Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79830 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-vallbona-danoia | XVI-XX | L'arxiu municipal de Vallbona d'Anoia està situat a l' edifici on s'ubica l'actual l'ajuntament de Vallbona d'Anoia. S'hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de l'any 1801. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient i col·leccions factícies. Hi ha un fons públic no municipal: el del Jutjat de Pau de Vallbona d'Anoia. El fons privat que aplega l'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia està dividit en les següents seccions: fons documental de la Delegació local de FET y de les JONS d'entre els anys 1939-1967, el fons d' Auxilio Social d'entre els anys 1942-1958 i el fons documental i fotogràfic de Josep Masclans i Pascual de finals del segle XIX fins l'any 1992. | 08292-123 | Carrer Major, 110. Nucli urbà | L'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia està destinat a l'organització, classificació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal. També reuneix fons d'institucions, entitats i fons personals. L'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2008. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79830-foto-08292-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79830-foto-08292-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79830-foto-08292-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria cabañas | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79831 | Fons documental de l'Arxiu Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 78 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia, dividit en 3 seccions: Archivo del real Patrimonio de Cataluña (2 documents un de l'any 1516 i l'altre de l'any 1550); Real Audiencia de Cataluña (3 documents entre els anys 1776 i 1843) i Fondos notariales de Igualada y distrito (3 documents entre els anys 1609 i 1810).</p> | 08292-124 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79832 | Fons documental del Centre de documentació de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-de-documentacio-de-la-memoria-historica | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08292-125 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79833 | Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-de-lanoia | XVI-XX | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons documental de 47 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia. Disposa de 22 documents provinents de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada que corresponent a processos judicials entre els anys 1515 i 1801, un document de la Batllia de l'any 1568 i 24 documents d'actes notarials entre els anys 1897 i 1903. També disposa d'un conjunt de 9 fotografies de diferents espais de Vallbona d'Anoia d'entre els anys 1934 i 1944 on destaca l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu i una vista panoràmica del terme municipal de l'any 1980. | 08292-126 | Plaça de la Creu, 8. 08700 Igualada | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 i va ser inaugurat l'any 1986 a l'edifici conegut com a Cal Maco, construït l'any 1914 d'estil modernista, tot integrant-se a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va traspassar la gestió de l'arxiu al Consell Comarcal de l'Anoia. L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l'Anoia. El seu fons més destacat és el fons municipal de l'Ajuntament d'Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l'Anoia, els fons notarials, els fons personals i d'empresa i el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada. També compta amb un fons d'imatges molt important, amb fotografies des de 1850 fins als nostres dies que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79833-foto-08292-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79833-foto-08292-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79833-foto-08292-126-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79834 | Arxiu Parroquial de Vallbona d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallbona-danoia | XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Vallbona d'Anoia està situat a la planta baixa de l'actual rectoria construïda juntament amb l'església parroquial de Sant Bartomeu l'any 1952. S'hi conserva un conjunt de documents agrupats 8 volums des de l'any 1939 fins a l'actualitat. Es troben dividits en les següents seccions: Exèquies ( 1 volum), Capítols matrimonials ( 2 volums), Confirmacions ( 1 volum), Baptismes ( 3 volums) i un volum on hi consten baptismes, matrimonis i defuncions. Tots aquests registres daten de l'any 1939 fins a l'actualitat.</p> | 08292-127 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79834-foto-08292-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Núria Cabañas | Durant la Guerra Civil Espanyola, la documentació de la parròquia fou cremada i només es conserva la documentació posterior a la guerra. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79812 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-2 | JUAN I NEBOT, M.ANTÒNIA.(1995): La festa del Roser a Vallbona d'Anoia. Capellades SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XIX | La festa del Roser es celebra el dilluns de Pasqua Granada. La festa del Roser consisteix en la celebració de dos actes estretament vinculats entre si. Al matí, de marcat caràcter religiós, es fa el traspàs de càrrecs de les Administradores al davant de la porta de casa de cadascuna d'elles per un any. Les Administradores sortints entreguen un ciri, conegut com l'estadal, a les Administradores entrants davant del Mestre de Cerimònies. A continuació la comitiva formada per les quatre Administradores, les dues sortints i les dues entrats, acompanyades dels joves Pabordes, el Mestre de Cerimònies, la comissió de festes i els músics es dirigeixen a l'església per presidir l'Ofici. Un cop finalitzat l'Ofici es fa la processó pels carrers del nucli antic amb la imatge de la Mare de Déu del Roser que porten les dues Roseres (les que entren) i altres noies del poble. Acabada la processó, el Mestre de Cerimònies i els músics acompanyen les Administradores a casa seva. A la tarda és dur a terme el Llevant de Taula amb les Roseres i Pabordes. Aquests porten les almorrtaxes amb colònia per ruixar les cases de tot el poble per fer una col·lecta. Després el Mestre de Cerimònies acompanyat dels músics va a buscar les Roseres a casa de les Administradores, ja amb els vestits de gala, i es dirigeixen a la Plaça de l'Església on té lloc el traspàs de càrrecs de Roseres, simbolitzat pel traspàs de la bacina de la Mare de Déu i, seguidament el Ball de la Garlanda de Roseres i Pabordes. La bacina està plena de flors beneïdes pel rector i la gent que vol pot agafar-ne a canvi de donar la voluntat per la cerimònia de l'any vinent. Al vespre la festa continua amb un cafè-concert i el Ball de Nit amb orquestra. Cada any entren dues Administradores i dues Roseres noves, per torn de veïnatge de les cases del nucli antic, dues cases que durant un any tindran la bacina de la Mare de Déu. Aquestes cases exerceixen el dret de nomenar l'Administradora i la Rosera, normalment és la mestressa de casa la que fa d'Administradora i una filla soltera el de Rosera, però en el cas que no hi hagi qui ho pugui fer, des de la mateixa casa, es demana a altres dones o joves que ocupin el lloc. Fins el 1965, la festa l'organitzava la Confraria del Roser, però en desaparèixer, es creà el Consell del Roser, format pel Mestre de Cerimònies, el Regidor de Festes, el rector i dos membres del Consell Parroquial, que junt amb l'ajuntament són els responsables de l'organització. El programa de la festa comença el divendres i continua tot el cap de setmana fins el dilluns. S'organitzen diferents actes com el correfoc, la cercavila, la ballada de sardanes, l'actuació dels falcons i tabalers de Vallbona... El dissabte també es celebra la Fira de Botiguers i Artesans i la Mostra d'Entitats de Vallbona. | 08292-105 | Nucli antic de Vallbona d'Anoia | Els orígens de la festa no es coneixen però segons unes deixes testamentàries de l'any 1570 donen constància de la devoció a la Verge del Roser a Vallbona d'Anoia. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79812-foto-08292-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79812-foto-08292-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79814 | Llegenda del Rector de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rector-de-cabrera | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVI-XX | Segons la llegenda el rector de Cabrera havia intentat baixar diverses vegades a la rectoria de Vallbona per quedar-s'hi, no obstant, la gent del municipi de Cabrera sempre ho havia impedit. Una nit de forta tempesta va baixar cap a Vallbona d'amagat emportant-se amb ell el Santíssim Sagrament. Al ser una nit fosca de pluja cap veí de Cabrera el va parar. A parti d'aquella nit la parròquia de Cabrera va passar a ser sufragània de Vallbona | 08292-107 | Vallbona d'Anoia | L'any 1508 el rector Albert Sescorts va ser l'últim que va habitar a la parròquia de Cabrera. L'any 1508 es va traslladar a la parròquia de Vallbona convertint així la parròquia de Cabrera sufragània de Vallbona d'Anoia. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1508 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79816 | Ball de la Garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-garlanda | JUAN I NEBOT, M.ANTÒNIA.(1995): La festa del Roser a Vallbona d'Anoia. http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ | XIX | El Ball de la Garlanda es realitza en el marc de la Festa del Roser, el dia de Pasqua Granada a la Plaça de l'Església. A l'inici les Roseres duen a terme el traspàs de càrrecs on les quatre parelles fan una volta sencera i delimiten un quadrat. La primera Rosera sortint és dirigeix al centre de la plaça al mateix temps que ho fa la Rosera entrant que es troba en l'angle oposat, en diagonal. Un cop es troben al centre de la plaça, la Rosera sortint li entrega la bacina de la Mare de Déu a la Rosera entrant i després tornen al seu lloc. A continuació, es repeteix el mateix cerimonial amb les altres dues Roseres. Un cop finalitzat el traspàs de càrrecs comença pròpiament el ball. El ball és un senzill ball pla que primerament les parelles ballen sense moure's de la seva posició inicial, delimitant els quatre angles d'un quadrat. Seguidament, els balladors es desplacen a un dels laterals de la plaça, formant dues fileres que avancen i retrocedeixen també amb ball pla, aquesta sembla que és la part del ball que ha perdurat. Els balladors tornen al centre de la plaça i el ball segueix amb punt pla delimitant un cercle. El ball finalitza amb una rotllana amb els balladors agafats de les mans,saltant primer a la dreta i després a l'esquerra. | 08292-109 | Nucli antic de Vallbona d'Anoia | No hi ha referències sobre l'origen del Ball de la Garlanda però si que es té constància, gràcies a unes visites pastorals de l'any 1808 de la interrupció de garlandes a les festes a causa de la guerra amb els francesos. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79816-foto-08292-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79816-foto-08292-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | L'actual versió del ball és el resultat dels arranjaments, tant a nivell musical com coreogràfic, als anys cinquanta i setanta pel músic Miquel Armengol i Josep M. Castells amb la finalitat de fixar el ball i així evitar modificacions que de manera puntual s'havien anat realitzant anys anteriors. La música es interpretada per una cobla-orquestra, està formada per quatre frases en compàs ternari, les quals es repeteixen, més una corranda final en compàs binari. El ball es creu que s'havia ballat en altres poblacions del Penedès i l'Anoia ja que es troben melodies semblants en pobles propers a Vallbona d'Anoia. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79817 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-36 | Programa d'actes de la Festa Major de Vallbona d'Anoia 2017 http://www.vallbonadanoia.cat/ | XX | La Festa Major es celebra l'últim cap de setmana d'agost, entorn el dia 24, en honor al patró del municipi, Sant Bartomeu. La festa barreja diversos actes lúdics i culturals per a totes les edats, com un bingo, un cinema a la fresa i un karaoke. En destaca el sopar popular la nit de dissabte. El dia 24 d'agost es realitza la missa solemne en honor a Sant Bartomeu. | 08292-110 | Nucli antic de Vallbona d'Anoia | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79817-foto-08292-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79817-foto-08292-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79821 | Goig al Gloriós Apòstol Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-al-glorios-apostol-sant-bartomeu | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVII-XX | El goig és en honor al gloriós apòstol Sant Bartomeu que es cantava a la Parròquia de Sant Bartomeu el 24 d'agost. La lletra és popular d'uns goigs estampats a Girona per Gaspar Garrich i Joan Simon l'any 1617 i l'acompanyament musical d'Elisenda Sala. La lletra comença així: 'Catarem a Vós llaors puix que grans les mereixeu. Pregueu pels pecadors gloriós Sant Bartomeu' | 08292-114 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1617 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79821-foto-08292-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79821-foto-08292-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79821-foto-08292-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven exemplars a l'Associació Amics dels Goigs i dos a la Biblioteca Central d'Igualada impresos per l'Edició commemorativa de la interpretació de les Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya que presenten variants en els ornaments i en l'orla que envolta tot el document. Una és de l'any 1959 amb el número d'exemplar 43 i una segona de l'any 1962.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79822 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist-0 | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor al Sant Crist que es cantava a l'església de Sant Mateu de Vallbona. La lletra conté el següent vers: ' Puix que nos haveu creats ab la vostra omnipotència: Daunos temps de penitencia per plorar nostres pecats' | 08292-115 | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1845 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79823 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XX | El goig és en honor a la Mare de Déu del Roser que es cantava a l'església parroquial de Sant Bartomeu el Dilluns de Pasqua. La lletra conté el següent vers: 'Vostres goigs ab gran plaer, cantarèm Verge Maria, puix la vostra Senyoria es la Verge del Roser'. | 08292-116 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1963 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79823-foto-08292-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserva una edició impresa amb motiu de les Festes del IXè aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya. Cantaires de la U.E.C. facsímil d'una edició anterior.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79824 | Goig de Sant BernatGoig de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-bernat-goig-de-sant-bernat | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XX | El goig és en honor a Sant Bernat, Patró dels excursionistes. Es cantava el 15 de juny. La lletra és de J. Ferrer Domingo i la música d'Elisenda Sala. La lletra conté el següent vers: 'Si hem posat el nostre esguard, en Vós per gràcia Divina, protegiu, oh Sant Bernat, qui per muntanyes camina'. | 08292-117 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1964 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79824-foto-08292-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79824-foto-08292-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dos exemplars a la Biblioteca Central d'Igualada impresos per l'Edició commemorativa de la interpretació de les Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya que presenten variants el el color de la impressió. Ambdues impressions són de l'any 1964.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79825 | Goig de Sant Nicasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-nicasi | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor Sant Nicasi bisbe i màrtir que es venera a la parròquia de Vallbona d'Anoia. La lletra comença així: 'A vostra primera edat Dareu pobas de virtut, En obras de caritat Passareu juventut; Predicaveu penitencia Com un ministre zelós'. | 08292-118 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1894 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven exemplars a l'Associació Amics dels Goigs i a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 79845 | Llegenda del propi enterrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-propi-enterrament | XX | No la coneix gaire gent | Segons la llegenda del Querol, la nit de Sant Joan si anaves a la timba del Mora i hi posaves un mirall amb dues espelmes al costat al cap de pocs minuts podies veure som seria el teu enterrament. | 08292-138 | Vallbona d'Anoia | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Llegenda tramesa oralment per Jaume Borràs. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79886 | La sardana de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-de-vallbona | XX | Hi ha poca gent que en té constància de la seva existència | La Sardana de Vallbona la va composar Iu Alaverda Ferrer en honor al seu poble nadiu, Vallbona d'Anoia. Fou estrenada l'any 1951. | 08292-179 | Font oral de Jaume Borràs | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1951 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Iu Alaverda Ferrer | Només es conserva la música. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79887 | Himne de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-vallbona | Font oral: Jaume Borràs i Esteve Martí | XX | L'Himne de Vallbona es va compondre l'any 1968. La lletra és de Mn. Jaume Inglavaga i la música de MªTeresa Llorenç, ambdós nadius d'Alcover. L'himne es cantava per les caramelles fins a la dècada de 1980 que es va deixar de fer. Des de l'any 2014 la Coral Ara i Aquí de Vallbona la recuperat i la torna a cantar el Diumenge de Pascua. La lletra s'inicia amb el següent vers: 'N'ets Vallbona la terra estimada, que volem enlairar amb nostre accent, t'admirem des de néixerl'albada, fins a pondre's el dia a ponent' | 08292-180 | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1968 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Jaume Inglavaga i MªTeresaLlorenç | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79708 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-15 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | El cementiri municipal es troba situat a l'extrem oest del nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta quadrangular amb una orientació d'est a oest i amb l'accés situat a l'est. Està format per dues galeries porxades una ubicada al nord i l'altra al sud i al centre hi ha un espai enjardinat amb una petita capella al fons desplaçada lleugerament a la dreta per deixar pas a l'ampliació que es va dur a terme l'any 2004 a la part posterior del recinte. La galeria porxada sud està formada per 12 arcs a diferència de la galeria nord que en té 14. Els pilars són de base quadrada amb les arestes escairades i els arcs de mig punt descansen sobre capitells esgraonats i les cobertes són a una vessant abocant les aigües cap a l'interior del recinte. A l'interior de les galeries es disposa de quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides amb morter i pintades de blanc i rosa. La capella, construïda l'any 1906, té una volta de canó de guix i la coberta és a dues vessants de teula àrab. L'accés es troba situat a la façana est amb un portal de mig punt franquejada per dues columnes de nínxols a cada banda. La porta d'accés està formada per un portal allindanat i una reixa de barrots de ferro. Sobre el portal hi ha una reixa de ferro amb la data de la inauguració, 1859. | 08292-1 | Camí del cementiri, s/n. Nucli urbà | Antigament, el cementiri de Vallbona d'Anoia estava ubicat en un espai annex a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu fins l'any 1859. Sembla ser, que l'any 1845 el bisbe Pedro Martínez de Sant Martín en una visita pastoral va fer referència aquesta situació. L'any 1852 l'alcalde de Vallbona i diversos prohoms van manifestar la seva preocupació per motius de salut i higiene. El 4 de maig de 1853, el rector de Sant Bartomeu cedia el turonet conegut com el 'Pujolet'. L'arquitecte Sebastià Cabot i el cirurgià Lluís Malvés van certificar la idoneïtat d'aquests terrenys el 6 de maig de 1853. El 7 de maig, l'alcalde de Vallbona va convocar els econòmics per dur a terme la seva construcció, proposant com a font de finançament els donatius dels vallbonencs. Tot i així, les obres no es van iniciar immediatament, com ho demostra que durant la visita pastoral realitzada el 17 d'agost de 1858 estaven a punt d'iniciar-se. El nou cementiri fou sotmès a diferents ampliacions i reformes des de llavors. La primera fou de 1894.El 1906 es va construir la capella que ocupa el seu espai central i que antigament suposava el tancament fins a les darreres ampliacions. En context de la Guerra Civil de 1936-1939, el cementiri parroquial fou confiscat el juliol de 1936 i foren enderrocades totes les creus. Així ho comunicava al bisbat Francesc de P. Pujol, llavors rector de la parròquia de Sant Bartomeu. Finalitzada la guerra fou restituït a l'administració parroquial. La saturació del cementiri era clara a inicis de la dècada de 1990. Com a resultat d'això es va procedir a una important ampliació el 1993. El 2004 es va procedir a una nova fase amb forma de ferradura amb 56 nínxols. | 41.5174700,1.7036500 | 391831 | 4597015 | 1859 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79709 | Església parroquial de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. OLLÉ, F. (1963): La parroquia de Sant Bartomeu de Vallbona. Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona | XX | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu fou edificada entre els anys 1948 i 1952. L'edifici és d'una sola nau, de planta basilical amb cinc capelles a la paret de tramuntana i quatre capelles més a la paret de migjorn, on també s'hi ubica la porta d'accés. Cada capella està separada de la nau principal per un arc de mig punt sostinguts per pilars. La primera capella de tramuntana acull la pica baptismal de marbre i datada de l'any 2002. Les tres capelles següents estan dedicades al Crist Crucificat, a Sant Isidre (inaugurat l'any 1958) i a la Verge del Roser finançada per la família Prat Llobera respectivament. Les capelles de migjorn estan dedicades a Sant Bartomeu i a la Verge de Guadalupe, imatge de l'any 1955 i portada de Mèxic. A la part superior, sobre cada capella hi ha unes petites obertures circulars amb vitralls que representen els dotze apòstols. El sostre és pla i està decorat amb cassetons pintats i recolzat sobre arcs faixons, dividit en sis trams i l'altar sense absis. En el primer tram s'hi troba el cor des del qual s'accedeix al campanar. L'altar major té un retaule fet de fusta i guix amb la imatge central de Sant Bartomeu i la imatge de Sant Miquel i Santa Anna als laterals. Damunt hi ha la imatge de la Mare de Déu d'Assumpció i l'Esperit Sant i a les parets laterals hi ha pintures que representen els àngels i el Bon Pastor. L'accés a l'interior de l'església es des de la façana de migjorn, a través de sis graons. La porta està coberta per un porxo amb dos arcs revestits de pedra de turo. La façana interior està arrebossada imitant carreus ben escairats i la porta d'accés esgrafiada. Adossat a la façana de ponent hi ha el campanar, de planta quadrada amb tres obertures i un rellotge que s'havia instal·lat a l'antiga parròquia l'any 1924. El campanar està coronat per una petits torre amb una obertura en arc de mig punt a cada costat recolzat sobre impostes motllurades. | 08292-2 | Lloc: Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va anar a viure a Vallbona per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. L'antiga parròquia de Sant Bartomeu tenia tres naus. Les dues naus laterals hi havia diverses capelles amb altars dedicats a Sant Isidre, Sant Sebastià, la Verge del Carme, l'altar dedicat al Sant Crist i a la Verge dels Dolors, l'altar de la Mare de Déu del Roser i per últim a Sant Francesc de Paula. L'altar major estava consagrat a Sant Bartomeu amb les imatges de Sant Josep i Sant Joan una a cada lateral i al damunt la imatge de Santa Llúcia. El 22 de juliol de l'any 1936, durant la guerra civil, l'església fou cremada i posteriorment destruïda i les pedres van ser utilitzades per bastir part de l'actual parròquia. Segons un informe de Vallbona, es van perdre peces tant significatives com una creu d'estil barroc i una casulla morada molt antiga | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1948 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joaquim Ros de Ramis | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79710 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-3 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | El safareig públic fou construït l'any 1913 i a inicis del segle XXI s'hi va construir una coberta metàl·lica per protegir-lo. Es tracta d'una bassa de planta quadrada de 3,5 m de longitud per 3 m d'amplada i 0,72 m d'alçada construït amb formigó armat. S'hi accedeix mitjançant cinc graons atès que es troba situat en un espai enfonsat respecte la cota del carrer. Els murs que l'envolten estan construïts amb grans carreus de pedra de travertí i, en el mur nord-oest s'hi troba una petita fornícula. L'aigua del safareig prové d'una galeria subterrània coberta amb volta de ceràmica. | 08292-3 | Passeig de Joan Vila. Nucli urbà. | L'actual safareig públic ocupa l'espai tradicionalment dedicat a una de les fonts de Vallbona que proporcionava aigua abans de l'arribada de l'aigua corrent. En documentació d'inicis de la dècada de 1960 es diu que era 'Lavadero y Fuente, desde tiempos inmemoriales'. Aquesta font era coneguda com a 'Font Vella'. Així ho testimonien les afrontacions de Cal Rita, propietat de Pere Viñas, recollides al registre d'hipoteques i datades el 6 d'abril de 1857 on es parla que limita amb 'un callejón que conduce a la Fuente Vieja y Nueva'. En documentació d'aquella mateixa època es parla de 'calle de la Fuente'. La font i el safareig estaven a tocar de Cal Mata, casa que feia cantonada amb el carrer Major. La font pública fou objecte d'importants inversions a inicis del segle XX. El 1913 es va començar a parlar de la millora de les fonts públiques i el gener de 1914 ja es van donar per finalitzades. L'any 1932 el safareig fou sotmès a una important reforma com evidència la documentació de l'inventari de béns de titularitat municipal d'inicis de la dècada de 1960. Aquests espai fou urbanitzat a inicis del segle XXI. | 41.5195800,1.7080700 | 392203 | 4597244 | 1913 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79710-foto-08292-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79710-foto-08292-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79711 | Cal Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabate | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Façana posterior ha perdut part de l'arrebossat. | Cal Sabaté és un edifici possiblement d'origen medieval, situat a l'inici del carrer Major. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb un jardí situat al costat sud que arriba fins el carrer Pius XII. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a llevant, té un gran portal adovellat i dues finestres al costat dret, una emmarcada amb pedra de turo i una segona, de dimensions més reduïdes, amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'obren dos balcons emmarcats amb peces d'obra ceràmica, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A l'extrem de migjorn s'obra una finestra amb arc d mig punt emmarcada també amb peces d'obra ceràmica. Entre les dues balconades hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Bartomeu. La fornícula està feta amb pedra de turo i emmarcada amb un esgrafiat amb motius florals. A l'alçada de les golfes hi ha una obertura, actualment tapiada, d'arc rebaixat. A la façana de tramuntada, a l'alçada del primer pis, s'hi obra una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra de turo. La façana de ponent, té una porta d'arc rebaixat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra de turo a nivell del primer pis i una petita obertura, tipus espitllera a l'alçada de les golfes. Posteriorment, aquesta façana s'hi adossà un cos annexa amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb peces d'obra ceràmica amb la coberta a una vessant. Les façanes estan revestides amb morter de calç amb les cantonades són de carreus de turo ben escairats. Al costat del portal hi ha un contrafort construït amb pedra de turo ben escairada i arrebossat. | 08292-4 | Carrer Major, 2. Nucli urbà | Cal Sabaté, l'any 1514 era propietat de Bartomeu Sabater, que habitava a Sant Jaume de Sesoliveres, va arrendar la finca i els terrenys a Andreu Ortal i Gabriel Badorc. A finals del segle XVI n'era propietat Nicolau Sabater, pagès de Sant Jaume de Sesoliveres, qui va deixar les seves propietats al seu fill Melcior. Al llarg d'aquest segle, Cal Sabater ha estat sotmès a reiterades reformes com deixava ben clar Mossèn Joan Avinyó a inicis del segle XX quan afirmava que 'La casa de Can Sabater reformada y modernisada encara subsisteix a Vallbona'. Tomàs Sabater i Mora, nascut el 1620 va continuar amb aquest patrimoni familiar després de la mort del seu pare. Tomàs es va casar amb Margarida Valls. La següent generació de Cal Sabater va estar encapçalada per Josep Sabater i Valls, nascut el 1676. L'any 1658 Isidre Sabater va ocupar la Rectoria de Vallbona i Cabrera fins a la seva mort, l'any 1687. La família Sabater van anar acumulant un notable patrimoni. Durant l'expansió vitivinícola del segles XVII i XVIII van realitzar freqüents cessions de terres per plantar vinya. L'actitud dels propietaris de Cal Sabater es va anar convertint en creixement rendista. Antoni Sabater Tarafa casat amb Eulàlia Ferrer va fer hereu seu en el seu testament de 1840 al seu nét Josep Sabater Giró, nascut el 1817. Josep Sabater Giró es va casar amb Josefa Mora Jorba. Segons el padró de 1880, el matrimoni Sabater Mora vivia a Cal Sabater junt a quatre dels seus fills. En l'actualitat, el propietari és Ramon Sisquella Company. | 41.5182200,1.7051600 | 391958 | 4597096 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79712 | Cal Respall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-respall | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Cal Respall és un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. La casa, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer pis i golfes. Està organitzada amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Sota la coberta hi ha la cornisa treballada amb pedra blanca. La façana, orientada a migjorn, s'obra el portal d'arc de mig punt adovellat amb porxo i vestíbul. A la dovella central hi ha esculpit un l'escut dels Raspall que consta de tres ferradures i l'any 1578. El portal a banda i banda té una finestra protegida per reixes ferro forjat. A la primera planta s'obren tres finestres amb escopidors de pedra de turo. A nivell de les golfes hi ha una finestra central, d'arc de mig punt i emmarcada per peces d'obra ceràmica i una petita finestra al costat esquerra. A l'interior, a la zona del vestíbul, es conserva una premsa de vi situada al mur de càrrega de la casa i un cup de vi de planta quadrada ubicat a la part posterior. A la banda de llevant és conserva el primer tram de l'escala original que comunicava amb la primera planta. La resta d'escala es trobaria ubicada a la finca número 11 segregada posteriorment. La façana està arrebossada amb morter de calç excepte les cantonades que són de pedra de turo bes escairades i col·locades a mode de cadena cantonera. En destaca un contrafort situat al vèrtex sud-oest de pedra. | 08292-5 | Carrer Major, 9. Nucli urbà | Cal Respall, conegut des d'antic com Cal Mora, està relacionat amb una de les branques de la família Mora del castell de Cabrera. El nom de Cal Mora es va conservar fins a inicis del segle XIX quan una pubilla es va casar amb l'hereu de Cal Respall dels Horts de Terrassola. Lúltima propietària que conservava el cognom Mora fou Maria Mora Alsina, filla de Magí Mora Feixas i Bonaventura. Aquesta es va casar amb Josep Respall Figueras, qui en fou l'hereu segons testament escriptural l'any 1845 La casa va quedar a càrrec de la família Subirana, masovers de la finca ja que la família Respall no hi residia. L'any 1880, segons el padró, la casa estava habitada per Lluís Subirana Rodó. A mitjans del segle XX, la casa fou adquirida per Eulalia Rodés Bagant qui encara era propietària a finals de la dècada de 1970. A mitjans de la primera dècada del segle XXI fou adquirida per Eduardo Fernández Quirós y Montse Muñoz Cervera. | 41.5184300,1.7054300 | 391981 | 4597119 | 1578 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament la casa del carrer Major 11, havia format part de Cal Raspall però posteriorment es va segregar.Altres noms: Cal RaspaelLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79713 | Ca l'Adelaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladelaida | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Ca l'Adelaida és un habitatge entre mitgeres situat al nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia edificat l'any 1720 segons la data gravada ala dovella central de la porta d'accés. Es un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt amb la data gravada de 1720 a la dovella central. Al costat esquerra s'hi obra una altra porta de llinda recta que correspon a l'actual porta d'accés a l'edifici. A l'alçada del primer pis s'hi obra una finestra i a l'alçada del segon pis s'hi obren dues finestres més. La façana principal està arrebossada i sense pintar. | 08292-6 | Carrer Major, 13-15. Nucli urbà | Aquest edifici era propietat de Cal Pons. L'any 1864 constava la residència de Joan Bayona, la seva dona Francesca i la seva filla Josefa. Segons el padró de 1880 era propietat de Pere Ferrer Pons. Segons el Registre Fiscal de 1918 era propietat de Pere Ferrer Ferrer. Durant la segona meitat de la dècada de 1920 encara constava com a propietari Josep Ferrer Alemany, fill de l'anterior. Segons el padró de 1924, els residents al carrer Major 13-15 eren Antoni Freixas Ferrer, la seva dona Remei Solé Serra i els quatre fills. Entre els seus fills hi havia Adelaida Freixas Solé. I possiblement d'aquí ve el nom amb que actualment es coneguda. A la dècada de 1960 fou adquirida per Josep Vilaseca Vives. | 41.5185300,1.7056100 | 391996 | 4597130 | 1720 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79714 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles-0 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XX | Cal Vallès es un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. La façana posterior dona a l'esplanada on antigament s'hi ubicava l'església parroquial de Sant Bartomeu. La casa, de planta rectangular ocupa una superfície de 267 m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt i una segona porta amb llinda plana de fusta. A nivell de la planta baixa s'hi obren cinc finestres, totes elles amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis s'hi obren cinc finestres respectivament totes elles amb llinda de fusta i amb escopidors de pedra. A nivell del segon pis també s'hi obren cinc finestres, més grans, i reforçades amb maons, fet que indica que són posteriors a les ubicades al primer pis. La façana de que dona al carrer del Raval només s'hi obre una finestra de petites dimensions amb llinda de fusta al nivell del primer pis. En el cas de la façana posteriors s'hi obren sis finestres, una d'elles de reduïdes dimensions, a nivell de la primera planta i dues de més grans a l'alçada del segon pis. D'aquesta façana en destaquen tres contraforts realitzats amb maons. L'any 1909 va ser restaurada i possiblement es quan es va afegir el segon pis. Totes les façanes es troben revestides amb morter gris sense pintar. | 08292-7 | Carrer Major, 17. Nucli urbà | L'edifici de Cal Vallès es troba situada a l'antic camí ral que comunicava Barcelona amb Aragó. La casa era propietat de la família Jaume, que per la mort d'Antoni Jaume, quedà pubilla de la casa la seva filla Marinna Jaume, la qual l'any 1660 es va casà amb Gabriel Vallès, donant origen a la casa que actualment s'anomena Cal Vallès. Segons assenyala també Mn. Avinyó la casa de Cal Vallès es va anar ampliant ja que apunta que 'a causa de les modernes construccions de Can Vallés' es va reduir l'espai de la plaça situada davant l'església. La família Vallès fou una de les famílies més importants del municipi de Vallbona. Un exemple és Joan Vallès que la dècade de 1710 formava part del Consell local i el 1722 i 1744 era batlle de Vallbona. Al llarg del segle XIX la preeminència de la família Vallès era una de les grans propietàries juntament amb la família de Cal Sabaté i de Cal Pons. A inicis del segle XX continuava tenen una posició privilegiada en la propietat de la terra, principalment en el cultiu de la vinya. | 41.5186300,1.7058000 | 392012 | 4597141 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.04.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79715 | Cal Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flo | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVII | No es pot accedir a l'interior i la façana està apuntalada. | Cal Fló es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Sant Bartomeu tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta quadrangular amb la coberta plana. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a tramuntana, hi ha dos portals i dues finestres. A l'alçada del primer pis hi ha quatre grans obertures tot i que antigament, n'hi havia una cinquena que actualment està tapiat. Aquestes donen pas a una gran balconada i a un balcó individual, ambdós amb baranes de ferro colat. Totes les obertures conserven el guardapols. A la segona planta s'hi obren quatre finestres situades sobre els eixos dels balcons. La façana és de pedra i maons i majoritàriament està arrebossada amb morter sense pintar. De la façana cal destacar una dovella fora de context on hi ha esculpit un porró o setrill amb la data 1671. Aquesta iconografia s'ha de relacionar amb el treball del vidre, per tant, aquesta pedra recorda que en aquest lloc hi havia hagut un antic forn de vidre. La façana està coronada amb una cornisa sostinguda per mènsules i un gran acroteri que fa de barana de la coberta plana. | 08292-8 | Carrer Major, 22-24. Nucli urbà | Segons la dovella de la façana principal Cal Fló dataria de 1671 tot i que s'hi dugueren a terme reformes significatives durant el segle XIX i inicis del segle XX. Segons el Mn Joan Avinyó la família Fló estava establerta aVallbona d'Anoia ja a la segona meitat del segle XVII.Pau Flo es va fer càrrec de forma provisional del forn de vidre de la família Gralla a inicis de la dècada de 1670. La importància social de la família Fló i Escudé a la Vallbona d'inicis del segle XX ve avalada per la tomba del cementiri de Vallbona, molt propera a la capella. Possiblement d'aquella època és la darrera reforma integral de Cal Fló. Cal Fló fou apropiada pel Comitè Antifeixista de Vallbona durant els primers temps del període revolucionari dels inicis de la guerra civil. La família Fló va vendre Cal Fló al tombant de les dècades de 1960 i 1970 a Rosa López Rodríguez. En l'actualitat és propietat compartida de diferents dels seus descendents. | 41.5186300,1.7058900 | 392020 | 4597141 | 1671 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79716 | Cal Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Rius es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta irregular i consta de diverses alçades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a migjorn, hi ha un portal adovellat, reformat l'any 2000, amb una finestra emmarcada amb pedra de turo. A l'alçada del primer pis s'hi obre una petita finestra i a nivell de golfes una finestra que ocupa tota l'allargada de façana. La façana es troba arrebossada i sense pintar. A la planta baixa es conserva l'espai de l'antic celler tot i que actualment té usos domèstics. | 08292-9 | Carrer Major, 25. Nucli urbà | La família Rius juntament amb les famílies Gralla, Badorc i Tarafa es dedicaven a la fabricació del vidre des de finals del segle XVII. La primera certesa és que el padró de 1880 atorga la propietat d'aquesta casa a Pere Torres Vilarrubí, pagès de professió, i casat amb Maria Tomàs Palet. Aquell any residien a Cal Rius el matrimoni Torres Tomàs i els seus 9 fills. El Registre Fiscal de 1906 situaria com a propietari de Cal Rius a Pere Torres. El Butlletí parroquial d'1 d'octubre de 1911 deixava clara aquesta adscripció al parlar dels 'germans Modest y Emili Torras Tomás, de Cal Rius'. Pere Torres Vilarrubí, 'l'avi Rius', va morir el novembre de 1913. En Registre Fiscal de 1918 consta a nom de Jaume Torres Tomàs. El 1924 hi vivia el propi Jaume amb les seves dues filles (Dolors i Maria). La documentació de la contribució urbana confirma aquesta propietat. A inicis de la dècada de 1970 encara continuava com a propietat de Dolors Torres Vivé. | 41.5187300,1.7060600 | 392034 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament tenia una casa adossada per la banda oest però aquesta va ser ensorrada per eixamplar el carrer del Raval. La fitxa s'ha omplert amb dades estretes íntegrament de la fitxa 08.06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79717 | Cal Canoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canoli | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Canoli es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i terrassa. La façana, orientada a migjorn, s'hi obra una porta adovellada, reformada a la dècada de 1990, i una petita finestra amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres amb llinda de fusta i amb barana de ferro. Sobre aquestes hi ha una petita cornisa de teules per protegir-les de la zona de la terrassa. A l'interior es conserva el celler de coberta plana amb bigues de fusta. A la part posterior hi ha un segon cos afegit amb garatge, primer pis i golfes amb façana al carrer del Raval. La façana està arrebossada i sense pintar. | 08292-10 | Carrer Major, 27. Nucli urbà | A finals del segle XIX era propietat de la família Mata Ollé. No obstant, a inicis del segle XX el seu propietari era Josep Ferrer Sabaté. L'any 1942 n'adquirí la propietat Carme Cugat Suñé, d'aquí prové el sobrenom de Cal Fatarella. A la dècada de 1970 va ser adquirida per Rosa López , també propietària de Cal Flo. A finals de la mateixa dècada era propietat d'Òscar Jornet qui l'any 1998 la va vendre a Òscar Labraña, actual propietari. | 41.5187300,1.7061200 | 392039 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal FatarellaLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79718 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-8 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | L'antic ajuntament es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal. L'interior està organitzat amb tres crugies paral·leles a la façana principal. A la crugia central s'hi troben les escales d'accés al primer pis de volta tradicional de tres trams. En el frontis, orientat a tramuntana, s'hi obra la porta d'accés en arc de mig punt adovellat i a cada costat una finestra rectangular amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis s'hi bren tres balcons emmarcats amb pedra amb baranes de ferro forjat i amb escopidors de pedra. La façana està coronada per un frontó de pedra, corbat i simètric que cobreix la coberta i es troba revestida amb morter i pintada de blanc | 08292-11 | Carrer Major, 36. Nucli urbà | L'edifici que ocupa actualment el consultori mèdic i correus fou enderrocat i tornat a edificar l'any 1910. El nou projecte consistia en la construcció d'un nou edifici per albergar a la planta baixa les escoles i al primer pis l'ajuntament. La construcció va anar a càrrec de Joan Farrés. Les obres van finalitzat l'any 1911. L'edifici també va albergar la biblioteca promoguda pel mestre Josep Masclans i Pascual i, la qual fou destruïda l'any 1939 en entrar l'exercit franquista a Vallbona d'Anoia. A la dècada de 1990 l'ajuntament es va traslladar a un nou edifici situat al carrer Major, 110 i des de llavors l'antic ajuntament acull el consultori mèdic i correus. | 41.5187300,1.7065000 | 392071 | 4597151 | 1910 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79719 | Cal Pitxaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitxaro | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVIII-XXI | Rehabilitada 2001 | Cal Pitxaró es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis. El frontis, orientada a migjorn, s'hi obra la porta d'accés amb un finestral a la banda esquerra. A nivell de primer pis hi ha dues gran finestres amb sortida a un balcó corregut amb volada amb les cantonades arrodonides i amb una barana de ferro forjat. Al costat esquerra s'hi obra una petita fornícula amb una verge de reduïdes dimensions i a l'alçada del segon pis hi ha un petit balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix a partir d'una terrassa. La façana està arrebossada i totes les obertures estan emmarcades amb rajols col·locats a mode de cadena. L'any 2001 va ser rehabilitada modificant en gran mesura la façana original. Durant les obres de rehabilitació a la coberta és va identificar una teula gravada amb la data 1735. | 08292-12 | Carrer Major, 41. Nucli urbà | Cal Pitxaró era propietat de la família Tarafa. El Tarafa van heretar el negoci vidrier de la família Gralla quan Francesc Tarafa, vidrier de Mataró, l'any 1673 es va casar amb Magdalena Gralla, filla d'Antoni Gralla. Aquest mateix any, Francesc Tarafa es va associar amb el seu cunyat Mateu Gralla. Poc temps després Francesc Tarafa es va totalment amb la propietat del forn de vidre. El va succeir el seu fill, Antoni Tarafa i Gralla casat amb Magdalena Ricart l'any 1716. El seu successor fou el seu fill Antoni Trafa i Ricard. Els seus descendents van continuar amb aquesta activitat fins a inicis del segle XIX. Des del segle XVIII els Tarafa també es van dedicar a la pagesia. Durant la primera meitat del segle gran part de les propietats van ser administrades per Josep Tarafa i Bosch i posteriorment per Josep Tarafa i Rius. L'any 1890 consta la propietat a la viuda de Josep Tarafa. A inicis del segle XX una de les persones més importants de Vallbona era Josep Tarafa i Forns, de Cal Pitxaró, qui l'any 1915 dirigia la Unió Agrícola i Industrial, creada aquell mateix any. Aquest va vendre la casa on hi havia hagut el forn de vidre a Mateu Vilarrubí, qui hi va establir una barberia. | 41.5187700,1.7066200 | 392081 | 4597156 | 1735 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.11.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79720 | Cal Pere Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-mata | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Cal Pere Mata es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis, golfes i un pati interior amb cobert. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Des de l'entrada, encara pavimentada amb lloses de pedra, s'accedeix al celler i al pati interior a través d'una volta de pedra amb un pilar central. El celler encara conserva la coberta amb volta de pedra de turó. Al pati es conserva una menjadora de pedra, fet que indica que l'estable estava situat el costat del celler i a pocs metres i adossat a la façana posterior un cup de planta circular, d'aproximadament 2 m de diàmetre, amb els cairons vidriats i cobert amb volta de maons. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb morter i sense pintar. A la planta baixa s'hi obra un portal adovellat de pedra de turó amb la data 1792 gravada a la dovella central i una finestra al costat dret amb reixa de ferro. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada i barana de ferro i a nivell de golfes dues finestres de dimensions més petites. | 08292-13 | Carrer Major, 46. Nucli urbà | Cal Pere Mata formaria part de les edificacions construïdes al voltant del camí Ral a partir de la segona meitat del segle XVIII. Els Mata estan documentats al municipi de Vallbona d'Anoia des de mitjans del segle XVII. A inicis del segle XVIII es documenta com a prohom de Vallbona a Fèlix Mata, qui tenia arrendada la venda de pesca salada. A la segona meitat del segle XVIII es documenta a Pere Mata, pagès, casat amb Maria Rius. Segons el registre l'any 1906 Cal Pere Mata, situada al carrer Major 34, constava com a propietat de 'Hereus d'Agustí Casanovas'. En l'actualitat, els propietaris de la finca són Mª Teresa i Josefina Vives Cinca. | 41.5188300,1.7069900 | 392112 | 4597162 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.12.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79721 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-4 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XXI | Cal Pons es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al passatge de Jaume Farré. La casa, de planta rectangular, ocupa un una superfície de 589 m2 i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb dos cellers i dos patis interiors. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Aquest edifici fou objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. El cos situat més a la dreta, tocant a la finca número 57, fou afegit posteriorment atès que el límit inicial de la finca es trobava a tocar del portal d'accés tal i com queda marcat per la presència de l'antiga línia cantonera de carreus ben escairats. La façana, orientada a Migjorn, està revestida amb morter de calç blanc excepte les cantoneres i les obertures que es troben totes emmarcades amb pedres de turo ben escairades col·locades a mode de cadena cantonera i el sòcol també de pedra. A nivell de la planta baixa s'hi obren dues finestres i dos portals adovellats. L'un amb arc rebaixat i l'altre amb un arc de mig punt. A la planta primera hi ha quatre obertures. Les dues obertures situades més a l'esquerra estan decorades amb arcs conopials de taló de pedra amb mènsules esculpides amb caparrons i una d'elles fou convertida posteriorment en balcó. Les dues obertures de la dreta són balconeres amb volada amb les cantonades arrodonides. Totes les balconeres tenen barana de ferro forjat i en la situada més a l'esquerra hi consta la data de 1862. Al centre de la façana s'identifica un rellotge de sol esgrafiat de l'any 2005. En aquest cas, cal destacar l'interior d'aquest edifici. Tant la planta baixa com el primer pis conserva, en lo possible, la seva estructura original. La planta baixa destaca el vestíbul amb el paviment de lloses grans, l'antiga cuina amb el foc de rotllo i una gran xemeneia i els dos cellers. Un celler d'època moderna cobert amb voltes catalanes de ceràmica i amb dos cups de planta circular amb l'accés des d'un dels patis interiors. El celler gòtic, actualment buit, és amb volta de canó de turo. Del segon patí interior en destaca una fresquera, excavada a la roca, en forma de 'L'. La primera planta està destinada a les habitacions, algunes amb portes emmarcades i decorades amb àngels i motius vegetals i a una gran sala, que posteriorment fou reduïda amb la construcció de dues habitacions més. L'any 2005 es dugué a terme la rehabilitació de la façana i la coberta | 08292-14 | Carrer Major, 53-55. Nucli urbà | L'actual edifici de Cal Pons correspon a l'antic hostal que rebia el nom de Cal Modolell, cognom dels antics propietaris fins l'any 1667 que passar anomenar-se Cal Pons La família Modolell provenia del Modolell de Capellades, una de les famílies més riques de la vila. El primer Modolell que es va establir a Vallbona Miquel Modolell, fill de Joan i germà d'Antoni. Els tres van ser signants de la pau en el conflicte amb els Súria el juny de l'any 1480. Aquesta informació es contrària a la de Mossèn Joan Avinyó, qui documenta com a primer Modolell de Vallbona a Gabriel i a Bartomeu el seu fill, qui va ser-ne batlle. Després de quatre generacions el patrimoni dels Modolell va quedar en mans de Francesca Modolell qui l'any 1667 es va casar amb segones núpcies amb Joan Pons, pagès de Pierola. L'hereu fou Jaume Pons i Modolell. L'any 1741, la seva néta, Francisca Pons i Modolell es va casar amb Ramon Ferrer i Batlle unint així, les dues famílies més poderoses de la vila. El matrimoni va fixar la seva residencia a Cal Pons. A partir d'aquí, els Ferrer de Cal Pons van anar emparentant-se via matrimonial amb famílies amb un gran patrimoni. | 41.5189200,1.7071700 | 392127 | 4597172 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.16.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79722 | Ca la Senyora Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-ramona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Ramona es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 252 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb un estucat de tonalitat ocre i totes les obertures estan emmarcades amb un marc de tonalitat blanquinosa. A la planta baixa s'hi obra la porta d'accés i una finestra a la banda esquerra. Al primer pis s'hi obren dos finestrals amb una gran balconada correguda amb volada amb les cantonades arrodonides i recolzat sobre quatre mènsules amb decoració vegetal. A l'alçada del segon pis s'hi obren dos balcons amb volada amb les cantonades arrodonides. Tots els balcons tenen una barana de ferro colat treballat. Al costat dret de la finca hi ha una parcel·la amb les mateixes dimensions sense edificar, actualment ocupada per una zona enjardinada. | 08292-15 | Carrer Major, 54. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1940 juntament amb Ca la Juanita, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188800,1.7073400 | 392141 | 4597167 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal MatosesLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79723 | Ca la Senyora Juanita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-juanita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Juanita es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Major, el carrer de l'església i amb al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 248 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, situada al carrer Major. Les façanes estan revestida amb un estucat amb un sòcol de pedra. Tant la façana del carrer Major com la façana del carrer de l'església presenten tres eixos molt ben definits. A la façana principal, orientada a tramuntana, s'hi obra un portal allindanat a la planta baixa. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda amb volandera amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro colat que s'hi accedeix mitjançant dos finestrals d'arc de mig punt. El balcó està recolzat sobre tres mènsules de ferro forjat i al centre hi destaca un mainell de forja decorat. Al segon pis s'hi obren quatre finestres de petites dimensions d'arc de mig punt. La façana de migjorn mostra una terrassa amb pilars de maons i una porta d'accés a la planta baixa d'arc de mig punt. A la façana de llevant, a l'alçada de la planta baixa, s'hi obren cinc finestres, les dues dels extrems d'arc de mig punt i dues de reduïdes dimensions, tipus espitllera. Totes elles presenten una reixa de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc de mig punt i al segon pis una. | 08292-16 | Carrer Major, 56. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1945 juntament amb Ca la Ramona, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. Emili Ferrer Bastida va morir l'any 1960 i també era conegut com 'El Lluent'. Després de l'entrada de les tropes franquistes fou el primer alcalde franquista de Vallbona. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188400,1.7074300 | 392149 | 4597162 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal LluentLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.18.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79724 | Ca la Florindeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-florindeta | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII | Ca la Florindeta és una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 285 m2. Consta de planta baixa, primer i segon pis i un petit soterrani amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana esta revestida amb morter de calç i pintada de color groc amb un sòcol de pedra. A la façana principal, orientada a migjorn, s'hi obra un portal i una finestra a la banda dreta i dues finestres de reduïdes dimensions, una a cada costat. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada de pedra i barana de ferro i a nivell del segon pis dues finestres. Totes les obertures presenten una llinda de fusta, tot i que antigament el portal era d'arc de mig punt adovellat. La planta baixa està formada per dues crugies i al mur central hi ha la base i els laterals de pedra ben escairada per col·locar una premsa de vi. També es conserven dos arcs de mig punt de pedra de turo, un a l'entrada i un segon a la part posterior, on antigament hi havia hagut un cup. A la planta semisoterrada hi ah el celler cobert amb un forjat de bigues de fusta i revoltons de guix encofrat. | 08292-17 | Carrer Major, 65. Nucli urbà | Segons el registre de la propietat data de 1780, però possiblement sigui anterior. Ca la Florindeta està vinculada al cognom Rius des de mitjans del segle XIX amb Teresa Rius. L'any 1880 era propietat de Bartomeu Rius Jorba, pagès i casat amb Anna Almuní Calaf. Segons el Registre Fiscal d'Edificacions de 1918, Ca la Florindeta era propietat de Tomàs Rius Almuni, pagès de professió. La va heretar la seva filla Florinda Rius Rovira qui n'era propietària encara a inicis de la dècada de 1970. Amb posterioritat la va adquirir Remei García Jové. Els seus actuals propietaris són Jordi Cervelló i Esther Vicens que la van comprar el 2000. Els nous propietaris la van sotmetre a importants obres de reforma. | 41.5190000,1.7076800 | 392170 | 4597180 | 1780 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment també l'anomenen Ca l'Ester de la pujada.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.21.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79725 | Cal Pau Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-boter | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | La façana presenta un mal estat de conservació de la pintura | Cal Pau Boter es un edifici situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està organitzada en dos eixos amb dos portals i un balcó amb volada i barana de ferro forjat i dos balcons més amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat tant a nivell de primer pis com de segon pis. Totes les obertures es troben emmarcades amb un marc de pedra. La façana està revestida amb morter de calç amb un estucat imitant una obra de fàbrica de carreus ben escairats. Un dels portals té gravat l'any 1854 i conserva vitralls de colors. | 08292-18 | Carrer Major, 66. Nucli urbà | Aquesta edificació te el seu origen en un establiment realitzat el 1849 per Bartomeu Rius Jorba i Teresa, la seva mare, en benefici de Pau Alemany, fuster de professió. Segons la inscripció de la portalada, la construcció fou el 1854. Els fusters de Vallbona, atesa la seva forta base vitivinícola, encara ben entrat el segle XX també es dedicaven a l'elaboració de botes de vi i portadores. L'activitat de fusteria la va continuar desenvolupant Josep Alemany Rius, fill de Pau. Segons el padró de 1924 l'ocupaven Miquel Alemany Sabaté (nascut el 1894) i Benita Mora Ferrer (nascuda el 1897). Miquel Alemany era també fuster. | 41.5191200,1.7081100 | 392206 | 4597193 | 1854 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament hi havia hagut un taller de botes d'un tal senyor Pau, que va donar lloc al nom de la casa.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.22.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79726 | Cal Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XIX | Ca la Rita es troba situatada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És una finca aïllada entre els dos passatges que donen al carrer del Raval amb una part de la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una part de terrassa. L'edifici està dividit en tres habitatges cadascun d'ells amb un accés independent i amb un nucli d'escala. Cada habitatge consta de planta semisoterrània, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està organitzada mitjançant tres eixos ben definits per una motllura i està revestida amb morter de calç i pintada d'un color beix. A la planta baixa s'obren tres portals amb llinda de pedra. Al porta central hi ha la inscripció 'AN 1846 PV'. A nivell del primer i segon pis hi ha tres balcons amb volandera amb barana de ferro colat i emmarcats amb marcs ressaltats. La façana està coronada amb una cornisa molt treballada, amb pilastres amb florons i una barana de ferro. La façana posterior a nivell de planta baixa s'hi obra una porta que s'hi accedeix mitjançant graons i una finestra. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda on s'hi obren tres finestrals i un balcó simple tots amb barana de ferro forjat i a l'alçada del segon pis dues petites finestres. A les façanes laterals compten amb diverses finestres i una porta a cada lateral. Tant la façana posterior com les dues laterals també estan arrebossades però amb més mal estat de conservació. A la planta semisoterrada hi ha un celler cobert per unes grans voltes de pedra de turo. Antigament també havia tingut un cup que l'ajuntament el ca expropiar per tal d'ampliar el carrer del Raval i crear una petita plaça. | 08292-19 | Carrer Major, 69-73. Nucli urbà | La finca de Cal Rita fou construïda l'any 1846 i pertanyia a Pere Viñas, coneguts com els de Cal Bota. Pere Viñas, juntament amb el seu germà Josep estan vinculats a l'aparició i desenvolupament del nucli de filatura de Vallbona- Cabrera. L'any 1841 van constituir la societat Bonet, Pedro Viñas y Cª amb l'objectiu de fabricar filats de cotó. La seu era a casa de Josep Viñas, on hi havia molí fariner i un batà de llana que amb la riuada de 1842 quedà tot destruït. La nova fàbrica estava dotada amb 8 màquines de filatura i una roda per accionar-les. El director de la fàbrica fou Pere Viñas. El moli fariner també fou reconstruït sota Cabrera i la ubicació original l'ocupà la fabrica de filatura. L'any 1840 tenia 60 treballadors i el 1850 arribava els 93. L'any 1858 Pere Viñas va invertir en una fàbrica de filatura de cotó de Subirats i es va allunyar de la gestió de la fàbrica de Cabrera. Després de la mort de Pere Viñas, Cal Rita va anar a parar a mans de la seva filla Eulàlia Viñas Mata. A inicis del segle XX constava al registre fiscal com a propietat d'Antònia Serra Artigas qui estava o havia estat casada amb Josep Viñas. L'any 1905 Cal Rita ja no era propietat d'Antònia Serra. El 1910 fou comprada per Amèlia Sala Torres a Ramon Sánchez, successor d'Antònia Serra. A inicis de la dècada de 1920 fou adquirida per Pelegrí Rita qui va morir l'any 1942. La casa va arribar a propietat de Marià Ricart Fontanet, germà de la dona de Pelegrí Rita, qui va morir l'any 1950 i va llegar la casa a Maria Vilarrubí Martí, que la va vendre a la seva neboda Antònia Mestre i Vilarrubí. En l'actualitat és propietat d'Amadeu Serch Mestre, fill d'Antònia Mestre Vilarrubí. | 41.5191500,1.7078600 | 392185 | 4597196 | 1846 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.24.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79727 | Cal Quimet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quimet | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Quimet es troba situat a la banda nord del carrer Major, a la cantonada amb el passeig de Joan Vila, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 544m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la façana principal hi ha tres portes, una d'elles d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i a la dovella central hi ha la inscripció de 1792 emmarcada i amb una bola a cada cantonada. A nivell de la primera planta s'hi obra un balcó amb barana de ferro i una petita finestra i al segon pis una finestra sobre del balcó. La façana lateral de llevant hi ha quatre finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon pis. A la façana posterior se li adossa un cos de pedra i maons sense revestir amb la cantonada arrodonida entre el passeig Joan Vila i el carrer del Raval. Les façanes estan revestides amb morter de calç i les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra ben escairats. La façana principal està coronada amb una cornisa de peces ceràmiques. | 08292-20 | Carrer Major, 77. Nucli urbà | Cal Quimet data de 1792 segons la dovella central de la porta adovellada. A inicis de la dècada de 1860 hi residien membres de la família Vilaseca. A inicis del segle XX era propietat de Josep Vilaseca i Bas, propietari de ferreteries de Barcelona. L'any 1914 era propietat d'Antoni Vilarrubi Sabaté. Des de finals del segle XIX fins després de la guerra civil, Cal Quimet va estar ocupat parcialment en règim d'arrendament per Joaquim Esteve Cots 'Quimet', antic forner. | 41.5191700,1.7081100 | 392206 | 4597198 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.25.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79728 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-2 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoniarquitectònic, històric i ambiental de Vallbonad'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XX | Cal Peret es una casa entre mitgeres situada al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer i segon pis i golfes. També té diversos cossos annexes només de planta baixa i un pati. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. La façana principal, orientada a migjorn, està revestida amb morter pintat i amb un sòcol de pedres. Les cantonades estan reforçades amb pedra ben escairada. El frontis està ordenada amb tres eixos molt clars. A la planta baixa s'hi obres dos portals i entre ells hi ha una finestra d'arc de mig punt. A l'eix dels portals, a l'alçada del primer i segon pis hi ha dos balcons amb voladera de pedra amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro forjat i, a nivell del primer pis, a la part centra, s'hi obra una finestra. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La planta baixa era emprada com a zona on es produïa el vi. Se'n conserva l'espai on hi havia el celler amb la boixa i una premsa de vi, in situ. Adossat a l'edifici principal hi ha un cos annexa, només de planta baixa, antigament ocupat per masovers i actualment emprat com a garatge. En aquest frontis s'hi obren tres finestres en arc de mig punt emmarcades amb un arrebossat. Tota la façana està arrebossada i pintada de veig amb un sòcol també arrebossat i pintat de marró. | 08292-21 | Carrer Major, 85. Nucli urbà | Pere Martí Sabaté era propietari de Cal Peret. L'any 1918 apareix com a 'Comisado para el acopio de vino'. Per tant, a part de comercialitzar amb el seu propi vi també comercialitzava amb el vi de tercers i que possiblement l'havien produït a la seva premsa. A la planta baixa hi havia hagut la consulta del metge. Hi van passar els doctors Gallego, Puigmartí, Torelló i Quer. Encara es conserva el taulell de marbre i la pica. | 41.5196300,1.7088200 | 392266 | 4597248 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79728-foto-08292-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79728-foto-08292-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79728-foto-08292-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.26.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79729 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-3 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XX | Cal Simon es un edifici amb façana al carrer Major i al carrer Nou. La finca està formada per dos cossos clarament diferenciats. El més antic correspon el número 86 del carrer Major. Correspon a un edifici d'inicis del segle XX tot i que fou reformat a la dècada dels anys 40, fet que explica l'estil més modernista de la façana del carrer Nou. Adossat aquest cos hi ha un segon cos annex (número 88 del carrer Major) que fa cantonada amb el carrer del Camí d'Irla. Aquest cos és d'estil noucentista de postguerra i possiblement fou construït posteriorment. L'actual façana del carrer Major substitueix l'antiga façana d'estil modernista. Aquesta està organitzada amb cinc eixos simètrics. A la planta baixa s'obren cinc portals amb arcs rebaixats i emmarcats amb motllures. A la planta primera s'obren cinc balcons amb voladera de pedra i amb barana de ferro colat separats entre si per uns petits pilars de pedra. A la planta segona s'obren quatre balcons amb barana de ferro colat voladera de pedra amb les cantonades arrodonides que descansen sobre dues mènsules de formigó. A la part central hi ha una finestra apaïsada recolzada també amb dues petites mènsules. Totes les obertures estan emmarcades. La façana està coronada per una cornisa motllurada amb un frontó corb i amb un arc invertit a cada costat amb una barana de ferro. La façana està revestida amb un arrebossat de calç que imita carreus de pedra ben escairats de tonalitat marró la planta baixa i blanc la planta primera i segona. La façana del carrer Nou, d'estil modernista, queda reculada respecte l'alineació del carrer fet que dona lloc a un pati davant la vivenda. La façana està organitzada amb el mateix eix de simetria que la façana del carrer Major. A l'alçada de la planta primera s'obren cinc grans finestrals emmarcats amb motllures que donen lloc al jardí. Damunt d'aquests, a l'alçada de la planta segona s'obren cinc finestres emmarcades amb motllures. El mur de tancament que separa el jardí del carrer és de línies ondulades, barana que es repeteix a l'alçada de la planta segona i de la cornisa. De l'interior en destaca l'escala d'accés als habitatges, de graons de marbre i amb la paret revestida imitant carreus ben escairats. A l'alçada de la segona planta hi ha una petita escala de cargol per accedir a la coberta. També en destaca una xemeneia d'estil modernista a la planta baixa. El segon cos annex, d'estil noucentista, s'obra una gran porta d'accés a la planta baixa i, a l'alçada de la planta primera i segona s'obren dues finestres. La façana del carrer del Camí de l'Irla està organitzada en tres eixos simètrics. A la planta baixa hi ha porta i tres finestres. A nivell de la planta primera i segona hi ha cinc finestres organitzades en tres grups, una finestra a cada costat i a la part central un grup de tres finestres. Cada grup està dividit per una pilastra. | 08292-22 | Carrer Major, 86-88. Nucli urbà | Cal Simon era propietat de Simó Sabaté Lafarga. Des dels seus inicis es va dedicar a l'activitat hostalera, esdevenint un dels punts més importants del municipi de Vallbona. Cal Simon comptava amb un cafè, una sala de ball i un teatre. A la dècada de 1940 es va traslladar el cafè a l'actual ubicació a causa de les reformes que es van dur a terme a l'edifici. En l'actualitat Cal Simon és propietat dels germans Alemany Viladomiu, fills de Pere Alemany Sabaté i Maria Viladomiu Queraltó. | 41.5194700,1.7088100 | 392265 | 4597231 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79729-foto-08292-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79729-foto-08292-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79729-foto-08292-22-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.27.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79730 | Ca l'Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre-3 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Ca l'Isidre és una casa entre mitgeres amb façana al carrer Major i al carrer Nou número 8-10. L'edifici és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal i recoberta de teula àrab. Consta de soterrani, planta baixa, planta primera i segona. La façana del carrer Major es troba orientada a migjorn. Està revestida amb morter de calç sense pintar. A la planta baixa hi ha un gran portal adovellat amb pedra de turo amb dues finestres a l'alçada del portal i dues finestres més a tocar del nivell de circulació del carrer. A l'alçada de la planta primera hi ha dues finestres i un balcó amb barana de ferro i a nivell de la planta segona s'obra una sola finestra. La façana del carrer Nou, construïda posteriorment, s'organitza en tres eixos molt clars. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc rebaixat i dues finestres amb reixa de ferro forjat. A la planta primera s'obren tres balcons amb volada de amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro. A la segona planta, hi ha tres balcons sobre els balcons laterals i un balcó sobre el balcó central. Tots ells amb arc de mig punt i amb barana de ferro. Tota la façana està revestida amb morter i sense pintar. | 08292-23 | Carrer Major, 92-94. Nucli urbà | La finca de Ca l'Isidre era de la propietat de la família Rius des de mitjans del segle XIX. Des d'antic, Ca l'Isidre fou llogada a diferents llogaters fins que va quedar buida a inicis del segle XXI. Actualment és propietat de la família Perramon | 41.5196800,1.7091100 | 392290 | 4597253 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79730-foto-08292-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79730-foto-08292-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79730-foto-08292-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.28.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79731 | Estació de Vallbona d'Anoia dels FGC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-vallbona-danoia-dels-fgc | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XIX | L'estació de ferrocarrils es troba situada dins el nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. L'edifici fou edificat l'any 1897 per una constructora belga sota la direcció de Lacroix. La composició de les façanes respon a un eix de simetria. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta cinc portals mentre que a la façana posterior s'hi obra una porta al centre i dues finestres a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades amb maons pintats de color ocre i vermell. Les façanes laterals tenen una petita obertura de forma romboïdal a la part superior, just sota la coberta, emmarcada amb maons pintats de color vermell. El tractament dels murs és arrebossat pintat de tonalitat rosa excepte les cantonades reforçades amb maons col·locats a mode de cadena cantonera. La zona del frontó està delimitada mitjançant peces ceràmiques igual que la cornisa. | 08292-24 | Carrer Major, 103. Nucli urbà | A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada-Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la 'Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan' de capital belga i seu social a Lieja. L'any 1892 va arribar el primer tren a l'estació de Vallbona i la inauguració oficial va ser el juliol de 1893. L'estació de Vallbona fou molt important per a les fàbriques de filatura. La família Marsal rebia el cotó mitjançant aquest transport i utilitzava el cobert-magatzem de l'estació pel seu producte. També fou molt significatiu per la reactivació del sector vitivinícola quan va arribar el tren l'any 1893 atès que estava patint la fil·loxera. | 41.5202200,1.7090100 | 392283 | 4597314 | 1897 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79731-foto-08292-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79731-foto-08292-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79732 | Ca la Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-calamanda | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | Ca la Calamanda es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 270m2. Consta de planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana està revestida amb morter de calç imitant carreus ben escairats i pintada de tonalitat clara. A la planta baixa s'hi obra una finestra i la porta d'arc carpanell amb la inscripció de 1885 i les inicials SM, de Sebastià Marsal. A l'alçada del primer pis hi ha una petita finestra i un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro forjat. La façana està coronada amb una línia d'imposta i amb una barana de pilastres de formigó. A l'interior, a la planta baixa hi ha un espai amb coberta de volta de canó de maons, possible celler inacabat atès que no s'han identificat mai els cups i una escala que mena fins el primer pis on hi ha la cuina i menjador. El segon pis s'hi troben les habitacions i a la zona de les golfes una gran sala amb la sortida a la terrassa. | 08292-25 | Carrer Nou,32. Nucli urbà | Ca la Calamanda fou construïda l'any 1885 per Sebastià Marsal Coca, propietari de Ca la Fou i pare dels germans Marsal Pons que van dirigir la fàbrica de filatura durant les primeres dècades del segle XX. En tron l'any 1905 el fill de Sebastià Marsal Coca va vendre la casa a Mateu Vilarrubí Mata, casat amb Calamada Mata. Poc després hi va anar a viure la seva filla, Calamanda Vilarrubí Mata. Després de la guerra civil va esdevenir estanc i l'any 1989-1990 la família Rabassa la va comprar. | 41.5184200,1.7073200 | 392139 | 4597116 | 1885 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79732-foto-08292-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79732-foto-08292-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 10.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79733 | Ca l'Escrivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescrivent | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca l'Escrivent fou construïda segons el cadastre l'any 1915. Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la banda sud del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis, orientat a tramuntana, hi ha el portal i una finestra a la banda dreta amb reixes de ferro forjat. A l'alçada del primer pis s'hi obren dos balcons correguts, amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides, sostinguts per quatre mènsules treballades amb motius vegetals i amb una barana de ferro forjat. La façana és d'obra vista pintada de color vermell i totes les obertures es troben emmarcades amb un recrescut de color gris. | 08292-26 | Carrer Nou, 105. Nucli urbà | Segons el cadastre fou construïda l'any 1915. L'any 1918 era propietat 'd'Hereus de Carme Sabaté Mora', de la família de Cal Sabaté. L'any 1924 hi residia Josep Massagué Bayona. L'any 1970 ja n'era l'actual propietari Joan López Ferrer. | 41.5180200,1.7063500 | 392057 | 4597073 | 1915 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79733-foto-08292-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79733-foto-08292-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79733-foto-08292-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 10.04.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79734 | Portal Raval, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-raval-17 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII | Li manquen les parets de la finca | Mur d'obra de maçoneria amb un portal en arc de mig punt adovellat amb grans carreus de pedra ben escairats de turo. A la dovella central hi ha gravat l'any 17--. Al costat esquerre hi ha una finestra tapiada amb maons. | 08292-27 | Carrer Raval, 17. Nucli urbà | L'antiga edificació l'any 1918 era propietat de Catalina Bagués Prudencia, de Gelida. Posteriorment, la finca fou coneguda com Cal Catarrós a causa del seu propietari Pere Sabaté Mañosas. | 41.5191000,1.7064700 | 392069 | 4597192 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79734-foto-08292-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79734-foto-08292-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa1 1.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79735 | Casa Unifamilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamilar | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta baixa i planta pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. La façana està revestida amb morter de calç de color gris excepte els brancals i les llindes de les obertures que són de pedra de turo igual que les cantonades de les parets. El frontis s'hi obre un portal i tres finestres, dues d'elles a l'alçada de la planta primera. Totes les finestres tenen un escopidor de pedra i estan protegides amb reixes treballades. Adossat a la façana sobresurt un cos de reduïdes dimensions amb dues finestres centrals. A la façana de la banda est s'hi obren dues finestres, una per planta, amb llinda de fusta i reixa per protegir-les de ferro i s'hi afegeix un cos de planta baixa amb un portal d'arc rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell i de pedra de turo. | 08292-28 | Carrer Raval, 19. Nucli urbà | Antigament la propietat era de la família Tarafa. | 41.5191300,1.7066500 | 392084 | 4597195 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79735-foto-08292-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79735-foto-08292-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79735-foto-08292-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 12.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79736 | Cal Matalafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matalafont | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII | Cal Matalafont es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer del Raval, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 399m2 repartits en dos volums. Consta de planta baixa, primer i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està revestida i pintada de tonalitat clara. El volum principal hi ha una porta amb una llinda de fusta moderna amb la inscripció de Cal Matalafont, l'any 1696 i un porró i dues finestres. A nivell del primer i segon pis hi ha dues finestres respectivament. Al volum adossat a la paret de ponent hi havia l'antic cup. L'any 1962, durant les obres d'ampliació, s'hi va obrir un portal que actualment és l'accés a l'interior de l'edifici. No obstant, conserva els cairons del terra i les parets. Sobre aquest portal s'hi obren quatre finestres, dues al primer pis i dues més al segon. Durant les obres d'ampliació i remodelació és va construir una nova façana alineada amb al carrer que amaga la façana original, actualment conservada intacte a l'interior de la finca. De l'antiga façana en destaca el portal adovellat d'arc rebaixat. | 08292-29 | Carrer Raval, 35. Nucli urbà | Cal Matalafont segons una llinda de fusta dataria de l'any 1696 i per tant, formaria part de les edificacions aïllades que van ser absorbides pel nucli urbà en estructurar-se com a tal el carrer del Raval. Aquesta edificació va estar vinculada a inicis del segle XX al cognom Sabaté. Els Sabaté de Cal Matalafont dedicats a l'agricultura. | 41.5193100,1.7074800 | 392154 | 4597214 | 1696 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79736-foto-08292-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79736-foto-08292-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79736-foto-08292-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 10.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79737 | Passera de Ca la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-la-fou | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Filtracions d'aigua que han fet malbé parts dels pilars i trencament en alguns punts de la barana. | La Passera de vianants de Ca la Fou, situada sobre el riu Anoia, va ser construïda a mitjans del segle XX per accedir a la fàbrica de Ca la Fou des de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'una passera sostinguda sobre 10 pilars atalussats a una distància entre si que varia entre els 6 i els 8 metres construïts amb pedra i maons i revestits de formigó. La barana, de formigó armat, està construïda amb petits pilars recolzats sobre els pilars de la passera, un passamà i 11 grans arcs que li fan de suport. La passera mesura 80 metres de longitud per 1 m d'amplada | 08292-30 | Camí de Ca la Fou. Al sud del nucli urbà. | Anteriorment hi havia una passera a nivell de riu que sovint era superada per les aigües del riu Anoia i fins i tot destruïda. Aquest fet, ocasionava que els treballadors haguessin de canviar el seu recorregut a través del pont de Capellades incrementant notablement el temps de desplaçament. A banda d'això, també implicava un problema en l'arribada de les matèries i en l'expedició del fil produït. Per aquesta raó, es va dur a terme la construcció de la passera per als vianants però que alhora fos prou ampla per passar un carretatge de mercaderies en cas d'emergència. | 41.5111900,1.7039000 | 391841 | 4596317 | 1955 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 16. EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79738 | Pont de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-capellades | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de Capellades es troba situat sobre el riu Anoia i fou construït per connectar la carretera B-244 entre Vallbona d'Anoia amb Capellades. El pont, de 80 m de longitud per 8 m d'amplada, està format per cinc arcs recolzats sobre quatre pilastres centrals. Els arcs estan construïts mitjançant sis rosques de maons a sardinell i els pilastres de pedra de filades irregulars. Amb l'obertura de l'eix diagonal (C-15) el pont va allargar-se per la seva banda est amb una estructura de formigó. | 08292-31 | Carretera B-244. Oest del nucli urbà | L'antic pont de capellades fou concebut per l'enginyer Miguel Muruve i construït a la dècada de 1870. L'any 1941 el pont fou reconstruït ja que, dins el marc de la guerra civil espanyola, entre els dies 20 i 21 de gener de l'any 1939 va ser volat per les tropes republicanes per tal d'evitar l'avanç de les tropes franquistes. Aquest fet va fer extraordinàriament difícils les comunicacions per la carretera a Martorell en els primers moments de la postguerra. L'última reforma és va dur a terme a la dècada de 1990 per adequar el pont per poder accedir a la rotonda que enllaçava a mb la C-15. | 41.5217200,1.6927700 | 390930 | 4597500 | 1940 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79738-foto-08292-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79738-foto-08292-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79739 | Túnel línia Barcelona-Igualada dels FGC 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-linia-barcelona-igualada-dels-fgc-1 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | Túnel sota la línia de Barcelona-Igualada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 30 m de longitud per 4 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb quatre arcs de maons massissos a sardinell. | 08292-32 | Polígon industrial del Querol | A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada - Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la 'Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan' de capital belga i seu social a Lieja. El túnel se situa en una forta corba coneguda com el 'Giravolt'. | 41.5251700,1.7082100 | 392224 | 4597864 | 1890 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79739-foto-08292-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79739-foto-08292-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 18. EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79740 | Conjunt de Cases d'Antoni Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-dantoni-sola | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Estan abandonades i amb parets malmeses | El conjunt d'Antoni Solà correspon un grup de quatre cases adossades, pràcticament idèntiques, ubicades al pas l'antic camí ral. Totes elles consten de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Totes les façanes tenen un portal allindanat i una petita finestra a l'alçada del primer pis excepte la número 7 que en té dues. La façana est de la finca número 7 s'hi obren tres finestres i un portal allindanat a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A nivell de soterrani s'obren dues portes més, una de les quals dona accés al celler. Adossat a part d'aquesta façana hi ha un cos de planta rectangular que correspondria a la quadre. Les façanes estan construïdes amb pedra i argamassa i revestides amb morter de calç tret dels portals que tenen els brancals i les llindes de pedra de turo. | 08292-33 | Camí de Ca n'Antoni Solà. Nucli urbà | Les cases d'Antoni Solà estan estretament lligades al camí Ral. Els Solà era Antoni Gralla. Aquesta branca de la família Gralla tenia dedicació preferent als transports. Durant el primer quart del segle XIX apareix a la documentació com a traginer. Aquesta activitat la van mantenir diversos membres de la família durant tot el segle XIX. L'any 1918 constaven les cases com a propietat a nom de Josep Ferrer i Llopart. L'any 1940 la propietat estava a nom d'Antoni Ferrer Romaní. A partir de la segona meitat del segle XX les cases foren adquirides per la família Herp, propietaris de Cal Pitxaró. | 41.5193900,1.7053300 | 391974 | 4597226 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79740-foto-08292-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79740-foto-08292-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79740-foto-08292-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.