Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79807 | Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valls-de-lanoia | <p>AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona.</p> | <p>Les 'Valls de l'Anoia' té presència a dues zones del terme municipal de Vallbona d'Anoia: a la meitat nord del terme i a la banda sud-est del terme. A la zona de la meitat nord -compresa entre Miramar, la Serra de Llobreia i la muntanya d'en Guarro- hi predominen els boscos de pins a les solanes (sobretot Pinus pinea i algun exemplar de Pinus halepensis), i alzines (Quercus ilex) i roures (sobretot Quercus pubescens) als vessants obacs. Al sud d'aquesta zona -compresa entre el Fitó i el Castell de Pedra, i la riera i el polígon del Querol- es troben també conreus llenyosos i herbacis, tals com oliveres, vinyes i ametllers, a més a més dels boscos, les bosquines i els matollars. L'altre zona, situada a la banda sud-est del terme municipal, es troben horts, prats, conreus llenyosos i alguns camps abandonats a la fondalada per on passa la riera Seca i el torrent de Ca n'Orpí. A la zona del Castellet es troben bosquines, matollars i boscos de pi blanc (Pius halepensis). El substrat geològic a la zona de la meitat nord és pissarrós principalment, excepte en la zona més meridional de la subunitat on el granit es descompon en sauló. A la zona situada a la banda sud-est del terme és conglomerat principalment, excepte l'extrem més meridional (zona del Castellet), on hi trobem argiles vermelles.</p> | 08292-100 | Vallbona d'Anoia | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79807-foto-08292-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79807-foto-08292-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres proteccions: NATURA 2000 (ES5110018). Generalitat de Catalunya. Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de març de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 26.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Directiva 2009/147/CEE del Parlament europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009. Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79810 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-1 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | Molts punts del riu hi ha abocaments de deixalles | El naixement del riu Anoia se situa als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, a la línia divisòria que separa les conques del Llobregat i el Segre i travessa les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. En total té una longitud de 68 km. Dóna nom a la comarca de l'Anoia i ha tingut un paper molt important en el creixement demogràfic i econòmic de la comarca. El tram que passa per Vallbona d'Anoia, limita el municipi per la banda sud-oest i travessa espais amb una litografia i geomorfologia ben diversa. Segons la seva litografia i morfologia es poden dividir en tres trams. El primer tram des del nord-oest fins a Ca l'Alerd que correspon a una zona de granits paleozoics amb marges ben amplis. Un segon tram que arribaria fins passada la resclosa de Ca la Fou i que correspon a una zona de pissarra amb els marges del riu escarpats i verticals i finalment, el tercer tram que arribaria fins l'extrem sud-est de Vallbona on la litografia és a base de conglomerats del terciari i els marges del riu continuen essent verticals. | 08292-103 | Vallbona d'Anoia | 41.5182600,1.7032600 | 391800 | 4597103 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79810-foto-08292-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79810-foto-08292-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 29.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 79815 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | <p>JUAN I NEBOT, M.ANTÒNIA.(1995): La festa del Roser a Vallbona d'Anoia. Capellades</p> | XX | <p>L'escultura de la Mare de Déu del Roser amb el nen Jesús en braços, dempeus sobre una peanya rectangular. La Mare de Déu va vestida amb una túnica blanca i amb un mantell de tonalitat verdosa que recull amb el braç esquerre. També porta un nimbe decorat amb motius florals. El nen vesteix amb una túnica daurada i està assegut de sobre el braç esquerre de la Mare de Déu del Roser. També porta un nimbe triangular.</p> | 08292-108 | Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser només surt durant la Festa del Roser, quan es dur a terme la processó pels carrers del nucli antic. Durant tota la festa està exposada a l'altar de l'església parroquial.</p> | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1940 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Núria Cabañas | L'actual escultura de la Mare de Déu del Roser fou realitzada a la dècada de 1940 i es propietat de la l'església parroquial. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79822 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist-0 | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor al Sant Crist que es cantava a l'església de Sant Mateu de Vallbona. La lletra conté el següent vers: ' Puix que nos haveu creats ab la vostra omnipotència: Daunos temps de penitencia per plorar nostres pecats' | 08292-115 | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1845 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79825 | Goig de Sant Nicasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-nicasi | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor Sant Nicasi bisbe i màrtir que es venera a la parròquia de Vallbona d'Anoia. La lletra comença així: 'A vostra primera edat Dareu pobas de virtut, En obras de caritat Passareu juventut; Predicaveu penitencia Com un ministre zelós'. | 08292-118 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1894 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven exemplars a l'Associació Amics dels Goigs i a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 79832 | Fons documental del Centre de documentació de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-de-documentacio-de-la-memoria-historica | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08292-125 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79845 | Llegenda del propi enterrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-propi-enterrament | XX | No la coneix gaire gent | Segons la llegenda del Querol, la nit de Sant Joan si anaves a la timba del Mora i hi posaves un mirall amb dues espelmes al costat al cap de pocs minuts podies veure som seria el teu enterrament. | 08292-138 | Vallbona d'Anoia | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Llegenda tramesa oralment per Jaume Borràs. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79850 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. OLLÉ, F. (1963): La parroquia de Sant Bartomeu de Vallbona. Barcelona. SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona | XX | La rectoria es troba adossada a l'església parroquial de Sant Bartomeu, construïda entre els anys 1948 i 1952. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a una aigua amb teula àrab. Consta de planta baixa i primer pis. El frontis s'hi obra la porta d'accés d'arc rebaixar i emmarcada per pedra de turo amb una finestra a cada costat. A nivell del primer pis, a la part central hi ha un balcó amb volandera de pedra amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro i amb una finestra a cada costat. La façana està arrebossada sense pintar i a la part inferior hi ha un sòcol amb un arrebossat més groller. | 08292-143 | Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va anar a viure a Vallbona per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. El 22 de juliol de l'any 1936, durant la guerra civil, l'església i la rectoria foren cremades i posteriorment destruïdes. Les pedres van ser utilitzades per bastir part de l'actual parròquia. | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1948 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joaquim Ros de Ramis | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79879 | Resclosa de Ca la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-ca-la-fou | XX | Resclosa de formigó amb un canal de formigó per portar l'aigua del riu Anoia a la fàbrica de Ca la Fou. | 08292-172 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5125200,1.7011700 | 391616 | 4596468 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 79882 | Saltant d'aigua de Pèlag Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-daigua-de-pelag-roquer | El Saltant d'aigua de Pèlag Roquer es troba situat prop de l'antic molí de Ca l'Alert, a la banda dreta del riu Anoia. | 08292-175 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5123800,1.6986600 | 391406 | 4596456 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79882-foto-08292-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 79886 | La sardana de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-de-vallbona | XX | Hi ha poca gent que en té constància de la seva existència | La Sardana de Vallbona la va composar Iu Alaverda Ferrer en honor al seu poble nadiu, Vallbona d'Anoia. Fou estrenada l'any 1951. | 08292-179 | Font oral de Jaume Borràs | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1951 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Iu Alaverda Ferrer | Només es conserva la música. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79887 | Himne de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-vallbona | Font oral: Jaume Borràs i Esteve Martí | XX | L'Himne de Vallbona es va compondre l'any 1968. La lletra és de Mn. Jaume Inglavaga i la música de MªTeresa Llorenç, ambdós nadius d'Alcover. L'himne es cantava per les caramelles fins a la dècada de 1980 que es va deixar de fer. Des de l'any 2014 la Coral Ara i Aquí de Vallbona la recuperat i la torna a cantar el Diumenge de Pascua. La lletra s'inicia amb el següent vers: 'N'ets Vallbona la terra estimada, que volem enlairar amb nostre accent, t'admirem des de néixerl'albada, fins a pondre's el dia a ponent' | 08292-180 | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1968 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Jaume Inglavaga i MªTeresaLlorenç | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 79708 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-15 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | El cementiri municipal es troba situat a l'extrem oest del nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta quadrangular amb una orientació d'est a oest i amb l'accés situat a l'est. Està format per dues galeries porxades una ubicada al nord i l'altra al sud i al centre hi ha un espai enjardinat amb una petita capella al fons desplaçada lleugerament a la dreta per deixar pas a l'ampliació que es va dur a terme l'any 2004 a la part posterior del recinte. La galeria porxada sud està formada per 12 arcs a diferència de la galeria nord que en té 14. Els pilars són de base quadrada amb les arestes escairades i els arcs de mig punt descansen sobre capitells esgraonats i les cobertes són a una vessant abocant les aigües cap a l'interior del recinte. A l'interior de les galeries es disposa de quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides amb morter i pintades de blanc i rosa. La capella, construïda l'any 1906, té una volta de canó de guix i la coberta és a dues vessants de teula àrab. L'accés es troba situat a la façana est amb un portal de mig punt franquejada per dues columnes de nínxols a cada banda. La porta d'accés està formada per un portal allindanat i una reixa de barrots de ferro. Sobre el portal hi ha una reixa de ferro amb la data de la inauguració, 1859. | 08292-1 | Camí del cementiri, s/n. Nucli urbà | Antigament, el cementiri de Vallbona d'Anoia estava ubicat en un espai annex a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu fins l'any 1859. Sembla ser, que l'any 1845 el bisbe Pedro Martínez de Sant Martín en una visita pastoral va fer referència aquesta situació. L'any 1852 l'alcalde de Vallbona i diversos prohoms van manifestar la seva preocupació per motius de salut i higiene. El 4 de maig de 1853, el rector de Sant Bartomeu cedia el turonet conegut com el 'Pujolet'. L'arquitecte Sebastià Cabot i el cirurgià Lluís Malvés van certificar la idoneïtat d'aquests terrenys el 6 de maig de 1853. El 7 de maig, l'alcalde de Vallbona va convocar els econòmics per dur a terme la seva construcció, proposant com a font de finançament els donatius dels vallbonencs. Tot i així, les obres no es van iniciar immediatament, com ho demostra que durant la visita pastoral realitzada el 17 d'agost de 1858 estaven a punt d'iniciar-se. El nou cementiri fou sotmès a diferents ampliacions i reformes des de llavors. La primera fou de 1894.El 1906 es va construir la capella que ocupa el seu espai central i que antigament suposava el tancament fins a les darreres ampliacions. En context de la Guerra Civil de 1936-1939, el cementiri parroquial fou confiscat el juliol de 1936 i foren enderrocades totes les creus. Així ho comunicava al bisbat Francesc de P. Pujol, llavors rector de la parròquia de Sant Bartomeu. Finalitzada la guerra fou restituït a l'administració parroquial. La saturació del cementiri era clara a inicis de la dècada de 1990. Com a resultat d'això es va procedir a una important ampliació el 1993. El 2004 es va procedir a una nova fase amb forma de ferradura amb 56 nínxols. | 41.5174700,1.7036500 | 391831 | 4597015 | 1859 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79709 | Església parroquial de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. OLLÉ, F. (1963): La parroquia de Sant Bartomeu de Vallbona. Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona | XX | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu fou edificada entre els anys 1948 i 1952. L'edifici és d'una sola nau, de planta basilical amb cinc capelles a la paret de tramuntana i quatre capelles més a la paret de migjorn, on també s'hi ubica la porta d'accés. Cada capella està separada de la nau principal per un arc de mig punt sostinguts per pilars. La primera capella de tramuntana acull la pica baptismal de marbre i datada de l'any 2002. Les tres capelles següents estan dedicades al Crist Crucificat, a Sant Isidre (inaugurat l'any 1958) i a la Verge del Roser finançada per la família Prat Llobera respectivament. Les capelles de migjorn estan dedicades a Sant Bartomeu i a la Verge de Guadalupe, imatge de l'any 1955 i portada de Mèxic. A la part superior, sobre cada capella hi ha unes petites obertures circulars amb vitralls que representen els dotze apòstols. El sostre és pla i està decorat amb cassetons pintats i recolzat sobre arcs faixons, dividit en sis trams i l'altar sense absis. En el primer tram s'hi troba el cor des del qual s'accedeix al campanar. L'altar major té un retaule fet de fusta i guix amb la imatge central de Sant Bartomeu i la imatge de Sant Miquel i Santa Anna als laterals. Damunt hi ha la imatge de la Mare de Déu d'Assumpció i l'Esperit Sant i a les parets laterals hi ha pintures que representen els àngels i el Bon Pastor. L'accés a l'interior de l'església es des de la façana de migjorn, a través de sis graons. La porta està coberta per un porxo amb dos arcs revestits de pedra de turo. La façana interior està arrebossada imitant carreus ben escairats i la porta d'accés esgrafiada. Adossat a la façana de ponent hi ha el campanar, de planta quadrada amb tres obertures i un rellotge que s'havia instal·lat a l'antiga parròquia l'any 1924. El campanar està coronat per una petits torre amb una obertura en arc de mig punt a cada costat recolzat sobre impostes motllurades. | 08292-2 | Lloc: Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va anar a viure a Vallbona per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. L'antiga parròquia de Sant Bartomeu tenia tres naus. Les dues naus laterals hi havia diverses capelles amb altars dedicats a Sant Isidre, Sant Sebastià, la Verge del Carme, l'altar dedicat al Sant Crist i a la Verge dels Dolors, l'altar de la Mare de Déu del Roser i per últim a Sant Francesc de Paula. L'altar major estava consagrat a Sant Bartomeu amb les imatges de Sant Josep i Sant Joan una a cada lateral i al damunt la imatge de Santa Llúcia. El 22 de juliol de l'any 1936, durant la guerra civil, l'església fou cremada i posteriorment destruïda i les pedres van ser utilitzades per bastir part de l'actual parròquia. Segons un informe de Vallbona, es van perdre peces tant significatives com una creu d'estil barroc i una casulla morada molt antiga | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1948 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joaquim Ros de Ramis | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79710 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-3 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | El safareig públic fou construït l'any 1913 i a inicis del segle XXI s'hi va construir una coberta metàl·lica per protegir-lo. Es tracta d'una bassa de planta quadrada de 3,5 m de longitud per 3 m d'amplada i 0,72 m d'alçada construït amb formigó armat. S'hi accedeix mitjançant cinc graons atès que es troba situat en un espai enfonsat respecte la cota del carrer. Els murs que l'envolten estan construïts amb grans carreus de pedra de travertí i, en el mur nord-oest s'hi troba una petita fornícula. L'aigua del safareig prové d'una galeria subterrània coberta amb volta de ceràmica. | 08292-3 | Passeig de Joan Vila. Nucli urbà. | L'actual safareig públic ocupa l'espai tradicionalment dedicat a una de les fonts de Vallbona que proporcionava aigua abans de l'arribada de l'aigua corrent. En documentació d'inicis de la dècada de 1960 es diu que era 'Lavadero y Fuente, desde tiempos inmemoriales'. Aquesta font era coneguda com a 'Font Vella'. Així ho testimonien les afrontacions de Cal Rita, propietat de Pere Viñas, recollides al registre d'hipoteques i datades el 6 d'abril de 1857 on es parla que limita amb 'un callejón que conduce a la Fuente Vieja y Nueva'. En documentació d'aquella mateixa època es parla de 'calle de la Fuente'. La font i el safareig estaven a tocar de Cal Mata, casa que feia cantonada amb el carrer Major. La font pública fou objecte d'importants inversions a inicis del segle XX. El 1913 es va començar a parlar de la millora de les fonts públiques i el gener de 1914 ja es van donar per finalitzades. L'any 1932 el safareig fou sotmès a una important reforma com evidència la documentació de l'inventari de béns de titularitat municipal d'inicis de la dècada de 1960. Aquests espai fou urbanitzat a inicis del segle XXI. | 41.5195800,1.7080700 | 392203 | 4597244 | 1913 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79710-foto-08292-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79710-foto-08292-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79718 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-8 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | L'antic ajuntament es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal. L'interior està organitzat amb tres crugies paral·leles a la façana principal. A la crugia central s'hi troben les escales d'accés al primer pis de volta tradicional de tres trams. En el frontis, orientat a tramuntana, s'hi obra la porta d'accés en arc de mig punt adovellat i a cada costat una finestra rectangular amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis s'hi bren tres balcons emmarcats amb pedra amb baranes de ferro forjat i amb escopidors de pedra. La façana està coronada per un frontó de pedra, corbat i simètric que cobreix la coberta i es troba revestida amb morter i pintada de blanc | 08292-11 | Carrer Major, 36. Nucli urbà | L'edifici que ocupa actualment el consultori mèdic i correus fou enderrocat i tornat a edificar l'any 1910. El nou projecte consistia en la construcció d'un nou edifici per albergar a la planta baixa les escoles i al primer pis l'ajuntament. La construcció va anar a càrrec de Joan Farrés. Les obres van finalitzat l'any 1911. L'edifici també va albergar la biblioteca promoguda pel mestre Josep Masclans i Pascual i, la qual fou destruïda l'any 1939 en entrar l'exercit franquista a Vallbona d'Anoia. A la dècada de 1990 l'ajuntament es va traslladar a un nou edifici situat al carrer Major, 110 i des de llavors l'antic ajuntament acull el consultori mèdic i correus. | 41.5187300,1.7065000 | 392071 | 4597151 | 1910 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79722 | Ca la Senyora Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-ramona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Ramona es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 252 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb un estucat de tonalitat ocre i totes les obertures estan emmarcades amb un marc de tonalitat blanquinosa. A la planta baixa s'hi obra la porta d'accés i una finestra a la banda esquerra. Al primer pis s'hi obren dos finestrals amb una gran balconada correguda amb volada amb les cantonades arrodonides i recolzat sobre quatre mènsules amb decoració vegetal. A l'alçada del segon pis s'hi obren dos balcons amb volada amb les cantonades arrodonides. Tots els balcons tenen una barana de ferro colat treballat. Al costat dret de la finca hi ha una parcel·la amb les mateixes dimensions sense edificar, actualment ocupada per una zona enjardinada. | 08292-15 | Carrer Major, 54. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1940 juntament amb Ca la Juanita, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188800,1.7073400 | 392141 | 4597167 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal MatosesLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79723 | Ca la Senyora Juanita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-juanita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Juanita es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Major, el carrer de l'església i amb al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 248 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, situada al carrer Major. Les façanes estan revestida amb un estucat amb un sòcol de pedra. Tant la façana del carrer Major com la façana del carrer de l'església presenten tres eixos molt ben definits. A la façana principal, orientada a tramuntana, s'hi obra un portal allindanat a la planta baixa. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda amb volandera amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro colat que s'hi accedeix mitjançant dos finestrals d'arc de mig punt. El balcó està recolzat sobre tres mènsules de ferro forjat i al centre hi destaca un mainell de forja decorat. Al segon pis s'hi obren quatre finestres de petites dimensions d'arc de mig punt. La façana de migjorn mostra una terrassa amb pilars de maons i una porta d'accés a la planta baixa d'arc de mig punt. A la façana de llevant, a l'alçada de la planta baixa, s'hi obren cinc finestres, les dues dels extrems d'arc de mig punt i dues de reduïdes dimensions, tipus espitllera. Totes elles presenten una reixa de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc de mig punt i al segon pis una. | 08292-16 | Carrer Major, 56. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1945 juntament amb Ca la Ramona, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. Emili Ferrer Bastida va morir l'any 1960 i també era conegut com 'El Lluent'. Després de l'entrada de les tropes franquistes fou el primer alcalde franquista de Vallbona. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188400,1.7074300 | 392149 | 4597162 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal LluentLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.18.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79725 | Cal Pau Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-boter | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | La façana presenta un mal estat de conservació de la pintura | Cal Pau Boter es un edifici situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està organitzada en dos eixos amb dos portals i un balcó amb volada i barana de ferro forjat i dos balcons més amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat tant a nivell de primer pis com de segon pis. Totes les obertures es troben emmarcades amb un marc de pedra. La façana està revestida amb morter de calç amb un estucat imitant una obra de fàbrica de carreus ben escairats. Un dels portals té gravat l'any 1854 i conserva vitralls de colors. | 08292-18 | Carrer Major, 66. Nucli urbà | Aquesta edificació te el seu origen en un establiment realitzat el 1849 per Bartomeu Rius Jorba i Teresa, la seva mare, en benefici de Pau Alemany, fuster de professió. Segons la inscripció de la portalada, la construcció fou el 1854. Els fusters de Vallbona, atesa la seva forta base vitivinícola, encara ben entrat el segle XX també es dedicaven a l'elaboració de botes de vi i portadores. L'activitat de fusteria la va continuar desenvolupant Josep Alemany Rius, fill de Pau. Segons el padró de 1924 l'ocupaven Miquel Alemany Sabaté (nascut el 1894) i Benita Mora Ferrer (nascuda el 1897). Miquel Alemany era també fuster. | 41.5191200,1.7081100 | 392206 | 4597193 | 1854 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament hi havia hagut un taller de botes d'un tal senyor Pau, que va donar lloc al nom de la casa.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.22.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79726 | Cal Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XIX | Ca la Rita es troba situatada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És una finca aïllada entre els dos passatges que donen al carrer del Raval amb una part de la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una part de terrassa. L'edifici està dividit en tres habitatges cadascun d'ells amb un accés independent i amb un nucli d'escala. Cada habitatge consta de planta semisoterrània, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està organitzada mitjançant tres eixos ben definits per una motllura i està revestida amb morter de calç i pintada d'un color beix. A la planta baixa s'obren tres portals amb llinda de pedra. Al porta central hi ha la inscripció 'AN 1846 PV'. A nivell del primer i segon pis hi ha tres balcons amb volandera amb barana de ferro colat i emmarcats amb marcs ressaltats. La façana està coronada amb una cornisa molt treballada, amb pilastres amb florons i una barana de ferro. La façana posterior a nivell de planta baixa s'hi obra una porta que s'hi accedeix mitjançant graons i una finestra. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda on s'hi obren tres finestrals i un balcó simple tots amb barana de ferro forjat i a l'alçada del segon pis dues petites finestres. A les façanes laterals compten amb diverses finestres i una porta a cada lateral. Tant la façana posterior com les dues laterals també estan arrebossades però amb més mal estat de conservació. A la planta semisoterrada hi ha un celler cobert per unes grans voltes de pedra de turo. Antigament també havia tingut un cup que l'ajuntament el ca expropiar per tal d'ampliar el carrer del Raval i crear una petita plaça. | 08292-19 | Carrer Major, 69-73. Nucli urbà | La finca de Cal Rita fou construïda l'any 1846 i pertanyia a Pere Viñas, coneguts com els de Cal Bota. Pere Viñas, juntament amb el seu germà Josep estan vinculats a l'aparició i desenvolupament del nucli de filatura de Vallbona- Cabrera. L'any 1841 van constituir la societat Bonet, Pedro Viñas y Cª amb l'objectiu de fabricar filats de cotó. La seu era a casa de Josep Viñas, on hi havia molí fariner i un batà de llana que amb la riuada de 1842 quedà tot destruït. La nova fàbrica estava dotada amb 8 màquines de filatura i una roda per accionar-les. El director de la fàbrica fou Pere Viñas. El moli fariner també fou reconstruït sota Cabrera i la ubicació original l'ocupà la fabrica de filatura. L'any 1840 tenia 60 treballadors i el 1850 arribava els 93. L'any 1858 Pere Viñas va invertir en una fàbrica de filatura de cotó de Subirats i es va allunyar de la gestió de la fàbrica de Cabrera. Després de la mort de Pere Viñas, Cal Rita va anar a parar a mans de la seva filla Eulàlia Viñas Mata. A inicis del segle XX constava al registre fiscal com a propietat d'Antònia Serra Artigas qui estava o havia estat casada amb Josep Viñas. L'any 1905 Cal Rita ja no era propietat d'Antònia Serra. El 1910 fou comprada per Amèlia Sala Torres a Ramon Sánchez, successor d'Antònia Serra. A inicis de la dècada de 1920 fou adquirida per Pelegrí Rita qui va morir l'any 1942. La casa va arribar a propietat de Marià Ricart Fontanet, germà de la dona de Pelegrí Rita, qui va morir l'any 1950 i va llegar la casa a Maria Vilarrubí Martí, que la va vendre a la seva neboda Antònia Mestre i Vilarrubí. En l'actualitat és propietat d'Amadeu Serch Mestre, fill d'Antònia Mestre Vilarrubí. | 41.5191500,1.7078600 | 392185 | 4597196 | 1846 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.24.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79731 | Estació de Vallbona d'Anoia dels FGC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-vallbona-danoia-dels-fgc | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XIX | L'estació de ferrocarrils es troba situada dins el nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. L'edifici fou edificat l'any 1897 per una constructora belga sota la direcció de Lacroix. La composició de les façanes respon a un eix de simetria. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta cinc portals mentre que a la façana posterior s'hi obra una porta al centre i dues finestres a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades amb maons pintats de color ocre i vermell. Les façanes laterals tenen una petita obertura de forma romboïdal a la part superior, just sota la coberta, emmarcada amb maons pintats de color vermell. El tractament dels murs és arrebossat pintat de tonalitat rosa excepte les cantonades reforçades amb maons col·locats a mode de cadena cantonera. La zona del frontó està delimitada mitjançant peces ceràmiques igual que la cornisa. | 08292-24 | Carrer Major, 103. Nucli urbà | A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada-Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la 'Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan' de capital belga i seu social a Lieja. L'any 1892 va arribar el primer tren a l'estació de Vallbona i la inauguració oficial va ser el juliol de 1893. L'estació de Vallbona fou molt important per a les fàbriques de filatura. La família Marsal rebia el cotó mitjançant aquest transport i utilitzava el cobert-magatzem de l'estació pel seu producte. També fou molt significatiu per la reactivació del sector vitivinícola quan va arribar el tren l'any 1893 atès que estava patint la fil·loxera. | 41.5202200,1.7090100 | 392283 | 4597314 | 1897 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79731-foto-08292-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79731-foto-08292-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79732 | Ca la Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-calamanda | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | Ca la Calamanda es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Nou, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 270m2. Consta de planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana està revestida amb morter de calç imitant carreus ben escairats i pintada de tonalitat clara. A la planta baixa s'hi obra una finestra i la porta d'arc carpanell amb la inscripció de 1885 i les inicials SM, de Sebastià Marsal. A l'alçada del primer pis hi ha una petita finestra i un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro forjat. La façana està coronada amb una línia d'imposta i amb una barana de pilastres de formigó. A l'interior, a la planta baixa hi ha un espai amb coberta de volta de canó de maons, possible celler inacabat atès que no s'han identificat mai els cups i una escala que mena fins el primer pis on hi ha la cuina i menjador. El segon pis s'hi troben les habitacions i a la zona de les golfes una gran sala amb la sortida a la terrassa. | 08292-25 | Carrer Nou,32. Nucli urbà | Ca la Calamanda fou construïda l'any 1885 per Sebastià Marsal Coca, propietari de Ca la Fou i pare dels germans Marsal Pons que van dirigir la fàbrica de filatura durant les primeres dècades del segle XX. En tron l'any 1905 el fill de Sebastià Marsal Coca va vendre la casa a Mateu Vilarrubí Mata, casat amb Calamada Mata. Poc després hi va anar a viure la seva filla, Calamanda Vilarrubí Mata. Després de la guerra civil va esdevenir estanc i l'any 1989-1990 la família Rabassa la va comprar. | 41.5184200,1.7073200 | 392139 | 4597116 | 1885 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79732-foto-08292-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79732-foto-08292-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 10.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79738 | Pont de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-capellades | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de Capellades es troba situat sobre el riu Anoia i fou construït per connectar la carretera B-244 entre Vallbona d'Anoia amb Capellades. El pont, de 80 m de longitud per 8 m d'amplada, està format per cinc arcs recolzats sobre quatre pilastres centrals. Els arcs estan construïts mitjançant sis rosques de maons a sardinell i els pilastres de pedra de filades irregulars. Amb l'obertura de l'eix diagonal (C-15) el pont va allargar-se per la seva banda est amb una estructura de formigó. | 08292-31 | Carretera B-244. Oest del nucli urbà | L'antic pont de capellades fou concebut per l'enginyer Miguel Muruve i construït a la dècada de 1870. L'any 1941 el pont fou reconstruït ja que, dins el marc de la guerra civil espanyola, entre els dies 20 i 21 de gener de l'any 1939 va ser volat per les tropes republicanes per tal d'evitar l'avanç de les tropes franquistes. Aquest fet va fer extraordinàriament difícils les comunicacions per la carretera a Martorell en els primers moments de la postguerra. L'última reforma és va dur a terme a la dècada de 1990 per adequar el pont per poder accedir a la rotonda que enllaçava a mb la C-15. | 41.5217200,1.6927700 | 390930 | 4597500 | 1940 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79738-foto-08292-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79738-foto-08292-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79739 | Túnel línia Barcelona-Igualada dels FGC 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-linia-barcelona-igualada-dels-fgc-1 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | Túnel sota la línia de Barcelona-Igualada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 30 m de longitud per 4 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb quatre arcs de maons massissos a sardinell. | 08292-32 | Polígon industrial del Querol | A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada - Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la 'Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan' de capital belga i seu social a Lieja. El túnel se situa en una forta corba coneguda com el 'Giravolt'. | 41.5251700,1.7082100 | 392224 | 4597864 | 1890 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79739-foto-08292-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79739-foto-08292-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 18. EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 79742 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-7 | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XIX | El carrer Nou és un carrer paral·lel al carrer Major i correspon el primer creixement que va experimentar el nucli de Vallbona a finals del segle XIX. Té una longitud de 425 metres i transcorre d'oest a est el nucli urbà, des del carrer de Vallbona de les Monges fins a la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Al llarg dels recorregut es poden distingir tres trams. El primer tram es configura des del carrer de Vallbona de les Monges fins a la Plaça de l'Església. Es el traçat més antic i la seva amplada oscil·la entre els 4 i 5 metres. Es la zona on es concentren les cases més antigues d'aquest carrer. El segon i tercer tram són completament rectes i tenen una amplada de 8 m amb voreres a cada banda i amb una calçada central asfaltada. El segon tram es situa entre el passatge del Cabanyal i el tercer tram des del Camí de l'Irla fins a la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. | 08292-35 | Carrer Nou. Nucli urbà | El carrer Nou es va començar a configurar al segle XVIII, quan moltes de les cases del carrer Major van començar a tenir una entrada a la façana posterior. Actualment, encara hi ha cases del carrer Major que tenen l'entrada del patí pel carrer Nou. Un altre aspecte que va ajudar a la seva configuració fou la construcció de cases aïllades com la de Ca la Maria Xica datada de 1796. L'actual estructura del carrer Nou va quedar configurada a la dècade de 1910 amb la construcció d'algunes cases com la de Ca l'Escrivent o Cal Delfí o la construcció de l'actual Plaça de l'Església, projecta dut a terme l'any 1913. | 41.5179300,1.7060000 | 392028 | 4597063 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79742-foto-08292-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79742-foto-08292-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79808 | Mirador de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-miranda | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | El mirador està format per un replà arrodonit orientat a sud-oest. Està limitat per una balla de ferro amb columnes de pedra que segueix el punt rodó de sud a nord-est. A la banda est del replà hi ha adjunt un passeig, el Passeig del Mirador de sorra que va d'oest a est, amb un filera d'àlbers (Populus alba) a banda i banda i entre àlber i àlber, hi ha alguns bancs de fusta. Limitant el passeig per la banda septentrional i començant pel mirador, hi ha una filera de xiprers fins a mig passeig, on hi ha una font amb una volta de pedra coberta per heures. A partir de la font, trobem un marge de sauló amb heura i alguns exemplars petits de pi blanc. Limitant el passeig per la banda meridional hi ha una barana feta de formigó. A la banda sud-est del replà del mirador hi ha adjunt una rampa de formigó en forma de ziga-zagues fins un segon pla d'uns enjardinat amb bancs de fusta D'aquest pla baixen unes escales fins al carrer de la Pedrera. | 08292-101 | Passeig del Mirador. Nucli urbà | 41.5209800,1.7069400 | 392111 | 4597401 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79808-foto-08292-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79808-foto-08292-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 27. BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79809 | Mirador de les Banderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-banderes | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | El Mirador de les Banderes està situat a una altitud de 344m al nord-est del Castellet, fent de fita del municipi per l'extrem sud. Aquest espai té un valor social i cultural atès que els vallbonencs Joan Marquez i Xavi Lòpez van pintar-hi dues senyeres petites a les roques que hi ha just a sota i, més tard, la tercera senyera més grossa. Al 2007 s'hi va clavar el pal on hi oneja la Senyera que es va hissar, per primer cop, el setembre de 2008 pel col·lectiu 'Camí Ral' de Vallbona. El mirador està format per un replà pedregós envoltat per una vegetació arbustiva constituïda per matollars baixos i clars, en els que domina el romaní, el bruc d'hivern i el llentiscle, entre d'altres plantes de fulla estreta. També es troba una vegetació camefítica dominada per farigola. Finalment, com a vegetació arbòria, hi ha alguns exemplars joves de pi blanc. | 08292-102 | Castellet. Al sud del nucli urbà | 41.5104500,1.7138700 | 392672 | 4596223 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79809-foto-08292-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | Cada 11 de setembre es puja al mirador per canviar la Senyera. La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 28. BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79811 | Rellotge de Sol de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-pons | http://gnomonica.cat | XXI | Restaurat | Rellotge de sol situat a la façana de la finca número 53-55, coneguda com Cal Pons. Correspon a un rellotge esgrafiat de forma rectangular de tipus vertical. A la part central hi ha les hores amb nombres romanes amb l'estil situat a l'interior d'un rostre que simbolitza el sol. A la part superior hi ha dues flors, una a la banda esquerra i l'altre a la banda dreta i a la part inferior un pergamí amb la següent frase: Sortir el solet. Marco l'hora amb l'estilet. Tot es troba envoltat per una sanefa i la part superior coronat per un gerro amb decoracions vegetals i la part inferior amb el rostre d'un felí. | 08292-104 | Carrer Major,53-55. Nucli urbà. | Durant la rehabilitació de la façana l'any 2005 es va afegir el rellotge de sol que, segons els propietaris, substitueix un rellotge més antic que s'havia perdut. | 41.5189300,1.7071400 | 392125 | 4597173 | 2005 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79811-foto-08292-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79811-foto-08292-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Observacions: En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 4017 | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79812 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-2 | JUAN I NEBOT, M.ANTÒNIA.(1995): La festa del Roser a Vallbona d'Anoia. Capellades SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XIX | La festa del Roser es celebra el dilluns de Pasqua Granada. La festa del Roser consisteix en la celebració de dos actes estretament vinculats entre si. Al matí, de marcat caràcter religiós, es fa el traspàs de càrrecs de les Administradores al davant de la porta de casa de cadascuna d'elles per un any. Les Administradores sortints entreguen un ciri, conegut com l'estadal, a les Administradores entrants davant del Mestre de Cerimònies. A continuació la comitiva formada per les quatre Administradores, les dues sortints i les dues entrats, acompanyades dels joves Pabordes, el Mestre de Cerimònies, la comissió de festes i els músics es dirigeixen a l'església per presidir l'Ofici. Un cop finalitzat l'Ofici es fa la processó pels carrers del nucli antic amb la imatge de la Mare de Déu del Roser que porten les dues Roseres (les que entren) i altres noies del poble. Acabada la processó, el Mestre de Cerimònies i els músics acompanyen les Administradores a casa seva. A la tarda és dur a terme el Llevant de Taula amb les Roseres i Pabordes. Aquests porten les almorrtaxes amb colònia per ruixar les cases de tot el poble per fer una col·lecta. Després el Mestre de Cerimònies acompanyat dels músics va a buscar les Roseres a casa de les Administradores, ja amb els vestits de gala, i es dirigeixen a la Plaça de l'Església on té lloc el traspàs de càrrecs de Roseres, simbolitzat pel traspàs de la bacina de la Mare de Déu i, seguidament el Ball de la Garlanda de Roseres i Pabordes. La bacina està plena de flors beneïdes pel rector i la gent que vol pot agafar-ne a canvi de donar la voluntat per la cerimònia de l'any vinent. Al vespre la festa continua amb un cafè-concert i el Ball de Nit amb orquestra. Cada any entren dues Administradores i dues Roseres noves, per torn de veïnatge de les cases del nucli antic, dues cases que durant un any tindran la bacina de la Mare de Déu. Aquestes cases exerceixen el dret de nomenar l'Administradora i la Rosera, normalment és la mestressa de casa la que fa d'Administradora i una filla soltera el de Rosera, però en el cas que no hi hagi qui ho pugui fer, des de la mateixa casa, es demana a altres dones o joves que ocupin el lloc. Fins el 1965, la festa l'organitzava la Confraria del Roser, però en desaparèixer, es creà el Consell del Roser, format pel Mestre de Cerimònies, el Regidor de Festes, el rector i dos membres del Consell Parroquial, que junt amb l'ajuntament són els responsables de l'organització. El programa de la festa comença el divendres i continua tot el cap de setmana fins el dilluns. S'organitzen diferents actes com el correfoc, la cercavila, la ballada de sardanes, l'actuació dels falcons i tabalers de Vallbona... El dissabte també es celebra la Fira de Botiguers i Artesans i la Mostra d'Entitats de Vallbona. | 08292-105 | Nucli antic de Vallbona d'Anoia | Els orígens de la festa no es coneixen però segons unes deixes testamentàries de l'any 1570 donen constància de la devoció a la Verge del Roser a Vallbona d'Anoia. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79812-foto-08292-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79812-foto-08292-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79813 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-6 | <p>AAVV. (2004): GUIA DE GEGANTS DE CATALUNYA. Naono. Barcelona. VÁZQUEZ, R. (2016): Els Gegants de l'Anoia. Ed. Els Gegants Som.</p> | XX | <p>Els gegants de Vallbona d'Anoia el formen una parella que van rebre el nom dels patrons de la població, el Bartomeu i la Roser construïts amb fibra de vidre per Esteve Martí, Pere Martí, Joan Samuell , Salvador Samuell i Carles Llopis, sota el guiatge del senyor Lara. El Bartomeu té una alçada de 4,10 m i un pes d'entre 70 i 85 kg i representa un conseller medieval. Duu un vestit de color verd amb una jaqueta llarga de color marró, una espessa barba negre i un senzill barret de color verd. La Roser, la seva esposa, té una alçada de 4 m i un pes d'entre 70 i 85 kg i porta vestit rosa i blanc es protegeix les espatlles amb una capa de color marró que porta brodada a l'esquena el símbol de la confraria del Roser. Actualment només participen per les Festes del Roser el diumenge de la segona Pasqua.</p> | 08292-106 | Carrer Major, 110 | <p>L'any 1983 un grup de joves del moviment escolta va tenir la idea que el municipi de Vallbona d'Anoia podia disposar d'una parella pròpia de gegants. Després d'assessorar-se per una colla gegantera de Matadepera i amb alguna colla de la comarca de l'Anoia, l'any 1984 van presentar a la Festa del Roser una miniatura del que serien els gegants. Per tal de poder-los construir es van posar a la venda uns títols de propietat per valor de 1.000 pessetes cadascun. La parella de gegants foren estrenats el 15 de juny de l'any 1985 durant la Festa del Roser. La primera sortida dels gegants es va fer a Vallbona d'Anoia i els van acompanyar els seus homòlegs vinguts de Sant Martí de Sesgueioles, Santa Margarida de Montbui, Igualada i Torredembarra, a més dels seus padrins de Cardedeu i Matadepera.</p> | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1985 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79813-foto-08292-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Núria Cabañas | Esteve Martí, Pere Martí, Joan Samuell , Salvador Samuell i Carles Llopis i el senyor Lara | Els vestits van ser realitzats per les modistes del mateix poble de Vallbona d'Anoia. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79814 | Llegenda del Rector de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rector-de-cabrera | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVI-XX | Segons la llegenda el rector de Cabrera havia intentat baixar diverses vegades a la rectoria de Vallbona per quedar-s'hi, no obstant, la gent del municipi de Cabrera sempre ho havia impedit. Una nit de forta tempesta va baixar cap a Vallbona d'amagat emportant-se amb ell el Santíssim Sagrament. Al ser una nit fosca de pluja cap veí de Cabrera el va parar. A parti d'aquella nit la parròquia de Cabrera va passar a ser sufragània de Vallbona | 08292-107 | Vallbona d'Anoia | L'any 1508 el rector Albert Sescorts va ser l'últim que va habitar a la parròquia de Cabrera. L'any 1508 es va traslladar a la parròquia de Vallbona convertint així la parròquia de Cabrera sufragània de Vallbona d'Anoia. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1508 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79816 | Ball de la Garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-garlanda | JUAN I NEBOT, M.ANTÒNIA.(1995): La festa del Roser a Vallbona d'Anoia. http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ | XIX | El Ball de la Garlanda es realitza en el marc de la Festa del Roser, el dia de Pasqua Granada a la Plaça de l'Església. A l'inici les Roseres duen a terme el traspàs de càrrecs on les quatre parelles fan una volta sencera i delimiten un quadrat. La primera Rosera sortint és dirigeix al centre de la plaça al mateix temps que ho fa la Rosera entrant que es troba en l'angle oposat, en diagonal. Un cop es troben al centre de la plaça, la Rosera sortint li entrega la bacina de la Mare de Déu a la Rosera entrant i després tornen al seu lloc. A continuació, es repeteix el mateix cerimonial amb les altres dues Roseres. Un cop finalitzat el traspàs de càrrecs comença pròpiament el ball. El ball és un senzill ball pla que primerament les parelles ballen sense moure's de la seva posició inicial, delimitant els quatre angles d'un quadrat. Seguidament, els balladors es desplacen a un dels laterals de la plaça, formant dues fileres que avancen i retrocedeixen també amb ball pla, aquesta sembla que és la part del ball que ha perdurat. Els balladors tornen al centre de la plaça i el ball segueix amb punt pla delimitant un cercle. El ball finalitza amb una rotllana amb els balladors agafats de les mans,saltant primer a la dreta i després a l'esquerra. | 08292-109 | Nucli antic de Vallbona d'Anoia | No hi ha referències sobre l'origen del Ball de la Garlanda però si que es té constància, gràcies a unes visites pastorals de l'any 1808 de la interrupció de garlandes a les festes a causa de la guerra amb els francesos. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79816-foto-08292-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79816-foto-08292-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | L'actual versió del ball és el resultat dels arranjaments, tant a nivell musical com coreogràfic, als anys cinquanta i setanta pel músic Miquel Armengol i Josep M. Castells amb la finalitat de fixar el ball i així evitar modificacions que de manera puntual s'havien anat realitzant anys anteriors. La música es interpretada per una cobla-orquestra, està formada per quatre frases en compàs ternari, les quals es repeteixen, més una corranda final en compàs binari. El ball es creu que s'havia ballat en altres poblacions del Penedès i l'Anoia ja que es troben melodies semblants en pobles propers a Vallbona d'Anoia. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79817 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-36 | Programa d'actes de la Festa Major de Vallbona d'Anoia 2017 http://www.vallbonadanoia.cat/ | XX | La Festa Major es celebra l'últim cap de setmana d'agost, entorn el dia 24, en honor al patró del municipi, Sant Bartomeu. La festa barreja diversos actes lúdics i culturals per a totes les edats, com un bingo, un cinema a la fresa i un karaoke. En destaca el sopar popular la nit de dissabte. El dia 24 d'agost es realitza la missa solemne en honor a Sant Bartomeu. | 08292-110 | Nucli antic de Vallbona d'Anoia | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79817-foto-08292-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79817-foto-08292-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79818 | Escultura del ball de la Garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-ball-de-la-garlanda | XXI | L'escultura de les petjades està realitzada amb ferro i correspon a quatre grups de dues petjades formant una creu. Les petjades interiors, de dimensions més grans, corresponen als peus masculins i les petjades exteriors, de dimensions més petites, corresponen als peus femenins | 08292-111 | Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 2007 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79818-foto-08292-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Corte Robotizado Catalunya S.A | L'escultura s'ha d'emmarcar dins la festa del Roser i concretament al Ball de la Garlanda, en el moment en que les quatre parelles de Roseres, sense moure's de la posició inicial, fan una volta i delimiten un quadrat per dur a terme el traspàs de càrrecs. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79819 | Font del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-querol | Font oral de Delfí Ferrés | XX | La font del Querol es troba situada al costat de la carretera C-224 que porta al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Mitjançant unes escales d'obra s'accedeix a la font des d'una zona d'esbarjo acondicionat amb mobiliari urbà. L'aigua sorgeix per un broc metàl·lic que a partir d'un rierol condueix l'aigua a la riera del Querol. | 08292-112 | Querol. Al nord-oest del nucli urbà | 41.5227400,1.7058000 | 392019 | 4597597 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79819-foto-08292-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79819-foto-08292-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A la dècada dels anys 1940-1950, el tram de la riera del Querol que passa per l'actual polígon industrial del Querol hi havia dos pous de pedra per captar l'aigua de la riera i poder-la embotellar amb el nom d'Aigua del Carol. L'embotellament de l'aigua es va realitzar fins a la dècada de 1970. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79820 | Font del Magí 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-magi-2 | XX | Tot ple de vegetació | La font del Magí es troba situada en una zona d'hort al costat de la riera seca. Actualment està coberta de vegetació i bardisses i no s'identifica. Només s'observa un antic canal excavat a la terra i una bassa d'hort que antigament s'omplia amb aigua de la font per regar els horts. | 08292-113 | La Terrera. A l'est del nucli urbà. | 41.5172000,1.7162500 | 392882 | 4596969 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79820-foto-08292-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79820-foto-08292-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79823 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XX | El goig és en honor a la Mare de Déu del Roser que es cantava a l'església parroquial de Sant Bartomeu el Dilluns de Pasqua. La lletra conté el següent vers: 'Vostres goigs ab gran plaer, cantarèm Verge Maria, puix la vostra Senyoria es la Verge del Roser'. | 08292-116 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1963 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79823-foto-08292-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserva una edició impresa amb motiu de les Festes del IXè aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya. Cantaires de la U.E.C. facsímil d'una edició anterior.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79824 | Goig de Sant BernatGoig de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-bernat-goig-de-sant-bernat | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XX | El goig és en honor a Sant Bernat, Patró dels excursionistes. Es cantava el 15 de juny. La lletra és de J. Ferrer Domingo i la música d'Elisenda Sala. La lletra conté el següent vers: 'Si hem posat el nostre esguard, en Vós per gràcia Divina, protegiu, oh Sant Bernat, qui per muntanyes camina'. | 08292-117 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1964 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79824-foto-08292-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79824-foto-08292-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dos exemplars a la Biblioteca Central d'Igualada impresos per l'Edició commemorativa de la interpretació de les Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya que presenten variants el el color de la impressió. Ambdues impressions són de l'any 1964.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 79827 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-1 | XX | Cobert de vegetació | La font de la salut es troba situada a la zona d'horts de Cal Palletes. Actualment està coberta de vegetació i bardisses i no s'identifica la surgència d'aigua. S'observa un tub de PVC que hauria servit per canalitzar l'aigua quan encara estaven en ús els horts. | 08292-120 | El Castell de Pedra. Al nord del nucli urbà. | 41.5307800,1.7048100 | 391950 | 4598491 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79827-foto-08292-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons fonts orals, antigament hi havia un mur de maons amb un broc d'on rajava l'aigua de la font | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79829 | Creu de Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-miramar-0 | XX | Escultura situada sobre la carena de la serra del Brugar que delimita amb el municipi de Capellades. Es tracta d'una creu de ferro pintada de gris amb una placa commemorativa on s'hi llegeix: Remembrança Concili Vaticà II cos portants Sant Crist Capellades. 8-5-1966 | 08292-122 | Serra del Brugar. A l'oest del nucli urbà. | 41.5308500,1.6968400 | 391285 | 4598509 | 1966 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79829-foto-08292-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79829-foto-08292-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79831 | Fons documental de l'Arxiu Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 78 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia, dividit en 3 seccions: Archivo del real Patrimonio de Cataluña (2 documents un de l'any 1516 i l'altre de l'any 1550); Real Audiencia de Cataluña (3 documents entre els anys 1776 i 1843) i Fondos notariales de Igualada y distrito (3 documents entre els anys 1609 i 1810).</p> | 08292-124 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 79834 | Arxiu Parroquial de Vallbona d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallbona-danoia | XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Vallbona d'Anoia està situat a la planta baixa de l'actual rectoria construïda juntament amb l'església parroquial de Sant Bartomeu l'any 1952. S'hi conserva un conjunt de documents agrupats 8 volums des de l'any 1939 fins a l'actualitat. Es troben dividits en les següents seccions: Exèquies ( 1 volum), Capítols matrimonials ( 2 volums), Confirmacions ( 1 volum), Baptismes ( 3 volums) i un volum on hi consten baptismes, matrimonis i defuncions. Tots aquests registres daten de l'any 1939 fins a l'actualitat.</p> | 08292-127 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79834-foto-08292-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Núria Cabañas | Durant la Guerra Civil Espanyola, la documentació de la parròquia fou cremada i només es conserva la documentació posterior a la guerra. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79835 | Pedrera d'Antoni Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-dantoni-vilamajor | XX | Pedrera principal propietat d'Antoni Vilamajor. Es tracta d'un espai on hi ha una gran quantitat d'aflorament de pedra granítica que treballaven per l'elaboració de llambordes. Per extreure les llombardes col·locaven una cunya a la veta o fissura per trencar una part de granit per poder-la treballar i extreure'n les llambordes. Actualment són visibles les restes de talla de la fabricació de les llambordes i les perforacions que deixaven les cunyes al granit. Segons la tradició oral, la major part de les llambordes que es van realitzar a Vallbona van ser utilitzades per pavimentar els carrers d'Igualada. Va deixar d'utilitzar-se a la dècada de 1930. | 08292-128 | Castell de la Pedrera. Al nord del nucli urbà. | 41.5347600,1.7155400 | 392852 | 4598920 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79835-foto-08292-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79835-foto-08292-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: B-224 cap a Piera. A Vallbonica agafar el c. Garbí, c.Tramuntana fins al dipòsit d'aigua.Agafar el camí cap a la riera i allà el camí de la dreta. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79836 | Font del Joncar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar-0 | XX | L'han tancat amb la construcció d'una barraca | La font del Joncar es troba situada en una zona d'horts. Actualment hi ha un petit canal excavat a la terra on aflora l'aigua de la font del Joncar. Aquest espai es troba tancat per una barraca de nova construcció. A pocs metres hi ha una bassa de planta rectangular que antigament s'omplia de la font per regar els horts. | 08292-129 | El Joncar. A l'est del nucli urbà. | 41.5169500,1.7172400 | 392964 | 4596940 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79836-foto-08292-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79836-foto-08292-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79837 | Pedrera de Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-magi | XX | Pedrera propietat de Cal Magí. Es tracta d'un espai on hi ha una gran quantitat d'aflorament de pedra granítica que treballaven per l'elaboració de llambordes. Per extreure les llambordes col·locaven una cunya a la veta o fissura per trencar una part de granit per poder-la treballar. Actualment són visibles les restes de rebuig de la fabricació de les llambordes. Segons la tradició oral, la major part de les llambordes que es van realitzar a Vallbona van ser utilitzades per pavimentar els carrers d'Igualada. Va deixar d'utilitzar-se a la dècada de 1930. | 08292-130 | Castell de la Pedrera. Al nord del nucli urbà. | 41.5326500,1.7151100 | 392812 | 4598686 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79837-foto-08292-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79837-foto-08292-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: B-224 cap a Piera. A Vallbonica agafar el c. Garbí, c.Tramuntana fins al dipòsit d'aigua.Agafar el camí cap a la riera i allà el camí de l'esquerra | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79840 | Barraca la Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-mateta | XIX-XX | Plena de vegetació i escombraries | Barraca de planta circular excavada a l'estrat geològic de composició granítica amb la coberta interior construïda amb volta de pedra. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord-oest. A l'interior hi ha un seient corregut també excavat al nivell geològic. | 08292-133 | Cal Ton Solà. Nucli urbà | 41.5199500,1.7056700 | 392004 | 4597288 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79840-foto-08292-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79840-foto-08292-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També és una de les barrques conegudes com del Pitxaró | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79841 | Font Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-blanca | Destruïda | La font blanca és una surgència d'aigua en una esquerda entre les roques i la bardissa del bosc, de la qual surt una canalització per omplir uns abeuradors pels animals a tocar del camí del soldó. | 08292-134 | El castell de pedra. A l'oest del nucli urbà | 41.5313300,1.7013700 | 391664 | 4598557 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79841-foto-08292-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79841-foto-08292-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons fonts orals, antigament la font blanca era una paret construïda amb pedra amb un broc i al costat uns abeuradors pels animals també d'obra. A la dècada de 1990 la font es va destruir per arreglar el camí que actualment va als repetidors. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79842 | Pollancre de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-castellet | http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/pollancre.htm | XX | El Pollancre es troba situat a la banda oest de la riera de Castellet. Es tracta d'un pollancre (Populus nigra) amb un perímetre de 5 m. El pollancre és un arbre de la família de les Salicàries de fulles de forma triangular o romboïdal d'entre 5-10 cm de longitud i amplada amb el marge dentat. La seva escorça és de color gris clar i rugosa. | 08292-135 | Riera de Castellet. Al sud del nucli urbà | 41.5130600,1.7103800 | 392385 | 4596517 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79842-foto-08292-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79842-foto-08292-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79847 | Pont de Poubatlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-poubatlle | XX | Pont es troba situat a la carretera B-224, sobre la riera del Querol. Per la banda sud el pont mostra un arc de maons massissos col·locats a mode de sardinell. El parament interior de la volta també són de maó massís i els estreps són de pedra. Per la banda nord el pont està construït amb blocs de formigó ja que arran de l'eixamplament de la carretera C-224 es va haver d'ampliar aproximadament 3 metres el tauler del pont. | 08292-140 | Carretera C-224. A l'est del nucli urbà | El gener de 1939, durant la guerra civil, les brigades de demolició militar van dinamitar el pont per dificultar l'avanç de les tropes nacionals. A la dècada de 1940 els republicanes van dur a terme la seva reconstrucció. | 41.5237700,1.7067800 | 392103 | 4597710 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79847-foto-08292-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79847-foto-08292-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79848 | Túnel línia Barcelona-Igualada dels FGC 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-linia-barcelona-igualada-dels-fgc-2 | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | Túnel de la línia de Barcelona-Igualada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa la volta en arc doblegat realitzat amb maons massissos a sardinell. Sobre l'arc hi ha una línia doble de maons massissos col·locats verticalment i la part superior del túnel també es troba coronada per una línia de maons massissos col·locats verticalment | 08292-141 | Polígon industrial del Querol. Oest del nucli urbà | A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada - Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la 'Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan' de capital belga i seu social a Lieja. | 41.5244600,1.7055200 | 391999 | 4597789 | 1890 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79848-foto-08292-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79848-foto-08292-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.