Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71012 | Col·lecció de fòssils de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre | La col·lecció de fòssils es troba a l'Institut Crusafont. Aquesta és l'entitat que custòdia alguns dels fossils que s'han trobat en els jaciments del nucli de Vallcebre, concretament s'hi guarden: fibló de rajada fòssil de la Mina Esquirol i ous de dinosaure de Fumanya Nord. Alguns d'aquests fossils s'han traslladat a l'Institut Crusafont, no per ser el centre o museu més proper, sinó perquè permet fer-ne un estudi i guarda més acurats. | 08293-129 | Sabadell | El jaciment de Mina Esquirol es situa a la zona sud del terme municipal de Vallcebre, a l'Est de la Serra d'Ensija, just a l'inici sud de la Costa del Coll de Fumanya. El jaciment fou descobert el setembre de 2001, presenta una extensió de 2.500 m2 i s'hi han catalogat unes 80 icnites. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71012-foto-08293-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71012-foto-08293-129-3.jpg | Legal i física | Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Dipòsit provisional a l'Institut Crusafont. | 122 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 71013 | Col·lecció de fòssils de Vallcebre del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre-del-museu-de-les-mines-de-cercs | El MMCercs, pel fet de ser el museu més pròxim als jaciments de Vallcebre, és el que s'encarrega de custodiar part dels fòssils i restes que s'hi ha localitzat. Exactament el MMCercs guarda: 3 dents (TE-01: dent cònica amb una corona de secció basal circular i extrem apical agut, acabat en punxa. Dent restaurada amb reïnes; TE-02: dent robusta i cònica amb una corona de secció basal circular, lleugerament el·líptica, i extrem apical agut i rom, arrodonida. Presenta dues carenes longitudinals molt marcades. L'extrem labial es troba molt erosionat; i TE-06: correspon a una dent robusta, cònica i amb una secció basal circular. Es conserva només la part basal de la corona) i un os fòssil (TE-07: fòssil que correspon a un fragment ossi pla i allargat, de secció elíptica. Té una longitud de 6 cm i una amplada de 4 cm) provinents de l'aflorament del Torrent de l'Esdavella. | 08293-130 | Plaça Sant Romà, s/n Colònia de Sant Corneli, Cercs. | En les prospeccions que s'han realitzat al terme municipal de Vallcebre des de finals dels anys 90, s'hi ha localitzat diferents restes fòssils. A l'aflorament del Torrent de l'Esdavella s'hi van trobar dents i un os, fòssils que es conserven al MMC a l'espera que s'obri el futur centre d'interpretació de Fumanya. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Dipòsit provisional al Museu de les Mines de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 71155 | Tren i altres maquinària de les mines de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-i-altres-maquinaria-de-les-mines-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Diversos elements que estàn relacionats amb l'antiga explotació de carbó de la zona. El trenet està format per la màquina i diversos vagons que eren els que s'utilitzaven pel transport dels miners a l'interior de la mina i diverses vagonetes que servien per extreure el mineral. El de personal procedeixen de la mina de Carbons Pedraforca de Saldes. També es conserva altra maquinària específica com la pala carregadora. Les vagonetes es mantenen a l'exterior, mentre que la màquina es conserva dins uns contenidors instal·lats a l'inici de la via per a aquesta finalitat. | 08293-273 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2012800,1.7835600 | 399575 | 4672841 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71155-foto-08293-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71155-foto-08293-273-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70978 | Edificis Mina Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-mina-transversal-maria-teresa | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | L'estructura dels edificis és bona, però l'interior es troba en bastant mal estat. | Es tracta dels edificis exteriors associats a la mina Transversal Maria Teresa. Concretament, hi ha tres edificis: les dutxes, les oficines i els tallers. Entrant a l'explanada de la mina, primerament i a mà dreta, trobem l'edifici de les dutxes construït sobre el marge. Aquest és un edifici de planta rectangular, té planta baixa i un pis i està cobert amb una teulada a quatre vents. L'edifici està arrebossat i pintat de color verd. Les finestres són molt grans però la majoria tenen els vidres trencats. El segon edifici que trobem, a peu de mina, són les oficines. Aquest també és un edifici de planta rectangular, planta baixa i un pis, amb el carener perpendicular a llevant. Té dues portes a la planta baixa i moltes finestres. A l'altre banda de la mina hi ha el darrer edifici: els tallers. És una construcció rectangular de planta baixa arrambada al marge i amb coberta a una vessant. Té una gran porta a la façana de llevant i a la resta de façanes grans finestres. Aquestes són construccions molt senzilles, arrebossades i pintades de color blanc, però també estan abandonades. | 08293-95 | Belians | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l'any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L'any 1961 l'explotació es va mecanitzar amb un 'ARIETE'. També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L'any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l'interior de la mina s'hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús. | 42.2007800,1.8127000 | 401980 | 4672751 | 1953 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | L'Ajuntament utilitza puntualment l'edifici de les dutxes el dia de Reis per tal que els participants s'hi puguin vestir. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 71103 | Barraques Planell Dolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-planell-dolc | Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Catauña (1780). Junta de Comerç de Barcelona. Ernest Lluch Ed., Editorial Alta Fulla. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-X | La primera barraca està molt tapada i parcialment ensorrada. | Dues barraques mig ensorrades. Barraca 1 està molt tapada amb gleva i vegetació. Llinda plana de aproximadament 80cm x 30cm . Barraca 2 (404819/4672395) és més gran, de planta arrodonida de 200cm x 180 cm. Orientació est. Llinda plana 130cm x 30cm . Entrada ca. 50cm d'amplada i 140cm d'alçada. Hi un paravent a la banda nord de l'entrada. Zona antigament de conreu i de pastura a més de 1300m d'altitud. Accés fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre al Tossal Llissol. | 08293-220 | Planell Dolç | Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. Les barraques de Planell Dolç són petites i servien per gaurdar eines i per aixoplugar-se. S'ha trobat trumferes prop de les barraques. La zona ha anat canviant d'ús en el curs dels últims segles, i podia ser que la construcció de barraques i trumferes correspon a un fet esmentat per la Junta de Comerç de Barcelona en el seu Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña (1780): '...los pastos han disminuido en toda la montaña por cultivar las tierras para sembrar, por serles mas útiles que la leña y el carbón de ella.' Les vaques tornaven a pasturar aquestes terres fins els finals dels anys 1970 i principis dels anys 1980 quan els efectes contaminants de la pluja àcida de la térmica de Cercs es van començar a notar. | 42.1988400,1.8474200 | 404843 | 4672497 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71103-foto-08293-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71103-foto-08293-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 71117 | Trumferes de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-cal-tiet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Dues trumferes, una ensorrada, l'altre amb el sostre ensorrat. Planta rodona amb parets fetes d'una barreja de pedra calcària, còdols i trossos de teula. Marge dins del bosc prop la barraca de Cal Tiet en una zona de camps i feixes, mig abandonades, i impressionants parets de marge de pedra seca. Accés fàcil a peu des de la pista de terra entre Vallcebre i Maçaners per la Barceloneta. | 08293-234 | El Ribàs | Les trumferes són construccions de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior de la trumfera per entrar les patates, i una porta baixa orientada al nord per treure-les. Són construccions per guardar patates i es troben per tot el municipi de Vallcebre, tant al costat de les cases com a indrets molt lluny de les cases més properes. La cultivació de la patata a Vallcebe s'inicia als finals del segle XVIII. | 42.2189600,1.7993600 | 400907 | 4674785 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71117-foto-08293-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71117-foto-08293-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 71122 | Trumferes de Cal Corrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-cal-corrent | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Tres o quatre trumferes a prop de la casa Cal Corrent. Hi ha dubtes sobre la quarta trumfera a causa de la vegetació que l'oculta..La trumfera principal està adossada al marge. Es veu el forat per entrar les patates però la porta per treure-les està tapada. Te una alçada de 230cm a l'interior. Hi ha 2 o 3 trumferes més molt a prop de la casa, l'una al costat de l'altre. Hi ha una trumfera ensorrada a uns 200m de la casa. Marge al costat de pista de terra prop de Cal Corrent. Zona de feixes i camps. Alguns dels camps encara es conreen. Accés fàcil per la pista de terra del poble de Vallcebre direcció Cal Corrent i Cal Curt, i que passa pel pont de Periques. | 08293-240 | Belians | Les trumferes són construccions de pedra seca, que s'utilitzava per guardar les patates. Són de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. Les trumferes de Cal Corrent es troben molt a prop de la casa. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.1973300,1.8128800 | 401989 | 4672368 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71122-foto-08293-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71122-foto-08293-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 71138 | Trumferes Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-cal-xic | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La trumfera tallada al fer la pista nova s'ha consolidat per ús interpretativa. | Dues trumferes adossades al marge. Una trumfera és intacta, l'altre mig destruïda al fer una pista nova. La trumfera intacta te una entrada baixa i estreta de només 40cm d'amplada. La forma de les trumferes és arrodonida, tancant-se a d'alt i amb una llosa que tapa el forat per on entraven les patates. Llinda plana. Zona de camps cultivats i de marges abandonats prop del raval El Divinal. Marge al costat d'un camí de camp. Accés fàcil a peu des del Divinal, pujant per la pista entre Cal Pau i Cal Xic | 08293-256 | El Divinal | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.2004100,1.8285100 | 403284 | 4672692 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71138-foto-08293-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71138-foto-08293-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 71159 | Mines dels l'Hostalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-dels-lhostalets | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | Boca mines, barraques mineres i zones de carrega i descarrega de carbó. Els elements retratats són les mines Vulcano de Dalt i Vulcano de Baix. Les coordenades UTM es refereixen a aquestes mines. Zona de camps i feixes en gran part abandonades. Antic explotació de carbó (lignit) de les capes de carbo que es troben en margues garumnianes del Cretaci superior. Accés fàcil a l'Hostalet des de la carretera B400 Collet a Saldes, per la pista de Cal Griera a Cal Coix que surt a quilòmetre 3,100. Accés a les instal·lacions difícil per culpa del pendent i la vegetació. | 08293-277 | L'Hostalet | Aquesta zona fou explorada en una etapa primerenca de l'explotació del carbó a Vallcebre. L'explotació es va iniciar l'any 1914 al la Mina del Racó i a les dues Mines del Jaumet, i l'any 1915 a la Mina Conangla de Baix. Es va tornar a buscar carbó durant la Guerra Civil, tant per l'escassetat de carbó com per estalviar els nois del municipi la seva incorporació al front de la guerra. A la dreta del Torrent de Bosoms hi havia la Mina del Racó o Mina X, explotada entre 1914 i 1918 quan baixaven el carbó amb animals fins a Guardiola, i posteriorment entre 1937 i 1939 quan baixaven el carbó amb camions. A l'esquerra del torrent hi havia la Mina Conangla de Baix (1915-1931 i 1937-1946), la Mina Conangla de Dalt (1937-1945), les dues Mines del Jaumet (1914-16), la Mina Vulcano de Baix (1955-1963) i la Mina Vulcano de Dalt (1948-1953). En la Mina Vulcano de Baix hi treballaven 60 homes en tres relleus. Es veu encara una gran quantitat de material de construcció prop de la boca mina. A la Mina Vulcano de Dalt, hi havia una sèrie de propietaris. Molts volien fer-se rics treient el mineral, però tots van acabar perdent diners. | 42.2227800,1.8301800 | 403456 | 4675174 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71159-foto-08293-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71159-foto-08293-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Les instal·lacions a la dreta del Torrent de Bosoms ja no existeixen. Les instal·lacions a la banda de Cal Coix estan ensorrades. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 71162 | Trumferes La Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-la-carrera | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | de les trumferes està intacta però tapada amb vegetació. L'altre trumfera està ensorrada | Dues trumferes, una ensorrada, l'altre gairebé intacta, de forma cònica. Aèria aïllada. Bosc petit en zona de camps cultivats entre dos camins de camp. Antigament hi havia més camps cultivats en aquesta zona. Accés fàcil a peu des de la casa La Carrera. S'arriba a La Carrera per la pista asfaltada que ve del poble de Vallcebre al raval El Comellar. | 08293-280 | La Coma d'Arnau | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.2041400,1.8276600 | 403220 | 4673107 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71162-foto-08293-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71162-foto-08293-280-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70895 | Sant Ramon del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-del-portet | AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XIX | Alguna esquerda estructural. Parets interiros i mobiliari en mal estat. | Església d'una nau, té la coberta amb volta de canó i de presbiteri quadrat. La porta, que s'obre a ponent amb un arc de mig punt adovellat, té per sobre un petit òcul circular que il·lumina la nau. El campanar s'alça prop de la porta al mur de migdia, és de planta quadrada, i té quatre arcs de mig punt que acullen la campana.L'aparell és molt simple: maçoneria sense arrebossar. | 08293-12 | El Portet | L'església de Sant Ramon del Portet és una capella construïda al segle XVIII. Depenia de la parroquial de Santa Maria de Vallcebre. Fou construïda, en època de fort creixement demogràfic, per atendre les necessitats religioses del veïnat del Portet, un dels més allunyats de la parroquial de Vallcebre. La imatge de Sant Ramon va ser la primera a arribar després de la Guerra Civil. Arribava a Vallcebre el 6 de setembre de 1940. | 42.2002300,1.8388500 | 404138 | 4672660 | 1853 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70895-foto-08293-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70895-foto-08293-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70895-foto-08293-12-3.jpg | Legal | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70896 | Santa Maria de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallcebre | AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XX | Església de planta amb forma de creu. La porta d'entrada és d'arc de mig punt i es troba a l'oest, als peus de l'església. D'aquí s'accedeix a la nau principal, coronada per l'absis semicircular. A banda i banda, una petita habitació que serveixen de magatzem i eucaristia. A l'absis, sobre l'altar, hi ha dues finestres de mig punt, amb vitralls dedicats a Santa Magdalena i a Santa Bàrbara patrona dels miners. La nau central té dues obertures a cada lateral i són també finestres amb arc de mig punt amb vitralls. Sobre la porta hi ha un petit campanar d'espadenya sense campana. El veritable campanar es troba a l'altre banda del carrer i és l'antic campanar de l'església de Santa Maria abans de que es traslladés. L'església està coberta amb una teulada a doble vessant amb teula aràbiga. L'interior de l'església és arrebossat i de color veig, i les vigues de la teulada són de fusta i vistes. L'exterior de l'església està fet amb pedra. | 08293-13 | Carretera de les Mines, s/n, 08699 Vallcebre | La primera església de Santa Maria de Vallcebre està documentada des de finals dels segle X, però l'edifici preromànic fou substituït per una nova construcció romànica al segle XIII, gràcies a les deixes testamentàries i als donatius dels pagesos del lloc. Aquest petit edifici es mantingué com a parròquia fins l'any 1931 en que es projectà una nova construcció. L'augment demogràfic experimentat pel poble de Vallcebre arran de les explotacions mineres obligà a ampliar l'església i s'optà per construir-la de nou, tot i que les dificultats i penúries de la guerra van impedir que el projecte es finalitzés. A finals dels 90, aquesta església es va haver d'enderrocar perquè estava en molt mal estat i presentava importants símptomes de deteriorament. El terreny inestable en fou la conseqüència principal. Així doncs, l'església es traslladà a l'altre banda del carrer. L'any 2000, després de molts esforços i sacrificis per obtenir el finançament, es va poder inaugurar l'actual centre de culte, gràcies a la col·laboració ciutadana. Després de la Guerra Civil l'església s'arranjà i es col·locaren les imatges i elements que havien estat malmesos. El dia 15 d'agost, dia de la Festa Major i sant de la patrona, es col·locà a l'església parroquial la imatge de la Verge Maria i la de Santa Bàrbara. L'actual església es va inaugurar oficialment el dia 16 de gener del 2000. | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 2000 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70896-foto-08293-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70896-foto-08293-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70897 | Capella de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-nuria-0 | AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XVIII | Es tracta d'una petita capella de coberta amb volta de canó i una teulada a doble vessant, d'una sola nau amb presbiteri quadrat. Hi ha una porta, oberta a migdia, amb arc de mig punt rebaixat, fet amb pedra col·locada a la manera d'un plec de llibre. És un senzill oratori que té l'interior totalment arrebossat i una porta oberta amb reixa. A la teulada, i sobre la porta, hi ha una creu de ferro. | 08293-14 | Camí del Portet, s/n, 08699 Vallcebre | La capella de la Mare de Déu de Núria és un petit oratori construït al segle XVIII prop de la masia de Cal Pau, a la qual pertany. Arran de les destrosses de la Guerra Civil, l'església va necessitar de reformes, així doncs, la nova imatge de la Mare de Déu de Núria, la de la Verge de Lourdes i la del Pilar no es van reemplaçar a l'església fins el 1945, data en que la capella havia d'estar ja restaurada. | 42.1992100,1.8266400 | 403128 | 4672561 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70897-foto-08293-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70897-foto-08293-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70897-foto-08293-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70898 | Campanar de Santa Maria de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-santa-maria-de-vallcebre | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Notas. Relación de los hechos más importantes acaecidos en esta parroquia de Santa Maria de Vallcebre. Novembre 1939-1949. APB. | XX | El campanar de torre, amb planta octogonal, té accés exterior propi i diverses obertures, així com quatre arcs de mig punt a la part superior. És el campanar de l'antiga església, que li fou construït adossat al mur de ponent i avui dia és l'únic vestigi que resta de l'anterior església. | 08293-15 | Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. | La primera església de Santa Maria de Vallcebre està documentada des de finals dels segle X, però l'edifici fou substituït per una nova construcció romànica al segle XIII, gràcies a les deixes testamentàries i als donatius dels pagesos del lloc. Aquest petit edifici es mantingué com a parròquia fins l'any 1931 en què es projectà l'anterior construcció. Més gran, degut a l'augment demogràfic experimentat pel poble de Vallcebre a causa de les explotacions mineres. A finals dels 90 es va haver d'enderrocar l'anterior església perquè estava en molt mal estat i presentava importants símptomes de deteriorament. L'any 2000, després de molts esforços i sacrificis, en la recerca de subvencions i finançament per construir l'actual centre de culte, es va poder inaugurar gràcies a la col·laboració ciutadana. La capella de Santa Magdalena també patí danys durant la Guerra Civil. Així doncs, i gràcies a la documentació parroquial, sabem que les famílies Batlló i Rotes es van pagar la imatge de la Santa que es traslladà a la capella el 22 de juliol de 1942. | 42.2039900,1.8184800 | 402462 | 4673101 | 1931 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70898-foto-08293-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70898-foto-08293-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC, Cortés Elía, María del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70899 | Sant Julià de Fréixens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-freixens | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. AAVV (1985). Catalunya Romànica vol. XII 'El Berguedà'. Enciclopèdia Catalana. Pàgines 495-496. AAVV (1994). El Patrimoni Històric i Artístic: Bages, Berguedà, Cerdanya i Solsonès. Biblioteca Comarcal de Catalunya, vol 2. Regió7/ Caixa Catalunya i Generalitat de Catalunya. BURON, Vicenç (1977). Esglésies catalanes romàniques: guia. Edicions Artestudi. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. VIGUÉ, Jordi (1978). El Berguedà. Edicions Artestudi. | XII | L'església és una construcció d'una sola nau, orientada a llevant i coronada per un absis de planta semicircular essent, aquest darrer element, la part més interessant de l'església. És gairebé tan ample com la nau i té una senzilla decoració exterior formada per una motllura seguida a manera de cornisa i unes petites mènsules, que no aguanten res, separades uns quaranta centímetres. Al mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada, actualment tapiada, coberta amb un arc de mig punt adovellat. Els seus carreus de pedra quadrats i polits i ben disposats a trencajunt, semblen respondre al segle XI. L'interior de la nau, coberta amb volta de canó, és totalment arrebossada, llevat de la part inferior de l'absis, cobert amb un quart d'esfera. Al segle XVIII es va reformar amb la construcció d'una nova volta de canó reforçada amb contraforts al mur de migdia, visibles des de l'exterior. Contraforts de mides diferents i que alhora varen permetre l'obertura de capelles desiguals en aquest mur. La porta d'entrar original és perduda i avui s'hi accedeix per una porta, coberta per un porxo, al costat de migjorn. Hi ha obertures també actuals i són al mur de migdia. A més, durant l'època moderna, també s'arrebossà l'interior de la nau i s'hi agregà la rectoria. Tot i les remodelacions, l'església conserva tota la capçalera i el mur de tramuntana originals. Elements més moderns serien el campanar de torre quadrada, al mur de ponent, i un cor situat a l'interior de l'església.Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga. Materials emprats en la construcció són pedra, morter i teula. | 08293-16 | Sant Julià de Fréixens s/n, 08699 Vallcebre. | L'església de Sant Julià de Fréixens va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Vallcebre i l'any 1311 amb el de Vallcebre Sobirà. Els seus orígens s'han de vincular amb el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles del qual depenia i n'era una de les moltes propietats al comtat de Berga. L'any 1019 els comtes d'Urgell concediren al monestir de Tavèrnoles la possessió del monestir de Sant Llorenç de Morunys a la Vall de Lord; aquest monestir de la Vall de Lord tenia un important lot de terres al Berguedà, a la parròquia de Sant Julià de Vallcebre, terres que pertanyien a Sant Llorenç de Morunys i que quedaren incloses a la senyoria de Sant Serni de Tavèrnoles, tot i que més tard se'n desvincularien altre cop. Per tant, l'existència de l'església queda constatada ja a inicis del segle XI. En la consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles de l'any 1040 torna a citar-se el domini sobre Sant Julià. L'església es esmentada a un testament de l'any 1197, quan Estefania Isarna deixà dos argenços a Sant Julià, car un dels seus fills, Ramon, era clergue de Sant Julià. L'any 1312 passà a ser parròquia gràcies a la visita del deganat de Berga. El segle XV la parròquia era ja regentada pel capellà de Vallcebre i de l'església de Santa Maria amb la qual cosa va perdre la titularitat; Sant Julià quedà unit, com a sufragània, a Santa Maria de Vallcebre. El segle XVIII, però, ambdues esglésies eren sufragànies del santuari de Santa Maria de Falgars. Els capellans o rectors de Sant Julià coneguts són: Miquel -1279-, R. Olzina -130-, Bernat Corderols -1384- i Bernat Bonet -1440- (ja unida a Santa Maria de Vallcebre). | 42.2227500,1.8253400 | 403057 | 4675176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70899-foto-08293-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70899-foto-08293-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70899-foto-08293-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70900 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-1 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Ruí i altres (1994. ElBerguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia fruit de diferents etapes constructives, la darrera de les quals, correspon al segle XVIII. Consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. La maçoneria dels seus murs permet apreciar les diferents construccions. En la part corresponent a la segona ampliació es pot apreciar una doble eixida d'arcs de mig punt sustentats per pilars i una balconeta de fusta, unida per la teulada a un altre cos més pobre a la part de migdia. Al costat de la masia hi ha la masoveria, també amb coverta a doble vessant. | 08293-17 | Sant Julià de Fréixens | La Masia de Cal Solà està documentada des de l'edat mitjana: el 1495 s'esmenta un tal Bartomeu Solà de la parròquia de Sant Julià de Fréixens. Apareix al fogatge de l'any 1553. Els segles XVII-XVIII amplià les seves propietats esdevenint una de les masies més grans del terme. És una masia característica del Berguedàamb planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, amb una estructura interna de tres cossos paral·lels, el central més ample, i coberta a dues vessants. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i té un esquema fàcilment ampliable. Clar exemple de masia gran, l'ampliació de la qual comporta l'annexió de petits cosssos laterals destinats a corts, pallisses i porxos, que n'han modificat força la fesomia inicial. | 42.2289400,1.8086600 | 401690 | 4675883 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70900-foto-08293-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70900-foto-08293-17-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70901 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-3 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de ponent. La porta d'entrada és al mig de la façana i té un arc de mig punt rebaixat; als pisos superiors, i a banda i banda de la porta, s'obren finestres petites i quadrades. Maçoneria senzilla i sense arrebossar. Al voltant de la masia hi ha pallisses, corrals i altres dependències agropecuàries que conserven les estructures originals del segle XVIII. | 08293-18 | Els Hostalets, Sant Julià de Fréixens | Masia dispersa d'estructura clàssica, tot i que ha estat reformada, possiblement dati del segle XVIII, ja que el 1856 ja ens apareix al Cens Militar de Vallcebre (conservat a l'arxiu de Berga). | 42.2219200,1.8322400 | 403625 | 4675076 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70901-foto-08293-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70901-foto-08293-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70901-foto-08293-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70905 | Cal Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galceran | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Edifici de planta baixa, un pis i golfes. La casa consta de dues parts situades en un angle de noranta graus que delimiten el pati. Consta d'una teulada a dues vessants i diferents etapes constructives. Una de les portes d'entrada amb arc de mig punt rebaixat, conserva una inscripció feta sobre una pedra que posa any 1862. | 08293-22 | La Barceloneta | La masia data del segle XVIII i també apareix al cens militar de Vallcebre de l'any 1856. | 42.2136500,1.8160500 | 402276 | 4674176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70905-foto-08293-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70905-foto-08293-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70905-foto-08293-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70906 | Cal Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muga | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. L'habitatge està situat al primer pis on s'hi accedeix directament per una escala: Construcció senzilla amb petites finestres quadrades a llevant i a la part sud. | 08293-23 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856 | 42.2165700,1.8141500 | 402124 | 4674503 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70906-foto-08293-23-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70910 | Mas el Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-pla | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, un pis i golfes amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de ponent, on es concentren la major part de les obertures. Avui dia, tot i que conserva la forma original, està restaurat. El mur és de maçoneria amb pedra vista. Adossat al mur de ponent hi ha una construcció, coberta a dues aigües, que funcionava com a pallissa. | 08293-27 | Belians | Construïda a finals del segle XVII és una masia que formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre. | 42.1983800,1.8142900 | 402107 | 4672483 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70910-foto-08293-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70910-foto-08293-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70910-foto-08293-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70911 | Cal Curi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curi | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, està coberta a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana de migdia. És de grans dimensions, concretament és la més important del barri del Portet. La majoria de finestres són allindades però també n'hi ha d'arc de mig punt o d'arc rebaixat. Fou ampliada pel sector de ponent amb la construcció d'un cos rectangular aixoplugat per la prolongació del ràfec de la teulada. A llevant hi ha una pallissa. Els murs són de maçoneria força irregular, tot i que s'ha reformat a finals del segle XX per acondicionar-la com a segona residència. | 08293-28 | El Portet | Situada al barri o veïnat del Portet, a l'extrem oriental del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre, la masia és una construcció del segle XVII que va quedar deshabitada després de la guerra civil. Actualment s'ha reformat i serveix com a segona residència. | 42.1987600,1.8381200 | 404075 | 4672498 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70911-foto-08293-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70911-foto-08293-28-2.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70912 | Cal Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuto | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Rufí (1994). El Berguedà, vol. 4. Edicions Intercomarcals SA. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia amb planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Hi ha tres obertures per pis seguint el mateix eix de simetria. La porta, al centre de la planta baixa, és d'arc rebaixat i la resta d'obertures tenen la llinda, els brancals i l'ampit de grans carreus de pedra. En un costat té annex un cos de planta baixa i un pis amb coberta a una vessant, i a continuació un cobert amb teulada a una vessant. El parament està arrebossat excepte les obertures que són de pedra vista. | 08293-29 | Afores s/n, 08699 Vallcebre. | Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII, en uns anys de fort creixement demogràfic de Vallcebre, és una de les masies més ben conservades del municipi. Apareix documentada al cens militar del 1856 i en aquests anys el seu propietari era Joan Solé. Al segle XVIII la casa s'amplià responent a la prosperitat de les grans famílies pageses de la comarca. L'ampliació més generalitzada consistia a construir una galeria juxtaposada a la façana principal sense alterar-ne l'estructura clàssica i formada per una sèrie d'arcs de mig punt. L'arrebossat total de la casa és també una de les obres d'aquest període, i Cal Tutó en fou un bon exemple. | 42.2038000,1.8123300 | 401954 | 4673087 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70912-foto-08293-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70912-foto-08293-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70912-foto-08293-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La grafia correcte és Cal Tutó i no Cal Tutor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70913 | Cal Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-victoria | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta rectangular, planta baixa dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a migdia, on es concentre la major part de les obertures. Construcció de maçoneria amb pedra vista. Ha estat reformada, però conserva gairebé intacta la forma original. Prop de l'entrada conserva un pou de deu metres de profunditat que actualment es fa servir per regar. | 08293-30 | Les Deus | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1941100,1.8267200 | 403127 | 4671995 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70913-foto-08293-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70914 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-6 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC), Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Construcció del segle XVII, és una masia amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de ponent. Les obertures són allindades. Té les façanes de migdia i de ponent arrebossades. Avui dia aquesta casa està en procés de reformes, en la part en que conserva una balconada de fusta al primer nivell. | 08293-31 | El Divinal | Cal Pau és una construcció de finals del segle XVII. Propera a la casa, hi ha la capella de la Mare de Déu de Núria, construïda al segle XVII. | 42.1997900,1.8264100 | 403110 | 4672626 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70914-foto-08293-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70914-foto-08293-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70915 | Cal Dens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dens | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. A l'edifici original, del segle XVIII, es va adossar un nou cos, que respecta la mateixa tipologia al mur de llevant, ampliant-la considerablement amb obra arrebossada. Els mterials de l'ampliació són moderns. Les obertures són quadrangulars. | 08293-32 | Belians | Situada al terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre, la masia es va construir al segle XVIII i es va ampliar a finals del segle XX. Apareix al cens militar de 1856, on se'ns diu que era habitada per Rosa Boixader i que el propietari era un tal José Coma. | 42.1994200,1.8137600 | 402065 | 4672599 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70915-foto-08293-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70915-foto-08293-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70916 | Cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-xic | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta quadrangular, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant on es concentren la majoria d'obertures, finestres petites i quadrades. La construcció és una obra senzilla feta de morter i arrebossada. Conserva un edifici adosat amb teulada a una sola vessant, que es dedicava com a pallissa. | 08293-33 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2148400,1.8096900 | 401753 | 4674316 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70916-foto-08293-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70917 | Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiet-0 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant. Planta baixa dos pisos i golfes. Tres obertures per pis seguint el mateix eix de simetria. Porta principal amb un arc de mig punt rebaixat. Construcció de maçoneria amb pedra vista. Té una pallissa a la part esquerra. | 08293-34 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2160200,1.8084100 | 401649 | 4674448 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70917-foto-08293-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70920 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-2 | CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. GAVÍN, Josep M ( ). Inventari d'esglésies: Berguedà, vol 17. Arxiu Gavín. | XVII | Es tracta d'una esglèsia amb coberta a doble vessant i el sostre amb volta de canó. S'obre a llevant amb una porta amb un arc de mig punt. És una construcció de maçoneria i pedra vista. El presbiteria és quadrat. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular que il·lumina la nau. Petit campanar obert a migdia. | 08293-37 | Belians | Esglesieta que es va construir al segle XVII. No se sap per quin motiu va ser dedicada a aquesta santa ni perquè es va construïr en aquest indret tant apartat. Davant de l'església hi ha una font, ara de cisterna, ja que la font natural s'eixugà en arribar-hi les galeries de les mines sota el Carot. Abans hi acudia la gent, fins i tot dels poble veïns, per a guarir-se de les berrugues, ja que aquesta aigua diuen que tenia aquesta virtut | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 1663 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70920-foto-08293-37-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70921 | Cal Cofiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cofiner | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia ensorrada parcialment, nomès conserva les parets de l'estructura principal. | Ruïnes d'una masia que formava part del veïnat de Sant Julià de Freixens i que és molt a prop de l'Església del mateix nom. Petita construcció quadrada amb morter i pedra vista. Les finestres que es conserven són amb un arc de mig punt rebaixat. | 08293-38 | Sant Julià de Fréixens | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2235200,1.8253600 | 403060 | 4675262 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70921-foto-08293-38-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70922 | Cal Berto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berto | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb teulada a doble vessant i oberta a llevant. És una construcció senzilla feta de morter i arrebossada. Consta de planta baixa dos pisos i golfes. Cap a llevant és on es concentren la majoria de finestres que són bastant petites i irregulars. Té adosat un edifici amb teulada també a doble vessant, que es tracta d'una construcció posterior. | 08293-39 | La Barceloneta | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2127000,1.8219100 | 402758 | 4674064 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70922-foto-08293-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70922-foto-08293-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70922-foto-08293-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70923 | Cal Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-1 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia rectangular, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de ponent. Construcció senzilla de morter i sense arrebossar. Consta de planta baixa dos pisos i golfes. Per la part de llevant es concentren la major part de les obertures, guardant la simetria. Hi ha adosada una segona construcció amb teulada d'una sola vesant que conserva un arc de mig punt rebaixat, aquest edifici tenia la funció de pallissa. | 08293-40 | Afores | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856 i ens diu que era habitada per José Solé i el seu propietari era el Marquès de Setmenat. | 42.2069200,1.8204600 | 402630 | 4673424 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70923-foto-08293-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70923-foto-08293-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70924 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-0 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia molt gran que es fruit de varies etapes constructives. L'edifici principal té una planta quadrangular amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant. Construcció amb planta baixa, dos pisos i golfes. A la banda de migdia hi ha adosat una altre construcció també de planta rectangular i coberta de doble vessant. Tota la masia està construïda amb morter i sense arrebossar. Les portes són arcs de mig punt rebaixats. | 08293-41 | El Comellar | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2059300,1.8268200 | 403153 | 4673307 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70924-foto-08293-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70924-foto-08293-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70924-foto-08293-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70925 | Masia Els Hostalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-els-hostalets | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XVIII | Masia de planta baixa, un pis i golfes. Està coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a ponent. Les finestres, amb els vorals de totxo, es distribueixen pels murs de migdia i ponent i són de petites dimensions. Els murs de maçoneria estan arrebossats però es conserven en mal estat. | 08293-42 | Els Hostalets | La masia fou construïda al peu del riu Saldes a finals del segle XVIII. Adquirí gran protagonisme a començaments del segle XX quan molt a prop s'hi instal·là l'estació final del Telefèric de l'Espà. En total, aquest telefèric tenia una llargada de 11.7000m. Des dels Hostalets, el carbó provinent de Saldes, era transportat a l'estació de Guardiola de Berguedà amb camions. Fou en aquests moments quan la casa fou reconvertida en hostal, molt actiu gràcies a l'explotació minera i a la proximitat del molí fariner de Boixons. | 42.2202100,1.8346600 | 403822 | 4674884 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70925-foto-08293-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70925-foto-08293-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70926 | Molí de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vallcebre | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. | XVIII | Petita construcció, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Té poques finestres i són quadrangulars. Construcció amb pedra, morter i teula. Els murs de maçoneria irregular estan arrebossats des de finals del segle XX, a partir de que la casa es va habilitar com a segona residència. El molí fou transformat anul·lant la bassa, el rec i part del cacau. Avui dia, la casa encara conserva 2 pedres del molí al seu exterior, amb finalitats ornamentals. Prop del Molí, molt a prop del Torrent de La Foradada, també s'hi conserven algunes restes del molí anterior. | 08293-43 | La Foradada | Situat al peu del torrent de Coma Arnau, prop dels cingles o grau de Vallcebre, era un molí fariner construït al segle XVIII i que es va mantenir en actiu fins a mitjans del segle XX. | 42.2119900,1.8270300 | 403180 | 4673980 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70926-foto-08293-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70926-foto-08293-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70926-foto-08293-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La casa deu el seu nom al primer molí de Vallcebre, molt a prop d'aquest, del qual només se'n conserven quatre pedres escampades. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70927 | Castell de la Grallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grallera | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), Generalitat de Catalunya. AAVV (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol 9 'Bages, Berguedà i Solsonès'. Fundació Enciclopèdia Catalana. SANTANDREU, Dolors (1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana'. L'Erol, nº 56, hivern 1997.</p> | XIII | Desaparegut | <p>Castell desaparegut. El castell estava prop del camí ral que pujava de Guardiola a Maçaners, abans d'arribar a Sant Julià de Fréixens. Tot i que no queden restes visibles, es fitxa en ser BCIN.</p> | 08293-44 | Els Hostalets | <p>El castell apareix documentat des de l'any 1255 amb Joan Bernat de Grallera com a senyor del castell, però tenia escampats una part dels seus dominis i propietats per la baronia de Pinós. La família està documentada fins a finals del segle XIV. El castell no tenia terme i estaria inscrit dins d'un domini superior com el castell de Guardiola o el monestir de Sant Llorenç prop Bagà.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1255 | 08293 | Vallcebre | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | També es coneixia com a Castell de Grayera o de Prat. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70929 | Cal Corrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corrent | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. AAVV(1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta central amb llinda de fusta petites finestres quadrades i balcons distribuïts simètricament. La construcció és de pedra morter i teula Els murs estan fets amb maçoneria irregular. A la façana de migdia es troba una escala que porta a una senzilla balconada de fusta que permet l'accés al pis superior. | 08293-46 | Belians | Masia construida al segle XVII o XVIII. Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1978500,1.8123000 | 401942 | 4672426 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70929-foto-08293-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70929-foto-08293-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70929-foto-08293-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70930 | Cal Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monjo-1 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta quadrada, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Planta baixa i dos pisos. Té dues parts adossades a banda i banda de l'edifici principal amb teulada d'una sola vessant. Construcció de ciment i pedra vista. Al voltant de la casa es conserven dues construccions petites, amb teulada de doble vessant, que estaven destinats a usos agrícoles. | 08293-47 | El Comellar | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2097700,1.8321000 | 403595 | 4673727 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70930-foto-08293-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70930-foto-08293-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70930-foto-08293-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Avui tota la casa està totalment reformada, tot i que conserva l'estructura original. Avui dia s'utilitza com a casa de turisme rural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70932 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-2 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de base quadrangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. La porta principal és un arc de mig punt rebaixat, té tres obertures a cada pis conservant la simetria. Senzilla construcció de maçoneria arrebossada. | 08293-49 | El Comellar | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2119500,1.8333400 | 403701 | 4673968 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70932-foto-08293-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70932-foto-08293-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70932-foto-08293-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70933 | Les Rotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rotes | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Estructuralment en bastant mal estat, amb algunes esquerdes importants en l'estructura principal. Abandonament i mal estat dels edificis secundaris. | Masia de grans dimensions en la qual es poden observar diferentes parts de l'edifici, fruit de les diferentes èpoques constructives. L'edifici principal, de planta quadrangular, té una planta baixa, dos pisos, i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana de llevant. En aquesta part és on es concentren la major part de les obertures. Construcció de maçoneria arrebossada en alguna part. Al voltant de la casa, o edifici principal, s'hi conserven dues petites construccions utilitzades pel treball de la terra, com la pallissa i les quadres. | 08293-50 | Belians | La masia apareix al cens militar de Vallcebre de l'any 1856. Segons aquest document, en aquests anys, la casa era habitada per un tal Ramon Jeusa. | 42.1967000,1.8227400 | 402802 | 4672287 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70933-foto-08293-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70934 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-3 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Petita masia de planta quadrada. Planta baixa i dos pisos, coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Finestres quadrades i de petites dimensions que es concentren a la façana de migdia i a la de llevant. Construcció senzilla de maçoneria sense arrebossar. Al costat hi ha una pallissa de doble planta, amb portes d'arc de mig punt amb pedra tosca. També prop de la casa es conserva un safareig, amb teulada d'una sola vessant, de principis del segle XX. | 08293-51 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856, aquest mateix any, la casa era habitada per Pedro Aymerich. | 42.1967800,1.8173800 | 402360 | 4672302 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70934-foto-08293-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70935 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-3 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta quadrada, planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Masia restaurada i ampliada, però a l'entrada principal conserva una pedra amb l'inscripció de l'any 1864. Al costat de la casa hi ha una pallissa i les quadres que no han estat restaurades, i les portes són amb arc de mig punt. | 08293-52 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1966900,1.8168300 | 402314 | 4672292 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70937 | La Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-call | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia allargassada, fruit de varies etapes constructives. Principalment és una construcció de base quadrada amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. En aquesta façana hi ha un habitatge a la planta baixa i per mitjà d'una escala exterior amb barana de totxos s'accedeix a un segon habitatge amb golfes. En els laterals també hi han habitatges, un al cantó de llevant i l'altre al de ponent. És una construcció senzilla de maçoneria sense arrebossar, en la que la majoria de les obertures es concentren a la façana de migdia i de llevant. La majoria de les obertures són d'arc de mig punt o d'arc de mig punt rebaixat. | 08293-54 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1952200,1.8128300 | 401982 | 4672134 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70938 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-2 | XVIII | Masia de planta quadrada, coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant, on es concentren la major part de les obertures, finestres quadrades i petites. Habitatge de planta baixa dos pisos i golfes. La porta principal és rectangular, però encara es pot veure l'antiga amb un arc de mig punt rebaixat. | 08293-55 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1960200,1.8143700 | 402110 | 4672221 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70938-foto-08293-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70938-foto-08293-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70968 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-8 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia situada dins el terme parroquial de l'església de Santa Maria de Vallcebre. És de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana sud-est. És a aquesta on es concentren la major part de les obertures, simètriques a l'eix de la porta d'arc de mig punt rebaixat, fet amb dovelles força regulars. La façana de llevant té obertures modernes, fruit d'una restauració de la masia i de la seva adaptació com a segona residència. | 08293-85 | Lloc de Dalt. | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2070400,1.8159200 | 402255 | 4673443 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70968-foto-08293-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70968-foto-08293-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70969 | Cal Nai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nai | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. A dita façana s'hi concentren les obertures que formen una doble eixida a la primera i segona planta de la masia, d'arcs de mig punt rebaixats amb la pedra col·locada a plec de llibre. Els murs són de maçoneria força regulars i amb pedra ben tallada, a això hi ha ajudat el fet que s'adequés com a segona residència a finals del segle XX. | 08293-86 | Lloc de Dalt. | Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII en una època de gran creixement demogràfic del nucli de Vallcebre. Formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre. La trobem citada al cens militar de Vallcebre: hi habitava en Juan Grandia i n'era propietari Francisco Rosell. | 42.2055900,1.8156300 | 402229 | 4673282 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | És la masia on van néixer dos dels fills cèlebres de Vallcebre: Josep Grandia Soler, militar carlí, conegut com a El Nai; i el seu germà Mariano Grandia i Soler, sacerdot i escriptor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70970 | Cal Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllo | <p>AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), Generalitat de catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana de llevant. La porta, d'arc de mig punt rebaixat, és al centre de la masia i a banda i banda s'hi distribueixen simetricament les obertures: balcons i eixida d'arc rebaixat a la primera planta i al pis superior. Posteriorment s'hi va construir un cos rectangular, destinat a pallissa o graner, també de dos pisos, adossat al mur de migdia, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de llevant.</p> | 08293-87 | LLoc de Dalt, s/n, 08699 Vallcebre. | <p>La masia fou construïda el segle XVII i formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre; situada dins els límits jurisdiccionals del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà i dels Barons de Pinós, probablement fou seu de la Batllia al terme parroquial. Fou ampliada al segle XVIII amb l'adossament d'un cos al mur de ponent. L'ampliació del segle XVIII, possiblement, responia a l'enriquiment de les grans famílies pageses de la comarca i un dels trets més caracaterístics d'aquestes ampliacions foren les ampliacions de les cases amb obertures d'arc de mig punt. Encara que, a l'Alt Berguedà, aquestes obertures o terrasses amb arcs de mig punt van ser molt més escasses degut a les condicions climàtiques.</p> | 42.2069800,1.8150500 | 402183 | 4673437 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70970-cal-batllo.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70971 | El Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser-0 | XVII-XVIII | La casa està situada al centre del poble de Vallcebre. És una construcció de planta rectangular i teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana nord-est, on es concentren la major part de les obertures. A la façana sud s'hi poden observar tres balcons individuals. La part posterior de la casa no té tantes obertures. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està feta amb pedra i ciment i alguna part arrebossada. | 08293-88 | Plaça del Roser, s/n, 08699 Vallcebre. | Aquesta històrica casa del municipi, actualment té un ús residencial, als dos pisos superiors, i pública a la planta baixa que és on hi ha el dispensari municipal. Antigament era la seu de l'Ajuntament, i hi havia hagut també una escola i es diu que, fins i tot, s'hi havia establert una presó. | 42.2030400,1.8178500 | 402408 | 4672996 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70971-foto-08293-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70971-foto-08293-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70976 | Barraca de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiet | XIX | Cabanya de pastor de 3 metres d'alçada. Construcció de pedra seca que servia per guardar les eines del camp. La barraca consta d'una sola habitació que tenia un altell per crear dos nivells dintre de la mateixa habitació. Ocasionalment fins i tot es feia servir com a vivenda. | 08293-93 | La Barceloneta | 42.2190900,1.7998800 | 400950 | 4674799 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70976-foto-08293-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70976-foto-08293-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70979 | Barraca minera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-minera-1 | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | Aquesta és la primera barraca que trobem pujant cap a la Font de la Got-Got. Té una planta rectangular (2 per 3 metres), de planta baixa, coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Els murs són de pedra i morter i la teulada, de teules i amb una xemeneia, s'aguanta amb bigues de fusta. L'única obertura que hi ha és la porta, situada a la façana de migdia i, tot i que anteriorment deuria tenir algun tancament, avui en dia no es conserva. Al costat de la porta hi ha un petit banc per seure-hi fet també amb pedra i morter. L'interior de la barraca és completament buit i en un racó, on es feia el foc, s'hi pot observar un forat a la teulada que era per on sortia el fum. Està molt ben conservada perquè s'ha restaurat recentment. | 08293-96 | Tumí | Les barraques mineres, es feien servir a finals del segle XIX i principis del XX, sobretot per guardar material en les époques que les comunicacions eren més complicades. Molts cops, també servien per allotjar els miners, sobretot aquells que venien de lluny i no podien anar i tornar cada dia de casa seva. | 42.1963300,1.7985200 | 400802 | 4672274 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70979-foto-08293-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Les barraques es troben en un sender, seguint la ruta dels camps del tabac. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70986 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-12 | XVIII | Edifici en molt mal estat estructural, fins i tot amb perill d'emsorrament. | Edifici de planta baixa dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant, on es concentren la major part de les obertures. Al primer pis de la façana de llevant hi ha una eixida oberta a l'exterior amb arcs de mig punt. A la part de ponent es conserva una placa en honor de Marià Grandia i Soler, que va posar la seva neboda. | 08293-103 | Plaça de Nuet s/n, 08699 Vallcebre. | La rectoria va ser construïda al costat on hi havia les antigues esglèsies de Vallcebre. Actualment, a causa del trasllat de l'esglèsia i de l'abandonament de l'edifici, està en molt mal estat. | 42.2037700,1.8185000 | 402463 | 4673077 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70986-foto-08293-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70986-foto-08293-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La rectoria està abandonada des de fa temps i està envoltada per una tanca que impedeix que la gent s'hi acosti. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml