Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70237 | Camí rural de les Torrasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-les-torrasses | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, just on el terme municipal dibuixa una llengua en direcció Abrera, vorejant el turó de les Martines. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1,5 km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí s'origina i enllaça amb l'antic camí rural d'Ullastrell a Martorell, a l'alçada del salt del Sendo, tocant al terme municipal de Castellbisbal. La via marxa en direcció a ponent pel paratge de les Torrasses, alternant els termes municipals d'Ullastrell i Castellbisbal. Un cop vorejat el turó de les Martines, la via continua fins al terme de Castellbisbal definitivament.</p> | 08290-122 | Voltants del turó de les Martines, 08231 | 41.5075700,1.9454100 | 411991 | 4595641 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70237-foto-08290-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70237-foto-08290-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70250 | Bosc dels Obrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-obrics | <p>Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Regions/PortadaRF5.htm (consulta: 04-05-13).</p> | El sotabosc és molt abundant. | <p>Bosc situat a l'extrem nord-oest del terme municipal i delimitat pel torrent de l'Obric, el torrent Fondo i la riera de Gaià. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible.</p> | 08290-135 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 on s'explicita que s'havia de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich. El topònim fa referència al bosc de l'Obric actual.</p> | 41.5294200,1.9462100 | 412087 | 4598066 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70221 | Cobert de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-can-costa | XIX-XX | Cobert per abundant vegetació. | <p>Cobert situat al nord-oest del nucli urbà de la població, a la zona de can Costa i tocant al terme municipal d'Abrera. S'ubica a pocs metres d'un dels pals de formigó d'una línia elèctrica, en una zona coberta d'abundant vegetació i sense una via clara per accedir-hi actualment. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de petites dimensions, amb la coberta de teula d'un sol vessant orientada al mur de llevant. Alhora està sostinguda per una solera de llates i bigues de fusta interior. La construcció presenta tota la part de migdia oberta per facilitar-hi l'accés. Aquest cobert està bastit amb pedra sense treballar i maons lligats amb morter de calç, que alhora també revesteix els paraments exteriors.</p> | 08290-106 | Paratge de can Costa, 08231 | 41.5270500,1.9471100 | 412159 | 4597802 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70154 | Fita de terme del camí de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa | <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> | 08290-39 | Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) | 41.5255700,1.9485100 | 412274 | 4597637 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70210 | LA ROUREDA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda | Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). | El sotabosc és molt abundant. | Antiga roureda situada a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitada pel torrent de can Font a llevant, pel torrent Fondo a ponent i per la riera de Gaià al nord (límit municipal amb el terme de Viladecavalls). Es tracta d'una massa boscosa actualment formada per diverses varietats d'arbres autòctons, tot i que en origen es plantaren només roures. Entre d'altres varietats hi ha alzina i pi blanc, tot i que també es conserven alguns exemplars de roures de força antiguitat. En l'actualitat, l'abundant sotabosc existent a la zona (ginesta, gatera, etc.) fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. La Roureda està connectada amb el poble mitjançant una pista forestal que neix sota el turó de Bonavista. Des del camí de can Font també s'hi pot accedir, seguint la ruta de can Font. | 08290-95 | Paratge de la Roureda, 08231 | A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 que fa referència a la Roureda. Es tracta de la certificació d'una visita efectuada dins del terme d'Ullastrell per revisar l'estat dels boscos i arbredes del municipi. El document comptabilitza la xifra de 16963 arbres i les propietats a les que pertanyien els mateixos. També dóna informació sobre com aprofitaven la fusta (llenya, carbó, construcció embarcacions). Pel que fa a la Roureda, el document explicita que s'ha de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich (fa referència al paratge dels Oblics actual), però dins del terme d'Ullastrell. | 41.5326400,1.9506800 | 412464 | 4598419 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70231 | Camí rural d'Ullastrell a Olesa de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-olesa-de-montserrat | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Olesa de Montserrat. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en pràcticament tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és d'aproximadament uns 700 m, donada la proximitat amb el terme d'Abrera que també és el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 30% sense cap restricció de circulació en el recorregut, tot i que el tram final s'ha de fer a peu ja que el camí es transforma en un corriol que baixa per una zona boscosa fins a la riera de Gaià. Forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al bell mig del nucli urbà, a l'encreuament entre la pujada de Ponent, el carrer de la Serra i l'avinguda de la Verge de Montserrat. S'inicia en baixada, vorejant el turó de la Bonavista per la banda de migdia fins a la casa de cal Teixidor. Un cop allà es segueix la via sense desviar-se en direcció a la granja del Garro fins a sortir del terme municipal. Per últim, cal dir que tot el traçat coincideix amb un tram del Camí de Sant Jaume que ve desde Barcelona i va en direcció a Olesa i Montserrat. Alhora, a l'alçada de cal Teixidor, enllaça amb el camí forestal de la Roureda i amb el camí rural de circumval·lació, que dóna la volta al nucli urbà per la banda de tramuntana.</p> | 08290-116 | Camí de can Costa, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5257800,1.9512900 | 412506 | 4597657 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70225 | Barraca de les Monges 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-1 | XX | <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca compta amb una petita repisa d'obra situada al costat de l'entrada.</p> | 08290-110 | 41.5218400,1.9514100 | 412511 | 4597220 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70239 | Camí forestal de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-la-roureda | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal situat a l'extrem nord-oest del nucli urbà, pel bell mig d'una boscosa que marxa en direcció nord, entre els torrents Fondo i de can Font. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 30%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1 km i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) i a la Xarxa Viària Bàsica. El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista i la casa de cal Clapés. En aquest punt s'agafa el camí que baixa, vorejant la tanca que delimita el jardí de la casa, en direcció a la Roureda. Des d'aquesta, el camí es transforma en un corriol actualment cobert de vegetació que baixa en direcció a la riera de Gaià, límit municipal amb el terme de Viladecavalls. Tot el tram desde la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el traçat del camí de circumval·lació, que dóna la volta al poble per la banda de tramuntana. També enllaça amb la ruta de can Font.</p> | 08290-124 | Camí de la Roureda, 08231 | 41.5311100,1.9513900 | 412521 | 4598249 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70232 | Camí rural d'Ullastrell a Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-santa-maria-de-vilalba | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). MATURANA, C. 'Des de Terrassa al Llobregat'. Butlletí del Grup Excursionista La Llanterna, núm. 4, desembre 1926-gener 1927, Terrassa, p. 27-29.</p> | <p>Antic camí rural que enllaça el municipi d'Ullastrell amb el barri de Santa Maria de Vilalba, pertanyent a la població d'Abrera (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és molt curt, d'aproximadament uns 400 m, donada la proximitat amb el terme municipal d'Abrera que també coincideix amb el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 29% sense cap restricció de circulació en el recorregut, apte per tots els vehicles.El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer de les Oliveres, l'avinguda de la Verge de Montserrat i el Camí de les Monges. S'inicia en baixada, vorejant el turó de ca la Carme per la banda de tramuntana. Després de passar per un revolt força tancat i deixar enrera una casa i una petita nau industrial, el camí s'endinsa per la carena del Pi Llarg fins a entrar dins del terme municipal d'Abrera.</p> | 08290-117 | Camí del Pi Llarg, 08231 | <p>Santa Maria de Vilalba també és conegut com el 'Suro'. Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5232600,1.9516400 | 412532 | 4597377 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70144 | Forn de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-font | XIX | El forn està completament arruïnat i cobert d'una abundant vegetació que fa que resti amagat. | <p>Restes d'un forn aïllat situat al bell mig d'una zona boscosa, just a l'encreuament entre el camí de la Roureda i el corriol que puja per la ruta de can Font. Les restes estan situades al costat del corriol, en el desnivell que enllaça amb el camí. Tot i que actualment la zona està coberta d'una abundant i espessa vegetació, s'observa una estructura força enrunada bastida en pedra, que sembla marcar una planta en forma d'U. La banda oberta de l'estructura està situada a la cota més baixa del desnivell.</p> | 08290-29 | Ruta de can Font, 08231 | <p>És probable que el forn estigués destinat a la producció de maons per poder construïr el pont del Masover, situat a escassa distància d'aquest per la ruta de can Font.</p> | 41.5324200,1.9518200 | 412559 | 4598394 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70206 | Mirador de la plaça dels Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-dels-quatre-vents | XXI | <p>Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, a l'extrem nord-oest del Turó de ca la Carme. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s'ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana. Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d'aquest enclavament.</p> | 08290-91 | Plaça dels Quatre Vents, 08231 | <p>El mirador de la plaça dels Quatre Vents fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5232600,1.9524800 | 412602 | 4597376 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70226 | Barraca de les Monges 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-2 | XX | En part enrunada | <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca presenta una cambra interior excavada al marge, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. La part davantera de la coberta i de la façana principal estan arruïnades.</p> | 08290-111 | 41.5209600,1.9533100 | 412668 | 4597120 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70155 | Pont del Masover / Pont de can Font / Pont de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-masover-pont-de-can-font-pont-de-la-roureda | XIX | <p>Pont construït damunt del profund torrent de can Font, que presenta una fondària aproximada d'uns 150 metres. El pont està format per un únic arc apuntat bastit en maons disposats a sardinell. L'estructura assenta damunt de dos murs de pedra construits dins dels marges del torrent. La part superior del pont està bastida en pedra i actualment està tapada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08290-40 | Ruta de can Font, 08231 | <p>El pont fou construït i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. És probable que el nom de Masover estigui relacionat amb la condició dels habitants de la masia durant el segle XIX.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pont forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70240 | Ruta de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-can-font | <p>Ruta situada a la banda de tramuntana del terme municipal, amb arribada i sortida des del nucli urbà. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres, tot i que una part de la ruta es transforma en un corriol força estret. Compta amb una longitud aproximada d'uns 2,5 km (si tenim en compte la tornada pel carrer de la Serra) i discorre per paratges boscosos. El camí s'origina al mig del poble, a l'extrem de llevant del carrer Prat de la Riba. En un primer moment segueix el mateix traçat que el camí de can Font. Un cop passada la masia, cal agafar un trencant a mà esquerra en direcció a la font de can Font. Des de la banda de migdia de la font s'agafa un estret corriol en direcció a ponent, que travessa una zona boscosa i plena de vegetació fins al pont del Masover. Un cop creuat el pont, el corriol comença a pujar fins a enllaçar amb el camí forestal de la Roureda. En aquest punt es poden contemplar les restes de l'antic forn de can Font, situat en un marge just a l'encreuament entre les dues vies. Des del camí de la Roureda, la ruta va pujant fins a arribar a la casa de cal Clapés i, posteriorment, al nucli urbà (s'hi pot arribar des del camí de can Costa o bé des del camí de circumval·lació).</p> | 08290-125 | Camí de can Font - camí de la Roureda, 08231 | <p>La ruta de can Font fou senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables d'aquest ruta.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70150 | Fossa de les Monges 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-les-monges-1 | <p>Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). Font oral: Jaume Puig (entrevista: març 2013). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. http://fossesirepressio.cat/ca/126181 (consulta: 29-01-13). Http://tuullastrell.blogspot.com.es/2009_05_01_archive.html (consulta: 22-04-13).</p> | XX | El jaciment no ha estat mai excavat. | <p>Fossa republicana situada al marge de ponent del camí de les Monges, a poca distància del cementiri i sota el turó del Masvalls. Segons les informacions obtingudes, la fossa està situada a uns 40 metres del camí respecte el desnivell del terreny, al costat d'un dels pals de formigó d'una de les línies elèctriques de la zona. Actualment, el marge està cobert d'una abundant vegetació formada sobretot per matolls i ginesta. No hi ha constància del nombre de individus que hi ha enterrats a la fossa, tot i que sembla que no era un grup gaire nombrós.</p> | 08290-35 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons les informacions obtingudes directament relacionades amb la fossa, els soldats republicans estaven en retirada en direcció a Ullastrell, quan foren abatuts pel front franquista procedent del terme municipal d'Abrera. A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. El dia 25 de gener, les tropes avançaren per la zona, establint la línia del front més enllà de Rubí. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera.</p> | 41.5212600,1.9537000 | 412701 | 4597153 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70150-foto-08290-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70150-foto-08290-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 40 metres de distància a migdia, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte (veure fitxa 36). És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70126 | Cal Mus / Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | Completament reformada | <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> | 08290-11 | Camí de les Monges, 5, 08231 | <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> | 41.5226600,1.9537300 | 412705 | 4597308 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70151 | Fossa de les Monges 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-les-monges-2 | <p>Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). Font oral: Jaume Puig (entrevista: març 2013). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. http://fossesirepressio.cat/ca/126181 (consulta: 29-01-13). http://tuullastrell.blogspot.com.es/2009_05_01_archive.html (consulta: 22-04-13).</p> | XX | El jaciment no ha estat mai excavat. | <p>Fossa republicana situada al marge de ponent del camí de les Monges, a poca distància del cementiri i sota el turó del Masvalls. Segons les informacions obtingudes, la fossa està situada a tant sols uns 20 metres del camí respecte el desnivell del terreny, molt aprop d'uns arbres de més alçada que la resta de la vegetació que cobreix la zona. Aquesta està formada sobretot per matolls i ginesta. No hi ha constància del nombre de individus que hi ha enterrats a la fossa, tot i que sembla que no era un grup gaire nombrós.</p> | 08290-36 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons les informacions obtingudes directament relacionades amb la fossa, els soldats republicans estaven en retirada en direcció a Ullastrell, quan foren abatuts pel front franquista procedent del terme municipal d'Abrera. A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. El dia 25 de gener, les tropes avançaren per la zona, establint la línia del front més enllà de Rubí. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera.</p> | 41.5209800,1.9540100 | 412726 | 4597122 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70151-foto-08290-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70151-foto-08290-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 40 metres de distància a tramuntana, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte (veure fitxa 35). És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70236 | Camí rural de les Perdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-les-perdius | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, en el quilòmetre 5 de la carretera BV-1203, passada una gran nau industrial. Es tracta d'un camí de terra amb restes de trams asfaltats i grava, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 5 de la carretera BV-1203, al bell mig d'un giravolt situat sota d'una gran nau industrial que hi ha al peu de la carretera. El traçat discorre entre entre paratges boscosos fins a enllaçar amb el terme municipal de Castellbisbal i la masia de ca n'Ametller, on finalitza.</p> | 08290-121 | Carretera BV-1203, km. 5, 08231 | 41.5130200,1.9543500 | 412744 | 4596237 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70236-foto-08290-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70236-foto-08290-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. A uns 60 m de la carretera BV-1203 entrant pel camí, hi ha una cadena que impedeix el pas a vehicles motoritzats. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70233 | Camí rural d'Ullastrell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-martorell | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). FUSALBA, Mateu (1986). 'L'antic camí d'Ullastrell a Martorell'. Al Vent, núm. 86, febrer 1986, Terrassa, p. 36-37.</p> | <p>Antic camí rural que comunica el municipi d'Ullastrell amb el de Martorell (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 15%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per a tots els vehicles. El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El seu recorregut, amb una longitud aproximada de 1,5 km, transcorre entre els termes municipals d'Ullastrell i d'Abrera, fins arribar al de Castellbisbal, limítrof amb Ullastrell pel sud. El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, al camí de les Monges. Un cop al cementiri, cal agafar un corriol que voreja el fossar per la banda de ponent, fins a enllaçar amb la carretera BV-1203. Cal seguir aquesta via uns quants metres en direcció Abrera i, posteriorment, en el quilòmetre 5,5, agafar un trencant a mà esquerra que porta a les masies de can Puig, can Segarra i can Pastallé (Castellbisbal). Aquest tram discorre pràcticament tot en paral·lel al límit municipal amb el terme d'Abrera, però dins d'aquest segon municipi. Finalment, sense desviar-se de la ruta, el camí torna a entrar dins del terme d'Ullastrell només uns 300 m, per acabar finalment desembocant al de Castellbisbal.</p> | 08290-118 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral i també està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5199500,1.9544800 | 412764 | 4597007 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70166 | PREMSA DE VI DEL PASSATGE DE LA VERGE DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-del-passatge-de-la-verge-de-montserrat | XX | Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, en una zona enjardinada que forma cantonada entre el passatge de la Verge de Montserrat i la carretera BV-1203. Es tracta de les restes d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. | 08290-51 | Passatge de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, aquesta premsa es pot datar dins d'aquest període.. | 41.5250300,1.9545500 | 412777 | 4597571 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70249 | Pi de la Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-torre-del-palanca | XX | <p>Antic exemplar de pi blanc situat dins del jardí de la Torre del Palanca. L'arbre s'ubica molt a prop de la cantonada sud-oest de la casa, situada damunt d'un dels petits turonets que caracteritzen el municipi d'Ullastrell. Es tracta d'un gran exemplar de pi blanc que presenta un llarg tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 m. A la part superior del tronc s'observa un petit esboranc causat per l'antiga caiguda d'un llamp. L'exemplar està en molt bones condicions, cuidat i podat adequadament.</p> | 08290-134 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>És força probable que l'exemplar sigui originari de la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la casa d'estiueig a la que pertany. El pi és fàcilment observable des de qualsevol punt del municipi, esdevenint pràcticament una de les icones de la població.</p> | 41.5240100,1.9545900 | 412779 | 4597457 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70248 | Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-palanca | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat d'una gran zona enjardinada, situat al capdemunt d'un dels petits turons que caracteritzen l'orografia del municipi. Presenta la coberta de teula a quatre aigües decorada amb un doble ràfec de dents de serra força destacable, i està organitzat en dos nivells. La construcció, que ha estat reformada, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant sostinguda per un seguit de bigues de fusta reaprofitades. Aquest porxo cobreix el portal d'accés al interior, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de maons delimitada per una barana d'obra i gelosia, que també delimita el porxo. Adossada a la façana sud-est de l'edifici destaca una porxada coberta amb teulada de tres vessants, oberta a l'exterior mitjançant cinc arcs rebaixats sostinguts per pilastres arrebossades amb les impostes motllurades de pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra aplacada. El jardí està organitzat en dos nivells que es troben delimitats per unes tanques bastides amb maons i decorades amb balustres de maons també. Bona part d'aquestes estructures són originals, així com els contraforts que les sostenen en determinats punts del jardí.</p> | 08290-133 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>Es tracta d'una de les primeres cases d'estiueig situada al municipi i que probablement fou bastida a mitjans del segle XX. En origen, la finca era molt més extensa donat que incloïa els terrenys on es va construir una promoció de cases unifamiliars adossades, delimitades entre l'avinguda de la Verge de Montserrat i la carretera d'Olesa. Sembla ser que el nom de la casa prové del constructor que la va erigir. El porxo davanter no és originari i fou construït durant les obres de reforma de la casa. En canvi, la porxada adossada a la façana sud-est sí que és originària de la construcció. Del jardí de la casa destaca un gran exemplar de pi que s'observa des de diversos punts del municipi.</p> | 41.5241600,1.9546000 | 412780 | 4597474 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les bigues del porxo davanter són força antigues i foren reaprofitades d'una altra construcció que fou enderrocada. Sota la porxada sud-est destaca un plafó de ceràmica vidrada de temàtica religiosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70162 | Plafó de la façana de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-can-costa | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 18-19.</p> | XIX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de can Costa, a l'alçada del pis superior. Es tracta d'un plafó rectangular format per 12 rajoles de ceràmica vidrada de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Presenta un marc decorat amb motius vegetals i garlandes, que emmarca tota l'escena. L'escena consta d'una representació del massís de Montserrat, amb el monestir i les diverses ermites que el caracteritzen, sota un cel blau amb la representació de tres núvols. Al centre de l'escena, integrada dins del massís muntanyós, hi ha una imatge central de la verge amb el nen.</p> | 08290-47 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge. En concret, un avantpassat pagès de la família Costa, deixà escrit en el seu testament l'any 1568: '(···) dues misses que em seran dites a l'altar major de la Mare de Déu de Montserrat, i per la caritat quatre sous' (Massagué, 1981: 18). En aquella època, els Costa vivien dins del terme de Sant Pere d'Abrera (can Costa vell), tot i que feien vida a Ullastrell donada la seva proximitat respecte l'altre municipi. Posteriorment, els Costa construiren la casa que ens ocupa dins del nucli urbà d'Ullastrell, deixant clara la seva devoció amb la instal·lació del plafó de la verge a la façana. Segons una placa gravada situada sota el plafó de la verge a la mateixa façana, l'edifici fou bastit l'any 1880, establint una possible datació per al plafó montserratí.</p> | 41.5260400,1.9546200 | 412784 | 4597683 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70163 | Plafó de Sant Pompeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-pompeu | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, damunt d'un antic finestral tapiat. Es tracta d'un plafó rectangular format per rajoles de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de Sant Pompeu sobre un fons blau. Presenta un marc decorat amb els colors de la Senyera, que emmarca l'escena. El sant va vestit amb una túnica i està acompanyat dels seus atributs. El plafó també compta amb el nom del sant disposat en vertical, emmarcant la figura.</p> | 08290-48 | Carrer de la Serra, 60, 08231 | <p>Sant Pompeu fou un dels set màtirs de procedència italiana, que en declarar-se cristians foren ofegats a la mar Adriàtica prop de l'any 120.</p> | 41.5261700,1.9546300 | 412785 | 4597697 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70208 | Torre del turó de Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-de-masvalls | <p>AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. FUSALBA, Mateu (1987). 'D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal'. Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51. MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | XIX-XX | <p>Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell. Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d'ells es troben en força mal estat. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament. Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-93 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys. Segons Mateu Fusalba, la torre tenia 'per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l'estiu i de principis tardorencs' (FUSALBA, 1987: 50). El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.</p> | 41.5217000,1.9548100 | 412794 | 4597201 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70137 | Cementiri d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dullastrell | <p>MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri'. Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri (i 2)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). 'Donant-li voltes al 1890'. Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.</p> | XIX | <p>Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: 'P A / AÑO 1909'. El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-22 | Camí de les Monges, 08231 | <p>L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.</p> | 41.5202700,1.9548600 | 412796 | 4597042 | 1890 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70207 | Turó del Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-masvalls | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda sud-oest del nucli urbà, delimitat pel camí de les Monges i la carretera BV-1203. El turó s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat i aterrassat. Es tracta d'un turó de relleu suau, molt semblant a la resta de turons que caracteritzen el municipi. Presenta una torre de planta quadrada envoltada de conreus a la terrassa superior, que alhora està delimitada per un seguit d'oliveres. La resta de terrasses també combinen el conreu de cultius amb la collita d'arbres fruiters.</p> | 08290-92 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.</p> | 41.5216600,1.9548500 | 412797 | 4597196 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70132 | Antiga païssa de cal Leandre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XIX-XX | Està reformada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> | 08290-17 | Pujada dels Cups, 3, 08231 | 41.5258300,1.9547900 | 412798 | 4597659 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70238 | Camí rural de Circumval·lació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-circumvallacio | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí rural situat a la banda de tramuntana del nucli urbà, vorejant el turó de la Serra i el turó de la Bonavista. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 29%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'uns 540 m i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista. Un cop superat el turó s'arriba a la casa de cal Clapés, la qual enllaça uns metres més enllà amb el camí de can Costa, que torna en direcció al nucli urbà cap al carrer de la Serra. Tot el traçat des de la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el primer tram del camí forestal de la Roureda, que continua en direcció nord.</p> | 08290-123 | Plaça Lluís Companys, 08231 | <p>El camí està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5268600,1.9548000 | 412800 | 4597774 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70238-foto-08290-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70238-foto-08290-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70131 | Cal Cristí / Cal Benet Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi-cal-benet-puig | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb un altell i una petita terrassa frontal orientada al carrer, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat, tot i que el de llevant està delimitat per una barana de ferro, alternats amb dues finestres rectangulars amb els ampits bastits en pedra. Al pis, damunt dels portals, hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Hi tenen sortida dos finestrals rectangulars simples. Al bell mig dels portals destaca una finestra rectangular amb l'ampit motllurat sostingut per dues mènsules, i un rellotge de sol de mida força gran. Una doble motllura rectilínia i de teula àrab invertida remata la façana a la línia divisòria dels dos nivells superiors. El coronament està bastit per una barana d'obra amb balustrada central, que delimita la terrassa de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color cru, de manera que els emmarcaments de les obertures queden integrats en aquest revestiment. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra.</p> | 08290-16 | Carrer de la Serra, 46, 08231 | 41.5265200,1.9550900 | 412824 | 4597735 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El rellotge de sol és rectangular, de perfil allargat i està pintat d'un color groguenc, amb el marc destacat en negre. El gnòmon és de vareta i les marques horàries estan pintades de color negre, amb els números en marró. A la part inferior hi ha un òcul que presenta una representació muntanyosa amb un símbol damunt del cim. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70158 | Mines de carbó de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-carbo-de-can-cabassa | <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1987). 'Balmes, coves i barraques'. Ullastrell Ressó Local, núm. 126, juliol 1987, p. 8-9.</p> | XIX | L'accés al interior de les galeries és força complicat. Les estructures secundàries estan força malmeses. | <p>Mines de carbó situades al Castellar de can Cabassa i delimitades entre la riera de Gaià i el torrent de can Cintet, al nord del terme municipal. Estan ubicades a la riba de la riera, a uns 10 metres d'alçada respecte la seva llera, i estan excavades al terreny geològic. Presenten tres accessos diferenciats. El de llevant està actualment molt amagat per l'abundant vegetació i dóna accés a una petita galeria de mig punt, que marxa en direcció sud cap al interior. La galeria té una alçada d'uns 60 cm i una amplada d'uns 40 cm, tot i que no coneixem la seva longitud. L'accés de ponent també està cobert per la vegetació i actualment no s'hi pot accedir. Per últim, l'accés central és força més gran que els anteriors i està situat al costat d'una balma natural que forma la roca. Dóna accés a una galeria d'arc de mig punt que marxa tant en direcció est com oest, en paral·lel a la riera. Té una alçada aproximada de 1,50 m i una amplada d'uns 0,5 m, sense conèixer la seva longitud. Per últim, a llevant de la galeria petita, just on la riera gira, s'observa un tram de galeria esfondrada. És probable que es correspongui amb el final de la galeria de majors dimensions. Cal indicar que entre els accessos central i de ponent, a la mateixa riba, s'observen les restes d'una estructura de maons, disposada a mode de canalització o via. A uns 200 metres al sud-oest de les galeries, vorejant el Castellar, hi ha una barraca de mig punt excavada a la roca, que presenta una obertura rectangular amb el marxapeu de pedra i la porta de ferro. Al seu costat, a escassos metres de distància a llevant, s'observen les restes de diverses canalitzacions bastides en maons i en força mal estat de conservació.</p> | 08290-43 | Riera de Gaià-Castellar de can Cabassa, 08231 | <p>A mitjans del segle XIX, el govern ordenà la inutilització de tota mena de balmes, coves i barraques existents a Catalunya per evitar que 'la gent de malviure; els criminals perseguits per la llei; els contrabandistes(···)' s'hi poguessin amagar (Massagué, 1987: 8). El dia 19 de novembre de l'any 1850, els alcaldes dels pobles de l'antic districte de Terrassa reberen un document signat pel comandant militar de la zona, on se'ls donava el termini d'un mes per acomplir les instruccions governamentals. Amb data del 26 de desembre del mateix any , l'alcalde d'Ullastrell Josep Llabet, retornava l'escrit indicant els elements inutilitzats i la seva situació. Un d'aquests elements eren les mines de carbó de pedra de can Cabassa. Segons les indicacions de l'alcalde constaven 'de tres galerías con tres entradas, las que se han obstruído' (Massagué, 1987: 8). La dada és significativa perquè ens indica que el 1850, les mines ja no s'explotaven. En relació a les mines i al topònim Ullastrell, Fusalba menciona que 'les quasi llegendàries mines de carbó -hulla- que tal com diu la veu popular, propiciaren la nomenclatura del municipi on estaven enclavades: Ullastrell' (Fusalba, 1982: 33).</p> | 41.5368200,1.9552400 | 412850 | 4598879 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que la barraca fos utilitzada reutilitzada posteriorment a l'activitat de les mines. Al voltant de les mines, a la zona del Castellar de can Cabassa, s'observen diverses traces de carbó a la roca. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70127 | Cal Jampau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jampau | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | En general, la construcció es troba en mal estat de conservació. L'edifici principal té una petita part enderrocada i la resta de volums auxiliars necessiten reformes, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Masia urbana formada per diversos cossos adossats, i de planta més o menys rectangular, tot i el seu mal estat de conservació. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars senzilles, amb els emmarcaments arrebossats. La banda de llevant de la construcció ha patit algun enderroc. A la cantonada nord-est se li adossa un cobert auxiliar amb la coberta d'un sol vessant, bastit amb totxo. La façana principal, orientada a migdia, té un cobert d'uralita adossat a l'alçada del pis en mal estat de conservació. Alhora, davant d'aquest cobert i tancant l'espai per la banda de migdia, destaquen dos volums més de planta rectangular. El que està situat a llevant presenta la coberta de teula d'un sol vessant, consta de planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars. El de ponent, organitzat en un sol nivell, té una coberta d'uralita i un petit annex bastit amb maons, que puja fins al nivell del cobert d'uralita adossat a la façana principal de la casa. L'accés al interior de la casa es fa per un portal lateral situat a la banda de ponent, que compta amb un petit voladís de teula àrab. La construcció principal té els paraments arrebossats, mentre que la resta de volums deixen l'obra vista, tant de paredat com de maons.</p> | 08290-12 | Carretera BV-1203, km. 3,7, 08231 | 41.5251100,1.9556700 | 412870 | 4597578 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés a la masia està tancat amb una cadena de ferro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70229 | CAMÍ RURAL D'ULLASTRELL A VILADECAVALLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-viladecavalls | CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). | Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Viladecavalls. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, d'uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un recorregut d'1,5 km aproximadament. Presenta un pendent màxim del 30% i forma part de la Xarxa Viària Bàsica, amb autorització per a tot tipus de vehicles sense cap restricció. També està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a la banda de tramuntana del nucli urbà. Des del carrer Prat de la Riba s'enllaça amb el camí de can Font, que condueix en primer lloc a la masia del mateix nom. Un cop passada la casa es segueix el camí, el qual va baixant fins a creuar el torrent de can Cintet. Posteriorment, un cop passat el torrent, s'arriba a la riera de Gaià, que fa de límit municipal entre les dues poblacions. Uns metres abans d'arribar al torrent de can Cintet neix un petit corriol a mà esquerra que també baixa en direcció la riera, tot i que un bon tram més enllà. | 08290-114 | Camí de can Font, 08231 | Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral. Tot i que no indica si és camí ramader, al inici del traçat hi ha una fita instal·lada l'any 1993, que senyala la via com a carrerada ramadera. També està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural (Ruta Local 21: Itinerari per Ullastrell) i, just en el canvi de terme municipal, l'ajuntament de Viladecavalls també té la via senyalitzada amb uns plafons metàl·lics de color verd. | 41.5328700,1.9555800 | 412873 | 4598440 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70229-foto-08290-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70229-foto-08290-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70141 | FORN DE PA DEL FORN ANGLADA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-anglada | Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). | XIX | Forn de pa de planta rectangular, amb la paret del fons lleugerament arrodonida. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons i presenta un llit de rajoles de gres, lligades amb argila rubefactada. A l'extrem sud-est de la volta hi ha una petita obertura circular que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de rajoles blanques en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra. Al seu costat hi ha un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. A la seva esquerra hi ha la portella de ferro de la cambra de combustió i la de la cendra, ambdues d'arc rebaixat. A la dreta, el sistema utilitzat per regular l'aire i el piròmetre per controlar la temperatura. | 08290-26 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | L'any 1850, el propietari de can Font (parent de la família Anglada) va comprar els terrenys del carrer de la Serra, 22 per al seu fradistern (fill no hereu). Sabem que el 1875, any del casament d'aquest, tant el forn com la casa ja estaven construits i en funcionament. Tots els materials emprats en la construcció del forn són del Bruc i tenen propietats refractàries que admeten altes temperatures. El forn està situat a l'obrador de l'edifici. | 41.5267800,1.9559600 | 412897 | 4597763 | 1875 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70141-foto-08290-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara s'utilitzen les dues grans calaixeres de fusta per emmagatzemar els productes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70135 | COOPERATIVA SINDICAT AGRÍCOLA DEL PROGRÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-sindicat-agricola-del-progres | CARRERAS, Josep (1978). 'El progrés'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 18. GENERALITAT DE CATALUNYA (1984). Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939, Barcelona: Catalana de Fotocomposición. 'Serralet, Casino, Progrés'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 16-17. | XIX-XX | Una part de l'estructura no és molt estable i s'han col·locat puntals en determinades zones que corren risc d'esfondrament, sobretot als pisos superiors. | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que conformen una planta en forma d'L i que s'adapten al desnivell del terreny envers el sud. Ambdós volums presenten les cobertes de teula de dos vessants i estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis. El cos de tramuntana té la façana principal orientada al carrer de la Serra i presenta dos portals i una finestra rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats, a la planta baixa,. Al pis hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat, dels quals només un compta amb finestral de sortida rectangular. La façana està coronada per una doble cornisa motllurada amb canalera de teula àrab, damunt la que s'assenta una barana d'obra que tapa la coberta de l'edifici. La façana de ponent està orientada al carreró de cal Ton i adaptada al desnivell del terreny. Compta amb obertures majoritàriament rectangulars, tot i que se'n troba alguna d'arc rebaixat bastida en maons disposats a sardinell. Al interior, el soterrani està format per quatre grans estances rectangulars i un petit espai de planta quadrada, ocupat per un cup de vi. Tres de les estances estan disposades en paral·lel, cobertes amb voltes catalanes o de maó pla i comunicades entre sí mitjançant portals d'arc rebaixat. La darrera estança, disposada en transversal respecte a les altres, està coberta per una doble volta a quatre vents o en racó de claustre, ambdues adaptades a l'espai que cobreixen. Pel que fa al cup, cal dir que està cobert per una volta rebaixada de maó pla, amb les parets bastides amb rajoles de ceràmica marró vidrada aptes per l'emmagatzematge del vi. La planta baixa de la construcció compta amb un vestíbul cobert per una volta rebaixada arrebossada i pintada, i un paviment de mosaic hidràulic. També presenta un parell d'estances cobertes amb sostres de bigues de fusta i revoltons. El pis superior està cobert per un sostre de llates i bigues de fusta, presenta una estança coberta per un sostre de bigues i revoltons, i una altra cambra que compta amb una llar de foc. Destaca el projector de cine, que encara es conserva en la seva ubicació originària. El volum situat a migdia de la construcció és més ample que el de tramuntana i cobreix una bona part del carreró de cal Ton, deixant un espai de passatge amb escales que comunica la carretera BV-1203 amb el carrer de la Serra. La façana principal, orientada a la carretera, presenta al nivell inferior dos arcs dobles de mig punt i rebaixats, bastits en maons i actualment tapiats. Damunt seu hi ha dos finestrals rectangulars amb reixa i, al seu costat, la gran obertura que dóna pas al passatge cobert del carreró. Al registre superior destaca un gran balcó corregut amb llosana de revoltons i barana de ferro treballat, al que tenen sortida dos finestrals rectangulars. Al interior, el soterrani i la planta baixa estàn coberts per un sostre de bigues i revoltons. Es tracta d'uns espais força degradats i en mal estat de conservació. Destaquen dos pilars bastits en maons que sostenen l'estructura i una petita volta rebaixada que divideix una part de l'espai en dos nivells. Al nivell superior hi ha una gran sala oberta destinada a platea, amb un escenari al fons. Els nivells inferiors de la construcció estan bastits en pedra sense treballar disposada en filades regulars, mentre que els pisos superiors són construïts en maons. La façana de tramuntana és l'única que presenta el parament arrebossat i pintat de color groguenc. | 08290-20 | Carrer de la Serra, 37, 08231 | La Cooperativa Sindicat Agrícola del Progrés d'Ullastrell fou fundada l'any 1929 de la mà d'un grup de pagesos, i comptà amb una setantena de socis inicialment. La seva legalització es dugué a terme el 4 de maig de 1929, firmada per l'Excel·lentíssim Gobernador de Barcelona sr. Milans del Bosch segons la Llei del Sindicat Agrícola del 28 a l'1 de 1906. L'escriptura d'adquisició de la finca del carrer de la Serra, 37, amb data del 14 de gener de 1931, estava signada pel notari de Terrassa Francesc Badia Tobella i fou comprada a Dolors Puig Costa i a Joan Anglada Puig. La casa, coneguda com cal Vicenç de can Font, havia albergat les dependències municipals abans del seu canvi d'ubicació. La reforma de l'edifici es sufragà amb les aportacions dels socis del sindicat, que es reuniren en assemblea general per fixar les quantitats en funció del seu nivell econòmic. Entre d'altres personalitats de l'època visitaren el local Lluís Companys, Pere Estartus o Amadeu Aragai. L'any 1939, un cop acabada la guerra, un ofici del governador civil de Barcelona notificava la clausura del sindicat , prohibint que es toqués res ni del seu mobiliari ni dels seus béns. Un cop confiscada, la cooperativa quedà afectada per la Llei de Responsabilitats Polítiques, inscrivint el seu patrimoni a nom de la DNS (Delegació Nacional de Sindicats) de la 'FET (Falange Española Tradicionalista) y de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista)' segons l'acord de la Comissió calificadora de béns marxistes, en sessió celebrada el dia 14 de febrer de 1944. Posteriorment, la DNS va vendre l'edifici al sindicat de pagesos i, més tard, un particular va explotar el local a cinema públic i teatre del poble. Actualment, l'edifici fa les funcions de magatzem de l'ajuntament d'Ullastrell. | 41.5265200,1.9560000 | 412900 | 4597735 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part inferior de la façana de migdia es conserven les restes del logotip d'Esquerra Republicana de Catalunya pintat damunt l'obra vista.Al interior de l'edifici, en una de les estances rectangulars del soterrani, es conserva una inscripció de guix relacionada amb la gestió del sindicat. En concret es pot llegir: 'Avís. Es prega a tots els socis que declarin exactament el bestiar que tinguin. La Junta determinarà els dies que se'ls resquitarà l'entrega de farines a tots els qui en declarin (···) PUIG'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70142 | FORN DE PA DEL FORN JOSEP PUIG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-josep-puig | XX | Forn de pa de planta més o menys circular, cobert per una volta rebaixada lleugerament apuntada, bastida en maons. Presenta un llit de rajoles refractàries i una petita obertura a l'extrem sud-oest de la volta, que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de maons en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra de cocció. A la seva esquerra, la portella d'arc rebaixat de ferro de la cambra de combustió i al seu costat, un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. Sota la cambra de combustió hi ha una obertura rectangular oberta per extreure la cendra. A la banda dreta hi ha el piròmetre per controlar la temperatura. Damunt la boca d'accés a la cambra de cocció hi ha un petit voladís d'un vessant de maons, que amaga el sistema per regular l'aire i el fum. | 08290-27 | Carrer de la Serra, 23, 08231 | El forn, que està situat a l'obrador de l'edifici, es va construïr a principis del segle XX. | 41.5266600,1.9565000 | 412942 | 4597750 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara es conserva i s'utilitza una gran calaixera de fusta per emmagatzemar els productes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70143 | Font de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-font | <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7.</p> | XX | Les estructures que conformen la font es troben cobertes per l'abundant vegetació que hi ha actualment a la zona. La font raja ocasionalment. | <p>Font aïllada situada a l'ombra d'una colla de plataners. Està formada per un tub encastat a la part inferior d'un mur, bastit aprofitant un lleuger desnivell del terreny. El mur combina en la seva construcció els maons i les pedres, i presenta un revestiment de ciment que cobreix la superfície. L'aigua raja pel tub i cau dins d'una petita pica quadrada, excavada al subsòl i bastida en maons. Adossat transversalment a l'extrem de llevant d'aquest hi ha un altre mur bastit en maons plans, que integra un banc corregut. Alhora, adossat a l'extrem de ponent, destaca un altre banc corregut bastit en maons i, recolzat damunt d'aquest, un talús bastit en maons sense lligar, que sosté el talús del terreny. Davant de la font hi ha una gran bassa de planta rectangular, excavada al subsòl i bastida en maons. Presenta un revestiment de ciment que cobreix els quatre paraments.</p> | 08290-28 | Ruta de can Font, 08231 | <p>Tot i que la zona que envolta la font és boscosa, antigament eren tot vinyes que pertanyien a la masia de can Font.</p> | 41.5315100,1.9564700 | 412946 | 4598288 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70128 | Cal Metge / Casal del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge | <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> | 08290-13 | Carrer de la Serra, 19, 08231 | <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> | 41.5268000,1.9566000 | 412950 | 4597765 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70118 | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. | 08290-3 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Domènech i Mansana | Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70169 | FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU MUNICIPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-11 | XVIII-XX | Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament, al costat del vestíbul, i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1702 fins a l'actualitat. La documentació inventariada ocupa 1057 unitats d'instal·lació, amb un volum de 125,145 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i gestionada amb el programa informàtic GIAM, de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació està classificada en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1748-2011), Hisenda (1702-2010), Proveïments (1874-2000), Serveis Socials (1908-2010), Sanitat (1859-2002), Obres i Urbanisme (1846-2008), Seguretat pública (1782-1988), Serveis Militars (1771-2001), Població (1790-2010), Eleccions (1841-2009), Ensenyament (1858-2010), Cultura (1849-2007), Serveis Agropecuaris (1753-2002). L'arxiu també conserva altres fons documentals del municipi com són: el del Jutjat de Pau, el de la Cooperativa d'Ullastrell (1911-1923), de l'elèctrica d'Ullastrell (1914-1942), el Montepio de Sant Sebastià (1925), la Unió Patriòtica (1924-1927) i la Falange Española (1940-1960). | 08290-54 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. No hi ha documentades actuacions arxivístiques prèvies a la intervenció que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2003. Dos anys després, el 2005, l'ajuntament d'Ullastrell s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2003 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70171 | Fons documental d'Ullastrell a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dullastrell-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73, 152, 216. LÓPEZ, M., TATJER, M. (1985). Inventari dels oficis i comptadories d'hipoteques de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 207-218. PUIG I USTRELL, P., SANLLEHÍ I UBACH, J. (1984). Catàleg de l'Arxiu Notarial de Terrassa. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, núm. 5, Barcelona: Fundació Noguera.</p> | XIII-XX | <p>Fons documental d'Ullastrell dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) de Terrassa. Consta de tres fons independents: fons de can Palet d'Ullastrell, fons Joan Torrents i Montmany i fons de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell. El fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1212 al 1780, i està format per un volum de 0,60 ml i 26 pergamins datables entre 1212 i 1673. La resta del fons consta d'un llibre de censals de la família Palet d'Ullastrell (1712-1742) que pagaven els pagesos dels pobles de la contrada, un altre llibre de censals de Miquel Palet d'Ullastrell (1741-1780) i un llibre de comptes de Felip Palet, prevere d'Abrera (1716-1756), en el que es feia el doble registre de deutes i censals. Els documents estan escrits en llatí, català i castellà, i alguns dels pergamins estan força deteriorats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany presenta una cronologia de l'any 1940 fins el 1979. El contingut del fons relacionat amb Ullastrell és el següent: 54 fotografies de l'homenatge del poble d'Ullastrell a Terrassa (3 juliol 1964) i 26 fotografies de la inauguració del camp de futbol (vers l'any 1960). El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1943 al 1994, amb un volum documental de 3 ml. Presenta la documentació generada pel Grupo Sindical de Colonización (1943-1977), per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell (1943-1977) i per la Cambra Agrària Local d'Ullastrell (1977-1994). La documentació inclou els llibres d'actes de l'entitat (954-1991), documentació pressupostària (1962-1977), registres industrials agrícoles o sanitaris d'indústries (1985-1986), llibres comptables (1991-1992), registres de correspondència de la Cambra (1975-1994) i un expedient redactat en motiu d'una pedregada de l'any 1964. Els documents estan escrits en català i castellà, en bon estat de conservació. En darrer terme, cal afegir una sèrie de documents solts que fan referència al municipi: documents escadussers d'Ullastrell (1451-1811), documents judicials de la batllia d'Ullastrell (1609-1819) i el cadastre d'Ullastrell (1716-1818). Cal esmentar també els llibres referents a Ullastrell, inclosos en el fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa. Es tracta dels registres d'escriptures que responen a la Reial Pragmàtica de 1768 i van del 1821 al 1845, i els registres del Reial Decret de 23 de maig de 1845, des d'aquest mateix any fins el 1862. Per últim, esmentar també la documentació relacionada amb Ullastrell, i inclosa en l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Terrassa, amb unes dates extremes que van del segle XVI al XVIII.</p> | 08290-56 | C/ Baldrich 268. 08223 Terrassa | <p>No es coneix la data d'ingrés a l'ACVOC del fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell, tot i que es començà a tractar l'any 1974. Posteriorment, l'any 1977, Antoni Alegre de Sagrera va fer la donació dels 26 pergamins anteriorment mencionats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany ingressà a l'ACVOC el dia 24 d'octubre del 2011, de la mà de Joan Torrents. Posteriorment, a principis de gener del 2012, deixà dos àlbums familiars de fotografies que foren digitalitzats i retornats a la família. El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell fou transferit a l'ACVOC pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dia 23 de novembre de 1998. Posteriorment, el 19 de març de 2002, el sr. Jacint Puig incrementà el volum del fons en 0,1 ml, aportant els llibres d'actes del 'Grupo Sindical de Colonización nº 898. Bodega cooperativa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell' i de la posterior Cambra Agrària, datats entre el mes d'abril de 1954 i el setembre de 1989.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental o Arxiu Històric Comarcal de Terrassa fou creat l'any 1982 amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental català que custodia. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70172 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi-0 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 95, Reg. 2133. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XI | El pergamí té alguns estrips. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent d'un donatiu de Miret i Sans de Terrassa. El pergamí presenta unes mesures de 260 per 300 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de maig de l'any 1065. El notari del document és Bertrand, subdiaca. Es tracta de la donació efectuada per Bofill Sanlà a favor de la seva esposa Guisla. Li dóna diversos alous situats a Santa Eulàlia de Provençana, a Sant Andreu de Palomar i al terme de Terrassa; una torre amb cases i les esglésies de Toudell; unes vinyes a Moià i masos a Rubí, Ullastrell, Gelida, Gallecs i Castelló. Al dors del document es pot llegir 'Taudell e Uylastrell, Sicardis'. També hi ha escrit en tinta negre 'any 1065'. Sembla ser que és una aportació de Miret i Sans de l'any 1914.</p> | 08290-57 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Probablement sigui el document més antic on apareix el nom d'Ullastrell.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1065 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70172-foto-08290-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70172-foto-08290-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.