Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70884 | Arxiu Municipal de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallcebre | Inventari de l'Arxiu Municipal de Vallcebre, Ajuntament de Vallcebre. | XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Vallcebre. La documentació es conserva en una sala de 3'3x3 mts i hi ha un total de 52 mts lineals de documentació. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat, essent més nombrosa la documentació referent al segle XX. A més, hi ha el fons del jutjat de pau, de la Hermandad Sindical de Labradores, de la Mutualitat Nacional Agrària, el Sindicat Local de Combustible, de FET y de las JONS, l'ADF. També destaquen els fons particulars de Josep Ramon Grandia i Soler (on destaca la correspondència d'aquest, conegudes com a 'Cartes del Nai') i Mariano Grandia i Soler. El document més antic que s'hi pot trobar és un cadastre del segle XVIII. La documentació municipal està classificada en les seccions següents: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis Agropecuaris i Medi Ambient i Col·leccions factícies. La documentació s'ha classificat seguint els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08293-1 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre. | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. Darrerament l'Ajuntament va encarregar l'ordenació i catalogació de tot el material de l'arxiu dins el programa de manteniment amb la Diputació de Barcelona iniciat el 2006. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70884-foto-08293-1-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70885 | Cartes de 'El Nai' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartes-de-el-nai | AAVV (primavera 2003). Les tres guerres carlines. L'Erol nº 76, any 22. ARNABAT, Ramon (2006). Visca el Rei i la Religió! La primera guerra civil de la Catalunya Contemporània (1820-23). Pagès editors. GOL, Antoni (1989). 'Berga i comarca durant les tres guerres carlines'. Dovella nº 32, any IX, II època. OLLER, Josep (hivern 1997). 'Guerrillers absolutistes i carlins Jep dels Estanys i Josep Grania 'El Nai''. L'Erol nº 56. TORRAS, Jaume (1967). La guerra de los agraviados. Publicaciones de la cátedra de História General de España, Universitat de Barcelona. | XX | Les cartes de 'El Nai' són una sèrie de 42 cartes escrites per Josep Grandia i Soler o adreçades a ell. Daten de principis del segle XX i són part de la correspondència que el militar carlí va rebre o generar en els anys del seu exili a França, tant per part d'amics i familiars, com per part dels militars que participaren en l'alçament fallit de 1900. | 08293-2 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre | Josep Grandia i Soler va nèixer a Vallcebre el dia 17 de desembre de 1854 i se'l coneix com El Nai per la casa on va nèixer. Participà a la tercera Guerra Carlina on, tot i la seva joventut, destacà per les seves aptituds militars i el 26 de febrer de 1876 obtingué el grau de capità. Acabada la guerra va recórrer diversos països europeus i amb la salut força malmesa retornà a Vallcebre on va fer de secretari municipal. Des del 1898 hi havia preparatius per un alçament carlí, però un grup de carlins catalans dirigits per Salvador Soliva, i entre ells en Josep Grandia, van actuar al marge dels preparatius i van llançar-se a la lluita l'octubre de 1900. Josep Grandia com a cap del districte de Berga va formar una partida i el 28 d'octubre de 1900 va proclamar el pretendent carlí, Carles VII, com a monarca. Després del fracàs de l'alçament, que va ser sufocat ràpidament, s'exilià a Perpinyà des d'on mantingué una activa correspondència amb els seus caps militars i amb parents i amics de Catalunya. Les autoritats i alcalde de Berga li proposaren un indult a canvi de l'entrega de les armes amagades, però tot i que no ho veié gens clar i s'hi negà unes quantes vegades, sembla a ser que al final ho acceptà, ja que el maig de 1901 li comunicaren que ja podia tornar sense por. Ja des de Vallcebre, a finals de maig del mateix 1901, va escriure una carat a S.M posant-se sota la seva disposició. El darrers anys de la seva vida els passà a La Consolació, on vivia la seva filla, i morí el 1926. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70885-foto-08293-2-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Josep Grandia i Soler i altres | És un fons especial de l'Arxiu de Vallcebre. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||
| 70886 | Cadastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadastre | http://www.catastro.meh.es CAMARERO, Concepción i FACI, Pilar (2006). 'La estructura documental del Catastro de Patiño según las Reglas Annexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715'. Catastro, abril 2006. | XVIII | Cadastre del municipi de Vallcebre de l'any 1741. Les tapes del llibre són gruixudes i estan decorades amb unes aigües, verdes, marronoses i grisenques. Té 55 pàgines. Primerament, hi ha un llistat de tots les edificacions del municipi on es detalla el nom del propietari (no el de la casa), municipi al qual pertany, categoria de la casa, etc. Posteriorment hi ha el dibuix de cada propietat (dimensions i límits) i els usos a què es destina. | 08293-3 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre | La referència cadastral és l'identificador oficial i obligatori dels béns immobles. Actualment consisteix en un codi format per vint caràcters que assigna el Cadastre, de tal manera que tot bé immoble ha de tenir només una única referència cadastral. Així doncs, la referència cadastral permet la localització dels béns immobles en la cartografia cadastral, poder establir la suma de la contribució que s'imposa sobre la propietat, a més de proporcionar una major seguretat jurídica a les persones que realitzin contractes relatius a béns immobles. El primer cadastre que es va realitzar a Catalunya va ser impulsat per José Patiño i data del 1715. El cadastre de Vallcebre el va encarregar la gent del poble de Vallcebre per tal de que els impostos s'adequessin a la realitat del municipi, així se'ns diu a la primera plana del cadastre: el Bayle y Regidores del lugar de Vallcebre (...) de consentimiento y aprovación de sus vecinos (...) en tanto que de las diez partes de dicho termino no se cultiva la una y como esto sea motivo de ocasionar costas a los pocos vecinos de aquel, por obligarles a pagar su tassa (...), por tanto suplican a usted sea de su agrado mandar a los recaudadores que hay se encuenran a los lugares vecinos de dicho termino de Vallcebre (...). | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1741 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70886-foto-08293-3-2.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70888 | Fons d'imatges de Vallcebre de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons fotogràfic està format per unes 300 fotografies referents a Vallcebre. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...). Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08293-5 | Carrer Mossèn Huch nº 8, 1r, 08600 Berga. | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà va ser fundat l'any 1982. Agrupa a diferents persones de la comarca interessades per la cultura. És l'entitat encarregada de publicar L'Erol i s'il·lustra amb el fons fotogràfic i documental que posseeix. Aquest fons fonamentalment fa referència al Berguedà.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Vicenç Aparicio, Ramon Viladés i altres. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||||||
| 70889 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIV/ XIX | El pergamí té brutícia i taques superficials, retallat. Segell retallat, perdut./ El cens ben conservat. | A l'Arxiu Comarcal del Berguedà s'hi poden trobar 2 documents referents a Vallcebre: un pergamí d'un proces judicial datat l'any 1390 i un cens militar del 18. El Pergamí és un procés judicial engegat arran d'una venda feta per Joan I, el Caçador, a Ramon de Peguera, cavaller, senyor de la baronia de Lluçà, d'un domini que el rei tenia al castell de Peguera, a la parròquia de Santa Maria de Vallcebre. El dit domini era tingut en feu del rei pel mateix Ramon de Peguera, i era conformat per masos, terres, vinyes i els seus habitants. El cens militar de 1856 és un llibre que conté llistats de les cases dels pobles del Berguedà on hi havia nois o homes joves que poguessin ser aptes per anar a l'exèrcit. El llistat està agrupat per pobles i de cadasun d'ells s'especifica el nom de la casa, qui l'habitava i qui n'era el propietari. Concretament, pel municipi de Vallcebre, hi ha allistades 166 cases. | 08293-6 | Pavelló de Suècia, s/n, 08600 Berga | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conté documents de la ciutat de Berga i també n'aplega d'alguns pobles del Berguedà, tot i que, aquests darrers, en menor mesura. Els documents més antics que conserva daten del segle XIII. La documentació està ordenada amb les seccions següents: fons de la Generalitat de Catalunya, fons de l'Administració local, fons de l'Administració reial i senyorial, fons notarials, fons judicials, fons d'institucions, fons d'associacions i fundacions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals i col·leccions. El cens es va fer per tal que el govern pogués tenir un cert control de les cases i els habitants dels pobles del Berguedà. Cal tenir present que el Berguedà havia sigut una zona que havia aportat nombrosos contingents a les files carlistes, per tant, en una època d'entreguerres, aquesta era una eina necessaria i de primera mà per tal de conèixer qui podia anar a engrossir l'exèrcit liberal o qui, pel contrari, havia passat a les files rebels. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1390/185 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Berenguer de Tresserres (pergamí)/ Desconegut | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||
| 70890 | Aplec de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-magdalena | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XIX-XX | Aplec que es celebra anualment el 22 de juliol a l'Ermita de Santa Magdalena. Al matí, els feligresos de Vallcebre fan cap a aquesta capella, on se celebra una eucaristia, acabada la qual, tothom esmorza i després retornen a les seves llars. | 08293-7 | Santa Magdalena, Belians | No es coneix la data exacte de l'inici de la festa ni els motius pels quals l'ermita es dedicà a aquesta santa, però si fem cas a l'únic document que hi ha, aquest aplec es celebraria des de l'any 1851. El dia 22 de juliol de 1936 -dia de Santa Magdalena- destruïren tot el mobiliari i la imatgeria del seu interior. El 22 de juliol de 1942 s'hi va traslladar processionalment la nova imatge de la Santa i s'hi celebrà un ofici solemne, amb el cant de la misa de la Mare de Déu de Núria. Possiblement des d'aquest moment la festa s'acabà de consolidar, prenent la forma dels darrers anys: s'iniciava a punta de sol quan sortia la solemne processó de la parroquial, amb la bandera i, cantant lletanies, es dirigia a la capella on es celebrava una missa resada. Després d'una estona de conversa a la petita placeta, es retornava en processó a la parròquia, i la gent assistia a un ofici solemne i s'adorava la relíquia de la santa. A la tarda hi havia cant de vespres. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70890-foto-08293-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70890-foto-08293-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70891 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon-0 | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XIX | El diumenge més proper al 31 d'agost, pels volts del migdia, una currua de gent i cotxes es dirigeixen a la capella per assistir a l'aplec i participar a l'eucaristia, molts des de fora, atès el reduït recinte de l'església i el gran nombre de persones que s'hi reuneixen. | 08293-8 | El Portet | L'Ermita de Sant Ramon data del segle XVIII i, tot i que no sabem perquè els vallcebresos van construir-la en aquest indret, sembla versemblant que fossin els devots del barri del Portet els principals promotors i segurament els qui amb donatius i mà d'obra vàren sufragar-la. Durant la Guerra Civil es va perdre la imatge del sant, per això, el dia 31 d'agost de 1941 sortí de la parroquial una solemne i concorreguda processó, amb una nova imatge per deixar-la a la capella. Abans era una de les festes més importants de Vallcebre, tant, que s'anomenava la festa major de Sant Ramon. Molts hi pujaven descalços en compliment d'una prometença, es portaven el dinar i es quedaven a menjar als paratges del voltant de la capella, tot i que a Cal Blau donaven menjars. A la tarda acabaven la festa amb una bona ballada i molta gresca. | 42.2002300,1.8388500 | 404138 | 4672660 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70891-foto-08293-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70891-foto-08293-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70892 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-32 | Programes de Caremelles de Vallcebre. | XIX-XX | Les caramelles de Vallcebre es canten el dissabte i diumenge de Pasqua. El dissabte al matí els caramellaires van a cantar a les masies i cases disseminades del poble, tot recollint ous i diners que els ciutadans donen voluntàriamnet. Els caramellaires, per poder-se desplaçar van amb 4x4. El diumenge la cantada es fa al poble, davant de l'església, tot just sortir de la missa. Es canten dues cançons que acostumen a combinar aspectes de la natura, la religió, climatologia, etc. | 08293-9 | Diferents zones del municipi | Les caramelles són una tradició típica de Catalunya que data del segle XIX. A Vallcebre no es sap la data exacte en que es van iniciar. Abans de la Guerra Civil els caramellaires anaven acompanyats pels trabucaires i un parell de cavalls abillats amb els guarniments de la festa i les sàrries per guardar-hi els ous que les mestresses els entregaven. Després de la Guerra Civil la tradició es va estroncar una mica, ja que en 15 anys només se'n va fer una vegada. Després es recuperà la tradició però només hi acudien les colles de Sant Corneli i Guardiola del Berguedà. I de fet, no va ser fins el 1978, en que les caramelles les van començar a cantar la colla de Caremellaires del poble, que són els que encara ho continuen fent avui en dia. Inicialment les cançons tenien una temàtica religiosa i anunciaven la resurrecció de Crist però amb el temps la temàtica va anar variant fins a esdevenir cançons satíriques de les notícies de la zona o elogis a les seves gents. A canvi de la cantada, als caramellaires, se'ls obsequiava amb ous i més modernament també amb donacions econòmiques. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70892-foto-08293-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70893 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-31 | www.vallcebre.cat Programes Festa Major de Vallcebre. | XX | La Festa Major de Vallcebre es celebra el dia 15 d'agost, dia de la patrona de la població. Aquesta és una de les festes més emblemàtiques i importants que es fan al municipi. Al voltant d'una setmana és el que dura i les activitats que s'hi realitzen són principalment activitats de lleure i esbarjo, entre les que destaquen una caminada popular, els balls de saló, els jocs de taula, teatre o sopar de germanor. Sempre i quan la meteorologia ho permet, es fa a l'aire lliure, i sinó dins el recinte esportiu. La festa major no té una finalitat econòmica ni amb ànim de lucre, simplement busca diversió i espectacle. | 08293-10 | Vallcebre | Les festes majors vénen de molt lluny, de temps pre-cristians, quan s'instituïen celebracions per agrair a les divinitats els fruits de la terra. Algunes d'aquestes festes majors, originàriament paganes, foren cristianitzades. El lligam entre la festa major i el poble era tant, que moltes festes majors, des de l'edat Mitjana, es celebren el dia del sant patró de la població. La festa major sovint és la festa més grossa i esperada del poble i es celebren a l'estiu, generalment a l'agost, quan la sega i la batuda ja eren fetes, d'aquí es pot deduir el seu origen emminentment rural. Antigament la festa es feia per Sant Victo, al juliol, però degut a la feina que hi havia al camp, la Festa Major es passà a l'agost, per Santa Maria. | 42.2032000,1.8176000 | 402388 | 4673014 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70894 | Festa Republicana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-republicana | www.vallcebre.cat | XX | És una festa recent que gaudeix de gran acceptació i participació. | La festa Republicana es celebra el primer dissabte del mes de juny. A les 9 del matí es surt de la plaça de l'església i es va caminant fins al capdamunt del cingle de l'Esdavella. Lloc on s'hissa l'estelada mentre es llegeix un manifest. Després es fa un esmorzar popular per a tots els assistents. La finalitat de la festa és manifestar la simpatia que hi ha per la sobirania del poble català i la simpatia envers la figura del model republicà. | 08293-11 | Nucli urbà i cingle de l'Esdavella. | Des de l'any 2004 es celebra la Festa Republicana. La idea va sorgir a partir de l' iniciativa d'un grup de joves del poble i any rere any s'ha anat consolidant. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70894-foto-08293-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70895 | Sant Ramon del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-del-portet | AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XIX | Alguna esquerda estructural. Parets interiros i mobiliari en mal estat. | Església d'una nau, té la coberta amb volta de canó i de presbiteri quadrat. La porta, que s'obre a ponent amb un arc de mig punt adovellat, té per sobre un petit òcul circular que il·lumina la nau. El campanar s'alça prop de la porta al mur de migdia, és de planta quadrada, i té quatre arcs de mig punt que acullen la campana.L'aparell és molt simple: maçoneria sense arrebossar. | 08293-12 | El Portet | L'església de Sant Ramon del Portet és una capella construïda al segle XVIII. Depenia de la parroquial de Santa Maria de Vallcebre. Fou construïda, en època de fort creixement demogràfic, per atendre les necessitats religioses del veïnat del Portet, un dels més allunyats de la parroquial de Vallcebre. La imatge de Sant Ramon va ser la primera a arribar després de la Guerra Civil. Arribava a Vallcebre el 6 de setembre de 1940. | 42.2002300,1.8388500 | 404138 | 4672660 | 1853 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70895-foto-08293-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70895-foto-08293-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70895-foto-08293-12-3.jpg | Legal | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||
| 70896 | Santa Maria de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallcebre | AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XX | Església de planta amb forma de creu. La porta d'entrada és d'arc de mig punt i es troba a l'oest, als peus de l'església. D'aquí s'accedeix a la nau principal, coronada per l'absis semicircular. A banda i banda, una petita habitació que serveixen de magatzem i eucaristia. A l'absis, sobre l'altar, hi ha dues finestres de mig punt, amb vitralls dedicats a Santa Magdalena i a Santa Bàrbara patrona dels miners. La nau central té dues obertures a cada lateral i són també finestres amb arc de mig punt amb vitralls. Sobre la porta hi ha un petit campanar d'espadenya sense campana. El veritable campanar es troba a l'altre banda del carrer i és l'antic campanar de l'església de Santa Maria abans de que es traslladés. L'església està coberta amb una teulada a doble vessant amb teula aràbiga. L'interior de l'església és arrebossat i de color veig, i les vigues de la teulada són de fusta i vistes. L'exterior de l'església està fet amb pedra. | 08293-13 | Carretera de les Mines, s/n, 08699 Vallcebre | La primera església de Santa Maria de Vallcebre està documentada des de finals dels segle X, però l'edifici preromànic fou substituït per una nova construcció romànica al segle XIII, gràcies a les deixes testamentàries i als donatius dels pagesos del lloc. Aquest petit edifici es mantingué com a parròquia fins l'any 1931 en que es projectà una nova construcció. L'augment demogràfic experimentat pel poble de Vallcebre arran de les explotacions mineres obligà a ampliar l'església i s'optà per construir-la de nou, tot i que les dificultats i penúries de la guerra van impedir que el projecte es finalitzés. A finals dels 90, aquesta església es va haver d'enderrocar perquè estava en molt mal estat i presentava importants símptomes de deteriorament. El terreny inestable en fou la conseqüència principal. Així doncs, l'església es traslladà a l'altre banda del carrer. L'any 2000, després de molts esforços i sacrificis per obtenir el finançament, es va poder inaugurar l'actual centre de culte, gràcies a la col·laboració ciutadana. Després de la Guerra Civil l'església s'arranjà i es col·locaren les imatges i elements que havien estat malmesos. El dia 15 d'agost, dia de la Festa Major i sant de la patrona, es col·locà a l'església parroquial la imatge de la Verge Maria i la de Santa Bàrbara. L'actual església es va inaugurar oficialment el dia 16 de gener del 2000. | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 2000 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70896-foto-08293-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70896-foto-08293-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70897 | Capella de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-nuria-0 | AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XVIII | Es tracta d'una petita capella de coberta amb volta de canó i una teulada a doble vessant, d'una sola nau amb presbiteri quadrat. Hi ha una porta, oberta a migdia, amb arc de mig punt rebaixat, fet amb pedra col·locada a la manera d'un plec de llibre. És un senzill oratori que té l'interior totalment arrebossat i una porta oberta amb reixa. A la teulada, i sobre la porta, hi ha una creu de ferro. | 08293-14 | Camí del Portet, s/n, 08699 Vallcebre | La capella de la Mare de Déu de Núria és un petit oratori construït al segle XVIII prop de la masia de Cal Pau, a la qual pertany. Arran de les destrosses de la Guerra Civil, l'església va necessitar de reformes, així doncs, la nova imatge de la Mare de Déu de Núria, la de la Verge de Lourdes i la del Pilar no es van reemplaçar a l'església fins el 1945, data en que la capella havia d'estar ja restaurada. | 42.1992100,1.8266400 | 403128 | 4672561 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70897-foto-08293-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70897-foto-08293-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70897-foto-08293-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70898 | Campanar de Santa Maria de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-santa-maria-de-vallcebre | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XX | El campanar de torre, amb planta octogonal, té accés exterior propi i diverses obertures, així com quatre arcs de mig punt a la part superior. És el campanar de l'antiga església, que li fou construït adossat al mur de ponent i avui dia és l'únic vestigi que resta de l'anterior església. | 08293-15 | Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. | La primera església de Santa Maria de Vallcebre està documentada des de finals dels segle X, però l'edifici fou substituït per una nova construcció romànica al segle XIII, gràcies a les deixes testamentàries i als donatius dels pagesos del lloc. Aquest petit edifici es mantingué com a parròquia fins l'any 1931 en què es projectà l'anterior construcció. Més gran, degut a l'augment demogràfic experimentat pel poble de Vallcebre a causa de les explotacions mineres. A finals dels 90 es va haver d'enderrocar l'anterior església perquè estava en molt mal estat i presentava importants símptomes de deteriorament. L'any 2000, després de molts esforços i sacrificis, en la recerca de subvencions i finançament per construir l'actual centre de culte, es va poder inaugurar gràcies a la col·laboració ciutadana. La capella de Santa Magdalena també patí danys durant la Guerra Civil. Així doncs, i gràcies a la documentació parroquial, sabem que les famílies Batlló i Rotes es van pagar la imatge de la Santa que es traslladà a la capella el 22 de juliol de 1942. | 42.2039900,1.8184800 | 402462 | 4673101 | 1931 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70898-foto-08293-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70898-foto-08293-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC, Cortés Elía, María del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70899 | Sant Julià de Fréixens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-freixens | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. AAVV (1985). Catalunya Romànica vol. XII 'El Berguedà'. Enciclopèdia Catalana. Pàgines 495-496. AAVV (1994). El Patrimoni Històric i Artístic: Bages, Berguedà, Cerdanya i Solsonès. Biblioteca Comarcal de Catalunya, vol 2. Regió7/ Caixa Catalunya i Generalitat de Catalunya. BURON, Vicenç (1977). Esglésies catalanes romàniques: guia. Edicions Artestudi. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. VIGUÉ, Jordi (1978). El Berguedà. Edicions Artestudi. | XII | L'església és una construcció d'una sola nau, orientada a llevant i coronada per un absis de planta semicircular essent, aquest darrer element, la part més interessant de l'església. És gairebé tan ample com la nau i té una senzilla decoració exterior formada per una motllura seguida a manera de cornisa i unes petites mènsules, que no aguanten res, separades uns quaranta centímetres. Al mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada, actualment tapiada, coberta amb un arc de mig punt adovellat. Els seus carreus de pedra quadrats i polits i ben disposats a trencajunt, semblen respondre al segle XI. L'interior de la nau, coberta amb volta de canó, és totalment arrebossada, llevat de la part inferior de l'absis, cobert amb un quart d'esfera. Al segle XVIII es va reformar amb la construcció d'una nova volta de canó reforçada amb contraforts al mur de migdia, visibles des de l'exterior. Contraforts de mides diferents i que alhora varen permetre l'obertura de capelles desiguals en aquest mur. La porta d'entrar original és perduda i avui s'hi accedeix per una porta, coberta per un porxo, al costat de migjorn. Hi ha obertures també actuals i són al mur de migdia. A més, durant l'època moderna, també s'arrebossà l'interior de la nau i s'hi agregà la rectoria. Tot i les remodelacions, l'església conserva tota la capçalera i el mur de tramuntana originals. Elements més moderns serien el campanar de torre quadrada, al mur de ponent, i un cor situat a l'interior de l'església.Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga. Materials emprats en la construcció són pedra, morter i teula. | 08293-16 | Sant Julià de Fréixens s/n, 08699 Vallcebre. | L'església de Sant Julià de Fréixens va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Vallcebre i l'any 1311 amb el de Vallcebre Sobirà. Els seus orígens s'han de vincular amb el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles del qual depenia i n'era una de les moltes propietats al comtat de Berga. L'any 1019 els comtes d'Urgell concediren al monestir de Tavèrnoles la possessió del monestir de Sant Llorenç de Morunys a la Vall de Lord; aquest monestir de la Vall de Lord tenia un important lot de terres al Berguedà, a la parròquia de Sant Julià de Vallcebre, terres que pertanyien a Sant Llorenç de Morunys i que quedaren incloses a la senyoria de Sant Serni de Tavèrnoles, tot i que més tard se'n desvincularien altre cop. Per tant, l'existència de l'església queda constatada ja a inicis del segle XI. En la consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles de l'any 1040 torna a citar-se el domini sobre Sant Julià. L'església es esmentada a un testament de l'any 1197, quan Estefania Isarna deixà dos argenços a Sant Julià, car un dels seus fills, Ramon, era clergue de Sant Julià. L'any 1312 passà a ser parròquia gràcies a la visita del deganat de Berga. El segle XV la parròquia era ja regentada pel capellà de Vallcebre i de l'església de Santa Maria amb la qual cosa va perdre la titularitat; Sant Julià quedà unit, com a sufragània, a Santa Maria de Vallcebre. El segle XVIII, però, ambdues esglésies eren sufragànies del santuari de Santa Maria de Falgars. Els capellans o rectors de Sant Julià coneguts són: Miquel -1279-, R. Olzina -130-, Bernat Corderols -1384- i Bernat Bonet -1440- (ja unida a Santa Maria de Vallcebre). | 42.2227500,1.8253400 | 403057 | 4675176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70899-foto-08293-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70899-foto-08293-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70899-foto-08293-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70900 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-1 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Ruí i altres (1994. ElBerguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia fruit de diferents etapes constructives, la darrera de les quals, correspon al segle XVIII. Consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. La maçoneria dels seus murs permet apreciar les diferents construccions. En la part corresponent a la segona ampliació es pot apreciar una doble eixida d'arcs de mig punt sustentats per pilars i una balconeta de fusta, unida per la teulada a un altre cos més pobre a la part de migdia. Al costat de la masia hi ha la masoveria, també amb coverta a doble vessant. | 08293-17 | Sant Julià de Fréixens | La Masia de Cal Solà està documentada des de l'edat mitjana: el 1495 s'esmenta un tal Bartomeu Solà de la parròquia de Sant Julià de Fréixens. Apareix al fogatge de l'any 1553. Els segles XVII-XVIII amplià les seves propietats esdevenint una de les masies més grans del terme. És una masia característica del Berguedàamb planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, amb una estructura interna de tres cossos paral·lels, el central més ample, i coberta a dues vessants. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i té un esquema fàcilment ampliable. Clar exemple de masia gran, l'ampliació de la qual comporta l'annexió de petits cosssos laterals destinats a corts, pallisses i porxos, que n'han modificat força la fesomia inicial. | 42.2289400,1.8086600 | 401690 | 4675883 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70900-foto-08293-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70900-foto-08293-17-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70901 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-3 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de ponent. La porta d'entrada és al mig de la façana i té un arc de mig punt rebaixat; als pisos superiors, i a banda i banda de la porta, s'obren finestres petites i quadrades. Maçoneria senzilla i sense arrebossar. Al voltant de la masia hi ha pallisses, corrals i altres dependències agropecuàries que conserven les estructures originals del segle XVIII. | 08293-18 | Els Hostalets, Sant Julià de Fréixens | Masia dispersa d'estructura clàssica, tot i que ha estat reformada, possiblement dati del segle XVIII, ja que el 1856 ja ens apareix al Cens Militar de Vallcebre (conservat a l'arxiu de Berga). | 42.2219200,1.8322400 | 403625 | 4675076 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70901-foto-08293-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70901-foto-08293-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70901-foto-08293-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70902 | Molí de Boixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixons | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XVII-XVIII | Únicament queden algunes parets mig dretes i quatre pedres soltes. | Del molí fariner en queden poques restes, ja que va ser abandonat després de la guerra civil i la seva proximitat al riu Saldes l'ha malmès repetidament. Nomès queden en peu algunes parets i la planta baixa. L'habitatge que ocupava el primer pis està ensorrat, així com la teulada. | 08293-19 | Els Hostalets | Construït al final del segle XVII el molí es va mantenir actiu fins després de la guerra civil que fou abandonat. La proximitat als Hostalets i a l'estació del telefèric miner que feia el trajecte que va de l'Espà a Vallcebre, expliquen la vitalitat del molí als primers anys del segle XX. | 42.2181200,1.8329900 | 403681 | 4674653 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment pertany al municipi de Guardiola de Berguedà, però apareix a l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya dins el municipi de Vallcebre.Es coneix també com a Molí de Bosoms o Bossoms. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||
| 70903 | Mina Nova de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nova-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Antiga mina de carbó, situada al nord del municipi. Consta d'un tram de via que parteix des de la carretera i, passant per un túnel, arriba fins a la bocamina. A sobre de la bocamina encara es conserva la caseta amb els ventiladors que portaven aire a dins de la mina. Avui s'ha restaurat i es vol utilitzar amb finalitats turístiques. La recuperació es va dur a terme per l'Associació Trens Miners Turístics, dedicada a l'estudi, la recuperació i la restauració d'antics trens miners. | 08293-20 | Coll de Pradell | Aquesta mina, es va explotar entre els anys 1949-1962. Tenia una galeria de dos nivells, que estaven comunicats per una rampa interior, on hi treballaven cap a dues-centes persones. Moltes d'elles per passar-hi el servei militar. S'hi van produir dos accidents mortals el 7 de desembre de 1949, on un miner morí al comprovar un cartutx de dinamita i el 27 de desembre de 1951 on un miner moria transportant el carbó en un camió. El dia 23 de juliol tancava definitivament l'explotació. | 42.2001900,1.7795900 | 399245 | 4672724 | 1942 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70903-foto-08293-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70903-foto-08293-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC, Cortés Elía, María del Agua | Ús turístic - Associació Trens Miners Turístics, que ha consolidat l'entrada de l'antiga mina. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||
| 70904 | Roure de Cal Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-galceran | Roure martinenc situat sobre la masia cal Galzeran, el seu tronc fa dos metres i mig de diametre. Fa uns anys el va tocar un llamp que el va malmetre parcialment. | 08293-21 | La Barceloneta | 42.2147400,1.8141300 | 402119 | 4674300 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70904-foto-08293-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | També se'l coneix com a Roure Gros. | 98 | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||||
| 70905 | Cal Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galceran | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Edifici de planta baixa, un pis i golfes. La casa consta de dues parts situades en un angle de noranta graus que delimiten el pati. Consta d'una teulada a dues vessants i diferents etapes constructives. Una de les portes d'entrada amb arc de mig punt rebaixat, conserva una inscripció feta sobre una pedra que posa any 1862. | 08293-22 | La Barceloneta | La masia data del segle XVIII i també apareix al cens militar de Vallcebre de l'any 1856. | 42.2136500,1.8160500 | 402276 | 4674176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70905-foto-08293-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70905-foto-08293-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70905-foto-08293-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70906 | Cal Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muga | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. L'habitatge està situat al primer pis on s'hi accedeix directament per una escala: Construcció senzilla amb petites finestres quadrades a llevant i a la part sud. | 08293-23 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856 | 42.2165700,1.8141500 | 402124 | 4674503 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70906-foto-08293-23-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70907 | Estació de descàrrega del telefèric de l'Espà als Hostalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-descarrega-del-teleferic-de-lespa-als-hostalets | PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | Només es conserven les tremuges, estructura en mal estat a causa de l'abandonament de les instal·lacions. | Aquest era el punt on finalitzava el telefèric de l'Espà als Hostalets. Antigament hi havia moltes tremugues però avui només s'hi conserven les tremuges de formigó que es van construir per ampliar les que ja hi havia de fusta. És una construcció quadrada de formigó amb unes petites obertures quadrades. Per la part de dalt arribava el cable i les vagonetes, que es buidaven a dins de la tremuga. Aquesta servia per emmagatzemar el carbó i, per mitjà de les petites obertures quadrades, que s'obrien i es tancaven, es buidava el carbó i es carregava als camions. | 08293-24 | Els Hostalets | El 1940 l'empresa Carbones y Transportes Cadí SA, va comprar la mina Clara de Saldes. El primer que va fer l'empresa va ser encarregar la construcció d'un telefèric per transportar el carbó que extreien fins al Collet. Començaren les obres però el telefèric només es va poder fer arribar fins als Hostalets, ja que diversos problemes amb el Comte de Fígols, propietari dels terrenys per on havia de passar, ho impediren (tot i que les pilones ja estaven posades). El telefèric va entrar en funcionament l'any 1942. El 1944 la mina va tancar i, fins que no va tornar a obrir, el telefèric només s'utilitzà des de Saldes. Les empreses explotadores dels dos teleferics de la zona, el de l'Espà als Hostalets, i el de Vallcebre al Collet, van iniciar negociacions per tal d'enllaçar els dos telefèrics. Els interessava unir-los perquè així Serchs SA (Vallcebre) podia baixar el carbó de la Campos, i Carbones Pedraforca SA (Saldes) podia fer arribar el carbó directament al Collet. Tot i que els dos telefèrics d'enllaç es van construir, mai es van arribar a posar en funcionament. Aquest telefèric de més d'11 km, transcorria pels llocs que oferien menys dificultats, a excepció del tram dels Cantinals. Era un telefèric de tipus bicable: hi havia un cable fixe en cada sentit de la marxa que suportava el pes de les vagonetes, i un altre en moviment que les arrossegava, millorant el sistema monocable utilitzat al telefèric de Vallcebre. Una altra diferència era que les torres de suport eren metàl·liques, i no de fusta com en el telefèric de Vallcebre. | 42.2207100,1.8351600 | 403864 | 4674939 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70907-foto-08293-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70908 | Torre del telefèric de Vallcebre al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-teleferic-de-vallcebre-al-collet | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | Nomès es conserva part de l'estructura que aguantava la torre a causa de l'abandonament. | Petita torre de suport del telefèric que baixava les vagonetes de carbó des de Vallcebre fins al Collet (Guardiola de Berguedà). Únicament es pot apreciar la base quadrada de formigó que subjectava la torre de suport. Aquestes pilones o torres de suport eren totalment de fusta, d'aquí que avui en dia ja no en quedi cap rastre. Concretament, aquestes torres de fusta estaven forades per bigues de 20 per 20 cm, col·locades verticalment sobre la base o fonaments de formigó, i reunides en un vèrtex a la part superior. Un tramat de bigues de 15 per 15 cm lligava l'estructura. Les bigues anaven collades entre elles per cargols. A la part superior, un travesser feia de suport a les rodes per on circulava el cable i per on lliscaven les vagonetes. | 08293-25 | La Foradada | La Generalitat, a l'etapa republicana, va començar a construir un telefèric per baixar el carbó fins al Collet, però al 1939, en acabar la Guerra Civil i desaparèixer aquesta institució, les obres es van aturar. Posteriorment, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA es va fer càrrec de les mines de Vallcebre, i va reprendre els treballs de la construcció del telefèric, que l'any 1944 va arribar a Griera i el 1946 al Collet. Aquest telefèric es va utilitzar fins el 1962. Un cop construït el telefèric de Vallcebre i el telefèric de L'Espà fins als Hostalets, les dues empreses explotadores van iniciar negociaions per construir dos telefèrics d'enllaç. Un havia d'unir la mina Campos de Saldes, propietat de Serchs SA, amb l'estació motriu del telefèric de Carbones Pedraforca SA; i l'altre havia d'unir el tram final dels Hostalets amb el telefèric que anava fins al Collet. Així, Serchs SA podia baixar el carbó de la mina Campos i Carbones Pedraforca SA podia fer arribar el carbó al Collet. Els dos telefèrics d'enllaç es van construir però mai van funcionar. L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria Teresa, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram, sense gaire desnivell, portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per tal de reduir el fort pendent. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes però a la sortida, per salvar el desnivell de la roca, s'hi va construir una pilona de 52 metres d'alçada. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge, on s'hi van haver de fer unes proteccions per evitar que el carbó caigués sobre la casa. Des del poble anava en direcció a la Foradada on el desnivell es suavitzava fins arribar a l'estació de Grier, en una primera fase, i després fins al Collet. Els forts desnivells van fer que la instal·lació i l'explotació del telefèric fossin dificultoses. Wagner, l'enginyer alemany que havia impulsat les mines de Peguera, fou l'encarregat de l'obra. | 42.2128600,1.8284000 | 403294 | 4674075 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||||
| 70909 | Túnels del telefèric de Vallcebre al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunels-del-teleferic-de-vallcebre-al-collet | PIQUES, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó. Zenobita Edicions, p. 6-7. | XX | Els túnels del telefèric de Vallcebre són dos túnels que foraden la roca de l'Esdavella i que permeten passar a l'altre cantó. En el seu dia es van construir per fer baixar les vagonetes de Carbó del telefèric de Vallcebre al Collet, avui dia aprofitant que es pot passar d'un cantó a l'altre de la roca, s'hi ha construït un mirador. | 08293-26 | Roca de l'Esdavella | L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram sense gaire desnivell portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per reduir-lo encara més. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge. Des del poble anava en direcció a la foradada on el desnivell es suavitzava fins arribar a l'estació de Griera. | 42.2011500,1.8048800 | 401335 | 4672801 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70909-foto-08293-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70909-foto-08293-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC, Cortés Elía, María del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70910 | Mas el Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-pla | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, un pis i golfes amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de ponent, on es concentren la major part de les obertures. Avui dia, tot i que conserva la forma original, està restaurat. El mur és de maçoneria amb pedra vista. Adossat al mur de ponent hi ha una construcció, coberta a dues aigües, que funcionava com a pallissa. | 08293-27 | Belians | Construïda a finals del segle XVII és una masia que formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre. | 42.1983800,1.8142900 | 402107 | 4672483 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70910-foto-08293-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70910-foto-08293-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70910-foto-08293-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70911 | Cal Curi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curi | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, està coberta a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana de migdia. És de grans dimensions, concretament és la més important del barri del Portet. La majoria de finestres són allindades però també n'hi ha d'arc de mig punt o d'arc rebaixat. Fou ampliada pel sector de ponent amb la construcció d'un cos rectangular aixoplugat per la prolongació del ràfec de la teulada. A llevant hi ha una pallissa. Els murs són de maçoneria força irregular, tot i que s'ha reformat a finals del segle XX per acondicionar-la com a segona residència. | 08293-28 | El Portet | Situada al barri o veïnat del Portet, a l'extrem oriental del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre, la masia és una construcció del segle XVII que va quedar deshabitada després de la guerra civil. Actualment s'ha reformat i serveix com a segona residència. | 42.1987600,1.8381200 | 404075 | 4672498 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70911-foto-08293-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70911-foto-08293-28-2.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70912 | Cal Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuto | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Rufí (1994). El Berguedà, vol. 4. Edicions Intercomarcals SA. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia amb planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Hi ha tres obertures per pis seguint el mateix eix de simetria. La porta, al centre de la planta baixa, és d'arc rebaixat i la resta d'obertures tenen la llinda, els brancals i l'ampit de grans carreus de pedra. En un costat té annex un cos de planta baixa i un pis amb coberta a una vessant, i a continuació un cobert amb teulada a una vessant. El parament està arrebossat excepte les obertures que són de pedra vista. | 08293-29 | Afores s/n, 08699 Vallcebre. | Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII, en uns anys de fort creixement demogràfic de Vallcebre, és una de les masies més ben conservades del municipi. Apareix documentada al cens militar del 1856 i en aquests anys el seu propietari era Joan Solé. Al segle XVIII la casa s'amplià responent a la prosperitat de les grans famílies pageses de la comarca. L'ampliació més generalitzada consistia a construir una galeria juxtaposada a la façana principal sense alterar-ne l'estructura clàssica i formada per una sèrie d'arcs de mig punt. L'arrebossat total de la casa és també una de les obres d'aquest període, i Cal Tutó en fou un bon exemple. | 42.2038000,1.8123300 | 401954 | 4673087 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70912-foto-08293-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70912-foto-08293-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70912-foto-08293-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La grafia correcte és Cal Tutó i no Cal Tutor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70913 | Cal Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-victoria | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta rectangular, planta baixa dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a migdia, on es concentre la major part de les obertures. Construcció de maçoneria amb pedra vista. Ha estat reformada, però conserva gairebé intacta la forma original. Prop de l'entrada conserva un pou de deu metres de profunditat que actualment es fa servir per regar. | 08293-30 | Les Deus | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1941100,1.8267200 | 403127 | 4671995 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70914 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-6 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Construcció del segle XVII, és una masia amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de ponent. Les obertures són allindades. Té les façanes de migdia i de ponent arrebossades. Avui dia aquesta casa està en procés de reformes, en la part en que conserva una balconada de fusta al primer nivell. | 08293-31 | El Divinal | Cal Pau és una construcció de finals del segle XVII. Propera a la casa, hi ha la capella de la Mare de Déu de Núria, construïda al segle XVII. | 42.1997900,1.8264100 | 403110 | 4672626 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70914-foto-08293-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70914-foto-08293-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70915 | Cal Dens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dens | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. A l'edifici original, del segle XVIII, es va adossar un nou cos, que respecta la mateixa tipologia al mur de llevant, ampliant-la considerablement amb obra arrebossada. Els mterials de l'ampliació són moderns. Les obertures són quadrangulars. | 08293-32 | Belians | Situada al terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre, la masia es va construir al segle XVIII i es va ampliar a finals del segle XX. Apareix al cens militar de 1856, on se'ns diu que era habitada per Rosa Boixader i que el propietari era un tal José Coma. | 42.1994200,1.8137600 | 402065 | 4672599 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70915-foto-08293-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70915-foto-08293-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70916 | Cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-xic | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta quadrangular, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant on es concentren la majoria d'obertures, finestres petites i quadrades. La construcció és una obra senzilla feta de morter i arrebossada. Conserva un edifici adosat amb teulada a una sola vessant, que es dedicava com a pallissa. | 08293-33 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2148400,1.8096900 | 401753 | 4674316 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70916-foto-08293-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70917 | Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiet-0 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant. Planta baixa dos pisos i golfes. Tres obertures per pis seguint el mateix eix de simetria. Porta principal amb un arc de mig punt rebaixat. Construcció de maçoneria amb pedra vista. Té una pallissa a la part esquerra. | 08293-34 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2160200,1.8084100 | 401649 | 4674448 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70917-foto-08293-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70918 | Cova sobre la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sobre-la-foradada | AAVV (1980). Catàleg espeleològic de Catalunya. Barcelona. AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques). Generalitat de Catalunya. | La cova es troba a les parets d'una cinglera que forma una gran bauma, en la qual es poden observar petites obertures estretes de difícil accés. La cova té una profunditat de 27 metres i presenta dues boques de poca alçada, una d'elles bipartides per un bloc. Als pocs metres de l'entrada, a l'esquerra, la galeria resta tapada per blocs, però a la dreta s'uneix amb el conducte procedent de l'altre boca, formant una única galeria de fort pendent, sòl fangós i de dimensions notables. Aquest tram principal de galeria té uns 50 metres de longitut. Segons informà un veí de Berga, en el moment en què es va obrir la boca de la cova, es van trobar fragments de ceràmica corresponents al Bronze Antic. Sota el baumat on es troba la cova, encara es conserven restes de parets que fins fa poc s'han fet servir per tancar el bestiar. | 08293-35 | La Foradada | Antigament s'utilitzà com a llar o habitacle de refugi, és per això que s'hi localitzaren ceràmiques. Darrerament podria haver servit d'amagatall o aixopluc però no hi ha cap evidència, només els tancats de bestiar de sota la cova poden fer pensar que algun pastor hagués pogut utilitzar-la. | 42.2167700,1.8263600 | 403132 | 4674511 | -1800 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70918-foto-08293-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70918-foto-08293-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La cova també és coneguda amb altres noms, com Cova de Cal Isidret o Cova Lluís Dachs. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||||
| 70919 | La Cambrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambrota | AAVV (1980). Catàleg espeleològic de Catalunya. Barcelona. AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques). Generalitat de Catalunya. | A l'oest de Cal Pubilló i penjada al cingle de la Soleia, trobem la cova natural de La Cambrota. Està situada en un terreny calcari i formada per una sola cambra de 7 metres d'amplada per 12 metres de llargada. Té una alçada entre 1,5 i 2 metres. La volta del sostre és arrodonida i el terra està cobert de sediments. Té una forma trapezoidal, bastant regular, i és orientada a llevant. No s'hi observa cap estructura. El terreny que em de seguir per accedir-hi és difícil perque es troba sota un cingle de roca calcària i s'ha de travessar una tartera per poder arribar-hi. | 08293-36 | Cingles de Cubell o la Soleia | Cova natural que situaríem al Ferro-Ibèric (-650/-50). | 42.2073700,1.8018200 | 401092 | 4673496 | -650/-50 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70920 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-2 | CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. | XVII | Es tracta d'una esglèsia amb coberta a doble vessant i el sostre amb volta de canó. S'obre a llevant amb una porta amb un arc de mig punt. És una construcció de maçoneria i pedra vista. El presbiteria és quadrat. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular que il·lumina la nau. Petit campanar obert a migdia. | 08293-37 | Belians | Esglesieta que es va construir al segle XVII. No se sap per quin motiu va ser dedicada a aquesta santa ni perquè es va construïr en aquest indret tant apartat. Davant de l'església hi ha una font, ara de cisterna, ja que la font natural s'eixugà en arribar-hi les galeries de les mines sota el Carot. Abans hi acudia la gent, fins i tot dels poble veïns, per a guarir-se de les berrugues, ja que aquesta aigua diuen que tenia aquesta virtut | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 1663 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70921 | Cal Cofiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cofiner | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia ensorrada parcialment, nomès conserva les parets de l'estructura principal. | Ruïnes d'una masia que formava part del veïnat de Sant Julià de Freixens i que és molt a prop de l'Església del mateix nom. Petita construcció quadrada amb morter i pedra vista. Les finestres que es conserven són amb un arc de mig punt rebaixat. | 08293-38 | Sant Julià de Fréixens | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2235200,1.8253600 | 403060 | 4675262 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70921-foto-08293-38-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70922 | Cal Berto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berto | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb teulada a doble vessant i oberta a llevant. És una construcció senzilla feta de morter i arrebossada. Consta de planta baixa dos pisos i golfes. Cap a llevant és on es concentren la majoria de finestres que són bastant petites i irregulars. Té adosat un edifici amb teulada també a doble vessant, que es tracta d'una construcció posterior. | 08293-39 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2127000,1.8219100 | 402758 | 4674064 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70922-foto-08293-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70922-foto-08293-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70922-foto-08293-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70923 | Cal Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-1 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia rectangular, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de ponent. Construcció senzilla de morter i sense arrebossar. Consta de planta baixa dos pisos i golfes. Per la part de llevant es concentren la major part de les obertures, guardant la simetria. Hi ha adosada una segona construcció amb teulada d'una sola vesant que conserva un arc de mig punt rebaixat, aquest edifici tenia la funció de pallissa. | 08293-40 | Afores | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856 i ens diu que era habitada per José Solé i el seu propietari era el Marquès de Setmenat. | 42.2069200,1.8204600 | 402630 | 4673424 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70923-foto-08293-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70923-foto-08293-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70924 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-0 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia molt gran que es fruit de varies etapes constructives. L'edifici principal té una planta quadrangular amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant. Construcció amb planta baixa, dos pisos i golfes. A la banda de migdia hi ha adosat una altre construcció també de planta rectangular i coberta de doble vessant. Tota la masia està construïda amb morter i sense arrebossar. Les portes són arcs de mig punt rebaixats. | 08293-41 | El Comellar | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2059300,1.8268200 | 403153 | 4673307 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70924-foto-08293-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70924-foto-08293-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70924-foto-08293-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70925 | Masia Els Hostalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-els-hostalets | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XVIII | Masia de planta baixa, un pis i golfes. Està coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a ponent. Les finestres, amb els vorals de totxo, es distribueixen pels murs de migdia i ponent i són de petites dimensions. Els murs de maçoneria estan arrebossats però es conserven en mal estat. | 08293-42 | Els Hostalets | La masia fou construïda al peu del riu Saldes a finals del segle XVIII. Adquirí gran protagonisme a començaments del segle XX quan molt a prop s'hi instal·là l'estació final del Telefèric de l'Espà. En total, aquest telefèric tenia una llargada de 11.7000m. Des dels Hostalets, el carbó provinent de Saldes, era transportat a l'estació de Guardiola de Berguedà amb camions. Fou en aquests moments quan la casa fou reconvertida en hostal, molt actiu gràcies a l'explotació minera i a la proximitat del molí fariner de Boixons. | 42.2202100,1.8346600 | 403822 | 4674884 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70925-foto-08293-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70925-foto-08293-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70926 | Molí de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vallcebre | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. | XVIII | Petita construcció, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té poques finestres i són quadrangulars. Construcció amb pedra, morter i teula. Els murs de maçoneria irregular estan arrebossats des de finals del segle XX, a partir de que la casa es va habilitar com a segona residència. El molí fou transformat anul·lant la bassa, el rec i part del cacau. Avui dia, la casa encara conserva 2 pedres del molí al seu exterior, amb finalitats ornamentals. Prop del Molí, molt a prop del Torrent de La Foradada, també s'hi conserven algunes restes del molí anterior. | 08293-43 | La Foradada | Situat al peu del torrent de Coma Arnau, prop dels cingles o grau de Vallcebre, era un molí fariner construït al segle XVIII i que es va mantenir en actiu fins a mitjans del segle XX. | 42.2119900,1.8270300 | 403180 | 4673980 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70926-foto-08293-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70926-foto-08293-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70926-foto-08293-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La casa deu el seu nom al primer molí de Vallcebre, molt a prop d'aquest, del qual només se'n conserven quatre pedres escampades. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70927 | Castell de la Grallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grallera | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), Generalitat de Catalunya. AAVV (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol 9 'Bages, Berguedà i Solsonès'. Fundació Enciclopèdia Catalana. SANTANDREU, Dolors (1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana'. L'Erol, nº 56, hivern 1997.</p> | XIII | Desaparegut | <p>Castell desaparegut. El castell estava prop del camí ral que pujava de Guardiola a Maçaners, abans d'arribar a Sant Julià de Fréixens. Tot i que no queden restes visibles, es fitxa en ser BCIN.</p> | 08293-44 | Els Hostalets | <p>El castell apareix documentat des de l'any 1255 amb Joan Bernat de Grallera com a senyor del castell, però tenia escampats una part dels seus dominis i propietats per la baronia de Pinós. La família està documentada fins a finals del segle XIV. El castell no tenia terme i estaria inscrit dins d'un domini superior com el castell de Guardiola o el monestir de Sant Llorenç prop Bagà.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1255 | 08293 | Vallcebre | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | També es coneixia com a Castell de Grayera o de Prat. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70928 | Coma de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-de-vallcebre | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. FOLCH, R (1980). Registre fòssil. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona, núm. 15.</p> | Dolent perquè es desconeix la localització. | <p>El jaciment paleontològic de Coma de Vallcebre es refereix a una localitat, de la qual se'n desconeix la localització i no hi consta cap intervenció, on s'hi documenten restes d'invertebrats marins fòssils d'edat Senonià ( Cretaci superior, Mesozoic), i s'hi destaca la presència de l'equínid (eriço marí) Orthopòsis miliaris, i del crustaci decàpode Callinassa faujasi.</p> | 08293-45 | Es desconeix la localització | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Aquest jaciment està recollit a la CCAA, la seva referència es va fer a partir del buidatge bibliogràfic, tot i que no el van poder localitzar. Avui en dia tampoc s'ha trobat ni hi ha cap altre referència bibliogràfica. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||||||
| 70929 | Cal Corrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corrent | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. AAVV(1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta central amb llinda de fusta petites finestres quadrades i balcons distribuïts simètricament. La construcció és de pedra morter i teula Els murs estan fets amb maçoneria irregular. A la façana de migdia es troba una escala que porta a una senzilla balconada de fusta que permet l'accés al pis superior. | 08293-46 | Belians | Masia construida al segle XVII o XVIII. Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1978500,1.8123000 | 401942 | 4672426 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70929-foto-08293-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70929-foto-08293-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70929-foto-08293-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70930 | Cal Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monjo-1 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta quadrada, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Planta baixa i dos pisos. Té dues parts adossades a banda i banda de l'edifici principal amb teulada d'una sola vessant. Construcció de ciment i pedra vista. Al voltant de la casa es conserven dues construccions petites, amb teulada de doble vessant, que estaven destinats a usos agrícoles. | 08293-47 | El Comellar | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2097700,1.8321000 | 403595 | 4673727 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70930-foto-08293-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70930-foto-08293-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70930-foto-08293-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Avui tota la casa està totalment reformada, tot i que conserva l'estructura original. Avui dia s'utilitza com a casa de turisme rural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70931 | Safareig La Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-la-fonteta | XIX-XX | Únicament queden 4 pedres que insinuen la silueta del safareig. | La zona de La Fonteta deu el seu nom a la font que hi ha. L'aigua d'aquesta font s'aprofitava per omplir un safareig o bassa on algunes cases de la zona hi anaven a rentar la roba. Avui en dia, de l'antic safareig, només queden quatre rocs que permeten veure la forma que tenia. Al seu lloc, hi ha 2 sagreigs prefabricats de ciment que s'hi han col·locat fa uns anys. Actualment, ningú hi va a rentar la roba perquè, tot i que l'aigua es va renovant i va marxant, els safareigs estan plens d'algues. L'aigua de la font segueix un rec i encara s'utilitza per omplir els safreigs. L'antic safareig tenia 3 lloses grans de pedra que servien per rentar-hi la roba. No s'hi observa cap coberta ni restes que demostrin que hi hagués sigut. Per la seva ubicació aïllada, possiblement, en els seus origens, tingués més una funció de bassa per abeurar-hi el bestiar que no de safareig. | 08293-48 | El Comellar | Els safreigs servien perquè la gent hi anés a rentar la roba. Van ser molt utilitzats fins a mitjans del segle XX. Generalment, els pobles tenien un safareig municipal, on hi podia anar tothom, i algunes cases o barris tenien safreigs de caire més particular. El safareig de La Fonteta seria un safareig de zona, ja que només l'utilitzarien les cases del voltant. | 42.2074700,1.8349700 | 403828 | 4673469 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70931-foto-08293-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70932 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-2 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de base quadrangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. La porta principal és un arc de mig punt rebaixat, té tres obertures a cada pis conservant la simetria. Senzilla construcció de maçoneria arrebossada. | 08293-49 | El Comellar | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2119500,1.8333400 | 403701 | 4673968 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70932-foto-08293-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70932-foto-08293-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70932-foto-08293-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||
| 70933 | Les Rotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rotes | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Estructuralment en bastant mal estat, amb algunes esquerdes importants en l'estructura principal. Abandonament i mal estat dels edificis secundaris. | Masia de grans dimensions en la qual es poden observar diferentes parts de l'edifici, fruit de les diferentes èpoques constructives. L'edifici principal, de planta quadrangular, té una planta baixa, dos pisos, i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana de llevant. En aquesta part és on es concentren la major part de les obertures. Construcció de maçoneria arrebossada en alguna part. Al voltant de la casa, o edifici principal, s'hi conserven dues petites construccions utilitzades pel treball de la terra, com la pallissa i les quadres. | 08293-50 | Belians | La masia apareix al cens militar de Vallcebre de l'any 1856. Segons aquest document, en aquests anys, la casa era habitada per un tal Ramon Jeusa. | 42.1967000,1.8227400 | 402802 | 4672287 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||
| 70934 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-3 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Petita masia de planta quadrada. Planta baixa i dos pisos, coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Finestres quadrades i de petites dimensions que es concentren a la façana de migdia i a la de llevant. Construcció senzilla de maçoneria sense arrebossar. Al costat hi ha una pallissa de doble planta, amb portes d'arc de mig punt amb pedra tosca. També prop de la casa es conserva un safareig, amb teulada d'una sola vessant, de principis del segle XX. | 08293-51 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856, aquest mateix any, la casa era habitada per Pedro Aymerich. | 42.1967800,1.8173800 | 402360 | 4672302 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml