Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79821 | Goig al Gloriós Apòstol Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-al-glorios-apostol-sant-bartomeu | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVII-XX | El goig és en honor al gloriós apòstol Sant Bartomeu que es cantava a la Parròquia de Sant Bartomeu el 24 d'agost. La lletra és popular d'uns goigs estampats a Girona per Gaspar Garrich i Joan Simon l'any 1617 i l'acompanyament musical d'Elisenda Sala. La lletra comença així: 'Catarem a Vós llaors puix que grans les mereixeu. Pregueu pels pecadors gloriós Sant Bartomeu' | 08292-114 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1617 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79821-foto-08292-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79821-foto-08292-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79821-foto-08292-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven exemplars a l'Associació Amics dels Goigs i dos a la Biblioteca Central d'Igualada impresos per l'Edició commemorativa de la interpretació de les Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya que presenten variants en els ornaments i en l'orla que envolta tot el document. Una és de l'any 1959 amb el número d'exemplar 43 i una segona de l'any 1962.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79822 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist-0 | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor al Sant Crist que es cantava a l'església de Sant Mateu de Vallbona. La lletra conté el següent vers: ' Puix que nos haveu creats ab la vostra omnipotència: Daunos temps de penitencia per plorar nostres pecats' | 08292-115 | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1845 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||
| 79823 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XX | El goig és en honor a la Mare de Déu del Roser que es cantava a l'església parroquial de Sant Bartomeu el Dilluns de Pasqua. La lletra conté el següent vers: 'Vostres goigs ab gran plaer, cantarèm Verge Maria, puix la vostra Senyoria es la Verge del Roser'. | 08292-116 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1963 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79823-foto-08292-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserva una edició impresa amb motiu de les Festes del IXè aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya. Cantaires de la U.E.C. facsímil d'una edició anterior.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79824 | Goig de Sant BernatGoig de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-bernat-goig-de-sant-bernat | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XX | El goig és en honor a Sant Bernat, Patró dels excursionistes. Es cantava el 15 de juny. La lletra és de J. Ferrer Domingo i la música d'Elisenda Sala. La lletra conté el següent vers: 'Si hem posat el nostre esguard, en Vós per gràcia Divina, protegiu, oh Sant Bernat, qui per muntanyes camina'. | 08292-117 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1964 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79824-foto-08292-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79824-foto-08292-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dos exemplars a la Biblioteca Central d'Igualada impresos per l'Edició commemorativa de la interpretació de les Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya que presenten variants el el color de la impressió. Ambdues impressions són de l'any 1964.Localitzat a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79825 | Goig de Sant Nicasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-nicasi | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor Sant Nicasi bisbe i màrtir que es venera a la parròquia de Vallbona d'Anoia. La lletra comença així: 'A vostra primera edat Dareu pobas de virtut, En obras de caritat Passareu juventut; Predicaveu penitencia Com un ministre zelós'. | 08292-118 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en la sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o en la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1894 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven exemplars a l'Associació Amics dels Goigs i a la Biblioteca Central d'Igualada, Plaça de Cal Font, s/n. Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||||
| 79886 | La sardana de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-de-vallbona | XX | Hi ha poca gent que en té constància de la seva existència | La Sardana de Vallbona la va composar Iu Alaverda Ferrer en honor al seu poble nadiu, Vallbona d'Anoia. Fou estrenada l'any 1951. | 08292-179 | Font oral de Jaume Borràs | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1951 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Iu Alaverda Ferrer | Només es conserva la música. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79887 | Himne de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-vallbona | Font oral: Jaume Borràs i Esteve Martí | XX | L'Himne de Vallbona es va compondre l'any 1968. La lletra és de Mn. Jaume Inglavaga i la música de MªTeresa Llorenç, ambdós nadius d'Alcover. L'himne es cantava per les caramelles fins a la dècada de 1980 que es va deixar de fer. Des de l'any 2014 la Coral Ara i Aquí de Vallbona la recuperat i la torna a cantar el Diumenge de Pascua. La lletra s'inicia amb el següent vers: 'N'ets Vallbona la terra estimada, que volem enlairar amb nostre accent, t'admirem des de néixerl'albada, fins a pondre's el dia a ponent' | 08292-180 | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1968 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Jaume Inglavaga i MªTeresaLlorenç | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||
| 79804 | Salt del Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-met | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. BUSQUETS, F. (2005): Memòria de l'estudi d'impacte ambiental de ka nova carretera B-224, tram Vallbona d'Anoia - Piera ( Anoia). | s.XII | Destruït | El jaciment arqueològic es troba ubicat al sud-oest del nucli de Vallbona d'Anoia, sobre el Salt del Met, en una zona de camps de conreu, a tocar del PK 36 de la C-15. L'any 1985 durant la realització de la Carta Arqueològica, no es va apreciar superficialment cap tipus d'estructura, però, per les seves característiques, es tractaria d'un lloc d'hàbitat medieval i segurament hi hauria un o diversos forns de ceràmica ja que es van trobar algunes peces defectuoses o deformades per un defecte en la cuita. Principalment corresponen a recipients de perfil globular, lleugerament carenats i vores exvassades i d'usos relacionats amb l'emmagatzematge i la cuina. Per la seva tipologia aquestes peces podrien situar-se cronològicament al llarg del segle XII. L'any 2005 es dugué a terme una prospecció arqueològica en la zona amb motiu del projecte: 'Nova carretera, Variant de la carretera B-224, tram Piera - Vallbona d'Anoia'. Arran d'aquest prospecció, es va determinar que el jaciment s'havia vist afectat pels treballs d'extracció de pedres a la zona i per la construcció d'un nou vial i els seus talussos. | 08292-97 | Al sud-oest del nucli urbà. | El jaciment arqueològic av ser descobert l'any 1985 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'estudis Comarcals d'Igualada (CECI). L'any 1998, arran del seguiment arqueològic d'urgència en els terrenys afectats per la variant C-244 de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles, es va localitzar abundant material ceràmic d'època medieval. L'any 2005 amb motiu de l'estudi d'impacte ambiental per la nova carretera C-224 es va dur a terme una prospecció arqueològica que va evidenciar la degradació del jaciment a causa de diferents moviments de terra. Actualment, no es constata cap resta arqueològica. | 41.5142700,1.7005700 | 391569 | 4596664 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79804-foto-08292-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79804-foto-08292-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 23.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79831 | Fons documental de l'Arxiu Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 78 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia, dividit en 3 seccions: Archivo del real Patrimonio de Cataluña (2 documents un de l'any 1516 i l'altre de l'any 1550); Real Audiencia de Cataluña (3 documents entre els anys 1776 i 1843) i Fondos notariales de Igualada y distrito (3 documents entre els anys 1609 i 1810).</p> | 08292-124 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79832 | Fons documental del Centre de documentació de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-de-documentacio-de-la-memoria-historica | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08292-125 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||
| 79879 | Resclosa de Ca la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-ca-la-fou | XX | Resclosa de formigó amb un canal de formigó per portar l'aigua del riu Anoia a la fàbrica de Ca la Fou. | 08292-172 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5125200,1.7011700 | 391616 | 4596468 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||||
| 79881 | Camí de la Fou a Capellades. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-fou-a-capellades | Font oral de Jaume Vilaseca. | XX | Molta vegetació. | Camí situat a la riba esquerra del riu Anoia que va des de Capellades al molí de la Fou, passant per l'antic molí de Cal Bota i de Ca l'Alert. A la dreta hi ha una petita bifurcació per arribar a un single des del qual pots veure el Saltant de Pèlag Roquer. A l'alçada de Cal Bota hi ha una passera amb un ull construït amb maons i formigó per travessar cap la banda esquerra del riu Anoia i poder accedir a l'antic molí de Cal Bota. | 08292-174 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5119700,1.6989500 | 391430 | 4596410 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79881-foto-08292-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79882 | Saltant d'aigua de Pèlag Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-daigua-de-pelag-roquer | El Saltant d'aigua de Pèlag Roquer es troba situat prop de l'antic molí de Ca l'Alert, a la banda dreta del riu Anoia. | 08292-175 | Ca l'Alert. A l'oest del nucli urbà. | 41.5123800,1.6986600 | 391406 | 4596456 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79882-foto-08292-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||||||
| 79851 | Basses de l'Alert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-lalert | XX | Parets caigudes i amb vegetació | Les basses de l'Alert són un conjunt de tres basses col·lcades en tres terrasses que servien per regar els horts que hi havia al voltant dels treballadors de la fàbrica de Ca l'Alert. Els murs de les basses, de 45 cm d'amplada, estan construïts amb maó massís i presenten pilars de reforçament a la part central i a les cantonades. L'interior està lliscat amb ciment portland. La primer bassa mesura 9 m de longitud x 4 m d'amplada. La segona bassa mesura 9 m de longitud x 4 m d'amplada i la tercera bassa 9 m de longitud x 9 m d'amplada. | 08292-144 | Ca l'Alert. Al sud-oest del nucli urbà | 41.5131000,1.6983300 | 391380 | 4596536 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79851-foto-08292-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79851-foto-08292-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79851-foto-08292-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79826 | Ca l'Alert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalert | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XII-XX | L'actual edifici de Ca l'Alert es troba tancat al públic atès que correspon a un espai per generar energia elèctrica. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i primer pis amb diverses finestres tant a la façana de ponent i de llevant. A la façana de tramuntana, hi ha la porta d'accés amb finestres a nivell del primer pis. | 08292-119 | Ca l'Alert. Sud-oest del nucli urbà | La industria més antiga que es coneix a Vallbona és el molí fariner de Ca l'Alert juntament amb el molí de Cal Bota i de l'Afou, ambdós pertanyents a Cabrera. L'edifici de Ca l'Alert fou un antic molí fariner que es va reconvertir a usos cotoners, possiblement a causa de la necessitat de reconstruir-lo després de la riuada de 1842. En aquest moment, era propietat de Josep Soler. A mitjans de 1860 la fàbrica fou arrendada a Francesc Soteras. A partir de l'any 1901 apareix vinculada a la família Marsal. La fàbrica de filats de Ca l'Alert també disposava d'un espai de residència per als treballadors fins a l'arribada de la crisis del tèxtil que va provocar l'abandó de l'ús productiu de les instal·lacions. A la dècada de 1950 només funcionava per generar energia elèctrica, ús que actualment encara està en funcionament. | 41.5129200,1.6982600 | 391374 | 4596517 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79826-foto-08292-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79826-foto-08292-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79826-foto-08292-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | No s'ha pogut accedir a l'interior del recinte. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79878 | Font del Figarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-figarot | Font oral de Jaume Vilaseca. | Bauma amb surgència d'aigua situada a llera esquerra del riu Anoia. Segons fonts orals, hi havia una canya per recollir l'aigua i dipositar-la en una bassa per tenir més fàcil accés. Antigament, també hi havia hagut un petit camí de pedres per travessar el riu i arribar fins a la surgència d'aigua. | 08292-171 | Ca la Fou. Al sud-oest del nucli urbà | 41.5122500,1.7039500 | 391847 | 4596435 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79878-foto-08292-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79878-foto-08292-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||||
| 79840 | Barraca la Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-mateta | XIX-XX | Plena de vegetació i escombraries | Barraca de planta circular excavada a l'estrat geològic de composició granítica amb la coberta interior construïda amb volta de pedra. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord-oest. A l'interior hi ha un seient corregut també excavat al nivell geològic. | 08292-133 | Cal Ton Solà. Nucli urbà | 41.5199500,1.7056700 | 392004 | 4597288 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79840-foto-08292-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79840-foto-08292-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També és una de les barrques conegudes com del Pitxaró | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79737 | Passera de Ca la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-la-fou | AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Filtracions d'aigua que han fet malbé parts dels pilars i trencament en alguns punts de la barana. | La Passera de vianants de Ca la Fou, situada sobre el riu Anoia, va ser construïda a mitjans del segle XX per accedir a la fàbrica de Ca la Fou des de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'una passera sostinguda sobre 10 pilars atalussats a una distància entre si que varia entre els 6 i els 8 metres construïts amb pedra i maons i revestits de formigó. La barana, de formigó armat, està construïda amb petits pilars recolzats sobre els pilars de la passera, un passamà i 11 grans arcs que li fan de suport. La passera mesura 80 metres de longitud per 1 m d'amplada | 08292-30 | Camí de Ca la Fou. Al sud del nucli urbà. | Anteriorment hi havia una passera a nivell de riu que sovint era superada per les aigües del riu Anoia i fins i tot destruïda. Aquest fet, ocasionava que els treballadors haguessin de canviar el seu recorregut a través del pont de Capellades incrementant notablement el temps de desplaçament. A banda d'això, també implicava un problema en l'arribada de les matèries i en l'expedició del fil produït. Per aquesta raó, es va dur a terme la construcció de la passera per als vianants però que alhora fos prou ampla per passar un carretatge de mercaderies en cas d'emergència. | 41.5111900,1.7039000 | 391841 | 4596317 | 1955 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79737-foto-08292-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 16. EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79740 | Conjunt de Cases d'Antoni Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-dantoni-sola | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Estan abandonades i amb parets malmeses | El conjunt d'Antoni Solà correspon un grup de quatre cases adossades, pràcticament idèntiques, ubicades al pas l'antic camí ral. Totes elles consten de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Totes les façanes tenen un portal allindanat i una petita finestra a l'alçada del primer pis excepte la número 7 que en té dues. La façana est de la finca número 7 s'hi obren tres finestres i un portal allindanat a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A nivell de soterrani s'obren dues portes més, una de les quals dona accés al celler. Adossat a part d'aquesta façana hi ha un cos de planta rectangular que correspondria a la quadre. Les façanes estan construïdes amb pedra i argamassa i revestides amb morter de calç tret dels portals que tenen els brancals i les llindes de pedra de turo. | 08292-33 | Camí de Ca n'Antoni Solà. Nucli urbà | Les cases d'Antoni Solà estan estretament lligades al camí Ral. Els Solà era Antoni Gralla. Aquesta branca de la família Gralla tenia dedicació preferent als transports. Durant el primer quart del segle XIX apareix a la documentació com a traginer. Aquesta activitat la van mantenir diversos membres de la família durant tot el segle XIX. L'any 1918 constaven les cases com a propietat a nom de Josep Ferrer i Llopart. L'any 1940 la propietat estava a nom d'Antoni Ferrer Romaní. A partir de la segona meitat del segle XX les cases foren adquirides per la família Herp, propietaris de Cal Pitxaró. | 41.5193900,1.7053300 | 391974 | 4597226 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79740-foto-08292-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79740-foto-08292-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79740-foto-08292-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79708 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-15 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | El cementiri municipal es troba situat a l'extrem oest del nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta quadrangular amb una orientació d'est a oest i amb l'accés situat a l'est. Està format per dues galeries porxades una ubicada al nord i l'altra al sud i al centre hi ha un espai enjardinat amb una petita capella al fons desplaçada lleugerament a la dreta per deixar pas a l'ampliació que es va dur a terme l'any 2004 a la part posterior del recinte. La galeria porxada sud està formada per 12 arcs a diferència de la galeria nord que en té 14. Els pilars són de base quadrada amb les arestes escairades i els arcs de mig punt descansen sobre capitells esgraonats i les cobertes són a una vessant abocant les aigües cap a l'interior del recinte. A l'interior de les galeries es disposa de quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides amb morter i pintades de blanc i rosa. La capella, construïda l'any 1906, té una volta de canó de guix i la coberta és a dues vessants de teula àrab. L'accés es troba situat a la façana est amb un portal de mig punt franquejada per dues columnes de nínxols a cada banda. La porta d'accés està formada per un portal allindanat i una reixa de barrots de ferro. Sobre el portal hi ha una reixa de ferro amb la data de la inauguració, 1859. | 08292-1 | Camí del cementiri, s/n. Nucli urbà | Antigament, el cementiri de Vallbona d'Anoia estava ubicat en un espai annex a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu fins l'any 1859. Sembla ser, que l'any 1845 el bisbe Pedro Martínez de Sant Martín en una visita pastoral va fer referència aquesta situació. L'any 1852 l'alcalde de Vallbona i diversos prohoms van manifestar la seva preocupació per motius de salut i higiene. El 4 de maig de 1853, el rector de Sant Bartomeu cedia el turonet conegut com el 'Pujolet'. L'arquitecte Sebastià Cabot i el cirurgià Lluís Malvés van certificar la idoneïtat d'aquests terrenys el 6 de maig de 1853. El 7 de maig, l'alcalde de Vallbona va convocar els econòmics per dur a terme la seva construcció, proposant com a font de finançament els donatius dels vallbonencs. Tot i així, les obres no es van iniciar immediatament, com ho demostra que durant la visita pastoral realitzada el 17 d'agost de 1858 estaven a punt d'iniciar-se. El nou cementiri fou sotmès a diferents ampliacions i reformes des de llavors. La primera fou de 1894.El 1906 es va construir la capella que ocupa el seu espai central i que antigament suposava el tancament fins a les darreres ampliacions. En context de la Guerra Civil de 1936-1939, el cementiri parroquial fou confiscat el juliol de 1936 i foren enderrocades totes les creus. Així ho comunicava al bisbat Francesc de P. Pujol, llavors rector de la parròquia de Sant Bartomeu. Finalitzada la guerra fou restituït a l'administració parroquial. La saturació del cementiri era clara a inicis de la dècada de 1990. Com a resultat d'això es va procedir a una important ampliació el 1993. El 2004 es va procedir a una nova fase amb forma de ferradura amb 56 nínxols. | 41.5174700,1.7036500 | 391831 | 4597015 | 1859 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79868 | Font de la Donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-donzella | Font oral de Jaume Vilaseca. | XX | Plena de vegetació. | La font de la Donzella es troba situada a la riba esquerra del riu Anoia. Actualment està plena de vegetació i només s'observa un petit rec d'aigua que desemboca al riu. Segons fonts orals, antigament estava construïda amb una paret de pedra i al davant, sota el broc, hi havia una petita pica de pedra. A 10 metres aproximadament cap a l'esquerra, ho havia una altre font, també anomenada de la Donzella, que tenia un safareig per rentar. | 08292-161 | Can Bota. A l'oest del nucli urbà. | 41.5150500,1.6968100 | 391256 | 4596755 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79868-foto-08292-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79868-foto-08292-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||||
| 79801 | Sud-oest de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sud-oest-de-vallbona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV | Destruïts per les urbanitzacions | El jaciment arqueològic es troba situat al sud-oest de Vallbona d'Anoia, en una zona en part urbanitzada i en part ocupada per camps de conreu. L'any 1985, abans de la seva urbanització, el Sr. Vaello hi va recollir nuclis, raspadors, puntes denticulades, ascles, fulles amb escotadures, perforadors amb un cronologia d'entre el 120.000 i el 30.000 aC dins el període mosterià. L'any 2005 en motiu del projecte d'una nova carretera, variant de la B-224 en el tram de Piera a Vallbona d'Anoia, es va dur a terme una intervenció arqueològica. La prospecció va determinar que la zona, ja completament urbanitzada, havia pogut malmetre el jaciment i la seva destrucció. | 08292-94 | Carrer Balmes. Nucli urbà | 41.5167400,1.7044200 | 391894 | 4596933 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79801-foto-08292-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79801-foto-08292-94-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 20.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 77|85|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79731 | Estació de Vallbona d'Anoia dels FGC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-vallbona-danoia-dels-fgc | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XIX | L'estació de ferrocarrils es troba situada dins el nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal revestida amb teula àrab. L'edifici fou edificat l'any 1897 per una constructora belga sota la direcció de Lacroix. La composició de les façanes respon a un eix de simetria. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta cinc portals mentre que a la façana posterior s'hi obra una porta al centre i dues finestres a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades amb maons pintats de color ocre i vermell. Les façanes laterals tenen una petita obertura de forma romboïdal a la part superior, just sota la coberta, emmarcada amb maons pintats de color vermell. El tractament dels murs és arrebossat pintat de tonalitat rosa excepte les cantonades reforçades amb maons col·locats a mode de cadena cantonera. La zona del frontó està delimitada mitjançant peces ceràmiques igual que la cornisa. | 08292-24 | Carrer Major, 103. Nucli urbà | A mitjans del segle XIX l'ajuntament de Vallbona i diferents vallbonencs van participar en una iniciativa fallida per demanar una subvenció per la construcció del tren. A inicis de 1880 es va idear novament un projecte de construcció d'un tren que unís Igualada-Martorell. L'impulsor de l'idea fou Pere Bové, de Cal Bota. Després de varies interrupcions finalment fou possible la seva construcció amb la creació de la 'Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan' de capital belga i seu social a Lieja. L'any 1892 va arribar el primer tren a l'estació de Vallbona i la inauguració oficial va ser el juliol de 1893. L'estació de Vallbona fou molt important per a les fàbriques de filatura. La família Marsal rebia el cotó mitjançant aquest transport i utilitzava el cobert-magatzem de l'estació pel seu producte. També fou molt significatiu per la reactivació del sector vitivinícola quan va arribar el tren l'any 1893 atès que estava patint la fil·loxera. | 41.5202200,1.7090100 | 392283 | 4597314 | 1897 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79731-foto-08292-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79731-foto-08292-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79813 | Gegants Bartomeu i Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-bartomeu-i-roser | <p>AAVV. (2004): GUIA DE GEGANTS DE CATALUNYA. Naono. Barcelona. VÁZQUEZ, R. (2016): Els Gegants de l'Anoia. Ed. Els Gegants Som.</p> | XX | <p>Els gegants de Vallbona d'Anoia el formen una parella que van rebre el nom dels patrons de la població, el Bartomeu i la Roser construïts amb fibra de vidre per Esteve Martí, Pere Martí, Joan Samuell, Salvador Samuell i Carles Llopis, sota el guiatge del senyor Lara.</p> <p>En Bartomeu té una alçada de 4,10 m i un pes d'entre 70 i 85 kg i representa un conseller medieval. Duu un vestit de color verd amb una jaqueta llarga de color marró, una espessa barba negre i un senzill barret de color verd. La Roser, la seva esposa, té una alçada de 4 m i un pes d'entre 70 i 85 kg i porta vestit rosa i blanc es protegeix les espatlles amb una capa de color marró que porta brodada a l'esquena el símbol de la confraria del Roser.</p> <p>Participaven per les Festes del Roser el diumenge de la segona Pasqua.</p> | 08292-106 | Carrer Major, 110 | <p>L'any 1983 un grup de joves del moviment escolta va tenir la idea que el municipi de Vallbona d'Anoia podia disposar d'una parella pròpia de gegants. Després d'assessorar-se per una colla gegantera de Matadepera i amb alguna colla de la comarca de l'Anoia, l'any 1984 van presentar a la Festa del Roser una miniatura del que serien els gegants. Per tal de poder-los construir es van posar a la venda uns títols de propietat per valor de 1.000 pessetes cadascun. La parella de gegants foren estrenats el 15 de juny de l'any 1985 durant la Festa del Roser. La primera sortida dels gegants es va fer a Vallbona d'Anoia i els van acompanyar els seus homòlegs vinguts de Sant Martí de Sesgueioles, Santa Margarida de Montbui, Igualada i Torredembarra, a més dels seus padrins de Cardedeu i Matadepera.</p> <p>El 2023 es va portar a terme un procés participatiu per a poder triar el disseny dels nous gegants, Carol i Soldó, construïts amb la finalitat de substituir les figures d'en Bartomeu i la Roser, molt pesades i costoses de traslladar. Un cop fet el bateig dels gegants nous, es preveu que els antics es restaurin i quedin exposats (Anoia Diari, 13 de juliol de 2022). </p> | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 1985 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79813-foto-08292-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas | Esteve Martí, Pere Martí, Joan Samuell , Salvador Samuell i Carles Llopis i el senyor Lara | Els vestits van ser realitzats per les modistes del mateix poble de Vallbona d'Anoia. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||
| 97962 | Gegants Carol i Soldó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-carol-i-soldo | XXI | <p>Carol i Soldó són els dos gegants nous del municipi que substitueixen els gegants Bartomeu i Roser, que eren dues figures de gran pes i costoses de traslladar.</p> <p>Per a poder escollir quins personatges havien de representar els nous gegants, es va portar a terme un procés participatiu, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal de l'Anoia, que va guiar-ne el disseny. Els encarregats de la fabricació dels gegants van ser els artesans del <span><span>Taller Gabins de Torelló.</span></span></p> <p><span><span>La Carol i en Soldó representen una pagesa i un bandoler d'uns 3,5 metres d'alçada i un pes aproximat d'entre 40 i 50 kg. </span></span></p> | 08292-181 | Carrer Major, 110 | <p><span><span>El bateig dels nous gegants va tenir lloc el dia 17 de setembre de 2023. L'acte va comptar amb la participació dels padrins dels nous gegants, </span></span>les colles de Piera i de la Pobla de Claramunt, i també de les colles geganteres de Masquefa, Vilanova d’Espoia i els Capgrossos de la Pobla.</p> | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 2023 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-07-26 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Taller Gabins de Torelló | Aquests gegants pertanyen a l'Ajuntament de Vallbona d'Anoia que els va cedir a la Colla Gegantera del poble, DIC DUC FAC Geganters de Vallbona d’Anoia. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79830 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-vallbona-danoia | XVI-XX | L'arxiu municipal de Vallbona d'Anoia està situat a l' edifici on s'ubica l'actual l'ajuntament de Vallbona d'Anoia. S'hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de l'any 1801. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient i col·leccions factícies. Hi ha un fons públic no municipal: el del Jutjat de Pau de Vallbona d'Anoia. El fons privat que aplega l'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia està dividit en les següents seccions: fons documental de la Delegació local de FET y de les JONS d'entre els anys 1939-1967, el fons d' Auxilio Social d'entre els anys 1942-1958 i el fons documental i fotogràfic de Josep Masclans i Pascual de finals del segle XIX fins l'any 1992. | 08292-123 | Carrer Major, 110. Nucli urbà | L'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia està destinat a l'organització, classificació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal. També reuneix fons d'institucions, entitats i fons personals. L'Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2008. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79830-foto-08292-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79830-foto-08292-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79830-foto-08292-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria cabañas | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||||
| 79713 | Ca l'Adelaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladelaida | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Ca l'Adelaida és un habitatge entre mitgeres situat al nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia edificat l'any 1720 segons la data gravada ala dovella central de la porta d'accés. Es un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt amb la data gravada de 1720 a la dovella central. Al costat esquerra s'hi obra una altra porta de llinda recta que correspon a l'actual porta d'accés a l'edifici. A l'alçada del primer pis s'hi obra una finestra i a l'alçada del segon pis s'hi obren dues finestres més. La façana principal està arrebossada i sense pintar. | 08292-6 | Carrer Major, 13-15. Nucli urbà | Aquest edifici era propietat de Cal Pons. L'any 1864 constava la residència de Joan Bayona, la seva dona Francesca i la seva filla Josefa. Segons el padró de 1880 era propietat de Pere Ferrer Pons. Segons el Registre Fiscal de 1918 era propietat de Pere Ferrer Ferrer. Durant la segona meitat de la dècada de 1920 encara constava com a propietari Josep Ferrer Alemany, fill de l'anterior. Segons el padró de 1924, els residents al carrer Major 13-15 eren Antoni Freixas Ferrer, la seva dona Remei Solé Serra i els quatre fills. Entre els seus fills hi havia Adelaida Freixas Solé. I possiblement d'aquí ve el nom amb que actualment es coneguda. A la dècada de 1960 fou adquirida per Josep Vilaseca Vives. | 41.5185300,1.7056100 | 391996 | 4597130 | 1720 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79714 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles-0 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XX | Cal Vallès es un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. La façana posterior dona a l'esplanada on antigament s'hi ubicava l'església parroquial de Sant Bartomeu. La casa, de planta rectangular ocupa una superfície de 267 m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt i una segona porta amb llinda plana de fusta. A nivell de la planta baixa s'hi obren cinc finestres, totes elles amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis s'hi obren cinc finestres respectivament totes elles amb llinda de fusta i amb escopidors de pedra. A nivell del segon pis també s'hi obren cinc finestres, més grans, i reforçades amb maons, fet que indica que són posteriors a les ubicades al primer pis. La façana de que dona al carrer del Raval només s'hi obre una finestra de petites dimensions amb llinda de fusta al nivell del primer pis. En el cas de la façana posteriors s'hi obren sis finestres, una d'elles de reduïdes dimensions, a nivell de la primera planta i dues de més grans a l'alçada del segon pis. D'aquesta façana en destaquen tres contraforts realitzats amb maons. L'any 1909 va ser restaurada i possiblement es quan es va afegir el segon pis. Totes les façanes es troben revestides amb morter gris sense pintar. | 08292-7 | Carrer Major, 17. Nucli urbà | L'edifici de Cal Vallès es troba situada a l'antic camí ral que comunicava Barcelona amb Aragó. La casa era propietat de la família Jaume, que per la mort d'Antoni Jaume, quedà pubilla de la casa la seva filla Marinna Jaume, la qual l'any 1660 es va casà amb Gabriel Vallès, donant origen a la casa que actualment s'anomena Cal Vallès. Segons assenyala també Mn. Avinyó la casa de Cal Vallès es va anar ampliant ja que apunta que 'a causa de les modernes construccions de Can Vallés' es va reduir l'espai de la plaça situada davant l'església. La família Vallès fou una de les famílies més importants del municipi de Vallbona. Un exemple és Joan Vallès que la dècade de 1710 formava part del Consell local i el 1722 i 1744 era batlle de Vallbona. Al llarg del segle XIX la preeminència de la família Vallès era una de les grans propietàries juntament amb la família de Cal Sabaté i de Cal Pons. A inicis del segle XX continuava tenen una posició privilegiada en la propietat de la terra, principalment en el cultiu de la vinya. | 41.5186300,1.7058000 | 392012 | 4597141 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.04.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79711 | Cal Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabate | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Façana posterior ha perdut part de l'arrebossat. | Cal Sabaté és un edifici possiblement d'origen medieval, situat a l'inici del carrer Major. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb un jardí situat al costat sud que arriba fins el carrer Pius XII. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a llevant, té un gran portal adovellat i dues finestres al costat dret, una emmarcada amb pedra de turo i una segona, de dimensions més reduïdes, amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'obren dos balcons emmarcats amb peces d'obra ceràmica, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A l'extrem de migjorn s'obra una finestra amb arc d mig punt emmarcada també amb peces d'obra ceràmica. Entre les dues balconades hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Bartomeu. La fornícula està feta amb pedra de turo i emmarcada amb un esgrafiat amb motius florals. A l'alçada de les golfes hi ha una obertura, actualment tapiada, d'arc rebaixat. A la façana de tramuntada, a l'alçada del primer pis, s'hi obra una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra de turo. La façana de ponent, té una porta d'arc rebaixat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra de turo a nivell del primer pis i una petita obertura, tipus espitllera a l'alçada de les golfes. Posteriorment, aquesta façana s'hi adossà un cos annexa amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb peces d'obra ceràmica amb la coberta a una vessant. Les façanes estan revestides amb morter de calç amb les cantonades són de carreus de turo ben escairats. Al costat del portal hi ha un contrafort construït amb pedra de turo ben escairada i arrebossat. | 08292-4 | Carrer Major, 2. Nucli urbà | Cal Sabaté, l'any 1514 era propietat de Bartomeu Sabater, que habitava a Sant Jaume de Sesoliveres, va arrendar la finca i els terrenys a Andreu Ortal i Gabriel Badorc. A finals del segle XVI n'era propietat Nicolau Sabater, pagès de Sant Jaume de Sesoliveres, qui va deixar les seves propietats al seu fill Melcior. Al llarg d'aquest segle, Cal Sabater ha estat sotmès a reiterades reformes com deixava ben clar Mossèn Joan Avinyó a inicis del segle XX quan afirmava que 'La casa de Can Sabater reformada y modernisada encara subsisteix a Vallbona'. Tomàs Sabater i Mora, nascut el 1620 va continuar amb aquest patrimoni familiar després de la mort del seu pare. Tomàs es va casar amb Margarida Valls. La següent generació de Cal Sabater va estar encapçalada per Josep Sabater i Valls, nascut el 1676. L'any 1658 Isidre Sabater va ocupar la Rectoria de Vallbona i Cabrera fins a la seva mort, l'any 1687. La família Sabater van anar acumulant un notable patrimoni. Durant l'expansió vitivinícola del segles XVII i XVIII van realitzar freqüents cessions de terres per plantar vinya. L'actitud dels propietaris de Cal Sabater es va anar convertint en creixement rendista. Antoni Sabater Tarafa casat amb Eulàlia Ferrer va fer hereu seu en el seu testament de 1840 al seu nét Josep Sabater Giró, nascut el 1817. Josep Sabater Giró es va casar amb Josefa Mora Jorba. Segons el padró de 1880, el matrimoni Sabater Mora vivia a Cal Sabater junt a quatre dels seus fills. En l'actualitat, el propietari és Ramon Sisquella Company. | 41.5182200,1.7051600 | 391958 | 4597096 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79715 | Cal Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flo | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVII | No es pot accedir a l'interior i la façana està apuntalada. | Cal Fló es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Sant Bartomeu tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta quadrangular amb la coberta plana. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a tramuntana, hi ha dos portals i dues finestres. A l'alçada del primer pis hi ha quatre grans obertures tot i que antigament, n'hi havia una cinquena que actualment està tapiat. Aquestes donen pas a una gran balconada i a un balcó individual, ambdós amb baranes de ferro colat. Totes les obertures conserven el guardapols. A la segona planta s'hi obren quatre finestres situades sobre els eixos dels balcons. La façana és de pedra i maons i majoritàriament està arrebossada amb morter sense pintar. De la façana cal destacar una dovella fora de context on hi ha esculpit un porró o setrill amb la data 1671. Aquesta iconografia s'ha de relacionar amb el treball del vidre, per tant, aquesta pedra recorda que en aquest lloc hi havia hagut un antic forn de vidre. La façana està coronada amb una cornisa sostinguda per mènsules i un gran acroteri que fa de barana de la coberta plana. | 08292-8 | Carrer Major, 22-24. Nucli urbà | Segons la dovella de la façana principal Cal Fló dataria de 1671 tot i que s'hi dugueren a terme reformes significatives durant el segle XIX i inicis del segle XX. Segons el Mn Joan Avinyó la família Fló estava establerta aVallbona d'Anoia ja a la segona meitat del segle XVII.Pau Flo es va fer càrrec de forma provisional del forn de vidre de la família Gralla a inicis de la dècada de 1670. La importància social de la família Fló i Escudé a la Vallbona d'inicis del segle XX ve avalada per la tomba del cementiri de Vallbona, molt propera a la capella. Possiblement d'aquella època és la darrera reforma integral de Cal Fló. Cal Fló fou apropiada pel Comitè Antifeixista de Vallbona durant els primers temps del període revolucionari dels inicis de la guerra civil. La família Fló va vendre Cal Fló al tombant de les dècades de 1960 i 1970 a Rosa López Rodríguez. En l'actualitat és propietat compartida de diferents dels seus descendents. | 41.5186300,1.7058900 | 392020 | 4597141 | 1671 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79716 | Cal Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Rius es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta irregular i consta de diverses alçades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a migjorn, hi ha un portal adovellat, reformat l'any 2000, amb una finestra emmarcada amb pedra de turo. A l'alçada del primer pis s'hi obre una petita finestra i a nivell de golfes una finestra que ocupa tota l'allargada de façana. La façana es troba arrebossada i sense pintar. A la planta baixa es conserva l'espai de l'antic celler tot i que actualment té usos domèstics. | 08292-9 | Carrer Major, 25. Nucli urbà | La família Rius juntament amb les famílies Gralla, Badorc i Tarafa es dedicaven a la fabricació del vidre des de finals del segle XVII. La primera certesa és que el padró de 1880 atorga la propietat d'aquesta casa a Pere Torres Vilarrubí, pagès de professió, i casat amb Maria Tomàs Palet. Aquell any residien a Cal Rius el matrimoni Torres Tomàs i els seus 9 fills. El Registre Fiscal de 1906 situaria com a propietari de Cal Rius a Pere Torres. El Butlletí parroquial d'1 d'octubre de 1911 deixava clara aquesta adscripció al parlar dels 'germans Modest y Emili Torras Tomás, de Cal Rius'. Pere Torres Vilarrubí, 'l'avi Rius', va morir el novembre de 1913. En Registre Fiscal de 1918 consta a nom de Jaume Torres Tomàs. El 1924 hi vivia el propi Jaume amb les seves dues filles (Dolors i Maria). La documentació de la contribució urbana confirma aquesta propietat. A inicis de la dècada de 1970 encara continuava com a propietat de Dolors Torres Vivé. | 41.5187300,1.7060600 | 392034 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament tenia una casa adossada per la banda oest però aquesta va ser ensorrada per eixamplar el carrer del Raval. La fitxa s'ha omplert amb dades estretes íntegrament de la fitxa 08.06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79717 | Cal Canoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canoli | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Canoli es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i terrassa. La façana, orientada a migjorn, s'hi obra una porta adovellada, reformada a la dècada de 1990, i una petita finestra amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres amb llinda de fusta i amb barana de ferro. Sobre aquestes hi ha una petita cornisa de teules per protegir-les de la zona de la terrassa. A l'interior es conserva el celler de coberta plana amb bigues de fusta. A la part posterior hi ha un segon cos afegit amb garatge, primer pis i golfes amb façana al carrer del Raval. La façana està arrebossada i sense pintar. | 08292-10 | Carrer Major, 27. Nucli urbà | A finals del segle XIX era propietat de la família Mata Ollé. No obstant, a inicis del segle XX el seu propietari era Josep Ferrer Sabaté. L'any 1942 n'adquirí la propietat Carme Cugat Suñé, d'aquí prové el sobrenom de Cal Fatarella. A la dècada de 1970 va ser adquirida per Rosa López , també propietària de Cal Flo. A finals de la mateixa dècada era propietat d'Òscar Jornet qui l'any 1998 la va vendre a Òscar Labraña, actual propietari. | 41.5187300,1.7061200 | 392039 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal FatarellaLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79857 | Cal Carlets Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets-ric | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Carlets es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona. A la planta baixa s'obra la porta d'accés, modificada però que conserva una arc adovellat amb l'any 1767 gravat i emmarcat amb un rectangle. A la banda dreta hi ha una finestra amb reixa de ferro. Tant a la primera planta com a la segona s'hi obren dues finestres. La casa està coronada amb una barana de maons. La façana, molt modificada, està arrebossada amb ciment sense pintar i a la part inferior hi ha un sòcol de pedres d'aproximadament 50 cm d'alçada. | 08292-150 | Carrer Major, 29. Nucli urbà | Cal Carlets Ric fou construïda durant la segona meitat del segle XVIII segons la inscripció a la dovella central de la portalada. L'edifici fou adquirit per Jaume Vilaseca Martí a inicis del segle XX. | 41.5187400,1.7062000 | 392046 | 4597153 | 1767 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79857-foto-08292-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79857-foto-08292-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79857-foto-08292-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.08.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79718 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-8 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | L'antic ajuntament es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal. L'interior està organitzat amb tres crugies paral·leles a la façana principal. A la crugia central s'hi troben les escales d'accés al primer pis de volta tradicional de tres trams. En el frontis, orientat a tramuntana, s'hi obra la porta d'accés en arc de mig punt adovellat i a cada costat una finestra rectangular amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis s'hi bren tres balcons emmarcats amb pedra amb baranes de ferro forjat i amb escopidors de pedra. La façana està coronada per un frontó de pedra, corbat i simètric que cobreix la coberta i es troba revestida amb morter i pintada de blanc | 08292-11 | Carrer Major, 36. Nucli urbà | L'edifici que ocupa actualment el consultori mèdic i correus fou enderrocat i tornat a edificar l'any 1910. El nou projecte consistia en la construcció d'un nou edifici per albergar a la planta baixa les escoles i al primer pis l'ajuntament. La construcció va anar a càrrec de Joan Farrés. Les obres van finalitzat l'any 1911. L'edifici també va albergar la biblioteca promoguda pel mestre Josep Masclans i Pascual i, la qual fou destruïda l'any 1939 en entrar l'exercit franquista a Vallbona d'Anoia. A la dècada de 1990 l'ajuntament es va traslladar a un nou edifici situat al carrer Major, 110 i des de llavors l'antic ajuntament acull el consultori mèdic i correus. | 41.5187300,1.7065000 | 392071 | 4597151 | 1910 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79719 | Cal Pitxaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitxaro | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVIII-XXI | Rehabilitada 2001 | Cal Pitxaró es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis. El frontis, orientada a migjorn, s'hi obra la porta d'accés amb un finestral a la banda esquerra. A nivell de primer pis hi ha dues gran finestres amb sortida a un balcó corregut amb volada amb les cantonades arrodonides i amb una barana de ferro forjat. Al costat esquerra s'hi obra una petita fornícula amb una verge de reduïdes dimensions i a l'alçada del segon pis hi ha un petit balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix a partir d'una terrassa. La façana està arrebossada i totes les obertures estan emmarcades amb rajols col·locats a mode de cadena. L'any 2001 va ser rehabilitada modificant en gran mesura la façana original. Durant les obres de rehabilitació a la coberta és va identificar una teula gravada amb la data 1735. | 08292-12 | Carrer Major, 41. Nucli urbà | Cal Pitxaró era propietat de la família Tarafa. El Tarafa van heretar el negoci vidrier de la família Gralla quan Francesc Tarafa, vidrier de Mataró, l'any 1673 es va casar amb Magdalena Gralla, filla d'Antoni Gralla. Aquest mateix any, Francesc Tarafa es va associar amb el seu cunyat Mateu Gralla. Poc temps després Francesc Tarafa es va totalment amb la propietat del forn de vidre. El va succeir el seu fill, Antoni Tarafa i Gralla casat amb Magdalena Ricart l'any 1716. El seu successor fou el seu fill Antoni Trafa i Ricard. Els seus descendents van continuar amb aquesta activitat fins a inicis del segle XIX. Des del segle XVIII els Tarafa també es van dedicar a la pagesia. Durant la primera meitat del segle gran part de les propietats van ser administrades per Josep Tarafa i Bosch i posteriorment per Josep Tarafa i Rius. L'any 1890 consta la propietat a la viuda de Josep Tarafa. A inicis del segle XX una de les persones més importants de Vallbona era Josep Tarafa i Forns, de Cal Pitxaró, qui l'any 1915 dirigia la Unió Agrícola i Industrial, creada aquell mateix any. Aquest va vendre la casa on hi havia hagut el forn de vidre a Mateu Vilarrubí, qui hi va establir una barberia. | 41.5187700,1.7066200 | 392081 | 4597156 | 1735 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.11.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79720 | Cal Pere Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-mata | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Cal Pere Mata es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis, golfes i un pati interior amb cobert. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Des de l'entrada, encara pavimentada amb lloses de pedra, s'accedeix al celler i al pati interior a través d'una volta de pedra amb un pilar central. El celler encara conserva la coberta amb volta de pedra de turó. Al pati es conserva una menjadora de pedra, fet que indica que l'estable estava situat el costat del celler i a pocs metres i adossat a la façana posterior un cup de planta circular, d'aproximadament 2 m de diàmetre, amb els cairons vidriats i cobert amb volta de maons. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb morter i sense pintar. A la planta baixa s'hi obra un portal adovellat de pedra de turó amb la data 1792 gravada a la dovella central i una finestra al costat dret amb reixa de ferro. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada i barana de ferro i a nivell de golfes dues finestres de dimensions més petites. | 08292-13 | Carrer Major, 46. Nucli urbà | Cal Pere Mata formaria part de les edificacions construïdes al voltant del camí Ral a partir de la segona meitat del segle XVIII. Els Mata estan documentats al municipi de Vallbona d'Anoia des de mitjans del segle XVII. A inicis del segle XVIII es documenta com a prohom de Vallbona a Fèlix Mata, qui tenia arrendada la venda de pesca salada. A la segona meitat del segle XVIII es documenta a Pere Mata, pagès, casat amb Maria Rius. Segons el registre l'any 1906 Cal Pere Mata, situada al carrer Major 34, constava com a propietat de 'Hereus d'Agustí Casanovas'. En l'actualitat, els propietaris de la finca són Mª Teresa i Josefina Vives Cinca. | 41.5188300,1.7069900 | 392112 | 4597162 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.12.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79859 | Cal Virgilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virgilio | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Virgilio és un edifici situat entre mitgeres a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra de turó amb l'any 1792 gravat a la dovella central. Al costat dret, s'obra una segona porta d'accés allindada i més reduïda. Al primer pis hi ha tres finestres i a l'alçada de les golfes s'obre una única finestra central d'arc de mig punt. La façana està revestida amb ciment sense pintar. | 08292-152 | Carrer Major, 48. Nucli urbà | Cal Virgilio fou edificada en terrenys propietat de Cal Pons. Segons la data gravada a la dovella de la portalada fou construïda l'any 1792 tot i que segons el cadastre va ser edificada l'any 1910. Virgilio Ferrer Ferrer es qui dona nom a la casa de Cal Virgilio. Era fill de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer. Al segle XX constava com a propietari Pere Ferrer Raventós, fill de Virgilio Ferrer Ferrer. | 41.5188800,1.7070700 | 392119 | 4597167 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79859-foto-08292-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79859-foto-08292-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79859-foto-08292-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.13 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79860 | Casa del Cos Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cos-major | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La casa del Cos Major és un edifici situat entre mitgeres a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. A la planta baixa s'obra un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra de turó amb una petita finestra al costat dret. Al primer pis hi ha dues finestres i a l'alçada del segon pis dues finestres més, una d'elles de reduïdes dimensions. La façana està revestida amb ciment sense pintar. | 08292-153 | Carrer Major, 49. Nucli urbà | Aquest edifici fou propietat de la família Tarafa. Entre els anys 1870 i 1880 fou adquirida per Hipòlit Rabassa Almirall. Segons el registre fiscal, l'any 1918 era propietat dels 'Hereus d'Antoni Martí Soteras'. A finals de la dècada de 1970 constava com a propietat Teodor Casas Martí. | 41.5188400,1.7069100 | 392105 | 4597163 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79860-foto-08292-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79860-foto-08292-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79860-foto-08292-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.14 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79861 | Cal Quatre Fustes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quatre-fustes | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Cal quatre fustes és un edifici entre mitgeres situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa i primer i segon pis, aquest últim reculat uns metres respecte la façana principal amb una mica de terrassa. La façana principal, orientada a migjorn, s'hi obren tres portes d'època contemporània, dues de tipus garatge i al centre la porta d'entrada. La porta de garatge situada més a la dreta va malmetre l'antic portal adovellat d'arc de mig punt, el qual es visible parcialment, atès que les dovelles estan sense revestir. A l'alçada del primer pis s'obren dues finestres i dos balcons amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. La façana està coronada amb una barana de balustres sobre la qual hi ha una segona barana de ferro. A l'interior en destaquen dos arcs apuntats de pedra corresponents a la casa primigènia. La façana està tota revestida amb morter de calç blanc excepte la part del sòcol que és de pedra. | 08292-154 | Carrer Major, 51. Nucli urbà | Cal Quatre Fustes fou l'emplaçament d'un antic forn de vidre propietat de la família Gralla i posteriorment de la família Tarafa. Segons Mossèn Avinyó, Josep Tarafa, de Cal Pitxaró, va vendre la propietat a Mateu Vilarrubí Mata, fill de Josep Vilarrubí Tarafa, qui constava com a propietari l'any 1906. Els actuals propietaris van adquirir la casa l'any 1990. | 41.5188600,1.7069900 | 392112 | 4597165 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79861-foto-08292-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79861-foto-08292-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79861-foto-08292-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A la dècada de 1990 és van dur a terme grans modificacions a la finca.La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.15 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79721 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-4 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XXI | Cal Pons es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al passatge de Jaume Farré. La casa, de planta rectangular, ocupa un una superfície de 589 m2 i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb dos cellers i dos patis interiors. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Aquest edifici fou objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. El cos situat més a la dreta, tocant a la finca número 57, fou afegit posteriorment atès que el límit inicial de la finca es trobava a tocar del portal d'accés tal i com queda marcat per la presència de l'antiga línia cantonera de carreus ben escairats. La façana, orientada a Migjorn, està revestida amb morter de calç blanc excepte les cantoneres i les obertures que es troben totes emmarcades amb pedres de turo ben escairades col·locades a mode de cadena cantonera i el sòcol també de pedra. A nivell de la planta baixa s'hi obren dues finestres i dos portals adovellats. L'un amb arc rebaixat i l'altre amb un arc de mig punt. A la planta primera hi ha quatre obertures. Les dues obertures situades més a l'esquerra estan decorades amb arcs conopials de taló de pedra amb mènsules esculpides amb caparrons i una d'elles fou convertida posteriorment en balcó. Les dues obertures de la dreta són balconeres amb volada amb les cantonades arrodonides. Totes les balconeres tenen barana de ferro forjat i en la situada més a l'esquerra hi consta la data de 1862. Al centre de la façana s'identifica un rellotge de sol esgrafiat de l'any 2005. En aquest cas, cal destacar l'interior d'aquest edifici. Tant la planta baixa com el primer pis conserva, en lo possible, la seva estructura original. La planta baixa destaca el vestíbul amb el paviment de lloses grans, l'antiga cuina amb el foc de rotllo i una gran xemeneia i els dos cellers. Un celler d'època moderna cobert amb voltes catalanes de ceràmica i amb dos cups de planta circular amb l'accés des d'un dels patis interiors. El celler gòtic, actualment buit, és amb volta de canó de turo. Del segon patí interior en destaca una fresquera, excavada a la roca, en forma de 'L'. La primera planta està destinada a les habitacions, algunes amb portes emmarcades i decorades amb àngels i motius vegetals i a una gran sala, que posteriorment fou reduïda amb la construcció de dues habitacions més. L'any 2005 es dugué a terme la rehabilitació de la façana i la coberta | 08292-14 | Carrer Major, 53-55. Nucli urbà | L'actual edifici de Cal Pons correspon a l'antic hostal que rebia el nom de Cal Modolell, cognom dels antics propietaris fins l'any 1667 que passar anomenar-se Cal Pons La família Modolell provenia del Modolell de Capellades, una de les famílies més riques de la vila. El primer Modolell que es va establir a Vallbona Miquel Modolell, fill de Joan i germà d'Antoni. Els tres van ser signants de la pau en el conflicte amb els Súria el juny de l'any 1480. Aquesta informació es contrària a la de Mossèn Joan Avinyó, qui documenta com a primer Modolell de Vallbona a Gabriel i a Bartomeu el seu fill, qui va ser-ne batlle. Després de quatre generacions el patrimoni dels Modolell va quedar en mans de Francesca Modolell qui l'any 1667 es va casar amb segones núpcies amb Joan Pons, pagès de Pierola. L'hereu fou Jaume Pons i Modolell. L'any 1741, la seva néta, Francisca Pons i Modolell es va casar amb Ramon Ferrer i Batlle unint així, les dues famílies més poderoses de la vila. El matrimoni va fixar la seva residencia a Cal Pons. A partir d'aquí, els Ferrer de Cal Pons van anar emparentant-se via matrimonial amb famílies amb un gran patrimoni. | 41.5189200,1.7071700 | 392127 | 4597172 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.16.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79722 | Ca la Senyora Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-ramona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Ramona es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 252 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb un estucat de tonalitat ocre i totes les obertures estan emmarcades amb un marc de tonalitat blanquinosa. A la planta baixa s'hi obra la porta d'accés i una finestra a la banda esquerra. Al primer pis s'hi obren dos finestrals amb una gran balconada correguda amb volada amb les cantonades arrodonides i recolzat sobre quatre mènsules amb decoració vegetal. A l'alçada del segon pis s'hi obren dos balcons amb volada amb les cantonades arrodonides. Tots els balcons tenen una barana de ferro colat treballat. Al costat dret de la finca hi ha una parcel·la amb les mateixes dimensions sense edificar, actualment ocupada per una zona enjardinada. | 08292-15 | Carrer Major, 54. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1940 juntament amb Ca la Juanita, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188800,1.7073400 | 392141 | 4597167 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal MatosesLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79723 | Ca la Senyora Juanita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-juanita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Juanita es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Major, el carrer de l'església i amb al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 248 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, situada al carrer Major. Les façanes estan revestida amb un estucat amb un sòcol de pedra. Tant la façana del carrer Major com la façana del carrer de l'església presenten tres eixos molt ben definits. A la façana principal, orientada a tramuntana, s'hi obra un portal allindanat a la planta baixa. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda amb volandera amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro colat que s'hi accedeix mitjançant dos finestrals d'arc de mig punt. El balcó està recolzat sobre tres mènsules de ferro forjat i al centre hi destaca un mainell de forja decorat. Al segon pis s'hi obren quatre finestres de petites dimensions d'arc de mig punt. La façana de migjorn mostra una terrassa amb pilars de maons i una porta d'accés a la planta baixa d'arc de mig punt. A la façana de llevant, a l'alçada de la planta baixa, s'hi obren cinc finestres, les dues dels extrems d'arc de mig punt i dues de reduïdes dimensions, tipus espitllera. Totes elles presenten una reixa de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc de mig punt i al segon pis una. | 08292-16 | Carrer Major, 56. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1945 juntament amb Ca la Ramona, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. Emili Ferrer Bastida va morir l'any 1960 i també era conegut com 'El Lluent'. Després de l'entrada de les tropes franquistes fou el primer alcalde franquista de Vallbona. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188400,1.7074300 | 392149 | 4597162 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal LluentLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.18.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79862 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet-1 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SAMUELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XX | Restaurada l'any 1934 | Cal Miquelet és un edifici entre mitgeres situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta rectangular amb la coberta plana. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un patí posterior a nivell de planta baixa. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i al costat esquerre una finestra amb barrots de ferro forjat. Entre les dues obertures, a la pròpia façana, hi ha esculpit un vaixell amb tres veles emmarcat amb un rectangle. Al primer pis s'obren dos balcons correguts amb volada de pedra i barana de ferro forjat i a nivell de la planta segona dos balcons individuals amb volada de pedra i barana de ferro forjat. L'edifici està coronat amb una barana de balustres La façana està revestida amb un estucat de calç i decorada amb un esgrafiat de color vermellós. Els esgrafiats es centren a la primera i segona planta i van ser realitzats per Ferran Serra i Sala. Majoritàriament són motius geomètrics excepte a la part central que hi ha una figura humana nua asseguda tocant la flauta envoltada per orenetes. Els obertures estan emmarcades amb un recrescut amb motius geomètrics els brancals i florals la llinda. Sota la cornisa hi ha una sanefa amb motius florals. | 08292-155 | Carrer Major, 59. Nucli urbà | A inicis del segle XX, aquesta casa era propietat de Miquel Moragrega Font, de qui pren el mot. Miquel Moragrega Font, segons l'apèndix de l'amillarament de 1902, l'havia adquirida aquell any a Antoni Montadas. Els Moragrega era una família originària de Beseit arribada a l'Anoia en el context de les lluites sindicals del darrer quart del segle XIX, quan els industrials paperers de la zona van cercar operaris qualificats per neutralitzar les vagues. El primer membre de la família en establir-se a Capellades fou Miquel Moragrega Gil, pare de Miquel Moragrega Font. Miquel Moragrega Font es va casar amb Maria Ollé Cots de Vallbona. Els Moragrega van desenvolupar una important tasca empresarial a Guadalajara (Mèxic). Encara avui en dia el cognom Moragrega està vinculat als cercles empresarials de Guadalajara. Eugeni Moragrega, establert a Barcelona, es va casar el 1916 amb Antònia Ferrer Bastida, descendent de 'Cal Pons'. Cal Miquelet va ser sotmesa a importants reformes a inicis de la dècada de 1930, un cop mort Miquel Moragrega Font. La memòria oral de Vallbona recull com Cal Miquelet fou ocupat per l'exèrcit en els mesos finals de la guerra civil. A finals de la dècada de 1970 constava com a propietat de 'Herederos de Miguel Moragrega'. El 1984 fou cedida a la parròquia de Vallbona qui n'ha delegat el seu ús a l'agrupament escolta 'Josep Masclans'. | 41.5189400,1.7074000 | 392146 | 4597173 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79862-foto-08292-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79862-foto-08292-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79862-foto-08292-155-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Ferran Serra i Sala | Actualment l'edifici és la seu del Grup d'Escoltes i Guies de Catalunya Josep Masclans.La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.19 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79863 | Ca la Viuda - Torre Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-viuda-torre-sant-joan | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Ca la Viuda és un edifici entre mitgeres situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, reculat respecte a la línia del carrer, està format per dos cossos annexes en forma de L amb la coberta a dues aigües, un amb el carener perpendicular a la façana principal i l'altre amb el carener paral·lel a la façana. Davant dels annexes hi ha un patí tancat amb vuit graons per accedir a la l'habitatge. Consta de soterrani, primera planta i un espai sota coberta. L'annexa més reculat se li obre el portal d'accés d'arc rebaixat i elevada respecte la cota del carrer. Damunt la porta hi ha una capella emmarcada amb dos pilastres pintats i una coberta a dues aigües. A l'interior hi ha un mosaic de rajols amb la imatge de l'infant Sant Joan Baptista amb l'anyell i emmarcar per un marc de peces ceràmiques que dibuixen un trenat. Sobre la capella hi ha un òcul que dona llum a la planta sota coberta. A banda i banda de la porta s'hi obren tres finestres coronelles tripartides, més gran i amb arc rebaixat la central i més petites i amb arc de mig punt les laterals. Les finestres estan separades per pilars. La façana del cos annexa també hi ha un conjunt de finestres coronelles tripartides. La façana està revestida i pintada d'ocre excepte les cantonades, que imiten carreus de pedra ben escairats, i el marc de les finestres i del portal que es de tonalitat marró. També presenta un sòcol d'aplacat de pedra on s'hi obren diverses obertures en arc rebaixat que donen llum a la planta soterrània. La tanca que delimita l'espai de la finca amb el carrer és de ferro forjat. A la porta d'accés de la tanca s'hi pot llegir 'Torre Sant Joan' i l'any 1935. | 08292-156 | Carrer Major, 64. Nucli urbà | L'espai ara ocupat per la Torre Sant Joan es corresponia a inicis del segle XX a una petita edificació de la família Subirana. Segons el registre fiscal de 1906 era propietat de Joan Subirana Malatí. L'any 1918 era propietat de Joan Subirana Sabaté. Aquesta edificació va estar vinculada a la família Pujadó. Fins fa no massa anys va continuar en mans de la família Pujadó fins que va passar a ser propietat d'Omar Sánchez Pizarro, actual propietari. | 41.5190900,1.7080200 | 392198 | 4597189 | 1935 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79863-foto-08292-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79863-foto-08292-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.20 EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79724 | Ca la Florindeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-florindeta | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII | Ca la Florindeta és una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 285 m2. Consta de planta baixa, primer i segon pis i un petit soterrani amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana esta revestida amb morter de calç i pintada de color groc amb un sòcol de pedra. A la façana principal, orientada a migjorn, s'hi obra un portal i una finestra a la banda dreta i dues finestres de reduïdes dimensions, una a cada costat. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada de pedra i barana de ferro i a nivell del segon pis dues finestres. Totes les obertures presenten una llinda de fusta, tot i que antigament el portal era d'arc de mig punt adovellat. La planta baixa està formada per dues crugies i al mur central hi ha la base i els laterals de pedra ben escairada per col·locar una premsa de vi. També es conserven dos arcs de mig punt de pedra de turo, un a l'entrada i un segon a la part posterior, on antigament hi havia hagut un cup. A la planta semisoterrada hi ah el celler cobert amb un forjat de bigues de fusta i revoltons de guix encofrat. | 08292-17 | Carrer Major, 65. Nucli urbà | Segons el registre de la propietat data de 1780, però possiblement sigui anterior. Ca la Florindeta està vinculada al cognom Rius des de mitjans del segle XIX amb Teresa Rius. L'any 1880 era propietat de Bartomeu Rius Jorba, pagès i casat amb Anna Almuní Calaf. Segons el Registre Fiscal d'Edificacions de 1918, Ca la Florindeta era propietat de Tomàs Rius Almuni, pagès de professió. La va heretar la seva filla Florinda Rius Rovira qui n'era propietària encara a inicis de la dècada de 1970. Amb posterioritat la va adquirir Remei García Jové. Els seus actuals propietaris són Jordi Cervelló i Esther Vicens que la van comprar el 2000. Els nous propietaris la van sotmetre a importants obres de reforma. | 41.5190000,1.7076800 | 392170 | 4597180 | 1780 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment també l'anomenen Ca l'Ester de la pujada.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.21.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79725 | Cal Pau Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-boter | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | La façana presenta un mal estat de conservació de la pintura | Cal Pau Boter es un edifici situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està organitzada en dos eixos amb dos portals i un balcó amb volada i barana de ferro forjat i dos balcons més amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat tant a nivell de primer pis com de segon pis. Totes les obertures es troben emmarcades amb un marc de pedra. La façana està revestida amb morter de calç amb un estucat imitant una obra de fàbrica de carreus ben escairats. Un dels portals té gravat l'any 1854 i conserva vitralls de colors. | 08292-18 | Carrer Major, 66. Nucli urbà | Aquesta edificació te el seu origen en un establiment realitzat el 1849 per Bartomeu Rius Jorba i Teresa, la seva mare, en benefici de Pau Alemany, fuster de professió. Segons la inscripció de la portalada, la construcció fou el 1854. Els fusters de Vallbona, atesa la seva forta base vitivinícola, encara ben entrat el segle XX també es dedicaven a l'elaboració de botes de vi i portadores. L'activitat de fusteria la va continuar desenvolupant Josep Alemany Rius, fill de Pau. Segons el padró de 1924 l'ocupaven Miquel Alemany Sabaté (nascut el 1894) i Benita Mora Ferrer (nascuda el 1897). Miquel Alemany era també fuster. | 41.5191200,1.7081100 | 392206 | 4597193 | 1854 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament hi havia hagut un taller de botes d'un tal senyor Pau, que va donar lloc al nom de la casa.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.22.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||
| 79864 | Cal Pere Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-costa | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Cal Pere Costa és un edifici situat al xamfrà del carrer Major i el passatge que mena al carrer del Raval. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. La façana principal s'hi obre un portal adovellat d'arc rebaixat realitzat a finals del segle XX i una petita finestra al costat dret. A l'alçada tant del primer pis com del segon s'hi obren dues finestres respectivament. A l'interior en destaca un celler situat a la part posterior amb coberta plana d'embigats de fusta. La façana de llevant està atalussada i recolzada directament sobre la roca natural amb un contrafort a la part central. En destaca un portal de llinda de fusta mb els brancals de pedra de turo alçada respecte la cota del carrer que correspondria a un antic accés. Adossat a la casa principal hi ha un annex amb una portal d'accés a la façana de llevant on hi havia un pati amb els cups. Les façanes estan revestides amb morter sense pintar i l'antic límit de la casa de la façana de llevant conserva vista les pedres cantoneres de turo. | 08292-157 | Carrer Major, 67. Nucli urbà | Segons la documentació, Cal Pere Costa a mitjans del segle XIX era propietat de Pere Sabaté. L'any 1918 la finca era propietat de Clemència Torres Palet, llavors resident a Cabrera però natural de Vallbona. Segons el padró de 1924, era ocupada per Pere Torres Tomàs, qui mantenia relacions de parentiu amb Clemència Torres. De professió era barber, feina que desenvolupava en els baixos del mateix edifici. Pere Torres procedia de Cal Rius i es va casar amb Francesca Ferrer Mora. Els matrimoni Torres Ferrer tenia dos fills, la Mercè i el Pere. Pere Torres Ferrer va heretar la propietat i actualment hi resideix la seva viuda. | 41.5190400,1.7077800 | 392178 | 4597184 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79864-foto-08292-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79864-foto-08292-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79864-foto-08292-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.23.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | ||||||||
| 79726 | Cal Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XIX | Ca la Rita es troba situatada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És una finca aïllada entre els dos passatges que donen al carrer del Raval amb una part de la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una part de terrassa. L'edifici està dividit en tres habitatges cadascun d'ells amb un accés independent i amb un nucli d'escala. Cada habitatge consta de planta semisoterrània, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està organitzada mitjançant tres eixos ben definits per una motllura i està revestida amb morter de calç i pintada d'un color beix. A la planta baixa s'obren tres portals amb llinda de pedra. Al porta central hi ha la inscripció 'AN 1846 PV'. A nivell del primer i segon pis hi ha tres balcons amb volandera amb barana de ferro colat i emmarcats amb marcs ressaltats. La façana està coronada amb una cornisa molt treballada, amb pilastres amb florons i una barana de ferro. La façana posterior a nivell de planta baixa s'hi obra una porta que s'hi accedeix mitjançant graons i una finestra. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda on s'hi obren tres finestrals i un balcó simple tots amb barana de ferro forjat i a l'alçada del segon pis dues petites finestres. A les façanes laterals compten amb diverses finestres i una porta a cada lateral. Tant la façana posterior com les dues laterals també estan arrebossades però amb més mal estat de conservació. A la planta semisoterrada hi ha un celler cobert per unes grans voltes de pedra de turo. Antigament també havia tingut un cup que l'ajuntament el ca expropiar per tal d'ampliar el carrer del Raval i crear una petita plaça. | 08292-19 | Carrer Major, 69-73. Nucli urbà | La finca de Cal Rita fou construïda l'any 1846 i pertanyia a Pere Viñas, coneguts com els de Cal Bota. Pere Viñas, juntament amb el seu germà Josep estan vinculats a l'aparició i desenvolupament del nucli de filatura de Vallbona- Cabrera. L'any 1841 van constituir la societat Bonet, Pedro Viñas y Cª amb l'objectiu de fabricar filats de cotó. La seu era a casa de Josep Viñas, on hi havia molí fariner i un batà de llana que amb la riuada de 1842 quedà tot destruït. La nova fàbrica estava dotada amb 8 màquines de filatura i una roda per accionar-les. El director de la fàbrica fou Pere Viñas. El moli fariner també fou reconstruït sota Cabrera i la ubicació original l'ocupà la fabrica de filatura. L'any 1840 tenia 60 treballadors i el 1850 arribava els 93. L'any 1858 Pere Viñas va invertir en una fàbrica de filatura de cotó de Subirats i es va allunyar de la gestió de la fàbrica de Cabrera. Després de la mort de Pere Viñas, Cal Rita va anar a parar a mans de la seva filla Eulàlia Viñas Mata. A inicis del segle XX constava al registre fiscal com a propietat d'Antònia Serra Artigas qui estava o havia estat casada amb Josep Viñas. L'any 1905 Cal Rita ja no era propietat d'Antònia Serra. El 1910 fou comprada per Amèlia Sala Torres a Ramon Sánchez, successor d'Antònia Serra. A inicis de la dècada de 1920 fou adquirida per Pelegrí Rita qui va morir l'any 1942. La casa va arribar a propietat de Marià Ricart Fontanet, germà de la dona de Pelegrí Rita, qui va morir l'any 1950 i va llegar la casa a Maria Vilarrubí Martí, que la va vendre a la seva neboda Antònia Mestre i Vilarrubí. En l'actualitat és propietat d'Amadeu Serch Mestre, fill d'Antònia Mestre Vilarrubí. | 41.5191500,1.7078600 | 392185 | 4597196 | 1846 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.24.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79727 | Cal Quimet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quimet | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Quimet es troba situat a la banda nord del carrer Major, a la cantonada amb el passeig de Joan Vila, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 544m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la façana principal hi ha tres portes, una d'elles d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i a la dovella central hi ha la inscripció de 1792 emmarcada i amb una bola a cada cantonada. A nivell de la primera planta s'hi obra un balcó amb barana de ferro i una petita finestra i al segon pis una finestra sobre del balcó. La façana lateral de llevant hi ha quatre finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon pis. A la façana posterior se li adossa un cos de pedra i maons sense revestir amb la cantonada arrodonida entre el passeig Joan Vila i el carrer del Raval. Les façanes estan revestides amb morter de calç i les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra ben escairats. La façana principal està coronada amb una cornisa de peces ceràmiques. | 08292-20 | Carrer Major, 77. Nucli urbà | Cal Quimet data de 1792 segons la dovella central de la porta adovellada. A inicis de la dècada de 1860 hi residien membres de la família Vilaseca. A inicis del segle XX era propietat de Josep Vilaseca i Bas, propietari de ferreteries de Barcelona. L'any 1914 era propietat d'Antoni Vilarrubi Sabaté. Des de finals del segle XIX fins després de la guerra civil, Cal Quimet va estar ocupat parcialment en règim d'arrendament per Joaquim Esteve Cots 'Quimet', antic forner. | 41.5191700,1.7081100 | 392206 | 4597198 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.25.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 | |||||||
| 79855 | Cal Bayona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bayona | XX | Rehabilitada entre els anys 2006 i 2007 | Cal Bayona és un edifici situat al xamfrà entre el carrer Major i el Passeig del Carol, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta triangular, consta de planta baixa, primer pis i un espai sota coberta. A la planta baixa s'obren tres finestres al carrer Major i dues més al passeig del Carol d'arc carpanell amb decoració vegetal a la part central amb una barana de ferro. Entre les dues obertures del passeig del Carol s'hi obre la porta d'accés, també d'arc carpanell. A l'extrem dret del passeig del Carol s'hi obre un òcul de forma oval. Al primer pis s'obren tres balcons correguts tant el carrer Major com el passeig del Carol amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides amb una faixa decorada i amb barana de ferro. Totes les obertures estan decorades amb un marc rectangular amb la llinda decorada amb un escut central, amb petxines laterals i amb una garlanda a la part superior. Al costat dret de la balconada del passeig del Carol s'hi adossa una tribuna de planta quadrada amb voladís i una finestra. El vèrtex d'unió està reforçat amb un mirador de planta circular suportat per una mènsula en forma de palmera. El mirador està decorat amb columnes d'estil jònic i la part superior presenta la mateixa decoració que els balcons. El mirador està coronat amb l'esgrafiat d'una torre. Sota coberta, hi ha un fris decorat amb uns medallons vegetals, que corresponen als forats de ventilació, alternats amb una decoració esgrafiada de garlandes. L'edifici està coronat amb una barana prefabricada. Els murs estan revestits amb morter de calç i pintat de tonalitat ocre. A la planta baixa l'estuc imita filades de carreus ben escairats. | 08292-148 | Carrer Major, 83 - Passeig del Carol, 1. Nucli urbà | Antigament, l'espai estava ocupat per un cobert propietat de Florenci Bayona Massagué, resident a l'Hospitalet. Sembla ser, que entre el 1916 i el 1920 es va edificar la parcel·la com a casa d'estiueig pel mateix Florenci Bayona, qui va enriquir-se durant la Gran Guerra amb la venda del carbó al mercat negre. Des que la va vendre la família Bayona ha passat per diverses mans. Entre elles les de Francisco Gallego Sánchez Porro, després en les de Pilar Roig i a Encarna Guijarro Muñoz. | 41.5195300,1.7086400 | 392251 | 4597237 | 1916 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79855-foto-08292-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79855-foto-08292-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79855-foto-08292-148-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.Altres noms: Vila Maria Massagué | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc