres finestrals d'arc rebaixat amb els ampits motllurats, situats al pis. A la planta baixa hi ha dos senzills accessos rectangulars. Alhora, un altre annex s'adossa a aquesta construcció per la banda de llevant. Es tracta d'un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'exterior. Per últim, adossats a la banda de tramuntana, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un petit cobert de recent construcció. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color groguenc, inclosa la tanca d'obra que delimita el pati.</p> | 08290-8 | Camí Ral, 08231 | 41.5333500,1.9701100 | 414086 | 4598479 | 1737 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana principal de l'edifici, a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol de planta rectangular en perfecte estat de conservació. El marc és de color marró clar, amb les cantonades destacades amb quadrats vermells. El gnòmon és de vareta i neix d'un quadrat vermell central que projecta les marques horàries. Els números estan pintats de negre. La masia ha estat objecte de reformes al llarg del temps. La masia està situada a peu de camí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70124 | Torre del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rodo | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XX | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta irregular de perfil allargat. La part residencial correspon amb els dos volums situats a la banda de migdia del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües, amb una àmplia cornisa decorada amb un doble ràfec de dents de serra i teula invertida. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb totes les obertures de perfil rectangular amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut actualment tapiades i situades a les golfes. Adossat a la banda de ponent de la façana principal destaca un volum distribuït en planta baixa i pis, amb el mateix tipus de coberta i d'obertures que l'edifici principal. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un tres volums auxiliars més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. A llevant hi ha un cobert de recent construcció, mentre que a ponent hi ha dos cossos més auxiliars de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció presenta pràcticament tots els paraments arrebossats, exceptuant els dos cossos auxiliars de la banda de tramuntana, que deixen l'obra de maons vista.</p> | 08290-9 | Carretera BV-1203, km. 2,3, 08231 | 41.5272400,1.9675200 | 413862 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70125 | Can Font / Can Torrella / Casa Torrents / Can Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-can-torrella-casa-torrents-can-anglada | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena de Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13).</p> | XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per dos grans blocs constructius separats per un pati tancat de planta trapezoïdal. La zona més residencial, formada per diversos cossos adossats, s'ubica a la banda de tramuntana del conjunt. L'edifici principal, constituït per dos volums, presenta les teulades d'un i dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats del mateix color que els paraments. La façana principal està orientada a migdia, al pati tancat, i compta amb una escala adossada al parament, que dóna accés al pis superior de la construcció. Adossats a l'edifici principal hi ha diversos volums annexes, que en origen eren pel bestiar, situats a ponent i tramuntana. Presenten cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un i dos nivells, amb obertures de la mateixa tipologia que les anteriors. La zona de treball, situada a la banda de migdia del conjunt, està formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El cos central, reformat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A banda i banda hi ha dos cossos més petits amb les teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell. Tots tres presenten senzilles obertures rectangulars. L'accés al interior del pati es fa per la banda de llevant del conjunt mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit maons obert al mur de tanca de la construcció. Està cobert per una petita teulada de dues vessants. Al seu costat destaca una gran bassa de planta rectangular en desús. Actualment, un portal rectangular dóna accés a la bassa des del interior del pati. La construcció presenta majoritàriament els paraments arrebossats i emblanquinats, incloent el mur de tanca de la construcció i la bassa. La zona de treball compta amb paraments arrebossats, alguns d'ells reformats.</p> | 08290-10 | Camí de can Font, 08231 | <p>La masia apareix esmentada al fogatge de l'any 1553 amb el nom de Torrella. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Segons l'arbre genealògic de la casa de can Font d'Ullastrell, revisat per Josep Massagué i basat en les dades que consten a la rectoria d'Ullastrell durant el període del rector Tomàs de Montagut i de Villar, l'edifici hagué de ser reconstruït tres vegades al llarg del temps, una d'elles per causa d'un incendi i una altra per la degradació dels seus fonaments. Les anotacions que consten al llibre van des de l'any 1587 fins el 1867. Destaca una anotació de l'any 1617, sobre l'assassinat de l'alcalde d'Ullastrell Miquel Torrella, fill del mas. També consta que l'any 1851, la casa era coneguda per can Anglada. Per últim, l'alcalde d'Ullastrell August Anglada (1925-1929) també fou propietari d'aquest mas. Posteriorment, la casa havia estat la seu d'una granja de gallines i també s'hi havia fabricat un producte per matar rates.</p> | 41.5322700,1.9569300 | 412985 | 4598372 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del conjunt, davant la façana de llevant, es conserven les restes d'una antiga era de cairons. Actualment, la casa es correspon amb una residència de cap de setmana. La masia forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70128 | Cal Metge / Casal del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge | <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> | 08290-13 | Carrer de la Serra, 19, 08231 | <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> | 41.5268000,1.9566000 | 412950 | 4597765 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70129 | Cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-prats | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i una petita zona de terrat ubicada damunt del carrer Sardà. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent, al carrer. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades en els darrers temps. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els dos nivells, integrant la llosana del balcó central del pis superior. Alhora, aquesta llosana està sostinguda per dues mènsules decorades i presenta una barana de ferro treballada. El finestral de sortida és rectangular, amb un ample emmarcament arrebossat i emblanquinat. A banda i banda, flanquejant el balcó central, hi ha dos finestrals de les mateixes característiques delimitats per baranes de ferro treballades també. Les tres obertures queden lligades per un ampli sòcol emblanquinat. Destaca un plafó rectangular de rajola vidrada blanca i blava, amb les inicials 'MP' i l'any 1904. La façana està coronada per una àmplia cornisa motllurada sostinguda per un seguit de mènsules idèntiques a les que sostenen el balcó. Al mateix temps, aquest parament està delimitat lateralment per dues pilastres estriades decoratives, situades a l'alçada del pis. A la planta baixa, les pilastres continuen, tot i que sense l'estriat. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color marró.</p> | 08290-14 | Carrer Sardà, 19, 08231 | 41.5275500,1.9606600 | 413290 | 4597844 | 1904 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70130 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-12 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i està flanquejat per dues finestres rectangulars, amb l'ampit motllurat i l'emmarcament arrebossat i pintat. Al pis destaca el balcó central, amb la llosana motllurada sostinguda per mènsules treballades i la barana de ferro treballat. La llosana està decorada amb una sanefa de rajola vidrada acolorida que també recorre la divisòria entre els dos nivells de la construcció. El finestral de sortida al balcó és rectangular, amb l'emmarcament bastit amb rajola vidrada blanca i una motllura en espiral de color verd. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments de rajola vidrada marró clar i la mateixa motllura verda decorativa. Damunt del balcó hi ha un plafó de rajola vidrada amb les inicials 'JR' flanquejant l'any 1905. La façana està rematada amb una sanefa multicolor de ceràmica vidrada, de l'empresa Pujol i Bausis que també es troba a Can Ginestà de Sant Just Desvern, i coronada amb una balustrada d'obra que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat de color crema. Alhora, els laterals del parament estan decorats. Destaquen els del pis superior, bastits amb rajoles de ceràmica vidrada de color verd.</p> | 08290-15 | Carrer Ridameya, 14, 08231 | 41.5274400,1.9611700 | 413332 | 4597832 | 1905 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70131 | Cal Cristí / Cal Benet Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi-cal-benet-puig | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb un altell i una petita terrassa frontal orientada al carrer, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat, tot i que el de llevant està delimitat per una barana de ferro, alternats amb dues finestres rectangulars amb els ampits bastits en pedra. Al pis, damunt dels portals, hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Hi tenen sortida dos finestrals rectangulars simples. Al bell mig dels portals destaca una finestra rectangular amb l'ampit motllurat sostingut per dues mènsules, i un rellotge de sol de mida força gran. Una doble motllura rectilínia i de teula àrab invertida remata la façana a la línia divisòria dels dos nivells superiors. El coronament està bastit per una barana d'obra amb balustrada central, que delimita la terrassa de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color cru, de manera que els emmarcaments de les obertures queden integrats en aquest revestiment. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra.</p> | 08290-16 | Carrer de la Serra, 46, 08231 | 41.5265200,1.9550900 | 412824 | 4597735 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El rellotge de sol és rectangular, de perfil allargat i està pintat d'un color groguenc, amb el marc destacat en negre. El gnòmon és de vareta i les marques horàries estan pintades de color negre, amb els números en marró. A la part inferior hi ha un òcul que presenta una representació muntanyosa amb un símbol damunt del cim. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70134 | Celler vitícola d'Ullastrell / Bodega Cooperativa / Cambra Agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-viticola-dullastrell-bodega-cooperativa-cambra-agraria | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73. AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4. Font oral: entrevista Cinto Puig (19-03-1013).</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, disposats a una banda i altra del carrer de la Serra. A la banda de tramuntana del carrer hi ha un gran edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça J. Montmany, compta amb grans obertures rectangulars als dos nivells, facilitant d'aquesta manera les tasques d'emmagatzematge i càrrega/descàrrega de vehicles. Destaquen, damunt la gran porta d'accés, les restes d'un antic rètol pintat sobre un revestiment emblanquinat on encara es llegeix la inscripció 'SINDICAL DE LABRADORES Y GANADEROS'. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha un edifici de nova planta que actualment alberga a la planta baixa la botiga del celler. A la banda de migdia del carrer de la Serra hi ha la resta del conjunt arquitectònic. Està formada per tres volums arquitectònics adossats, que conformen una planta irregular i estan disposats al voltant de la plaça Joan Montmany. A llevant es situa un primer volum, format per tres cossos adossats que defineixen una planta en forma d'U, amb les cobertes de teula de dos vessants i organitzats en un sol nivell. Els cossos laterals tenen les façanes de tramuntana orinetades al carrer i són perfectament simètriques. Ambdues presenten tres finestrals bessons d'arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l'ampit corregut del mateix color. Les façanes laterals dels mateixos, en canvi, compten amb obertures rectangulars. De la mateixa manera, el cos central que uneix els dos laterals, presenta un únic portal rectangular de grans dimensions, amb accés des del carrer. Els interiors d'aquest volum estan coberts amb sostres bastits amb encavallades de fusta. Situat al interior del cos de ponent destaca l'antic molí d'oli, encara en funcionament, i la resta de la màquinària necessària per dur a terme el procés d'elaboració d'aquest producte. Adossat a l'extrem sud-oest del volum anterior hi ha l'edifici central, que delimita la plaça J. Montmany per la banda de migdia. De planta més o menys rectangular, presenta la teulada de dues aigües i s'organitza en dos nivells. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb obertures rectangulars simples i un coronament destacable. Està format per una barana rectangular amb plafó central d'arc de mig punt, bastit en maons i decorat amb rajola de ceràmica vidrada de fons blanc. La rajola compta amb motius decoratius florals i fruitals. El darrer volum que integra la banda de migdia del conjunt està situat a la banda de ponent de la construcció. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i organitzat en un sol nivell. La façana orientada a la plaça presenta tres grans obertures rectangulars, destinades a les tasques de càrrega i descàrrega. De la resta de paraments, amb escasses obertures, destaquen les restes d'un altre rètol pintat damunt del revestiment, situat a la façana de migdia. Es pot llegir: 'GRUPO SINDICAL DE COLONIZACIÓN Nº 898 BODEGA COOPERATIVA'. Al interior, destinat a la producció i emmagatzematge del vi (botes, tines, maquinària), el sostre està cobert per una encavallada de ferro que alhora sosté una solera de maons plans. Des de l'extrem de llevant de la construcció, mitjançant un portal d'arc rebaixat, s'accedeix a una galeria subterrània que creua el carrer de la Serra en direcció als edificis situats a la banda de tramuntana de la via. Està coberta per una volta de mig punt bastida en maó pla, recolzada damunt d'un sòcol amb el revestiment arrebossat. Tot el conjunt presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que només els que estan orientats al carrer de la Serra es troben pìntats d'un to groguenc. L'edifici de la banda de tramuntana del carrer és bastit en maons, amb l'obra vista.</p> | 08290-19 | Carrer de la Serra, 2 - Plaça Joan Montmany, 3, 08231 | <p>El celler vitícola d'Ullastrell és una cooperativa fundada l'any 1939, que elabora oli des de principis de la dècada dels anys 40 i vi des de l'any 1953. En un principi fou el 'Grupo Sindical de Colonización nº 898 Bodega Cooperativa'. També era la seu de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos' i, posteriorment, la Cambra Agrària Local del 1977 al 1994. Amb anterioritat, des de finals del segle XIX i fins a principis de la segona República, hi tenien el local els republicans històrics, al qual anomenaven 'Serralet' o 'Sala del Petit'. Durant la dècada dels anys 60, les instal·lacions foren ampliades amb alguns annexos i la cambra subterrània coberta amb volta de canó, que travessa el carrer de la Serra i està comunicada actualment amb la botiga del celler. El mes d'abril de l'any 1968, temps després d'acabar l'obra, es dugué a terme la inauguració oficial de l'ampliació i reforma de les instal·lacions, amb la presència de diverses personalitats com el president nacional de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos', el delegat provincial de Sindicats o el president de la Cambra Sindical Agrària de Barcelona entre d'altres. Mossèn Manel Padrós s'encarregà de beneïr aquests edificis. Durant el mes de setembre, el celler es dedica a l'elaboració del vi. En canvi, entre els mesos de novembre i desembre és quan s'elabora l'oli sota el sistema de Maquila. Aquest sistema consistia originàriament en portar a moldre les olives a un molí aliè, a canvi d'una part de la producció aconseguida. Actualment, el celler pesa les olives, les tritura i n'obté oli, cobrant la feina feta. El celler és membre de l'Associació de Mestres Productors Agroalimentaris del Vallès Occidental.</p> | 41.5276800,1.9581200 | 413078 | 4597861 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El celler conserva antigues pedres de molí apilades a l'exterior de l'edifici, a l'espai delimitat pel volum constructiu de llevant, davant la façana orientada al carrer de la Serra. La Botiga del celler està especialitzada en productes d'alimentació artesans, vins i caves amb denominació d'origen o pinsos animals entre d'altres. En total es venen més de 3000 articles diferents. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70137 | Cementiri d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dullastrell | <p>MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri'. Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri (i 2)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). 'Donant-li voltes al 1890'. Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.</p> | XIX | <p>Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: 'P A / AÑO 1909'. El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-22 | Camí de les Monges, 08231 | <p>L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.</p> | 41.5202700,1.9548600 | 412796 | 4597042 | 1890 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70138 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu-0 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Els aspres camins (I)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 12-13.</p> | XX | <p>Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior. La font brolla d'un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d'L, que alhora integra la zona de taules. L'aigua emana d'un tub encastat al bell mig d'un arc de mig punt tapiat. A la dreta de la font hi ha la zona d'esbarjo, formada per un enrajolat modern on s'assenten les taules i els bancs d'obra. A l'altra banda hi ha l'edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s'orgnitza en un sol nivell. La façana principal, orientada a la zona d'esbarjo, presenta un únic portal amb l'emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l'obertura. A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada. L'edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l'obra vista.</p> | 08290-23 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú. Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases. Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven 'amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast' (Massagué, 1982: 13).</p> | 41.5252400,1.9577200 | 413042 | 4597591 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Sembla ser que l'antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70139 | Capelleta del beat Pere de Luxemburg / Beat Pere de Luxembó o Llusembó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-beat-pere-de-luxemburg-beat-pere-de-luxembo-o-llusembo | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1980). 'El beat Pere a casa nostra'. Ullastrell Ressó Local, núm. 44, setembre 1980, p. 8-10. MASSAGUÉ, Josep (1986). Peculiaritats de la parla ullastrellenca. Ullastrell: inèdit, p.12. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el Rector Rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6.</p> | XX | <p>Capelleta situada al bell mig d'una zona boscosa i que està orientada vers la carretera BV-1203, a la part superior del turó del Pinyoner. Està formada per un alt i esbelt sòcol troncopiramidal de pedra, assentat damunt d'una plataforma de planta quadrada bastida en el mateix material. La cara del sòcol orientada a la carretera presenta dues plaques inscrites. La inferior és de bronze i s'hi pot llegir 'FAMILIA AMAT I PUIG / III VII MCMLXX'. Per contra, la placa superior està formada per dos rajoles de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL BEAT PERE DE LUXEMBURG'. A la part superior del sòcol hi ha la capelleta en sí. Es tracta d'una petita estructura de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants i oberta als quatre vents. Al interior hi ha una imatge del beat Pere de Luxemburg, vestit amb els seus hàbits i atributs. Tant la capella com la imatge són de bronze. Sota la imatge del beat, encastada al sòcol, hi ha una petita placa de ferro ornamentada amb el símbol cardenalici.</p> | 08290-24 | Turó del Pinyoner, 08224 Terrassa | <p>La família Amat- Puig va erigir la capelleta el dia 3 de juliol de l'any 1970 en honor als desitjos del seu pare, Antoni Amat, mort en accident sobtadament sense poder veura-la realitzada. La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. La capelleta és una de les mostres més recents de devoció de la població d'Ullastrell al beat.</p> | 41.5348800,1.9828000 | 415147 | 4598636 | 1970 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, la capelleta es troba situada dins del terme municipal de Terrassa. A Ullastrell, el beat es coneix amb el nom Luxembó. Nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70140 | Font del Padró / Creu del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-padro-creu-del-padro | <p>MASSAGUÉ, Josep (1986). 'Càntirs, sí; portadores, no!'. Ullastrell Ressó Local, núm. 109, febrer 1989, p. 14-15.</p> | XX | <p>Font de planta circular formada per un gran basament, damunt del que s'assenta la creu de terme. El basament, construit damunt d'un sòcol de pedra de planta circular, està format per dos volums de diferents dimensions disposats en gradació, i bastits amb un revestiment de pedra artificial gravat. El volum inferior presenta una pica trapezoïdal, que recull l'aigua de l'aixeta que es troba encastada damunt seu, al volum superior. Tant la pica com l'aixeta estan orientades a la plaça. La creu està bastida en pedra i formada per un fust llis circular, amb la part superior decorada per tres motllures. Damunt seu hi ha un basament troncopiramidal profusament decorat, on s'assenta la creu pròpiament dita. La creu és grega, amb els quatre braços acanalats, i presenta un anell decorat amb dents de serra, que envolta la intersecció.</p> | 08290-25 | Plaça del Padró, 08231 | <p>El mes de maig de l'any 1926, el mestre d'obres Antoni Moner s'oferia a l'ajuntament per construïr una font amb abeurador monumental que substituís la que ja hi havia a l'antiga plaça del Padró, i una creu de terme de pedra. L'inminent arribada del primer abastiment d'aigua a les fonts públiques d'Ullastrell feia necessaria la construcció de quatre fonts en diversos sectors de la població, amb abeuradors inclosos per a cavalleries. L'ajuntament acceptà l'oferta de Moner i es va comprometre a 'costejar els sardinells del sòcol i la creu, encarregant a la casa Butsems & Cia, de Barcelona, la construcció de la creu i el basament de pedra artificial, pel còmput de 140 pessetes' (Massagué, 1986: 14). En el moment de construcció de l'estructura, la part superior del volum inferior del basament es corresponia amb l'abeurador pels animals. Actualment, el sòcol de l'estructura ha estat restituït, tot i que originalment era bastit en maons disposats a sardinell. També sabem que la font havia tingut dues aixetes i que a principis de gener de l'any 1927, uns brètols trencaren el pitó i la molla d'una de les aixetes. El batlle d'Ullastrell, August Anglada i Sucarrats, manà reparar la font i oferí un premi de cinc pessetes a la persona que donés informació sobre l'autor dels fets.</p> | 41.5281900,1.9610000 | 413319 | 4597915 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70140-foto-08290-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70140-foto-08290-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70140-foto-08290-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit tres imatges antigues de la font del Padró, dues datades entre els anys 30 i 40, i una altra de més antiga del fons de mossèn Manuel Padrós. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70141 | FORN DE PA DEL FORN ANGLADA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-anglada | Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). | XIX | Forn de pa de planta rectangular, amb la paret del fons lleugerament arrodonida. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons i presenta un llit de rajoles de gres, lligades amb argila rubefactada. A l'extrem sud-est de la volta hi ha una petita obertura circular que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de rajoles blanques en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra. Al seu costat hi ha un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. A la seva esquerra hi ha la portella de ferro de la cambra de combustió i la de la cendra, ambdues d'arc rebaixat. A la dreta, el sistema utilitzat per regular l'aire i el piròmetre per controlar la temperatura. | 08290-26 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | L'any 1850, el propietari de can Font (parent de la família Anglada) va comprar els terrenys del carrer de la Serra, 22 per al seu fradistern (fill no hereu). Sabem que el 1875, any del casament d'aquest, tant el forn com la casa ja estaven construits i en funcionament. Tots els materials emprats en la construcció del forn són del Bruc i tenen propietats refractàries que admeten altes temperatures. El forn està situat a l'obrador de l'edifici. | 41.5267800,1.9559600 | 412897 | 4597763 | 1875 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara s'utilitzen les dues grans calaixeres de fusta per emmagatzemar els productes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70142 | FORN DE PA DEL FORN JOSEP PUIG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-josep-puig | XX | Forn de pa de planta més o menys circular, cobert per una volta rebaixada lleugerament apuntada, bastida en maons. Presenta un llit de rajoles refractàries i una petita obertura a l'extrem sud-oest de la volta, que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de maons en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra de cocció. A la seva esquerra, la portella d'arc rebaixat de ferro de la cambra de combustió i al seu costat, un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. Sota la cambra de combustió hi ha una obertura rectangular oberta per extreure la cendra. A la banda dreta hi ha el piròmetre per controlar la temperatura. Damunt la boca d'accés a la cambra de cocció hi ha un petit voladís d'un vessant de maons, que amaga el sistema per regular l'aire i el fum. | 08290-27 | Carrer de la Serra, 23, 08231 | El forn, que està situat a l'obrador de l'edifici, es va construïr a principis del segle XX. | 41.5266600,1.9565000 | 412942 | 4597750 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara es conserva i s'utilitza una gran calaixera de fusta per emmagatzemar els productes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70154 | Fita de terme del camí de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa | <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> | 08290-39 | Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) | 41.5255700,1.9485100 | 412274 | 4597637 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70155 | Pont del Masover / Pont de can Font / Pont de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-masover-pont-de-can-font-pont-de-la-roureda | XIX | <p>Pont construït damunt del profund torrent de can Font, que presenta una fondària aproximada d'uns 150 metres. El pont està format per un únic arc apuntat bastit en maons disposats a sardinell. L'estructura assenta damunt de dos murs de pedra construits dins dels marges del torrent. La part superior del pont està bastida en pedra i actualment està tapada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08290-40 | Ruta de can Font, 08231 | <p>El pont fou construït i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. És probable que el nom de Masover estigui relacionat amb la condició dels habitants de la masia durant el segle XIX.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pont forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70156 | Pont de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palet | XX | <p>Pont construït damunt del profund torrent del Camí i assentat a la seva llera. Està format per un únic arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, de molta alçada. L'intradós de l'arc combina el maó amb pedra sense treballar, disposada en filades regulars. A la part superior, el pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-41 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5191700,1.9613500 | 413336 | 4596913 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La titularitat d'aquesta estructura és indeterminada. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70159 | Plafó de la façana de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-la-rectoria | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a l'extrem de llevant de la façana principal de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per diverses rajoles de ceràmica de majòlica acolorides, amb la imatge de la Santa Maria Assumpta. El plafó presenta un marc de color negre sobre un fons blanc, amb la imatge al centre enquadrada dins d'un marc decorat de color coure. La imatge representa la verge al cel envoltada d'angelets que la sostenen. A banda i banda hi ha dos grans gerros profusament decorats, amb decoració vegetal i floral. Sota la imatge hi ha una inscripció referida a la verge: 'REINA AL CEL ASSUMPTA /PREGUEU PER NOSALTRES'. El plafó està il·luminat mitjançant dos aplics en forma de fanalet i està cobert per un voladís de teula àrab de tres vessants.</p> | 08290-44 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>Segons mossèn Joan Lázaro, la representació del plafó de la rectoria és la mateixa que hi ha en un altre plafó de ceràmica del camí dels Degotalls de Montserrat. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> | 41.5285900,1.9598500 | 413224 | 4597961 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Santa Maria Assumpta és la patrona d'Ullastrell. | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70160 | Plafó del pati de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-pati-de-la-rectoria | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 14.</p> | XX | <p>Plafó de ceràmica situat al pati interior de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per sis rajoles de ceràmica de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. El plafó presenta un estret marc de color blau que emmarca tota l'escena, consistent en una gran imatge central de Montserrat i el nen, amb el monestir i els crestats de la muntanya de Montserrat al fons, i sis escolanets amb instruments musicals i partitures a la part inferior del plafó. El plafó està protegit de les inclemències del temps, gràcies al balcó corregut localitzat al primer pis de la rectoria, que li fa de teulada.</p> | 08290-45 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge, així com les diverses romeries al santuari que es celebraven any rera any i, posteriorment, l'entrada de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Santa Maria d'Ullastrell l'any 1956, per presidir el nou altar que se li havia construït. En el seu llibre, Josep Massagué bateja el plafó com 'la verge del pati de la rectoria'. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> | 41.5285300,1.9597600 | 413216 | 4597954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70161 | Mosaic del Centenari del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-del-centenari-del-campanar | XXI | <p>Mosaic de grans dimensions situat en un mur atalussat que forma part del carrer de l'Assumpció, i que també delimita la plaça de l'Església. El mur està arrebossat i pintat amb una tonalitat gris-blavosa. El mosaic, aplicat damunt la superfície del mur, és de trencadís molt acolorit. Representa la part superior del campanar de l'església, amb les dates del centenari i la imatge del massís de Montserrat, entre d'altres relleus muntanyosos. Al costat de la cúpula del campanar hi ha una petita placa rectangular de ceràmica, amb la imatge del campanar, la senyera i una dedicatòria: 'EL POBLE D'ULLASTRELL EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DEL CAMPANAR, MARÇ 2009'. Sota d'aquesta, una altra placa fa referència a l'autoria del disseny del mosaic.</p> | 08290-46 | Carrer de l'Assumpció, 08231 | <p>El mosaic fou construït per commemorar el centenari del campanar de l'església parroquial, bastit per l'arquitecte modernista Lluís Muncunill l'any 1908. L'autor del disseny és en Joan Rodó i Amat.</p> | 41.5286600,1.9601900 | 413252 | 4597968 | 2009 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70162 | Plafó de la façana de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-can-costa | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 18-19.</p> | XIX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de can Costa, a l'alçada del pis superior. Es tracta d'un plafó rectangular format per 12 rajoles de ceràmica vidrada de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Presenta un marc decorat amb motius vegetals i garlandes, que emmarca tota l'escena. L'escena consta d'una representació del massís de Montserrat, amb el monestir i les diverses ermites que el caracteritzen, sota un cel blau amb la representació de tres núvols. Al centre de l'escena, integrada dins del massís muntanyós, hi ha una imatge central de la verge amb el nen.</p> | 08290-47 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge. En concret, un avantpassat pagès de la família Costa, deixà escrit en el seu testament l'any 1568: '(···) dues misses que em seran dites a l'altar major de la Mare de Déu de Montserrat, i per la caritat quatre sous' (Massagué, 1981: 18). En aquella època, els Costa vivien dins del terme de Sant Pere d'Abrera (can Costa vell), tot i que feien vida a Ullastrell donada la seva proximitat respecte l'altre municipi. Posteriorment, els Costa construiren la casa que ens ocupa dins del nucli urbà d'Ullastrell, deixant clara la seva devoció amb la instal·lació del plafó de la verge a la façana. Segons una placa gravada situada sota el plafó de la verge a la mateixa façana, l'edifici fou bastit l'any 1880, establint una possible datació per al plafó montserratí.</p> | 41.5260400,1.9546200 | 412784 | 4597683 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70163 | Plafó de Sant Pompeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-pompeu | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, damunt d'un antic finestral tapiat. Es tracta d'un plafó rectangular format per rajoles de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de Sant Pompeu sobre un fons blau. Presenta un marc decorat amb els colors de la Senyera, que emmarca l'escena. El sant va vestit amb una túnica i està acompanyat dels seus atributs. El plafó també compta amb el nom del sant disposat en vertical, emmarcant la figura.</p> | 08290-48 | Carrer de la Serra, 60, 08231 | <p>Sant Pompeu fou un dels set màtirs de procedència italiana, que en declarar-se cristians foren ofegats a la mar Adriàtica prop de l'any 120.</p> | 41.5261700,1.9546300 | 412785 | 4597697 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70164 | Monument a Ullastrell / La Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ullastrell-la-mola | <p>https://sites.google.com/site/focullastrell/festa-major-2010---exposicio/imatges-13---18 (consulta: 28-04-13).</p> | XX | <p>Monument urbà situat a l'encreuament entre l'avinguda de Terrassa i el carrer de la Serra, a la banda de llevant del nucli urbà. Està format per dues grans pedres de molí de granit encaixades, amb un plafó ovalat central que presenta l'escut i el nom de la vila. El monument està situat al bell mig d'un parterre enjardinat, just a l'encreuament d'aquestes dues vies amb la carretera BV-1203, que marxa en direcció Abrera.</p> | 08290-49 | Carrer de la Serra-avinguda de Terrassa-carretera BV-1203, 08231 | <p>El monument fou construït a principis dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.5280600,1.9590700 | 413158 | 4597902 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70165 | Relíquia del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquia-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'El beat Pere a casa nostra'. Ullastrell Ressó Local, núm. 44, setembre 1980, p. 10. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6.</p> | XX | <p>Relíquia del beat Pere de Luxemburg situada a la sacristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta d'un fragment d'òs del beat Pere, dipositat al interior d'un relicari de plata. El relicari presenta un peu de base circular que sosté el receptacle també circular que alberga la relíquia en sí. Tota la peça està profusament decorada amb relleus de temàtica vegetal i fruital. A la part posterior del receptacle encara es conserva el lacre amb segell papal d'autenticitat.</p> | 08290-50 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. L'any 1962, mossèn Manuel Padrós (rector de la parròquia d'Ullastrell) va realitzar tots els tràmits necessaris per aconseguir la relíquia. Finalment, l'arquebisbe d'Avinyó (França) monsenyor Urtasan donà una relíquia del beat a la parròquia d'Ullastrell, amb el rescripte corresponent procedent de Roma on s'autoritzava la pública veneració de la mateixa. Així doncs, el dia 3 de juliol de l'any 1962, Ullastrell va fer una gran festa per commemorar la renovació del vot del poble al beat Pere. El rescripte fou signat l'any següent a Roma, i en ell s'autoritzava també la celebració de la seva festa, amb missa de comú de Confessors i oració pròpia, el dia 3 de juliol.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A Ullastrell, el beat es coneix amb el nom Luxembó. Nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70166 | PREMSA DE VI DEL PASSATGE DE LA VERGE DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-del-passatge-de-la-verge-de-montserrat | XX | Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, en una zona enjardinada que forma cantonada entre el passatge de la Verge de Montserrat i la carretera BV-1203. Es tracta de les restes d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. | 08290-51 | Passatge de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, aquesta premsa es pot datar dins d'aquest període.. | 41.5250300,1.9545500 | 412777 | 4597571 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70169 | FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU MUNICIPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-11 | XVIII-XX | Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament, al costat del vestíbul, i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1702 fins a l'actualitat. La documentació inventariada ocupa 1057 unitats d'instal·lació, amb un volum de 125,145 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i gestionada amb el programa informàtic GIAM, de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació està classificada en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1748-2011), Hisenda (1702-2010), Proveïments (1874-2000), Serveis Socials (1908-2010), Sanitat (1859-2002), Obres i Urbanisme (1846-2008), Seguretat pública (1782-1988), Serveis Militars (1771-2001), Població (1790-2010), Eleccions (1841-2009), Ensenyament (1858-2010), Cultura (1849-2007), Serveis Agropecuaris (1753-2002). L'arxiu també conserva altres fons documentals del municipi com són: el del Jutjat de Pau, el de la Cooperativa d'Ullastrell (1911-1923), de l'elèctrica d'Ullastrell (1914-1942), el Montepio de Sant Sebastià (1925), la Unió Patriòtica (1924-1927) i la Falange Española (1940-1960). | 08290-54 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. No hi ha documentades actuacions arxivístiques prèvies a la intervenció que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2003. Dos anys després, el 2005, l'ajuntament d'Ullastrell s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2003 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70170 | Fons documental de l'Arxiu Històric Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-parroquial | <p>PASTALLÉ, Pere (1987). 'Ullastrell, qui ets?'. Ullastrell Ressó Local, núm. 128, setembre 1987, p. 4. PASTALLÉ, Pere (1987). Inventari de l'arxiu històric de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XV-XX | <p>L'Arxiu històric de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell està situat a l'edifici de la rectoria. Presenta un inventari de la documentació de la parròquia desde l'any 1408 fins al 1939, organitzat en set unitats documentals: I-Llibres sacramentals (llibres de naixements, confirmacions, matrimonis i òbits), II-Llibres de cofraries i associacions religioses, III-Documentació oficial impresa (ordres reials, visites eclesiàstiques), IV-Rendes de la parròquia (ingressos de les misses i dels delmes), V-Documentació de l'Obra (béns materials de la parròquia), VI-Documentació del Batlle (documents conservats del batlle a la parròquia) i VII-Varis. Algunes obres destacables del fons són un capbreu de l'any 1591, el llibre dels Delmes del segle XVII i el llibre del Batlle del segle XVI.</p> | 08290-55 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>L'any 1987, Pere Pastallé es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu parroquial de Santa Maria d'Ullastrell, establint el quadre classificatori a partir de la consulta d'altres arxius similars i organitzant la documentació conservada. Bona part d'aquesta documentació s'ha conservat gràcies a les accions d'antics rectors de la parròquia, que decidiren fer còpies dels documents més malmesos perque perduressin en el temps. L'estat de conservació d'alguns dels documents de l'arxiu és força deficient, tot i que també n'hi ha de força antics en molt bon estat.</p> | 41.5285300,1.9597600 | 413216 | 4597954 | 1987 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70171 | Fons documental d'Ullastrell a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dullastrell-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73, 152, 216. LÓPEZ, M., TATJER, M. (1985). Inventari dels oficis i comptadories d'hipoteques de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 207-218. PUIG I USTRELL, P., SANLLEHÍ I UBACH, J. (1984). Catàleg de l'Arxiu Notarial de Terrassa. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, núm. 5, Barcelona: Fundació Noguera.</p> | XIII-XX | <p>Fons documental d'Ullastrell dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) de Terrassa. Consta de tres fons independents: fons de can Palet d'Ullastrell, fons Joan Torrents i Montmany i fons de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell. El fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1212 al 1780, i està format per un volum de 0,60 ml i 26 pergamins datables entre 1212 i 1673. La resta del fons consta d'un llibre de censals de la família Palet d'Ullastrell (1712-1742) que pagaven els pagesos dels pobles de la contrada, un altre llibre de censals de Miquel Palet d'Ullastrell (1741-1780) i un llibre de comptes de Felip Palet, prevere d'Abrera (1716-1756), en el que es feia el doble registre de deutes i censals. Els documents estan escrits en llatí, català i castellà, i alguns dels pergamins estan força deteriorats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany presenta una cronologia de l'any 1940 fins el 1979. El contingut del fons relacionat amb Ullastrell és el següent: 54 fotografies de l'homenatge del poble d'Ullastrell a Terrassa (3 juliol 1964) i 26 fotografies de la inauguració del camp de futbol (vers l'any 1960). El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1943 al 1994, amb un volum documental de 3 ml. Presenta la documentació generada pel Grupo Sindical de Colonización (1943-1977), per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell (1943-1977) i per la Cambra Agrària Local d'Ullastrell (1977-1994). La documentació inclou els llibres d'actes de l'entitat (954-1991), documentació pressupostària (1962-1977), registres industrials agrícoles o sanitaris d'indústries (1985-1986), llibres comptables (1991-1992), registres de correspondència de la Cambra (1975-1994) i un expedient redactat en motiu d'una pedregada de l'any 1964. Els documents estan escrits en català i castellà, en bon estat de conservació. En darrer terme, cal afegir una sèrie de documents solts que fan referència al municipi: documents escadussers d'Ullastrell (1451-1811), documents judicials de la batllia d'Ullastrell (1609-1819) i el cadastre d'Ullastrell (1716-1818). Cal esmentar també els llibres referents a Ullastrell, inclosos en el fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa. Es tracta dels registres d'escriptures que responen a la Reial Pragmàtica de 1768 i van del 1821 al 1845, i els registres del Reial Decret de 23 de maig de 1845, des d'aquest mateix any fins el 1862. Per últim, esmentar també la documentació relacionada amb Ullastrell, i inclosa en l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Terrassa, amb unes dates extremes que van del segle XVI al XVIII.</p> | 08290-56 | C/ Baldrich 268. 08223 Terrassa | <p>No es coneix la data d'ingrés a l'ACVOC del fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell, tot i que es començà a tractar l'any 1974. Posteriorment, l'any 1977, Antoni Alegre de Sagrera va fer la donació dels 26 pergamins anteriorment mencionats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany ingressà a l'ACVOC el dia 24 d'octubre del 2011, de la mà de Joan Torrents. Posteriorment, a principis de gener del 2012, deixà dos àlbums familiars de fotografies que foren digitalitzats i retornats a la família. El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell fou transferit a l'ACVOC pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dia 23 de novembre de 1998. Posteriorment, el 19 de març de 2002, el sr. Jacint Puig incrementà el volum del fons en 0,1 ml, aportant els llibres d'actes del 'Grupo Sindical de Colonización nº 898. Bodega cooperativa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell' i de la posterior Cambra Agrària, datats entre el mes d'abril de 1954 i el setembre de 1989.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental o Arxiu Històric Comarcal de Terrassa fou creat l'any 1982 amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental català que custodia. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70173 | Pergamí del segle XIV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xiv | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 522, Reg. 22566. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XIV | <p>Pergamí del segle XIV dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la compra de l'Hospital de la Santa Creu. El pergamí presenta unes mesures de 573 per 490 mm, està escrit en llatí i datat el dia 21 de setembre de l'any 1386. El notari del document és Jaume 'de Mitibe', rector i notari públic de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta de la donació efectuada per Guillem Rovira, de Sant Vicenç de Castellbisbal, en favor del seu fill Bartomeu. Li fa donació del mas Sarrovira, situat en aquesta parròquia, i dels seus béns en general. El fill estava a punt de contraure matrimoni amb Maria, filla del difunt Romeu de Riquer, de Santa Maria d'Ullastrell.</p> | 08290-58 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Santa Maria d'Ullastrell és el lloc on es redacta el pergamí.</p> | 41.5268977,1.9567464 | 412963 | 4597776 | 1386 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70175 | Goigs en honor del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>GRÀFIQUES MINERVA (1948?). Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg. Terrassa. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6</p> | XX | <p>'Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg vulgarment anomenat de Luxembó, que es canten en la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, bisbat de Barcelona: Per la glòria eternal que teniu en possessió, Guardeu-nos sempre de mal Beat Pere de Luxembó. Vostra casa distingida per títols de noblesa és per Vós ben enriquida de virtuts i honradesa; la puresa original estimeu des d'infantó. Guardeu-nos sempre, etz. Tot fugint l'ociositat, a l'estudi us apliqueu, i buscant la humilitat a l'Església us doneu; de París la Catedral sap la vostra devoció. Guardeu-nos sempre, etz. Com abisbe us comana la ciutat de Metz Climent, qui del vostre zel demana l'ajudeu en tot moment; una vida angelical era sempre el bell sermó. Guardeu-nos sempre, etz. Amb l'augment de dignitat el sant Pare us premia la virtut i austeritat, que tothom reconeixia, elegint-vos Cardenal de la Cúria d'Avinyó. Guardeu-nos sempre, etz. Contemplant el cataclisme que l'Església ha minat, treballeu amb heroisme per tornar-li la unitat; vostra vida corporal oferiu en expiació. Guardeu-nos sempre, etz. Del dejuni del gran rigor vostre cos ha extenuat; més formosa que una flor a Déu l'ànima heu lliurat; vostre nom es fa immortal pel poder de curació. Guardeu-nos sempre, etz. El malalt i tot ferit, qui de pesta és atacat, si a Vós ha alçat el crit el miracle li heu obrat; per poder especial, feu dels morts ressurrecció. Guardeu-nos sempre, etz. La parròquia d'Ullastrell per Patró us ha proclamat; el remei per tot flagell prest en Vós sempre ha trobat; de manera solemnial agraeix la intercessió. Guardeu-nos sempre, etz. Pietós, sempre escolteu els veïns d'eixa contrada, quan us preguen els lliureu de tot llamp i pedregada; la collita es fa total per la vostra protecció. Guardeu-nos sempre, etz. Honorant de Vós la imatge l'afligit troba consol, defenseu de tot ultratge eix poble que tant us vol; la salut espiritual retorneu-li amb abundó. Guardeu-nos sempre, etz. Des la Pàtria immortal escolteu la petició. Guardeu-nos sempre, etz. Ora pro nobis beate Petre. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui Beatum Petrum Confessorem tuum atque Pontificem inter mundi hujus turbines illaesum servare dignatus es, concede supplicibus tuis ut ipsius protecti meritis ab omnibus vitae hujus luberemur adversis, et futurae Beatitudinis aeterna paemia consequamur. Por Christum Dominum nostrum. Amén'.</p> | 08290-60 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. Els goigs es cantaren per primera vegada a l'església de Santa Maria d'Ullastrell el dia 3 de juliol de l'any 1948. Cal dir que la primera edició en paper d'aquests goigs presentava una capçalera il·lustrada per Mateu Avellaneda, que encara es reprodueix. Tot i que actualment el dia 3 de juliol no és festiu a la població, els goigs encara es canten ocasionalment a la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1948 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere de Luxemburg nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. Existeix una còpia en paper a la rectoria de l'església parroquial i una altra a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70176 | Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-santa-maria-assumpta | <p>CASALS, Antoni (1986). Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XX | <p>'Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell: Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Són molts anys que us acarona nostra devoció clara, que en vostre nom agermana els turons que el sol corona amb la pau de la contrada, i ens fa tenir-vos per guia: guardeu-nos per l'altra vida, Mare Assumpta Immaculada! Si sou Mare i sou perfecta i com a fills en teniu, feu el nostres amor tan viu vers Jesús, amb el cor recte, que agraïm vostra mirada i escoltem vostra crida. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Sou dolça i viva Patrona d'Ullastrell, 'la flor galana d'eixa terra catalana' que el cor de tots il·lusiona. I si sou casa daurada i porta que el cel convida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada. Purifiqueu els nostres cors; dignifiqueu nostra parla, que poguem considerar-la com el millor dels tresors. Que la llengua catalana sia pura i sia viva. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Al beneir les nostres llars; preserveu nostra verema; deu-nos la glòria suprema de sentir-nos ben germans. I mirant la vostra cara curulla d'amor sens mida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Pregueu per nosaltres Santa Maria Assumpta. R. Que els nostres cors, abrandats d'amor, aspirin sempre a vós. Preguem: Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l'esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria'.</p> | 08290-61 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 15 d'agost de 1986, festivitat de la verge i Festa Major de la població. Actualment, sempre es canten en la missa dedicada a la verge el dia 15 d'agost, però també en d'altres moments ocasionals que convingui. La lletra és d'Antoni Casals i la música de Xavier Massagué. Les còpies en paper presenten una fotografia del plafó de la verge de la façana de la rectoria, realitzada per Josep Massagué, i la partitura musical per cantar.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1986 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos, així com una altra còpia dipositada a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70177 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>'Goigs a la mare de Déu de Montserrat'. Ullastrell Ressó Local, núm. 233, juny 1996, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. PUIG I CARRERAS, Mª Carme (1996). Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell: fotocòpia en paper.</p> | XX | <p>'Goigs a la Mare de Déu de Montserrat, que es canten a Santa Maria d'Ullastrell, per primera vegada el 27-4-1996: D'Ullastrell no us oblideu ja que sempre us ha estimat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Quan Jesús agonitzant lliurava l'ànima al pare, li digué a Sant Joan: 'Aquí tens la teva Mare'. I vos al peu de la Creu acceptareu de bon grat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Vos sou l'estel més brillant Moreneta de la Serra. Rosa que va perfumant nostra catalana terra. Els devots de tot arreu a vostre peus s'han prostrat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ja nostres avantpassats agraïren la collita dels raïms i dels sembrats fent-vos una visita. La Santa Muntanya a peu joves i grans hem pujat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. No us teníem gaire lluny us volem més aprop nostre i posant un altar a punt portem una imatge vostra. Ullastrell vol que estigueu ja per sempre al seu costat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Amb cor alegre i joiós com si florís un miracle noies del poble, com Vos, portaven el Tabernacle. I en processó al temple entreu amb molta solemnitat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Van anar passant els anys i un nou altar preparàrem i nostres penes i afanys a vostres plantes posàrem. Amb ulls de Mare ens mireu i en Vos consol hem trobat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ens reunim petits i grans quan arriba vostra festa, oracions flors i bons cants en una missa al capvespre. La tenora amb dolça veu la sardana ha refilat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Per la pau del Món sencer, us preguem Verge Morena, pels que han perdut la fe i tots els que passen penes. Pels malalts de tot arreu i pels que ja ens han deixat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. De tot mal ens deslliureu implorem per pietat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. ORACIÓ: Senyor, vos heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu als devots d'Ullastrell que invoquen amb confiança la Mare del vostre fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat'.</p> | 08290-62 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 27 d'abril de 1996, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Actualment, tot i que el dia de la Mare de Déu no és festiu a la població, els goigs encara es continuen cantant ocasionalment. La lletra és de Mª Carme Puig i Carreras i la música de Xavier Massagué i Dalmases. Les fotocòpies en paper presenten la partitura musical per cantar i una sèrie de dibuixos realitzats per mossèn Manuel Padrós i Claret, destacant la representació central del nou retaule dedicat a la verge, que fou inaugurat el 1988 juntament amb la reentrada de la talla de la Mare de Déu de Montserrat, datada l'any 1956 i que encara es conserva. Aquest fet és destacable ja que la lletra del goig ho recull.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1996 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.