Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79809 | Mirador de les Banderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-banderes | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | El Mirador de les Banderes està situat a una altitud de 344m al nord-est del Castellet, fent de fita del municipi per l'extrem sud. Aquest espai té un valor social i cultural atès que els vallbonencs Joan Marquez i Xavi Lòpez van pintar-hi dues senyeres petites a les roques que hi ha just a sota i, més tard, la tercera senyera més grossa. Al 2007 s'hi va clavar el pal on hi oneja la Senyera que es va hissar, per primer cop, el setembre de 2008 pel col·lectiu 'Camí Ral' de Vallbona. El mirador està format per un replà pedregós envoltat per una vegetació arbustiva constituïda per matollars baixos i clars, en els que domina el romaní, el bruc d'hivern i el llentiscle, entre d'altres plantes de fulla estreta. També es troba una vegetació camefítica dominada per farigola. Finalment, com a vegetació arbòria, hi ha alguns exemplars joves de pi blanc. | 08292-102 | Castellet. Al sud del nucli urbà | 41.5104500,1.7138700 | 392672 | 4596223 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79809-foto-08292-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | Cada 11 de setembre es puja al mirador per canviar la Senyera. La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 28. BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79737 | Passera de Ca la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-la-fou | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Filtracions d'aigua que han fet malbé parts dels pilars i trencament en alguns punts de la barana. | La Passera de vianants de Ca la Fou, situada sobre el riu Anoia, va ser construïda a mitjans del segle XX per accedir a la fàbrica de Ca la Fou des de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'una passera sostinguda sobre 10 pilars atalussats a una distància entre si que varia entre els 6 i els 8 metres construïts amb pedra i maons i revestits de formigó. La barana, de formigó armat, està construïda amb petits pilars recolzats sobre els pilars de la passera, un passamà i 11 grans arcs que li fan de suport. La passera mesura 80 metres de longitud per 1 m d'amplada | 08292-30 | Camí de Ca la Fou. Al sud del nucli urbà. | Anteriorment hi havia una passera a nivell de riu que sovint era superada per les aigües del riu Anoia i fins i tot destruïda. Aquest fet, ocasionava que els treballadors haguessin de canviar el seu recorregut a través del pont de Capellades incrementant notablement el temps de desplaçament. A banda d'això, també implicava un problema en l'arribada de les matèries i en l'expedició del fil produït. Per aquesta raó, es va dur a terme la construcció de la passera per als vianants però que alhora fos prou ampla per passar un carretatge de mercaderies en cas d'emergència. | 41.5111900,1.7039000 | 391841 | 4596317 | 1955 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 16. EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79881 | Camí de la Fou a Capellades. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-fou-a-capellades | Font oral de Jaume Vilaseca. | XX | Molta vegetació. | Camí situat a la riba esquerra del riu Anoia que va des de Capellades al molí de la Fou, passant per l'antic molí de Cal Bota i de Ca l'Alert. A la dreta hi ha una petita bifurcació per arribar a un single des del qual pots veure el Saltant de Pèlag Roquer. A l'alçada de Cal Bota hi ha una passera amb un ull construït amb maons i formigó per travessar cap la banda esquerra del riu Anoia i poder accedir a l'antic molí de Cal Bota. | 08292-174 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5119700,1.6989500 | 391430 | 4596410 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79881-foto-08292-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79878 | Font del Figarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-figarot | Font oral de Jaume Vilaseca. | Bauma amb surgència d'aigua situada a llera esquerra del riu Anoia. Segons fonts orals, hi havia una canya per recollir l'aigua i dipositar-la en una bassa per tenir més fàcil accés. Antigament, també hi havia hagut un petit camí de pedres per travessar el riu i arribar fins a la surgència d'aigua. | 08292-171 | Ca la Fou. Al sud-oest del nucli urbà | 41.5122500,1.7039500 | 391847 | 4596435 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79878-foto-08292-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79878-foto-08292-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||||
| 79882 | Saltant d'aigua de Pèlag Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-daigua-de-pelag-roquer | El Saltant d'aigua de Pèlag Roquer es troba situat prop de l'antic molí de Ca l'Alert, a la banda dreta del riu Anoia. | 08292-175 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5123800,1.6986600 | 391406 | 4596456 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79882-foto-08292-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||||
| 79879 | Resclosa de Ca la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-ca-la-fou | XX | Resclosa de formigó amb un canal de formigó per portar l'aigua del riu Anoia a la fàbrica de Ca la Fou. | 08292-172 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5125200,1.7011700 | 391616 | 4596468 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||||
| 79826 | Ca l'Alert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalert | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XII-XX | L'actual edifici de Ca l'Alert es troba tancat al públic atès que correspon a un espai per generar energia elèctrica. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i primer pis amb diverses finestres tant a la façana de ponent i de llevant. A la façana de tramuntana, hi ha la porta d'accés amb finestres a nivell del primer pis. | 08292-119 | Ca l'Alert. Sud-oest del nucli urbà | La industria més antiga que es coneix a Vallbona és el molí fariner de Ca l'Alert juntament amb el molí de Cal Bota i de l'Afou, ambdós pertanyents a Cabrera. L'edifici de Ca l'Alert fou un antic molí fariner que es va reconvertir a usos cotoners, possiblement a causa de la necessitat de reconstruir-lo després de la riuada de 1842. En aquest moment, era propietat de Josep Soler. A mitjans de 1860 la fàbrica fou arrendada a Francesc Soteras. A partir de l'any 1901 apareix vinculada a la família Marsal. La fàbrica de filats de Ca l'Alert també disposava d'un espai de residència per als treballadors fins a l'arribada de la crisis del tèxtil que va provocar l'abandó de l'ús productiu de les instal·lacions. A la dècada de 1950 només funcionava per generar energia elèctrica, ús que actualment encara està en funcionament. | 41.5129200,1.6982600 | 391374 | 4596517 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79826-foto-08292-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79826-foto-08292-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79826-foto-08292-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | No s'ha pogut accedir a l'interior del recinte. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79842 | Pollancre de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-castellet | http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/pollancre.htm | XX | El Pollancre es troba situat a la banda oest de la riera de Castellet. Es tracta d'un pollancre (Populus nigra) amb un perímetre de 5 m. El pollancre és un arbre de la família de les Salicàries de fulles de forma triangular o romboïdal d'entre 5-10 cm de longitud i amplada amb el marge dentat. La seva escorça és de color gris clar i rugosa. | 08292-135 | Riera de Castellet. Al sud del nucli urbà | 41.5130600,1.7103800 | 392385 | 4596517 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79842-foto-08292-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79842-foto-08292-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79851 | Basses de l'Alert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-lalert | XX | Parets caigudes i amb vegetació | Les basses de l'Alert són un conjunt de tres basses col·lcades en tres terrasses que servien per regar els horts que hi havia al voltant dels treballadors de la fàbrica de Ca l'Alert. Els murs de les basses, de 45 cm d'amplada, estan construïts amb maó massís i presenten pilars de reforçament a la part central i a les cantonades. L'interior està lliscat amb ciment portland. La primer bassa mesura 9 m de longitud x 4 m d'amplada. La segona bassa mesura 9 m de longitud x 4 m d'amplada i la tercera bassa 9 m de longitud x 9 m d'amplada. | 08292-144 | Ca l'Alert. Al sud-oest del nucli urbà | 41.5131000,1.6983300 | 391380 | 4596536 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79851-foto-08292-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79851-foto-08292-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79851-foto-08292-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79880 | Resclosa de la Riera de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-riera-de-castellet | Font oral de Jaume Vilaseca. | XIX-XX | Resclosa amb paret de formigó i pedra amb un petit canal situat a la banda dreta de maons i pedra per regar la zona d'horts. Al costat esquerra de la paret de la resclosa hi ha un camí d'accés per salvar el desnivell de la pròpia paret de la resclosa realitzat amb còdols de rius. La resclosa recull les aigües de la riera de castellet que drena per la part occidental de Piera per regar els horts del voltant. | 08292-173 | Hort del Bota. Al sud del nucli urbà. | 41.5134000,1.7112800 | 392461 | 4596554 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79880-foto-08292-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79880-foto-08292-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79880-foto-08292-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79844 | Corral del Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-castellet | XIX-XX | Enderrocada i ple de bardissa | El Corral del Castellet és un edifici de planta quadrada, d'aproximadament 8 x 8 m. Les parets, de 0.80 m d'amplada, estan construïdes amb tàpia simple i reforçada amb còdols de riu i amb un sòcol de pedra d'aproximadament 50 cm d'alçada. L'accés principal es troba situat a la façana nord i conserva el brancal dret construït amb pedra i morter de calç. L'espai es troba dividit en dues habitacions separades per un mur de tàpia amb fragments de teula edificat posteriorment. L'habitació de l'oest correspon a la vivenda del pastor i l'habitació de l'est estava destinada als animals. | 08292-137 | Castellet. Al sud del nucli urbà | 41.5134400,1.7132800 | 392628 | 4596555 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79844-foto-08292-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79844-foto-08292-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79844-foto-08292-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: C-224 direcció Piera, trencar a Mas Bonans i continuar el camí del mirador. A 200m abans d'arribar agafar un camí a la dreta i a 500 m agafar novament un trencant a la dreta | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79804 | Salt del Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-met | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. BUSQUETS, F. (2005): Memòria de l'estudi d'impacte ambiental de ka nova carretera B-224, tram Vallbona d'Anoia - Piera ( Anoia). | s.XII | Destruït | El jaciment arqueològic es troba ubicat al sud-oest del nucli de Vallbona d'Anoia, sobre el Salt del Met, en una zona de camps de conreu, a tocar del PK 36 de la C-15. L'any 1985 durant la realització de la Carta Arqueològica, no es va apreciar superficialment cap tipus d'estructura, però, per les seves característiques, es tractaria d'un lloc d'hàbitat medieval i segurament hi hauria un o diversos forns de ceràmica ja que es van trobar algunes peces defectuoses o deformades per un defecte en la cuita. Principalment corresponen a recipients de perfil globular, lleugerament carenats i vores exvassades i d'usos relacionats amb l'emmagatzematge i la cuina. Per la seva tipologia aquestes peces podrien situar-se cronològicament al llarg del segle XII. L'any 2005 es dugué a terme una prospecció arqueològica en la zona amb motiu del projecte: 'Nova carretera, Variant de la carretera B-224, tram Piera - Vallbona d'Anoia'. Arran d'aquest prospecció, es va determinar que el jaciment s'havia vist afectat pels treballs d'extracció de pedres a la zona i per la construcció d'un nou vial i els seus talussos. | 08292-97 | Al sud-oest del nucli urbà. | El jaciment arqueològic av ser descobert l'any 1985 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'estudis Comarcals d'Igualada (CECI). L'any 1998, arran del seguiment arqueològic d'urgència en els terrenys afectats per la variant C-244 de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles, es va localitzar abundant material ceràmic d'època medieval. L'any 2005 amb motiu de l'estudi d'impacte ambiental per la nova carretera C-224 es va dur a terme una prospecció arqueològica que va evidenciar la degradació del jaciment a causa de diferents moviments de terra. Actualment, no es constata cap resta arqueològica. | 41.5142700,1.7005700 | 391569 | 4596664 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79804-foto-08292-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79804-foto-08292-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 23.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79868 | Font de la Donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-donzella | Font oral de Jaume Vilaseca. | XX | Plena de vegetació. | La font de la Donzella es troba situada a la riba esquerra del riu Anoia. Actualment està plena de vegetació i només s'observa un petit rec d'aigua que desemboca al riu. Segons fonts orals, antigament estava construïda amb una paret de pedra i al davant, sota el broc, hi havia una petita pica de pedra. A 10 metres aproximadament cap a l'esquerra, ho havia una altre font, també anomenada de la Donzella, que tenia un safareig per rentar. | 08292-161 | Can Bota. A l'oest del nucli urbà. | 41.5150500,1.6968100 | 391256 | 4596755 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79868-foto-08292-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79868-foto-08292-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79743 | Barraca Cal Marros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-marros | XX | La coberta es troba malmesa a l'extrem sud-est. | Barraca de planta quadrada construïda amb maons drets i la part exterior revestida amb ciment. Les parets interiors presenten un seguit de pilars de reforçament també realitzats amb maons drets i lligats amb ciment. La porta de llinda de fusta es troba situada a la façana de migjorn. La coberta és d'una vessant de biga, llata, rajols i teula. | 08292-36 | Les Ribes. Al sud-oest del nucli urbà | 41.5159200,1.7030000 | 391774 | 4596844 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79743-foto-08292-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79743-foto-08292-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79743-foto-08292-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79801 | Sud-oest de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sud-oest-de-vallbona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV | Destruïts per les urbanitzacions | El jaciment arqueològic es troba situat al sud-oest de Vallbona d'Anoia, en una zona en part urbanitzada i en part ocupada per camps de conreu. L'any 1985, abans de la seva urbanització, el Sr. Vaello hi va recollir nuclis, raspadors, puntes denticulades, ascles, fulles amb escotadures, perforadors amb un cronologia d'entre el 120.000 i el 30.000 aC dins el període mosterià. L'any 2005 en motiu del projecte d'una nova carretera, variant de la B-224 en el tram de Piera a Vallbona d'Anoia, es va dur a terme una intervenció arqueològica. La prospecció va determinar que la zona, ja completament urbanitzada, havia pogut malmetre el jaciment i la seva destrucció. | 08292-94 | Carrer Balmes. Nucli urbà | 41.5167400,1.7044200 | 391894 | 4596933 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79801-foto-08292-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79801-foto-08292-94-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 20.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 77|85|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79836 | Font del Joncar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar-0 | XX | L'han tancat amb la construcció d'una barraca | La font del Joncar es troba situada en una zona d'horts. Actualment hi ha un petit canal excavat a la terra on aflora l'aigua de la font del Joncar. Aquest espai es troba tancat per una barraca de nova construcció. A pocs metres hi ha una bassa de planta rectangular que antigament s'omplia de la font per regar els horts. | 08292-129 | El Joncar. A l'est del nucli urbà. | 41.5169500,1.7172400 | 392964 | 4596940 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79836-foto-08292-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79836-foto-08292-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79820 | Font del Magí 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-magi-2 | XX | Tot ple de vegetació | La font del Magí es troba situada en una zona d'hort al costat de la riera seca. Actualment està coberta de vegetació i bardisses i no s'identifica. Només s'observa un antic canal excavat a la terra i una bassa d'hort que antigament s'omplia amb aigua de la font per regar els horts. | 08292-113 | La Terrera. A l'est del nucli urbà. | 41.5172000,1.7162500 | 392882 | 4596969 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79820-foto-08292-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79820-foto-08292-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79708 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-15 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | El cementiri municipal es troba situat a l'extrem oest del nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta quadrangular amb una orientació d'est a oest i amb l'accés situat a l'est. Està format per dues galeries porxades una ubicada al nord i l'altra al sud i al centre hi ha un espai enjardinat amb una petita capella al fons desplaçada lleugerament a la dreta per deixar pas a l'ampliació que es va dur a terme l'any 2004 a la part posterior del recinte. La galeria porxada sud està formada per 12 arcs a diferència de la galeria nord que en té 14. Els pilars són de base quadrada amb les arestes escairades i els arcs de mig punt descansen sobre capitells esgraonats i les cobertes són a una vessant abocant les aigües cap a l'interior del recinte. A l'interior de les galeries es disposa de quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides amb morter i pintades de blanc i rosa. La capella, construïda l'any 1906, té una volta de canó de guix i la coberta és a dues vessants de teula àrab. L'accés es troba situat a la façana est amb un portal de mig punt franquejada per dues columnes de nínxols a cada banda. La porta d'accés està formada per un portal allindanat i una reixa de barrots de ferro. Sobre el portal hi ha una reixa de ferro amb la data de la inauguració, 1859. | 08292-1 | Camí del cementiri, s/n. Nucli urbà | Antigament, el cementiri de Vallbona d'Anoia estava ubicat en un espai annex a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu fins l'any 1859. Sembla ser, que l'any 1845 el bisbe Pedro Martínez de Sant Martín en una visita pastoral va fer referència aquesta situació. L'any 1852 l'alcalde de Vallbona i diversos prohoms van manifestar la seva preocupació per motius de salut i higiene. El 4 de maig de 1853, el rector de Sant Bartomeu cedia el turonet conegut com el 'Pujolet'. L'arquitecte Sebastià Cabot i el cirurgià Lluís Malvés van certificar la idoneïtat d'aquests terrenys el 6 de maig de 1853. El 7 de maig, l'alcalde de Vallbona va convocar els econòmics per dur a terme la seva construcció, proposant com a font de finançament els donatius dels vallbonencs. Tot i així, les obres no es van iniciar immediatament, com ho demostra que durant la visita pastoral realitzada el 17 d'agost de 1858 estaven a punt d'iniciar-se. El nou cementiri fou sotmès a diferents ampliacions i reformes des de llavors. La primera fou de 1894.El 1906 es va construir la capella que ocupa el seu espai central i que antigament suposava el tancament fins a les darreres ampliacions. En context de la Guerra Civil de 1936-1939, el cementiri parroquial fou confiscat el juliol de 1936 i foren enderrocades totes les creus. Així ho comunicava al bisbat Francesc de P. Pujol, llavors rector de la parròquia de Sant Bartomeu. Finalitzada la guerra fou restituït a l'administració parroquial. La saturació del cementiri era clara a inicis de la dècada de 1990. Com a resultat d'això es va procedir a una important ampliació el 1993. El 2004 es va procedir a una nova fase amb forma de ferradura amb 56 nínxols. | 41.5174700,1.7036500 | 391831 | 4597015 | 1859 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79802 | El Fonollar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fonollar | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Nadal i Roma, E. (2001): Memòria de la prospecció arqueològica en les obres de millora de la Carretera B-224 de Piera, Anoia. Piera i Sancerni, J. (2004): Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada a l'àrea afectada pel projecte de la variant de la Carretera B-224. Jaciment: Fonollar (Vallbona d'Anoia). | IIaC- IdC | No es possible determinar-ne l'estat ni l'extensió | El jaciment arqueològic del Fonollar es troba situat en una petita elevació a la zona de la Fonolleda entre camps de conreus i camps d'oliveres joves. Durant la visita efectuada l'any 1985 arran de la revisió de la Carta Arqueològic no es pogué apreciar cap indici de mur o d'estructura, excepte en el tall que mira a la riera Seca, on apareix part del que possiblement podria ser una paret. En aquest lloc es troba superficialment força ceràmica ibèrica amb una cronologia aproximadament dels segles II-I aC, o sigui, d'una etapa pertanyent a l'ibèric final. Els fragments recollits corresponen a fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, vores i fragments de gerres ibèriques, fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, algun petit fragment de ceràmica campaniana B o boïde, fragments de vasets bitroncocònics de pasta grisa, sis pondus decorats amb aspes, fragments de vores tipus 'kalathos', un fragment amb lletres ibèriques i finalment una figureta d'argila, sense cap ni braços, amb un orifici transversal per a l'eix que permetria la mobilitat de les extremitats superiors i un solc possiblement per a l'eix d'un cap giratori. L'any 2001 es va realitzar una primera intervenció arqueològica corresponent a una prospecció de les obres de millora de la carretera B-224. Durant aquests treballs es va documentar fragments de ceràmica ibèrica. El 2004 es va realitzar una segona intervenció consistent en la realització de 6 rases de prospecció. Aquesta prospecció no va aportar cap evidència estructural. | 08292-95 | La fonolleda. A l'est del nucli urbà | 41.5176400,1.7179000 | 393020 | 4597016 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79802-foto-08292-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79802-foto-08292-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79802-foto-08292-95-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 21.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79742 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-7 | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XIX | El carrer Nou és un carrer paral·lel al carrer Major i correspon el primer creixement que va experimentar el nucli de Vallbona a finals del segle XIX. Té una longitud de 425 metres i transcorre d'oest a est el nucli urbà, des del carrer de Vallbona de les Monges fins a la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Al llarg dels recorregut es poden distingir tres trams. El primer tram es configura des del carrer de Vallbona de les Monges fins a la Plaça de l'Església. Es el traçat més antic i la seva amplada oscil·la entre els 4 i 5 metres. Es la zona on es concentren les cases més antigues d'aquest carrer. El segon i tercer tram són completament rectes i tenen una amplada de 8 m amb voreres a cada banda i amb una calçada central asfaltada. El segon tram es situa entre el passatge del Cabanyal i el tercer tram des del Camí de l'Irla fins a la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. | 08292-35 | Carrer Nou. Nucli urbà | El carrer Nou es va començar a configurar al segle XVIII, quan moltes de les cases del carrer Major van començar a tenir una entrada a la façana posterior. Actualment, encara hi ha cases del carrer Major que tenen l'entrada del patí pel carrer Nou. Un altre aspecte que va ajudar a la seva configuració fou la construcció de cases aïllades com la de Ca la Maria Xica datada de 1796. L'actual estructura del carrer Nou va quedar configurada a la dècade de 1910 amb la construcció d'algunes cases com la de Ca l'Escrivent o Cal Delfí o la construcció de l'actual Plaça de l'Església, projecta dut a terme l'any 1913. | 41.5179300,1.7060000 | 392028 | 4597063 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79742-foto-08292-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79742-foto-08292-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79733 | Ca l'Escrivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescrivent | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca l'Escrivent fou construïda segons el cadastre l'any 1915. Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la banda sud del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis, orientat a tramuntana, hi ha el portal i una finestra a la banda dreta amb reixes de ferro forjat. A l'alçada del primer pis s'hi obren dos balcons correguts, amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides, sostinguts per quatre mènsules treballades amb motius vegetals i amb una barana de ferro forjat. La façana és d'obra vista pintada de color vermell i totes les obertures es troben emmarcades amb un recrescut de color gris. | 08292-26 | Carrer Nou, 105. Nucli urbà | Segons el cadastre fou construïda l'any 1915. L'any 1918 era propietat 'd'Hereus de Carme Sabaté Mora', de la família de Cal Sabaté. L'any 1924 hi residia Josep Massagué Bayona. L'any 1970 ja n'era l'actual propietari Joan López Ferrer. | 41.5180200,1.7063500 | 392057 | 4597073 | 1915 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79733-foto-08292-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79733-foto-08292-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79733-foto-08292-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 10.04.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79741 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-19 | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | El carrer Major correspon a l'antic camí ral d'Aragó al voltant del qual es van començar a construir hostals i posteriorment cases fins a l'actualitat. El seu traçat és irregular i configura un eix d'est a oest. Actualment té una longitud de 460 m i va des de Cal Sabaté fins a la fonda de Cal Saumell. Al carrer Major s'hi poden distingir tres trams. El primer trams que va des del número 2 fins al número 77 i que correspon al tram més antic i reurbanitzat com a carrer principalment peatonal. El segon tram va fins al Passeig del Carol amb edificacions del segle XIX-XX. El tercer tram correspon al més modern i va des del Passeig Carol fins a la intersecció amb la línia de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb edificacions principalment del segle XX, excepte Cal Teti, Ca l'Isidre i Cal Pono, de mitjans del segle XIX. | 08292-34 | Carrer Major. Nucli urbà. | El carrer Major correspon a l'antic camí ral d'Aragó al voltant del qual es va anar configurant el nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Les primeres edificacions foren els hostals, com és el cas de l'actual Cl Vallés o Cal Pons que van ser una activitat molt important entre els segles XVI i XVIII. Segons mossèn Joan Avinyó, al segle XVI constava d'un sol carrer amb l'església, el cementiri i la plaça que es va anar reduint-se a causa de posteriors modificacions i construccions com Cal Vallés. La majoria de les cases tenien una eixida, espais que han anat configurant la fisonomia de l'actual carrer Major. A inicis del segle XIX av deixar de formar part del camí ral quan l'any 1802 es va produir un canvi den el traçat a favor de passar per Esparreguera i pel Bruc enlloc de Vallbona d'Anoia, quedant aquest nucli reduït a una carretera secundaria, quedant reduïda també l'activitat hotelera. Entre els segles XIX i inicis del segle XX s'amplia el carrer Major en direcció est seguint el traçat de l'antic camí ral, com Cal Rita (1846), Cal Pau Boter (1854) i Cal Bayona de inicis del segle XX. | 41.5181400,1.7049100 | 391937 | 4597088 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79741-foto-08292-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79741-foto-08292-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79867 | Cal Rosso del Soldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosso-del-soldat | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 10.03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Cal Rosso del Soldat és un edifici entre mitgeres situat a la banda sud del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta d'una planta soterrània, planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta de teula àrab. La façana està revestida i pintada d'ocre amb un sòcol de plaques de pedra. Totes les obertures estan emmarcades i pintades de gris juntament amb les cantonades que imiten una cadena cantonera. La façana està coronada amb una cornisa amb una barana de balustres. A la planta baixa s'obren dos portals, un d'ells per l'entrada de vehicles. A nivell del primer pis hi ha un balcó amb volada de pedra i barana de ferro amb una finestra a la banda dreta. A la segona planta s'obren dues finestres de petites dimensions. | 08292-160 | Carrer Nou, 93. Nucli urbà | Cal Rosso del Soldat data de finals del segle XIX. A inicis del segle XX era propietat de Josep Vilaseca Sabaté. L'any 1933 la propietat era de Bonaventura Vilaseca. L'any 1980 la família Vilaseca va vendre la casa als actuals propietaris, Pere Planella i Lluïsa Cutrina, qui van dur a terme la rehabilitació de la finca. | 41.5181400,1.7067600 | 392092 | 4597085 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79867-foto-08292-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79867-foto-08292-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal VentrelladaLa fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 10.03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79711 | Cal Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabate | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Façana posterior ha perdut part de l'arrebossat. | Cal Sabaté és un edifici possiblement d'origen medieval, situat a l'inici del carrer Major. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb un jardí situat al costat sud que arriba fins el carrer Pius XII. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a llevant, té un gran portal adovellat i dues finestres al costat dret, una emmarcada amb pedra de turo i una segona, de dimensions més reduïdes, amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'obren dos balcons emmarcats amb peces d'obra ceràmica, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A l'extrem de migjorn s'obra una finestra amb arc d mig punt emmarcada també amb peces d'obra ceràmica. Entre les dues balconades hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Bartomeu. La fornícula està feta amb pedra de turo i emmarcada amb un esgrafiat amb motius florals. A l'alçada de les golfes hi ha una obertura, actualment tapiada, d'arc rebaixat. A la façana de tramuntada, a l'alçada del primer pis, s'hi obra una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra de turo. La façana de ponent, té una porta d'arc rebaixat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra de turo a nivell del primer pis i una petita obertura, tipus espitllera a l'alçada de les golfes. Posteriorment, aquesta façana s'hi adossà un cos annexa amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb peces d'obra ceràmica amb la coberta a una vessant. Les façanes estan revestides amb morter de calç amb les cantonades són de carreus de turo ben escairats. Al costat del portal hi ha un contrafort construït amb pedra de turo ben escairada i arrebossat. | 08292-4 | Carrer Major, 2. Nucli urbà | Cal Sabaté, l'any 1514 era propietat de Bartomeu Sabater, que habitava a Sant Jaume de Sesoliveres, va arrendar la finca i els terrenys a Andreu Ortal i Gabriel Badorc. A finals del segle XVI n'era propietat Nicolau Sabater, pagès de Sant Jaume de Sesoliveres, qui va deixar les seves propietats al seu fill Melcior. Al llarg d'aquest segle, Cal Sabater ha estat sotmès a reiterades reformes com deixava ben clar Mossèn Joan Avinyó a inicis del segle XX quan afirmava que 'La casa de Can Sabater reformada y modernisada encara subsisteix a Vallbona'. Tomàs Sabater i Mora, nascut el 1620 va continuar amb aquest patrimoni familiar després de la mort del seu pare. Tomàs es va casar amb Margarida Valls. La següent generació de Cal Sabater va estar encapçalada per Josep Sabater i Valls, nascut el 1676. L'any 1658 Isidre Sabater va ocupar la Rectoria de Vallbona i Cabrera fins a la seva mort, l'any 1687. La família Sabater van anar acumulant un notable patrimoni. Durant l'expansió vitivinícola del segles XVII i XVIII van realitzar freqüents cessions de terres per plantar vinya. L'actitud dels propietaris de Cal Sabater es va anar convertint en creixement rendista. Antoni Sabater Tarafa casat amb Eulàlia Ferrer va fer hereu seu en el seu testament de 1840 al seu nét Josep Sabater Giró, nascut el 1817. Josep Sabater Giró es va casar amb Josefa Mora Jorba. Segons el padró de 1880, el matrimoni Sabater Mora vivia a Cal Sabater junt a quatre dels seus fills. En l'actualitat, el propietari és Ramon Sisquella Company. | 41.5182200,1.7051600 | 391958 | 4597096 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79810 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-1 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | Molts punts del riu hi ha abocaments de deixalles | El naixement del riu Anoia se situa als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, a la línia divisòria que separa les conques del Llobregat i el Segre i travessa les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. En total té una longitud de 68 km. Dóna nom a la comarca de l'Anoia i ha tingut un paper molt important en el creixement demogràfic i econòmic de la comarca. El tram que passa per Vallbona d'Anoia, limita el municipi per la banda sud-oest i travessa espais amb una litografia i geomorfologia ben diversa. Segons la seva litografia i morfologia es poden dividir en tres trams. El primer tram des del nord-oest fins a Ca l'Alerd que correspon a una zona de granits paleozoics amb marges ben amplis. Un segon tram que arribaria fins passada la resclosa de Ca la Fou i que correspon a una zona de pissarra amb els marges del riu escarpats i verticals i finalment, el tercer tram que arribaria fins l'extrem sud-est de Vallbona on la litografia és a base de conglomerats del terciari i els marges del riu continuen essent verticals. | 08292-103 | Vallbona d'Anoia | 41.5182600,1.7032600 | 391800 | 4597103 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79810-foto-08292-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79810-foto-08292-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 29.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||||
| 79803 | Marge dret de la riera Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-dret-de-la-riera-seca | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. BUSQUETS, F. (2005): Memòria de l'estudi d'impacte ambiental de la nova carretera B-224, tram Vallbona d'Anoia - Piera (Anoia). | IIaC- IdC | No es possible determinar-ne l'estat ni l'extensió. | El jaciment arqueològic és troba situat al marge dret de la riera Seca, al costat del camí que mena a uns horts. Es tracta d'una zona de bosc on hi ha conreu d'alguns ametllers abandonats. L'any 1978 el Sr. Jordi Lluís de la Pinta va efectuar una cala on va poder recollir tres fragments de ceràmica campaniana, tipus B i forma 1 de Lamboglia, fragments de ceràmica gris de gerretes bitroncocòniques, fragments de ceràmica a mà decorats amb cordons digitats, fragments d'àmfora ibérica de la Costa Catalana, fragments de ceràmica ibérica, fragments de ceràmica ibèrica, un morter amb nanses, dotze pondus, una fíbula , dos claus de ferro, una moneda ibèrica i fragments de tègula. Durant la visita efectuada al lloc l'any 1985 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica també es va identificar material ceràmic però cap tipus d'estructura muraria. Es pot dir que es tracta d'un lloc d'habitatge que podria tenir una cronologia entre els segles II-I aC, pertanyent a un Ibèric Final o a un Romà Republicà, sense materials pròpiament romans a excepció dels fragments de tègula. L'any 2005 es dugué a terme una prospecció arqueològica en la zona amb motiu del projecte de la Nova carretera, Variant de la carretera B-224, tram Piera - Vallbona d'Anoia (BUSQUETS 2005) que no van aportar noves dades. | 08292-96 | La Terrera. A l'est del nucli urbà | Els primers fragments van ser descoberts pel Sr Vaello, qui ho va comunicar a Jordi Lluís de la Pinta i el qual l'any 1978 hi va dur a terme una cala. | 41.5182600,1.7157700 | 392844 | 4597088 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79803-foto-08292-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79803-foto-08292-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79803-foto-08292-96-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 22.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79732 | Ca la Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-calamanda | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | Ca la Calamanda es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 270m2. Consta de planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana està revestida amb morter de calç imitant carreus ben escairats i pintada de tonalitat clara. A la planta baixa s'hi obra una finestra i la porta d'arc carpanell amb la inscripció de 1885 i les inicials SM, de Sebastià Marsal. A l'alçada del primer pis hi ha una petita finestra i un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro forjat. La façana està coronada amb una línia d'imposta i amb una barana de pilastres de formigó. A l'interior, a la planta baixa hi ha un espai amb coberta de volta de canó de maons, possible celler inacabat atès que no s'han identificat mai els cups i una escala que mena fins el primer pis on hi ha la cuina i menjador. El segon pis s'hi troben les habitacions i a la zona de les golfes una gran sala amb la sortida a la terrassa. | 08292-25 | Carrer Nou,32. Nucli urbà | Ca la Calamanda fou construïda l'any 1885 per Sebastià Marsal Coca, propietari de Ca la Fou i pare dels germans Marsal Pons que van dirigir la fàbrica de filatura durant les primeres dècades del segle XX. En tron l'any 1905 el fill de Sebastià Marsal Coca va vendre la casa a Mateu Vilarrubí Mata, casat amb Calamada Mata. Poc després hi va anar a viure la seva filla, Calamanda Vilarrubí Mata. Després de la guerra civil va esdevenir estanc i l'any 1989-1990 la família Rabassa la va comprar. | 41.5184200,1.7073200 | 392139 | 4597116 | 1885 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79732-foto-08292-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79732-foto-08292-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 10.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79712 | Cal Respall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-respall | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Cal Respall és un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. La casa, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer pis i golfes. Està organitzada amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Sota la coberta hi ha la cornisa treballada amb pedra blanca. La façana, orientada a migjorn, s'obra el portal d'arc de mig punt adovellat amb porxo i vestíbul. A la dovella central hi ha esculpit un l'escut dels Raspall que consta de tres ferradures i l'any 1578. El portal a banda i banda té una finestra protegida per reixes ferro forjat. A la primera planta s'obren tres finestres amb escopidors de pedra de turo. A nivell de les golfes hi ha una finestra central, d'arc de mig punt i emmarcada per peces d'obra ceràmica i una petita finestra al costat esquerra. A l'interior, a la zona del vestíbul, es conserva una premsa de vi situada al mur de càrrega de la casa i un cup de vi de planta quadrada ubicat a la part posterior. A la banda de llevant és conserva el primer tram de l'escala original que comunicava amb la primera planta. La resta d'escala es trobaria ubicada a la finca número 11 segregada posteriorment. La façana està arrebossada amb morter de calç excepte les cantonades que són de pedra de turo bes escairades i col·locades a mode de cadena cantonera. En destaca un contrafort situat al vèrtex sud-oest de pedra. | 08292-5 | Carrer Major, 9. Nucli urbà | Cal Respall, conegut des d'antic com Cal Mora, està relacionat amb una de les branques de la família Mora del castell de Cabrera. El nom de Cal Mora es va conservar fins a inicis del segle XIX quan una pubilla es va casar amb l'hereu de Cal Respall dels Horts de Terrassola. Lúltima propietària que conservava el cognom Mora fou Maria Mora Alsina, filla de Magí Mora Feixas i Bonaventura. Aquesta es va casar amb Josep Respall Figueras, qui en fou l'hereu segons testament escriptural l'any 1845 La casa va quedar a càrrec de la família Subirana, masovers de la finca ja que la família Respall no hi residia. L'any 1880, segons el padró, la casa estava habitada per Lluís Subirana Rodó. A mitjans del segle XX, la casa fou adquirida per Eulalia Rodés Bagant qui encara era propietària a finals de la dècada de 1970. A mitjans de la primera dècada del segle XXI fou adquirida per Eduardo Fernández Quirós y Montse Muñoz Cervera. | 41.5184300,1.7054300 | 391981 | 4597119 | 1578 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament la casa del carrer Major 11, havia format part de Cal Raspall però posteriorment es va segregar.Altres noms: Cal RaspaelLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79713 | Ca l'Adelaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladelaida | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Ca l'Adelaida és un habitatge entre mitgeres situat al nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia edificat l'any 1720 segons la data gravada ala dovella central de la porta d'accés. Es un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt amb la data gravada de 1720 a la dovella central. Al costat esquerra s'hi obra una altra porta de llinda recta que correspon a l'actual porta d'accés a l'edifici. A l'alçada del primer pis s'hi obra una finestra i a l'alçada del segon pis s'hi obren dues finestres més. La façana principal està arrebossada i sense pintar. | 08292-6 | Carrer Major, 13-15. Nucli urbà | Aquest edifici era propietat de Cal Pons. L'any 1864 constava la residència de Joan Bayona, la seva dona Francesca i la seva filla Josefa. Segons el padró de 1880 era propietat de Pere Ferrer Pons. Segons el Registre Fiscal de 1918 era propietat de Pere Ferrer Ferrer. Durant la segona meitat de la dècada de 1920 encara constava com a propietari Josep Ferrer Alemany, fill de l'anterior. Segons el padró de 1924, els residents al carrer Major 13-15 eren Antoni Freixas Ferrer, la seva dona Remei Solé Serra i els quatre fills. Entre els seus fills hi havia Adelaida Freixas Solé. I possiblement d'aquí ve el nom amb que actualment es coneguda. A la dècada de 1960 fou adquirida per Josep Vilaseca Vives. | 41.5185300,1.7056100 | 391996 | 4597130 | 1720 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79866 | Ca la Maria Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria-xica | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Reformada la dècada de 1960 | Ca la Maria Xica és un edifici entre mitgeres situat a la banda sud del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta d'una planta soterrània, planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta de teula àrab. La façana està revestida amb morter excepte la planta baixa que és de pedra. Tota la façana està pintada amb sulfat de ferro. A la planta baixa conserva l'antic portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, actualment reconvertit en un finestral. Al costat dret hi ha l'actual porta d'accés, amb una llinda de fusta on hi figura el nom de la casa i l'any ' Maria Xica + 1976' amb un arc de descàrrega de maons sobre. A l'alçada del primer i segon pis s'hi obren dues finestres respectivament de diverses dimensions. La façana està rematada amb una cornisa de peces ceràmiques amb el canal de ceràmica que recull l'aigua de la coberta. | 08292-159 | Carrer Nou, 63. Nucli urbà | Ca la Maria Xica, segons la llinda de la porta, data de 1976, any que fou col·locat l'any 1960 per Antoni Soteras Riba en el transcurs d'unes reformes a la finca. L'any 1869 ja era propietat de la família Soteras, concretament d'Antoni Soteras. En l'actualitat encara pertany a la mateixa família Soteras, concretament a Montserrat Martí Soteras. | 41.5185600,1.7076700 | 392168 | 4597131 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79866-foto-08292-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79866-foto-08292-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79866-foto-08292-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 10.02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79714 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles-0 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XX | Cal Vallès es un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. La façana posterior dona a l'esplanada on antigament s'hi ubicava l'església parroquial de Sant Bartomeu. La casa, de planta rectangular ocupa una superfície de 267 m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt i una segona porta amb llinda plana de fusta. A nivell de la planta baixa s'hi obren cinc finestres, totes elles amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis s'hi obren cinc finestres respectivament totes elles amb llinda de fusta i amb escopidors de pedra. A nivell del segon pis també s'hi obren cinc finestres, més grans, i reforçades amb maons, fet que indica que són posteriors a les ubicades al primer pis. La façana de que dona al carrer del Raval només s'hi obre una finestra de petites dimensions amb llinda de fusta al nivell del primer pis. En el cas de la façana posteriors s'hi obren sis finestres, una d'elles de reduïdes dimensions, a nivell de la primera planta i dues de més grans a l'alçada del segon pis. D'aquesta façana en destaquen tres contraforts realitzats amb maons. L'any 1909 va ser restaurada i possiblement es quan es va afegir el segon pis. Totes les façanes es troben revestides amb morter gris sense pintar. | 08292-7 | Carrer Major, 17. Nucli urbà | L'edifici de Cal Vallès es troba situada a l'antic camí ral que comunicava Barcelona amb Aragó. La casa era propietat de la família Jaume, que per la mort d'Antoni Jaume, quedà pubilla de la casa la seva filla Marinna Jaume, la qual l'any 1660 es va casà amb Gabriel Vallès, donant origen a la casa que actualment s'anomena Cal Vallès. Segons assenyala també Mn. Avinyó la casa de Cal Vallès es va anar ampliant ja que apunta que 'a causa de les modernes construccions de Can Vallés' es va reduir l'espai de la plaça situada davant l'església. La família Vallès fou una de les famílies més importants del municipi de Vallbona. Un exemple és Joan Vallès que la dècade de 1710 formava part del Consell local i el 1722 i 1744 era batlle de Vallbona. Al llarg del segle XIX la preeminència de la família Vallès era una de les grans propietàries juntament amb la família de Cal Sabaté i de Cal Pons. A inicis del segle XX continuava tenen una posició privilegiada en la propietat de la terra, principalment en el cultiu de la vinya. | 41.5186300,1.7058000 | 392012 | 4597141 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.04.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79715 | Cal Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flo | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVII | No es pot accedir a l'interior i la façana està apuntalada. | Cal Fló es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Sant Bartomeu tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta quadrangular amb la coberta plana. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a tramuntana, hi ha dos portals i dues finestres. A l'alçada del primer pis hi ha quatre grans obertures tot i que antigament, n'hi havia una cinquena que actualment està tapiat. Aquestes donen pas a una gran balconada i a un balcó individual, ambdós amb baranes de ferro colat. Totes les obertures conserven el guardapols. A la segona planta s'hi obren quatre finestres situades sobre els eixos dels balcons. La façana és de pedra i maons i majoritàriament està arrebossada amb morter sense pintar. De la façana cal destacar una dovella fora de context on hi ha esculpit un porró o setrill amb la data 1671. Aquesta iconografia s'ha de relacionar amb el treball del vidre, per tant, aquesta pedra recorda que en aquest lloc hi havia hagut un antic forn de vidre. La façana està coronada amb una cornisa sostinguda per mènsules i un gran acroteri que fa de barana de la coberta plana. | 08292-8 | Carrer Major, 22-24. Nucli urbà | Segons la dovella de la façana principal Cal Fló dataria de 1671 tot i que s'hi dugueren a terme reformes significatives durant el segle XIX i inicis del segle XX. Segons el Mn Joan Avinyó la família Fló estava establerta aVallbona d'Anoia ja a la segona meitat del segle XVII.Pau Flo es va fer càrrec de forma provisional del forn de vidre de la família Gralla a inicis de la dècada de 1670. La importància social de la família Fló i Escudé a la Vallbona d'inicis del segle XX ve avalada per la tomba del cementiri de Vallbona, molt propera a la capella. Possiblement d'aquella època és la darrera reforma integral de Cal Fló. Cal Fló fou apropiada pel Comitè Antifeixista de Vallbona durant els primers temps del període revolucionari dels inicis de la guerra civil. La família Fló va vendre Cal Fló al tombant de les dècades de 1960 i 1970 a Rosa López Rodríguez. En l'actualitat és propietat compartida de diferents dels seus descendents. | 41.5186300,1.7058900 | 392020 | 4597141 | 1671 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79716 | Cal Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Rius es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta irregular i consta de diverses alçades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a migjorn, hi ha un portal adovellat, reformat l'any 2000, amb una finestra emmarcada amb pedra de turo. A l'alçada del primer pis s'hi obre una petita finestra i a nivell de golfes una finestra que ocupa tota l'allargada de façana. La façana es troba arrebossada i sense pintar. A la planta baixa es conserva l'espai de l'antic celler tot i que actualment té usos domèstics. | 08292-9 | Carrer Major, 25. Nucli urbà | La família Rius juntament amb les famílies Gralla, Badorc i Tarafa es dedicaven a la fabricació del vidre des de finals del segle XVII. La primera certesa és que el padró de 1880 atorga la propietat d'aquesta casa a Pere Torres Vilarrubí, pagès de professió, i casat amb Maria Tomàs Palet. Aquell any residien a Cal Rius el matrimoni Torres Tomàs i els seus 9 fills. El Registre Fiscal de 1906 situaria com a propietari de Cal Rius a Pere Torres. El Butlletí parroquial d'1 d'octubre de 1911 deixava clara aquesta adscripció al parlar dels 'germans Modest y Emili Torras Tomás, de Cal Rius'. Pere Torres Vilarrubí, 'l'avi Rius', va morir el novembre de 1913. En Registre Fiscal de 1918 consta a nom de Jaume Torres Tomàs. El 1924 hi vivia el propi Jaume amb les seves dues filles (Dolors i Maria). La documentació de la contribució urbana confirma aquesta propietat. A inicis de la dècada de 1970 encara continuava com a propietat de Dolors Torres Vivé. | 41.5187300,1.7060600 | 392034 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament tenia una casa adossada per la banda oest però aquesta va ser ensorrada per eixamplar el carrer del Raval. La fitxa s'ha omplert amb dades estretes íntegrament de la fitxa 08.06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79717 | Cal Canoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canoli | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Canoli es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i terrassa. La façana, orientada a migjorn, s'hi obra una porta adovellada, reformada a la dècada de 1990, i una petita finestra amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres amb llinda de fusta i amb barana de ferro. Sobre aquestes hi ha una petita cornisa de teules per protegir-les de la zona de la terrassa. A l'interior es conserva el celler de coberta plana amb bigues de fusta. A la part posterior hi ha un segon cos afegit amb garatge, primer pis i golfes amb façana al carrer del Raval. La façana està arrebossada i sense pintar. | 08292-10 | Carrer Major, 27. Nucli urbà | A finals del segle XIX era propietat de la família Mata Ollé. No obstant, a inicis del segle XX el seu propietari era Josep Ferrer Sabaté. L'any 1942 n'adquirí la propietat Carme Cugat Suñé, d'aquí prové el sobrenom de Cal Fatarella. A la dècada de 1970 va ser adquirida per Rosa López , també propietària de Cal Flo. A finals de la mateixa dècada era propietat d'Òscar Jornet qui l'any 1998 la va vendre a Òscar Labraña, actual propietari. | 41.5187300,1.7061200 | 392039 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal FatarellaLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79718 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-8 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | L'antic ajuntament es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal. L'interior està organitzat amb tres crugies paral·leles a la façana principal. A la crugia central s'hi troben les escales d'accés al primer pis de volta tradicional de tres trams. En el frontis, orientat a tramuntana, s'hi obra la porta d'accés en arc de mig punt adovellat i a cada costat una finestra rectangular amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis s'hi bren tres balcons emmarcats amb pedra amb baranes de ferro forjat i amb escopidors de pedra. La façana està coronada per un frontó de pedra, corbat i simètric que cobreix la coberta i es troba revestida amb morter i pintada de blanc | 08292-11 | Carrer Major, 36. Nucli urbà | L'edifici que ocupa actualment el consultori mèdic i correus fou enderrocat i tornat a edificar l'any 1910. El nou projecte consistia en la construcció d'un nou edifici per albergar a la planta baixa les escoles i al primer pis l'ajuntament. La construcció va anar a càrrec de Joan Farrés. Les obres van finalitzat l'any 1911. L'edifici també va albergar la biblioteca promoguda pel mestre Josep Masclans i Pascual i, la qual fou destruïda l'any 1939 en entrar l'exercit franquista a Vallbona d'Anoia. A la dècada de 1990 l'ajuntament es va traslladar a un nou edifici situat al carrer Major, 110 i des de llavors l'antic ajuntament acull el consultori mèdic i correus. | 41.5187300,1.7065000 | 392071 | 4597151 | 1910 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79857 | Cal Carlets Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets-ric | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Carlets es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona. A la planta baixa s'obra la porta d'accés, modificada però que conserva una arc adovellat amb l'any 1767 gravat i emmarcat amb un rectangle. A la banda dreta hi ha una finestra amb reixa de ferro. Tant a la primera planta com a la segona s'hi obren dues finestres. La casa està coronada amb una barana de maons. La façana, molt modificada, està arrebossada amb ciment sense pintar i a la part inferior hi ha un sòcol de pedres d'aproximadament 50 cm d'alçada. | 08292-150 | Carrer Major, 29. Nucli urbà | Cal Carlets Ric fou construïda durant la segona meitat del segle XVIII segons la inscripció a la dovella central de la portalada. L'edifici fou adquirit per Jaume Vilaseca Martí a inicis del segle XX. | 41.5187400,1.7062000 | 392046 | 4597153 | 1767 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79857-foto-08292-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79857-foto-08292-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79857-foto-08292-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.08.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79800 | Esplanada de l'antiga església de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esplanada-de-lantiga-esglesia-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIII-XX | El jaciment arqueològic de l'esplanada de l'església de Sant Bartomeu es troba ubicat on hi havia hagut fins l'any 1936 l'església parroquial de Sant Bartomeu. Actualment, són visibles les restes d'un mur de pedra orientat d'est a oest i d'un mur amb rajols interiors vidrats que possiblement formarien part de l'antiga rectoria a l'extrem meridional del solar. També són visibles fragments ceràmics d'època moderna i contemporània. Recentment aquest espai és utilitzat com aparcament públic. | 08292-93 | Carrer del Raval, s/n. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. Aquesta estava situada prop de l'antic camí ral i darrera de Cal Vallès. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va establir-se a Vallbona i, per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 quan es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. La parròquia sempre estigué ubicada en el mateix indret fins l'any 1936 en què fou cremada i posteriorment enderrocada. | 41.5187600,1.7052800 | 391969 | 4597156 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79800-foto-08292-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79800-foto-08292-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79800-foto-08292-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 14.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79858 | Cal Carlets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets-0 | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.10EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | A la zona inferior de la façana ha caigut l'arrebossat | Cal Carlets és un edifici entre mitgeres situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. La finca, de planta rectangular, consta de planta baixa i tres plantes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. A la planta baixa s'obra un portal que substitueix l'antic portal d'arc de mig punt adovellat, del qual es conserven les dovelles central amb l'any 1778 gravat. A la primera i segona planta s'hi obren dos balcons respectivament, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro. A la tercera planta s'hi obra un gran finestral. La façana està revestida amb morter de calç sense pintar amb un sòcol de pedra de 50 cm. | 08292-151 | Carrer Major,37. Nucli urbà | Cal Carlets fou construïda durant la segona meitat del segle XVIII segons la inscripció a la dovella central de la portalada. A inicis del segle XX era propietat dels 'Hereus d'Antoni Serra Artigas'. Posteriorment, fou adquirida per Bonaventura Vilaseca Bas, qui el va deixar a Joan Vilaseca Martí, germà de Josep Vilaseca, propietari de Cal Carlets Ric. | 41.5187600,1.7064900 | 392070 | 4597155 | 1778 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79858-foto-08292-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79858-foto-08292-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79858-foto-08292-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.10EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79719 | Cal Pitxaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitxaro | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVIII-XXI | Rehabilitada 2001 | Cal Pitxaró es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis. El frontis, orientada a migjorn, s'hi obra la porta d'accés amb un finestral a la banda esquerra. A nivell de primer pis hi ha dues gran finestres amb sortida a un balcó corregut amb volada amb les cantonades arrodonides i amb una barana de ferro forjat. Al costat esquerra s'hi obra una petita fornícula amb una verge de reduïdes dimensions i a l'alçada del segon pis hi ha un petit balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix a partir d'una terrassa. La façana està arrebossada i totes les obertures estan emmarcades amb rajols col·locats a mode de cadena. L'any 2001 va ser rehabilitada modificant en gran mesura la façana original. Durant les obres de rehabilitació a la coberta és va identificar una teula gravada amb la data 1735. | 08292-12 | Carrer Major, 41. Nucli urbà | Cal Pitxaró era propietat de la família Tarafa. El Tarafa van heretar el negoci vidrier de la família Gralla quan Francesc Tarafa, vidrier de Mataró, l'any 1673 es va casar amb Magdalena Gralla, filla d'Antoni Gralla. Aquest mateix any, Francesc Tarafa es va associar amb el seu cunyat Mateu Gralla. Poc temps després Francesc Tarafa es va totalment amb la propietat del forn de vidre. El va succeir el seu fill, Antoni Tarafa i Gralla casat amb Magdalena Ricart l'any 1716. El seu successor fou el seu fill Antoni Trafa i Ricard. Els seus descendents van continuar amb aquesta activitat fins a inicis del segle XIX. Des del segle XVIII els Tarafa també es van dedicar a la pagesia. Durant la primera meitat del segle gran part de les propietats van ser administrades per Josep Tarafa i Bosch i posteriorment per Josep Tarafa i Rius. L'any 1890 consta la propietat a la viuda de Josep Tarafa. A inicis del segle XX una de les persones més importants de Vallbona era Josep Tarafa i Forns, de Cal Pitxaró, qui l'any 1915 dirigia la Unió Agrícola i Industrial, creada aquell mateix any. Aquest va vendre la casa on hi havia hagut el forn de vidre a Mateu Vilarrubí, qui hi va establir una barberia. | 41.5187700,1.7066200 | 392081 | 4597156 | 1735 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.11.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79720 | Cal Pere Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-mata | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Cal Pere Mata es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis, golfes i un pati interior amb cobert. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Des de l'entrada, encara pavimentada amb lloses de pedra, s'accedeix al celler i al pati interior a través d'una volta de pedra amb un pilar central. El celler encara conserva la coberta amb volta de pedra de turó. Al pati es conserva una menjadora de pedra, fet que indica que l'estable estava situat el costat del celler i a pocs metres i adossat a la façana posterior un cup de planta circular, d'aproximadament 2 m de diàmetre, amb els cairons vidriats i cobert amb volta de maons. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb morter i sense pintar. A la planta baixa s'hi obra un portal adovellat de pedra de turó amb la data 1792 gravada a la dovella central i una finestra al costat dret amb reixa de ferro. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada i barana de ferro i a nivell de golfes dues finestres de dimensions més petites. | 08292-13 | Carrer Major, 46. Nucli urbà | Cal Pere Mata formaria part de les edificacions construïdes al voltant del camí Ral a partir de la segona meitat del segle XVIII. Els Mata estan documentats al municipi de Vallbona d'Anoia des de mitjans del segle XVII. A inicis del segle XVIII es documenta com a prohom de Vallbona a Fèlix Mata, qui tenia arrendada la venda de pesca salada. A la segona meitat del segle XVIII es documenta a Pere Mata, pagès, casat amb Maria Rius. Segons el registre l'any 1906 Cal Pere Mata, situada al carrer Major 34, constava com a propietat de 'Hereus d'Agustí Casanovas'. En l'actualitat, els propietaris de la finca són Mª Teresa i Josefina Vives Cinca. | 41.5188300,1.7069900 | 392112 | 4597162 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.12.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79709 | Església parroquial de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. OLLÉ, F. (1963): La parroquia de Sant Bartomeu de Vallbona. Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona | XX | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu fou edificada entre els anys 1948 i 1952. L'edifici és d'una sola nau, de planta basilical amb cinc capelles a la paret de tramuntana i quatre capelles més a la paret de migjorn, on també s'hi ubica la porta d'accés. Cada capella està separada de la nau principal per un arc de mig punt sostinguts per pilars. La primera capella de tramuntana acull la pica baptismal de marbre i datada de l'any 2002. Les tres capelles següents estan dedicades al Crist Crucificat, a Sant Isidre (inaugurat l'any 1958) i a la Verge del Roser finançada per la família Prat Llobera respectivament. Les capelles de migjorn estan dedicades a Sant Bartomeu i a la Verge de Guadalupe, imatge de l'any 1955 i portada de Mèxic. A la part superior, sobre cada capella hi ha unes petites obertures circulars amb vitralls que representen els dotze apòstols. El sostre és pla i està decorat amb cassetons pintats i recolzat sobre arcs faixons, dividit en sis trams i l'altar sense absis. En el primer tram s'hi troba el cor des del qual s'accedeix al campanar. L'altar major té un retaule fet de fusta i guix amb la imatge central de Sant Bartomeu i la imatge de Sant Miquel i Santa Anna als laterals. Damunt hi ha la imatge de la Mare de Déu d'Assumpció i l'Esperit Sant i a les parets laterals hi ha pintures que representen els àngels i el Bon Pastor. L'accés a l'interior de l'església es des de la façana de migjorn, a través de sis graons. La porta està coberta per un porxo amb dos arcs revestits de pedra de turo. La façana interior està arrebossada imitant carreus ben escairats i la porta d'accés esgrafiada. Adossat a la façana de ponent hi ha el campanar, de planta quadrada amb tres obertures i un rellotge que s'havia instal·lat a l'antiga parròquia l'any 1924. El campanar està coronat per una petits torre amb una obertura en arc de mig punt a cada costat recolzat sobre impostes motllurades. | 08292-2 | Lloc: Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va anar a viure a Vallbona per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. L'antiga parròquia de Sant Bartomeu tenia tres naus. Les dues naus laterals hi havia diverses capelles amb altars dedicats a Sant Isidre, Sant Sebastià, la Verge del Carme, l'altar dedicat al Sant Crist i a la Verge dels Dolors, l'altar de la Mare de Déu del Roser i per últim a Sant Francesc de Paula. L'altar major estava consagrat a Sant Bartomeu amb les imatges de Sant Josep i Sant Joan una a cada lateral i al damunt la imatge de Santa Llúcia. El 22 de juliol de l'any 1936, durant la guerra civil, l'església fou cremada i posteriorment destruïda i les pedres van ser utilitzades per bastir part de l'actual parròquia. Segons un informe de Vallbona, es van perdre peces tant significatives com una creu d'estil barroc i una casulla morada molt antiga | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1948 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joaquim Ros de Ramis | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79815 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | <p>JUAN I NEBOT, M.ANTÒNIA.(1995): La festa del Roser a Vallbona d'Anoia. Capellades</p> | XX | <p>L'escultura de la Mare de Déu del Roser amb el nen Jesús en braços, dempeus sobre una peanya rectangular. La Mare de Déu va vestida amb una túnica blanca i amb un mantell de tonalitat verdosa que recull amb el braç esquerre. També porta un nimbe decorat amb motius florals. El nen vesteix amb una túnica daurada i està assegut de sobre el braç esquerre de la Mare de Déu del Roser. També porta un nimbe triangular.</p> | 08292-108 | Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser només surt durant la Festa del Roser, quan es dur a terme la processó pels carrers del nucli antic. Durant tota la festa està exposada a l'altar de l'església parroquial.</p> | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1940 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Núria Cabañas | L'actual escultura de la Mare de Déu del Roser fou realitzada a la dècada de 1940 i es propietat de la l'església parroquial. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79834 | Arxiu Parroquial de Vallbona d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallbona-danoia | XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Vallbona d'Anoia està situat a la planta baixa de l'actual rectoria construïda juntament amb l'església parroquial de Sant Bartomeu l'any 1952. S'hi conserva un conjunt de documents agrupats 8 volums des de l'any 1939 fins a l'actualitat. Es troben dividits en les següents seccions: Exèquies ( 1 volum), Capítols matrimonials ( 2 volums), Confirmacions ( 1 volum), Baptismes ( 3 volums) i un volum on hi consten baptismes, matrimonis i defuncions. Tots aquests registres daten de l'any 1939 fins a l'actualitat.</p> | 08292-127 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79834-foto-08292-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Núria Cabañas | Durant la Guerra Civil Espanyola, la documentació de la parròquia fou cremada i només es conserva la documentació posterior a la guerra. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79850 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. OLLÉ, F. (1963): La parroquia de Sant Bartomeu de Vallbona. Barcelona. SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona | XX | La rectoria es troba adossada a l'església parroquial de Sant Bartomeu, construïda entre els anys 1948 i 1952. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a una aigua amb teula àrab. Consta de planta baixa i primer pis. El frontis s'hi obra la porta d'accés d'arc rebaixar i emmarcada per pedra de turo amb una finestra a cada costat. A nivell del primer pis, a la part central hi ha un balcó amb volandera de pedra amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro i amb una finestra a cada costat. La façana està arrebossada sense pintar i a la part inferior hi ha un sòcol amb un arrebossat més groller. | 08292-143 | Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va anar a viure a Vallbona per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. El 22 de juliol de l'any 1936, durant la guerra civil, l'església i la rectoria foren cremades i posteriorment destruïdes. Les pedres van ser utilitzades per bastir part de l'actual parròquia. | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1948 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joaquim Ros de Ramis | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79860 | Casa del Cos Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cos-major | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La casa del Cos Major és un edifici situat entre mitgeres a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. A la planta baixa s'obra un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra de turó amb una petita finestra al costat dret. Al primer pis hi ha dues finestres i a l'alçada del segon pis dues finestres més, una d'elles de reduïdes dimensions. La façana està revestida amb ciment sense pintar. | 08292-153 | Carrer Major, 49. Nucli urbà | Aquest edifici fou propietat de la família Tarafa. Entre els anys 1870 i 1880 fou adquirida per Hipòlit Rabassa Almirall. Segons el registre fiscal, l'any 1918 era propietat dels 'Hereus d'Antoni Martí Soteras'. A finals de la dècada de 1970 constava com a propietat Teodor Casas Martí. | 41.5188400,1.7069100 | 392105 | 4597163 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79860-foto-08292-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79860-foto-08292-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79860-foto-08292-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.14 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79723 | Ca la Senyora Juanita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-juanita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Juanita es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Major, el carrer de l'església i amb al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 248 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, situada al carrer Major. Les façanes estan revestida amb un estucat amb un sòcol de pedra. Tant la façana del carrer Major com la façana del carrer de l'església presenten tres eixos molt ben definits. A la façana principal, orientada a tramuntana, s'hi obra un portal allindanat a la planta baixa. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda amb volandera amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro colat que s'hi accedeix mitjançant dos finestrals d'arc de mig punt. El balcó està recolzat sobre tres mènsules de ferro forjat i al centre hi destaca un mainell de forja decorat. Al segon pis s'hi obren quatre finestres de petites dimensions d'arc de mig punt. La façana de migjorn mostra una terrassa amb pilars de maons i una porta d'accés a la planta baixa d'arc de mig punt. A la façana de llevant, a l'alçada de la planta baixa, s'hi obren cinc finestres, les dues dels extrems d'arc de mig punt i dues de reduïdes dimensions, tipus espitllera. Totes elles presenten una reixa de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc de mig punt i al segon pis una. | 08292-16 | Carrer Major, 56. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1945 juntament amb Ca la Ramona, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. Emili Ferrer Bastida va morir l'any 1960 i també era conegut com 'El Lluent'. Després de l'entrada de les tropes franquistes fou el primer alcalde franquista de Vallbona. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188400,1.7074300 | 392149 | 4597162 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal LluentLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.18.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79861 | Cal Quatre Fustes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quatre-fustes | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Cal quatre fustes és un edifici entre mitgeres situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa i primer i segon pis, aquest últim reculat uns metres respecte la façana principal amb una mica de terrassa. La façana principal, orientada a migjorn, s'hi obren tres portes d'època contemporània, dues de tipus garatge i al centre la porta d'entrada. La porta de garatge situada més a la dreta va malmetre l'antic portal adovellat d'arc de mig punt, el qual es visible parcialment, atès que les dovelles estan sense revestir. A l'alçada del primer pis s'obren dues finestres i dos balcons amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. La façana està coronada amb una barana de balustres sobre la qual hi ha una segona barana de ferro. A l'interior en destaquen dos arcs apuntats de pedra corresponents a la casa primigènia. La façana està tota revestida amb morter de calç blanc excepte la part del sòcol que és de pedra. | 08292-154 | Carrer Major, 51. Nucli urbà | Cal Quatre Fustes fou l'emplaçament d'un antic forn de vidre propietat de la família Gralla i posteriorment de la família Tarafa. Segons Mossèn Avinyó, Josep Tarafa, de Cal Pitxaró, va vendre la propietat a Mateu Vilarrubí Mata, fill de Josep Vilarrubí Tarafa, qui constava com a propietari l'any 1906. Els actuals propietaris van adquirir la casa l'any 1990. | 41.5188600,1.7069900 | 392112 | 4597165 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79861-foto-08292-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79861-foto-08292-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79861-foto-08292-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A la dècada de 1990 és van dur a terme grans modificacions a la finca.La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.15 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79859 | Cal Virgilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virgilio | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Virgilio és un edifici situat entre mitgeres a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra de turó amb l'any 1792 gravat a la dovella central. Al costat dret, s'obra una segona porta d'accés allindada i més reduïda. Al primer pis hi ha tres finestres i a l'alçada de les golfes s'obre una única finestra central d'arc de mig punt. La façana està revestida amb ciment sense pintar. | 08292-152 | Carrer Major, 48. Nucli urbà | Cal Virgilio fou edificada en terrenys propietat de Cal Pons. Segons la data gravada a la dovella de la portalada fou construïda l'any 1792 tot i que segons el cadastre va ser edificada l'any 1910. Virgilio Ferrer Ferrer es qui dona nom a la casa de Cal Virgilio. Era fill de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer. Al segle XX constava com a propietari Pere Ferrer Raventós, fill de Virgilio Ferrer Ferrer. | 41.5188800,1.7070700 | 392119 | 4597167 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79859-foto-08292-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79859-foto-08292-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79859-foto-08292-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.13 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79722 | Ca la Senyora Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-ramona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Ramona es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 252 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb un estucat de tonalitat ocre i totes les obertures estan emmarcades amb un marc de tonalitat blanquinosa. A la planta baixa s'hi obra la porta d'accés i una finestra a la banda esquerra. Al primer pis s'hi obren dos finestrals amb una gran balconada correguda amb volada amb les cantonades arrodonides i recolzat sobre quatre mènsules amb decoració vegetal. A l'alçada del segon pis s'hi obren dos balcons amb volada amb les cantonades arrodonides. Tots els balcons tenen una barana de ferro colat treballat. Al costat dret de la finca hi ha una parcel·la amb les mateixes dimensions sense edificar, actualment ocupada per una zona enjardinada. | 08292-15 | Carrer Major, 54. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1940 juntament amb Ca la Juanita, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188800,1.7073400 | 392141 | 4597167 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal MatosesLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79884 | Forn de Vidre Cal Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-cal-gralla | XVIII-XX | De l'antic forn de vidre de Cal Gralla és conserva la boca d'arc de mig punt i realitzada amb pedra. L'interior està tot reblert amb pedra, maons i terra cuita. Podria correspondre a la cambra de recuit, on els productes és deixaven refredar fins assolir la temperatura ambient. Segons l'actual propietari Josep Maria Poch, el forn es va localitzar quan es va dur a terme el repicat de les parets a inicis del segle XXI, fins llavors es trobava tapat. | 08292-177 | Carrer Nou, 24. Nucli urbà | 41.5188800,1.7081000 | 392205 | 4597166 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79884-foto-08292-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79884-foto-08292-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79884-foto-08292-177-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml